Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Apartado 1
La base de las matemticas financieras
Introduccin
Las matemticas financieras no tienen demasiada buena fama entre las generaciones de estudiantes de
economa que las han sufrido. La mayora no guarda gratos recuerdos sobre sus decenas de frmulas,
clculos, regmenes financieros, equivalencias, ejercicios, etc., y lo peor de todo es que, al final, lo
bsico se perda entre tanta frmula. Pero, en realidad, las matemticas financieras son muy tiles y
todos las necesitamos en infinidad de momentos de nuestra vida.
Cuando tenemos un ahorro disponible (por ejemplo, hemos gastado menos de lo ingresado), el sistema
financiero nos ofrece una gran variedad de productos o activos en los que podemos invertir. En otras
ocasiones, sin embargo, podemos necesitar un dinero del que no disponemos (por ejemplo, para la
compra de una vivienda), y tambin el sistema financiero nos facilita poder acceder a ese importe a
cambio de que lo devolvamos en un futuro. No slo las personas fsicas, sino tambin las empresas,
las administraciones pblicas u organizaciones diversas pueden tener ahorro disponible o precisar de
liquidez en diferentes etapas de su vida. En cualquiera de esos casos, cuanto mayor conocimiento de
matemticas financieras se tenga, mejores decisiones se podrn tomar.
En este apartado se pretende desarrollar, de forma clara e intuitiva, los conceptos bsicos de las
matemticas financieras. Sern pocos conceptos, algo ms de media docena, pero si se asimilan
bien, van a permitir que se construya sobre ellos, poco a poco y a partir de diversos ejemplos, una
estructura slida de conocimientos que permitirn analizar con solvencia los principales productos y
activos financieros que millones de personas y organizaciones utilizan a diario.
Pgina
Para poder manejarnos en matemticas financieras, el trmino capital (100 euros) no nos dice nada.
A partir de ahora debemos hablar de capital financiero o, lo que es lo mismo, una cantidad monetaria
asociada a un momento del tiempo (100 euros hoy, 103 euros dentro de un ao, etc.).
Existen productos financieros que nos permiten trasladar capitales financieros del presente al futuro,
o viceversa, trasladar capitales financieros del futuro a la actualidad. De hecho, lo que ofrecen es un
intercambio de un capital financiero hoy a cambio de un capital financiero en el futuro, o a la inversa, de
forma que sean financieramente equivalentes, es decir, que para las dos partes que intervienen en
la operacin el trato sea justo.
Y qu significa justo? Cunto se debe retribuir a aquel que cede su capital hoy y espera recuperarlo
en el futuro? Qu coste debe soportar quien recibe dinero hoy y se compromete a devolverlo en el
futuro?
Principalmente, hay tres conceptos que nos ayudan a responder a esta pregunta:
a) Inflacin
Cuando cedemos hoy una capital financiero, estamos renunciando a poderlo gastar; por tanto, cuando en
el futuro recuperemos otro capital financiero, ste por lo menos debe compensarnos por lo que costar
en el futuro lo que renunciamos a comprar hoy. Por ejemplo, si renuncio a comprarme un coche hoy e
invierto el dinero durante un ao, como mnimo que cuando lo recupere pueda pagar el precio del coche
dentro de un ao (que seguramente ser superior por efecto de la inflacin).
c) Riesgo
Hasta ahora hemos supuesto que ese cobro futuro (que me permitir comprar el coche y una radio nueva)
es seguro, pero hay infinidad de inversiones que tienen riesgo o, lo que es lo mismo, cuyos capitales
financieros futuros son inciertos. Si esto ocurre, si hay riesgo, pediremos una prima por ese riesgo, es
decir, cederemos nuestro capital hoy a cambio de ms capital financiero en el futuro, y cunto ms riesgo
percibamos, ms capital financiero exigiremos.
Barcelona School of Management UPF
Pgina
De forma aproximada, los ttulos de renta fija considerados sin riesgo (deuda estatal de mxima
solvencia) ofrecen una rentabilidad que trata de abarcar los dos primeros conceptos (inflacin ms coste
de no disponibilidad); por ello al resto de inversiones, a sta rentabilidad sin riesgo, se le suman las
diferentes primas de riesgo dependiendo de las caractersticas de la inversin.
Pgina
(1 + i n)
n expresa el tiempo.
Si queremos capitalizar, multiplicaremos el capital inicial por este factor financiero. Si queremos actualizar,
dividiremos el capital final por este factor financiero.
ejemplo
Capitalizar
Si invierto 100 euros hoy al 3% anual durante dos aos, aplicando el tipo de inters
simple vencido, qu recibir al vencimiento?
n
n
Actualizar
Si recibir 106 dentro de dos aos, cuntos euros representan a da de hoy
actualizados al 3% anual y aplicando tipo de inters simple vencido?
C=
106
(1 + 0,03 2)
= 100
(1 + i)n
Barcelona School of Management UPF
Pgina
De nuevo:
n expresa el tiempo.
Si queremos capitalizar, multiplicaremos el capital inicial por este factor financiero. Si queremos actualizar,
dividiremos el capital final por este factor financiero.
ejemplo
Capitalizar
Si invierto 100 euros hoy al 3% anual durante dos aos, aplicando el tipo de inters
compuesto vencido, al vencimiento recibir:
n
n
Actualizar
Si lo que deseamos es actualizar, dividimos entre el factor financiero.
Actualizar a da de hoy un importe de 20.000 euros que se quiere obtener dentro
de 20 aos, es decir, calcular el importe que hay que invertir hoy para tener dicha
cantidad disponible en 20 aos, siendo el tipo de inters del 10% nominal anual.
Con rgimen financiero de tipo de inters simple vencido:
C=
20.000
1 + 0.1 20
= 6.666,67
C=
20.000
(1 + 0.1)20
= 2.972,87
Pgina
As, por ejemplo, si nos proponen invertir 100 millones de euros hoy, con el compromiso de que en los
prximos cinco aos recibiremos sucesivamente cada ao: 30, 30, 30, 30 y 50 millones de euros, sera
errneo analizarlo con la premisa de que aplicamos 100 millones y recibimos en total 170 millones.
No se pueden comparar 100 millones de euros de hoy con 30 millones de euros dentro de uno, dos, tres o
cuatro aos o de 50 millones de euros dentro de cinco aos. Para poder analizar la inversin, deberemos
comparar la inversin inicial (100) con los flujos futuros (30, 30, 30, 30, 50) actualizados, es decir, convertir
esas cifras en euros de aos posteriores a la fecha de inicio de la inversin a euros correspondientes a
dicha fecha de inicio. A partir de aqu s se podr comparar unos montantes de euros con otros, ya que
todos sern equivalentes en el momento inicial de la inversin.
La frmula del VAN es la siguiente:
VAN = -I +
CF1
(1 + k)
CF2
(1 + k)2
+ ... +
CFn
(1 + k)n
Donde:
CF1 = Capital financiero o flujo de fondos que se ingresarn en el primer perodo (en el ejemplo 30
millones de euros).
CF2 = Capital financiero o flujo de fondos que se ingresarn en el segundo perodo (en el ejemplo
30 millones de euros).
n = Nmero de perodos de liquidacin que tiene la inversin (en el ejemplo, cinco perodos).
CFn = Capital financiero o flujo de fondos que se ingresarn en el ltimo perodo (en el ejemplo 50
millones de euros).
Pgina
Si en el presente ejemplo se calcula el VAN dando a la tasa de actualizacin k el valor del 10%,
obtendramos el siguiente resultado (conviene recordar que en los clculos financieros las tasas en tanto
por ciento se utilizan en tanto por uno; as, un 10% se incluir en la frmula como 0,10):
VAN = -100 +
30
30
30
50
30
+
+
+
+
(1 + 0,10) (1 + 0,10)2 (1 + 0,10)3 (1 + 0,10)4 (1 + 0,10)5
VAN = -100 + 27,27 + 24,79 + 22,54 + 20,49 + 31,05 = -100 + 126,14 = +26,14
Cuando se calcula el VAN de una inversin, lo primero que interesa conocer es si ste es positivo o
negativo:
En el presente ejemplo, el VAN resultante es positivo, lo que indica que la inversin es, en
principio, aconsejable.
En el caso de que el VAN hubiese dado un resultado negativo, estara indicando que la inversin
analizada, en principio, no es aconsejable.
Pgina
Cul ser entonces la tasa de actualizacin que se utilizar para calcular un VAN?
Al calcular el VAN de una inversin, cada inversor utilizar la tasa de rentabilidad mnima exigida a dicha
inversin, es decir, tiene un sentido de coste de oportunidad, ya que para tomar la decisin de realizar
o no la inversin le ponemos el listn de la rentabilidad a la que se est renunciando por emprender
el proyecto de inversin analizado. Expresado de otra forma, al calcular el VAN se exige al proyecto de
inversin, para que sea aconsejable, que produzca como mnimo lo que el capital vinculado producira en
el uso alternativo al que se renuncia, y si el proyecto analizado asume un riesgo mayor a esa alternativa,
se le sumara la prima de riesgo que se considere oportuna.
Si es positivo, el proyecto ofrece una rentabilidad mayor que la tasa de actualizacin k utilizada.
Si es igual a cero, obviamente la rentabilidad del proyecto coincide con la tasa de actualizacin.
As, en el ejemplo numrico utilizado para calcular el VAN, lo nico que se conoce respecto a la TIR (Tasa
Interna de Rentabilidad) del proyecto analizado es que sta es mayor que el 10%.
Al ser el VAN positivo, se sabe que la rentabilidad de la inversin analizada es mayor que el listn que
se le ha colocado; luego, si supera ese listn del 10%, el proyecto ofrece una rentabilidad (TIR) mayor
que este 10%.
Cmo calcular la TIR de una inversin?
Barcelona School of Management UPF
Pgina
Si al calcular el VAN de una inversin el resultado es igual a cero, resulta que la inversin no tiene una
rentabilidad mayor que el listn ni menor que el listn; por tanto, la TIR sera igual a ese listn o tasa
de actualizacin utilizada. De aqu se deduce que la TIR es aquella tasa de actualizacin que hace que
el VAN se iguale a cero.
En este caso, en la frmula del VAN, ahora la incgnita no es el VAN, sino la tasa de actualizacin k,
ya que se debe hallar una k tal que haga que el VAN sea cero. En este caso concreto, a la k se la
denomina TIR. Para despejar la k de la frmula existe un problema matemtico, ya que se est frente a
un polinomio de grado n y esta operacin no tiene una solucin nica; la forma de calcular ese valor de
k que haga que el VAN sea cero ser por el mtodo de iteraciones sucesivas.
Este mtodo de clculo no es ms que ir acotando el valor de k entre aquellos valores que den un VAN
positivo y un VAN negativo, hasta conseguir uno que d como resultado un VAN igual a cero. En el
ejemplo numrico anterior de clculo del VAN se ha utilizando una tasa de actualizacin igual al 10% y el
VAN era positivo; si utilizsemos una tasa de actualizacin del 20%, el VAN pasara a ser negativo; por
tanto, ya se sabe que la TIR estar entre el 10 y el 20%. Habr que acotar sucesivamente el valor de k
entre 10 y 20 hasta hallar un valor de TIR donde el VAN sea igual a cero.
En la prctica, utilizaremos para su clculo una calculadora financiera, o bien una hoja de clculo (ms
adelante lo veremos), que en el fondo no estarn haciendo otra cosa que realizar aproximaciones a VAN
igual a cero mediante iteraciones sucesivas tambin.
TAE = (1 + TIR)
365
d
Donde d es el nmero de das que comprende cada perodo de liquidacin, y si el ao fuera bisiesto, el
numerador de la potencia sera igual a 366. En caso de aplicar el ao comercial, la frmula que se aplica
es la misma pero con el numerador del exponente igual a 360:
360
d
TAE = (1 + TIR)
Pgina
ejemplo
As, por ejemplo, si se analiza una operacin financiera donde se prestan cien millones
(100 millones de euros) y se pagan intereses en cuatro perodos de liquidacin de un
montante igual a cuatro (4) millones de euros cada perodo, devolvindose el principal
(100 millones de euros) al final del ltimo perodo, la TAE resultante depender de los
n
n
104
-100
La TIR resultante ser igual al 4%.
Si los perodos son trimestrales, quiere decir que la TIR es trimestral y la TAE ser
igual a:
Si los perodos son semestrales, quiere decir que la TIR es semestral y la TAE ser
igual a:
En definitiva, la TIR de una operacin con perodos de liquidacin anual es igual a la TAE. En el caso de
que una operacin financiera no tenga perodos de liquidacin anuales, se deber convertir a la TIR anual
o TAE mediante la frmula anteriormente expuesta.
Pgina
10
objetivo fundamental del ahorro y la inversin es preservar el capital para mantener o incrementar su
poder adquisitivo a lo largo del tiempo, y por ello la erosin que genera la inflacin en el valor de dicho
patrimonio puede ser de gran importancia.
En ocasiones se utiliza una primera aproximacin, que se limita a restar de la tasa de rentabilidad que se
ha calculado el importe de la inflacin existente para el mismo plazo de la inversin. Si la inflacin es del
3% anual y se obtiene un inters del 8% anual, en realidad la rentabilidad real es de 5%, obtenida con la
frmula siguiente:
Este clculo es solamente una aproximacin, aunque en muchas ocasiones puede utilizarse sin problemas
porque el resultado que se obtiene es similar al que obtenemos con la frmula ms apropiada, que es la
siguiente:
Rentabilidad real =
1 + rentabilidad financiera
1 + inflacin
ejemplo
Disponemos de 100 euros, con los que podemos comprar hoy 100 pastelitos (pues
su precio es de 1 euro el pastelito). Decidimos invertir estos 100 euros durante un
ao. Para renunciar a comprar los pastelitos hoy, deseamos poder comprar dentro
de un ao 105 pastelitos, es decir, deseamos obtener una rentabilidad real del
n
n
5%. Como sabemos (por alguna extraa razn) que la inflacin va a ser del 3%,
decidimos invertir en un producto que ofrece una rentabilidad del 8%.
Cul habr sido la rentabilidad real de esta operacin?
Rentabilidad real =
1 + 0,08
1 + 0,03
1 = 0,0485
Pgina
11
Porque no solamente a los 100 pastelitos iniciales hay que aplicarles la inflacin (dentro de
un ao valdrn 103 euros), sino tambin a los 5 que deseo comprar (que valdrn 5,15 euros,
y no 5 euros). Si realmente quiero consumir 105 pastelitos, deber invertir en un producto
que ofrezca 8,15 euros, entonces s que mi rentabilidad real ser del 5%:
Rentabilidad real =
1 + 0,0815
1 + 0,03
1 = 0,05
Con este sencillo ejemplo vemos por qu la frmula correcta es la segunda, si bien en muchas
ocasiones la diferencia entre ambas es pequea y puede utilizarse la primera.
Cierre
En el presente apartado se han visto los conceptos bsicos de la matemtica financiera, que permitirn a
partir de aqu analizar productos y activos financieros con una base slida. Hemos visto cmo definimos
los capitales financieros, qu factores influyen en el precio del dinero, qu es capitalizar y actualizar, as
como los principales regmenes financieros con los que lo hacemos, y qu son y cmo se interpretan el
VAN, la TIR y la TAE.
En los siguientes apartados se ver la aplicacin prctica de estos conceptos en los diferentes productos
y activos que el sistema financiero pone al alcance para poder cubrir las diferentes necesidades de
inversin y financiacin de todos los agentes de la economa.
Cada tipo de producto/activo se va a analizar de forma diferente, pero si estos primeros conceptos se
tienen claros, la complejidad que ir apareciendo en los ejemplos prcticos de los diferentes productos y
activos se ir asimilando sin problemas.
Pgina
12
Apartado 2
Aplicaciones prcticas de las matemticas financieras en los
productos bancarios de pasivo
Introduccin
Una vez revisados los conceptos bsicos de la matemtica financiera: capital financiero, equivalencia
financiera, actualizar y capitalizar, VAN, TIR y TAE, comenzaremos a ver su aplicacin prctica en el
anlisis de los activos y productos financieros ms importantes.
El sistema financiero ofrece tres vas principales para poder conectar a los oferentes de capital (los que
tienen dinero hoy y desean invertirlo para obtener ms dinero futuro) con los demandantes de capital
(los que piden dinero hoy y se comprometen a devolver dinero futuro):
1. La intermediacin bancaria. En esta va, las instituciones financieras son los intermediarios que se
colocan entre oferentes y demandantes, ofreciendo a cada uno un producto diferente segn sus
necesidades:
a. Productos de pasivo (que denominaremos genricamente depsitos) a los que aportan
dinero a la institucin.
b. Productos de activo (genricamente se denominan crditos) a los clientes que precisan
financiacin; nosotros analizaremos principalmente los prstamos.
2. Los mercados financieros.
3. Los productos previsionales.
En este segundo apartado nos centraremos en los productos de pasivo de la intermediacin bancaria,
cuando los depositantes ceden su dinero a la entidad a cambio de recuperar su dinero en el futuro ms
una rentabilidad adicional.
Pgina
esquema
Esquema 2.1. Productos de pasivo de intermediacin bancaria dentro del
sistema financiero
Depsitos
U
U
Prstamos
Entidades financieras
Primas
Compaas aseguradoras
Oferta (ahorro)
Demanda (inversin)
Acciones y Bonos
Acciones y Bonos
Fondos de inversin
Mercados financieros
Pgina
C
9m
100
Imaginemos que depositamos 100 euros, qu cantidad recibiremos transcurridos los 9 meses?
En este ejemplo los nmeros son muy fciles y podemos responder con sentido comn; recibiremos los
100 euros ms unos intereses de 6 euros, ya que si en un ao ganamos 8 euros, en 9 meses ganamos
6 euros.
Si aplicamos la frmula que ya conocemos, veremos que sigue la misma lgica que el sentido comn.
Si C es el capital financiero hoy y C el capital financiero de aqu a 9 meses:
C = C + C i t = C (1 + i t) = 100 (1 + 0,08
Capital
depositado
Intereses
generados
9
) = 106
12
0,06 6%
Fijmonos que hemos expresado el tipo de inters nominal en aos (el 8% es anual) y el tiempo tambin
en aos (9/12 aos es el plazo en aos de la operacin). Tambin habramos podido expresar el tipo de
inters nominal y el tiempo directamente expresado en el plazo de la operacin (9 meses):
Ahora el tipo de inters nominal y el tiempo estn expresados, no en trminos anuales, sino en trminos
de nueve meses; un 6% es el tipo de inters nominal a 9 meses que proviene del 8% nominal anual, y
ahora multiplicamos por 1, que es el nmero de perodos de 9 meses que hay en la operacin.
Pgina
Para obtener el tipo de inters nominal del perodo de tiempo adecuado (en este caso 9 meses),
es tan fcil como expresarlo de forma anual (0,08 en el ejemplo) y multiplicarlo por el plazo de la
operacin expresado en aos. Vemoslo de modo grfico.
0,08
3
9
270
= 0,08
= 0,08
= 0,06
4
12
360
En rgimen financiero de tipo simple vencido, podemos utilizar ambos clculos, incluso podramos obtener
el capital final utilizando el tipo de inters nominal trimestral:
VAN = -I +
n=1
C
=0
(1 + i)n
Pgina
I =
n=1
Importe
invertido
C
(1 + TIR)n
Importes futuros
actualizados
La TIR es aquella tasa que hace que el capital invertido y el capital que se recibir en el futuro sean
financieramente equivalentes; por tanto, nos indica la rentabilidad efectiva de la operacin.
Cuando los capitales financieros son solamente dos, como en este caso, sustituyendo los valores en la
frmula anterior, el clculo es muy sencillo:
100 =
106
1 + TIR
TIR =
106
1 = 0,06
100
Tambin solemos utilizar una frmula (valor final menos valor inicial dividido entre valor inicial), cuyo
resultado es idntico:
TIR =
106 100
= 0,06
100
ya que
106 100
106
100
106 1
=
=
100
100
100
100
Cuando hay ms de dos capitales financieros, en la gran mayora de casos, para calcular la TIR
necesitaremos la ayuda de una calculadora financiera, o bien de una hoja de clculo (en la cual
buscaremos aquella tasa que iguale el capital financiero de hoy a los capitales financieros futuros
actualizados a dicha tasa a fecha de hoy).
Por tanto, ya sabemos que la rentabilidad (TIR) del depsito 1 es de un 6%, pero no perdamos de vista
que este 6% es la rentabilidad de 9 meses. Para poder hacer comparaciones entre este y otros productos,
solemos expresar la rentabilidad de forma anual, es decir, la expresamos en TAE. Para ello, utilizamos la
frmula siguiente:
TAE = (1 + TIR)m 1
Barcelona School of Management UPF
Pgina
(Ver apartado + informacin 2.1. Tipos de inters o tantos equivalentes, al final de esta seccin, para
comprender el origen de esta frmula.)
En nuestro ejemplo, m es el nmero de perodos de 9 meses que hay en un ao, concretamente 12/9
1,33333, pues si dispusiramos del plazo de un ao (12 meses), podramos completar el plazo del
depsito una vez de forma completa (9 meses) ms una tercera parte del depsito (3 meses) antes de
llegar a los 12 meses.
Para obtener el nmero de perodos de la operacin que hay en un ao es tan fcil como invertir la
expresin del plazo expresado de forma anual. Vemoslo de modo grfico.
12
4
360
= 1,33
=
=
9
3
270
12 meses sobre 9, o 4 trimestres sobre 3, o 360 das sobre 270,
todos ellos expresan el nmero de veces que podra realizarse
la operacin en un ao, en el ejemplo 1,3333 veces
100
9m
Pgina
Imaginemos que depositamos 100 euros, qu cantidad recibiremos transcurridos los 9 meses? En este
caso debemos utilizar la frmula de tipo de inters compuesto. Como la periodicidad de capitalizacin
de intereses es trimestral, deberemos utilizar el tipo de inters trimestral (2%) y capitalizar los intereses
durante 3 perodos (hay tres trimestres en 9 meses).
Si C es el capital financiero hoy, y C el capital financiero de aqu a 9 meses:
0,08
3
90
1
= 0,02
= 0,08
= 0,08
12
360
4
TIR =
106,1208
1 = 0,061208
100
Y la TAE:
TAE = (1 + 0,061208)
12
9
1 = 0,0824
Tanto la TIR como la TAE del segundo depsito son superiores al primero, pues tienen el mismo vencimiento
pero en el segundo depsito recibimos una cantidad mayor; por tanto, la rentabilidad tambin lo es.
Fijmonos que, aunque tienen el mismo vencimiento, la periodicidad de clculo de intereses no es la
misma; el primero a los nueve meses y el segundo a los tres meses. Para completar la comparacin
veamos el tercer depsito, que aunque tiene rgimen financiero de tipo de inters simple, su periodicidad
de liquidacin de intereses es trimestral.
Pgina
100
9m
C i = 100 0,02 = 2
Al final del perodo habremos recibido 106 euros de intereses, aunque no en un nico pago, como el
primer depsito, sino en tres pagos: de 2, 2 y 102 euros.
Pgina
Por otro lado, evidentemente la TAE no tiene en cuenta otros criterios que no tengan que ver con la
rentabilidad. Por la razn que sea, al depositante puede interesarle cobrar antes los intereses para poder
realizar ciertos pagos o simplemente para consumir.
Por tanto, la TAE es una herramienta til para comparar entre diferentes productos financieros, pero
hay que comprender bien la informacin que nos da.
Obtendr el depositante una rentabilidad del 8,08% en el primer depsito o del 8,24% en el segundo
y tercero? No! Obtendr respectivamente un 6% en 9 meses en el primer caso, un 6,1208% en nueve
meses en el segundo, y un 2% trimestral durante 3 trimestres en el tercero, no ms. La TAE nos dice
que si se pudiera seguir reinvirtiendo los capitales financieros obtenidos al mismo ritmo de rentabilidad
hasta completar un ao, slo entonces se recibiran las TAE antes indicadas, pero esto los productos
financieros no lo garantizan, desde luego.
(Ver apartado + informacin 2.2. Bases de clculo, al final de esta seccin, donde se ver la base de
clculo en que se ha basado el presente ejemplo, y tambin como se trabajaran los tipos de inters y
perodos de clculo de intereses en otras bases.)
ms informacin
2.1. Tipos de inters o tantos equivalentes
Cuando calculamos la TIR estamos hallando una rentabilidad o tasa efectiva (para
8
8
diferenciarla de los tipos o tasas, o tantos nominales que utilizamos para calcular
los intereses). La TIR puede ser mensual, trimestral o de cualquier periodicidad. A
partir de ella podemos hallar otras tasas o tantos efectivos de la periodicidad que
nos interese (normalmente buscamos la periodicidad anual, pero podramos hallar
cualquier otra).
Dos tantos o tipos efectivos son equivalentes si, aplicndolos a un mismo capital, en
capitalizacin compuesta (la que se usa en la TIR y la TAE), durante el mismo tiempo,
produciran los mismos intereses o llegaran al mismo capital final.
Por poner un ejemplo, seran equivalentes un 3% trimestral, que un 6,09% semestral,
que un 12,55% anual. Todos ellos, aplicados a un mismo capital durante un perodo
de tiempo igual, llegaran a un capital final idntico. Vemoslo con un ejemplo,
supongamos 100 euros en el plazo de un ao:
Pgina
Si sustituimos los nmeros del ejemplo por los genricos TIR y TAE:
TAE = (1 + TIR4)4 1
o bien
TAE = (1 + TIR2)2 1
ms informacin
2.2. Bases de clculo
Cuando calculamos directamente que un 8% nominal anual se corresponde con un
8
8
0,08
180
= 0,04
360
Pgina
10
180 son los das que hay en un perodo de 6 meses (cualquier perodo de 6 meses) y 360 los
das que tiene el ao.
Si el 4% obtenido es la TIR de la operacin, para pasar a TAE tambin se pueden utilizar
directamente los das (invirtiendo el orden de los mismos):
TAE = (1 + TIRsem)
360
180
Si el mtodo de clculo fuera otro, el mecanismo para calcular el tipo de inters o la TAE ya
no va a variar. Por ejemplo:
actual Significa que cuento los das efectivos de la operacin y los divido por el nmero
actual de das reales que tiene el ao (dependiendo de si es ao bisiesto o no).
actual Significa que cuento los das efectivos de la operacin y los divido siempre por
365, independientemente de si el ao es bisiesto.
365
Etc.
Pgina
11
4
1
4
1
4
37,5
37,5
37,5
37,5
61
61
61
61
87,5
87,5
87,5
10.087,50
-10.000
Para calcular la TIR deberemos hacerlo mediante un Excel o una calculadora financiera. Se tratar de
buscar aquella tasa que haga que el dinero invertido (10.000 euros hoy) sea financieramente equivalente
al flujo de pagos futuros o, lo que es lo mismo, que dichos flujos actualizados a la TIR sean idnticos a
los 10.000 euros invertidos.
Una vez realizado el clculo se obtiene una TIR trimestral del 0,62%.
(En Recursos se encuentra el archivo Excel)
Para calcular la TAE lo haremos con la frmula de siempre:
Pgina
12
ejemplo
Para comprobar este extremo, imaginemos un depsito que ofrece un 10% nominal
anual, vencimiento a una semana, en cuyo momento se producir la liquidacin de
la operacin. El rgimen financiero es de tipo de inters simple. La entidad publicita
n
n
TIR=
1.001,923
1 = 0,001923
1.000
Pgina
13
Y la TAE:
Por todo esto, la informacin que trasmite la TAE debe matizarse mucho cuando se trata de depsitos a
corto plazo.
Cierre
Hemos visto en este apartado diversos ejemplos para poder analizar y comparar depsitos. Es muy
importante comprender el concepto de la TAE, sus ventajas y sus limitaciones.
El esquema seguido de anlisis ha sido siempre el mismo: obtener los capitales financieros implicados en
la operacin (dependen del tipo de inters nominal, periodicidad, del rgimen financiero de la operacin y
de la base de clculo establecida), despus calcular la TIR y, por ltimo, calcular la TAE.
La relacin que se establece entre estas tres tasas, tipo nominal, TIR y TAE, se puede seguir en el
siguiente esquema.
Barcelona School of Management UPF
Pgina
14
esquema
U
U
Esquema 2.2. Relacin entre tipo nominal, TIR y TAE (sin comisiones)
Tipo de inters
anual
das
base
TAE
^
Tipo de inters periodicidad
determinada (TIR)
184
i184 = 0,08
= 0,0408
360
base
das
TAE = (1 + 0,0408)
360
184
1 = 0,0815
Pgina
15
Apartado 3
Aplicaciones prcticas de las matemticas financieras en los
productos bancarios de activo
Introduccin
Dentro de la va de la intermediacin bancaria, en el presente apartado nos centraremos en la segunda
parte, cuando ahora es la entidad financiera (prestamista) la que da en prstamo el dinero captado
de los depositantes a los clientes (prestatarios) que precisan dinero hoy a cambio de devolverlo a la
institucin en el futuro en las condiciones pactadas.
Veremos primero de forma genrica los prstamos. De nuevo, el capital financiero presente (el dinero
que recibirn los prestatarios principal del prstamo menos comisiones, si stas existen) deber ser
financieramente equivalente a los capitales financieros futuros (cuotas que los prestatarios abonarn a
la entidad).
Despus analizaremos de forma breve una operacin, la de descuento comercial, que nos permitir
conocer un tercer rgimen financiero, el de descuento simple.
esquema
Esquema 3.1. Productos de activo de intermediacin bancaria dentro del sistema financiero
Depsitos
U
U
Prstamos
Entidades financieras
Primas
Compaas aseguradoras
Oferta (ahorro)
Demanda (inversin)
Acciones y Bonos
Acciones y Bonos
Fondos de inversin
Mercados financieros
Pgina
ejemplo
Imaginemos un prstamo de 10.000 euros, a un tipo nominal anual del 10%, cuotas
mensuales durante dos aos y comisin de apertura del 3%.
n
n
C
Principal
- comisiones
C
1
C
2
C
3
--4
C
22
C
23
C
24
Pgina
El primer paso ser calcular la cuota mensual. Las cuotas de un prstamo (en la modalidad
prstamo francs) son todas del mismo importe y tienen la misma periodicidad, lo que las
convierte en una renta. La frmula del valor actual de una renta temporal es la siguiente (una
de sus posibles versiones):
VA =
1
C C
i
i
(1 + i)n
=C
1
1 1
i
i (1 + i)n
Donde,
(Ver apartado + informacin 3.1 Valoracin de rentas, al final de esta seccin, para conocer
el origen de la frmula empleada.)
De la misma forma, si conocemos el valor actual (VA) principal del prstamo y lo que
deseamos es conocer las cuotas, despejaremos C:
C=
VA
1
1
1
i
i
(1 + i)n
100.000
1
1
1
0,008333
0,008333 (1 + 0,008333)24
= 4.614,47
Pgina
Aqu finaliza el anlisis del prstamo propuesto. A partir de la TAE podramos compararlo con diferentes
ofertas de otras entidades financieras ya que, al incluir las comisiones, la TAE es una magnfica
herramienta de comparacin.
(En Recursos se encuentra el archivo Excel, en el que podremos ver cmo obtenemos la TIR y la TAE
en ambos supuestos (con y sin comisiones), y tambin podremos ver cmo construir de forma sencilla la
tabla de amortizacin del prstamo.)
Pgina
ms informacin
8
8
VA =
C
100.000
=
= 1.000.000
i
0,10
Pgina
No perdamos de vista que lo que est haciendo esta frmula es calcular el valor actual
de todos los flujos futuros; por tanto, nos ahorra trabajo. Veamos grficamente el esquema
temporal:
C
C ...
VA
Si lo que conozco es el importe disponible para invertir (un milln) y deseamos conocer la
renta que se obtendr al invertir en dicho producto (al 10%), slo debo calcular:
VA =
C
i
1
_ VA = C
i (1 + i)n
1
C
VA = C
i
i (1 + i)n
VA =
Actualizar
C
i
Pgina
1
VA = C C
=C
i
i
(1 + i)n
Valor actual de
la renta superior
1
1
1
(1 + i)n
i
i
El valor de la renta temporal lo
obtenemos por diferencia entre
las dos perpetuas
A partir de esta frmula, ahora s podemos calcular las cuotas de un prstamo, ya que:
C=
VA
1
1
1
i
i (1 + i)n
80.000
90d
Cunto recibir el cliente? Como siempre, deberemos conocer el tipo de inters que cobra el banco,
pero no slo eso, tambin debemos saber con qu rgimen financiero se actualiza el capital financiero
futuro y la base de clculo de los das.
Pgina
Toda esta informacin est recogida en el contrato entre el cliente y la entidad. Ese contrato entre las
dos partes debe detallar todas las caractersticas que hemos comentado, que para el presente ejemplo
supondremos que son:
Comisin: 1%.
Para poder calcular el efectivo hemos de hablar, por lo tanto, de una tercera forma de actualizar (o
rgimen financiero): inters anticipado o descuento comercial simple.
En este rgimen financiero se calculan los intereses sobre el capital final, que es el importe que conocemos
(en nuestro ejemplo 80.000 euros), y estos intereses son los que cobra la entidad financiera hoy. Veamos
el clculo del efectivo que corresponde hoy por 80.000 euros dentro de 90 das:
78.000 =
TIR =
80.000
(1 + TIR)
80.000
1 = 0,02564
78.000
Pgina
Si nos fijamos, veremos el porqu. La TIR es aquella rentabilidad que, aplicada al capital financiero de
hoy, resulta el capital financiero del futuro. En cambio, cuando se realiza un descuento comercial, el tipo
de inters que se aplica (en el ejemplo el 2,5%) realmente se aplica sobre el capital financiero futuro, el
que se conoce (en el ejemplo los 80.000 euros).
Si la frmula con la que actualizamos (al descontar) es diferente a la frmula con que capitalizamos (al
calcular la TIR), es evidente que los tipos de inters no pueden ser iguales.
Un tipo de inters por s solo no nos dice nada a no ser que especifiquemos tambin el rgimen
financiero de la operacin o, dicho de otro modo, con qu frmula matemtica vamos a utilizar dicho
tipo de inters.
TIR =
80.000
1 = 0,03627
77.200
Esta TIR no es anual, sino trimestral. Si queremos calcular la TAE, obtenemos un 15,32%:
Pgina
En este ejemplo, adems, hay dos razones ms para que la TAE sea superior al tipo nominal:
1. La primera es la que ya hemos comentado: un tipo de inters no es igual si se aplica en un rgimen
financiero o en otro. En el caso del rgimen financiero de inters simple anticipado, el tipo de inters
(nominal) se aplica sobre el capital financiero mayor (el futuro), por tanto los intereses que soporta
la empresa cliente son superiores a si se aplicara sobre el capital financiero menor (el actual); por
ello, su coste sube (as como la rentabilidad para la entidad).
2. Por ltimo, tambin las comisiones hacen subir la TAE de la operacin.
Cierre
Hemos visto en este apartado el anlisis completo de un prstamo, que nos ha permitido adentrarnos
en un nuevo campo, el de las rentas, para poder calcular las cuotas que deber pagar el cliente como
devolucin del mismo. Posteriormente, hemos analizado que la TAE del prstamo aumenta tanto por el
hecho de la periodicidad del pago como por la inclusin de comisiones.
Es muy importante el hecho de que la TAE incluya las comisiones y cualquier otro gasto, para que
los clientes puedan comparar de forma eficiente entre diferentes ofertas.
Tambin hemos podido ver la construccin del cuadro de amortizacin del prstamo.
Despus hemos visto un ejemplo de descuento comercial, que nos ha permitido conocer un tercer
rgimen financiero, el de inters simple anticipado, y trabajar de nuevo con las comisiones y ver el efecto
que tienen sobre la rentabilidad/coste (para la entidad y cliente respectivamente) de la operacin.
El esquema seguido de anlisis ha sido idntico al que seguamos en los depsitos:
1. Obtener los capitales financieros implicados en la operacin. Para ello partimos del tipo de inters
anual y obtenemos el tipo de inters de la periodicidad de la operacin (los capitales financieros
dependern del rgimen financiero de la operacin y de la base de clculo establecida).
2. Posteriormente hemos de calcular la TIR y, por ltimo, la TAE.
La relacin que se establece entre estas cuatro tasas (tipo nominal anual, tipo nominal de la periodicidad
de la operacin, TIR y TAE) se puede seguir en el siguiente esquema.
Pgina
10
esquema
Esquema 3.2. Relacin entre tipos nominales, TIR y TAE (con comisiones)
Tasas nominales
Tasas efectivas
Periodicidad
anual
Tipo de inters
anual
TAE
Periodicidad
determinada
Tipo de inters
periodicidad
determinada
TIR
Sirven para
calcular intereses
U
U
Pgina
11
Apartado 4
Aplicaciones prcticas de las matemticas financieras en los
mercados financieros
Introduccin
Adems de la va de la intermediacin bancaria, una segunda va muy importante que ofrece el sistema
financiero para conectar la oferta y la demanda de capital est conformada por los mercados financieros.
Como cualquier otro mercado, los mercados financieros son aquellos lugares en los que se encuentran
demandantes y oferentes de algo, en este caso demandantes y oferentes de capital:
Los demandantes son aquellas empresas, administraciones y organizaciones que precisan dinero
hoy (para realizar inversiones) y se comprometen a devolverlo en el futuro. Ellos traen a hoy el
dinero del futuro.
Los oferentes son aquellos agentes que tienen disponible dinero hoy y lo invierten en dichas
instituciones, con la esperanza de obtener unos capitales futuros ms elevados. Ellos mueven el
dinero de hoy hacia el futuro.
Los vehculos para mover este dinero por el mercado financiero sern los activos financieros
negociados, principalmente:
Valores de deuda o de renta fija. Pueden ser a corto o largo plazo, y pueden ser ttulos emitidos por
los Estados (Administraciones Pblicas) o por empresas privadas.
Se puede invertir en estos activos directamente, o bien mediante instituciones de inversin colectiva, es
decir, fondos y sociedades de inversin.
De nuevo, las matemticas financieras nos van a ser muy tiles para saber analizar las inversiones en
activos negociados en mercados financieros.
Pgina
esquema
Esquema 4.1. Activos negociados en mercados financieros dentro del sistema financiero
Depsitos
U
U
Prstamos
Entidades financieras
Primas
Compaas aseguradoras
Oferta (ahorro)
Demanda (inversin)
Acciones y Bonos
Acciones y Bonos
Fondos de inversin
Mercados financieros
Pgina
Como en todos los productos financieros analizados hasta este momento, nuestro objetivo va a ser
saber construir los capitales financieros del activo (cundo se paga y cunto se paga) y saber calcular su
rentabilidad.
En el caso de la Deuda Pblica espaola, el Banco de Espaa tiene publicados sus criterios de clculo
de precios y rendimientos para todos los valores de deuda del Estado, ya que stos estn armonizados
con el resto de pases de la Unin Europea.
En el caso de las Letras del Tesoro con vencimiento inferior a un ao, los clculos deben realizarse a
inters simple y base 360 (rgimen financiero de inters simple vencido):
P=
1+i
d
360
i=
360
F
1
d
P
ejemplo
Imaginemos una Letra del Tesoro (cuyo nominal es de 1.000 euros) que vence
dentro de 102 das. La compramos hoy a un precio del 98,89 y deseamos saber la
rentabilidad que la adquisicin a este precio supone.
n
n
1.000
988.9
102 d
i=
360
1.000
1
= 0,03569
102
988,9
De la misma forma, si queremos comprar esta letra y nos informan que actualmente
da una rentabilidad del 3,569%, hemos de ser capaces de encontrar el precio de
mercado: 988,9 euros.
Si mantenemos esta letra hasta vencimiento, obtendremos una rentabilidad del
3,569% ya que pagando hoy 988,9 euros y recibiendo 1.000 euros dentro de 102
das, sta es la rentabilidad que se obtiene.
Pgina
Pero si debemos vender esta letra antes de vencimiento, puede ser que mi rentabilidad sea diferente
a 3,569%? S, desde luego, la rentabilidad va a depender del precio de venta que podamos conseguir.
A la renta fija se la llama fija porque tiene la renta fijada; en este caso, los 1.000 euros. Esto no variar
y el cliente que tenga la letra el ltimo da recibir la cantidad establecida. Pero si hay compras y ventas
anteriores, el precio que finalmente reciba el vendedor depender de la oferta y la demanda. La rentabilidad
es fija slo si no se vende antes de vencimiento.
ejemplo
Imaginemos un pagar de nominal 5.000 euros, con vencimiento dentro de 221 das,
y que tiene establecido en las condiciones que utilizaremos para el clculo el inters
simple y base 365. Y especifica la siguiente frmula:
P=
n
n
F
1+i
d
365
Imaginemos que queremos comprar un pagar de esta empresa y nos dicen que est
cotizando con una rentabilidad implcita de un 6,72%, qu precio deber pagar por
l?
ste es el esquema temporal:
5.000
221 d
Pgina
Y el clculo:
P=
5.000
221
1 + 0,0672
365
= 4.806,93
Si lo que hubiramos tenido fuera el precio, hubiramos podido calcular la rentabilidad, como
hicimos con la Letra del Tesoro.
P=
F
d
(1 + i)
360
Como en los ejemplos anteriores, conocemos siempre el importe que se recibir a vencimiento (1.000
euros). Por tanto:
Pgina
Tambin existen bonos de emisores pblicos y privados. En Espaa, el Tesoro Pblico emite bonos con
un vencimiento:
a) Entre dos y cinco aos (los Bonos del Estado).
b) Superior a cinco aos (las Obligaciones del Estado).
Ambos son idnticos en todas sus caractersticas excepto en el plazo.
Los bonos de emisores privados pueden tener caractersticas muy diversas en cuanto a plazo, periodicidad
de pago de cupones, tipo de inters de los cupones, etc.
En la presente seccin veremos cmo nuestros conocimientos de matemticas financieras nos van a
permitir:
Saber calcular su precio o su rentabilidad, en especial comprender la relacin inversa que existe
entre ambas variables (relacin inversa entre precio y TIR del bono).
Nominal: 1.000 .
Base clculo: act/act (de nuevo, el emisor determina la base de clculo, que podemos encontrar en
el folleto de emisin del bono).
40
40
40
2
1.040
40
3
Pgina
En un primer momento, vamos a situarnos en el da 12/02 del hipottico ao 00, as podremos hacer
unos primeros clculos sencillos, asumiendo que falta un ao completo para el primer cupn, dos para el
segundo y cinco aos completos para el vencimiento. No habr en este anlisis cupn corrido, que es
el cupn devengado a una determinada fecha pero an no pagado (lo veremos en detalle ms adelante),
y por tanto, cuando hablemos de precio del bono, estaremos hablando de un precio ex cupn.
Si el nominal es de 1.000 euros y el cupn es anual, un cupn del 4% significar pagos de 40 euros
anuales, y a vencimiento (ao 05) ser de 40 euros de cupn ms la devolucin del principal. A estos
activos los llamamos renta fija porque tienen fijada su estructura de pagos. Quien posea este bono sabe
que cobrar 40 euros cada ao y 1.040 euros en el vencimiento.
Imaginemos que el precio actual de este bono es de 1.000 euros (o 100%, recordemos que las cotizaciones
de los bonos se hacen en porcentaje sobre el nominal), cul es su rentabilidad? Cul es su TIR? Es
fcil de calcular. Invertimos 1.000 euros hoy y recibimos 40 euros el primer ao, 40 euros el segundo, 40
euros el tercero La rentabilidad (TIR) es del 4%, en este caso anual, pero nicamente porque su precio
ha sido del 100%.
Si vamos a comprar este bono al mercado y su precio es del 102%, qu flujos recibiremos en el futuro?
Los mismos, la estructura de pagos est fijada; 40 euros de cupn cada ao, y el quinto ao adems
la devolucin del principal. La rentabilidad que ofrece el bono no puede ser entonces del 4%, ya que
debemos pagar ms (1.020 euros en vez de 1.000 euros) para recibir lo mismo de antes; la rentabilidad
del bono debe obligatoriamente ser menor.
Cmo calculo la nueva rentabilidad del bono? De forma anloga a nuestros clculos anteriores en
diferentes activos y productos financieros: actualizaremos los capitales financieros futuros (cupones y
devolucin de principal) y buscaremos aquella tasa que iguale el valor actual de los mismos al precio del
bono (en este caso 102%):
1.020 =
40
40
40
1.040
40
+
+
+
+
1 + TIR
(1 + TIR)2 (1 + TIR)3 (1 + TIR)4 (1 + TIR)5
Realizando los clculos en un Excel obtenemos una TIR del 3,56%. Cuanto ms alto sea el precio del
bono, menos rentabilidad estar dando a los inversores que lo compren a dicho precio (aquellos que
haban comprado a un precio de 100, si lo mantienen a vencimiento, evidentemente su rentabilidad s
ser del 4%).
(En Recursos se encuentra el archivo Excel, en el que podremos ver cmo obtenemos la TIR del bono
ante diferentes cambios de precio y cmo obtenemos el precio del bono ante diferentes cambios en la
TIR, que son los clculos que realizamos a continuacin.)
Pgina
980 =
40
40
40
1.040
40
+
+
+
+
1 + TIR
(1 + TIR)2 (1 + TIR)3 (1 + TIR)4 (1 + TIR)5
Y obtenemos una TIR del 4,46%, mayor que el 4%, tal y como habamos supuesto.
Tambin podramos hacer el ejercicio al revs. Imaginemos que este bono daba antes el 4%, pero ahora
los tipos de inters han subido, y los bonos de similares caractersticas y riesgo a este estn dando una
rentabilidad del 5%. Qu le pasar al precio de este bono? Subir, bajar o se quedar igual?
Si bonos de idnticas caractersticas estn dando una rentabilidad del 5%, los inversores comenzarn a
venderse este bono para comprar los otros. Si el bono se vende, su precio ir disminuyendo, y cuando el
precio vaya disminuyendo, su rentabilidad ir aumentando (como en el ejemplo que hemos visto, si baja
a 98 la TIR, sube a 4,46%).
Hasta cundo disminuir el precio del bono? Hasta que llegue a un precio tal que, comprndolo a dicho
precio, su rentabilidad sea del 5%, como en los otros bonos.
Con un clculo similar al que hacamos antes, podemos calcular cul ser este precio:
P=
40
40
40
1.040
40
= 956,71
+
+
+
+
1 + 0,05
(1 + 0,05)2 (1 + 0,05)3 (1 + 0,05)4 (1 + 0,05)5
Comprando a un precio del 95,671%, el bono ofrece una rentabilidad del 5%.
Y si es al revs? Y si los tipos de inters han bajado al 3%? Todos los inversores querrn este bono, ya
que paga un cupn del 4%. Cuando muchos inversores compren el bono, su precio ir subiendo. Hasta
dnde? Hasta que la rentabilidad de este bono (comprada a dicho precio) se iguale con los bonos nuevos
que tienen una rentabilidad del 3%.
Pgina
P=
40
40
40
1.040
40
= 1.045,80
+
+
+
+
1 + 0,03
(1 + 0,03)2 (1 + 0,03)3 (1 + 0,03)4 (1 + 0,03)5
40
12/02/02
40
12/02/03
40
12/02/04
1.040
12/02/05
11/02/01
Hasta ahora nos habamos situado en el momento cero, cuando justo faltaba un ao para cobrar el cupn
de 40 euros. Qu pasa si yo quiero comprar el bono cuando ya han pasado unos meses? Imaginemos
ahora que quiero comprar el bono cuando ya slo falta un da para cobrar el cupn siguiente, es decir, en
el da 11/02/01. Qu precio deber pagar?
El propietario actual del bono ha esperado prcticamente todo el ao para cobrar el cupn, que cobrar
maana si no vende el bono. Si yo lo quiero comprar hoy, para que me lo venda deber pagarle el precio
ex cupn (suponemos que no ha habido cambios en la TIR del bono, y es por tanto de 1.000 euros), pero,
adems, una cantidad por el cupn devengado pero an no cobrado. Tratndose del da antes, deber
pagarle prcticamente el cupn entero.
Pgina
(En Recursos se encuentra el archivo Excel, en el que podremos ver cmo calcular el precio con cupn
una vez tenemos la estructura del bono y cambiamos la fecha actual.)
Cuando ahora actualicemos los cupones futuros, el primero lo actualizaremos slo un da (no un ao), el
segundo un ao y un da (no dos aos), etc. Y la suma de todos los cupones actualizados nos dar un
precio de 1.039,89 euros, que se compone de:
Para nosotros, comprando hoy a 1.039,89 euros, el bono nos est dando una rentabilidad (TIR) del 4%,
que es la rentabilidad que yo espero de esta inversin.
Recibir mayores o menores retornos (especialmente por dividendos, aunque tambin se deben
tener en cuenta ventas de derechos o primas de asistencia a juntas, etc.).
Podemos actualizar capitales financieros entonces? Para la gran mayora de inversores particulares
es muy complicado, pero los analistas, cuando nos recomiendan o no comprar ciertos ttulos por estar
baratos o caros, s hacen un descuento de flujos, concretamente de flujos de caja libres o free cashflows.
Pgina
10
Procedimiento
Aunque el clculo es complicado, trataremos de explicarlo de forma muy bsica:
1. A partir de toda la informacin disponible sobre la empresa, perspectivas futuras de la misma,
del sector, de la coyuntura macroeconmica, etc., los analistas estiman unos cash flows futuros
para la empresa (que provendrn de ventas y gastos esperados, inversiones que se realizarn en
inmovilizado, caja que precisar para su gestin de clientes, existencias y proveedores, etc.), en un
principio para unos cuatro o cinco aos.
2. A partir de ah, para el resto de cash-flows futuros (las acciones no tienen vencimiento, en un
principio se espera que generarn cash-flows hasta el infinito), cada vez ms difciles de estimar
con cierta solvencia, estiman una renta perpetua y creciente, que se valora con una frmula muy
similar a las que ya conocemos.
Vemoslo de modo grfico:
Valor
residual
CF 1
CF 2
CF 3
Estimados segn
previsiones futuras
VA =
CF
ig
CF 4
3. Cuando realizan el descuento de estos flujos hallan el valor actual de los mismos, que es el valor
de la empresa en su globalidad. A partir de l, el valor estimado de los fondos propios, y dividiendo
por el nmero de acciones, el valor estimado para cada accin:
Pgina
11
PER =
P
BPA
ejemplo
n
n
El uso de esta ratio es ms complejo que este sencillo ejemplo, pero los inversores muy a menudo
utilizan el PER como indicador para comparar entre compaas.
1
BPA
=
PER
P
Si de una medida de rentabilidad lo que nos interesa es que sea lo ms alta posible (en renta variable una
aproximacin es 1/PER), lo que interesar, como criterio general, es que el PER sea lo ms bajo posible.
Pgina
12
Y qu tienen que ver el PER o su inversa con la actualizacin de flujos? Si damos una vuelta ms a
la frmula, veremos en ella que el precio (P) en realidad es el valor actual de una renta perpetua (cuya
frmula ya conocemos) de los BPA futuros actualizados a una tasa o rentabilidad que es la inversa del
PER:
P=
BPA
1
PER
Actualizacin de beneficios
futuros a una tasa 1/PER
i=
VLfinal
VLinicial
Esta rentabilidad, esta TIR, no sera anual, sino del perodo de das entre la compra y la venta. Si queremos
anualizarlo (TAE), utilizaramos la frmula de siempre.
365
d
sta sera la rentabilidad una vez efectuada la inversin, es decir, cuando las participaciones en el fondo
de inversin se han comprado y posteriormente vendido. Ahora la pregunta sera: cmo analizar este
tipo de inversiones a priori?
Pgina
13
Cuando analizbamos Letras del Tesoro y pagars, a partir de la observacin del precio en el mercado
podamos calcular qu rentabilidad nos ofrecan dichas inversiones. Con los bonos pasaba igual, incluso
el precio de las acciones nos traslada cierta idea de rentabilidad ms o menos esperada (a travs de la
inversa del PER). Y en el caso de los fondos de inversin? Su precio, el valor liquidativo, nos ofrece
alguna informacin sobre una estimacin de rentabilidad futura?
Lamentablemente no, y aunque es de obligado cumplimiento avisar que rentabilidades pasadas no
garantizan rentabilidades futuras, el hecho de conocer el comportamiento pasado de los fondos es una
de las principales informaciones disponibles (no la nica) para tratar de intuir si nos encontramos ante un
fondo bien gestionado y si puede representar una eleccin acertada.
En la informacin econmica diaria solemos encontrar siempre la rentabilidad que cada fondo est
obteniendo desde principio de ao, o bien en los ltimos 12 meses. Esta informacin suele ser seguida
por inversores que poseen participaciones de dichos fondos.
En cambio, si buscamos informacin para comparar entre diferentes fondos antes de invertir, entonces
ser mucho ms conveniente buscar rentabilidades a ms largo plazo, por ejemplo de los ltimos tres o
cinco aos (junto a otros indicadores, por ejemplo de riesgo).
Cierre
Hemos podido ver en este apartado que las matemticas financieras nos son de una gran utilidad para
poder analizar inversiones en activos negociados en los mercados financieros, especialmente en el caso
de los activos de renta fija (a corto y a largo plazo), y tambin estn en la base del principal ratio utilizado
en el anlisis de renta variable, el PER.
Pgina
14
Apartado 5
Aplicaciones prcticas de las matemticas financieras y los productos
previsionales
Introduccin
Vamos a ver cmo nos ayudan las matemticas financieras a analizar la inversin en los productos
previsionales.
En esta tercera va, las instituciones que permiten a los ahorradores invertir su dinero a futuro son las
compaas aseguradoras, las cuales ofrecen una amplia gama de productos para satisfacer todas las
necesidades relacionadas con cobertura de riesgos, ahorro y previsin.
Los asegurados realizan sus aportaciones mediante el pago de primas y en el futuro reciben las prestaciones
pactadas. Para poder ofrecer una rentabilidad a los asegurados, las compaas aseguradoras invertirn
las primas recibidas:
En esta tercera va conviven componentes financieros, que ahora trataremos de analizar, con otros
componentes actuariales. La matemtica actuarial o financiero-actuarial incorpora sobre la matemtica
financiera un elemento esencial en cualquier producto asegurador que es el elemento de aleatoriedad
(riesgo), que condiciona que los flujos econmicos de la operacin (ya sea el flujo de prestaciones o de
aportaciones) se produzcan o no, en qu cuanta y en qu forma.
Si hablamos de seguros de riesgo puros de mortalidad o de longevidad (es decir, que generan prestaciones
nicamente en caso de fallecer o en caso de estar vivo respectivamente), los clculos que deben
realizarse son principalmente actuariales. El importe de la prima (el dinero que entrega el asegurado hoy)
lo calcula la entidad aseguradora, ya que con la suma de las primas recibidas debe constituir un fondo
para asegurarse que puede hacer frente al pago de los siniestros previstos, ms un margen para cubrir
sus gastos. Estos clculos se hacen sobre la base de tablas estadsticas que indican la probabilidad que
el suceso cubierto ocurra.
En cambio, hay toda una amplia gama de productos previsionales en los que s existe un componente
financiero (de capitalizacin, de rentas, etc.), casi siempre con algn elemento de seguro puro que lo
complementa.
Pgina
Para este tipo de productos s nos van a servir conceptos de matemticas financieras, tanto para el
perodo de aportaciones (cuando se pone el dinero) como para el de prestaciones (cuando se recibe
el dinero).
En este apartado no hablaremos de productos concretos, que tienen una parte financiera y una parte
actuarial, slo de los aspectos financieros que hay dentro de los productos previsionales.
Hablaremos, por tanto, principalmente de capitalizar (una prima nica o aportaciones peridicas) y de
disponer de un capital constituido (especialmente mediante rentas).
esquema
U
U
Depsitos
Prstamos
Entidades financieras
Primas
Compaas aseguradoras
Oferta (ahorro)
Demanda (inversin)
Acciones y Bonos
Acciones y Bonos
Fondos de inversin
Mercados financieros
Pgina
Para poder calcular el valor actual de estas rentas, utilizaremos las siguientes frmulas:
VA =
C
i
VA = C
VA =
1
1
1
i
i
(1 + i)n
C
ig
Todas estas rentas son rentas vencidas, lo que significa que la primera cuota se cobra al final del primer
perodo temporal. Vemoslo de modo grfico.
C
C ...
VA
El valor actual se obtiene un perodo
antes del cobro de la primera cuota
Si la renta se quiere cobrar de forma anticipada, es decir, comenzar a cobrar las cuotas en el inicio del
primer perodo en vez del final, cuando apliquemos las frmulas anteriores estaremos valorando la renta
no en el momento 0 del tiempo (hoy), sino en el perodo -1 de la lnea temporal. Si queremos valorar
la renta en el momento cero, deberemos capitalizar el valor obtenido con la frmula conocida sobre un
perodo temporal. Vemoslo de modo grfico.
-1
VA
C ...
VA =
C
(1 + i)
i
A cualquiera de las tres frmulas anteriores (en el grfico se ha resuelto con la renta perpetua), si la renta
pasa de ser vencida a ser anticipada, hemos de aadirle el producto de (1 + i).
Pgina
Si la renta se quiere cobrar de forma diferida, es decir, comenzar a cobrar despus de una serie de
perodos temporales establecidos, cuando apliquemos las frmulas conocidas estaremos valorando la
renta justo en el perodo anterior al primer cobro de cuota. Si queremos valorar la renta en el momento
cero, deberemos actualizar el valor obtenido por el nmero de perodos diferidos. Vemoslo de modo
grfico.
C
VA =
VA
C
1
i
(1 + i)d
A cualquiera de las tres frmulas anteriores (en el grfico se ha resuelto con la renta perpetua), si la renta
pasa de ser inmediata a diferida, hemos de aadirle el factor de actualizacin 1 / (1 + i)d.
Ahora tenemos las herramientas necesarias para poder plantear ejemplos de aportaciones y prestaciones
de productos previsionales (slo por su componente financiero, no actuarial).
Pgina
Lo mismo si nos situamos en la imagen unas celdas ms abajo. Aqu fijamos el capital final que queremos
obtener (en la imagen los 134.391,64 euros) y el resultado es el dinero que debo aportar, en este caso 10
aos antes de la jubilacin (o cualquier otro momento en el que precisamos tener constituido un capital).
Podemos igualmente cambiar capital deseado o aos de capitalizacin (o tipo de inters) y el Excel nos
devolver el importe de prima nica que debo aportar. Vemoslo de modo grfico.
(En Recursos se encuentra el archivo Excel, en el que podrs realizar los anlisis adecuados.)
De la misma forma, podemos hacer un anlisis de aportaciones mediante primas peridicas. En el
ejemplo de la imagen siguiente, aportando 200 euros mensuales durante 20 aos (tipo de inters anual
del 3%), el capital final que obtendramos sera de 65.660,40 euros (hasta ahora habamos calculado
siempre el valor actual de la renta, que en este caso sera de 36.062,18 euros, si capitalizamos 240
meses hallamos el valor final de 65.660,40 euros).
Modificando todas las variables, podemos estimar el capital final que obtendramos:
En la parte inferior de la imagen vemos el anlisis inverso, estableciendo el capital final que deseo
obtener y bajo las condiciones establecidas, qu importe debe tener la prima mensual que tenemos que
aportar? En el ejemplo, para conseguir 100.000 euros de capital final, debemos aportar 272,65 euros
mensualmente durante 20 aos. Vemoslo de modo grfico.
Pgina
Cambiar variables nos permitira obtener la prima que deberamos aportar si deseamos un capital mayor
o menor, aportar durante ms o menos aos, etc.
Un ejercicio muy interesante que previamente se puede realizar es hacer un estudio de las
necesidades de complementar la pensin pblica con un ahorro privado, y tras conocer el importe
estimado que debera ahorrar, calcular qu prima nica o peridica he de destinar a dicho objetivo.
A partir de un capital, qu cuota mensual recibir si la cuota es perpetua (no consume capital)? Si
disponemos de 100.000 euros y el producto tiene un tipo de inters anual del 3%, mensualmente
Pgina
recibir una cuota de 250 euros. Mi capital, los 100.000 euros, se mantiene intacto, ya que la cuota
se corresponde con los intereses.
Si deseo una cuota de 300 euros (al mismo tipo de inters), debo partir de un capital de 120.000
euros.
A partir del capital de 100.000 euros, si la renta es temporal, concretamente 20 aos, la cuota
mensual que recibo pasa de 250 a 554,60 euros, aunque el capital se va consumiendo y se agota
a los 20 aos.
Y viceversa, si deseo una cuota mensual de 600 euros durante 20 aos, deber disponer de un
capital de 108.186,55 euros.
Y, por supuesto, puedo cambiar todas las variables que desee. Vemoslo de modo grfico.
Los anlisis que observamos en la imagen posterior son similares a los anteriores, aunque ahora la renta
es diferida (no se comienza a cobrar en el momento cero, sino tras unos perodos de diferimiento). Si lo
comparamos con las rentas anteriores, veremos que, al diferir el cobro, el importe de las cuotas aumenta,
o bien, para una cuota dada, puedo partir de un capital algo inferior. Esto es as porque, durante el
perodo de diferimiento, el capital aumenta por el efecto de los intereses que se van acumulando y que, a
su vez, generan nuevos intereses que hacen incrementar el capital. Vemoslo de modo grfico.
Pgina
Por ltimo, podemos realizar los mismos anlisis para las rentas anticipadas. En este caso, el capital
necesario va a ser mayor ya que se pretende empezar a cobrar un perodo antes, o bien, para un capital
dado, la cuota que debe cobrarse sera algo menor. Vemoslo de modo grfico.
Pgina
Cierre
En el presente apartado, hemos analizado en qu medida las matemticas financieras nos ayudan a
comprender los productos previsionales.
Los productos previsionales tienen un importante componente de matemtica actuarial, que no entra en
el mbito de la matemtica financiera. Por ello, los aspectos que hemos visto (capitalizacin, diferentes
tipos de rentas, etc.) slo explican una parte de los productos previsionales, pero resultan de mucha
utilidad para la comprensin de los mismos.
Pgina
Apartat 1
La base de les matemtiques financeres
Introducci
Les matemtiques financeres no tenen massa bona fama entre les generacions destudiants deconomia
que les han patit. La majoria no guarda bons records sobre les seves desenes de frmules, clculs,
rgims financers, equivalncies, exercicis, etc., i el pitjor de tot s que, al final, els conceptes bsics
es perdien entre tantes frmules. Per, en realitat, les matemtiques financeres sn molt tils i tots les
necessitem en molts moments de la nostra vida.
Quan tenim uns estalvis (per exemple, hem gastat menys del que hem ingressat), el sistema financer
ens ofereix una gran varietat de productes o actius en qu podem invertir. En altres ocasions, tanmateix,
podem necessitar uns diners de qu no disposem (per exemple, per a la compra dun habitatge), i en
aquests casos el sistema financer tamb ens permet accedir a aquest import a canvi que el tornem
en un futur. No noms les persones fsiques, sin tamb les empreses, les administracions pbliques
i tota mena dorganitzacions poden tenir estalvis disponible o necessitar liquiditat en diferents etapes
de la seva vida. En qualsevol daquests casos, com ms coneixements es tinguin de matemtiques
financeres, millors decisions es podran prendre.
En aquest apartat es pretn desenvolupar, de manera clara i intutiva, els conceptes bsics de les
matemtiques financeres. Seran pocs conceptes, pocs ms de mitja dotzena, per si sassimilen b,
permetran que es construeixi sobre ells, a poc a poc i a partir de diversos exemples, una estructura
slida de coneixements que permetran analitzar amb solvncia els productes i els actius financers
principals que milions de persones i organitzacions utilitzen cada dia.
Valor actual dun capital financer Valor futur dun capital financer
Quan invertim 100 euros en un dipsit, no esperem rebre 100 euros daqu un any, sin ms, s a dir,
creiem que el valor futur daquests 100 euros ha de ser superior (per exemple, 103 euros). Si no fos aix,
no ho considerarem un tracte just.
Pgina
En el camp de les matemtiques financeres, el terme capital (100 euros) no ens diu res. A partir dara hem
de parlar de capital financer o b, el que s el mateix, duna quantitat monetria associada a un moment
del temps (100 euros avui, 103 euros daqu un any, etc.).
Existeixen productes financers que ens permeten traslladar capitals financers del present al futur o del
futur a lactualitat. De fet, el que ofereixen s un intercanvi dun capital financer avui a canvi dun capital
financer en el futur, o al revs, de manera que siguin financerament equivalents, s a dir, que el tracte
sigui just per a les dues parts que intervenen en loperaci.
I qu significa just? Quant sha de retribuir a aquell que cedeix el seu capital avui i espera recuperar-lo en
el futur? Quin cost ha de suportar qui rep diners avui i es compromet a tornar-los en el futur?
Principalment, hi ha tres conceptes que ens ajuden a respondre a aquesta pregunta:
a) Inflaci
Quan cedim avui un capital financera, estem renunciant a poder-lo gastar i, per tant, quan en el futur
recuperem un altre capital financer, aquest almenys ha de compensar-nos per all que costar en el futur
all que renunciem a comprar avui. Per exemple, si renuncio a comprar-me un cotxe avui i inverteixo els
diners durant un any, el mnim que esperar s que quan el recuperi pugui pagar el preu del cotxe daqu
un any (que segurament ser superior per lefecte de la inflaci).
c) Risc
Fins ara hem suposat que aquest cobrament futur (que em permetr comprar el cotxe i una rdio nova) s
segur, per hi ha moltes inversions que tenen risc o, el que s el mateix, que tenen una capitals financers
futurs incerts. En aquest cas, si hi ha risc, demanarem una prima per aquest risc, s a dir, cedirem el
nostre capital avui a canvi de ms capital financer en el futur, i com ms risc percebem, ms capital
financer exigirem.
Pgina
De forma aproximada, els ttols de renda fixa considerats sense risc (deute estatal de mxima solvncia)
ofereixen una rendibilitat que tracta dincloure els dos primers conceptes (inflaci ms cost de no
disponibilitat); per aix, en la resta dinversions, a aquesta rendibilitat sense risc se li sumen les diferents
primes de risc, segons les caracterstiques de la inversi.
Dir que capitalitzarem (o actualitzarem), per exemple, 6.000 euros al 10% no ens diu res si no hi afegim
la informaci sobre el rgim financer i, per tant, sobre el factor financer que hem daplicar.
Les dues parts que intervenen en loperaci han de pactar totes dues coses:
a) El tipus dinters que han daplicar.
b) La frmula per a aplicar-lo.
Cadascun dells t una frmula anomenada factor financer mitjanant la qual transforma capitals
financers en el temps.
Barcelona School of Management UPF
Pgina
(1 + i n)
n expressa el temps.
Si volem capitalitzar, multiplicarem el capital inicial per aquest factor financer. Si volem actualitzar,
dividirem el capital final per aquest factor financer.
exemple
Capitalitzar
Si inverteixo 100 euros avui al 3% anual durant dos anys, qu rebr al venciment si
aplico el tipus dinters simple venut?
n
n
Actualitzar
Si daqu dos anys rebr 106 , quants euros representen avui dia actualitzats al 3%
anual i aplicant el tipus dinters simple venut?
C=
106
(1 + 0,03 2)
= 100
(1 + i)n
Barcelona School of Management UPF
Pgina
Novament:
n expressa el temps.
Si volem capitalitzar, multiplicarem el capital inicial per aquest factor financer. Si volem actualitzar,
dividirem el capital final per aquest factor financer.
exemple
Capitalitzar
Si inverteixo 100 euros avui al 3% anual durant dos anys i aplico el tipus dinters
compost venut, al venciment rebr:
n
n
Actualitzar
Si el que volem s actualitzar, dividim pel factor financer.
Actualitzar avui dia un import de 20.000 euros que es vol obtenir daqu 20 anys, s a
dir, calcular limport que cal invertir avui per tenir aquesta quantitat disponible daqu
20 anys, si el tipus dinters nominal anual s del 10%.
Amb el rgim financer de tipus dinters simple venut:
C=
20.000
1 + 0.1 20
= 6.666,67
C=
20.000
(1 + 0.1)20
= 2.972,87
Pgina
Com que en el rgim financer de tipus dinters compost es reinverteixen els interessos, que,
al seu torn, generen ms interessos, a data davui puc posar un import sensiblement menor
que en el rgim del tipus dinters simple per obtenir, al final del perode, la mateixa quantitat
(20.000 euros).
Aix, per exemple, si ens proposen invertir 100 milions deuros avui, amb el comproms que en els propers
cinc anys rebrem successivament cada any: 30, 30, 30, 30 i 50 milions deuros, seria erroni analitzar-ho
amb la premissa que apliquem 100 milions i rebem en total 170 milions.
No es poden comparar 100 milions deuros davui amb 30 milions deuros daqu un, dos, tres o quatre
anys o de 50 milions deuros daqu cinc anys. Per poder analitzar la inversi, haurem de comparar la
inversi inicial (100) amb els fluxos futurs (30, 30, 30, 30, 50) actualitzats, s a dir, haurem de convertir
aquestes xifres en euros danys posteriors a la data dinici de la inversi a euros corresponents a aquesta
data dinici. A partir daqu, s que es podran comparar uns imports deuros amb els altres, ja que tots
seran equivalents en el moment inicial de la inversi.
La frmula del VAN s la segent:
VAN = -I +
CF1
(1 + k)
CF2
(1 + k)2
+ ... +
CFn
(1 + k)n
En qu:
CF1 = Capital financer o flux de fons que singressaran dins el primer perode (en lexemple, 30
milions deuros).
CF2 = Capital financer o flux de fons que singressaran dins el segon perode (en lexemple, 30
milions deuros).
CFn = Capital financer o flux de fons que singressaran dins lltim perode (en lexemple, 50 milions
deuros).
Pgina
Si en aquest exemple es calcula el VAN donant a la taxa dactualitzaci k el valor del 10%, obtindrem el
resultat segent (conv recordar que, en els clculs financers, les taxes en tant per cent sutilitzen en tant
per u; aix, un 10% sinclour en la frmula com 0,10):
VAN = -100 +
30
30
30
50
30
+
+
+
+
(1 + 0,10) (1 + 0,10)2 (1 + 0,10)3 (1 + 0,10)4 (1 + 0,10)5
VAN = -100 + 27,27 + 24,79 + 22,54 + 20,49 + 31,05 = -100 + 126,14 = +26,14
Quan es calcula el VAN duna inversi, el primer que interessa saber s si aquest s positiu o negatiu:
En aquest exemple, el VAN resultant s positiu, cosa que indica que la inversi s, en principi,
aconsellable.
En cas que el VAN hagus donat un resultat negatiu, estaria indicant que la inversi analitzada
no s, en principi, aconsellable.
Pgina
Quina ser, doncs, la taxa dactualitzaci que sutilitzar per calcular un VAN?
Al calcular el VAN duna inversi, cada inversor utilitzar la taxa de rendibilitat mnima exigida a aquesta
inversi, s a dir, t un sentit de cost doportunitat, ja que per prendre la decisi de realitzar o no la
inversi li posem el llist de la rendibilitat a qu sest renunciant per emprendre el projecte dinversi
analitzat. Dit duna altra forma, al calcular el VAN sexigeix al projecte dinversi, perqu sigui aconsellable,
que produeixi com a mnim all que el capital vinculat produiria en ls alternatiu a qu es renuncia i, si el
projecte analitzat assumeix un risc major que aquesta alternativa, se li ha de sumar la prima de risc que
es consideri oportuna.
Si s positiu, el projecte ofereix una rendibilitat major que la taxa dactualitzaci k utilitzada.
Si s igual a zero, bviament la rendibilitat del projecte coincideix amb la taxa dactualitzaci.
Aix, en lexemple numric utilitzat per calcular el VAN, lnica cosa que se sap pel que fa ala TIR (Taxa
Interna de Rendibilitat) del projecte analitzat s que aquesta s superior al 10%.
Com que el VAN s positiu, se sap que la rendibilitat de la inversi analitzada s major que el llist que
se li ha collocat; desprs, si supera aquest llist del 10%, el projecte ofereix una rendibilitat (TIR) major
que aquest 10%.
Com calcular la TIR duna inversi?
Pgina
Si al calcular el VAN duna inversi el resultat s igual a zero, resulta que la inversi no t una rendibilitat
major ni menor que el llist; per tant, la TIR seria igual a aquest llist o taxa dactualitzaci utilitzada.
Daqu es dedueix que la TIR s aquella taxa dactualitzaci que fa que el VAN siguali a zero.
En aquest cas, en la frmula del VAN, ara la incgnita ja no s el VAN, sin la taxa dactualitzaci k, ja
que sha de trobar una k que faci que el VAN sigui zero. En aquest cas concret, la k es coneix com TIR. A
lhora dallar la k de la frmula ens trobem amb un problema matemtic, ja que sest davant un polinomi
de grau n i aquesta operaci no t una soluci nica; la forma de calcular el valor de k que faci que el VAN
sigui zero ser pel mtode diteracions successives.
Aquest mtode de clcul no s ms que anar delimitant el valor de k entre aquells valors que donin un
VAN positiu i un VAN negatiu fins que sen trobi un que doni com a resultat un VAN igual a zero. En
lexemple numric anterior de clcul del VAN, sha utilitzat una taxa dactualitzaci igual al 10% i el VAN
era positiu; si utilitzssim una taxa dactualitzaci del 20%, el VAN passaria a ser negatiu; per tant, ja se
sap que la TIR estar entre el 10% i el 20%. Caldr delimitar successivament el valor de k entre 10 i 20
fins a trobar un valor de TIR amb el qual el VAN sigui igual a zero.
En la prctica, per a aquest clcul utilitzarem una calculadora financera o b un full de clcul (ms
endavant ho veurem), que en el fons no faran altra cosa que realitzar aproximacions a VAN igual a zero
tamb mitjanant iteracions successives.
TAE = (1 + TIR)
365
d
En qu d s el nombre de dies que comprn cada perode de liquidaci, i si lany fos de trasps, el
numerador de la potncia seria 366. Si saplica lany comercial, la frmula que es fa servir s la mateixa
per amb el numerador de lexponent igual a 360:
360
d
TAE = (1 + TIR)
Pgina
exemple
Aix, per exemple, si sanalitza una operaci financera en qu es presten 100 milions
deuros, es paguen interessos en quatre perodes de liquidaci dun import igual a
4 milions deuros cada perode i el principal (100 milions deuros) es torna al final
de lltim perode, la TAE resultant dependr dels dies que comprengui cadascun
n
n
104
-100
La TIR resultant ser igual al 4%.
Si els perodes sn trimestrals, vol dir que la TIR s trimestral i la TAE ser igual a:
Si els perodes sn semestrals, vol dir que la TIR s semestral i la TAE ser igual a:
En definitiva, la TIR duna operaci amb perodes de liquidaci anual s igual ala TAE. En cas que
una operaci financera no tingui perodes de liquidaci anual, shaur de convertir la TIR anual o TAE
mitjanant la frmula que sha indicat ms amunt.
Pgina
10
A vegades sutilitza una primera aproximaci, que es limita a restar de la taxa de rendibilitat que sha
calculat limport de la inflaci existent per al mateix termini de la inversi. Si la inflaci s del 3% anual i
sobt un inters del 8% anual, en realitat la rendibilitat real s del 5%, que sobt amb la frmula segent:
Aquest clcul s noms una aproximaci, encara que moltes vegades pot utilitzar-se sense problemes
perqu el resultat que sobt s similar al que obtenim amb la frmula ms apropiada, que s la segent:
Rendibilitat real =
1 + rendibilitat financera
1 + inflaci
exemple
Disposem de 100 euros, amb els quals podem comprar avui 100 pastissets (ja que el
seu preu s d1 euro el pastisset). Decidim invertir aquests 100 euros durant un any.
Per renunciar a comprar els pastissets avui, volem poder comprar daqu un any 105
pastissets, s a dir, volem obtenir una rendibilitat real del 5%. Com que sabem (per
n
n
alguna estranya ra) que la inflaci ser del 3%, decidim invertir en un producte que
ofereix una rendibilitat del 8%.
Quina haur estat la rendibilitat real daquesta operaci?
Rendibilitat real =
1 + 0,08
1 + 0,03
1 = 0,0485
Pgina
11
Rendibilitat real =
1 + 0,0815
1 + 0,03
1 = 0,05
Amb aquest senzill exemple veiem per qu la frmula correcta s la segona, per b que
moltes vegades la diferncia entre ambdues s petita i pot utilitzar-se la primera.
Tancament
En aquest apartat shan vist els conceptes bsics de la matemtica financera, que permetran a partir
daqu analitzar productes i actius financers amb una base slida. Hem vist com definim els capitals
financers, quins factors influeixen en el preu del diner i qu s capitalitzar i actualitzar, aix com els rgims
financers principals amb qu ho fem, i tamb qu sn i com sinterpreten el VAN, la TIR i la TAE.
En els apartats segents veurem laplicaci prctica daquests conceptes en els diferents productes i actius
que el sistema financer posa a labast per poder cobrir les diverses necessitats dinversi i finanament
de tots els agents de leconomia.
Cada tipus de producte o actiu sanalitzar de forma diferent, per si aquests primers conceptes es tenen
clars, la complexitat que anir apareixent en els exemples prctics dels diferents productes i actius sanir
assimilant sense problemes.
Pgina
12
Apartat 2
Aplicacions prctiques de les matemtiques financeres en els
productes bancaris de passiu
Introducci
Una vegada revisats els conceptes bsics de la matemtica financera capital financer, equivalncia
financera, actualitzar i capitalitzar, VAN, TIR i TAE, comenarem a veure la seva aplicaci prctica en
lanlisi dels actius i dels productes financers ms importants.
El sistema financer ofereix tres vies principals per a poder connectar els oferents de capital (els que
tenen diners avui i volen invertir-los per obtenir ms diners futurs) amb els demandants de capital (els
que demanen diners avui i es comprometen a tornar diners futurs):
1. La intermediaci bancria. En aquesta via, les institucions financeres sn els intermediaris que es
colloquen entre oferents i demandants, i cadascun ofereix un producte diferent segons les seves
necessitats:
a. Productes de passiu (que denominarem genricament dipsits) als que aporten diners a la
instituci.
b. Productes dactiu (genricament es denominen crdits) als clients que necessiten
finanament. Nosaltres analitzarem principalment els prstecs.
2. Els mercats financers.
3. Els productes previsionals.
En aquest segon apartat ens centrarem en els productes de passiu de la intermediaci bancria, quan
els dipositants cedeixen els seus diners a lentitat a canvi de recuperar-los en el futur amb una rendibilitat
addicional.
Pgina
esquema
Esquema 2.1. Productes de passiu dintermediaci bancria dins el sistema financer
Dipsits
U
U
Prstecs
Entitats financeres
Primes
Companyies aseguradores
Oferta (estalvi)
Demanda (inversi)
Accions i Bons
Accions i Bons
Fons dinversi
Mercats financers
Pgina
C
9m
100
Imaginem que hi dipositem 100 euros. Quina quantitat rebrem al cap dels 9 mesos?
En aquest exemple, els comptes sn molt fcils i podem respondre amb sentit com; rebrem els 100
euros ms uns interessos de 6 euros, ja que si en un any guanyem 8 euros, en 9 mesos guanyem 6 euros.
Si apliquem la frmula que ja coneixem, veurem que segueix la mateixa lgica que el sentit com.
Si C s el capital financer avui i C el capital financer daqu a 9 mesos:
C = C + C i t = C (1 + i t) = 100 (1 + 0,08
Capital
dipositat
Interessos
generats
9
) = 106
12
0,06 o 6%
Fixem-nos que hem expressat el tipus dinters nominal en anys (el 8% s anual) i el temps tamb en
anys (9/12 anys s el termini en anys de loperaci). Tamb haurem pogut expressar el tipus dinters
nominal i el temps directament expressat en el termini de loperaci (9 mesos):
Ara el tipus dinters nominal i el temps estan expressats, no en termes anuals, sin en termes de nou
mesos. Un 6% s el tipus dinters nominal a 9 mesos que prov del 8% nominal anual, i ara el multipliquem
per 1, que s el nombre de perodes de 9 mesos que inclou loperaci.
Barcelona School of Management UPF
Pgina
Per tal dobtenir el tipus dinters nominal del perode de temps adequat (en aquest cas 9 mesos), s
tan fcil com expressar-lo de forma anual (0,08 en lexemple) i multiplicar-lo pel termini de loperaci
expressat en anys. Vegem-ho de manera grfica.
0,08
3
9
270
= 0,08
= 0,08
= 0,06
4
12
360
En el rgim financer de tipus simple venut, podem utilitzar tots dos clculs, i fins i tot podrem obtenir el
capital final utilitzant el tipus dinters nominal trimestral:
VAN = -I +
n=1
C
=0
(1 + i)n
Pgina
I =
n=1
Import
invertit
C
(1 + TIR)n
Imports futurs
actualitzats
La TIR s aquella taxa que fa que el capital invertit i el capital que es rebr en el futur siguin financerament
equivalents; per tant, ens indica la rendibilitat efectiva de loperaci.
Quan els capitals financers sn noms dos, com en aquest cas, substituint els valors en la frmula
anterior, el clcul s molt senzill:
100 =
106
1 + TIR
TIR =
106
1 = 0,06
100
Tamb solem utilitzar una frmula (valor final menys valor inicial dividit entre valor inicial), el resultat de
la qual s idntic:
TIR =
106 100
= 0,06
100
ja que
106 100
106
100
106 1
=
=
100
100
100
100
Per calcular la TIR quan hi ha ms de dos capitals financers, en la gran majoria de casos necessitarem
lajuda duna calculadora financera o b dun full de clcul (en el qual cercarem aquella taxa que iguali
el capital financer davui als capitals financers futurs actualitzats a aquesta taxa a data davui).
Per tant, ja sabem que la rendibilitat (TIR) del dipsit 1 s dun 6%, per no hem doblidar que aquest 6%
s la rendibilitat de 9 mesos. Per poder fer comparacions entre aquest producte i altres, solem expressar
la rendibilitat de forma anual, s a dir, lexpressem en TAE. Per fer-ho, utilitzem la frmula segent:
TAE = (1 + TIR)m 1
Barcelona School of Management UPF
Pgina
(Vegeu lapartat + informaci 2.1. Tipus dinters o tants equivalents, al final daquesta secci, per entendre
lorigen daquesta frmula.)
En el nostre exemple, m s el nombre de perodes de 9 mesos que hi ha en un any, concretament 12/9 o
1,33333, ja que si disposssim del termini dun any (12 mesos), podrem completar el termini del dipsit
una vegada de forma completa (9 mesos) ms una tercera part del dipsit (3 mesos) abans darribar als
12 mesos.
Per obtenir el nombre de perodes de loperaci que hi ha en un any, noms cal invertir lexpressi
del termini expressat de forma anual. Vegem-ho de manera grfica.
12
4
360
= 1,33
=
=
9
3
270
12 mesos sobre 9, o 4 trimestres sobre 3, o 360 dies sobre 270.
Tots expressen el nombre de vegades que es podria realitzar
loperaci en un any, que en lexemple sn 1,3333 vegades
100
9m
Pgina
Imaginem que hi dipositem 100 euros. Quina quantitat rebrem al cap dels 9 mesos? En aquest cas hem
dutilitzar la frmula del tipus dinters compost. Com que la periodicitat de capitalitzaci dinteressos
s trimestral, haurem dutilitzar el tipus dinters trimestral (2%) i capitalitzar els interessos durant tres
perodes (en nou mesos hi ha tres trimestres).
Si C s el capital financer avui i C el capital financer daqu 9 mesos:
0,08
3
90
1
= 0,02
= 0,08
= 0,08
12
360
4
TIR =
106,1208
1 = 0,061208
100
I la TAE:
TAE = (1 + 0,061208)
12
9
1 = 0,0824
Tant la TIR com la TAE del segon dipsit sn superiors al primer, ja que tenen el mateix venciment per
en el segon dipsit rebem una quantitat superior i, per tant, la rendibilitat tamb ho s.
Fixem-nos que, encara que tenen el mateix venciment, la periodicitat de clcul dinteressos no s la
mateixa. En el primer s de nou mesos i en el segon, de tres mesos. Per completar la comparaci, vegem
el tercer dipsit, el qual, encara que t el rgim financer de tipus dinters simple, t una periodicitat de
liquidaci dinteressos trimestral.
Pgina
100
9m
C i = 100 0,02 = 2
Al final del perode haurem rebut 106 euros dinteressos, encara que no en un nic pagament, com en el
primer dipsit, sin en tres pagaments: de 2, 2 i 102 euros.
Pgina
Daltra banda, evidentment la TAE no t en compte altres criteris que no tinguin res a veure amb la
rendibilitat. Per la ra que sigui, al dipositant pot interessar-li cobrar abans els interessos per poder
realitzar certs pagaments o simplement per consumir.
Per tant, la TAE s una eina til per a comparar productes financers diferents, per cal entendre b
la informaci que ens dna.
Obtindr el dipositant una rendibilitat del 8,08% en el primer dipsit o del 8,24% en el segon i tercer? No!
Obtindr respectivament un 6% en 9 mesos en el primer cas, un 6,1208% en nou mesos en el segon i
un 2% trimestral durant 3 trimestres en el tercer, per no ms. La TAE ens diu que, si es pogus seguir
reinvertint els capitals financers obtinguts al mateix ritme de rendibilitat fins a completar un any, noms
llavors es rebrien les TAE indicades, per aix els productes financers no ho garanteixen, naturalment.
(Vegeu lapartat + informacin 2.2. Bases de clcul, al final daquesta secci, en qu es veur la base de
clcul en qu sha basat aquest exemple, i tamb com es treballarien els tipus dinters i els perodes de
clcul dinteressos en altres bases.)
ms informaci
2.1. Tipus dinters o tants equivalents
Quan calculem la TIR, estem trobant una rendibilitat o taxa efectiva (per diferenciar-
8
8
la dels tipus o taxes, o tants nominals que utilitzem per calcular els interessos). La
TIR pot ser mensual, trimestral o de qualsevol periodicitat ia partir daquesta podem
trobar altres taxes o tants efectius de la periodicitat que ens interessi (normalment
cerquem la periodicitat anual, per podrem trobar-ne qualsevol altra).
Dos tants o tipus efectius sn equivalents si, aplicant-los a un mateix capital i durant el
mateix temps, en capitalitzaci composta (la que susa a la TIR i ala TAE),produirien
els mateixos interessos o arribarien al mateix capital final.
Per exemple, un 3% trimestral, un6,09% semestral i un 12,55% anual serien
equivalents. Aplicats a un mateix capital durant un perode de temps igual, tots
aquests percentatges arribarien a un capital final idntic. Vegem-ho amb un exemple.
suposem 100 euros en el termini dun any:
Pgina
TAE = (1 + TIR4)4 1
o b
TAE = (1 + TIR2)2 1
ms informaci
2.2. Bases de clcul
Quan calculem directament que un 8% nominal anual es correspon a un 4% nominal
8
8
0,08
180
= 0,04
360
Pgina
10
180 sn els dies que hi ha en un perode de 6 mesos (qualsevol perode de 6 mesos) i 360
els dies que t lany.
Si el 4% obtingut s la TIR de loperaci, per passar a la TAE tamb es poden utilitzar
directament els dies (invertint-ne lordre):
TAE = (1 + TIRsem)
360
180
Si el mtode de clcul fos un altre, el mecanisme per a calcular el tipus dinters o la TAE ja
no variar. Per exemple:
actual Significa que compto els dies efectius de loperaci i els divideixo pel nombre de
actual dies reals que t lany (depenent de si s any de trasps o no).
actual Significa que compto els dies efectius de loperaci i els divideixo sempre per
365, independentment de si lany s de trasps o no.
365
Etc.
En qualsevol cas, per calcular el tipus dinters de la periodicitat de loperaci multiplico per:
dies
base
Per passar de la TIR a la TAE, seleva (1+TIR) a:
base
dies
Pgina
11
4
1
4
1
4
37,5
37,5
37,5
37,5
61
61
61
61
87,5
87,5
87,5
10.087,50
-10.000
Per calcular la TIR haurem de fer-ho mitjanant un Excel o una calculadora financera. Es tractar de
cercar aquella taxa que faci que els diners invertits (10.000 euros avui) siguin financerament equivalents
al flux de pagaments futurs o, el que s el mateix, que aquests fluxos actualitzats a la TIR siguin idntics
als 10.000 euros invertits.
Una vegada realitzat el clcul, sobt una TIR trimestral del 0,62%.
(A Recursos hi ha larxiu Excel).
Per calcular la TAE, ho farem amb la frmula de sempre:
Encara que els tipus dinteressos siguin variables, el procediment ser el mateix:
Barcelona School of Management UPF
Pgina
12
Per comprovar aquest extrem, imaginem un dipsit que ofereix un 10% nominal anual
i venciment a una setmana, moment en qu es produir la liquidaci de loperaci.
El rgim financer s de tipus dinters simple. Lentitat anuncia una TAE del 10,51%.
En primer lloc comprovem que la TAE anunciada s correcte, amb un dipsit de 1.000
exemple
n
n
euros.
Si el tipus nominal anual s del 10%, el tipus setmanal ser del 0,1923% (0,010 x
1/52 setmanes).
La liquidaci es produeix al venciment, a una setmana, moment en qu sobtindran
uns interessos d1,923 euros i la devoluci dels 1.000 euros dipositats.
La TIR coincidir amb el tipus dinters setmanal (si hi hagus altres capitals
financers a ms dels interessos, com ara comissions, aix no seria aix tal com
veurem ms endavant, per noms amb els interessos s que coincideix).
TIR =
1.001,923
1 = 0,001923
1.000
I la TAE:
Barcelona School of Management UPF
Pgina
13
Per tot aix, la informaci que transmet la TAE s ha de matisar molt quan es tracta de dipsits a curt
termini.
Tancament
En aquest apartat hem vist diversos exemples per a poder analitzar i comparar dipsits. s molt important
entendre el concepte de la TAE, els seus avantatges i les seves limitacions.
Lesquema danlisi ha estat sempre el mateix: obtenir els capitals financers implicats en loperaci
(depenen del tipus dinters nominal, la periodicitat, el rgim financer de loperaci i la base de clcul
establerta), desprs calcular la TIR i, finalment, calcular la TAE.
La relaci que sestableix entre aquestes tres taxes tipus nominal, TIR i TAE es pot seguir en lesquema
segent.
Pgina
14
esquema
U
U
Esquema 2.2. Relaci entre tipus nominal, TIR i TAE (sense comissions)
Tipus dinters
anual
dies
base
TAE
^
Tipus dinters periodicitat
determinada (TIR)
184
i184 = 0,08
= 0,0408
360
base
dies
TAE = (1 + 0,0408)
360
184
1 = 0,0815
Pgina
15
Apartat 3
Aplicacions prctiques de les matemtiques financeres en els
productes bancaris dactiu
Introducci
Dins la via de la intermediaci bancria, en aquest apartat ens centrarem en la segona part, quan lentitat
financera (prestador) dna en prstec els diners captats dels dipositants als clients (prestataris) que necessiten
diners avui a canvi de tornar-los a la instituci en el futur en les condicions pactades.
Veurem primer de forma genrica els prstecs. Novament, el capital financer present (els diners que rebran
els prestataris, s a dir, el principal del prstec menys les comissions, si nhi ha) haur de ser financerament
equivalent als capitals financers futurs (quotes que els prestataris abonaran a lentitat).
Desprs analitzarem de forma breu una operaci, la de descompte comercial, que ens permetr conixer un
tercer rgim financer, el de descompte simple.
esquema
Esquema 3.1. Productes dactiu dintermediaci bancria dins el sistema financer
U
U
Prstecs
Depsits
Entitats financeres
Primes
Companyies aseguradores
Oferta (estalvi)
Demanda (inversi)
Accions i Bons
Accions i Bons
Fons dinversi
Mercats financers
Pgina
exemple
Imaginem un prstec de 10.000 euros a un tipus nominal anual del 10%, quotes
mensuals durant dos anys i una comissi dobertura del 3%.
Quina seria lestructura temporal daquesta operaci financera? En el moment zero,
n
n
hi hauria un primer capital financer compost pel principal del prstec menys les
comissions que cobra lentitat, i desprs hi hauria 24 quotes mensuals de devoluci
del prstec.
C
Principal
- comissions
C
1
C
2
C
3
--4
C
22
C
23
C
24
Pgina
El primer pas ser calcular la quota mensual. Les quotes dun prstec (en la modalitat
prstec francs) sn totes del mateix import i tenen la mateixa periodicitat, cosa que les
converteix en una renda. La frmula del valor actual duna renda temporal s la segent (una
de les seves versions possibles):
VA =
1
C C
i
i
(1 + i)n
=C
1
1 1
i
i (1 + i)n
En qu:
(Vegeu lapartat + informaci 3.1 Valoraci de rendes, al final daquesta secci, per conixer
lorigen de la frmula emprada.)
De la mateixa forma, si coneixem el valor actual (VA) principal del prstec i el que volem s
conixer les quotes, allarem C:
C=
VA
1
1
1
i
i
(1 + i)n
100.000
1
1
1
0,008333
0,008333 (1 + 0,008333)24
= 4.614,47
Pgina
Aqu finalitza lanlisi del prstec proposat. A partir de la TAE podrem comparar-lo amb diferents ofertes
daltres entitats financeres ja que, en incloure les comissions, la TAE s una magnfica eina de comparaci.
(A Recursos hi ha larxiu Excel en qu podrem veure com obtenim la TIR i la TAE en ambds supsits (amb
i sense comissions), i tamb podrem veure com es pot construir de manera senzilla la taula damortitzaci
del prstec.).
Pgina
ms informaci
3.1. Valoraci de rendes
Encara que ens sembli complicat, treballar amb frmules de valoraci de rendes
s senzill si tenim clars els conceptes de valor actual i actualitzaci/capitalitzaci.
8
8
VA =
C
100.000
= 1.000.000
i
0,10
No cal perdre de vista que el que est fent aquesta frmula s calcular el valor actual de tots
els fluxos futurs i, per tant, ens estalvia feina. Vegem grficament lesquema temporal:
Pgina
C ...
VA
Si el que s s limport disponible per a invertir (un mili) i volem saber la renda que sobtindr
en invertir en aquest producte (al 10%), noms he de calcular:
VA =
C
i
1
_ VA = C
i (1 + i)n
1
C
VA = C
i
i (1 + i)n
VA =
Actualitzar
C
i
Pgina
1
VA = C C
=C
i
i
(1 + i)n
1
1
1
(1 + i)n
i
i
El valor de la renda temporal
lobtenim restant les dues
perptues
A partir daquesta frmula, ara s que podem calcular les quotes dun prstec, ja que:
C=
VA
1
1
1
i
i (1 + i)n
80.000
90d
Quant rebr el client? Com sempre, haurem de conixer el tipus dinters que cobra el banc, per no
noms aix, sin que tamb hem de saber amb quin rgim financer sactualitza el capital financer futur i
la base de clcul dels dies.
Pgina
Tota aquesta informaci est recollida en el contracte entre el client i lentitat. Aquest contracte entre
les dues parts ha de detallar totes les caracterstiques que hem comentat, que per a aquest exemple
suposarem que sn:
Comissi: 1%.
Per poder calcular lefectiu hem de parlar, per tant, duna tercera forma dactualitzar (o rgim financer):
inters anticipat o descompte comercial simple.
En aquest rgim financer es calculen els interessos sobre el capital final, que s limport que sabem (en
el nostre exemple 80.000 euros), i aquests interessos sn els que cobra lentitat financera avui. Vegem el
clcul de lefectiu que correspon avui per 80.000 euros daqu 90 dies:
78.000 =
TIR =
80.000
(1 + TIR)
80.000
1 = 0,02564
78.000
Pgina
Si ens hi fixem, veurem perqu. La TIR s la rendibilitat que, aplicada al capital financer davui, dna
el capital financer del futur. En canvi, quan es realitza un descompte comercial, el tipus dinters (en
lexemple, el 2,5%) saplica realment sobre el capital financer futur, que s el que sabem (en lexemple,
els 80.000 euros).
Si la frmula amb qu actualitzem (en descomptar) s diferent de la frmula amb qu capitalitzem (en
calcular la TIR), s evident que els tipus dinters no poden ser iguals.
Un tipus dinters en si no ens diu res si no especifiquem tamb el rgim financer de loperaci o, per
dir-ho duna altra manera, amb quina frmula matemtica utilitzarem aquest tipus dinters.
En lesquema temporal, als 78.000 euros li restem els 800 de la comissi i obtenim un import efectiu total
de 77.200.
Si ara calculem la TIR, obtenim un 3,63%:
TIR =
80.000
1 = 0,03627
77.200
Aquesta TIR no s anual, sin trimestral. Si volem calcular la TAE, obtenim un 15,32%:
Pgina
En aquest exemple, a ms, hi ha dues raons ms per les quals la TAE s superior al tipus nominal:
1. La primera s la que ja hem comentat: un tipus dinters no s igual si saplica en un rgim financer
o en un altre. En el cas del rgim financer dinters simple anticipat, el tipus dinters (nominal)
saplica sobre el capital financer major (el futur) i, per tant, els interessos que suporta lempresa
client sn superiors que si sapliqus sobre el capital financer menor (lactual); per aix, el seu cost
puja (aix com la rendibilitat per a lentitat).
2. Finalment, tamb les comissions fan pujar la TAE de loperaci.
Tancament
En aquest apartat hem vist lanlisi completa dun prstec, cosa que ens ha perms endinsar-nos en un
camp nou, el de les rendes, per a poder calcular les quotes que haur de pagar el client com a devoluci.
Posteriorment, hem analitzat que la TAE del prstec augmenta tant pel fet de la periodicitat del pagament
com per la inclusi de comissions.
s molt important el fet que la TAE inclogui les comissions i qualsevol altra despesa, perqu els
clients puguin comparar diferents ofertes de forma eficient.
Tamb hem pogut veure la construcci del quadre damortitzaci del prstec.
Desprs, hem vist un exemple de descompte comercial, que ens ha perms conixer un tercer rgim
financer, el dinters simple anticipat, i treballar novament amb les comissions i veure lefecte que tenen
sobre la rendibilitat/cost (per a lentitat i el client, respectivament) de loperaci.
Lesquema danlisi ha estat idntic al que seguem en els dipsits:
1. Obtenir els capitals financers implicats en loperaci. Per fer-ho, partim del tipus dinters anual i
obtenim el tipus dinters de la periodicitat de loperaci (els capitals financers dependran del rgim
financer de loperaci i de la base de clcul establerta).
2. Posteriorment, hem de calcular la TIR i, finalment, la TAE.
La relaci que sestableix entre aquestes quatre taxes (tipus nominal anual, tipus nominal de la periodicitat
de loperaci, TIR i TAE) es pot veure en lesquema segent.
Pgina
10
esquema
Esquema 3.2. Relaci entre tipus nominals, TIR i TAE (amb comissions)
Taxes nominals
Taxes efectives
Periodicitat
anual
Tipus dinters
anual
TAE
Periodicitat
determinada
Tipus dinters
periodicitat
determinada
TIR
U
U
Serveixen per
Inclouen interessos i tamb
calcular interessos altres fluxos, com comissions
Pgina
11
Apartat 4
Aplicacions prctiques de les matemtiques financeres en els mercats
financers
Introducci
A banda de la via de la intermediaci bancria, una segona via molt important que ofereix el sistema
financer per a connectar loferta i la demanda de capital s la formada pels mercats financers.
Com qualsevol altre mercat, els mercats financers sn aquells llocs en qu es troben demandants i
oferents dalguna cosa, en aquest cas demandants i oferents de capital:
Els oferents sn aquells agents que tenen diners avui i els inverteixen en aquestes institucions,
amb lesperana dobtenir uns capitals futurs ms elevats. Ells mouen els diners davui cap al futur.
Els vehicles per moure aquests diners pel mercat financer seran els actius financers negociats,
principalment:
Valors de deute o de renda fixa. Poden ser a curt o llarg termini, i poden ser ttols emesos pels
Estats (Administracions Pbliques) o per empreses privades.
Es pot invertir en aquests actius directament o b mitjanant institucions dinversi collectiva, s a dir,
fons i societats dinversi.
Novament, les matemtiques financeres ens seran molt tils per a analitzar les inversions en actius
negociats en mercats financers.
Pgina
esquema
Dipsits
U
U
Prstecs
Entitats financeres
Primes
Companyies asseguradores
Oferta (estalvi)
Demanda (inversi)
Accions i Bons
Accions i Bons
Fons dinversi
Mercats financers
Pgina
Com en tots els productes financers analitzats fins ara, el nostre objectiu ser saber construir els capitals
financers de lactiu (quan es paga i quant es paga) i saber calcular la seva rendibilitat.
En el cas del Deute Pblic espanyol, el Banc dEspanya t publicats els seus criteris de clcul de preus
i rendiments per a tots els valors de deute de lEstat, ja que estan harmonitzats amb la resta de pasos
de la Uni Europea.
En el cas de les Lletres del Tresor amb venciment inferior a un any, els clculs shan de realitzar a inters
simple i base 360 (rgim financer dinters simple venut):
P=
1+i
d
360
i=
360
F
1
d
P
exemple
Imaginem una Lletra del Tresor (el nominal de la qual s de 1.000 euros) que ven
dins 102 dies. Lhem comprat avui a un preu dels 98,89 i volem saber la rendibilitat
que suposa ladquisici a aquest preu.
n
n
1.000
988.9
102 d
i=
360
1.000
1
= 0,03569
102
988,9
De la mateixa forma, si volem comprar aquesta lletra i ens informen que actualment
dna una rendibilitat dels 3,569%, hem de ser capaos de trobar el preu de mercat:
988,9 euros.
Si mantenint aquesta lletra fins a venciment, obtindrem una rendibilitat del 3,569%,
ja que avui paguem 988,9 euros i daqu 102 dies obtenim 1.000 euros. Aquesta s
la rendibilitat que sobt.
Pgina
Per si hem de vendre aquesta lletra abans de venciment, pot ser que la meva rendibilitat sigui diferent
de 3,569%? S, naturalment, ja que la rendibilitat dependr del preu de venda que puguem aconseguir.
La renda fixa rep aquest nom perqu t la renda fixada; en aquest cas, els 1.000 euros. Aix no variar i
el client que tingui la lletra lltim dia rebr la quantitat establerta. Per si hi ha compres i vendes anteriors,
el preu que finalment rebi el venedor dependr de loferta i la demanda. La rendibilitat s fixa noms si
no es ven abans de venciment.
exemple
Imaginem un pagar de nominal 5.000 euros amb venciment a 221 dies que t
establert en les condicions que utilitzarem per al clcul linters simple i base 365. I
especifica la frmula segent:
P=
n
n
F
1+i
d
365
Imaginem que volem comprar un pagar daquesta empresa i ens diuen que est
cotitzant amb una rendibilitat implcita dun 6,72%.Quin preu nhaur de pagar?
Aquest s lesquema temporal:
5.000
221 d
Pgina
I el clcul:
5.000
P=
221
1 + 0,0672
365
= 4.806,93
Si el que hagussim tingut fos el preu, hagussim pogut calcular la rendibilitat, com hem fet
amb la Lletra del Tresor.
P=
F
d
(1 + i)
360
Com en els exemples anteriors, sabem sempre limport que es rebr a venciment (1.000 euros). Per tant:
Pgina
Tamb existeixen bons demissors pblics i privats. A Espanya, el Tresor Pblic emet bons amb un
venciment:
a) Entre dos i cinc anys (els Bons de lEstat).
b) Superior a cinc anys (les Obligacions de lEstat).
Ambds sn idntics en totes les seves caracterstiques excepte en el termini.
Els bons demissors privats poden tenir caracterstiques molt diverses pel que fa al termini, la periodicitat
de pagament de cupons, el tipus dinters dels cupons, etc.
En aquesta secci veurem com els nostres coneixements de matemtiques financeres ens permetran:
Saber calcular el seu preu o la seva rendibilitat i, en especial, comprendre la relaci inversa que
existeix entre aquestes dues variables (relaci inversa entre preu i TIR del bo).
Nominal: 1.000.
Base clcul: act./act. (novament, lemissor determina la base de clcul, que podem trobar en el
fullet demissi del bo).
40
40
40
2
1.040
40
3
En un primer moment, situarem durant el dia 12/02 de lhipottic any 00i aix podrem fer uns primers
clculs senzills, assumint que falta un any complet per al primer cup, dos per al segoni cinc anys
complets per al venciment. En aquesta anlisi no hi haur cup corregut, que s el cup meritat a una
Barcelona School of Management UPF
Pgina
determinada data per encara no pagat (el veurem en detall ms endavant) i, per tant, quan parlem de
preu del bo, estarem parlant dun preu ex-cup.
Si el nominal s de 1.000 euros i el cup s anual, un cup del 4% significar pagaments de 40 euros
anuals, i a venciment (any 05) ser de 40 euros de cup ms la devoluci del principal. A aquests actius
els anomenem renda fixa perqu tenen fixada la seva estructura de pagaments. Qui posseeixi aquest bo
sap que cobrar 40 euros cada any i 1.040 euros al venciment.
Imaginem que el preu actual daquest bo s de 1.000 euros (o 100%, recordem que les cotitzacions dels
bons es fan en percentatge sobre el nominal).Llavors, quina s la seva rendibilitat? Quina s la seva TIR?
s fcil de calcular. Invertim 1.000 euros avui i rebem 40 euros el primer any, 40 euros el segon, 40 euros
el tercer La rendibilitat (TIR) s del 4%, en aquest cas anual, per nicament perqu el seu preu ha
estat del 100%.
Si comprem aquest bo al mercat i el seu preu s del 102%, quins fluxos rebrem en el futur? Els mateixos,
ja que lestructura de pagaments est fixada: 40 euros de cup cada any i el cinqu any, a ms, la
devoluci del principal. La rendibilitat que ofereix el bo no pot ser llavors del 4%, ja que hem de pagar
ms (1.020 euros en comptes de 1.000 euros) per rebre el mateix dabans. La rendibilitat del bo ha de ser
obligatriament menor.
Com calculo la nova rendibilitat del bo? De forma anloga als nostres clculs anteriors en diferents
actius i productes financers: actualitzarem els capitals financers futurs (cupons i devoluci de principal) i
cercarem aquella taxa que niguali el valor actual al preu del bo (en aquest cas, 102%):
1.020 =
40
40
40
1.040
40
+
+
+
+
1 + TIR
(1 + TIR)2 (1 + TIR)3 (1 + TIR)4 (1 + TIR)5
Realitzant els clculs en un Excel obtenim una TIR del 3,56%. Com ms alt sigui el preu del bo, menys
rendibilitat estar donant als inversors que el comprin a aquest preu (per a aquells que havien comprat a
un preu de 100, si el mantenen a venciment, la seva rendibilitat s ser evidentment del 4%).
(A Recursos hi ha larxiu Excel en qu podrem veure com obtenim la TIR del bo davant diferents canvis
de preu i com obtenim el preu del bo davant diferents canvis en la TIR, que sn els clculs que realitzem
a continuaci.).
I si el seu preu baixa a 98%?
Pgina
Ara podem pagar menys de 1.000 euros pel bo, que continuar pagant cupons de 40 euros anuals ms
la devoluci del principal. Est clar que preferim pagar 980 en lloc de 1.000, ja que la rendibilitat que
nobtindrem ser major. Quant ms? Tornem a calcular-la amb larxiu Excel:
980 =
40
40
40
1.040
40
+
+
+
+
1 + TIR
(1 + TIR)2 (1 + TIR)3 (1 + TIR)4 (1 + TIR)5
I obtenim una TIR del 4,46%, major que el 4%, tal com havem suposat.
Tamb podrem fer lexercici al revs. Imaginem que aquest bo donava abans el 4%, per que ara els
tipus dinters han pujat i els bons de caracterstiques i risc similars a aquest estan donant una rendibilitat
del 5%. Qu li passar al preu daquest bo? Pujar, baixar o es quedar igual?
Si bons de caracterstiques idntiques estan donant una rendibilitat del 5%, els inversors comenaran
a vendres aquest bo per comprar els altres. Si el bo es ven, el seu preu anir disminuint, i quan el preu
vagi disminuint, la seva rendibilitat anir augmentant (com en lexemple que hem vist, si baixa a 98,la TIR
puja al 4,46%).
Fins a quan disminuir el preu del bo? Fins que arribi a un preu que doni una rendibilitat del 5%, com en
els altres bons.
Amb un clcul similar al que fiem abans, podem calcular quin ser aquest preu:
P=
40
40
40
1.040
40
= 956,71
+
+
+
+
1 + 0,05
(1 + 0,05)2 (1 + 0,05)3 (1 + 0,05)4 (1 + 0,05)5
P=
40
40
40
1.040
40
= 1.045,80
+
+
+
+
1 + 0,03
(1 + 0,03)2 (1 + 0,03)3 (1 + 0,03)4 (1 + 0,03)5
Pgina
El bo sanir comprant i el seu preu anir pujant fins que arribi al 104,580%. A partir daqu (aproximadament),
ja no t sentit pagar-ne ms, ja que suposaria estar obtenint una rendibilitat inferior al 3%, per la qual cosa
seria ms adequat comprar els altres bons.
40
12/02/02
40
12/02/03
40
12/02/04
1.040
12/02/05
11/02/01
Fins ara ens havem situat en el moment zero, quan faltava just un any per cobrar el cup de 40 euros.
Qu passa si vull comprar el bo quan ja han passat uns mesos? Imaginem ara que vull comprar el bo
quan ja noms falta un dia per cobrar el cup segent, s a dir, durant el dia 11/02/01. Quin preu nhaur
de pagar?
El propietari actual del bo ha esperat prcticament tot lany per cobrar el cup, que cobrar dem si no
ven el bo. Si jo el vull comprar avui, perqu mel vengui li haur de pagar el preu ex-cup (suposem que
no hi ha hagut canvis en la TIR del bo i que, per tant, s de 1.000 euros), per, a ms, una quantitat pel
cup meritat per encara no cobrat. Com que s el dia abans, haur de pagar-li prcticament el cup
sencer.
(A Recursos hi ha larxiu Excel en qu podrem veure com es calcula el preu amb cup una vegada tenim
lestructura del bo i canviem la data actual.).
Quan ara actualitzem els cupons futurs, actualitzarem el primer noms un dia (no un any), el segon un
any i un dia (no dos anys), etc. I la suma de tots els cupons actualitzats ens donar un preu de 1.039,89
euros, que es compon de:
Pgina
Per a nosaltres, comprant avui a 1.039,89 euros, el bo ens est donant una rendibilitat (TIR) del 4%, que
s la rendibilitat que jo espero daquesta inversi.
Rebr uns retorns majors o menors (especialment per dividends, per tamb shan de tenir en
compte vendes de drets, primes dassistncia a juntes, etc.).
Podem actualitzar capitals financers, llavors? Per a la gran majoria dinversors particulars s molt
complicat, per els analistes, quan ens recomanen o no comprar certs ttols perqu sn barats o cars, s
que fan un descompte de fluxos, concretament de fluxos de caixa lliure o free cash-flows.
Procediment
Encara que el clcul s complicat, tractarem dexplicar-lo de forma molt bsica:
1. A partir de tota la informaci disponible sobre lempresa iles seves perspectives futures, les del
sector, les de la conjuntura macroeconmica, etc., els analistes estimen uns cash flows futurs per
a lempresa (que provindran de vendes i despeses esperades, inversions que es realitzaran en
immobilitzat, caixa que necessitar per a la seva gesti de clients, existncies i provedors, etc.), en
un principi per a uns quatre o cinc anys.
2. A partir daqu, per a la resta de cash flows futurs (les accions no tenen venciment i, en principi,
sespera que generaran cash flows fins a linfinit), cada vegada ms difcils destimar amb certa
solvncia, estimen una renda perptua i creixent, que es valora amb una frmula molt similar a la
que ja coneixem.
Pgina
10
Valor
residual
CF 1
CF 2
CF 3
Estimats segons
previsions futures
VA =
CF
ig
CF 4
3. Quan realitzen el descompte daquests fluxos, en troben el valor actual, que s el valor de lempresa
en la seva globalitat. A partir daquest, el valor estimat dels fons propis, i dividint-lo pel nombre
daccions, es troba el valor estimat per a cada acci:
Si el preu de lacci s major que el seu valor estimat, recomanen no comprar-la (ja que
consideren que s cara o que la inversi dna un VAN negatiu).
P ER =
P
BPA
Pgina
11
exemple
Per exemple, si una acci t un preu de 10 euros i el seu BPA s d1 euro, en comprarla a aquest preu estarem pagant 10 vegades el seu benefici. Si comparem aquesta
empresa amb una de molt similar amb un PER 12 (hem de pagar 12 vegades el seu
benefici), en un principi la primera ser ms barata, ja que per guanyar 1 euro de
benefici paguem una mica menys.
n
n
Ls daquesta rtio s ms complex que aquest exemple tan senzill, per els inversors molt sovint
utilitzen el PER com indicador per comparar entre companyies.
1
BPA
=
PER
P
Si duna mesura de rendibilitat el que ens interessa s que sigui el ms alta possible (en renda variable
una aproximaci s 1/PER), all que interessar, com a criteri general, s que el PER sigui el ms baix
possible.
I qu tenen a veure el PER o la seva inversa amb lactualitzaci de fluxos? Si girem una altra vegada
la frmula, veurem que el preu (P) s, en realitat, el valor actual duna renda perptua (la frmula ja la
coneixem) dels BPA futurs actualitzats a una taxa o rendibilitat que s la inversa del PER:
P=
BPA
1
PER
Actualitzaci de beneficis
futurs a una taxa 1/PER
Pgina
12
i=
VLfinal
VLinicial
Aquesta rendibilitat, aquesta TIR, no seria anual, sin del perode de dies entre la compra i la venda. Si
volem analitzar-la (TAE), utilitzarem la frmula de sempre.
365
d
Aquesta seria la rendibilitat una vegada efectuada la inversi, s a dir, quan les participacions en el fons
dinversi shan comprat i posteriorment venut. Ara, la pregunta seria: com cal analitzar aquest tipus
dinversions a priori?
Quan analitzvem Lletres del Tresor i pagars, a partir de lobservaci del preu en el mercat podem
calcular quina rendibilitat ens oferien aquestes inversions. Amb els bons passava el mateix, i fins i tot
el preu de les accions ens trasllada certa idea de la rendibilitat ms o menys esperada (a travs de la
inversa del PER). I en el cas dels fons dinversi? El seu preu, el valor liquidatiu, ens ofereix alguna
informaci sobre una estimaci de rendibilitat futura?
Lamentablement no, i encara que cal avisar que rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures,
el fet de conixer el comportament passat dels fons s una de les informacions principals disponibles
(no lnica) per a tractar dintuir si ens trobem davant un fons ben gestionat i si pot representar una elecci
encertada.
En la informaci econmica diria solem trobar sempre la rendibilitat que cada fons est obtenint des
de principi dany, o b en els ltims dotze mesos. Aquesta informaci sol ser seguida per inversors que
posseeixen participacions daquests fons.
Barcelona School of Management UPF
Pgina
13
En canvi, si cerquem informaci per comparar entre diferents fons abans dinvertir, llavors ser molt ms
convenient cercar rendibilitats a ms llarg termini, per exemple dels ltims tres o cinc anys (juntament
amb altres indicadors, per exemple de risc).
Tancament
En aquest apartat hem vist que les matemtiques financeres sn duna gran utilitat per a poder analitzar
inversions en actius negociats en els mercats financers, especialment en el cas dels actius de renda
fixa (a curt i a llarg termini), i tamb estan en la base de la rtio principal utilitzada en lanlisi de renda
variable, el PER.
Pgina
14
Apartat 5
Aplicacions prctiques de les matemtiques financeres i els productes
previsionals
Introducci
Veurem com ens ajuden les matemtiques financeres a analitzar la inversi en els productes previsionals.
En aquesta tercera via, les institucions que permeten als estalviadors invertir els seus diners a futur sn
les companyies asseguradores, les quals ofereixen una mplia gamma de productes per a satisfer totes
les necessitats relacionades amb cobertura de riscos, estalvi i previsi.
Els assegurats realitzen les seves aportacions mitjanant el pagament de primes i en el futur reben les
prestacions pactades. Per poder oferir una rendibilitat als assegurats, les companyies asseguradores
invertiran les primes rebudes:
En aquesta tercera via conviuen components financers, que ara tractarem danalitzar, amb altres
components actuarials. La matemtica actuarial o financero-actuarial incorpora sobre la matemtica
financera un element essencial en qualsevol producte assegurador, que s lelement daleatorietat (risc),
que condiciona que els fluxos econmics de loperaci (ja sigui el flux de prestacions o daportacions) es
produeixin o no, en quina quantia i de quina manera.
Si parlem dassegurances de risc pures de mortalitat o de longevitat (s a dir, que generen prestacions
nicament en cas de morir o en cas destar viu, respectivament), els clculs que shan de realitzar sn
principalment actuarials. Limport de la prima (els diners que lliura lassegurat avui) el calcula lentitat
asseguradora, ja que amb la suma de les primes rebudes ha de constituir un fons per a assegurar-se que
pot fer front al pagament dels sinistres previstos, ms un marge per a cobrir les seves despeses. Aquests
clculs es fan sobre la base de taules estadstiques que indiquen la probabilitat que tingui lloc el succs
cobert.
En canvi, hi ha tota una gamma de productes previsionals en qu s que existeix un component financer
(de capitalitzaci, de rendes, etc.), gaireb sempre amb algun element dassegurana pura que el
complementa.
Per a aquest tipus de productes s que ens serviran conceptes de matemtiques financeres, tant per al
perode daportacions (quan es posen els diners) com per al de prestacions (quan es reben els diners).
Pgina
En aquest apartat no parlarem de productes concrets, que tenen una part financera i una part actuarial,
sin noms dels aspectes financers que hi ha dins els productes previsionals.
Parlarem, per tant, principalment de capitalitzar (una prima nica o aportacions peridiques) i de disposar
dun capital constitut (especialment mitjanant rendes).
esquema
U
U
Dipsits
Prstecs
Entitats financeres
Primes
Companyies asseguradores
Oferta (estalvi)
Demanda (inversi)
Accions i Bons
Accions i Bons
Fons dinversi
Mercats financers
Pgina
Per poder calcular el valor actual daquestes rendes, utilitzarem les frmules segents:
VA =
C
i
VA = C
VA =
1
1
1
i
i
(1 + i)n
C
ig
Totes aquestes rendes sn rendes venudes, cosa que significa que la primera quota es cobra al final del
primer perode temporal. Vegem-ho de manera grfica.
C ...
VA
El valor actual sobt un perode abans
del cobrament de la primera quota.
Si la renda es vol cobrar de forma anticipada, s a dir, si es vol comenar a cobrar les quotes a linici del
primer perode en comptes fer-ho al final, quan apliquem les frmules anteriors, estarem valorant la renda
no en el moment 0 del temps (avui), sin en el perode -1 de la lnia temporal. Si volem valorar la renda
en el moment zero, haurem de capitalitzar el valor obtingut amb la frmula coneguda sobre un perode
temporal. Vegem-ho de manera grfica.
-1
VA
C ...
VA =
C
(1 + i)
i
En qualsevol de les tres frmules anteriors (en el grfic sha resolt amb la renda perptua), si la renda
passa de ser venuda a ser anticipada, hem dafegir-hi el producte de (1+i).
Barcelona School of Management UPF
Pgina
Si la renda es vol cobrar de forma diferida, s a dir, si es comena a cobrar desprs duna srie de
perodes temporals establerts, quan apliquem les frmules conegudes estarem valorant la renda just en
el perode anterior al primer cobrament de quota. Si volem valorar la renda en el moment zero, haurem
dactualitzar el valor obtingut pel nombre de perodes diferits. Vegem-ho de manera grfica.
VA =
VA
C
1
i
(1 + i)d
En qualsevol de les tres frmules anteriors (en el grfic sha resolt amb la renda perptua), si la renda
passa de ser immediata a diferida, hem dafegir-hi el factor dactualitzaci 1 / (1 + i)d.
Ara tenim les eines necessries per a poder plantejar exemples daportacions i prestacions de productes
previsionals (noms pel seu component financer, no actuarial).
Pgina
I si pogus comenar a capitalitzar abans? Per exemple, 30 anys abans de la meva jubilaci. En aquest
cas modifico la cella corresponent i automticament obtenim que el capital final ser de 242.726,25
euros.
El mateix passa en la imatge si ens situem unes celles ms avall. Aqu fixem el capital final que volem
obtenir (en la imatge, els 134.391,64 euros) i el resultat s els diners que he daportar, en aquest cas 10
anys abans de la jubilaci (o qualsevol altre moment en qu hgim de tenir constitut un capital).
Tamb podem canviar el capital desitjat o els anys de capitalitzaci (o els tipus dinters), i lExcel ens
tornar limport de prima nica que hem daportar. Vegem-ho de manera grfica.
A la part inferior de la imatge veiem lanlisi inversa. Establint el capital final que vull obtenir i sota les
condicions establertes, quin import ha de tenir la prima mensual que hem daportar? En lexemple, per
aconseguir 100.000 euros de capital final, hem daportar 272,65 euros mensualment durant 20 anys.
Pgina
Canviar variables ens permetria obtenir la prima que haurem daportar si volem un capital major o menor,
si volem aportar durant ms o menys anys, etc.
Un exercici molt interessant que prviament es pot realitzar s fer un estudi de les necessitats de
complementar la pensi pblica amb un estalvi privat, i desprs de saber limport estimat que hauria
destalviar, calcular quina prima nica o peridica he de destinar a aquest objectiu.
Pgina
A partir dun capital, quina quota mensual rebr si la quota s perptua (no consumeix capital)? Si
disposem de 100.000 euros i el producte t un tipus dinters anual del 3%, mensualment rebr
una quota de 250 euros. El meu capital, els 100.000 euros, es mant intacte, ja que la quota es
correspon amb els interessos.
Si vull una quota de 300 euros (al mateix tipus dinters), he de partir dun capital de 120.000 euros.
A partir del capital de 100.000 euros, si la renda s temporal, concretament 20 anys, la quota
mensual que rebo passa de 250a 554,60 euros, per el capital es va consumint i sesgota al cap
de 20 anys.
I viceversa, si vull una quota mensual de 600 euros durant 20 anys, haur de disposar dun capital
de 108.186,55 euros.
I, per descomptat, puc canviar totes les variables que vulgui. Vegem-ho de manera grfica.
Les anlisis que observem en la imatge posterior sn similar ales anteriors, encara que ara la renda s
diferida (no es comena a cobrar en el moment zero, sin desprs duns perodes dajornament). Si ho
comparem amb les rendes anteriors, veurem que, al diferir el cobrament, limport de les quotes augmenta,
o b, per a una certa quota, puc partir dun capital una mica inferior. Aix s aix perqu, durant el perode
dajornament, el capital augmenta per lefecte dels interessos que es van acumulant i que, al seu torn,
generen ms interessos que fan incrementar el capital. Vegem-ho de manera grfica.
Barcelona School of Management UPF
Pgina
Finalment, podem realitzar les mateixes anlisis per a les rendes anticipades. En aquest cas, el capital
necessari ser major ja que es pretn comenar a cobrar un perode abans, o b, per a un capital concret,
la quota que sha de cobrar seria una mica menor. Vegem-ho de manera grfica.
Pgina
Tancament
En aquest apartat, hem analitzat en quina mesura les matemtiques financeres ens ajuden a comprendre
els productes previsionals.
Els productes previsionals tenen un component important de matemtica actuarial, que no entra en lmbit
de la matemtica financera. Per aix, els aspectes que hem vist (capitalitzaci, diferents tipus de rendes,
etc.) noms expliquen una part dels productes previsionals, per resulten de molta utilitat per a la seva
comprensi.
Pgina