Activació de La Intel Ligència FITXES

Activaci
de la
intelligncia
Alberto Cascante Daz
ACTIVITATS
ndex
Fitxes dactivaci de la intelligncia

1r de primria
2n de primria
37
3r de primria
71
4t de primria
105
5 de primria
139
6 de primria
164
Fitxes dactivaci
de la intelligncia
1r de primria
Autor
BAUL A
ndex
1. Atenci..................................................................................................
2. Memria................................................................................................
11
3. Orientaci espacial.................................................................................
15
4. Orientaci temporal...............................................................................
17
5. Raonament verbal..................................................................................
19
6. Raonament numric...............................................................................
25
7. Pensament creatiu..................................................................................
31
Fitxa 1: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
Busca i encercla el membre daquesta famlia.
Activaci de la intelligncia
BAULA
Fitxa 2: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
Encercla le setze diferncie que hi ha en el dibuix

de sota.
Carrer
Baix
Carrer
Baix
BAULA
Fitxa 3: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
Encercla le vuit taronge que pengen daquest

arbre.
Ratlla le nou formigue que hi ha amagade en el

paisatge.
BAULA
Fitxa 4: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
Ratlla lobjecte que sigui diferent del altre do.
BAULA
Fitxa 5: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
Pinta el cinc nen que apareguin repetit en el

dibuixo.
BAULA
Fitxa 6: Atenci
Alumne:
10
Curs:
Data:
Encercla amb el mateix color el quatre

personatge que siguin igual entre si.
BAULA
Fitxa 7: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
Recorda i escriu.
El nom del aliment que

ha esmorzat avui.
El nom de tre objecte que siguin blanc.
11
Pinta el que hi hagi a la sala destar de casa teva.
BAULA
Fitxa 8: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
Copia exactament igual aquest nombre i lletre.
ASD851FGL423BMX978JSP481
A9G7M3V6L1S0H5I2Z7C4Q8D2
Ara, copial comenant pel final.
jl96po43mn23cx76as67hj83
12
Relaciona el que siguin igual.
gkfmvu59
gkfvu59
gkfvu59
gbfmvu59
gbfmvu59
gkfmvu50
gkfmvu50
gkfmvu59
BAULA
Fitxa 9: Memria
Alumne:
Data:
Observa el codi que associa a cada dibuix.

Despr, completa on correspongui.
1D4
13
Curs:
3F3
HH7
0L1
A2J
PCR
965
4KW Q83
U6Y
BXZ
GT9
7S2
IE6
BAULA
Fitxa 10: Memria

Alumne:
14
Curs:
Data:
Dibuixa el que falta a cada imatge.
BAULA
Fitxa 11: Orientaci espacial

Alumne:
15
Curs:
Data:
Pinta la pea que encaixa a cada dibuix.
BAULA

Alumne:
16
Curs:
Data:
Copia le figure. Han de quedar igual que el model.
BAULA
Fitxa 13: Orientaci temporal

Alumne:
17
Curs:
Data:
Ordena le vinyete escrivint 1, 2, 3 i 4.
BAULA

Alumne:
Curs:
Escriu a cada capsa qu passa aban i despr.
dutxar-se
assecar-se
aplaudir
concert
aban
despr
Pinta le paraule que tinguin relaci amb

el temp.
joguina
roda
18
go
cadell
esmorzar
dinar
nen
beb
Data:
campanada
dimart
metre
mitja hora
dia
calendari
litre
BAULA
Fitxa 15: Raonament verbal

Alumne:
Curs:
Data:
Escriu un nombre a cada paraula segon

el dibuix amb el qual tingui relaci.
crixer
roda
cobert
1
2
menjar
fulle
fruita
viatjar
llenol
pea
seda
vehicle
1
4
vestir
1
5
19
dormir
pela
vegetal
tallar
fil
moble
BAULA

Alumne:
Curs:
Encercla la paraula que completi m b loraci.
El conte m mira
La sopa est
2
Data:
agrada
congelada
regala
expliquen
espatllada
bruta
Observa i subratlla loraci que expressi m b el

que succeeix.
La vaca igual que el cavall.

La vaca ms gran que
el cavall.
El cavall m gran que
la vaca.
El ratol perseguit pel gat.
Al gat el persegueix el ratol.
El ratol persegueix el gat.
20
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Pinta el dibuix que hi correspongui m.
Lhabitatge
El que punxa
El m lleuger
El que e menja
El que oneja
21
BAULA

Alumne:
22
Curs:
Data:
Resol el mot encreuat.
BAULA

Alumne:
Curs:
Ordena le lletre seguint lordre numric i

trobar un missatge.
L
19
S
24
E
12
I
5
D
1
U
4
R
29
R
28
O
27
A
14
L
20
M
16
N
9
N
11
N
13
A
15
A
7
B
3
Escriu el missatge.
Fe el que demana el missatge.
23
Data:
I
2
B
17
A
10
E R
23 22
G U
26 18
I
E
25 21
X
6
A
30
U
8
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Tria i encercla la paraula adequada.
Ull a mirar com orelle a

llegir sentir tocar olorar escoltar
parlar
Pote a go com cama a

persona
nec cadira taula
gat
dof
Motor a cotxe com pedal a

patinet
autob
cami arbre
bicicleta
Sol a dia com lluna a

migdia nit albada
2
24
aviat tarda
Dibuixa el sser viu que han aparegut a

lactivitat anterior.
BAULA
Fitxa 21: Raonament numric

Alumne:
Curs:
Data:
Resol el mot encreuat escrivint el nombre on

correspongui.
A: Suma del nombre de dits de les man. /

Tre nombre igual que, si el pose de cap
per avall, formarien el nmer 999.
B: Tre m un. / Quatre m vuit. / Cinc
meny un.
C: Quedar 1r, 2n i 3r. / Un per arribar a 50.
D: Nombre de nasso que ten. / Set meny
do. / Nombre m gran menor de deu.
E: Resultat dunir 2 desene i 4 unitats. /
Nombre de potes que tenen tre nec /
Aquest nombre significa n tenir re.
A
B
C
D
E
25
BAULA

Alumne:
Curs:
Pinta segon el codi. On n indiqui color,

escull ladequat.
Vm
vermell
verd
blau
marr
negre
groc
Vm
V
B
G
N
Vm
V Vm
V
B M
V
V
V
Vm
Vm
N
V
V
Vm
G
N
B
Vm
G
Vm
N
M
Vm
V
V
G
Vm
M
Vm
Vm
Vm
B
Vm
V
B
G
G
Vm
V
Vm
26
Data:
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Completa la teranyina amb el nombre

que hi falten.
+7
+9
50
+4
+5
10
27
BAULA

Alumne:
28
Data:
Pinta el quatre element de cada filera que m

relaci tinguin entre si.
90
50
40
Curs:
20
10
10
70
20
50
9
3
6
60
30
30
Ara, encercla el que meny tingui a veure amb el

altre quatre.
BAULA

Alumne:
Curs:
Quin quatre nombre falten en aquesta capsa si

compte de do en do de 0 a 50?
36
2
0
14
42
32
4
16
46
22
44
34
40 24 12
6
18 20 28
48 30
8
Falten el nombre
2
41
57 34
9 60 53 5 76
76 84 85
38
29 36 41
12
6
Pinta el nombre que n e repeteix.
58
83
3
92
75 72
98
64 83
75 64
98
41
3 58
72 41
41
29
Encercla el nombre que estiguin repetit.
3
56
1
13
34
42 16 13
26 82
26
48
81 71
68 27
3
Data:
89
90
18
49
25
6
6
22
18
30
89 49
4 90 22
30
25
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Resol i pinta el estel segon el codi.

De vermell, si el resultat m gran que 20.
De blau, si m gran que 13 i m petit que 20.
De groc, si m petit que 5.
De verd, si m petit que 12 i m gran que 6.
40 + 40 20 1
20 1
6+2
36 11
27 23
10 + 5
40 12
25 24
58 56
10 + 8
20 1
25 22
7+7
0 + 10
30
23 + 7
43 32
BAULA
Fitxa 27: Pensament creatiu

Alumne:
Curs:
Inventa un nom per a cada quadre.
Imagina i dibuixa el que correspongui.
Jug amb el amic.

31
Data:
Passej amb la famlia.

BAULA

Alumne:
32
Curs:
Data:
Pinta el vitrall de la catedral de manera que

quedin diferent.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Escriu el nom de cose que compleixin aqueste

condicion.
Sn de color verd.
Sn rodone.
Sn frede.
E veuen de nit.
Dibuixa un final per a aquesta histria.
33
BAULA

Alumne:
34
Curs:
Data:
Dibuixa el que falti a cada imatge.
El tronc de larbre.
La cara de la persona.
La roba de larmari.
El plat per menjar.
BAULA

Alumne:
35
Data:
Combina le lletre i escriu tre paraule diferent.
i a a v
r a ll
m e
c
p
f rr
t l
Curs:
t a r
a
m
x vc
r ny u
q
d
e
y
i
i t e c
n
r a g
m
h
x
y
p u j
A qu et recorden aqueste lnie? Escriu-ho.
BAULA

Alumne:
36
Curs:
Data:
Inventa i dibuixa animal nou tot barrejant le

caracterstique del que apareixen.
E diu
E diu
BAULA
Fitxes dactivaci
de la intelligncia
2n de primria
Autor
BAUL A
ndex
1. Atenci..................................................................................................
39
2. Memria................................................................................................
45
51
54
57
6. Raonament numric...............................................................................
61
7. Pensament creatiu .................................................................................
67
Fitxa 1: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Escriu la lletra que correspon a cada figura. Para-hi molta atenci perqu
alguna pot estar capgirada.
H
J
D
E
M
G
39
BAULA
Fitxa 2: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa aquesta classe. Hi ha setze coses equivocades i has de ratllar-les.
40
BAULA
Fitxa 3: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Compara els dibuixos i al de sota pinta les persones que es repeteixin.
41
BAULA
Fitxa 4: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Ratlla els vuit elements que shagin afegit als dibuixos de la dreta.
42
BAULA
Fitxa 5: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Quants nens pots vestir igual que el model? Marca i escriu-ho.
Puc vestir
43
nen com el model.

BAULA
Fitxa 6: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Dibuixa el que falta a la illustraci de sota perqu les dues imatges quedin
igual.
44
BAULA
Fitxa 7: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa els codis. Desprs, escriu a sota de cada dibuix el nombre que li
correspongui.
45
51
23
37
94
65
16
77
68
89
30
56
82
43
14
BAULA
Fitxa 8: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Uneix els blocs que tenen les mateixes lletres i els mateixos nombres. Observa
que estan escrits a linrevs.
98roMh7C3ba1
1ab3C7j9FON5
01M8LHK39cMQ
QMc93KHL8M20
1ab3C7hMor89
5NOF9j7C3ba1
QMc93KHL8S5Lk
5OF9j7C3ba1
1ab3C7j9FO5
02M8LHK39cMQ
QMc93KHL8M10
kL5S8LHK39cMQ
2 Quantes vegades apareix lexpressi C89bV4T2XZ amagada en aquests blocs?
Encercla i completa.
C89bV4T2XZC89bV5T2XZC89bV4T2XZ
C899bV4T2XZC89bV4T2XZC89bV4T1XZ
C69bV4T2XZC89bV4M2XZC89bw4T2XZ
Hi apareix
vegade.
3 Dibuixa deu objectes que hi hagi a la teva habitaci.
46
BAULA
Fitxa 9: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix, endevina, escriu i dibuixa.
Som 5 a cada lloc. En total 20. Neixes amb

nosaltres i ens portes a tot arreu.
Som el
Tinc banyes, per no sc un toro. Tinc una

casa, per no sc una persona.
Sc el
Si em mires de prop, et pots cremar. Per,

des de lluny, em necessites per veure-hi.
Sc el
Mempeny el vent i em trenco a la riba, per

sempre torno.
Sc una
Tinc potes per no sc un animal. Vns cap

a mi quan vols descansar.
Sc el
47
.
BAULA
Fitxa 10: Memria

Alumne:
Curs:
Data:
1 Recorda i dibuixa dues coses que hagis vist a cada lloc.
En un parc
En una piscina
En un autobs
En una festa
2 Escriu.
El nom de sis parents.
El nom de sis coses que acostumin a estar fredes.
El nom de sis activitats que noms fas de dia.
48
BAULA
Fitxa 11: Memria

Alumne:
Curs:
Data:
1 Escriu les lletres que falten a cada abecedari.
a b c d e g h i j l m o p q r s u v w x y z
q w e r t u i o p a s f g h j k l z x c v m
x j y i u o w d v e z c b p k r a m g t h s
z l s k t b m c v j x a y e o u d p f r g q w
2 Completa els dibuixos amb el que hi falti.
3 Uneix els blocs que contenen les mateixes lletres i nombres, encara que no
estiguin en el mateix ordre.
qjm59fnvkl
lM6OBH3Fs
Dp2xIn5Sli
NVMZ91myp8
2gbY1qMv48
ek73Aon45
OHsMl6F3B
ip5nSD2xlI
5nkAe743o
Yg48v2Mb1q
49
1ZmN9Vy8pM
q5nl9kjfvm
BAULA
Fitxa 12: Memria

Alumne:
Curs:
Data:
1 Fixat durant un minut en aquest dibuix.
2 Ara tapa el dibuix i encercla les coses que recordis haver-hi vist.
cotxe, nina, cami, tractor, raqueta, llapis, pintures, forquilla, plat, llit,
quadre, llum, sabatilles, osset, llibres, persiana, ordinador, catifa, abric,
penja-robes, paraiger, calendari, coix, paperera, globus, patins, ganivet,
pilota, planta, clau, televisi, got, rellotge, aranya, radiador, cadira, taula,
barret, prestatgeria, trencaclosques, gat, nen, bast, paraigua, pltan,
mosca, taronja, moto, guitarra, gerro, piano, cortines, trompeta, copa,
rdio, arbre de Nadal, sabates, botes, telfon, pasts, goma, maquineta,
s o bre s,
50
co i x ins,
ar mar i,
s of,
b anqu et a,
e s c ala
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Mesura i segueix les instruccions.
B
C
F
E
Assenyala el cam ms curt i

escriu les lletres per les quals
passa ls per arribar a la cova.
I
L
Pinta el cam ms llarg i escriu les

lletres que indiquen la ruta.
N
O
P
Q
A
C
Pinta el cam ms llarg i escriu les

lletres per les quals passa locell
per arribar al niu.
D
E
F
G
K
L
M
H
J
N
Pinta el cam ms curt i escriu les

lletres que indiquen la ruta.
P
Q
51
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Dibuixa el cam des del punt seguint les instruccions.
3 a la dreta
5 a lesquerra
Pujan 5
5 amunt, 3 a lesquerra, pujan 2
1 a lesquerra i 3 amunt
2 a lesquerra i baixan 2
6 a la dreta, 2 amunt
1 a lesquerra i pujan 7
52
4 a lesquerra, pujan 2
5 a la dreta i pujan 4
1 a la dreta, pujan 1,
1 a la dreta, pujan 1
8 a la dreta
2 a lesquerra, puja 3
Baixan 21
5 a la dreta
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Pinta del mateix color les peces que encaixen entre si.
53
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Pinta els objectes que tinguin relaci amb el temps.
2 En cada cas ordena les frases numerant-les.
Quan thas assegurat que no vingui ning, travesses.

Abans de travessar un carrer, mires a tots dos costats.
Si no mires abans de travessar, pots tenir un accident.
Tot seguit, et poses el pijama i deixes la roba ben plegada.

Abans de res, has de sopar b.
Finalment, dius bona nit als pares.
Desprs, et rentes les dents per no tenir cries.
Quan acabes, portes el plat i els coberts a la cuina.
54
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Escriu <, = o > segons si el temps s ms petit, igual o ms gran.
gener
mes
28 dies
set dies
1 any
divendres
febrer
any
un mes
una setmana
vuit mesos
dijous
cap de setmana
estiu
trenta-dos minuts
un dia
vint dies
seixanta minuts
diumenge
hivern
mitja hora
dotze hores
tres setmanes
una hora
2 Dibuixa alguna cosa que acostumi a passar durant aquestes hores.
55
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Ordena les vinyetes de l1 al 3 i ratlla la que no hi tingui relaci.
M E TA
56
ID
T
R
O
S
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Resol les endevinalles i completa els mots encreuats.
3
8
7
9
1. Extremitat inferior de les

persones.
2. Hi posem les coses dins quan
marxem de viatge.
3. Labaixem perqu no entri llum
a lhabitaci.
4. s el contrari de dia.
57
10
5. Animal que viu a les basses,

salta i s verd.
6. Part de darrere del coll.
7. Lloc on viu molta gent.
8. En tenim cinc a cada m.
9. Aliment bsic que es fa amb blat.
10. Lloc dfrica on viuen molts
animals salvatges.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix el text comenant per la lletra del centre i seguint lespiral.
Desprs, copial.
58
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix aquesta rondalla i respon.
En un camp de blat, hi vivien una cigala i una formiga. Durant lestiu, la

formiga es passava el dia recollint llavors i les guardava al rebost del
formiguer, ja que sabia que durant lhivern no hi hauria menjar al camp.
Mentrestant, la cigala cantava alegrement a lombra dun arbre.
No veus que hi ha menjar al teu al voltant? li deia la cigala a la
formiga. No fa falta que treballis tant, vine a passar-tho b amb mi!
La formiga no li feia cas i seguia treballant.
Per va arribar lhivern i al camp no hi havia res per menjar. La cigala
tremolava i va anar a demanar ajuda a la formiga. Aleshores, la formiga li
va dir:
Si haguessis recollit llavors com jo, no et faltaria res. Has daprendre a
ser previsora i a treballar!
Qu hauria dhaver fet la cigala a lestiu?
Per qu guardava llavors la formiga?
Qu vol dir ser previsor?
59
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Dibuixa seguint les instruccions.
Un quadrat negre petit

al centre. A lesquerra, un
triangle vermell i a la dreta
un cercle verd ms gran
que el quadrat, per ms
petit que el triangle.
A sobre del quadrat,
hi ha un rectangle blau i a
sota del quadrat apareixen
quatre rombes que van
creixent de grandria
desquerra a dreta.
Un nen a lesquerra i una

nena a la dreta. La nena s
ms alta que el nen, porta
cues, s rossa, porta
faldilla i mira al costat dret.
El nen porta un globus
a la m esquerra, va amb
un jersei que t un escut
al costat dret i porta una
gorra al cap. Mira
endavant i porta ulleres.
60
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Completa cada quadrat amb els nombres que hi falten seguint les instruccions.
La suma de cada lnia en

horitzontal s 30.
La suma de cada lnia en

vertical s 20.
10
10
La suma de tots els nombres

s 50.
La suma de tots els nombres

ha de ser 100.
4
3
50
4
9
La resta de cada lnia vertical
ha de donar el mateix
resultat, s a dir, 7.
12
20
7
61
La resta de cada lnia

horitzontal ha de donar el
mateix resultat, s a dir, 5
5
5
5
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Pinta el dibuix que ms b es correspongui amb la frase.
El grup de
monedes que
valen menys.
Hi ha tants
cercles com
triangles.
T cinc flors
per al centre.
Loperaci
dna 16.
5+23+43+8
9+42+57+1
412+64+7
7+77+62+5
T ms lnies
rectes que
corbes.
T ms pals
gruixuts.
Marca dos
quarts.
62
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Uneix els objectes que serveixin per al mateix.
63
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Calcula les eines i els objectes que fa servir aquest paleta.
Quantes teules ha de collocar?

De quants maons disposa?
Quants claus hi ha a cada capsa?
Quants claus hi ha en total a les capses?
Q
uantes eines hi ha a la prestatgeria?
Q
uantes pedres hi ha al pil?
Quants tipus deines fa servir?
64
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Descobreix el nombre que correspon a cada dibuix.
Sol + 2 = 10
10 1 = Lluna
4 + estel = 8
El Sol s el nombre
La Lluna s el nombre
Lestel s el nombre
.
.
Saturn 3 = 2
Saturn s el nombre
7 + 5 = Terra
La Terra s el nombre
12 cometa = 6
El cometa s el nombre
Ara, substitueix les figures pel seu valor i trobars els resultats.
65
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Calcula els resultats i uneix-los amb una cadena de color des del 0 fins al 20.
3+425
13 4 1 5
11 + 2 9 2
18 + 2 6 13
2
10 6 + 0 0
1
82+98
20 5 8 2
4 2 + 19 13
10 + 6 10
8+56+2
30 + 20 40
33 + 22 44
20 + 7 + 1 8
7 + 9 10 + 7
10 + 6 4
7+7+72
18 7 + 5 2
25 2 5 1
14 + 12 6 2
5+5+50
95+7+5
66
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Inventa dues oracions diferents en les quals apareguin aquestes paraules.
67
jugar
amics
sumar
llegir
formatge
ovella
fruit
arbre
lle
zebra
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa els dibuixos i descriu el que et sembla que hi passa.
68
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Qu s ms fcil de fer? Respon
Buidar un riu o comptar formigues? Per qu?
Trobar una agulla en un paller o comptar

les fulles dun arbre? Per qu?
2 Qu passaria si...?
En lloc de dits tingussim forquilles.
Fssim invisibles.
Els arbres donessin llaminadures.
Tingussim els ulls a les orelles.
69
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Pensa i escriu tres coses per a les quals poden servir aquests objectes.
70
BAULA
Fitxes dactivaci
de la intelligncia
3r de primria
Autor
BAUL A
ndex
1. Atenci .................................................................................................
73
2. Memria ...............................................................................................
79
83
86
89
6. Raonament numric ..............................................................................
94
7. Pensament creatiu ................................................................................. 100
Fitxa 1: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Indica els grups que sn iguals que el model.
73
No
No
No
No
BAULA
Fitxa 2: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Localitza les figures iguals que els models i pintan les vores.
74
BAULA
Fitxa 3: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Escriu, dins de cada rectangle, el nombre corresponent per poder veure la girafa completa.
5
1
6
2
7
3
2 Ara, fes el mateix amb aquesta casa.
4
75
7
BAULA
Fitxa 4: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Encercla el grup de lletres ES totes les vegades que es repeteixi.

QEWRERBMTIYOUOPIPBMPESFDHFJGBMHLJBMHZCB
MCVBVDLXVAWBMQESBMBMCVDBFGLYMHJBMCVD
BXESCZVAQCWHCBBMHKJLUOVHCBDVEVRTCJQZXAN
OLUMBNCNDBCVEROGBNESWCZFTKGIYNBESQZX
CDBMJLKPOCESDMBLJOICGDVECXDWESQZANKLIB
MHJNVBCBNDFCCBQDZSAMRBCVEXMYESAGRCTIV
JNSDGFLJESFABVNAFESFVBFUAGGFBNIBBMAFVIESB
AUCFBESDUFUGHENXBLRUQCFZDAVENFVOYBESHED
2 Ara, fes el mateix amb el grup OS.

MNNBJGHRBREVCOSXVZGAODNGJTBNVJQPOSXCZAP
OSOSOSTHFBVGTLGKVMSOVNFJGLOSAVQCZXELYMBJ
WICBDMLKNOLPUIHJBGYVCXFDCSFERTZXOSZXASO
QZAXWSCEDVROSVRBTGBJOSEVCOSEVCHGOSCBVNT
XBCNVBFHTGOXAVZXSLEBCGDVOXBMOSOXCVSOSTY
OSOCONOSOFORMADOSOSOSCONOSITOSOSEZNOSESO
ELSOSOSOSOSORBELASOPADEOSASUNAYDAPASOSMW
GJTNVHFLRPOXSCJSNZACELBNMHJQOSCVBDBOSAZQ
76
BAULA
Fitxa 5: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa aquestes peces de puzle. Cadascuna t un nombre.
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
A continuaci, escriu el mateix nombre en les peces que encaixen amb les de sobre.
77
BAULA
Fitxa 6: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix aquestes endevinalles i completa. Desprs fes un dibuix de lobjecte.

Si est oberta, passars. Si est tancada, sense
nas et quedars.
Sc la
78
Tinc agulles i no s cosir. Tinc potes i no s

caminar. Per faig que la gent matini.
Sc l
Tinc agulles i no s cosir. Tinc potes i no s

caminar. Per faig que la gent matini.
Sc llest, tinc fulls sense fruits i tapes sense ser

cassola.
Sc el
Sc el
Tiretes de paper de diverses tonalitats, les

llancem a les festes i tamb per carnestoltes.
Som dues germanes i sempre anem juntes.

Menys laire, tot ho tallem.
Som les
Som les
BAULA
Fitxa 7: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Pinta del mateix color les expressions i els dibuixos iguals.
BWr0607s3caN
BWr0607sDCaN
IGH536LMzxR
IGH736LMzx0
BWr0607sDcAN
BWr0607sDcaN
IGH536LMzxR
BWr0607sDcaN
IGH736LMZxR
IgH736LMzxR
BWr0607sDcAN
BWr0607sDCaN
IGH736LMZxR
IGH736LMzxR
BWr1607sDcaN
BWr1607sDcaN
IgH736LMzxR
IGH736LMzx0
IGh736LMzxR
Bwr0607sDcaN
Bwr0607sDcaN
IGh736LMzxR
IGH736LMzxR
BWr0607s3caN
79
BAULA
Fitxa 8: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Qu et recorden aquestes formes? Escriu al costat el nom de coses similars.
2 Dibuixa tres coses que sempre estiguin en moviment.
3 Escriu el nom de coses que siguin circulars.
4 Dibuixa tres coses que vas fer durant les ltimes vacances.
80
BAULA
Fitxa 9: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Fixat durant un minut en els objectes que hi ha en aquest dibuix.
Ara, tapa el dibuix i subratlla les coses que recordis haver-hi vist.
81
pilota de futbol
abric
camisa de mniga llarga
impermeable
pilota de bsquet
penja-robes
rdio
ulleres de bussejar
paraigua
mitjons de futbolista
samarreta de tirants
cadira
pantalons curts
jaqueta de xandall
bossa desports
guants de porter
motxilla
rellotge
tovallola
mirall
pinta
sabates
pilota de tennis
bat de beisbol
ampolla de sab
paperera
lavabo
samarreta de mniga curta
mitjons
xancletes
raqueta de tennis
radiador
llum de sostre
guant de beisbol
telfon mbil
penjadors
banc
calendari
patins
vambes
botes de futbolista
armariet amb cadenat
BAULA
Fitxa 10: Memria

Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa les formes que sassocien a cada lletra. Desprs, dibuixa a sota de cada lletra la
forma corresponent.
82
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Pinta de color blau el cam que vas recorrent per aquest paisatge seguint les instruccions.
Agafa el cam del mig i puja fins a arribar a larbre ms gran. All, gira cap a lesquerra
i camina fins a arribar a la font. Desprs de refrescar-te, travessa el canal pel pont ms ample
i agafa el cam ms curt per arribar als arbres. Desprs de descansar, agafa el cam ms recte
que vagi cap al poble i, com que tenxampa una tempesta, refugiat en una caseta de pastor.
Quan deixi de ploure, torna cap al poble, per com que vols veure les ovelles, gira cap a la
dreta i agafa el cam ms llarg per caminar pel costat del canal mentre voreges el prat on
pastura el ramat dovelles. Per acabar, vs-ten cap al poble pel cam que passa per la banda
esquerra del mol.
83
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Encercla les figures que, si les fas girar cap a lesquerra o la dreta, quedin iguals que el model.
84
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa el plnol quadriculat i contesta les preguntes relacionades amb lorientaci i els
punts cardinals.
Pineda
Vilanova
Vallfosca
Vallfonda
Vilavella
La Crulla
Bellavista
Llongarriu
N
O
E
S
Casadevall
Pinta de color blau el quadrat que s a dalt i a la dreta.

Quina s la ciutat que hi ha ms al sud?
Pinta de groc el quadrat que s a la dreta de la ciutat situada ms al sud.
Quina s la ciutat que hi ha ms a lest?
Pinta de vermell el quadrat que hi ha a baix i a la dreta.
Com es diu la ciutat situada ms al nord?
Pinta de gris el quadrat que hi ha a lesquerra de la ciutat situada ms al nord.
Quina s la ciutat que hi ha ms prop del centre?
Pinta de negre la carretera que va de loest a lest.
Pinta de verd el quadrat que hi ha a sota de la ciutat situada ms a lest.
Quina s la ciutat que hi ha ms a loest?
Pinta de taronja el quadrat que hi ha a sobre de la ciutat situada ms a loest.
Pinta de marr la carretera que creua el plnol de nord a sud.
85
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Completa les frases fent servir aquestes paraules.

dem
hora
minut
avui
segon
Gener s el primer
dia
setmana
ahir
mes
any
de l
estaci
Vaig guanyar lltima cursa per tan sols un
pel que fa al segon
classificat.

tinc moltes ganes de sopar.
Escalfo les salsitxes al microones en tan sols un
El meu aniversari s el

28 de setembre.
anirem a visitar lavi a lhospital.
Celebrem Nadal una vegada a l
, en el
de
desembre.
El meu equip preferit juga a futbol una vegada a la
Lestiu s l

Una
de l
.
ms calorosa.
vam estar jugant al parc durant una

sn seixanta minuts, i un
.
sn
seixanta segons.
El dilluns s el primer
86
de la setmana que venim a lescola.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Dibuixa la vinyeta que falti per completar les histries.
87
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Ordena de ms gran a ms petit, segons la durada de temps.

desembre
any
mig minut
trenta minuts
setmana
febrer
quinzena
dues hores
tardor
mes
juny
semestre
un parell de minuts
dia
un quart dhora
quinze minuts
cap de setmana
mitja hora
trimestre
tres quarts dhora
una hora
2 Ordena de ms petit a ms gran, segons la durada de temps.

6 minuts
3 hores
1 setmana
32 dies
88
10 minuts
1 hora
2 dies
1 mes
5 minuts
183 minuts
2 setmanes
15 dies
15 minuts
74 minuts
1 mes
6 setmanes
1 minut
mitja hora
32 dies
2 mesos
18 minuts
72 hores
18 dies
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Distribueix a les caselles aquestes paraules relacionades amb la informtica de manera que
hi encaixin totes.
ratol
teclat
pantalla
tauleta
computadora
xarxa
programaci
arxiu
disc
ordinador
porttil
A
X
89
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Completa el text amb les paraules segents.

alegria
cos
llengua
parpelles
cabells
perill
pulmons
cremada
salut
ungles
Encara que no ens nadonem, el nostre

est preparat per
defensar-se de qualsevol dany que provingui de
lexterior. Les
protegeixen els dits de les mans i dels peus. Els
eviten el sol directe
sobre el cap i impedeixen que patim una
insolaci. Els ulls sempre sn fora de perill grcies
i
a les pestanyes, les

les celles, que eviten que la pols, la terra o altres
petits objectes hi entrin i ens facin malb la vista.

La
detecta els gustos
nocius i reconeix els aliments massa amargs o

fins i tot verinosos. El nas representa una barrera per a aquelles partcules que no han de passar als
. El dolor tamb resulta til per a la nostra
supervivncia perqu ens avisa quan estem en
i
: si ens punxem amb
algun objecte o ens cremem, ens fa mal i grcies a aquest dolor apartem rpidament el nostre cos i
sigui ms gran.
evitem que el tall o la
Tots aquests mecanismes, juntament amb una mica de prudncia, ens ajuden a viure amb
i bona salut.
90
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Assigna a aquestes paraules un nombre de l1 al 5 per ordenar-les segons que el seu

significat sigui de menys a ms grandria, temps, valor, etctera.
91
via
jove
nena
mare
beb
nit
matinada
migdia
mat
tarda
nan
petit
enorme
gegant
gran
excellent
suficient
notable
susps
caminar
passejar
gatejar
crrer
arrebossar
fregir
menjar
servir
comprar
bol
bid
gerra
bta
got
volar
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Ordena les paraules i escriu correctament les oracions.

els
les
amb
bici
de
dents.
el
ten
92
Si
ferida
ms.
millor
Quan
aigua.
Si
oblidis
protegir-te
aviat
Abrigat
fa
Laigua
et
edat.
crema
si
amb
vas
molt
del
has
rentat
set.
qualsevol
amb
Desprs
calmar
vas
sol.
fred.
vigilar
cotxes.
pats
dels
per
facis
llit
la
renta-te-la
et
esport
posar-te
una
sentirs
sa
practicar
per
No
molt
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Busca, encercla i escriu.

Vint noms de persones.
M
E
R
C
E
I
S
M
A
E
L
A
N
T
O
N
I
E
E
P
F
L
L
R
T
N
I
L
L
L
E
S
U
E
I
C
E
S
R
R
J
U
U
C
X
C
M
A
R
I
S
O
L
S
A
A
U
A
A
X
S
G
S
A
V
N
E
N
U
J
H
H
E
Y
N
P
D
K
E
J
U
Z
Z
P
M
N
E
R
N
L
E
L
N
N
A
I
A
R
E
S
L
N
I
L
L
U
I
S
E
R
O
S
A
M
S
E
R
G
I
K
H
B
Q
E
P
O
M
E
R
Q
H
I
I
K
P
Q
A
O
I
A
O
F
I
G
U
E
R
A
E
N
C
I
R
E
R
E
R
E
Z
G
E
X
O
M
B
K
Y
E
K
B
W
R
S
P
R
P
E
R
R
I
N
A
Y
S
T
H
T
F
R
E
V
C
I
G
E
X
C
O
C
O
D
R
I
L
O
L
P
I
P
A
N
T
E
R
L
S
A
L
K
J
U
T
I
K
R
A
R
L
L
O
P
G
U
I
N
E
U
Deu arbres.
L
L
I
M
O
N
E
R
F
M
M
R
S
A
L
Z
E
G
T
B
E
A
O
R
T
A
R
O
N
G
E
R
N
U
J
S
L
A
Q
R
E
L
G
D
R
P
A
R
R
A
O
P
X
R
A
Quinze animals.
L
E
O
P
Z
R
D
J
N
S
C
93
L
L
S
A
G
I
R
A
F
A
O
E
E
K
L
I
N
X
E
Z
L
N
O
F
P
Z
T
O
S
Q
A
G
I
G
A
T
Y
R
C
D
B
V
O
L
A
N
Y
G
Z
E
B
R
A
R
L
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Relaciona cada operaci amb el seu resultat.
94
37 + 14
123
63 40
23
52 + 12
78
57 15
25 + 42
64
96 65
19
18 + 60
55
78 14
42
45 + 78
90
43 42
64
73 + 17
67
56 37
31
23 + 32
51
72 65
99
37
16
28
12
66
80
81
51
21
43
36
1+54
4 + (6 + 9)
94+6
14
2 + (2 1)
22
87+4
18
3 (7 5)
19
6+79
5 + (9 5)
12 + 5 3
16 (5 + 4)
17 8 + 9
19
12 + (10 + 9)
25 + 4 10
11
36 (2 + 12)
31
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Uneix amb una fletxa la frase i el nombre a qu faci referncia.

Si no tens ulleres per nedar, pots fer servir aquest nombre.
724
36
s el nombre ms proper a trenta-tres.

100
905
T tres desenes i el doble dunitats.
18
s el mateix que no tenir res de res.
696
Si sumes les seves tres xifres et dna deu.

88
Set-cents vint-i-quatre.
s el nombre posterior al cinc-cents vint-i-set.
s el resultat de restar 725 29.
8
703
s el nombre anterior a quatre-cents.
528
s el segon nombre ms petit.
s el triple de 6.
s el nombre ms proper a mil.
3
399
Sn els cntims que t un euro.
000
s el nombre ms alt de la taula del 9.
90
s quatre ms que sis-cents noranta-set.
246
701
95
32
Les seves tres xifres sn parells i sumen dotze.
Encara que el llegeixis des de la dreta, segueix sent el mateix nombre.

BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 En Llus ha estat treballant a la seva carnisseria durant un any i ha elaborat un diagrama en

el qual apareixen els quilos de carn que ha venut cada mes. Observa el diagrama i respon a
les preguntes segents.
200
175
150
125
100
75
50
25
0
r
ne
ge
rer
feb
ril
ab
r
ma
ig
ma
y
jun
ol
juli
re
ost
bre
bre
bre
ub
m
m
m
t
ag
e
e
e
c
s
v
o
set
de
no
Quants quilos ha venut en els tres primers mesos de lany?

Quin mes ha estat de vacances?
.
.
Quin mes hi ha anat la gent a comprar ms?
Quants quilos ha venut al maig ms que al setembre?
Quants quilos ha venut al juliol menys que a loctubre?

Quants quilos ha venut durant el sis mes?
.
.
Quan ha venut ms quilos, durant la primera o la segona meitat de lany?

.
Quin s el segon mes en qu ha venut ms?
Per qu et sembla que ha venut ms al desembre que al novembre?
96
.
.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Ratlla el que no pertanyi a cada srie.
2 4 6 8 10 12 14 15 16 18 20 22 24 26 27 28 29 30 32 34 36 38 40
80 76 72 70 68 64 62 60 56 55 54 52 48 44 40 36 37 38 32 28 24 20
50 5 45 5 40 5 35 38 5 30 5 28 23 5 25 5 20 5 5 15 4 5 10 5 5
A B C D E F G E H I A J K B L M N O D P Q S R S T U V
89 T 87 S 85 R 83 Q 82 S 81 P 79 M O 77 75 N 72 73 M 71
! ? ( ) ! ? ( ) ! ? ( ) ! ? ( ) ? ! ? ( ) ! ! ? ( )
AaA AbA AcA AdA AsA AeA AfA AgA AhE AhA AiA AcA AjA AKA AkA
97
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Completa lenunciat i resol aquests problemes.

1. Tinc 26 , la meva germana gran el doble i el meu germ petit
la meitat que jo.
2. Una rdio costa 235 i una altra, 48 ms. Si en Jordi les

compra totes dues,
3. En una fruiteria hi ha 50 pltans. I hi ha cinc vegades ms

taronges que pltans.
4. La meva mare em dna 10 i vull comprar sobres de cromos

que costen 1 cadascun. Si a cada sobre hi ha una dotzena de
cromos,
5. He anat amb els meus tres cosins al cinema i tots hem pagat
6 per cada entrada, excepte un dels meus cosins, que nha
pagat la meitat perqu tenia una invitaci.
98
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Fes un dibuix relacionat amb cada filera dobjectes.
99
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix el text segent i desprs inventa sis preguntes que es

responguin amb el text.
Una gran part dels noms dels pobles, ciutats, comarques i llocs tenen
lorigen en els romans. Procedents de la pennsula italiana, els romans
es van installar en diferents zones de la Pennsula Ibrica fa molts
anys, en alguns casos ms de dos mil. Les restes de la seva cultura
encara perviuen avui entre nosaltres.
Van construir aqeductes per transportar aigua, com el de Tarragona;
teatres per representar obres i escenes, com el de Mrida encara en
s actualment; camins per unir ciutats, que anomenaven vies; circs
per organitzar curses i lluites de vaixells, com el de Calahorra,
i mosaics per guarnir els sls dels habitatges ms importants,
com els de la vila de lOlmeda, a Palncia.
La presncia dels romans no noms ha deixat empremta en
les construccions, sin tamb en les lleis i en els costums. Fins i tot
el nostre idioma, el catal, s part de la seva herncia ja que procedeix
del llat, que era la seva llengua prpia, de manera que la major part
de les expressions que emprem tenen arrel romana.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
100
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Respon a les preguntes amb idees originals.
Per qu els cocodrils tenen cua?

Ra 1:
Ra 2:
Per qu les plomes pesen poc?
Ra 1:
Ra 2:
Per qu els crancs caminen al revs?
Ra 1:
Ra 2:
Per qu el cel s blau?
Ra 1:
Ra 2:
Per qu la llet s blanca?
Ra 1:
Ra 2:
Per qu els llavis sn rosats?
Ra 1:
Ra 2:
101
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Observa el cotxe, el rellotge, el vaixell i la casa, i dibuixan dos ms que siguin

completament diferents.
102
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Inventa raons que relacionin aquests objectes amb laigua.

Ra 1
Ra 2
Ra 1
Ra 2
Ra 1
Ra 2
Ra 1
Ra 2
Ra 1
Ra 2
Ra 1
Ra 2
Ra 1
Ra 2
103
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Completa els animals de manera original i inventa la seva histria.
Es diu
Viu a
El seu plat preferit s
No li agrada
s perills perqu
Va nixer a
104
. Mesura
. Pesa
s fill de
Si tel trobes,
La seva afici preferida s
A les nits
BAULA
Fitxes dactivaci
de la intelligncia
4t de primria
Autor
BAUL A
ndex
1. Atenci.................................................................................................. 107
2. Memria................................................................................................ 112
3. Orientaci espacial................................................................................. 116
4. Orientaci temporal............................................................................... 119
5. Raonament verbal.................................................................................. 122
6. Raonament numric............................................................................... 128
7. Pensament creatiu.................................................................................. 134
Fitxa 1: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Ordena les peces que formen aquest dibuix.
1
107
BAULA
Fitxa 2: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Quines dues peces encaixen i completen aquestes figures? Vs amb compte, que estan
capgirades!
figura 1
figura 2
108
BAULA
Fitxa 3: Atenci
Alumne:
Curs:
1 Quants fulls hi ha amuntegats en aquest pil? Hi ha
fulls.
2 I quantes vocals hi ha en aquesta pissarra? Hi ha

e
A
J
A
K
109
a
C
F
E
R
D
o
B
g
a
O
e
A
u
D
G
X
D
E
B
S
U
U
G
Z
H
K
a
F
Oi
b
vocals.
Data:
O
a
D
F
d
L
BAULA
Fitxa 4: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Pinta les comunitats autnomes que encaixen al mapa.
110
BAULA
Fitxa 5: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
1 Els nombres, encara que amb diferents proporcions, sn iguals que el model, excepte un.
Encerclal.
111
BAULA
Fitxa 6: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Intenta aprendret de memria el nom daquests animals en un minut.

vaca
senglar
nec
porc
esquirol
conill
lle
crvol
balena
pantera
dof
girafa
peix espasa
mussol
tigre
taur
s difcil, no? Memoritzar una llista resulta ms senzill quan la informaci est ordenada. Aquests
animals es poden classificar en quatre grups. Escriu-ne els noms on correspongui.
Animals del bosc
Animals de granja
Animals salvatges
Animals marins
Ara que els animals estan ordenats, veurs que et resulta ms fcil recordar-ne els noms. Intenta
escriurels tots en un full a part.
112
BAULA
Fitxa 7: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Pinta les persones que compleixin les condicions segents: no sn nens; mengen per no
beuen; no porten ulleres ni estan parlant amb lacompanyant; van vestides amb peces de
roba de mniga llarga; no porten corbata ni tampoc gorres o barrets; miren la pellcula
de cara i estan contents.
113
BAULA
Fitxa 8: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Dibuixa el detall que li falta a cada element.
114
BAULA
Fitxa 9: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
1 Com fas la tasca cada dia? Recorda-ho i descriu-ho en diversos passos.

1r
2n
3r
4t
5
2 Qu fas i quin ordre segueixes per parar la taula abans dels pats?
1r
2n
3r
4t
5
3 Quins passos segueixes per comprar el pa?
1r
4t
2n
3r
A continuaci, dibuixa a cada vinyeta els sis passos que has descrit.
115
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Retalla les peces del tangram i forma aquestes figures.
116
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Ratlla les cinc diferncies que hi ha entre aquests dos dibuixos. El de la dreta s simtric
al de lesquerra i cont els errors.
117
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Un dels monuments ms coneguts dEspanya s lAlhambra de Granada. Observa

aquest dibuix i escriu les coordenades que corresponguin als petits fragments que hem
extret.
118
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Dibuixa el final de cada histria.
119
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix el text i classifica els termes relacionats amb el temps i la seva mesura.
Des de sempre, lsser hum ha intentat
mesurar el temps. A lantiguitat no tenien
rellotges digitals, ni de polsera, ni atmics,
ni de paret. Els nostres avantpassats
mesuraven el temps amb rellotges de sorra i
de sol. Per abans que tinguessin aquests
instruments, van comenar mesurant el
temps observant el moviment del Sol durant
el dia i la posici dels estels de nit. Amb el
Sol se succeen les quatre estacions de lany i
aviat van aprendre a saber en quina estaci
es trobaven.
Al seu torn, el moviment de la Lluna, la fase

de la qual dura vint-i-vuit dies, va donar
motiu a la creaci dels mesos de lany, que s
el temps que triguem a fer una volta al Sol.
Els mesos van rebre diversos noms, i alguns
dells, com ara juliol, va ser anomenats aix
per lemperador rom Juli Csar, i aix ha
perdurat fins als nostres dies.
Daltra banda, els dies de la setmana van ser
dedicats als astres ms importants: la Lluna,
Mart, Mercuri, Jpiter, Venus, Saturn i el Sol.
Formes i aparells antics de mesurament del temps

1.
2.
3.
4.
Mesos de lany
1.
4.
7.
10.
2.
5.
8.
11.
3.
6.
9.
12.
Dies de la setmana
120
1.
4.
2.
5.
3.
6.
7.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Ordena els conceptes per lordre en qu tenen lloc.

tardor, primavera, hivern, estiu
11:15, 8 del mat, 09:35, les vuit del vespre, 07:59, les dotze de la nit
Cap dAny, Nadal,

otoo,
anyprimavera,
nou, el teuinvierno,
aniversari,
verano
solstici destiu, Reis
migdia, albada, capvespre, tarda, matinada, mitjanit, mat
2 Ordena de ms gran a ms petit.
1 hora i quart, 73 minuts, mitja hora, 61 minuts, 12 minuts, un quart dhora
quinzena, any, mes, dcada, setmana, dia
120 min, 35 min, 2 minuts, mig minut, 225 min, 12 minuts
121
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Quatre arquitectes han construt quatre cases cadascun. Les cases de cada arquitecte
tenen unes caracterstiques comunes. Observa els dibuixos i completa la taula amb les
caracterstiques de les cases de cada arquitecte. Desprs, escriu a sota de cada casa el nom
de larquitecte que lha construt.
Nombre
de pisos
Nombre de
xemeneies
Nombre
de balcons
Forma
de la teulada
Cases de larquitecte Torres

Cases de larquitecte Canals
Cases de larquitecte Pons
Cases de larquitecte Cases
Torres
Canals
Pons
Cases
122
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Encercla de color blau els quatre objectes que tinguin ms relaci a cada fila
i escriu a sota quina s la ra que els relaciona.
123
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Escriu una oraci ordenant les paraules de cada lnia. Para molta atenci
perqu a cada oraci sobra una paraula.
oracishifinalAlpunt.desempreposacomacada
admiraciElsdinterrogacipregunta.expressensignes
majscula.ambcomencenElsminsculapropisnomssempre
Anna, Xavier, Isabel, Maria

Les serelshemantiptiquesdepersonesambamablesaltres.
humordolentsempreintelligent.desnomalEstar
cames tenimTotescoseslesfantstiques.persones
es quaninsultareducatCalparla.ser
Sersprofit.deagrat
124
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Forma paraules completant i canviant els nombres de la ruleta per les sllabes
que els correspongui.
1-?
1-8-?-6
?-5-9-12
2-?-3
4-?
?-5-10-6
Ara escriu una frase amb cadascuna de les paraules que hagis trobat.
125
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix el text amb atenci, ratlla les paraules que no hi haurien

daparixer i escriu-les a sota per ordre. Trobars un missatge
relacionat amb la lectura.
Des de fa unes Tenir dcades, a poc a poc, la societat
humana sha preocupat per la cura del planeta Terra.
Durant molt temps massa cura temps, podrem
dir, no hem estat de capaos dadvertir la
importncia que t la no danyar la naturalesa.
I s que, al Terra cap i a la fi, qui en surt
perjudicat s el mateix sser hum.
Val ms tard que s mai, per encara ens
queda un llarg cam per recrrer, i hem de
millorar moltes cosa coses.
La cura dels rius i de del mar, el control dels
abocadors i el reciclatge de tot all que es pugui
reutilitzar, sn tots tasques de les quals els governs
shan anat No ocupant en afavorir les anomenades
poltiques toblidis netes.
Per amb aix no de nhi ha prou. Hem de plantejar-nos seriosament la
possibilitat de fer servir de manera massiva combustibles que reciclar
facin funcionar els nostres vehicles sense contaminar laire. Ja les
existeix una alternativa a la gasolina, i no escombraries podem esperar
gaire ms temps per usar-la. Laire de les ciutats a seria ms respirable, i
milloraria la salut de la poblaci, aix com la de la Terra.
Hem de seguir augmentant el casa nostre parc elic i solar, ja que
laprofitament del Sol resulta barat i, a teva ms, ni sextingeix ni
contamina. Cal seguir investigant Grcies altres alternatives, com ara les
marees, per generar lenergia que necessitem.
Hi ha tantes coses que es poden millorar! Noms tenint cura de la
naturalesa garantirem el futur de les properes generacions i la
supervivncia de tots els ssers que habitem el planeta Terra.
Missatge:
126
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Escriu les paraules en els mots encreuats. Comena collocant les paraules ms llargues.
8 lletres
5 lletres
TELFONS
7 lletres
ELEFANT
3 lletres
NIMA
OBRAR
PES
CAFRE
TOMS
RIA
ARBRE
ENTRA
ALL
TIBES
MURALLA
ARRASEN
6 lletres
4 lletres
2 lletres
PARADA
SALADA
SANT ANAR BOLA
ANTENA
CLASSE
RATA ARMA TREN
BRASER
AFINAR
OLLA
TO
PA
S
T
127
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Completa les sries de nombres segents.

92189
10010901080
3262122242

6119141217
5010602080
2794
549763
50020806001090700
201823
95459
2624
27
2 Fes un dibuix que tingui relaci amb la resta de cada fila.
128
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Afegeix els signes de les operacions de suma, resta, multiplicaci o divisi per obtenir
el resultat indicat.
129
20
15
10
50
120
10
20
16
15
11
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix aquest problema i pren una decisi.

En Sergi dirigeix una botiga dinformtica. Els productes que ofereix
al pblic sestan venent tamb per Internet, per ms barats.
En Sergi observa que alguns clients ja no van al seu comer. Qu hi pot fer?
Ha pensat que pot apujar els preus per aix, com que ven menys, compensaria
els clients que ha perdut. Daltra banda, tamb ha pensat vendre ms barat per recuperar
clients, encara que potser hi guanyaria menys. Qu faries tu en el seu lloc?
Per prendre una decisi cal valorar la situaci.
Quins avantatges t vendre el producte ms car?
1.
2.
I quins sn els inconvenients, quins riscos pot tenir?
1.
2.
Si ven ms barat que per Internet, quins avantatges pot aconseguir?
1.
2.
I quins inconvenients, amb quins problemes pot trobar-se?
1.
2.
Quina decisi prendries tu? Per qu?

Se tacut una altra alternativa o idea millor?

130
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Calcula les sumes dels objectes i esbrinan el valor.

=
25
15
17
=
=
=
20
23
15
=
13
131
5
=
13
18
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Recorre el laberint de nombres avanant amb el moviment del cavall dels escacs
i saltant sempre cap a nombres senars.
Comena pel nombre marcat en negreta i acaba amb el nombre subratllat.
132
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Hem anat a la botiga delectrodomstics i hem comprat una rentadora per 500
i una batedora per 50 . He pagat amb un bitllet de 1000 i mhan descomptat
la cinquena part del que val la batedora.
La batedora costa
euros menys que la rentadora.
La batedora costa
vegades menys que la rentadora.
La rentadora s
vegades ms cara que la planxa.
Pels dos productes he pagat en total

Mhan descomptat
euros per la batedora.
2 Desprs, he comprat dues mantes elctriques. Una costava 100 i laltra, 50 .

Escriu qu es vol calcular amb aquestes operacions.
100 50 =
3 50 =
100 : 50 =
100 + 50 =
3 Si he pagat les mantes amb els diners que mhan sobrat desprs de comprar la rentadora
i la batedora, podria comprar-me un microones que valgui 320 ?
4 En sortir de la botiga penso.

Avui he fet la compra amb
Mhe gastat
Mhan sobrat
.
.
Si a la meva feina guanyo 1500 cada

quinze dies, quant trigo a guanyar-ne 4500 ?
.
Quants diners em queden del sou del mes
desprs de les compres que he fet avui,
si a ms he comprat pa, carn i fruita per dinar
per un valor de 8,57 ?
133
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Fes tots els dibuixos que se tacudeixin a partir daquestes formes.
134
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix linici de la histria i escriu-ne una continuaci original.

Com cada nit, el pare va pujar a la meva habitaci per explicar-me el conte.
Aix no s gens extraordinari perqu des de sempre hem repetit aquest
moment tan especial i volgut per mi. El que feia diferent aquesta nit de les
altres era el temps. Durant tota la tarda, el vent havia xiulat al voltant
de la casa, embolcallant els arbres, agitant-ne les fulles i fent lefecte que
havia entrat a casa fins a ficar-se sota el llit. La casa, una antiga propietat
de la meva via, estava sent sacsejada amb violncia, i de lluny, es
comenava a sentir el retruny dels trons que, com els passos cansats
dun gran gegant, sanaven apropant acompanyats pel que semblaven
un mili de tambors desfilant...
135
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Dibuixa les coses que sesmenten en aquesta descripci tal com te les imaginis.
Encara que els ssers humans sempre han desitjat volar, els objectes van ser els
primers a separar-se de terra. Aix, el filsof xins Mo Ti va fer volar un estel cap a
lany 400 abans de Crist. Des daleshores, van passar ms de dos mil anys fins a veure
un altre objecte capa de mantenir-se en laire. El 1783 els germans Montgolfier van
construir un globus de paper i tela, el van unir amb botons, el van omplir daire calent
i van fer-hi volar una ovella, un nec i un gall. Desprs daquell xit, dos mesos
desprs, ells mateixos van volar dins del globus.
El 1900 lalemany Zeppelin va inventar un dirigible, que era un enorme globus allargat
amb forma de cogombre, en la part inferior del qual penjaven barquetes en les quals
podia viatjar la gent. Per, a causa de diversos accidents, aviat es va deixar de fer
servir.
Finalment, el 1903, els germans Wright van crear i van fer volar el primer aeropl.
Noms van aconseguir que vols 50 metres, grcies a les dues ales rectes i paralleles i a
lhlice, per va ser una distncia suficient per considerar-los els pares de laviaci.
136
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Escriu les semblances que trobes entre cada parell delements.
137
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Respon amb originalitat. Qu passaria si...?

Les armes disparessin flors:
Els dies duressin sis hores:
No hagussim de menjar:
Els cotxes fossin de plstic:
Surssim en laire:
Tingussim els ulls on tenim les orelles:
Ploguessin espaguetis:
Les mosques parlessin:
Ens visitessin els extraterrestres:
Tingussim tres braos:
Tots els fanals sapaguessin:
La lluna fos vermella:
No tingussim llengua:
El mar fos un refresc:
Hi hagus dos sols:
La temperatura fos sempre la mateixa:
No hi hagus mai nit:
No existissin els cotxes:
138
BAULA
Fitxes dactivaci
de la intelligncia
5 de primria
Autor
BAUL A
ndex
1. Atenci.................................................................................................. 141
2. Memria................................................................................................ 143
Fitxa 1: Atenci
Alumne:
Angle recte = 90, de verd
Angle agut < 90, de blau
Fes-ho ara canviant el color de cada vrtex dels angles.
Angle agut, de vermell
141
Data:
Pinta el vrtex dels angles daquestes figures amb els colors indicats.
Angle obts > 90, de vermell
Curs:
Angle obts, de verd
Angle recte, de blau
BAULA
Fitxa 2: Atenci
Alumne:
Curs:
Observa els dibuixos i escriu quantes mides diferents hi ha.
Hi ha:
Hi ha:
142
Data:
mides diferents.
mides diferents.
BAULA
Fitxa 3: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
Memoritza en tres minuts les dates segents.

0
1789
711
1212
1945
1492
1898
1934
2006
1965
1948
1998
2001
1930
Amaga en un paper les dates anteriors i escriu les que recordis.
Regles dor de la memria per recordar dates

Compta quantes dates has daprendre.
Ordena-les en un sentit determinat, per exemple, de ms petita a ms gran.
Repassa les dates en veu alta i desprs, per escrit.
Associa-les a alguna cosa: la teva data de naixement, un nmero de telfon, etc.
Ajudat dels dits per comprovar quantes en vas aprenent.
3
Escriu les dates anteriors ordenades de ms petita a ms gran i, en tres

minuts, memoritza-les.
Tapa amb un paper les dates i escriu totes les que recordis.
Copia les regles dor de la memria per recordar dates.
143
BAULA
Fitxa 4: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
Aprn de memria les comunitats autnomes dEspanya tenint en compte

les regles dor de la memria.
Regles dor de la memria
per recordar objectes en lespai
Observa i compta quants objectes has daprendre.
Aprn-los seguint un ordre determinat. Per exemple, pots aprendre les
comunitats si segueixes un ordre en espiral comenant per lexterior,
desprs per linterior i afegint-hi finalment les illes i les comunitats de
lfrica.
Repassa els objectes en veu alta i desprs per escrit.
Astries
Cantbria
Galcia
Pas Basc
Navarra
La Rioja
Castella i Lle
Arag
Madrid
Extremadura
Illes Balears
Castellala Manxa
Illes Canries
Catalunya
Valncia
Mrcia
Andalusia
Ceuta
144
Melilla
Observa el dibuix segent i intenta escriure el nom de totes

les comunitats en un full a part.
BAULA
Fitxa 5: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
Tracta daprendre de memria aquestes paraules en el menor temps possible.

contrarellotge
esllom
esqus
pista
ciclista
esquiador
raqueta
dobles
bicicleta
veldrom
tennista
camp
Regles dor de la memria per recordar paraules

Intenta organitzar les paraules i agrupar-les al voltant dalguna cosa
que tingui sentit.
Repassa les dates en veu alta.
Fes-ho per escrit desprs.
2
Organitza les paraules segons els encapalaments segents. Veurs qu

ns de fcil aprendre-les aix!

Esportistes
Llocs de competici

Materials de joc
Tipus de proves

145
Memoritza ara aquestes divuit paraules relacionades amb la cuina.

rentadora
forquilla
ganivet
cadira
banqueta
fregall
microones
nevera
plat
filet
taula
baieta
cullera
got
font
pltan
sopa
sab
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Encercla la imatge que es correspon amb el model a cada escena

Model
Model
Model
146
Model
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Relaciona el nombre de les quatre figures que encaixen amb la lletra

corresponent de la trama.
A
B
C
D
12
10
5
8
6
9
13
11
14
La figura nmero
encaixa a
La figura nmero
encaixa a
La figura nmero
encaixa a
La figura nmero
encaixa a
Envolta la lletra del dibuix que es correspongui amb el negatiu.
147
BAULA

Alumne:
148
Curs:
Data:
Completa les oracions amb el nombre de cares de cadascuna de les

figures segents.
cares.
cares.
cares.
cares.
cares.
cares.
cares.
cares.
cares.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Les histries segents estan desordenades. Ordena-les mentalment

i escriu a continuaci la descripci de les vinyetes que falten.
1
149
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Ratlla a cada lnia lexpressi de temps que no sigui igual a la resta.

12 dies i mig, 300 hores, 12 dies i 12 hores, 298 hores
185 minuts, 1 hora i 3 quarts, 105 minuts, 7 quarts dhora
2 anys, 17518 hores, 730 dies, 17520 hores
11 hores, 39 500 minuts, 660 minuts, 39600 segons
600 mesos, 50 anys, mig segle, cinc dcades, 603 mesos
rellotge, calendari, cronmetre, metre, cabs, segon, minut
Ordena aquestes quantitats de ms petita a ms gran, tenint

en compte la durada temporal.
any de trasps, any, semestre, dcada, trienni, mes
segle, millenni, any, quinquenni, bianual
trimestre, quinzena, setmana, deu dies, 83 hores
6 mitges hores, 4 hores, 38 hores, 1 dia i mig, 11 hores
150
BAULA

Alumne:
151
Curs:
Data:
Numera de l1 al 18 lordre en el qual sexplica el cicle de laigua.

Quan els nvols arriben a
dalt de les muntanyes, es
refreden.
I es torna a repetir tot el

cicle.
Laigua calenta del mar puja

cap al cel en forma de
vapor.
Per, en tornar al riu, laigua

usada s depurada.
Laigua feta servir als pobles

i a les ciutats torna al riu.
Des dels embassaments, una

part de laigua es potabilitza
i senvia a les poblacions a
travs de canonades.
Laigua del riu finalment

desemboca al mar.
El primer captol daquesta

histria t lloc al mar.
En apropar-se al mar, laigua

depurada i la sobrant
suneixen amb la daltres
rius.
Laigua depurada suneix al

riu amb la que sobra dels
embassaments.
El fred produeix condensaci

i pluja als nvols.
Laigua de la pluja baixa per

torrents i rius o sorgeix dun
naixement daigua, que
tamb formen rius.
Aquest s el cicle de laigua

explicat en 18 passos.
Laigua potabilitzada arriba

als pobles i a les ciutats per
a ls i el consum.
El sol escalfa el mar.
Laigua dels rius s

embassada als pantans i als
embassaments.
Els nvols sn empesos pel

vent fins que arriben a les
muntanyes.
El vapor daigua forma els

nvols.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Torna a escriure cada oraci, per fent servir les paraules correctes.
El semfor que hi ha a leix de la plaa est endollat.
El cotxe est caminant pel passads de la carretera.
La cama de la taula est ferida i per aix balla.
El volant del vaixell no funciona b i per aix el corrent ens llena cap al mar.
Aquest model de telfon mbil s molt vell, ja no es construeix.
Mhe donat un cop a la pota amb el vrtex de la taula.
Perd, mhe equivocat, he ficat les cuixes al got.
No em prenguis ms el cabell que no em fa cap somriure!
Aquesta fulla dafaitar em sega b la cara, sobretot a sota el morro.
Lhidroavi est aterrant amb delicadesa a laigua.
152
BAULA

Alumne:
Curs:
Relaciona amb una fletxa les dues parts de cadascuna de les oracions.
Tots els ssers vius
El regne animal inclou animals
Els animals vertebrats
El regne vegetal inclou
Per a nosaltres, el regne
Hi ha tres tipus de fongs:
La vida a la Terra
Hi ha tres tipus de regnes
Malgrat ser diferents, hem de
Els animals que mengen plantes
Els ssers humans
Les plantes i els arbres
Hem dexplotar els recursos
Desprs del punt

Abans de p i de b shi posa
El verb haver sempre sescriu
Desprs dun punt i a part
Tots els noms propis
Les esdrixoles sn les
Casa s una paraula primitiva
En un diftong, les vocals
Gran, gegant i immens
La sllaba tnica
La sllaba tnica no
Si dic que totes les agudes s
El subjecte duna frase
Hi ha dos tipus de gnere:
Els gentilicis
Cantar, saltar i navegar
El teu nom
153
Data:
sn els que tenen esquelet.

respectar tots els ssers vius.
floridures, bolets i llevats.
animal, vegetal i el dels fongs.
som ssers omnvors.
vertebrats i invertebrats.
proporcionen oxigen i aliment.
sn herbvors.
plantes amb flor i sense flor.
amb intelligncia i moderaci.
dels fongs s el menys conegut.
va comenar al mar.
pertanyen als anomenats regnes.
amb h.
sn sinnims.
comencen amb majscula.
sempre porta accent.
sempre la m, mai la n.
es pronuncia amb ms fora.
sn verbs acabats en -ar.
indiquen don venim.
ms fcils: totes porten accent.
s qui fa lacci.
no sescriu ms a la mateixa lnia.
sempre ve majscula.
mascul i femen.
no es poden separar.
s propi.
perqu no deriva de cap altra.
que porten accent, mequivocar.
BAULA

Alumne:
154
Curs:
Data:
Descriu amb detall qu passa en aquesta histria. Para molta atenci per
elaborar b una presentaci, un nus i un desenlla.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Llegeix amb atenci el text segent i afegeix-hi els signes de puntuaci

necessaris.
Les olimpades es remunten a lantiga Grcia fa milers danys Per
aix quan parlem dels jocs olmpics actuals diem que sn de lera
moderna Les primeres Olimpades de lera moderna van tenir lloc a
Atenes Grcia lany 1896 Noms 14 pasos hi van competir i la majoria amb prou feines disposaven duna dotzena desportistes cadascun s evident que no van tenir gaire a veure amb el que avui
dia coneixem amb milers datletes competint i amb prcticament de
tots els pasos del mn ms de 200 representants
En aquella primera Olimpada es va celebrar la carrera de Marat
La prova va ser creada per rememorar la gesta heroica del soldat
Fidpides que va morir desprs de recrrer a peu la distncia que
separa lrea de Marat dAtenes lany 490 abans de Crist per anunciar als atenesos la victria militar sobre els perses El recorregut va
ser de 40 quilmetres encara que als Jocs Olmpics posteriors es va
allargar fins als 42,198 km actuals La prova va tenir la participaci
de 25 corredors El vencedor va ser el grec Spiridon Louis un carter
de 25 anys
Per cert el tercer classificat el grec Velokas va ser desqualificat per
haver pujat a un vehicle que tenia amagat en el recorregut No va ser
el primer cas de dopatge de la histria per s la primera trampa
Contesta i resol les qestions segents.

Escriu un ttol adequat per al text anterior.
Fes un resum del text.
Per qu et sembla que van competir tan pocs atletes i pasos en les
primeres Olimpades de lera moderna?
Creus que ser carter va ajudar Spiridon Louis a guanyar? Per qu?
Qui et sembla que va denunciar la trampa de Velokas?
155
BAULA

Alumne:
Curs:
Resol les sumes tenint en compte aquestes estratgies.

Quan sumis dos o ms nombres, comena sumant
el que doni 10 i desprs la resta:
6
6 + 4 = 10
4
+ 5
Quan sumis 9 ms un altre nombre, el resultat en

les unitats ser un menys que aquest nombre:
4
4 + 9 = 13
9
+ 3
1 5
6
4
+ 5
1 5 4
2 3 0
3 7 6
1 6
6
5
+ 1
10 = 6 + 4
9 0 3
8 3 9
2 7 4
13 = 9 + 4

6
2
8
+ 3
5
5
7
9
3
0
0
1
4
6
6
2
9
9
4
5
1
5
2
+ 5
0
9
3
8
5
9
4
5
0
5
5
2
4
7
6
1
1
8
3
+ 2
0
1
9
9
0
2
1
9
1
1
2
9
1
4
5
9
4
9
6
0
4
8
7
4
0
3
9
6
3
8
2
0
7
2
6
8
8
8
8
3
3
3
9
1
1
6
8
+ 2
7
6
4
3
5
8
5
7
6
5
9
1
4
0
3
3
2
1
0
9
4
2
6
1
9
2
2
+ 1
3
7
1
4
6
8
9
2
4
2
4
8
0
0
5
9
3
4
1
6
5
2
6
0
1
3
6
7
0
1
1
8
6
8
5
0
4
3
7
5
2
8
+ 1
4
6
3
2
6
9
9
0
5
4
6
4
1
8
7
8
2
8
5
5
7
1
6
9
0
8
0
3
4
5
1
1
+ 4
5
9
5
9
3
8
2
6
5
0
5
1
7
1
8
6
6
2
9
7
4
9
6
1
0
7
0
4
3
6
6
7
3
8
9

5
6
5
4
+ 3
0
6
7
1
6
3
4
3
1
4
4
2
0
0
6
7
1
2
0
5
6
7
9
5
0
156
9 0 1
4 8 2
1 3 8

3
4
9
1
+ 1
5
3
+ 7

Data:
2
8
7
5
4
9
9
2
9
8

Has fet servir alguna estratgia ms? Descriu aqu els teus trucs.
BAULA

Alumne:
Curs:
Resol les multiplicacions fent servir aquestes estratgies.

Qualsevol nombre multiplicat per 1 s aquest mateix
nombre:
Si un nombre que multipliques t zeros al final,

multiplica els nombres i desprs afegeix-hi els zeros
a la dreta:
64 1 = 64
380 40 = 15200
Qualsevol nombre multiplicat per 0 dna sempre 0:
(38 4 = 152)
78 0 = 0
3 + (25 80) 400 =
7 + (30 40) 0 =
(195 100) + 30 6 =
7 + (55 30) 200 =
8 (60 0) + 8 =
(200 750) + 6 7 =
9 + (43 6) 2 =
9 0 0
7 0
6 0 0
4 0 0
7 3
1 8
5 0 0
2 0 0
5 0 0
2 6
6 0 0
4 4
6 0 0
3 0 0
8 0 0
7 0
4 5
9 0
0 0 0
8 0 0
2 0
5 0
Esbrina i escriu el nombre que falta a cada operaci.
45 20 =
= 1200
80
3 = 180
900 670 =
3600 900 =
157
5 2
4 0
7 3
5 9
40
Total: 15200
5 (20 90) + 6 =
6 0
3 0
Data:
12
=0
7000 = 7000
= 144
BAULA

Alumne:
Data:
Emplena les caselles amb la paraula corresponent a cada definici.

1. Nombre de grams dun quilogram.
11. Nombre de dies de febrer en any de trasps.
2. Centmetres que cont un metre.
12. 6 6 16 + 4 6 2 : 6
3. Nombre del cinqu mes de lany.
13. Temperatura a la qual laigua es congela
4. Nombre que posem quan assenyalem.
14. Una hora abans del migdia.
5. Minuts de 900 segons.
15. Parells dulls de 14 parells de gats.
6. Nombre del dia de Nadal.
16. Dits del peu esquerre.
7. Costats dun octgon.
17. Minuts duna hora i mitja.
8. El que no guanya medalla arriba...
18. Cantons duna pilota.
9. Nombre de cares dun cub.
19. Quantes ampolles de 33 cl pots emplenar

amb 3234 l?
10. Nombre de dgits dun rellotge digital.
158
Curs:
BAULA

Alumne:
Curs:
Completa el final de cada srie amb la dada que falta.
6 36 3
53
18 18 18 18
5
159
Data:
5 45 4
44
15
53
5 25 2
31
42
14 14 14 14
44
4 34 3
33
42
63
4 14 1
127
10 10 10 10
3
3 23 2
BAULA

Alumne:
160
Curs:
Data:
Afegeix a les taules segents els signes de les operacions de suma,

resta, multiplicaci o divisi necessaris per obtenir el resultat indicat.
Tingues en compte que els signes es repeteixen noms una vegada
a cada fila.
5
16
2 = 15
0=5
4=4
9=9
5 = 18
7 = 44
2 = 15
4 = 69
15
1 = 29
5=3
2=6
3=1
8 = 27
3 = 17
5 = 18
2 = 15
3 = 23
0 = 62
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Llegeix el comenament daquesta histria, escull una opci per continuar

i inventan un final.
Estvem molt enfadades. No tenem bateria al mbil, ens havia agafat
la pluja i estvem xopes, ens havem perdut enmig de la muntanya,
shavia fet de nit i no tenem res per illuminar-nos. Lnica cosa bona
que ens havia passat aquella tarda dexcursi tan desastrosa havia estat trobar una cova on ens havem refugiat les meves amigues Nria,
Elena i jo.
161
OPCI A
OPCI B
De sobte, vam sentir un so que provenia del fons de

la cova: sens va glaar la sang. Per no semblava que
fos un soroll animal. Qu podem fer? Vaig tenir una
idea...
La Nria va proposar de separar-nos per intentar

localitzar el cam i tornar al cmping. Ens vam repartir
les poques provisions que ens quedaven i vam sortir
de la cova...
BAULA

Alumne:
162
Curs:
Data:
Observa aquests dibuixos i completals amb creativitat al teu gust.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Escriu dins dels quadres diferents combinacions dels nombres que

apareixen a continuaci per obtenir el resultat sollicitat.
+12
+10
+8
19
+18
10
+2
16
+7
+5
11
+17
+20
+3
+15
+1
+13
+4
+6
+9
12
+18
+13
1
Resultat = 30
Resultat = 17
Resultat = 25
Resultat = 9
163
BAULA
Fitxes dactivaci
de la intelligncia
6 de primria
Autor
BAUL A
ndex
1. Atenci.................................................................................................. 166
2. Memria................................................................................................ 169
Fitxa 1: Atenci
Alumne:
Curs:
Data:
Troba en el quadre segent una frase molt coneguda. Per descobrir-la,

comena per la primera lletra i desprs salta-ten sempre una fins a
arribar al final de la columna. Des daquest punt, torna a pujar per la
mateixa columna i salta desprs a la fila segent, i aix fins al final.
Desprs, escriu el missatge ocult.
El missatge ocult s:
Lastronauta
.
166
BAULA
Fitxa 2: Atenci
Alumne:
Curs:
Canvia els nombres per les lletres a les fitxes de dmino i esbrinars
el contingut del text.
23 = A
12 = K
14 = U
16 = G
13 = Z
167
Data:
18 = I
3=S
22 = E
20 =
17 = C
8=Q
15 = M
19 = X
5=B
9=L
27 = V
10 = H
1=W
6=J
21 = T
4=F
2=O
24 = P
25 = R
11 = D
26 = N
7=Y
21
21
10
15
10
23
22
26
21
18
21
23
24
23
25
23
25
11
22
14
18
19
21
24
22
25
24
21
22
25
26
21
21
10
15
22
17
23
24
23
20
11
22
25
22
17
25
11
23
25
22
26
15
11
22
14
18
19
21
23
23
26
14
22
24
22
25
11
22
23
25
23
22
11
22
18
23
23
26
14
18
23
26
18
22
22
14
17
23
27
23
22
27
23
23
26
15
22
26
23
25
25
17
18
26
23
26
21
22
18
23
18
19
22
21
21
BAULA
Fitxa 3: Atenci
Alumne:
1
168
Curs:
Data:
Encercla a cada requadre els cinc dibuixos que siguin exactament iguals.
BAULA
Fitxa 4: Memria
Alumne:
1
Data:
Intenta aprendre de memria els nombres segents en un minut.

659301872
Curs:
976287514
Tapa amb un paper els nombres anteriors i escriu a continuaci els que
recordis.
Regles dor de la memria per recordar nombres

Divideix els nombres en petits segments. s ms fcil aprendre
92345 2306 (segmentat) que 923452306 (sencer).
Associa les numeracions a alguna cosa que coneguis, per exemple:
923: el prefix de la meva ciutat.
45: ledat del meu pare.
23: el nombre del portal on viu la meva amiga Teresa.
06: any que va nixer en Pau, el meu germ.
Repassals en veu alta i escriu-los.
3
169
Aplica el que sha fet a lexemple del requadre als dos nombres que thas
daprendre.
:
Aprn en un minut els nombres anteriors, amagals i escriu-los tot seguit.
BAULA
Fitxa 5: Memria
Alumne:
Curs:
Data:
Aprn en el menor temps possible els noms de les provncies.

Regles dor de la memria per recordar paraules
Usa una regla mnemotcnica que consisteixi a crear paraules o frases
amb les inicials de les paraules que has daprendre.
Crdova
Huelva
Sevilla
Jan
Granada
Mlaga
Almeria
Cadis
Per exemple: Huelva: HU; Sevilla: SE; Crdova: COR; Cadis: CA;
Jan: JA; Mlaga: MA; Granada: GRA; Almeria: AL. Ara, creem una
frase inventada amb les sllabes en ordre: HUSECOR CAJAMA GRAL
o en desordre: MAL GRA JA SE (H)US CORCA, i aquesta o una altra s
la frase que ens aprenem sabent la correspondncia entre sllabes
i provncies.
Ara, crea regles mnemotcniques per aprendre aquestes provncies.
Guadalajara
Conca
Toledo
Ciudad Real
Albacete
Girona
Lleida
Barcelona
Tarragona
170
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Observa aquest dibuix de la coneguda Torre Eiffel, de Pars. Localitza i

escriu les coordenades que corresponguin als fragments que nhem
extret, per vs amb compte perqu alguns estan capgirats.
1
8
A
171
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Observa la figura model i la resta de les figures i completa les frases.

Si es gira la model 180 graus a la dreta, es correspon
amb la figura nmero
Si es gira la model 90 graus a lesquerra, es correspon

amb la figura nmero
Si es gira la model 180 graus a lesquerra, es correspon

amb la figura nmero
Si es gira la model 90 graus a la dreta, es correspon

amb la figura nmero
Figura 1
.
Figura 2
Figura 3
Figura 4
172
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Segueix les instruccions i marca el cam que et portar al tresor.

Baixa del vaixell amb una canoa i vs al nord fins a arribar a la illa de
lAire. Voreja la costa pel nord-oest, el nord i lest i dirigeix-te cap al sud
del port de la Calavera, on podrs desembarcar. Agafa el cam ms
sinus i avana tres centmetres a lest, tres al nord i dos a loest.
Travessa el pont i agafa el cam del nord-est. Quan arribis a la font, gira
a la dreta quatre centmetres, baixan sis cap al sud i desprs un altre
a lesquerra. Marca el punt: aqu trobars el tresor.
Illa de Coral
Port de la
Calavera
Illa de lAire
173
Descriu el cam de tornada al vaixell.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Observa els rellotges i respon a les qestions segents.

A quina hora sortir lavi daqu a 6 hores
i 22 minuts?
Quina hora era fa 85 minuts?

I quan les agulles estiguin simtriques?
Quants minuts falten per al migdia?
Quina hora ser 8 hores i tres quarts ms tard?

Quants segons falten perqu siguin tres quarts?
Quina hora s ara si el rellotge que veus es va parar fa 9 hores i 52 minuts?
A quina hora he comenat a treballar si he acabat ara i he treballat durant

11 hores i 49 minuts?
Quants minuts caldria avanar el rellotge analgic perqu doni la mateixa hora
que el digital?
I quants caldria endarrerir el digital perqu coincideixi amb lanalgic?
Quina hora era fa 45 minuts?
A quina hora les dues agulles quedaran una sobre laltra?
174
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Ordena les oracions segents numerant-les.

Llegeix b les instruccions abans de fer les activitats.
Resol els dubtes en un esborrany abans de passar les coses a net.
Quan vulguis estudiar, fes-ho amb sentit i amb ordre.
Acaba repassant-ho tot per comprovar que estigui b.
Comena per preparar el lloc: apaga la msica i la televisi.
Nhi ha prou de tenir a m el raspall i la pasta de dents.

Si fas aix correctament, tindrs les dents sempre sanes.
omena per conrear lhbit de rentar-te b desprs
C
de cada pat.
La higiene bucal s senzilla i important de mantenir.
Durant tres minuts rentat les dents, els queixals i la llengua.
Fregeix la mescla a la paella fins que sigui consistent: ja es pot menjar.

Aquesta s la recepta de la truita de patates.
entre es refreden les patates, bats els ous i desprs els mescles amb
M
les patates.
Quan les patates shagin daurat, les treus de la paella.
Talla diverses patates a trossos i els fregeixes.
Aquests sn els passos per curar-te b una ferida.

Desprs, asseca-la amb una gasa.
Primer, neteja b la ferida amb aigua.
Si fa falta, posa-thi iode, una tireta, una compresa o una bena.
175
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Subratlla amb vermell les idees ms importants del fragment segent.

Fa ms de quatre-cents anys Miguel de Cervantes va publicar la seva
obra El Quixot i, des daquell moment fins avui, aquesta obra ha
obtingut grans elogis.
El Quixot s un cavaller passat de moda i un boig de cap a peus. Sancho
Pana simbolitza el provincianisme, la ignorncia i la simplicitat feta
persona alhora que carregada de sentit com. El seu inters es basa a
parts iguals en lestmac i els diners.
Diuen que la relaci que sestableix entre lamo i el criat ha donat lloc
a una de les parelles ms famoses de la histria, fins a tal punt que no
sentn lun sense laltre. Tots dos sn totalment antagnics, discuteixen
i fins i tot sinsulten, es menteixen i senganyen, per estableixen una
amistat sense lmits que sorgeix duna tendra bondat que els fa molt
estimats.
Lobra est dividida en dues parts: a la primera shi explica la bogeria
del Quixot, la reuni amb Sancho i les seves dues sortides cap al sud,
fins que s retornat a casa seva. A la segona part, shi explica la seva
tercera sortida, aquesta vegada cap al nord, fins a arribar a Barcelona.
Quan torna acaba amb el que tots sabem: es cura mentalment i mor.
Les dues parts sn molt diferents entre si. Aix, a la primera el Quixot
i Sancho surten mal parats de la majoria de les seves aventures. En
canvi, a la segona part tenen ms bona sort i, encara que no els falten
les dissorts, en general sn ms les alegries que les penes. A ms, si a
la primera part el Quixot s venut per la seva imaginaci, a la segona
veu les coses tal com sn, i que sn els altres els que volen fer que les
canvi.
176
Fes un resum amb les idees ms importants del text.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Completa lesquema a partir del text segent.

Els rgans i les parts del cos hum sorganitzen i sagrupen en
aparells. Disposem de laparell digestiu, que serveix per assimilar els
aliments. El recorregut de laliment per laparell digestiu comena a
la boca, continua per lesfag i lestmac i arriba a lintest, on
sabsorbeix.
Tamb tenim laparell circulatori per moure la sang i fer funcionar el
cos, porta els nutrients i loxigen a totes les cllules. El motor
fonamental ns el cor, que reparteix la sang a travs de les venes i les
artries.
Laparell respiratori serveix per respirar, s a dir, per captar loxigen de
laire i eliminar-ne el dixid de carboni. Introdum laire pel nas, la
trquea i els bronquis fins als pulmons, on es du a terme lintercanvi
de tots dos gasos.
Finalment, hi ha altres aparells importants com ara el reproductor,
que garanteix la continutat de la nostra espcie creant vida de pares
a fills, i lexcretor, per eliminar les substncies txiques i de rebuig.
177
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Endevina quines paraules samaguen darrere de cadascuna de les

definicions numerades de l1 al 16. Escriu-ne les lletres a cada bloc
comenant per la fletxa i en el sentit de les agulles del rellotge.
1. s de vidre i a dins hi posem el vi, per exemple.

2. Tenen bombetes i segur que nhi ha diverses a casa teva per illuminar-te.
3. Perqu la moto funcioni el pilot l
4. Les llegim als diaris.
5. Tenen grans murs i torres.
6. Amb una flauta les serps.
7. s un pas dEuropa la capital del qual s Berln.
8. Marejar, molestar.
9. Succs en el qual molta gent pateix un accident o un problema greu.
10. Sn els materials amb els quals estan fetes la majoria de les joguines.
11. Quan, en comptes de pintar la paret, poso paper, jo
12. Els llancen els submarins per enfonsar vaixells enemics.
13. s un ocell que surt dordenar les sllabes ba, tros i al.
14. Aquests sons els emet el toro o una persona molt enfadada.
15. Sn a les installacions elctriques. Comencen per fu i s, acaben per bles.
16. La paraula s forats. Escriu-ne la definici o endevinalla:
178
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Completa el text amb les vocals que falten.

.....S D.....F.....C.....L S.....B.....R .....MB PR..... ...... .....X.....CT.....T.....D Q..... .....N .....S V.....N
C.....M.....N.....R ..... F.....R S.....RV.....R L.....S PR.....M.....R.....S M.....N.....D.....S, P.....R..... S.....MBL.....
Q..... ..... T.....N.....N L.....R.....G.....N .....N L.....NT.....G..... X.....N....., .....L V.....LT.....NT D.....
600 .....NYS .....B.....NS D..... CR.....ST.
D..... L..... M.....T..... .....X..... M.....N.....R..... Q..... ..... L.....S N.....STR.....S, S.....MPR..... H.....N
S.....G.....T R.....D.....N.....S ..... .....MB GR.....V.....TS P.....R L.....S D..... .....S C.....R.....S.
L.....R.....G.....N D..... L..... M.....N.....D..... .....N P.....P.....R T.....MB..... S..... S.....T..... ..... ..... L.....
X.....N....., P.....R..... .....LS B.....TLL.....TS D..... B.....NC V.....N C.....M.....N.....R ..... C.....RC.....L.....R
P.....R ..... .....R.....P..... .....L 1661.
Un cop shagi desxifrat el text, respon a les preguntes segents.

Per qu et sembla que s difcil saber amb exactitud lorigen i la data de
ls de les primeres monedes?
Com pagava la gent les coses abans que sinventessin?
Per qu creus que es graven amb dibuixos les dues cares de les monedes?
Qu porten gravades les nostres monedes actuals?
On es va originar la moneda en paper?

Per qu et sembla que els primers bitllets de banc van comenar a circular
al continent europeu?
De quina altra manera podem pagar les coses avui dia?
179
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Redacta la mateixa idea per amb paraules i expressions diferents.

Durant els mesos de mar, abril i maig els dies sn ms llargs.
A casa meva hi vivim diversos vens i tots ens avenim.
El jugador va desplaar el contrari i, per aix, li van xiular la falta.
El metge em va mirar als ulls i em va confirmar que em curaria aviat.
A la carretera hi trobem trossos duna roda que havia esclatat.
s cert que cal mirar la bandera de la platja abans de banyar-se.
A la vuitena pgina descobrim un gravat dun elefant saltant.
Tots ens hem de respectar malgrat les diferncies.
Quan sacabi la tinta de la impressora, trucam i la canviarem.
El rentavaixella no funciona i hem trucat al tcnic perqu el revisi.
180
BAULA

Alumne:
Curs:
Calcula les sumes i restes tenint en compte aquestes estratgies.

Quan sumis o restis quantitats grans, suma o resta
primer les desenes i desprs les unitats:
La resta es comprova sumant el subtrahend

i la diferncia:
8
2
2+6=8
6
31 + 23 + 12 = 66
1. 30 + 20 + 10 = 60
2. 1 + 3 + 2 = 6
3. 60 + 6 = 66
2
Comprova aquestes restes i digues si estan fetes b o malament.

7 4
3 2
4 2
B
181
Data:
9 0 6
1 5 8
7 4 7
5 9 3
4 9 2
1 0 1
M
7 4 8
3 4 5
4 0 3
B
9 0 1
6 7 8
1 2 3
M
4
2
1
0 2 5
4 8 5
5 3 9
1 9 3
9 3 3
2 6 0
Resol les operacions segents amb les estratgies vistes.

90 + 20 + 6 + 17 =
78 14 5 27 9 =
94 32 40 20 =
78 + 12 + 4 + 57 + 23 =
25 + 42 + 33 + 12 =
83 40 16 12 7 =
88 25 22 10 =
79 + 12 + 34 + 56 + 80 + 10 + 45 =
26 + 41 + 16 + 33 =
90 21 32 20 10 =
69 27 10 3 =
47 + 15 + 97 + 35 + 98 + 11 + 30 =
50 + 70 + 80 + 90 + 3 =
89 24 17 32 5 =
125 73 12 6 =
47 + 54 + 63 + 106 + 71 + 13 =
34 + 87 + 36 + 12 =
15 + 17 + 104 + 10 + 6 + 26 =
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Llegeix atentament les estratgies segents i resol les operacions.
Elimina la mateixa quantitat de zeros

de la dreta dels nombres que vulguis
dividir:
8000 400
00
20
Quan el dividend tingui decimals i el

divisor sigui la unitat seguida de zeros,
trasllada la coma cap a lesquerra
tants llocs com zeros segueixin la
unitat, i aquest ser el quocient.
4 8 6 0
120
1 2 3 4
100
1 9 6 5
100
8 4 6,8
20
2 1 1 0
100
6 6 3 0
30
0,0 0 2
100
1 8,0 1
100
7,4 9
2,4
70
10
954,3 100
9,543
2,56 1000
0,00256
0,0 8 3
10
6 3,1 8
100
5 7 4 0
10
2 6 9 0
1000
4 2 6 0
60
9 3 6 1
100
8 8 0 0
800
5 2 5 0
5 8 0 0
1000
3 0 0,0 4
50
1000
1,6 8
100
2 4 0 0
400
2 Quines altres estratgies saps per dividir ms de pressa? Descriu els teus trucs.
182
BAULA

Alumne:
Curs:
Marca amb fletxes el cam ms rpid que porti al tresor seguint les pistes
el resultat de les quals sigui parell.
Dits duna m
La meitat
de la meitat
de 24
8
4
Nombre
de potes
de 32 cadires
Continents
de la Terra
Centsima
part d1
240 : 20
Un ter
del doble de 81
5 + 7
3
3
Dies que
t labril
Segle actual
1690 : 65
21 2 : 3 + 22
Nombre
dulls de 7 pirates
bornis
Cntims
de 166,273
1 + 9
3
3
Punts
dun dau
Minuts
del dia 31
de desembre
Segons
de 9 hores,
35 minuts
i 48 segons
1736 : 28
41 + 3 5 2 : 6
1332 : 36
Nombre
de vidres
de les ulleres
2 ,0 1 7 3 8
+ 0 ,0 0 3 4 2
El doble de 9
43+97
1488 : 48
78923 413
2 + 8
4
4
8 : 2 12 1 + 4
Antenes
del cargol
3,56 : 2
Nombre
dullals
que tens
Potes de 113
parells dnecs
4 desenes,
3 unitats,
8 desenes
63241 540
Segons
de 17 minuts
i mig
183
Data:
21 : 3 2 4 + 5
maig +
gener +
mar +
setembre
15 dotzenes
de tasses
2397 : 60
35 343
12 979
Grams
de 19375 kg
7,6 : 0,2
2891 364
3 5 6 ,1 2 0 1
0 ,4 3 8 0
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Completa el quadre de sota collocant els resultats de les operacions
segents en els espais de cada filera.
A 60 : 2 + 2 3 17; 3,564 + 2,436; 400 + 123 84

B 9 9 73 + 4 12; 2268 : 18; 34 3 1 0 8 : 2
C 8290 6431; 28 2 + 6 + 5 10
D 78945 612
E 820 : 20; 429 + 183 + 207 + 44 + 118 + 18; 4684958 4684957
F 54 100 : 2 + 5; 1 1 : 1 + 1 1; 18 : 9 + 4 2 1; 4,325904 2,325904
6
2
4
1
1
+ + + +
2
2
2
2
2
H 1000 m 8 hm + 1,2 km; 345 cm + 20 mm 1 m + 45 dm
G 1 2 3 4 5 6 7 8 9;
I 2 dal + 9,8 hl 628 l + 259 l; 127 kg + 3 t + 480 hg + 200 dag

A
184
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Calcula les sumes dels diversos objectes i descobreix-ne el valor.

=
21
el volant s
20
la roda s
=
el rellotge s
=
el mbil s
=
50
lampolla s
=
36
25
21
=
24
17
=
el quadrat s
23
24
16
el cercle s
el rectangle s
el triangle s
=
el pentgon s
=
lhexgon s
185
BAULA

Alumne:
186
Curs:
Data:
Imagina com seria el mn si fos dun altre color. Pinta els dibuixos segents
fent servir colors que no es corresponguin amb els que coneixem.
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
1 Fes servir la teva imaginaci i creativitat i escriu dues respostes
per a aquestes preguntes.
Qu passaria si tingussim vint dits?

1.
2.
Qu passaria si laigua del mar fos dola?
1.
2.
I si les mosques fossin tan grans com els rinoceronts?
1.
2.
2 Ara, inventa les preguntes i les respostes.
Qu passaria si...
1.
2.
Qu succeiria si...
1.
2.
Qu passaria si...
1.
2.
I si...
1.
2.
187
BAULA

Alumne:
Curs:
Data:
Descriu i dibuixa dos objectes fabricats amb coses absurdes i originals.

Aquesta casa t: ulls en comptes de finestres, boca en comptes de porta,
paraigua en comptes de teulada, pigues a la faana, un cigarret en
comptes de xemeneia...
Dibuixa aqu la teva casa fantstica
Dibuixa aqu la teva casa fantstica
Aquest cotxe t: tim en comptes de volant, butaques en lloc de seients,

llums de la sala i no fars, vidrieres als vidres, teules al sostre...
188
BAULA

Activació de La Intel Ligència FITXES

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Activació de La Intel Ligència FITXES

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Activaci

Fitxes dactivaci de la intelligncia

Alberto Cascante Daz

Busca i encercla el membre daquesta famlia.

Encercla le setze diferncie que hi ha en el dibuix

Encercla le vuit taronge que pengen daquest

Ratlla le nou formigue que hi ha amagade en el

Ratlla lobjecte que sigui diferent del altre do.

Pinta el cinc nen que apareguin repetit en el

Encercla amb el mateix color el quatre

El nom del aliment que

El nom de tre objecte que siguin blanc.

Pinta el que hi hagi a la sala destar de casa teva.

Copia exactament igual aquest nombre i lletre.

Ara, copial comenant pel final.

Relaciona el que siguin igual.

Observa el codi que associa a cada dibuix.

Fitxa 10: Memria

Dibuixa el que falta a cada imatge.

Fitxa 11: Orientaci espacial

Pinta la pea que encaixa a cada dibuix.

Fitxa 12: Orientaci espacial

Copia le figure. Han de quedar igual que el model.

Fitxa 13: Orientaci temporal

Ordena le vinyete escrivint 1, 2, 3 i 4.

Fitxa 14: Orientaci espacial

Escriu a cada capsa qu passa aban i despr.

Pinta le paraule que tinguin relaci amb

Fitxa 15: Raonament verbal

Escriu un nombre a cada paraula segon

Fitxa 16: Raonament verbal

Encercla la paraula que completi m b loraci.

Observa i subratlla loraci que expressi m b el

La vaca igual que el cavall.

Fitxa 17: Raonament verbal

Pinta el dibuix que hi correspongui m.

Fitxa 18: Raonament verbal

Resol el mot encreuat.

Fitxa 19: Raonament verbal

Ordena le lletre seguint lordre numric i

Fe el que demana el missatge.

Fitxa 20: Raonament verbal

Tria i encercla la paraula adequada.

Ull a mirar com orelle a

Pote a go com cama a

nec cadira taula

Motor a cotxe com pedal a

Sol a dia com lluna a

Dibuixa el sser viu que han aparegut a

Fitxa 21: Raonament numric

Resol el mot encreuat escrivint el nombre on

A: Suma del nombre de dits de les man. /

Fitxa 22: Raonament numric

Pinta segon el codi. On n indiqui color,

Fitxa 23: Raonament numric

Completa la teranyina amb el nombre

Fitxa 24: Raonament numric

Pinta el quatre element de cada filera que m

Ara, encercla el que meny tingui a veure amb el

Fitxa 25: Raonament numric

Quin quatre nombre falten en aquesta capsa si

Pinta el nombre que n e repeteix.

Encercla el nombre que estiguin repetit.

A: Suma del nombre de dits de les man. /

Assenyala el cam ms curt i

Pinta el cam ms llarg i escriu les

Pinta el cam ms llarg i escriu les

Pinta el cam ms curt i escriu les

1. Extremitat inferior de les

5. Animal que viu a les basses,