La Llegenda del Passeig de la Mora a Elda, sempre ha amagat la

identitat del cristi, que va a passar a un segon pla donant tot el

protagonisme a la jove morisca. Si hagueren sigut justos, el passeig es
diria de la Mora i el Cristi o dels Moros o, simplement, dels enamorats.
Antoni, el romntic cristi, era el mateix fill del comte dElda (per aix,
la relaci dels seus noms). No obstant aix, mai sha contat aquesta
histria perqu va ser un cristi rebel, s a dir, ,va ser un dels pocs
cristians que va lluitar per a afavorir els moriscos. El seu objectiu era
integrar-los a la societat i, per aix, va conversar moltes vegades amb
son pare.
-

Antoni: Pare, estic cansat de veure a la mateixa gent treballant dia

i nit... s que no hi ha qui els relleve? Jo podria treballar per ells.

Comte: Tu ests boig! I qu dirien del nostre prestigi com a nobles?

Quedaria menyspreat!
Antoni: Jo crec que no... Per, doncs, com que no podr treballar

mai les terres, almenys... Els pujars el salari?

Comte: Ai, Antoni, sempre ests pensant el mateix.

Tot els dies Antoni es passava hores reflexionant la manera de afavorir els
moros, perqu considerava que a Espanya no els estaven tractant b. Una
vesprada, hi hagu una tempesta terrible i una jove morisca es refugi al
palau. El que Antoni no sabia s que es quedaria totalment enamorat della i
tots els dies se les apanyarien per a passar una estona junts. Cada
capvespre, eixien per una senda darrere del castell fins arribar a laiguanaix
i el riu Vinalop. Els agradava moltssim passejar per eixos paratges
naturals.
Malauradament, desprs de patir baralles, rebellions i moltssimes revoltes,
el rei Felip III va demanar lexpulsi dels moriscos. El comte dElda sel va
comptar al seu fill, qui no sho va poder creure. La nit dabans de lexpulsi,
Antoni, molt trist, va passejar per les sendes que envoltaven el castell. De
sobte, mentre ell anava meditant com seria la seua vida sense la seua
amada, va aparixer una misteriosa ombra que li va preguntar:
-

Ombra: Antoni, qu et passa?

Antoni: I tu qui ets? A on ests?
Ombra: Mai em podrs veure, per s que et puc ajudar. Em diries
quin seria el teu desig en aquest moment?

Antoni: Dons, me naniria amb ngela... Crec que no podrem viure

separats...
Ombra: B, aix jo el puc solucionar, per amb una condici. Tu
anirs amb els moros al nord dfrica i estars al costat de la teua

amada, per ella mai et podr reconixer ni parlar amb tu.

Antoni: Dacord. Jo el que vull s poder cuidar-la sempre.

Aix va ocrrer, a lendem una caravana de gent portant carros i

cavalleries va eixir de la vila dElda i entre ells, Antoni camuflat. Mai van
saber res ms dell. El seu pare i tot els habitants el buscaren durant dies
sense trobar cap indici.
Era impossible que el trobaren a Elda, ja que ell estava al nord dfrica,
lluitant per sobreviure pel fet que van ser assaltats per tribus dAlgria i van
passar moltes calamitats. A ms, cada vegada, ngela estava ms trista, no
aguantava la prdua del seu amor, encara que estava al seu costat tots els
dies. Finalment, la pobra ngela va morir de tristesa. Per a Antoni, aix va
ser molt trgic fins que en una baralla es va donar per venut i un soldat
cristi li va clavar una espasa en l'esquena.
Per aquesta llegenda no acaba ac. Sempre han contat els ms vells que
quan va morir ngela, la seua nima va tornar a Elda i diuen que moltes
vegades es pot veure una figura blanca que passeja per la senda molt feli i
enamorada buscant el seu amor. Per, el que no sap ella, s que Antoni
tamb va regressar a aquesta ciutat amb la forma duna figura negra i s
per aquest motiu que mai es podran veure, com a conseqncia del desig
que li va concebre aquella ombra misteriosa.