3.

Mecanismes de socialitzaci:
interaccionisme simblic: s l'atribuci d'una simbologia als nostres gests i
paraules que permet assignar un significat que faciliti la comunicaci a les nostres
relacions socials. Blummer diu que les persones seleccionen, organitzan,
reprodueixen i transformen els significats en processos interpretatius en funci de
les seves expectatives i proposits.
Erving Goffman:
Segons en l'entorn o esfera en la qual ens situem ens comportem d'una manera o
una altra.
Dramatrgia:
Diu que la interacci social s com una performance. Aquesta inclou:
1.

Definici de la situaci.

2.

Elecci d'un escenari.

3.

Reclutament d'actors.

4.

Representaci de la funci.
L'escenari tindria dues parts:

Stage: situacions o trobades socials en els quals els individus assumeixen papers
formals.

El backstage: situacions en les quals els individus s prepara'n per situacions ms

informals. Sn llocs on les persones poden relaxar-se, donar rienda suelta als
sentiments i estils de comportament. Dintre del backstage trobem l'equip
d'actuaci que s com la preparaci per tornar al stage.
El rol social: sn expectatives socialment definides que t una persona d'un
determinat estatus o posici social (trobem diferents rols).A les persones els
preocupa la imatge que tenen els demes sobre ell i utilitza'n mecanisme de
maneig de la impressi. Tenim mes d'un rol social, per tant tenim un conjunt
d'estatus.Estatus aconseguit (aquell estatus que aconsegueixes. Ex: l'alumne que

vol millorar com a tal i s'interessa per la matria)/estatus mestre (aquell estatus
que tens de srie. Ex: l'estatus de profe).
Berger i Luckmann:
Construccionisme social: s el corrent de pensament que advoca per qu els
individus i la societat perceben com a realitat el que no s ms que una
construcci, no una creaci de la interacci social entre aquests grups i individus.
En funci entre aquelles interaccions que es van donant, es va canviant la
societat. La realitat social la creem nosaltres, mitjanant interaccions entre grups o
persones, que provoca una realitat social que desprs permet seguir interactuant.
Ex: el dinero, el matrimonio monigamico.
Trobem diferents processos:

Institucionalitzaci: aquesta precedida per hbits, mentre que un acte sigui repetit
amb freqncia (es repeteix tant que s'institucionalitza. Crea una pauta que
desprs pot reproduir-se per a la segent generaci. Ex: hisenda.

Externalitzaci: procs per la qual les institucions apareixen fora de l'individu,

persistents en la seva realitat estanahi, existeixen com a realitat externa.

Objectivaci: quan una cosa aquesta institucionalitzada i externalitzada podem ser

ms objectius. Els poductes externalitzats de l'activitat humana aconsegueixen el
carcter d'objectivitat.

Internalitzaci: nosaltres un cop de ser objectius, i a partir d'unes lleis que em fet
nostres ens porta al fet que nosaltres som capaos d'interioritza i fer servir
aquestes lleis. Asuncin subjectiva que alguna cosa ve de fora de nosaltres i que
ens sembla com si fos objectiu, encara que, en realitat, s una construcci social.
Cuan hi ha suficient grau d'internalitzaci com per a considerar-nos membres
d'una societat, parlem de socialitzaci.
Socialitzaci: s un procs d'aprenentatge de les habilitats, competncies,
creences, normes, valors, costums, d'una comunitat per integrar reeixidament els
seus individus.En una societat canviant on apareixen nous mecanismes de
socialitzaci, els individus veuen obligats a readaptar-se.

Agents de socialitzaci:
Aquells elements que intervenen activa i directa en el procs de socialitzaci.

La famlia s el ms important: primer i principal agent, forma i integra en l'mbit

social, educaci prvia a l'escola, etapa del nen emmotllable.

L'escola: s'encarrega de transmetre uns corrents i coneixements. Instituci creada

per educar en la cultura i coneixement de la seva societat. Trobem una doble
socialitzaci: matries i habilitats.

Grup d'iguals: la formen els individus de la mateixa edat amb qui es relaciona a
l'escola i altres mbits. Fa referencia a amics.

Mitjans de comunicaci: accs a experincies i coneixements. Denncia de la

influncia perniciosa. Creaci d'un espai d'integraci. Espais fsics menys
empleats. Exhibicionisme. Configuraci d'una identitat. Augment de
l'individualisme.

Dos tipus de socialitzaci:

La primria: transcorre a l'edat infantil. Adquisici de normes i pautes bsica de

comportament. Autoconscincia. Llenguatge.

La secundria: transcorre en l'adolescncia i maduresa. Reajustament i

interioritzaci dels valors, normes i creences culturals que permeten la integraci a
nous sectors de la societat. Ex: treball.
Robert K. Mereton:

Grups de referncia: referncia en funci d'estatus. Entenem estatus com la

posici social que ocupa un individu i que els demes reconeixen (responsabilitats,
privilegis i expectatives). Les persones es comparen amb altres persones, que
formen part de grups que ocupa el paper social al qual l'individu aspira. s
important per la configuraci de l'acte-identitat, actituds i relacions socials.

Grups de pertinncia: els membres tenen un sentit de ser part del grup, se senten
integrants actius, valorats pels altres membres del grup com a integrants,
coneixedors dels seus fini, i els mitjans per aconseguir-los, encara que de vegades

no es comparteixin.

Integrar un grup de pertinena no depn de vegades de la nostra voluntat sin de

criteris.
Tensi relaci entre individu i societat:
Rebuig: un grup social majoritari no accepta ni reconeix a alguns en entendre que
les seves accions sn desviades. Ex: no anar a la moda. Altres factors sn: la
raa, religi, economia,...
Autoexculsi: falta d'identificaci amb els parmetres de la comunitat. Ignora o
rebutja les normes del grup. Pot deure's a una socialitzaci incompleta, canvis
bruscs en la societat o indefinici normativa.
Conseqncies:
1. Marginaci: desenvolupa estils de vida alternatius que agreuja l'allament
generant deficincies afectives, econmica i culturals. Indigncia.2.
Violncia: enfront del rebuig social i a l'exclusi es reacciona amb actes
delictius i violncia gratuta. Ex:skins.

*DEBATE: selecciona la lucha por recursos escasos a los individuos mas aptos?
En tal caso hay condiciones politicas que facilitan esta seleccion?se puede
igualar la evolucion en el reino animal i la evolucion de las sociedades humanas?

4-EDUCACI

Funcions socials:
Emancipaci de la dona i incorporaci al mn laboral doble jornada
L'escola adopta una funci de gurdia i custodia
Augment de la demanda de guarderies, extraescolars i segona criana per part
dels avis.
L'educaci transmet els coneixements que permet l'adopci de competncies i
habilitats necessries per formar i incorporar als individus al mn laboral. .
El procs educatiu classifica i selecciona als individus integrant-los en categories
dins de l'estructura econmica mitjanant el seu rendiment acadmic.
El rendiment acadmic genera una estratificaci dels individus que comena per
una jerarquitzaci del professorat xocant amb la idea del tracte igualitari - -Efecte
Pigmalin (Sharp i Green)

1
2
3

1
2
3

1
2

1
2
3

1
2

1
2
3

A partir dels anys 1950-1960 sorgeix una forta competncia entre els estats on
l'educaci s considerada capital per millorar la productivitat i el creixement
econmic d'aquests.
L'educaci esdev com una inversi per al desenvolupament econmic tecnolgic.
A la premissa marxista sobre que els factors de producci sn la terra, el capital i
el treball cal afegir l'educaci.
Enfocaments:
Tecno-funcionalista: Un major desenvolupament tecnolgic requereix d'una major
especialitzaci dels llocs de treball, per tant, una formaci intensa i complexa.
Capital hum: La formaci implica una inversi que realitza un individu en si
mateix per aconseguir uns coneixements superiors que impliquin un lloc
especialitzat de major retribuci.
Credencialista: Ttols acadmics per competir al mercat laboral.
L'escola inculca els coneixements, valors i actituds que formen ciutadans que
reprodueixin la perpetuaci de les estructures poltica, econmica, cultural i social
de la societat de pertinena.
Multidimensional:
Civisme.
Poltica.
Socioeconmica.
Quins sn els objectius de la formaci de ciutadans?
Transmissi cultural i socialitzaciS'estableix un currculum que engloba els
continguts culturals que han d'adquirir tots els membres d'una mateixa societat. El
contingut no s neutral ni universal
Cohesi social i construcci de les identitats nacionalsLa naci va facilitar la
creaci i expansi del sistema educatiu contrunt identitats amb una base
nacionalista. -Unificaci de la llengua, creaci d'un passat com (Histria), etc.
Meritocracia:
Escola com a element de repartici de la igualtat d'oportunitats.
Les famlies es plantegen com a objectiu que els seus fills tinguin possibilitat de
pujar respecte a la posici social dels pares mitjanant l'educaci.
Aquelles famlies amb ms ingressos es poden permetre millors collegis i facilitar
els recursos que els seus fills/asnecessiten per tenir xit.
No hi ha una igualtat real d'oportunitats (noms d'accs).
Educaci com a mecanisme de reproducci de les desigualtats socials.
Teoria de la DOBLE XARXA (*Boudelot & *Establet,1971)El sistema educatiu
reprodueix una doble xarxa:
Xarxa primria alfabetitzaci de les masses.
Xarxa secundria selecci d'elits de classes mitjanes-altes i altes.
Teoria de la correspondncia (Bowles & Gintis,1976)Corelaci entre les relacions
socials de l'escola i les de la jornada laboral.
Jerarquia autoritat-control, subordinaci-alienaci.
Recompenses: notes i ttols impliquen millor salari i productivitat.
Inculcaci de la submissi.


1
2

PIERRE BORDIEUL'educaci compleix 2 funcions:

La reproducci social, s a dir, el manteniment de relacions de poder i privilegi
entre les classes socials d'una generaci a una altra.
La reproducci cultural, el procs pel qual una societat transmet la manera i
coneixement dominant d'una generaci a la segent.

3
*El sistema educatiu t un profund biaix contra la cultura de la classe treballadora

TEMA 5: TRANSFORMACI SOCIAL

1
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15

Sn els canvis profunds que es produeixen en les estructures socials modificant

les normes, valors,productes, etc.
Caracterstiques clau:
Sorgeix a tot arreu a ritmes diferents.
De vegades s intencional, normalment no planificat.
Genera desacords. Conseqncies positives i negatives.
Alguns canvis sn ms importants que uns altres.
Causes i factors:
Cultura i canvi.
Idees i canvio.
Entorn natural i canvi.
Economia i canvi.
Canvi demogrfic.
Cultura i canvi:La cultura s un sistema dinmic que contnuament incorpora nous
elements i es desf d'altres
Cultures Globals Locals: L'impacte de la globalitzaci en la cultura
Causes:
Internacionalitzaci del capital.
El desenvolupament dels mitjans i sistemes de comunicaci.
Rol decreixent de l'Estat- Naci enfront de les estructures supranacionals.
Augment dels fluxos migratoris.
Paper de les xarxes informanacionals.
La desterritorializaci dels grups culturals.
Conseqncies:
Augment de la diversitat tnica interna.
Reacci d'Identitats de Resistncia.
Contacto intercultural reflectit en formes de vida, usos i costums.
Resposta de les societats al contacte intercultural (Centrpeta i Centrfuga).
Lvi- Strauss (1996) Raa i Cultura
Existeixen dues forces o tendncies oposades en les societats.
Fora Centrpeta que s'orienta cap al manteniment i l'amplificaci de les
diferncies i de l'especificitat cultural. Tendncia cap a la conservaci de la cultura
local.
Fora Centrfuga tendeix cap a la confluncia i cap a l'afinitat amb altres cultures.
Procs d'hibridaci cultural(Nstor G. Canclini).

2-L'impacte de la globalitzaci en la cultura

a)

a)
b)

El contacte intercultural existia molt abans de la Globalitzaci.

Aquest procs globalitzador, en tot cas, ha potenciat els seus efectes permetent
una hibridaci cultural.
El mn s'est convertint en un espai d'interconnexi i collage on cohabiten
elements culturals de diversa procedncia.
La cultura hbrida s el resultat d'un procs de reestructuraci social on
s'interrelacionen diferents cultures donant lloc a una nova. (transformaci de la
tradici popular a partir de la intersecci amb altres).
Exemples d'aquest fenomen d'hibridaci:
Celebracid'Halloween.
La visita de Pap Noel.
Cultures Globals-locals:
El contacte entre les cultures indgenes i les cultures occidentals ha suposat la
inclusi dels models culturals i els productes propis de les societats del capitalisme
avanat en contextos locals tradicionalment allunyats d'aquest sistema.A ms,
parlem d'una relaci bidireccional.D'una banda, hi ha una indigenitzaci per la
inclusi de models culturals en les societats avanades i, d'altra banda, aquestes
cultures es occidentalitzan amb la introducci de les lgiques capitalistes de
salarizacin, mercat i consum.
Antonio Gramsci i l'Hegemonia
La relaci de poder ms significativa i central sn aquelles que actuen mitjanant
la identificaci dels interessos de les elits a partir d'un sistema de valors i d'idees.
L'Hegemonia s aquest conjunt de creences, valors, ideologies, gustos,
preferncies, costums, normes de la classe dominant i que degota a les classes
subalternes installant-se com un sentit com.
Com relacionem a Gramsci i els sistemes culturals?
La tendncia existent s d'homogenetzaci i aquest procs resulta de la
identificaci de les cultures subalternes amb els interessos de les cultures-elit
creant sistemes culturals hbrids desiguals o per completa homogenetzaci.
Aquesta tendncia es basa en el degoteig de les ideologies, creences, valors
creant un sentit com que accepta i desitja un model econmic-poltic de la
metacultura global.
La societat de la informaci:
Nova estructura social Societat xarxa.
Manuel Castells planteja 6 dimensions del canvi social:
Un nou paradigma tecnolgic (Facebook, Twitter)
Noves tecnologies. Ex. Noves formes de producci i gesti: Nous *MCM i
globalitzaci de l'economia i de la cultura.
Enginyeria gentica
Noves formes d'organitzaci social i d'interacci mitjanant la xarxes basades en
internet.
Globalitzaci (Google)Capacitat tecnolgica, organitzativa i institucional per
treballar a temps real i a escala planetria.
Cultura de la virtualitat real (Wikipedia)Internet com a marc com de referncia per
a les manifestacions culturals.

c)
d)
e)

f)

Transformaci de l'Estat-Naci (OTAN-UE)Els estats mantenen la seva influncia

institucional, per s'ha afeblit la seva sobirania.Negociaci en relaci a la presa de
decisions i redefineixen la democrcia i la qesti de representaci.
Crisi profunda del patriarcat.Insurrecci de moviments socials feministes,
lesbianes, homosexuals, bisexuals i transexuals que plantegen noves formes de
famlia, nous valors d'igualtat, redefineixen la sexualitat etc. (Xoc amb la famlia
convencional patriarcal).
Progrs basat en el coneixement cientfic.
Mcm: David Held(1999) assenyala 5 grans transformacions que han contribut a
engendrar un nou ordre meditic mundial.
Una concentraci creixent de la propietat.Els mitjans de comunicaci estan
dominats per un petit nombre de poderoses concentracions empresarials. Les
petites i independents han anat a poc a poc sent absorbides per conglomerats
molt centralitzats.
Un canvi de la titularitat dels mitjans.Tradicionalment, els MCM i les empreses de
telecomunicacions de gaireb tots els pasos eren en part o totalment propietat de
l'ESTAT. En les ltimes dcades la consolidaci del neoliberalisme s'ha tradut en
la privatitzaci (i comercialitzaci) dels mitjans de comunicaci de molts pasos.
Estructures corporatives multinacionals.Les empreses de comunicaci ja no
operen dins de lmits nacionals estrictes. De la mateixa manera, les normes de
propietat dels mitjans s'han relaxat per permetre inversions i adquisicions que
depassen els lmits fronterers.
Diversificaci per oferir una varietat de productes meditics.La indstria dels
mitjans de comunicaci s'ha diversificat i est molt menys diversificada que abans.
Aquests conglomerats produeixen i distribueixen una mescla de productes, entre
ells msica, notcies, mitjans impresos i programes de televisi.
*Augmenten el nombre de grans fusions en el sector dels mitjans de comunicaci.
Hi ha hagut una tendncia a les aliances entre companyies de diferents sectors.
Idees i canvi:
Weber illustro com les persones amb carisma poden transmetre missatges que,
algunes vegades, canvien el mn (sota condicions especfiques). A ms, idees
poden suposar innovacions de gran transcendncia.
Les idees impulsen els moviments socials.
Un moviment social pot convertir-se en poltic i generar canvis en aquesta esfera.
Entorn natural i canvi:
La modernitat ha considerat que la naturalesa s una fora que ha de ser domada
i modelada per afavorir els propsits humans.
Explotaci salvatge dels recursos naturals i contaminaci sota la doctrina del
paradigma capitalista de ms producci, ms consumo.
La idea de creixement ha portat a l'aparici de nombrosos problemes
mediambientals.Falta de poltiques collectives reals (Incompliment del Protocol de
Kyoto).
Economia i canvio:Colonialisme (dominaci a tots els nivells) i Neocolonialisme
(dominaci econmica i poltica encoberta).
Teoria de la dependncia:

Les companyies multinacionals han continuat explotant els recursos naturals

(extracci minera, explotaci agrcola) amb el suport econmic dels grans bancs
i la complicitat dels governs occidentals i locals.
Impedeix el desenvolupament dels pasos pobres per les males condicions
laborals, la impossibilitat de veure crixer signatures locals enfront de les
estrangeres i repressi de l'exrcit, cops d'estat que impedeixen l'elecci de
governs crtics i transformadors.(Prohibici del sindicalisme, etc).
La CIA va promocionar el cop d'estat a Guatemala (1954), la Xile d'Alln (1973) i
va organitzar la contraguerrilla de Nicaragua.
Canvi demogrfic:
El creixement de la poblaci augmenta la pressi sobre el medi ambient
(Esquilmaci d'espcies, hormones d'engreixi)
Les societats avanades van augmentar la seva esperana de vida i van reduir la
taxa de mortalitat generant poblacions envellides. (canvi del rol de la dona, falta
d'incentius per concebre fills, I. del Benestar).
Els pasos en vies de desenvolupament presenten taxes de natalitat molt altes,
per tamb de mortalitat. ndia o Xina comencen a reduir la seva taxa de mortalitat
per no de natalitat.Migracions dins d'una mateixa societat o entre pasos.

TEMA 6: ELS PROCESSOS I CANVIS SOCIALS I EL RISC

Processos socials:
Qu s un procs social?Un procs social, en definitiva, est format per una srie
d'interaccions que es desenvolupen en el si d'una societat. Aquests processos
poden provocar canvis en l'estructura social.Pot definir-se al procs social, per
tant, com una forma de conducta que apareix de manera repetida en una societat.
Exemples de processos socials:
El comproms de molts ciutadans amb la protecci de l'ecologia.Implica la
interrelaci de nombroses persones convenudes sobre la necessitat d'aconseguir
un canvi en la societat per conservar el medi ambient.A partir d'aquests vincles, la
comunitat comena a poc a poc a adoptar nous costums, tendientes a reduir
l'impacte de la petjada ecolgica.
L'emigraciUn procs social que provoca canvis en l'estructura del lloc d'origen i
tamb del lloc que acull als immigrants.
Autors i processos socials:
DurkheimVa arribar a determinar que l'individu s un producte de la societat:
L'educaci exerceix un paper fonamental a l'hora d'aconseguir que els ciutadans
s'integrin en la societat a partir de determinats comportaments i idees.
Max Weber, Berger i LuckmanVan dedicar part del seu treball a l'estudi i anlisi del
procs social, donant forma a conceptes tals com a socialitzaci primria i
socialitzaci secundria.
Els canvis socials:
Qu s un canvi social?
La modificaci o transformaci d'estructures de diversos tipus pertanyents a un
conjunt poblacional.
Aquest canvi social pot expressar-se de nombroses maneres, des d'elements
superficials i en constant desenvolupament, com fins a en estructures d'arrelada

tradici.
Raons per canvis socials:
Sn de variada ndoleNormalment l'hi relaciona amb qestions econmicpoltiques, tamb pot i ha d'aplicar-se a qestions culturals, tiques i identitries
d'una comunitat.
Poden ser:Explcites o implcites.Voluntries o involuntries d'acord al tipus de
poblaci i a elements externs a la mateixa.
Eexemples de canvis socials:
La Revoluci Industrial.
L'avan tecnolgic.
L'abolici de l'esclavitud.
Moviments de drets civils.
Autors i canvis socials:
Auguste Comte Va ser pioner a desenvolupar una teoria explicativa de les
transformacions socials i va dividir tericament el canvi en dues parts: dinmica
social i esttica social.
Karl Marx Canvis en les maneres de producci pot portar a canvis a les classes
socials.

a)
b)

El risc:
Qu s el risc?
Les societats estan estretament interrelacionades amb la cincia, la poblaci i el
mitj natural. Un canvi en qualsevol d'aquests mbits sol produir una canvi en un
altre.
El risc s el dany potencial que pot sorgir per un procs present o futur.
El Risc no s igual a una amenaa o perill. Es refereix a perills que s'analitzen
activament en relaci a possibilitats futures. (Giddens)
Dos tipus de risc:
Extern: Ali a la voluntat i a l'acci de l'individu.Ex. Un Tsunami
Manufacturat: el risc creat per l'impacte mateix del nostre coneixement creixent
sobre el mn.El risc manufacturat es refereix a situacions que tenim molt poca
experincia histrica a afrontar.Ex. Escalfament global
El risc:Encara que no hi hagi una evidncia clara, alguns terics advoquen per
seguir el principi de precauci perqu la probabilitat del risc no augmenti.
Exemples de risc:
El canvi climtic:
Consum de combustibles fssils, contaminaci, desforestaci
Seguretat alimentria i Qualitat dels productes:La producci d'aliments en massa.
Propagaci de malalties:Immigraci i emigraci.Facilitat de viatjar per l'avan
tecnolgic i les maneres de transport.
Intervenci:
Intentar MINIMITZAR-LES mitjanant les reducci de la seva probabilitat
(PREVENCI). s de noves tecnologies.
Intentar GESTIONAR-HO mitjanant compensacions, redistribucions de prdues,
assignaci de responsabilitats i, en suma, regulacions a travs de les quals el
desastre sigui ms suportable.

Percepci del risc:

MARY DOUGLAS
Les creences sobre els riscos sn construdes i selecionades socialment amb la
finalitat de mantenir la coherncia grupal i institucional.Objectiu controlar la
incertesa de la conducta humana, per refroar les normes i facilitar la coordinaci
interna del grup. El risc s utilitzat com una eina de coacci per garantir la
submissi dels membres al sistema i la seva reproducci.
Els individus selecionem els riscos que volem tmer.
WYNNE
Defensa que els riscos sn definits socialment d'acord al grau de l'amenaa
percebuda per a les realcions socials i prctiques quotidianes, i no d'acord amb
magnituts numriques de danys fsics, ni tampoc amb unes atribucions universals
del risc.
Risc i Globalitzaci:[...]La globalitzaci fomenta una sensaci creixent del risc.[...]
Trasps de poders d'organismes nacionals a supranacionals.
Crisi Estat-Naci (Sorgiment identitats locals).
Digitalitzaci de l'economia (mercats financers globals poden afectar en la presa
de decisions poltiques amb repercussions locals, noves formes de treball i
eliminaci de llocs).
Nous models de producci i contractaci -Proliferaci de ETT
Contractaci d'autnoms en lloc d'assalariats.
Flexibilitzaci de la producci.
Alta rotaci de contractes.
Poca implicaci del treballador en l'empresa -Escassa formaci.
*Aix implica ms riscos laborals a causa d'una menor implicaci de l'empresa en
la formaci de la prevenci.
La precarizacin laboral s la creixent importaci del treball temporal.Acaba
resultat un procs de degradaci de les condicions sociolaborals. La temporalitat
es correspon per la prdua de les expectatives laborals, menor retribuci, escassa
possibilitat de promoci i per tant, un major risc d'accidentalitat.El treball temporal
ve lligat al treball submergit.
Els problemes ecolgics i els riscos ambientals no visibles.Ascendeixen per la
cadena alimentosa
Ex. Pesticides sinttics, metalls pesats (plom, mercuri i cadmi) i radiacions
ionitzades (procedents de les nuclears) solen acumular-se en l'ecosistema i
ascendir per la cadena alimentosa.
Riscos del medi ambient:
Aire: crema de combustibles fssils expulsats a l'atmosfera, unes 6.000 tones de
carboni l'any i cada any creix l'emissi en un 2%.
Climes: canviant afectant a la fauna i flora de molts llocs.
Terra: desforestaci i urbanitzaci on es perden a l'any 7m d'hectrees frtils a
l'any, per a la degradaci del terreny 10m d'hectrees a l'any de boscos.
Poblaci: augmenta en 75m de persones a l'any. s calcula que al 2050 serem
8.900 milions de persones.
Automblis: augment de la compra de cotxes i futurs riscos en pasos en vies de

desenvolupament.
Aigua: contaminaci d'aqufers, abocats en rius i mars afectant a la fauna i flora.
35 milions de persones moren a l'any per elements txics en les aiges. El 34% de
les espcies marines estan en perill d'extinci.
Racisme ambiental: noms cobra importancia els problemes mediamentals quan
afecten a zones properes a les persones ms afavorides.
Modernitzaci de l'economia (J. HUBER)
Planteja la necessitat d'una economitzaci de l'ecologia.
Donar ms valor econmic a la naturalesa a travs d'una ecologia que es
converteixi en una cincia que suigi capa d'afligir un impacte en el mon dels
negocis.
COM? Internalitzant costos externs i desenvolupant noves tecnologies ms
intelligents que beneficin el medi ambient.
7. LA POBREZA Y LA EXCLUSIN SOCIAL

Pobreza la carencia de medios para vivir dignamente?

Con el desarrollo econmico y social y los niveles de riqueza logrados, la pobreza
pierde su territorio; ya no se puede hablar de pobreza como carencia, en un
mundo que hay recursos suficientes para todos, pero como dice ghandi: la
naturaleza ofrece bienes para satisfacer las necesidades de todos, pero no la
codicia de unos pocos"
Marginacin vivir al margen desarrollo de estilos de vida alternativos.

Causas: pueden ser rechazo o autorechazo

Consecuencias: aislamiento generando deficiencias afectivas, econmicas y culturales
Indigencia

Generalmente, no es voluntaria hoy menos que nunca es fruto de una decisin de

opciones. Ms bien se ve obligado.
Exclusin

Los problemas que plantea la exclusin ya no se encuentran nicamente en los mrgenes

de la sociedad.
La amenaza de la exclusin tambin se cierne sobre las personas y los grupos con
capacidad de integracin.
La vulnerabilidad no slo la podemos enfocar en personas con discapacidad, sino
personas con precariedad laboral, monoparentales
Conclusin transformacin profunda de la exclusin

Paso del capitalismo industrial y de las formas de regularizacin hacia un

capitalismo ms salvaje que juega a la competencia exacerbada a nivel planetario
(globalizacin) bajo la hegemona cada vez ms brutal del capital financiero e
instaurando la especulacin por la especulacin. La globalizacin ha generado
una dinmica de exclusin que afecta a todos los mbitos y escalas.

La exclusin como resultado necesario y obligado de la globalizacin (concentracin de

mucho poder en pocas manos). Monopolios, oligopolios
El pensamiento se ha reducido al pensamiento nico.

El pensar es suplantado por la cultura informtica que nos crea la ilusin de vivir
en una sociedad informacional en la que todo sucede como estaba previsto y ya
nada nos sorprende. control social de los discursos y los pensamientos,
hegemona
La exclusin tiene tres procesos sociales que amenazan a los excluidos sociales:

Desigualdad social creciente

Fragmentacin social y desarraigo
Desestructuracin personal

Estos factores son interdependientes:

Su combinacin ha generado las tensiones inherentes al proceso de degradacin
y su reproduccin.
Pone en cuestin la actual organizacin socioeconmica y poltica
Seala la necesidad de priorizar la toma de decisiones y un cambio en las polticas
sociales.
Factores de exclusin
Estructural
Salida del mercado laboral (flexibilizacin laboral, inestabilidad y smi insuficiente)
Desequilibrio en la distribucin
Desproteccin social (cada vez menos derechos laborales)
Polticas a seguir
La creacin de empleo y reparto del trabajo
Redistribucin de la renta
La universalizacin de la proteccin social bsica
Social
Transformacin demogrfica (nuevas formas de familia)
Cultura popular (redes sociales dbiles, menor cohesin social)
Lgicas del estado del bienestar (aceptacin de tareas antes llevadas a cabo por
la familia)
Acciones a llevar a cabo
Servicios de proximidad (desarrollo de las polticas sociales)
Activacin sinrgica (emergencia de nuevos actores sociales)
Subjetivo
Prdida de significaciones y sentido de la vida.

Ausencia de expectativas y prdida del futuro (anomia y desenganche de los

procesos de socializacin)
Polticas a seguir
Acompaamiento
Apoyo
Accin tutorial
La exclusin social siempre que no es reconducida supone riesgos sobre la
ruptura de la cohesin social. Materializado en todo un proceso de agresividad y
violencia.
8. LA CULTURA POLTICA
Concepto: POLTICA
Aproximacin terica
Politica:Herramienta de representacin, discusin
soluciones, gestin de los recursos colectivos
La estructura poltica dinmica e interrelacionada.

social,

bsqueda

de

Propuesta de definicin (A. Guiddens)

Medio de uso del poder para influir en la naturaleza y los actos de gobierno
incluyendo las actividades de los que ocupan el gobierno, pero tambin las
acciones e intereses encontrados de muchos otros grupos e individuos.
Concepto: CULTURA POLTICA
Conjunto de creencias, valoraciones y actitudes que son compartidas por una
comunidad frente a diversos fenmenos polticos. (J. M. Valls)
La cultura poltica de una sociedad no es inmutable.
Las experiencias colectivas -que hacen la historia de un pueblo- modifican y
transforman creencias, valoraciones y actitudes.
Ej. Una revolucin, una invasin, una crisis econmica, una guerra civil, la
transicin democrtica etc.
La cultura poltica tiene dos niveles (macro y micro).

Es el producto de la historia colectiva (MACRO) de un sistema poltico y el resultado de la

historia personal (MICRO) de los miembros de dicho sistema (Pye)
Sentimientos, las actitudes y las conductas que caracterizan las orientaciones polticas
individuales (MICRO) y colectivas (MACRO) en un sistema poltico. (Parsons)
Conjunto de valores y actitudes que son compartidas en el seno de una sociedad
(MACRO) y transmitidos de generacin en generacin (MICRO). (Inglehart)
Conjunto de creencias compartidas (MACRO) que tienen consecuencias polticas (Lane)

La cultura poltica engloba al conjunto de significados compartidos y al conjunto de

recursos utilizados para pensar sobre lo poltico, lo que significa que es algo ms
que la suma de las opiniones privadas de los individuos.
Cultura poltica espaola
Sedimento resultante de un largo proceso de acumulacin cultural:
Bajo inters por la poltica
Desconfianza de la clase poltica
Baja o nula predisposicin a afiliarse a partidos y sindicatos
Algunas ideas de la constitucin de la cultura poltica espaola:
Antecedentes histricos antidemocrticos
Baja predisposicin (valores y actitudes) para sentar las bases de la participacin
poltica
Baja formacin poltica ciudadana
Cultura poltica mundana resalta la importancia de las conversaciones cotidianas,
el conjunto de intercambios con los que los individuos interpretan lo poltico y sus
resultados.
La cultura poltica mundana explica la estabilidad poltica por la propia inhibicin
de los ciudadanos a la participacin poltica.
Factores De Influencia

Familia
Escuela
Medios de Comunicacin
Religin
Clase social

Opinin Pblica
J. Habermas
rea de debate pblico en la cual se discuten cuestiones de inters general.
Plantea la idea de que los problemas polticos pueden resolverse pblicamente si
se discuten como iguales en un foro de debate.
Las opiniones pblicas pertenecen a comunidades o sociedades acotadas.
Por ejemplo, existe una OP por pas pues comparten una red de instituciones
sociales, polticas, econmicas y una cultura propia.
La OP puede tambin trascender de una sociedad concreta a otra, siempre que
sea un tema de carcter transversal.
En cualquier proceso de opinin se pueden distinguir rasgos propios que
determinan el proceso:

El abanico de temas predominantes. En cada fase temporal emerge un tema o temas de

inters pblico.
Los subconjuntos o partes de la sociedad que intervienen en el proceso. Posiciones de
lite, sociedad civil y sociedad annima.
La jerarqua de posiciones refleja un grado de poder superior para incidir en el proceso de
opinin de los grupos organizados respecto del menor poder de la sociedad annima.
El proceso de OP incluye un espacio de difusin que son los MCM. Pero el grado y la
intensidad de difusin para cada parte es desigual.
Los intereses particulares asociados a cada medio por separado en funcin de las
corporaciones empresariales en las que se insertan.

E. Noelle-Neumann La espiral del silencio

Los individuos se sienten alentados si se acercan a las posiciones de opinin
mayoritarias o se cohben si detectan que pueden formar parte de las minoras.
Los MCM son quienes definen el clima de opinin sobre los asuntos de que se
tratan.
Un clima de opinin acta como un fenmeno de contagio ya que la opcin
mayoritaria se extiende rpidamente por toda la sociedad.
Algunos supuestos:

Si una mayora se considera minora, tender a declinar en el futuro. A la inversa, si una

minora es vista como mayoritaria, ir en aumento.
Si los miembros de una mayora no prevn que sta pueda mantenerse en el porvenir,
fracasar. A la inversa, si la creencia en una evolucin favorable es compartida por
muchos, sus miembros necesitarn mucho tiempo para cambiar de opinin.
Si la inseguridad en cuanto a lo que es la opinin dominante, o lo que ser, aumenta, es
porque est ocurriendo un cambio profundo en la opinin dominante.
Si dos facciones se distinguen claramente por su respectiva disposicin para exponer sus
puntos de vista en pblico, la que muestre mayor disposicin ser quiz la que predomine
en el futuro.

PODER
Poder:Posibilidad de que un individuo realice su voluntad en una accin de
mando, incluso contra la resistencia de otros que participan en la accin
Diferenciamos entre dos formas de poder bajo mecanismos:

Coercitivos (uso explcito de la fuerza)

Autoridad (capacidad para dar rdenes y coordinar grupos amparado por una legalidad
consensuada)

Autoridad
Tradicional

El poder se legitima bajo unas pautas culturales sagradas establecidas en el

pasado. Es el poder ligado a la memoria colectiva de la sociedad.
Ej. Antiguos emperadores, monarquas absolutistas etc.
Racional
El poder se legitima mediante la creacin de un estatuto o precepto por el cual los
subordinados estan de acuerdo. Ej. Constitucin
Carismtica
Es el poder legitimado por las cualidades personales excepcionales que inspiran
devocin y obediencia.
Refleja las caractersticas que deben tener los lderes. Ej. Dictaduras
Los 3 tipos se dan, con mayor o menor fuerza, en todos los sistemas polticos.
Incluso, los regmenes ms puramente carismticos buscan la apariencia de la
legalidad o aquellos legitimados por un orden legal-racional cuenta con elementos
tradicionales o carismticos.

Poder
M. Foucault
El poder no radica exclusivamente en una institucin (estado), ni es ejercido por
un solo grupo de individuos.
No est basado en identidades fijas, el poder acta en todos los mbitos de la
interaccin social desde instituciones hasta el ciudadano medio.
El poder y el conocimiento se retroalimentan.
Crticas subestima la concentracin de poder que se genera en algunas
estructuras como el ejrcito o la clase social.
Sistemas polticos

Monarqua sistema poltico en el que una familia gobierna generacin tras generacin
Autoritarismo sistema poltico que impide la participacin popular en el gobierno
Totalitarismo sistema poltico que impide la participacin popular y adems tiene como
objetivo controlar y regular la vida de sus ciudadanos. Hace uso de la tecnologa para
vigilar y regular la vida de la poblacin.
Democracia sistema poltico en el que el pueblo ejerce el poder. Demos (pueblo) y
kratos (gobierno).

Segn la interpretacin que se haga de la palabra pueblo aparecen diferentes

modelos.

Participativa: participacin activa en la adopcin de las decisiones que le afectan a una

comunidad/sociedad. Un instrumento es la consulta va referndum.

Representativa: participacin pasiva de la demos puesto que solo escogen los actores
polticos que toman las decisiones.

La democracia en crisis?
Desafeccin poltica (participacin electoral decreciente) fruto de la prdida de la
confianza en sus representantes polticos, tribunales, polica etc.
Teoras del poder del estado
Modelo pluralista

El poder se encuentra repartido entre muchos grupos de inters diferentes y que

compiten entre s.
La poltica se basa en negociaciones, alianzas y compromisos.
El poder est ampliamente repartido en la sociedad.
Modelo elitista

El poder est concentrado en unas pocas manos (conflicto social)

La clase alta (capitalistas) controla la mayor parte de la riqueza, el prestigio y el
poder de la sociedad
Aquellos que se encuentran en la cima de los tres sectores principales (economa,
gobierno y ejrcito), no tienen que hacer frente a ninguna oposicin.
Modelo marxista

El estado funciona de acuerdo con los intereses de las clases econmicamente

dominantes.
Papel de la hegemona que implica la dominacin por medio de la transmisin
cultural y de ideas para reproducir los discursos de la clase dominante a la
dominada.
Para mantener el poder, los dominantes hacen concesiones a los dominados para
ejercer la dominacin sin sobresaltos
10. CONTROL Y DESVIACIN
Desviacin
Es la violacin o la transgresin de una norma cultural por parte de los individuos
que viven en una sociedad.
Podemos hablar de desviacin desde un insulto a un asesinato.
Delito Transgresin de una ley.
Las leyes no son divinas, son creadas por los individuos en funcin de unos
valores, creencias, actitudes que conforman la visin del mundo de quien o
quienes ostentan el poder.
Fundamentos sociolgicos de la Desviacin

Lo que se entiende como conducta desviada vara segn cules sean las normas
sociales de la sociedad en que vivimos
Slo cuando los dems la definen as, la conducta de uno es una conducta
desviada
La capacidad de elaborar reglas, as como de quebrantarlas no est igualmente
distribuida entre la poblacin
Actores:
Normal aquellos/as que respetan y comparten las normas culturales.
Diferente aquellos/as que no comparten la normativa cultural o se han visto
marginados o excluidos. Pero, no la transgreden.
Desviado aquellos/as que violan las normas culturales.
Control social
Es una forma de presin social informal y difusa, que tiene como objetivo evitar la
conducta desviada
Sistema jurdico y penal: conjunto de instituciones policiales, judiciales y
penitenciarias que se pone en funcionamiento cuando se produce una violacin de
la ley
(Garland)
No nos interesan los desviados, nos interesamos por los normales y cmo explicar
la demanda de Seguridad y la percepcin de la amenaza por estos.

Divide entre la vieja y nueva criminologa

La antigua criminologa exiga mayores esfuerzos en las partidas presupuestarias
a la ayuda y el bienestar social.
Las teoras actuales consideran el delito no como un problema de privacin, sino
de control inadecuado.
Suponen que los individuos se ven fuertemente atrados hacia conductas egostas,
antisociales y delictivas a menos que se vean inhibidos por controles slidos y
efectivos y promueven que la autoridad de la familia, de la comunidad y del Estado
impongan restricciones e inculquen el autocontrol.
Por tanto, insiste en ajustar los controles y reforzar la disciplina.
Teoras sobre el delito
La eleccin racional (Cornish y Clarke)
El delincuente busca el beneficio derivado de su actividad delictiva y considera a
los delincuentes como individuos activos que toman decisiones para las cuales
realizan un anlisis de coste-beneficio de las oportunidades que se les presentan
para cometer algn delito.

La eleccin de una conducta no delictiva o de una delictiva depender de la

valoracin que el individuo haga de la relacin entre recompensas y castigos de
ambas.
Cuanto mayor sea la diferencia entre las recompensas (materiales y no
materiales) de la no delincuencia y las recompensas (materiales y no materiales)
del delito, menor ser la tendencia a cometer delitos.
Existen 2 elementos que influyen en la valoracin individual de la relacin
ganancia/prdida y favorecen que algunas personas opten por la delincuencia.
- Inmediatez/demora
- Certeza/incerteza
Actividades rutinarias (Cohen y Felson)
Las condiciones econmicas y de bienestar han mejorado; y el miedo a la
delincuencia no slo no ha disminuido sino que ha aumentado.
Los cambios estructurales de la vida moderna en las actividades rutinarias de las
personas inciden en el incremento de las tasas de criminalidad y explican este
aumento de la delincuencia.
Mediante la convergencia en el espacio y tiempo de 3 elementos
interdependientes, se produce un aumento de la delincuencia con independencia
de que aumenten o disminuyan las condiciones sociales (pobreza, desempleo,
etc.) que podran motivar a ms gente para delinquir.

Factores:
1.- La presencia de objetivos o vctimas apropiadas: visibles, descuidadas,
descontrolados.
2.- La ausencia de controles eficaces (no slo la polica, sino a cualquier
ciudadano capaz de protegerse a si mismo).
3.- La existencia de delincuentes motivados para el delito. Los delincuentes deben
haber aprendido, adems, las habilidades para delinquir.
Teora del Etiquetaje (E. Goffman)
La desviacin y la conformidad se definen no tanto por las acciones de las
personas como por la respuesta del entorno social a esas acciones.
La conducta desviada es la que es catalogada o etiquetada as por los dems.
Por ejemplo, es necesario precisar dnde est la diferencia entre enfermedad
mental y lo que no es ms que una conducta diferente.
Teora de la asociacin diferencial (Sutherland)

La tendencia de un individuo hacia la conformidad o hacia la desviacin depende

de la frecuencia con la que ese individuo entra en contacto con grupos de
personas que fomentan un tipo de comportamiento u otro.
Delitos de Cuello Blanco (Sutherland)
Fraude fiscal, prcticas ilegales de venta, venta de productos peligrosos,
contaminacin ambiental, robo
Delitos menos visibles, pero de mayor incidencia social y econmica. Trato ms
indulgente por parte de las autoridades.
Slapper y Tombs (1999) en sus estudios llegan a la conclusin de que el crimen
empresarial no se limita a unas pocas manzanas podridas, sino que es
penetrante en toda la estructura.
Diferencian en 6 los tipos de delitos vinculados a las grandes empresas:

Administrativos (trfico de influencias, sobornos)

Medioambientales (contaminacin)
Financieros (blanqueo de capitales, evasin fiscal)
Laborales (condiciones de trabajo)
Manufactureros (seguridad de los productos y etiquetado)
Prcticas comerciales injustas (competencia desleal, publicidad falsa)

Teora del control (Hirschi)

El control social es eficaz porque la gente puede anticiparse a las consecuencias
que puede ocasionar un delito.
Esta tiene 4 dimensiones:

Las relaciones sociales

La estructura de oportunidades
La implicacin
Las creencias

La teora de las Ventanas rotas (Wilson & Kelling)

Estudio elaborado en dos entornos sociales antagnicos (Palo Alto y el Bronx).
Frente al abandono de dos coches con las ventanas rotas los transentes,
independientemente de su raza o clase social, y al sentir que los coches estaban
abandonados y que a nadie les importaba, stos eran desguazados.
Conclusin cualquier signo de desorden social en una comunidad, estimula la
delincuencia.
La prisin
Tiene como funciones:
1. Separar al convicto de la criminalidad.
2. Proteger a la sociedad
3. Disuadir a quienes pretenden cometer actos contrarios a la ley.
4. Reeducar al detenido para su reinsercin en la sociedad.
5. Impedir que los acusados puedan huir (prisin preventiva)

Clemmer
Proceso de prisionizacin (asimilacin de la subcultura carcelaria).
Tiene efectos transformadores de la personalidad del interno que harn muy difcil
una adaptacin posterior a la comunidad libre, justamente porque la adopcin de
esa subcultura carcelaria supone una prdida de elementos culturales propios de
la sociedad libre.

Aislamiento de sus vnculos familiares y de amistades

Problemas de socializacin por el desarrollo en un entorno artificial
Prdida de relaciones heterosexuales
Privacin de la propia ropa y objetos personales
Cultivo de relaciones (violencia como algo normal y aprendizaje y relacin con otros
delincuentes generando un capital social delictivo)
No se repara el dao de su delito
Estigmatizacin
Prdida de autonoma (carencia de salario digno)
Estimulacin del egosmo.