Revista d'Etnologia de la Catalunya, 23 (2003) La produccié del discurs autobiografic: contextos, enfocaments i disciplines! 4 Amropologia, Filosofia i Treball Social Universitat Rovira # Virgil En els darrers anys hom ha publicat un seguit de Mibres i articles que ofereixen una panoramica de conjunt sobre la produccié dauto/biografies en els ambits de Vantropologia social i la sociologia (Pujadas, 1992; De Miguel, 1996; Feixa, 2000). En certa manera, aquest article pretén ser tuna continuacis d’aquells, pero obrint la reflexi6 a altres ambits, disciplines i sensibilitats. Aixi, dones, rautor proposa un recorregut per Vantropologia, la sociologia ila In recent years, a series of books and articles have been published that together offer a panoramic view of the production of ‘auto/biography in the fields of social anthropology and sociology (Pujadas, 1992; De Miguel, 1996; Feixa, 2000). In a certain sense, this article isa continuation of these, but opening up the reflection to other fields, disciplines, and sensibilities. So, for example, the author proposes a review of anthropology, Psicoanalisi per an sociology, and costat,i perla historia, psycltoanalysis on one la literatura del joiel Side, and of history, cinema per un altre first-person literature, insistint en Vinteres que and the cinema on the pot tenin el fet de other, emphasizing the conéixer les aportacions interest of these Aaquestes altres contributions for the disciplines i aprofundir, enrichment of aii, la propia visto anthropotogy’s own antropologica disciplinary perspective. L Introduccié Sovint, els cientifics socials produeixen uns tipus de discursos especialitzats i unidireccionals que abeeixen a les normes i regles hegemoniques de cada disciplina. Per exemple, quan els antropo- legs i socidlegs, els psicoanalistes i historiadors, aborden el tema dels relats de vida i histories de vida —objecte de la meva petita exposicis— ho fan des d’dptiques especifiques, i els resultats son, gairebé sempre, previsibles, Penso, en aquest sentit, que després d’una lectura atenta druna historia de vida, sia d'un homeless, d'un emigrant senegalés, d'un camperol murcia, d’u- na prostituta dominicana o de Xangai, d’un per- sonatge famés —com ara Rivaldo, Figo 0 Savio- la—, d’una mestressa 0 d’una monja, etc., no és dificil endevinar que qui ha produit 0 copreduit la narracié és un antropdleg, un socidleg, un pe- riodista, un psicoanalista, un historiador oral 0 simplement un “negre” pagat perqué l'escrivis. Si el que estic dient és cert, es podria establir una primera afirmacié general segons la qual ca- da disciplina disposa d’unes técniques, d’uns mé- todes i d’unes estratégies per abordar lobjecte d’estudi, aixi com duns difusos criteris de selec Cid dels personatges que mereixen —o no— ser biografiats i que, correctament aplicats, permeten preveure, també, uns resultats concrets i identifi cables, Fins aqui tot és normal, La pregunta, l'in- lerrogant, seria: é necessari que l'antropoleg co negui, 0 intenti conéixer, els discursos tedrics que produeixen aquestes altres disciplines afins —la sociologia, la psicoanalisi, el periodisme, la histo ria o la historia oral, que ja hem esmentat (perd també el que ocorre en 'anomenada literatura del jo, 0 en Vamabit del cinema)— 0, al contrari, és preferible que es limiti (cosa que tampoc no hem. dexcloure) a controlar les eines weniques, meto. doldgiques i tedriques que li proporciona fa seva propia disciplina i que, per la proximitat, li sin més familiars? Les respostes a aquest interrogant s6n variades i els gustos van des de postures molt tancades 0 claustrofdbiques (“homes les autobio- grafies realitzades per antropdlegs/dlogues tenen. el pedigri disciplinari imprescindible per ser tin: fins itgudes en compte”) fins a altres molt més obertes, que defensen la pluridisciplinaritat, passant per postures intermédies, que segurament sén les, més corrents: sf al coneixement del que fan els al tres perqué queda bé, perqué acceptar-ho és po: liticament correcte, perd sense estar disposats a fer lesforg que suposa Vaccés a la seva produccié. En aquests moments de !a meva vida profes- sional, estic més que convengut que si que val la pena dedicar energies a coneixer el que han fet 0 fan els experts de disciplines afins, i penso que ca bussar-se en les lectures, els enfocaments. les aportacions i els aspectes especifics generats per aquests experts no sols és legitim sind forga titil perqué permet enriguir, agilitzar i aprofundir en el propi punt de vista disciplinari sobre el métode biografic. I a aixd hi dedicaré la resta de l'escrit. Us proposo, doncs, que viatgem mentalment als primers vint anys del segle xx i que vegem qué passava en I’ambit de les histories de vida en di- versos paisos i en contextos disciplinaris variats, Linici del metode Biogrific com a ina cientifica te com a punt de artida, cap ala fi del segle x18 ito Vinic del xx, interés per coneixer ef que havi estat el mode de vida dels grups 0 dels cabdills indigenes dels EVA, IL. Antropotogia, sociologia i psicoanalisi fs una opinié comuna dins la literatura especia litzadaé considerar que els antecedents del méto- de biogeafic cal situar-los a la fi del segle x1x i al principi de! xx als Estats Units. Els primers relats biografics es van centrar sobre alguns dels grans caps indis 0 sobre xamans famosos i altres espe Gialistes religiosos indigenes Finalitzada la conquesta de I’Oest. les tribus f dies havien estat massacrades i confinades a les reserves. Com assenyala Feixa (2000), una de les formes de rentar ia mala consciéncia dels vence- dors va ser generar interés per les biogralies dels, pellroja, els “tiltims salvatges", encarnats en guerrers carismatics —com ara: Jeronim, el gran cap apatxe; Sitting Bull, guerrer i xaman sioux; 1, Una versi6 castellana d’aquest text va ésser presen: ada a Evora (Portugal) en una trobada d’antropolegs es panyols porluguesos, Previsiblement es publicara 2. Vege, entre altres, Feixa (2000), De Miguel (1996) + Pujadas (1992),ROBERT F, PARK and ERNEST W. BURGESS fn by MORRIS ERNOWTY Ant Negre, sioux oglala, també xaman i visiona- ri: Crashing Thunder, el winnebago de Nebraska de qui s‘escrivi una de les primeres biografies ‘cientifiques” a carrec de Pau! Radin (1926) i un text classic per excel-léncia; Gregori, The Hand Trembler, endevinaire navaho estudiat pels Leigh ton (1949); i encara altres com ara Crazy Horse, Black Woll, Cochise 0 el Nen Cochise, o la prin- cesa india de Virginia, Pocahontes, que en el se- gle xvi es va casar amb un dels colonitzadors blancs. En general, aquests caps mitics, ders guerrers o homes medicina, en contar la seva vida, recor- daven i es recreaven en els gloriosos temps del passat, quan cagaven biifals per les praderies o guerrejaven entre ells, vivint com a “nobles sal vaiges” en contacte amb la natura i d’acord amb les seves normes tribals, En aquell moment el Seté de Cavalleria, a les ordres del general Custer de torn. encara no havia fet acte de presencia per incendiar els seus campaments i arrabassar-los les terres dels seus avantpassats, com va succeit a Wounded Knee Peto aquesta visid més o menys romantica i in- dubtablement nostalgica sustentada pel Peabody Museum de la Universitat dé Harvard i pels an- tropdlegs d’aquell temps contrastava amb laltra gran estratégia que poc abans dels anys vint en- le Lanomenada Escola de Chicago fiundada i dirigida per W. Thomas i R. Park esdevingué fa primera temptativa sistemica dts del natade brogrifc em la recerca social. gegaven els representants de Varxifamosa Escola de Chicago i pioners en tot alld que fa referencia al metode biografic Ala fi del segle xix i al principi del xx, Chicago passava per un procés d’expansid demogratica i econdmica absolutament espectacular. En menys de cinquanta anys, la ciutat havia deixat de ser un Hlogaret d’uns pocs centenars d'indivi- dus (1830) per convertir-se en una complexa poblacié de dos milions d’habitants i en la sego- na ciutat més poblada dels Estats Units. El crei- xement econdmic i industrial, a més de propiciar la formacié d’algunes de les grans fortunes — com la dels Rockefeller—, va atreure onades d’immigrants, que s‘amuntegaven en els nous guetos urbans —com Greektown, dbviament dels grecs; la Petita Sicilia, dels italians, o China town, on residien xinesos, japonesos i altres orientals. Chicago es convertia en una ciutat vio- lenta —no en va aquesta és !@poca d’Al Capone i els Intocables d’Eliot Ness, de Jes mafies } del crim organitzat—, perd també adquiria la patina de ciutat liberal, contradictoria i en estat de per- manent ebullicié intel-lectual. A aquesta comple- xa vida ciutadana s‘hi sumava la Universitat de Chicago, que fou creada sota la proteccié de John Rockefeller i que va apostat, des dels seus inicis, per un professorat jove i amb marxa. El Departa ment de Sociologia, fundat i dirigit per William 1 ‘Thomas i Robert Park, va convertir el mateix es- cenari utba en laboratori de les seves investiga: cions empiriques. I la famosa frase que segons sembla Park va engegar als seus alurmnes i deixe- bles: “Aixequin-se dels seus seients i investiguin”, aviat va ctistallitzar en el leitmotiv programatic que aquests van desenvolupar, i s‘especialitzaren en temes de marginacié urbana —immigrants, delingiients, hobos i nomades urbans, proscicutes, ete Totes aquestes investigacions incorporayen els relats de vida i altres documents personals com a elements fonamentals de la propia investigacé La primera i la més citada, ja que es considera que inaugura el métode biogralic en sociologia, és The Polish Peasant in Europe and America (1918: 1920) de W. J. Thomas iF. Znaniecki, i com és sa- bur incorpara ta histdria de vida de Wladek Wishiewski, un jove camperot polonés, gandul i fal diller, escrita per ell mateix a canvi d'uns pocs do- lars. Si, en Factualitat, la Marga introduccié que precedeix The Polish Peasant és soporifera —o al- menys a mi m’ho ha semblat—, en canvi, The Ho- bo, The Sociology of the Homeless Man, la famosa en- questa d’etnografia urbana publicada el 1923 per Nels Anderson, és molt més atractiva. Anderson, que abans d’estudiant de sociologia havia estat ell mateix un hobo, dissenya un retrat precis d’a quests treballadors sui generis, a cavall sempre d’ocupacions estacionals i de Vatur, nomades ur- bans, vagabucds i persones sense sosire que es buscaven la vida per Hohohemia, el vast mén o submén de carrers, barracots, restaurants barats, pensions i prostibuls que havia proliferat en el cor del nus ferroviari de Chicago. Lambient de les estacions, les vies i els ferrocarrils eren el Hoc favorit dels /obos, sempre disposats a muntar, com @ polissons, en qualsevol tren de mercade- ries per iniciar un nou trajecte de la seva vida errabunda Clifford Shaw, per la seva banda, va escriure una trilogia sobre la delingiiéncia juvenil. A The Jack-Roller. A Delinquent Boy's own Story (1930), Staniey & ef jove protagonista que escriu, a instancies de Shaw, la seva propia carrera de de- linglient, que va consistir a viure robant altres fi. meless, vagabunds i desgraciats com ell quan aquests dormien o estavert borrarxos. Sidney, més conegut com a meron ("idiota” amb la con. notacid de degenerat), és el protagonista del se gon case study, una altra historia de vida no preci- sament exemplar contada per Shaw a The Natural ls estudis, ompulsats des de Escola de Chicago, sobre les condicions vida de kes poblacons, especialment en un primer moment ‘aguelles que tenien més dificultats socioeconsyniques, comportaren un salt guatitatin manifest en el coneixement ciemtife de la realitat social History of a Delinquent Career (1931). No conec de primera ma ('éltim volum de la tilogia titulat Brothers in Crime (1936) Ep qualsevol cas, Shaw mostra et paper fona- mental de families desestructurades i d'ambients d’extrema pobresa i marginalitat en Varrencada dels itineraris vitals dels seus protagonistes. Una cosa molt semblant ¢s deixa traslluir, rambé, en el libre de P. G, Cressey (1932) The Taxi-Dance Hall. A Sociological Study in Commercialized Recreation and City Life, en el qual es recullen relats de vida pa- rablels de noies de loguer, les taxi-dancers, que ballaven per uns quants centaus i que, amb unes arrambades 0 unes frases i mirades lascives, palliaven les tristeses de tants homes solitaris en- tre els quals abundaven orientals i negres, i tam é vells 0 joves amb diversos graus de disminucié fisica, psiquica, moral 0 social. Sovint, les taxi dancers, tant les que ho eren per necessitat com Jes que ho eren per aficié —com ara la Belle de Jour—, acabaven, segons Cressey, ent la prostitu- cié pura j dura, Fins aqui VEscola de Chicago.’ El que m’inte- ressa ressaltar ara és que, en aquesta mateixa epoca, 0 fins i tor abans, durant la gual els an- tropilegs s‘interessaven pels relats de vida del mén salvaige i primitiu —encarnat pels indigenes nord-americans— i els soctdleys, de manera sem- blant, duien a terme l’estudi dels diversos itinera 5. Per a un bon tractament de I"Eseula de Chicago, po: det veure Penell (1990) i Pujadas (1992). Curiosament Gnic text que ha estat traduit 2 l'espanyol és ef de Sut herland (1985): Lodromex profesionates.er Signuund Freud tingué en el mtode Diogrfic um dels seus eis basics, tis que condueixen a la marginacié urbana, s‘es- tava gestant un altre gran focus de produccié del discurs autobiografic: el psicoanalitic, i ara en la vella Europa En efecte, jaa Estudios sobre la histeria, libre escrit per Sigmund Freud i el Dr. Breuer, i publicat el 1893/95, s‘aborden els historials clinics de cine pacients hist&riques. El primer historial —refe- rent a la senyoreta Anna Q., de 21 anys— fou aportat per Breuer i per Freud i els quatre res- tants —referents a Emmy von N., de 40 anys; Lucy R., de 30; Katharina i la senyoreta Elisabeth von R.— foren aportats per Freud. Gairebé totes van ser tractades també amb suggestié hipndtica. perd el que aqui cal destacar és Vinterés del fan- dador de la psicoanalisi per les biografies dels seus pacients des dels inicis del métode, tenint en compre el winele existent entre les vivencies per- sonals del malalt i el sentit i significat individua litzat dels simptomes. Bt 1905 Freud publica amb el titol de Fragomen to de andlisis de wn caso de histeria, €] famds cas de Dora, una jove histérica carregada de simptomes patoldgics, problemes i traumes familiars mal re- solts, desitjos i fantasies insatisfetes, que afloren a través del métode psicoanalitic, €l qual ti per- mmetra viute d’una manera més satisfactoria, Al cap de poc temps, Freud publicava altres casos, com ara él del petit Hans —un nen de cine anys gue sentia odi i amor pels cavalls, que identifica- va amb el seu pare—, "Home de les Rates ~un. militar amb una neurosi obsessiva important— o €l cas Schreber, titulat Sobre un caso de paranoia descrito autobiogréficamente (1911). De totes mane- res “el meu” cas preferit é el de [Home dels Llops, un aristocrata rus pacient de Freud a Vie~ na que molt després del seu tractament va €s- cciure les seves memories amb el titol d’E/ Hon bre de los Lobos por el Hombre de los Lobos (1983) Des que vaig llegir aquestes memories, redac- 18 de mites i somnis esdevé un element fonamental pera la comprensid psiconnaliien del recorregus existencial dels individus tades als 83 anys, i vaig rellegir el text de Freud —Historia de una neurosis infantil (\938)—, ta woe. va simpatia per Home dels Llops va quedar fer- mament assentada, per la qual cosa se’m per- metra que em demori una mica més en Mexposi Gi6 del seu cas El protagonista pertanyia a una rancia familia no exempta de problemes psicopatoldgics impor- tants: un pare maniac depressiti sever, que sem- bla que es va suicidar, una mare afligida de ma- lalties psicosomatiques inexistents, una germana precozmente inteligente y perversa” (Freud. 1972: 183), que, amb una incipient dementia pra ecox, també va optar pel suicidi autoenverinant-se als vint anys. Entre els ascendents i collaterals de l'aristocra- sica estirp, el panorama no millorava gaire, ja que se sospitava que V'avia_materna també s‘havia suicidat; d’altra banda el marit d’aquesta avia é comparat al pare dels germans Karamazov, i el fill menor d’ambdés —Vadorat oncle Pere de I'Home dels Llops— patia una grew neurosi obsessiva a causa de Ja qual va acabar defugint la presénciahumana a canvi de conviure amb animals —va- ques, pores, cavalls, etc — que deambulaven Hin rement per la seva mansié amb les conseqiiéncies que €! lector pot imaginar. En aquest brou de cultin familiar i ambiental s‘hi va gestar estructura profunda del subjecte psiquic i, en ¢] larg historial clinic descrit per Freud, s‘hi encadenen els miltiples aspectes dels, seus records conscients 0 inconscients —Ia se xualitat infantil, els jocs erdtics, les escenes de se- ducei6 protagonitzades per la seva germana i una noieta pagesa, els seus temors a la castracié, les seves obsessions religioses, els seus somnis d’an- goixa, etc. Tot aixd conformava les seves {dbies i Ja seva neurosi obsessiva De ‘abundant material que Freud presenta i analitza, en destaquen alguns temes o escenes re- llevants, com per exemple el dibuix d’un lop que esta dret, il-lustraci6 d’un conte infantil com ara el de La caputxeta vermetia 0 El lop i els set cabridets, amb el qual la seva germana el turmentava ali mentant els seus terrors infantils. El protagonista de la historia eseriu respecte a aixd: “Una vez me dijo [es refereix a la seva germana] que iba a mostrarme una linda figura de una nifia bonita. Yo estaba ansioso por verla, pero Ana la cubria con un trozo de papel. Cuando por fin retiré el papel, en vez de una nifta bonita vi un lobo pa- rado sobre las patas traseras y con las fauces abiertas, pronto a devorarse a Caperucita Roja Empecé a chillar [...]." (El Hombre de los Lobos por el Hombre de los Lobos, 1983: 21). A més a més, la seva zooldbia contra els llops es va reforcar amb un somni dangoixa que Freud, reproduint les paraules del pacient, relata de la forma segiient: ‘He sofiado que es de noche y estoy en ini cama [...J. De repente, la ventana se abre sola y veo con gran terror que sobre el nogal grande frente a la ventana estén sentados unos cuantos lobos blancos. Eran seis © siete. Los lobos eran total mente blancos y parecian més bien como unos zorros 0 perros ovejeros. [...] Presa de gran an gustia, evidentemente de ser devorado por los lo- bos, rompo a gritar y despierto.” (Freud, 1999, vol. XVI 29) Les dues escenes que acabo de transcriure i que finalitzen amb els crits d’angoixa det que alesho Els treballs de Cantropéteg (Oscar Lewis sobre el mén de la pobresa i de la imigracio mexicana als EVA contribuiren, ent gran mesura, «a veure la valua del metode Ddiografic pera V'anétisi ciemtfica en ciéncies socials res era el Nen dels Llops, sén associades per ell mateix i per Freud amb un altre record infantil @'importancia seminal en la teoria psicoanalitica, com és ara I"“escena primordial”. Vegem qué va passar, Fra una tarda d’estiu, feia calor i Sergei, d'un anyet i mig, estava afligit de malaria a Pha bitacié dels seus pares. Quan aquests van acabar de menjat, van anar a comprovar la temperatura del petit ies van ajaure, mig nus, per ler la mig. diada. Perd la seva propia temperatura va aug. mentar rapidament, van comengar 2 enjogassar- se i, de sobte, et petit Sergei va poder visualitzar tun coitus a tergo, more ferarum (és a dir, com els llops, les guineus 0 els gossos oveliers) entre els seus pares que ja fos per la febre, el desig o la temperatura de tic et mune es va repetir tres ve- gades: Resumint, el llop que estava dret del dibuix i que el pobre trobava fins i tot a la sopa gracies a la mala pécora de la seva germana; el seu propi somni d’angoixa en qué uns llops blancs i escuats el miraven fixament des de la noguera que hi ha- via al davant de la seva habitacié, i el triple claw primordial dels seus pares, que amb posteritat ell mateix va reviure en sommis i fantasies ditirnes, son metafores del profund malestar psiquic que el va convertir en carn de cand de metges, neuro- 4, Aquesta és la versi6 de Lipe2-Ballesteros pablicada per Alianga (Sewatidad infantil y neurosis, 1972, pagina 183). En l'edici6 de James Strachey, publicada per Amo: rrortu, shi tradueix: “Le precede una hermana dos ais mayor, vivaracha, inteligente y prematuramente disco: 1a." (Obras completas, vol. XVIl. p. 14).legs, psiquiatres —aiguns tan famosos com Krae: pelin— j assidu de balnearis, sanatoris, hospitals, manicomis i cliques de tota mena de Russia Franga i Alemanya, fins que va fer cap a Vien es va psicoanalitzar amb Frewd. El testimoni de la seva analisi el va escriure en un precids text titu: lat “Mis recuerdos de Sigmund Freud” (1983), en el qual Home dels Llops rememora les seves im- pressions personals sobre el gran terapeuta i ted: rie que va ser el fundador de la psicoanalisi UI. Historia, literatura del jo i cinema Fins aqui una sintesi rapida de tres grans enfoca ments que pot adoptar el métode biografic: Van. tropologic, el socioldgic i el psicoanalitic. Es evi dent que traciar de forma sistematica sobre els as- pectes comuns o dilerents entre les tes discipl nes citades podria constituir an petit fil6 analitic perfectament explorable, De totes maneres potser és preferibie intentar completar el panorama amb es alles tres modalitats de produccis det discurs autobiogratic que apareixen en Mesquema gene- ral i que s6n: la historica, amb una detivacié to: namental representada per la histdria oral; Ven. focament, que cristablitza en el que s’ha anome- nat literatura del jo, i el cmema, en tiltim lloc. Tots, tres constitueixen, segons el meu parer, uns focus poderosissims en la creacid d'imatges, de perso- natges, de models, d’esquemes i de narratives au- tobiografiques Per motius de temps i espai no puc tractar aquestes tres modalitats amb la relativa tran- quillitat que m’he permés en a primera part d’a- questa exposicis; per aixd utilitzaré aqui una tc nica més impressionista que consistira a destacar alguns grans trets dels tres enfocaments, prescin- dint d’esquemes cronoldgies, academics 0 es colastics. Una anécdota pot servir per iniciar el 20 La literatura del jo, jut amb eb content filosfic de Fexistenciatisme, repress entre d'altres per JP Sartre tungué un fort impacte en el nbn occidental a partir de fa segona rmeitat del segle xx cami: suposem que estic interessat a adquirir la historia de vida del cap indi Jernim (S. M. Ba- rrett, ed., 1975, Gerdnimo, Historia de su vida. Bar- celona: Grijalbo), Los hijos de Sanchez: autobiografia de una familia mexicana, d’Oscar Lewis (Mexic, Mortiz, 1971, desena edicié), qualsevol obra de les esmentades, en epigeaf II, de Escola de Chi- cago i, per acabar, El Hombre de los Lobos por el Hombre de fos Lobos, editat per Muriel Gardiner (1983, Buenos Aires: Nueva Visién. Col-leccié Los Casos de Sigmund Freud). Entro en tres de les grans llibreries de les quals s6c client habitual i busca pel meu compte, sense exit. Passem a la recerca per ordinador. En dues de les tres llibre- ries no tenen absolutament res del que busco i els comentaris sén: “Uf! No m‘havies dit que aixd de l'indi —Jeronim— era del 75! Impossible! Pel que fa al libre de Jests Sanchez i els seus fills, resulta que Vedicid és mexicana —la qual cosa és bbvia— i les responsables dels ordina- dors es queixen que per aquelles latituds no serveixen les comandes 0 les serveixen mala- ment que, amb Vexcepcié d'un exemplar de L’Home dels Llops, que no apareixia a la pantalla, per’ sia la prestatgeria d’una de les tres llibreries, la resta del material no hi era, se- gons els encarregats, perqué es tracta de textos antics (exhaurits, no reeditats, descatalogats), mi- noritaris, excessivament especialitzats i margi- nals, i que mantenir uns “morts” semblants en estoc no té gaire sentit perqué no seria rendible, En canvi, tot passejant, atent, per aquestes Ili- Resumint breries, que em s6n familiars, topo amb prestat. ges plens de ilibres i de col-leccions especialitza- des sobre personatges histdrics que oscil-len des de la monogralia historica escrita per un historia dor professional, fins a nombroses novel-les sobre figures del passat, passant per textos historia novel-lada. Els antics best-sellers com ara Jo, Claw: di, de R. Graves, 0 Les membries d’Adria, de Mar- guerite Yourcernar, shan desbordat cap als Ale- xandre, Buda, Gengis Khan, Atila 0 Gandhi, in- cloent-hi personatges molt més proxims, com és ara el cas de Miltims novella historica que he lle git, ide qué he gaudit, i que es titula Anjub. Con Jessions d'un bandoler (2000). Ignore, no obstant aixd, si aquest bandoler de les Terres de I'Ebre vaLa narracis biograffea esdevé una cina per a, si més no, qitestionar les relacions entre Vantropéleg i informant, Foagrama de la petlicula Jerdnieno, exemple de ransmissié de models + innatges existir o és una ficcié imaginada per Andreu Car- ranza, el seu autor. En el recorregut per les llibreries no és dificil constatar que en llocs privilegiats s’exhibeixen, llibres com és ara:* De tots colors. Meméries, també en versi6 espanyola, del catedratic i economista Fabia Estapé i de qué ja s‘han fet deu reimpres- sions; Yo soy Diego, la vida del crack Diego Ar- mando Maradona, contada a D. Arcucci i E Charquis; Vivir es wn placer, les memories de Sari- fa Montiel, que quan jo les vaig comprar ja se haven venut més de 60.000 exemplars i ha vien arribat a la setena edicié; Hasta la Libertad, de Juan José Moreno Cuenca, el Vaquilla, delin- giient famés; La cruda y tierna verdad. Memorias no autorizadas, de Varistocrata i escriptor Villalonga i que a la portada shi especifica que es tracta d’“El testimonio més veridico, escandaloso y divertido de una sociedad y una época”; Llongueras tal cual. Anécdotas y recuerdos de una vida, del famés perru- quer i home de negocis. Si continuo mirant, ara a la prestatgeria de la meva biblioteca, veig. al costat dels que ja he esmentat, també el del jutge Garzn, El hombre que veia amanecer, de Pilar Ur- bano, amb més de 300.000 exemplars venuts i tretze edicions: el del cantant Alejandro Sanz, Alejandra Sanz. Por derecho, de Juan Catlos de Lai- glesia; el del torero Curro Romero. Curro Romero, 1a esencia, d’Antonio Burgos: el del futbolista Ri- valdo, Rivaldo, Mermorias, la victoria sobre ef destino, escrites per D. Espinat; ¢l del cantautor Joaquin Sabina, Joaguin Sabina. Perdonen la tristeza, de Ja vier Menéndez Flores, del qual, amb més de 79.000 exemplars venuts, ja se ’han fet deu edi ions. Tors cls titols esmentars j altres centenars de literatura textos semblants integren anomenad: del jo (Caballé, 1995) —també coneguda com a memorialistica, en primera persona, literatura auto biografica, etc—, que inclou autobiogralies, lli- bres de memories, de records, diaris, diaris in- tims, dietaris, epistolaris, biografies, etc Aquests textos formen part d’un genere d’éxit del qual les libreries estan plenes a vessar i com déiem a la presentacié del dossier, la llegenda Vépica i la mitologia laica contemporanies que alimenten l'imaginari col-lectiu de les nostres so- cietats, sovint es nodreixen daquests person: ges, les vides dels quals s6n paradigmes de I’ personal i social, tot i que de vegades fugag, de la societat de consum que els ha enaltit He dedicat Vepigraf I a parlar d’'indis, de mar ginats i de neurotics, seguint els tres grans enlo: caments de l'antropologia, la sociologia i la psico: analisi, respectivament, Hi he d’ategir, ara, que la imatge majoritaria que el ciutada mitja occidental 16 d/aquestes tres categories d’éssers, no és degu- da en absolut a les grans monografies que els van, ser dedicades en els anys vint —i també abans i després—, sind que procedeix daltres fonts molt més difuses en les quals el cinema representa un Paper rellevant. En efecte, si a algii li sonen els noms de Cochise, Jerdnim o Sitting Bull, per tornar a exemples ja esmentats, no és perque whagi Megit res especialitzat vist, al cinema, a la televisié 0 al video, Fort Apatxe (1948), de John Ford, 0 Fletxa Trencada (1950), de Delmer Davos, protagonitzades per Cochise, l'apatxe; pel que fa a Jeronim, el tro- bem, intepretat per un jove Burt Lancaster, en siné pergué ha 5. La Cemsal i La Casa del Llibre, a Barcelona, | La Ca pona, a Tarragona 6. Tots els libres citats 9 continuacié han estat publi ats ef 2000 0 ef 2001. Per no allargar excessivament la bibliogratia he oprat perla magnifica pel-licula de Robert Aldrich, Apatxe (1954), i el cap pellroja Sitting Bull en La gran matanca sioux (1965) Fins fa molt pocs anys, la imatge més difosa dels indis —amb l’excepcié d’algunes pelticules gairebé de cinema-verité, com ara Un home anome. nat Cavall, Petit Gran Home 0 Ballant amb lops— obeia a un plantejament d’un maniqueisme fe roige, en qué els indis eren sempre els dolents de la peblicula, aquets que, per pur vicl i maticia in- nats, pretenien entrebancar Yavang del glorids Set de Cavalleria, que, com sabem, comandava el no menys gloriés Custer —Errol Flynn de Var morir amb les botes posades a Little Big Horm— i que en el meu imaginari personal s‘identifica amb un John Wayne antipatic, fanfarré i perdonavides, 1a principal missié del qual sembla que només sigui netejar les vastes praderies americanes dels seus hab ja {qué n’hauriem de dir del mén de la delin- qiiéncia, la marginacié i la prostitucis, que, com hem vist, constituia Vobjecte d’estudi nuclear dels socidlegs de I’Escola de Chicago? Es evident que la lectura de les obres de Shaw sobre la de- lingiiéncia, de les d’Anderson sobre els hobas i de les de Cressey sobre les raxi-dancers, s6n libres ab: solutament minoritaris, perd qui més qui menys ba tingut a les seves mans novel-la negra nord americana, ha vist —al cinema, a la televisié 0 en el video— pellicules (0 series) sobre Al Capo- he i Eliot Ness, Lucky Luciano, John Dillinger, Baby Face Nelson, Bonny & Clyde, i posteriar- ment les successives parts d'E! Padrino. En les bones novelles, trillers i series, s'hi re: traten, sovint amb una precisi6 gairebé etnografi- ca, els baixos fons de Chicago (i altres ciutats semblants) en els quals es movien els truans. els tants originaris, els cruels i salvatges pellro- delingiients, els membres dels gangs, els jac ers, els homeless, els alcoholics cronics i els hobes, les prostitutes i les taxi-dancers que els deixebles de Park havien estudiat, seguint el seu consell pe remptori. Penso que no és exagerat afixmar, en aquest mateix sentit, que la sordidesa que es re- flecteix en la pel-licula de Sidney Pollack Danseu, danseu maleits (1969), ambientada en plena De- pressi6, no té res a envejar a la mateixa sordide- 22 sa que es desprén de la monografia de Cressey, tantes vegades citada, The Taxi-Dance Hall 18 per anar finalitzant, voldria dir Ginicament tunes parauiles sobre la imatge del neuratic 0 so- bre la imaige encara més impactant del boig, del psicdtic, Tampoc aquesta no arriba ai gran public a través dels textos de neurdtics o psicdtics, com & ara El Hombre de los Lobos 0 les memories del president Schreber (1986), ambdés estudiats per Freud o per la llarga tradicié psicoanalitica inau gurada per ell, siné a través de successos drama- tics 0 tragics l'individu que es “torna boig” i dis- para el seu rifle automatic contra uns nens que surten del collegi— o a través del cinema. Recor- dem? alguns titols de peblicules famoses sobre psicosi: £1 (1952), de Buiiuel; BI boig del p2l roig (1956), sobre Van Gogh. de Minnelli; Psicosi (1960), de Hitchcock; Repulsid (1965), de Polans- ki; Ludwig (1972), sobre Lluis 1 de Baviera, de Visconti; Aguirre o la célera de Déw (1973), d’Her- ‘20g: Algi va volar sobre el nite del cucut (1975) i El resplandor (1980), de Formen i Kubrick, respecti vament, protagonitzades pel “boig” Jack Nichol- A manera de breu conclusié Em preguntava en el ptincipi d’aquest escrit si val la pena que el professional de l’antropologia de- diqui energies i esforgos a conéixer el que fan iel que han fet les disciplines afins, a més de la pro pia. Es evident que, si pensés que no val la pena, no m’hauria pres la moléstia d’escriure el que es tic escrivint. Perd, per qué val la pena? —podri- em preguntar-nos novament Dels diversos motius que em ballen pel cap pet contestar afirmativament, en recalearia dos: el 7. Inés Tomas. psicoanalista excelent cinefdritm sobre cinema i psicoanalisi, em va passar una amplia Ilista de pellicules sobre psicoss i em va fer encertats suggeriments sobre el text, que va llegi detingudament, En la confeccié de Mesquema general avi van ajudar Pedro Nogales, responsable de I'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili, | Marta Claret | meu agraiment més sincer. que coordina un A ols ia totes,primer es refereix a [a necessitat peremptoria — almenys jo la sento aixi— dobrir un vedat molt tancat en el qual s‘ha gestat el métode biogr en antropologia {i potser també en sociologia) a alttes aires, ambits i disciplines, afins o diverses En segon Iloc crec que haurfem de ser capagos de conjugar, encara que s‘hagi repetit massa, els tm fasis dels antropdlegs en la cultura, dels socidlegs ena societat, dels psicoanalistes en 'inconscient, dels historiadors en els contextos histories, i, en fi, aprendre de la capacitat que té la literatura de} jo 0 el cinema per divulgar imatges i models. Es tracta, en detinitiva, de ser conscients de la complexitat de formes, mirades i enfocaments que pot adopiar el métode biografic, complexitat que respon al sempre dificil i enigmatic objecte d’estudi que hi ha en la seva base: aquells homes i dones a qui convencionalment anomenem in- formants i que, gairebé sempre a canvi de res, te- nen Ia gentilesa de contar-nos les seves vides i les seves histories Bibliografia ANDERSON, Nels (1993): Li Hobo: Sociblogie du sans-abri Paris: Nathan, BAULO, Jordi: Perez. Xavier (1995): La Hlavor immortal: ls arguments universal en ef cinema. Barcelona: Empitries. BARRETT, S.M, {ed.) (1975): GerOnimo: historia de si vi dda, Barcelona: Grijalbo ‘aumever, Franz [et al] (1972): EI caso Schreber. Bue: hos Aires: Nueva Vision, (Lo €asos Ge Sigman Prcuds 2) DREvER, Ju: FRevo, $, (1999): Estudios sobre la histeria Buenos Aires: Amorrortu. (Obras completas: Sigmund ud: 2 Freier, vavia (1999): Les autobiographies dDadiens a’Amiérique. Pacis: PUF, Cauatut, Anna (1995): Narcisos de tintas ensayo sobre fa literatura autobiogrfica en lengua castellana (siglo XIX y XX) Mialaga: Megarul, Carannos Tumorer, JM. (1998): “Filmogealia y bivlio- inralia bésicas". Hisioria. Antropologia y Fuentes Orales, sim 19, p. 47-60, Cnessey, Paul G. (1969): The Taxi-Dance Hall: a Sociol ‘gical Study in Commerciaized Recreation and City Life. Mon. Clair (Nova Jersey); Patterson Smith Dusant, Bernard (1996): Sitting Bull, Toro Semtado “El Wileno indo”. Ciutat de Mallorca: José J. de Olavicta Feixa, Carles (2000): “La imaginacio auwwhivgralica’ LAveng, niin. 252, p. 16-27 Frevo, Sigmund (1998): Analisis de fa fobia de un mito de cinco avios. A propésito de un caso de neurosis obsesiva (el ‘Hombre de las Ratas"), Buenos Aires: Amorvortu. {Obras completas: Sigmund Frew; 10) — (1998): “Sobre un caso de paranoia descrito auto- biograticamente (Schreber)”. Dins: Faeuo, S. Sobre un ca- 40 de paranoia desert biograficamente: y tras obras. Trabajos sobre téenica psicoanalitica. Buenos Aires: Amorrortu. (Obras completas: Sigmund Freud; 12) — (1999): "De la historia de una neurosis infantil (el Hombre de los Lobos)”. Dins: Faeup, 8. De la historia de una neurosis infantil: y oltas obras. Buenos Aires: Amorrortu, (Obras completas: Sigmund Freud: 17) — (2000): “Fragmento de anélisis de un caso de histe- fa (Dora)". Bins: FREUD, S. Fragmentos de andtisis de un ca 59 de histeria: y otros casos. Tres ensayos de worta sexual. Bue nos Aires: Amorrortu. (Obras completas: Sigmund Freud: 7) Garver, David (1995): Pocaltontas: a Princesse indienne. Paris: Editions du Rocher. Homnre pe 10s Losos (1983): “Las memorias del Hom- bre de los Lobos". Dins: Frevo, §. El Hombre de los Lobos. Buenos Aires: Nueva Visibn, p. 15-156. (Los casos de Sig wand Freud: 1) (1983): “Mis recuerdos de Sigmund Freud”. Dine eeu, $. Ef Hombre de los Lobos, Buenos Aires: Nueva Vi- np. 159-177, (Los casos de Sigmund Freud; 1) LeicuTox, Alexander A; Leicatox, Dorothea C. (1949) Gregorio, she Hand-Trembler: a psychobiological personality study of a Navaho brdian. Cambridge: Peabody Museum of Archaeology and Ethnology. (Papers of the Peabody Mu: seum of Archaeology and Ethnology: 40. Reports of the Ramah project: 1) Lewis, Oscar (1971): Los hijos de Sanchee: autohiografia de una familia mexicana. Mexic: Mortiz. [10a ed.] Mucuel, Jestis M. de (1996): Auto/biografias. Madi Centro de Investigaciones Sociologicas. (Cuadernos Me todol6gicos: 17) Natiagor, John G, (1998): Alce Negro habla, Ciutat de Mallorca, José.J, de Olafeta, (Hesperus: Série Mayor; 21), Rapin, Paul (ed.) (1926); Crashing Thunder: the autobio- graphy of an American Indian. Nova York: Applewn & Snaw, Clillord R. (1936): Brothers in crime, Chicago: University of Chicago Press — (1966): The Jack-Rotles: a delinguent boy's own story. Chicago: Londres: The University of Chicago Press. — (1968): The natural history ofa delinquent career. No- va York: Greenwood Press STEWARD, Julian H. (1934): “Two Paiute autobiograp: hies”. University of Califortia Publications in American Ar cha¢olegy and Ethnology, vo). 33, niim. 5, p. 423-438. SUTHERLAND, Edwin H. (1988): Ladrones profesionales texto elaborado a partir de la narracién de Chie Conwell, un pprefesional del robo. Madrid: La Piqueta, Tuomas, WIL: 2wawisext. Florian (1998): Li paysam polo ais en Europe et en Amerique: récit de vie d'un migrant. Ba ris: Nathan, 23