Llus llevat

1r BAT A
1/10/14

ACTIVITATS TEMA 1
(ACTIVITAT FSICA, EXERCICI FSIC I SEDENTARISME)
1. Busca per Internet alguna fotografia representativa de cada una de les
famlies de lexercici fsic.
Podem distribuir tota la gamma dexercicis fsics en set grans famlies: els jocs,
els esports, la gimnstica, el fitness, les tcniques dexpressi corporal,
les activitats fsiques a la natura i les disciplines orientals.
Els jocs

El fitness
a la natura

Els esports

La gimnstica

Les tcniques dexpressi oral

Les disciplines orientals

Les activitats fsiques

2. Enumera les activitats sedentries que realitzes durant una setmana i calcula el
temps aproximat que tocupen. Desprs fes el mateix amb les que impliquen activitat
fsica incloent-hi lexercici fsic. Finalment, analitza el teu model de vida. Creus que ets
sedentari o actiu?
ACTIVITATS SEDENTRIES
En dies escolars:

Horari escolar: unes 6h diries aprox.

pats del dia: unes 3h diries aprox.
Horari destudi: unes 4h diries aprox.
Altres activitats: transports, consultar lordinador,etc: depenent del dia, 1-2h
aprox.

En dies festius:

Temps de relax: mirar televisi, jugar a consoles,etc: unes 2h diries aprox.

Temps doci: anar al cinema, hobbys de taula,etc: unes 2h diries aprox.

ACTIVITATS FSIQUES
En dies escolars:

Desplaaments a peu: canvis de classe, moures per casa, sortir a passejar el

gos: el temps varia segons el dia.
Running: tres vegades a la setmana. 2h per sessi aprox.
Educaci fsica: 2 vegades a la setmana. 1h per sessi.

En dies festius:

Bicicleta: entre 1-2h per dia aprox.

Moto: Els diumenges pel mat. 4h aprox.
Activitat fsica informal: pujar escales, passejar, anar a comprar. Depenent del
dia.

El meu model de vida

Jo no hem considero una persona sedentria, ja que magrada molt mourem i fer
activitats fsiques, i magrada realitzar-les intensament. Quan tinc temps lliure no en
dubto i busco una activitat per fer, ja que penso que ser una persona activa ajuda en
molts aspectes: el teu estat fsic s bo, el teu estat mental millora, millores la teva salut
i la mantens de manera correcte, redueixes laparici de malalties, augmenta la teva
esperana de vida, etc.
En resum, lactivitat fsica ens proporciona una millor vida.

Tot i que em bellugo bastant, o almenys ho intento, he dadmetre que durant el curs
escolar em passo ms estona assentat en una cadira que no pas de peu fent exercici.
Aix que em considero sedentari.

3. Del ventall dopcions que et planteja el mn de lexercici fsic nescull una que
tinteresi i realitza un petit treball de recerca dinformaci que contempli: breu histria,
material necessari, tcnica, normes bsiques o reglament, seguretat, on ho puc
practicar al lloc on visc?
ATLETISME
Latletisme s un esport olmpic, de fer el ms reconegut, que engloba un conjunt de
disciplines agrupades en carreres, salts, llanaments, proves combinades i passeig.
Latletisme prov de lantiga Grcia i es considera lesport ms antic de antic del
planeta. Lany 776 a.C. es van iniciar els Jocs Olmpics, que van tenir lloc durant molt
de temps a la vall de lOlmpia. Al cap dels anys, aquests jocs van passar a durar 5 dies,
en comptes dun sol. I durant els dies dels Jocs, entre les ciutats o estats de Grcia es
feia una treva Olmpica.
Des del segle XI, ens informen que es disputaven curses a peu a Anglaterra. Des
daquell moments, aquest esport destaca i es creen diversos espais per a realitzar-lo
amb seguretat. Les primeres proves van ser organitzades per les universitats dOxford
i Cambridge. Lany 1868 es va crear el primer club datletisme. Aquest desferma inters
a tot Europa i Amrica. Lany 1912, a Estocolm, es van comenar a cronometrar les
curses. I aquell mateix any es va crear la Federaci Internacional dAtletisme
Amateur(IAAF). La van formar 17 pasos, per actualment ja lintegren 213 pasos.
El material necessari s molt variat segons la prova que es vulgui fer. En les curses de
velocitat s imprescindible disposar de tacs de sortida, anomenats estrebs. A ms,
totes les pistes han destar equipades amb tanques i obstacles . En el salt de perxa i el
dalada necessitarem un matals per amortiguar la caiguda. I ens els llanaments,
naturalment, necessites lobjecte per tirar.
El material dels jutges tamb varia segons la prova, per han de portar obligatriament
instruments per mesurar, tant la distncia , com lalada, com el temps,..
Els participants han de portar posar una samarreta i uns pantalons curts o malles i els
calat corresponent. Totes les botes incorporen claus, per millorar el contacte amb el
terra, exceptuant les botes del llanament de javelina.
La tcnica per a la realitzaci daquest esport es basa en lentrenament i la prctica. Al
principi lesportista prctica varies modalitats i poc a poc es va especialitzant en una
concreta, segons les seves habilitats.
Les caracterstiques que un bon atleta han de ser una bona flexibilitat, uns sprints
rpids i una gran fora tant de cames com de braos.
En el reglament mespecificar en les curses. En les curses, fins que el jutge no dispar
la pistola, el corredor no pot sortir. Una vegada la cursa comenada, cada corredor a
danar pel seu carril sense invadir el carril de ladversari. I el guanyador de la curs s el
corredor que arriba primer a la meta, per tant, el que fa el menor temps. Es

aconsellable, una vegada passada la lnia de meta, seguir corrent, baixant el teu ritme
de manera lenta i continua, per evitar lesions.
La seguretat daquest esport varia segons el centre on el practiquis i de la manera en
que el practiquis. Les condicions del terra, les condicions del material, les condicions de
les installacions, les condicions del teu calat,etc.

En el lloc on vivim, un dels llocs que conec que es pot practicar aquest esport amb
seguretat, ja que les installacions estan en bones condicions, s el club Reus Ploms.