El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

DISSABTE
18 DE JUNY DEL 2016

Connexi a internet: http://www.elperiodico.cat

Tema del dia

La transformaci de la ciutat
Pgines 2 a 5

De la barraca
al polgon
Fa 50 anys del trasllat de les famlies del
Somorrostro al barri de Sant Roc, creat per acollir-les
HELENA LPEZ
BARCELONA

serveis bsics que aquelles persones

necessitarien, coincideixen Roca i
Tatjer. Aconseguir aquells serveis va
ser una altra lluita.

a prioritat no eren les condicions de vida de les persones

i menys les dels pobres, sin la transformaci urbanstica de la ciutat, aix que era
aquesta la que marcava el ritme. Seguint aquella lgica, la construcci
del passeig Martim de la Barceloneta va desencadenar la desaparici
progressiva del Somorrostro, que
lajuntament franquista va acabar
desborrar gaireb dun dia a laltre
el juny del 1966, ara fa 50 anys, coincidint amb la celebraci duna exhibici naval a la qual estava convidat
el dictador Francisco Franco. El desallotjament del Somorrostro s paradigmtic de la forma de construir
la ciutat a cop doperaci urbanstica que va iniciar lalcalde Porcioles,
resumeix la historiadora Merc Tatjer, editora de Barraques, la Barcelona
informal del segle XX.
La desaparici del ms clebre
barri de barraques de la ciutat, potser pel carcter mstic de la seva ubicaci, a la vora del mar, potser per
haver sigut el primer escenari de la
vida de Carmen Amaya, havia comenat anys abans. El 1961 es van
ensorrar 765 vivendes, coincidint
amb la urbanitzaci dun tram del
passeig. Els seus habitants van ser reallotjats als blocs de pisos de lactual
barri del Bess. Els de les 720 barraques que quedaven el 1966 van ser
traslladats majoritriament als polgons de Sant Roc, a Badalona, i al
de la Pau.
SENSE URBANITZAR / Els terrenys esco-

llits per aixecar-hi els polgons estaven allunyats del centre de la ciutat,
en llocs sense mitjans de transport,
gaireb sempre sense urbanitzar,
sense serveis ni equipaments; i els
pisos eren petits i de mala qualitat,
apunta Joan Roca, director del Museu dHistria de Barcelona. Tan de
mala qualitat que, al cap de poc
temps, en molts shi van trobar deficincies estructurals i molts han hagut danar sent substituts: a Trinitat, a Can Clos, a la Mina...
No va ser res planificat, per on
hi havia terrenys barats era justament a lextraradi, aix que all es
van construir, amb lnica idea daixecar vivendes. Sense pensar en els

Barcelona va
anar reallotjant
els barraquistes
a cop
doperaci
urbanstica,
sense cap
planificaci
Leradicaci
dels barris
de barraques
va ser un
dels reptes
de la ciutat fins
ben avanat
el segle

REPTE / Roca insisteix a destacar una

idea: el barraquisme i la seva eradicaci va ser un dels grans reptes de la
Barcelona del segle XX. Parlem dun
fenomen que va arribar a afectar
100.000 persones en el seu moment
lgid, un 7% de la poblaci de la ciutat a la dcada del 1950. Hem de superar la imatge ms marginal que
ha quedat a la retina dels barcelonins de lltima etapa del barraquisme, el de la dcada dels 80 de la Perona. La gran massa de barraquistes va
ser en realitat una altra cosa. Els treballadors que van ajudar a construir
una ciutat que va trigar molt a tractar-los com a ciutadans, prossegueixen tots dos especialistes en histria
urbana.
Aquell dret a la ciutadania era
el que reivindicaven els barraquistes, i anava molt ms enll de tenir
un pis. Als nuclis barraquistes ja hi
havien teixit comunitats i volien
ser traslladats junts, per no trencar
aquella comunitat.
Una cosa que no sempre va passar, ja que els reallotjaments, com
ja sha dit, els marcaven les urgncies de la ciutat formal i no els anhels
dels ciutadans, i molt menys els dels
ciutadans que lAdministraci franquista no considerava com a tals. La
lluita pels serveis va ser la llavor de
moltes associacions de vens, com la
del Carmel, una de les ms representatives.
SENSE AIGUA NI LLUM / Vam haver de
lluitar per tot. I tot, s tot. Des de les
clavegueres fins a lescola dadults,
recorda Custdia Moreno, lder venal del barri, habitant de les barraques de la zona del Carmel des que
va arribar a Barcelona en el tren anomenat el Sevillano quan era noms
una nena, el novembre del 1947,
fins al 1972. Hi va viure sense aigua
ni llum, i hi va estudiar una carrera
universitria a les nits, illuminant
els seus apunts amb la llum duna
espelma. I hi va organitzar la lluita
del barri per unes condicions dignes. Lluites molt similars a les que es
van donar tamb als polgons de
Nou Barris i del Bess.

1964 Un home fa una foto a les barraques del Somorrostro.

PRINCIPALS
NUCLIS DE
BARRAQUES
A BARCELONA

CINC ROSES (Sant Boi)

LES FLETXES
INDIQUEN ELS
PRINCIPALS
FLUXOS DE
REUBICACI
I LANY
EN VERD,
PRINCIPALS
POLGONS
CONSTRUTS
PER A LA
REUBICACI

1967-68

E
SANT COSME
(El Prat)

1967-70

AEROPORT
Font:
Ajuntament de Barcelona /
Barraques. La Barcelona
informal del segle XX,
de Merc Tatjer i Cristina Larrea (ed.)
FRANCISCO JOS MOYA

Les assignatures pendents de Sant Roc

33 Una de les assignatures pen-

dents a Sant Roc s el manteniment de lespai pblic. Els carrers

estan extremadament bruts i deixats. Un projecte de conscienciaci sobre la necessitat de cuidar
lespai pblic per millorar la neteja s una de les propostes que des
de lAteneu hem fet a lajuntament, explica Juan Jess Guerrero, que tamb apunta la neces-

sitat de crear a la zona nous espais

verds.
33 El barri de Sant Roc celebra

aquests dies el seu mig segle dhistria amb diverses activitats, entre
les quals hi ha una exposici fotogrfica a lAteneu de Sant Roc. Lacte central de laniversari a Barcelona
se celebrar el prxim dia 6 de juliol al centre cvic de la Barceloneta.

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

La transformaci de la ciutat
installada el 2014
al Somorrostro va ser la primera
de 14 per honrar el barraquisme

BARRAQUES:
MEMRIA
I DIGNITAT

1 Una placa

DISSABTE
18 DE JUNY DEL 2016

del museu dhistria

a lantic barri dels Canons
documenta el passat barraquista

2 Una seu

fotogrfica a
lAteneu de Sant Roc (fins al dia 30)
celebra la diversitat del barri

3 Una exposici

IGNASI MARROYO

ALBERT BRETRAN

2016 La platja del Somorrostro avui, des del mateix lloc de la foto de lesquerra.

el final de les barraques

CANYELLES
1952

Ronda de Dalt

VERDUN
1977

El Coll
La Diagonal

Raimon
Casellas

go

Les Banderes

POMAR
(Badalona)

Hospital
de Sant Pau

nal

Can Valero

1972
a
ian
id 1963
er

Gran Via
M

Tres Pins

Sobre
la Fossa

VIVENDES
EL BRUC
(Badalona)

Francesc Alegre
Rec Comtal

Dia

CAN
CLOS
S

ACCI MUNICIPAL

Santa Engrcia

Els Canons

1984

1952

1983

1961

Poble-sec
Maricel
o Miramar

1971

Pekn

La Perona

SANT ROC
(Badalona)

1963

La fallida operaci
contra el barraquisme
PEPE ENCINAS

1968

S
SUD-OEST
D
DEL BESS
1966
LA MINA
1971-72

Camp de la Bota

Trascementiri
Can Jess i Maria
Tunis o la Muntanyeta

Bogatell
Somorrostro

33Tres nenes al barri de la Perona.

Sant Roc va ser un polgon construt per acollir els damnificats per
les riuades de lany 1962, per compensar les expropiacions que es van
fer per construir lautopista i per reallotjar els habitants de les barraques del Somorrostro. Als seus inicis, molts daquells pisos es van sobreocupar. La falta dequipaments
mnims, com enllumenat i pavimentaci, i de serveis bsics, com
escoles o centres de salut, va motivar la creaci del Centre Social Cultural Sant Roc.
Juan Jess Guerrero treballa al

barri de Sant Roc prcticament des

de la seva creaci, ara fa mig segle.
Primer com a professor a linstitut
i desprs com a educador de carrer.
Avui segueix molt vinculat al barri
des de lAteneu de Sant Roc. Aquest
barri de Badalona, nascut sota lautopista, s, segons destaca Tatjer,
una de les barriades on pitjor es va
fer la integraci.
Cinquanta anys desprs de la seva creaci, lluny dhaver-se integrat
a la ciutat, segueix sent aix, simplement un polgon. Ms degradat
amb el pas dels anys, aix s. Alguns

dels primers vens sen van anar

quan va sorgir loportunitat de vendre les vivendes, en plena bombolla immobiliria. Guerrero explica
que els pisos que van deixar buits els
van comprar els nous immigrants.
Molts dells no van poder afrontar
les hipoteques i van ser desnonats.
Molts van tornar a entrar a les desballestades vivendes, que ara sn propietat dels bancs, amb una puntada de peu.
Cinquanta anys desprs, el problema de la vivenda la base del barraquisme, no sha resolt.

Cap al final de letapa dels grans polgons de vivendes, el barraquisme

va quedar redut a unes 1.460 barraques, segons un cens elaborat pel
Patronat Municipal de lHabitatge
el 1974 i recollit al captol El barraquisme marginal del llibre editat per
lAjuntament de Barcelona amb
motiu de lexposici sobre el fenomen organitzada pel MUHBA.
Es tractava de nuclis molt marginals i el municipi va intentar dissoldrels amb una polmica campanya que es va conixer com a Operaci Submar, consistent a entregar a

les famlies indemnitzacions perqu abandonessin les barraques

i tornessin al seu lloc dorigen. A
ms a ms de ser molt criticada des
dels cercles socials i intellectuals,
la idea va ser un fracs i moltes
daquelles famlies van agafar (i es
van gastar) els diners i no sen van
anar, i aix el problema no es va resoldre. El municipi va optar llavors
per lOperaci Degoteig, que consistia a reallotjar les famlies en pisos
de segona m. Daquesta manera es
van eradicar les ltimes barraques
de la Perona el 1989.

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

DISSABTE
18 DE JUNY DEL 2016

La transformaci de la ciutat 3 Dues experincies

La sortida del Somorrostro

Acostumat a estar al carrer, senties que tofegaves en un pis de 50 metres, relata
Jos Amaya H Treballava en una metallrgia des dels 12 anys, comenta Mercedes
JOSEP GARCIA

Mercedes Santiago tamb va

estrenar els pisos de Sant Roc
quan la visita del dictador va fer
esborrar del mapa les ltimes
barraques del Somorrostro. Treballava en una metallrgica del
Poblenou des dels 12 anys. 11 hores diries, explica orgullosa. Jo
era lnica nena de la fbrica i als
propietaris els interessava molt
perqu sempre he sigut molt moguda i els treia molta feina. Recordo que quan venien els inspectors
mhavia damagar, recorda. Tenia la sort que es podia dutxar a la
fbrica. Dormir, dormia a la petita barraca familiar dun sol espai,
fent un tetris amb els seus 12 germans.

Molta pressa per treurels

Del Somorrostro en recorda un
capell que no volia que enderroquessin les barraques a ell li interessaven i recorda tamb que
dun dia per laltre, el juny del 66,
van haver danar-sen perqu lAdministraci no volia que Franco
veis les barraques. Els pisos de
Sant Roc en qu els havien de reallotjar encara no estaven acabats, aix que els van installar en
uns barracons provisionals. Va
ser una desillusi. Ens van explicar que tindrem pisos i ens vam
trobar amb uns barracons. Tenien
molta pressa per treurens del Somorrostro i no van poder esperar
que acabessin els pisos, explica
la dona, dola i hospitalria.

33 Tota la vida 8 Jos i Magdalena Amaya, de bracet al barri de Sant Roc.

HELENA LPEZ
BARCELONA

En el cas de Jos i Magdalena

Amaya, dir que han estat tota la
vida junts no s una forma de parlar. Es van criar junts, molt probablement eren cosins ms o
menys llunyans, i es van casar als
15 anys al bar Los Pajaritos del Somorrostro. Avui sobrepassen els
70 i encara passegen agafats de la
m que els deixa lliure el bast.
Quan ens vam comprometre em
vaig passar un any sense parlarli, de la vergonya, recorda Jos, a
qui tots a Sant Roc coneixen com
el to Chino. Jos, Magdalena i els
seus sis fills van ser una de les desenes de famlies gitanes del Somorrostro reallotjades al polgon
de Badalona, desprs de passar
uns mesos vivint als passadissos
de lEstadi Olmpic, quan les riuades del 1962 es van emportar la seva barraca.
El matrimoni parla ell perqu ella est malalta, encara que
el mira, li somriu i assenteix narra la seva infncia i joventut al difcil Somorrostro sense cap indici
ni dpica ni de dramatisme. No
tenien aigua, llum ni lavabo, i les
barraques estaven envoltades de
les deixalles de les fbriques del
litoral, per els Amaya familiars de Carmen Amaya? Pot ser!
ho expliquen amb total naturalitat. Anvem al collegi perqu
ens donaven pastes i ens posaven

pellcules del Gras i el Prim, relata

lhome, que tamb explica com es
va fer un tendal davant la barraca
dels seus sogres desprs de casar-se
amb la seva estimada esposa. Cuinaven amb el carb que loncle de
la seva dona pescava de la fbrica i
sescalfaven amb les fogueres que
encenien a la platja.
La gent al Somorrostro era molt
bona. Podies deixar la cartera plena de diners a sobre de la taula sense haver de patir, subratlla Amaya,
que va comenar a treballar al port,
com tants al barri, amb 12 anys.
Tamb com tants, es va veure obligat a deixar la feina al port per les
males comunicacions per desplaar-se cada dia des de Sant Roc fins
al litoral barcelon.

JOSEP GARCIA

Un canvi molt gran

El pas de les barraques als pisos no
va ser senzill per a gaireb ning.
Senties que tofegaves, acostumat a estar al carrer, confessa lhome, que es va installar en un pis de
50 metres quadrats al costat de la
seva dona i els seus sis fills. Moltes persones recollien ferralla, com
ara, per s clar, amb burros, i ficarse en un pis tan petit i tancat va ser
un canvi molt gran, recorda.
Avui el to Chino t 30 o 40 nts
i est tranquil a Sant Roc. El barri ha canviat. Ara hi ha molts immigrants, per sn bona gent. No es
fiquen amb ning, conclou.

33 Mercedes Santiago tamb va passar del Somorrostro a Sant Roc.

La gent del
Somorrostro
era molt bona.
Podies deixar la
cartera a la taula
El pis en qu ara viu, porta amb
porta amb el del to Chino, no s la
vivenda on es va installar desprs
de letapa als barracons. El seu
pis estava en un dels blocs en males condicions que van substituir per un de nou, per Mercedes
no podia pagar la diferncia de
preu que li demanaven, aix que li
van buscar un pis buit en un dels
blocs vells que de moment seguiran drets.
Com els Amaya, Julia Aceituno
va deixar el Somorrostro el 1962,
quan el mar es va empassar la seva
barraqueta. La seva famlia tamb
va passar per lEstadi Olmpic i finalment van ser reallotjats, en el
seu cas en un pis de Trinitat Nova, que a Aceituno li va semblar
un palau, tot i les deficincies estructurals que van aparixer ben
aviat.
A Trinitat, de fet, hi ha una llegenda que explica que quan Franco va assistir a la inauguraci del
barri va dir: Quina merda de barraques verticals que heu fet aqu.
Com li va succeir a Mercedes Santiago a Sant Roc, ledifici en qu
van reallotjar Olivera a Trinitat
Nova tamb va ser substitut per
un bloc nou. Olivera, aix s, va
poder afrontar el canvi. H

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

DISSABTE
18 DE JUNY DEL 2016

La transformaci de la ciutat 3 La mirada dun fotgraf

Pgines 2 a 5 LLL
IGNASI MARROYO

El xaval
amb la pistola
de mentida
BARCELONEJANT
OLGA

Merino
Fa 50 anys, lltim reducte del Somorrostro noms sortia als diaris a
les pgines de successos per culpa
dalgun delicte, locasional ofegament dun banyista o el temporal de
torn. Aix que, quan li van encarregar la crnica grfica sobre el poblat
barraquista de principis del 1964,
el fotgraf Ignasi Marroyo (Madrid,
1928) va empassar saliva; no les tenia totes per ho va brodar, i tant
que s. Una selecci daquell treball,
36 fotografies en blanc i negre, es
pot contemplar a lexposici Somorrostro, imatges duna poca, que es va

Anava una mica

acollonit, perqu es
deia que all hi havia
gent del mal viure
inaugurar ahir a la galeria Il Mondo
(Calbria, 178) dins del festival de fotografia documental DOCfield 16.
Anava una mica acollonit, la veritat, perqu es deia que all shi refugiava gent de mal viure confessa Marroyo durant una trobada al
seu domicili, a Rub. Per desprs
em vaig emportar una gran sorpresa perqu la gent de la barriada era
amabilssima. Un mat fred de gener va baixar a la platja en la seva
moto, una Vespa de color gris ratol, portant de paquet un altre fot-

graf de luxe, el seu amic Joan Colom

(Barcelona, 1921), ja que tots dos treballaven llavors m a m com a fotoreporters per a El Correo Cataln. Els
pagaven cent pessetes per foto publicada, gens malament, per la collaboraci amb el rotatiu a penes va
durar dos anys. Una pena.
Jo em vaig ficar b entre les barraques perqu anava vestit normal,
amb una caadora de cuir, per anarmen de seguida a la fbrica, diu
Marroyo, que es guanyava les llenties en una factoria de rellotges per a
autombil. En canvi, el seu soci Colom ho va tenir ms difcil per camuflar-se vestit de senyoret, amb americana i gavardina, perqu treballava
de comptable i se nhavia danar corrents cap a loficina tan aviat com
acabs de disparar la seva cmera.
Coses de la pluriocupaci, que llavors, igual que ara, sestilava molt.
Encara que sembli mentida, aquests
dos senyors, tots dos guardonats
amb la Creu de Sant Jordi, aquests
dos grans noms del que es va anomenar nova avantguarda catalana, mai
van aconseguir professionalitzar-se
com a fotgrafs de premsa.

33 Un nen, amb una pistola de joguina, al Somorrostro, el 1964.

MANEL MIRAS

Gent humil
Superats els recels inicials, Marroyo va caure rendit a la realitat que
sobria davant el seu objectiu, la supervivncia de gent humil, procedent de la immigraci i el desarrelament, que intentava tirar endavant
com fos: dones espigolant el que les
onades arrossegaven, lafany dels
gossos ensumant-ho tot, criatures
amb el cul a laire o fent caca sobre la
sorra, mares en plena sessi de matar polls, la tertlia de velles davant
de la barraca, una nena escindida,

33 Marroyo, durant lentrevista a casa seva, a Rub.

amb un globus en una m i a laltra
una garrafa i lobligaci domplir-la
a la font. Molts nens sols. Els homes
anaven a les fbriques o vs a saber
on; les dones, a les coses de casa.
El reportatge en qesti es va publicar el diumenge 24 de gener al
suplement grfic dEl Correo Cataln

amb el ttol La liberacin de Barcelona

contina i, fent un smil nefand, relatava lavan del formig a les obres
del passeig Martim: Franco, el capitn de la Liberacin Militar, dio
tambin la consigna para la batalla
contra la miseria. El text, amb lestil casps del NO-DO, parla de mi-

seria professional de la gitanera,

desidia voluntaria i dun mercadeig ms afn a la picaresca que al
Cdigo Penal. Per les fotos, germanes del neorealisme itali, no necessitaven cap acompanyament.
Amb 88 anys molt lcids el cos,
lesquena, no li responen tan b,
Marroyo no dubta quan sel convida a triar una sola fotografia del Somorrostro: la del nen que lapunta
amb una pistola de joguina. Un retrat magnfic, en efecte, on conviu
un gest en aparena agressiu, el
dapuntar amb una arma, amb la
tristesa que traspua la mirada dun
xaval que sha vist obligat a madurar abans dhora.
Marroyo assegura que la fotografia va ser lescola que no va tenir i
que li va ensenyar sobretot a ser ms
bona persona. Mai he volgut ni guanyar diners ni la fama; tota la resta s culpa daquests dos, diu assenyalat la seva filla Pili i el seu gendre, Manel Miras, comissari del seu
arxiu. I de lexposici, fins al 30 de
juliol. H