Exposici i debat amb motiu dels 50 anys de lenderroc del

barri del Somorrostro

Dimecres 6 de juliol, amb motiu del cinquanta anys dun fet histric,
lenderroc del barri de barraques del Somorrostro i el trasllat fors dels
seus habitants, una exposici fotogrfica i un debat amb historiadors i
antics vens del barri recordaran els fets al Centre Cvic de la Barceloneta.
Debat i exposici al Centre Cvic de la Barceloneta, 6 de juliol
17.30 Inauguraci de lexposici 50 anys de lenderroc del barri del
Somorrostro
Una exposici fotogrfica organitzada per la Comissi ciutadana per a la
recuperaci de la memria dels barris de barraques de Barcelona. Amb
imatges del barri del Somorrostro, el seu enderroc el 25 juny de 1966 i el
trasllat fors dels vens al barri de Sant Roc de Badalona.
Fotografies de Jacques Lonard, Ignasi Marroyo, Obra Social Sant Juan Bosco,
Carme Garriga, Agust Matar, Museu de Badalona, Arxiu Histric del Poblenou
i altres. Exposici del 6 al 25 de juliol
18.00 Debat: Del Somorrostro a Sant Roc. 50 anys de la destrucci dun barri
Amb la participaci de Merc Tatjer, Jaume Fabre, Maria Fav, Julia Aceituno i
antics vens i venes del barri del Somorrostro.
Es debatran els fets i el context histric, amb experts i el testimoni dantics
vens que van viure el trasllat fors del Somorrostro al barri de Sant Roc.
Una celebraci militar del franquisme, la I Semana Naval, va ser lexcusa per
eliminar el barri de barraques del Somorrostro, el ms gran dels nuclis
barraquistes del litoral de Barcelona, que havia existit durant gaireb un segle.
El Somorrostro havia arribat a tenir ms de 2.400 barraques i una poblaci de
gaireb 15.000 persones lany 1954. La construcci del passeig Martim i els
temporals de mar havien suposat la destrucci dun gran nombre de barraques.
Per el 25 de juny de 1966 va arribar lenderroc definitiu. Els vens del
Somorrostro van rebre lavs que havien de marxar de les seves barraques i en
pocs dies unes 3.000 persones van ser desallotjades. La major part van ser
traslladats en camions al polgon de Sant Roc, a Badalona, encara en
construcci i amb greus mancances urbanstiques i de serveis. Molts van ser
allotjats en barracons provisionals. Sis dies ms tard, la marina espanyola va
escenificar un desembarcament a la platja de la Barceloneta.
El desallotjament i destrucci del barri del Somorrostro coincideix amb un
moment en qu es planejava una gran requalificaci de terrenys industrials del
litoral per fer el Pla de la Ribera, un dels plans urbanstics especulatius de la
Barcelona de lalcalde Porcioles, que en molts casos van implicar lexpulsi de
la poblaci barraquista cap a la perifria i municipis vens.

El barri del Somorrostro

El barri de barraques del Somorrostro sestenia al llarg dun quilmetre de
costa, des de lactual Hospital del Mar fins a la desembocadura del Bogatell, en
lespai que quedava entre les fbriques, les vies del tren i el mar. Va existir des
de lltim ter del segle XIX fins que es va enderrocar durgncia el juny de
1966, dies abans dunes maniobres navals a les quals havia dassistir el
dictador Francisco Franco.
El barri va assolir la mxima extensi amb la immigraci dels anys quaranta i
cinquanta. El 1954 hi havia censades 2.406 barraques, amb una poblaci
dentre 10.000 i 15.000 persones.
Les barraques, molt petites, estaven fetes inicialment amb fusta i materials
trobats a la platja i cobertes amb cartr cuiro. Tamb hi havia cases dobra. El
barri no tenia aigua corrent, llum, clavegueram ni cap mena de serveis, i molt
poques fonts servien tota la poblaci. Amb carrerons estrets i aiges residuals
que desembocaven al mar, les infeccions eren freqents. A la platja shi
abocava runa i residus industrials, que van formar diversos turons on es van
construir ms barraques.
Mentre que les autoritats, en temps de dictadura, es limitaven a reprimir el
barraquisme, parrquies i obres dassistncia social intentaven palliar les
mancances del barri. Es van fer esglsies, escoles i un dispensari. Se
celebrava la Setmana Santa i una process dedicada a la Mare de Du de
Cabra, poblaci de Crdova don procedien molts vens del barri. Altres,
sobretot pescadors, venien del litoral del Pas Valenci i Andalusia. Una part
dels habitants eren gitanos.

Barraques del Somorrostro, c. 1950. Xavier Vallory March

Ha quedat constncia del barri a travs de relats literaris i periodstics, de

filmacions com les de Carles Barba i Josep Corrons i de les fotografies dautors
com Jacques Lonard o Ignasi Marroyo, que van reflectir una realitat molt
desconeguda per gran part de la poblaci de Barcelona.

Jacques Lonard. Famlia al Somorrostro, 1958. Arxiu Fotogrfic de Barcelona

La desaparici de les barraques del Somorrostro

El Somorrostro patia els efectes dels temporals de mar, que amb freqncia
destruen les barraques. Centenars de famlies que es quedaven sense casa
eren traslladades provisionalment a lEstadi de Montjuc, el Palau de Missions o
el pavell de Blgica. En alguns casos, hi van passar anys fins a poder
aconseguir un pis, i molts encara van haver de tornar a barris de barraques.
Parallelament, amb la construcci del passeig martim, entre 1957 i 1964, es
van anar eliminant barraques. El 1956 en van ser enderrocades ms de mil per
iniciar les obres, impulsades pel governador civil Felipe Acedo, que va posar el
seu nom al nou passeig inaugurat el 1959. Lany 1961 es van enderrocar unes
760 barraques per a la segona fase del passeig, inaugurada el 1964.

El projecte era que el passeig havia de continuar fins al Camp de la Bota, per
va quedar aturat. El 1966 la Primera Semana Naval, una celebraci militar del
rgim franquista amb unes maniobres de desembarcament amfibi a la platja de
la Barceloneta, va servir dexcusa per enderrocar definitivament el Somorrostro
i expulsar els seus vens, traslladats al polgon de Sant Roc, a Badalona.
Lenderroc era el resultat de la confluncia dinteressos entre les forces
poltiques franquistes i els projectes urbanstics de carcter especulatiu de
lalcalde Porcioles, que no tenien en compte les persones que vivien als espais
a transformar. El 1964, de la m de les grans empreses industrials i de serveis
del litoral barcelon properes al Somorrostro (com Catalana de Gas, la
Maquinista Terrestre i Martima o Macosa), a ms de RENFE i diverses entitats
financeres, shavia desenvolupat un gran pla per al litoral de Barcelona. Lany
1966 es va crear la societat Ribera S.A., promotora i gestora privada daquest
projecte de revaloritzaci i transformaci del litoral del Bess a Montjuc per
ubicar una gran rea residencial de luxe, que aviat es va conixer com a Pla de
la Ribera, i que va ser motiu duna forta contestaci venal.
Lxode dels vens del Somorrostro
A finals de juny de 1966 els vens del Somorrostro van rebre lavs que havien
de marxar i que els portarien a pisos a Badalona. El procs de desallotjament
es va fer en menys duna setmana, i va culminar amb lenderroc, el 25 de juny
de 1966. Carme Garriga, assistent social assignada per Critas al Somorrostro
i que treballava amb la poblaci gitana al barri i desprs a Sant Roc, va ser
testimoni dels fets, que va descriure aix:
La forma de desalojar el barrio fue casi inhumana. Muchas personas se
encontraban junto a la excavadora que acababa de llegar cuando ya vean
derribar sus barracas, hacindoles colocar atropelladamente los enseres de su
modesta vivienda en los camiones llegados al efecto y teniendo que colocarse
ellas encima, como un objeto ms, camino de su nuevo destino. Muchas
familias protestaban enrgicamente, por haberles correspondido barracn
deseando piso, pues en la confusin con que se hicieron las cosas los pisos
fueron adjudicados a aquellos a quienes favoreci la suerte y no siempre a los
que tenan ms derecho a ellos. [Carme Garriga i Salvador Carrasco: Treball
social amb gitanos]
El barri de Sant Roc, concebut per allotjar els damnificats per la riuada de 1962,
els afectats per la construcci de lautopista C-31 i sobretot els habitants dels
barris de barraques de Barcelona, encara estava en construcci quan es va
inaugurar el 23 de juny de 1966, amb grans mancances urbanstiques i una
absoluta falta de serveis. Part de les tres mil persones procedents del
Somorrostro van ser installades provisionalment en les fileres de barracons
que havien acollit les vctimes de la riuada de 1962, per en molts casos hi van
estar un any i mig. Els barracons es van anar desallotjant i traslladant els vens
a pisos. Per quan va arribar lhora del trasllat final, el desembre de 1967, a
una part de vens els van portar, no als pisos llargament promesos, sin de nou
a barraques que havien quedat buides al Camp de la Bota i al barri de la
Perona.

Lany 1966 va veure els inicis dun periodisme ms crtic que va deixar
constncia daquests i altres fets que no solia recollir la premsa, a travs
darticles de Jaume Fabre, Josep Maria Huertas i daltres.

Antoni Capella, 1967. Trasllat de barraquistes a Sant Roc. Museu de Badalona.

La recuperaci de la memria
El rastre dels llocs on hi havia les barraques s'ha esborrat. Per la memria no
ha desaparegut en els milers de persones que van viure aquella realitat, en
alguns casos durant molts anys. Ells i els seus familiars, habitants dels nous
barris de la ciutat, sn una part important de la ciutadania de Barcelona. Alguns
han preferit oblidar uns anys difcils, per per molts aquella experincia forma
part de la seva vida i tamb de la vida de la ciutat. Creuen que sha esborrat
massa el record duna part de la histria, i que no s'ha d'oblidar el passat.
Una petici ciutadana tal de recuperar aquesta memria va nixer lany 2010,
arran de la repercussi del reportatge del programa 30 Minuts de TV3,
Barraques. Laltra ciutat i el documental Barraques. La ciutat oblidada, ems al
programa Sense ficci. Al final del documental una de les protagonistes, Julia
Aceituno, va fer la seva petici perqu hi hagus un record pblic dels anys del
barraquisme:
Julia Aceituno: No quieren recordar que aqu estuvo el Somorrostro. Pues
estuvo. Y estuvo muchos aos, de sufrimiento, de penuria...
Jos Aceituno: No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro

Julia Aceituno: Nosotros sufrimos mucho, pero al final hemos tenido la

recompensa. Pero lo nico que echo en falta es que hay carteles que pone:
Avenida Icaria, Bogatell Y el Somorrostro, dnde lo han dejado? Porque
all estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo all el Somorrostro. Yo
creo que los que hemos vivido all nos merecamos por lo menos que en las
placas el Ayuntamiento hubiera puesto Somorrostro. Yo voy a escribir una
carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que all estuvo el
Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los que vivimos all. No
ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo merecemos, creo yo.
La demanda plantejava la necessitat de recordar una part esborrada de la
histria collectiva, a partir de la qual van sorgir moviments venals que han
contribut a configurar la ciutat actual.
La Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de
barraques de Barcelona nascuda a partir de la petici ciutadana, va proposar
un seguit daccions per fer visible una part llargament oblidada de la histria de
la ciutat. La primera va ser la recuperaci oficial del nom Platja del
Somorrostro, que es va inaugurar el mar del 2011. La segona, un conjunt
delements commemoratius als indrets on hi havia el principals barris de
barraques de la ciutat. La petici ciutadana va rebre el suport de 81 entitats
venals, socials i culturals, i de ms de 800 persones dmbits professionals
molt diversos.
LAjuntament de Barcelona va assumir el comproms de fer-la realitat, i es va
iniciar la collocaci de les plaques commemoratives amb la placa
monument inaugurada el 25 de novembre de 2014 a la platja del Somorrostro.
Des daleshores shan collocat vuit plaques ms: el 22 de febrer de 2015
davant ledifici Blau del Parc Frum, en el lloc on havia existit el barri de
barraques del Camp de la Bota, amb una poblaci que va superar els 4.000
habitants. El 22 de mar, al carrer de Carmen Amaya davant el mur del
cementiri, en homenatge als vens del barri de Rere Cementiri del Poblenou. La
quarta, en homenatge als habitants dels barris de barraques del Poble-sec, es
va collocar el 12 dabril de 2015 al carrer Nou de la Rambla, en el mur del CAP
Les Hortes. La cinquena, a la plaa ngel Pestaa, en homenatge als vens de
les barraques de Santa Engrcia i la lluita venal del barri de la Prosperitat, el
25 dabril. La sisena es va posar el 31 de maig davant els habitatges de
Raimon Casellas, en homenatge als vens dels barris de barraques del Carmel i
a la lluita collectiva de tot el barri per aconseguir el reallotjament. El 20 de juny
es va inaugurar la placa en homenatge als vens de les barraques de Can
Tunis (Jess i Maria o la Muntanyeta.) El 27 de juny es va inaugurar la placa en
homenatge als vens de les barraques de la Diagonal i Santa Gemma, a les
Corts. I el 25 doctubre de 2015, es va inaugurar la placa monument en
homenatge als vens de tots els barris de barraques de Montjuc, al passeig
Olmpic a la crulla amb el carrer del Dr. Font i Quer. El projecte tindr
continutat fins que shagin posat totes les plaques previstes.
[Textos: Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de
barraques de Barcelona.]
Facebook: https://www.facebook.com/MemoriaDelsBarrisDeBarraques