Libro Valenciano 2 Eso

BITLOT
VALENCI: LLENGUA I LITERATURA

GUIA DIDCTICA
Ximo Lpez, Joan Domnech, Joan Gregori i Francesc Llopis
ISBN 978-84-8345-404-6
788483 454046
2
n
eso
Telfon datenci al professorat: 902 10 70 72

www.castellnouedivaldigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci editorial: Esther Fuster
Edici: Beatriu Santonja

Correcci lingstica: Alfatara (Serveis lingstics i editorials)
Disseny de la coberta: Trading Media
Disseny grfic interior: Maria Partegs
Coordinaci de les activitats TIC: Elena Vinent
Maquetaci: Isabel Estrada
Primera edici: setembre de 2008

ISBN: 978-84-8345-404-6
Dipsit legal: xxxxxxx
Impressi: xxxxxxx
Ximo Lpez, Joan Domnech, Joan Gregori i Francesc Llopis, 2008, pels textos
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Editora Valenciana
Castellnou Editora Valenciana
Salabert, 36
46018 Valncia
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap
reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seua propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable
ndex
PROJECTE
1. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. DIDCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
4. TRACTAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
5. ELS PRINCIPIS METODOLGICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
6. LESTRUCTURA DIDCTICA DEL LLIBRE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DE MATRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Consideracions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Competncies bsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques . . . . . . . . . 39
Objectius generals de letapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Continguts generals de letapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Continguts de primer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Criteris davaluaci de primer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Continguts de segon curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Criteris davaluaci de segon curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Continguts de tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Criteris davaluaci de tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Continguts de quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Criteris davaluaci de quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
PROGRAMACI DAULA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Unitat 1: Les funcions del llenguatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Unitat 2: El discurs oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Unitat 3: Lmbit acadmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Unitat 4: El treball monogrfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Unitat 5: Els mitjans de comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Unitat 6: Lentrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Unitat 7: Larticle dopini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Unitat 8: La conversa quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Unitat 9: Les notes personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Unitat 10: El correu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
Unitat 11: La carta i linforme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Valenci: llengua i literatura 2n ESO
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Unitat 1: Les funcions del llenguatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Unitat 2: El discurs oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Unitat 3: Lmbit acadmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
Unitat 4: El treball monogrfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
Unitat 5: Els mitjans de comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Unitat 6: Lentrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
Unitat 7: Larticle dopini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151
Unitat 8: La conversa quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
Unitat 9: Les notes personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172
Unitat 10: El correu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183
Unitat 11: La carta i linforme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197
Unitat +1: Recopilaci i sntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
AVALUACIONS
Lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Avaluaci contnua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Avaluaci formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Solucionari Avaluaci inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Solucionari Avaluaci contnua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Solucionari Avaluaci final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
208
210
220
254
260
262
265
279
ALTRES RECURSOS
Activitats de refor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283
Activitats dampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313
Solucionari Activitats de refor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 349
Solucionari Activitats dampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 365
GUIA DIDCTICA
PROJECTE
1. PRESENTACI
Benvolgudes companyes i benvolguts companys:
Tot seguit, trobareu la guia didctica dels materials curriculars que hem fet per a segon dESO.
Per a comenar el projecte, podeu llegir la filosofia educativa que ha inspirat aquest material que
pretn ser, sobretot, un autntic llibre de recursos perqu cada membre del professorat hi trobe el
que considere ms adequat per a impartir les sessions.
Cada unitat est formada per tot un seguit de materials inclosos en un quadre que us indicar el
que necessiteu. Tanmateix, heu de tindre present que cada professor/a ha descollir litinerari que
vol seguir. La nostra s una proposta de programaci, per no lnica.
El material est articulat en diversos nuclis de continguts, que sn els que us proposem. A ms,
cada unitat est articulada en diverses sessions de treball. No obstant aix, no hem organitzat el
material segons aquests nuclis de continguts, s a dir, segons els continguts a qu estem acostumats en els materials de llengua. Hem organitzat el material segons la relaci entre els continguts
i el treball amb les habilitats lingstiques, de manera que es pot treballar el contingut quan es
considere convenient i dissenyar un itinerari didctic nic.
En aquesta guia trobareu, desprs de la programaci amb la filosofia del projecte, unes orientacions
didctiques que us poden servir tamb com a reflexi per a treballar cada una de les sessions.
Intentem fer aportacions que puguen enriquir, que no constrnyer, la proposta.
Tamb es fan dues propostes davaluaci. Una davaluaci inicial amb una srie dactivitats que
pretenen descobrir quines sn les competncies lingstiques de lalumnat, i una altra davaluaci
final us permetr avaluar els coneixements bsics que heu impartit al llarg del curs. En realitat, sn
models que poden servir perqu confeccioneu les vostres prpies avaluacions.
Finalment, tamb hi trobareu les solucions possibles al material que us presentem i que esperem
que us resulte profits per a afrontar les vostres classes en les millors condicions possibles.
ELS AUTORS
2. DIDCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE

Orientacions pedaggiques
Un punt de reflexi
Els materials que ara us presentem parteixen de la nostra experincia a les aules de secundria,
batxillerat i en diversos moments de la formaci del professorat. Sn fruit, sobretot, de les nostres prpies necessitats, de les mancances i dels xits i els fracassos propis i aliens. No obstant
aix, potser trobareu que hi ha alguna cosa diferent en la formulaci (esperem que s) i volem, amb
aquestes paraules, mostrar-vos la nostra idea sobre laportaci que teniu al davant.
Observem amb sorpresa que es proposen materials didctics que pretenen ser la soluci definitiva
a totes les aules del mateix nivell de la nostra comunitat. Impossible. No pensem (evidentment, no
ho s) que aquest puga ser el lloc idoni per a debatre sobre la didctica de les llenges i, especialment, duna llengua com la nostra. Per paga la pena recordar que no hi ha grups idntics, ni
centres idntics. De fet, aquesta s la tasca del professor: trobar la manera darribar a lalumnat
i aconseguir els objectius que aquell grup (un grup concret) puga assolir. La nostra concepci
de material curricular, la que us volem aportar, s un llibre de recursos: diversos en quantitat i en
qualitat, en expectatives, motivadors per, sobretot, verstil i adaptable a les diferents circumstncies de leducaci.
La proposta s oberta, perqu cada contingut es pot treballar independentment, de manera que
cada sessi planteja un microobjectiu. Un microobjectiu que formar part del treball del curs i que,
moltes vegades, es reprendr en moments posteriors, ja que la nostra rea s, evidentment, sumativa, i no es pot deixar de banda all que sha aprs anteriorment. Per tant, s un material ben
definit i dissenyat amb una concepci concreta i, alhora, un autntic recull de recursos on trobareu
tot all que indica el currculum i molt ms, ja que aquesta proposta t present, sobretot, la diversitat de la Comunitat Valenciana i de lalumnat que cursa aquesta assignatura al qual hem intentat
adaptar el material de manera contnua.
Hem incls fragments dautors i autores de procedncies ben diverses: europeus i americans,
clssics i novells, valencians i catalans Pensem que ens hem daproximar a la literatura des de
diversos punts de vista i enriquir, tant com es puga, lhoritz cultural del nostre alumnat.
Considerem que lautntic objectiu de lrea de llengua i literatura s comunicatiu i educatiu: educar
lalumnat literriament i lingsticament. Per a aquesta tasca ingent, tenim entre 32 i 35 setmanes
amb 3 hores setmanals. s a dir, tenim aproximadament (si no hi incloem les eixides extraescolars,
exmens, festes locals, dies per a la reflexi) 90 sessions (ms en realitat). Aix s, 90 sessions
en qu ens trobem amb el nostre alumnat per a augmentar-ne la competncia lingisticocomunicativa, perqu entenguen la situaci de la nostra llengua, perqu lligen (en el millor dels sentits)
textos literaris i puguen produir-ne alguns Mira que difcil que s aix!!! Nosaltres no sols hem
intentat que hi trobeu 90 textos, ens agradaria haver-ne posat ms, molts ms, perqu els llegiu
amb els vostres alumnes, que els analitzeu, que els critiqueu, que els corregiu, que els imiteu
Al cap i a la fi, educar en la nostra rea consisteix, per a nosaltres, a dotar de competncia lingisticocomunicativa lalumnat i aix inclou la competncia literria. El treball que ens plantegem, per
aix, sha de basar necessriament en el discurs (ents com a text inserit en un context pragmtic)
i en el treball alternatiu sobre totes les habilitats (o destreses) lingstiques (tal com marca el currculum actual amb les competncies). Per aix, trobareu quasi en cada doble pgina un text i tindreu,
aix, una antologia de gneres discursius amb una proposta dactivitats per a rendibilitzar-los en
totes les direccions possibles.
Coincidim amb les veus que reconeixen els errors conceptuals a qu ha dut considerar la tipologia
textual (Josep M. Castell, per exemple) un dels objectius educatius en lloc duna eina didctica per
al docent de llenges. Aix, ens hem centrat en els aspectes pragmtics i lingstics que configuren
cada gnere discursiu que sintegra o t relaci amb una tipologia textual, per hem deixat de banda la necessitat de mostrar les caracterstiques tipolgiques i ens hem centrat en les pragmtiques
de cada tipus de document. Com que cada dia observem que als centres educatius les professores
i els professors busquen textos (moments comunicatius adequats a ledat, als interessos, a les
expectatives de lalumnat), aquesta proposta ninclou tot un recull que considerem representatiu
duna gran part dels gneres discursius presents en la vida discursiva del nostre alumnat.
Moltes vegades, el professorat de llengua ens hem resistit a assumir que la nostra s una rea
instrumental. Si observem els objectius generals de la secundria obligatria, ens adonem que la
comprensi i la producci dels discursos s un objectiu fonamental i bsic de tota letapa. s en
la nostra rea on el professorat podem proposar situacions que facilitaran lassoliment daquest
objectiu fonamental duna etapa bsica i obligatria, i intervindre, daquesta manera, en la formaci
dels ciutadans i de les ciutadanes del futur perqu entenguen, com a mnim, totes les comunicacions que integren el discurs social que els envolta i puguen participar en societat activament.
En relaci amb aquesta convicci que la nostra rea t una funci instrumental (a ms daltres) en el
procs educatiu de lalumnat, hi ha un aspecte del qual es queixa la resta del professorat: lalumnat
no sap llegir, no entn el que llig. No s casualitat que lltim currculum establisca aix com un
dels objectius fonamentals no sols de lrea de llengua i literatura sin de tota leducaci secundria obligatria. Pensem que disposar de multitud de textos i poder orientar la nostra activitat en
el sentit que considerem pertinent ens possibilita centrar un dels eixos del treball en la comprensi
lectora. s ms, ms enll daquesta comprensi bsica significativa de tots els gneres discursius
que proposem, considerem que ha dintervindre una autntica perspectiva danlisi del discurs per
a formar lectors crtics, informats i formats que puguen analitzar qualsevol tipus de text.
Tres sn els elements que formen fonamentalment la nostra proposta i que interactuen a lhora de
configurar-la: lenfocament constructivista basat en la construcci del coneixement de lalumnat a
partir dels coneixements previs i del plantejament i la resoluci de conflictes cognitius que els far
assolir els objectius per mitj del maneig dels continguts actitudinals, procedimentals i conceptuals adequats per al cicle. El que s important ara s el maneig daquests continguts, el procs, i
aquest procs densenyament-aprenentatge, all que el professor, prenent un paper actiu, ha de
potenciar fonamentalment. El material curricular, doncs, ha de plantejar situacions per a desenvolupar, aplicar o descobrir els continguts nous que es treballen.
Aix, al principi de la unitat, us proposem un diari daula que convida a reflexionar sobre alguns
dels continguts que shi treballaran. A ms, al final de cada unitat, en laltre diari daula, convidem
lalumnat a elaborar, com que hi ha prou continguts, un esquema conceptual breu amb els con-
tinguts que shi han treballat. Aquest treball s una tasca a fer al llarg del curs que pot incidir molt
favorablement tant en les tcniques destudi bsiques, com en la possibilitat de retornar sobre tot
all aprs al llarg de cada unitat.
Amb el diari daula, pretenem fer que lalumnat, de manera individual i collectiva, reflexione sobre
el procs densenyament-aprenentatge. Ens centrem, evidentment, en les classes de llengua i literatura, per si el professorat ho considera convenient pot ampliar aquesta reflexi a les situacions
que ho requerisquen, com ara la situaci del grup, els conflictes en laula, lempatia o lassertivitat
i totes les situacions educatives que tenen a veure amb leducaci emocional i leducaci crtica.
Es tracta de fomentar la creativitat; fins i tot, considerem que hi ha moments en qu s convenient
passar al format oral i a lexposici en gran grup.
Lenfocament comunicatiu en la didctica de les llenges significa incidir en la competncia comunicativa de lalumnat, tant des de la llengua que es treballa, com des de les altres. Tamb s tindre
en compte la situaci especial del valenci a la Comunitat Valenciana, que es presenta amb tota la
casustica de les llenges primeres i segones, i del bilingisme que ens ofereix la sociolingstica.
En aquest sentit, la mxima s emprica: conixer una llengua s usar-la i susa per mitj del seu
coneixement i la seua prctica des de tots els punts de vista que ens ofereixen la lingstica i les
disciplines paralleles (pragmtica, esttica, sociolingstica, semitica). Les persones es relacionen en actes comunicatius per mitj de textos i seran aquests el model cognitiu explicitats en els
tipus (narraci, descripci), les caracterstiques (adequaci, coherncia, cohesi i correcci) i les
funcions (informar, dramatitzar).
Aquest enfocament comunicatiu no desatn cap de les quatre habilitats, o destreses, lingstiques:
escoltar, parlar, llegir i escriure. s per aix que, en cada pgina, us informem de les destreses que
shi treballen especialment. No hem bandejat ni la mediaci ni la interacci com a destreses, tot i que
ens ha semblat poc aclaridor incidir-hi en el manual, ja que cada professor t activitats en qu aquests
aspectes es poden treballar (consulteu http://www6.gencat.net/llengcat/aprencat/marc.htm).
Aquestes habilitats shan de treballar, al nostre parer, de manera parallela en totes les seqncies
didctiques. De res servir al valenci que lalumnat no faa faltes dortografia si no fa sovint un s
oral de la llengua (i si obviem la qesti de les actituds). Aix, considerem que el treball sobre loral
formal s fonamental (seguim les teories de Joaquim Dolz en aquest sentit) i proposem la formulaci contnua de propostes relacionades directament amb el treball oral a laula. Sabem que s difcil
trobar propostes per al treball oral des dun material escrit i, tot i aix, proposem reiteradament
activitats que es poden formular tant oralment com per escrit i napuntem altres que poden servir
per a guiar el professorat en direcci a un objectiu fonamental a les nostres aules: que lalumnat
siga capa dexpressar-se oralment amb correcci i fludesa en acabar la secundria obligatria.
A ms, sha dassolir aix tant en situacions formals com en situacions informals.
El tercer element s lenfocament interdisciplinari que implica labandonament de la concepci tradicional de la construcci del saber en departaments estancs i una opci per esquemes mentals
conceptuals plens dinterrelacions i relacionats amb la prpia construcci del coneixement. En
la didctica de la llengua, s fonamental la perspectiva de la didctica integrada de llenges que
implica coneixements comuns lingstics bsics (competncia subjacent comuna, consulteu la
proposta de Vicent Pascual en http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/vp_tl.htm) que poden ajudar
lalumnat en el procs daprenentatge. Ac es concreta en el tractament de temes que afectarien

altres rees del coneixement o de temes que, tradicionalment, han quedat fora de lescola i que
ara formen part dels nous coneixements que lescola ha de fer front.
La lectura dels textos seleccionats us mostrar que tamb hem tingut molt present la relaci important entre el currculum longitudinal i el transversal (conjunt de continguts de rellevncia especial per al desenvolupament de la societat durant els ltims anys). Encara que, potser, hi ha una
tendncia sorprenent i continuada a lassignaturitzaci del saber, considerem que paga la pena
continuar formant ciutadans crtics, responsables i lliures des de totes les rees del currculum.
Tamb des de la nostra de llengua i literatura, dues expressions de la cultura, s a dir, de cada
manera dentendre el mn.
No hem volgut deixar, per, desats cap dels vessants que integren la formaci lingstica i literria:
les activitats gramaticals clssiques, la informaci sobre els diferents nivells de llengua o alguns
apunts dhistria literria. En definitiva, all que tradicionalment sha considerat educaci literria
i lingstica, tot i que aquests conceptes no shagen considerat aix. Justament en leducaci
lingstica hem optat per bandejar laspecte histric, que reprendrem en cursos posteriors, i ens
hem centrat en aspectes que tenen a veure amb el plaer de la lectura i amb lanimaci lectora, que
esperem que ser la pea clau en la formaci literria en el futur immediat.
Aquest material tampoc no us decebr en altres sentits: s un material pensat des del punt de
vista de lautoaprenentatge, perqu al cap i a la fi quin aprenentatge no s, en part, autnom? Aix,
lalumnat shi pot enfrontar i treballar diversos aspectes relacionats, sempre amb la textualitat, perqu aquest s el fil conductor de la nostra proposta: el text, o ms aviat, el discurs.
Com podreu comprovar, leix que articula la nostra proposta s la necessitat de la producci oral
i escrita ms diversificada (amb tots els passos: planificaci, textualitzaci i revisi) com a part
fonamental del procs educatiu. Lalumnat llig i saproxima als textos, els analitza i en capta les caracterstiques i els mecanismes que usen i, desprs, les incorpora a les prpies produccions. O aix
hauria de ser. En aquest sentit, hi ha algunes propostes tradicionals que ens semblen interessants,
com ara el dictat (ens basem en propostes com les de Daniel Cassany El dictat dins de la revista
Com ensenyar catal als adults, 26, febrer de 1992, p. 4-11) o el comentari de textos (vegeu Josep
Ballester, Leducaci literria, Valncia, 1999).
Pel que fa a leducaci audiovisual, que el currculum continua, sorprenentment, deixant de banda
pel fet de considerar-la un annex al currculum clssic, considerem que s el professorat qui ha de
decidir com utilitza aquest suport tant per a leducaci lingstica com per a leducaci literria. Tot
i que el considerem fonamental, hem de tindre present que la cultura del nostre alumnat s bsicament audiovisual i, en conseqncia, ens sembla agosarat fer una formaci autntica des de les
pgines del nostre material quan no tots els centres disposen ni dels materials ni de les installacions
adequats i quan la cultura audiovisual en valenci estiga ben lluny de gaudir duna situaci normalitzada (consulteu http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/Publicacions/LLIBREBLANC.pdf).
Aquest material no resol cap curs: no ho pretn. La soluci definitiva de cada grup, de cada curs,
de cada moment educatiu noms la tenen els alumnes i el professor/a de la situaci especfica. No
obstant aix, pensem que el material que teniu a les mans pot ser la base per a acomplir a aquests
10
objectius. De fet, la guia didctica que acompanya el material pretn ser molt ms que un solucionari senzill amb una proposta de programaci al davant; pretn ser un recull de pistes per a usar el
material que us oferim i modificar-lo de la manera que considereu ms convenient.
Esperem haver aconseguit alguna part del nostre propsit i que aquest material us anime a continuar amb la tasca que tots compartim.
11
3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE

3.1 Llibre de lalumne
El llibre de lalumne de primer t com a eix central dels seus objectius ladquisici de les anomenades competncies bsiques. Per aix, cada unitat presenta els recursos didctics adequats per
adquirir-les: un text de lectura, una proposta especfica dactivitats TIC, etc.
A ms, com a novetat, la seqenciaci del llibre s donze unitats didctiques ms una altra de
recopilaci i sntesi, anomenada +1. Aix permet desplegar els continguts de tot el curs duna
manera ms real, carregant menys volum de faena en el tercer trimestre, que sempre s ms curt
que els altres.
Aquest llibre va acompanyat dun CD de recursos digitals.
ESTRUCTURA DEL LLIBRE DE L'ALUMNE
BITLOT
El llibre de Valenci: llengua i literatura de 2n dESO sestructura en 11 unitats didctiques. A ms, al final
del llibre sinclou la unitat +1, una unitat de recopilaci i sntesi dels continguts ms importants, i un annex.
LLENGUA I SOCIETAT
EDUCACI LITERRIA
Informaci al marge que complementa els continguts

de l'apartat.
LLENGUA I SOCIETAT LLENGUA I SOCIETAT
Ximo Lpez, Joan Domnech, Joan Gregori i Francesc Llopis
ESTRUCTURA D'UNA UNITAT
a Busca informaci en Internet sobre tot all que consideres important: localitats ms importants, activitat econmica, espais naturals, espais culturals, poblaci...
b Escull els aspectes ms destacables i ordenals segons consideres que cal introduir-los. Pots fer grups segons els aspectes
culturals, leconomia, etc.
Text del pianista
i Espanya, Brasil i Portugal...
es troba: amb els amics, amb la famlia, en el treball, en un examen, en

lautobs...
2
Llig aquest text i respon les qestions segents, igual que feres en
lactivitat anterior:
Avui en terres de Frana
Eren les nou del mat del 8 de febrer de 1939. La vespra, a poqueta nit,
havia travessat la frontera francesa per la Jonquera. La vespra, per tant, quan
vaig lliurar el meu fusell al gendarme que mel deman, vaig deixar de ser
soldat de la Repblica espanyola per convertir-me en refugiat de guerra.
Com que el camp del Vol lhavien habilitat ms que res per a dones
i xiquets, els meus companys i jo, uns deu o dotze en total, havem
dormit als afores del poble en els bancalets de les ltimes cases.
Carretera avant, de tot arreu sorgien refugitats i sens agregaven. A entrada de fosc, vam arribar a
Sant Cebri de la Marenda i nrem ms de dos-cents. Sense perdre punt, ens van internar en un
camp de concentraci installat a la platja. No tenia barracons per a dormir i nosaltres mateixos
vam improvisar tendes de campanya amb pals, filferros i les nostres mantes.
Hi vaig ser un mes. Un mes dalimentaci molt deficient, de diarrea, de sobresaturaci humana
i de milers i milers de polls que, com si tamb tinguren por del feixisme, ens havem acompanyat
en lexili.
Manuel Joan i Ariny, 10.193 Escuma de mar, Perifric edicions (fragment)
Sergio Dalma, Foc a lnima

a Digues a quin gnere literari creus que pertany el text anterior:
poesia
poesia
a Qu creus que vol dir el text?

b Qu volia dir el pianista amb all de les tecles negres i blanques?
18
teatre
narrativa
teatre
narrativa
assaig
assaig
b Tria una de les opcions segents per a justificar la resposta de
lexercici anterior:
1 Perqu est contant una histria desdeveniments que tenen
entre si una relaci temporal (cronolgica) amb uns protagonistes i unes accions i escenaris.
2 Perqu parlen directament uns personatges en un intercanvi
didees constant i sembla que pot ser representat en un escenari.
3 Perqu expressa, en prosa, les idees prpies sobre temes que
tenen a veure amb el coneixement, la cincia, la vida...
4 Perqu s un text fragmentat que sembla que t un ritme, i en
algunes ocasions rimen el final dels fragments que lintegren.

J. Lpez Mels, Programa Educaci en Valors, CAM (fragment adaptat)
Lestrat social. Depenent del grup social en qu sorganitza la societat, hi
ha parlants que tenen ms possibilitats que altres a lhora de comunicarse; com ms cultura, ms possibilitats lingstiques.
EDUCACI LITERRIA GNERES LITERARIS

lexercici anterior:
s impossible conviure en harmonia social si els blancs i els negres, que fsicament estan en la mateixa
societat, com les tecles del piano, sodien o simplement signoren. El bon enteniment, la uni entre
els uns i els altres, s condici necessria per a constituir una obra que ens enriquisca a tots.
La situaci. Cada parlant usa formes diferents segons en quina situaci
ndex
de continguts
TCNIQUES I NOUS
DISCURSOS
La lectura en veu alta
LLENGUA I SOCIETAT
La diversitat lingstica
Sento pnic sense tu,

si res ja no mimporta,
si ja no puc sommiar,
no tenir-te al meu costat,
thas endut la primavera
la meva nima sencera
i encara no s per qu.
Si no ets amb mi no tindr control

i tot el que menvolta sentir el dolor,
Senyores i senyors, mhe adonat que, al principi, tot just podeu aguantar la msica que us
oferia. Ja s que era un so horrible i probablement heu pensat que us prenia el pl.
Mireu, en el piano hi ha tecles blanques que poden representar els europeus i tecles negres que
poden representar els africans. Si toquem nicament les tecles blanques, per molt que ens esforcem, sonar una msica feridora i sense cap harmonia. I el mateix passaria amb les tecles negres.
Si es toquen les dos, duna manera concorde i artstica, la msica ser meravellosa.
histria, aix no s igual langls de Shakespeare que lactual.

Lespai. Les llenges es parlen diferent en llocs diferents: Colmbia
GNERES LITERARIS
Introducci als gneres literaris
res no passar i res no quedar

i no ser ms que una roca,
si torno a pensar que te noblidars
el foc crema lnima dels dos,
s que em rendir, que ja no tornar
a veure tanta llum mai ms.
Noms penso com tenir-te,

de la pluja vull amagar-te,
seure junts sota la lluna
i sentir la teva pell
i un estel faci del cel
un cel en calma,
ja no puc quedar-me sol.
Van comenar a sonar notes discordants sense harmonia ni cap ritme.

El governador estava sufocat i a punt dalar-se, quan el professor va fer
brollar una melodia, de bellesa incomparable, que va entusiasmar els assistents. Una vegada conclosos els aplaudiments, va dir:
Mapa dels subdialectes valencians.
La llengua s diferent segons quatre parmetres:

El temps. Les llenges evolucionen i canvien de forma al llarg de la seua
DISCURSOS I DESTRESES
LINGSTIQUES
Les funcions del llenguatge
LLENGUA I SOCIETAT
CONEIXEMENT
DE LA LLENGUA
Llig el tex segent i respon les qestions:
Sento por si tu no hi ets,

no sc res sense calor,
la tendresa avui s dolor,
s tan frgil el teu cor
i no puc quedar-me sol.
Llig el text segent i contesta les preguntes:
En un pas afric el governador general va oferir un sopar de gala en

honor dun professor de color, fams pianista. Al final del sopar, el
governador va demanar al professor que tocara alguna pea.
Unitat
Continguts
COMUNICACI
EDUCACI LITERRIA
TCNIQUES DE TREBALL
a Parles valenci? I la teua famlia?

b Si parles valenci, quin subdialecte parles: septentrional, castellonenc, meridional, alicant o central?
c Parles igual amb els teus amics que quan escrius un examen?
d Parlaven igual els valencians del segle XVI que els valencians
actuals? Per qu? Parla igual, una persona que tinga molta cultura
que una persona que siga, per exemple, analfabeta? Per qu?
3
Allez hop! Allez hop! Quatre senegalesos muntats a cavall i amb

el sabre desembeinat ens van obligar a afegir-nos a la comitiva que
comandaven.
AC TIVITAT S
Respon les preguntes segents:
Ttol d'unitat
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Els gneres literaris sn uns formats en qu es poden agrupar totes
les produccions que anomenem literries. Es classifiquen en quatre tipus:
narrativa, poesia, teatre i assaig.
Digues el que spies de la comarca on vius:
No tots els valencians parlem igual la nostra llengua. Ja deus saber que hi ha, a
ms, catalans i mallorquins amb els quals compartim, llengua, cultura i histria.
El mapa segen et pot donar idea dels llocs on es parla valenci i dalgunes
diferncies en com es parla.
2n
AC TI V I TAT S
PGINA D'ENTRADA
eso
Introducci a la literatura.
1
La diversitat s real en tots els mbits de la vida: hi ha diversitat biolgica,
diversitat de cultures, diversitat de situacions socials, etc. De fet, una cosa
que fa diferents els humans de la resta despcies del mn s que cada
persona s diferent de les altres. Quant a les llenges, passa el mateix: hi
ha moltes de llenges, cada llengua s diferent i, a ms, es manifesta de
forma diferent segons diversos parmetres.
3
Comenta les principals semblances i diferncies entre el text de
Sergio Dalma i el de Manuel Joan Ariny.
12
19
13
FONTICA I ORTOGRAFIA
Els sons i les grafies (I):
lletres i dgrafs. Les vocals:
obertes, tancades
i neutralitzacions
Foto entrada unitat
GRAMTICA
Loraci simple
LXIC
La terminologia de la informtica
diari daula
Aquesta s la primera unitat del segon curs del llibre de llengua. Escriu
una breu redacci on expliques qu esperes daquest curs: quines coses
esperes aprendre, qu tagradaria estudiar, com tagradaria fer la classe
i organitzar-la
Contesta aquesta pregunta: per a qu et pot ajudar en la teua vida diria
la classe de llengua?
En principi, pareix que cada assignatura que es curse en el centre noms
serveix per a aprovar i, si saproven totes, donen un ttol. Aleshores, lnic
objectiu del sistema educatiu s expedir ttols?
Laltra possibilitat s contestar una vaguetat: sestudia per a aprendre. Per,
per a aprendre qu? Qu s aprendre?
AVALUACI
Objectius
Reconixer les funcions del llenguatge.
Conixer els gneres literaris.
Fer una lectura en veu alta.
Saber qu s la diversitat lingstica.
Conixer els sons, les grafies.
Saber pronunciar les vocals.
Saber qu s loraci simple i els
seus components.
Conixer la terminologia relacionada amb la informtica.
Objectius
de la unitat
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
Fontica i ortografia, gramtica, lxic
Fes una redacci que conteste algunes qestions que, en principi, sn ben
bsiques per a afrontar el curs que queda al davant.
8
Aquest apartat inclou els continguts de fontica i ortografia, gramtica i lxic i les seues activitats.
COMUNICACI
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA FONTICA I ORTOGRAFIA
Diari d'aula
Els dgrafs sn grups de lletres que representen sons que no es poden

representar amb una sola lletra. s per aix que, excepte uns pocs, la resta
shan de separar en lescriptura: ix, ll, mm, nn, rr, ss, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx,
tz. No se separen: qu, gu, ll, ny i ig (a final de paraula).
ve (baixa)
ve doble
i grega
ics
AC T I V I TAT S
1
El sistema descriptura rom o llat s alfabtic i prov del grec a travs

de letrusc. T lorigen cap al segle vii a. de C. El sentit de lescriptura
s horitzontal i en lnies. En principi, sescrivia de dreta a esquerra, per,
finalment, es va consolidar lescriptura desquerra a dreta.
A ms, tenim la possibilitat de modificar algunes lletres per a matisar els

sons que representen: sn la , , , , , , , , , .
COMUNICACI DISCURSOS I DESTRESES LINGSTIQUES

La comunicaci s un fenomen complex que es pot sintetitzar en un esquema en qu apareixen tots els elements que intervenen en cada acte comunicatiu.
Context
(pragmtica)
referent
(refencial)
emissor
(emotiva)
missatge
(potica)
receptor
(apellativa)
canal
(ftica)
codi
(metalingstica)
Les funcions bsiques del llenguatge sn les segents:

Funci pragmtica: en un acte de comunicaci preval la funci pragmtiRESPON
ca quan all ms important s el context en qu es dna la comunicaci.

Funci referencial: se centra en el significat del missatge, el referent.
Funci emotiva: quan el ms important s lexpressi de lemissor.
Funci potica: la forma del missatge s essencial per a transmetre
connotacions i imatges.
Funci apellativa: se centra en el receptor per a persuadir-lo i influir en
la seua conducta.
Funci ftica: t com a finalitat iniciar o mantindre la comunicaci entre
Digues quina funci bsica del
llenguatge representa aquesta

imatge. Raona la resposta.
persones.
Funci metalingstica: susa la llengua per tractar sobre llengua.
AC TI V I TAT S
1
Explica qu s un text literari i raona quina s la funci lingstica
principal dels textos literaris.
Demanava amb els ulls suplicants que li deixaren romandre all. El

conductor va quedar perplex. Els seus camarades parlaven entre si
animadament, relatant casos dalguns gossos massa vells i intils
per al treball que van morir de tristesa en veure que sels separava
dels seus arreus. Finalment, commoguts i apesarats, van acordar
que ja que Dave havia de morir prompte, morir almenys enganxat
al trineu, amb el cor ple dalegria en caure en el lloc dhonor. Van
tornar a posar-li el corretjam; lanimal, sentint-se orgulls i satisfet,
va comenar a tirar amb tanta nima com sempre; per no va poder
reprimir els crits dangoixa que involuntriament li arrancava el
dolor de la ferida interna.
I aix va saber mantindres en el seu lloc, fins que, arribada la nit
i ests en el campament, el conductor li va fer lloc al costat de la
foguera. Va posar-se en peu fent un esfor enorme i convulsiu, es
va trontollar, vacillant, i va rodar sobre la neu. Encara intentava
avanar amb les potes esteses i sacsant el cos com si volguera caminar a fora de convulsions; per el van abandonar les esgotades
forces, i quan els seus camarades el van veure per ltima vegada, jeia
sobre la neu, panteixant, febril, ansis de seguir-los.
Lalfabet rom ms antic contenia noms 21 lletres i, al principi,

com hem dit, semprava una direcci descriptura de dreta a esquerra. Algunes inscripcions pbliques sobre pedra i metall mostraven
separaci de paraules per mitj de punts collocats a mitjana altura.
Els accents obert ( ` ) i tancat ( ) davant de les vocals, indiquen que aquesta
s la lletra tnica i que es pronuncia daquesta manera. La a s una vocal
sempre oberta i la i i la u sn sempre tancades, per tant, no hi ha cap dubte
sobre ls de laccent.
Promotora espaola de lingstica (adaptaci)
En general, es pronuncien amb o oberta
a Quins altres alfabets coneixes? Amb quines llenges els relaciones?

b Hi ha cap alumne del grup que spia usar un altre alfabet?
c Per qu creus que pot ser important que tantes llenges del mn
compartim un mateix alfabet?
Davant de sllaba amb -i- o amb -u-: conveni, fmur, Davant de vocal -i- o sllaba amb -i-: boina, crnic, dimoni.
Davant de vocal -u- o sllaba amb -u-: bou, mdul,
ingenu, srie.
Davant de -l- o -ll- o -rr- o -r + consonant-: cella,
ploure.
La major part de les esdrixoles: clera, dmino. Per
collegi, cruel, expert, guerra, vers.

Paraules acabades en -eu i algunes terminacions cultes
frmula.
mal, esfag, prleg, torxa.
gnere, mtode. Per esglsia.
incls, recls...
gendre, tendre.
Taules que resumeixen

els continguts i que tamb
es poden trobar en el CD.

a Qu pot passar si no usem accents? Com podem saber quina s
la sllaba tnica?
b Quina s la diferncia de pronunciaci entre una sllaba tnica
i una dtona?
c Quina s la diferncia de pronunciaci entre una vocal oberta i una
de tancada?
-oig/a (roig); -ol/a (sol, escola); -ort/a (horta); -ossa (brossa); -ost/a (impost); -ot/a (xicot).
Altres paraules: Josep, Lloren, Vicent.
Lapis niger. Observa que t uns

punts collocats a mitjana altura per separar paraules..
2
Busca al text de lactivitat 1 les paraules que contenen un dgraf i les
que contenen una lletra modificada; desprs, escriu-les en el teu quadern.
(-ecte/a, epte/a): concepte, correcte, fideu, hereu, preu, La major part dels termes cientfics i neologismes: antrajecte, recepta.
La major part de les esdrixoles: ancdota, clemncia, Participis dels verbs compostos de cloure: descls,
En alguns mots amb el grup -ndr-: cendra, divendres, Les terminacions: -oc/a (groc); -o (velo); -of/a (carxofa);
En algunes paraules acabades en os, -osa: arrs,

mos, llosa, rosa.
20
21
Jack London, La crida salvatge (fragment adaptat)

a Digues si aquest fragment et sembla trist o alegre i explican les
raons.
b Fes una breu descripci dels personatges que hi intervenen.
c Posa un ttol al fragment.
d Identifica el protagonista daquest fragment i descriu-lo.
e Quina es la funci lingstica predominant en aquest text?
3
Fes una llista dels actes comunicatius ms importants que fas cada
dia i esbrina quina ns la funci lingstica predominant.
10
TCNIQUES DE TREBALL
AVALUACI
11
Tcniques de treball
S'hi treballen, principalment, les habilitats lingstiques.
Activitats
Activitats sobre els continguts estudiats
TCNIQUES DE TREBALL TCNIQUES I NOUS DISCURSOS
ample, quasi pla, amb el front molt ixent i el stop profundament accentuat. El seu morro s molt curt, ample, arromangat, amb les foses
nasals ben obertes i simtriques; disposa de plecs concntrics i simtrics
que cauen sobre els llavis superiors. La mandbula s ampla, quadrada
i potent. La mandbula inferior mostra una ampla corba, i acaba davant
duna mandbula superior. La condici de la dentadura s que els llavis
superior i inferior sunisquen cobrint completament les dents. El seu coll
ha de ser curt i arquejat. Els ulls tenen una expressi viva de color fosc,
prou, grans, redons i ixents, sense mostrar el blanc quan mira de front.
De grandria mitjana, les seues orelles sn erectes, amples en les bases
i arredonides en la punta. El cos seleva progressivament fins al nivell del
llom inclinant-se cap a la cua. Lesquena s ampla i musculosa, el llom curt
i ample, la gropa obliqua, el pit cilndric i ben profund. La cua s curta,
grossa en la base, enroscada i esmolada en la punta. La pell ha de ser suau
al tacte, amb una capa de to lleonat, ja siga tigrat o no, i pot tindre
taques blanques; el color tamb pot ser arena, negre o blanc-tigrat. El
pes no ha de ser menor a 8 quilos, ni major de 14.
NOSTRA TERRA
Els nobles dAnglaterra, en ledat mitjana, tenien enormes gossos que utilitzaven en combats contra lenemic i tamb per a caar bous. Com que
noms els nobles podien gaudir de la companyia daquests grans cans, la
picaresca del poble va originar un gos tan fort i combatiu com el mast
per de potes curtes: el buldog angls. La crisi econmica del segle xix va
obligar a emigrar els artesans txtils de Nottingham a Calais i semportaren
les seues mascotes que es distingien per les orelles de petxina. En creuar
aquests gossos amb el terrier-boules va aparixer el buldog francs.
Activitats orals
T un carcter sociable, viu, juganer, esportiu i entusiasta. No requereix

excessivament de les nostres carcies constantment, per s de companyia
permanent. s important prestar atenci a la seua educaci mentre encara
s jove i mostrar fermesa, castigant-lo immediatament que actua malament
i premiant-lo quan fa alguna cosa b. A aquesta afectuosa raa els encanten
els xiquets, juguen amb ells i en gaudixen, per cal controlar fins a quin
punt arriben amb el joc, ja que semocionen molt i no sadonen que estan
esgotats; com que tenen la trquea estreta, ja que sn molt xatos, tenen
dificultats respiratries, per aix ronquen, i si es cansen molt comencen a
respirar sufocadament i sofeguen i poden arribar a morir. Tot i aix, conv
traurels a passejar, ja que s bo que facen exercici. Tamb sn bons per
a les persones majors, ja que sn molt tranquils i els encanta fer llargues
sestes en companyia.
Activitats en grup
Activitats de refor
La gestaci dura uns 63 dies. Passat este temps es poden veure els cadells
en una ecografia. Si tenen poques pulsacions i la gossa t smptomes de
part, cal fer-li la cesria. Els gossets, en este cas, solen eixir quasi morts
i cal reanimar-los i llevar-los els lquids dels nas i la boca amb lajuda duna
xeringa amb farinetes fins que criden. Una vegada estan b, cal donar-los
calor amb una bombeta roja per exemple. Les buldogs franceses solen
ser magnfiques mares, netegen els cadells, paren atenci de no xafar-los
i sestan molt quietes i els alimenten fins que ho consideren necessari.
Activitats d'ampliaci
Les atencions que requereix el buldog francs no sn molt exagerades, ja

que un dels seus avantatges s que t un pelatge curt i noms amb
raspallar-los el pl mort s suficient. Segons les condicions de
vida, cal llavar-los peridicament, com a mnim una vegada
al mes. Tamb cal netejar les xicotetes arrugues que t en la
cara i amb atenci a les orelles sense tirar-hi aigua perqu els
podem produir una otitis.
BITLOT
La relaci de lalfabet rom amb letrusc apareix ja en el lapis niger

(s. vi a. de C.) que s la inscripci romana ms antiga, trobada al
Frum Rom sobre la tomba de Rmul.
La e i la o poden accentuar-se obertes o tancades:

En general, es pronuncien amb e oberta
Lautor
Jack London (1876-1916),
escriptor estadounidenc autor
de grans obres com El fill
del bosc, La crida salvatge
i Claublanc entre altres.
La caravana es va detindre davant de lespessor del bosc. El mests

va tornar sobre els seus passos cap al campament que acabaven
dabandonar. Els altres conductors el van seguir. Regnava un silenci
trist i absolut. Va sonar un tir. Els homes van tornar precipitadament. Van esclafir els fuets, repicaren alegrement els cascavells, i els
trineus van lliscar una vegada ms sobre la pista de gel. Per Buck
i els altres gossos ho havien comprs tot. El cadver de lincansable
germ de treball jeia sagnant i immbil, ms enll de la selva, com
una taca de prpura sobre el sudari de la planura blanca...
etrusc Llengua
mediterrnia procedent
probablement duna fusi
delements autctons
i asitics, parlada en
lantiga Etrria.
Moltes llenges que no tenien sistema propi descriptura han adoptat lalfabet rom o llat (lalfabet que ara mateix ests llegint). El
rom, per tant, s lalfabet ms universalment ests.
La diresi sobre la u indica que aquesta lletra sha de sentir (ping, qesti)
quan podria esdevenir part dun dgraf. La diresi sobre i i u indica b que
s la vocal tnica de la paraula, per no es pot accentuar segons les regles
daccentuaci (rell, rona), o b que aquesta lletra no forma diftong amb
lanterior vocal (fludesa o sucidi).
Llig atentament aquest fragment de La crida salvatge de Jack

London. Desprs, resol les qestions que es plantegen a continuaci:
2
Cada un dels elements que intervenen en aquest esquema de la comunicaci

es pot relacionar amb una funci lingstica. Aix s, cada acte comunicatiu
t totes les funcions lingstiques, per segons lelement que predomina en
aquell acte comunicatiu, predomina una funci lingstica diferent.
Roman Jakobson, lingista que

va formular lesquema bsic de la
comunicaci.
La trencada representa el so de la s davant de a, o, u en algunes ocasions:

caa, a. Les raons sn de tradici histrica.
Llig atentament el text segent i contesta les preguntes:
zeta
hac
ge
te
efa
essa
erra
be (alta)
cu
de
pe
ena
ema
ela
ca
jota
i (llatina)
ce
Lalfabet actual t 26 signes amb els quals es poden expressar infinits missatges. De fet, en cada llengua lalfabet expressa una realitat fontica diferent:
S'hi treballen, principalment, les habilitats lingstiques.
Els sons i les grafies (I): lletres i dgrafs.

Vocals: obertes, tancades i neutralitzacions
Comunicaci
Un bon buldog ha de tindre el cap fort, gran, quadrat,

amb una plecs i arrugues quasi simtrics; amb un crani
Activitats per a treballar els continguts estudiats

en la unitat.
AVALUACI
S ABIES QUE
Stop s la part del cap
del gos on suneix el front
i el musell.
AC TI V I TAT S
1
Respon les qestions segents relacionades amb el text anterior:
En venien ms, i aviat em va voltar un redut grup de potser vuit o deu

daquestes criatures exquisides. Una delles sem va adrear. s estrany:
sem va acudir que la meva veu era massa ruda i profunda per a elles. Per
aix vaig fer que no amb el cap, vaig assenyalar-me les orelles i vaig tornar
a fer que no amb el cap. Va avanar-se un pas, va dubtar i em va tocar la
m. Llavors vaig sentir daltres tentacles petits i tendres sobre lesquena
i les espatlles. Volien assegurar-se que jo era real. No hi havia res dalarmant
en aix. s ms, hi havia alguna cosa en aquelles personetes que inspirava
confiana una gentilesa graciosa, un cert assossec de xiquet petit. I, a ms,
semblaven tan frgils que vaig poder-me imaginar que els tirava tots per
terra com si foren bitlles. Per vaig fer un moviment brusc per a prevenirlos quan vaig veure les seves manetes roses palpant la Mquina del Temps.
Per sort, llavors, quan encara no era massa tard, vaig pensar en un perill
que fins aleshores havia passat per alt, vaig atnyer les barres de laparell,
vaig descargolar les petites palanques que lhaurien posat en marxa i me
les vaig ficar a la butxaca. I vaig continuar pensant qu podia fer per a
comunicar-me amb elles.
Desprs, observant els seus trets de ms a prop, vaig veure noves peculiaritats
en la seva bellesa porcellanenca. Els seus cabells, uniformement arrissats,
sacabaven de sobte al coll i a les galtes; a la cara, no nhi havia ni rastre,
i les orelles eren singularment menudes. Les boques eren petites, amb
uns llavis ms aviat prims i de color vermell viu, i les barbetes acabaven
en punta. Els ulls eren amples i submisos; i aix pot semblar egoista
per part meva fins i tot llavors vaig figurar-me que hi havia una certa
manca de linters que els hauria pogut suposar.
a Digues de quin tipus de text creus que es tracta i argumenta la

resposta.
b Explica quin s el tema del text.
c Subratlla en el text les paraules que no conegues i busca-les en
un diccionari. Pots usar Internet, si ho creus convenient.
Com que no feien cap esfor per comunicar-se amb mi, sin que
simplement sestaven entorn meu somrient i parlant entre ells amb
entonacions suaus i amanyagadores, vaig comenar la conversa. Vaig
assenyalar la Mquina del Temps i desprs a mi mateix. Llavors, dubtant un instant sobre com expressar el Temps, vaig assenyalar el sol. Tot
seguit, una criatura graciosa i pintoresca amb un vestit de quadres blancs
i purpuris va repetir el meu gest i em va sorprendre en imitar el so dun tro.
3
Per grups, prepareu un fragment del text per a llegir-lo en veu alta.
Feu la preparaci en veu baixa, marmolant per a no molestar la resta de
grups. Desprs, quan ho indique el professor o professora, llegiu el
vostre fragment de manera que es puga entendre per lentonaci, que
ha de ser correcta. Per a aix, primer, heu dhaver ents b el signicat
del text.
2 Busca en el diccionari el signicat de les paraules que no entengues del text

La mquina del temps.
LA MQUINA DEL TEMPS
2
Fes una lectura atenta del text en veu alta marcant els punts i les
comes. s millor que lliges de peus perqu aix el diafragma no estar
comprimit i podrs respirar millor. La respiraci s, segurament, el ms
important.
16
H. G. Wells, La mquina del temps, Ed. Empries (fragment)
17
26
AVALUACI
Llig aquest text:
Un moment desprs, aquesta cosa frgil del futur i jo estvem cara a cara.
Va venir directament cap a mi i va esclatar a riure. Primer, em va xocar
labsncia de qualsevol signe de por en el seu comportament. Es va girar
cap als altres dos que el seguien i els va parlar en una llengua estranya,
lquida i molt dola.
Lautor
H. G. Wells (1866-1946). Escriptor i filsof angls fams
per les seues noveles de ficci com ara Lhome invisible
i La mquina del temps entre
altres.
Inma Abad, Nostra Terra (fragment adaptat)
Explica si tha agradat el text. Raona la resposta.
4 Digues a quin gnere literari pertany el text La mquina del temps i raona la
resposta.
5 Busca informaci en Internet sobre les llenges al mn i les llenges a Europa.
Consideres que la diversitat s important o, per contra, s un obstacle per a les
relacions personals?
6 Identica les funcions lingstiques predominants en cada un dels actes
comunicatius segents:
a Parles pel mbil amb un familiar (per no se sent b).

b Un professor explica els pronoms a un grup de 2n dESO.
c Expliques a un amic com arribar al cine.
d Un poeta llig les seues creacions a un grup dalumnes.
e Una professora fa clase a un grup de 2n dESO.
7 Analitza les oracions anteriors buscant el subjecte, el predicat i
les funcions sintctiques principals que contenen (no analitzes el que
hi ha entre parntesis).
8 Busca 10 paraules que pugues relacionar, amb el camp semntic de
leducaci.
9

a Quines novelles tagrada llegir?
b Quines pellcules tagrada veure? De quin tipus sn?
10 Fes una redacci on analitzes la relaci entre els dos gneres narratius de
lexercici anterior (novella i cinema) i les raons que hi ha a favor o en contra
de llegir o de veure pellcules. Desprs, podeu debatre aquestes qestions en
grup.
diari daula
Has arribat al final de la primera unitat del llibre i podem continuar amb el diari daula que
hem comenat.
Aquest diari s una mena de recapitulaci i reps de tot all que passar en aquesta classe de
llengua i literatura durant el curs.
En aquest primer diari pots anotar qu tha agradat ms i qu tha agradat menys daquesta
primera unitat. Quines coses consideres que et serviran per a la teua vida quotidiana i quines,
en canvi, no veus que tinguen una gran aplicaci prctica en all que fas i que fars habitualment.
Pots trobar ms informaci en el web:

27
2n
eso
Recursos digitals
per a lalumne
3.2 Guia didctica

La guia didctica s un conjunt de materials concebut per
complementar la planificaci que cada docent fa daquest curs.
Cont el nostre projecte per a lESO, les programacions, les
orientacions didctiques, les avaluacions i el solucionari de la
matria de Valenci: llengua i literatura.
12
PROJECTE
Projecte
Inclou una presentaci, la descripci dels nous materials, la referncia a les competncies bsiques corresponents, els principis metodolgics i lestructura
didctica duna unitat.
GUIA DIDCTICA
PROJECTE
GUIA DIDCTICA
Programacions
PROGRAMACIONS
PROGRAMACIONS
Inclouen el currculum oficial de la matria, desplegat a partir dels objectius, els continguts i els criteris
davaluaci, i la programaci especfica de la matria per al curs corresponent.
GUIA DIDCTICA
ORIENTACIONS
I SOLUCIONARI
Orientacions i solucionari
Proposen indicacions, suggeriments i comentaris
del contingut del llibre de lalumne i recursos complementaris per al docent. Recopila les solucions de
totes les activitats del llibre de lalumne.
GUIA DIDCTICA
AVALUACIONS
GUIA DIDCTICA
ALTRES RECURSOS
AVALUACIONS
Avaluacions
Es presenten lavaluaci inicial, lavaluaci sumativa i lexplicaci de lavaluaci formativa relacionada amb els criteris davaluaci i inclosa en el CD.
Lavaluaci formativa est preparada per a ser personalitzada i impresa.
ALTRES RECURSOS
Altres recursos
3.3 CD de la guia didctica

La guia didctica de Castellnou Editora Valenciana incorpora un CD per cada matria amb un
conjunt de recursos digitals que completen la versi impresa.
Guia didctica
Guia didctica, prpiament dita, en format PDF
Material de suport per a lavaluaci
Programacions:
Programaci de matria (en format Word)
Programaci daula (en format Word)
BITLOT
2n
eso
BITLOT
Quadres conceptuals.
Guia didctica i recursos digitals
per al professor
2n
eso
Programacions
per al professor
13
4. TRACTAMENT DE LES COMPETNCIES BSIQUES

En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mnims de lEducaci Primria i de
lEducaci Secundria Obligatria, es fixen les anomenades competncies bsiques que els alumnes han dhaver adquirit al final de leducaci obligatria.
Com tothom sap, la incorporaci de les competncies bsiques al currculum deriva de la reflexi
sobre leducaci en el segle XXI que sha anat fent en lmbit dels pasos de la Uni Europea. La
UNESCO va encarregar un estudi sobre aquest tema a una comissi internacional presidida per
lantic president de la Comissio europea, Jacques Delors, que aplegava experts darreu del mn,
no solament occidentals. Linforme, presentat el 1996 amb el nom Educaci: hi ha un tresor amagat a dins tot i que es coneix habitualment com a Informe Delors, estableix els quatre grans pilars
de leducaci:
1. Aprendre a conixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que no tots
els mtodes sn adequats per aprendre a conixer i considera que, al capdavall, ha dhaver-hi el
plaer de conixer, comprendre i descobrir.
2. Aprendre a fer. Les persones es formen per a desenvolupar una faena, tot i que, de vegades,
no puguen fer-la. En lloc dassolir una qualificaci personal (habilitats), cada vegada s ms necessari adquirir competncies personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacionar-se,
crear sinergies, etc. En aquesta tasca, s molt important la creativitat.
3. Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En linforme, safirma
que aquest s un dels reptes ms importants del segle XXI. En la histria de la humanitat, mai no
sha tingut el poder destructiu que hi ha ara. Davant daquesta situaci, cal aprendre a descobrir
els altres; apreciar que som diferents, per que, sobretot, som interdependents. A ms, per a descobrir els altres, ens hem de conixer a nosaltres mateixos (quan spia qui sc, sabr plantejar-me
la qesti de lempatia, entendr que laltre no pense igual que jo i que les seues raons sn tan
justes com les meues). En aquest sentit, lInforme Delors proposa que safavorisquen els treballs
en com, que es pare atenci a lindividu com a sser particular i nic i que es destaque la diversitat com a element necessari i creador.
4. Aprendre a ser. Aquest punt fa referncia al desenvolupament total i mxim de cada persona,
a leducaci integral de qu sha anat parlant des del final del segle XIX i el comenament del XX:
leducaci del pensament autnom. Es tracta que cada persona siga conscient de la prpia realitat
com a sser amb capacitat de reflexi i actuaci. Cada sser s una individualitat irrepetible. Cada
sser s important. Cada u ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del valor dels altres ssers,
i ha de conrear la capacitat de tindre un pensament propi i una voluntat dactuaci lliure.
En el marc de la Uni Europea, els consells europeus dEstocolm, el 2001, i de Barcelona, el 2002,
van adoptar els objectius especfics futurs dels sistemes deducaci i formaci europeus i un programa de treball (Educaci i Formaci 2010), que shan de complir en el transcurs dels anys que
falten fins al 2010. Entre els objectius sinclouen el desenvolupament de capacitats per a la societat
del coneixement i altres de ms especfics encaminats a promoure laprenentatge didiomes, desenvolupar lesperit dempresa i potenciar la dimensi europea en leducaci general.
14
En aquest context de reflexi educativa, la Comissi sobre laprenentatge permanent (2001) i la

posterior Resoluci del consell (27 de juny de 2002) van determinar el carcter prioritari de les noves competncies bsiques i van insistir que laprenentatge permanent ha de comenar en ledat
preescolar i continuar ms enll de la jubilaci.
La Llei Orgnica dEducaci (LOE), aprovada el 2006, tamb shi refereix en un dels seus annexos,
on apunta que la incorporaci de competncies bsiques al currculum permet posar laccent en
els aprenentatges que es consideren imprescindibles, des dun plantejament integrador i orientat
a laplicaci dels coneixements adquirits. Dac en ve el carcter bsic. Sn les competncies que
un xic o una xica ha dhaver desenvolupat en acabar lensenyament obligatori per a assolir la realitzaci personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria
i ser capa de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bsiques que sorgeixen
dels rgans institucionals de la Uni Europea, shan identificat les huit competncies bsiques que
sesmentaven en la Presentaci:
Competncia en comunicaci lingstica.
Competncia matemtica.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
Tractament de la informaci i competncia digital.
Competncia social i ciutadana.
Competncia cultural i artstica.
Competncia per a aprendre a aprendre.
Autonomia i iniciativa personal.
Cal tindre present que les competncies bsiques no es poden considerar sempre de manera allada, perqu sovint sencavalquen i sentrellacen: uns aspectes essencials determinats en un mbit
permeten assolir la competncia en daltres. La competncia en les capacitats bsiques de la llengua (lectura i escriptura), el clcul i les TIC constitueix el fonament essencial per a laprenentatge,
mentre que totes les activitats daprenentatge se sustenten en la capacitat daprendre a aprendre.
Hi ha una srie delements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les huit competncies bsiques: el pensament crtic, la creativitat, les capacitats diniciativa, la resoluci de problemes, lavaluaci del risc, la presa de decisions i la gesti constructiva dels sentiments.
En relaci estreta amb aquestes huit competncies bsiques, hi ha sis qestions que mereixen una
atenci especial en el context educatiu espanyol. Sn les segents:
El foment de la lectura.
El domini duna llengua estrangera, concretament, langls.
La capacitat per a ls i el domini de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Leducaci en valors.
Latenci personalitzada dels alumnes en un entorn social cada vegada ms divers.
La crrega equilibrada de continguts al llarg del curs escolar.
15
Des de Castellnou Editora Valenciana, proposem recursos didctics especfics per a tractar cada
una daquestes sis grans qestions, que sn, alhora, part integrant de les competncies bsiques
formulades.
5. ELS PRINCIPIS METODOLGICS

Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central ladquisici daquestes competncies bsiques. Els recursos didctics principals que inclou la nostra proposta sn aquests:
5.1 Foment de la lectura

La lectura s, sens dubte, un cavall de batalla important entre totes les tasques escolars. Si els
alumnes lligen b, si tenen una bona comprensi lectora, una bona dicci, un bon ritme i una
bona entonaci, la lectura es convertir en un instrument essencial daprenentatge, de comprensi
de la realitat i dintegraci cultural i social. Tanmateix, llegir, com a habilitat curricular, no pot ser
competncia exclusiva de la matria de Llengua. s per aix que en el nostre projecte reforcen
la lectura de cada unitat daquesta matria amb una altra lectura de carcter desescolaritzaci.
s a dir, sense el peatge obligat de les activitats adjuntes; s una lectura que estimula a llegir pel
plaer de llegir. Pel mateix motiu, proposem lectures en cada unitat de Matemtiques, de Cincies
de la naturalesa, de Geografia i histria, perqu saber llegir s saber desxifrar les matemtiques
i s saber comprendre el mn.
5.2 s sistemtic de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci

En totes les matries trobem, en cada unitat didctica, una proposta dactivitats TIC estretament
relacionades amb el contingut general de la unitat. Es tracta duna proposta que preveu la tutoritzaci del professorat i que permet avanar sistemticament en ls i el domini progressiu daquestes
noves tecnologies. A ms, els llibres de Cincies de la naturalesa i de Geografia i histria inclouen,
en el CD que acompanya la guia didctica, una galeria dimatges que el docent pot incorporar a la
dinmica de laula en forma de projeccions.
5.3 Proposta didctica per a leducaci en valors

La importncia de la transmissi i lassimilaci de valors universals en el conjunt de tasques educatives ens ha portat a donar un tractament rellevant a aquesta qesti amb un espai propi en el
nostre projecte. Volem fer-hi notar la importncia que el treball en equip t com a recurs pedaggic
en el tractament de leducaci en valors.
En la guia didctica, dins de lapartat dOrientacions didctiques, trobareu nombroses propostes
de treballs en equip o treballs de grup. La importncia que, des del punt de vista essencialment
educatiu, t el treball conjunt mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a
fer-ho, comporta intrnsecament un alt contingut deducaci en valors. Lassoliment duna tasca
en com permet fer viure tot un seguit de valors, i, vivint-los, contribum a fer-los arrelar entre
lalumnat. Quan treballem en equip posem en joc i activem els valors segents:
16
Lesperit de collaboraci. Moltes iniciatives sn ms fcils i ms gratificants de dur a terme si es

resolen en grup. Altres actuacions requereixen, per fora, la cooperaci de diverses persones.
La voluntat de participaci. La prctica constant en faenes de collaboraci i el resultat gratificant que sen deriva ha de promoure la voluntat de participaci dels xiquets i de les xiquetes.
La implicaci social. Les qestions que emanen la intervenci de moltes mans ens fan veure
que, sovint, cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per a obtindre solucions
o millores o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que sn cosa
de tots.
Les actituds solidries. Els problemes que puga tindre qualsevol membre de lequip en la seua
tasca sn els problemes de la resta del grup. Tots tenim habilitats i inhabilitats. All on no hi
arriba un, hi pot arribar laltre, i viceversa. La solidaritat, lajut mutu, respon, en el fons, a una idea
de relaci ms justa i ms humana.
Lafany de cooperaci, en contraposici a la competitivitat individualista. Treballant conjuntament sorgeix i es consolida el gust de prendre part en una tasca comuna. El treball en equip s
un antdot de les actituds individualistes, poc o gens solidries.
Laprenentatge collectiu autnom i, en definitiva, aprendre a aprendre. Els aprenentatges significatius no es transfereixen, sin que es construeixen. La collaboraci en una tasca de grup s un bon
mitj per a afavorir la construcci personal daprenentatges. Cada membre del grup pot actuar, sense
saber-ho, com a estmul edificant de la construcci.
Lesperit democrtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o funcions, prendre decisions de manera consensuada En definitiva, el treball en grup cont lessncia
de lorganitzaci democrtica.
La transversalitat de leducaci en valors. Treballant en equip de manera continuada fem,
per tant, que tots aquests valors que acabem de relacionar estiguen sempre presents en la dinmica ordinria de laula.
El treball en equip t, com acabem de mostrar, unes bondats pedaggiques implcites. Val la pena
ser-ne conscients i crear peridicament situacions de treball cooperatiu. El professorat ha de formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les activitats prpies del dia
a dia escolar. En aquest sentit, us proposem que el treball en equip no siga un recurs espordic
sin, ben al contrari, una manera habitual daprendre continguts i, a la vegada, un cam realment
efectiu perqu lalumnat arribe a interioritzar els valors proposats.
5.4 Atenci a la diversitat i al tractament personalitzat dels xics i de les xiques

Cal tindre en compte que, actualment, a les aules conviuen alumnes amb necessitats educatives
molt diferents. B perqu el seu entorn sociocultural o la seua escolaritzaci prvia sn molt diversos, b per les caracterstiques individuals de cada u, el fet s que els mtodes i els continguts
educatius han de ser tan adaptables com siga possible a cada estudiant.
17
Tots els nostres materials per a lEducaci Secundria Obligatria estan concebuts per a atendre
la diversitat de xics i xiques. Cada unitat didctica inclou material de refor i dampliaci que us
permetr crear un itinerari educatiu dacord amb les necessitats de laula o dalguns alumnes
concrets.
El material de refor i dampliaci que trobareu en el CD que acompanya aquesta guia didctica
est pensat per a orientar i donar idees al professorat, i es pot utilitzar de moltes maneres. Duna
banda, es pot donar, una vegada explicats els continguts de la unitat, als alumnes que ho requerisquen. Daltra, sobretot en el cas del material de refor, pot servir per a comenar a explicar la
unitat duna manera ms senzilla i pautada si considereu que cal establir b les bases de tots els
alumnes de laula abans dendinsar-nos en un nivell conceptual ms alt.
5.5 La crrega equilibrada de continguts: la seqenciaci 11+1

En totes les rees, els continguts dun curs estan organitzats a partir duna seqenciaci en onze
unitats didctiques. Els nostres projectes trenquen, aix, les frmules tradicionals que conceben
un nombre dunitats divisible per tres, en correspondncia amb els tres trimestres que marquen
la dinmica dun curs escolar. El canvi que proposem en aquest sentit no s gratut, ms aviat al
contrari: pretn contribuir a una millor adequaci a la realitat i als ritmes escolars determinats pel
calendari anual. La nostra proposta de seqenciaci parteix dun fet que es pot observar fcilment:
el tercer trimestre s sempre ms curt que els altres dos. s per aix que, a lhora de distribuir les
unitats, en disposem quatre per al primer trimestre, quatre per al segon i noms tres per al tercer.
A ms, no podem oblidar que, a la sobrecrrega de continguts que t habitualment el tercer trimestre, sovint shi afig una activitat escolar una mica frentica: final de curs, convivncies escolars,
setmanes culturals, etc. Labundncia de continguts programats per a aquest trimestre produeix
de vegades un cert desassossec i nerviosisme entre el professorat, que veu molt difcil poder
enllestir tots els temes. Aquesta manera de dividir la programaci pretn evitar aquests desajustaments entre el temps disponible i la matria que sha dimpartir.
La seqenciaci en onze unitats incorpora un afegit de carcter innovador que hem anomenat
unitat +1. Aquesta unitat final t una extensi molt inferior a la de les onze anteriors i no treballa
continguts nous daprenentatge. Es tracta duna unitat de recopilaci, reactivaci i interrelaci del
que es considera fonamental de tot el curs. s, per tant, una sntesi, un colof didctic que pot
ajudar a coronar amb xit el procs daprenentatge dels continguts de cada matria.
18
6. ESTRUCTURA DIDCTICA DEL LLIBRE

PGINA DENTRADA
COMUNICACI
Ttol de la unitat
Nmero de la unitat
La comunicaci s un fenomen complex que es pot sintetitzar en un esquema en qu apareixen tots els elements que intervenen en cada acte comunicatiu.
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Continguts
COMUNICACI
Cada un dels elements que intervenen en aquest esquema de la comunicaci

es pot relacionar amb una funci lingstica. Aix s, cada acte comunicatiu
t totes les funcions lingstiques, per segons lelement que predomina en
aquell acte comunicatiu, predomina una funci lingstica diferent.
Context
(pragmtica)
ndex de continguts
Roman Jakobson, lingista que

va formular lesquema bsic de la
comunicaci.
referent
(refencial)
emissor
(emotiva)
missatge
(potica)
receptor
(apellativa)
LINGSTIQUES
codi
(metalingstica)
GNERES LITERARIS
Les funcions bsiques del llenguatge sn les segents:
TCNIQUES DE TREBALL
Funci pragmtica: en un acte de comunicaci preval la funci pragmti-
TCNIQUES I NOUS
DISCURSOS
RESPON
ca quan all ms important s el context en qu es dna la comunicaci.

Funci referencial: se centra en el significat del missatge, el referent.
LLENGUA I SOCIETAT
Funci emotiva: quan el ms important s lexpressi de lemissor.
LLENGUA I SOCIETAT
Funci potica: la forma del missatge s essencial per a transmetre
CONEIXEMENT
DE LA LLENGUA
connotacions i imatges.
Funci apellativa: se centra en el receptor per a persuadir-lo i influir en
FONTICA I ORTOGRAFIA
Els sons i les grafies (I):
lletres i dgrafs. Les vocals:
obertes, tancades
i neutralitzacions
Foto entrada unitat
2
Llig atentament aquest fragment de La crida salvatge de Jack
London. Desprs, resol les qestions que es plantegen a continuaci:
Demanava amb els ulls suplicants que li deixaren romandre all. El

conductor va quedar perplex. Els seus camarades parlaven entre si
animadament, relatant casos dalguns gossos massa vells i intils
per al treball que van morir de tristesa en veure que sels separava
dels seus arreus. Finalment, commoguts i apesarats, van acordar
que ja que Dave havia de morir prompte, morir almenys enganxat
al trineu, amb el cor ple dalegria en caure en el lloc dhonor. Van
tornar a posar-li el corretjam; lanimal, sentint-se orgulls i satisfet,
va comenar a tirar amb tanta nima com sempre; per no va poder
reprimir els crits dangoixa que involuntriament li arrancava el
dolor de la ferida interna.
Jack London, La crida salvatge (fragment adaptat)
la seua conducta.
a Digues si aquest fragment et sembla trist o alegre i explican les

raons.
b Fes una breu descripci dels personatges que hi intervenen.
c Posa un ttol al fragment.
d Identifica el protagonista daquest fragment i descriu-lo.
e Quina es la funci lingstica predominant en aquest text?
persones.
llenguatge representa aquesta

imatge. Raona la resposta.
Funci metalingstica: susa la llengua per tractar sobre llengua.
LXIC
diari daula
AC TI V I TAT S
AVALUACI
Aquesta s la primera unitat del segon curs del llibre de llengua. Escriu
una breu redacci on expliques qu esperes daquest curs: quines coses
esperes aprendre, qu tagradaria estudiar, com tagradaria fer la classe
i organitzar-la
Objectius
Conixer els gneres literaris.
Fer una lectura en veu alta.
Saber qu s loraci simple i els
seus components.
Contesta aquesta pregunta: per a qu et pot ajudar en la teua vida diria

la classe de llengua?
En principi, pareix que cada assignatura que es curse en el centre noms
serveix per a aprovar i, si saproven totes, donen un ttol. Aleshores, lnic
objectiu del sistema educatiu s expedir ttols?
Laltra possibilitat s contestar una vaguetat: sestudia per a aprendre. Per,
per a aprendre qu? Qu s aprendre?
Objectius
Jack London (1876-1916),

escriptor estadounidenc autor
de grans obres com El fill
del bosc, La crida salvatge
i Claublanc entre altres.
La caravana es va detindre davant de lespessor del bosc. El mests

va tornar sobre els seus passos cap al campament que acabaven
dabandonar. Els altres conductors el van seguir. Regnava un silenci
trist i absolut. Va sonar un tir. Els homes van tornar precipitadament. Van esclafir els fuets, repicaren alegrement els cascavells, i els
trineus van lliscar una vegada ms sobre la pista de gel. Per Buck
i els altres gossos ho havien comprs tot. El cadver de lincansable
germ de treball jeia sagnant i immbil, ms enll de la selva, com
una taca de prpura sobre el sudari de la planura blanca...
Funci ftica: t com a finalitat iniciar o mantindre la comunicaci entre

Digues quina funci bsica del
GRAMTICA
Loraci simple
Lautor
I aix va saber mantindres en el seu lloc, fins que, arribada la nit

i ests en el campament, el conductor li va fer lloc al costat de la
foguera. Va posar-se en peu fent un esfor enorme i convulsiu, es
va trontollar, vacillant, i va rodar sobre la neu. Encara intentava
avanar amb les potes esteses i sacsant el cos com si volguera caminar a fora de convulsions; per el van abandonar les esgotades
forces, i quan els seus camarades el van veure per ltima vegada, jeia
sobre la neu, panteixant, febril, ansis de seguir-los.
canal
(ftica)
EDUCACI LITERRIA
1
Explica qu s un text literari i raona quina s la funci lingstica
principal dels textos literaris.
3
Fes una llista dels actes comunicatius ms importants que fas cada
dia i esbrina quina ns la funci lingstica predominant.
10
11
Activitats sobre els continguts estudiats
Fes una redacci que conteste algunes qestions que, en principi, sn ben
bsiques per a afrontar el curs que queda al davant.
8
Diari daula inicial

TCNIQUES DE TREBALL
EDUCACI LITERRIA
2
Llig aquest text i respon les qestions segents, igual que feres en
lactivitat anterior:
Els gneres literaris sn uns formats en qu es poden agrupar totes

les produccions que anomenem literries. Es classifiquen en quatre tipus:
narrativa, poesia, teatre i assaig.
Introducci
a la literatura
Eren les nou del mat del 8 de febrer de 1939. La vespra, a poqueta nit,
havia travessat la frontera francesa per la Jonquera. La vespra, per tant, quan
vaig lliurar el meu fusell al gendarme que mel deman, vaig deixar de ser
soldat de la Repblica espanyola per convertir-me en refugiat de guerra.
Com que el camp del Vol lhavien habilitat ms que res per a dones
i xiquets, els meus companys i jo, uns deu o dotze en total, havem
dormit als afores del poble en els bancalets de les ltimes cases.
T un carcter sociable, viu, juganer, esportiu i entusiasta. No requereix

excessivament de les nostres carcies constantment, per s de companyia
permanent. s important prestar atenci a la seua educaci mentre encara
s jove i mostrar fermesa, castigant-lo immediatament que actua malament
i premiant-lo quan fa alguna cosa b. A aquesta afectuosa raa els encanten
els xiquets, juguen amb ells i en gaudixen, per cal controlar fins a quin
punt arriben amb el joc, ja que semocionen molt i no sadonen que estan
esgotats; com que tenen la trquea estreta, ja que sn molt xatos, tenen
dificultats respiratries, per aix ronquen, i si es cansen molt comencen a
respirar sufocadament i sofeguen i poden arribar a morir. Tot i aix, conv
traurels a passejar, ja que s bo que facen exercici. Tamb sn bons per
a les persones majors, ja que sn molt tranquils i els encanta fer llargues
sestes en companyia.
Carretera avant, de tot arreu sorgien refugitats i sens agregaven. A entrada de fosc, vam arribar a
Sant Cebri de la Marenda i nrem ms de dos-cents. Sense perdre punt, ens van internar en un
camp de concentraci installat a la platja. No tenia barracons per a dormir i nosaltres mateixos
vam improvisar tendes de campanya amb pals, filferros i les nostres mantes.
Sento pnic sense tu,

si res ja no mimporta,
si ja no puc sommiar,
no tenir-te al meu costat,
thas endut la primavera
la meva nima sencera
i encara no s per qu.
Hi vaig ser un mes. Un mes dalimentaci molt deficient, de diarrea, de sobresaturaci humana
i de milers i milers de polls que, com si tamb tinguren por del feixisme, ens havem acompanyat
en lexili.
Manuel Joan i Ariny, 10.193 Escuma de mar, Perifric edicions (fragment)
Sergio Dalma, Foc a lnima

La gestaci dura uns 63 dies. Passat este temps es poden veure els cadells
en una ecografia. Si tenen poques pulsacions i la gossa t smptomes de
part, cal fer-li la cesria. Els gossets, en este cas, solen eixir quasi morts
i cal reanimar-los i llevar-los els lquids dels nas i la boca amb lajuda duna
xeringa amb farinetes fins que criden. Una vegada estan b, cal donar-los
calor amb una bombeta roja per exemple. Les buldogs franceses solen
ser magnfiques mares, netegen els cadells, paren atenci de no xafar-los
i sestan molt quietes i els alimenten fins que ho consideren necessari.

poesia
teatre
narrativa
assaig
assaig
lexercici anterior:

lexercici anterior:


Les atencions que requereix el buldog francs no sn molt exagerades, ja

que un dels seus avantatges s que t un pelatge curt i noms amb
raspallar-los el pl mort s suficient. Segons les condicions de
vida, cal llavar-los peridicament, com a mnim una vegada
al mes. Tamb cal netejar les xicotetes arrugues que t en la
cara i amb atenci a les orelles sense tirar-hi aigua perqu els
podem produir una otitis.
3
Comenta les principals semblances i diferncies entre el text de
Sergio Dalma i el de Manuel Joan Ariny.
Un bon buldog ha de tindre el cap fort, gran, quadrat,

amb una plecs i arrugues quasi simtrics; amb un crani
12
13
Inma Abad, Nostra Terra (fragment adaptat)
AC TI V I TAT S
1
Respon les qestions segents relacionades amb el text anterior:

a Digues de quin tipus de text creus que es tracta i argumenta la
resposta.
b Explica quin s el tema del text.
c Subratlla en el text les paraules que no conegues i busca-les en
un diccionari. Pots usar Internet, si ho creus convenient.
2
Fes una lectura atenta del text en veu alta marcant els punts i les
comes. s millor que lliges de peus perqu aix el diafragma no estar
comprimit i podrs respirar millor. La respiraci s, segurament, el ms
important.
3
Per grups, prepareu un fragment del text per a llegir-lo en veu alta.
Feu la preparaci en veu baixa, marmolant per a no molestar la resta de
grups. Desprs, quan ho indique el professor o professora, llegiu el
vostre fragment de manera que es puga entendre per lentonaci, que
ha de ser correcta. Per a aix, primer, heu dhaver ents b el signicat
del text.
17
LLENGUA I SOCIETAT
1
AC T I V I TAT S
Digues el que spies de la comarca on vius:
a Busca informaci en Internet sobre tot all que consideres important: localitats ms importants, activitat econmica, espais naturals, espais culturals, poblaci...
b Escull els aspectes ms destacables i ordenals segons consideres que cal introduir-los. Pots fer grups segons els aspectes
culturals, leconomia, etc.
a Parles valenci? I la teua famlia?
b Si parles valenci, quin subdialecte parles: septentrional, castellonenc, meridional, alicant o central?
c Parles igual amb els teus amics que quan escrius un examen?
d Parlaven igual els valencians del segle XVI que els valencians
actuals? Per qu? Parla igual, una persona que tinga molta cultura
que una persona que siga, per exemple, analfabeta? Per qu?
histria, aix no s igual langls de Shakespeare que lactual.

Lespai. Les llenges es parlen diferent en llocs diferents: Colmbia
i Espanya, Brasil i Portugal...
es troba: amb els amics, amb la famlia, en el treball, en un examen, en

lautobs...
ce
de
efa
ge
hac
a Qu creus que vol dir el text?

b Qu volia dir el pianista amb all de les tecles negres i blanques?
AC T I V I TAT S
1
Els accents obert ( ` ) i tancat ( ) davant de les vocals, indiquen que aquesta
s la lletra tnica i que es pronuncia daquesta manera. La a s una vocal
sempre oberta i la i i la u sn sempre tancades, per tant, no hi ha cap dubte
sobre ls de laccent.
J. Lpez Mels, Programa Educaci en Valors, CAM (fragment adaptat)
Lestrat social. Depenent del grup social en qu sorganitza la societat, hi
ha parlants que tenen ms possibilitats que altres a lhora de comunicarse; com ms cultura, ms possibilitats lingstiques.
La diresi sobre la u indica que aquesta lletra sha de sentir (ping, qesti)
quan podria esdevenir part dun dgraf. La diresi sobre i i u indica b que
s la vocal tnica de la paraula, per no es pot accentuar segons les regles
daccentuaci (rell, rona), o b que aquesta lletra no forma diftong amb
lanterior vocal (fludesa o sucidi).
s impossible conviure en harmonia social si els blancs i els negres, que fsicament estan en la mateixa
societat, com les tecles del piano, sodien o simplement signoren. El bon enteniment, la uni entre
els uns i els altres, s condici necessria per a constituir una obra que ens enriquisca a tots.
La situaci. Cada parlant usa formes diferents segons en quina situaci
La trencada representa el so de la s davant de a, o, u en algunes ocasions:

caa, a. Les raons sn de tradici histrica.
Mireu, en el piano hi ha tecles blanques que poden representar els europeus i tecles negres que
poden representar els africans. Si toquem nicament les tecles blanques, per molt que ens esforcem, sonar una msica feridora i sense cap harmonia. I el mateix passaria amb les tecles negres.
Si es toquen les dos, duna manera concorde i artstica, la msica ser meravellosa.
El temps. Les llenges evolucionen i canvien de forma al llarg de la seua
A ms, tenim la possibilitat de modificar algunes lletres per a matisar els

sons que representen: sn la , , , , , , , , , .
Senyores i senyors, mhe adonat que, al principi, tot just podeu aguantar la msica que us
oferia. Ja s que era un so horrible i probablement heu pensat que us prenia el pl.
La llengua s diferent segons quatre parmetres:
i grega
Els dgrafs sn grups de lletres que representen sons que no es poden

representar amb una sola lletra. s per aix que, excepte uns pocs, la resta
shan de separar en lescriptura: ix, ll, mm, nn, rr, ss, tg, tj, tl, tll, tm, tn, tx,
tz. No se separen: qu, gu, ll, ny i ig (a final de paraula).
En general, es pronuncien amb e oberta
19
Moltes llenges que no tenien sistema propi descriptura han adoptat lalfabet rom o llat (lalfabet que ara mateix ests llegint). El
rom, per tant, s lalfabet ms universalment ests.
La relaci de lalfabet rom amb letrusc apareix ja en el lapis niger
(s. vi a. de C.) que s la inscripci romana ms antiga, trobada al
Frum Rom sobre la tomba de Rmul.
Lalfabet rom ms antic contenia noms 21 lletres i, al principi,
com hem dit, semprava una direcci descriptura de dreta a esquerra. Algunes inscripcions pbliques sobre pedra i metall mostraven
separaci de paraules per mitj de punts collocats a mitjana altura.
Promotora espaola de lingstica (adaptaci)
En general, es pronuncien amb o oberta
ingenu, srie.
collegi, cruel, expert, guerra, vers.
Paraules acabades en -eu i algunes terminacions cultes
Davant de vocal -u- o sllaba amb -u-: bou, mdul,

ploure.
La major part de les esdrixoles: clera, dmino. Per
frmula.
(-ecte/a, epte/a): concepte, correcte, fideu, hereu, preu, La major part dels termes cientfics i neologismes: antrajecte, recepta.
mal, esfag, prleg, torxa.
La major part de les esdrixoles: ancdota, clemncia, Participis dels verbs compostos de cloure: descls,
gnere, mtode. Per esglsia.
incls, recls...
En alguns mots amb el grup -ndr-: cendra, divendres, Les terminacions: -oc/a (groc); -o (velo); -of/a (carxofa);
gendre, tendre.
Altres paraules: Josep, Lloren, Vicent.
-oig/a (roig); -ol/a (sol, escola); -ort/a (horta); -ossa (brossa); -ost/a (impost); -ot/a (xicot).
En algunes paraules acabades en os, -osa: arrs,
mos, llosa, rosa.
AVALUACI
Lapis niger. Observa que t uns

punts collocats a mitjana altura per separar paraules..
a Quins altres alfabets coneixes? Amb quines llenges els relaciones?

b Hi ha cap alumne del grup que spia usar un altre alfabet?
c Per qu creus que pot ser important que tantes llenges del mn
compartim un mateix alfabet?
Davant de sllaba amb -i- o amb -u-: conveni, fmur, Davant de vocal -i- o sllaba amb -i-: boina, crnic, dimoni.
Davant de -l- o -ll- o -rr- o -r + consonant-: cella,
etrusc Llengua
mediterrnia procedent
probablement duna fusi
delements autctons
i asitics, parlada en
lantiga Etrria.
El sistema descriptura rom o llat s alfabtic i prov del grec a travs

de letrusc. T lorigen cap al segle vii a. de C. El sentit de lescriptura
s horitzontal i en lnies. En principi, sescrivia de dreta a esquerra, per,
finalment, es va consolidar lescriptura desquerra a dreta.
La e i la o poden accentuar-se obertes o tancades:
18
Llig atentament el text segent i contesta les preguntes:
zeta
ics
ve (baixa)
ve doble
be (alta)
Van comenar a sonar notes discordants sense harmonia ni cap ritme.

El governador estava sufocat i a punt dalar-se, quan el professor va fer
brollar una melodia, de bellesa incomparable, que va entusiasmar els assistents. Una vegada conclosos els aplaudiments, va dir:
Mapa dels subdialectes valencians.
En un pas afric el governador general va oferir un sopar de gala en

honor dun professor de color, fams pianista. Al final del sopar, el
governador va demanar al professor que tocara alguna pea.
Lalfabet actual t 26 signes amb els quals es poden expressar infinits missatges. De fet, en cada llengua lalfabet expressa una realitat fontica diferent:
Text del pianista
Els sons i les grafies (I): lletres i dgrafs.

Vocals: obertes, tancades i neutralitzacions
Llig el text segent i contesta les preguntes:
te
essa
Aquest apartat inclou els continguts de

fontica i ortografia, gramtica i lxic i les
seues activitats
erra
No tots els valencians parlem igual la nostra llengua. Ja deus saber que hi ha, a
ms, catalans i mallorquins amb els quals compartim, llengua, cultura i histria.
El mapa segen et pot donar idea dels llocs on es parla valenci i dalgunes
diferncies en com es parla.
Es treballa
la relaci
que sestableix
entre la llengua
i la societat
cu
pe
La diversitat s real en tots els mbits de la vida: hi ha diversitat biolgica,

diversitat de cultures, diversitat de situacions socials, etc. De fet, una cosa
que fa diferents els humans de la resta despcies del mn s que cada
persona s diferent de les altres. Quant a les llenges, passa el mateix: hi
ha moltes de llenges, cada llengua s diferent i, a ms, es manifesta de
forma diferent segons diversos parmetres.
ena
S ABIES QUE
Stop s la part del cap
del gos on suneix el front
i el musell.
16
ema
narrativa
ela
teatre
ca
poesia
jota
Si no ets amb mi no tindr control

i tot el que menvolta sentir el dolor,
ample, quasi pla, amb el front molt ixent i el stop profundament accentuat. El seu morro s molt curt, ample, arromangat, amb les foses
nasals ben obertes i simtriques; disposa de plecs concntrics i simtrics
que cauen sobre els llavis superiors. La mandbula s ampla, quadrada
i potent. La mandbula inferior mostra una ampla corba, i acaba davant
duna mandbula superior. La condici de la dentadura s que els llavis
superior i inferior sunisquen cobrint completament les dents. El seu coll
ha de ser curt i arquejat. Els ulls tenen una expressi viva de color fosc,
prou, grans, redons i ixents, sense mostrar el blanc quan mira de front.
De grandria mitjana, les seues orelles sn erectes, amples en les bases
i arredonides en la punta. El cos seleva progressivament fins al nivell del
llom inclinant-se cap a la cua. Lesquena s ampla i musculosa, el llom curt
i ample, la gropa obliqua, el pit cilndric i ben profund. La cua s curta,
grossa en la base, enroscada i esmolada en la punta. La pell ha de ser suau
al tacte, amb una capa de to lleonat, ja siga tigrat o no, i pot tindre
taques blanques; el color tamb pot ser arena, negre o blanc-tigrat. El
pes no ha de ser menor a 8 quilos, ni major de 14.
Els nobles dAnglaterra, en ledat mitjana, tenien enormes gossos que utilitzaven en combats contra lenemic i tamb per a caar bous. Com que
noms els nobles podien gaudir de la companyia daquests grans cans, la
picaresca del poble va originar un gos tan fort i combatiu com el mast
per de potes curtes: el buldog angls. La crisi econmica del segle xix va
obligar a emigrar els artesans txtils de Nottingham a Calais i semportaren
les seues mascotes que es distingien per les orelles de petxina. En creuar
aquests gossos amb el terrier-boules va aparixer el buldog francs.
Allez hop! Allez hop! Quatre senegalesos muntats a cavall i amb

el sabre desembeinat ens van obligar a afegir-nos a la comitiva que
comandaven.
res no passar i res no quedar

i no ser ms que una roca,
si torno a pensar que te noblidars
el foc crema lnima dels dos,
s que em rendir, que ja no tornar
a veure tanta llum mai ms.
Noms penso com tenir-te,

de la pluja vull amagar-te,
seure junts sota la lluna
i sentir la teva pell
i un estel faci del cel
un cel en calma,
ja no puc quedar-me sol.
Avui en terres de Frana
Llig el tex segent i respon les qestions:
Sento por si tu no hi ets,

no sc res sense calor,
la tendresa avui s dolor,
s tan frgil el teu cor
i no puc quedar-me sol.
NOSTRA TERRA
AC T I V I TAT S
1
i (llatina)
Busca al text de lactivitat 1 les paraules que contenen un dgraf i les

que contenen una lletra modificada; desprs, escriu-les en el teu quadern.
2

a Qu pot passar si no usem accents? Com podem saber quina s
la sllaba tnica?
b Quina s la diferncia de pronunciaci entre una sllaba tnica
i una dtona?
c Quina s la diferncia de pronunciaci entre una vocal oberta i una
de tancada?
20
AVALUACI
Llig aquest text:
2 Busca en el diccionari el signicat de les paraules que no entengues del text

La mquina del temps.
LA MQUINA DEL TEMPS

Un moment desprs, aquesta cosa frgil del futur i jo estvem cara a cara.
Va venir directament cap a mi i va esclatar a riure. Primer, em va xocar
labsncia de qualsevol signe de por en el seu comportament. Es va girar
cap als altres dos que el seguien i els va parlar en una llengua estranya,
lquida i molt dola.
Lautor
H. G. Wells (1866-1946). Escriptor i filsof angls fams
per les seues noveles de ficci com ara Lhome invisible
i La mquina del temps entre
altres.
En venien ms, i aviat em va voltar un redut grup de potser vuit o deu

daquestes criatures exquisides. Una delles sem va adrear. s estrany:
sem va acudir que la meva veu era massa ruda i profunda per a elles. Per
aix vaig fer que no amb el cap, vaig assenyalar-me les orelles i vaig tornar
a fer que no amb el cap. Va avanar-se un pas, va dubtar i em va tocar la
m. Llavors vaig sentir daltres tentacles petits i tendres sobre lesquena
i les espatlles. Volien assegurar-se que jo era real. No hi havia res dalarmant
en aix. s ms, hi havia alguna cosa en aquelles personetes que inspirava
confiana una gentilesa graciosa, un cert assossec de xiquet petit. I, a ms,
semblaven tan frgils que vaig poder-me imaginar que els tirava tots per
terra com si foren bitlles. Per vaig fer un moviment brusc per a prevenirlos quan vaig veure les seves manetes roses palpant la Mquina del Temps.
Per sort, llavors, quan encara no era massa tard, vaig pensar en un perill
que fins aleshores havia passat per alt, vaig atnyer les barres de laparell,
vaig descargolar les petites palanques que lhaurien posat en marxa i me
les vaig ficar a la butxaca. I vaig continuar pensant qu podia fer per a
comunicar-me amb elles.
Desprs, observant els seus trets de ms a prop, vaig veure noves peculiaritats
en la seva bellesa porcellanenca. Els seus cabells, uniformement arrissats,
sacabaven de sobte al coll i a les galtes; a la cara, no nhi havia ni rastre,
i les orelles eren singularment menudes. Les boques eren petites, amb
uns llavis ms aviat prims i de color vermell viu, i les barbetes acabaven
en punta. Els ulls eren amples i submisos; i aix pot semblar egoista
per part meva fins i tot llavors vaig figurar-me que hi havia una certa
manca de linters que els hauria pogut suposar.
Com que no feien cap esfor per comunicar-se amb mi, sin que
simplement sestaven entorn meu somrient i parlant entre ells amb
entonacions suaus i amanyagadores, vaig comenar la conversa. Vaig
assenyalar la Mquina del Temps i desprs a mi mateix. Llavors, dubtant un instant sobre com expressar el Temps, vaig assenyalar el sol. Tot
seguit, una criatura graciosa i pintoresca amb un vestit de quadres blancs
i purpuris va repetir el meu gest i em va sorprendre en imitar el so dun tro.
H. G. Wells, La mquina del temps, Ed. Empries (fragment)
26
AVALUACI
Explica si tha agradat el text. Raona la resposta.
4 Digues a quin gnere literari pertany el text La mquina del temps i raona la
resposta.
5 Busca informaci en Internet sobre les llenges al mn i les llenges a Europa.
Consideres que la diversitat s important o, per contra, s un obstacle per a les
relacions personals?
6 Identica les funcions lingstiques predominants en cada un dels actes
comunicatius segents:
a Parles pel mbil amb un familiar (per no se sent b).

e Una professora fa clase a un grup de 2n dESO.
CD de recursos
digitals
(inclou els quadres
gramaticals)
Analitza les oracions anteriors buscant el subjecte, el predicat i

les funcions sintctiques principals que contenen (no analitzes el que
hi ha entre parntesis).
7
8 Busca 10 paraules que pugues relacionar, amb el camp semntic de

leducaci.
9
21
Activitats
per a treballar
els continguts
estudiats

a Quines novelles tagrada llegir?
b Quines pellcules tagrada veure? De quin tipus sn?
10 Fes una redacci on analitzes la relaci entre els dos gneres narratius de
lexercici anterior (novella i cinema) i les raons que hi ha a favor o en contra
de llegir o de veure pellcules. Desprs, podeu debatre aquestes qestions en
grup.
diari daula
BITLOT
2n
eso
Recursos digitals
per a lalumne
Diari daula final
Has arribat al final de la primera unitat del llibre i podem continuar amb el diari daula que
hem comenat.
Aquest diari s una mena de recapitulaci i reps de tot all que passar en aquesta classe de
llengua i literatura durant el curs.
En aquest primer diari pots anotar qu tha agradat ms i qu tha agradat menys daquesta
primera unitat. Quines coses consideres que et serviran per a la teua vida quotidiana i quines,
en canvi, no veus que tinguen una gran aplicaci prctica en all que fas i que fars habitualment.
27
19
GUIA DIDCTICA
PROGRAMACIONS
Programaci de matria
DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestableix el currculum de lEducaci
Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana (DOGV).
CONSIDERACIONS GENERALS
La finalitat de lEducaci Secundria Obligatria s el desenvolupament integral i harmnic de la
persona en els aspectes intellectuals, afectius i socials. Un component fonamental daquest desenvolupament s leducaci lingstica i literria. La primera sentn com la capacitat per a usar la
llengua en les esferes de lactivitat social incloses ladquisici i la transmissi del coneixement
i la segona, com el conjunt dhabilitats i destreses necessries per a llegir de manera competent
els textos literaris significatius del nostre mbit cultural. A ms, la millora de la competncia en les
habilitats lingstiques s un factor determinant per a assolir els objectius especfics de cada rea
no lingstica.
Lobjectiu daquesta matria s, com en Educaci Primria, desenvolupar la competncia comunicativa en les dues llenges oficials, s a dir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de
procediments ds necessaris per a interactuar satisfactriament en els diferents mbits socials.
Aquests sabers es refereixen als principis i normes socials que sn necessaris per a interactuar
satisfactriament en els mbits socials. Aquests sabers fan referncia als principis i a les normes
socials que presideixen els intercanvis, a les formes convencionals dels textos en la nostra cultura,
als procediments que articulen les parts del text en un conjunt cohesionat, a les regles lexicosintctiques que possibiliten la construcci denunciats amb sentit i gramaticalment acceptables i a
les normes ortogrfiques.
Leducaci literria forma part del conjunt daprenentatges anteriors, per implica unes competncies especfiques que obeeixen a les caracterstiques especials de la comunicaci literria, a
les convencions prpies de ls literari de la llengua i a les relacions del text literari amb el context
cultural corresponent.
Els objectius de lrea de Llengua i literatura en aquesta etapa marquen una progressi respecte
dels establits per a leducaci Primria, dels quals cal partir. Aquesta progressi comporta ampliar
la diversitat de prctiques discursives i fer-les ms complexes, incrementar la importncia de ls
de la llengua en lmbit acadmic, subratllar el paper de les convencions literries i del context
histric en la comprensi dels textos literaris, donar un paper ms rellevant a la reflexi sobre el
funcionament de la llengua, sobre les normes ds i la variaci daquesta al mateix temps que
sen consideren tamb ls social i les actituds que sen generen, i la sistematitzaci dels coneixements lingstics explcits.
Per tant, la consideraci del llenguatge com una activitat les funcions bsiques de la qual sn la
comunicaci i la representaci de la realitat fsica i social ha de guiar leducaci ligstica i literria. El
llenguatge sadquireix i es desenvolupa a partir de les aptituds humanes per a la parla, per mitj dels
intercanvis en contextos socials determinats. Aix, el llenguatge t una arrel comunicativa i la funci
primria ns la comunicaci. Tanmateix, el llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un
mitj de representaci del mn. Aquestes dues funcions estan relacionades entre si: la comunicaci es produeix per la capacitat del llenguatge per a representar i simbolitzar la realitat i, a ms, en
lintercanvi comunicatiu es creen representacions compartides de manera intersubjectiva.
22
El llenguatge est vinculat al pensament i al coneixement. Per mitj de les operacions cognoscitives que constitueixen el llenguatge interior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem
problemes, organitzem la informaci, elaborem projectes i emprenem processos de decisi. En
suma, regulem i orientem la nostra activitat. Daltra banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i
orientem lactivitat de les altres persones, alhora que aquestes influeixen sobre nosaltres, regulen
i orienten la nostra activitat. En aquest sentit, el llenguatge du a terme una funci de representaci i de regulaci del pensament i de lacci.
Aprendre una llengua no s nicament apropiar-se dun sistema de signes, sin tamb dels significats culturals que aquests transmeten, i, amb aquests significats, de les maneres com les
persones de lentorn entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribueix daquesta manera
a construir una representaci del mn socialment compartida i comunicable, i, amb aix, a la integraci social i cultural de les persones. Alguns daquests significats culturals adquirits en el procs
de laprenentatge lingstic estan formats per prejus respecte del gnere social, als grups tnics,
a la religi, a la procedncia social, i tamb respecte de les llenges i a les maneres dusar-les.
Lescola t la responsabilitat, en el procs daprenentatge de les llenges, de fomentar lanlisi crtica de les formes per mitj de les quals el llenguatge transmet i sanciona aquests prejus i aquestes
imatges estereotipades del mn, i contribuir, aix, a eradicar els usos discriminatoris i a fomentar
actituds de respecte cap a la varietat cultural i lingstica. En aquest sentit, leducaci ha dafavorir
el coneixement i la valoraci positiva de la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i dEuropa, i
tamb la integraci de lalumnat immigrant.
Com que el llenguatge s un mitj de comunicaci i representaci, leducaci lingstica sha de
dirigir al domini del funcionament de la llengua en contextos socials o a la competncia comunicativa. Aquesta competncia comprn no sols el coneixement del sistema dunitats i regles duna
llengua, s a dir, la gramtica, sin tamb la capacitat per a conduir el discurs en la situaci i per a
adequar-lo als aspectes rellevants del context social. Situar lensenyana i laprenentatge de la llengua en el marc de la competncia comunicativa significa que el nucli de lobjecte daprenentatge
sn les destreses discursives (conversa i dileg, comprensi i expressi oral i escrita), el domini de
les quals requereix laprenentatge de procediments i coneixements explcits sobre el funcionament
del llenguatge en els plnols segents: relaci dels enunciats amb el context fsic (participants,
espai i temps) i social (papers socials dels participants, relacions entre aquests, finalitats) que
es produeixen, planificaci i estructuraci dels textos segons esquemes convencionals, articulaci
dels enunciats per mitj de procediments de cohesi lxica i gramatical; organitzaci de les oracions dacord amb regles lexicosintctiques.
Les estratgies que constitueixen la competncia comunicativa sensenyen i saprenen des duna
llengua determinada, per no es refereixen exclusivament a saber usar aquesta llengua concreta, sin a una competncia sobre ls del llenguatge en general. Aquesta caracterstica de
laprenentatge lingstic t una gran importncia en el nostre context educatiu, en qu saprenen
les dues llenges oficials juntament amb una llengua estrangera a partir del primer cicle de Primria.
Situar laprenentatge en lmbit de la competncia comunicativa significa que els aprenentatges
duna llengua sn transferibles a laprenentatge daltres, el coneixement de les quals contribueix, al
mateix temps, a millorar aquesta competncia comunicativa o competncia sobre ls del llenguatge general. Totes les rees lingstiques han de participar, per tant, dun marc de referncia com
23
i adoptar acords bsics sobre metallenguatge, metodologia, criteris didctics, etc., coherents i
respectuosos amb lespecificitat de cada disciplina.
Leducaci lingstica entesa com a desenvolupament de la competncia comunicativa requereix la prctica sistemtica de producci i interpretaci de textos pertanyents als diversos mbits
dus. Aquest treball es refereix tant al discurs oral com a lescrit. La comunicaci oral i lescrita
soposen, sobretot, per la naturalesa dels signes i el canal utilitzat i pel carcter diferit o no diferit
de lintercanvi, la qual cosa afecta la copresncia dels participants i el fet que es compartisca,
o no, el context espacial i temporal. Aquestes diferncies reclamen estratgies especfiques en
lensenyana i laprenentatge dun s i laltre. Tanmateix, en un nivell formal i planificat, ls oral
i lescrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificaci del contingut, explicitaci sintctica i lxica, subjecci a una norma estndard). A ms, hi ha nombroses situacions de comunicaci que combinen els dos usos, per exemple: una exposici oral que es basa en un gui
o les conclusions dun debat que es fixen per escrit. Aquests aspectes comuns en el nivell formal
permeten relacionar els dos aprenentatges i basar lun en laltre. En lEducaci Secundria Obligatria els continguts relatius a ls oral es refereixen al nivell formal i planificat. Laprenentatge
daquest nivell formal sha dassolir, bviament, dins de les situacions dinteracci comunicativa
que ofereix el context de laula i el del centre escolar en general. Ls oral informal ls espontani
entre interlocutors amb tracte freqent i familiar sobservar i sanalitzar per a reconixer les
normes sociocomunicatives que regeixen lintercanvi en diferents contextos socials, per a observar les estratgies que fan servir els parlants a fi de comunicar-se de manera satisfactria i per a
reconixer i criticar els estereotips i els prejus, tant socials com sociolingstics. Quant a ls escrit,
laprenentatge de la lectura i de lescriptura, que sha dhaver iniciat i desenvolupat en etapes anteriors, continua en lEducaci Secundria Obligatria i cal buscar nivells de complexitat ms alts
en la planificaci i lestructuraci dels textos i una diversificaci ms mplia quant als contextos en
qu se situa el discurs que es produeix o sinterpreta.
En lEducaci Secundria Obligatria, adquireix rellevncia el discurs acadmic, s a dir, lusat en
exmens, treballs, recensions, articles, comentaris de textos s un tipus de discurs que requereix
a ms de les estratgies habituals de lexpressi escrita un conjunt dhabilitats especials, com
ara saber recopilar, classificar, analitzar, sintetitzar, interpretar i adaptar informacions procedents
dexplicacions, discussions a classe, apunts, lectures complementries, manuals, etc.; aix mateix,
saber obtindre i organitzar informaci a partir de diccionaris o dInternet, localitzar referncies bibliogrfiques, saber donar compte dels estudis obtinguts (experiments, observacions, enquestes),
saber analitzar i interpretar correctament les dades A ms, sha de consolidar el domini de les
tcniques grfiques i la disposici del text en la pgina.
Aquest vessant de leducaci lingstica ls i la producci de textos amb funci predominantment documental, o laproximaci a un text des daquesta perspectiva t una gran importncia
en el currculum, ja que ls de la llengua per a adquirir i organitzar coneixements est estretament
vinculat a les activitats densenyana-aprenentatge en totes les rees. Per aix, cal garantir a la
llengua minoritzada aquest mbit ds, que tradicionalment shi ha negat, com a nic cam per a
assolir un tractament adequat dels continguts daquest tipus.
24
Adquireix relleu en aquesta etapa, en relaci amb les activitats de producci i interpretaci de
textos orals i escrits, la reflexi sistemtica sobre el llenguatge: els factors del context a qu sha
dadequar el discurs, els esquemes textuals convencionals que serveixen de model tant per a la
producci com per a la interpretaci del discurs, el funcionament de certes unitats lingstiques
com a elements de cohesi del text, les regularitats lexicosintctiques de loraci i els mecanismes
per a la formaci de paraules. Aquesta reflexi sobre el llenguatge i les seues condicions ds
ha de desembocar en lestructuraci dels coneixements en un sistema conceptual bsic i dun
metallenguatge que facilita la comunicaci en laula dins del procs daprenentatge i que servisca
de suport per a laprenentatge daltres llenges. Lestudi de les unitats del sistema lingstic en
relaci amb les seues condicions ds en la relaci del text amb el context, en lestructuraci
i cohesi del text, i en la construcci doracions i paraules s un requisit imprescindible per a incorporar lavaluaci i la correcci de les produccions prpies al procs descriptura, per a afavorir
laprenentatge autnom.
La lectura i la interpretaci de textos literaris requereixen el desenvolupament dunes competncies
especfiques, ja que la comunicaci en qu interv el discurs literari t caracterstiques diferents de
la comunicaci habitual. Lobra literria est destinada al gaudi, s a dir, a produir en el lector un
plaer buscat de manera conscient i activa. Aquesta finalitat del text se satisf si es crea una situaci
de comunicaci en qu la lectora o el lector acudeix a la trobada de lobra i allunyat del context
espacial, temporal i cultural en qu lobra es va escriure crea un context nou, a partir dels propis
repertoris de significats individuals i socioculturals.
En etapes anteriors, sha propiciat en lalumnat experincies plaents amb la lectura i la recreaci de
textos literaris, sobretot per mitj dels jocs verbals oferits per la literatura embarbussaments, rimes,
dramatitzaci dun text narratiu, etc. Aquest objectiu ha de continuar actuant com a eix de lEducaci
Secundria Obligatria. Tanmateix, en aquesta etapa, a ms, la literatura ha datraure pel poder que
t per a representar i interpretar simblicament tant lexperincia interior com la collectiva. Lalumnat
saficionar a la literatura si descobreix en les obres ms destacades i fins i tot si exploren en les
seues prpies produccions aquesta capacitat per a simbolitzar les experincies personals. Per a
aix, cal desenvolupar en les alumnes i els alumnes una competncia literria que els proporcione
instruments especfics per a interpretar i recrear el discurs literari, per mitj de la lectura activa i la producci de textos. Aquests instruments es refereixen, duna banda, al coneixement de les convencions literries estructures de gnere i procediments retrics i, duna altra, a laplicaci dinformacions
sobre el context lingstic, histric, cultural i ideolgic en qu shan produt les obres literries, sempre
que aquestes dades siguen significatives per a la interpretaci del text i dacord amb les expectatives
duna lectora o dun lector daquesta etapa escolar.
A ms, sha de considerar la literatura com un mitj per a conixer i interpretar crticament
lexperincia collectiva, la qual cosa afavoreix la inserci de lindividu en la tradici del seu mbit
cultural. Aix, el coneixement de la literatura produda en la prpia llengua i relacionada amb la
histria, la cultura i la tradici de la comunitat a qu es pertany actua com un mitj de socialitzaci
poders. Leducaci literria, finalment, inclou la capacitat crtica per a avaluar un conjunt de factors externs a lobra que condicionen la seua recepci: els prejus quant al gnere social, la llengua
i la cultura dels escriptors, la crtica, la publicitat, les formes, etc.
25
En conclusi, el desenvolupament de la competncia literria t uns objectius i uns aprenentatges
especfics, per requereix, daltra banda, el desenvolupament de la competncia lingstica i discursiva, objecte daprenentatge en el conjunt de lrea. Alhora, la interpretaci reflexiva del discurs
literari potencia laprenentatge lingstic i discursiu general, ja que els textos literaris representen tota
la varietat de situacions de comunicaci, dactes de parla, de registres, de tons i destils, i impliquen
una anlisi del llenguatge en lacte mateix de funcionament.
En qualsevol situaci dintercanvi comunicatiu estan presents els prejus, les actituds i els estereotips discriminatoris, que tamb incideixen en els coneixements sociolingstics i sociocomunicatius
previs. La instituci escolar en conjunt, i lrea de llengua i literatura en concret, han de ser sensibles a qualsevol discriminaci, i especialment a la discriminaci per motiu de gnere, ja que se
superposa a totes les altres i deixa una empremta en el fet lingstic.
Quant a la valoraci discriminatria cap a les llenges i, per tant, cap als parlants, i quant a les actituds que aquesta valoraci comporta, una educaci lingstica satisfactria ha de contribuir a valorar
tota llengua com igualment apta per a exercir les funcions de comunicaci i de representaci. En el
nostre mbit lingstic i cultural, els prejus lingstics i les actituds discriminatries procedeixen duna
realitat sociolingstica caracteritzada per la convivncia, en situaci de conflicte, duna llengua minoritzada i duna altra ms prestigiada socialment, amb un repartiment desigual dusos i funcions, a
lescola i en la societat. Els prejus sociolingstics generats per aquesta situaci poden ser un obstacle important per a laprenentatge i eradicar-los no depn nicament de la tasca que es faa en
aquesta rea, sin que requereix que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comunicaci
formal i sutilitze com a instrument daprenentatge en les diferents disciplines del currculum, i, en
definitiva, que impregne tots els mbits de lactivitat escolar.
Una altra font important de prejus i dactituds discriminatries la constitueixen la variaci geogrfica i els usos socials menys valorats culturalment. Si aquesta valoraci discriminadora duns usos
sobre uns altres es produeix en lmbit escolar, el resultat ns laparici de barreres sociolingstiques entre lalumnat i el sistema educatiu.
El punt de partida per a leducaci lingstica ha de ser ls de la llengua que lalumnat ha adquirit en
el medi familiar i que s funcionalment adequada per a lintercanvi en aquest context. A ms, hem
de tindre en compte que, de vegades, aquesta educaci lingstica sha dimpartir a alumnat de procedncia molt diversa, fet que comporta, dentrada, unes competncies desiguals respecte de les
llenges que configuren el currculum. Es tracta dalumnat que arriba als centres educatius amb una
llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experincies culturals diferents, que
han anat adquirint en les interaccions amb altres parlants, a casa o a lentorn immediat. Aix mateix,
poden tindre un coneixement en potncia sobre els diferents tipus de discursos o textos, diferent
en cada cas, segons hagen tingut ms o menys contacte amb lalfabetitzaci o amb els mitjans de
comunicaci en lentorn social de procedncia. Aix, podem trobar alumnes monolinges, bilinges
i plurilinges, nascuts a la nostra comunitat o procedents de territoris amb llenges o cultures diferents.
El paper de lescola en letapa de lEducaci Secundria Obligatria consisteix a ampliar la competncia lingstica i comunicativa dels estudiants en les dues llenges oficials perqu puguen interactuar en els diversos mbits socials en qu es veuran immersos, i preparar-los perqu puguen
26
participar de manera activa en un procs de canvi continu de la realitat social i sociolingstica. Per
a fer-ho, sampliaran els usos de la llengua minoritzada de manera efectiva, perqu assolisca una
normalitat plena. Tanmateix, a ms, en el cas de lalumnat nouvingut, cal ampliar-ne la competncia lingstica i comunicativa inicial perqu siguen capaos dinteractuar, tamb, en els diversos
mbits socials en qu es veuran immersos. Daquests, shan de seleccionar els que es consideren
ms apropiats per al context escolar: el de les relacions socials que formen la vida quotidiana a
laula i al centre, el dels mitjans de comunicaci, el literari i, de manera privilegiada, lmbit acadmic. En aquests mbits, sinterpreten i produeixen els diversos textos i s on cal desenvolupar les
habilitats lingstiques.
Per tant, els objectius de laprenentatge de llenges, propis de leducaci plurilinge, han de ser
comuns per a totes les alumnes i els alumnes, amb independncia de la procedncia geogrfica,
lingstica i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famlies.
Daquesta manera, el respecte per la diversitat dusos s compatible amb el component normatiu
necessari en lensenyana de la llengua pel fet que les alumnes i els alumnes han daprendre a
comunicar-se en la llengua estndard, perqu s lapropiada socialment per a tractar certs temes
en situacions determinades.
En resum, leix de leducaci lingstica ha destar constitut pels procediments que encaminen al
desenvolupament de les capacitats dexpressi i comprensi oral i escrita, en les dues llenges
oficials, en contextos socials significatius, i tamb en lmbit de la comunicaci literria. Aquests
procediments requereixen una reflexi planificada sobre el funcionament del llenguatge i sobre les
caracterstiques formals de la llengua ls de la qual sest aprenent, coneixement que sorganitza
en forma de conceptes gramaticals. A ms, laprenentatge de la llengua implica laprenentatge de
significats culturals impregnats de valoracions socials i sociolingstiques que requereixen el desenvolupament dactituds crtiques sobre la manera com el llenguatge els transmet i sanciona.
Per tant, lobjecte daprenentatge en lrea de Llengua i literatura en lEducaci Secundria Obligatria comprn el conjunt dels components del procs comunicatiu:
a Lapropiaci pel parlant dels factors del context fsic i social susceptibles de deixar empremta en
els enunciats, i les regles comunicatives per mitj de les quals sadequa el discurs al context.
b El coneixement i ls reflexiu del codi lingstic, pel que fa al nivell oracional i al textual i atenent
les realitzacions orals i escrites.
c Actitud afavoridora duna comunicaci satisfactria, i desenvolupament dactituds crtiques respecte de les formes amb les quals el llenguatge reflecteix prejus i estereotips socials i sociolingstics.
Lobjecte daprenentatge definit aix orientar la selecci de continguts per a lensenyana
i laprenentatge de les dues llenges incloses en lrea de Llengua i literatura en aquesta etapa
educativa. Al mateix temps, estableix un marc per a laprenentatge com amb les etapes anteriors
de la mateixa rea i amb lrea de Llenges Estrangeres. Aquest marc com aconsella adoptar una
orientaci didctica igualment compartida.
27
COMPETNCIES BSIQUES
La incorporaci de competncies bsiques en el currculum permet posar lmfasi en els aprenentatges que es consideren imprescindibles, des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci
dels sabers adquirits. Dac el seu carcter bsic. Sn les competncies que ha dhaver desenvolupat el jove o la jove en finalitzar lensenyana obligatria per a poder assolir la realitzaci personal,
exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capa de
desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
La inclusi de les competncies bsiques en el currculum t diverses finalitats. En primer lloc,
integrar els diferents aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents rees o matries,
com els informals i no formals. En segon lloc, permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relaci amb diversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva
quan els necessiten en diferents situacions i contextos. Finalment, orientar lensenyana, ja que
permeten identificar els continguts i els criteris davaluaci que tenen carcter imprescindible i, en
general, inspirar les decisions relatives al procs densenyana i daprenentatge.
Amb les rees i matries del currculum es pretn que tots els alumnes i les alumnes assolisquen
els objectius educatius i, conseqentment, adquirisquen tamb les competncies bsiques. Tanmateix, no hi ha una relaci unvoca entre lensenyana de determinades rees o matries i el
desenvolupament de certes competncies. Cada una de les rees contribueix a desenvolupar
diferents competncies i, al seu torn, cada una de les competncies bsiques sassolir com a
conseqncia del treball en diverses rees o matries. El treball en les rees i les matries del currculum per a contribuir a desenvolupar les competncies bsiques ha de complementar-se amb
diverses mesures organitzatives i funcionals, imprescindibles per al seu desenvolupament. Aix,
lorganitzaci i el funcionament dels centres i les aules, la participaci de lalumnat, les normes de
rgim intern, ls de determinades metodologies i recursos didctics, o la concepci, lorganitzaci
i el funcionament de la biblioteca escolar, entre altres aspectes, poden afavorir o dificultar el desenvolupament de competncies associades a la comunicaci, lanlisi de lentorn fsic, la creaci, la
convivncia i la ciutadania, o lalfabetitzaci digital. Igualment, lacci tutorial permanent pot contribuir de manera decisiva a adquirir competncies relacionades amb la regulaci dels aprenentatges, el desenvolupament emocional o les habilitats socials. A lltim, la planificaci de les activitats
complementries i extraescolars pot reforar el desenvolupament del conjunt de les competncies
bsiques.
En el marc de la proposta feta per la Uni Europea i dacord amb les consideracions que sacaben
dexposar, shan identificat huit competncies bsiques:
1. Competncia en comunicaci lingstica
2. Competncia matemtica
3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
4. Tractament de la informaci i competncia digital
5. Competncia social i ciutadana
28
6. Competncia cultural i artstica
7. Competncia per a aprendre a aprendre
8. Autonomia i iniciativa personal
En aquest document, es recullen la descripci, la finalitat i els aspectes distintius daquestes competncies i shi posa de manifest el nivell considerat bsic que ha dassolir tot lalumnat. Si b es
refereixen al final de letapa dEducaci obligatria, cal que el desenvolupament se ninicie des del
comenament de lescolaritzaci, de manera que sadquirisca de manera progressiva i coherent.
Per aix, lEducaci Primria ha dadoptar com a referent les competncies que sestableixen ac
i expliciten les metes que tot lalumnat ha dassolir. Tot i que hi ha aspectes en la caracteritzaci de
les competncies ladquisici dels quals no s especfica daquesta etapa, conv conixer-los per
a assentar les bases amb qu es puga produir amb xit aquest desenvolupament posterior.
El currculum sestructura al voltant drees de coneixement; en aquestes shan de buscar els referents que permetran el desenvolupament de les competncies en aquesta etapa. Aix doncs, en
cada rea se ninclouen referncies explcites sobre la contribuci a les competncies bsiques a
les quals sorienta ms. Daltra banda, tant els objectius com la mateixa selecci dels continguts
busquen garantir el desenvolupament de totes aquestes. Els criteris davaluaci serveixen de referncia per a valorar el progrs en ladquisici de les competncies esmentades.
1. Competncia en comunicaci lingstica

Aquesta competncia fa referncia a utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicaci oral
i escrita, de representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, de construcci i comunicaci
del coneixement i dorganitzaci i autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta.
Els coneixements, les destreses prpies i les actituds personals daquesta competncia permeten
expressar pensaments, emocions, vivncies i opinions, i tamb dialogar, formar-se un ju crtic
i tic, generar idees, estructurar el coneixement, donar coherncia i cohesi al discurs i a les prpies accions i tasques, adoptar decisions, i gaudir escoltant, llegint o expressant-se de manera
oral i escrita; tot aix contribueix, a ms, a desenvolupar lautoestima i la confiana en un mateix.
Comunicar-se i conversar sn accions que impliquen habilitats per a establir vincles i relacions
constructives amb els altres i amb lentorn, i acostar-se a noves cultures, que adquireixen consideraci i respecte a mesura que es coneixen. Per aix, la competncia de comunicaci lingstica
est present en la capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes.
El llenguatge, com a eina de comprensi i representaci de la realitat, ha de ser un instrument
per a la igualtat, la construcci de relacions iguals entre homes i dones, leliminaci destereotips
i expressions sexistes. La comunicaci lingstica ha de ser el motor de la resoluci pacfica de
conflictes en la comunitat escolar.
Escoltar, exposar i dialogar implica ser conscient dels tipus principals dinteracci verbal, ser progressivament competent en lexpressi i la comprensi dels missatges orals que sintercanvien
en situacions comunicatives diverses i adaptar la comunicaci al context. Implica tamb la utilitzaci activa i efectiva de codis i habilitats lingstiques i no lingstiques i de les regles prpies de
29
lintercanvi comunicatiu en diferents situacions, per a produir textos orals adequats a cada situaci
de comunicaci.
Llegir i escriure sn accions que impliquen i reforcen les habilitats que permeten buscar, recopilar
i processar informaci, i ser competent a lhora de comprendre, compondre i fer servir diferents
tipus de textos amb intencions comunicatives o creatives diverses. La lectura facilita interpretar
i comprendre el codi que permet fer s de la llengua escrita i s, a ms, font de plaer, de descobriment daltres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber; tot aix contribueix, al seu torn, a
conservar i millorar la competncia comunicativa.
Lhabilitat per a seleccionar i aplicar propsits o objectius determinats a les accions prpies de la
comunicaci lingstica (el dileg, la lectura, lescriptura, etc.) est vinculada a alguns trets fonamentals daquesta competncia, com ara les habilitats per a representar-se mentalment, interpretar i comprendre la realitat, i organitzar i autoregular el coneixement i lacci al mateix temps que
els dotem amb coherncia.
Comprendre i saber comunicar sn sabers prctics que shan de basar en el coneixement reflexiu
sobre el funcionament del llenguatge i les seues normes ds, i impliquen la capacitat de prendre
el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. Expressar i interpretar diferents tipus de discurs
dacord amb la situaci comunicativa en diferents contextos socials i culturals implica conixer
i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua i les estratgies
necessries per a interactuar en lmbit lingstic correctament.
Disposar daquesta competncia implica tindre conscincia de les convencions socials, dels valors
i aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge dacord amb el context i la intenci comunicativa.
Implica la capacitat emptica de posar-se en el lloc daltres persones; de llegir, escoltar, analitzar
i tindre en compte opinions diferents de la personal, amb sensibilitat i esperit crtic; dexpressar
adequadament en fons i forma les prpies idees i emocions, i dacceptar i fer crtiques amb
esperit constructiu.
Amb diferent nivell de domini i formalitzaci especialment en llengua escrita aquesta competncia significa, en el cas de les llenges estrangeres, poder comunicar-se en algunes daquestes i,
amb aix, enriquir les relacions socials i moures amb resoluci en contextos diferents de lhabitual.
Aix mateix, safavoreix laccs a ms i diferents fonts dinformaci, comunicaci i aprenentatge.
En resum, el desenvolupament de la competncia lingstica al final de leducaci obligatria implica el domini de la llengua oral i escrita en mltiples contextos i ls funcional duna llengua estrangera com a mnim.
2. Competncia matemtica
Consisteix en lhabilitat per a utilitzar i relacionar els nombres, les operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per a produir i interpretar diferents tipus
dinformaci com per a ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per a resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el mn laboral.
30
Forma part de la competncia matemtica lhabilitat per a interpretar i expressar amb claredat
i precisi informacions, dades i argumentacions, fet que augmenta la possibilitat real de continuar
aprenent al llarg de la vida, tant en lmbit escolar o acadmic com fora daquest, i afavoreix la
participaci efectiva en la vida social.
Aix mateix, aquesta competncia implica el coneixement i el maneig dels elements matemtics
bsics (diferents tipus de nombres, mides, smbols, elements geomtrics, etc.) en situacions reals
o simulades de la vida quotidiana, i la posada en prctica de processos de raonament que solucionen els problemes o obtinguen informaci. Aquests processos permeten aplicar aquesta informaci a una varietat ms gran de situacions i contextos, seguir cadenes argumentals que identifiquen
les idees fonamentals, i estimar i enjudiciar la lgica i validesa dargumentacions i informacions.
En conseqncia, la competncia matemtica representa lhabilitat per a seguir uns processos de
pensament determinats (com la inducci i la deducci, entre daltres) i aplicar alguns algoritmes
de clcul o elements de la lgica, la qual cosa condueix a identificar la validesa dels raonaments
i a valorar el grau de certesa associat als resultats derivats dels raonaments vlids.
La competncia matemtica implica una disposici favorable i de seguretat i confiana progressiva
cap a la informaci i les situacions (problemes, incgnites, etc.) que contenen elements o suports
matemtics, i tamb cap a la seua utilitzaci quan la situaci ho requereix, basades en el respecte
i el gust per la certesa i en la seua cerca per mitj del raonament.
Aquesta competncia cobra realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemtics sutilitzen per a enfrontar-se a les situacions quotidianes que els requereixen. Per tant, la identificaci daquestes situacions, laplicaci destratgies per a resoldre problemes, i la selecci de
les tcniques adequades per a calcular, representar i interpretar la realitat a partir de la informaci
disponible hi estan incloses. En definitiva, la possibilitat real de fer servir lactivitat matemtica en
contextos tan variats com siga possible. Per aix, el seu desenvolupament en leducaci obligatria sassolir en la mesura que els coneixements matemtics sapliquen de manera espontnia
a una mplia varietat de situacions, que provenen daltres camps de coneixement i de la vida
quotidiana.
El desenvolupament de la competncia matemtica al final de leducaci obligatria implica utilitzar espontniament en els mbits personal i social els elements i raonaments matemtics per a
interpretar i produir informaci, per a resoldre problemes que provenen de situacions quotidianes
i per a prendre-hi decisions. En definitiva, s aplicar les destreses i actituds que permeten raonar
matemticament, comprendre una argumentaci matemtica i expressar-se i comunicar-se en el
llenguatge matemtic, amb les eines de suport adequades, alhora que sintegra el coneixement
matemtic amb altres tipus de coneixement per a donar una resposta millor a les situacions de la
vida amb un nivell de complexitat diferent.
3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

s lhabilitat per a interactuar amb el mn fsic, tant en els aspectes naturals com en els generats
per lacci humana, de manera que es possibilita la comprensi de successos, la predicci de
conseqncies i lactivitat dirigida a millorar i preservar les condicions de vida prpia, de les altres
persones i de la resta dels ssers vius. En definitiva, incorpora habilitats per a moures amb reso-
31
luci adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en mbits molt diversos de la vida i del
coneixement (salut, activitat productiva, consum, cincia, processos tecnolgics, etc.) i per a interpretar el mn, la qual cosa exigeix aplicar els conceptes i principis bsics que permeten analitzar
els fenmens des dels diferents camps de coneixement cientfic involucrats.
Aix, forma part daquesta competncia la percepci adequada de lespai fsic on es desenvolupen
la vida i lactivitat humana, tant a gran escala com en lentorn immediat, i lhabilitat per a interactuar amb lespai circumdant: moure-shi i resoldre problemes en qu intervinguen els objectes i la
posici daquests.
Aix mateix, la competncia dinteractuar amb lespai fsic du implcit el fet de ser conscient de la
influncia que t la presncia de les persones en lespai, el seu assentament, la seua activitat, les
modificacions que introdueixen i els paisatges resultants, i tamb de la importncia que tots els ssers humans sen beneficien del desenvolupament i que aquests procuren conservar els recursos
i la diversitat natural, i es mantinga la solidaritat global i intergeneracional. Implica, aix mateix, demostrar esperit crtic a lhora dobservar la realitat i analitzar els missatges informatius i publicitaris,
i uns hbits de consum responsable en la vida quotidiana.
Aquesta competncia, i partint del coneixement del cos hum, de la naturalesa i de la interacci
dels homes i de les dones amb aquesta, permet argumentar racionalment les conseqncies
dunes o daltres formes de vida, i adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en
un entorn natural i social tamb saludable. Aix mateix, implica considerar la doble dimensi individual i collectiva de la salut, i mostrar actituds de responsabilitat i respecte cap als altres i cap
a un mateix.
Amb aquesta competncia, es poden identificar preguntes o problemes i obtindren conclusions
basades en proves, per a comprendre i prendre decisions sobre el mn fsic i sobre els canvis que
lactivitat humana produeix sobre el medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les persones.
Comporta laplicaci daquests coneixements i procediments per a respondre a all que es percep
com a demandes o necessitats de les persones, de les organitzacions i del medi ambient.
Tamb incorpora laplicaci dalgunes nocions, conceptes cientfics i tcnics, i de teories cientfiques bsiques prviament compreses. Aix implica lhabilitat progressiva per a posar en prctica
els processos i les actituds propis de lanlisi sistemtica i dindagaci cientfica: identificar i plantejar problemes rellevants; fer observacions directes i indirectes amb conscincia del marc teric
o interpretatiu que les dirigeix; formular preguntes; localitzar, obtindre, analitzar i representar informaci qualitativa i quantitativa; plantejar i contrastar solucions temptatives o hiptesis; fer prediccions i inferncies amb diferent nivell de complexitat; i identificar el coneixement disponible, (teric
i empric) necessari per a respondre a les preguntes cientfiques, i per a obtindre, interpretar, avaluar i comunicar conclusions en diversos contextos (acadmic, personal i social). Aix mateix, significa reconixer la naturalesa, les fortaleses i els lmits de lactivitat investigadora com a construcci
social del coneixement al llarg de la histria.
Aquesta competncia proporciona, a ms, destreses associades a la planificaci i el maneig de
solucions tcniques, seguint criteris deconomia i eficcia, per a satisfer les necessitats de la vida
quotidiana i del mn laboral.
32
En definitiva, aquesta competncia implica desplegar i aplicar el pensament cientificotcnic per
a interpretar la informaci que es rep i per a predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia
personal en un mn on els avanos que es van produint en els mbits cientfic i tecnolgic tenen
una influncia decisiva en la vida personal, la societat i el mn natural. Aix mateix, implica la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic juntament amb altres formes de coneixement, i ls
de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic.
En coherncia amb les habilitats i destreses relacionades fins ac, sn part daquesta competncia
bsica ls responsable dels recursos naturals, el respecte del medi ambient, el consum racional
i responsable, i la protecci de la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de
vida de les persones.
4. Tractament de la informaci i competncia digital

Aquesta competncia consisteix a tindre habilitats per a buscar, obtindre, processar i comunicar
informaci, i per a transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de
laccs a la informaci fins a la transmissi daquesta en diferents suports una vegada tractada,
tamb la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial
per a informar-se, aprendre i comunicar-se.
Est associada amb la recerca, la selecci, el registre i el tractament o lanlisi de la informaci,
fent servir diverses tcniques i estratgies per a accedir-hi segons la font a qu es vaja i el suport
que es faa servir (oral, imprs, audiovisual, digital o multimdia). Requereix dominar llenguatges
especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i pautes de descodificaci i transferncia, i tamb aplicar en diferents situacions i contextos el coneixement dels tipus dinformaci,
les fonts, les possibilitats i la localitzaci, i els llenguatges i suports ms freqents amb qu se sol
expressar.
Disposar dinformaci no produeix coneixement de manera automtica. Transformar la informaci en coneixement exigeix destreses de raonament per a organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la,
sintetitzar-la i fer-ne inferncies i deduccions de diferent nivell de complexitat; en definitiva, comprendre-la i integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, aix mateix, comunicar la
informaci i els coneixements adquirits amb recursos expressius que incorporen, no sols diferents
llenguatges i tcniques especfiques, sin tamb les possibilitats que ofereixen les tecnologies de
la informaci i la comunicaci.
Ser competent en ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a instrument
de treball intellectual inclou utilitzar-les en la seua doble funci de transmissores i generadores
dinformaci i coneixement. La funci generadora fa referncia a quan es fan servir, per exemple,
com a eina en ls de models de processos matemtics, fsics, socials, econmics o artstics. Aix
mateix, aquesta competncia permet processar i gestionar informaci abundant i complexa de
manera adequada, resoldre problemes reals, prendre decisions, treballar en entorns collaboratius
ampliant els entorns de comunicaci per a participar en comunitats daprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives. La competncia digital inclou utilitzar les
tecnologies de la informaci i la comunicaci alhora que se nextrau el mxim rendiment a partir
de la comprensi de la naturalesa i del mode doperar dels sistemes tecnolgics, i de lefecte que
33
aquests canvis tenen en el mn personal i sociolaboral. Aix mateix, implica fer servir estratgies
per a identificar i resoldre els problemes habituals de programari i maquinari que sorgisquen. Igualment, permet aprofitar la informaci que proporcionen i analitzar-la de manera crtica per mitj del
treball personal autnom i el treball collaboratiu, tant en un vessant sincrnic com diacrnic, coneixent i relacionant-se amb entorns fsics i socials cada vegada ms amplis. Tamb s fer-les com
a eina per a organitzar la informaci, processar-la i orientar-la per a acomplir objectius i finalitats
daprenentatge, treball i oci prviament establits.
En definitiva, la competncia digital s fer s habitual dels recursos tecnolgics disponibles per
a resoldre problemes reals de manera eficient. Al mateix temps, possibilita avaluar i seleccionar
noves fonts dinformaci i innovacions tecnolgiques a mesura que van apareixent, dacord amb
la seua utilitat per a escometre tasques o objectius especfics.
En resum, el tractament de la informaci i la competncia digital impliquen ser una persona autnoma, efica, responsable, crtica i reflexiva a lhora de seleccionar, tractar i utilitzar la informaci
i les fonts, i tamb les diferents eines tecnolgiques; tamb adoptar una actitud crtica i reflexiva a
lhora de valorar la informaci disponible, contrastar-la quan s necessari, i respectar les normes
de conducta acordades socialment per a regular ls de la informaci i les fonts en els diferents
suports.
5. Competncia social i ciutadana

Grcies a aquesta competncia, es pot comprendre la realitat social en qu es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democrtica en una societat plural, a ms de comprometres a contribuir-ne a la millora. Hi estan integrats coneixements diversos i habilitats complexes que permeten
participar, prendre decisions, elegir la manera com comportar-se en unes situacions determinades
i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.
Globalment, s tindre en compte, per a moures amb resoluci en la societat, el coneixement sobre
levoluci i lorganitzaci de les societats i sobre els trets i valors del sistema democrtic, i tamb
utilitzar el ju moral per a elegir i prendre decisions, i exercir de manera activa i responsable els drets
i deures de la ciutadania.
Aquesta competncia afavoreix la comprensi de la realitat histrica i social del mn, levoluci
daquesta, els xits i els problemes. La comprensi crtica de la realitat exigeix experincia, coneixements i conscincia de lexistncia de diverses perspectives a lhora danalitzar aquesta realitat. s
recrrer a lanlisi multicausal i sistmic per a enjudiciar els fets i problemes socials i histrics i per
a reflexionar sobre aquests de manera global i crtica, i tamb fer raonaments crtics i lgicament
vlids sobre situacions reals, i dialogar per a millorar la comprensi de la realitat collectivament.
Significa tamb entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el carcter evolutiu daquesta, i tamb demostrar comprensi a laportaci que han fet les diferents cultures a
levoluci i al progrs de la humanitat, i tindre un sentiment com de pertinena a la societat on es
viu. En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local.
Aix mateix, formen part fonamental daquesta competncia les habilitats socials que permeten
saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivncia, resoldrels amb actitud
constructiva i prendre decisions amb autonomia, emprant tant els coneixements sobre la societat
34
com una escala de valors construda per mitj de la reflexi crtica i el dileg en el marc dels patrons
culturals bsics de cada regi, pas o comunitat.
La dimensi tica de la competncia social i ciutadana comporta ser conscient dels valors de
lentorn, avaluar-los i reconstruir-los de manera afectiva i racional per a crear progressivament un
sistema propi de valors i comportar-se en coherncia amb aquest a lhora dafrontar una decisi
o un conflicte. Aix implica entendre que no tota posici personal s tica si no est basada en el
respecte a principis o valors universals com els inclosos en la Declaraci dels Drets Humans. En
conseqncia, daquesta competncia destaquen habilitats com ara conixer-se i valorar-se, saber comunicar-se en diferents contextos, expressar les idees prpies i escoltar les idees dels altres,
ser capa de posar-se al lloc de laltre i comprendre el seu punt de vista encara que siga diferent
del nostre, i prendre decisions en els diferents nivells de la vida comunitria, valorant conjuntament
els interessos individuals i els del grup. A ms, implica valorar les diferncies al mateix temps que
es reconeix la igualtat de drets entre els diferents collectius, en particular, entre homes i dones.
Tamb, la prctica del dileg i de la negociaci per a arribar a acords com a manera de resoldre els
conflictes, tant en lmbit personal com en el social.
A lltim, forma part daquesta competncia lexercici duna ciutadania activa i integradora que
exigeix el coneixement i la comprensi dels valors a partir dels quals sassenten els estats i les
societats democrtiques, dels seus fonaments, modes dorganitzaci i funcionament. Aquesta
competncia permet reflexionar crticament sobre els conceptes de democrcia, llibertat, igualtat,
solidaritat, coresponsabilitat, participaci i ciutadania, amb particular atenci als drets i deures
reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constituci espanyola i en la legislaci autonmica; laplicaci daquests per part de les institucions; mostrar un comportament coherent amb els
valors democrtics i, a ms, disposar dhabilitats com la presa de conscincia dels pensaments,
valors, sentiments i accions de cada u, controlar-los i autoregular-los. En definitiva, lexercici de la
ciutadania s tindre habilitats per a participar en la vida cvica de manera activa i plena. Significa
construir, acceptar i practicar normes de convivncia dacord amb els valors democrtics, exercitar els drets, llibertats, responsabilitats i deures cvics, i defendre els drets dels altres.
En resum, aquesta competncia s comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els conflictes emprant el ju tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la
ciutadania, actuar amb criteri propi, contribuir a construir la pau i la democrcia, i mantindre una
actitud constructiva, solidria i responsable davant del compliment dels drets i de les obligacions
cviques.
6. Competncia cultural i artstica

Aquesta competncia implica conixer, comprendre, apreciar i valorar les manifestacions culturals
i artstiques duna manera crtica, utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi i considerar-les com
a part del patrimoni dels pobles.
Apreciar el fet cultural en general, i el fet artstic en particular, du implcit disposar de les habilitats i actituds que permeten accedir-ne a les diferents manifestacions, i habilitats de pensament,
perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit esttic per a poder comprendre-les, valorar-les,
emocionar-se i gaudir-les. Aquesta competncia s posar en joc habilitats de pensament divergent
35
i convergent, ja que comporta reelaborar idees i sentiments propis i aliens; trobar fonts, formes
i llocs de comprensi i expressi; planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per a acomplir uns resultats, ja siga en lmbit personal o acadmic. Es tracta, per tant, duna competncia
que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents
realitats i produccions del mn de lart i de la cultura. Requereix posar en funcionament la iniciativa,
la imaginaci i la creativitat per a expressar-se per mitj de codis artstics i, com que les activitats
culturals i artstiques sn moltes vegades un treball collectiu, cal tindre habilitats de cooperaci
per a contribuir a assolir un resultat final, i tindre conscincia de la importncia de donar suport
i apreciar les iniciatives i contribucions dels altres.
La competncia artstica incorpora, aix mateix, el coneixement bsic de les principals tcniques,
recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics, i tamb de les obres i manifestacions ms destacades del patrimoni cultural. A ms, implica identificar les relacions existents entre
aquestes manifestacions i la societat la mentalitat i les possibilitats tcniques de lpoca en qu
es creen, o amb la persona o collectivitat que les crea. Aix tamb significa adquirir conscincia
de levoluci del pensament, dels corrents esttics, les modes i els gustos, i de la importncia representativa, expressiva i comunicativa que els factors esttics han exercit i exerceixen en la vida
quotidiana de la persona i de les societats. Suposa igualment una actitud destima cap a la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o sentiments a travs de diferents mitjans artstics, com ara la msica, la literatura, les arts visuals i escniques, o cap a les diferents formes que
adquireixen les anomenades arts populars. Requereix, aix mateix, valorar la llibertat dexpressi,
el dret a la diversitat cultural, la importncia del dileg intercultural i viure experincies artstiques
compartides.
En resum, el conjunt de destreses que configuren aquesta competncia es refereix tant a lhabilitat
per a apreciar i gaudir amb lart i altres manifestacions culturals, com a les habilitats relacionades amb ls dalguns recursos de lexpressi artstica per a fer creacions prpies; implica un
coneixement bsic de les manifestacions culturals i artstiques, laplicaci dhabilitats de pensament divergent i de treball collaboratiu, una actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la diversitat
dexpressions artstiques i culturals, el desig i la voluntat de cultivar una capacitat esttica i creadora prpies, i un inters per participar en la vida cultural i per a contribuir conservar el patrimoni
cultural i artstic, tant de la comunitat prpia com daltres comunitats.
7. Competncia per a aprendre a aprendre

Aprendre a aprendre s adquirir habilitats per a iniciar-se en laprenentatge i ser capa de continuar
aprenent de manera cada vegada ms efica i autnoma dacord amb els objectius i les necessitats individual.
Aquesta competncia t dos dimensions fonamentals. Duna banda, ladquisici de la conscincia de les capacitats (intellectuals, emocionals, fsiques), del procs i les estratgies necessries
per a desenvolupar-les, i tamb del que pot fer un mateix i del que es pot fer amb ajuda daltres
persones o recursos. Daltra banda, tindre un sentiment de competncia personal, que redunda
en la motivaci, la confiana en un mateix i el gust per aprendre. Significa ser conscient dall que
se sap i del que cal aprendre, de com saprn, i de com es gestionen i es controlen els processos
36
daprenentatge de manera efica, optimitzar-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Requereix conixer les potencialitats i carncies de cada u, aprofitar les primeres i tindre motivaci
i voluntat per a superar les segones des duna expectativa dxit; per a fer-ho, cal augmentar
progressivament la seguretat per a afrontar reptes nous daprenentatge. Per aix, comporta tindre conscincia de les capacitats que entren en joc en laprenentatge, com ara latenci, la concentraci, la memria, la comprensi i lexpressi lingstica o la motivaci dxit, entre daltres,
i obtindren un rendiment mxim i personalitzat amb lajuda de diferents estratgies i tcniques:
destudi, dobservaci i registre sistemtic de fets i relacions, de treball cooperatiu i per projectes,
de resoluci de problemes, de planificaci i organitzaci dactivitats i temps de manera efectiva, o
del coneixement sobre els diferents recursos i fonts per a recopilar, seleccionar i tractar la informaci, inclosos els recursos tecnolgics.
Implica, aix mateix, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i aprofitar la diversitat de
respostes possibles davant duna mateixa situaci o problema fent servir diverses estratgies
i metodologies que permeten afrontar la presa de decisions, de manera racional i crtica, amb
la informaci disponible. Inclou, a ms, habilitats per a obtindre informaci siga individualment
o en collaboraci i, sobretot, per a transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la
nova informaci amb els coneixements previs i amb lexperincia personal prpia i sabent aplicar
els nous coneixements i capacitats en situacions semblants i contextos diversos.
Daltra banda, aquesta competncia requereix plantejar-se metes que es poden assolir a curt, mig
i llarg termini i acomplir-les; per a fer-ho, cal considerar els objectius daprenentatge de manera
progressiva i realista.
Fa necessria tamb la perseverana en laprenentatge, des de la valoraci com un element que
enriqueix la vida personal i social i que s, per tant, mereixedor de lesfor que requereix. Comporta
ser capa dautoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i comproms personal, saber administrar lesfor, acceptar els errors i aprendre dels altres i amb els altres.
En resum, aprendre a aprendre implica la conscincia, la gesti i el control de les capacitats de
cada u i els coneixements des dun sentiment de competncia o eficcia personal, i inclou tant el
pensament estratgic com la capacitat de cooperar, dautoavaluar-se, i ls eficient dun conjunt
de recursos i tcniques de treball intellectual; tot aix es desenvolupa per mitj dexperincies
daprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com collectives.
8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competncia fa referncia, tant a ladquisici de la conscincia i laplicaci dun conjunt
de valors i actituds personals interrelacionades com a la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el control emocional, la capacitat
delegir, de calcular riscos i dafrontar els problemes, aix com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacci immediata, daprendre dels errors i dassumir riscos. Daltra banda, remet a la
capacitat delegir amb criteri propi, dimaginar projectes, i de dur a terme les accions necessries
per a desenvolupar les opcions i els projectes personals en el marc de projectes individuals
o collectius responsabilitzant-shi, tant en lmbit personal, com en el social i laboral. Comporta
poder transformar les idees en accions; s a dir, proposar-se objectius, planificar i dur a terme
37
projectes. Requereix, per tant, poder reelaborar els plantejaments previs o elaborar idees noves,
buscar solucions i posar-les en la prctica. A ms, analitzar possibilitats i limitacions, conixer les
fases de desenvolupament dun projecte, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar all que es
fa i autoavaluar-se, extraure conclusions i valorar les possibilitats de millora. Exigeix, per tot aix,
una visi estratgica dels reptes i de les oportunitats que ajude a identificar i a acomplir objectius i a
mantindre la motivaci per a assolir lxit en les tasques iniciades, amb una sana ambici personal,
acadmica i professional. Igualment, ser capa de relacionar loferta acadmica, laboral o doci
disponible amb les capacitats, desitjos i projectes personals. A ms, comporta una actitud positiva
cap al canvi i la innovaci que pressuposa flexibilitat de plantejaments, de manera que es puguen
entendre els canvis esmentats com a oportunitats, adaptar-shi crticament i constructivament,
afrontar els problemes i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que semprenen.
Sempre que lautonomia i la iniciativa personal involucren sovint altres persones, aquesta competncia obliga a adquirir habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se
en el lloc duna altra persona, valorar les idees dels altres, dialogar i negociar, lassertivitat per a
comunicar les decisions prpies als altres duna manera adequada, i treballar de manera cooperativa i flexible.
Una altra dimensi important daquesta competncia, molt relacionada amb aquest vessant ms
social, est constituda per les habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes,
que inclouen la confiana en un mateix, lempatia, lesperit de superaci, les habilitats per al
dileg i la cooperaci, lorganitzaci del temps i de les tasques, la capacitat dafirmar i defendre
drets o lassumpci de riscos.
En resum, lautonomia i la iniciativa personal comporten ser capa dimaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sentit crtic.
38
CONTRIBUCI DE LA MATRIA A LADQUISICI
DE LES COMPETNCIES BSIQUES
El currculum daquesta matria, com que t la meta de desenvolupar la capacitat per a interactuar
de manera competent per mitj del llenguatge en les diferents esferes de lactivitat social, contribueix duna manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que formen la competncia
en comunicaci lingstica. A ms, les habilitats i les estratgies per a ls duna llengua determinada i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte dobservaci, tot i que sadquireixen des
duna llengua, es transfereixen i apliquen a laprenentatge daltres. Aquest aprenentatge millora, al
seu torn, aquesta competncia sobre ls del llenguatge en general.
Saprn a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacci comunicativa, per tamb per
a adquirir nous coneixements: el llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de
representaci del mn i est en la base del pensament i del coneixement. Laccs al saber i a la
construcci de coneixements per mitj del llenguatge es relaciona directament amb la competncia bsica daprendre a aprendre. Aix mateix, els continguts de reflexi sobre la llengua recopilen
un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a
analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitj de ls conscient de certs mecanismes gramaticals, substituir elements de lenunciat per daltres gramaticalment equivalents, usar diferents
esquemes sintctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que
sadquireixen en relaci amb les activitats de comprensi i composici de textos i que es reutilitzen
per a optimitzar laprenentatge lingstic, s a dir, per a aprendre a aprendre llengua.
Daltra banda, aprendre a usar la llengua s tamb contribuir al desenvolupament de lautonomia
i la iniciativa personal. Saprn a analitzar i resoldre problemes, fer projectes i iniciar processos de
decisi, ja que una de les funcions del llenguatge s regular i orientar la nostra activitat. Per aix,
ladquisici dhabilitats lingstiques contribueix a progressar en la iniciativa personal i en la regulaci de la prpia activitat amb autonomia progressiva.
La matria contribueix al tractament de la informaci i competncia digital, ja que una de les metes ns proporcionar coneixements i destreses per a la recerca i selecci dinformaci rellevant
dacord amb diferents necessitats, i per a la reutilitzaci daquesta en la producci de textos orals
i escrits propis. La recerca i selecci de moltes daquestes informacions requerir, per exemple,
ls adequat de biblioteques i laprofitament de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
La recerca guiada constituir un mitj per a desenvolupar la competncia digital. A aix contribueix
tamb el fet que el currculum inclou ls de suports electrnics en la composici de textos de manera que es tracten ms eficament algunes operacions que intervenen en el procs descriptura
(planificaci, execuci del text, revisi) i que constitueixen un dels continguts bsics daquesta
matria. Tamb poden contribuir al desenvolupament daquesta competncia ls en aquesta
matria dels nous mitjans de comunicaci digitals que impliquen un s social i collaboratiu de
lescriptura i dels coneixements.
Laprenentatge de la llengua concebut com a desenvolupament de la competncia comunicativa
contribueix decisivament a desenvolupar la competncia social i ciutadana, entesa com un conjunt dhabilitats i destreses per a les relacions, la convivncia, el respecte i lenteniment entre les
39
persones. En efecte, aprendre llengua s aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre
el que aquests transmeten i a aproximar-se a altres realitats. Daltra banda, leducaci lingstica
t un component estretament vinculat amb aquesta competncia: la constataci de la varietat dels
usos de la llengua i la diversitat lingstica i la valoraci de totes les llenges com igualment aptes
per a exercir les funcions de comunicaci i de representaci. Tamb saporta des de la matria a
aquesta competncia en la mesura que sanalitzen els modes per mitj dels quals el llenguatge
transmet i sanciona prejus i imatges estereotipades del mn, per a contribuir a eradicar els usos
discriminatoris del llenguatge.
Dins daquesta matria, la lectura, interpretaci i valoraci de les obres literries contribueixen de
manera rellevant a desenvolupar una competncia artstica i cultural, entesa com a aproximaci a un
patrimoni literari i a uns temes recurrents que sn expressi de preocupacions essencials de lsser
hum. Laportaci en ser ms rellevant en tant que es relacione lestimaci de les manifestacions literries amb altres manifestacions artstiques, com la msica, la pintura o el cine. Tamb es contribueix
a aquesta competncia procurant que el mn social de la literatura (autors, crtics, accs a biblioteques, llibreries, catlegs o la presncia del literari en la premsa) adquirisca sentit per a lalumnat.
OBJECTIUS GENERALS DE LETAPA

Lobjectiu de lensenyana de la llengua i la literatura en aquesta etapa, tant en valenci com en
castell, s contribuir al desenvolupament de les capacitats segents en lalumnat:
1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat social i cultural.
2. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situaci de comunicaci i en els diversos contextos de lactivitat social i cultural
per a prendre conscincia dels propis sentiments i idees i per a controlar la prpia conducta.
3. Utilitzar la llengua oral en lactivitat social i cultural de manera adequada a les diferents funcions
i situacions de comunicaci, i adoptar una actitud respectuosa i de cooperaci.
4. Reconixer les classes de textos escrits, tamb les estructures formals, per mitj dels quals
es produeix la comunicaci amb les institucions pbliques, privades i de la vida laboral, i ser
capa demprar-los.
5. Utilitzar el valenci i el castell per a adquirir coneixements nous, i per a buscar, seleccionar
i processar informaci de manera efica en lactivitat escolar i per a redactar textos propis de
lmbit acadmic.
6. Conixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingstica i cultural
dEspanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen
les llenges en contacte a les comunitats bilinges.
7. Apreciar les extraordinries possibilitats que ofereix el castell com a llengua comuna per a tots
els espanyols i per als ciutadans dels pasos hispnics, en tant que vehicle de comunicaci
i vertebraci duna de les comunitats culturals ms importants del mn.
40
8. Conixer les manifestacions i varietats del castell, derivades de la seua expansi per Espanya
i Amrica, valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de lidioma.
9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingstica, la necessitat de
recuperar un s normalitzat del valenci, smbol didentitat cultural i mitj irrenunciable per a
entendre la realitat de lentorn i accedir al patrimoni cultural propi.
10. Analitzar els diferents usos socials del valenci i del castell per a evitar els estereotips lingstics que impliquen jus de valor i prejus classistes, racistes o sexistes.
11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valenci, llengua prpia de la Comunitat Valenciana,
com a vehicle de comunicaci i de vertebraci.
12. Conixer els principis fonamentals de la gramtica del valenci i del castell, reconixer les
diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
13. Aplicar amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci, tant en valenci com en castell.
14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gnere,
els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics. Apreciar-ne les possibilitats
comunicatives per a millorar la producci personal.
15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una
manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva en diferents contextos historicoculturals.
16. Conixer i distingir les principals poques artstiques i literries, els trets caracterstics i els
autors i obres ms representatius. Conixer les obres i els fragments representatius de les
literatures de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana.
17. Interpretar i emprar la lectura i lescriptura com a fonts de plaer, denriquiment personal i de
coneixement del mn i consolidar hbits lectors per mitj de textos adequats a ledat.
18. Aprendre i fer servir tcniques de la informaci senzilles dusar: recerca, elaboraci i presentaci, amb lajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies.
19. Utilitzar amb autonomia progressiva els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la
informaci per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.
CONTINGUTS GENERALS DE LETAPA

Leix del currculum sn les habilitats i les estratgies per a parlar i escoltar incloent-hi la interacci,
escriure i llegir en mbits significatius de lactivitat social. Aquests aprenentatges sarrepleguen en
tres dels blocs de continguts del currculum: 1. Comunicaci. 4. Educaci literria. 5. Tcniques
de treball. En relaci amb aquests, els blocs 2. Llengua i societat i 3. Coneixement de la llengua
41
reuneixen els continguts que fan referncia a la capacitat dels alumnes per a observar el funcionament de la llengua i per a parlar amb aquesta, als coneixements explcits sobre la llengua i les
formes ds derivades de la diversitat geogrfica, social i destil i de les actituds adoptades pels
usuaris de les llenges oficials.
La finalitat de lorganitzaci dels continguts del currculum en aquests blocs s establir lordre
i lorganitzaci de les activitats daprenentatge a laula. Els blocs de continguts exposen, duna
manera analtica, els components de leducaci lingstica i literria, i assenyalen els nivells que es
poden assolir en cada curs. Aix, per exemple, en el bloc 1. Comunicaci, a ms daspectes com
els elements de la comunicaci, les funcions del llenguatge o les tipologies textuals, es distingeixen
els continguts referits a ls oral i escrit en subapartats diferents per a exposar amb ms claredat
els aprenentatges especfics dels dos mbits. Els gneres orals i escrits sn diferents, i responen
a funcions socials diferents, ra per la qual requereixen estratgies especfiques daprenentatge
per a percebrels i produir-los. Tanmateix, la necessitat dexposar duna manera diferenciada els
continguts no ha docultar la interconnexi que hi ha entre ls oral formal i lescrit i la interrelaci
que hi ha en moltes activitats socials entre usos orals i escrits: sescriu lordre del dia duna reuni;
sestn acta duna sessi; sescriu el gui dun programa de rdio o duna exposici oral; etc. Per
aix, sembla oport integrar els aprenentatges dels dos blocs quan selaboren les programacions
i es porten a laula les seqncies dactivitats.
Els mduls de continguts dedicats a les habilitats lingstiques escoltar, parlar i conversar, llegir
i escriure situen aquests aprenentatges en diversos mbits ds de cada una de les dues llenges
oficials: el de les relacions interpersonals i, dins de les institucions, el dels mitjans de comunicaci
i lmbit acadmic. La concreci de les habilitats lingstiques en diferents mbits ds obeeix al
fet que la comprensi i la composici de textos orals i escrits requereixen habilitats i estratgies
especfiques segons la classe dintercanvi comunicatiu, lmbit social en qu aquest es du a terme
i la classe de text que fa servir. En el cas de lescriptura, shan distingit els continguts referits a la
comprensi llegir i a la composici escriure, ja que impliquen habilitats i estratgies diferents.
Tot i aix, cal destacar el fet que parlar i escoltar, igual que llegir i escriure, sn moltes vegades
activitats interrelacionades: es busca informaci per a elaborar un treball acadmic; es rellig un text
propi per a revisar-lo; es prenen notes duna conferncia per a escriuren una crnica, etc. Aquesta
interrelaci indica, de nou, la convenincia dintegrar elements dels dos vessants de ls lingstic,
la comprensi i la producci, en la seqncia dactivitats daprenentatge.
La gradaci dels aprenentatges daquests mduls al llarg dels quatre cursos de letapa es basa
en aquests criteris: ms o menys proximitat de les prctiques discursives a lexperincia lingstica
i cultural dels alumnes; ms o menys complexitat dels textos quant a lorganitzaci interna; progressi en la recerca dun nivell ptim de competncia lingstica en valenci i castell; diversificaci de
les finalitats que sassignen a la recepci o composici dels textos.
El bloc 2. Llengua i societat inclou continguts aplicables al valenci i al castell relatius a la variaci i els factors que expliquen dialectes, registres i usos socials, la relaci de ls de la llengua
amb lentorn social de lalumnat, que ha de ser capa dapreciar les diferents varietats lingstiques
i observar els trets caracterstics de la resta de llenges constitucionals. En aquest sentit, leducaci
42
ha dafavorir que es conega i es valore positivament la realitat plurilinge i pluricultural de la societat espanyola, aix com la identificaci de la modalitat lingstica prpia i la de lalumnat daltres
procedncies geogrfiques. Tamb conv valorar de manera positiva el plurilingisme en lentorn
pluricultural dEuropa. Laprenentatge de la llengua ha de considerar, a ms, la reflexi sobre els
fenmens derivats del contacte entre les llenges, que inclouen la presncia de prejus i actituds
discriminatries.
Daltra banda, el bloc 3. Coneixement de la llengua integra els continguts relacionats amb la reflexi
sobre la llengua i amb ladquisici duns conceptes i duna terminologia gramatical. La presncia
daquest bloc es justifica pel fet que ladquisici de les habilitats lingisticocomunicatives implica
ls reflexiu sobre diferents aspectes de la llengua: les formes lingstiques que indiquen en el text
la presncia dels factors del context; els procediments que contribueixen a cohesionar el text; les
diverses possibilitats sintctiques utilitzables per a expressar un mateix contingut; els procediments
gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat; els mecanismes per a la
formaci de paraules; la norma gramatical i ortogrfica, etc.
La interrelaci daquest bloc amb els altres obliga a justificar la programaci de les activitats relacionades amb el seu contingut des del punt de vista de la rellevncia per a millorar les habilitats
en ls de les llenges. Aix mateix, aquest criteri ha de guiar lestabliment del grau de complexitat
amb qu es tracten els continguts.
Els continguts relacionats amb leducaci literria sagrupen en el bloc 4. La lectura i la interpretaci
de textos literaris requereixen uns aprenentatges especfics que shan iniciat en lEducaci Primria
amb el recitat, la prctica de jocs retrics, lescolta de textos propis de la literatura oral o les dramatitzacions. Daquesta manera, sha aconseguit un primer contacte amb les convencions literries
bsiques i amb les relacions entre les obres i el context histric en la mesura que aquestes dades
siguen significatives per a interpretar el text. Juntament amb tot aix, shan afavorit experincies
plaents amb la lectura i la recreaci de textos literaris. Aquesta orientaci de leducaci literria
continua durant lEducaci Secundria Obligatria, de manera que es consoliden els hbits de
lectura, samplien les experincies en els camps de la lectura i la recreaci de textos, i sadeqen
a les necessitats noves de simbolitzaci de lexperincia i de lexpressi dels sentiments, se sistematitzen les observacions sobre les convencions literries i sestableix, de manera ms sistemtica
tamb, la relaci entre les obres i els contextos histrics.
En el bloc 5, dedicat a les Tcniques de treball, sintegren i sistematitzen les estratgies necessries que consoliden el domini de les diferents habilitats. Es destaca ls i el maneig del diccionari,
les tcniques de lectura comprensiva, danlisi i sntesi de la informaci, i dels procediments per a
la presentaci descrits i treballs acadmics i ladquisici dhbits que manifesten actituds dinters
per a presentar els textos escrits duna manera adequada i correcta. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci sincorporen a laula com a instrument vlid per al desenvolupament dels
continguts i eina til per a buscar informaci i presentar treballs, a ms destratgia motivadora per
a lalumnat i valorada positivament per la societat actual.
En resum, leix del currculum en la matria Llengua i literatura sn els procediments encaminats a
desenvolupar les habilitats lingisticocomunicatives, s a dir, per a lexpressi i la comprensi oral
i escrita en contextos socials significatius, i en lmbit de la comunicaci literria. Ladquisici i el
43
desenvolupament daquestes habilitats implica reflexionar sobre els mecanismes de funcionament
de la llengua i les seues condicions ds i ladquisici duna terminologia que permeta la comunicaci sobre la llengua. Aix mateix, leducaci literria implica aplicar coneixements sobre el context
historicocultural a la lectura i interpretar textos literaris.
La relaci de continguts est diferenciada per a les rees de Valenci i Castell, per a atendre
els aspectes formals, histrics, socials i literaris especfics de cada llengua. No obstant aix, la
distribuci dels continguts en cada bloc permet lenfocament integrat de laprenentatge lingstic
i literari de lalumnat.
CONTINGUTS DE PRIMER CURS

Bloc 1. Comunicaci
n
n
Elements de la comunicaci.
Observaci de diferncies rellevants, contextuals i formals, entre comunicaci oral i escrita
i entre els usos colloquials i formals, especialment els propis de lmbit escolar.
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari
entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa.
Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, dileg i conversa.
1a. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar

n
n
n
n
n
44
Comprensi de notcies dactualitat prximes als interessos de lalumnat, procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual.
Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic atenent, especialment, la presentaci
de tasques i instruccions per a fer-les, a breus exposicions orals i a lobtenci dinformacions
de documentals dels mitjans de comunicaci.
Exposici dinformacions dactualitat dels mitjans de comunicaci.
Narraci oral, a partir dun gui preparat prviament, de fets relacionats amb lexperincia,
presentada de manera seqenciada i amb claredat, amb descripcions senzilles i sentiments
i valoracions relacionats amb all exposat, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, sobretot en
la petici daclariments duna instrucci, en propostes sobre la manera dorganitzar les tasques, en la descripci de seqncies senzilles dactivitats que shan dut a terme, en lintercanvi
dopinions i en lexposici de conclusions.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit.
Coneixement i s de les estratgies i normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta,
exposici clara, respecte del torn de paraula; participar-hi, fer-hi aportacions controlant els impulsos, emetre un comentari oral i un ju personal i respectar les sensacions, les experincies,
les idees, les opinions i els coneixements dels altres, amb atenci a les frmules de cortesia.
n
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments
propis i per a regular la prpia conducta.
1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits

n
Comprensi de textos de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims a

lexperincia de lalumnat, com ara instruccions ds, normes i avisos.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, atenent a lestructura del peridic (seccions
i gneres) i als elements paratextuals, amb atenci especial a les notcies relacionades amb la
vida quotidiana i la informaci de fets.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, atenent especialment als de carcter expositiu
i explicatiu, a les instruccions per a dur a terme tasques, a la consulta, en diversos suports, de
diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com enciclopdies i pgines web educatives.
Actitud reflexiva i crtica pel que fa a la informaci de missatges que comporten qualsevol tipus
de discriminaci, tamb la manifestaci de prejus lingstics.
1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits

n
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims
a lexperincia de lalumnat, com ara cartes, notes i avisos.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, sobretot notcies, destinats a un
suport imprs i digital.
Composici, en suport paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, sobretot resums,
exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre tasques i aprenentatges efectuats.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i daprenentatge, com a forma de
comunicar les experincies, idees, opinions i coneixements propis i com a forma de regular la
conducta.
Bloc 2. Llengua i societat

n
n
n
n
La variaci lingstica.
Usos formals i informals de la llengua.
Els usos discriminatoris de la llengua.
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus
dusos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell a la Comunitat
Valenciana.
Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a tota funci comunicativa,
en un procs de comproms personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica.
Realitat plurilinge dEspanya i dEuropa. Coneixement general de la diversitat lingstica i de la
distribuci geogrfica de les llenges dEspanya i dEuropa. Valoraci del plurilingisme com a
font denriquiment personal i collectiu.
Respecte per les sensacions, les experincies, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges.
45
n
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies de classe, lingstiques,

culturals, tniques o de gnere.
Actitud de rebuig contra els usos discriminadors de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere i contra estereotips i prejus sobre les varietats
lingstiques i sobre els parlants daquestes.
Conscincia positiva de la varietat lingstica i cultural existent en el context social i escolar com
a manifestaci enriquidora a qu saporta i de qu es participa; condici necessria per a la
integraci correcta de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures.
Bloc 3. Coneixement de la llengua

3a. Fontica i ortografia
n
n
n
n
Correspondncia entre sons i grafies. Lalfabet i els dgrafs. Vocals obertes i tancades.
La sllaba. Esquemes sillbics principals. Diftongs, triftongs i hiats.
Nocions bsiques daccentuaci i puntuaci. s de la diresi.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, apreciar-ne el valor social i la necessitat
de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits.
3b. Norma culta de la llengua

n
n
n
n
n
Observaci dels diferents registres i dels factors que incideixen en ls de la llengua en diferents
mbits socials.
Reconeixement de les principals normes fontiques.
Qestions morfolgiques: larticle (lapstrof, les contraccions, larticle personal), el gnere i el
nombre.
Lectura en veu alta: lenunciat. Dicci, entonaci, intensitat i pausa.
Lxic: barbarismes i vulgarismes.
3c. Gramtica
n
n
n
46
Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques). El pronom (classificaci). El

determinant (classificaci). El verb: la conjugaci. Ladverbi. La preposici. La conjunci. La
interjecci.
Estructura de loraci simple. La concordana.
Reconeixement del funcionament sintctic de verbs ds freqent a partir del seu significat,
identificar-ne el subjecte i els complements del verb, constatar lexistncia de complements
necessaris o argumentals davant dels no necessaris o circumstancials; comprensi duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat
nominal i predicat verbal.
Coneixement de les modalitats de loraci i dels modes del verb com a formes dexpressar les
intencions dels parlants.
Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, amb atenci especial als temporals,
explicatius i dordre, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (pronoms
personals, possessius i demostratius) com lxics (repeticions, sinnims i ellipsi).
n
Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als
temps de pretrit en la narraci. La distinci entre el pretrit perfet simple i el pretrit perfet
perifrstic.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la
inserci en loraci dexpressions amb valor explicatiu, com laposici, ladjectiu i loraci de
relatiu.
Distinci entre paraules flexives i no flexives i reconeixement de les diferents categories gramaticals.
Identificaci i s de les formes lingstiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius
i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.
3d. Lxic
n
n
Estructura de la paraula.
Reconeixement dels mecanismes de formaci de paraules: composici i derivaci. s del
guionet.
Bloc 4. Educaci literria

n
n
n
n
n
Desenvolupament de lautonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer i de coneixement del mn i del patrimoni cultural valenci.
Lectura de diverses obres adequades a ledat.
Introducci als gneres literaris per mitj de la lectura comentada de fragments representatius
dobres adequades a ledat. Anlisi dels trets ms caracterstics.
El llenguatge literari. Identificaci dels recursos lingstics propis dels textos de carcter literari.
Lectura comentada, recitat de poemes i audici de poemes musicats de la nostra tradici, reconixer els elements bsics del ritme, la versificaci i les figures semntiques ms rellevants.
Lectura comentada de relats breus, tamb mites i llegendes de diferents cultures, reconixer
els elements del relat literari i la funcionalitat daquests. Lectura comentada de rondalles, reconixer la funci i les caracterstiques de les narracions orals.
Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus, o de fragments, reconixer els aspectes formals del text teatral.
Contacte, per mitj de la lectura, amb els autors i les autores de literatura juvenil i general ms
rellevants de la prpia cultura i de la cultura universal, tant clssica com moderna.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autors i autores que facen visites al centre,
lectura de ressenyes i participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de
llibres, sessions de llibre-frum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar les preferncies
personals, amb sentit crtic, en la selecci de llibres i gust per compartir sentiments i emocions
suscitats per lexperincia lectora.
Bloc 5. Tcniques de treball

n
Iniciaci a ls del diccionari, enciclopdies, correctors ortogrfics sobre textos en suport digital
i altres obres de consulta.
47
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres
obres de consulta, sobretot sobre classes de paraules, relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia) i normativa.
Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a prendre anotacions.
Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums, mapes conceptuals.
Utilitzaci guiada de la biblioteca del centre, de biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a font dobtenci dinformaci i de models per a la
composici escrita.
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (I).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.).
n
n
n
n
n
CRITERIS DAVALUACI DE PRIMER CURS

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i nivell de formalitzaci, reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits.
2. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i per escrit de la manera ms adequada en cada situaci de comunicaci.
3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectar les normes de la
comunicaci: torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels
altres.
4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci a tots els mbits ds de la llengua, especialment a
lmbit acadmic com a vehicle daprenentatge.
5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa.
6. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos i les estructures formals daquests.
Conixer els principis fonamentals de la gramtica, reconixer diferents unitats de la llengua i
les seues combinacions.
7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a la composici i la revisi guiada dels textos
propis daquest curs.
8. Reconixer el propsit i la idea general en textos orals dmbits socials prxims a lexperincia
de lalumnat i en lmbit acadmic; captar la idea global dinformacions sentides en rdio o en
televisi i seguir instruccions poc complexes per a dur a terme tasques daprenentatge.
9. Fer narracions orals dexperincies viscudes duna manera ordenada, clara i ben estructurada,
a partir dun esborrany o gui previ, seguint un ordre lgic a lhora de presentar informacions
48
i arguments, adequar el llenguatge utilitzat al contingut, a la situaci comunicativa, amb lajuda
de mitjans audiovisuals i mantindre latenci del receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions,
diferenciar-ne les idees principals i secundries, reconixer incoherncies o ambigitats possibles en el contingut i aportar-ne una opini personal.
11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema per a elaborar un text de
sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com
el punt de vista personal.
12. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en textos escrits dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en qu
el tema general apareix explcit i distingir les parts del text. Aplicar tcniques dorganitzaci
didees com ara esquemes jerrquics o mapes conceptuals.
13. Narrar, exposar i resumir, en suport paper i digital, amb el registre adequat, organitzar les idees
amb claredat, enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades, respectar els criteris
de correcci gramatical i ortogrfica i valorar la importncia de planificar i revisar el text.
14. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i de la
Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix tots i totes.
Considerar les diferents situacions que plantegen les llenges en contacte.
15. Identificar els trets lingstics propis de diferents usos geogrfics, socials i estilstics de la llengua, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses.
16. Conixer i emprar les normes lingstiques, amb atenci especial a les ortogrfiques.
17. Iniciar el coneixement duna terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre
ls.
18. Conixer i comprendre les formes i gneres principals de la tradici literria. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit per complet, reconixer els elements estructurals bsics,
els grans tipus de recursos lingstics i emetren una opini personal.
19. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa adequada a ledat; reconixer el gnere i lestructura global i valorar de manera general ls del llenguatge; diferenciar
contingut literal i sentit de lobra i relacionar el contingut amb la prpia experincia.
20. Utilitzar els coneixements literaris a lhora de comprendre i valorar textos breus o fragments,
atenent als temes i motius de la tradici, a les caracterstiques bsiques del gnere, als elements bsics del ritme i a ls del llenguatge, amb atenci especial a les figures semntiques
ms generals.
49
CONTINGUTS DE SEGON CURS
Bloc 1. Comunicaci
n
n
n
n
Funcions del llenguatge.

Reconeixement de les diferncies contextuals i formals rellevants entre comunicaci oral i escrita i entre els usos colloquials i formals en els discursos aliens i en lelaboraci dels propis.
Reconeixement dalguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de loraci.
Mediaci per a garantir lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a intermediari entre
els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci
oral, amb resums de la mateixa llengua, quan linterlocutor no comprn el missatge original.
Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, argumentaci, conversaci i dileg.
1a. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar

n
n
n
n
Comprensi dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual.

Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic atenent, especialment, la presentaci
de tasques i instruccions per a fer-les, breus exposicions orals i lobtenci dinformacions dels
mitjans de comunicaci en informatius i documentals.
Exposici dinformacions preses de diversos mitjans de comunicaci i posar en relleu les diferncies observades en la manera de presentar els mateixos fets.
Presentaci dinformacions, prviament preparades, sobre temes dinters de lalumnat de manera ordenada i clara, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci
i la comunicaci.
Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment en
les propostes sobre la manera dorganitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al
treball en com i en lexposici dinformes breus sobre les tasques dutes a terme.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu: escolta atenta,
exposici clara, respecte del torn de paraula; participar, fer aportacions controlant els impulsos,
emetre un comentari oral i un ju personal i respectar les sensacions, les experincies, les idees,
les opinions i els coneixements dels altres, parar atenci a les frmules de cortesia.
s de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les idees i els sentiments propis
i per a regular la conducta individual.
1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits

n
50
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims
a lexperincia de lalumnat, com ara normes, avisos i comunicacions.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, especialment dinformaci sobre fets, notcies i crniques, atenent a lestructura del peridic, en suport paper i digital, (seccions i gneres)
i als elements paratextuals.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, atenent especialment als expositius i explicatius, a
les instruccions per a fer tasques, a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris
i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives.
n
1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits

n
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en mbits prxims
a lexperincia de lalumnat, amb especial atenci a la participaci en frums i a les cartes de
sollicitud.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment crniques, destinats a
un suport imprs i digital, a udio o a vdeo.
Composici, en suport paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment
resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges
efectuats.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis i com a forma de regular la conducta.

n
n
n
La variaci geogrfica, social i estilstica.

Lestndard.
Valenciana.
Actitud de rebuig contra els usos discriminadors de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere i contra estereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants.
integraci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i cultures.

n
n
Sons i grafies. Normes fontiques i ortogrfiques principals (I).

s de laccent grfic i la diresi en combinacions vocliques (diftongs, triftongs, hiats).
51
n
La puntuaci. s dels signes dexclamaci i interrogaci. s del guionet, la ratlla, les cometes
i el parntesi.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, apreciar-ne el valor social i la necessitat

n
n
n
n
n
Observaci dels diferents registres i dels factors que incideixen en ls de la llengua en diferents
mbits socials i valoraci de la importncia dusar el registre adequat segons les circumstncies
de la situaci comunicativa.
Pronunciaci dels grups cultes.
Pronoms personals tnics i tons.
Interrogatius.
Lectura en veu alta: pargrafs de diferent estructura. Funci distintiva de la dicci, lentonaci,
la intensitat i la pausa.
Lxic: dialectalismes.
3c. Gramtica
n
n
Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes doracions.

Reconeixement del funcionament sintctic del verb a partir del significat; identificar el subjecte
i els complements del verb, distingir entre argumentals i no argumentals; transformar oracions
per a observar diferents papers semntics del subjecte (agent, causa, pacient); s duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.
Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, com els dordre, explicatius i de contrast,
i dalguns mecanismes de referncia interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com
lxics, especialment lellipsi i ls dhipernims de significat concret.
Coneixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenci als diferents valors del present dindicatiu.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la
inserci explicativa dexpressions i ls de construccions de participi i de gerundi.
Identificaci i s de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de
temps i lloc) en textos orals i escrits.
3d. Lxic
n
Polismia, homonmia, sinonmia i antonmia.

n
52
Desenvolupament de lautonomia lectora i estima per la literatura com a font de coneixement

del patrimoni cultural valenci i daltres cultures.
Els gneres literaris. Trets caracterstics. Diferenciaci dels subgneres literaris principals per
mitj de la lectura comentada dalgunes obres adequades a ledat.
n
La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitat de poemes,
parar atenci al valor simblic del llenguatge potic, al sentit dels recursos retrics ms importants, reconeixent dels procediments de la versificaci i valorar la funci de tots aquests
elements en el poema.
La narrativa: estructura. Lpica, el conte i la novella. Lectura comentada de relats, comparar
i contrastar temes i elements de la histria, formes dinici, desenvolupament cronolgic, desenllaos
El teatre: text i representaci. Aspectes generals de la tragdia i de la comdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres teatrals, reconixer alguns subgneres i parar
atenci a lestructura i als components del text teatral i a les possibilitats de plasmaci en una
representaci teatral.
Composici de textos dintenci literria amb alguns dels aprenentatges adquirits en les lectures comentades.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autors i autores que fan visites al centre, lectura
de ressenyes i participaci en altres actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres,
sessions de llibre-frum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar les preferncies personals,
amb sentit crtic, en la selecci de llibres i gust per compartir sentiments i emocions suscitats
per lexperincia lectora.

n
n
n
n
n
n
s de diccionaris especialitzats (sinnims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars, sobretot sobre classes de paraules, sobre relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia,
sinonmia, antonmia) i sobre normativa.
Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a prendre anotacions.
Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums, mapes conceptuals.
Utilitzaci autnoma de les biblioteques de manera progressiva (del centre, virtuals, etc.) i de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci com a font dobtenci dinformaci i de models
per a la composici escrita.
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (II).
53
CRITERIS DAVALUACI DE SEGON CURS
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diversos tipus i diferent nivell
de formalitzaci i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a
adquirir nous coneixements.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a, progressivament, compondre
i revisar de manera autnoma els textos propis daquest curs.
3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies i respectar les normes de la
comunicaci: torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels
altres.
4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci en tots els mbits ds de la llengua, sobretot en lmbit
acadmic com a vehicle daprenentatge.
5. Fer s de la mediaci per a garantir lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral, amb resums de la mateixa llengua, quan linterlocutor no comprn el missatge original.
6. Reconixer les diferents funcions del llenguatge en un text.
7. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius,
argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals daquests.
8. Reconixer, juntament amb el propsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos
orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i en lmbit acadmic; captar la idea
global i la rellevncia dinformacions escoltades en rdio o en televisi i seguir instruccions per
a dur a terme tasques daprenentatge de manera autnoma.
9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes dinters per a lalumnat i prxims al seu entorn,
amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, de
manera ordenada i fluida. Ajustar-se a un esborrany o gui previ, a partir dun ordre lgic en la
presentaci de les informacions i dels arguments, adequar el llenguatge utilitzat al contingut, a
la situaci comunicativa i mantindre latenci del receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar-ne
les intencions, diferenciar-ne les idees principals i secundries, reconixer-ne incoherncies o
ambigitats possibles en el contingut i aportar-ne una opini personal.
11. Elaborar el resum duna exposici o argumentaci oral sobre un tema especfic i conegut
i reflectir sobre els principals arguments i punts de vista dels participants.
sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions i punts de vista principals trobats com el
punt de vista personal.
54
13. Extrauren informacions concretes i identificar el propsit en textos escrits dmbits socials
prxims a lexperincia de lalumnat; seguir instruccions duna certa extensi en processos
poc complexos; identificar-ne el tema general i els temes secundaris i distingir la manera com
est organitzada la informaci. Aplicar tcniques dorganitzaci didees com ara esquemes
jerrquics o mapes conceptuals.
14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar, en suport paper i digital, usant el registre adequat, organitzar les idees amb claredat, enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades, respectar les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques i valorar la importncia
de planificar i revisar el text. Redactar crniques periodstiques breus organitzant la informaci
de manera jerrquica.
15. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i de
la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix a tots i a
totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llenges en contacte.
16. Identificar els trets lingstics propis de diferents usos geogrfics, socials i estilstics de la llengua, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses.
17. Conixer una terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre ls. Conixer
i aplicar correctament les normes daccentuaci vigents. Conixer lestructura de loraci i les
diferents classes doraci. Esbrinar les relacions de significat principals.
18. Incorporar la lectura i lescriptura com a mitjans denriquiment personal.
19. Conixer els gneres literaris. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit per complet, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics
i emetren una opini personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gneres literaris.
20. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa adequada a ledat; reconixer lestructura de lobra i els elements del gnere; valorar ls del llenguatge i el punt
de vista de lautor; diferenciar contingut literal i sentit de lobra i relacionar el contingut amb
lexperincia personal.
21. Utilitzar els coneixements literaris a lhora de comprendre i valorar textos breus o fragments,
atenent als temes i motius de la tradici, a la caracteritzaci dels subgneres literaris, a la versificaci, a ls del llenguatge i a la funcionalitat dels recursos retrics en el text.
22. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model textos literaris llegits i comentats a laula o fer-ne algunes transformacions. Conixer el procs que condueix el text
dramtic a la representaci teatral.
23. Aprendre i fer servir tcniques senzilles de tractament de la informaci: recerca, elaboraci
i presentaci, amb lajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les noves tecnologies. Planificar i
dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta
diverses, en el marc de treballs senzills dinvestigaci. Manipular els processadors de textos i ser
capa daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci i utilitzar els mitjans informtics complementaris
(Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).
55
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (sexual, social, relacionada amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge
com a mitj de resoluci de conflictes.
CONTINGUTS DE TERCER CURS

Bloc 1 Comunicaci
n
n
Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi (gneres informatius).

oral i la traducci escrita, com tamb saber fer resums i parfrasis de la mateixa llengua quan
linterlocutor no comprn el missatge original.
1a. Estructures formals del text

n
n
n
n
Estructures narratives (conte, novella, notcia, crnica, reportatge, etc.).

Estructures descriptives (descripci cientfica, literria, etc.).
Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, teatre, etc.).
Estructures expositives i explicatives (exposici oral, esquemes, resums, mapes conceptuals,
projectes, informes, documentals, convocatries, reglaments, actes, etc.).
1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar

n
56
Comprensi de textos procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual, com ara reportatges i entrevistes.
Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic atenent especialment a la presentaci
de tasques i instruccions per a fer-les, a exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions
dels mitjans de comunicaci en informatius, documentals, reportatges o entrevistes.
Exposici de la informaci agafada dun mitj de comunicaci sobre un tema dactualitat i respectar les normes que regeixen la interacci oral.
Explicacions orals senzilles de manera ordenada i clara, prviament preparades, sobre fets
dactualitat social, poltica o cultural dinters per a lalumnat, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Intervenci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, especialment
en les propostes sobre la manera dorganitzar lactivitat, laportaci dinformacions tils per al
treball en com i lexposici dinformes sobre les tasques dutes a terme.
Coneixement de les diferncies entre usos orals informals i formals de la llengua i conscincia
de les situacions comunicatives en qu sn adequats cada un daquests.
n
exposici clara, respecte del torn de paraula; participar, fer aportacions controlar els impulsos,
emetre un comentari oral i un ju personal i respectar les sensacions, les experincies, les idees,
les opinions i els coneixements dels altres, parar atenci a les frmules de cortesia.
propis i per a regular la conducta personal.
1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits

n
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials com ara convocatries i ordres del dia, actes de reunions i reglaments.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, reconixer les diferncies entre informaci
i opini en crniques, reportatges i entrevistes.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, atenent especialment a la consulta, en diversos
suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci.
1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits

n
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials, com ara participaci en frums, diaris personals, reglaments o circulars.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, com ara reportatges o entrevistes
destinats a un suport escrit o digital, a udio o a vdeo.
Composici, en suport paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, especialment textos expositius i explicatius elaborats a partir de la informaci obtinguda i organitzada per mitj
desquemes, mapes conceptuals i resums, com tamb lelaboraci de projectes i informes
sobre tasques i aprenentatges.

n
n
n
n
n
Origen i evoluci del valenci.

Introducci breu a la histria de les llenges constitucionals.
El bilingisme: caracterstiques generals. Situaci actual de la Comunitat Valenciana.
Els fenmens de contacte de llenges.
Valenciana
57
n

Actitud de rebuig contra els usos discriminadors de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere i contra estereotips i prejus sobre les varietats
lingstiques i sobre els seus parlants.

n
n
Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (II).

Particularitats de laccentuaci (monosllabs, paraules compostes, interrogatius i exclamatius).
Laccentuaci diacrtica.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, estimar-ne el valor social i la necessitat

n
n
n
n
n
Identificaci dels diferents registres i dels factors que incideixen en ls de la llengua en diferents
mbits socials i valoraci de la importncia dusar el registre adequat, segons les circumstncies de la situaci comunicativa.
Qestions morfolgiques i sintctiques: El substantiu, ladjectiu. Combinaci de pronoms personals tons (I).
El verb. Les perfrasis verbals.
Les preposicions. Les conjuncions.
Lectura en veu alta: dilegs. La funci expressiva de les pauses en el vers i la prosa.
Lxic: neologismes.
3c. Gramtica
n
58
Categories i funcions. Distinci entre la forma (categoria gramatical) i la funci de les paraules,
com tamb coneixement dels procediments lxics (afixos) i sintctics per al canvi de categoria.
Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb atenci especial als valors aspectuals de perfrasis verbals.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres
obres de consulta, sobretot sobre el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius)
i les relacionades amb el registre i amb la normativa.
Reconeixement i s dels significats contextuals que poden adquirir les modalitats de loraci i la
perfrasi verbal de carcter modal.
Identificaci i s de les variacions (frmules de confiana i de cortesia) que adopten les formes
dctiques en relaci amb la situaci.
n
n
n
Identificaci i s reflexiu de connectors textuals, amb atenci especial als distributius, dordre,
contrast, explicaci i causa, i dels mecanismes de referncia interna, tant gramaticals com
lxics, especialment les nominalitzacions i els hipernims de significat abstracte com ara fenomen, element o caracterstica.
Comparaci dels diferents comportaments sintctics dun mateix verb en algunes de les seues
accepcions; identificaci del subjecte i dels complements verbals, incloent entre aquestes funcions les que tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adverbials) i s de
la terminologia sintctica necessria en les activitats: enunciat, frase i oraci; subjecte i predicat;
predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oraci
activa i oraci passiva; oraci transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de rgim,
circumstancial, agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.
Loraci composta: coordinaci i subordinaci.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment per
mitj de la transformaci doracions independents, coordinades o juxtaposades en subordinades adverbials o en oracions subordinades per mitj de les quals sexpressen diferents relacions lgiques: causals, consecutives, condicional i concessives.
Coneixement de les funcions sintctiques caracterstiques de les classes de paraules i anlisi
de la seua forma (flexi, afixos), especialment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa.
3d. Lxic
n
n
Processos fonamentals de la formaci de paraules: derivaci i composici.

Significat i sentit. Camps semntics i associatius. Famlies lxiques. El canvi semntic.

n
n
n
n
n
Desenvolupament de lautonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement daltres poques i cultures.
Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals i de la literatura occidental.
Lectura dobres o fragments adequats a ledat i relacionades amb els perodes estudiats.
Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs senzills sobre lectures.
Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes de la histria de la literatura
des de ledat mitjana fins el segle XVIII i acostament a alguns autors i obres rellevants.
Lectura comentada i recitat de poemes, comparar el tractament dalguns temes recurrents,
en diferents perodes literaris, i valorar la funci dels elements simblics i dels recursos retrics
i mtrics en el poema.
59
Lectura comentada de relats, observar la transformaci de la narrativa des de les primeres produccions literries medievals fins a la narraci moderna en prosa, i de lheroi al personatge de
novella.
Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus i fragments representatius del teatre
dels segles XVI al XVIII, reconixer algunes caracterstiques temtiques i formals.
La literatura medieval. Caracterstiques generals.
La lrica. La poesia trobadoresca.
La prosa. Les Crniques.
El teatre. El Misteri dElx.
El segle dor. Caracterstiques generals.
La lrica. Ausis March.
La prosa humanista.
La novella. Tirant lo Blanc.
Ros de Corella.
La literatura de ledat moderna. Renaixement, Manierisme i Barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Llus Galiana.
n
n
n
n
n
n
n
n
n
n

Tcniques de recerca dinformaci en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en suports
nous (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).
n Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris escolars i altres
obres de consulta, sobretot sobre el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius)
i les relacionades amb el registre i amb la normativa.
n Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial a la consulta, en diversos
suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci.
n Utilitzaci autnoma de les biblioteques (del centre, de lentorn i virtuals) i de les tecnologies de
la informaci i la comunicaci de manera autnoma per a localitzar, seleccionar i organitzar la
informaci.
n s autnom de diccionari i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital.
n Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (III).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport paper com digital, amb respecte
a les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.).
n
CRITERIS DAVALUACI DE TERCER CURS

1. Captar les idees essencials de textos orals de diferent tipus i diferent nivell de formalitzaci,
reproduir-ne el contingut en textos escrits.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls lingstic per a
solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a compondre i revisar de
manera dirigida els textos propis daquest curs.
60
3. Participar en situacions de comunicaci dirigides o espontnies i respectar les normes de la
comunicaci: torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels
altres.
4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci en tots els mbits ds de la llengua, sobretot en lmbit
acadmic com a vehicle daprenentatge.
5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar la
interpretaci oral i la traducci escrita, com tamb saber fer resums i parfrasis de la mateixa
llengua quan linterlocutor no comprn el missatge original.
6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i informacions especfiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenvolupament de presentacions breus
relacionades amb temes acadmics i plasmar-lo a manera desquema i resum.
7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats de diferent
tipus (tamb els propis de la premsa escrita) i diferent nivell de formalitzaci, identificar-ne les
intencions, diferenciar les idees principals i secundries, reconixer possibles incoherncies o
ambigitats en el contingut i aportar-ne una opini personal.
8. Fer explicacions orals senzilles de manera ordenada, ajustant-se a un esborrany o gui previ
sobre fets dactualitat social, poltica o cultural dinters per a lalumnat, amb lajuda de mitjans
audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, adequar el tema a la situaci comunicativa i mantindre latenci del receptor.
9. Elaborar el resum duna exposici o debat oral sobre un tema especfic i conegut, reflectir
sobre els principals arguments i punts de vista dels participants.
10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar-ne el propsit en els textos escrits
ms usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en mbits pblics i
en processos daprenentatge de certa complexitat; inferir el tema general i temes secundaris;
distingir com sorganitza la informaci.
11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats), en suport paper i digital,
adequar-ne el registre a la situaci comunicativa i utilitzar-ne lestructura organitzativa per a ordenar
les idees amb claredat, enllaar-ne els enunciats en seqncies lineals cohesionades, respectar els
criteris de correcci gramatical i ortogrfica, amb un vocabulari ric i variat i respectar els criteris de
correcci gramatical, ortogrfica i tipogrfica. Valorar la importncia de planificar i revisar el text.
sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com
el punt de vista personal.
13. Comprendre lorigen i evoluci del castell i del valenci, identificar i localitzar els fenmens de
contacte entre les diferents llenges constitucionals i conixer les caracterstiques fonamentals
del bilingisme.
61
14. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, dEspanya i de la Comunitat Valenciana i valorar
aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix tots i totes.
15. Identificar els trets lingstics propis de diferents usos geogrfics, socials i estilstics del valenci i del castell, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses.
16. Conixer la terminologia lingstica necessria per a reflectir sobre ls.
17. Reconixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si s el cas, la relaci
entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de
ls lingstic per a resoldre problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a compondre i revisar de manera progressiva i autnoma els textos.
18. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa adequada a ledat i relacionada amb els perodes literaris estudiats; avaluar lestructura i ls dels elements del gnere,
ls del llenguatge i el punt de vista de lautor; situar bsicament el sentit de lobra en relaci
amb el context i amb la prpia experincia.
19. Utilitzar els coneixements literaris per a comprendre i valorar textos breus o fragments, atenent
a la presncia de certs temes recurrents, al valor simblic del llenguatge potic i a levoluci
dels gneres, de les formes literries i dels estils.
20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en
qu apareixen i els autors ms rellevants de la histria de la literatura, fent un treball personal
dinformaci i de sntesi o dimitaci i recreaci, en suport paper i digital.
21. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit per complet. Reconixer-ne els elements
estructurals bsics i els grans tipus de recursos lingstics, emetren una opini personal. Utilitzar aquests coneixements per a produir textos dintenci literria.
22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la histria de la literatura fins el segle XVIII inclosos els de les llenges constitucionals i els elements
ms destacats del context cultural, social i histric que apareixen.
23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts dinformaci
tant en suports tradicionals, per mitj del maneig dndexs, fitxes i altres sistemes de classificaci de fonts, com els que proporcionen les tecnologies de la informaci i la comunicaci,
en el marc de treballs senzills dinvestigaci. Manipular els processadors de textos i ser capa
daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, utilitzant els mitjans informtics complementaris
(Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (sexual, social, relacionada amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge
25. Identificar els recursos principals utilitzats pels mitjans de comunicaci per a elaborar i difondre
informacions i opinions.
62
CONTINGUTS DE QUART CURS
Bloc 1. Comunicaci
n
n
Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi (gneres argumentatius).

oral i la traducci escrita, com tamb saber fer resums i parfrasis de la mateixa llengua quan
linterlocutor no comprn el missatge original. Utilitzaci dels elements no verbals de la comunicaci per a comprendre perfectament qualsevol interlocutor.
1a. Estructures formals del text

n
Estructures expositives (conferncia, currculum, instncia, carta, correu electrnic, disposicions legals, contractes, correspondncia institucional, fullets, mapes conceptuals, etc.).
Estructures argumentatives (reclamaci, recurs, editorial, columna dopini, debat, correspondncia comercial, etc.).
Reconeixement i utilitzaci dalgunes formes dexpressi de la subjectivitat en textos de carcter expositiu i argumentatiu.
Identificaci i s de les variacions que adopten les formes dctiques en relaci amb les situacions de comunicaci.
1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar

n
n
n
Comprendre textos procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual, com ara debats en
rdio o televisi i opinions dels oients.
Comprensi de presentacions, exposicions o conferncies de lmbit acadmic relacionades
amb continguts de diferents matries.
Exposici de la informaci agafada de diversos mitjans de comunicaci sobre un mateix tema
dactualitat, contrastar els diferents punts de vista i les opinions expressades per aquests mitjans i respectar les normes que regeixen la interacci oral.
Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relacionats amb lactivitat acadmica o lactualitat social, poltica o cultural que admeten diferents punts de vista i diverses actituds
sobre aquests, utilitzar el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci.
Intervenci activa en les situacions de comunicaci prpies de lmbit acadmic, sobretot en
les propostes de planificaci de les activitats i en la presentaci dinformes de seguiment i avaluaci de les tasques.
exposici clara, respecte del torn de paraula; participar, fer aportacions controlant els impulsos,
emetre un comentari oral i ju personal i respectar les sensacions, les experincies, les idees, les
opinions i els coneixements dels altres i parar atenci a les frmules de cortesia.
63
n
propis i per a regular la conducta personal.
1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits

n
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials com ara disposicions legals, contractes, fullets i correspondncia institucional i comercial.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, amb atenci especial als gneres dopini,
com ara editorials o columnes.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial a la consulta, en diversos
suports, de diccionaris, glossaris, i altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines
web educatives, tamb fragments dassajos.
1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits

n
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials com participaci en
frums, sollicituds i instncies, reclamacions, currculum vitae i fullets.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment cartes al director i
articles dopini com ara editorials i columnes, destinats tant a un suport escrit com digital.
Composici, en suport paper i digital, de textos propis de lmbit acadmic, sobretot textos
expositius, explicatius i argumentatius elaborats a partir de la informaci obtinguda en diverses
fonts i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals i resums, com tamb lelaboraci
de projectes daprenentatge i informes sobre tasques.

n
n
n
n
64
Coneixement de la diversitat lingstica dEspanya (llenges i dialectes).

Situaci actual del valenci.
Trets principals de les varietats geogrfiques.
Valenciana.
n
Actitud de rebuig contra els usos discriminadors de les llenges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere i contra estereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants.

n
n
n
Abreviatures, acrnims i sigles.

s reflexiu de les normes ortogrfiques.
Coneixement de les normes ortogrfiques, emprar els termes apropiats en lexplicaci sobre
ls (sllaba tnica, accent diacrtic, etc.) i estimar-ne el valor social i la necessitat de cenyir-se
a la norma lingstica en els escrits.

n
n
n
n
Coneixement dels diferents registres i dels factors que incideixen en ls de la llengua en diferents mbits socials i valoraci de la importncia dusar el registre adequat, segons les circumstncies de la situaci comunicativa.
Principals problemes sintctics i morfolgics. Els relatius. Combinaci de pronoms personals
tons (II).
La concordana i lordre.
Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonaci i expressivitat.
Lxic: prstecs.
3c. Gramtica
n
n
Text i discurs. s dels marcadors principals.

Reconeixement dels esquemes semntic i sintctic de loraci, construcci i transformaci
denunciats dacord amb aquests esquemes i s de la terminologia sintctica necessria en
les activitats: enunciat, frase i oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal;
subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oraci impersonal; oraci activa i oraci
passiva; oraci transitiva i intransitiva; complement directe, indirecte, de rgim, circumstancial,
agent i atribut; oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials.
Identificaci i s reflexiu de diferents procediments de connexi en els textos, amb atenci especial a connectors de causa, conseqncia, condici i hiptesi, i dels mecanismes gramaticals
i lxics de referncia interna, afavorir lautonomia en la revisi dels propis textos.
Reconeixement i s coherent de la correlaci temporal en la coordinaci i subordinaci
doracions i en el discurs relatat (pas destil directe a indirecte).
65
n
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat i s dels termes segents: aposici; adjectiu i oracions explicatives de relatiu; construcci de participi i de
gerundi; oraci coordinada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oraci subordinada
causal, consecutiva, condicional i concessiva.
3d. Lxic
n
n
n
Formaci del lxic: veus patrimonials, prstecs, neologismes.

Locucions i frases fetes.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris de la llengua
(gramaticals, semntiques, de registre i normativa).

n
n
n
n
n
n
n
n
n
n
n
n
n
66
Desenvolupament de lautonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer i de coneixement daltres mns, poques i cultures.
Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals i de la literatura occidental.
Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes de la histria de la literatura
des del segle XIX fins a lactualitat.
Acostament a alguns autors rellevants de les literatures de les llenges constitucionals i de la
literatura europea des del segle XIX fins a lactualitat.
Lectura comentada i recitat de poemes contemporanis, amb atenci especial a les aportacions
del simbolisme i les avantguardes al llenguatge potic, valorar la funci dels elements simblics
i dels recursos retrics i mtrics en el poema.
Lectura comentada de novelles i relats escrits des del segle XIX fins a lactualitat, que oferisquen
diferents estructures i veus narratives.
Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals contempornies breus, o de fragments, de
carcter divers i constatar algunes innovacions en els temes i les formes.
Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs sobre lectures.
La literatura del segle XIX: Romanticisme i Realisme. Caracterstiques generals i particulars.
La poesia de la Renaixena. Teodor Llorente. Constant Llombart.
La narrativa realista. El teatre culte i popular. Eduard Escalante
El segle XX. Caracterstiques generals i particulars.
Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme.
La poesia. Vicent Andrs Estells.
Levoluci en la novella i el conte. Enric Valor.
El teatre. Text i espectacle.
Lassaig. Joan Fuster.
n
n
n
n
Tcniques de recerca dinformaci en suports tradicionals (fitxes, biblioteques, etc.) i en suports

nous (CD-ROM, DVD, Internet, etc.).
Utilitzaci de les biblioteques (del centre, de lentorn i virtuals) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de manera autnoma per a localitzar, seleccionar i organitzar la informaci.
s amb autonomia de diccionaris i correctors ortogrfics sobre textos en suport digital.
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (IV).
CRITERIS DAVALUACI DE QUART CURS

1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textos orals de
diversos tipus i diferent nivell de formalitzaci, com ara presentacions duna certa extensi o
conferncies no molt extenses; identificar el propsit, la tesi i els arguments de declaracions o
de debats pblics en mitjans de comunicaci o en el marc escolar; reproduir-ne el contingut
en textos escrits.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls lingstic per a
solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a compondre i revisar de
manera autnoma els textos.
3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies i respectar-ne les normes de
la comunicaci: torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions
dels altres.
4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci a tots els mbits ds de la llengua, especialment a
5. Fer s de la mediaci per a garantir lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar la
interpretaci oral i la traducci escrita, com tamb saber fer resums i parfrasis de la mateixa
llengua quan linterlocutor no comprn el missatge original. Utilitzar els elements no verbals de
la comunicaci per a comprendre perfectament qualsevol interlocutor.
6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diversos tipus i diferent nivell de formalitzaci, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundries, reconixer
incoherncies o ambigitats possibles en el contingut i aportar-ne una opini personal.
7. Elaborar el resum duna exposici o debat oral sobre un tema especfic i conegut i reflectir
sobre els arguments principals i punts de vista dels participants.
67
8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades sobre temes relacionats amb
lactivitat acadmica o lactualitat social, poltica o cultural que admeten diferents punts de
vista, amb lajuda mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci,
ajustar-se a un pla o gui previ, seguir un ordre lgic en la presentaci de les informacions
i arguments, adequar el llenguatge utilitzat a la situaci comunicativa i al contingut i mantindre
latenci del receptor.
9. Identificar i contrastar el propsit en textos escrits de lmbit pblic i dels mitjans de comunicaci; comprendre instruccions que regulen la vida social i processos daprenentatge complexos; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com sorganitza la informaci;
contrastar explicacions i arguments i jutjar leficcia dels procediments lingstics usats.
10. Elaborar missatges en qu sintegren el llenguatge verbal i els llenguatges no verbals (icnic,
gestual i musical), tenint en compte la situaci de comunicaci i comparant els procediments
expressius daquests llenguatges.
11. Identificar, en textos orals i escrits de diferents tipus, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (sexual, social, relacionada amb el grup tnic, etc.), explorar alternatives que neviten ls i utilitzar aquestes alternatives en les produccions prpies.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema amb la finalitat delaborar
un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista personal.
13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), en
suport paper i digital, adequar el registre a la situaci comunicativa i utilitzar-ne lestructura organitzativa, per a ordenar les idees amb claredat i de manera coherent, enllaar els enunciats
en seqncies lineals cohesionades, amb un vocabulari ric i variat i respectar els criteris de
correcci gramatical i ortogrfica. Valorar la importncia de planificar i revisar el text.
14. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, dEspanya i de la Comunitat Valenciana i valorar
aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix tots i totes. Identificar i localitzar les varietats
dialectals actuals del castell (tamb lespanyol dAmrica) i del valenci. Identificar i localitzar
les llenges constitucionals.
15. Identificar els trets lingstics propis de diferents usos geogrfics, socials i estilstics del valenci i del castell, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses.
16. Conixer i usar una terminologia lingstica adequada en les activitats de reflexi sobre ls.
17. Reconixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si escau, la relaci entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls
lingstic per a resoldre problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a compondre i
revisar els textos de manera autnoma.
18. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit per complet, reconixer els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics, emetren una opini personal i utilitzar
aquests coneixements per a produir textos dintenci literria.
68
especialment les innovacions dels gneres i de les formes (en la versificaci i en el llenguatge)
en la literatura contempornia.
20. Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura personal de relats dextensi determinada i novelles des del segle XIX fins a lactualitat; avaluar lestructura i ls dels elements del
gnere, ls del llenguatge, el punt de vista i lofici de lautor; relacionar el sentit de lobra amb
el context i amb lexperincia personal.
21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context histric i literari en qu
apareixen i els autors ms rellevants des del segle XIX fins a lactualitat. Fer un treball personal
dinformaci i de sntesi que consisteix en una exposici duna valoraci personal, o dimitaci
i recreaci, en suport paper i digital.
especialment a les innovacions dels gneres i de les formes (en la versificaci i en el llenguatge)
en la literatura contempornia.
23. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la histria
de la literatura dels segles XIX i XX inclosos els de les llenges constitucionals i de la literatura
occidental i els elements ms destacats del context cultural, social i histric en qu apareixen.
24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts dinformaci, per
mitj de ls dndexs, fitxes i diferents sistemes de classificaci de fonts, amb mitjans tradicionals i noves tecnologies de la informaci i la comunicaci en el marc de treballs dinvestigaci.
Manejar els principis fonamentals del funcionament dels processadors de textos i ser capa
daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, utilitzant els mitjans informtics complementaris
(Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminaci (sexual, social, relacionada amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge
26. Identificar els recursos principals utilitzats pels mitjans de comunicaci per a elaborar i difondre
informacions i opinions.
69
Programaci daula
UNITAT
1. Les funcions
del llenguatge
COMUNICACI
EDUCACI LITERRIA
TCNIQUES
DE TREBALL
LINGSTIQUES
GNERES LITERARIS
TCNIQUES
I NOUS DISCURSOS
La comunicaci oral
i escrita.
El context comunicatiu
en lmbit acadmic
La poesia
Parlar per a informar
La llengua formal
en lmbit acadmic.
Els gneres textuals
en lmbit acadmic:
les exposicions
La poesia popular
tradicional.
La mtrica
Els diccionaris escolars
Les normes, els avisos

i les comunicacions.
Els gneres textuals
en lmbit acadmic:
el treball monogrfic
La lrica de tradici culta
Els dicionaris especialitzats
Les notcies i les crniques
La narrativa.
Els subgneres novellstics
Els correctors ortogrfics
Lentrevista
La narrativa
El tractament informtic de textos
Els articles dopini
La lectura comentada
de relats
Lanlisi (lesquema)
La conversa quotidiana.
Les converses teclejades: els xats
El teatre (I)
El resum
Les notes personals.

Els mbils
El teatre (II)
La sntesi de textos
La carta
i el correu electrnic
El teatre (III)
Les biblioteques
La carta formal.
Linforme
Lassaig
Els resums orals
2. El discurs oral
30
3. Lmbit acadmic
50
4. El treball
monogrfic
80
5. Els mitjans
de comunicaci
108
6. Lentrevista
128
7. Larticle dopini
150
8. La conversa
quotidiana
168
9. El conte
188
10. El correu
210
11. La carta i linforme

230
+1. Recopilaci i sntesi
Activitats de recopilaci i sntesi dels continguts ms importants treballats durant el curs
250
Annex
Conjugaci dels verbs regulars: 1a conjugaci (mirar), 2a conjugaci (perdre), 3a conjugaci (polir i dormir)
258
70
Programaci daula
LLENGUA
I SOCIETAT
LLENGUA
I SOCIETAT
FONTICA
I ORTOGRAFIA
GRAMTICA
LXIC
La diversistat lingstica
Els sons i les grafies (I): lletres

i dgrafs.
Les vocals: obertes, tancades
i neutralitzacions
Loraci simple
La terminologia
de la informtica
Els registres lingstics
Els sons i les grafies (II):

les grafies dels sons palatals
i dels dentals
El verb i els seus complements
Els doblets lxics
La varietat estndard duna llengua Els sons i les grafies (III):

les grafies dels sons alveolars
La veu passiva i els seus

arguments
Els barbarismes
El valenci
Els sons i les grafies (IV):

les grafies dels sons bilabials,
velars i nasals
Les modalitats de loraci
Els dialectalismes
El multilingisme
Laccent i la diresi
Els valors del present dindicatiu
El camp semntic.
La famlia lxica
La intercomprensi romnica
El guionet i els guions
Els connectors textuals dordre
La sinonmia
La recuperaci cultural
i la normalitat lingstica
Les cometes
Els connectors textuals lgics
Els hipernims
Les actituds lingstiques: el

respecte pels parlants daltres
llenges
Els signes de puntuaci

en el teatre (I): els punts
suspensius, la interrogaci
i lexclamaci
Les construccions de participi i les

de gerundi
Lantonmia
Els prejudicis lingstics
Els signes de puntuaci

en el teatre (II): la coma
i el punt
La dixi personal, temporal

i espacial
La polismia
El llenguatge
no discriminatori
Els signes de puntuaci (III):

el punt i coma i els dos punts
Els pronoms personals
La variaci lxica
La conscincia positiva
de la varietat lingstica
i cultural
La pronunciaci dels grups cultes:

els rgans de fonaci
Els interrogatius
Lhomonmia i la polismia
71
Programaci daula
Unitat 1 Les funcions del llenguatge
OBJECTIUS
n
Conixer el generes literaris.
Fer un alectura en veu alta.
Saber qu s loraci simple i els seus components.
CONTINGUTS
COMUNICACI
n DISCURSOS I DESTRESES LINGSTIQUES
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
TCNIQUES DE TREBALL
n TCNIQUES I NOUS DISCURSOS
LLENGUA I SOCIETAT
n LLENGUA I SOCIETAT
n FONTICA I ORTOGRAFIA
Els sons i les grafies. Les vocals: obertes, tancades i neutralitzacions
72
GRAMTICA
Loraci simple
LXIC
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci lingstica: conixer els elements que intervenen en un acte

comunicatiu; saber distingir les vocals obertes de les tancades.
Competncia social i ciutadana: aprendre que la llengua s diferent segons els parmetres
del temps, lespai, la situaci i lestrat social.
Competncia per a aprendre a aprendre: la lectura en veu alta.
CRITERIS DAVALUACI
n
n
Reconixer les diferents funcions del llenguatge en un text.

Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls lingstic per a
solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i per a, progressivament, compondre i revisar de manera autnoma els textos propis daquest curs.
Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en situacions
formals i informals. Incorporar el valenci en tots els mbits ds de la llengua, sobretot en
TEMPORITZACI
Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores.
73
Programaci daula
Unitat 2 El discurs oral
OBJECTIUS
n
Conixer algunes especificitats de la comunicaci oral.
Reconixer els trets del context en lmbit acadmic.
Saber qu s i qu no s la poesia.
Representar els fonemes palatals.
Conixer alguns complements dels verb.
Saber qu sn els doblets verbals.
CONTINGUTS
COMUNICACI
La comunicaci oral i escrita
El context comunicatiu en lmbit acadmic
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
La poesia
TCNIQUES DE TREBALL
Parlar per a informar
LLENGUA I SOCIETAT
Els registres lingstics
Els sons i les grafies (II): les grafies dels sons palatals i les dentals
74
GRAMTICA
El verb i els seus complements
LXIC
Els doblets lxics
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci lingstica: conixer els textos expositius; saber quins sn els
sons i les grafies palatals i dentals.
Competncia cultural i artstica: aprendre la classificaci de la poesia.
Competncia daprendre a aprendre: conixer les tcniques per a expressar-se correctament de manera oral.
CRITERIS DAVALUACI
n
Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies i respectar les normes de

dels altres.
Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals daquests.
Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificarne les intencions, diferenciar-ne les idees principals i secundries, reconixer-ne incoherncies o ambigitats possibles en el contingut i aportar-ne una opini personal.
Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar, en suport paper i digital, usant el registre
adequat, organitzar les idees amb claredat, enllaar els enunciats en seqncies lineals
cohesionades, respectar les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques i valorar la
importncia de planificar i revisar el text. Redactar crniques periodstiques breus organitzant la informaci de manera jerrquica.
Conixer els gneres literaris. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit per
complet, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i emetren una opini personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gneres
literaris.
TEMPORITZACI
75
Programaci daula
Unitat 3 Lmbit acadmic
OBJECTIUS
n
Reconixer els trets de les exposicions en lmbit acadmic.
Conixer la poesia popular.
Conixer aspectes de mtrica.
Usar els diccionaris escolars duna llengua.
Representar els fonemes alveolars.
Conixer la veu passiva.
Reconixer alguns barbarismes.
CONTINGUTS
COMUNICACI
La llengua formal en lmbit acadmic
Els gneres textuals en lmbit acadmic: les exposicions
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
La poesia popular tradicional
La mtrica
TCNIQUES DE TREBALL
Els diccionaris escolars
LLENGUA I SOCIETAT
La varietat estndard duna llengua
Els sons i les grafies (III): les grafies dels sons alveolars
76
GRAMTICA
La veu passiva i els seus arguments
LXIC
Els barbarismes
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci lingstica: conixer la llengua formal i les exposicions; saber

distingir les grafies dels sons alveolars; aprendre a usar la veu passiva i distingir els barbarismes.
Competncia cultural i artstica: conixer les caracterstiques de la poesia popular tradicional.
Competncia daprendre a aprendre: saber usar els diccionaris escolars.
Autonomia i iniciativa personal: saber fer exposicions.
CRITERIS DAVALUACI
n
Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diversos tipus i diferent nivell
Fer exposicions orals senzilles sobre temes dinters per a lalumnat i prxims al seu entorn,
amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci,
de manera ordenada i fluida.
Ajustar-se a un esborrany o gui previ, a partir dun ordre lgic en la presentaci de les
informacions i dels arguments, adequar el llenguatge utilitzat al contingut, a la situaci comunicativa i mantindre latenci del receptor.

Identificar els trets lingstics propis de diferents usos geogrfics, socials i estilstics de la
llengua, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses.
TEMPORITZACI
77
Programaci daula
Unitat 4 El treball monogrc
OBJECTIUS
n
Saber en qu consisteixen documents diversos de lmbit acadmic.
Conixer la lrica culta.
Saber usar els diccionaris especialitzats.
Representar sons bilabials, velars i nasals.
Saber qu sn els dialectalismes.
CONTINGUTS
COMUNICACI
Les normes ds, els avisos i les comunicacions
Els gneres textuals en lmbit acadmic: el treball monogrfic
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
La lrica de tradici culta
TCNIQUES DE TREBALL
Els diccionaris especialitzats
LLENGUA I SOCIETAT
El valenci
Els sons i les grafies (IV): les grafies dels sons bilabials, velars i nasals
78
GRAMTICA
Les modalitats de loraci
LXIC
Els dialectalismes
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci lingstica: aprendre a fer un treball monogrfic; saber distingir els sons bilabials, velars i nasals.
Competncia cultural i artstica: conixer la lrica de tradici culta.
Competncia per a aprendre a aprendre: saber usar els diccionaris especialitzats.
CRITERIS DAVALUACI
n

Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les estructures formals daquests
Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema per a elaborar un text
de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions i punts de vista principals trobats
com el punt de vista personal.
TEMPORITZACI
79
Programaci daula
Unitat 5 Els mitjants de comunicaci
OBJECTIUS
n
Saber qu s una notcia i una crnica.
Conixer algunes caracterstiques de la novella.
Saber usar alguns correctors ortogrfics.
Saber qu s el multilingisme.
Saber usar laccent i la diresi.
Conixer alguns valors del present dindicatiu.
Distingir entre camp semntic i famlia lxica.
Saber qu s un sinnim.
CONTINGUTS
COMUNICACI
Les notcies i les crniques
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
La narrativa
Els subgneres novellstics
TCNIQUES DE TREBALL
Els correctors ortogrfics
LLENGUA I SOCIETAT
El multilingisme
Laccent i la diresi
n
80
GRAMTICA
Els valors del present dindicatiu
Programaci daula
n
LXIC
El camp semntic
La famlia semntica
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci lingstica: aprendre a usar laccent i la diresi; saber quins

sn els valors del present dindicatiu; aprendre a diferenciar els discursos i les crniques.
Competncia cultural i artstica: saber qu s la narrativa.
Tractament de la informaci i competncia digital: saber utilitzar els correctors ortogrfics.
Competncia social i ciutadana: saber que sentn per multilingisme.
CRITERIS DAVALUACI
n

Reconixer, juntament amb el propsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en
textos orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i en lmbit acadmic;
captar la idea global i la rellevncia dinformacions escoltades en rdio o en televisi i seguir
instruccions per a dur a terme tasques daprenentatge de manera autnoma.
Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i de

la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix a tots
i totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llenges en contacte.
Conixer i aplicar correctament les normes daccentuaci vigents.
TEMPORITZACI
Durada aproximada: de 9 hores a 11 hores
81
Programaci daula
Unitat 6 Lentrevista
OBJECTIUS
n
Saber com es fa una entrevista.
Conixer els elements principals de la narrativa literria.
Saber usar un processador de textos.
Conixer el fenomen de la intercomprensi romnica.
Saber usar el guionet i els guions:
Conixer ls dels connectors textuals dordre.
Saber qu s la sinonmia.
CONTINGUTS
COMUNICACI
Lentrevista
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
La narrativa
TCNIQUES DE TREBALL
El tractament informtic de textos
LLENGUA I SOCIETAT
La intercomprensi romnica
El guionet i els guions
82
GRAMTICA
Els connectors textuals dordre
LXIC
La sinonmia
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci lingstica: saber com es fa una entrevista; aprendre a utilitzar

el guionet i els guions; saber qu s la sinonmia.
Tractament de la informaci i competncia digital: conixer el processador de textos.
Competncia cultural i artstica: conixer els textos novellstics.
CRITERIS DAVALUACI
n
literaris.
Incorporar la lectura i lescriptura com a mitjans denriquiment personal.
Identificar els trets lingstics propis de diferents usos geogrfics, socials i estilstics de la
llengua, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de produccions diverses.
TEMPORITZACI
83
Programaci daula
Unitat 7 Larticle dopini
OBJECTIUS
n
Conixer les caracterstiques dels articles dopini
Saber com es fa una lectura comentada.
Conixer les tcniques de lanlisi i de lesquema.
Saber en qu consisteix la recuperaci cultural i la normalitat lingstica.
Saber com susen les cometes.
Conixer alguns connectors textuals lgics.
Saber qu s la hiperonmia.
CONTINGUTS
COMUNICACI
Els articles dopini
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
La lectura comentada de relats
TCNIQUES DE TREBALL
Lanlisi (lesquema)
LLENGUA I SOCIETAT
La recuperaci cultural i la normalitat lingstica
Les cometes
84
GRAMTICA
Els connectors textuals lgics
LXIC
Els hipernims
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci lingstica: saber usar les cometes i els connectors textuals
dordre; saber en qu consisteix la hiperonmia; reconixer un article dopini.
Competncia social i ciutadana: aprendre qu s la recuperaci i la normalitzaci lingstica.
Competncia per a aprendre a aprendre: saber fer anlisis i esquemes.
CRITERIS DAVALUACI
n
Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies i respectar les normes de

dels altres.

Elaborar el resum duna exposici o argumentaci oral sobre un tema especfic i conegut i
reflectir sobre els principals arguments i punts de vista dels participants.
TEMPORITZACI
85
Programaci daula
Unitat 8 La conversa quotidiana
OBJECTIUS
n
Saber com funcionen les converses quotidianes i les teclejades.
Conixer alguns trets del teatre.
Saber com es fa un resum.
Conixer algunes actituds lingstiques.
Saber com susen els signes de puntuaci en el text teatral.
Saber usar les construccions de participi.
Saber qu sn els antnims.
CONTINGUTS
COMUNICACI
La conversa quotidiana
Les converses teclejades: els xats
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
El teatre (I)
TCNIQUES DE TREBALL
El resum
LLENGUA I SOCIETAT
Les actituds lingstiques. El respecte pels parlants daltres llenges
CONEIXEMENT DE LLENGUA
Els signes de puntuaci en el teatre (I)
86
GRAMTICA
Les construccions de participi i les de gerundi
LXIC
Lantonmia
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci lingstica: aprendre a usar els signes de puntuaci i les

construccions de participi i de gerundi; saber qu s lantonmia; conixer les caracterstiques dun text teatral.
Competncia social i ciutadana: saber qu s una actitud lingstica i respectar els parlants
daltres llenges.
Competncia per a aprendre a aprendre: saber fer un resum.
Tractament de la informaci i competncia digital: saber elaborar un resum amb el processador de textos.
CRITERIS DAVALUACI
n
Conixer una terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre ls.
Conixer lestructura de loraci i les diferents classes doraci. Esbrinar les relacions de
significat principals.
literaris.
TEMPORITZACI
87
Programaci daula
Unitat 9 Les notes personals
OBJECTIUS
n
Conixer algunes caracterstiques del llenguatge de les notes personals i dels mbils.
Conixer alguns elements teatrals.
Saber com es fa una sntesi textual.
Saber qu sn els prejudicis lingstics.
Saber usar els signes de puntuaci de textos dramtics.
Conixer el fenomen de la dixi espacial, personal i temporal.
Saber qu s la polismia.
CONTINGUTS
COMUNICACI
Les notes personals
Els mbils
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
El teatre (II)
TCNIQUES DE TREBALL
La sntesi de textos
LLENGUA I SOCIETAT
Els prejudicis lingstics
Els signes de puntuaci en el teatre (II)
88
GRAMTICA
La dixi personal, espacial i temporal
LXIC
La polismia
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci: aprendre a escriure notes i missatges; aprendre a utilitzar els

signes de puntuaci; saber qu sn la dixi i la polismia.
Tractament de la informaci i competncia digital: saber redactar notes personals mitjanant

el processador de textos.
Competncia cultural i artstica: conixer el teatre i lestructura duna obra teatral.
Competncia daprendre a aprendre: aprendre a resumir diversos textos en un.
Competncia social i ciutadana: conixer el comportament daband duna llengua i evitar-lo.
CRITERIS DAVALUACI
n
Utilitzar els coneixements literaris a lhora de comprendre i valorar textos breus o fragments,
atenent als temes i motius de la tradici, a la caracteritzaci dels subgneres literaris, a la
versificaci, a ls del llenguatge i a la funcionalitat dels recursos retrics en el text.
Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema per a elaborar un text
de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions i punts de vista principals trobats
com el punt de vista personal.
Fer s de la mediaci per a garantir lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar
la interpretaci oral, amb resums de la mateixa llengua, quan linterlocutor no comprn el
missatge original.
TEMPORITZACI
89
Programaci daula
Unitat 10 El correu
OBJECTIUS
n
Conixer les caracterstiques de la carta i del correu electrnic.
Conixer alguns trets del teatre.
Saber com es pot usar una biblioteca.
Saber qu s el llenguatge discriminatori.
Conixer alguns usos del signes de puntuaci.
Saber usar els pronoms personals.
Saber com funciona la variaci lxica.
CONTINGUTS
COMUNICACI
La carta i el correu electrnic
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
El teatre (III)
TCNIQUES DE TREBALL
La biblioteca
LLENGUA I SOCIETAT
El llenguatge no discriminatori
Els signes de puntuaci (III)
90
GRAMTICA
Els pronoms personals
LXIC
La variaci lxica
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci lingstica: aprendre com es redacta una carta i un correu

electrnic; conixer els signes de puntuaci; saber usar els pronoms febles.
Tractament de la informaci i competncia digital: conixer les biblioteques virtuals.
Competncia cultural i artstica: saber fer lectures dramatitzades.
Competncia social i ciutadana: aprendre a utilitzar un llenguatge no discriminatori.
CRITERIS DAVALUACI
n

literaris.
TEMPORITZACI
91
Programaci daula
Unitat 11 La carta i linforme
OBJECTIUS
n
Conixer alguns gneres quotidians com la carta formal.
Saber com es fa un informe.
Conixer alguns trets de lassaig.
Saber com es fa un resum oral.
Valorar positivament la variaci lingstica i cultural.
Saber com es pronuncien alguns grups cultes.
Saber usar els interrogatius.
Saber qu sn els homnims i els mots polismics.
CONTINGUTS
COMUNICACI
La carta formal
Linforme
EDUCACI LITERRIA
n GNERES LITERARIS
Lassaig
TCNIQUES DE TREBALL
Els resums orals
LLENGUA I SOCIETAT
La conscincia positiva de la variaci lingstica i cultural
La pronunciaci dels grups cultes: els rgans de fonaci
92
GRAMTICA
Els interrogatius
LXIC
Programaci daula
COMPETNCIES BSIQUES
n
Competncia en comunicaci: saber escriure una carta formal i un informe; aprendre a

pronunciar els grups cultes; saber qu sn lhomonmia i la polismia.
Competncia cultural i artstica: saber qu s un assaig i els assagistes principals.
Competncia social i ciutadana: aprendre a tindre una conscincia positiva de la variaci

lingstica i cultural.
Competncia per a aprendre a aprendre: saber fer resums orals a partir de lanlisi de
lestructura temtica, de lelaboraci dun gui i de la prctica oral.
CRITERIS DAVALUACI
n

Fer s de la mediaci per a garantir lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuar com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera directa. Utilitzar
la interpretaci oral, amb resums de la mateixa llengua, quan linterlocutor no comprn el
missatge original.
Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificarne les intencions, diferenciar-ne les idees principals i secundries, reconixer-ne possibles
incoherncies o ambigitats en el contingut i aportar-ne una opini personal.
Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i de la

Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que enriqueix tots i totes.
Considerar les diferents situacions que plantegen les llenges en contacte.
Conixer els gneres literaris. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit per complet, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i
emetren una opini personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gneres literaris.
93
Programaci daula
TEMPORITZACI
94
Unitat 1 El mundo de la comunicacin
GUIA DIDCTICA

DOBLE PGINA DENTRADA A LA UNITAT
Pgines 8 i 9
La porta del Senat rom pot servir per a un comentari sobre molts aspectes que es poden relacionar amb la llengua. Podem relacionar la paraula senador no noms amb el ms vell sin tamb
amb aquell que t ms seny, ms enteniment.
No obstant aix, el valor dall antic ha canviat molt. Hi ha construccions antigues o restes
delements antics all on viuen els alumnes. Quin sentit tenen per a ells?
El Diari daula funciona en aquest sentit i, com en primer, ha de ser un element per a fer reflexionar
lalumnat a travs de lescriptura.
s un inici possible i factible. En aquest sentit la llengua ha estat un element fonamental en la histria de la humanitat. Sense lescriptura no estarem on estem i quan pensem en la noves tecnologies hem de pensar que la major part de la informaci que aporta continua sent escrita.
Cal que lalumnat reflexione, doncs, sobre la utilitat de la classe de llengua i literatura en la seua
formaci.
COMUNICACI: DISCURSOS I DESTRESES LINGSTIQUES

Pgines 10 i 11
Respon
La funci s la potica: s a dir, el que hi preval s linters per la forma ms enll del contingut (del
referent) o daltres funcions que tamb hi apareixen.
Una altra vegada lesquema de la comunicaci i les funcions del llenguatge. Per qu tantes vegades? Doncs, senzillament, perqu s el model que ens permet aproximar-nos al complexssim fet
comunicatiu amb possibilitats dentendrel. Fer veure a lalumnat que aquest model s important
implica passar de la memoritzaci a la constataci que cada dia, lacci que ms vegades fan t a
veure amb aquest model destudi.
La diferncia amb primer s que introdum el concepte de referent: el significat textual.
La crida salvatge s un clssic de la literatura, tamb de la juvenil. Llegir algun fragment impressionant com aquest pot convidar a la lectura alguns dels nostres alumnes.
Una possible activitat pot ser la de reflexionar sobre els seus costums comunicatius en veu alta.
Com, quan, per qu, per a qu... Del contrast i del debat es poden adonar que, efectivament, usen
en cada moment aquest esquema comunicatiu.
96

Solucionari:
1 Tot els actes comunicatius poden tindre totes les funcions, per els literaris presenten la singularitat que all ms important s el propi missatge, en principi. No obstant aix, ning no sap
qu s la literatura per sembla que s all que es fa i es llig amb intenci literria (o esttica
o de gaudi). La funci s lesttica o potica, doncs.
2 a Resposta oberta per s ben trist.
b i c Resposta oberta.
d Tot i que Buck s el protagonista de la novella, Dave s el protagonista daquest fragment.
e La potica.
3 Resposta oberta
EDUCACI LITERRIA: GNERES LITERARIS

Pgines 12 a 15
Literatura i interessos (pre)adolescents. De vegades semblen incompatibles per res ms lluny
de la veritat. La major part dels nostres alumnes ho tenen tot quant a necessitats bsiques i, per
tant, poden aspirar al gaudi, per tamb a lintellectual. Si substitum la novella pel tafaneig o per
les telenovelles, la poesia per la msica i el teatre pel cinema o pels jocs de rol, resulta que estan
immersos en arts que, potser des dun punt de vista clssic es poden criticar, per estan en disposici daccedir a lart tradicional.
Posar la can de Sergio Dalma pot obrir un mn de noves possibilitats per a la llengua. En t unes
quantes en catal ben boniques.
Pot ser un bona manera deliminar la barrera entre vida real i escola. No tot el que passa dins de
laula ha destar ben lluny dels seus interessos. Fer llegir en veu alta les seues produccions, corregir-les, canviar-les... Produir textos orals o escrits amb intenci literria ha de comenar a ser una
de les lnies dactuaci fonamentals en les sessions. Per qu no elaborar el bloc (informtic) del
curs?
Labundncia de textos per a destriar els gneres literaris (respectem la ms clssica de les
classificacions perqu realment als alumnes no els en cal una altra) pot donar peu a tot tipus
dintervencions de recepci i de producci.
Solucionari:
1 a Poesia, evidentment. Perqu t aquest format peculiar i la intenci s, evidentment, esttica. Ens agrada escoltar aquestes paraules tant si ens fan riure, somriue o plorar.
b La 4 sembla la ms prxima, per no s completa.
2 a Narrativa.
b La 1.
97

3 Resposta oberta per ha de tindre relaci amb la forma i tamb amb la necessitat de contar
duna manera o dexpressar emocions amb imatges.
4 a Teatre.
b 2.
5 a Assaig.
b 3.
6 Una pellcula de cinema: teatre i tamb narrativa (o poesia); un documental de televisi amb
lassaig; una can de rock amb la poesia (de vegades amb la representaci teatral o amb la
narrativa); una srie de televisi, amb la narrativa i tamb amb el teatre.
TCNIQUES DE TREBALL: TCNIQUES I NOUS DISCURSOS

Pgines 16 i 17
Qui no sap llegir en veu alta, no sap llegir. Per, a ms, mai no aprendr a parlar en pblic, un dels
objectius bsics de leducaci obligatria i un dels oblits de la didctica tradicional.
La comprensi lectora s un dels referents de la didctica europea. Tothom est dacord que qui
no sap llegir, no coneix el mn i que aquest mn de la informaci i de la comunicaci necessita
lectors (oients, espectadors... ciutadans en definitiva) que entenguen qu passa al seu voltant.
Proposem un text llarg per senzill i que convida a ser fragmentat per a ser interpretat per diverses
veus. Primer proposem una activitat de comprensi lectora bsica per a passar desprs a dos activitats sobre lectura en qu intentem, breument, donar unes senzilles aportacions per a la lectura
en veu alta. Considerem que cal dedicar-li tot el temps necessari.
Una activitat ben profitosa s llegir els textos dels alumnes. Poden intercanviar-los o llegir-ne el
propi.
Solucionari:
1 a Explicatiu.
b El buldog francs.
c Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
3 Resposta oberta.
98

LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 18 i 19
Tema fonamental: la diversitat. Aclarim de principi aquest tema i passem a coses ms importants.
No obstant aix, el treballem des del punt de vista de la sociolingstica i oferim els parmetres
adients perqu lalumnat entenga que sempre usem una varietat i mai no la varietat autntica
o important o nica. Cal treballar alhora, sempre, els temes dels prejudicis, i ms en el cas dels
valencians.
Ens sembla fonamental, en aquest sentit, la informaci que tenen sobre el lloc on viuen. Aix els
demostrar que no ho saben tot, i tampoc sobre la llengua dels valencians.
Les preguntes sn de resposta oberta perqu els alumens sadonen que saben ms del que pensen sobre la nostra realitat lingstica.
Solucionari:
1 Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
3 a Resposta oberta.
b Que tots som necessaris per a fer el mn en qu vivim. Un piano sense tecles negres s
possible, per no sonar igual. Un mn sense negres o sense multitud de llenges tamb
s possible, per ser un mn menys ric.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: FONTICA I ORTOGRAFIA

Pgines 20 i 21
Lalfabet s la base de lescriptura. Una mancana habitual s no entendre que, tot i que totes les
llenges del nostre entorn compartim el llat, no totes les grafies tenen relaci amb els mateixos
sons en cada llengua, perqu cada una t un inventari de sons i grafies (en realitat de fonemes).
Aix en valenci tenim e i o obertes: un nou so que fins i tot alguns valencianoparlants no acaben
dentendre.
En aquesta primera unitat volem activar els coneixements previs de lalumnat, com ja hem vist.
De manera que abusem de les respostes obertes per incitar lalumnat que parle, que escriga, que
participe, efectivament, en la construcci del propi coneixement. El professorat ha de reconduir
per a assentar les bases, sobretot, quant a les actituds davant la llengua (les llenges) i la seua
representaci.
Solucionari:
99

b Resposta oberta.
c Aix ha facilitat lintercanvi multicultural i multilingstic.
2 Lletres modificades: alfabtic, direcci, s, ests, ests, frum, inscripci, lnies, llat, llenges,
ms, mitj, noms, per, prov, pbliques, relaci, rom, rmul, separaci, t, travs.
Dgrafs: apareix, collocats, esquerra, horitzontal, llat, llegint, llenges, lletres, metall, mitj,
mitjana, pbliques.
3 a No ho podrem saber excepte com en altres llenges, de memria.
b La intensitat ms gran amb qu pronunciem la tnica.
c Lobertura dels rgans de fonaci.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMTICA

Pgines 22 i 23
Un altre punt fonamental que ens ha dajudar a introduir tots els temes de morfosintaxi: lestructura
de loraci simple. Cal anar a poc a poc amb els temes de morfosintaxi assegurant que, realment
shan ents els temes que seran la base dels segents.
Solucionari:
1 a Els nobles dAnglaterra tenien enormes gossos en ledat mitjana.
S
Pred
b Els utilitzaven contra lenemic.
Pred
c Tamb els utilitzaven per a caar bous.
Pred
d Noms els nobles podien gaudir daquesta companyia.
Pred
S
Pred
e La picaresca del poble va originar el buldog angls.
S
Pred
f El buldog angls s un gos fort i combatiu com el mast.
S
Pred
2 El subjecte elidit de tot el pargraf s el buldog francs. Per tant, sempre es tracta de predicats.
3 Substantiu: carcies; adjectiu: sociable; verb: t; pronom: -lo; adverbi: no; preposici: de; conjunci: i.
4 a
b
c
d
e
f
g
predicativa
impersonal
atributiva
predicativa
impersonal
predicativa
impersonal
100 Valenci: llengua i literatura 2n ESO

5 Complement directe: xicotetes arrugues.
Complement predicatiu: tranquil.
Complement indirecte: dels gossos.
Atribut: el seu pelatge curt.
Complement circumstancial: una vegada al mes.
Complement de rgim verbal: de gossos.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LXIC

Pgines 24 i 25
Aprofitem aquestes pgines per a introduir dos temes que ens semblen fonamentals: laugment de
la disponibilitat lxica dels estudiants a travs del treballs sobre camps semntics determinats i ls
de la informtica com a eina educativa. A ms, el camp semntic que hi treballem t una forta relaci amb la llengua que sha convertit en un adstrat (superestrat per a alguns) universal: langls.
Unes altres possibilitats poden ser les relacionades amb lexplotaci dels conceptes previs que
tenen sobre unes paraules determinades que usem habitualment en angls o en altres llenges i la
necessitat deradicar ls de barbarismes de langls i, sobretot, del castell.
Solucionari:
1 a Una narraci sobre un adolescent que usa la tecnologia.
b Resposta oberta, per pot ser perqu tenen relaci amb la tecnologia.
c Un camp semntic s un grup de paraules que es relacionen pel seu significat i fan referncia
a una rea del coneixement o a una activitat concreta. Pertanyen al camp de la informtica.
2 Resposta oberta.
3 Ordenador, messenger, programari, maquinari, RAM, placa base, perifrics, porttil, grfics,
correus electrnics, descarregar, disc virtual, rebotaven, abaixar, zip, mp3, pdf, esborrar, MP3,
jpg, buscador, multi, Campus Party.
4 Resposta oberta. No hi ha llenges ms o menys importants.
AVALUACI
Pgines 26 i 27
La pgina davaluaci sempre t la mateixa funci: fer un retorn sobre alguns continguts, els
principals, de cada unitat. T, per, tamb un sentit dautoavaluaci, ja que es poden lliurar les
respostes i pot ajudar a la qualificaci de lalumnat. No obstant aix, moltes vegades les usem per
a retornar sobre continguts genrics de diverses unitats duna manera recursiva.
Valenci: llengua i literatura 2n ESO 101

El text de Wells s un clssic de la literatura que ha donat peu a multitud de reinterpretacions. Podem aprofitar-lo per a fer llegir el llibre o, simplement, contar la histria i relacionar-la amb pellcules
o histries semblants.
Hem intentat que aquesta avaluaci fera retornar constantment sobre els continguts que shan
treballat en la unitat, per sense cap intenci de tornar a memoritzar. De fet, la major part dels
continguts ja shan treballat en cursos anteriors.
El diari daula final demana una reflexi sobre la unitat i sobre el sentit del treball en la classe de
llengua i literatura. Pot constituir un bon moment per a fer una reflexi collectiva sobre qu es fa i
qu no es fa en una classe de llengua.
Ens sembla fonamental aquest treball que demana creativitat per part de lalumnat. Hi ha moltes
possibilitats per a aquest diari que es pot quedar sense fer o simplement esdevenir un breu treball ms o anar molt ms enll. Tots sabem que els humans tendim a la llei del mnim esfor per
que, alhora, tots som creatius. Dependr de linters que posem en aquests apartat ms creatius
perqu els nostres alumnes ens acompanyen en aquest viatge o, senzillament, vegen aquestes
situacions com entrebancs a passar. Per exemple: per qu no fer un bloc (digital) amb els millors
diaris daula del grup?
Solucionari:
1 Lectura.
2 Resposta oberta.
3 Resposta oberta.
4 Narrativa, perqu conta una histria en passat amb un narrador en primera persona.
5 Resposta oberta.
6 a
b
c
d
e
ftica
metalingstica
referencial o pragmtica
potica
referencial
7 a Parles pel mbil amb un familiar.

CC
CI
.
Pred

Subj
CD
CI
.
Pred

CI
.
Pred
Subj
CD
CI
.
Pred
e Una professora fa classe a un grup de 2n dESO.
Subj
CD
CI
.
Pred
8 Alumne, professor, aula, ensenyament, pissarra, avaluaci, llibre de text, departament, centre,
assignatura, coneixements, procediments, actituds...
b Resposta oberta.
10 Resposta oberta.

Pgines 28 i 29
Encetem la unitat destinada a fer conscient lalumnat de la diversitat de condicionants que afecten
la llengua escrita i la llengua oral. Podem partir dunes qestions clssiques:
Qu es plantegen cada vegada que han descriure un text per a un destinatari?
Actuen igual quan shi adrecen oralment?
Quins avantatges presenta, al seu parer, la llengua oral? I lescrita?
Quins elements de loral s impossible transmetre per escrit?
Fixem-nos en la illustraci de les pgines 28-29. Representa un orador en acci davant el senat
rom. Com ens imaginem la llengua del que interv? Podem interpretar els gestos dels senadors
asseguts? Qu volen dir? Sn capaos de reconixer aquesta gestualitat en situacions actuals?
En quines ocasions davant duna intervenci oral lalumnat fa una certa preparaci del discurs?

Solucionari:
Pgines 30 i 31
Intentarem que la racionalitzaci del procs de la comunicaci per part dels alumnes els faa conscients que hi ha mecanismes per a adequar la llengua a les diverses situacions.
1
emissor
canal
missatge
codi
receptor
Internauta
dAustrlia.
Internet.
Visual.
En directe
sense compartir espai,
emissor i
receptor.
El contingut de
les intervencions
dels internautes.
Lingstic: la llengua que usen,

codificada i desprs descodificada digitalment.
Visual: si usen emoticones per a
acompanyar el que escriuen.
Llengua espontnia.
Internauta
de Xtiva.
(Autor)
(Director)
(Companyia)
Auditiu.
En directe
en el mateix
espai.
Contingut de
la comdia,
complementat
amb el significat
descenografia,
indumentria,
etc.
Lingstic: la llengua en qu
representen els actors.
Visual: convencions relatives
a la indumentria, els llums,
els escenaris, etc.
Musical: si hi ha msica.
Llengua elaborada: literatura.
Pblic
assistant.

c
Auditiu.
En directe o
en diferit.
(Agncia de
notcies)
(Empresa
propietria
del canal)
(Presentador
o presentadora del
programa)
Contingut de les
notcies
Lingstic.
Visual.
Llengua elaborada: periodisme.
Televidents.
2 Una proposta de ms a menys de preparaci:

c Lectura de les notcies en un informatiu de televisi.
a Comentari oral duna enquesta a partir de linforme dels resultats.
d Respostes a una prova oral sobre un llibre que has llegit.
e Retransmissi duna partida de pilota valenciana per la rdio.
b Presentaci improvisada de tu mateix en un campament destiu.
f Conversa a lascensor amb un ve.
3
comunicaci oral
comunicaci escrita
a Canal auditiu.
a Canal visual.
b Espontnia.
b Elaborada.
c Immediata.
c Diferida en el temps.
d s freqent de pronuncies dialectals.
d Predomini de formes estndard.
e Grau de formalitat ms baix.
e Grau de formalitat mes elevat.
f Presncia de repeticions, canvis inesperats de

tema i informaci sobrant o secundria.
f Tendncia a seleccionar la informaci i evitar

redundncies.
g Tendncia a usar oracions simples.
g Ms presncia de coordinaci i sobretot de

subordinaci.
h Hi ha interacci amb loient i, per tant, lestructura

pot modificar-se durant lemissi
i
Importncia de la informaci no verbal (expressions oculars i facials, gestos amb les mans).
j Importncia de context extralingstic, de vegades imprescindible per a completar el significat

del missatge oral.
h No sol haver-hi interacci durant la comunicaci. El text escrit s inalterable mentre dura la
recepci.
i
La informaci no verbal es limita als aspectes

grfics del suport (disposici en la pgina o la
pantalla, tipografia, etc.).
j Importncia relativa del context extralingstic:

pot ser determinant en literatura, per exemple.
b El text a. El gui llarg inicial indica convencionalment que es tracta duna intervenci en estil
directe en 1a persona del singular. El text sembla voler transmetre lespontanetat de loral:
marques dexclamaci i dadmiraci, frases interrompudes o anacoluts (Jo em pensava que
no... per entonces va ser quan... No aix va vindre desprs danar-sen ella.), incorreccions
prpies duna situaci dinformalitat, predomini doracions breus i de la coordinaci.
c Resposta oberta. Fem reflexionar sobre com el mitj escrit s capa de transmetre tant un
cert distanciament, fredor o formalitat unes vegades i ms intimitat en unes altres.
d Resposta oberta. La qesti servir per a introduir els apartats dedicats a la importncia del
context comunicatiu (pg. 32) i als registres (pg. 38).

Pgines 32 i 33
Solucionari:
1
mbit
finalitat
a acadmic
1 donar o obtindre informaci
b mitjans de comunicaci
1 i 2 donar o obtindre informaci; orientar lopini

de les persones
c publicitari c publicitari
2 orientar lopini de les persones
d poltic
e administratiu
3 regular la vida social
f literari
4 entretindre i provocar plaer esttic
2 Lobjectiu de lactivitat s que lalumnat reflexione en veu alta sobre les qestions, plantege
diverses possibilitats i hi descobrisca encerts i inconvenients en cada opci. De fet, cap de les
activitat sajusta perfectament a les finalitats descrites.
Una proposta:
activitat
finalitat
a Llegir una revista que tagrada.
Obtindre informaci, entretindre, experimentar

plaer esttic.
b Fer una lectura obligatria.
Obtindre informaci per a donar-la al professorat;

entretindre i provocar plaer esttic.
c Recordar les normes del bsquet al descans.
Orientar lactivitat de les persones en un mbit

especfic de la vida: lesport.
d Canviar la lletra duna can coneguda.
Entretindre i provocar plaer esttic.
3 a Text a Fragment dun diari personal. mbit personal.

Text b Fragment de la novella Senyoria de Jaume Cabr. mbit literari.
Text c Fragment dun llibre de text. mbit acadmic.
Text d Fragment del currculum ESO de la Comunitat Valenciana. mbit administratiu.
b Resposta oberta.
Les diverses activitats que lalumnat du a terme en relaci amb els seus estudis i altres que
coneixen per altres vies (famlia, cine, lectures, etc.).
4 Resposta oberta.

Pgines 34 i 35
Solucionari:
Desprs de la inicial i clssica divisi entre poesia popular tradicional i poesia culta, que parteix dels
coneixements implcits de lalumnat, les activitats daquesta secci tenen com a objectiu fomentar
la reflexi i la intervenci espontnia sobre un tema poc habitual per a ells i elles. Aquesta primera
divisi ens dna peu posteriorment a fonamentar la interpretaci de poemes en altres unitats i a
contextualitzar alguns tpics literaris.
b Resposta oberta.
c Resposta oberta.
2 Lexercici pot fer-se en grups i acabar amb una exposici oral estructurada i fins i tot amb
una imitaci del poema. Abans de respondre les qestions de lenunciat simposa una lectura
comentada amb lalumnat. Es tracta darribar a la conclusi que el tema del poema de Mart i
Pol s la llibertat, lema que usa lanunci de Bancaixa per a proporcionar ls duna targeta de
crdit.
El poema representa la funci potica; lanunci, lapellativa. La comparaci de la forma dels
dos textos ens pot dur a posar en contrast el vers del poema amb la diversitat tipogrfica, la
disposici del text i el suport grfic de lanunci.

Pgines 36 i 37
1 a Com a proposta, serveix el ttol del captol don hem extret el fragment: La fbrica de les
emocions. O ms explcit: El cervell, fbrica de les emocions.
b Una activitat perqu lalumne pose en prctica la seua autonomia i use els recursos de qu
disposa amb una finalitat ben clara.
2 Resposta oberta.
Recordem a lalumnat la convenincia de seguir les etapes exposades en la pg. 36.
El grup pot avaluar alguna de les exposicions. Adaptem una plantilla de control proposada per
D. Cassany (1993), Ensenyar llengua, Barcelona, Gra, pgines 182 i 183:

PLANTILLA DE CONTROL
Puntuaci
EXPOSICI ORAL
Aspectes extralingstics
Manteniment de latenci: .............................................................
1-2-3-4-5
Volum de la veu: ...........................................................................
1-2-3-4-5
Ritme i fludesa: ............................................................................
1-2-3-4-5
Entonaci expressiva: ....................................................................
1-2-3-4-5
Gesticulaci adequada: ..................................................................
1-2-3-4-5
Contingut
Informaci suficient: .....................................................................
1-2-3-4-5
Idees ordenades: ............................................................................
1-2-3-4-5
Claredat de les idees: .....................................................................
1-2-3-4-5
Correcci lingstica
Pronunciaci:...................................................................................
1-2-3-4-5
Lxic (castellanismes, precisi):.....................................................
1-2-3-4-5
Morfosintaxi (gnere i nombre, verbs, pronoms):.
1-2-3-4-5
Adequaci al destinatari i a la situaci (nivell de formalitat):........
1-2-3-4-5
Total: .......................
Puntuaci:
>20
<20->40
<40
LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 38 a 41
Solucionari:
1 Ms activitats perqu lalumnat reflexione sobre la seua activitat lingstica.
Resposta oberta.
2 a
b
c
d
e
5 colloquial
3 periodstic
2 vulgar
1 cientificotcnic
4 juridicoadministratiu
3 Resposta oberta.

4 Lectura.
5 a
Personatge
Indumentria
Ocupaci
Emma
Pantal estret de cot gris fosc encerat.

Camisa de coll obert de color oli.
Gavardina molt fina i moderna.
Va a una agncia de viatges

a triar el lloc on passar les
vacances de Nadal.
Jove de lagncia de viatges
Ullera de cord, un tall de cabell massa

convencional, brusa blanca entallada i
faldilla blava a mig genoll.
Dependenta de lagncia de
viatges. Atn clients.
Estudiants a la universitat
Rastes, pantalons amples i caiguts i

grans suters deformats.
Esperen el torn a la secretaria,

conversen entre ells, no tenen
cap pressa.
Tcnic de la secretaria de la
universitat
Pantal marr i camisa blanca.
Atn el pblic, s la cara al

pblic dels serveis administratius de la universitat. Atn
alumnes universitaris.
Emma
Malles i samarreta.
Fa esport al gimns.
b Resposta oberta.
c Resposta oberta.
6 a Juridicoadministratiu. Llengua formal i impersonal, canal escrit, tema especfic, terminologia
(vlides, plena eficcia jurdica, actuacions administratives), intenci de regular lactivitat de
les persones.
b Vulgar. El text procedeix del Corpus oral de registres del Departament de Filologia Catalana
de la Universitat de Lleida (http://www.filcat.udl.es) (adaptat). Dileg entre interlocutors
units per confiana o complicitat que comparteixen un secret (adolescents que comenten
un tema delicat: lembars duna amiga), oracions inacabades (Home, per que ho diga
aix, una mica...), vacillacions (lo... lo...), barbarismes (bueno), incorreccions (Pos), dialectalismes (lo resum, isc en Sara), disfemismes (cul i merda), interjeccions (ala, que fort), mots
crossa (tia, no-s-qu, home)
c Colloquial. El text s un fragment adaptat dun text oral recollit a ARTIGAS, Rosa, et alii
(2003) Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficci, Eumo Editorial, Vic. Tema general,
quotidi. Canal auditiu. Llengua espontnia, amb vacillacions (...). La finalitat s establir o
mantindre relacions socials, expressar sentiments.
d Periodstic. El text procedeix de www.elperiodico.cat (27-10-2007). Tema actual
(notcia). Certa formalitat. Estructuraci de la informaci segons lesquema de pirmide
invertida i presncia dels elements bsics coneguts com les 6 W: qu, qui, quan, on, com,
per qu.

Pgines 42 i 43
Solucionari:
1 a El text a s la imitaci dun informe forense extret de la novella de Josep Franco El mal.
b Resposta oberta.
c Potser els alumnes es decantaran per una interpretaci literal i llegiran el poema amb la
clau de les estacions. Si hi apliquem loperaci allegrica, per, algun o alguna hi veur les
etapes de la vida.
2
gerra
metge
juny, dirigir, Angie, agent,

judicial, digital, jard, John,
jutge, jove
fetge, jutge, pitjor
feix
mateix,
seixanta-huit
faig, xocolate
clix, cotxe, maig. cartutx,
xica
3 Palatals
Per a representar el so palatal sonor semblant al de langls John, escrivim g davant de e, i i j
davant de a, o, u. Tenim en compte un parell dexcepcions: posem j davant dels grups -ecc i
-ect, com en els exemples injecci i injectar i escrivim amb j paraules com Jeremies, Jess,
majestat o jersei per raons etimolgiques. Els dgrafs tg i tj noms poden escriures entre vocals, com en els exemples metge i platja.
Per a representar el so palatal sord semblant al de langls Chelsea, escrivim x a comenament de paraula, com en xiquet; tx a principi, final o entre vocals, com en els exemples txec,
cartutx i metxa, i ig a final de paraula com en faig.
Per a representar el so palatal fricatiu sord semblant al de langls shame, escrivim sempre
x com en lexemple segent a principi de paraula (xarop) i ix darrere de les vocals a, e, o, u
(baix, reixa, coix, fluix).
Nota a la primera edici del llibre (2008): lltim pargraf daquest text t errades que ja estan
corregides en aquest solucionari.
Dentals
A fi de paraula escrivim t darrere de vocal o diftong tnics, com en salut o en fruit. Hi ha, per,
algunes excepcions: paraules dorigen estranger (alcaid, Talmud, Bagdad, Alfred, Valladolid,
Conrad), cultismes (clid, lgid) i les terminacions femenines etud i itud (quietud, amplitud).
Darrere de vocal tona o consonant escrivim t o d segons la lletra que duguen els derivats:
sord/sordesa, sort/sorts.
Hi ha tamb alguns mots que sn paraules distintes amb una o altra consonant: blit/blid,
educant/educand, sumant/sumand.

4 alt: altitud
apte: aptitud
brut: brutedat
escs: escassetat
esclau: esclavitud
fer: feredat
quiet: quietud
sant: santedat
sec: sequedat
segur: seguretat
sol: soledat

Pgines 44 i 45
Hi ha una vella tcnica dels estudiants per a identificar els complements del verb. Consisteix a fer
al verb unes preguntes determinades que afecten els arguments: qu? Qui? Per a qui? On? Per
advertim els alumnes que cal anar amb compte perqu la resposta no s sempre fiable. Demostrem-los-ho amb aquesta oraci:
Em molesta la pluja.
La millor manera didentificar el subjecte s localitzar el sintagma que concorda amb el verb en
nombre i persona, com en lexemple: el verb i el sintagma la pluja concorden en 3a persona del
singular.
Em molesta la pluja.
Comencem amb unes activitats de reconeixement.
Solucionari:
1 Ploure: Plou. Verb impersonal, no necessita cap argument per a formar una oraci amb sentit
complet.
Dormir: Toni dorm. Verb intransitiu, necessita el subjecte.
Menjar: Toni menja amanides. Verb transitiu, fretura del subjecte i del complement directe.
Donar: Toni dona regals. Verb transitiu que podem construir tamb amb complement indirecte, a ms del subjecte i del directe.
2 a Vam comprar rovellons.
Subjecte: 1a persona del plural
rovellons: la cosa que vam comprar
b Em vaig trobar el teu germ inesperadament.
Subjecte: 1a persona del singular

el teu germ: la persona (o cosa) que vaig trobar
inesperadament: la manera com la vaig trobar
c Deixar el treball a la professora.
el treball: la cosa que deixar
a la professora: la persona a qui la deixar
d La setmana passada vaig anar a Castell amb el tren.
La setmana passada: quan hi vaig anar
a Castell: el lloc on vaig anar
amb el tren: la manera (o el mitj) amb qu hi vaig anar
3 Resposta oberta
4
complement
directe
Designa lentitat, animada o no,

sobre la qual recau lacci del
verb.
rovellons, el teu germ, el

treball
complement
indirecte
Designa la persona a qui va destinada lacci del verb.
a la professora
complement
circumstancial
Designa les circumstncies de

temps, lloc o manera que envolten lacci del verb.
inesperadament, la setmana passada, a Castell,

amb el tren
5 a Un fenomen sorprenent: subjecte del verb shavia produt.

Linstint: subjecte del verb deia.
als bancs: complement circumstancial de lloc del verb sentem.
sorpreses noves: complement directe del verb oferia.
a la porta de sortida dartistes de lpera: complement circumstancial de lloc del verb faran.
b Resposta oberta.
c Resposta oberta.
d Resposta oberta.
e Resposta oberta.

Pgines 46 i 47
Solucionari:
1 Lobjectiu daquest apartat s doble: mostrar algunes causes de la diversitat lxica i transmetre la idea que aquesta caracterstica serveix per a fer ms precs i ric el nostre discurs.

Resulta til linventari de doblets de diversa naturalesa que aporten les ltimes versions del
programa Salt. El podeu trobar a Ajuda/Doblets lxics.
paraula patrimonial
AURICULA
CATHEDRA
COAGULUM
MATER
ODOR
PECTUS
NOCTE
LACTE
orella
cadira
quall
mare
olor
pit
nit
llet
cultisme
auricular
ctedra
coagular
maternal
desodorant
pectoral
nocturn
lctic
2
alar
gos, -sa
melic
crella
eixir
3 a
b
c
d
e
aixecar
ca
llombrgol
patata
sortir
rabosa
espill
vesprada
ro, -na
corder
guineu
mirall
tarda, vespre
dolent, -a
xai
No vaig fugir simplement li vaig defugir la mirada perqu no volia trobar-mel.

Va posar els peus damunt la taula i va ficar les mans a les butxaques.
A la frontera, on hi ha tant de trnsit, es vigila el trfic de mercaderies prohibides.
Estendr la roba al terrat perqu sasseque; mentrestant tu eixuga els plats amb el drap.
Els peixos viuen en el medi aqutic i no usen cap mitj de transport.
fugir: Allunyar-se corrent per a evitar un dany, un perill.

defugir: Evitar (una dificultat, una obligaci, etc.), amb algun artifici, un estratagema, una habilitat.
trnsit: Acci de passar per un lloc, especialment per una via pblica. Circulaci, moviment
de persones, vehicles, per carrers i vies pbliques, moviment dembarcacions o davions, de
ferrocarrils, etc.
trfic: Comer, activitat desplegada en lintercanvi de mercaderies entre pasos, poblacions o
individus. Comer clandest, illegal.
posar: Fer que (alguna cosa) siga o estiga en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una
nova posici, en un nou estat.
ficar: Fer entrar (alguna cosa) dins un lloc.
assecar: Eliminar la humitat conatural, no afegida, duna cosa.
eixugar: Eliminar la humitat afegida a una cosa.
medi: Element o substncia que envolta una cosa.
mitj: All que serveix per a arribar a un fi.
4 Resposta oberta.
clera f. Irritaci violenta contra alg que ha inferit, o hom creu que li ha inferit, un insult, una
injria, un dany, etc.

clera m. Malaltia infecciosa aguda causada pel Vibrio cholerae, caracteritzada inicialment
per vmits i diarrea i que ocasiona xoc i insuficincia renal.
fi f. Punt darrer duna cosa en lespai o en el temps, lloc o moment precs desprs del qual ja
no continua.
fi m. All a qu s destinada o amb vista a qu s feta una cosa.
ordre, orde f. Manament, prescripci, que cal obeir, seguir, com a emanats duna autoritat
competent.
ordre, orde m. 1. Arranjament, disposici regular de les coses, les unes amb relaci a les
altres. 2. Grup de persones o de coses que, per alguna circumstncia, s considerat com una
classe distinta.
pols f. Massa de partcules de terra seca i daltres matries tan diminutes que poden ser alades i emportades pel vent.
pols m. Expansi i contracci arterials que poden sser percebudes pel dit que palpa una
artria superficial.
pudor f. Mala olor.
pudor m. Sentiment de reserva o daversi pel que fa al sexe, que es manifesta en els ulls,
en el capteniment, etc., i que sol provocar reaccions instintives dincomoditat, de disgust o de
defensa.
son f. Ganes de dormir.
son m. Estat fisiolgic que constitueix un perode de descans del cos i de la ment, durant el
qual la conscincia i la voluntat sn suspeses totalment o parcialment i les funcions orgniques sn disminudes.
terra f. El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seua proximitat al Sol.
terra m. Paviment o altra superfcie sobre qu hom est, camina, etc.
5 la roba: subjecte deixamorar.
tot: subjecte de reposa.
dins la sesta al sol: compl. circumstancial de reposa.
manyaga: subjecte de vine.
pomes: compl. directe de menjarem.
lamor: compl. directe de direm.
el senyal: compl. directe de quedava.
AVALUACI
Pgines 48 i 49
1 Una proposta:
a Respectem la normativa de la llengua.
b Demanem la paraula a laula abans de fer una intervenci oral.
c Mirem i atenem la persona que parla sobre la matria.
d Usem el vost per a dirigir-nos al director/ directora. Al professorat?
e Presentem treballs i exercicis de manera adequada (amb indicaci de nom, grup i matria;
escrits per una cara, lletra clara o ordinador; indiquem les parts dels treballs, etc.).

2 Resposta oberta partir de la informaci de la pg. 34.
3 Elogi dels diners: El fragment que tradicionalment hem titulat Elogi dels diners forma part del
tractat didctic i moral Llibre dels bons amonestaments, lectura obligatria en moltes escoles,
sobretot catalanes, fins a mitjan segle XIX. Els consells al lector sobre ls dels diners sn modalitzats amb el recurs continuat a la ironia.
I el seu esguard: Poema intensament lric, com tot el llibre La rosa als llavis. El poeta hi reflecteix la joia que li causa la proximitat de lestimada amb la combinaci de tpics tradicionals i
dimatges avantguardistes.
4 Resposta oberta.
La sollicitud pot referir-se a la necessitat de disposar de guixetes als corredors per a lalumnat,
a un aparcament cobert per a motos i bicicletes, a una situaci injusta o de conflicte que sha
produt amb un professor o professora, etc. En tots els casos, lalumne/a demana la intervenci del destinatari en la part de responsabilitat que li correspon.
5 El text s un fragment dun assaig de sociologia, gnere propi de lmbit acadmic. Direm que
el registre s cientificotcnic en tant que uns autors qualificats socupen dun tema especialitzat en el marc duna disciplina cientfica, aix s del camp humanstic.
Hi ha una certa presncia de lxic especialitzat: fenmens, pirmide dedats, percentatge.
El text, a ms, aporta resultats denquestes per mostrar de manera objectiva el procs que
descriu: levoluci de la poblaci valenciana en un perode de temps determinat.
6
a bombeig
b balanceig
c mercadeig
d braceig
e solfeig
7 a caut
b llat
bombejar
balancejar
mercadejar
bracejar
solfejar
f boig
g desig
h esquitx
i estoig
j guix
c cid
d barbut
embogir
desitjar
esquitxar
estotjar
guixar
e mut
f tat
g record
h quietud
i debut
j similitud
8 Nota a la primera edici del llibre (2008): els verbs havia llegit, explicava i va complir tamb han
danar subratllats.
savorria, rebia, havia llegit, deia: subjecte Isaac Asimov
interessaven: subjecte els nous llibres
explicava: subjecte ella
sabia: subjecte el nen Isaac
van veure: subjecte els seus pares
va complir: subjecte el jove Asimov
els nous llibres: CD de rebia
ls (els nous llibres): CD dhavia llegit
que ja no linteressaven: CD de deia

l (el): CD de interessaven
la lli: CD de explicava
la (la lli): CD de sabia
aquestes qualitats: CD de van veure
els torns de faena: CD de va complir
9 cursiva: CI
negreta: CC
El jove Asimov va complir els torns de faena darrere el mostrador de la botiga familiar i all
va tindre el seu primer contacte amb les revistes de cincia-ficci. Aquell inters no feia
gens de grcia als seus pares. Possiblement desitjaven per al seu fill un futur prsper com a,
per exemple, farmacutic al Brooklyn novaiorqus.
No sembla que al Brooklyn novaiorqus siga CC del verb desitjaven sin una mena de complement de farmacutic i dun verb elidit amb aquest subjecte: farmacutic exercint/ que exerceix al Brooklyn novaiorqus.
10 a
b
c
d
e
Lexpansi del clera va constituir una veritable epidmia.

He arribat a la fi de la novella i no s qui s el culpable.
Va rebre una ordre dels superiors i sen va anar al quarter general.
Estava tan cansat que el pols em bategava com un cavall al trot.
No podia despertar-lo, sempre ha tingut un son molt profund.

Pgines 50 i 51
Replantegem el concepte dmbit ds de manera que lalumnat comprove, a partir de la seua
experincia, lexistncia del conjunt de normes i regulacions, explcites o no, que en caracteritzen
cada un.
Reprenem la definici de la unitat anterior (mbit acadmic) i establim parallelismes amb altres
parcelles de lactivitat humana.
Podem actuar de manera inductiva. Lalumnat fa una pluja didees sobre les activitats integrades
en lmbit acadmic (consultar bibliografia, contrastar fonts, prendre apunts, fer exmens, visites culturals, etc.). A continuaci fem el mateix amb altres activitats i les agrupem sota els rtols
dmbit periodstic, literari, administratiu i colloquial.
Demanem-los quina imatge hagueren triat ells/elles per a illustrar les pgines 50-51 en el cas de
cada mbit.
Comunicaci: discursos i destreses lingstiques

Pgines 52 i 53
1 a
b
c
d
e
Va tornar puntualment de lndia per va oblidar la seua maleta.

Al Marroc parlen com a mnim rab i berber.
El 1969 els humans van xafar la Lluna.
Al mat i a la vesprada es produeix un crepuscle al cel.
La directora de linstitut fu el que era ms convenient per al seu centre.
2 a Cal interpretar el sobreents de Quant a la resta, els graus acadmics aleshores no eren ni
lnica ni la ms important via per obtenir un crrec de funcionari. El text original parla de
recomanacions, trfic dinfluncies o la compra del crrec.
b En teoria, lorigen social de laspirant no era condici per a poder presentar-se a les proves,
tot i que una bona posici social permetia accedir a la millor preparaci.
c Resposta oberta.
Pgines 54 i 55
1
ressenya (dun llibre, una pellcula, etc.)
Escrit en qu es dna compte i es fa una valoraci crtica duna obra.
crnica o memria duna activitat
Relaci ordenada dels passos, detalls i observacions duna investigaci o un succs.
examen oral
Prova oral en qu sexaminen coneixements o

habilitats duna persona.

2 Per exemple, a la pgina 32 del llibre trobem en primer lloc la definici del concepte principal
(mbit acadmic) i a continuaci una srie dinformacions sobre els seues caracterstiques.
3 Resposta oberta.
4 a Distribuci de la informaci segons un estil informatiu:
Presentaci: definici del fenomen.
Ampliaci: causes i parts.
Tancament: informaci prctica.
A ms el text sestructura en apartats a partir de les respostes a tres preguntes bsiques,
presenta conceptes destacats en cursiva i fa s de smbols i altres convencions.
b Plaques tectniques: plaques rgides, dun centenar de quilmetres de gruix, que suren
damunt lastenosfera, ms plstica, i conformen lescora superficial de la Terra, la litosfera.
Epicentre: punt de la superfcie terrestre ms proper al focus ssmic.
c Demanem a lalumnat que use una llengua tan precisa com siga possible. Com a exemple,
donem la continuaci del text original, extret de http://www.iea.ad/crecit/Sismoweb/perqueterratremol.htm (adaptaci).
No crideu: s un terratrmol!, podeu alimentar la por dels altres.
Si el terratrmol no s fort, tranquillitzeu-vos, perqu acabar rpidament.
Dins dun edifici busqueu estructures fortes: sota una taula o llit, sota el llindar duna porta, al costat dun pilar, paret mestra o en un rac, protegiu-vos el cap.
No utilitzeu lascensor i mai no correu cap a leixida precipitadament.
Apagueu el foc. No utilitzeu cap tipus de flama (mistos, encenedors, espelmes, etc.).
Fora de ledifici, allunyeu-vos dels cables elctrics, cornises, vidres, etc. Aneu cap a llocs
oberts, no us apropeu als edificis ja que aix evitareu que us caiguen blocs al damunt.

Pgines 56 a 59
Solucionari:
1 Lectura.
2 a La narraci s el roman de Cileta, en qu es relata una ancdota o un esdeveniment ms
o menys cmic. Hi trobem personatges, un espai i lestructura tripartida tpica del gnere.
b 1. Cal reflexionar el que es diu abans de parlar.
2. Lamor incondicional per una persona.
3. La capacitat de lintrpret per a cantar sense fi.
4. La varietat dialectal per a referir-se al pebrot. Amb ironia, lexaltaci dun aliment modest.
c La lectura en veu alta de la poesia permet apreciar tota la potencialitat del gnere. Sovint,
quan llegim un poema en silenci, no captem ms que la mera informaci referencial. s en
sentir-lo en una veu, amb lentonaci, el ritme i el to escaients, que podem sentir el contingut emocional dels versos. Una bona lectura en veu alta s el producte dun assaig o

un treball previ. Noms els millors professionals interpreten perfectament un text a primera
vista. A continuaci, donem una srie de consells perqu la lectura arribe a commoure els
oients:
Durant la preparaci busca el significat del poema que llegirs.
Esforat a pronunciar correctament tots els signes ortogrfics (accents, lletres, puntuaci).
Busca significat en lentonaci de les oracions i en el pas dun vers a un altre.
Posa mfasi en les paraules ms importants del contingut.
Controla el tempo, evita la monotonia i la velocitat excessiva.
Escoltat, sent-te protagonista del que dius.
3 a
b
c
d
e
Per baix del nas la llengua als altres ensenyes: expressi figurada (parlar).
Lligat b les espardenyes: expressi figurada (assegurat).
Per tu passar la mar: hiprbole (far proeses).
Eres com la codonyeta, que no t res que tirar: comparaci (tot s agrads).
En tinc una barca plena lligadetes en un fil (de canons): hiprbole (tindre moltes
canons).
4 Resposta oberta a partir de la informaci de la pgina 57.

8 Podeu aconseguir lletres de canons a http://www.kumbaworld.com/totes.asp.
9 a Es tracta dun poema lric, tot i levident component social. El tema s la parlisi a qu ha
estat redut lhome i hi caben interpretacions ms o menys generalitzadores (en lmbit de
les relacions afectives, de les relacions socials, de lactivitat poltica, etc.).
b Es tracta dun poema narratiu en versos heptasillbics. Alterna la rima assonant amb la
consonant en els versos parells. A diferncia del roman tradicional, aquest est dividit en
estrofes.
c Resposta oberta.
d Resposta oberta.
10 Resposta oberta.

Pgines 60 i 61
Solucionari:
1 a El Diccionari ds del valenci de Voramar-Santillana s un diccionari escolar. Lalumnat pot
comprovar les diferncies lxiques i el grau de precisi de la primera accepci en els dos
diccionaris, a ms del nombre daccepcions que presenta cada un (6 en el cas del DLC,
3 en el cas del diccionari ds). Pel que fa a la informaci complementria, el segon facilita
sinnims, per dna menys nombre de modismes i no els classifica ni per laccepci ni per
mbits o matries.
b Resposta oberta.
c Vegeu la qesti a.
d Resposta oberta.
2 Resposta oberta a partir de les definicions necessries. El text podria comenar aix:
Treballava com a tcnic en una eina rotativa de tall, per cada dissabte, si pel pati interior de
casa obert al cel...
3
encontrar
Topar, una persona o cosa que es mou, amb una altra que li impedeix de prosseguir
el moviment.
trobar
Descobrir una cosa que hom cercava.
exercir
Realitzar o fer actuar (una acci, una influncia, una fora, un poder, etc.) sobre alg
o alguna cosa.
exercitar
Fer treballar duna manera adequada alg o alguna cosa, per a fer-li adquirir, desenvolupar o conservar una aptesa, una facultat, una habilitat, etc.
4 Resposta oberta a partir de les definicions del diccionari:

endmic, -a
En ecologia, que viu exclusivament en una regi determinada.
extrnsec, -a
Que ve de fora, que no s tret directament de la cosa mateixa sin de circumstncies exteriors, accessries.
hipottic, -a
Que s incert, possible, dubts.
idlatra
llefiscs, -a
Adorador ddols. Que t com un culte per alguna persona o cosa.

Duna viscositat apegalosa.

LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 62 i 63
Solucionari:
1
genoll: gener
escala: esperar
bescoll: vescomte
cadira: llaurador
vesprada: plantada
ploure: creure
porta: roda
fugir: bullir
quaranta: Quaresma
ofegar: olorar
2 a Nosaltres tenim darrere del bressol una prestatgeria daquestes/eixes de fusta com la del
lavabo.
b Pere pareix/sembla boig! El seu cotxe contamina massa perqu emet molt de dixid de
carboni.
c Qualsevol de vosaltres pot ser detingut pels cossos de seguretat de lEstat.
3 Resposta oberta.
4
V
a Les llenges amb mitjans de comunicaci de masses no necessiten una varietat
estndard.
b Lestndard facilita la comprensi entre parlants de zones diverses i edats i formaci diferents.
F
X
c A casa hem de parlar tots en llengua estndard.
d Lestndard noms admet una opci perqu no permet la varietat.
e La cincia, la tecnologia, la informaci, leducaci i ladministraci usen la varietat

estndard.
5 Probablement s necessari en les situacions segents:

a Convocar en una nota una reuni de delegats per a debatre sobre el viatge de fi de curs.
c Explicar-li un problema de lordinador per telfon a un tcnic que tha dajudar.
e Presentar-te davant les cmeres de televisi abans de participar en un concurs de cultura
general.
f Escriure una carta al peridic per a manifestar la teua opini sobre la televisi.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: FONTICA I NOUS DISCURSOS
Pgines 64 i 65
Solucionari:
1 a Perqu un dels arquelegs supervisava els obres duna villa romana trobada durant la
construcci dun urbanitzaci.
b Probablement que els esquelets estiguen abraats.
c Resposta oberta perqu lalumnat copse la utilitat duna hiptesi.
d Resposta oberta.
2
so sord
so sonor
braos, bracet
visible,
ser, dones, gossos
zero
arquelegs, italians, restes, corresponen

sepultura, segons
ciutat, superintendncia, urbanitzaci, sacrifici, cervicals
abraats, braos
ossos
supervisaven,
hiptesis,
estudiosos,
suposa, causar, zona
so sord
potser
so sonor
organitzaci
urbanitzaci
3 Per a representar el so sibilant alveolar sord que apareix en les tres esses de sistemes, escrivim grafies diferents:
Per norma general, posem ss entre vocals, menys quan simplica un prefix (antisocial, asimtric), i s en la resta de casos, com en casa i en pose.
Per raons etimolgiques, escrivim c davant de les vocals e i i, com en cervical i ciutat; i
davant de les altres vocals (plaa, braos, forut) i en posici final de paraula, com en
bra.
Per a representar el so sibilant alveolar sonor que apareix en zebra:
Escrivim sempre z en posici inicial de paraula i entre consonant i vocal, com en brunzir,
a excepci dels derivats de fons, dins i trans (enfonsar, endinsar, transici).
Escrivim sempre s entre vocals, com en hiptesi i causar, a excepci dalguns prstecs
daltres llenges (bizant, nazisme).
El dgraf de so sord ts apareix sobretot a final de paraula, com en abraats (per tamb en
altres posicions: tsar, potser), i cal evitar pronunciar-lo com tx, mentre que el dgraf de so sonor tz sempre es dna entre vocals i el trobem en el sufix: -itzar.
El dgraf rr, que representa el so de la r mltiple o vibrant, tan sols sescriu entre vocals
(serra), per no quan la paraula comena per un prefix (infraroig, vicerectora) o en mots
compostos que contenen un guionet (mata-rates, malva-rosa).

Pgines 66 i 67
Solucionari:
1 a
b
c
d
e
Complement agent: per la tutora del seu fill

CD: pastissos, CC: per al dinar
Complement agent: pels vens
CC: per la drecera de lapartament
CD: un joguet, CI: per al seu nebot
b Els dos textos estan orientats a orientar o regular lactivitat de les persones.
c Les oracions breus amb imperatiu i missatges directes del text a contrasten amb lestil
fortament cohesionat i les compostes del text b. Shi afig ls, en el segon cas, de terminologia prpia del registre administratiu (comerciant, establiment, venda, via pblica, articles,
superfcie ocupada...).
d Resposta oberta.
3 Resposta oberta.
4 a
b
c
d
e
f
g
h
Rosa s acompanyada pels amics al llarg del cam.

El zoolgic de Berln s visitat per milions de persones cada any.
Lentrenador ha sigut rebut a les portes de lestadi per lafici.
El nou director general ser investigat per la justcia.
El camp de futbol municipal va ser comprat per una empresa privada.
La pilota va ser rebentada per Mireia.
Noves mesures han sigut anunciades per la policia.
Els cotxes del meu carrer van ser robats pels lladres.

Pgines 68 a 71
Solucionari:
1 a Els brbars eren els no-grecs, els que no tenien el grec com a idioma matern. Amb aquesta onomatopeia (bar-bar) els grecs imitaven el que els semblava la parla incomprensible
daltres pobles.
b Per la superioritat de larmament (cuirasses i pica) i el moviment de les tropes sobre el camp
de batalla, que van envoltar lenemic persa.
c Altres pobles sotmesos a limperi persa van revoltar-se en veure-hi una certa debilitat.
d Resposta oberta. Traslladar al dibuix amb precisi el moviment de les tropes que relata el
text permetr comprovar el grau de comprensi de lalumnat.

2
barbarismes
paraula correcta
barbarismes
paraula correcta
a abarcar
abraar, abastar
g ahorrar
estalviar
b acantilat
penya-segat, precipici, bal
h alambre
fil daram
c acera
vorera
i alfombra
estora, catifa
d adelantar
avanar
j algo
quelcom, alguna cosa
e adems
a ms a ms
k amapola
rosella
f agobiat
abassegat, pressionat
l anlisis
anlisi
3 Camilla i encimera sn paraules derivades de lexemes que no existeixen en valenci: cama i

encima, respectivament. A ms a ms, la primera cont un sufix molt poc habitual en la nostra
llengua (forquilla) i la segona el fonema interdental fricatiu sord del castell
4 En general en els mbits ds de baixa formalitat i, daltra banda, probablement en aquelles
matries caracteritzades per una evoluci tecnolgica, i per tant una creaci lxica, ms vertiginosa i monopolitzada per altres llenges, com s el cas de les noves tecnologies i Internet.
5 a
b
c
d
e
f
g
els afores
les alicates
lavantatge (m.)
el bacteri
el compte corrent
el costum
la calor
h
i
j
k
l
m
n
la dent
les destrosses
el dubte
els espinacs
lestrena (f.)
la icona
les postres
o
p
q
r
s
t
u
els llegums
lorenga (f.)
el regle
la resta
el senyal
la suor
lolor (f.)
6 a desvetlar: Llevar la son.

revelar: Fer conixer una cosa que es tenia amagada.
b abonar: Donar com a cert. Pagar.
adobar: Fornir adob a les terres de conreu. Preparar.
c registrar: Inscriure en un registre.
escorcollar, regirar: Examinar alg minuciosament (alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc.), per a veure qu hi ha, si hi ha all que cerca, etc.
d precs: Exactament o estrictament determinat o definit, no equvoc o vague.
necessari, menester: No sen pot prescindir. All que hom necessita.
e casc: Pea de metall o daltres materials durs que cobreix i defensa el cap, emprada pels
bombers, els soldats, els esportistes, els motoristes, etc.
barri, nucli: Divisi dun poble gran, duna vila, duna ciutat, amb fisonomia prpia i una
certa unitat.
7 a amarar: Mullar (alguna cosa) de manera que el lquid la penetre, que absorbisca la major
quantitat possible de lquid.
b aterrar: Fer caure en terra, abatre. Posar-se sobre el terra.
c gafa: Pea de ferro emprada per a ajuntar dos objectes, subjectar lobjecte que hom treballa, fixar una pea a un suport, etc.
d llegat: All que hom llega en el seu testament o codicil.

e llegua: Antiga mesura itinerria de valor molt variable, segons els pasos o les localitats.
f mongeta: Fesol.
g nombre: Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc.,
i tamb un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar
aquest concepte.
h penyal: Penya allada.
i serradura: Partcules despreses de la fusta en serrar-la. Acci de serrar.
j venda: Acci de vendre.
8 a retardar
b avanament
c abraada
d metrallar
9 a Ala els peus!

Malce a les set i mitja.
b Desperta el gos.
Ens despertem sempre a les set.
e moblat
c Imagina tot el mn vivint en pau.

Timagines un mn sense fam ni injustcies?
d He sentit un soroll fort.
Em sent cansat.
10 Poema extret de Constant Llombart, Poesies valencianes (2006), Acadmia Valenciana de la

Llengua, Valncia, pgina 116:
Uns mariners van traure
pescant el bolig un embalum (paquet),
i... s un cadver! de seguida
cridaren tots plens desglai (ensurt, por).
Vs corrent i dna compte!,
li digueren a un del grup,
que quan fugint se nanava
hagu de trcer el rumb;
perqu, ve(i)ent que era altra cosa,
amb veu forta crid el Surdo: (esquerr, per ac es tracta dun renom)
Digues-li al senyor alcalde
que s un burro (ase), que s un burro!
11 Resposta oberta.
AVALUACI
Pgines 72 a 73
Solucionari:
Les pgines davaluaci continuen amb la mateixa funci: retornar sobre alguns continguts rellevants. Tamb conserva el sentit dautoavaluaci que podem relacionar amb altres propostes que
aporta aquesta mateixa guia didctica.

Un text clarament acadmic, no literari i molt funcional, informatiu, pot ajudar lalumnat a centrar-se
en el retorn sobre les caracterstiques daquest tipus de textos que sn tan importants en la vida
acadmica.
Al final, en contrast, per no necessriament, es demana en el Diari daula una reflexi argumentativa sobre els gustos de cada alumne on aquest podr aportar tot all que considere convenient.
1 a
b
c
d
S. Perqu s de divulgaci per fet per una universitat.

Resposta oberta.
Desenrotllament, lligat, objectiu.
Clarament informatiu.
2 Cincia 1 Conjunt de coneixements, i lactivitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen

formalment per la intersubjectivitat i prcticament per la capacitat de fer previsions exactes
sobre una part de la realitat. 2 Cada branca o departament de coneixences sistematitzades
considerat com a camp dinvestigaci o objecte destudi.
Creena 1 Acte de creure. 2 All que hom creu, especialment en matria religiosa. 3 filos
Actitud mental dacceptaci duna proposici com a vertadera.
3 a En aquest cas el que importa s qui va inventar lelectricitat; en aquest altre, qui sencarrega
de difondre-la.
b Einstein era molt intelligent. Molt jove va postular la teoria de la relativitat.
c Va agafar el rellotge amb les mans.
d Lany 1492 Cristfol Colom va dirigir lexpedici que va descobrir Amrica.
4 a
b
c
d
Laccentuaci de les paraules en les mateixes sllabes de cada vers.

Una formiga en pataques.
T set sllabes mtriques perqu hi fem una sinalefa vindre a.
Resposta lliure.
5 En a i d. I de vegades en b (televisi).
6 bossa de plstic
revisor
analitzar
7 a
b
c
d
belleses
francesos
hiptesis
matalassos
desintegrar
visible
transocenic
e
f
g
h
trossos
contaminaci
agressor
caces
escassos
pedaos
princeses
posar
passar (verb)
setze (nombre)
alar
reutilitzable
realitzar

Pgines 74 i 75
Encetem una unitat en bona mesura complementria de lanterior, la qual cosa ens permetr fer
notar parallelismes i contrastos que facilitaran laccs a continguts i habilitats: les exposicions i el
treball monogrfic, la poesia popular i la culta, els diccionaris escolars i els especialitzats, la varietat
estndard duna llengua i les caracterstiques prpies de la nostra...
Els textos continuen sent la porta principal dentrada a la reflexi lingstica i conv dedicar un
temps de qualitat a les qestions que els acompanyen, destinades a activar coneixements previs
o motivar la prctica comunicativa.
Probablement lalumnat ja ha elaborat un treball monogrfic per a alguna matria. Podem partir
daquests treballs per a comparar-los entre si i avaluar-los segons les orientacions contingudes en
la unitat. Daltra banda, si es troben ara mateix en el procs delaboraci dun daquests treballs,
tenim una ocasi difcilment millorable per a intervindre-hi i orientar-ne el procs.

Pgines 76 i 77
Solucionari:
1 a Donar una informaci (anunciar la celebraci de la reuni) i dirigir una acci (convocar els
representants de lalumnat).
b Donar una informaci (comunicar els aliments que falten) i dirigir una acci (recordar que cal
anar a comprar... i no oblidar-se del xocolate).
c Donar una informaci (comunicar el trasps del negoci) i dirigir una acci (atraure les persones interessades amb detalls sobre la bona situaci de lempresa).
d Dirigir una acci (regular ls del material desports per part de lalumnat durant el descans).
b
A
lalumnat, alumne/a. Tamb usa frmules impersonals (sengegar, no shi pot usar...) amb
la intenci daproximar-se al registre administratiu, el que millor representa la regulaci de
lactivitat.
Amb el nom complet a causa de la naturalesa institucional del missatge: Daniel Grau
Sebastian.
Amb la segona persona del plural: sabeu, vos, porteu. Manifesta familiaritat.

c Cal fer reflexionar lalumnat sobre aspectes ja coneguts com la relaci entre emissor i destinatari, el canal, la intenci o el tema.
d Resposta oberta.
3 a
b
c
d
La selecci/el grup seleccionat viatjar a Elx.

Tota la plantilla/tot el personal va fer vaga.
Quin alumnat far el viatge?
El soroll afecta tot el venat.
Pgines 78 a 81
Solucionari:
1 a La finalitat s triple: protegir el cos del fara i conservar-ne la memria a travs dels segles.
(2n pargraf)
b El fara Kefrn, de la IV Dinastia (2520-2494 a.C.).
c En general, lautor valora les diverses hiptesis que intenten explicar lorigen de lesfinx.
Aquesta hiptesi s la primera que shi va plantejar per a mi no em conven. Nhi ha
daltres que trobe ms demostrades, per aquesta s la ms important. (5 pargraf)
per perqu aix succesca hem de tindre en compte que aquesta disposici correspon
a la que tenien les estrelles fa 13.000 anys (6 pargraf)
Aquesta hiptesi s la que menys clara veig per no sha de descartar la possibilitat que
siga certa. (7 pargraf)
Aquesta hiptesi s la que em fa ms el pes, crec que est molt ben demostrada per
aquesta conclusi xoca de ple amb el que fins ara se sap de la histria de la Humanitat...
(9 pargraf)
d Els subapartats organitzen la informaci en continguts que van del ms general (lart egipci)
al ms concret (ltims descobriments a linterior de lesfinx) en una gradaci que passa per
la histria externa del monument i per les agressions que ha sofert al llarg del segles.
e Subjecte: Les pirmides aixecades durant lImperi Antic, concretament la IV Dinastia
Subjecte: les estructures de les pirmides de Keops, la ms gran, de Kefrn i de Micerinos
Subjecte: la famosa esfinx de Gzeh
Subjecte: Altres pistes
Subjecte: els mateixos egipcis
2
a
Idees
compartides
Idees no
compartides
Alria de lEverest
Ascensi dE. Hillary
i de T. Norgay
Alria de lEverest
Ascensi dE. Hillary
i de T. Norgay
Nom i situaci de lEverest
Histria dels intents
dascensi fins a lxit
dE. Hillary
Detalls i efemride de la
1a ascensi espanyola
Notcia sobre la conferncia de Pasang
Temba Sherpa
Mort dE. Hillary

Dades biogrfiques
de lexpedicionari

Pgines 82 a 85
Respon
Es tracta que lalumnat veja lespecificitat de cada imatge a partir dels exemples de la pgina 83 i
desprs redacte un proposta de definici:
a Metfora: utilitzaci dun mot que expressa literalment una cosa per a manifestar-ne una altra
que t certa semblana amb aquella.
b Visi: en la definici de Carlos Bousoo (imatge visionria): identificaci d una acci imaginria
amb una altra de real no mitjanant una base comuna objectiva, sin subjectiva i emotiva,
irracional.
c Sinestsia: imatge que consisteix a posar en contacte dues sensacions percebudes per rgans sensorials distints.
d Personificaci: dotar de carcters propis de les persones a objectes o animals.
e Smbol: representaci dun concepte per un altre amb el qual mant una relaci danalogia merament convencional. Sovint, uns smbols determinats van lligats a mbits culturals concrets.
1 a Lactitud anmica del sonet de Seraf, deufria i expectaci, contrasta amb la que manifesten els altres dos fragments, fruit de sengles situacions de carncia: de contacte social en
el primer cas (no entrem ara en els motius) i de la vida duna filla en el segon. En el poema
dEstells, encara, hi podem detectar una certa resignaci i la voluntat del pare de consagrar la vida a contemplar el record de la filla desapareguda.
b Resposta oberta.
c Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
Ls de les constellacions lxiques com a instrument didctic per al treball amb el lxic ha
estat difs, com a mnim, per Jess Moreno Ramos en la revista Glosas didcticas, nm. 11,
primavera 2004 (http://www.um.es/glosasdidacticas/doc-es/13moreno.pdf). Aprofitem ac la
potencialitat del concepte, semblant al disotopia, en el camp de la poesia.
3 Text de Carles Salvador:
Lespill ha estat considerat tradicionalment smbol del pas del temps o de la vanitat. En realitat,
es tracta de dos motius complementaris, ja que el primer tendeix a fer minvar la segona. Si
partim daquest tpic, podem interpretar el poema com una reflexi ms sobre linexorable i
vora tempus fugit.
Personificaci de lespill (v. 2-3): i res no hi ha que no devore/ amb sa boca plana estesa.
Metfora (v. 3): boca plana estesa per lluna.
Text de Joan Margarit:
La xarxa connotativa que formen crit negre, llarg silenci, ocell ofegat, hores (caigudes),
toc solitari, (foscor) de la nit sembla suggerir la idea de la soledat. En conjunt, es tracta
potser duna constataci de la buidor de les hores que passen.

Sinestsia (v. 1): crit negre
Smbol (v. 1-2): El llarg silenci / dun ocell ofegat a la cisterna
Visi (v. 3): Les hores cauen dintre del rellotge
Personificaci (v. 4): toc solitari dun piano
4 Resposta oberta.
5 Lectura.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.
Els poemes visuals de Joan Brossa poden visitar-se a http://www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual_llistat.htm
8 a Els versos sn: ones que juguen a la sorra.
llar de foc o rosada.
Els versos no sn: per vestir-nos.
com el fum.
b Es tracta dun smbol personal del poeta. Possiblement cal relacionar-lo amb les idees de
plenitud vital, seguretat i realitzaci.
c Resposta oberta.
d Resposta oberta.
e Resposta oberta.

Pgines 86 a 89
Solucionari:
1
Cincies de la Terra
erosi hdrica
desertitzaci
altocmul
corrent de ressaca
Comunicaci
trveling
espot
audmetre
teleaddicte
cmera
Esports
relleu
migfondista
descens de barrancs
avantatge de servei
canxa
Zoologia
alada de creu
nec
collverd
Bufo calamita
linx ibric
Coluber hippocrepis

2 a Aclarir: Fer menys fosc, menys obscur. Explicar, fer ms entenedor (un assumpte, un dubte,
un misteri, etc).
Clarificar: Separar les partcules slides suspeses (en un lquid) a fi daclarir-lo.
b Desertitzaci: Acci de desertitzar o de desertitzar-se. Desertitzar: Transformar, per un procs natural, una regi semirida o humida en rida.
Desertificaci: Acci de desertificar o de desertificar-se. Desertificar: Transformar un territori
en desert per causes humanes, com els incendis provocats, males prctiques agrcoles, la
sobrepastura, etc.
c Dissoluci: Acci de dissoldre o de dissoldres.
Soluci: Acci de resoldre un problema, una qesti. Acci de dissoldre una substncia en
un lquid. Lquid homogeni que resulta d aquesta acci.
d Ellipse: Corba tancada, intersecci duna superfcie cnica amb un pla que no s parallel
a la generatriu daquella.
Ellipsi: Fenomen que consisteix a no explicitar en la parla uns elements determinats, posat
cas que en resulte clara la interpretaci.
e Espessor: Qualitat desps.
Gruix: La tercera dimensi dun cos (llargria i amplria sent-ne les altres dues).
f Mida: Mesura, especialment lineal.
Mesura: Acci i efecte de mesurar. Valor numric obtingut experimentalment com a resultat
dun mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espcie
elegida com a unitat, amb la finalitat destablir unes relacions o la deducci dunes conclusions.
g Mitjana: Quocient de la suma de dues o ms quantitats pel seu nombre. La mitjana de 3, 9
i 12 s 8.
Mediana: En un conjunt de dades o dobservacions estadstiques, ordenades de ms menuda a ms gran, dada situada en el centre, que t el mateix nombre de dades tant per
damunt com per davall.
h Trametre: Fer anar (alg o alguna cosa) a la seua destinaci; enviar.
Transmetre: Fer alg que, del lloc on ell s, quelcom arribe a un altre lloc.
3 a El text b s un poema de la premi Nobel polonesa Wislawa Szymborska (1923).
b El text a representa el discurs acadmic dun enciclopdia, en aquest cas duna enciclopdia electrnica, per igualment podrem localitzar-lo en un llibre de text. El caracteritzen,
a ms, el tema i el tractament especialitzat i objectiu que shi dna i la presncia de lxic
especfic.
c Resposta oberta.
d Resposta oberta.
e Alumini: Element metllic pertanyent al grup III de la taula peridica, de nombre atmic 13
i de pes atmic 26,9815.
Oxalat: Qualsevol sal o ster de lcid oxlic.
Amfotric: Dit de les espcies qumiques que es poden comportar com a cids i com a
bases.
4 Resposta oberta.

5 Larticle indica les diverses accepcions amb nombres (1, 2) i dins de cada una els referents
particulars i els modismes en qu interv la paraula identificats amb lletres.
6 El diccionari especfic no dna laccepci general del mot, sin solament el significat terminolgic amb indicaci de lrea a qu pertany. Afig la forma del terme en altres llenges.
7 Resposta oberta.
8 Resposta oberta.
9 a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
Va traar dos cercles concntrics.

Hem solucionat larrel quadrada.
He de sumar sis vuitens/huitens i dotze sisens.
s important pensar en el medi ambient quan comprem alguna cosa.
Van cantar una can a lunson.
Aquest actor magrada molt en els primers plans.
Laigua bull a 100 graus centgrads.
Van fer la fotografia des duna nau espacial.
En carretera, els vianants han danar per lesquerra.
El van expulsar de laula i van enviar el comunicat/la notificaci a la famlia.
10 Resposta oberta.
11 a
b
c
d
e
CD: caracterstiques amfotriques

CC: desprs duns metres
Comp. agent: per una empresa constructora
CC: A les tres de la matinada; CD: la teua germana
CD: un llistat de termes o paraules especfiques duna rea cientificotcnica
LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 90 i 91
Solucionari:
Pot resultar til visitar amb lalumnat el web Atles Lingstic Valenci (http://www.geocities.com/
soho/cafe/9308/alvintr.html) i comprovar les isoglosses que delimiten els fenmens descrits en la
pgina 91.
1 Blgica: neerlands o flamenc, francs o val i alemany.
Canad: angls, francs i moltes ms llenges minoritzades dels grups algonqu, atapasc,
hoka-si i penuti.
Sussa: francs, alemany, itali i romanx.

2 a
b
c
d
e
portugus-4 gallec
espanyol-1 castell
xins-5 mandar
francs-3 quebequs
neerlands-2 flamenc
3 Moreno Fernndez, Francisco; Otero Roth, Jaime. Atlas de la Lengua Espaola en el mundo,
Madrid, 2007 proposen les varietats castellana o septentrional, andalusa o meridional i canria
a Espanya; i les varietats caribenya, mexicanocentroamericana, andina, xilena i la de la regi
del Riu de la Plata (rioplatense).
4 a A diferncia del dialecte oriental, distinci de les a/e i les o/u tones (mare, comprar).
b A nivell oral colloquial es perd la -d- de les terminacions -ada, -ador (bugada, mocador).
No en valenci septentrional.
c En general, es pronuncia la -r final (comprar). No en valenci septentrional ni alacant.
d Demostratiu simple: este, eixe, aquell.
e Possessius femenins: meua, teua, seua.
f Terminaci en -e de la 1a persona del present dindicatiu de la 1a conjugaci (pregunte).
Excepte en valenci septentrional.
g Reducci a la vocal -i en el present dindicatiu dels verbs incoatius com patir o sentir: patisc, patix, al contrari que la varietat oriental, en qu es pronuncia la e: segue(i)x.
h Terminacions -ara, -era, -ira per a limperfet de subjuntiu (cantara, tinguera, sentira).
i Lxic caracterstic: xiquet, alar-se, espill, got, crella.
j Presncia de noms (algeps, matals, setrill) i topnims (Alzira, Benaguasil) dorigen rab per
lintens contacte amb els parlants daquesta llengua entre els segles XII i XVII.
5 Resposta oberta.
6
indicatiu
subjuntiu
cantar
cante
canta
cante
cante
trencar
trenque
trenca
trenque
trenque
sentir
sent
sent
senta
senta
patir
patisc
patix/pateix
patisca
patisca

Pgines 92 a 95
Solucionari:
1 smbol, destruccions, adob, trajectria, temples, efectes, desenvolupament, emperador, respecte, seccions, premsa, emmagatzematge, improvisat, quan, escombraries, triomf
2 a La degradaci a causa de lespoli per part de persones dels pobles vens, dalgunes empreses i dels lladres, entre el quals es troben els mateixos vigilants.

b A Pequn., per qu est restaurada.
c La construcci de la Gran Muralla va comenar al segle III aC amb el primer emperador de
la Xina, Qin Shi Huang. Lobra va ser continuada durant segles per altres dinasties per a
defensar-se al nord de les invasions dels pobles nmades mongols i dtnia turca. La dinastia Ming (1368-1644) va ser la ms activa, ja que va reforar les antigues construccions
i en va aixecar de noves.
d En molts casos, a causa de la misria en qu han viscut, han recorregut al pillatge per a
construir les seues cases.
3 Les consonants sonores (b, d, g) en posici final sensordeixen i es representen amb la
grafia del so sord (p, t, c). Per tant, a final de paraula escrivim normalment -p (cabet/cap), -t
(comprat/comprada) i -c (groga/groc). Cal tindre en compte, per, algunes excepcions:
Paraules agudes en qu la sonora s precedida duna consonant (verb, dard, llarg).
Cultismes acabats en -etud, -itud, -grad i -gog, com quietud, ftid, plantgrad i demagog.
Noms propis o prstecs daltres llenges: Alfred, Madrid, Bagdad, Hug, gag, estrateg.
Paraules agudes que cal diferenciar: cub /cup, reg/rec.
Els so velar inicial de sllaba sescriu c- davant les vocals a, o i u; i sescriu qu- davant de e i
de i:
Davant de u amb la qual forma un diftong escriurem sempre q, com en quan, quota i quaranta.
En algunes paraules dorigen estranger escrivim k (kurd, kart).
Els compostos de quilo- es poden escriure tamb amb k, per exemple, kilogram i kilocaloria.
Els sons nasals n i m noms poden generar algun dubte quan tanquen una sllaba.
Escrivim m davant de b (ombra, ambaixada), p (importar, emparar), m (immens, immortal), amb lexcepci de paraules comenades pel prefix ben- (benparlat, benpensant),
i f (mfora, amfibi), excepte en paraules comenades pels sufixos con- (confondre, confiana), en- (enfundar, enfornar) i in- (informar, informal).
Escrivim n davant de v (canviar, canvista), a excepci dalguns compostos amb tram(tramvia) i circum- (circumferncia).
4
conte
Rondalla. Narraci, generalment breu, dun fet o duna srie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenci dentretindre, divertir, moralitzar, etc.
comte
Persona que posseeix el ttol nobiliari de comte.
compte
5 a
b
c
d
Acci de comptar; lefecte. Clcul duna quantitat.
comportar, emportar, importar

ennegrir
emmalaltir
ennuvolar-se
6 a lgid
b cid
c cabut
d lquid
e
f
g
h
implantar
impudor
innegable
comparar, emparar
e lcid (rel. lluir)

f clid
i
j
k
l
g sabut
h temut
concrrer, incrrer
confusi, infusi
independent
invlid
i rebut
j sord

7 Resposta oberta a partir de les definicions:
a cup: Recipient sobre el qual hom trepitja el ram i on el most es transforma en vi.
Soterrani que serveix per a guardar olives, gra, etc.
b cub: Poledre regular format per sis cares quadrades.
c fstic: Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna.
d fastig: Sensaci de cansament que produeix en lnim una cosa massa insistent o excessiva o mancada dinters.
e groc: Color groc, un dels colors que hom distingeix en lespectre solar, entre el taronja i el
verd.
f grog: Beguda feta amb aigua ensucrada i calenta a la qual hom afig un licor fort i llima.
g rec: Canal de regatge.
h reg: Regatge, irrigaci.
8
present
imperfet
a cabre
cap
cabia
b rebre
rep
rebia
c saber
sap
sabia
concep
concebia
d concebre
9 a
b
c
d
e
commemoraci
comptable
gamma
omnipotent
simfonia
f
g
h
i
j
connexi
smptoma
mfasi
emmudir
rambla
k
l
m
n
o
immensa
innocent
assumpte
immerescut
circumstncia

Pgines 96 i 97
1 a
b
c
d
e
f
g
Quan vindreu a sopar?

Magradaria que em donares el bitllet.
Tanca la porta.
Quanta son que tinc!
El quadre s molt bonic.
Sigues el meu amic.
Tu devies comprar les entrades.

2
Modalitats exclamativa (Oh, que cansat estic) i desiderativa (com magradaria).

Es tracta dun fragment dun poema.
Lautor escriu un text dins les convencions de la literatura. Si hi llegim una altra intenci a part
de la purament esttica, caldr parlar de denncia o de crtica a una societat determinada.
Modalitat imperativa.
Es tracta de lenunciat duna activitat, un text que t com a objectiu induir alg a fer alguna
cosa.
Modalitats declarativa (La lectura constitux) i exhortativa (Els centres hauran de garantir).
El text s un fragment dun decret, gnere administratiu amb el qual el govern estableix i regula
el desenvolupament dmbits o activitats diverses, com ara lensenyament.
Modalitat declarativa.
El text s un fragment duna crnica esportiva.
La intenci del periodista s transmetre la informaci necessria des del punt de vista del periodisme sobre lesdeveniment en qesti.
Modalitats declarativa (Sacosta lestiu i jo encara no he decidit on passar les vacances. Estic
molt indecisa), desiderativa (Em fliparia anar a surfejar pel golf de Roses amb els collegues
del half pipe), declarativa (per amb els amics de linsti hem dit de fer un interrail per Frana),
dubitativa (pot ser la bomba) i exclamativa (Aix, no s qu fer!).
El text s un fragment dun bloc escrit per una adolescent. Es tracta, en principi, duna escriptura personal, com un diari, per el canal obert en qu apareix fa pensar que la intencionalitat
no s estrictament ntima.
3 a
b
c
d
The dit mil vegades que et faces el llit tu!

Com magradaria que estigureu vosaltres amb mi dem!
No crec que vaja al cine dissabte, jo.
Va arribar molt tard, devien ser les cinc de la matinada. (No es tracta del present de subjuntiu, bviament, sin de limperfet)
4 NEN: No ho s. declarativa
NENA: Si tothom t por, nosaltres tamb nhaurem de tenir, no? dubitativa
NEN: Potser se la van deixar. No van saber on posar-nos-la. dubitativa
NENA: Quan? interrogativa
NEN: Quan ens van fer. declarativa
NENA: I no es pot arreglar. Aix deu ser com una mena de malaltia. declarativa dubitativa
Potser hi ha algun xarop que serveix per a curar-ho. dubitativa
NEN: No ho crec. declarativa
NENA: Doncs aix deu ser que som defectuosos. dubitativa

Pgines 98 i 99
Solucionari:
1 a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
abellir: agradar, atreure, apetir

albell: claveguera
algorfa: golfa
botijs: balbucient, tartamut, quec, quequejs
dacsa: pans, blat de moro
dos (femen): dues
dsset: disset
dhuit: divuit
dnou: dinou
palometa: papallona
trams: llob
vesprada: tarda, horabaixa
2 Procedncia dels textos:

http://www.uv.es/~sillam/RondallaNet/rondcat/marietaielmort.htm
http://www.uv.es/~sillam/RondallaNet/rondcat/belindolomostro.htm
Respostes obertes
Avaluaci
Pgines 100 i 101
Comena amb la sollicitud duna resposta lliure i creativa per part de lalumne i continua amb una
poesia dEstells que demana, tamb, una actitud creativa.
Al final, en el Diari daula es demana una reflexi sobre el valenci que cal dur cap a la reflexi sobre
el multilingisme i les raons per les quals una persona multilinge pot viure millor el nostre mn que
no una de monolinge, per molt important que, aparentment, resulte la seua llengua.
1 Resposta oberta.
2 a s realista. Usa un llenguatge culte, per amb motius aparentment popular i, fins i tot, amb
un registre que pot tocar la colloquialitat de tant en tant. Tot i que no s el cas concret
daquest poema.
b El tema s amors tractat melanclicament, tot i que es pot veure un tema molt freqent en
Estells: el temps perdut i la vida cruel de la postguerra.

c Els versos sn lliures, sense rima. Noms la imatge i el tall del vers, lacumulaci de smbols
i metfores ens remet a la poesia. De tota manera sen pot fer el recompte sillbic sempre
sorprenent.
3 a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
Capa pot ser decologia.

Cotxe.
Cadmi pot ser de qumica.
Clima pot ser decologia o de metereologia.
Capa doz pot ser decologia o de metereologia.
Combustible fssil pot ser de qumica o de geologia.
Cadira pot ser terme o no i de molts camps.
Contaminaci radioactiva pot ser decologia o de biologia.
Coneixement pot ser de filosofia o de didctica.
Canvi climtic pot ser decologia o de metereologia.
4 a aclarir
b dissoluci (podria ser soluci)
c ellipsi
d mitjana
e trametre
5 Resposta oberta.
6 a
b
c
d
e
f
7 a
b
c
d
e
sap (saber)
gratitud
amistat
tub
abdicar
salut
g
h
i
j
k
l
pedagog
cstig
quantificar
tuareg
quimono
an / at
m
n
o
p
q
r
immersi
infusi
cmfora
implantar
circumvalla
convit
Enunciativa, negar.
Dubitativa, donar possibilitats.
Interrogativa, plantejar una pregunta.
Enunciativa, plantejar un pregunta.
Interrogativa (el parntesi s un punt dinterrogaci), donar una ordre de manera un tant irnica.
9 Tomaset el del carrer baix era un xiquet de lo ms malfaener. Pertanyia a una famlia acomodada
i shavia criat molt mimat des de xicotet. Sa mare era la que ms el contemplava: ans dalar-se,
li pujava al llit les sopetes de caf amb llet ben calentetes, li tapava els peuets si els tenia fora dels
llenols, i el deixava dormir tot lo que volia. Tomaset quasi tots els dies fea tard a lescola i, per
vergonya, no entrava. Fea patir en els menjars puix tot era dir: A no magrada, a tampoc
i sa mare per a acontentar-lo havia de guisar-li menjars especials. A ms, li trossejava la carn en
el plat, li pelava la fruita i noms faltava que li donara el menjar a culleradetes.
Sembla valenci colloquial. Labs del diminutiu tamb pot ser una pista.
Unitat 5 Els mitjans de comunicaci

Pgines 102 i 103
Sabries dir qu representa la fotografia? Sembla ser un estudi de gravaci o de rdio perqu, com
pots comprovar, hi ha uns auriculars sobre un micrfon.
Es pot plantejar una conversa breu sobre la informaci que donen les emissores de rdio, si hi ha
emissores en valenci, etc.

Pgines 104 a 107
En aquest bloc treballem des de diferents perspectives dos dels principals gneres periodstics, la
notcia i la crnica.
Sabies que Perqu sn gratuts i es lligen rpidament.
1 Text a notcia, informar
Text b sudoku, passatemps-entreteniment
2 a ttol: Els joves realitzen aquesta activitat sense tenir en compte que estan cometent un
delicte; entradeta: primer pargraf; cos de la notcia: la resta del text
b S, perqu les opinions no sn les del diari sin de lenquesta i de Javier Hernando.
3 Resposta model:
avanttol: CAIGUDA DELS VOLS BARATS
ttol: Vueling preveu prdues de ms de 50 milions
subttol: La direcci de la companyia no veuria com un problema la sortida dHemisferio.
4 a Latemptaci del medi, per exemple palliar els incendis forestals.
b No, pel mateix peridic.
c Les valoracions es fan a travs de la citaci dorganismes com per exemple els ecologistes,
a lltim pargraf.
d Resposta oberta.
EDUCACI LITERARIA: GNERES LITERARIS

Pgines 108 i 109
A partir de dos textos ens endinsarem en el principal gnere narratiu, la novella. Podem preguntar
als alumnes si lligen novelles i que expliquen de quin tipus, etc.

1 a
b
c
d
Narrativa, perqu est escrit en prosa, hi ha descripcions i sens conta algun fet.
Ens situa en una partida de pquer.
Si; Bernardo del Ro, el Fino, Andreu Roso i Ferran Torres; Ferran Torres.
Sala de joc del Hollywood.
2 a
b
c
d
e
f
g
Primera persona singular.

El protagonista, Sindbad el mariner. En una illa i desprs en un vaixell.
Pretrit. Perqu narra fets ja ocorreguts.
Navegants, Sindbad, la serp.
Uns mariners
Encalmat i tranquil
A Du, lAtssim.
Pgines 110 i 111

Desprs dhaver vist de manera general qu entenem per novella, ara ens centrarem en la classificaci daquestes.
Es pot dur a classe un recull de novelles i que, desprs de fullejar-les, els alumnes, intenten classificar-les segon el subgnere novellstic.
1 a histrica
b policaca
2 a
b
c
d
e
f
g
Marco Polo.
Primera persona; el vell de la muntanya, Alad.
Viatges, aventures.
Dient-los que aix obtindrien el parads i fent-los beure una droga.
Que era un profeta perqu els donava lentrada al parads.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
TCNIQUES I NOUS DISCURSOS

Pgines 112 i 113
Ac es parla dels correctors ortogrfics dels processadors de textos. s una eina molt important,
per que de fet molts alumnes no saben emprar-la de manera adequada.
1 Shan destacat en negreta les correccions del text del llibre de lalumne:
I s que mossn era un sant... si s que encara pot haver-hi sants vius en aquest mn trastombat i corromput. Era molt bo... bondat que encara ressaltava ms a la vora dun defecte
insignificant que tenia i que el feia ms hum: el seu desig immoderat de protenes dorigen
animal, concretat en agradar-li fora mida la carn ben guisada. Batiste, en canvi, menjava
duna manera frugalssima. Qu hi farem! Perqu igual en larrs que en lolla que els feia els

diumenges i festes de guardar i en qualsevol altre guis que dugus carn, aquesta passava
quasi per complet, dun modo ja tradicional, al plat de mossn, i Batiste shavia de conformar
dins la mateixa tradici amb un petit boc, un tast en bona veritat i sort que no li regatejava
en larrs, els cigrons i les crelles; aix restava dins la magnanimitat ms generosa!
2 Shan subratllat les correccions del text del llibre de lalumne i shan escrit entre parntesi i en
negreta sinnims possibles.
Una extensa varietat de cerimnies i commemoracions tenen el foc com a principal element.
Des dantic el costum (tradici) dencendre fogueres ha presidit, com a senyal de diversi i
alegria, qualsevol celebraci o festa valenciana. El foc convertit en instrument festiu proporciona
llum a la foscor, fa possible la vida nocturna i permet celebrar balls (danses) i jocs (diversi/
entreteniment). Amb el foc duna foguera no solament es buscava la calor, sin tamb gaudir
(disfrutar) amb la resplendor i la lluminositat de les flames. La foguera fa rotgle i t carcter
(idiosincrcia) collectiu. Al seu caliu les persones se senten agermanades, unides per la mateixa illusi, canten, ballen a lentorn del foc, el roden i acaben saltant per damunt seu.
Aquest costum, tan senzill que atrau latenci popular, dencendre fogueres (fogates) festives, est molt arrelat en el poble valenci. Ens el deixaren els pobles primitius que sestabliren
en aquestes terres de la Mediterrnia. La prctica dels festivals (recitals) gnics s especialment freqent en les celebracions dels canvis destaci, en els focs de ritu agrari, i tamb en
els focs quaresmals i pasquals. En la vespra dun dia que es considera sagrat, les fogueres
o falles sn com la preparaci, com ladveniment pblic de la festa que se celebra lendem.
Pertot arreu del territori valenci es conserva aqueixa general inclinaci (afecci/afici) a
encendre fogueres amb algun motiu festvol. Poques sn les festes valencianes on no es puga
trobar la presncia ntida o encoberta del ritual del foc.
LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 114 i 115
En aquesta doble pgina ens centrem en la importncia del multilingisme, perqu el ms com al
mn s la coexistncia de ms duna llengua en un mateix territori.
Shi treballa aquest aspecte, per al mateix temps la crnica i la notcia.
1 a s una crnica, perqu scar Prez, tcnic lingista, fa una interpretaci de la situaci
lingstica al mn.
b Resposat oberta.
c Resposta oberta.
d Resposta oberta.
2 a Resposta oberta. En lavaluaci de la unitat 7, en lactivitat 5 hi ha una explicaci breu dels
PEB que sapliquen al Pas Valenci.
b Resposat oberta.

c Aquesta expressi ve de langls i vol dir saber fer. s lhabilitat amb que t una organitzaci per a desenrotllar les seues funcions, tant productives com de serveis, encara que
tamb inclou altres rees com les relacions humanes, etc.
d Resposta oberta.

Pgines 116 i 117
Solucionari:
Presentem cinc activitats per a practicar ls de laccentuaci i la diresi. Quasi segur que no en
seran prou aquestes activitats, per tant es poden fer les que apareixen en els quaderns de refor.
1 a agraa
b coen, ensamades
c llua
2 a
b
c
d
e
f
vena
Maria
pec
trolei
oda
dia
g
h
i
j
k
l
dieu
increble
crella
tenia
herona
Sel
m
n
o
p
q
r
Llus
ping
heroi
sentien
agraem
trador
s
t
u
v
w
x
duia
sucidi
agraa
dormeu
desmai
Ral
3 Llus sempre prenia caf descafenat amb llet al bar de Maria. Un dia davant la poca fludesa
del trnsit decid no anar-hi i acostar-se a un altre bar ve, propietat dun sus que havia
vingut al pas anys enrere per dedicar-shi al ram. En aquell bar ell no solia prendre ensamades perqu les feien una mica socrrades i sempre prenia torrades amb oli. Per a lhora de
pagar, el cambrer li digu que estava tot pagat, lhavien convidat al desdejuni les venes de
sa mare. Aleshores, provet encara dels diners que no shavia gastat al desdejuni se nan a
comprar coca-coles sense cafena per a la festa del diumenge la nit a casa de la seua amiga
ucranesa Jana.
4 Resposat oberta.
5
coa
tradua
plaa
possea
coes
tradues
plaes
possees
coa
tradua
plaa
possea
coem
traduem
plaem
posseem
coeu
tradueu
plaeu
posseeu
coen
traduen
plaen
posseen

Pgina 118 i 119
El present dindicatiu a part dassenyalar lara respecte del moment de lenunciaci t altres valors:
atemporal, histric i de futur.
Solucionari:
1 a
b
c
d
e
f
engul
pateixen
tenim
ix
pugen
encenc
2
estic
servisc
venc
frig
tinc
ests
servixes / serveixes
vens
friges
tens
est
servix / serveix
ven
frig
estem
servim
venem
fregim
tenim
esteu
serviu
veneu
fregiu
teniu
estan
servixen / serveixen
venen
frigen
tenen
3 ocupen, sn, estan, integren, queden, parlen, escriuen, imiten, abracen, consideren, sn,
saben i augmenta.
4 a
b
c
d
e
atemporal
valor de futur
hisric
atemporal
valor de futur

Pgines 120 i 121
Shi treballa el concepte de camp semntic i camp lxic, dos conceptes moltes vegades confosos
pels estudiants.
Pgina 120
1 filla, esposa, oncle i nebot
reina, rei, infant, Sobir, famlia reial, monarca

2 rei i sobir
3 Resposta model:
edificacions: casa, xalet, pis, tic, bungalou...
rptils: serp, cuc, llambric, llimac, boa...
informtica: ratol, xip, programari, maquinari, disquet...
msica: bemoll, escala, pentagrama, clarinet, solfeig
Pgina 121
1 camp, campa, campus, cmping, camperol, campament
2 Resposta model:
nom
verb
adjectiu
negre
negror
ennegrir, negrejar
negrenc, negrell
boira
boirada, boirina
boirar-se
boirs, boirosa
fang
fangada, fangar
enfangar, fanguejar
fangs, fangosa
clar
claredat, clariana
clarejar
claret, clara
fosc
foscor, foscam
fosquejar, enfosquir
fosca, foscant
3 Resposta model:
Llengua: lingstica, lingista, llenguota, llenges, interlingstica.
Llibre: llibreta, llibrota, llibrer, llibreria, llibreter.
Neu: llevaneu, nevar, nevera, nevada, nevat, nevasquejar.
Nvol: ennuvolar, nuvolada, nuvols, nuvolositat, ennuvolat.
Sang: sanguins, sangons, sangada, sangs, sangota.
AVALUACI
Pgines 122 i 123
1 Crnica perqu apareix interpretaci del que es conta.
2 Resposta oberta.
3 El pelegrinatge s una prctica religiosa universal. E s troba en tot temps i a tot arreu, i va
tenir una gran importncia a les antigues religions paganes. Continua tenint-ne en religions
molt ms espirituals i evolucionades, com ara el budisme i lislam en aquesta ltima s una
de les prctiques fonamentals dels creients i fins en constitueix un manament.
Amb el cristianisme assoleix formes i tipologies peculiars. En la histria de la salvaci hi
ha quatre figures que li sn prpies: Abraham, el poble dIsrael, els profetes i Jesucrist i els
Apstols. Influts per aquests models, els pelegrinatges cristians adopten diverses formes. Es
pot celebrar amb un carcter de desterrament definitiu, amb un carcter cclic o com una
anada a un lloc sagrat. Aquesta ltima forma s a lorigen dels pelegrinatges moderns.

4 a 3 a persona, Gemma Pasqual Escriv.
b Que la despatxen de la faena. A travs duna carta.
c Novella juvenil.
5 herona, Ral, vena, ram
6 ball: ballar, discoteca, msica, ritme, llums
Frmula 1: cotxe, pilot, cursa, voltes, carburant
7 paper: paperera, papereria, paperet, paperot
mag: mgic, maga, mgia, mgica
8 Resposta oberta
9 a
b
c
d
colilla/burilla, papelera/paperera
semforo/semfor
camarera/cambrera, ternera/vedella
cruce/creuament o crulla
Pgines 124 i 125
Sabries dir qu mostra la fotografia de la doble pgina? s una entrevista feta en directe (malgrat
que puga ser emesa en diferit) a peu de pista abans de comenar la cursa.
Qui s lentrevistat i qui lentrevistador? Com ho has sabut?

Pgines 126 i 127
En la unitat anterior hem vist la notcia i la crnica, ara ens centrarem en lentrevista, un gnere
present als mitjans de comunicaci i altres mbits, com la literatura, lacadmic, etc.
1 a
b
c
d
e
f
Sobre lesport.
Promoure lesport entre la gent jove.
Premsa escrita.
Primer pargraf: presentaci; la resta del text: nucli; no hi ha tancament.
Objectiva.
Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
3 Resposta oberta.
4 La notcia intenta informar dalgun esdeveniment i lentrevista intenta donar a conixer quelcom a partir duna srie de preguntes i respostes.

Pgines 128 a 133
Seguim treballant la narraci, per des dels elements presents en la narraci, tipus de narrador,
temps, espai, tema, etc. Treballem aquests aspectes a partir de cinc activitats textuals narratives.
1 a
b
c
d
e
Resposta oberta.
El protagonista. Qui conta la histria. S.
Negra, policaca.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
2 a
b
c
d
e
Els coloms.
Tercera persona.
Al carrer duna ciutat.
Bsties perilloses, fastigoses.
Resposta oberta.
3 Est centrat en el passat, ens narra com eren els primers temps i com havien canviat les coses.
a Perqu es queixa Dria que els necessitava veurels.
b Joves i feien molt denrenou.
c Perqu ja no hi podia restar sols a casa.
d Perqu Dria els va llanar.
e Perqu la Dria va arrenglerar els llibres al prestatges i va deixar totes les coses ben
collocades.
4 Lespai ve marcat pel trajecte de Xtiva a Valncia i la parada a Silla.
a Xtiva (la Costera), Valncia, Silla i Beniparrell (lHorta).
b Cap i casal.
c Capit general de Valncia.
d Extern, omniscient.
e El perd de tots els seus seguidors.
f El 10 de febrer de 1522, desprs de migdia, de bon mat.
g Histrica.
i Resposta oberta.
5 a Intern, protagonista.
b Passat amb predomini de pretrit imperfet.
c No.
6 A tall dexemple pot comenar aix:
Tothom es reia dell. El miraven i es deien, els uns als altres, que sempre hi havia qui estava
pitjor...

Pgines 134 i 135
Hui en dia la majoria de treballs escolars es fan a lordinador mitjanant el processador de textos. El processador et permet donar forma al text (grandria de la lletra, tipus, etc.) i insertar
illustracions.
1 Resposta oberta.
2 Primera conjugaci: retir, cremava, assec, abandonaren, acab, arrassar, trobar, torn,
ocupar, tornaren.
Noms propis: Agmar, Lluna, Amira, Via Lctia, Atlas.
Accidents geogrfics i fenmens atmosfrics: rius, fonts, els vents i les pluges, desert, muntanyes, rierols, vall de les muntanyes de lAtlas.
LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 136 i 137
Per a molts lingistes el domini de quatre llenges romniques et permet comunicar-te amb el
80% de la poblaci mundial. La primera activitat est en itali i la segona, en romans. Si com a
mnim tots els alumnes coneixen dues o tres llenges romniques, aleshores no els resultar difcil
resoldre les activitats i corroboraran aix del 80%.
1 Possibles traduccions:
a La vaca t banyes al cap i quan no dorm menja tot el temps lherba dels prats, que agafa
amb la llengua i trenca amb les dents.
b Entra un home que menja peix sec, desprs mata entre les palmes de la m un mosquit
que volia beure la seua sang dola.
c Primerament vol riure i cantar, al final notem (sentim) amb les nostres orelles (oda) com fa
sonar la seua flauta, un instrument de vent, que ha fet amb un tub de ferro, s enginys i
important.
2 Diplomats occidentals consideren que Romania i Bulgria podrien ser incloses en la segona
onada. La font esmentada diu que oficials americans han afirmat, recentment, que s possible
que tots aquests estats siguen acceptats.

Pgines 138 i 139
s important saber els diferents usos del guionet i dels guions per a adquirir lhabilitat lingstica
de lexpressi escrita.
1 Para-xocs, Vila-real, esclata-sang, pit-roig, desps-dem, gira-sol, gin-tnic, pl-blanc.
2 Rom, no ets tu el jove senyor de la Calderona? va preguntar la Muntanya. No has de tenir
por, doncs, del teus propis somnis. Nosaltres fa molt que estem preparades per a la teua
arribada. No prengues a mal els nostres designis i escull b on poses la mirada.
Digueu-me almenys que he de fer.
Aix s impossible, xicot! Va negar molt severament la Muntanya. No est escrit enlloc,
ni cap bstia morta o viva porta semblant comanda: larbre ms vell de la serra encara no
ha donat lltim fruit!
Viu, s aix el que et manem! Noms aix podr crixer el bosc sense dol ni temor.
Per... va dubtar el jove, molt confs. Els arbres sn vius! S, vius, molt vius!
ALBERT DAS, Rom, senyor de la Calderona, Tndem edicions (fragment)
Pgines 140 i 141
Els connectors textuals ajuden a crear un text ben cohesionat, s a dir, ben lligat. Hi ha dues activitats textuals a les quals cal posar els connectors i, una altra dexpressi escrita.
Solucionari:
1 Desprs, a continuaci, o, aix com, generalment.
2 Resposta oberta.
3 a
b
c
d
e
finalment: en darrer lloc

a continuaci: tot seguit
desprs: ms tard
alhora: simultniament
en primer lloc: dentrada
4 per comenar, primer de tot, desprs, una vegada, a continuaci, tot seguit, a lltim.
5 Resposta oberta.

Pgines 142 i 143
A partir duna srie dactivitats de diferent mena es treballa el concepte de sinonmia.
1 a gos: ca
b granera: escombra
c dacsa: blat d moro
d espill: mirall
e eixir: sortir
f xic: noi
2 a agl: bellota
b horabaixa: vesprada
c tass: got
d allot: xiquet
e ombrella: paraigua
f moix: gat
3 a
b
c
d
mamella: pit
bola: mentida
panxa:ventre
cals: diners
e
f
g
h
fill: descendent
morro: boca
endinyar: donar
xarrar: parlar
4 a
b
c
d
e
barat: assequible, econmic

car: costs, elevat
ric: adinerat, cabals
comenar: emprendre, iniciar
sofrir: patir, suportar
f
g
h
i
j
tancar: tapar, barrar

obrir: destapar, descloure
pobre: indigent, necessitat
acabar: finalitzar, terminar
robar: furtar, afanar
5 a capell, celebrant, sacerdot
b acabar, terminar, concloure
6 capvespre: crepuscle, tarda, hora baixa
horta: camp, conreu, cultiu
roig: vermell, rogenc, rogent
7 a
b
c
d
refugi
forment
tarann
triar
e
f
g
h
armilla
lleixa
velo
obsequi
Avaluaci
Pgines 143 i 144
1 a El primer pargraf (primera columna) s la presentaci, la resta de lentrevista el nucli. No hi
ha tancament.
b Mostrar un personatge que promou la pau al mn.
c El ioga s una de les filosofies orientals que respon a la recerca de la transcendncia de
lesser hum, a la superaci dels seus condicionants i de les seues limitacions. s un procs antic i millenari dissenyat per a ajudar-nos a descobrir la nostra autntica natura. El mot
ioga ve de larrel snscrita YUG. En llat, el mot YUG va donar el verb jungere que
significa ajuntar. Aix, el mot significa uni. Per nosaltres tenim necessitat de saber de
quina uni parlem. Es tracta de fer conviure en nosaltres mateixos les diferents facetes del
nostre esser.
d Resposta oberta.
2 a Passat. Un casament.
b Nvia: vestida de negre, amb una perruca negra per ms lluenta que el vestit, amb mantellina, mocador gran; lesguard eixorivit, les galtes roges i el nas aprimat. Paisatge: matinada
xamosa, riallera, blau el cel. Positiva.
3 Resposta oberta. Per podria iniciar-se aix: Jo, Phileas Fogg sc una persona...

Pgines 146 i 147
Saps qu s el que hi ha fotografiat? s el castell de Sagunt. Saps si s dpoca romana o rab?
Busca informaci sobre el teatre rom de Sagunt que est al costat del castell i redacta un article
dopini breu sobre lactual problemtica al voltant de la reconversi daquest teatre.
COMUNICACI: DISCURSOS I DESTRESES LINGTIQUES

Pgines 148 a 151
Aquest apartat incideix en un dels principals gneres dels mitjans de comunicaci, els gneres
dopini, concretament larticle dopini. Hi ha tres activitats textuals, dues on sanalitzen aspectes de larticle dopini i una altra on es demana que a partir duna notcia es redacte un article
dopini.
1 Lectura.
2 a
b
c
d
e
f
g
Fer desaparixer els vagabunds, llevar-los del mig.

S. Resposta oberta.
Uns per oblidar que no tenen casa i uns altres per no recordar que algun dia en tingueren.
Resposta oberta.
Per ressaltar-ho.
No
Que els sense sostre no sn un element decoratiu, que no sels ha deliminar, shan de
prendre altres mesures.
h Perqu el tema s dactualitat, est signat per una collaboradora habitual, shi fa una crtica, etc.
3 Resposta oberta.
4 Resposta model: perqu va signat per un escriptor, collaborador habitual de la revista, per la
referncia de la publicaci, per lactualitat del tema tractat, per les caracterstiques argumentatives: presncia emissor al text, arguments emprats, etc.
5 a El llenguatge s bastant clar, malgrat que hi apareixen alguns termes amb un cert grau
dabstarcci.
b Bastant actual, com queda reflectit en la data de publicaci.
6 Resposta oberta. A tall dexemple:
a esports
d economia
b oratge
e notcies (nacionals)
c poltica
f poltica
7 Resposta oberta.

EDUCACI LITERARIA: GNERES LITERARIS
Pgines 152 a 155
La lectura comentada dels relats ajuda a la comprensi total del text. Presentem un text bastant
llarg sobre lorigen mitolgic de Sagunt i un parell de textos ms breus per treballar la lectura i
comprensi.
1 a A lagricultura, conreaven el blat, les olives, el ram, les figues...
b En organitzaci social, en el treball de les matries, en la fabricaci dobjectes i en
lescriptura.
c Un lloc fundat per uns habitants dun pas que poblen, per que continuen estant vinculats
amb la terra de la qual provenen.
d Resposta oberta.
e Gegants peixos de fusta.
f Estany, font i riu.
g Per la picada duna serp.
h Construir un magnfic mausoleu al punt ms alt de la muntanya on reposarien les despulles
de Zante.
i El cam de la Serpeta, la Torre d Hrcules, Zacint.
2 Resposta oberta.
3 a
b
c
d
e
f
g
Persona que ocupa a la Terra un punt diametralment oposat respecte duna altra.
Perqu sempre ocup la posici contrria a la nostra.
1 a persona. Personatge. Xiqueta.
Pretrit.
La histria que li contava sa mare. En la infantesa.
Globus terraqi, globus,
Oceania.
4 a
b
c
d
e
f
g
1a persona singular.
Cap.
Un indi autntic, que feia 2 metres, de faccions dures i aspecte sorrut.
Una persona que parla moltes llenges
Munt de ferros i canonades, grisa, freda.
Resposta oberta. Fixeu-vos en la fotografia.
Suc negre.
5 Resposta oberta.

Pgines 156 i 157
Continuem treballant la tcnica de lanlisi sota la forma desquema. Hi ha una activitat oberta on
es demana la realitzaci dun esquema del text, i una altra on sha descollir entre dos esquemes
dun mateix text.
1 Resposta oberta.
2 Lesquema b.
LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 158 i 159
Shi planteja la normalitzaci lingstica del valenci. Larticle dopini de Josep Vicent Marqus
tamb es vlid per a treballar aquest gnere dopini.
1 a S. Valenci
Valenci (un poquet de castell)
Valenci I castell
Castell
b Resposta oberta.
c Per exemple, prestigiar socialment la llengua dominada, poltiques lingstiques adequades
per part de les administracions, etc.
d S.
b Resposta oberta.
c S, perqu la llengua forma part de la cultura dun poble, a s una de les caracterstiques
principals duna comunitat determinada.
d Resposta oberta.

Pgines 160 i 161
Ac es tracten els usos principals de les cometes.
1 a
b
c
d
e
f
I li va dir: Cal que vingues el diumenge.

El ttol de la conferncia era Els conflictes a lEducaci Secundria.
El tercer captol porta per ttol El paper del professor en les relacions alumnes-professorat.
El verb eixugar significa llevar la humitat.
El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo s de la collecci El cangur.
Vicent sempre diu el mateix: de qu vas tio!

2 Carles Salvador, remarcar el noms duns usos, estatges; I com sexplica la inhibici de la
burgesia valenciana davant el fet nacional?, discurs citat, estil directe; fet nacional, classes socials, classes populars, de classe, etc., destacar el significat especial daquests
mots.

Pgines 162 i 163
A partir dels diferents tipus de connectors que estableixen relacions de tipus lgic, treballem la
cohesi dels textos escrits a partir de tres activitats.
1 a En altres paraules: s a dir
b Perqu: per tal que
c Per: en canvi
d A fi que: a causa que

e Segons:com
2 A partit daquell dia, per les actuacions un tant estranyes de la policia, es complicaren les coses per a Ddac. Sempre amb son pare i ladvocat, hagu de fer diverses visites a la comissaria
per ser interrogat com testimoni daquells fets. Hagu de repetir una i altra vegada la mateixa
histria, com si la policia tinguera dubtes de la veracitat del que contava. De vegades semblava que, per a la policia, Ddac era ms culpable daquell assassinat que el mateix Oriol o
quaselvol dels amics.
Els continus interrogatoris, per, no foren el pitjor de tot aquell afer. A Ddac, el que ms li
dolia era que una gran amistat se nanava en orris sense remei. Lluc, laltre fill de lalcalde i
germ menut dOriol, el millor amic que tenia, deix de parlar-li per culpa daquell desgraciat
assumpte. Fins aleshores, lamistat enre els dos joves havia sigut molt ferma. Havia resistit,
fins i tot, la pressi dels pares, als quals, per tenir una ideologia poltica molt contrria, no els
agradava gens que foren amics.
Durant ms dun any, els interrogatoris foren un calvari per a Ddac. Moltes vegades estigu a
punt de canviar la declaraci i dir que no havia vist aquell assassinat. Per els pares i ladvocat
lanimaven i li feien veure que havia de resistir la presi de la policia, que volia afavorir Oriol per
ser fill de qui era.
3 a perqu
b o
c per
d aleshores
e s a dir
f per exemple

Pgines 164 i 165
Sestudia a partir dun seguit dactivitats el concepte dhiperonmia, el qual tamb inclou el conceptes dhiponmia i cohiponmia.

1 Resposta model:
electrodomstic: llavadora, espremedora, congelador, planxa...
ocell: pins, gavatxet, verderol, sit...
esport: voleibol, hoquei, ciclisme, gimnstica...
hospital: xeringa, xarop, llitera, infermera...
2 a
b
c
d
e
hortalissa - k nap
Saturn - l planeta
planta - o gesmil
teulad - m pardal
mamfer - n s
f
g
h
i
j
peix - r mussola
escacs - s joc
fruita - p bresquilla
moble - q tauleta de nit
rosa - t flor
3 Resposta oberta.
4 hipernims
a brossa
b flor
c pluja
d ocell
e peix
5 Resposta model:
cohipnim
bicicleta
gos
teulad
cohipnim
hipernim
motocicleta
cotxe
mitjans de transport
gat
cavall
mamfer
pins
verderol
ocell
6 a mare, esposa, fembra

b mascle, mascul, esps, marit
AVALUACI
Pgines 166 i 167
1 Resposta oberta.
2 arrs a banda, lallipebre, codonyat, abadejo en oli, del porc la cua torrada, figues, gaspatxo
en pebrella, penques en allioli, arrs de fesols i nap
3 i, per, per exemple, desprs, fins i tot
4 Solem anar al camp de futbol Maracan que era com nosaltres anomenvem el camp municipal de terra del poble. Un dia Toni, el roig, lencarregat sadrea a nosaltres i ens crid: ja
estic fart que vingueu a jugar i no porteu balons. Es vam quedar bocabadats perqu si que
diem dos fabulosos balons Nike. El senyor Toni, tenia un carcter agre i nosaltres li diem

Pel perqu fou un desastre com a jugador. Per malgrat aquests petits enfrontaments
sempre tenia paraules amables per als maradones del bal, sobretot als ms menuts els
deia: divertiu-vos i no patiu perqu alguna cosa us isca mal.
5 Respost model:
PEV: el valenci llengua base daprenentatge
PEB
PIL: el valenci llengua base daprenentatge

PIP: el castell llengua base daprenentatge amb una petita incorporaci del
valenci com a llengua vehicular

Pgines 170 a 173
1 Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
3 Resposta oberta.
4 Lectura.
5 a Interlocutors. En una conversa quotidiana, les persones que intervenen es comporten al
mateix temps com a emissors/receptors.
b Dos.
c Text 1: entrevistador (periodista)/entrevistat (cuiner). Text 2: amics.
d Quan sinicia una conversa quotidiana, se sol parlar com a mnim dun tema, per molt
sovint passa que la conversa avana enllaant altres temes, comentaris daltres temes i
afegint prediccions i construint temes nous. En les converses planificades, com per exemple lentrevista, hi ha ms control sobre el tema. La progressi temtica duna conversa
quotidiana, per tant, sol ser diversa. Pot ser que un dels interlocutors aporte un tema; o
b que un dells decidisca la introducci de temes nous o altres canvis; pot ser que laltre
intente (perqu li interessa, li preocupa, li conv...) retornar al tema principal..., etc. I aix
que sembla tan complicat, s una cosa que ho fem tots els dies.
Text 1: Temes: laprenentatge dun cuiner, la relaci entre la cuina i lart, lensenyament de
la cuina als joves, el menjar rpid.
Text 2: Temes: el viatge a Mallorca, el sopar amb el grup damics i amigues i la tria del
men.
e Text 1: comunicaci formal.
Text 2: comunicaci informal.
El grau ms o menys alt de formalitat o dinformalitat sol estar condicionat per la relaci de
familiaritat que hi ha entre els interlocutors. Aix, segons la coneixena personal i la confiana en el tracte, el text pot ser ms o menys formal. Tamb hi influeix el tema, el lloc...
etc. La formalitat, ja ho sabem, s un continuum que pot variar des de la mxima familiaritat
fins a la mxima formalitat. Els textos informals (com ara les converses quotidianes) solen
correspondre a usos privats de la llengua: famlia, amics i persones conegudes. Els indicadors lingstics principals de la formalitat sn els tractaments (tu, vost, vs), les frmules
de cortesia (vol fer el favor, us pregue que) o de confiana (home, no fotes!).
Text 1: conversa planificada (entrevista) on hi ha un ordre preestablert en el tractament dels
temes.
Text 2: conversa espontnia en qu no hi ha assumptes o temes fixats per endavant i s
latzar i les preferncies personals els que faran la tria. En les converses quotidianes els temes
solen ser de tipus general (de tots els dies), s a dir, temes a labast de qualsevol persona.
f Text 1: varietat estndard. Entonaci ms neutra (cal remarcar, per, lonomatopeia ha!,
ha!, ha! ).

Text 2: varietat colloquial. Hi podem destacar la gran varietat dentonacions (interrogacions: com tha anat a Mallorca?/Siiii?...; les exclamacions: ... tinc ganes de vore-vos!; les
frases inacabades a causa de lespontanetat i de la planificaci rpida amb qu selabora el
text i els falsos inicis: Siiii?; ls de paraules que fan referncia al context temporal : ja, esta
nit;...
En les varietats colloquials s on els parlants prestem menys atenci al producte que anem
elaborant: som menys conscients de la manera com parlem. Per aix hi solem trobar, per
exemple en el nivell fnic, una dicci rpida, una articulaci relaxada, nombrosos fenmens
de prdua, addici i modificaci de sons, etc. Aix, gavinet, me se dna igual..., que difcilment trobarem en els registres formals i en els textos escrits.
La llengua colloquial s molt dependent del context (on ens trobem, quan parlem i a qui
ens adrecem). Per aix usem paraules que fan referncia al lloc (ac, aquell...), al temps (ara,
abans, desprs) i a les persones (jo, tu, ell, nosaltres...).
Cal remarcar que el registre colloquial el trobem en totes les llenges vives i s el que els
parlants adquirim els primers anys de la nostra existncia, el que aprenem en el lloc on
naixem i usem amb la gent amb qui vivim. Sense registre colloquial no hi ha llengua.
g Text 1: Sols hi apareix transcrit el nucli de lentrevista (les preguntes i les respostes).
Text 2: Inici de la conversa (salutacions); introducci del primer tema (el viatge a Mallorca); desenvolupament del primer tema i introducci del segon tema (el sopar amb la colla
damics); desenvolupament del segon tema i tancament i comiat (assentiment de lhora i
agraments per lajuda).
Sassemblen en la forma dialogada i en la successi dels torns de parla. Es diferencien, pel
fet que el text 1 s una entrevista que arriba al lector a travs del canal escrit.
h Resposta oberta.
6 a Conversa 1: Els interlocutors no es coneixen. Aquest fet marca el to formal de les intervencions.
Conversa 2 i 3: Els interlocutors sn persones que es coneixen. Sembla que en la conversa 2, hi ha ms confiana (Jeee!!!; No fotes...).
b En la conversa 1, hi ha ms control respecte del que es diu i per tant menys variaci lingstica (... si vol puc...; si fra tan amable...). Hi apareixen formes ms prpies de la varietat
estndard: lexpressi doncs, la forma reforada del pronom feble en.
En les converses 2 i 3, hi ha ms espontanetat i, en conseqncia, ms exemples de
variaci en relaci amb la forma de parlar. Frases festes, exageracions: una calor de mil
dimonis, estic que mofegue...; Molts falca: Xe!, Jeee!!!; sintaxi prpia de la forma de parlar
espontnia: No fotes que tens calor, quin dia ms calors est fent hui, no creus? Alteracions de lordre habitual de les frases: Encenem laire? Qu et sembla? per Qu et sembla
si encenem laire?
c Per tot el que hem dit anteriorment, la conversa 1 sidentifica amb una manera de parlar
ms prxima a lestndard, mentre que en les converses 2 i 3 es reprodueix un tipus de
llengua colloquial.
7 Text 1: La finalitat de lentrevista s aproximar la personalitat de Ferran Adri al lector del
peridic. El propsit s que lentrevistat es mostre tal com s i que a travs de les respostes
proporcione un retrat de la seua manera de ser.

Text 2: Quan dues persones que es coneixen es veuen pel carrer, el ms normal s que se
saluden i comencen a parlar sense una intencionalitat concreta i premeditada. La finalitat de la
conversa espontnia i informal s, doncs, mantindre les relacions socials entre les persones.
Pgines 174 i 175

La nostra manera de comunicar-nos ha quedat significativament afectada arran de la irrupci
dInternet com a nou mitj de comunicaci. En el marc daquest nou espai comunicatiu, la clssica
distinci entre loral i lescrit sha vist difuminada grcies a ladveniment dun nou gnere comunicatiu, els xats, on oralitat i colloquialitat emergeixen per primera vegada en un mitj escrit. Aix
mateix, el carcter ldic i desenfadat que caracteritza bona part daquestes converses virtuals
fa que lintercanvi dinformaci passe molt sovint a un segon pla i que la finalitat ltima de les intervencions siga la de jugar amb el llenguatge. En els xats, els participants imiten la parla infantil,
combinen de manera enginyosa lletres i nombres, manipulen i desfiguren els mots, i sempre que
poden ninventen de nous. Infantilisme, transgressi i creativitat sn alguns dels recursos de qu
se serveixen els usuaris per a tenyir dexpressivitat les seues intervencions.
1 a
b
c
d
e
7 Ostres!
e 11 Lestime ms que a tu
j
6 Com quedem?
f 3 Adu.
k
8 s una qesti difcil.
g 2 No em canse destimar-te. l
12 Qui hi ha?
h 2 besets.
m
11 Lestime ms que a tu. i 4 Vaig a buscar-te ja!
1 Et penses que no ho s.
13 espectadors.
10 Estic molt cansat.
10 Estic molt cansat.
2 Un xat s una conversa escrita, i, com a tal, participa tant de loralitat com de lescriptura. El
carcter no planificat, no elaborat i no revisat sn trets que comparteix amb la conversa presencial. La forma grfica i una permanncia del missatge superior a loral sn aspectes que
comparteix amb lescrit. Sn molts els factors, tanmateix, que acosten els xats a la conversa
presencial, i concretament al registre colloquial.
a La importncia de la salutaci i del comiat. Les entrades i les eixides al xat de cada interlocutor constitueixen un moment rellevant. En els xats sol haver-hi una exageraci en els
allargaments dels sons voclics i consonntics de les salutacions i els comiats, respecte
als que es produeixen en la conversa cara a cara. El xat intenta reproduir per escrit all que
en la conversa cara a cara es fa a travs dels gestos, les postures, les olors, la distncia
entre les persones, la qualitat de la veu etc. El carcter no presencial dels xats, tanmateix,
fa que els usuaris busquen estratgies capaces de capturar aquesta gestualitat mitjanant
les possibilitats que ofereix el teclat, i aix ha motivat el naixement de les conegudes emoticones o smileys. Amb aquests tipus de recursos, sintenta superar les dificultats que el
mitj comporta per a exterioritzar les emocions dels interlocutors.
b En el xat els torns solen ser molt breus. La brevetat permet que lintercanvi siga ms dinmic. En el xat, hi sol haver un desequilibri ms accentuat que en la conversa cara a cara en
la repetici dintervencions, sobretot quan un interlocutor vol imposar la seua opini.
c Mantindre el contacte amb les amistats i, sobretot, divertir-se. Lanlisi del xat que transcrivim dna peu a treballar moltes caracterstiques daquest gnere conversacional. Per
exemple:

El carcter juganer i festiu que caracteritza els xats saconsegueix recorrent a recursos
com per exemple imitar la parla infantil (Reheoletes, weeeeno teta, un bes super grandot,
etc.).
La transgressi s una de les activitats preferides dels xatejadors. Afecta tant el vessant
tipogrfic com el morfolgic i el lxic. A primer colp dull, podria semblar que aquestes
negligncies no sn tals sin que sn simples errades o descuits ortogrfics. Ara b, cal
tindre present que bona part de les vegades responen a una voluntat expressa dinfringir la
norma. Les persones que xategen saben escriure duna altra manera. A tall dexemple:
Lmbit de les grafies:
- Les s i les c esdevenen x o z: wapiiiiixiiiiimaaaa!!!!
- Les q i les c es tornen k: ke tal, esk blanca te k, x kedar...
- Omissi de les vocals: stic aci, d la; omissi de consonants oclusives: tame, com ho sas.
- Desaparici de la h: e parlat; de les majscules noms propis: marta, andrea; desaparici
de la coma volada de lapostrofaci (): men tinc
Lmbit de la morfologia:
Flexi i derivaci de paraules que no en tenen: reholetes per a indicar la pluralitat de receptors; abreviacions explorant els recursos que ofereix el teclat: A10, B7s; la preposici per
sempre es representa per la grafia x: sux; el pronom neutre ho sol escriures dacord amb
la seua pronuncia: nouse, com eu saps, pa k u sapies...
Lmbit lxic:
- Castellanismes lxics no habituals: lo mIIIIIIIIsmo.
- Anglicismes: and you.
- Argot msica: xelo (per violoncel).
Respecte dels temes del xat que hem llegit, direm que sn quotidians: interessar-se per
com sha passat lestiu; quedar amb les amigues, la situaci de Blanca que ha de recuperar
msica i la malaltia dAndrea que Sara desconeix.
Hi ha un moment del xat que s molt interessant de comentar: Sara: xo com eu sas estas
parlant en ella?. En el xat diverses converses se superposen. Intercanvis entre diferents
interlocutors i sobre temes distints apareixen barrejats en la pantalla. Aquesta participaci
en diverses converses a la vegada s impossible en la conversa cara a cara.
d La manera de parlar s colloquial, molt condicionada per ledat de les interlocutores (variaci generacional).
e Amb les exclamacions i les interrogacions sintenta reproduir lentonaci de la conversa
cara a cara, per amb un s descontrolat i excessiu (!!!!!!, ????). Quan es combinen les
majscules i les minscules, laugment de la intensitat o del volum de la veu (pero estan
toooootes?). La gestualitat o la proximitat dels interlocutors virtuals troba la seua manifestaci a travs de les emoticones. En el xat que hi reprodum observem: el smbol del cor
(estima) i lestrela (alegria); :D (riure); L (tristesa).
f Que lalumnat raone la resposta.
Elements de reflexi. No es pot escriure una carta o un examen com sescriu en un xat. Les
noves tecnologies han plantejat unes condicions de comunicaci indites que, per fora,
havien dalterar els usos tradicionals de lescriptura. I la rapidesa i efectivitat dels mitjans al
nostre abast han donat llum verd a noves formes de comunicaci escrita que poden conviure perfectament amb les tradicionals.

Allunyament deliberat de les formes escrites ms convencionals i arbitrries.
Transgredir la norma en un context en qu es permet la transgressi.
s ldic de la llengua.
Formes fruit de lenginy i de la frescor, suggerides per la versatilitat dels nous mitjans [...]
Els xats, amb algunes matisacions, sn una histria damor indiscutible entre la conversa
i lescriptura. Hi trobem lagilitat i lespontanetat de la parla, els torns breus (ni et passi pel
cap intervenir-hi escrivint deu ratlles seguides), les preguntes, els canvis sobtats de tema,
les repeticions, labsncia de majscules (rpid, rpid, no premis dues tecles per a una sola
grafia), i tot all que afavoreix un estil i una execuci expeditives. Tots els qui sexclamen
perqu la gent jove ja no escriu gaire haurien dadmetre que potser mai no havien escrit tant
com ara, especialment si es dediquen a xatejar cada dia.
JESS TUSON, Lletres sobre lletres, Empries (fragment)

Pgines 176 a 179
Activitat inicial. Sens dubte les sensacions que desperta en lalumnat el fet teatral deuen ser molt
diverses. Proposeu que facen una prctica introductria seguint les instruccions que detallem:
a En grups de tres o de quatre, que apunten en un paper les tres paraules que segons ells defineixen millor el teatre.
b Una persona del grup recollir els paperets i escriur a la pissarra el que hagen escrit.
c Que seleccionen les cinc paraules que hagen eixit ms anomenades i cinc de les que noms
ho hagen estat una vegada.
d Que redacten, ara individualment, una definici de teatre a partir de cada grup de paraules.
e A continuaci, shi posen en com les definicions de teatre i sacorda un significat com a
partir de les aportacions que shi hagen fet.
f Es busca en un diccionari, una enciclopdia o Internet, la paraula teatre i se nanota a la pissarra la definici.
g Finalment, es discuteixen les caracterstiques comunes i les diferents de les definicions de
lalumnat i la del diccionari.
Solucionari:
1 Si la comunicaci ja s un acte per si mateix complex danalitzar, quan ens referim a la comunicaci teatral lempresa es complica encara ms a causa de la gran quantitat dagents i de
funcions que hi intervenen.
a S. Personatge/actor o actriu que el representa.
b S. Director, personatges/pblic espectador.
c S. Espai dramtic/escenari del teatre on es representa lobra. Lespai dramtic duna obra
est constitut per tots els llocs en qu transcorren les escenes. Hi ha dos grups importants
despais dramtics: els interiors i els exteriors.

d S. Temps dramtic/temps real de la representaci. Tamb, si el transcurs del temps dramtic es produeix de manera lineal o amb interrupcions, salts en el temps cronolgic, jocs
temporals cap al passat o cap al futur.
2 Lactivitat es refereix al quadre on apareixen representats els elements de la comunicaci.
a Aquest fragment incideix fonamentalment en els elements emissor i receptor. Tamb, per,
es podria referir al missatge (fragment de text teatral), al codi (est escrit en un sistema de
signes, s a dir, en una llengua: el valenci), al canal (escrit, si llegim el text teatral; auditiu o
visual, si som espectadors de la representaci).
Es pot dir que la comunicaci teatral est formada per un emissor i un receptor complexos.
Lemissor teatral s mltiple i es pot estudiar des de dues perspectives. La primera seria
considerant el binomi actor-personatge; i laltra, el grup de creaci: autor teatral, director,
collaboradors del director, actors i actrius.
En relaci a la ficci literria:
Emissor: Jim.
Receptor: capit.
En relaci a la representaci teatral:
Emissor: actors/personatges.
Receptor: pblic espectador.
En relaci al text teatral:
Emissor: Ramon Moreno i Rafa Contreras (autors de la versi teatral).
Receptor: director, personatges, tcnics...
b El codi verbal.
El codi s la llengua literria. Aquesta en el teatre pren unes caracterstiques especials amb
una superposici complexa de signes (text dialogat, text acotat i text escnic). Tanmateix,
lavantatge del teatre s que pot combinar signes de diferents codis, com per exemple els
de gestos (mim).
c Receptor de la representaci teatral.
El receptor s un auditori heterogeni, com en el cas de la comunicaci en general, per
tamb ho sn altres actors, tcnics i, el que complica ms la qesti, altres personatges.
Aix mateix, el pblic espectador pot passar a convertir-se en un moment determinat de la
representaci en hostatges dun grup terrorista o en habitants de Mart.
d Els efectes sonors poden referir-se al codi; al context i tamb al canal.
e Codi no verbal.
El teatre pot combinar signes de diferents codis, com per exemple el de gestos (mim).
3 Lectura.
Abans diniciar el comentari, cal, com resulta obvi, llegir el text. s molt important que
aquesta lectura siga gratificant. Si es disposa de temps, recomanem que sen faa una
lectura collectiva en classe, amb el doble objectiu dafavorir la lectura expressiva, que treballarem en la unitat 10, i ambientar les activitats posteriors.
4 a R. L. Stevenson.
b Ramon Moreno i Rafa Contreras. Que aquests, basant-se en la novella escrita per R.L
Stevenson, han escrit un text teatral.

c Tres. Jim, el Capit i Caranegra.
El Capit espera al pirata de la pota de fusta.
El seu vell cofre.
El mapa de tresor.
d En el teatre no apareix la figura del narrador. Els fets sn contats pels personatges mentre
dialoguen.
e Lestudi de les acotacions sempre sorprn lalumnat per la gran quantitat dinformaci que
contenen i que normalment passa desapercebuda, la qual cosa empobreix la interpretaci
del text.
La funci que fa la part no dita pels personatges s facilitar al lector la comprensi del
text dialogat i donar instruccions a la direcci escnica per a preparar la representaci.
Sanomenen acotacions.
f Resposta oberta.
5 a En lletra cursiva. Amb un punt.
b Lacotaci del principi i final de lescena no estan emmarcades per cap signe de puntuaci.
Quan estan en el text dialogat, van entre parntesis.
c Els autors del text teatral. En aquest cas, Ramon Moreno i Rafa Contreras.
d Per a donar indicacions perqu els dilegs dels personatges sentenguen millor. Les acotacions van dirigides al pblic lector, a la direcci escnica i als actors i les actrius.
6 Acotacions dacci: (A poc a poc els clients van abandonat la taverna...)
Acotacions de caracteritzaci: s una figura sinistra...
Acotacions de to: (Amenaant-lo.)
7 Resposta oberta.

Pgines 180 i 181
Solucionari:
1 Errors:
Expressi: Lautor del text ens diu que...; el text continua dient...
Opinions personals de qui ha fet el resum: jo pense que...
Posar exemples i detalls: per exemple...
2
Idees principals
Idees secundries
1. El centre de sistema solar s una estrela, el

Sol.
a. El Sol concentra el 99% de la massa total del

sistema solar.
2. Els altres astres del sistema giren al voltant

del Sol.
b. Els astres sn 9 planetes, 60 satllits, asteroides, cometes.

c. Les rbites sn ellptiques i tenen distint grau
dinclinaci.
3. Els planetes tenen diferent composici.
d. Dacord amb la seua composici, els planetes es divideixen en rocosos (terrestres),

gasosos (jovians) o destructura gelada
(Plut).
4. Linters per lobservaci dels astres va motivar el naixement de lastronomia.
e. Lastronomia ens proporciona interessants

teories sobre lorigen de la Terra i el sistema
solar.
Resum: Resposta possible

El sistema solar s un sistema planetari que t com a centre el Sol, una estrela a lentorn de la
qual giren tota la resta dastres, descrivint rbites ellptiques amb un grau dinclinaci diferent.
Els planetes tenen una composici diferent: els ms prxims al Sol, els terrestres, sn rocosos; els ms allunyats, els jovians, sn gasosos, llevat de Plut que s una massa congelada.
Lobservaci dels astres va marcar lorigen de lastronomia, cincia que hui en dia proporciona
teories interessants sobre lorigen del sistema solar i levoluci del nostre planeta.
LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 182 i 183
Treballar les actituds lingstiques s molt difcil i, malgrat tot, constitueixen un dels puntals fonamentals de lensenyament-aprenentatge. Perqu una llengua siga apresa de manera fluida
i efica, sn fonamentals tres puntals bsics: el coneixement del codi lingstic, lexistncia
duns mbits ds on poder utilitzar la llengua i la implementaci dunes actituds favorables a
laprenentatge de la llengua esmentada i a acceptar-ne ls.
1 Lectura.
Lectura collectiva dels dos textos legals i aclariments de les qestions que siguen bsiques
per a entendrels. Explicar/aclarir els segents conceptes: oficialitat, deure, dret, altres llenges espanyoles, modalitats lingstiques, patrimoni cultural, respecte i protecci; llengua
prpia, s normal, adoptar mesures, assegurar-ne el coneixement, discriminaci lingstica,
recuperaci del valenci.
2 a Tercer punt.
b S. Per qu s lidioma oficial de la Comunitat Valenciana i tots els valencians i totes les
valencianes tenim dret a usar-lo.
c Ls i el coneixement del valenci s un dret dels valencians valencianoparlants i tamb
dels valencians castellanoparlants. Perqu el valenci s la llengua prpia de la Comunitat
Valenciana.
d Perqu sn llenges que necessiten la protecci legal i el respecte per a poder sobreviure.
e Resposta oberta.
s necessari, per no suficient. A ms del marc legal, s imprescindible que els valencianoparlants no abandonem el valenci. I no abandonar-lo vol dir usar-lo. I fer s del valenci

garantir que les generacions futures el continuen parlant. I sols aix farem possible que
laprenguen els qui no el tenen com a llengua primera.
3 Es tracta dorientar la reflexi collectiva perqu lalumnat sadone que les actituds de rebuig
a ls del valenci el que fan s accelerar el procs de la desaparici de la llengua. Que sn
actituds que van en contra del marc legal (sn per tant illegals) i indignes de les persones de
b.
Podrem fer una ampliaci dels continguts aclarint conceptes relacionats amb les actituds
negatives: els prejudicis, lautoodi i la diglssia.
a Resposta oberta.
b Resposta oberta.
c Resposta oberta.
d No.
e Actitud ds: qualsevol llengua s vlida per a tots els mbits i usos socials.
Norma ds: s del valenci com a vehicle de comunicaci en tots els mbits i usos socials
dins de la comunitat lingstica i en tot el seu territori.

Pgines 184 a 187
1 SARA: I per qu mestaves esperant? Per qu ara vns a aquest parc?
DAVID: Perqu...
SARA: ... perqu s un parc com un altre, no?
DAVID: B, s... Puc anar al parc que vulga, no?
SARA: I s per aix noms que ara seus en el banc on jo em solc seure... i descansar?
DAVID: S...
SARA: S?
DAVID: Vull dir...
SARA: Tu tamb ets molt complicat...
DAVID: No; jo...
SARA: Tots ho som...
DAVID: Jo no sc com els adults...
SARA: Aix no s cosa dels anys.
DAVID: Jo noms en tinc catorze.
SARA: Per els afectes, lodi o lamor, no tenen edat.
MANUEL MOLINS, Monopatins (skaters), Edicions Bromera (fragment)

2 SCHMID: Reverend, parleu-los vs, us ho prego!
GRUNDIG: Fills meus, conec la desgrcia que us afecta, s que patiu una plaga terrible! Digueume, per, que us ha portat aqu?, per qu us heu deixat enganyar? Qu espereu aconseguir
amb la vostra actitud? Fills meus!, si el Senyor ha perms que els pecadors sapoderin del
vostre barri, no heu pensat per qu ho deu haver fet? Acuseu lajuntament de negligncia!, i jo
pregunto, de quins pecats ens hem dacusar? Mediteu un moment: aquestes coses no vnen
mai perqu s.
JORDI TEIXIDOR, El retaule del flautista, Edicions 62 (fragment adaptat)
3 Lalumnat hauria de justificar perqu hi colloca cada signe de puntuaci.
ESCENA 1
La fusteria del mestre Cirera
(Sobri el tel. Corredor o estana de la fusteria del MESTRE CIRERA. Una taula, dos cadires i un
quadre indiquen que es tracta duna casa humil. Se sent la campaneta de la porta, que sona amb
molta insistncia. Ix la SRA. CIRERA pel fons esquerre.)
SRA CIRERA: Ja va, ja va! (Dirigint-se a la dreta.) Cirera, Cirera! Aquest home cada vegada est ms
sord! (Campaneta.) Cirera! (Decidida.) Res... Vaig a obrir! (Ix de lescena per la dreta.)
HOSTALERA: (Dins.) Bon dia Sra. Cirera.
SRA CIRERA: (Dins.) Bon dia. Passe, passe... (Entre les dos.)
HOSTALERA: El seu marit no s a casa?
SRA CIRERA: El meu marit? Doncs, no ho s: estic tot el mat netejant i no lhe vist. Supose que
haur eixit a casa de Martini, leditor, a portar-li una taula que tenia encomanda.
HOSTALERA: Una taula? Quina casualitat! Fa sis mesos lin vaig portar una de la fonda perqu li
apanyara una pota i avui, que he vingut a Florncia amb el meu marit, mhe dit: Macostar a
cal fuster a veure si el despistat de cirera ja t arreglada la taula. El meu home encara deu estar
rient... (Amb intenci.) Perqu encara no est llesta, veritat?
SRA CIRERA: Ja sap que el meu marit est molt ocupat... s un fuster molt sollicitat!
HOSTALERA: Sollicitat? Es diu a la ciutat que ning no li encomana res. Que ning li ven fusta i que
est sempre distret i que no trau trellat del treball!
SRA CIRERA: Que no trau trellat del treball? (Amb ironia.) Aix voldrien molts, i moltes! Que hi ha
molta enveja avui en dia! Vaig a veure (Cridant per la dreta.) Cirera!, Cirera! (Ix CIRERA, tot amagant-se un diari.)
VICENT VILA, Pinotxo. Histria dun titella que volia ser xiquet, Edicions Bromera (fragment)

Pgines 188 a 191
1
1a conjugaci
2a conjugaci
3a conjugaci
infinitiu
participi
infinitiu
participi
infinitiu
participi
penalitzar
penalitzat
detenir
detingut
destruir
destrut
guanyar
guanyat
perdre
perdut
distribuir
distribut
ferir
ferit
2 Primera conjugaci: -at

Segona conjugaci -ut
Tercera conjugaci: -t
3 Que lalumnat sistematitze les irregularitats:
- endre: s, esa, esos, eses
- ondre: s, osa, osos, oses
- oldre: olt, olta, olts, oltes
participis
infinitius
mascul singular
femen singular
mascul plural
femen plural
crrer
corregut
correguda
correguts
corregudes
beure
begut
beguda
beguts
begudes
tindre
tingut
tinguda
tinguts
tingudes
poder
pogut
poguda
poguts
pogudes
ploure
plogut
ploguda
ploguts
plogudes
aprendre
aprs
apresa
apresos
apreses
entendre
ents
entesa
entesos
enteses
difondre
difs
difosa
difosos
difoses
confondre
confs
confosa
confosos
confoses
fondre
fos
fosa
fosos
foses
resoldre
resolt
resolta
resolts
resoltes
absoldre
absolt
absolta
absolts
absoltes
nixer
nascut
nascuda
nascuts
nascudes
merixer
merescut
merescuda
merescuts
merescudes
crixer
crescut
crescuda
crescuts
crescudes
viure
viscut
viscuda
viscuts
viscudes

4 a
b
c
d
c
e
f
g
Joan, lhas tancada b?

Lhe cuita b.
Lhan impresa a Valncia.
Els han escrits a m.
Si sempre les han dutes, per qu ara no volen dur-les?
No lhe poguda llavar.
Lhe haguda de llanar.
Lhe manada fer immediatament.
5 a
b
c
d
e
f
g
h
i
Repassant el dictat, hi he trobat cinc faltes. (simultanetat)

Havent-hi dinat sempre fa una migdiada curta. (anterioritat)
Angoixant-te no solucionars res. (anterioritat)
Lha sorprs escoltant-los darrere la porta. (simultanetat)
Ha entropessat caminant a les fosques. (simultanetat)
Havent un bon berenar, ja no ens caldr sopar. (anterioritat)
Ha caigut tornant de linstitut. (simultanetat)
Ha plogut a bots i barrals, fent una destrossa. (anterioritat)
Anant amb lautobs hi arribareu ms prompte. (simultanetat)
6 a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
El teu germ, lhe vist fa un moment.

Aquella histria ja lhavia llegida.
Aquests exemples els he sentits abans.
Les obres de teatre les he vistes totes.
De motos, ja me nhe comprades tres.
La medicina, no me lhan volguda vendre sense recepta.
No lhe poguda acabar, la feina.
Les has fetes totes per al xiquet, les sopes?
Les begudes les he hagudes de pagar.
Les has posades a la nevera, les botelles de vi?
Hi havia motes taronges, per noms me nhe deixada una.
Crec que els he vistos en algun museu, els quadres.
7 a
b
c
d
e
f
apareixent
bevent
cabent
creent/creient
plovent
tenint
8 a
b
c
d
e
f
La reuni va quedar desconvocada perqu no hi va haver prou gent.

Va telefonar i ens va demanar consell.
Va escriure una carta en qu demanava que el rebera el director.
Va quedar primer i va obtindre la medalla dor.
Sha publicat una revista que dna informaci de linstitut.
Ha posat una denncia en qu sollicita la intervenci del jutge.
g
h
i
j
k
l
dient
aprenent
escrivint
havent
sabent
movent
m
n
o
p
q
r
podent
rient
sent/essent
traent/traient
mereixent
duent

9 a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
Eixrem havent acabat de veure el partit de futbol.

Incorrecta: Li vam escriure i ens contest lendem mateix.
Mho diu plorant.
Incorrecta: Va beure molt i lhagurem dacompanyar a casa.
Incorrecta: Va tindre un accident i va morir al cap de dos hores.
Incorrecta: Caigu per lescala i no es va fer res/per no es va fer res.
Incorrecta: El metge lha visitat i li ha canviat la medicaci.
Li entr un mal de panxa menjant-se un pastisset.
Incorrecta: Llan el llibre de valenci pel balc i va anar a parar al cap duna dona que...
Incorrecta: La llei que estableix els drets dels ciutadans saprovar dijous.
10 Hui ha comparegut/ha adms/hi ha hagut/sha comproms/ha agrat/ha acabat/ha debatut

PROPOSTA DE DICTAT:
Llegint i escrivint es poden experimentar noves emocions. Sn operacions que no estan de
moda. Contnuament estan llanant-nos, des dels mitjans de comunicaci social, responsables
de crear aquesta moda, estmuls que inviten a formes de vida fcils, submises i idiotitzants. Estan
venent-nos falses frmules de felicitat que passen irremissiblement pels terrenys de la imbecillitat
ms estricta. I aix, per qu? A qui beneficia? A ms a ms, llegint i escrivint els individus acaben
reflexionant, pensant, traient conclusions i entenent el mn que els envolta. Massa riscos per als
qui tenen la paella pel mnec... La llibertat, la vertadera llibertat la que es construeix aprenent,
adquirint coneixement, accedint a la informaci s perillosa.
Avui (adaptaci)

Pgines 192 i 193
1 a
b
c
d
e
f
viure
ample
entrar
prim
llarg
sec
g
h
i
j
k
l
resposta
lleig
xopat/humit
net
salat/agre
ro/dolent
2 a
b
c
d
e
f
g
desfer
contrasentit
desarmat
dissort
descansat
inculte
illegal
h
i
j
k
l
m
n
irreal
desillusi
illimitat
irracional
disculpar
disgust
impresentable
m
n
o
p
q
r
tancat
modern
vell
gran
comprador
estimar
s
t
u
v
w
z
rpid
acabar
horrible
aprovat
silenci
tristesa

3 a
b
c
d
e
f
g
desafortunat
inhbil
desgrcia
illegtima
desapegar
asimetria
desuni
h
i
j
k
l
m
desaparellar
disgust
desconegut
anar-sen/marxar
desaparixer
desfer
4 Josep estava inconscient quan Mireia va eixir. Va obrir els ulls i, amb lobscuritat/la foscor,
va distingir la figura duna dona que embrutava lentrada de ledifici. Estava esgotada, per
es va incorporar rpidament. Aquella dona era Joana, una agricultora molt ben vestida i molt
inculta que presumia de ser molt pobra. No tenia gens clar qu feia per all, i amb la veu
potent/forta va preguntar per qu havien tancat la finestra. Laltre, que estava molt insatisfet/decebut fent aquell treball, se la va mirar amb simpatia i va contestar que possiblement
perqu feia molt de fred en aquella habitaci.
AVALUACI
Pgines 194 i 195
Solucionari:
1 Immediata: perqu es fa cara a cara, i els interlocutors comparteixen el temps i lespai.
Espontnia: perqu els temes de qu es parlar no estan fixats amb antellaci.
2 a Sassemblen: el xat s una conversa, es parla a travs de les tecles de lordinador. A ms
lespontanetat i lescassa planificaci. El tipus de llengua colloquial.
Es diferencien: s una conversa escrita en qu les persones que parlen comparteixen el
temps, per no lespai. Hi ha una permanncia del missatge. Aquest es pot llegir i rellegir i
fins i tot arxivar.
b La interacci social, s a dir, mantindre les amistats i fer-ne de noves, i la diversi.
c La varietat colloquial.
d Amb lallargament de les vocals sintenta reproduir la intensitat de la veu. Amb les exclamacions i les interrogacions la riquesa dentonacions i de matisos que t la comunicaci cara
a cara.
e Els gestos.
f Resposta oberta. Lobjectiu s que lalumnat reescriga el xat amb les normes descriptura
convencionals.
3 El text teatral, o ms ben dit, dialogat, reprodueix els dilegs dels personatges. El text acotat
s on lautor deixa constncia de les indicacions perqu el lector comprenga el text dialogat i
tamb serveix per a donar orientacions a la direcci escnica i als actors i les actrius sobre la
posada en escena.

4 Resposta model:
Duna manera o altra, els residus que les persones generen van a parar al mar. La indstria
continua sent lactivitat ms contaminant, sobretot la del Tercer Mn. Els diversos procediments per a depurar les aiges contaminades sn una soluci, per tamb sn un problema
perqu, en finalitzar el procs deliminaci de les substncies txiques, hi resta un fang molt
perjudicial. Aquests fangs, que sn llanats al mar, lluny de desaparixer, tornen dins la panxa
dels peixos o dels mariscos al lloc on han sigut abocats.
5 Les actituds dels parlants cap a la llengua poden ser positives o negatives.
Lexemple: resposta oberta.
6 POLICIA: Nacionalitat?
NANUK: (Amb una arrancada dhumor.) Aix... depn.
POLICIA: (Perplexa, uns segons desprs.) Ho intentarem de nou, si li ve b. Nacionalitat?
NANUK: Esquimal.
POLICIA: Aix no s cap nacionalitat!
NANUK: No obstant aix, hi ha molts esquimals. Jo mateix, per exemple. I el meu pare... (Compta
amb els dits.) Els meus cosins... Les meues quatre germanes...
POLICIA: Escolte! (Li indica el rellotge.) s una mica tard, i aquesta nit voldria arribar prompte a
casa. Li ho preguntar duna altra manera. Don s vost?
VICENTE MUOZ PUELLES i JOSEP PALOMERO, Zona de lliure trnsit, Edicions Bromera (fragment)
7 a
b
c
d
e
lhe vista
lhavia llegida
els he estudiats
les hem representades
me nhe comprades
8 a
b
c
d
e
f
Correcta.
Incorrecta: Li vam enviar un sms i ens va respondre al cap de tres hores.
Correcta.
Incorrecta:Va menjar una barbaritat i el vam haver dacompanyar a casa.
Incorrecta: Va realitzar un treball de valenci i va obtindre un excellent.
Incorrecta: Isqu de pressa i soblid dels apunts.

Pgines 198 i 199
Les notes i els avisos sn textos breus, prxims a lexperincia de lalumnat i escrits amb un
llenguatge senzill, que tenen la finalitat de satisfer necessitats immediates. Es plantegen activitats
perqu lalumnat reconega les caracterstiques daquest tipus de textos. Finalment, es proposen
activitats perqu es redacten notes i avisos sobre aspectes bsics de la seua famlia, els estudis,
les seues aficions, activitats quotidianes, etc.
1 Lectura dels textos.
2 a text a: Marcel;
text b: Miquel;
text c: delegat o delegada del curs (tutor o tutora, vicedirecci);
text enganxat al suro de la cuina de casa: el pare;
text de felicitaci: es vol felicitar laniversari o el sant dalguna persona que sestima.
b text a: Joan;
text b: Roser;
text c: lalumnat de 2n dESO;
text del pare: Carles;
text de felicitaci: per exemple, una persona que celebra el seu aniversari.
c text a: nota informativa;
text b: nota escrita per a demanar disculpes;
text c: avs per a convocar una reuni;
text del pare: nota informativa;
text de felicitaci: nota illustrada o targeta de felicitaci escrita.
d Salutacions explcites: Joan, Roser, Carles.
Llevat de la nota del pare (besets), la resta no tenen uns comiats explcits.
e En la nota b s on podem identificar algunes expressions colloquials: he sigut un bstia,
mhe passat moltssim, fem les paus. La nota a, la b i la que escriu el pare al fill tenen
la colloquialitat en el tractament de tu (mesperes, avisa / ho sent, anem / he anat, tornar,
the deixat) i la targeta de felicitaci, en les exclamacions (felicitats!!!). Tamb contribueix a
la colloquialitat el tema de qu tracten el textos i el context en qu shan escrit.
f Registre informal: notes a, b, la del pare i la tarja de felicitaci.
Registre formal: text c.
g El text ms diferent a la resta s el c. Raons: pel tema de qu tracta (la convocatria
duna reuni), per com hi est distribuda la informaci i tamb perqu no hi ha marques
colloquials. s un avs. Aquest tipus de text sol penjar-se en un tauler danuncis amb la
finalitat que arribe o es publica amb la finalitat que arribe al mxim nombre de persones.

3 Soluci possible:
Josep, tens el sopar a la nevera. Calfa-tel al microones. No mesperes.
Vindr tard. Disculpam. Un besot.
La mare
4 Diverses possibilitats.
Pgines 200 i 201

Treballem les caracterstiques de la situaci comunicativa de la conversa telefnica i tamb en
lactivitat 4 introdum els principals trets del llenguatge dels SMS. Hem de tindre en compte que la
majoria de missatges a mbil sn notes personals.
Com diu Jess Tuson, si els xats sn una histria damor indiscutible i mtua entre la conversa i
lescriptura, els SMS sn la bstia negra de la nova forma descriure. Ac, a ms a ms de la dimissi general dels accents, grafies canviades, majscules ignorades, que ja hem vist en la unitat
8, apareix amb ms intensitat ls dun sistema dabreujament que substitueix totes i cada una
de les convencions ortogrfiques (fns dm per fins dem; kvls per qu vols, kfs dm per qu fas
dem). Per aix es diu que el carcter crptic de la nova manera de comunicar-se arriba al grau
mxim en els missatges a mbil a causa de dos factors. El primer s la limitaci espacial que s
duns 160 carcters. En segon, t relaci amb el cansament que provoca lescriptura. Pensem que
perqu isca una essa sha de prmer quatre vegades la tecla del nmero 7, per no dir el fet dhaver
dobrir la finestreta de les majscules o dels signes de puntuaci. Aix, doncs, s explicable que
lescriptura se simplifique per fer-la ms econmica i rpida.
Cal que lalumnat arribe a la conclusi que no hi ha incompatibilitat entre laprenentatge de la llengua estndard que saprn a lescola i susa en els registres formals (exmens, treballs, cartes) i
ls del llenguatge que lalumnat empra en mitjans com xats i missatges a mbils.
1 Lectura de la conversa telefnica.
2 La situaci comunicativa de la conversa telefnica s condicionada pel canal, el telfon, que fa
que siga una comunicaci a distncia. La funci del llenguatge que hi predomina s la funci
ftica o de contacte: els interlocutors no es troben cara a cara; per tant, han dutilitzar paraules
per a establir o interrompre la comunicaci, verificar que el circuit funcione, cridar latenci del
receptor del missatge i assegurar-se que aquest no es distraga.
a La funci ftica o de contacte.
b Per tant, en la conversa telefnica s habitual ls de frmules com les que apareixen en
el text: Diga?; Sara! Sara?, que no em sents?; S, s; dacord, dacord; Adu. El fet de no
veure linterlocutor transforma la manera de comunicar el missatge: lentonaci s bsica,
perqu els gestos, com a portadors dinformaci, desapareixen.
Tamb, com en qualsevol text, hi podem trobar altres funcions lingstiques. Aix per exemple, en aquesta conversa tenim la funci expressiva representada lingsticament per les
exclamacions bona vesprada! / Fins dem!, que denoten lemoci i les ganes que tenen

els interlocutors de trobar-se i parlar; tamb, en un text sn sempre marques de funci
expressiva la primera persona, en aquest cas representada pel pronom feble em (em sents,
em ve b) i per la primera persona del plural del verb quedar (quedem, que tamb inclou el
receptor). La funci apellativa, ja que els interlocutors quan fan demissors busquen la
resposta i la implicaci del receptor. Sn sempre marques de funci apellativa el pronom
feble de segona persona (et) i la segona persona del singular dels verbs: sents, vols, et
trucava, volies, escolta, et sembla.
3 Resposta oberta.
b Resposta oberta.
c Resposta oberta.

Pgines 202 a 205
Solucionari:
1 a Desenlla.
b En el plantejament.
2 Fragment a: presentar un personatge o uns personatges.
Fragment b: anticipar lacci i crear intriga.
3 Advertim que les acotacions haurien danar en lletra cursiva.
a Fragment a: Per qu has de ser tan bstia?; Les meues amigues diuen que estic eixint amb
Godzilla; li far un nuc als budells; com el Romeu eixe?
Fragment b: Mare meua, quin desgavell!, li vindr un atac, ai collons! es queda ert.
b S. Perqu els interlocutors es coneixen, el tema de qu parlen i el context en qu es produeix la comunicaci.
c Perqu els lectors o els espectadors creguen que el que lligen o veuen s veritat.
4 Resposta oberta.
5 Important: lalumnat ha de detectar que hi ha un torn de parla que en lloc de dir-lo David lha
de dir Sara (SARA: Jo no he discutit amb ning).
Soluci:
SARA: Qu? Com has entrat?
DAVID: Per la porta.
SARA: Per qu no has trucat abans dentrar?
DAVID: Ho he fet, per com anaves discutint amb una mare...
SARA: Jo no he discutit amb ning.
DAVID: No?

SARA: Noms parlvem.
DAVID: Ah, s, ara discutir es diu parlar.
SARA: Per no discutem.
DAVID: Ah, no?
SARA: No.
SARA: Era la mare de Laura.
SARA: Qu vols dir?
DAVID: Res.
SARA: Per qu ho has dit, aix?
DAVID: Per res
6 Resposta oberta.

Pgines 206 i 207
1 Text a
a Persones que consumeixen almenys dues drogues.
b El text anomena la cocana, per segurament tamb sn consumidors de tabac.
c Una notcia de premsa.
d Ha augmentat el percentatge dadolescents drogodependents que demanen ajuda per a
desintoxicar-se.
Text b
a Perqu amb el tabac aquestes companyes guanyen molts bilions deuros. Moltssims ms
diners del que inverteixen.
b Perqu els xics i les xiques estan formant la seua prpia manera de ser. Tenen actituds
rebels i volen demostrar als adults que prenen decisions per ells mateixos.
c Que fumar s cosa dadults, que resulta ertic, que dna una imatge daventura,
dinconformisme, de rebellia.
d En ladolescncia encara no est desenvolupat plenament el pensament crtic.
Text c
a Una experimentaci, una curiositat.
b Al consum daltres drogues i alcohol.
Per a fer la sntesi, lalumnat ha de procedir a aplicar el que sha treballat en altres unitats:
subratllar les idees principals, lesquema i el resum.
Resum text a:
Els darrers anys ha augmentat el percentatge dadolescents consumidors de drogues en tractament. Els adolescents que demanen ajuda per a desintoxicar-se sn policonsumidors dun
mnim de dues substncies: alcohol, drogues de sntesi i cocana.

Resum text b:
El tabac s un negoci que genera molts beneficis a les empreses tabaqueres. Per aix aquestes inverteixen tants milions deuros en la publicitat del tabac. Aquesta publicitat sobretot
va dirigida als adolescents, el sector de la poblaci que est ms indefens. Els joves sn
ms receptius als missatges de les tabaqueres (imitar la vida adulta, erotisme, inconformisme,
rebellia...) perqu estan encara en una etapa de formaci de la seua manera de ser i de vore
el mn.
Resum text c:
El consum de tabac sinicia en ladolescncia com a conseqncia de la voluntat dexperimentar
i de descobrir noves sensacions. Fumar s la via de contacte amb el mn daltres drogues i les
begudes alcohliques.
Sntesi dels tres textos
Soluci possible:
Com demostren les darreres dades dadolescents que han sollicitat un tractament per a desintoxicar-se, el tabac sol ser la via de contacte dels joves amb el mn de les drogues i el consum
dalcohol. La major part daquests joves, a ms de consumir drogues de sntesi, cocana i alcohol, sn fumadors. Lhbit de fumar comena en ladolescncia, una etapa de la vida caracteritzada per linconformisme, la rebellia i pel fet de voler descobrir noves sensacions. Tot aix fa
que els joves siguen molt receptius als missatges publicitaris de les empreses de tabac.
LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 208 i 209
Els prejudicis creixen en la terra de la ignorncia (i de la por o, si ms no, de la incomoditat davant de tot all que ens resulta estrany i desconegut). La manca de coneixement i dexperincia (i
una miqueta de paranoia) sn a la base dels prejudicis. I com que la nostra feina s promoure el
coneixement i la convivncia, pensem que val la pena de lluitar contra la ignorncia i contra tot all
que marque divisions entre els ssers humans. Dalguna manera, la lluita contra els prejudicis pot
fer que visquem ms segurs en un mn complex: perqu tindre el cap clar pot afavorir la bona convivncia. Els prejudicis lingstics sn instrumentats esmolats per tal dafavorir la deserci lingstica. Treballar contra els prejudicis lingstics s progressar en el coneixement i en lesperit crtic.
JESS TUSON
1 Un prejudici: el valenci sempre ha sigut una llengua subordinada al castell Aquest
prejudici, lalumnat lha deliminar del seu pensament descobrint que durant tota ledat mitjana, i fins lany 1707, el catal era la llengua ds habitual en totes les situacions, tant les
formals com les informals, i era usat per prcticament tota la poblaci. La situaci actual del
valenci, per tant, s la conseqncia dun procs de substituci lingstica que lha desplaat
dels mbits ds que li sn propis. Aquest procs es nota en el fet que el valenci ha anat
perdent parlants. Tot i el procs de recuperaci en qu ens trobem, el valenci encara no s
en molts mbits llengua ds.

2 Resposta oberta.
3 a/F; b/F; c/V; d/V; e/F; f/F; g/F; h/F; i/F; j/V; k/F.
4 a Perqu sn afirmacions que sn conseqncia de raonaments equivocats, sense base o
motiu.
b Resposta oberta.
5 a Pares bilinges que consideren que no s necessari transmetre la seua llegua materna als
fills. Aquesta decisi s producte dun seguit de prejudicis que afavoreixen la deserci lingstica. Aix per exemple: quan safirma que el valenci no serveix, que no t futur; que no
t prestigi Pensem que, quan en una famlia es deixa de parlar valenci als fills, el valenci
sha extingit en famlia.
b No. Tots els valencians valencianoparlants som bilinges, parlem valenci i castell. En
canvi, no tots els valencians castellanoparlants parlen valenci.
c S.
d Els parlants de la llengua. Parlant-la en qualsevol situaci comunicativa.
e El valenci est en un procs de normalitzaci lingstica, s a dir, en un moment en qu est
recuperant situacions ds. Per exemple, la presncia del valenci en el mn de leducaci o
en els mitjans de comunicaci ha comportat que alguns prejudicis hagen desaparegut (ara
prcticament ning que no tinga mala fe sestranya que les matemtiques sexpliquen en
valenci o que es retransmeta un partit de futbol). Malgrat tot, encara hi ha actituds negatives, i per tant prejudicials, que promouen que hi haja valencianoparlants que abandonen la
llengua i posen molts impediments al fet que el valenci guanye nous parlants. Els prejudicis
lingstics, doncs, convindrem que sn un fre a lavan de la normalitzaci del valenci. Alguns prejudicis: encara hui, per exemple, hi ha valencianoparlants que parlen castell quan
la situaci t un grau de formalitat ms alt o quan sadrecen a una persona que no coneixen.
De vegades, en aquests casos, aquesta persona agraeix que li parlem en valenci perqu s
lnica manera que t per a poder aprendrel i a la millor, fins i tot, ja el parla.

Pgines 210 i 211
1 a
b
c
d
Respira a fons, Isabel, abans dentrar una altra vegada.

Josep va dir la veritat, que no ha pogut ser refutada fins ara.
No toblides dapagar lordinador, de desendollar lestufa ni de telefonar-me abans deixir.
El que sha dit, daltra banda, ja ho sap tothom.
2 a
b
c
d
e
f
Has de triar entre el groc, el blanc i el verd.

Els actes es faran els dies 14, 15, 16 i 17 de juny.
El preferiu gros, mitj o menut?
No ens calen tisores, cters ni grapadores.
Treballa amb inters, amb passi, sense cansar-se.
Necessitem grapes, clips, gomes desborrar...

3 MERL: s prxim el dia en qu una m vigorosa alar lespasa sobre la desgrcia i portar la
felicitat a la nostra terra. Aix est escrit en el dest. El nom deixa espasa invencible s Excalibur i romandr custodiada en la catedral de Canterbury incrustada en una pedra de marbre.
Noms un dentre vosaltres podr extraure lespasa. Cada dia se celebraran tornejos i els
guanyadors podran intentar-ho. Per lespasa coneix la m del futur rei. I a ella no li oferir
cap resistncia. Noms Excalibur decidir qui i quan. Jo us assegure que Anglaterra tindr rei
abans de lany nou.
CARLES PONS, Merl i el jove Arts, Edicions Bromera (fragment)
4 Dac a uns mesos estar en zel i busque gos que no estiga encreuat, diu Romina. Ning
sha despantar. Es tracta duna curiosa web que permet trobar parella als gossos amb ms
de 1.000 usuaris inscrits. La pgina ajuda a trobar parelles per a encreuaments. A ms de
compradors i adoptants de gossos i gats de tot Espanya, tamb hi ha un apartat per buscar
animals perduts i una secci danuncis classificats on s possible trobar criadors, cangurs,
passejadors, ensinistradors i altres webs canines classificats per ciutats.
El Peridico 29-11-2007 (adaptaci)
Dictat per a treballar ls de la coma i el punt i seguit
DICTAT
La possibilitat descriure cada dia ha donat a aquests papers una certa aparena de diari. No
s ben b qu s aix, per s qu no vull que siga. Hi ha un aspecte que potser molta gent
considerar secundari, per que per a mi marca una divisi diguem-ne fctica entre el diari i aix
que faig. Per a mi, un diari sha descriure necessriament a m i en una llibreta o en un bloc, o
en algun estri semblant. Un diari escrit a mquina, en fulls holandesos, no s un diari. Per qu?
Doncs perqu els diaris, com els poemes, necessiten la intimitat fsica, quasi ertica, del bolgraf
o la ploma i del paper.
MIQUEL MART I POL, Joc descacs.
Extret del llibre de Dolors Juanola et altri, Dictats a m

Pgines 212 a 215
En aquesta unitat estudiarem i farem activitats dels elements dctics temporals i espacials. La dixi
personal es treballar en la unitat 10 (pronoms personals forts i febles). Pretenem que lalumnat
entenga que un enunciat amb elements dctics sols pot sser interpretat correctament en relaci
amb la situaci enunciativa en la qual sha produt el text. Podem interpretar una nota del tipus
Tornar dac a cinc minuts, per exemple, si la trobem a la porta del despatx duna persona determinada i si, a ms, indica el moment en qu sha redactat (Ara sn les 15.30 hores). No la podem
interpretar, en canvi, si la trobem al terra duna sala doficines (qui ha escrit la nota?) i sense cap
indicaci del moment de redacci (cinc minuts desprs de quin moment?).

1 a Que no sabem quan va ser escrita la nota i per tant no podem saber si ha tornat ja o encara
esta per arribar.
b Dem.
2 a
b
c
d
Abans dahir/ laltre dia celebrrem la festa daniversari de Josep.

Enguany pense aprovar el curs amb bones notes.
Ahir per la nit anrem a sopar a casa dEmpar.
Llus va vindre a poqueta nit.
3 a
b
c
d
Aquest xiclet mentolat s molt ms fort que aquell de laltre dia.

Aquesta boira tan espessa no ens deixar veure aquell senyal.
No em portes aquesta revista, mestime ms llegir aquella dall.
Si guanyrem aquest partit, aconseguirem aquella copa.
4 a Aquesta faldilla est bruta. Mhaur de posar aquell vestit que vaig estrenar per a la Festa
Major.
b Vs a la cuina i trau aquelles taronges de la nevera.
c De qui s aquest jersei dac?
d Aquests llibres dac sn molt bons.
e Anirem a aquell poble dall dalt.
f Quan tornars aquells llibres que et vaig deixar?
5 a
b
c
d
e
f
g
h
A veure si em tornes all que et vaig deixar fa tres mesos.

Portam aix que hi ha damunt de la taula.
Para ja de fer aix, que se sent per tota laula.
On vols que pose a que macabes de donar?
Em va agradar molt all que em vas regalar.
All que em vas explicar laltre dia no s veritat.
Aix que dius s molt raonable.
Ja han trobat all que buscaven desesperadament?
6 a
b
c
d
Els excursionistes han estat als cims/al capdamunt/dalt de les muntanyes ms altes.
He buscat el llibre de valenci pertot arreu/per tots els llocs, per no lhe trobat.
Ell s esquerr, sempre escriu amb la m esquerra.
Locell que era a la teulada ha volat cap all.
7 a
b
c
d
En primera persona.
em costa; em fa; em passen, em sembla; estem.
Dixi de persona
ac (escriure ac), ja (Ja em fa rbia), ara (ara estem fent), hui, (hui no, hui hi ha notcies)

Pgines 216 i 217
Solucionari:
1 a El verb picar.
b Amb la picola, va picar tota la paret. Clavar un instrument punxegut en una cosa.
Has de picar ms b el julivert. Matxucar el julivert per a ablanir-lo.
Ahir li varen picar dos abelles. Fer un petit forat a la pell clavant lagull dun insecte.
La rojor de la cuixa em pica molt. Causar en una part del cos picor, cossor o ardncia.
Ac no pica cap peix. Caure en la trampa, quan un peix mossega lesquer.
2 a
b
c
d
e
part del cos.

adjectiu.
verb.
accident geogrfic.
substantiu.
3 Lalumnat ha de seleccionar les tres o quatre accepcions ms importants.

Resposta oberta.
4 a
b
c
d
e
f
g
h
Contingut duna tassa.

Recipient.
Recipient de vter.
Pica o recipient de pedra.
Recipients.
Contingut duna tassa.
Recipient del vter.
Recipient.
5 Que lalumnat identifique les paraules polismiques i que explique amb les seues paraules el
significat que tenen en el text i algun altre que coneguen.
Diumenge, 11 de maig de 2007
Benvolguda Rosa,
Tescric des de la platja de Cullera. Per fi puc lluir el biquini taronja de volants que em vaig
comprar en el Mercat Central. Mho estic passant bomba: al mat em done un bany, i a la
vesprada, passeig. Quan torne em dedique a arreglar-me per eixir de marxa. Records de
Modest, un cap un poc perdulari que he conegut i que t un tipus que et mors.
Un bes molt fort,
Estrella
Rosa: nom propi/flor/color
Cullera: utensili per a menjar/ciutat costanera de la Ribera Baixa
taronja: fruita/color

volants: part dun vestit/part dun vehicle
bomba: explosiu/utensili per a extraure aigua/passar-sho b
passeig: acci de passejar/via urbana
marxa: exercici de caminar/festa
Modest: nom propi/dit duna persona que amb poc en t prou/que no fa ostentaci de les
seues virtuts
tipus: classe/persona, individu
cap: part del cos/qui dirigeix una empresa
6 a Camisa.
b Cadira.
AVALUACI
Pgines 218-219
1 Resposta oberta.
2 Lavs sempre va adreat a un grup o collectiu de persones (alumnat, professorat) amb la
finalitat de comunicar una informaci dinters per al receptor. Per aquest motiu, lemissor vol
assegurar-se que al receptor li arriba la informaci de lavs i per aix generalment es penja al
tauler danuncis. En lavs el llenguatge s formal i estndard. En la nota, en canvi, va adreada
a una persona concreta. Segons la confiana que es t amb el destinatari, el tipus de llengua
s ms colloquial.
3 Resposta oberta.
4 SARA: Per qu has vingut?
DAVID: Per qu mhan dit que vinguera.
SARA: Qui?
DAVID: La professora...
SARA: Qu li passa? Quina professorat?
DAVID: Mha dit que vinguera a voret.
SARA: a mi?
DAVID: S
5 Una resum s fa sobre un text. Una sntesi s un resum de diversos textos.
6 a Un prejudici lingstic s valoraci normalment negativa sobre ls duna llengua i els seus
parlants.
b Resposta oberta (Sempre, per, aplicant el que sha treballat).
7 Els pares de Marta, Esteve i Maria, viuen al Vedat de Torrent, en la part alta, en un xalet de
comenaments del segle XX, que va construir un metge de Valncia atret pel clima moderat
de la serra. Ledifici guarda unes proporcions equilibrades, amb dos cossos principals que
sajusten al peu de lescalinata dentrada i del porxo, i tot al voltant, un terreny amb pis de

grava de granit, clapat darbres ac i all. Res daquesta gespa imprpia que tant sestila ara,
noms una platabanda de flors i arbustos circumdant la tanca.
PASQUAL ALAPONT, Linfern de Marta, Edicions Bromera (fragment)
8 KAY: Arts! Arts! On ets? Per qu mhas fet venir al bosc?
ARTS: (Mirant entre les fulles.) Xxxxxxxxt! Calla, Kay, o espantars les donzelles
KAY: Qui?
ARTS: Les les abelles! Calla!
KAY: Per qu dius? Va, juguem al torneig Pujam a lesquena!
ARTS: Una altra volta, no Peses massa.
KAY: Ets el meu escuder!
ARTS: Per no el teu cavall!
KAY: No puc ser cavaller sense cavall?
ARTS: Xxxxxxt! Calla!
KAY: Per qu ests mirant?
9 Abans: temps
ara: temps
hui o dem: temps
dac: lloc
mhas: persona
sc: persona
sents: persona
mi: persona
tho: persona
tu: persona
10 Resposta oberta.
Unitat 10 El correu
DISCURSOS I DESTRESES LINGSTIQUES
Pgines 222 a 225
Loposici entre loralitat i lescriptura, lluny de ser dicotmica, dna lloc a mltiples possibilitats
combinatries. s a dir, loral i lescrit sinterrelacionen en situacions de comunicaci mixtes, en les
quals es produeixen textos que participen, ms o menys, de les caracterstiques dels dos canals.
Com ja hem vist en els xats i en els SMS a mbil, els missatges de correu electrnic tamb constitueixen un gnere nou, i en emergncia, que sest situant, cada vegada de manera ms clara,
a cavall entre el canal oral i lescrit, tot i que, per les seues caracterstiques, s probable que,
dentrada, sel tendisca a situar ms en el mn de lescriptura que no en el de la parla. Sembla que
les normes que estableixen, i per la manera com sestructuren els continguts del correu electrnic,
sapropen a les de la carta, mentre que les normes, per exemple, del xat sn ms properes a les de
la conversa telefnica. La diferncia del correu electrnic respecte del xat s que no hi sn simultanis ni lespai ni el temps. s a dir, mentre que el xat s sincrnic, el correu electrnic s asincrnic;
i aquest tret lacosta, en principi, al correu postal.
Per el correu electrnic presenta dues diferncies clau respecte de la carta: en primer lloc, la immediatesa de lenviament i la recepci, i en segon lloc, la possibilitat que ofereix el suport informtic
de moure els carcters grfics (cosa absolutament impensable sobre paper). El fet que no puguem
preveure exactament quan ni on es descodificar una carta (s a dir, la desvinculaci dels actes
demissi i de recepci), juntament amb el carcter permanent de la lletra impresa en el paper, obliguen que la carta siga textualment autnoma, que tinga una cohesi que la faa autosuficient; en
altres paraules, en una carta s preferible que totes les referncies a un element extern al text (entre
altres, a una carta anterior) siguen totalment explcites i transparents; si shi fan molts implcits, s
fcil que no sentenguen o que sinterpreten malament. En canvi, el correu electrnic permet de
fer molts ms implcits, perqu es t la seguretat que el missatge de resposta a un correu arriba
al destinatari en pocs minuts. Per aix, pot presentar una cohesi que noms tinga coherncia en
relaci a un missatge anterior.
1 Podrem aprofitar lactivitat per a treballar amb lalumnat les respostes als correus i copsar-ne
els diferents tipus. En primer lloc, les respostes que fan referncia a un text anterior que poden
ser ms o menys explcites. Les que presenten ms implcits sacosten ms a una forma tamb implcita de dileg, en qu el primer torn el constituiria el primer missatge, i el segon torn el
missatge de resposta ( i aix successivament si es tornara a contestar al segon missatge). Com
ms implcits, ms dificultats hi haur dentendre el context en qu se situa, si no coneixem
el primer missatge. En segon lloc, el tipus de resposta que conserven el primer missatge a la
part posterior del missatge, o b a dalt de tot, abans de la resposta. En aquest cas la forma
dialgica ja esdev explcita.
El correu que hi mostrem s molt explcit. Fins i tot no espera resposta immediata del receptor
(Ara et deixo, que tinc una sn que no maguanto...). Depenent de la resposta o les respostes
que puga generar el missatge ens estarem referint a un forma de dileg. A diferncia de la conversa cara a cara o del xat, lalternana de les intervencions, per, s una mera illusi: emissor
Unitat 10 El correu
i receptor no coincideixen ni en lespai ni tampoc en el temps. El dileg, en cas de produir-se,
es construiria a posteriori de la intervenci del primer participant (desprs de lemissi i en
absncia de lemissor).
Podem proposar a lalumnat que Joel responga al correu electrnic.
a Emissor: no sespecifica.
b Receptor: joel190
c Temes:
tema 1: la cerimnia de casament de la germana de qui escriu el correu.
tema 2: si hi ha alguna notcia nova sobre Sapo.
d Finalitat: mantindre les relacions damistat, informar sobre un succs, demanar informaci.
e Tipus de llengua: Colloquial. Fins i tot, sha comprovat que molts correus comercials
iniciaven el contacte amb un estil molt ms espontani que si hagueren utilitzat una carta
impresa equivalent i que, a mesura que avanava la interacci, lescriptura electrnica incrementava el grau de colloquialitat. En una carta impresa professional entre institucions s
impensable que hi haja un tuteig entre els interlocutors, encara que hi haja relaci personal.
En canvi, en el correu electrnic, s que es dna.
f Un missatge de correu electrnic t dues parts:
1. Encapalament
De: dades de lemissor (no apareix en el model de lactivitat).
Per a: destinatari.
CC.: senvia als destinataris seleccionats una cpia de la carta o del text.
Bcc: cpia oculta. Senvia al destinatari seleccionat, per no als altres.
Assumpte: tema del missatge. s com un ttol. No t cap equivalent en la carta impresa, per s molt important. Actua com a filtre perqu la persona que el llig decideix, per
lautor o autora, i per lassumpte, llegir el correu o no.
Fitxer adjunts: documents que shi envien.
Opcions: no en t marcada cap.
Data: (no apareix en el model de lactivitat).
Hora: (no apareix en el model de lactivitat).
2. Cos del missatge: El text prpiament dit.
g. Smbols utilitzats: emoticones (somric i pique lull).
2 a Text a: els interlocutors no es coneixen. Relaci amb un grau de formalitat molt alt.
Text b: els interlocutors sn persones que es coneixen. Relaci informal.
b Text a: informar i demanar solucions.
Text b: informar sobre una realitat que ha canviat.
c Text b. La salutaci i lacomiadament.
d Text b: La salutaci i lacomiadament.
Unitat 10 El correu
e
Text a
Text b
Distingida senyora,
Ei, Ernest!
Atentament,
Bo, xiquet que vaja b i records a la famlia
decisi dinstallar labocador
els ha passat pel cap posar-hi labocador
la mala olor ha sigut inaguantable
la pudor que fa no es pot aguantar
la queixa de tots els vens
si els vens fem molt de merder
els nostres fills utilitzaven per a jugar a futbol el

lloc que ara vosts han tancat...
el meravells solar on fiem els partidets
f TEXT A
Encapalament:
1. Dades de lemissor
Associaci de Vens del barri de Baret
C. Major 54, 1r
Ador
2. Dades del receptor
Sra. Anna Mas i Peris
Regidora dUrbanisme
Ajuntament dAdor
Data: Ador, 24 doctubre de 2007
Salutaci: Distingida senyora,
Cos:
1. Introducci:
Com a president de lAssociaci de Vens del barri de Baret, li faig arribar a queixa de tots
els vens del barri per la decisi de lAjuntament dinstallar abocador de deixalles de la comarca en els terrenys situats a lest de la poblaci.
2. Exposici de fets:
En primer lloc, en les primeres reunions que es van convocar per a parlar e la ubicaci del
nou abocador, els responsables de lAjuntament ens van assegurar que les olors no arribarien al poble de cap manera. Doncs b, s vident que no hi ha prou distncia entre el poble
i el lloc on sha decidit situar labocador, ja que aquests dies en qu shan estat fent proves
la mala olor ha sigut inaguantable. Denunciem, en conseqncia, aquest incompliment el
pacte establit.
En segon lloc, volem que spia que els nostres fills utilitzaven per a jugar futbol el lloc que
ara vosts han tancat al pblic. Per tant, considerem que lactitud de lAjuntament perjudica
directament el nivell de vida dels vens.
I en tercer i ltim lloc, volem recordar-li que hi ha altres solars ms allunyats el poble que
estan desaprofitats i que podrien servir per a aquesta tasca.
Confiem en la seua capacitat de dileg i estem segurs que comprendr que situar labocador
en el solar del barri de Baret s un error que encara estem temps de solucionar.
Unitat 10 El correu
Si ben aviat no rebem una resposta a la nostra demanda, lAssociaci de vens de Baret
est disposada a emprendre accions legals per a resoldre aquesta injustcia.
Comiat: Atentament,
Signatura: El president de lAssociaci de Vens del barri de Baret
Pere Torregrossa i Juli
TEXT B
Data: Ador, 14 de setembre de 2007
Salutaci: Ei, Ernest!,
Cos:
1. Introducci:
Com va la vida? Esta vegada no tescric per felicitar-te pel teu aniversari, ni per res que
sassemble. Recordes el meravells solar on fiem els partidets de futbol quan vingueres de
vacances a lestiu? S, all on cap a les sis de la vesprada era fantstic fer uns quants xuts
mentre espervem que es fera lhora de berenar... Doncs b, lany que ve, si hi tornes, ja no
ho podrem tornar a fer. Ara tho explique.
2. Exposici de fets:
Resulta que als excellentssims senyors de lajuntament els ha passat pel cap de posar-hi
labocador descombriaires de la comarca. Com si no hi haguera ms llocs, home! Per el
que realment ens molesta no s que ja no puguem jugar ms al futbol, no. s que la pudor
que fa no es pot aguantar!
Ja ens hem queixat. Ara estem esperant una resposta, per ja saps que las cosas de palasio van despasio. Com que la regidora durbanisme viu lluny del barri, ella no deu sentir
gens la pudor. Per, vaja, un amic meu que s advocat diu que si els vens fem molt de
merder s possible que traguen labocador del lloc on lhan posat.
Xicot, estem ben fotuts! I tho he volgut explicar perqu et vages fent una idea del que et pot
passar quan tornes ac a lagost amb tota la tropa. Ah! The escrit una carta perqu cada
vegada que et telefone, una veu molt amable duna xicona (duna noia com dieu per all
dalt) em diu que el teu nmero no existix. Quan pugues, telefonam tu, dacord?
Comiat: Bo, xiquet, que vaja b i records a la famlia,
Signatura: Pere
Postdata: PD: Si qualsevol dia et perds per ac, porta una pina per al nas, per si de cas.
Unitat 10 El correu
Pgines 226 a 229
Com deia Fedrico Garcia Lorca: El teatro s la poesia que se levanta del libro y se hace humana.
Y al hacerse, habla y grita, llora y se desespea.
Lexpressi dramtica ens sembla que es defineix per una doble necessitat dexpressi i de comunicaci. Hi ha, doncs, joc dramtic quan alguna persona sexpressa a travs del gest i de la
paraula. A diferncia de la novella i de la poesia, una obra de teatre necessita ser vista i llegida.
El text teatral el podem abordar de dues maneres: com a lectura dramatitzada o com a punt de
partida per a una representaci teatral. La lectura dramatitzada ens pot servir com a mitj o com
a fi, depn dels factors recursos, temps... Est demostrat que amb la lectura dobres o fragments
teatrals es poden treballar molts objectius especfics. En destaquem els segents:
Servir com a diagnstic per a observar deficincies i carncies en laprenentatge.
Expressar-se amb claredat i fludesa, vocalitzant i entonant.
Saber emprar i coordinar el llenguatge verbal i el gestual.
Desenvolupar lhbit lector.
Crear i promoure en lalumnat la importncia dexpressar els sentiments, conflictes i alegries.
Aconseguir, si fra possible, la posada en escena duna obra o fragment de text teatral.
Els actors, per a dir el text, necessiten, a ms a ms, conixer els signes de puntuaci (guions, parntesis, punts suspensius, signes dadmiraci i dinterrogaci, punts i a part, punt final, comes...)
i fer-ne un bon s. Tot aix condicionar les intervencions dels diferents personatges i repercutir
en els silencis, les pauses, les inflexions de la veu...
En les activitats, proposem la lectura de tres fragments de lobra de teatre Nassos, nassos, nassis de
Quim Casals. En www.bromera.com, podeu descarregar les propostes didctiques descenificaci
que daquesta obra ha fet el grup Abanico (Vctor Latorre, Francesc J. Lpez, Pilar Martnez i Mario
Mez). El resum argumental de Nassos, nassos, nassis s el segent:
Allunyat de mons mgics o llegendaris, Nassos, nassos, nassis conta la histria dun pas on
conviuen pacficament ciutadans que tenen el nas roig i uns altres que el tenen verd. Un dia, per,
esclata una forta crisi econmica que sacseja la vida social de lestat, posa en perill la convivncia
i acaba amb la pau.
Ms enll de les clares referncies a la Segona Guerra Mundial, lobra planteja problemes tics
molt actuals.
1 Els actors i les actrius sn els professionals que interpreten els personatges de lobra. Per a
transmetre els sentiments i les emocions utilitzen el cos i la veu. Tamb han de dominar altres
tcniques, com ara lexpressi corporal, la msica i la dansa.
Unitat 10 El correu
2 La dicci es basa en la pronunciaci correcta del text; aix vol dir que aquesta ha de ser
clara i distingir amb precisi tots els sons de la llengua. Tenir una bona dicci significa articular
correctament els sons voclics i consonntics.
Lentonaci es basa en la modulaci de la veu (volum, to i timbre), s a dir, en la combinaci
i la distribuci daccents i de mots que marquen el ritme caracterstic de lidioma i que depenen, en bona mesura, de la concepci que en t lautor i tamb de ladaptaci que en fa el
director teatral.
3 Resposta oberta.
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.
8 Resposta oberta.
9 Resposta oberta.
10 Resposta oberta.
11 Resposta oberta.
12 Lectura.

Pgines 230 i 231
La capacitat daprendre duna varietat de fons s un requisit essencial en lera de lInternet.
Lalumnat necessita aprendre a construir el significat a partir de fonts dinformaci mplies i diverses, abordant laprenentatge basat en un procs dinvestigaci. La biblioteca sha de convertir
en el centre dinvestigaci en lescola de lera dInternet. Les noves tecnologies demanen noves
maneres de pensar i reestructurar les biblioteques escolars. Tanmateix, lanomenada biblioteca virtual que s Internet no pot reemplaar la biblioteca com a espai fsic, perqu aquesta, a diferncia
daquella, s al mateix temps lloc de consulta, de lleure, de lectura, destudi individual i de grup, de
formaci, de trobada i de sociabilitat.
Solucionari:
1 a
b
c
d
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Resposta oberta.
Haurem dexplicar a lalumnat quin s el criteri que sha seguit a lhora dordenar els llibres
de la biblioteca del centre o del municipi (per autor, ttol, per la matria o per tema o per
Unitat 10 El correu
gnere). Tamb s interessant parar-se a explicar-los el significat del teixell (pea que els
llibres tenen enganxada en el llom i que indica el lloc exacte que el llibre ocupa en la biblioteca) i la informaci que hi aporta.
2 Diccionari de termes literaris.
Diccionari general de la llengua.
Enciclopdies.
3 Enciclopdies.
4 Resposta oberta.
5 Enciclopdies de paper.
Enciclopdies digitals.
Resposta oberta.
LLENGUA I SOCIETAT
Pg. 232 i 233
De vegades resulta molt complicat captar on resideixen els usos sexistes de la llengua. El costum, la tradici, leducaci rebuda, els missatges que es transmeten i la quantitat dinformaci
que rebem, fa que no siga fcil que analitzem el que diem o escoltem. Per exemple, quan diem
La selecci espanyola de futbol ha guanyat a Sucia per 2-1, ja fem un s sexista de la llengua,
perqu tamb hi ha selecci espanyola femenina de futbol. Aleshores, haurem de dir: La selecci
espanyola de futbol mascul ha guanyat a Sucia per 2-1.
Solucionari:
1 a
b
c
d
e
f
Lsser hum/la humanitat/les persones han aconseguit...

La ciutadania vol estar...
El venat vol ms...
Les persones seleccionades....
Les persones interessades hauran de...
El professorat va...
2 a
b
c
d
e
f
Ladvocada de la defensa...
Lalcaldessa va desaprovar...
Lestudianta va suspendre...
Larquitecta que ha...
La meua cap...
La comissria de policia...
3 a Perqu no hi ha marques que incloguen, a ms del mascul, el gnere femen.
Unitat 10 El correu
b Benvolgut client/Benvolguda clienta;
Us escric aquesta carta per informar-vos que, per remodelaci de les installacions, ens
veiem obligats a tancar la nostra botiga del carrer de Valncia del 5 al 15 del prxim ms.
Les persones que dirigeixen la nostra cadena de botigues han considerat que, tenint en
compte que formeu part de la nostra clientela ms antiga i fidel, haveu de tindre tota la
informaci daquest fet i, per tant, hem decidit comunicar-vos-ho per escrit amb tres setmanes dantelaci.
Com a director comercial de Roba Fresca, us pregue que disculpenu les molsties que
aquest contratemps puga ocasionar-vos i em permet convidar-vos a la reobertura del nostre local, que ser el dia 16 doctubre a les 12 h. Espere que pugueu assistir-hi, ja que aix
podr saludar-vos personalment i obsequiar-vos amb un petit detall com a mostra de gratitud.

Pgines 234 i 235
Solucionari:
1 a Aquest tema t dues parts: duna banda, sexplica la teoria; duna altra, es treballen els exercicis.
b La professora de valenci va tindre una reuni amb el director de linstitut, Antoni Pla; la cap
destudis, Josefina Domnech; la tutora de 2n A, Concepci Gastaldo i la psicopedagoga,
Rafaela Anton.
c Els components de la selecci europea de futbol es repartien daquesta manera: de Frana,
4; dAnglaterra, 3; dEspanya, 5 i dAlemanya, 2.
2 En el moment de les postres veig que un dels presents cala foc en una cadira; laltre es posa
a rompre els plats; laltre es tira a laigua amb labric posat; el de ms enll llena la cafetera a
la cisterna. s una mena de follia frentica, idiota i grotesca. Aprofito un moment de confusi
per fugir.
Josep Pla, El quadern gris, Ediciones Destino (fragment)
3 a Cada caixa cont els productes segents: quatre barres de torrons, dos botelles de vi, tres
llandes de conserva, etc.
b Va exposar aquesta teoria: al segle XII shavia comenat a construir lesglsia, etc.
c Aquestes foren les seus paraules: Qualsevol signe de violncia ser castigat per la llei.
d Immediatament es va iniciar el dileg:
Pare, deixam eixir amb els amics.
S, per no tornes tard.
e Conclusions:
1 El projecte t les caracterstiques acordades.
2 El projecte laprova el Consell Escolar.
Unitat 10 El correu
4 a Tenien massa problemes per resoldre: havien de comenar a estudiar-los detingudament,
dun en un.
b Quedaren molt tristos: la casa era gaireb buida, els ho havien robat tot!
c Es va enfadar: lacabaven dinsultar, havia sigut objecte de burla.
d Thas dhaver trobat molt malament: thas pres mitja dotzena dous en mitja hora!

Pgines 236 a 241
En la unitat anterior sha treballat la dixi despai i de temps. Ara, ens centrarem en la dixi de persona
amb lestudi dels pronoms personals forts i febles.
Solucionari:
1 Els antecedents a qu es refereixen els pronoms sn els segents:
Vos agradar: Diafebus (i tamb es refereix als nobles amics seus que els hi acompanyen).
Es va recloure: ell mateix, lermit.
Magradaria: a mi, a Diafebus.
El vaig trobar: lermit.
Li ho dec: a ell, a lermit. Aix (que em donara bons consells).
Em va donar: a mi, a Tirant.
Vull saludar-lo: lermit.
Sacosta: ell mateix, lermit.
Li vaig fer: a vost, a lermit.
Agrair-li: a vost, a lermit.
Em va donar: a mi, a Tirant.
Li vol besar: a ell, a lermit.
Labraa: Tirant
Vos podria dir/ vos estar: a tots, a Tirant, Diafebus i als senyors.
Em vulgueu: a mi, lermit.
2 a
b
c
d
e
f
g
h
Vull donar-li/li vull donar un regal daniversari.

Doneu-los pa.
Els va explicar/va explicar-los el tema.
La mare els compra uns pantalons.
Els hem fer/hem de fer-los la comanda.
Ensenyals les notes, Mireia
La mare els compra uns pantalons.
Estan preocupades perqu el professor no els vol ensenyar/vol ensenyar-los els exmens.
i Carme, contals el conte.
j Dna-li el llapis.
k Sn de la meua tutoria: ensenyeu-los la teoria.
Unitat 10 El correu
3 a
b
c
d
e
f
g
Has escoltat el que ha dit Josep? No, no ho he escoltat.

Tu et menges aix? S, jo mho menge.
Vols comprar aix que tagrada tant? S, vull comprar-ho/ho vull comprar.
All que duies, deixa-ho all.
Semblen contents, per no ho estan.
Estudia per a ser advocada i, possiblement, ho aconseguir.
s intelligent, i ho sap.
4 Hola, Ann: Tinc un problema. Tinc un amic que conec b des que vaig comenar la Secundria. Som bons amics, per aquests darrers mesos ha canviat. De vegades s molt groller
i ofensiu, encara que la major part del temps no ho s tant. Em preocupa que mestiga utilitzant. Dem anir a comprar-li un regal. Tem que simplement laccepte i desprs passe de
mi. He sigut vctima de maltractament a lescola i ell mha fet costat, per a pesar de tot tem
perdrel i convertir-me de nou en vctima. Qu hi faig? La mare em diu que les amistats no es
compren. Per favor, ajudam i contestam tan prompte com pugues. Un jove de 13 anys.
5 a
b
c
d
e
f
g
He vist com la unflava. (per exemple, la = la pilota)

Ella el llegir dem mateix. (el = el llibre)
A la xiqueta li han regalat el llibre.
Renten els vidres i els eixuguen. (els = vidres)
Mira com la fiquen al calaix. (la = la llibreta)
Diu que el vol ajudar. (el = a ell)
La lli, ja se la sap. (la = la lli)
6 a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
Em donaran una notcia. Volen donar-me una notcia.

Tesperar fins a les huit. He desperar-te fins a les huit.
El banya ja tot sol. Vol banyar-lo tot sol.
Se (es) sent molt poders. Deu sentir-se molt poders.
No ens odies ms! Volen odiar-nos ms. Odians ms.
No us (vos) ho puc comunicar tot. No puc comunicar-vos-ho tot. Podria entendre-us (-vos).
Ja li he comprat la bicicleta. He de comprar-li la bicicleta.
Lescoltes b? Escolta-la!
La informatitze? Informatitza-la.
Lestimars molt! Estimal un poc!
Els regalar un llibre? Vull regalar-los un llibre.
Els comprar una flor? Vull comprar-los una flor.
7 He buscat el llibre de valenci per tota laula. Per no lhe trobat encara. Mhan dit que el meu
amic Robert lha vist en larmari dobjectes perduts, per alg lha tocat abans que jo larribara
a recollir/arribara a recollir-lo.
He buscat la llibreta de valenci per tota laula. Per no lhe trobada encara. Mhan dit que el
meu amic Robert lha vista en larmari dobjectes perduts, per alg lha tocat abans que jo
larribara a recollir/arribara a recollir-la.
Unitat 10 El correu
8 a
b
c
d
e
f
Li vares comentar/vares comentar-li.

Et podem creure/poden creuret.
Els devien assegurar./devien assegurar-los.
El volen anullar/volen anullar-lo.
A la xica, lestan ajudant/estan ajudant-la.
Em varen prometre/varen prometrem.
9 a
b
c
d
e
f
g
h
Dibuixa la taula. La dibuixa.

Endrece lhabitaci. Lendrece.
Compre aix. Ho compre.
Entenc els exercicis. Els entenc.
mplic el poal. Lmplic.
Retalle el paper. El retalle.
Embruta els vidres. Els embruta.
Avise els xics. Els avise.
10 a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
He oblidat de comprar-les. (Les he oblidat de comprar.)

Puja-la.
Ell ho pagar.
Acompanya-les!
LHe donat a la secretria.
La porta la moto al mecnic.
Els busque els meus amics.
Les busque les meues amigues.
Desps-dem el reparar.
No vull fer-los. (No els vull fer.)
Lestem estudiant.
11 a
b
c
d
e
f
g
h
Has fet la redacci? S, ja lhe feta.

Deposite ac la papereta? No, deposite-la all.
s un ordinador nou, per no el sap utilitzar.
Tagraden els bolets? S, nels he menjats a Alcoi.
Compre els bolgrafs? S, comprals.
Puc tastar les avellanes? Tasta-les.
Se mhan trencat els armaris! Pots dur-los al fuster? (Els pots dur al fuster?)
Has escoltat la meua germana? No, encara no lhe escoltada.

Pgines 242 i 243
1 La Marta va entrar en la seua habitaci i va tancar la porta. Estirada damunt el llit, va agafar una
fotografia que hi havia damunt de la tauleta de nit, al costat duna carta. A la foto shi veien
tres xics, una xica i una dona gran. Un dels xics era ms alt que la resta i molt mor de pell.
Unitat 10 El correu
La xica tenia els cabells llargs i negres per la cintura i vestia una faldilla de colors blaus, verds,
vermells i grocs que li va cridar latenci de tan bonica com era [...].
2 a Relaci dhiperonmia i hiponmia. Hipernim= color; hipnims: blaus, verds, vermells i grocs.
b En aquesta expressi es dna per sobreentesa: ella, la xica
3 a Viatge, viatjar, viatgers, viatges.
b Amb lexpressi: ... obtenint un gran negoci.
c Hi apareix una vegada. Podria haver aparegut en: Poses en contacte amb la seua agncia
de viatges o amb (la lnia aria) British Airways al telfon....
Aquest mecanisme lxic de manteniment de la referncia sanomena ellipsis.
Es pot fer un dictat perqu lalumnat descobrisca quina s la paraula desconeguda que
shi repeteix
DICTAT
Els alpinistes han dusar funiculorum envasat, si escalen muntanyes molt altes. A mesura que
hi fan lascensi, hi haur menys i menys aire. Arribar un moment, doncs, que no tindran prou
funiculorum per a respirar. El glbuls rojos de la sang porten funiculorum des dels pulmons a la
resta del cos. Els que viuen a grans altituds sobre el nivell del mar tenen ms glbuls rojos per a
prendre tant funiculorum com siga possible. Els atletes sentrenen, de vegades, a grans altituds
per desenvolupar ms glbuls rojos. Els avions tenen cabines especials perqu volen molt alt, on
no hi ha prou funiculorum en laire perqu la gent respire.
Avaluaci (Pgines 244 i 245)

Solucionari:
1 La dicci es basa en la pronunciaci correcta del text; aix vol dir que aquesta ha de ser clara
i distingir amb precisi tots els sons de la llengua. Tindre una bona dicci significa articular
correctament els sons voclics i consonntics.
Lentonaci es basa en la modulaci de la veu (volum, to i timbre), s a dir, en la combinaci
i la distribuci daccents i de mots que marquen el ritme caracterstic de lidioma i que depenen, en bona mesura, de la concepci que en t lautor i tamb de ladaptaci que en fa el
director teatral.
2 En les biblioteques virtuals els llibres no estan fets en paper sin en un altre suport, en formats
de textos digitalitzats, ja siga en un programa o en un altre, amb claus daccs o sense claus,
i fins i tot imprimibles. En la biblioteca virtual no hi ha un espai fsic, ni tampoc horaris per a
consultar els llibres. Es visita en el moment en qu es pot. Els llibres no shan de traslladar,
retirar ni tampoc retornar. Tampoc no es gasten ni es deterioren per ls.
3 a
b
c
d
El venat.
El professorat.
El poble valenci
El personal de lempresa.
e
f
g
La ciutadania.
Lalumnat.
es pesones que coordinen.
Unitat 10 El correu
4 a Aquest text t dues parts: en primer lloc, sexplica el dibuix; a continuaci, es fa un comentari del seu significat.
b Lentrenador de lequip es va reunir amb el capit, Josep Mas; el mxim golejador, Joan
Folch; el porter, Pere Mas i el lateral esquerre, Rafael Subirach.
c Els components de lequip de treball de lIES es repartien daquesta manera: de 2n A, 4; de
2n B, 3; de 4t C, 5 i de Batxillerat, 2.
5 a El frigorfic cont els productes segents: quatre formatges blancs, dues botelles de llet,
tres llandes de conserva, etc.
b Va fer el comentari segent: fa vint-i-cinc anys que es va construir linstitut i sha de celebrar
una festa.
c Desprs, quan som a casa, la mare em diu: no et preocupes ni un pl per aix que tha dit
lvia.
6 a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
Elles (pronom fort).

sacomiadaran. (pronom feble).
Absteniu-vos, us ho demane. (pronoms febles).
nosaltres (pronom fort) no ens ho (pronoms febles).
trencar-nos el cap (pronom feble).
ells (pronom fort).
preparar-vos (pronom feble).
Us haureu (pronom feble).
Vau entendre-vos (pronom feble).
Sha de fer (pronom feble).
Ell i jo (pronoms forts) no ens estimem gens (pronom feble).
7 a
b
c
d
e
f
g
h
Pinta la paret. Pinta-la.

Endrece lhabitaci. Lendrece.
Compre aix. Ho compre.
Entenc els exercicis. Els entenc.
mplic el poal. Lmplic.
Retalle el paper. El retalle.
Embruta els vidres. Els embruta.
Avise els xics. Els avise.
8 a
b
c
d
e
Hem decidit vendre-les

Baixa-la!
Ella ho comprar.
Lhe enviat al president.
La porta al mecnic.
f
g
h
i
Les busque.
Els busque.
Dem el comprar.
No vull fer-les / No les vull fer.
9 Repetici: gran, festa, popular, fogueres, celebraci, Fogueres de Sant Joan.

Sinnims: festa/celebraci, nostres terres/territori valenci.
s dellipsis: celebraci que est plena de llum, [celebraci que est plena de llum] de color...
Unitat 10 El correu
Aquesta activitat es pot aprotat per a realitzar un dictat.
DICTAT
Si hi ha a les nostres terres alguna festa gran i popular, sn les Fogueres de Sant Joan. Gran,
perqu els alacantins han fet daquesta festa la seua ra de ser. Popular, perqu tota la ciutat
dAlacant treballa durant tot lany per aconseguir superar les Fogueres de lany anterior, i comunicar a tot el mn el sentiment que hi ha en aquesta celebraci. Celebraci que est plena de
llum, de color, de msica i dolor de la Mediterrnia. Tot aix, es posa de manifest en les flors,
la plvora, el vestuari, la illuminaci, els monuments i en general en tots els detalls que fan de
les Fogueres de Sant Joan alacantines una de les ms belles manifestacions festeres del territori
valenci.
Activitat suplementria:
a Hi ha cap s sexista del llenguatge? S.
b Quin? ... perqu els alacantins han fet
c Com es podria solucionar? ...perqu la ciutat dAlacant, els alacantins i les alacantines, la
ciutadania dAlacant.

Pgines 246 i 247
Una imatge ben interessant: una sala dexposicions o un museu. Quadres, art. Quin sentit tenen
per als nostres alumnes. Suposem (potser no encertadament) que troben aquests llocs avorrits o,
senzillament, els resulten indiferents. Estan acostumats a maneres de divertir-se ms trepidants,
ms cridaneres. Tothom est dacord, s una de les poques coses en qu moltes persones shan
posat dacord, que una de les funcions de leducaci s, justament, que hi ha unes altres possibilitats. Anys arrere es volia donar accs a la cultura a persones que ho tenien molt difcil. Ara no s
aix. Ben al contrari. Una de les funcions del docent s aproximar altres mons al de lalumne que,
encara que creuen que est molt ple, de vegades est molt marcat per la famlia i, hui dia, sobretot
pels mitjans de comunicaci i pel grup diguals.
Proposem, en el Diari daula una carta com a mtode delaboraci de la reflexi sobre com ha anat
el curs i lassignatura. Si es vol, es pot convertir la carta en un correu electrnic perqu sadonen
que, efectivament, sn exactament la mateixa cosa.

Pgines 248 i 249
Es tracta daproximar els alumnes a la carta formal. s un dels mitjans que, possiblement, ja no
utilitzaran massa, per sha de conixer perqu encara t una presncia important en el mn
acadmic. De fet, un correu electrnic formal, que s el que es pot treballar, t les mateixes caracterstiques tot i que algunes referncies pragmtiques poden canviar, ja que saps que el lector
est davant dun ordinador en una situaci concreta i tamb tens la seguretat que la rapidesa de
lelectrnic s molt superior.
En aquest sentit ladequaci s fonamental, ja que el que podem treballar s que el to de formalitat
s fonamental en aquest tipus de comunicacions. No es pot escriure igual un correu a un amic que
a un professor o per a sollicitar informaci a una empresa.
Totes les respostes a les activitats sn obertes, evidentment. Es tracta de produir i de revisar les
prpies produccions. Podem aprofitar per a llegir en veu alta tal com vam fer el curs anterior si
criticar, constructivament, les produccions dels companys.
Una activitat possible s intercanviar les cartes i descobrir les parts de cada una i tamb corregirne els defectes. Cal aportar, en aquest sentit, un clima de collaboraci i de cordialitat ms que de
competncia.
Pgines 250 i 251

Lalumnat ha de comenar a acostumar-se a usar la llengua en situacions cada vegada ms formals i amb intenci purament informativa. s per aix que proposem (i perqu ho diu el currculum

de 2n dESO) com es pot fer un informe. Realment la multitud dinformes que es poden redactar
basant-nos en aquesta activitat sn molts. Es tractaria senzillament de buscar temes que interessaren realment lalumnat perqu poguera demostrar les seues capacitats comunicatives.
1 Resposta oberta.

Pgines 252 i 253
Com passa en lactivitat anterior, considerem que lalumnat ja est en disposici daproximar-se a
uns tipus de textos determinats. En aquest text textos produts o llegits amb intenci literria, en
prosa i de reflexi. Lassaig, un gnere que, realment, sol trobar-se molt lluny dels interessos dels
alumnes de 2n dESO.
No obstant aix, podem trobar mtodes daproximaci. El text de la sessi anterior ja era un petit
assaig per dins del periodisme. Recorrem, com no podia ser duna altra manera, als clssics, Pla i
Fuster. Podrem trobar algunes obres ms prximes a lalumnat per hem intentat trobar fragments
que puguen ajudar-nos a situar aquest gnere en lunivers literari.
La literatura breu, els aforismes, potser arriben amb ms intensitat als alumnes. Abusem, durant
tota la unitat, de les respostes obertes per a fomentar la creativitat de lalumnat i possibilitar que
puguen corregir i introduir tot all que han treballat al llarg del curs.
1 Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
b La mentida com a possibilitat social des del punt de vista dun escptic.
4 a De fet podem considerar que s una narraci quasi, s un diari.
b Tristesa. Els 21 anys de Pla no sn els 21 anys actuals.
c Resposta oberta.

Pgines 254 i 255
Lhabilitat oral, ja ho hem dit al llarg daquesta guia, s la gran oblidada de la didctica tradicional i
la nostra llengua, ms que altres, necessita parlants per a sobreviure. Difcilment ning sanimar a
escriure una llengua que no parla. Aquest aspecte, ressaltat en el currculum, ens anima a proposar
seqncies didctiques daquest tipus on el que cal s entendre un text i fer-lo arribar a un receptor
(individual o collectiu) amb un format entenedor.

Les possibilitats daquesta sessi o sessions sn mltiples. Insistim que el ms important s trobar
temes motivadors per a lalumnat i en aquest moment del curs ja coneixerem els interessos del
nostre alumnes.
No obstant aix proposem algunes activitats de resposta oberta i creativa perqu els alumnes
elaboren les seues produccions. Podem fer una graella i que es facen de jurat avaluador entre ells.
nicament cal dir que en la 3 cal insistir que, sent la llengua materna la primera o les primeres que
hem aprs, aquesta es pot oblidar com ho demostren diversos estudis i que una persona no naix i
mor castellanoparlant o valencianoparlant. Hi ha una certa confusi en aquests termes que susen
alegrement: s valencianoparlant qui parla valenci i castellanoparlant qui parla castell. Per una
persona pot aprendre angls i esdevenir, a ms, angloparlant. Eradiquem prejudicis, doncs.
LLENGUA I SOCIETAT
Pgines 256 i 257
Continuem amb aquest treball sobre el discurs formal. Potser el discurs de Steiner s una mica
elevat per com que era un tant informal i, a ms, nhem escollit una part entenedora... Del que
es tracta s daconseguir que lalumnat valore el plurilingisme com a positiu i no com un element
pertorbador. Cal eradicar el prejudici que labundncia de llenges perjudica les relacions. Cada
llengua s una visi del mn que no sha de perdre: patrimoni cultural.
Un treball fonamental, per que suposem que es deu haver fet, s el de conixer quines llenges
es parlen a laula i tamb quines sentenent: litali o el portugus, per exemple.
Solucionari:
1 a
b
c
d
e
Resposta oberta.
Entendres, relacionar-se, aprendre noves llenges...
La major part de la humanitat, afortunadament, parla ms duna llengua.
Millor, no?
No passaria res. Excepte que tots tindrem la ment estructurada pel mateix sistema lingstic.
2 En el mapa de la primera edici del llibre (2008) hi ha una errada. A Madagascar parlen portugus, no romans. Cal recordar quines sn les llenges romniques.

Pgines 258 i 259
Aquestes dues pgines, tot i que estan en el currculum de secundria, ens semblen molt complicades per a lalumnat daquest nivell. s per aix que les hem tractades des dun punt de
vista prctic de manera que puguen practicar aquestes pronncies. Pel que fa als quadres i els
diagrames s interessant que els observen perqu shi vagen familiaritzant i potser fra interessant

explicar-los on es pronuncia cada consonant i com. s un exercici senzill i bonic de fer tot i que cal
controlar el nivell de soroll de laula.
Suposem que els far grcia veure reflectida la parla de la major part dells.
Per a resoldre lactivitat es pot recrrer al Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci de
lAcadmia Valenciana de la Llengua, disponible en http://www.avl.gva.es/lletres.asp. Cal que entenguen que noms hi ha obertes i tancades en posici tnica, per aix no tenen moltes possibilitats de dubte.

Pgines 260 i 261
Un tema tpic de gramtica. Quantes vegades dubtem que aquests temes, descontextualitzats,
servisquen per a alguna cosa ms que per a fer activitats i exmens. No obstant aix, nhem fet
un de ben clssic amb una seqncia didctica clssica: recepci, anlisi, produccio, problemes...
Creiem que aquest tipus de sessions shan de fer quan es detecte, realment, algun problema en la
major part de lalumnat del grup.
1 a Quina hora deu ser? b Quants anys tens? c Com has vingut? d Quan vas vindre? e On
anireu aquest estiu?
2 Qui ets?
I tu?
Qui, jo?
Xe, quantes vegades ens hem vist?
No s, quantes?
Les mateixes que anys tinc jo?
Qu?
La meua edat.
Quina edat tens tu?
No ho saps?
I jo qu s?
Per qu no timporta?
Perqu no.
I doncs, qu farem?
Qu nhem de fer?
Au.
3 a
b
c
d
e
Qu mhas de dir?
Qui sn aquelles persones?
Quines coses dius!
Que tal ests?
Quan vindrs; vull dir, a quina hora?

f Quant mhas donat, vint o trenta euros?
g On vius?
4 Resposta oberta.
5 a
b
c
d
e
f
Latracador es lliur a la policia.

Un dels atracadors.
Cap a les quatre de la matinada dahir.
En el lloc de latracament.
Voluntriament desprs de quasi vint hores.
Perqu no hi havia altra possibilitat probablement.

Pgines 262 i 263
Un altre tema clssic de semntica. Els alumnes veuran aquest tema diverses vegades al llarg de
la seua escolaritzaci i, realment, lnic concepte rellevant en la vida social s el de sinnim perqu
els altres sn ms difcilment aplicables. Creiem que cal insistir en aquest primer concepte.
Hi ha diferncies poc rellevants que la didctica de la llengua (i especialment els elaboradors de
currculums) insisteix a treballar per que aporta ben poca informaci i formaci en lensenyament
obligatori.
1 Sn tots homnims, menys el b, que s un mot polismic (diverses entrades en el diccionari).
2 Resposta oberta.
3 a No. Perqu el co(n)text s fonamental en qualsevol comprensi textual.
b I tant: en frases curtes.
c No pertanyen a la nostra varietat lingstica.
d Resposta oberta. Explicaci sobre el nord-occidental.
e i f Resposta oberta. Donen peu a fer un debat.
AVALUACI
Pgines 264 i 265
Proposem un altre clssic de la literatura perqu pensem que hem de llegir de tot. La magnfica
obra de Lessing ens pot aproximar a un tipus de literatura que, potser, podr enganxar algun
alumne/a.

El Diari daula convida a acabar lesquema que sha acabat en altres unitats i, a ms, a fer una
reflexi sobre el treball realitzat tot i que encara queda la unitat +1.
Solucionari:
1 a
b
c
d
e
Resposta oberta.
La protagonista.
Sembla ben difcil.
Resposta oberta.
En certa mesura aquest s, justament, un dels secrets de lxit de la novella.
2 Resposta oberta.
3 Pareix que noms hi haja alumnes homes. I metges homes i infermeres dones.
a Tot lalumnat ha de fer...
b El personal sanitari ha de...
4 s sorprenent amb el poc que es pot viure. Johnnie i jo menjvem pa i hi havia un poc de
llet per a ell, i aix vam viure fins la tardor i arrib una nota dels Rolovsky: em contractaven
per per menys diners a causa dels temps difcils. Haguera treballat per la meitat del que em
pagaven. A poc a poc, vaig recuperar les mantes que havia empenyorat, per a lhivern, i els
meus coixins, i desprs... Un dia, quan arrib a casa de la mainadera, res de Johnnie. Shavia
presentat Laurie i se lhavia emportat. Vaig suplicar, vaig plorar, torn a suplicar, per la dona
em va dir que era el pare de la criatura, que no podia negar-li un xiquet a son pare... Vaig embogir corrent pels carrers i vaig anar a totes bandes. Ning no havia sentit res. Ning sabia res.
Vaig emmalaltir. Jeia al llit, res no mimportava, creia morir i no mimportava. Em vaig quedar
sense ocupaci amb els Rolovsky i, pel que a mi fa, aix va acabar tot amb ells. Quan em llev,
vaig aconseguir un treball de neteja, per a posar-me al dia, perqu sense un xiquet s que em
donaven faena. Quan vaig aconseguir estalviar suficient vaig anar a un advocat. Li digu, com
puc recuperar el meu fill? Per, on s el seu home?, em va dir. No ho s, li digu. Ha de posar
un anunci. On?, li respongu. No hi ha manera de saber on est la gent? S, per costa diners,
digu. I jo no tinc ni cinc, li digu.
Es va acostar i em va posar les mans al damunt i em digu. Molt b, Maudie, ja sap qu pot
fer si vol que lajude. I vaig eixir corrents, corrents, lluny daquella oficina i mentr el pnic
dapropar-me de nou a un advocat.
Durant aquella poca, Laurie tenia Johnnie en el camp, a loest, amb una dona que ell tenia en
aquell moment. Molt ms avant, quan trob Johnnie, em va dir que la dona es port b amb ell.
No son pare, perqu marx de sobte amb una altra dona: no podia estar amb una sola dona.
No, aquella dona el va criar. I ell no sabia que tenia una mare, no sabia que jo existia. No fins
fa molt poc, per li ho contar en una altra ocasi, en altra ocasi; em sulfura i em turmenta
pensar en tot all, i volia contar-li alguna cosa agradable aquesta nit, una de les poques en
qu magrada pensar, no una mala poca [...].
En primera persona.
5 Resposta oberta.

6 a La primera truita s dou i la segona s de riu.
b Cap s el quantificador i la part superior del cos.
c Del verb saber i el pronom de tercera persona.
7 i 8 Resposta oberta.
9 En teoria no hauria de ser aix. s millor ser multilinge per moltes raons.
10 Resposta oberta.
Unitat 1 Recopilaci i sntesi

Aquesta unitat pretn retornar sobre els continguts i els objectius de tot el curs. Lligada amb els
criteris davaluaci, no s una proposta dexamen sin una recopilaci dactivitats davaluaci que
vol obligar lalumnat a revisar-ne els ms profitosos.
s per aix que, en consonncia amb el treball que sha fet anteriorment, shi proposen tot un seguit de textos literaris dels quals es pot fer un breu comentari textual i fer aix que lalumnat retorne
sobre tot all que ha pogut treballar en situacions anteriors: gnere literari, narrador, mbit ds,
gnere textual, argument, tema...
No obstant aix, considerem que la millor aportaci, probablement, daquest retorn a continguts
anteriors pot ser la producci de textos propis amb intenci literria.
Pel que fa a les activitats, lalumnat ha de fer una reflexi seriosa sobre els continguts que shi han
treballat, consultant el llibre i fent s dels esquemes que ell mateix deu haver generat.
Pel que fa al text de Joaquim Amo, els treballs que es poden fer sn infinits. No obstant aix,
creiem que a final de 2n dESO, lalumnat ha de poder fer alguna correcci en un text i, sobretot,
adonar-se de les diferncies amb lestndard. No de cada una, per si de la falta daproximaci al
model formal de la llengua.
Pgines 268 a 271

Solucionari:
1 a Resposta oberta. Per en absolut est escrit en estndard, sin en alacant.
b Resposta oberta. Es pot fer per fragments.
c i d Resposta oberta.
2 i 3 Resposta oberta.
4 Es pot fer un camp semntic de la festa i un altre del menjar, com a mnim.
5 Resposta oberta.
6 a Mhe tacat amb la pols dels llibres.
b La pudor que eixia del lavabo era increble.
c Hui he tingut un son molt curis: he somniat amb aigua.
7 a velleses b trossos c falsos d crisis
8 Resposta oberta.
9 Jaume Fuster (Barcelona, 1945 - LHospitalet de Llobregat, 1998) va ser un escriptor genu, amb
voluntat de ser-ho i de crear lectors per tal que la literatura catalana pogus arribar al mxim de
pblic possible. Per aix, la bibliografia daquest autor no es pot circumscriure a un sol gnere, sin que va tractar temtiques diverses novelles policaques, ficci mitolgica, periodisme
poltic, impacte dels mass-media... Al costat de lobra literria hi ha, tamb, una notable tasca
de traductor (va rebre el premi de la Crtica Serra dOr 1989 per la traducci de Bella del senyor,
dAlbert Cohen) i darticulista als principals mitjans de comunicaci catalans, aix com laportaci
que va fer en el camp audiovisual, com a guionista televisiu i cinematogrfic.
Unitat 1 Recopilaci i sntesi

Nascut a la immediata postguerra, Jaume Fuster va pertnyer a la que ha estat anomenada
Generaci literria dels setanta, una generaci que es va distingir pel seu activisme rupturista, tant des de la prctica literria com des duna nova manera dincidir en la cultura i en la
societat, i que tindria el seu mitj dexpressi pblica a travs del collectiu Trencavel, del
qual Fuster va formar part. Per aix, al costat de la seva biografia literria cal situar, en el mateix
pla, el paper rellevant i singular que va tenir com a activista cultural, el mxim exponent del qual
va ser la creaci, lany 1977, de lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana, de la qual va
ser el primer secretari i que va presidir des del 1995 fins a la seva prematura mort, el 1998.
10 Resposta oberta.
11 a herona; c vena; h ram; n Ral.
12 Novellista, novellesc, novellar, novelleta...
13 Lladre, detectiu, policia, intriga, assassinat, criminal, conspiraci, pista, arma, corrupci.
14 Resposta oberta.
15 Resposta oberta. Per exemple: En primer lloc, a continuaci, desprs, finalment.
16 a humit (banyat, sec); b gelat (congelat, calent); c eixir (sortir, entrar).
17 a
b
c
d
e
Ells sn alacantins. Fort.

Us he de donar un premi. Feble.
Nosaltres no ho creiem. Fort i feble.
No s on van ells. Fort.
Haureu de preparar-vos la motxilla. Feble.
18 a B, doncs ja podem comenar...

b Fins desprs (o fins ara o a reveure): ja ens veurem.
c Laltre dia vam parlar una estona llarga.
GUIA DIDCTICA
AVALUACIONS
Lavaluaci
Lavaluaci s lanlisi continuada i global del procs densenyament-aprenentatge. s un element
integrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument dacci pedaggica que
ha de contribuir a la millora de tot el procs.
Els professors i professores, com a autors del Projecte del Currculum de cada centre, han
de ser responsables, tamb, de la seua aplicaci correcta. Han davaluar, per tant, el procs
densenyament-aprenentatge tant en lmbit particular de la seua classe com en el Projecte del
Currculum del Centre, ja que s lequip docent qui en determina una oferta educativa.
Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de permetre decidir la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seues caracterstiques. De laltra, ha de determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.
El professor o la professora haur de crear unes condicions adequades que permeten lactivaci
dels esquemes de coneixement i que lorienten en un sentit determinat dacord amb el que shaja
proposat en el currculum. No hi ha una frmula nica que permeta crear aquestes condicions, ja
que lentorn educatiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Per s important comprendre que els alumnes no tan sols emmagatzemen nova informaci, sin que tamb desenvolupen
capacitats de connexi i dadquisici de nous coneixements.
Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per a planificar
el procs densenyament-aprenentatge. En aquesta guia didctica trobareu un model davaluaci
inicial fotocopiable, amb activitats que recullen tant fets, conceptes i sistemes conceptuals, com
procediments.
Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les
intencions educatives. En aquesta guia us oferim un model davaluaci final fotocopiable, amb
activitats que recullen els coneixements ms importants que shan anat adquirint durant el curs.
Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de
lavaluaci sumativa que oferim en aquesta guia didctica per a un curs siguen les mateixes que
les de lavaluaci inicial del curs segent.
Finalment, lavaluaci formativa t la finalitat de proporcionar a cada alumne lajuda pedaggica ms

adequada en cada moment del curs. Alhora, aquesta avaluaci ha estat pensada per avaluar el procs densenyament i la mateixa prctica docent. En aquesta guia didctica es concreta en una graella
(inclosa en el CD de recursos), on cada professor o professora tindr espai horitzontal per a emplenar amb els criteris davaluaci que inclou el currculum oficial (que trobareu en un arxiu de Word
adjunt) i unes caselles verticals que podr completar amb els noms dels alumnes de la classe.
Espai reservat per als criteris

davaluaci
Avaluaci formativa full de seguiment
Unitat
Alumnes
Espai reservat
per als noms dels
alumnes
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Enuncia els elements de la comunicaci i posa un exemple dun acte comunicatiu en qu

identifiques els elements:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Ordena alfabticament les paraules segents:

coliflor, soca, farmcia, mocador, estmac, tristor, zebra, aixada
............................................................................................................................................................................................
3 Separa les sllabes de les paraules que integren les oracions segents:
a Els lladrucs del gos em van despertar de matinada.
............................................................................................................................................................................................
b Aina es menja un entrep de pernil i formatge.

............................................................................................................................................................................................
c Laeroport de Valncia est a Manises.

............................................................................................................................................................................................
4 Posa dos exemples de classes de text pel que fa a cada mbit ds:
a Administratiu: ..........................................
d Literari: ......................................................
b Acadmic: ...............................................
e Quotidi: ....................................................
c Mitjans de comunicaci: ..........................

5 Escriu huit paraules del camp semntic de la informtica:
............................................................................................................................................................................................
6 Llig i contesta les preguntes:

Entre les serres dAitana, Serrella, Benicadell i Mariola, hi havia antigament un reialme molt
cobejat pels reis vens. Aquestes intricades muntanyes formen com un immens recinte que
enclou la delitosa vall de Seta, els barrancs de Penguila, la foia dAlcoi, la plana de Cocentaina i les valletes de Travadell i Perputxent: cada fondal amb el seu riuet, cada barranc amb
la seua font i cada costera amb el seu mantell de pinedes i alzinars. Doncs aix formava
lesmentat reialme.
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
a A quin mbit ds pertany? Quin gnere textual creus que s?

............................................................................................................................................................................................
b Si s literari, a quin gnere literari pertany?

............................................................................................................................................................................................
7 Escriu accent o diresi, segons convinga:

seguent
unguent
Montgo
esplendid
cosi
obliques
pasques
perque
historia
carrec
industria
eloquencia
8 Torna a escriure el text, substituint les paraules o les expressions subratllades per un sinnim
que no altere el sentit de la narraci:
Estimada doctora: fa temps que mestan maltractant prou per ho suporte perqu em vaig
adonar que els maltractadors, que no paraven de molestar-me per estar prima i ser aplicada,
em tenien enveja i els altres maltractadors noms eren uns estpids fastigosos. Tamb em
va ajudar que hi havia alg per la xarxa www.xtec.es/~jcollell/ que comprn i pot ajudar.
Desprs de totes les meues experincies amb el maltractament, necessitava consell, de
manera que, simagina on vaig acudir? S, just a la pgina dInternet esmentada abans. Ah,
i pel que fa als qui tenen por de parlar-ne, no en parleu, no: CRIDEU! Feu-vos sentir i obtindreu lajuda que us cal!
AIDAN MACFARLANE & ANN MCPHERSON, Bullying, quan els joves sn vctimes i agressors
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
9 Llig el fragment segent, subratllan tots els pronoms i classificals:

SARA: Per qu no has esperat fora? (Silenci. Canvi.) Est b; qu hi ha? (Silenci.) Vols alguna
cosa? (Silenci.) Qu et passa? Si no parles no podrem ni parlar ni discutir. (Pausa.) Per qu
has vingut?
DAVID: Perqu mhan dit que vinguera.
SARA: Qui?
DAVID: La professora...
SARA: Qu li passa? Quina professora?
DAVID: Mha dit que vinga a voret.
SARA: A mi?
DAVID: S.
SARA: Per qu?
DAVID: No ho s.
SARA: No ho saps?
DAVID: No.
SARA: Has fet alguna cosa?
DAVID: No.
SARA: No has fet res?
DAVID: No.
SARA: I per qu tenvia a mi? Ah, s, perdona; no ho saps. Seu. Vols seure?
DAVID: No.
SARA: I per qu tenvia a mi i no al cap destudis?
DAVID: No ho s.
SARA: Si has tingut un problema de disciplina, hauries de presentar-te al cap destudis.
DAVID: Jo no he tingut cap problema.
SARA: I ella?
DAVID: Pregunta-li-ho.
M. MOLINS, Monopatins (Skaters), Edicions Bromera (fragment)
Pronoms forts: ............................................................................................................................................................
Pronoms febles: .........................................................................................................................................................
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
10 Completa aquestes paraules amb m, n o ny:

abo.....egar
circu....ferncia
e.....viar
i.....mortal
E.....par
e.....portar
co.....fondre
ba.....a
i.....pre.....ta
i.....fermer
11 Llig el text i classifica les paraules en negreta en la graella que hi ha ms avall:

El Roman de Tristany i Isolda s una narraci en vers, escrita al segle XII, que narra una
sublim i trgica histria damor protagonitzada per Tristany, el nebot del rei Marc de Cornualla, i per Isolda, la futura esposa del rei. El rei mana al seu nebot que aparelle una barca
per anar a buscar Isolda a les seues terres. Ell obeeix i, quan es troben tots dos en alta mar,
casualment beuen una poci que far que senamoren perdudament lun de laltre. Ac
comencen les seues desventures per a poder amagar-se del rei Marc.
substantiu
adjectiu
article
verb
preposici
adverbi
12 Escriu les caracterstiques principals de la narraci:

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
13 Assenyala els SN i SV de les oracions segents:

a Maria i Vicent compren caramels de maduixa.
b Ning sabia per qu no quedava llet.
c Ballaran el proper dissabte les meues amigues.
d En aquella fbrica treballa el meu cos Pep.
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
14 Completa la graella segent:

singular
mascul
plural
femen
mascul
femen
abella
actor
llapis
15 Completa amb g, j, tg, tj, x, ix, tx, ig:

a Al barri han posat un restaurant .....ins i un altre de .....apons.
b El ca..... de la taula est ple de madu.....es.
c El rello.....e de la.....untament de .....eraco sha parat.
d La plu.....a que cau sobre la pla.....a .....opar les tovalles.
e .....eroni no vol pujar al co.....e de .....ess.
16 Assenyala les figures retriques que apareixen en les oracions segents:
a Era la font que ms fresca donava laigua de tota la terra.
............................................................................................................................................................................................
b Camina entre polseguera i soroll, corre entre arbres i dolor.

............................................................................................................................................................................................
c De mat ix el sol, de mat canten els ocells i de mat es trenca laverany.

............................................................................................................................................................................................
d Els llums de la teua cara acaronen els meus pensaments.

............................................................................................................................................................................................
17 Qu s una entrevista? Explica les diferncies entre una entrevista informativa i una entrevista
psicolgica o de personalitat:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
18 Busca la paraula primitiva de les paraules derivades segents:

grogor: ...............
pessigolles: ...............
equipament: ...............
naufragar: ...............
remolcador: ...............
tapar: ...............
albergar: ...............
carregar: ...............
serpentejar: ...............
19 Construeix oracions amb SN i SV que continguen les parelles segents:

a llotja, reixa:
............................................................................................................................................................................................
b caputxeta, personatge:
............................................................................................................................................................................................
c migdiada, oratge:
............................................................................................................................................................................................
20 Completa aquestes frases amb articles i determinants possessius. Recorda que en el segon
cas haurs de posar tamb larticle necessari:
a .......institut on volia estudiar s on han anat ..................... amics.
b ..................... professors no solen preocupar-se per qu feu a ..................... hora de divertir-vos.
c Per ................... insistncia de ..................... amics jo tamb vaig assistir a la presentaci del disc.
d No magrada que Neus vinga amb ..................... germ perqu ell sempre intenta ser .....................
protagonista.
21 Completa aquestes paraules amb les grafies corresponents a la essa sorda (s, ss, c, ) i a la
essa sonora (s, z):
caraba.....a
pre.....i
compo.....ar
preco.....
adre.....a
o.....
ga.....ela
di.....onant
camu.....a
dispo.....ici
pro.....eguir
.....quia
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
22 Qu tenen doriginal la novella Tirant lo Blanc i el seu protagonista?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
23 Llig el text i contesta les preguntes:

John Varey Nicholson era estpid. Tanmateix, homes ms estpids que ell sescarxofen al
Parlament, i salaben de ser els autors de la seua prpia distinci. Era de constituci grossa,
fins i tot de xiquet, i tendia a fer una lectura de la vida alegre i superficial. I s possible que
aquesta manera de pensar fra causa original de les seues desgrcies. Ms enll daquesta
possibilitat, la filosofia no diu res de les seues peripcies, i la superstici ens ofereix una explicaci ms senzilla: els dus el detestaven.
ROBERT L. STEVENSON, Les desventures de John Nicholson, Edicions Bromera
a Com es qualifica la vida de John?
............................................................................................................................................................................................
b Quina categoria gramatical sn: estpid, grossa, original i senzilla?

............................................................................................................................................................................................
c Creus que s objectiva la descripci? Raona la resposta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
24 Substitueix els elements subratllats per pronoms:

a El xiquet ha perdut el bal.
............................................................................................................................................................................................
b Dem telefonar als meus pares.

............................................................................................................................................................................................
c Ha donat diners als xiquets.

............................................................................................................................................................................................
d No han volgut comprar caramels.

............................................................................................................................................................................................
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
25 Explica en qu consisteix una enciclopdia electrnica:

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
26 Llig en veu alta aquest dileg i troba-hi exemples dalguns trets bsics de la conversa quotidiana (del discurs oral no formal):
ALUMNE: Bon dia.
PROFESSORA: Entra, jove, entra. Perdona el desordre.
ALUMNE: Si em poguera fer un favor...
PROFESSORA: I tant que s, i tant que s; no vols seure?
ALUMNE: No, no cal. s un moment.
PROFESSORA: B, doncs...
ALUMNE: Em podria deixar un bolgraf, si s tan amable? s que se mha acabat el meu i no puc
acabar un treball que estic fent ac al costat. Dem lil torne sense falta.
PROFESSORA: Amb molt de gust, jove, amb molt de gust, i no cal que em torne res, s un bolgraf
de leditorial Castellnou. En tenim un fum!
ALUMNE: Moltes grcies.
PROFESSORA: Per... per... oh... qu thas fet a la cara?
ALUMNE: No s res...
PROFESSORA: Que ests ferit?
ALUMNE: No. No s res.
PROFESSORA: Ai, assentat, assentat, per favor...! Sho ha fet a lescala, no?, ha caigut per
lescala, veritat? Quina desgrcia, quina desgrcia! Esperat, va vinga, vinga, assentat i
tranquillitzat.
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
27 Completa amb l, ll, tl, tll i ll:

i......egal
......ibre
o......or
ciste......a
ra......a
inte......igncia
bi......et
mi......or
ve......ut
fi......ferro
ame......a
espa......a
28 Torna a escriure aquestes expressions de manera que incloguen els dos sexes:
a Els drets de lhome.
............................................................................................................................................................................................
b Els valencians.
............................................................................................................................................................................................
c Les dones de la neteja.

............................................................................................................................................................................................
d Els professors.
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci inicial
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
29 Dictat:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 1
1 Explica, de manera senzilla i breu, qu sn les funcions del llenguatge i digues quines recordes:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Amb quines funcions pots relacionar els actes comunicatius segents? Justifica les teues
respostes:
Una novella
.................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Un llibre dastronomia
..............................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Un assaig sobre el sentit de la vida
....................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Explica quins sn els gneres literaris i alguna caracterstica de cada un:

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Recorda els quatre parmetres que determinen les diferents variacions lingstiques:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Digues el nom de les lletres per ordre alfabtic:

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Per qu hi ha un accent obert i un accent tancat en valenci?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
7 Completa el fragment segent amb les expressions correctes:

Les oracions que no tenen subjecte sn ........................... i les que no tenen verb, ............................
Les que tenen subjecte i predicat sn ........................... i es poden dividir en ........................... i
............................
8 Explica la diferncia entre les oracions atributives i predicatives.
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 2
1 Analitza quins sn els elements de la comunicaci en la situaci segent:
Veus la retransmissi dun partit de futbol per la televisi.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Indica quines caracterstiques daquest text sn prpies de la comunicaci oral informal:

Pos no s si podrem anar a dinar a ca Llus. Diu que el gos sha fet mal a una cama o no s
on. Total: un rotllo perqu ja... I ara qu? Jo ja mhavia fet plans pa passar la vespr fora de
casa i ara... Que no mescoltes? Eh! Que dic que ja pensava no dinar a casa meua i ara no s
qu fer. Jo ja sho vaig dir: que era millor quedar dissabte... No ens haguera passat a. Tot lo
mn sap que els gossos no prenen mal en dissabte.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Fes una relaci dactivitats comunicatives en qu participes dins lmbit ds acadmic i no

existisquen fora daquest.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Llig atentament aquest fragment de poema i explica si es tracta de poesia lrica, pica o didctica:
Com ressona un buirac ple de sagetes
del ballester en la robusta espatlla,
al peu del niu de sos amors dolcssim
quan ronca la maror de la batalla,
aix avui vora la Tet ressona
ple el castell dArri destocs i llances,
i encara pugen, fent remor de ferro,
cavallers i peons per ses escales:
se nomplen cambres, corredors i porxes,
mentre els corsers renillen en la claustra.
En son palau de Cornell est Guifr
i ac Gentil vigila davanada
si cap ombra atravessa les boscries,
si sencn en lo bosc cap alimara.
buirac: aixa o beina per a

portar-hi les fletxes, carcaix.
Tet: riu que corre entre les comarques del Rossell i lAlta
Cerdanya
alimara: Foguera, especialment la que es fa com a senyal en talaies i altres llocs
elevats.
JACINT VERDAGUER, Canig

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 Explica quines preguntes has de respondre i quines decisions has de prendre en la fase de
planificaci de la preparaci duna intervenci oral formal.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Llig atentament aquest text i justifica de quin tipus de registre lingstic es tracta:
La calor s una forma de manifestaci de lenergia. La seua unitat en el sistema internacional
s la caloria (cal). Sempre flueix des dun cos calent a un altre de fred espontniament, per a
fer-ho a la inversa s necessari aplicar un treball. Aquests dispositius capaos dextraure la
calor dun cos fred i cedir-lo a un de calent o de convertir la calor en una certa quantitat de
treball sn les mquines trmiques.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
7 Escriu el plural daquestes paraules

a assaig
b passeig
c roig
d estoig
e fletxa
f faixa
g pluja
h platja
i boig (pl. fem.)
j moix
8 Completa amb la consonant t o d aquestes paraules:

a latitu
b honesteda
c sequeda
d actitu
e acor
f bonda
g dividen
h salu
i virtu
j inspi
9 Assenyala el verb daquestes oracions i digues de quin tipus sn els complements que
lacompanyen:
a He vist el teu germ al mercat.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Sempre flueix des dun cos calent a un altre de fred espontniament.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Li donar la revista a ta germana.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d No vam trobar aigua a la font del cim.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
e Escolte msica quan treballe.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
10 Explica qu s un geosinnim i posan tres exemples.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 3
1 Llig atentament el text i resol les qestions:
La Lluna s un satllit que gira al voltant de la Terra. Est format per una massa rocallosa,
sense llum prpia, que veiem des del nostre planeta illuminada pel Sol.
La Lluna realitza els mateixos tipus de moviments que la Terra. El de rotaci (en girar sobre si
mateixa) i el de translaci (en girar al voltant de la Terra), amb la peculiaritat que ambds moviments es completen aproximadament en el mateix interval de temps. Com a conseqncia
daix, la Lluna presenta sempre la meteixa part de la superfcie orinetada a la Terra, mentre
que laltra cara queda invisible.
Laspecte que mostra la Lluna canvia contnuament en un interval de 29,5 dies (que s la duraci del mes lunar), a causa de la variaci en la projecci de la llum que rep el Sol, segons el
moviment de la transalci realitzat pel satllit. Les fases de la Lluna corresponen a les diferents
formes que adopta: plena, creixent, minvant i nova.
La Lluna no t atmosfera i els asteroides impacten directament sobre la superfcie i produeixen
nombrosos crters. Durant les nits de lluna plena, amb molt bona visibilitat i amb lajuda duns
prismtics o dun telescopi casol, shi poden observar aquests crters.
Geografia i histria 1r ESO, Castellnou Editora Valenciana
a Creus que s un text propi de lmbit acadmic? Per qu?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Segueix un estil demostratiu o un estil informatiu? Per qu?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Presenta el text les parts tpiques duna exposici acadmica?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Escriu un text en qu expliques les caracterstiques de la poesia popular tradicional.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Descriu la mtrica i la rima daquestes dues quartetes. Digues en quina imatge es basen: expressi figurada, comparaci o hiprbole.
a El festejar damagat
s un viure molt en pena
s com la brasa de foc
que per baix la cendra crema.
b Tota la nit que camine
noms per voret la cara
i ara que estic ac
trobe la porta tancada.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Completa les oracions amb el verb o ladjectiu adequats:

a (encontrar-se/ trobar-se)
Els dos jugadors anaven corrents i amb violncia
Havem perdut la pilota i la darrere la porteria
b (abonar/ adobar)
Ma mare cada mes el preu del menjador.
Aquesta nit han els arbres del meu carrer.
c (precs/ necessari)
Et necessitem ac, s que vingues.
Aquest comps est deteriorat i no s molt .
5 Explica per qu es coneix tamb la varietat estndard duna llengua amb el nom de varietat
comuna.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Escriu en varietat estndard aquestes oracions:

a Va vindre la bfia i se mos va endur a tota la penya al talego.
............................................................................................................................................................................................
b He crompat una cara de maera bona.

............................................................................................................................................................................................
7 Completa el quadre:
mascul singular
femen singular
mascul plural
femen plural
andals
angls
empresa
dansa
plaa
8 Completa amb r o rr les paraules segents:

antieligis
apendre
espec
dines
orquesta
penja-obes
ultrapid
xaampi
9 Escriu aquestes oracions en veu passiva i identifica-hi els subjectes pacients i els complements agents:
a Les bosses de plstic llanades a la mar anihilen milers danimals cada any.
............................................................................................................................................................................................
b Desprs de la temporada de caa, els caadors han abandonat al camp centenars de gossos.
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 4
1 Quines decisions has de prendre sobre la llengua que usars abans de redactar un escrit dirigit
a alg?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Aquesta carta dirigida a la direcci duna revista especialitzada per a donar-se de baixa de
la subscripci no compleix els requisits mnims en la forma i en el contingut. Reescriu-la de
manera que resulte ms adequada i correcta:
Per al director de la revista,
tescric esta carta perqu ja no vull ms la revista que feu. Com que la pagava cada mes pel
banc, anullar el pagament i no me lenvieu ms.
De tot cor
Llus
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 En parelles i visiteu la biblioteca si cal, prepareu el gui inicial dun treball sobre la histria
dInternet o sobre els estils musicals. Dividiu-lo en apartats i subapartats.
4 Llig el poema de Joan Vinyoli i resol les qestions:
EL POETA ADOLESCENT
Per ones de la vida, sense fi,
vers lhoritz daurat de lesperana,
vogava. Noves illes el dest
posava davant meu. Sense recana
del temps deixat, mirava el clar mat,
florit de pures forces.
vogar: Remar
recana: Pesar per fer, haver
fet o haver deixat de fer alguna cosa.
Les hores retrobades, Edicions 62
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
a Per qu es pot afirmar que es tracta de lrica culta i no popular tradicional?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Canvia el ttol del poema per un altre que nindique clarament el tema.
............................................................................................................................................................................................
c Explica el significat de la metfora Noves illes i la personificaci Noves illes/ el dest posava davant meu.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 Explica les diferncies entre un diccionari especialitzat i un de general.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Escriu un exemple de les segents caracterstiques del valenci:

Prdua la -d- de les terminacions -ada, -ador (, ) en el nivell oral.
Terminaci en -e de la 1a persona del present dindicatiu de la 1a conjugaci ().
Reducci a la vocal i en el present dindicatiu dels verbs incoatius com patir: ,
, al contrari que la varietat oriental, en qu es pronuncia la e: segue(i)x.
Terminacions ara, -era, -ira per a limperfet de subjuntiu dels verbs de la I, II i III conjugaci
respectivament (, , ).
7 Completa aquestes paraules amb les consonants b, d, g, p, t, c/qu:
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
ca (1a pers. pres. ind. cabre)

fsti
conce (1a pers. pres. ind. concebre)
magnitu
pedago
cli
quietu
re (conducci per a regar)
temu
itr
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
8 Completa aquestes paraules amb les consonants m, n:

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
imerescut
iportava
cofessi
circuferncia
sptomes
eprendre
safaina
ebalar-se
imunitat
eparar
9 Canvia aquestes oracions a la modalitat indicada:

Modalitat
a Digues quanta gent serem a
sopar.
Interrogativa
b Men vaig al cine, vns amb

mi?
Imperativa o exhortativa
c Voleu anar-vos-en?
Imperativa
d Em fa molt de mal el cap.
Exclamativa
e Que emocionant que ha sigut

la pellcula!
Declarativa
10 Contesta per escrit. Quina s la ra per qu en les rondalles populars apareixen tantes paraules dialectals?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 5
1 Ac tens el titular duna notcia apareguda al diari Avui. Fixat en les tres parts del titular i redacta la possible notcia:
(Avantttol)
Disset aniversari de la reunificaci
(Ttol)
EL LLARG CAM PER FER DELS ALEMANYS
(Subttol)
Ber l n cal cul a que cal dr an 20 anys ms abans que l est i l oest del pas shagin equipar at
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Saps perqu hui en dia tenen tant dxit els diaris gratuts?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Digues a quin subgnere pertany el text segent i raona el perqu:

Joe Bronson va assaborir aquell sopar. El menjar no era refinat, per era bo, i lolor de laire
salat i els estris mariners que el voltaven encara li augmentaven ms la gana. La cabina era
neta i acollidora, i malgrat que no era gran, les comoditats que hi havia el sorprengueren. No hi
havia ni un sol trosset desaprofitat. La taula era plegable, de manera que, quan no sutilitzava,
no ocupava cap lloc. A cada banda, i en part sota coberta, hi havia dues lliteres. Les mantes
estaven plegades, i els dos xicots van seure a menjars damunt dels taulons ben nets duna
llitera. Un fanal mariner de llaut brillant els feia llum, i durant el dia la claror entrava a travs
de quatre ulls de bou, o petits vidres circulars i pesants, que estaven encastats als mampars
de la cabina
Jack London, El creuer del Dazzler, Edicions Bromera (fragment)
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

La histria de la Maria va conmoure profundament Galceran. Tot all que Magister Clavium
li havia explicat resultava tan increble que el seu cervell no era capa dassimilar-ho amb la
claredat necessria.
No s si estic somiant va pensar o el poc vinet que he begut em fa patir allucinacions,
per si dem al mat n me nhe oblidat, escriur aquest conte.
Magister Clavium, que tenia lhabilitat de llegir el pensament, rest una estona escodrinyant-lo.
Al seu rostre es podia entreveure una pinzellada de neguit.
Veig que ets un incrdul, tu! digu el vell un poc molest; per va continuar parlant. Ara de
nit, no s convenient ni segur arribar a la realitat Tingonass; la porta dentrada es troba dins
del bosc inferior i s perills travessar-lo a les fosques... per b, per avui ja hem xarrat prou
acab. Pren aquest cercle de metall i guardal. Vs a casa a dormir i dem a les dotze del
mat tesperar vora riu, sota el pont barroc. Per recorda, no et separes mai del cercle.
JOSEP CHAPA, Tingonass, Tndem edicions (fragment)
a Qui conta la histria?
............................................................................................................................................................................................
b Quin s el tema i largument?

............................................................................................................................................................................................
c Quins personatges apareixen?

............................................................................................................................................................................................
d Per qu no era segur arribar a la realitat?

............................................................................................................................................................................................
5 Ets partidari del plurilingisme a la societat actual? Raona la resposta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Accentua els mots que ho necessiten:

a
b
c
d
pius
traduirem
pero
examens
e produir
f contarindicar
g platan
h taronja
i pais
j vei
k examen
l coneixer
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Posa els accents i les diresis que calguen en el text:

Participa en daltres expedicions. Ja comenava a veure-ho clar. A can Tin es treballava per
vendre o es feia dintermediari. Aquell aiguardent devia ser pagat a pes dor pels contrabandistes arabs, els quals despres lescamparien entre els negres sudanesos i daltre paisos veins,
tan pobres desperit que no tenien fora de voluntat per deixar dadquirir el licor a canvi de
lesfor que exigien els seus miserables conreus i els seus ramats tan esquifits.
Pero hi havia mes. De vegades, en lloc de maritza, Pere, amb camio, transportava armes. Armes que arribaven a la Ciutat de Ti de mica en mica, amb helicopter, i que passaven a poder
dels mercaders arabs.
JoaquimCar b, La casa sota la sorra, Bromera-Columna (fragment)
8 Escriu una oraci amb present atemporal, una amb present histric i una altra amb present de
valor de futur.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
9 Escriu cinc mots pertanyents a cada un dels camps semntics segents:

a vehicles: , , , , .
b restaurant: , , , , .
c camins: , , , , .
10 Escriu com a mnim tres mots de la mateixa famlia lxica dels mots segents:
a blau: , , , , .
b casa: , , , , .
c aigua: , , , , .
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 6
1 Digues quines parts sol tindre una entrevista i explica-les de manera breu.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Explica els diferents tipus de narrador que pots trobar als relats.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................

A la Mnica, per exemple, li agradava un de tercer. Es deia Andreu. Fora ben plantat, per
tampoc era per llanar les campanes al vol, perqu noms pensava en el futbol i les motos, o
si ms no aix s el que deia la Maria, que coneixia la seva germana, perqu havien fet amistat en una excursi de la catequesi, i que li va explicar que tenia lhabitaci empaperada amb
fotos i psters dun tal Guardiola que el tal Guardiola estava com un Du, tot sigui dit que
xutava molt b la pilota. Com si xutar la pilota fos la cosa ms important del mn.
CARLOS MOSTEIRO, Manual dinstruccions per a estimar la Irene, La Galera/Tndem (fragment)
a Quin tipus de narrador hi ha en el text?
............................................................................................................................................................................................
b Quines coses agradaven a lAndreu?

............................................................................................................................................................................................
c Qui coneixia la germana dAndreu i com la conegu?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d Quin s el tema del fragment?

............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Desprs de llegir el text contesta les preguntes:

El ms meravells del cas bioenergtic fou que uns senzills adhesius rodons de preu mdic
amb set cercles concntrics a la part ms exterior i dos quadrats capiculats amb una creu al
mig situats al centre de ladhesiu, tot de colors verds, contrarestaven amb eficcia segons
el metge totes les possibles energies negatives que, amb tota seguretat, produa la casa on
aleshores vivia Noa. Desprs dhaver posat una trentena dadhesius a les parets, sota el llit, al
terra dalgunes habitacions i sota la taula de lordinador, ja podia dormir tranquilla.
a Eren cars els adhesius?
............................................................................................................................................................................................
b A quin subgnere novellstic pertany el fragment?

............................................................................................................................................................................................
c Per qu pot dormir tranquilla Noa?

............................................................................................................................................................................................
d Quin s lespai del fragment?

............................................................................................................................................................................................
5 Explica el concepte intercomprensi romnica.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Ac tens una srie de mots en cinc llenges romniques que sn sinnims, relacionals:
catal
itali
portugus
francs
castell
menjador
parlare
fazer
taureau
escribir
bou
fare
sala de jantar
faire
hablar
cotxe
scrivere
carro
crire
coche
parlar
cocchio
escrever
salle manger
hacer
fer
sala da pranzo
touro
parler
toro
escriure
toro
falar
voiture
comedor
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Escriu un sinnim de les paraules en negreta del poema:

SILENCI
SILENCI. Quin delit
la soledat curulla
de tremolins de fulla,
de somnis i doblit!
Pletrica la nit
on el misteri habita
ens mostra sa collita
destels i serenor.
Silenci. La claror
tot somni foragita!
BERNAT ARTOLA, Antologia potica, Consell Valenci de Cultura
a
b
c
d
somnis:
pletrica:
habita:
serenor:
.
.
.
.
8 Completa la recepta amb el connectors segents: desprs, per acabar, a continuaci, tot
seguit i primer:
Coca de tomaca
heu de buscar un atifell i posar-hi 1 kg de farina i un poc de rent. Tamb afegiu una mica daigua. ho barregeu tot com si anareu a pastar fang i poseu
uns 20 cl doli doliva, i seguiu remenant la pasta. , quan la pasta estiga ben
treballada cal deixar-la uns 20 minuts en latifell perqu fermente.
fregiu, tomaca, pebreres, pinyons i tonyina durant 20 minuts. Una vegada

fermentada la pasta, lesteneu sobre una llanda, de manera que la pasta quede ben fineta.
escampeu per damunt la pasta, la mescla fregida de tomaca i la resta

dingredients. Poseu la llanda al forn durant 25 minuts a uns 240 graus. Bon profit!
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
9 Ac tens una srie de definicions, mira si saps a quina paraula es refereixen:

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
Que t els cabells rojos: .

Persones que parlen valenci: .
El que fa 22: .
Com un paraigua i sempra quan anem a la platja: .
Salsa feta amb all xafats i oli: .
Fsic i qumic: .
La meitat de 400: .
Entre el nord i lest: .
Qui va desprs del director: .
Eina emprada per a comptar gotes: .
10 Relaciona un mot de cada columna i forma huit paraules compostes. Alerta que algunes duen
guionet i unes altres no:
a
b
c
d
e
f
g
h
udio
penja
escura
para
foto
passa
fil
guarda
sol
bosc
robes
cpia
vaixelles
visual
port
ferro
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 7
1 Llig larticle dopini que tens a continuaci i contesta les preguntes:
Passarelles anorxiques
La paraula anorxia no fa referncia a una forma extrema de primor i prou, sin que s el
nom duna malaltia atro que t uns efectes fsics i psquics sovint irreversibles. Els dos nus
duna jove malalta danorxia, corresponents a la publicitat duna marca de roba italiana, han
provocat un enorme enrenou, i segurament en aquest cas, ms que en cap altre, res s absolutament negre ni difanament blanc. s cert que les fotografies dIsabelle Caro sn ms
una descrrega elctrica que un exercici esttic, per potser la lluita contra la plaga no admet
camins intermedis, sin sacsejades que posin fora de perill els joves de temptacions autodestructives. Seria pura ingenutat suposar que Oliviero Toscani, el fotgraf autor de la campanya,
lha dissenyat sense pensar en la quota de popularitat que li procuren unes imatges escandaloses. Per tamb seria duna ceguesa absoluta negar algun efecte dissuasori a la publicitat
que omple els carrers dItlia. Davant duna moda promotora duna primor esqueltica, de
talles impossibles mostrades massivament per tots els mitjans, especialment els audiovisuals,
la tcnica de limpacte rotund, sense defensa possible, sembla una de les poques frmules
eficaces per neutralitzar el fenomen de les passarelles anorxiques, llevat dhonroses excepcions com la Cibeles. En qualsevol cas, resulta bastant ms escandals el silenci omins dels
gestors de molts certmens de moda, que estan lluny de sentir cap preocupaci pels estndards de salut dels nostres joves, que loportunisme publicitari. El primer afavoreix lextensi
de la plaga; el segon pot servir per rescatar-ne alguns del desastre.
El Peridico de Catalunya, 27-9-2007
a Penses que s interessant el tema? Per qu?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Quina opini t lautor sobre lanorxia de les models?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Hi ests dacord amb lautor? Raona la resposta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 A partir de la notcia redacta un article dopini dunes 10 o 15 lnies:

DESENES DE MILERS DALUMNES NO PODEN ESTUDIAR EN VALENCI PER MANCA DOFERTA
SEGONS UN ESTUDI DESCOLA VALENCIANA, LA MATRCULA EN VALENCI SUPERARIA ELS 220.000 ALUMNES DAC
A CINC ANYS
Ms de 93.000 alumnes del Pas Valenci no poden estudiar en valenci per manca doferta
densenyament en aquesta llengua. Aquesta s una de les conclusions dun estudi sobre la
demanda densenyament en valenci per al curs vinent, presentat per Escola Valenciana-Federaci dAssociacions per la Llengua (FEV). El document tamb revela que, si els pares que
ho desitgen poguessin matricular els seus fills en valenci, dac a cinc anys hi hauria 220.000
alumnes matriculats, en lloc dels 128.000 actuals.
Vilaweb 6-6-2008
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

Es van obrir les portes del tren i va pujar amb pas alegre les quatre escales que separaven
el vag de landana, segu a la meteixa butaca de sempre, al costat de la finestra des don,
amb la carpeta damunt dels genolls i la mirada perduda, guaitava els terrats de les cases del
poble.
Sempre feia el mateix trajecte per tornar a casa i les cares de les persones que jeien vora seu
ja li resultaven familiars, malgrat tot no li semblava avorrit, li agradava observar-los i imaginar
com devia ser la seva vida, qu els esperava a fora daquells vagons de tren on compartien,
ni que fos inconscientment, una estona del seu temps.
Davant seu sempre hi havia la mateixa dona: cabells llargs, posat elegant, maleta de pell, semblava amable i sabia que es deia Carme perqu feia uns dies ho havia sentit en una conversa
telefnica, sovint solia treballar amb el porttil damunt els genolls al mateix temps que parlava
enrgicament pel telfon mbil; potser la gent pensava que era una dona massa atrafegada,
a ella, per, li agradava, la feia sentir viva malgrat no conixer-la.
A laltra banda del vag, hi havia dues persones ms, amb vides molt diferents per ambdues
apassionants, una delles era un home gran, devia tenir una mica ms de setanta anys, i li
semblava tan entranyable... acostumava a anar sol, per tenia un somriure contagis que
lacompanyava fins i tot en els dies ms grisos. Aquell dia, per, anava amb dos menuts que
lescoltaven atentament; ella supos que eren els seus nts i que aquell dia havien baixat a
ciutat per fer-li companyia una estona, de tan en tant se la miraven i somreien tmidament esperant una ganyota que els fes riure a tots tres junts.
Una vida ben diferent duia la noia que baixava una parada abans que ella, era menuda i amb
uns cabells rossos que combinaven perfectament amb el blau cel dels seus ulls, era alemanya o el seu cognom ho semblava, ho havia pogut endevinar grcies a letiqueta del llibre que
sempre duia al damunt Els ponts de Maddison, ella tamb lhavia llegit i li havia semblat una
histria damor preciosa; pens que al cap dun temps la tornaria a llegir. Li semblava molt
romntica i a vegades es quedava bocabadada mirant com els arbres, que en arribar a la ciutat es convertien en torres delectricitat, passaven rpidament sense tenir temps de comptarlos, es perdia en els seus pensaments, en les seves reflexions, en definitiva en el seu mn i
de tan en tant deixava anar un somriure i fins i tot, algun cop, una llgrima tmida li regalimava
galta avall. Algun dia li hagus agradat preguntar-li qu li passava per no gosava perqu preferia quedar-se amb la vida que ella imaginava.
Aquella tarda, va veure que la diferncia entre ella i aquestes tres persones en que es fixava
de dilluns a divendres no era tanta, persones connectades a la vida, a la seva prpia vida, i a
la vegada dins aquell assolellat vag de tren durant uns minuts al dia a la vida daquella noia
ajaguda amb la carpeta als genolls.
Vctor Catal , Relats en catal [en lnia]
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
a Quin s lespai del relat?

............................................................................................................................................................................................
b Quin s el tema de la narraci?

............................................................................................................................................................................................
c Com era lhome gran de laltra banda del vag?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d A quina conclusi arriba la protagonista?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Fes un esquema del text segent:

El fet de fer servir alternativament dues llenges sanomenar bilingisme i les persones implicades, bilinges. Aquells casos de desviaci de les normes de qualsevol de les dues llenges que ocorren en la parla dels bilinges com a resultat de la seua familiaritat amb ms
duna llengua, s a dir, com a resultat del contacte lingstic, seran denominats fenmens
dinterferncia. Sn aquests fenmens de la parla i el seu impacte sobre les normes de cadascuna de les llenges exposades al contacte, que criden linters del lingista.
El terme interferncia implica la nova disposici de patrons que resulta de la introducci
delements estrangers en els dominis ms profundament estructurats de la llengua, com ara
la major part del sistema fonolgic, una gran part de la morfologia i la sintaxi, i algunes rees
del vocabulari.
Ur iel Weinr eich, Llenges en contacte, Bromera
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Explica el procs de substituci lingstica.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Posa cometes on calga:

a En el llibre de tercer dESO, en el captol Les llenges al mn, es parla de la nostra realitat
lingstica.
b Aquest ttol El recurs hdric a lfrica no s el ms escaient per a la conferncia de dem.
c He publicat un llibre de poesia a la collecci Lesguard de leditorial Horta Nord.
d Ma mare sempre em diu: si no estudies no aprovars.
e Quantes connotacions que t el mot llibertat!
7 Fes una llista de connectors que marquen les relacions segents entre els pargrafs:
a
b
c
d
e
Encetar un tema nou: .........................................................................................................................................

Continuar sobre el mateix punt: .....................................................................................................................
Resumir: ...................................................................................................................................................................
Acabar: ......................................................................................................................................................................
Posar mfasi: .........................................................................................................................................................
8 Escull quin s el connector que ms conv en cada cas:

laplicaci de la teoria a la prctica quant a la redacci, incorpora els criteris per
a una millor lectura. (Duna banda, Pel que fa a, Ats que, Ara b).
b Els textos curts tamb han de tenir la seua organitzaci, siga ms modesta. (s
a dir, quant a, no obstant aix, encara que).
c s important que la pgina i el pargraf tinga bona imatge i inviten a llegir , la
recomanaci ms adequada s que cada plana tinga entre tres i huit pargrafs, i que cada
un tinga entre tres i quatre frases. (tot i que, per aix, ja que, com s ara).
d El text seria ms clar si es fera ms obvi lordre o, , si lestructura sexplicar al
comenament. (encara que, per tant, considerant que, per exemple).
a
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
9 Escriu dos cohipnims i lhipernim de:

cohipnim
cohipnim
hipernim
verd
clavell
Sol
om
10 Relaciona, de la llista segent, els hipernims i els hipnims que formen parella:
a calat
b taronja
c encisam
d cnid
e
f
g
h
verdura
bolgraf
herba
peix
i
j
k
l
biela
espardenyes
llop
gram
m
n
o
p
bicicleta
clementina
estoig
llu
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 8
1 Escriu la conversa quotidiana que es produiria en la situaci comunicativa segent:
La conversa es produeix entre el pare i el fill. El pare vol que el fill deixe de parlar en el xat
perqu fa ms de dues hores que est connectat i est en poca dexmens. El fill li diu que
ara acaba. El pare continua insistint. El fill li torna a dir que ja va, que est acomiadant-se. El
pare li apaga lordinador. Lenvia a estudiar a la seua habitaci. El fill molt enfadat recrimina al
pare que el deixe tranquil.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Explica quines sn les caracterstiques bsiques de les comunicacions orals informals. Posan
exemples de la conversa que has escrit en lactivitat anterior.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Explica els tres tipus de text que podem diferenciar en una obra de teatre.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 En qu es diferencia el teatre de la novella?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 Defineix el concepte dactitud lingstica.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Escriu les interrogacions, les exclamacions i els punts suspensius que falten en aquest fragment de text teatral:
Escena 3
En el campament
(KAY, A M B LA RM A D URA
GINEBRA. KAY LLUITA COM
NOVA , E ST P RA CTICA NT A M B LE SP A SA .
ARTS
E SCRIU UNA CA RTA D A M OR A
SI LE NVOLTA RA UN GRUP D E NE M ICS .)
KAY: VE NIU D UN E N UN COVA RD S AH , TRA D OR, A QUE STA NO TE LE SP E RA VE S ! VOLS TA STA R E L M E U A CE R?

PA RA M SI P OTS A QUE ST M OLINE T AH MHA S FE RIT! HO P A GA R S CA R ARTS , ARTS , A JUD A M , SN
QUA TRE CONTRA M I .
ARTS: JA HI VA IG
KAY: DE P RE SSA , ARTS , NO P UC M S
ARTS: QUE P E SA T QUE E TS , KA Y AAAAAAHHHHHH! JA E ST I A RA CA LM A T, QUE NO E M D E IX E S
CONCE NTRA R-M E
KAY: COM QUE JA E ST
ARTS: LHA N VISTA I HA N FUGIT E SP A NTA TS . EST S SA LVA T.
KAY: AIX D E F CIL
ARTS: S.
KAY: PE R JO NO VULL SA LVA R-M E . JO VULL LLUITA R.
ARTS: PE R A QU
KAY: PE R A QU DE S QUE E L P A RE VA FRA CA SSA R E N VOLE R E X TRA URE LE SP A SA D E LA P E D RA , S HA E NCA B OTA T QUE HO INTE NTE JO . AIX QUE HE D E P RA CTICA R. HE D E X TRA URE EX CA LIB UR.
ARTS: MOLT B , P E R FE S -HO E N SILE NCI, P E R FA VOR
KAY: EST S M OLT E STRA NY
ARTS: AD ORA D A GINE B RA ESTIM A D A GINE B RA QU P OSE KA Y, A D ORA D A O E STIM A D A
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Escriu en la graella el participi i el gerundi dels infinitius segents:

infinitiu
participi
gerundi
aparixer
vendre
cabre
resoldre
rebre
parlar
escriure
confondre
ploure
8 Digues quines frases de gerundi sn correctes i corregeix les incorrectes:

a Sempre tindran mal de ventre, menjant tan de pressa.
............................................................................................................................................................................................
b Va fer molta propaganda de la pellcula aconseguint que hi anaren molts espectadors.

............................................................................................................................................................................................
c Ens podem trobar eixint del concert.

............................................................................................................................................................................................
d La pluja va deixar el camp impracticable quedant susps el partit.

............................................................................................................................................................................................
e Escrivim una carta exposant les nostres queixes.

............................................................................................................................................................................................
f Feu-nos saber la vostra opini telefonant a lentitat.

............................................................................................................................................................................................
9 Quina relaci hi ha entre aquestes paraules?

anar i tornar
tot i res
comprar i vendre
............................................................................................................................................................................................
10 Escriu lantnim de les paraules segents:

a simptic/simptica
b alegre
c comprador/compradora
d estalviador/estalviadora
e prudent
f seris/seriosa
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 9
1 Pensa dues situacions diferents de comunicaci per a un mateix contingut, una de formal i una
altra dinformal de manera que, en el primer cas, parlem dun avs, i en el segon, duna nota.
2 Redacta la nota i lavs que es corresponga a les situacions anteriors.
3 Torna a escriure la nota anterior, per ara amb el llenguatge dels SMS.
4 Explica en qu es diferencia una nota formal duna nota informal.
5 Explica quina particularitat t una paraula polismica?
6 Escriu el significat que tenen les paraules subratllades en cada frase:
a
b
c
d
El meu gat Moix ala la cua quan est content.

El meu gat ala el cotxe quan punxe una roda.
El banc de peixos costa molt de controlar.
El banc no controla els prstecs del clients.
7 Relaciona cada accepci de les paraules ull i cap amb la frase que lexemplifique:
1. rgan que serveix per a mirar i veure.
2. Part del cos situada damunt del coll.
3. Mirada o vista.
4. Capacitat per a pensar o per a recordar.
5. Persona que dirigeix una organitzaci.
7. Brot que ix duna planta i origina noves branques.
8. Punt de terra que entra mar endins.
a
b
c
d
e
f
g
No pense llevar-te els ulls de damunt.

Maria t una cap molt comprensiva.
La figuera t uns caps molt tendres.
El cap de la Nao s impressionant.
Els oculistes curen malalties dels ulls.
Joan t un cap privilegiat per a les llenges.
Desprs descoltar-lo tinc dolor de cap.
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
8 Escriu les comes, els punts i seguit i els punts a part que falten en aquest text.
Un taur lataca al seu dormitori
Londres.- Sam Hawthorne un adolescent britnic de 14 anys potser ha viscut lescena ms
recargolada i alhora ms espantosa que qualsevol puga imaginar fa algunes nits Hawthorne
passejava somnmbul per casa seua quan sense adonar-se la seua cara va colpejar la mandbula dun taur que decora una de les habitacions amb tan mala sort que part de lhorrible
dentadura se li va clavar en la galta la seua mare es va despertar sobresaltada pels crits i quan
va anar corrent al dormitori es va trobar amb la dantesca escena el seu fill tenia la dentadura
de lesqual clavada a la seua cara i sagnava molt segons publica Metro.co.uk. afortunadament
a Sam noms li ha quedat una petita cicatriu al seu rostre encara que segurament el record li
ha quedat gravat per tot la seua vida
El Punt, 27-05-2008
9 Colloqueu aquestes expressions de lloc i de temps en els espais en blanc.
Hui, quan, dem, all, desprs, ac
a
b
c
d
e
f
Trobarem ms exemples , en aquest article.

Ens veurem , en aquella ciutat.
ha plogut molt.
Tots els grups de segon anirem al teatre
Conv saber van ocrrer els fets.
de dir-li-ho tu va canviar dopini.
10 Ompli els buits amb els demostratius que corresponga:

aix, esta/aquesta, aquella, eixe/aqueix, a
a
b
c
d
e
En casa, dinem a la una.

El mort li diu al degollat: Qui tha fet forat?
Ell du perqu no ha trobat altra cosa.
que est passant, qu vol dir?
Et recordes d casa de qu et vaig parlar ahir?
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 10
1 Llig el correu electrnic segent i respon:
De: joel190@grn.es
Per a: marcelgg@hotmail.com
Enviat: dilluns, 8 de novembre 2004 22:35
Assumpte: Ei, qu expliques??
Espero que em juris pel que ms vulguis que no dirs res a ning de tot el que texplicar ara.
Si ho expliques, mai ms no et mirar a la cara ni et parlar.
Ja est. Ja ests avisat.
Laltre dia em preguntaves si tot va b. Doncs no. No hi va. Tinc por, Marcel, i no s a qui dirho. I, mira, escrivint-te a tu, em sembla que em sentir millor. Hi ets? No et pots pas connectar
a lMSN? Tespero. Diguem alguna cosa, please.
a
b
c
d
e
Quines parts hi distingeixes?

Quina relaci sestableix entre els interlocutors?
En quin tipus registre est escrit?
Quina informaci implcita hi ha en aquest correu?
Quina diferncia hi ha entre el correu electrnic i lMSM? Qu pretn aconseguir amb aix
Joel?
2 Llig aquest fragment extret del Diari lila de Carlota de Gemma Lienas.
Lvia mha tornat a enviar un missatge electrnic. s la primera de les cartes que mha proms. Diu aix:
Hola,
Sc la Yu Xian i visc a la Xina. Els meus pares sn camperols. Tenen algunes terres on conreen
arrs. Tinc un germ de quinze anys que encara va a lescola. Jo en tinc dotze, i noms vaig
poder anar-hi durant dos anys. Per aquesta ra no s llegir ni escriure, li he de dictar aquesta
carta al meu germ. De fet, a la Xina, no en saben una de cada tres nenes. En canvi, entre els
nens, noms un de cada deu no en sap.
Les nenes camperoles com jo sovint ens hem de quedar a casa a ocupar-nos dels germans.
Jo tinc cura de Obu Ya, el meu germanet de tres anys.
Els meus pares sempre es queixen dhaver-me tingut. Diuen que, al camp, com ms fills mascles tens, ms ric pots esdevenir. Per que les filles noms som una crrega econmica. Ho
diuen perqu quan em case, me nanir a viure a casa dels pares del meu marit i treballar els
camps per a ells.
Noms falten uns tres anys perqu el meu pare em venga a un home ms gran que jo, amb
qui em veur obligada a casar-me.
Gemma Lienas, Diari lila de Carlota
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
a Quines diferncies hi ha entre aquest correu electrnic i el que hem llegit en lactivitat 1?
b Identifica en el text les parts de la carta.
c En una carta enviada a travs del correu electrnic, cal escriure la data? Raona la resposta.
d Escriu una carta de resposta.
3 Explica tots els recursos amb qu treballen els actors i les actrius en el teatre.
4 Escriu tres aspectes positius de la biblioteca virtual i tres de la biblioteca tradicional.
5 Per qu el llenguatge s sexista?
6 Torna a escriure el text amb els signes de puntuaci que hi vagen b.
Estimada doctora Ann
Estic grossa i sobretot els xics minsulten sovint a linstitut i jo sc molt callada i molt introvertida i el maltractament em deprimeix i mirrita no s qu fer una jove de 14 anys
Estimada grossa i maltractada Aquest maltractament s totalment inacceptable procura que
no et deprimesca sobretot perqu la gent tendeix a menjar ms com ms deprimida es troba
podria ajudar-te contar-ho a alg com ara a una bona amiga al pare o a la mare a un professor
o al metge ja que estic segura que ho comprendrien mentrestant si vols pots actuar sobre
el pes no timposes cap dieta estricta perqu no podrs mantenir-la i aleshores et trobars
ms deprimida si comences a recuperar el pes una altra vegada la manera ms senzilla de
comenar s reduir el menjar greixs com ara les crelles fregides la mantega i el formatge procura menjar ms fruita i verdures (cinc racions al dia) no mpligues el plat a caramull comena
ja i alhora procura fer ms exercici res excepcional sin coses com ara caminar de pressa anar
amb bicicleta nadar etc prova de fer exercici cada dia es recomana fer-ne uns 20-30 minuts
diaris aquest exercici tajudar tamb a llevar-te la depressi
ALAIN MACFARLAINE & ANN MACPHERSON, Bullynig. Quan els joves sn vctimes i agressors
7 Subratlla el complement directe de les frases segents i substitueix-lo pels pronoms febles
corresponents:
a
b
c
d
e
T els vestits molt nous

Va posar el llibre damunt de la taula del professor.
No trobe les ulleres.
Tanca la porta!
Fu lexamen per a dem.
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
8 Subratlla el complement indirecte de les frases segents i substitueix-lo pels pronoms febles
corresponents:
a
b
c
d
e
Totes les setmanes el professorat feia exmens a lalumnat.

Compra les entrades als jugadors!
Han comprat molts regals per a les artistes.
Ja hem donat les llibretes a les alumnes que no en tenien.
Explica al xiquet la lli.
9 Assenyala el procediment de variaci lxica que hi ha en aquests textos:

a Un pintor que pintava agenollat s lautor nic de la volta policromada de les coves
dAltamira. El pintor dAltamira va limitar a pintar lobra ms important de lart rupestre.
b Trobaren un cotxe en un descampat. Lautombil estava obert i tenia les rodes punxades.
Lnica cosa que podia fer era telefonar a una grua perqu traslladara el vehicle a un taller
c Tinc dos fills, dos gats, un gos, tres peixos i un conill. Amb els xiquets les coses van prou
b, per els animals em donen molts problemes.
Avaluaci contnua
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
UNITAT 11
1 Quina estructura sol tindre una carta personal.
2 En quines de les situacions segents usaries un informe, una carta personal o cap dels dos?
a
b
c
d
Comentar a un amic qu has fet durant lestiu

Comentar alguns aspectes sobre la marxa del curs
Demanar a ladministraci ms illuminaci per al teu carrer
Explicar a ladministraci que els llums del teu carrer no funcionen
3 Explica, en un breu informe, quins sn els avantatges de la variaci lingstica i cultural.

4 Explica, dels grups de termes segents, quins es refereixen al punt darticulaci i quins al
mode darticulaci.
a Bilabial, labiodental, dental, alveolar, palatal i velar.
b Oclusiva, fricativa, africada, rtica, lateral i nasal.
5 Qu sn els interrogatius? Posan alguns exemples.
6 Quina diferncia hi ha entre dues paraules homnimes i una paraula polismica.
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1 Llig aquest text en veu alta i resol les qestions:

La invenci de la impremta al final del segle xv va suposar una vertadera revoluci que va
transformar molts aspectes de la societat. Els llibres es van abaratir, perqu va ser possible imprimir en poc de temps un nombre ampli dexemplars, i va augmentar la informaci disponible.
Va sorgir aix una nova massa de lectors i es van desenvolupar formes de lectura diferents de
les que havien existit fins aqueix moment (lectura individual i silenciosa, enfront de la tradicional
lectura collectiva en veu alta). La cultura es va democratitzar: va arribar a ms persones que
van poder saber, pensar, opinar... Moltes coses van canviar: es van transformar les relacions
entre mestres i deixebles, van sorgir nous treballs i va crixer linters per la cultura, la qual cosa
va fer possible lavan cientfic i la gestaci de la nova societat renaixentista. En lactualitat, des
de fa unes dcades, assistim a una nova revoluci cultural, que pot comparar-se amb aquell
moment de la invenci de la impremta, per que s qualitativament diferent. Lavan espectacular de les noves tecnologies afecta tots els camps de lactivitat humana: el mn de la llar, del
treball, de lescola, de les relacions personals... Perqu mai, en cap altra poca, lsser hum
ha tingut la possibilitat daccedir a tanta informaci com en lactual moment histric.
a A qu es refereix el text quan diu que assistim a una nova revoluci cultural?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Escriu una expressi sinnima de revoluci cultural.

............................................................................................................................................................................................
c Quins aspectes de la societat actual estan canviant?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d Quin registre utilitza lautor per a escriure el text? A quin mbit ds pertany?
............................................................................................................................................................................................
2 Copia les formes verbals que apareixen en el text anterior i digues a quin temps pertanyen:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Explica a la classe quins autors coneixes que hagen escrit la seua obra en valenci i dnan
una informaci breu.
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Explica quins gneres literaris coneixes i quines en sn les caracterstiques fonamentals:

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 Accentua els mots del text segent que ho necessiten i resol les qestions:
A penes cabiem en el riurau de la caseta. Erem quinze persones adultes i tres criatures movent-nos amunt i avall mentre sacabava de coure el guisat de corder que Abdul havia cuinat
per a tots. Laroma de les especies que hi havia posat ens arribava intens i despertava la gana.
Entretant, Baltasar i jo vam preparar les amanides amb verdures acabades de collir de lhortet,
mentre la meua germana i Maria paraven taula. Vicent ajudava ma mare en lacabament
dunes coques i el pare treia uns aperitius per a tots. Ens sentiem alegres i el dia, amb un sol
esplendid i el cel dun blau impecable, acompanyava el nostre content. Teniem diverses coses
per celebrar; duna banda, la rapida recuperacio de la mare despres de loperacio de pelvis;
de laltra lalta de lhospital que acabaven de donar al senyor Fillol despres del seu curt pero
dur segrest.
Car me Miquel , Lamenaa de les grues, Edicions Bromera
a Assenyala les categories gramaticals que conegues en loraci segent:
Laroma de les espcies que hi havia posat ens arribava intens i despertava la gana.
............................................................................................................................................................................................
b Reescriu loraci anterior, per substituint les paraules que pugues per antnims.
............................................................................................................................................................................................
c Busca en el diccionari el significat de les paraules segents.

riurau: ........................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................
pelvis:
........................................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................................................
6 Separa les sllabes de les paraules segents:

literatura: .............................
periodisme: .........................
collecta: .............................
composici: ........................
notcia: ................................
aigualit: ................................
biologia: .................................
occit: ....................................
reportatge: ............................
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Llig aquest text de Cerver de Girona i contesta les qestions:

No prengueu el fals marit,
Jana delicada.
No prengueu el perjur,
que s un neci maleducat,
Jana delicada.
No prengueu el mal marit,
que s neci i sadorm,
Jana delicada.
Que s un neci i ignorant,
no siga amat per vs,
Jana delicada.
Que s un neci i sadorm,

no jaga amb vs al llit,
Jana delicada.
Que no siga amat per vs,
val ms aquell que teniu secret,
Jana delicada.
No jaga amb vs al llit,
ms us hi valdr lamic,
Jana delicada.
a A quin gnere textual pertany aquesta composici? Raona la resposta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Lautor vol casar-se amb Jana? Raona la resposta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Busca un sinnim de les paraules que estan marcades en negreta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
8 Senyala els substantius i els adjectius del text anterior i classificals segons la graella:
Aguts
Plans
Esdrixols
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
9 Escriu el nom de tres peridics que conegues. Quin tipus dinformaci donen?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
10 Llig el text i resol les qestions:

El burgs es considerava a ell mateix com una persona lliure que es guanyava el pa amb el seu
esfor i no volia sentir-se obligat amb el senyor feudal. Vivia dels diners i posava el seu orgull
en lhabilitat personal per a aconseguir-ne i fer-los crixer. Van aparixer els bancs i el comer
a gran escala. Els burgesos van acabar imposant la seua manera dentendre el mn. Vivien
a les ciutats on treballaven i on tamb es volien divertir. Aquells que aconseguiren acumular
riquesa esdevingueren autntics oligarques que controlaven el govern municipal.
a Indica els complements directes i indirectes que hi ha en el text.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Quin tipus de text s? Justifica la resposta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
11 Completa les frases fent servir lapostrofaci o la contracci:

a
b
c
d
e
f
Estn la camisa teu germ a ombra.

Dem vindrem camp desports per a jugar 11 campionat de futbol.
Pujarem avi per anar a Anglaterra.
Els xiquets juguen carrer Om.
He anat a metge perqu em feia mal la panxa.
Caminant passeig em vaig trobar home bosses.
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
12 Escriu correctament les paraules compostes:

parar+fangs:
desps+anit:
sorra+moll:
sud+americ:
socio+econmic:
pl+roig:
vint+tres:
comptar+revolucions:
xano+xano:
sots+secretari:
13 Escriu el mot primitiu de les paraules segents:

enreixat:
capalera:
llimonada:
peixateria:
engrossir:
pineda:
manipular:
altura:
albereda:
embogir:
verds:
besavi:
plugim
textual:
rojor:
camiseta:
14 Separa les sllabes daquestes oracions:

La barqueta a laigua, la palla a la muntanya.
............................................................................................................................................................................................
Ladolescncia t accions innates: admirar els cotxes i ignorar els besavis.

............................................................................................................................................................................................
15 Corregeix els barbarismes segents i fes frases amb les formes correctes:
cenicero:
............................................................................................................................................................................................
flequillo:
............................................................................................................................................................................................
jarabe:
............................................................................................................................................................................................
lema:
............................................................................................................................................................................................
sombrero:
............................................................................................................................................................................................
16 Relaciona cada gnere amb el tipus de text corresponent:

dileg
xat
telefonada
carta
dileg teatral
entrevista
missatge de mbil
Text conversacional oral
Text conversacional escrit
Avaluaci nal
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
17 Llig el fragment del sainet que tens a continuaci i contesta les preguntes:
MARIANO: Y D E IX A NT A S P E R A RA :
QUIN M A L E S E IX E TA N M A L,
QU E S fiCA P E R UN CA M A L,
P E R LO COS , E N LA CA RA ,
Y NO S VE U , Y A IX S A P E GA
Y E S P RE SE NTA LO M ILLOR,
Y NO HI NINGUN D OTOR
QU E L HA CHA VIST NI E L CONE GA ?
SE R
FA M
? SE R N
LE S GUE RRE S ,
LA M A LD A D D E LE S CHE NTS ?
Y NO
HI B LSE M S NI UNGE NTS ,
NI CRIE N HE RB E S LE S TE RRE S ?
POS P E RQU S CA LFE N E L CA O

E N mopaties ni enderdos?
B, b, b! Tots son muy lerdos,
y el que mes sap... manco sap.
Roig i Civer a, En la plaa de bous o una hora de quarantena, (fragment)
a De qu parla Mariano?
............................................................................................................................................................................................
b Saps qu vol dir mopaties?

............................................................................................................................................................................................
c A quina conclusi arriba Mariano?

............................................................................................................................................................................................
18 Dictat:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Avaluaci formativa full de seguiment

Alumnes
Unitat
Avaluaci inicial
Solucionari
1 Emissor receptor, canal, codi, context i missatge. Resposta oberta.

2 aixada, coliflor, estmac, farmcia, mocador, soca, tristor, zebra.
3 a Els-lla-drucs-del-gos-em-van-des-per-tar-de-ma-ti-na-da.
b Ai-na-es-men-ja-un-en-tre-p-de-per-nil-i-for-mat-ge.
c La-e-ro-port-de-Va-ln-cia-es-t-a-Ma-ni-ses.
4 Resposta possible:
a Administratiu: instncia
b Acadmic: examen
c Mitjans de comunicaci: anunci publicitari
d Literari: poema
e Quotidi: nota
5 Resposta possible: ratol, programa, monitor, processador de textos, teclat, xat, correu electrnic, escriptori.
6 a Pertany a lmbit literari, i el gnere textual s la rondalla o conte tradicional. b El gnere
literari a qu pertany s la narrativa.
7 segent, cos, histria, ungent, oblqes, crrec, Montg, pasqes, indstria, esplndid, perqu, eloqncia.
8 Estimada: benvolguda; maltractant: assetjant, acaant, molestant, incomodant; prou: molt;
suporte: aguante; maltractadors: assetjadors, violents; aplicada: estudiosa, treballadora; estpids: idiotes, ximples; per la xarxa: per Internet; Desprs de totes les meues experincies:
desprs de tot el que he patit, de tot el que he viscut; maltractament: violncia, assetjament,
acaament; consell: ajuda; sentir: escoltar; obtindreu: aconseguireu; us cal: necessiteu, voleu,
desitgeu.
9 Pronoms forts: mi (2), jo, ella. Pronoms febles: et, li, m, t, ho (4), t (2), -te, -li, -ho.
10 abonyegar, emportar, circumferncia, confondre, enviar, banya, immortal, impremta, Empar,
infermer.
11 substantiu: narraci, nebot; adjectiu: trgica, futura; article: la, El; verb: mana, comencen;
preposici: en, per, a; adverbi: Ac, casualment.
12 Narrar significa contar fets protagonitzats per personatges. Els fets narrats poden ser reals o imaginaris. En les narracions hi ha un narrador, que conta la histria, els personatges, lacci, lespai
i el temps en qu ocorre lacci dels fets. La majoria de les narracions solen tindre les parts
segents: situaci inicial, fet, desenvolupament i desenlla.
Avaluacin inicial
Solucionari
13 a Maria i Vicent
SN
b Ning
SN
compren caramels de maduixa.

SV
sabia perqu no quedava llet.

SV
c Ballaran el proper dissabte

SV
les meues amigues.

SN
d En aquella fbrica treballa

SV
el meu cos Pep.

SN
14
singular
plural
mascul
femen
mascul
femen
abellot
abella
abellots
abelles
actor
actriu
actors
actrius
llapis
llapis
llapis
llapis
15 a xins, japons; b caix, maduixes; c rellotge, ajuntament, Xeraco; d pluja, platja, xopar;
e Jeroni, cotxe, Jess.
16 a hiprbole; b parallelisme; c repetici; d metfora.
17 Lentrevista s una conversa cara a cara entre dues persones: lentrevistat i lentrevistador. Lentrevista informativa: lentrevistat dna la seua opini sobre preguntes concretes o les respon, sobre
fets dactualitat o temes concrets, o sobre la seua activitat professional. Lentrevista psicolgica
o de personalitat: vol donar a conixer la part humana i menys coneguda de lentrevistat, per
tant, les preguntes es refereixen a temes personals (la famlia, els sentiments, lactitud davant la
vida o els desitjos del personatge).
18 groc, nufrag, alberg, pessic, remolc, crrega, equip, tap, serp.
19 Resposta oberta.
20 a Linstitut on volia estudiar s on han anat els meus amics.
b Els vostres professors no solen preocupar-se per qu feu a lhora de divertir-vos.
c Per la insistncia dels meus amics jo tamb vaig assistir a la presentaci del disc.
d No magrada que Neus vinga amb el seu germ perqu ell sempre intenta ser el protagonista.
21 carabassa, adrea, camussa, pressi, oz, disposici, composar, gasela, prosseguir, preco,
dissonant, squia.
Avaluaci inicial
Solucionari
22 Resposta possible: Hom sha referit repetidament una lectura en clau duna hipottica modernitat de la novella i ha parlat de discursos ideolgics alternatius als instituts en lpoca,
sobretot els que representen els personatges femenins; tamb duna certa visi irnica o distanciada de lautor sobre el mn, ja caduc en el seu temps, de la cavalleria... En aquest nivell,
per, ens aturem en el que reprodum en el quadre de text de la pgina 159: els personatges
sn versemblants, al contrari que els daltres novelles de cavalleries, i hi ha una predilecci de
lautor per mostrar situacions cmiques que en van fer les delcies dels lectors de lpoca.
23 a Alegre i superficial. b Adjectius. c No, per ls de lxic valoratiu: estpid, alegre, superficial,
original, desgrcies...
24 a El xiquet lha perdut. b Dem els telefonar. c Els ha donat diners. d No nhan volgut comprar.
25 Lenciclopdia electrnica es caracteritza fonamentalment per tindre emmagatzemada la informaci en suports electrnics, disquets, discs compactes o en la xarxa.
26 Salutacions: Bon dia.
Riquesa dentonacions: Entra, jove, entra.
Entonaci dinsistncia.
Interrogaci: Que est ferit? Per... per... oh...
Exclamaci: Ai, assentat, assentat, per favor! no?
Repeticions: Entra, jove, entra. I tant que s, i tant que s. Amb molt de gust, jove, amb molt de
gust. Per... per... Assentat, assentat... Quina desgrcia, quina desgrcia.
Frases inacabades: Si em poguera fer un favor... B, doncs... Per... per... oh...
Frases fetes: En tenim un fum!
Expressions prpies de la llengua oral: I tant que s.
Castellanismes: assentat.
27 illegal, ratlla, vellut, llibre, intelligncia, filferro, olor, bitllet, ametla, cistella, millor, espatla.
28 a Els drets de la humanitat, de les persones; b El poble valenci, la ciutadania valenciana;
c El personal de la neteja; d El professorat.
29 Dictat. Text per a triar per part del professorat.
Avaluaci contnua
Solucionari
SOLUCIONS UNITAT 1
1 La funci lingstica de cada acte comunicatiu s el seu objectiu. En cada acte comunicatiu,
segons lelement que hi predomina, predomina una funci lingstica sobre les altres ja que
tots els actes en una, un objectiu. Sn: emotiva, potica, apellativa (o conativa), ftica, metalingstica, referencial i pragmtica.
2 Una novella, amb la potica. Un llibre dastronomia, amb la referencial. Un assaig sobre el
sentit de la vida, amb lemotiva.
3 Narrativa (en prosa i amb narrador), teatre (text en poesia o en prosa, per amb format dialogat
per a ser representat), assaig (text que expressa la posici del jo o la seua reflexi sobre temes
transcedents, quasi sempre en prosa) i poesia (text en diverses formes potiques que s una
expressi ntima del jo).
4 Temps, espai, estrat social i situaci.
5 a, be (alta), ce, de, e, efa, ge, hac, i (llatina), jota, ca, ela, ema, ena, o, pe, cu, erra, essa, te, u,
ve (baixa), ve doble, ics, i grega, zeta
6 Per a distingir e, o obertes de e, o tancades.
7 Les oracions que no tenen subjecte sn impersonals i les que no tenen verb, nominals. Les
que tenen subjecte i predicat sn verbals i es poden dividir en atributives i predicatives.
8 Les oracions atributives usen els verbs ser, estar, semblar o parixer i porten un complement
que es diu atribut, que t una relaci directa amb el subjecte. En canvi, les oracions predicatives usen els altres verbs, els quals, simplement, expliquen alguna cosa sobre el subjecte.
SOLUCIONS UNITAT 2
1 emissor: com a mnim dna per a comentar si lemissor s/sn el/s locutor/s del partit o la
cadena que lemet.
canal: audiovisual
missatge: el contingut de la retransmissi
codi: la llengua que usen els locutors
receptor: tu mateix
2 Els alumnes poden identificar la majoria daquests trets sense haver-los danomenar amb la
terminologia metalingstica.
Frmules modalitzadores colloquials: Pos no s si, Diu que, o no s on, Total, Que dic
que
Vacillacions i oracions inacabades: un rotllo perqu ja, i ara
Entonacions suspensives amb implcits: era millor quedar dissabte
Apstrofe directe al receptor: Que no mescoltes?
Avaluaci contnua
Solucionari
Barbarismes: pos
Formes dialectals no estndard: pa per per, sho per li ho, vespr, lo
Lxic informal: rotllo, fer plans, prendre mal
Interjeccions: Eh!
3 Resposta oberta.
4 Es tracta dun fragment del poema Canig (1886) de Jacint Verdaguer, composici en 12
cants dinspiraci pica adaptada al gust del romanticisme. El poema narra episodis mtics de
la histria de Catalunya protagonitzats per herois de talla llegendria.
Lacci s situada al segle XI als Pirineus. Gentil, fill del comte Tallaferro, desprs dsser armat
cavaller a lermita de Sant Mart, s instat a renunciar als seus amors amb la pastora Griselda.
Ms tard, el miny fa la gurdia al castell de Ri per tal de prevenir un atac dels rabs. Mentre
contempla el Canig, el seu escuder li parla de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-shi. El rep, sota laparena de Griselda, Flordeneu, la reina de les fades, que el sedueix,
i amb la qual recorre, dalt duna carrossa voladora, els dominis pirinencs tot aprenent-ne les
llegendes. La deserci de Gentil ha motivat el desastre de lexrcit cristi, i quan Guifr, el seu
oncle, el sorprn en braos de Flordeneu, mogut per la ira, lestimba muntanya avall.
www.enciclopedia.cat
En aquest fragment, a ms del decasllabs amb rima assonant en els versos parells, lalumnat
podr identificar probablement lxic relacionat amb el mn de la guerra medieval (buirac, sagetes, ballester, batalla, castell, estocs, llances, etc.) i els preparatius per a una batalla (pugen
cavallers i peons per les escales, els corsers renillen).
5 Resposta oberta a partir de la informaci de al pg. 36.
6 Es tracta dun fragment representatiu del registre cientificotcnic. Lalumnat hi pot anar responent les qestions que es plantegen a la pg. 38.
a a qui ens dirigim: el text s marcadament impersonal amb lobjectiu daugmentar la neutralitat en lexposici. Un text aix s propi de situacions formals.
b sobre qu parlem o escrivim: el tema del text s especfic i shi exposa de manera experta,
amb presncia de terminologia.
c qu volem aconseguir: lobjectiu del text s facilitar la comprensi duns conceptes determinats de la fsica.
d quin canal usarem: el text es transmet en principi pel canal visual, amb un codi escrit. s
un text perfectament planificat que aprofita recursos tipolgics (la definici), sintctics (lordre
habitual dels elements de loraci i la tendncia a la sintaxi simple) i grfics (la negreta).
7 a assajos / assaigs; b passejos / passeigs; c rojos / roigs; d estojos / estoigs; e fletxes; f faixes;
g pluges; h platges; i boges (pl. fem.); j moixos
8 a latitud; b honestedat; c sequedat; d actitud; e acord; f bondat; g dividend; h salut; i virtut;
j inspid
Avaluaci contnua
Solucionari
9 a He vist el teu germ (CD) al mercat (CC lloc)

b Sempre (CC temps) flueix des dun cos calent a un altre de fred (CC lloc) espontniament
(CC manera).
c Li (CI) donar la revista (CD) a ta germana (CI).
d No vam trobar aigua (CD) a la font del cim (CC lloc)
e Escolte msica (CD) quan treballe (CC temps)
10 Unitat lxica que t el mateix significat que una altra o unes altres per que presenta una
districbuci dialectal diferent a la daquesta o aquestes darreres. Les mots xiquet, noi i allot
sn, per exemple, geosinnims.
PREZ SALDANYA, MANUEL i altres (1998) Diccionari de lingstica, Colomar editors
SOLUCIONS UNITAT 3
1 a Es tracta dun text expositiu propi de lmbit acadmic, com ho demostren el tema,
lenfocament i el llenguatge.
b El text segueix un estil informatiu, amb la definici de lobjecte a linici del text i la idea principal de cada pargraf situada al comenament.
c El text presenta lestructura tpica dun text acadmic expositiu a falta de la conclusi. El
primer pargraf presenta de manera genrica lobjecte de lexposici i els segents namplien
i en detallen informacions complementries.
2 Resposta oberta a partir de la informaci de la pg 56.
3 Es tracta de versos heptasillbics amb rima assonant en els parells i blancs els senars. Caldr
fer notar a lalumnat que en el vers i ara que estic ac hem devitar la sinalefa inicial per exigncies de la mtrica.
4 a es trobaren/ lencontrarem.
b abona/ dadobar.
c necessari/ precs.
5 La varietat estndard duna llengua es coneix tamb amb el nom de varietat comuna perqu
s la varietat que permet superar la diversitat dialectal geogrfica i la que depn de ledat o del
grup social dels parlants. s una llengua que aspira a ser instrument de comunicaci simblic
i funcional entre els parlants duna comunitat lingstica.
6 Va vindre la policia i sens va endur a tots a la pres.
He comprat una cadira de fusta bona.
Avaluaci contnua
Solucionari
mascul singular
femen singular
mascul plural
femen plural
andals
andalusa
andalusos
andaluses
angls
anglesa
anglesos
angleses
empresa
empreses
dansa
danses
plaa
places
8 antireligis
aprendre
esprrec
diners
orquestra
penja-robes
ultrarpid
xarrampi
9 Milers danimals (Subjecte pacient) sn anihilats cada any per les bosses llanades al mar
(Compl. agent)
Centenars de gossos (Subjecte pacient) han sigut abandonats al camp pels caadors (Compl.
agent) desprs de la temporada de caa.
SOLUCIONS UNITAT 4
1 Resposta a partir del contingut de la pgina 76.
2 Resposta oberta. Una proposta:
Revista MetalMoto
Administraci
Els escric esta/aquesta carta per comunicar-los que he decidit donar-me de baixa en la subscripci de la revista que vosts editen. Amb este/aquest objectiu he anullat en el banc lordre
de pagament per al nmero segent.
Cordialment
Llus
3 Resposta oberta.
4 a El poema forma part de la literatura culta: s dautor conegut, es transmet pel canal escrit
en forma de llibre, usa el vers decasllab de tradici culta des dels trobadors, presenta un
llenguatge original propi del postsimbolisme, no t indicis dialectals i tracta un tema allunyat
dels tpics de la literatura popular.
b Resposta oberta
c Noves illes: nous reptes o noves possibilitats.
Noves illes/ el dest posava davant meu: personificaci del dest, com si es tractara duna
fora conscient que soposa al jo lric o el posa a prova.
5 Breument: El diccionari especialitzat cont termes, unitats lxiques duna nica accepci prpies dels llenguatges despecialitat. No hi afig comentaris sobre ls duna paraula ni modismes
en qu apareix. Els diccionaris generals contenen el lxic com i els termes que, havent-se popularitzat, han passat a ser ds general fora de lmbit especfic en qu es generaren.
Avaluaci contnua
Solucionari
6 Prdua la -d- de les terminacions -ada, -ador (galtada, caador) a nivell oral.
Terminaci en -e de la 1a persona del present dindicatiu de la 1a conjugaci (mire).
Reducci a la vocal -i en el present dindicatiu dels verbs incoatius com patir: aclarisc, contribux, al contrari que la varietat oriental, en qu es pronuncia la e: segue(i)x.
Terminacions -ara, -era, -ira per a limperfet de subjuntiu dels verbs de la I, II i III conjugaci
respectivament (mirara, ometera, dormira).
7 a cap
b fstic
c concep
d magnitud
e pedagog
f clid
g quietud
h rec
i temut
j quitr
8 a immerescut
b importava
c confessi
d circumferncia
e smptomes
f emprendre
g samfaina
h embalar-se
i immunitat
j emparar
9
Modalitat
a Digues quanta gent serem a
sopar.
Interrogativa
b Men vaig al cine, vns amb

mi?
Imperativa o exhortativa
c Voleu anar-vos-en?
Imperativa
Quanta gent serem a sopar?

Vine amb mi al cine.
Aneu-vos-en.
d Em fa molt de mal el cap.
Exclamativa
Quin mal que em fa el cap!
e Que emocionant que ha sigut

la pellcula!
Declarativa
La pellcula ha sigut molt emocionant
10 Resposta oberta.
Lalumnat hauria de relacionar les rondalles amb el seu context popular, colloquial, bsicament
oral i arrelades a una rea concreta del domini lingstic. Dac podria deduir que hi podem
trobar expressions apartades de lestndard i els dialectalismes presents en la parla informal.
Avaluaci contnua
Solucionari
SOLUCIONS UNITAT 5
1 Resposta oberta.
2 Perqu no els has de comprar, per la seua extensi breu i el poc de temps necessari per a
llegir-los.
3 Viatges, aventures, juvenil, principalment pel tema tractat i el llenguatge emprat (senzill).
4 a Narrador extern tercera persona omniscient
b Mn real i mn irreal, el b i el mal. Una conversa sobre si s o no convenient tornar a la
realitat Tingonass.
c Magister Clavium i Galceran.
d Perqu era de nit i travessar el bosc inferior a les fosques era perills.
5 Resposta oberta.
6 b tradurem
c per
d exmens
g pltan
i pas
j ve
l conixer
7 particip, rabs, desprs, pasos, vens, per, ms, cami, helicpter, rabs.
8 Resposta oberta.
9 a vehicles: cotxe, avi, bicicleta, moto, vaixell, barca, patinet, tractor, helicpter, submar...
b restaurant: cambrer, estovalla, plat, cuiner, cambrer, menjar, got, copa, gerra, botella, saler...
c camins: carretera, senda, trencall, viarany, drecera, travessera, cam ral, caminal...
10 a blau: blava, blara, blaverol, blavs, blavura...
b casa: casalici, casalot, casal, casol, caseta, casot...
c aigua: aiges, aiguader, aiguada, aiguat, aigualir, aiguals...
SOLUCIONS UNITAT 6
1 Lentrevista sol presentar les parts segents: presentaci (sens diu qui s lentrevistat i perqu se li fa lentrevista), desprs el nucli (les preguntes i les respostes) i de vegades un tancament (les conclusions, els agraments, etc).
2 Narrador intern. s un personatge que pren part de la histria. Usa la primera persona.
Aquest narrador pot ser: narrador protagonista, quan s el protagonista de la histria o
Avaluaci contnua
Solucionari
narrador testimoni, quan s un personatge secundari el qui conta els fets.

Narrador extern. Ho sap tot de la histria i empra la tercera persona. Pot ser: narrador
omniscient, s el que ho sap tot, el que fan, el que pensen i el que senten els personatges, i
narrador objectiu, qui sols relata all que veu i des de fora de la histria sense donar la seua
opini.
3 a intern, protagonista
b el futbol i les motos
c Maria. En una excursi de la catequesi
d lamor
4 a no, mdics, barats
b cincia-ficci
c Perqu havia posat una trentena dadhesius a les parets, sota el llit, al terra dalgunes habitacions i sota la taula de lordinador.
d la casa de Noa
5 Fa referncia duna banda a la la intercomprensi lingstica, s a dir, al parentiu que hi ha
entre les llenges, i al lxic, diguem-ne internacional, que t una base comuna en la societat
actual i en les llenges despecialitats. I daltra banda a les llenges romniques, a les derivades del llat. I a partir dac el que vol dir s que la coneixena dalgunes llenges romniques
et permet comunicar-te amb la majoria dels parlants del mn.
6
catal
itali
portugus
francs
castell
menjador
sala da pranzo
sala de jantar
salle manger
comedor
bou
toro
touro
taureau
toro
cotxe
cocchio
carro
voiture
coche
parlar
parlare
falar
parler
hablar
fer
fare
fazer
faire
hacer
escriure
scrivere
escrever
crire
escribir
7 Per exemple:
a somnis: fantasies.
b pletrica: exuberant.
c habita: resideix.
d serenor: aplom.
8 primer de tot, desprs, tot seguit, a continuaci i per acabar
9 a pl-roig; b valencianoparlants; c vint-i-dos; d para-sol; e allioli; f fisicoqumic; g dos-cents;
h nord-est; i vicedirector; j comptagotes
10 a audiovisual; b penja-robes; c escuravaixelles; d para-sol; e fotocpia; f passaport; g filferro;
h guardabosc
Avaluaci contnua
Solucionari
SOLUCIONS UNITAT 7
b Diu que lactitud dels organitzadors de les passarelles de moda s escandalosa...
c Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
3 a vag del tren
b la vida
c Devia tindre una mica ms de setanta anys, entranyable, acostumava a anar sol, per tenia
un somriure contagis que lacompanyava fins i tot en els dies ms grisos.
d El que diu a lltim pargraf.
4 Resposta oberta
5 s el procs contrari a la normalitzaci lingstica.
Jordi Sol defineix la normalitzaci com un procs historicosociocultural en qu un idioma s
sotms a la normalitzaci i aconsegueix daccedir a totes les funcions socials fins aleshores
reservades a la llengua dominant. Un idioma, per tant, est plenament normalitzat quan ocupa
tots els mbits formals i informals.
6 a En el llibre de tercer dESO, en el captol Les llenges al mn, es parla de la nostra realitat
lingstica.
b Aquest ttol El recurs hdric a lfrica no s el ms escaient per a la conferncia de dem.
c He publicat un llibre de poesia a la collecci Lesguard de leditorial Horta Nord.
d Ma mare sempre em diu: si no estudies no aprovars.
e Quantes connotacions que t el mot llibertat!
7 a Encetar un tema nou: respecte a, pel que fa a, un altre punt s, quant a, sobre, el punt segent tracta de, en relaci a, ...
b Continuar sobre un mateix punt: a ms a ms, endems, a ms, desprs, aix mateix, tanmateix, tot seguit, daltra banda, per altra part, ...
c Resumir: en resum, resumint, recapitulant, breument, en pocs mots, globalment, recollint el
ms important, en conjunt, ...
d Acabar: en conclusi, per concloure, per acabar, finalment, aix doncs, en definitiva, ...
e Posar mfasi: s a dir, en altres paraules, dit duna altra manera, tal com sha dit, val la pena
dir, cal insistir, el ms important, la idea central s, conv destacar, sha de tenir en compte, o
sia, aix s, en efecte, ...
8 a pel que fa
b encara que
c per aix
d per exemple
Avaluaci contnua
Solucionari
cohipnim
cohipnim
hipernim
verd
roig
groc
color
clavell
margarida
rosa
Flor
Sol
Venus
Saturn
astre
om
xop
pi
arbre
10 a calat/j espardenyes
b taronja/n clementina
g herba/l gram
d cnid/k llop
e verdura/c encisam
o estoig/f bolgraf
m bicicleta/i biela
h peix/p llu
SOLUCIONS UNITAT 8
1 Resposta oberta
2 Les caracterstiques textuals bsiques de la conversa quotidiana son:
Gran varietat dentonacions que serveixen per a mostrar lestat dnim dels interlocutors
(alegria, emoci, nerviosisme).
Shi repeteixen expressions i paraules per a insistir, per a tornar a prendre el fil dun tema o
per a fer aclariments.
s de frases innecessries o mots superflus (falques) que susen per a guanyar temps i per
a pensar el que es vol dir.
Frases inacabades que queden en suspens perqu el receptor en suposa el final o b perqu lemissor explica altres coses i reprn el fil de la conversa ms tard.
Se sol canviar lordre habitual dels elements de la frase.
s de mots que imiten sorolls (onomatopeies) i exclamacions.
3 El text dialogat que est format pels dilegs dels personatges. El text acotat que s on
lautor deixa constncia de les indicacions als lectors o a les lectores i s on dna orientacions a la direcci escnica i a les companyies teatrals. El text escnic sn les anotacions, les
instruccions i les observacions que permeten dur el text teatral a lescenari i ser representat.
4 Al teatre no hi ha narrador que relate els fets. Sn els dilegs dels personatges, representats
pels actors i les actrius, els que fan avanar lacci.
5 Una actitud lingstica s el conjunt de sentiments positius o negatius dun parlant cap a la
seua prpia llengua o cap a una altra de diferent. Hi ha, per tant, actituds positives (la lleialtat
lingstica) i actituds negatives (la diglssia, els prejudicis i lautoodi).
6 Escena 3
En el campament
(KAY, amb larmadura nova, est practicant amb lespasa. ARTS escriu una carta damor a
GINEBRA. KAY lluita com si lenvoltara un grup denemics...)
Avaluaci contnua
Solucionari
KAY: Veniu dun en un covards! Ah, trador, aquesta no te lesperaves! Vols tastar el meu acer?
Param si pots aquest molinet!... Ah !!! Mhas ferit! Ho pagars car!! Arts, Arts, ajudam , sn
quatre contra mi!!.
ARTS: Ja hi vaig...
KAY: De pressa, Arts, no puc ms...!
ARTS: Que pesat que ets, Kay! AAAAAAHHHHHH! Ja est! I ara calmat, que no em deixes
concentrar-me...
KAY: Com que ja est?
ARTS: Lhan vista i han fugit espantats. Ests salvat.
KAY: Aix de fcil?
ARTS: S.
KAY: Per jo no vull salvar-me. Jo vull lluitar.
ARTS: Per a qu?
KAY: Per a qu? Des que el pare va fracassar en voler extraure lespasa de la pedra, sha encabotat que ho intente jo. Aix que he de practicar. He dextraure Excalibur.
ARTS: Molt b, per fes-ho en silenci, per favor...
KAY: Ests molt estrany...
ARTS: Adorada Ginebra... Estimada Ginebra... Qu pose Kay, adorada o estimada?
7
infinitiu
participi
gerundi
aparixer
aparegut
apareixent
vendre
venut
venent
cabre
cabut
cabent
resoldre
resolt
resolent
rebre
rebut
rebent
parlar
parlat
parlant
escriure
escrit
escrivint
confondre
confs
confonent
ploure
plogut
plovent
8 a correcta
b incorrecta: Va aconseguir que hi anaren molts espectadors perqu va fer molta propaganda
de la pellcula.
c correcta
d incorrecta: La pluja va deixar el camp impracticable i va quedar susps el partit.
e correcta
f correcta
9 Relaci dantonmia
Avaluaci contnua
Solucionari
10 a antiptic/antiptica
b trist/trista
c venedor/venedora
d malgastador/malgastadora
e imprudent
f banal
SOLUCIONS UNITAT 9
1 Resposta oberta
2 Resposta oberta
3 Resposta oberta
4 La nota formal va dirigida a un receptor conegut. Utilitza una forma dexpressi ms colloquial.
La nota formal es dirigeix a un receptor amb qui no es mant cap relaci de familiaritat, el tipus
de llengua s ms neutre (estndard). De vegades, sol dur la data completa i fins i tot lhora.
5 Que t una pluralitat de valors o de significats.
6 a Animal domstic
b Instrument mecnic
c Grup gran de peixos
d Lloc on es fan transaccions monetries, on es treballa amb els diners.
7 1.e; 2.g; 3.a; 4.f; 5.b; 6.c; 7.d
8 Un taur lataca al seu dormitori
Londres.- Sam Hawthorne, un adolescent britnic de 14 anys, potser ha viscut lescena ms
recargolada i alhora ms espantosa que qualsevol puga imaginar.
Fa algunes nits, Hawthorne passejava somnmbul per casa seua quan sense adonar-se la
seua cara va colpejar la mandbula dun taur que decora una de les habitacions, amb tan
mala sort, que part de lhorrible dentadura se li va clavar en la galta.
La seua mare es va despertar sobresaltada pels crits, i quan va anar corrent al dormitori, es va
trobar amb la dantesca escena, el seu fill tenia la dentadura de lesqual clavada a la seua cara
i sagnava molt, segons publica Metro.co.uk.
Afortunadament a Sam noms li ha quedat una petita cicatriu al seu rostre, encara que segurament el record li ha quedat gravat per tot la seua vida.
9 a Trobarem ms exemples ac, en aquest article.
b Ens veurem all, en aquella ciutat.
c Hui ha plogut molt.
d Tots els grups de segon anirem dem al teatre
e Conv saber quan van ocrrer els fets.
f Desprs va canviar dopini.
Avaluaci contnua
Solucionari
10 a En esta o aquesta casa, dinem a la una.

b El mort li diu al degollat: Qui tha fet eixe o aqueix forat?
c Ell du aix perqu no ha trobat altra cosa.
d A que est passant, qu vol dir?
e Et recordes daquella casa de qu et vaig parlar ahir?
SOLUCIONS UNITAT 10
1 a 1. Les adreces del remitent i del destinatari. En una adrea de correu electrnic hi distingim:
El nom de la bstia que identifica lusuari.
Arrova (@, per a separar).
El nom del servidor on es troba la bstia (nom de lordinador punt domini).
2. La data i lhora a qu sha enviat.
3. Lassumpte (un breu text, duna lnia, referint-se al contingut del correu.
4. El text (el contingut del correu).
b Joel i Marcel sn amics i entre ells sestableix una relaci personal.
c El correu est escrit en un registre colloquial.
d Que Joel sap que Marcel t problemes.
e Amb el correu electrnic enviem missatges escrits (I, mira, escrivint-te a tu, em sembla
que em sentir millor.) a un altre usuari dInternet que no cal que estiga connectat en temps
real amb nosaltres. En canvi, el Messenger (MSN) s un programa gratut que ens ofereix
loportunitat de fer servir per Internet la missatgeria instantnia. Els missatges instantanis sn
missatges de text que senvien immediatament a unes altres persones que estan connectades
i amb les quals compartim el temps real en qu es produeix la comunicaci. La persona a qui
sha enviat la comunicaci pot respondre al mateix moment, com si es tractara duna conversa cara a cara. Amb lMSN Joel vol sentir ms prxim Marcel, perqu en lloc de llegir el que li
ha escrit necessita llegir el que li diu com si estiguera parlant-li a cau dorella.
2 a En aquest cas, el correu electrnic s el mitj a travs del qual senvia una carta convencional. Ac es tracta, per tant, dun missatge amb les caracterstiques prpies de lescrit. Tot i que
la salutaci s informal, el text est escrit en un registre estndard i amb una forma dexpressi
que respecta les convencions escrites.
b Salutaci (Hola); introducci (1r pargraf); exposici de fets ( 2n i 3r pargrafs); conclusi (4t
pargraf); no hi ha comiat, ni tampoc signatura i data.
c No cal posar-hi la data perqu s un dels camps bsics del mateix correu electrnic.
d Resposta oberta.
3 Els actors i les actrius sn els professionals que interpreten els personatges de lobra. Per
transmetre els sentiments i les emocions treballen el cos i la veu. Tamb han de dominar altres
tcniques, com ara lexpressi corporal, la msica i la dansa.
Avaluaci contnua
Solucionari
Biblioteca virtual:
Shi poden fer les consultes en qualsevol moment.
Els llibres o els documents que es consulten no shan de traslladar ni tampoc retornar.
Els llibres no es deterioren.
Biblioteca tradicional:
Lloc de reuni, de compartir experincies conversant cara a cara.
Saber utilitzar la documentaci i els llibres en format paper.
Accs al coneixement per a persones que no tinguen accs a Internet.
5 La llengua s un reflex de la societat i al llarg del temps sha anat adaptant a les necessitats
daquesta. Aix, si durant molt de temps, i encara ara, la societat ha tingut comportaments
discriminatoris per ra del sexe, el llenguatge tamb ser sexista. Per una vegada la societat
decideix eradicar aquesta situaci injusta, sha de procurar, tamb, fer desaparixer les construccions sexistes de la llengua.
6 Estimada doctora Ann:
Estic grossa i, sobretot els xics, minsulten sovint a linstitut, i jo sc molt callada i molt introvertida, i el maltractament em deprimeix i mirrita. No s qu fer. Una jove de 14 anys.
Estimada grossa i maltractada: Aquest maltractament s totalment inacceptable. Procura
que no et deprimesca, sobretot perqu la gent tendeix a menjar ms com ms deprimida es
troba. Podria ajudar-te contar-ho a alg, com ara a una bona amiga, al pare o a la mare, a
un professor o al metge, ja que estic segura que ho comprendrien. Mentrestant, si vols, pots
actuar sobre el pes. No timposes cap dieta estricta perqu no podrs mantenir-la i aleshores
et trobars ms deprimida si comences a recuperar el pes una altra vegada. La manera ms
senzilla de comenar s reduir el menjar greixs, com ara les crelles fregides, la mantega i
el formatge. Procura menjar ms fruita i verdures (cinc racions al dia). No mpligues el plat a
caramull. Comena ja i, alhora, procura fer ms exercici, res excepcional, sin coses com ara
caminar de pressa, anar amb bicicleta, nadar, etc. Prova de fer exercici cada dia. Es recomana
fer-ne uns 20-30 minuts diaris. Aquest exercici tajudar tamb a llevar-te la depressi.
ALAIN MACFARLAINE & ANN MACPHERSON, Bullynig. Quan els joves sn vctimes i agressors
7 a T els vestits molt nous / Els t molt nous.
b Va posar el llibre damunt de la taula del professor / Va posar-lo; el va posar.
c No trobe les ulleres / No les trobe.
d Tanca la porta! / Tanca-la.
e Fu lexamen per a dem / El fu per a dem.
8 a Totes les setmanes el professorat feia exmens a lalumnat / Totes els setmanes el professorat els feia exmens.
b Compra les entrades als jugadors! / Comprals les entrades
c Han comprat molts regals per als alumnes / Els he comprat molts regals.
d Ja hem donat les llibretes a les alumnes que no en tenien. / Ja els hem donat les llibretes
e Explica al xiquet la lli / Li explica la lli.
Avaluaci contnua
Solucionari
9 Repeticions lxiques o parcials

Un pintor que pintava agenollat s lautor nic de la volta policromada de les coves dAltamira.
El pintor dAltamira va limitar a pintar lobra ms important de lart rupestre.
Substituci de sinnims
Trobaren un cotxe en un descampat. Lautombil estava obert i tenia les rodes punxades.
Lnica cosa que podia fer era telefonar a una grua perqu traslladara el vehicle a un taller
Substituci per hipernims o hipnims:
Tinc dos fills, dos gats, un gos, tres peixos i un conill. Amb els xiquets les coses van prou b,
per els animals em donen molts problemes.
SOLUCIONS UNITAT 11
1 Salutaci, cos, comiat, firma i data.
2 a carta; b informe; c cap de les dos; d informe.
3 Sense la variaci tots parlarem la mateixa llengua. I aix, suposaria la inexistncia de persones
plurilinges de manera que tothom disposaria duna eina nica per a entendre el mn. Una
persona plurilinge:
Ms possibilitats expressives: pot canviar de llengua i sap canviar de registre amb major facilitat.
Es pot comunicar amb ms persones al mn.
T ms facilitat per a aprendre altres llenges, ja que empra destreses lingstiques que afecten a totes les llenges.
Ms visi de la varietat lingstica com a riquesa; sol ser, per tant, una persona amb ms possibilitats dempatia i ms tolerant.
T ms destreses de mediaci, ja que est acostumada a interpretar i traduir.
Si s plurilinge en llenges romniques, per la intercomprensi que es produeix en aquesta
famlia (valenci/catal, castell/espanyol, francs, itali, romans, gallec/portugus, rtic, occit...), s capa dentendre quasi una tercera part de la humanitat.
La diversitat lingstica, com la biolgica, s la que permet ladaptaci de les persones al medi,
s a dir, que disposen deines adaptades al seu entorn per a entendrel i entendres. El que
anomenem cultura va lligat, directament, a lexistncia de llenges diverses.
4 a Punt darticulaci.
b Mode darticulaci.
5 Sn els elements que serveixen per a preguntar directament o indirecta. Qui, qu, quan,
quant, on, com, quin...
6 Dues paraules homnimes tenen la mateixa forma, per diferents significats. Una paraula polismica t diversos significats.
Avaluaci nal
Solucionari
1 a Als canvis en la manera de veure el mn i les relacions entre les persones que comporta
Internet.
b Revoluci tecnolgica.
c Vivim en un context dominat per les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Hi ha una sobreabundncia dinformaci; la cultura audiovisual i el triomf de la imatge; la caducitat de la informaci; el canvi en el sistema de transmissi i adquisici de la informaci; el
coneixement com a valor del progrs; laparici dun nou tipus de marginaci: qui no t accs
a aquests canvis tecnolgics.
d El registre que utilitza s lestndard i lmbit ds, s lacadmic.
2 Passat perifrstic: va suposar, va transformar, van abaratir, va ser, va augmentar, va sorgir, van
desenvolupar, va democratitzar, va arribar, van poder, van canviar, van transformar, van sorgir,
va crixer, va fer. Present: estem, pot, s, afecta. Pretrit perfet: ha tingut. Formes no personals: assistint (gerundi), comparar (infinitiu).
3 Resposta oberta.
4 Resposta possible: poesia (escrita majoritriament en vers, finalitat esttica), narrativa (shi
narren fets reals o ficticis), teatre (text format per dilegs escrits, la finalitat dels quals s ser
representats), assaig (gnere que expressa el punt de vista de lautor).
5 Tenem, cabem, rem, espcies, sentem, esplndid, tenem, rpida, recuperaci, desprs,
operaci, per.
a L, article; aroma, substantiu; de, preposici; les, article; espcies, substantiu; que, conjunci; hi, pronom; havia posat, verb; ens, pronom; arribava, verb; intens, adjectiu; i, conjunci;
despertava, verb; la, article; gana, substantiu.
b La pudor de les espcies que nhavia tret sallunyava dbil i feia llevar la gana.
c Riurau: edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat
que permeten mpliament la ventilaci, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses
posades a assecar. Pelvis: cavitat ssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos
ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i cccix (Diccionari Valenci).
6 Li-te-ra-tu-ra, pe-ri-o-dis-me, col-lec-ta, com-po-si-ci-, no-t-ci-a, ai-gua-lit, bi-o-lo-gi-a, occi-t, re-por-tat-ge.
7 Lectura.
a s un poema, perqu est escrit en estrofes. A ms t una tornada en totes, que fa deduir
que s una composici trobadoresca, dacord amb la temtica.
b No, vol denunciar els defectes del seu proms perqu no es case amb ella.
c perjur: fals, trador; neci: ignorant, ximple; jaga: es gite; secret: amagat.
Avaluaci nal
Solucionari
8 Aguts: fals (adjectiu), marit (substantiu), perjur (adjectiu), maleducat (adjectiu), mal (adjectiu),
ignorant (adjectiu), llit (substantiu), secret (adjectiu), amic (substantiu). Plans: delicada (adjectiu), neci (adjectiu). Esdrixols: No nhi ha.
9 Resposta oberta.
10 a CD: el pa; el seu orgull; -lo; els bancs i el comer; la seua forma dentendre el mn; el mn;
acumular riquesa; riquesa; el govern municipal. CI: es, a ell mateix.
b s un text explicatiu, ja que exposa uns coneixements sobre un tema concret.
11 a del, lombra; b al, l11; c a lavi; d al, de lOm; e cal; f pel, a lhome, de les.
12 Parafangs, desps-anit, sorramoll, sud-americ, socioeconmic, pl-roig, vint-i-tres, comptarevolucions, xano-xano, sots-secretari.
13 Reixa, cap, llima, peix, gros, pi, m, alt, albereda, boig, verd, avi, pluja, text, roig, camisa.
14 La bar-que-ta a lai-gua, la pa-lla a la mun-ta-nya.
La-do-les-cn-ci-a t ac-ci-ons in-na-tes: ad-mi-rar els co-txes i ig-no-rar els bes-a-vis.
15 Cendrer, serrell, xarop, rovell, barret. Resposta oberta.
16 Textos conversacionals orals: dileg, telefonades, entrevista. Textos conversacionals escrits:
xat, carta, dileg teatral.
17 a Duna epidmia.
b Homeopatia. s un tractament teraputic ideat a la fi del segle xviii i basat en el principi hipocrtic de la similitud i en la potenciaci o la dinamitzaci dels productes medicinals.
c Que ning sap realment com tractar aquesta malaltia (epidemia, la febre groga).
18 Dictat.
Una vegada un mag va inventar una mquina de fer estels. Sassemblava una mica a la mquina de tallar brou, per no era ben b igual, i servia per a fer estels de tota mena, grans o
petits, amb llum groga o vermella, etctera.
El mag rondava per pobles i ciutats i no es deixava perdre cap fira ni mercat; anava fins i tot a
la fira de Mil, i a la fira dels cavalls, a Verona, i portava pertot arreu la seva mquina, i explicava
com era de fcil fer-la funcionar. Els estels sortien petits, amb un fil per governar-los, per a
mesura que sanaven enfilant creixien fins a la mida desitjada, i fins els ms grossos no eren
gens difcils de governar. La gent sapilotava al voltant del mag, com sapilota sempre al voltant
dels qui ensenyen al mercat una mquina de fer els fideus ms prims o de pelar patates, per
mai no comprava ni un estel petit aix.
Gianni Rodar i, Contes per telfon, Ed. Joventut
GUIA DIDCTICA
ALTRES RECURSOS
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 1
1 Completa els noms dels elements que intervenen en lacte de la comunicaci:
E
R
C
M
R
C
2 Quins sn els quatre gneres literaris?

A
N
P
T
3 Amb quin gnere literari pots relacionar les produccions culturals segents:
Una pellcula dacci: ..............................................................................................................................................
Una can de rock: ..................................................................................................................................................
Una can de rap: .....................................................................................................................................................
4 Quins sn els quatre parmetres que marquen la variaci lingstica:
T
S
E
E
5 Com es diu el subdialecte del valenci que es parla a la zona on tu vius?

............................................................................................................................................................................................
6 Qu vol dir que hi ha una e i una o obertes i una e i una o tancades en posici tnica en valenci?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Com es diu lalfabet que usem nosaltres per a escriure?

............................................................................................................................................................................................
8 s el mateix que usen la major part de les llenges del nostre entorn? Raona la resposta.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
9 Indica el subjecte i el predicat daquesta oraci i indica de quin tipus s: impersonal, nominal,
atributiva o predicativa
Joan s un bon estudiant.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
10 De loraci anterior, indica un substantiu, un verb, un article i un adjectiu:

substantiu:
verb:
article:
adjectiu:
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 2
1 Analitza quins sn els elements de la comunicaci en la situaci segent:
Un pare i la filla de tres anys visiten el pediatre, perqu la xiqueta no vol menjar.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Explica per escrit a qu ens referim quan afirmem de la comunicaci oral que Hi ha interacci
amb loient i, per tant, lestructura pot modificar-se durant lemissi:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Escriu un text breu dirigit a un familiar en qu expliques quina classe de textos expositius dius
o escrius en lmbit acadmic:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Relaciona aquestes activitats comunicatives amb la finalitat que tenen els parlants quan les
duen a terme:
a corregir un examen
b fer una pintada contra les corregudes de bous
c traduir de langls la lletra duna can que tagrada
d redactar els estatuts duna comunitat de vens
e preparar una xulla per a un examen

Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Llig aquest fragment de Vicent Andrs Estells i explica si es tracta de poesia lrica, pica o
didctica. Raona la resposta:
Mhe estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sin, posem per cas, com magrada la taula,
ara un pessic daquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
qu dieu daquest llu,
s sorprenent el fet duna cirera.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Escriu quatre oracions amb el significat exacte de les parelles ficar/posar, mitj/medi:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
7 Explica a quines preguntes has de respondre i qu has de consultar en la fase de documentaci de la preparaci duna intervenci oral formal:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
8 Analitza les caracterstiques daquests textos per a justificar quin registre representen:
a El vicepresident de Google, Vinton Gray Cerf, ha manifestat avui que sha de seguir buscant la informaci a la biblioteca real ja que Internet no ho proporciona tot, durant una
classe magistral al Centre Politcnic Superior de la Universitat de Saragossa. Considerat un
dels pares dInternet, Cerf ha comparat la xarxa amb un tros de paper en qu qualsevol pot
escriure-hi, per que aquest, per ara, no distingeix si el que shi posa s cert o no.
El Peridico, 4-06-08
b 1. Es concediran permisos al personal per a lassistncia a la realitzaci dexmens prenatals
i cursos de tcniques per a la preparaci al part, aix com lassistncia a tractaments basats
en tcniques de fecundaci assistida, pel temps indispensable i amb justificaci prvia.
DOCV, Decret 7/2008, Art. 4
Relaci entre emissor i receptor
Situaci formal o informal
Tema general o especialitzat
Propsit o intenci del text
Canal de transmissi
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
9 Indica quin tipus de complements sn els sintagmes destacats en negreta en els textos anteriors:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
10 Explica qu s un cultisme i posan dos exemples:

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 3
1 Llig atentament el text i resol les qestions:
Arquimedes (s. III a. de C.) va enunciar el principi segent:
Tot cos submergit en un fluid experimenta una fora vertical i cap amunt, anomenada empenyiment E (o empenta), igual al pes de fluid que desallotja.
E = pes del fluid desallotjat = m (fluid desallotjat) g
P = pes de lobjecte = m (objecte) g
El pes del cos, P, no canvia, sin que a causa de lempenta E sembla ms lleuger. El cos submergit t un pes aparent: Pa = P E. Quan el pes del cos P supera lempenta el cos senfonsa.
En cas contrari, si lempenta E supera al pes del cos, llavors experimenta una fora cap amunt
que eleva el cos fins que una part del seu volum quede fora del fluid i llavors puguen equilibrarse lempenta i el pes. En altres paraules, que el Pa valga zero.
Quins factors propicien que lempenta siga superior o inferior al pes del cos? Noms un, la
densitat. Si la densitat del cos C s menor que la del lquid L, lempenyiment s ms gran que
el pes i el cos sura. En cas contrari, el cos no sura i senfonsa. En resum:
Un cos sura si: C < L i, per tant, P < E
Un cos senfonsa si: C > L i, per tant, P > E
Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya [en lnia]
a Creus que s un text propi de lmbit acadmic? Per qu?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Segueix un estil demostratiu o un estil informatiu? Per qu?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Presenta el text les parts tpiques duna exposici acadmica?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Millora aquestes frases de manera que resulten ms adequades a lmbit acadmic:

a Colom arriba a Amrica i noms hi troba salvatges.
............................................................................................................................................................................................
b LUnivers s molt gran i va aparixer fa molt de temps.

............................................................................................................................................................................................
c Laritmtica s fer sumes i restes i operacions aritmtiques.

............................................................................................................................................................................................
d Un text acadmic t tres parts: la primera, la del mig i lltima.

............................................................................................................................................................................................
3 Escriu una quarteta sobre el tema del refrany:

Hostes vindran que de casa ens trauran.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Escriu en llengua estndard larticle de la paraula gos que podria contindre un diccionari escolar:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 Explica per qu no s certa lafirmaci segent:

Lestndard vol dir que tots hem de parlar sempre igual.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 El sufix -esa, pronunciat -ea en alguns llocs, permet crear substantius a partir dadjectius. Crea
els substantius corresponents a:
a aspre
b bell
c dol
d feble
e mut
f peress
g sord
h vell
7 Escriu en passiva pronominal les oracions segents:

a Els vens del meu xalet venen el cotxe.
............................................................................................................................................................................................
b El llibre, lhan perdut entre tots.

............................................................................................................................................................................................
8 Posa un titular amb una oraci passiva a aquesta notcia breu:

............................................................................................................................................................................................
Desprs dels aldarulls provocats durant la nit de dissabte pels grups dextrema dreta, la policia i
els equips de neteja de lAjuntament han retirat 8 tones de mobiliari urb destrut o deteriorat.
9 Reflexiona:
Per qu no sn valencianes les paraules bandeja i delantal?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 4
1 Redacta les normes que ha de respectar qualsevol persona que entre a la teua habitaci:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 En parelles, i visiteu la biblioteca si cal, prepareu el gui inicial dun treball sobre un monument
o un edifici que us agrade especialment. Dividiu-lo en apartats i subapartats.
3 Uneix els versos segents amb la figura literria que representen:
a Com es plany el silenci dels meus ulls. (JOAN MARGARIT)
b Ens ompliren despases la sintaxi. (VICENT ANDRS ESTELLS)
c Petita barca / damunt la mar / corre fortuna / llevantejant. (SALVADOR ESPRIU)
d Ludol vermell travessa la foresta. (JOAN VINYOLI)
e A poc a poc, [] les vsceres floreixen entre les cendres. (Susanna Rafart)
1 metfora
2 visi
3 sinestsia
4 personificaci
5 smbol
4 Escriu una oraci amb la forma correcta de cada parella:

a huitaus / vuitens
............................................................................................................................................................................................
b unson / uniss
............................................................................................................................................................................................
c centigraus / centgrads
............................................................................................................................................................................................
d vianants / peatons
............................................................................................................................................................................................
5 Escriu la primera i la tercera persona singular dels presents dindicatiu i de subjuntiu:

pujar
Indicatiu
Subjuntiu
1a
3a
1a
3a
decidir
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Crea paraules derivades de les segents amb els prefixos con-/com-, en-/em-, in-/im-:
a voltar:
f pitjor:
b peresa:
g parixer:
c portar:
h quiet:
d formal:
i noble:
e brut:
j beure:
7 Escriu els substantius abstractes corresponents a aquests adjectius:

quiet:
quietud
a virtus
d net
b ple
e fals
c bo
f sol
8 Digues la modalitat daquestes oracions:

a Escriu els substantius abstractes corresponent a aquests adjectius.
b Devien ser les deu quan hi van arribar.
c No van arribar-hi a temps i es van quedar en terra.
d Voldria saber qui vindr a laniversari.
e Fa sol.
9 Numera aquestes situacions de ms (1) a menys (4) en funci de la quantitat de dialectalismes
que hi poden aparixer:
Dos parlants de Ma conversen al tren sobre futbol.
Una actriu de doblatge de Vinars posa veu en catal / valenci al personatge duna pellcula
americana.
Una professora universitria valenciana fa una conferncia a la Universitat de Girona.
Un parlant dElx presenta en valenci un programa a la rdio local.
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 5
1 Completa la graella amb paraules de la mateixa famlia lxica. Segueix les indicacions:
a
b
c
d
e
f
a Mscul del cos dels homes i dels animals.

b Que s de carn.
c Que menja preferentment carn.
d Que t carn abundant.
e Perode de divertiments pblics. Carnestoltes.
f Persona que ven carn.
2 Posa els accents que hi falten:
a Lexercit frances vence langles.
b El tecnic de televisio no pogue reparar lavaria.
c El campanar de lesglesia es de color groc.
d La dona jove dona maduixes al vei.
f Maria es molt aficionada a les pellicules de terror.
3 Posa les diresis que hi falten:
a Raul s molt egoista i no agraix cap regal.
b Conduir sense respectar els senyals de trnsit no s cap heroicitat.
c El que has traduit et portar greus consequncies.
d No mires de reull Lluisa.
e El traidor s el cos de la meua veina.
4 Escriu cinc mots pertanyents als camps semntics segents:
a cos hum: .................................................................................................................................................................
b motociclisme: ..........................................................................................................................................................
c muntanya: .................................................................................................................................................................
d vaixell: .........................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 6
1 Llig lentrevista a lescriptor Josep Franco i contesta les preguntes:
El prolfic autor suec, dedicat tamb a lensenyament a lEscola dAdults dAlgemes, s dels
qui pensa que el valenci corre un perill dextinci greu. La polmica sobre la llengua el referma
en les seues postures. Sense tallar-se ni un pl, parla clar i ras sobre la realitat sociolingstica
valenciana i les conseqncies possibles de lensim enfrontament per lidioma autcton
Hi ha cap relaci entre la literatura i la conflictivitat que sha installat novament al
voltant de la llengua?
La relaci entre el conflicte i la literatura, afortunadament, s inexistent, perqu la polmica
que ara ha sorgit s interessada. Als pocs o molts lectors que hi ha en valenci no els importa
este tema, perqu estan conscienciats, una diferncia que jo trobe, per exemple, amb molta
de la gent que an a la manifestaci del 27 de novembre passat. Noms cal veure qui donava
suport a la convocatria: una confraria, les penyes del Valncia
Com afecta, lidioma, el revifament de la polmica?
Qui ms afecta s els docents, perqu poden trobar-se amb la situaci que els apleguen pares
amb tota la bona fe que els diguen que qu s el que estan ensenyant als seus fills, que si
estan collaborant a furtar-nos la llengua
Sel veu molt enfadat
Home, jo entenc que polticament s molt legtim defensar les postures que alguns estan
mantenint, per mindigna tota aquesta situaci, perqu els catalanoparlants del Pas Valenci
som els primers que hem sofert onades dimmigrants i els hem rebut molt dignament: els hem
fet fallers, fins i tot presidents de la Generalitat!, i aix ha acabat convertint-nos en una minoria
que s dominada per una majoria castellanoparlant.
Part dels intellectuals del que vost anomena minoria han entrat a formar part de
lAcadmia Valenciana de la Llengua, veu encertat aqueix pas?
Ho crec absolutament innecessari, com la mateixa existncia de lAVL. Si jo estiguera dins no
elaboraria cap normativa, perqu ja en tenim una, que s la que va fer Pompeu Fabra. Hi ha
una tradici literria que han seguit la practica totalitat dels escriptors, com per exemple el
mateix Xavier Casp fins que va decidir crear una llengua hbrida per als que parlen castell.
Fa la sensaci que veu una amenaa en lAcadmia.
Si se segueix aix, s. Podria fins i tot donar-se el mateix cas del gallec i el portugus, una
mateixa llengua amb dues normatives, per tinga per segur que jo seguiria publicant amb les
normes de lIEC.
Per quin s el problema, si lAVL no sembla que qestione la unitat de la llengua?
s una maniobra dirigida per alguns poltics per a trencar les relacions entre el dialecte valenci, el catal i el mallorqu. En tres generacions podria posar-se en perill la unitat lingstica.
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Hi t cap soluci?
La meua soluci depn dels vots dels valencians. Caldria reformar la Constituci i lEstatut
perqu es reconega explcitament la unitat de la llengua. A ms caldria fer una altra poltica
lingstica que hauria de comenar per les empreses pbliques, que, lluny de protegir la llengua, moltes vegades ajuden a arraconar-la. No sn solucions de hui per a dem, per poden
ser factibles.
a Assenyala les parts de lentrevista.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Quina opini hi vessa Josep Franco sobre la identitat del valenci?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Ests dacord amb el que diu Josep Franco? Raona la resposta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Completa les oracions amb la paraula adequada de cada srie de sinnims parcials:
a til / beneficis
Lesport s per a la salut. No s gens tirar els vidres, cal
reciclar-los.
b ampolla / botella
El metge mha posat una perqu mhe tallat la m amb una
de vi trencada.
c posar / pondre
Els astres ja shan i els obrers encara no han una rajola.
d nombre/nmero
El dalumnes de laula 6B s inferior al de laula 4C.
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 7
Quan Guillem de la Farga va rebentar duna portada la porta de ca lAdil, ning, dels pocs que
restaven a la moreria, no gos dir-li res.
Prengu uns calons dAdil i els fu ensumar pels gossos, desprs els va fer olorar la mrfega
on dormia.
No va fer cas de les altres coses que podia trobar en aquella petita casa, Guillem volia lhome,
no un bot de guerra tan magre com el que oferien aquelles quatre parets.
Fuetej amb una corda un gos que grunyia les gallines que es veien, a travs dun canys que
feia de porta, al corral i que escatainaven esglaiades.
Aplegats els gossos que recorrien lestana al seu voltant, sort de la moreria i sencamin al
lloc on havien mort Jaume.
El seu cos eixut i fibrs estava tens, com un arc a punt de disparar una sageta. El caador
buscava una presa, tots els sentits estaven pendents dun rastre, dun senyal, del clapir dun
gos, de la mostra dun altre.
Quan els gossos van flairar el rastre dAdil, Guillem va fer una carassa de satisfacci. Sabia
que altres el buscaven pel pla, pels aiguamolls, vora el pinar verd, pel cam de Cabanes i cap a
la Pobla. Sabia que el temps jugava en contra seu, com ms temps passava ms difcil trobar
aquell escur. Pocs havien previst lastcia daquell fill del diable en prendre el cam contrari
al que Jaume havia decidit prendre.
Els gossos emprengueren una lleugera carrera neguitosos per portar lamo a la presa, delerosos de la recompensa que tindrien si feien b el seu treball. Aix els havien ensinistrat.
Quan van arribar a lhortal de Guillam Cifr botaren la paret i sencaminaren a la font per entre
els arbres i les hortalisses sembrades en aquell petit verger. Els gossos i Guillem es refrescaren. Els ulls de Guillem escorcollaven lentorn. Una petjada en la terra assaonada del bancal
i la sarsaparrella que sarrapava a la paret regirada fu comprendre Guillem que la percaa
continuava per all uns instants desprs que els gossos ja havien saltat la paret.
Era un home a qui encalava, per era la lluita per la vida del seu fill la que li donava aquella
fora que el movia. Mai els seus sentits no havien estat tan alerta ni el seu cos tan animat per
escometre daquella manera cap caa.
Quan arribaren a aquell cam que menava cap a la devesa de Mor i el barranc on era el mol
dels senyors de la vila, Guillem va arrufar el nas. El cam menava per la part ms ombrvola i
ferstega del terme. Tant si aquell malet marrec sendinsava en el carrascar com si fugia pel
cam volent allunyar-se com ms aviat millor, els gossos el trobarien i lacorralarien; ell, per,
no tindria cap posici dominant per a apuntar-lo amb la ballesta.
J. J. MIRALLES, Matinada de llops, Edicions del Bullent (fragment)
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
a Per quins llocs busquen Adil?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Qui perseguia Adil i per qu?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Amb quina arma volen matar Adil?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d Hi apareix el nom del poble de Cabanes; saps on est situat?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
e Qu feren en arribar a lhort de Guillam?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
f Sabries dir-ne en quina poca se situa la histria?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 8
1 Llig aquesta conversa i resol les qestions:
MARIA: Hola!
ENRIC: Bon dia, com va?
MARIA: Ara que et veig, Enric, voldria demanar-te un favor
ENRIC: Demana per eixa boqueta de pinyons el que vulgues que
MARIA: Mira, dem no tinc bicicleta per a anar a lexcursi i
ENRIC: Maria, me lacabe de comprar i
MARIA: Xe!, Enric. Va, enrotllat
ENRIC: Eres una pelma, tia! Per qu no la demanes a Pep? Ell tamb en t una i s el teu
collega?
MARIA: Ostres!, s que la teua s ms nova.
ENRIC: Dacord!, b, esta vesprada de la dur al parc.
MARIA: Grcies, Enric. Ja tho recompensar
ENRIC: Aix espere. Ja ens vorem.
MARIA: Adu.
a Digues qui sn els interlocutors en aquest text.
............................................................................................................................................................................................
b Quines parts hi distingeixes?

............................................................................................................................................................................................
c Explica la relaci que hi ha entre els interlocutors.

............................................................................................................................................................................................
d Com afecta, aquesta relaci, la manera de parlar?

............................................................................................................................................................................................
e Quin s el tema de qu parlen? s general o especfic?

............................................................................................................................................................................................
f Quina s la finalitat o el propsit de la conversa?

............................................................................................................................................................................................
g s una conversa preparada o espontnia? Raona la resposta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
h Quina s la forma de parlar de Maria i Enric?

............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Escriu les exclamacions, les interrogacions i els punts suspensius que falten en aquest fragment de text teatral:
Escena 2
UN TRONC QUE PARLA
SRA. CIRERA: I no vull que lliges aquestes histries al nostre nt
CIRERA: Per, si jo no li conte res
SRA. CIRERA: No I qui li ha contat lestupidesa aquesta dun tronc que parla i es queixa quan
el tallen
CIRERA: Doncs
SRA. CIRERA: Prou Si no arregles la taula ara mateix no hi ha dinar
CIRERA: Per si no tenim fusta. Ning no ens fia i el magatzem est buit. (Ix el Tronc de fusta
rodant.)
SRA. CIRERA: I aix qu s (Agafa el Tronc i lil mostra.) Pi blanc (El tira a terra. El Tronc
s queixa. Tots dos el miren. Ella reacciona.) Ja tho he dit: fins que no apanyes la taula, no hi
ha dinar I no contes romanos al nostre nt (Mira el Tronc. Amb menyspreu.) Un tronc
que parla (Sen va pel fons dreta.)
CIRERA: Don deu haver eixit aquest tronc Malets diners (Li pega un puntell al Tronc.)
TRONC: Ai, Ai Quina potada
CIRERA: (Molt sorprs.) Qu has dit
VICENT VILA, Pinotxo. Histria dun titella que volia ser xiquet, Edicions Bromera (fragment)
3 Subratlla les acotacions del text anterior i digues de quin tipus sn:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Respon verdader o fals:

V
a Hi ha llenges ms aptes que no altres per a uns usos determinats.
b Totes les llenges sn igual daptes per a expressar sentiments.
c Les llenges dEspanya diferents del castell sn un problema.
d El valenci s la llengua prpia de la Comunitat Valenciana.
e En valenci, les matemtiques sn ms difcils.
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Llig el text segent i digues quins errors tenen els resums que se nhan fet:
Generalment, les ciutats tenen grans dificultats per a destruir les grans quantitats de fems que
generen cada dia els seus habitants. Duna banda, poden anar acumulant tots els fems en certs
llocs, que reben el nom dabocadors. Per aquests abocadors arriben, desprs dun perode dactivitat, a estar plens del tot, per la qual cosa cal cobrir-los i buscar un altre lloc com a abocador
futur. Daltra banda, poden cremar-se els fems, com es fa en moltes ciutats, per els gasos que
es desprenen durant la incineraci poden contaminar latmosfera, per la qual cosa el remei sol
ser pitjor que la malaltia. En altres ciutats estan intentant reciclar els fems, s a dir, transformar-los
i tornar a usar desprs els seus productes. Per exemple, els fems orgnics (com les restes dels
menjars i els residus alimentaris) poden transformar-se en adobs per a lagricultura. Per entre
els fems tamb hi ha altres productes com papers, cartons, etc., que es transformen en matries
primeres per a tornar a fabricar paper (lanomenat paper reciclat). No obstant aix, per a assolir
aquests objectius cal establir un sistema que permeta al ciutad separar els seus fems: els que
sn reciclables, com els esmentats abans, i els que no ho sn, com els plstics.
La Vanguardia
Resum A
Les ciutats tenen grans dificultats per a destruir les grans quantitats de fem que generen cada dia
els seus habitants. Els fems es poden acumular en els abocadors, que tenen una duraci limitada, ja que quan estan plens cal buscar-ne uns altres. Tamb poden cremar-se els fems, per els
gasos que es desprenen de la incineraci poden contaminar latmosfera. Tamb es poden reciclar
els fems, s a dir, transformar-los en adobs per a lagricultura o en matries primeres per a fabricar
altres productes. Per perqu el reciclatge siga possible cal establir un sistema que permeta al
ciutad separar els seus fems: els que sn reciclables i els que no ho sn.
Resum B
Grans quantitats de fem. Necessitat de la seua eliminaci. Procediments existents: acumular el
fem en abocadors, per prompte somplin, buscar-ne uns altres. Un altre sistema: cremar el fem,
per pot contaminar latmosfera. El millor: reciclar els fems per a adobs o per a crear matria
primera: nous productes.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Escriu el resum correcte:

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Ompli la graella segent amb les formes de participi corresponents:
infinitiu
participi
mascul singular
femen singular
mascul plural
femen plural
aprendre
dur
dormir
ser/sser
beure
resoldre
imprimir
deure
conduir
cantar
8 Escriu les formes de gerundi corresponents als infinitius segents:

a escriure:
b beure:
c conixer:
d ploure:
e moure:
f creure:
g ser/sser:
h prendre:
9 Tradueix al valenci les frases segents:

a Hemos terminado el curso.
............................................................................................................................................................................................
b Viendo la playa he pensado en ti.

............................................................................................................................................................................................
c Cantando bajo la lluvia.

............................................................................................................................................................................................
d Est llamando urgentemente a Mara.

............................................................................................................................................................................................
e Nos ha sorprendido la lluvia.

............................................................................................................................................................................................
10 Escriu els antnims dels verbs segents:

a empobrir
e eixir
i oblidar
b odiar
f tancar
j aprovar
c pujar
g apegar
k parlar
d dormir
h embrutar
l millorar
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 9
1 Escriu un avs per a cada una daquestes situacions:
a Anullaci de la festa de final de curs.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Sha trencat la part de dalt de la finestra de laula i pot provocar un accident.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Redacta la nota que escriuries en cada situaci:

a Un secretari informa la seua cap que li ha telefonat el seu marit a les 11.30 h.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Una xica comunica al seu pare que tornar a les 2 de la matinada.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Fixat en els taulers danuncis de linstitut i copia els avisos que hi trobes. Analitzals per a
comprovar com hi apareix distribuda la informaci (lestructura).
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Escriu aquests textos en el llenguatge dels SMS:

a Jo comence dijous emoticona de traure la llengua i onomatopeia del riure. Tinc ganes de
voret emoticona de picar lullet i riure Marc.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Hola! Com va el queixal? Creus que podrs menjar pizza aquesta nit? Per cert, Roger no
vindr. Tin emoticona dun bes perqu et cures.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 Detecta les errades que hi ha en aquesta nota. Torna-la a escriure correctament:

Titi,
Eixir, un poc ms tard, de casa, tu comena a fer el sopar. Ac se nacaba danar Isabel i em
diu adu. Hi ha bistecs, de vedella de 12 euros el quilo al frigorfic. Ei, mira de tindre-ho tot a
punt. Acabe de llegir en el diari que mhe comprat de mat que dem plour.
Desitjant que la meua petici siga atesa, el saluda molt atentament,
Sofia
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Llig aquest fragment de text teatral i respon a les qestions:

(Els FOLLETS fan que el sol escalfe ms.)
KAY: Grcies, follets, per haver-me eixugat la roba!
ARTS: Que espavilat!
LACELOT: B, espereu-me ac. Veur si trobe el cam.
GINEBRA: Mira on xafes, Lancelot!
ARTS: Per qu no vas amb ell, Kay?
KAY: Jo?
ARTS: Per favor, Kay
KAY: Per B, dacord. Per men deus una.
(Ix.)
ARTS: Per fi estem a soles, Ginebra.
FOLLETS: Ginebra, Ginebra, Ginebra
GINEBRA: Tant com a soles
ARTS: Heu llegit la carta? (Sacosta a ella.)
CARLES PONS, Merl i el jove Arts
a En quin moment de la trama (plantejament, nus o desenlla) creus que es pot inserir el fragment? Raona la Resposta.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Explica quina funci t aquest fragment (anticipar lacci, crear intriga, presentar un personatge o desenvolupar lacci). Com avana lacci?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Escriu una continuaci del fragment.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Escriu els signes de puntuaci que hi vagen b:

Estimada Ann: Faig 2n dESO a linstitut i tinc uns pits molt grans, i ja faig servir la copa C
Aix em deprimeix de vegades perqu les xiques creuen que sc una perduda i diuen que
els faig destacar cosa que no s certa ja que no ho puc evitar i els xics se naprofiten
i creuen que sc fcil cosa que tampoc s certa Sovint em grapegen els pits i aix em
molesta molt. Qu hi puc fer Ajuda per favor Una jove de 14 anys
Estimada Jove amb pits considerablement grans: Em sembla que les teues amigues et tenen molta enveja La major part dels maltractaments sn deguts a gent envejosa daltres
perqu shi troben molt inferiors Mentren igual quantitat de missatges de xiques queixantse de pits massa petits com de xiques que diuen que tenen pits massa grans Pel que fa
als xics que et grapegen aix s totalment inacceptable Llevals les mans desficioses i
digues-los que se les fiquen a les butxaques o li ho contars al professor
AIDAN MACFARLAINE & ANN MCPHERSON, Bullying. Quan els joves sn vctimes i agressors
8 Extrau del fragment anterior una paraula polismica. Digues quin significat t en el text. Desprs escriu una frase on aquest mot tinga un altre valor.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
9 Consulta lapartat del llibre Llengua i societat i explica per qu safirma que els prejudicis suposen un fre per a ls del valenci?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
10 Torna a llegir el fragment de Merl i el jove Arts. Extrau-ne els elements dctics i digues de quin
tipus sn:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 10
1 Llig el text segent i resol les qestions:
A El cas s que enguany, des de comenament de curs, hi ha alguns xics a classe que es
fiquen amb mi sense parar. Tot va comenar quan a causa del nombre de repetidors de
lany anterior, van haver de separar els companys de la meua classe de lany anterior. En la
classe nova, els xics majors tenen com una espcie de colla que es fica amb tots aquells
que no els cauen b, especialment amb mi. Em diuen conill (a causa de laparell de la
boca) i altres coses pitjors. De tant en tant em furten lestoig i me lamaguen, o em canvien
la carpeta de lloc, o em llancen la jaqueta per la finestra al pati, i fins i tot han arribat a amenaar-me i pegar-me.
B Rebeu una forta abraada.
C Tinc tretze anys i estudie segon dESO. Sc una estudiant normal, que aprova i suspn de
vegades i que, com tots els xics i xiques de la meua edat, est en ple perode de canvis: el
meu cos est creixent, alguna que altra vegada em surt un gra a la cara i els meus pares
han hagut de dur-me a visitar el dentista perqu em faa una ortodncia que em pose les
dents al seu lloc.
D Hola!
E Em trobe millor des que ho he contat i vull dir-vos una cosa: si us passen alguns fets semblants, no us ho guardeu. Conteu-ho als vostres amics, a les vostres famlies, als vostres
profes i monitors De segur que ells us podran ajudar!
F No sabia qu fer, em trobava sola i allada, i finalment vaig decidir contar-ho tot a un educador de joventut i als meus pares. Leducador em va dir que all era acaament escolar,
em va informar dalgunes coses que podia fer per a comenar a trobar solucions. Els meus
pares parlaren de seguida amb la cap destudis de linstitut, amb la meua tutora i, les
coses han comenat a canviar. La tutora ens ha explicat la manera solucionar els conflictes
a laula i note que els professors i els meus companys estan ms pendents del que fa la
colla de la qual us parlava al comenament.
G Maria
H Jo no els faig res, aix que no entenc per qu em tracten aix. Les poques amigues del curs
passat amb qui he coincidit enguany en classe prefereixen no ficar-shi, perqu tenen por
que tamb els ho facen a elles. A poc a poc, fins i tot, alguna participa en les burles, perqu
aix intenten caurels b a ells, encara que em facen mal a mi.
I Valncia, 16 de maig de 2009
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
a Identifica en aquesta carta la salutaci, la introducci, lexposici de fets, la conclusi, el

comiat, la signatura i la data.
A:
B:
C:
D:
E:
F:
G:
H:
I:
b Ordena els pargrafs i situals en el lloc correcte.

............................................................................................................................................................................................
c Identifica els usos sexistes de la llengua que shi han fet. Proposa en el teu quadern una
rectificaci que no siga discriminatria cap a les dones.
2 Escriu un correu electrnic a Maria.
3 Relaciona les emoticones amb el significat corresponent:
a :-P
b :-))
c :-(
d ;-)
e :-O
f 8-)
g @-`-,---h >-{
i :~(
j :-)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Deprimit
Somric
Badalle
Porte ulleres
Estic enfadat/dat
Tenvie una rosa
Trac la llengua
Tanque lullet
Somric molt
Estic trist
4 Imagina que has descriure una carta a aquests destinataris. Escriu les frmules de salutaci i
de comiat ms adequades en cada cas:
salutaci
Una carta al director o la directora de linstitut.
Una carta a la teua mare o al teu pare
Una carta damor a la persona que estimes
comiat
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Torna a escriure aquestes frases perqu no shi faa un s sexista del llenguatge:
a Savisa als alumnes que lhorari de tutoria s d11.00 a 12.15 h.
............................................................................................................................................................................................
b Tots seran afectats per aquesta mesura.

............................................................................................................................................................................................
c Els aprovats faran lexamen per a pujar nota.

............................................................................................................................................................................................
e Els interessats en lexcursi hauran dapuntar-shi abans del dia 15.

............................................................................................................................................................................................
g Els xiquets aprenen a travs dels jocs.

............................................................................................................................................................................................
6 Colloca els punts que falten en aquest fragment de text teatral:

MERL: s prxim el dia que una m vigorosa alar lespasa sobre la desgrcia i portar la
felicitat a la nostra terra Aix est escrit en el dest El nom daqueixa espasa invencible s
EXCLIBUR i romandr custodiada en la catedral de Canterbury incrustada en una pedra de
marbre Noms un entre vosaltres podr extraure lespasa Cada dia se celebraran tornejos
i els guanyadors podran intentar-ho Per lespasa coneix la m del futur rei I no li oferir cap
resistncia Noms EXCLIBUR decidir qui i quan Jo us assegure que Anglaterra tindr rei
abans de lany nou
7 Subratlla els pronoms forts i febles del text anterior i digues amb quin element mantenen la
referncia:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
8 Llig aquest text i assenyala-hi els mecanismes de variaci lxica:

MOROS I CRISTIANS
Els Moros i Cristians shan convertit en una de les festes ms generalitzades a les provncies
dAlacant i Valncia i que oferixen un major atractiu visual, ja que en ella confluxen elements
tan peculiars del carcter del poble com el gust per la farsa, la disfressa o la vestimenta especial, la msica i la plvora.
Larrel de la lluita entre els seguidors de la creu i la mitja lluna es remunta a la batalla de Lepant, quan la seua representaci va ser joc palat, que transcendiria posteriorment als carrers
i places.
Aquell fet es va transformar en part de la histria local, convertint en protagonista de la victria
o miracle al sant patr. A les comarques de linterior, el segrest de la imatge i la conversi
dels moros s la clau argumental, mentres que al sud, irradiant Alcoi, la batalla rememora un
passatge de la Reconquista o de la defensa contra la invasi barbaresca, si b s a Sant Jordi
a qui es dedica realment la festa.
www.comunitat-valenciana.com
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 11
1 Indica les parts de la carta formal:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Qu s un informe?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Com es diu el gnere literari, escrit en prosa, que intenta fer una reflexi sobre algun aspecte
de la cultura o de lexperincia humana?
............................................................................................................................................................................................
4 Prepara un resum oral sobre el que has fet el cap de setmana. Escriu-ne, prviament, un esquema breu.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Defineix, breument, la teua competncia lingstica en totes les llenges que parles a partir del
quadre que toferim:
M Malament - R regular - B B
escoltar
parlar
llegir
escriure
valenci
castell
angls
francs
6 En qu es diferencia una vocal duna consonant quant a la pronunciaci?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
7 Fes una llista amb els interrogatius que coneixes.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
8 Busca els significats de les paraules segents:

a Taula
b Grcia
c Fi
d Pols
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats dampliaci
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 1
1 Indica els elements que intervenen en un acte comunicatiu i posa un exemple de cada un:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Indica quins sn els quatre gneres literaris i les caracterstiques principals de cada un:
...............................: .......................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
...............................: .......................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
...............................: .......................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
...............................: .......................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Escriu una escena teatral breu que represente el moment que demanes als teus pares anar a
la festa daniversari dun amic o duna amiga:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Qu s la variaci lingstica i quins parmetres la marquen?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 Creus que la diversitat lingstica s positiva o negativa? Per qu?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Escriu les grafies que formen lalfabet del valenci:

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
7 Com es diu lalfabet que usem nosaltres per a escriure? Coneixes uns altres alfabets?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
8 Analitza tan com pugues aquesta oraci i indica la categoria gramatical de les paraules que la
formen i quin tipus doraci s sintcticament:
De sobte, ja estic content.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 2
1 Enregistra una conversa breu en valenci duns 3 minuts i intenta posar-la per escrit sense
deixar-te res del que es diu. Anota quins problemes has tingut i qu no has pogut traslladar al
paper. Comenteu a classe amb el professor o la professora a qu es deuen aquestes dificultats:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Escriu un text en qu expliques a un membre de la teua famlia quines caracterstiques tenen

els intercanvis comunicatius en lmbit acadmic:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Localitza un poema que, a parer teu, tracte sobre les experincies interiors de qu parla el
text dlex Susanna. Copial en el quadern i escriu al costat qu et fan sentir els versos que
tagraden ms.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Visita la biblioteca del centre i anota els llibres que consultaries per a documentar-te si hagueres de preparar una exposici sobre la histria de la teua ciutat.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 A continuaci tens un text cientificotcnic adaptat a lmbit acadmic amb la intenci de facilitar la comprensi del contingut. Llig-lo atentament i resol les qestions:
La neurona s la cllula del sistema nervis i els ssers humans en tenim una quantitat inimaginable. Les neurones tenen un llarg conducte anomenat ax, amb el qual realitzen la sinapsi.
Aquesta paraula designa el contacte entre dos neurones de manera que el senyal passa duna
a la segent i pot seguir i propagar-se fins que arriba al cervell, al mscul o a la glndula que
rebr una ordre. Aix, el sistema nervis es transforma en una gegantina xarxa per on circulen
alhora milions i milions dordres en totes direccions. s com una autopista de substncies
qumiques, els neurotransmissors, que activen, desactiven, transmeten missatges o els bloquegen i que responen a impulsos externs o a ordres del propi organisme. Les neurocincies
han perms resseguir alguns camins, entendre com actuen aquestes substncies i intervindre
per tal de provocar alteracions o regular disfuncions.
XAVIER DURAN, El cervell polidric (adaptaci)
a Indica el vocabulari tcnic o especfic de lespecialitat (la part de la medicina que estudia el
sistema nervis):
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Indica amb quins recursos lautor intenta facilitar la comprensi del contingut:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Reescriu aquest fragment colloquial en una llengua ms formal:

S, ahir, que era dimarts, no ho s, devien ser les 11, perqu jo tornava de la classe de
ioga amb Teresa. Quan passava per davant de la pescateria que hi ha al carrer de Pepita, la
dAmparo..., pues hi havia un cami nevera i uns hmens estaven descarregant un peixot de
lo menos 20 quilos. Vaig sentir que deien que lhavien pescat al port de Gandia, que era un
atun o una bacoreta, que sn pareguts. No havia vist mai un peix tan gran, era ms llarg que
jo i molt bonico.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Dictat:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
8 Indica el subjecte i els complements de les oracions segents:

a Localitza el subjecte i els complements en les oracions segents.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Quan arriba lestiu, Rosa sempre viatja a pasos llunyans.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c El verb eixamorar significa llevar la humitat duna cosa.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d Escrivim la lletra x a principi de paraula.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
e Digueu a la professora set paraules amb consonants nasals.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
9 Consulta un diccionari i anota el significat dels doblets:

a pujar / apujar
b servei / servici
c addici / addicci
d bastant / prou
a ........................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c ........................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 3
1 A continuaci tens la ressenya duna novella. Completa el quadre amb la informaci que proporciona:
ROALD DAHL, Charlie i la fbrica de xocolata, Barcelona, RBA (2005)
Es compleixen 40 anys de la primera edici del clssic de lautor angls Roald Dahl (19161990). La fbrica de Willy Wonka ha estat coneguda per milers de lectors des daleshores,
se nhan fet dos versions cinematogrfiques, la primera el 1971, i la segona, el 2005, amb
Johnny Depp en el paper del senyor Wonka. Charlie i la fbrica de xocolata s un dels llibres
ms venuts de la literatura per a joves.
La novella explica la histria dun xiquet que viu amb la seua famlia en una cabana, prop de
la indstria xocolatera de Wonka. La famlia de Charlie no es pot permetre comprar xocolata
ms que un dia lany, pel seu aniversari, per tot canvia quan Wonka fa una promoci amb
loteria per a visitar la fbrica que habitualment est tancada al pblic i Charlie s un dels afortunats amb el premi. Dins de la fbrica misteriosa ell i els altres quatre afortunats descobreixen
les receptes i noves especialitats de Wonka. Tamb coneix els Oompa Loompas, ssers que
treballen per a Wonka a canvi de llavors de xocolata. Al final de la histria sens conta que
la loteria era una tctica del propietari per a escollir el seu successor, lnic xiquet que no ha
coms cap error durant la visita.
La histria reflecteix part de la vida del mateix Roald Dahl que, a 13 anys, va treballar en una
fbrica de xocolata on va conixer lespionatge entre empreses rivals per a copiar les frmules
de la xocolata. En opini de lautor lxit dels seus llibres era degut al fet que els infants hi
conspiren contra els adults.
Referncia bibliogrfica
1a part
Presentaci
2a part
Cos
3a part
Tancament
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Escriu la ressenya de lltim llibre que has llegit. Aconsegueix una mnima informaci sobre
lautor i acaba-la amb una valoraci sobre el pblic a qui pot agradar lobra:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Prepara una exposici oral en llengua estndard sobre el contingut daquest esquema expositiu:
ssers vivents
Lecosistema del bosc
a) animals
b) vegetals
c) ssers inerts
- definici decosistema
- vertebrats
- invertebrats
- plantes
- fongs
- minerals
4 Creeu entre tots un Diccionari de coses inexistents. Inventa un objecte, un vegetal o un animal
inexistents, anotan les caracterstiques, la utilitat, les frases en qu susa, etc., i escriu un
article per a un diccionari escolar:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Dictat:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Escriu titulars periodstics en passiva com en lexemple:

Tennista valenci / superar / els favorits americans.
Els favorits americans van ser superats pel tennista valenci.
a Un dof / salvar / un nad de sis mesos.
............................................................................................................................................................................................
b El Vila-real / aixafar /lequip blanc de Madrid.

............................................................................................................................................................................................
7 En parelles feu un treball dinvestigaci breu. Quin s el barbarisme ms habitual entre els
professors que et fan les classes en valenci? Feu-ne una llista al llarg duna setmana i, durant
la segent, marqueu quins sn els que ms diuen.
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 4
1 Imagina que has decidit anullar la subscripci a una revista especialitzada. Redacta la carta
amb qu ho comunicars. Haurs dinventar tant el nom i el tema de la publicaci com el motiu pel qual demanes la baixa.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Prepara un treball monogrfic breu sobre la varietat de valenci del lloc on vius. Hi haurs de
considerar, com a mnim, un apartat destinat a la histria i un altre a la descripci de les caracterstiques de la pronunciaci, de les formes dels demostratius i els possessius i del lxic o les
expressions ms representatives.
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Llig atentament el poema de Miquel Mart i Pol i resol les qestions:

Ara s dem. No escalfa el foc dahir
ni el foc davui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci en, tot el que es mou
es mou amb voluntat desdevenir.
esdevenir: ser
renou: soroll ensordidor
deus: fonts
vulnerar: ferir, lesionar
I esdevindr. Les pedres i el cam

seran el pa i la mar, i el fosc renou
dara mateix, el cntic que commou,
lmfora nova plena de bon vi.
Ara s dem. Que ploguin noves veus
pel vespre trbol, que revinguin deus
desficioses damarar leixut.
Tot ser poc, i lheura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Crnica de dem, Edicions 62
a Quin s el tema de les dos primeres estrofes?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Qu signifiquen les metfores el foc dahir i el fosc renou / dara mateix?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c De quin tipus de composici es tracta? Justifica-ho amb la mtrica.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d Posa-hi un ttol relacionat amb el tema.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Visita el web www.termcat.cat i comprova quantes accepcions en diverses matries t el

terme caragol. A continuaci, localitza la paraula en un diccionari general o escolar i compara
el nombre de significats:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 Dictat:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Identifica la modalitat daquestes oracions i la intenci de lemissor en pronunciar-les:

modalitat
Busca un desert i perd-thi!
Jo us declare units en matrimoni
De veritat, mhi acompanyaries?
Tant de bo tinguera vacances!
intenci
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Llig aquest article del Diccionari Catal-Valenci-Balear. Desprs, uneix amb una lnia sobre
un mapa les comarques o les localitats on susa la paraula granera i esbrina com es coneix la
granera en la resta del territori.
GRANERA || 1. Utensili compost dun feix de branques primes o de palmes, subjecte a lextrem
dun mnec de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar den terra o daltre lloc
la pols, pedruscall i altra brutcia (Conca de Tremp, Urgell, Lleida, Fraga, Segarra, Camp de
Tarragona, Priorat, Calaceit, Ribera dEbre, Maestrat, Castell, Valncia, Pego, Alcoi, Elx, Mallorca, Menorca, Eivissa).
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 5
1 Completa els buits amb els mots segents, tots inclosos en el camp semntic de viatjar: viatge, recorregut, itinerari, trajecte, excursi i expedici.
a Enguany volem fer un de quinze dies per la Bretanya francesa.
b L a lEverest ha sofert un contratemps a causa duna allau de neu.
c El en tren de Xtiva a Valncia es fa molt llarg i pesat.
d La volta ciclista a la Marina ha canviat el per problemes de trnsit.
e Els alumnes de 2n dESO volen anar d al Fond dElx.
f LAjuntament de Valncia ha preparat un molt interessant de la Valncia medieval.
2 Emprant els mots segents, redacta una narraci breu:
Jordi (home duns 50 anys), Ca la Font (casa de camp envoltada de xiprers), Mireia (filla de
Jordi i Isabel), troncmbil (cotxe-furgoneta molt vell), Vilagran (poblet xicotet a les muntanyes)
i Boira (gos encreuat de catorze races).
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Escriu cinc mots de la mateixa famlia lxica de les paraules segents:

a carb: .........................................................................................................................................................................
b estampa: ...................................................................................................................................................................
c llum: .............................................................................................................................................................................
d pell: ..............................................................................................................................................................................
4 Digues quin tipus de present no actual hi ha en les frases segents:
a Dilluns que ve marxem a Elx.
............................................................................................................................................................................................
b Joan Fuster escriu sobre lsser hum en els seus assajos.

............................................................................................................................................................................................
c Juli Csar travessa lEufrates.

............................................................................................................................................................................................
d Tal vegada desps-dem dine macarrons.

............................................................................................................................................................................................
5 Escriu els accents i les diresis que hi falten:

a Beure llet despres de menjar taronja pot ser una contraindicacio.
b A lhivern em pose peucs per no congelar-me com els pinguins.
c El delinquent lhan atrapat perque ha esvarat amb un gra de raim.
d El vei i les veines de Lluis son de Suissa.
e Les aigues del riu Xuquer baixen molt brutes per la pollucio.
f Les ruines del castell de Sagunt son consequencia dhaver destruit el subsol.
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 6
1 Escriu les preguntes que ha fet lentrevistador (P) a partir de les contestacions de lentrevistat (R):
P: ......................................................................................................................................................................................
R: Nosaltres, quan preparem un disc, necessitem com a mnim dos anys i moltes hores de
faena.
P: ......................................................................................................................................................................................
R: Doncs, que les canons parlen de coses que han passat de veritat a nosaltres o a una altra
gent.
P: ......................................................................................................................................................................................
R: Aquest disc presenta temes ms arrelats al nostre territori; per contra, lanterior era ms
multitnic.
P: ......................................................................................................................................................................................
R: Amb els peus a terra, perqu lxit sol ser efmer.
P: ......................................................................................................................................................................................
R: Secret?, no en tenim cap: treballar a gust en all que tagrada.
P: ......................................................................................................................................................................................
R: No ho sabem, depn de molts factors, per principalment del pblic. Mentre el pblic ens
seguisca i el cos aguante, aguantarem.
2 Classifica aquestes paraules de manera que formen grups de sinnims:
ardu
sol
costers
grup
indicar
conjunt
ensenyar
atpic
equip
complex
quadrilla
agrest
singular
original
palesar
exposar
a colla: ............................................................................................................................................................................
b difcil: ...........................................................................................................................................................................
c nic: .............................................................................................................................................................................
d mostrar: .....................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Llig el text. Tornal a escriure i posa els guionets que hi calga:

El bar no era tancat. Ben al contrari, en aquella nit de dissabte, era ms ple que mai de fum,
descalfor, de gent, de veus i denrenou de dmino.
Aquestes sn hores darribar? Em va preguntar el meu pare, agafat a les palanques de la
mquina de caf. On has estat?
Jugant, amb els meus amics vaig dir, encara ms sol i ms comprs que abans.
Has sopat? fu la mare, que era a la cuina sucant llesques de pa amb tomquet.
Encara no.
Fes-te una truita, doncs. Jo tinc molta feina.
La Pili estava asseguda al bar, menjant un polo i tractant dentendre el final de la pellcula de
la tele, malgrat la fressa que hi havia al seu voltant.
ANDREU MARTN I JAUME RIBERA,
No demanis llobarro fora de temporada, Edicions de la Magrana
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 7
1 Assenyala en larticle dopini segent les caracterstiques tpiques daquest gnere textual.
Desprs, contesta les preguntes:
No busqueu excuses
Aix s el que va deixar dit Pekka-Eric Auvinen, el jove de divuit anys que fa uns dies va matar
vuit persones a linstitut de secundria Jokela, de la localitat finesa de Tuusula, i que a continuaci es va acomiadar daquest mn per la via de fotres un tret al cap. Com sha divulgat
prou, el tal Pekka havia avisat de les seves intencions amb diversos vdeos que tenia penjats
a YouTube, i fins i tot havia deixat all que ell en deia un testament poltic.
Deixem de banda ara la qesti de levident necessitat de desplegar mitjans de control sobre
els continguts dInternet, i fixem-nos en el susdit testament poltic. El document s esferedor:
Ja nhe tingut prou, no vull formar part daquesta merda de societat, es presentava langelet,
i desprs explicitava els seus plans: Estic preparat per a lluitar i morir per la meva causa. Jo,
com un selector natural, eliminar tots aquells que consideri incapacitats, vergonyes de la raa
humana i fracassos de la selecci natural. A continuaci, la criatura dolcssima sautodefinia:
Sc un existencialista cnic, un humanista antihum, un darwinista antisocial. I arribava a una
conclusi: Sc la llei, el jutge i el botx. No hi ha cap autoritat ms alta que jo.
Fins aqu res de nou, ms enll de la tpica empanada mental dun adolescent amb nfules
intellectualoides. Per el que de veritat em va impressionar s ladvertiment final: No busqueu
excuses. Direu que sc un boig o qualsevol merda daquestes, o intentareu explicar els motius
dels meus actes a partir dels llibres que llegeixo, la msica que escolto o les pellcules que
magraden. Fareu tot aix, per no us servir de res. Molt aclaridor. En efecte, la tendncia a
intentar explicar comportaments de violncia extrema a partir de suposades influncies externes, que gaireb sempre es concreten en la televisi, i, ms subsidiriament, en el cinema o
els llibres, sembla tan inevitable com estril. I, encara ms, una forma desquivar la vertadera
qesti, que no s sin la natural tendncia humana al mal. Lhome s bo per naturalesa, va
sentenciar Rousseau, i s cert: per tamb ho s la frase contrria, simultniament i amb la
mateixa intensitat. El mal, com sembla que vulguem imaginar per consolar-nos, no s una
cosa extempornia que de sobte ens cau a sobre no se sap don, sin que el fem nosaltres.
Saber-ho no crec que pugui ajudar gaire a evitar tragdies com la de Tuusula, per s que ens
pot permetre de treurens de sobre el llast dels eufemismes i els subterfugis.
SEBASTI ALZAMORA, El Temps, 26-11-2007
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
a El llenguatge emprat s clar o complicat? Raona la resposta.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Trobes que el tema s actual?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Comenta els usos de les cometes en el text.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Fes oracions emprant els connectors que tens a continuaci:

Doncs:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Tanmateix:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Ja que:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Tot i que:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Segons:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 8
1 Llig aquesta conversa i, a continuaci, resol les qestions:
SARA: joaaaaaaaaan
JOAN: keeeeeeeeeee
SARA: olaaaaaaaaaaa
SARA: es este disabte lo del xalet?
JOAN: a les 11:30
JOAN: fins les 7:30
SARA: ok
SARA: jo anire a les 12
SARA: ok?
JOAN: ok
SARA: sk tiiinc k fer un es coses x el mati
SARA: ....!
SARA: ni ha que durte regaleeeeeeeet?
JOAN: nkara tns lm mapa?
JOAN: no kal
SARA: k mapa?
JOAN: no s l meu aniver sari ni res
SARA: ome si el dia 12 dagoooost
JOAN: pro si t fa ilusio durm regal...
SARA: jans vorem!!!!! B7s
JOAN: A10
a Quines caracterstiques especfiques t la conversa escrita?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Digues qui sn els interlocutors.

............................................................................................................................................................................................
c Explica la relaci que hi ha entre els interlocutors.

............................................................................................................................................................................................
d Com afecta, aquesta relaci, la manera de parlar?

............................................................................................................................................................................................
e Quines parts hi distingeixes?

............................................................................................................................................................................................
f Quin s el tema de qu parlen? s general o especfic?

............................................................................................................................................................................................
g Quina ns la finalitat o propsit?

............................................................................................................................................................................................
h s una conversa preparada o espontnia? Raona la resposta.

............................................................................................................................................................................................
i Quina s la forma de parlar de Sara i de Joan?

............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Segurament deus haver sentit, i fins i tot utilitzat alguna vegada, paraules com tragdia,
comdia o drama, referides no al teatre, sin a situacions de la vida quotidiana. Descriu aquestes situacions i digues qu poden significar aquestes paraules:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Aquest fragment de text teatral sha desordenat. Tornal a escriure amb lordre que ha de tindre:
SARA: Qu? Com has entrat?
DAVID: No?
SARA: No.
SARA: Noms parlvem.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Continua el fragment i introdueix-hi les acotacions de to, dacci i de caracteritzaci que cregues que poden anar b en el fragment de text teatral anterior:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 Escriu les formes de participi dels verbs segents:

a qualificar: ...................................................................................................................................................................
b fugir: ............................................................................................................................................................................
c nixer: .........................................................................................................................................................................
d prendre: .....................................................................................................................................................................
e haver: ..........................................................................................................................................................................
6 Ompli els espais buits amb les formes de gerundi dels verbs que hi ha entre parntesis:
a El futbolista sha anat (entrenar) a poc a poc.
b Sha passat la vida (explicar) i (fer) classe.
c Va (conduir) el seu cotxe amb molta velocitat.
d Els delegats i les delegades estan (debatre) les normes de classe.
e Sest (submergir) en laigua.
7 Indica les formes de gerundi correctes i incorrectes de les frases segents:
a Va obrir el diari daula, tornant a escriure el que li havia passat.
............................................................................................................................................................................................
b Anant a linstitut mhe trobat Pilar amb el gos.

............................................................................................................................................................................................
c Hem vist Ferran agafant el tren a lestaci del Nord.

............................................................................................................................................................................................
d Va conduir cometent una infracci.

............................................................................................................................................................................................
e Ve al nostre costat acompanyant-nos.

............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
8 Llig aquest text i tornal a escriure, per ara amb els antnims de les paraules subratllades:
Uns cientfics troben un nou parads terrenal a Nova Guinea
Acostumats a parlar de la desaparici despcies, la notcia que encara hi ha zones de la Terra
inexplorades amb desenes danimals desconeguts per lhome no deixa de ser una sorpresa.
s el que va passar al comenament del mes de febrer, quan un grup de cientfics va informar
del descobriment dun petit parads terrenal a les muntanyes de Foja, una illa de 300.000 hectrees de selva densa i muntanyes escarpades de la provncia indonsia de Papua Occidental,
a lilla de Nova Guinea.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 9
1 Llig aquests textos i escriu de quin tipus sn i quines en sn les caracterstiques principals:
Text a
Mare, me nhe hagut danar ms
prompte i no he pogut anar a comprar el pa. Ho far quan torne.
Joan
Text b
ALUMNAT DE 2n dESO
ASSUMPTE: festa de final de curs
DIA: dimecres, 13 de maig
HORA: 13.05 h
LLOC: biblioteca
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Torna a escriure el text b de lactivitat anterior, per ara redactal amb un estil ms cohesionat.
Haurs de deixar-hi constncia de la data completa i de qui lha escrit.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
3 Has comprat un regal a una amiga amb qui has discutit. Ets conscient que no tenies ra i vols
fer les paus. Redacta la nota que acompanyar lobsequi.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Relaciona els adverbis que usem per a indicar temps amb la definici del costat:
ara, llavors, abans, dem, enguany, alhora, anit, desprs, hui
Expressa una acci referida a un moment immediatament anterior a aquell en qu
ens trobem.
Situa una acci determinada en un temps passat. Sinnim de ladverbi aleshores.
Al mateix temps, a la vegada.
Denota posterioritat en el temps. Soposa a abans.
Pot referir-se tant a la nit de hui com a la dahir.
Indica el dia en qu estem.
Situa lacci en el dia que segueix immediatament al de hui.
Moment actual, en aquest moment.
Expressa lany en qu estem.
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5 Escriu les comes i els punts i seguit que hi calga:

David un home de 36 anys ve de Sant Adri del Bess sho pensar dues vegades abans de
tornar a deixar constncia pblicament de lobsessi que sent encara per la seva exparella
Noe la policia local de Calella va enxampar-lo fa uns dies com a autor de nombroses pintades
algunes de grans dimensions amb un missatge clar i directe: Te kiero, Noe lexplcita frase es
podia llegir des de la meitat del mes de maig en diferents parets de la ciutat al paviment de
laccs a una urbanitzaci en fulls enganxats a senyals de trnsit i fins i tot en un dels costats
del pont de lautopista la lletra i la pintura utilitzades de color rosa s clar van fer sospitar els
agents que es tractava del mateix enamorat impulsiu
El Punt
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
6 Analitza els elements dctics personals del text i digues quin valor tenen:
ARTS: Qui mha espentat? Kay!
KAY: Jo no mhe mogut! Deuen haver sigut els follets!
LANCELOT: s Estrany! Els cascos se senten tan a prop que haurem de veure el cavaller Eh!
La meua espasa! Qui semporta la meua espasa?
ARTS: Va sola per laire, ens ataca
LANCELOT: Dnam la mitja espasa que et queda, Kay! (Es defensen com poden.)
ARTS: Quin encantament s aquest?
KAY: s cosa del dimoni!
MORDRED: (Disfressant la veu i el riure.) No s cap encantament. Sc el cavaller invisible i heu
envat els meus dominis. Aix que, en pagament per la vostra falta, mendur la donzella i la
far meua.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7 Amb lajuda del professor o de la professora, redacta un text en qu expliques quines caracterstiques tenen els nou estils de comunicaci escrita derivats de la relaci entre lescriptura
i els mitjans electrnics:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
8 Llig el fragment segent i resol les qestions:

(1)
LAlba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava a lhort de casa seva amb el cistellet
de figues negres, de coll de dama, quan satur a avergonyir dos nois, que pegaven un altre
i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
Qu us ha fet?
I ells van contestar:
No el volem amb nosaltres perqu s negre.
I si sofega?
I ells es van arronsar les espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis.
MANUEL DE PEDROLO, El mecanoscrit del segon origen, Edicions 62 (fragment)
a A quin tipus de prejudicis es refereix el text?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Extrau del text tres paraules polismiques.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Explica quin significat tenen en el text.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d Escriu dos frases en qu les paraules tinguen un significat diferent.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
9 Consulta la Declaraci Universal de Drets Lingstics (http://www.linguistic-declaration.org/index.htm) i resol les qestions segents:
a Quants articles t?
............................................................................................................................................................................................
b Esbrina quina relaci t amb la Declaraci de Drets Humans del 1948?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Copia alguns dels motius que, segons el prembul, sn la causa que justifica la necessitat
de la Declaraci:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d Copia 5 articles de la Declaraci i digues quins prejudicis combaten:

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 10
1 Llig el correu electrnic segent i respon a les qestions:
De: joel190@grn.es
Per a: marcelgg@hotmail.com
Enviat: dilluns, 8 de novembre 2004 22:35
Assumpte: Ei, qu expliques??
Ja veus que et contesto rpid. Vols saber com em va per linsti. Fora b. En Sapo est una
mica pesat, per el torejo com puc. De noies noves maques, res. Tinc moltes ganes que sigui
lestiu (s, s, ja s que som al novembre!!!!!). Per laltre dia els teus pares deien als meus que
podria pujar una setmana o dues a casa vostra, lestiu que ve. Shi est b, a la muntanya?
No trobes a faltar aix daqu baix? B, et deixo que dem hi ha classe (he).
DOLORS GARCIA CORNELL, La por que no sacaba mai
a Quina relaci hi ha entre els participants?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Com s el tipus dexpressi?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c Tema (o temes) i finalitat.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d De quin tipus s aquest correu?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
e Quina expressi de text es refereix a una de les diferncies entre el correu electrnic i una
carta postal?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
2 Per un error informtic shan barrejat dos cartes que anaves a enviar a travs del correu electrnic a dos persones diferents. Separa-les i escriu-les correctament:
Pars, 15 de febrer de 2009
Hola, Neus!!
Distingida senyora,
Li escric aquesta carta amb la finalitat de saludar-la.
Ei, qu fas? ltimament no mhas enviat ni una taca de tinta, ja nhi ha prou! No?
A vore si et poses a funcionar!
Fa molt de temps que no rep notcies seues i espere que es trobe b.
Jo mho estic passat estupendament ac a Pars. He conegut gent molt guai.
Aquesta ciutat s una autntica passada. Sempre hi ha coses noves a vore.
Estic passant uns dies molt agradables a la ciutat de Pars en companyia de la famlia.
Estem fets malb perqu no parem ni de dia ni de nit.
Aquesta ciutat t molts atractius: els monuments, els museus, les passejades a peu.
Que si hui anem al teatre, que si desprs anem a un concert, en fi, aix s massa per a la
carabassa!
Quan es fa fosc, ens trobem cansats, per al mateix temps delerosos de gaudir dels concerts i les representacions teatrals.
B, xiqueta, supose que tests morint denveja, veritat que s?
Molt sovint pensem en vost i ens agradaria tindre-la amb nosaltres.
Reba una cordial abraada.
Vinga, va! Et deixe. Molts muamuamuaaaaaaa!
Anna
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Llig el text segent:

La president Ana
El meu astorament va ser majscul quan, navegant per Internet, vaig anar a parar a la fundaci
que presideix una eminent empresria de les finances espanyoles. En la salutaci inicial, a banda
dels formalismes habituals i una aferrissada defensa de la importncia dels objectius de la fundaci, la totpoderosa dona de negocis rubrica la missiva escrivint la Presidente. Inaudit. Una
dona ben posicionada en el mn empresarial (beneda excepci) recorre al mascul per reafirmar
el seu poder. El que, tanmateix, no mhauria destranyar si penso en lagressivitat masculinitzada
de la qual moltes dones fan gala (errniament) per sobreviure en la jungla del mascle que s el
mn de lempresa. La brillant ocurrncia de doa Ana, signant com una masclofemella (la femen, president mascul, Ana femen), mha tornat a la memria arran de la controvrsia sobre
el vocable miembra, usat, recentment, per la ministra dIgualtat Bibiana Ado. [] Miembra,
certament, s duna fontica estranya, propcia a la conyeta fcil. Una conyeta que, tanmateix,
tamb feien quan alguna insensata es va atrevir a autodenominar-se diputada (en lloc de diputat), metgessa (en lloc de metge) o advocada (en lloc dadvocat). Ado, entonant el miembra, no
lha errat. O almenys no tant com la doa presidente, la qual ning gosa contradir.
MAR JIMNEZ, marjimenez_avui@hotmail.com, Avui, 13-06-2008
a Quin s el tema del text?
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Quina s la finalitat del text?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
c En quins exemples es basa?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
d Hi ha en el text cap s sexista de la llengua? Quin?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
e Per qu el llenguatge s discriminatori per a les dones?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
f Escriu un correu electrnic en qu expresses la teua opini.

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4 Ac tens uns enunciats escrits amb un llenguatge sexista. Tornals a escriure sense sexisme:
a Uns quaranta representants dassociacions de pares i mares dalumnes guardaren dos minuts de silenci.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
b Que els ciutadans spien que la crisi econmica ha finalitzat.

............................................................................................................................................................................................
c Les terpies antisida actuen de manera diferent segons lestat del pacient.
............................................................................................................................................................................................
d A lescola de Parcent hi ha 15 professors i 75 alumnes.

............................................................................................................................................................................................
e Els valencians protesten contra la violncia contra les dones.

............................................................................................................................................................................................
5 Torna a escriure en el teu quadern el text segent posant tots els signes de puntuaci que hi
vagen b (hi ha dos punts i a part). Vs alerta amb les majscules.
qu sn les Falles
lorigen de la festa de les Falles es remunta a lantiga tradici dels fusters de la ciutat que en
vespres de la festa del seu patr Sant Josep cremaven enfront dels seus tallers als carrers i
places pbliques els trastos inservibles junt amb els artefactes de fusta que empraven per a
elevar els cresols que els illuminaven mentre treballaven en els mesos dhivern per eixe motiu
el dia de la crem (moment en qu cremen els monuments fallers) sempre coincidix amb el dia
19 Festivitat de Sant Josep en el segle XVIII les falles es reduen a pires de materials combustibles que rebien el nom de falles i cremaven a poqueta nit de la vespra de Sant Josep estes
falles van anar evolucionant i carregant-se de sentit crtic i irnic mostrant-se sobretot en els
monuments fallers escenes que reproduen fets socials censurables sobre 1870 es va perseguir durament els festejos populars com el Carnestoltes i les Falles esta pressi va provocar
que en 1885 sorgira un moviment en defensa de les tradicions tpiques atorgant la revista La
Traca premis als millors monuments fallers este fet va provocar la competici entre els vens i
va donar lloc al naixement de la falla artstica on no desapareixia la crtica per predominava la
preocupaci esttica en 1929, es va crear el primer concurs de cartells per a fer promoci a la
festa i en 1932 es va instaurar la Setmana Fallera va ser en estos anys quan les falles es van
convertir en la festa major de la Comunitat Valenciana arribant en lactualitat a cremar-se ms
de set-centes falles entre grans i xicotetes noms a la ciutat de Valncia.
www.comunitat-valenciana.com
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Llig el text i substitueix les paraules entre parntesis pels pronoms febles que hi corresponga:
Ja he fet (aix, el que the dit). Ja est. Ja he donat la cmera digital a la Soler i al
director i he dit (a ella i a ell) don havia tret (la cmera). Ara ja no s pas qu
passar ni vull saber (aix), tampoc. La mama ha dit (a mi) que no s cosa meva. Est
enfadada pel que he fet sense dir res (a ells). El papa i la iaia, no. El papa i la iaia han
dit (a mi) que havia fet molt ben fet, encara que potser hauria estat millor parlar amb ells primer.
Per jo tenia por que, si deia (a ells) (aix), no deixessin fer (a
mi) (aix) i les coses quedessin com estaven, que estaven molt malament.
A la tarda he esperat Joel en sortir de linstitut. he preguntat (a Joel) si volia anar a fer
un volt. ha dit (a mi) que s. he explicat tot (a Joel) (aix). ha passat (a mi) la m pels cabells. Jo pensava (a mi mateix) que faria un pet (a mi
mateix). Per no. Potser far dem (a mi) (el pet). I jo explicar (aix)
a la Tnia, que en Joel ha fet (a mi) un pet, i es morir denveja, perqu, en el fons, penso (a
mi mateix) que s que agrada (a ella).
DOLORS GARCIA CORNELL, La por que no sacaba mai
7 Assenyala els principals mecanismes de variaci lxica que trobes en el text sobre la festa de
les Falles.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
Unitat 11
1 Fes una carta formal i indican les parts que t habitualment. Demana a la Direcci del centre
que facen un lloc per a aparcar amb seguretat les bicicletes:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
2 Elabora un informe sobre algun aspecte del centre que creus que es podria millorar:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3 Elabora un esquema per a fer un esquema oral sobre els continguts que shan treballat en
aquesta unitat:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
4 Indica en qu es diferencia, en la pronunciaci, una oclusiva duna fricativa. I una bilabial,

duna labiodental.
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
5 En qu es diferencia una vocal duna consonant quant a la pronunciaci?

............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6 Elabora preguntes que comencen amb un daquests interrogatius:

Qui:
............................................................................................................................................................................................
Qu:
............................................................................................................................................................................................
Quan:
............................................................................................................................................................................................
On:
............................................................................................................................................................................................
Com:
............................................................................................................................................................................................
Quant:
............................................................................................................................................................................................
Quin:
............................................................................................................................................................................................
7 Elabora dos oracions amb cada una de les paraules segents on sobserve els significats
diferents que pot adoptar:
Moc:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Clau:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Taula:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Pols:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Truita:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Fi:
............................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 1
1 Emissor; Missatge; Receptor; Referent; Canal; Codi.
2 Assaig; Poesia; Narrativa; Teatre.
3 Resposta oberta.
4 Temps; Espai; Situaci; Estrat social.
5 Resposta oberta.
6 La teoria per a solucionar aquesta pregunta est en les pgines 20 i 21 del llibre de text Bitlot.
7 Llat.
8 S. Resposta oberta.
9 Subjecte: Joan. Predicat: s un bon estudiant. s una oraci atributiva.
10 substantiu: Joan, estudiant; verb: s; article: un; adjectiu: bon.
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 2
1 Emissor: es tracta duna conversa en qu segurament dur la iniciativa el pediatre, per en
tot cas caldr fer notar a lalumnat que emissor i receptor sn canviants. De vegades, fins i tot,
el metge o la metgessa preguntar a la nena i respondr el pare.
Canal: auditiu, per en presncia dels interlocutors i amb importncia, per tant, delements no
lingstics.
Missatge: el contingut de la conversa, amb lexposici del problema per part del pare i la
xiqueta, lexploraci, lexposici del diagnstic i la prescripci per part del metge o de la metgessa.
Codi: la llengua que usen els interlocutors.
Receptor: complementriament al que hem comentat pel que fa a lemissor, el receptor ser
tamb canviant.
2 Les reflexions sobre lactivitat anterior han dajudar lalumnat a respondre a aquesta qesti.
3 Resposta oberta.
4 a corregir un examen
b fer una pintada contra les corregudes de bous
c traduir de langls la lletra duna can que tagrada
d redactar els estatuts duna comunitat de vens
e preparar una xulla per a un examen

5 Es tracta de poesia lrica. El poeta, el jo lric, se situa al centre del discurs i expressa els seus
sentiments. s un discurs introspectiu, molt sovint evocatiu, com s aquest cas, o desideratiu.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta a partir de la informaci de la pgina 36 del llibre de text.
8 a
Relaci entre emissor i receptor: no hi ha presncia de lemissor ni del destinatari del text,
neutralitat.
Situaci formal o informal: hi ha un cert grau de formalitat en el text.
Tema general o especialitzat: es pot dir que el tema, pel tipus daproximaci, s general. El/la
periodista transmet el contingut de lexposici divulgativa de Vinton Gray Cerf.
Propsit o intenci del text: informar de les declaracions recents dun dels pares dInternet
durant un acte acadmic a Saragossa.
Canal de transmissi: visual, escrit sobre paper o en suport digital.
b
Relaci entre emissor i receptor: els destinataris sn presents en el text en la referncia al
collectiu el personal. Lemissor, lAdministraci, manifesta amb ls del futur (es concediran)
la potestat de qui t la capacitat de decisi amb una expressi de neutralitat aparent (es
concediran).
Activitats de refor
Solucionari
Situaci formal o informal: formal, el text s una disposici legal (Decret) publicada en un diari
oficial.
Tema general o especialitzat: tema especialitzat (relacions laborals, drets dels treballadors i
treballadores).
Propsit o intenci del text: regular lactivitat del collectiu de personal dun servei de
ladministraci.
Canal de transmissi: visual, escrit sobre paper o en suport digital.
9 avui: CC de temps del verb ha manifestat.
la informaci: CD del verb sha de seguir buscant.
al personal: CI del verb Es concediran.
10 Unitat lxica presa duna llengua clssica, normalment el llat i el grec, que no experimenta
les transformacions fontiques prpies de la llengua receptora. Per exemple, ladjectiu mdic.
Contrasta amb mot hereditari o mot patrimonial.
MANUEL PREZ SALDANYA i altres, Diccionari de lingstica, Colomar editors
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 3
1 a Es tracta dun text expositiu propi de lmbit acadmic, com ho demostren el tema,
lenfocament i el llenguatge.
b El text segueix un estil demostratiu, amb la formulaci duna hiptesi al comenament que
s demostrada a continuaci. Per tancar, el fragment acaba amb un resum de les manifestacions del principi amb dos frmules.
c El text presenta les parts tpiques duna exposici acadmica de tipus inductiu: enunciaci
de la hiptesi a manera dintroducci, cos de la demostraci amb arguments de tipus experimental i tancament amb unes frmules que resumeixen el contingut de lexposici i la manifestaci del principi.
2 Propostes:
a Colom arriba a Amrica i hi entra en contacte amb els pobles nadius.
b LUnivers s immens i es va formar fa uns 200 milions danys.
c Laritmtica s la branca de la matemtica que socupa de les operacions amb nombres.
d Un text acadmic expositiu t tres parts: la presentaci del tema, el cos o ampliaci i el tancament.
3 Resposta oberta.
4 Resposta oberta. Lalumnat pot partir del model de les pgines 60 i 61 del llibre de text.
5 Lestndard s la varietat que garanteix la cohesi sociocultural i la comunicaci en el nivell mitj de formalitat (mitjans de comunicaci, ensenyament). s present en les obres literries que
imiten situacions colloquials, per exemple, per no necessriament en aquestes situacions de
la vida quotidiana.
6 a aspresa
b bellesa
c dolcesa
d feblesa
e mudesa
f peresa
g sordesa
h vellesa
7 a Es ven un cotxe prop del meu xalet.

b Sha perdut el llibre.
8 Proposta:
8 Tones de mobiliari urb destrut o deteriorat han sigut retirades per la policia i els equips de
neteja de lAjuntament
9 Bandeja cont un fonema estrany a la nostra llengua. Delantal s un mot derivat de ladverbi
castell delante.
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 4
1 Resposta oberta a partir de les indicacions de les pgines 76 i 77. Lalumnat ha de reflexionar
sobre el tractament que donar als destinataris i la frmula verbal amb qu els exhortar.
2 Resposta oberta.
3 a Com es plany el silenci dels meus ulls. (JOAN MARGARIT)
b Ens ompliren despases la sintaxi. (VICENT ANDRS ESTELLS)
c Petita barca / damunt la mar / corre fortuna / llevantejant. (SALVADOR ESPRIU)
d Ludol vermell travessa la foresta. (JOAN VINYOLI)
e A poc a poc, [] les vsceres floreixen entre les cendres. (Susanna Rafart)
4 personificaci
1 metfora
5 smbol
3 sinestsia
2 visi
4 Resposta oberta amb les formes correctes:

a vuitens
b unson
c centgrads
d vianants
5
pujar
Indicatiu
Subjuntiu
decidir
1a
puge
decidisc / decideixo
3a
puja
decidix / decideix
1a
puge
decidisca / decideixi
3a
puge
decidisca / decideixi
6 a voltar: envoltar
b peresa: emperesir
c portar: comportar
d formal: informal
e brut: embrutar
f pitjor: empitjorar
g parixer: comparixer
h quiet: inquietar
i noble: ennoblir
j beure: imbevible
7 a virtus: virtut
b ple: plenitud
c bo: bondat
d net: netedat
e fals: falsedat
f sol: soledat/solitud
Activitats de refor
Solucionari
8 a Escriu els substantius abstractes corresponents a aquests adjectius: imperativa

b Devien ser les deu quan hi van arribar: dubitativa
c No van arribar-hi a temps i es van quedar en terra: declarativa
d Voldria saber qui vindr a laniversari: desiderativa
e Fa sol: declarativa
9 Proposta:
1 Dos parlants de Ma conversen al tren sobre futbol.
4 Una actriu de doblatge de Vinars posa veu en catal/valenci al personatge duna pellcula
americana.
3 Una professora universitria valenciana fa una conferncia a la Universitat de Girona.
2 Un parlant dElx presenta en valenci un programa a la rdio local.
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 5
1
2 a exrcit, francs, venc, angls

b tcnic, televisi, pogu
c esglsia, s
d dna (la segona), ve
e s, pellcules
3 a Ral, agrax
b herocitat
c tradut, conseqncies
d rell, Llusa
e trador, vena
4 a cos hum: maluc, dit, peu, cama, clatell, cap
b motociclisme: casc, moto, cursa, pdium, cilindrada
c muntanya: alpinisme, Alps, Pirineus, refugi, piolet
d vaixell: arjau, trinquet, mar, mariner, vela
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 6
1 a El primer pargraf s la presentaci, la resta s el nucli i podrem interpretar com a tancament lltima pregunta.
b Que s la mateixa llengua que parlen mallorquins, catalans i valencians.
c Resposta oberta.
2 a beneficis, til
b ampolla, botella
c post, posat
d nombre, nmero
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 7
1 a Pel pla, els aiguamolls, el pinar verd, el cam de Cabanes i prop de la Pobla.
b Guillem de la Farga, perqu volia que pagara pel que havia fet, o se suposava.
c Amb un arc i una sageta.
d A la Plana Alta (Castell).
e Saltar la paret i encaminar-se cap a la font.
f Medieval, quan els moros vivien encara a la Comunitat Valenciana.
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 8
1 a Maria i Enric.
b Salutaci.
Introducci del tema.
Desenvolupament del tema.
Comiat.
c Sn amics.
d La relaci dels interlocutors fa que la conversa tinga un to informal.
e Maria necessita una bicicleta per a anar a lexcursi. El tema s general.
f Maria vol convncer Enric que li deixe la bicicleta.
g s una conversa en qu els temes de qu es parla no shan preparat prviament.
h Manera de parlar colloquial.
2
Escena 2
UN TRONC QUE PARLA
Sra. Cirera: I no vull que lliges aquestes histries al nostre nt!
Cirera: Per, si jo no li conte res!
Sra. Cirera: No? I qui li ha contat lestupidesa aquesta dun tronc que parla i es queixa quan el
tallen?
Cirera: Doncs
Sra. Cirera: Prou! Si no arregles la taula ara mateix no hi ha dinar!
Cirera: Per si no tenim fusta. Ning no ens fia i el magatzem est buit (Ix el Tronc de fusta
rodant.)
Sra. Cirera: I aix qu s? (Agafa el Tronc i lil mostra.) Pi blanc! (El tira a terra. El Tronc s
queixa. Tots dos el miren. Ella reacciona.) Ja tho he dit: fins que no apanyes la taula, no hi ha
dinar! I no contes romanos al nostre nt! (Mira el Tronc. Amb menyspreu.) Un tronc que parla!
(Sen va pel fons dreta.)
Cirera: Don deu haver eixit aquest tronc? Malets diners! (Li pega un puntell al Tronc.)
Tronc: Ai, Ai Quina potada!
Cirera: (Molt sorprs.) Qu has dit?
3 Acotacions dacci: (Ix el Tronc de fusta rodant.) (Agafa el Tronc i lil mostra.) (El tira a terra.
El Tronc s queixa. Tots dos el miren. Ella reacciona.) (Mira el Tronc. Amb menyspreu.) (Sen
va pel fons dreta.) (Li pega un puntell al Tronc.)
Acotacions de caracteritzaci: (Molt sorprs.)
4 aF
bV
cF
dV
eF
Activitats de refor
Solucionari
5 Resum A: Hi ha fragments copiats literalment del text.

Resum B: Les frases sn molt breus i sense cohesi. Falta informaci important.
6 Possible soluci:
Els fems poden acumular-se en abocadors o poden cremar-se; per ambds procediments
presenten inconvenients, que poden obviar-se si es reciclen per a produir abonaments o matries primeres per a produir nous materials, encara que aquest procediment exigeix que els
ciutadans separen els fems reciclables dels que no ho sn.
7
infinitiu
participi
mascul singular
femen singular
mascul plural
femen plural
aprendre
aprs
apresa
apresos
apreses
dur
dut
duta
duts
dutes
dormir
dormit
dormida
dormits
dormides
ser/sser
sigut
siguda
siguts
sigudes
beure
begut
beguda
beguts
begudes
resoldre
resolt
resolta
resolts
resoltes
imprimir
imprs
impresa
impresos
impreses
deure
degut
deguda
deguts
degudes
conduir
condut
conduda
conduts
condudes
cantar
cantat
cantada
cantats
cantades
8 a escrivint
b bevent
c coneixent
d plovent
e movent
f creient/creent
g sent
h prenent
9 a Hem acabat el curs.

b Veient la platja he pensat en tu.
c Cantant davall/sota la pluja.
d Est cridant urgentment Maria.
e Ens ha sorprs la pluja.
10
a empobrir enriquir
e eixir
entrar
i oblidar
recordar
b odiar
estimar
f tancar
obrir
j aprovar
suspendre
c pujar
baixar
g apegar
desapegar
k parlar
callar
d dormir
desvetlar
h embrutar netejar
l millorar
empitjorar
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 9
1 Resposta oberta.
2 Resposta oberta.
3 Resposta oberta.
4 Resposta oberta.
5 La referncia al receptor (Titi) marca un grau de formalitat baix que no es mant al llarg de tot
el text (errors dadequaci: al final el text adopta un to massa formal). Hi ha informaci innecessria en relaci al propsit de la nota (errors de coherncia: per exemple, quin sentit t dir
que Isabel se nha anant i li ha dit adu, que els bistecs valen 12 euros o que acaba de llegir
el diari?). Tamb hi ha errors de cohesi, sobretot en ls de les comes.
Soluci possible de millora:
Titi,
Eixir un poc ms tard de casa, tu comena a fer el sopar. Hi ha bistecs de vedella al frigorfic.
Besets.
Sofia
6 a En el nus de lobra. El fragment pertany a una escena en qu es desenvolupa lacci de
lobra a travs dels dilegs dels personatges.
b Aquest fragment t la funci de desenvolupar lacci. Lacci avana a travs del dileg dels
personatges.
c Resposta oberta.
7 Estimada Ann: Faig 2n dESO a linstitut i tinc uns pits molt grans, i ja faig servir la
copa C. Aix em deprimeix de vegades, perqu les xiques creuen que sc una perduda i diuen que els faig destacar, cosa que no s certa, ja que no ho puc evitar, i
els xics se naprofiten i creuen que sc fcil, cosa que tampoc s certa. Sovint em
grapegen els pits, i aix em molesta molt. Qu hi puc fer? Ajuda, per favor. Una jove
de 14 anys.
Estimada Jove amb pits considerablement grans: Em sembla que les teues amigues et
tenen molta enveja. La major part dels maltractaments sn deguts a gent envejosa daltres
perqu shi troben molt inferiors. Mentren igual quantitat de missatges de xiques queixant-se
de pits massa petits com de xiques que diuen que tenen pits massa grans. Pel que fa als xics
que et grapegen, aix s totalment inacceptable. Llevals les mans desficioses i digues-los
que se les fiquen a les butxaques o li ho contars al professor.
8 La paraula amb un valor ms polismic s la copa. En el text fa referncia a la talla dels
sostenidors. Respecte als altres significats i les frases on aquest sexplicite, la resposta s
oberta.
9 Resposta oberta.
Activitats de refor
Solucionari
10 Dixi personal
El pronom fort de primera persona del singular: Jo.
El pronom feble de primera persona del singular: haver-me, espereu-me, men deus.
La primera persona del singular dels verbs veure (veur), trobar (trobe).
La primera persona del plural del verb estar: estem.
La segona persona del singular del verb anar (vas), deure (deus), mirar (mira).
La segona persona del plural dels verbs esperar (espereu), llegir (heu llegit).
Dixi espacial
Adverbi demostratiu de lloc (1r grau de proximitat): ac.
Dixi temporal
Encara que en aquest fragment no apareixen adverbis de temps, s que podem comentar a
lalumnat ms avanat el valor dctic dels verbs:
Verbs relacionats amb el moment de simultani en qu sest produint lacci (ara): espereume, trobe, mira, vas, deus, estem, heu llegit.
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 10
1 aib
D (salutaci); C, A, H i F (exposici de fets); E (conclusi); B (comiat); G (data); I (signatura).
Atenci: la data pot anar tamb a linici de la carta.
Hola!
Tinc tretze anys i estudie segon dESO. Sc una estudiant normal, que aprova i suspn de vegades i que, com tots els xics i xiques de la meua edat, est en ple perode de canvis: el meu cos
est creixent, alguna que altra vegada em surt un gra a la cara i els meus pares han hagut de
dur-me a visitar el dentista perqu em faa una ortodncia que em pose les dents al seu lloc.
El cas s que enguany, des de comenament de curs, hi ha alguns xics a classe que es fiquen
amb mi sense parar. Tot va comenar quan a causa del nombre de repetidors de lany anterior,
van haver de separar els companys de la meua classe de lany anterior. En la classe nova, els
xics majors tenen com una espcie de colla que es fica amb tots aquells que no els cauen b,
especialment amb mi. Em diuen conill (a causa de laparell de la boca) i altres coses pitjors.
De tant en tant em furten lestoig i me lamaguen, o em canvien la carpeta de lloc, o em llancen
la jaqueta per la finestra al pati, i fins i tot han arribat a amenaar-me i pegar-me.
Jo no els faig res, aix que no entenc per qu em tracten aix. Les poques amigues del curs
passat amb qui he coincidit enguany en classe prefereixen no ficar-shi, perqu tenen por que
tamb els ho facen a elles. A poc a poc, fins i tot, alguna participa en les burles, perqu aix
intenten caurels b a ells, encara que em facen mal a mi.
No sabia qu fer, em trobava sola i allada, i finalment vaig decidir contar-ho tot a un educador
de joventut i als meus pares. Leducador em va dir que all era acaament escolar, em va
informar dalgunes coses que podia fer per a comenar a trobar solucions. Els meus pares
parlaren de seguida amb la cap destudis de linstitut, amb la meua tutora i, les coses han
comenat a canviar. La tutora ens ha explicat la manera de solucionar els conflictes a laula i
note que els professors i els meus companys estan ms pendents del que fa la colla de la qual
us parlava al comenament.
Em trobe millor des que ho he contat i vull dir-vos una cosa: si us passen alguns fets pareguts,
no us ho guardeu. Conteu-ho als vostres amics, a les vostres famlies, als vostres profes i monitors De segur que ells us podran ajudar!
Rebeu una forta abraada
Valncia, 16 de maig de 2009
Maria
c En el text podem identificar els segents usos discriminatoris del llenguatge:
nombre de repetidors de lany anterior (nombre dalumnat que repeteix)
van haver de separar els companys de la meua classe (les persones que tenien una amistat)
i note que els professors i els meus companys estan ms pendents (el professorat i la gent
de classe)
conteu-ho als vostres amics (a les amistats)
als vostres profes i monitors (al professorat i als monitors o les monitores)
Activitats de refor
Solucionari
2 Resposta oberta.
3 a 7; b 9; c 10; d 8; e 3; f 4; g 6; h 5; i 1; j 2.
salutaci
comiat
Una carta al director o la directora de linstitut.
Distingit senyor: /
Distingida senyora:
Atentament,
Una carta a la teua mare o al teu pare
Estimada mare:
Una forta abraada,
Una carta damor a la persona que estimes
Ei, xato!
Un besot,
5 a Savisa a lalumnat que lhorari de tutoria s d11.00 a 12.15 h.

b Tothom ser afectat per aquesta mesura.
c Les persones que aproven faran lexamen per a pujar nota.
e Qui tinga inters en lexcursi haur dapuntar-shi abans del dia 15.
g Els xiquets i les xiquetes aprenen a travs dels jocs.
6 MERL: s prxim el dia que una m vigorosa alar lespasa sobre la desgrcia i portar la
felicitat a la nostra terra. Aix est escrit en el dest. El nom daqueixa espasa invencible s
EXCLIBUR i romandr custodiada en la catedral de Canterbury incrustada en una pedra de
marbre. Noms un entre vosaltres podr extraure lespasa. Cada dia se celebraran tornejos i
els guanyadors podran intentar-ho. Per lespasa coneix la m del futur rei. I no li oferir cap
resistncia. Noms EXCLIBUR decidir qui i quan. Jo us assegure que Anglaterra tindr rei
abans de lany nou.
7 Pronoms forts: vosaltres (la gent que escolta), ella (lespasa); jo (Merl).
Pronoms febles: intentar-ho (aix, extraure lespasa); no li oferir (al rei).
8 Els mecanismes principals de variaci lxica sn els segents:
s de la sinonmia:
Moros i cristians / festes.
Sinonmia referencial:
Cristians / seguidors de la creu.
Moros / seguidors de la mitja lluna.
Sant patr / sant Jordi.
Hiperonmia / hiponmia:
hipernim: provncia; hipnims: dAlacant, de Valncia; hipernim: carcter del poble; hipnims: el gust per la farsa, la disfressa o la vestimenta especial, la msica i la plvora.
Pronoms demostratius:
aquell fet / la batalla de Lepant
Repetici:
batalla
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 11
1 Salutaci, cos de la carta, comiat, firma o signatura, data. Atenci: la data pot anar tamb a
linici de la carta.
2 s un document que explica, de manera molt breu, una realitat o una informaci tan objectivament com siga possible.
3 Assaig.
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
6 Les vocals es poden pronunciar a soles perqu laire ix lliurement quan es pronuncien. A les
consonants, per a ser pronunciades, els cal el suport duna vocal.
7 Qui, qu, quan, on, com, quant, quin
8 Resposta oberta.
Solucionari
Unitat 1
1 emissor; receptor; codi; context; canal; referent. Resposta oberta.
2 Assaig, poesia, narrativa i teatre. Resposta oberta.
3 Resposta oberta.
4 La variaci lingstica s el fenomen que ens permet atendre la diversitat dins duna mateixa
llengua. Aquesta es manifesta de diferent manera i adopta formats diferents, segons quatre
parmetres que sn: temps, espai, situaci i estrat social.
5 Resposta oberta.
6 abcdefghijklmnopqrstuvwxyz
a, be (alta), ce, de, e, efa, ge, hac, i (llatina), jota, ca, ela, ema, ena, o, pe, cu, erra, essa, te, u,
ve (baixa), ve doble, ics, i grega, zeta
7 Alfabet llat. Lrab, el xins, el japons, els jeroglfics egipcis, etc.
8 Oraci atributiva. Tota s predicat, perqu el subjecte hi est elidit. Preposici: de; adverbis:
sobte, ja; verb: estic; adjectiu: content.
Solucionari
Unitat 2
1 Resposta oberta, per a comprovar la importncia delements paralingstics en lexpressi
oral.
3 Resposta oberta.
4 Resposta oberta. Lactivitat demana la supervisi del professorat, per exemple, per a fer notar
a lalumne la presncia de redundncies o de buits en la selecci bibliogrfica que ha elaborat.
5 a Neurona, cllula, sistema nervis, ax, sinapsi, cervell, mscul, glndula, neurotransmissors, organisme, neurocincies, alteracions, disfuncions.
b s de cursives en les paraules clau, sintaxi funcional (ordre recte dels elements de loraci),
comparacions i metfores aclaridores (autopista, xarxa, missatges), una certa imprecisi (una
quantitat inimaginable, un llarg conducte), definici de termes (La neurona s la cllula del
sistema nervis, Aquesta paraula designa el contacte entre dos neurones de manera que el
senyal passa duna a la segent...).
6 Una proposta:
Una barca que opera al port de Gandia va pescar ahir una tonyina daproximadament 20 quilos de pes. El peix va ser adquirit per una pescateria de Valncia, on va arribar vora les 11 del
mat.
7 Proposta de dictat:
Quan arriba lestiu, Rosa sempre viatja a pasos llunyans. De joveneta ja la burxava la idea
danar-sen a viure a algun lloc dsia, a Tailndia, a lndia o millor al Tibet. Desprs solia parlar
dun amic malgaix que havia conegut en un passeig per la muntanya i aix despertava lenveja
de tota la colla. Dell va aprendre a preparar un escabetx de tortuga que no podeu menjar fora
de Madagascar. s una menja exquisida, si no teniu cap aprensi, per ingerir-la us deixa la
panxa ocupada en la digesti durant 24 hores. Amb els primers treballs com a psicloga va
comenar a viatjar: no era capritx, cada 16 de juliol deixava el gos amb un cos germ que vivia
al camp i el cotxe al garatge, tancava el despatx i desapareixia. Si la buscveu, tant podeu
localitzar-la en una platja extica com en una muntanya argentada per la neu.
8 a S: 2a pers. sing. CD: el subjecte i els complements. CC lloc: en les oracions segents.
b S: Rosa. CC temps: Quan arriba lestiu. CC de temps: sempre. CC de lloc: a pasos llunyans.
c S: El verb eixamorar. CD: llevar la humitat duna cosa.
d S: 1a pers. pl. CD: la lletra x. CC de lloc: a principi de paraula.
e S. 2a pers. pl. CI: a la professora. CD: set paraules amb consonants nasals.
Solucionari
9 Proposta:
a pujar: anar de baix a dalt, dun punt a un altre situat en un nivell ms alt. Pujar dalt duna
muntanya. apujar: fer que (un preu, un sou, etc.) siga ms alt. Apujar les taxes, el jornal.
b servei: acci de servir o de ser til a alg o a algun s. Esta mquina ens ha fet un gran
servici a lhora dacabar la faena. servici: servei.
c addici: acci dafegir. addicci: dependncia psicolgica i fisiolgica duna substncia o
duna prctica. Addicci a una droga.
d bastant: en una quantitat o en un nombre regular. Tindre bastant de dificultat per a expressar-se. prou: en quantitat suficient, tant com cal. s prou intelligent per a comprendre-ho.
Solucionari
Unitat 3
1 Referncia bibliogrfica
ROALD DAHL, Charlie i la fbrica de xocolata, Barcelona, RBA,

2005
1a part
Presentaci
Data de la 1a edici i de les adaptacions cinematogrfiques.

Dades biogrfiques de lautor i xit de la novella.
2a part
Cos
Resum de la novella.
3a part
Tancament
Relaci de la novella amb la biografia de lautor. Opini de lautor

sobre la seua obra en general.
2 Resposta oberta.
3 Resposta oberta.
4 Resposta oberta.
5 Proposta de dictat:
Qu s un fssil?
No hi ha una definici gaire precisa per a establir si una resta s un fssil o no. Lorigen de la
paraula indica que es tracta dobjectes provinents del subsl. En lnies generals estan petrificats, per tamb es consideren fssils restes que no ho estan.
El procs de petrificaci s una substituci qumica duns elements determinats, que respecta
la forma de lobjecte i el transforma progressivament en pedra. Si es filtren solucions salines
a travs dun residu orgnic que pertanyia a un sser viu, es poden dipositar cristalls de sals
de calci o de silicats que substitueixen els components orgnics, fins que lorganisme esdev
com la pedra.
LUCA I FRANCESCO CAVALLI-SFORZA, Qui som.
Histria de la diversitat humana, 1996 (fragment adaptat)
6 a Un nad de sis mesos s salvat per un dof.
b Lequip blanc de Madrid s aixafat pel Vila-real.
7 Resposta oberta.
Solucionari
Unitat 4
1 Resposta oberta. Lalumnat hi ha de reflexionar sobre la formalitat adequada i les formes lingstiques ms escaients per a transmetre-la.
2 Resposta oberta a partir de la informaci de les pgines 90-91. Conv que en el primer apartat
lalumnat faa referncia a lorigen del valenci en el lloc on viu (fundaci i repoblaci, etc.). Pel
que fa als altres apartats, nhi haur prou si contrasta la parla del seu lloc amb les caracterstiques de les pgines esmentades. Posem laccent en ladequaci del treball a les orientacions
treballades ms que en lexhaustivitat o la precisi de les informacions.
3 a Aquestes estrofes sn una variaci sobre el tema de la labilitat del present. Ac es presenta,
per, des dun punt de vista esperanat: el present, voltil com s, cont la llavor dun futur
que ser de plenitud i de realitzaci.
b el foc dahir: les preocupacions o les satisfaccions del passat.
el fosc renou / dara mateix: la confusi actual.
c El poema s un sonet que sajusta la mtrica descrita en la pgina 83.
d Resposta oberta.
4 El Termcat recull ms de 200 accepcions terminolgiques per a caragol. El diccionari valenci
del SALT, consultat a www.diccionarisvalencia.es, en recull 10.
5 Dictat lliure segons criteri del professorat.
6
modalitat
intenci
Busca un desert i perd-thi!
Imperativa.
Fer que alg sen vaja.
Jo us declare units en matrimoni
Declarativa. Hom ha parlat

de la funci factiva o performativa, que es refereix a
la facultat que t la llengua
dinteraccionar amb el mn
i de modificar-lo en el sentit
que plantej Austin. (DD.
AA., Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficci,
Barcelona, 2003, Eumo
Editorial).
Crear un vincle legal entre

dos persones.
De veritat, mhi acompanyaries?
Dubitativa.
Mostrar sorpresa i satisfacci davant duna proposta.
Tant de bo tinguera vacances!
Desiderativa.
Manifestar el desig duna

cosa.
6 Resposta oberta. Lalumnat ha de dibuixar primer sobre un mapa del domini lingstic els
punts que indiquen aquests topnims.
Solucionari
Unitat 5
1 a viatge
b expedici
c trajecte
d recorregut
e excursi
f itinerari
2 Resposta oberta.
3 a carb: carbogen, carbonada, carbonar, carbonari, carboner...
b estampa: estampaci, estampada, estampador, estampar, estamper...
c llum: llum, llumener, llumeneta, llumins, lluminositat...
d pell: pellaire, pelleter, pellissaire, peller, pelleteria...
4 a valor de futur
b atemporal
c histric
d valor de futur
5 a desprs, contraindicaci
b pecs, pingins
c delinqent, perqu, ram
d ve, venes, son, Sussa
e aiges, Xquer, polluci
f runes, sn, conseqncia destrut subsl
Solucionari
Unitat 6
1 Proposta:
P: Sha fet esperar molt el nou disc. Com ha estat la gravaci?
P: Qu voleu dir amb aix de la sinceritat?
P: Quines diferncies hi ha entre aquest disc i lanterior?
P: Com esteu vivint aquest moment, el ms reeixit de la vostra llarga carrera?
P: Quin s el vostre secret per a continuar en el mn de la msica desprs de 25 anys?
P: Per acabar, quants anys espereu continuar en actiu?
2 a colla: equip, conjunt, quadrilla, grup
b difcil: ardu, complex, costers, agrest
c nic: sol, singular, original, atpic
d mostrar: indicar, ensenyar, palesar, exposar
3 El bar no era tancat. Ben al contrari, en aquella nit de dissabte, era ms ple que mai de fum,
descalfor, de gent, de veus i denrenou de dmino.
Aquestes sn hores darribar? Em va preguntar el meu pare, agafat a les palanques de la
mquina de caf. On has estat?
Jugant, amb els meus amics vaig dir, encara ms sol i ms comprs que abans.
Has sopat? fu la mare, que era a la cuina sucant llesques de pa amb tomquet.
Encara no.
Fes-te una truita, doncs. Jo tinc molta feina.
La Pili estava asseguda al bar, menjant un polo i tractant dentendre el final de la pellcula de
la tele, malgrat la fressa que hi havia al seu voltant.
Solucionari
Unitat 7
1 Signatura, autor un escriptor collaborador habitual al mitj, referncia de la publicaci, arguments dautoritat (Rousseau i el mateix autor), etc.
a Ni molt clar ni molt complicat, un terme mitj. Hi ha seqncies amb un llenguatge clar, com
per exemple linici del tercer pargraf, i unes altres de ms complicades (per exemple, el final
del segon pargraf).
b S.
c Discurs citat, estil directe.
2 Resposta oberta.
Solucionari
Unitat 8
1 a La conversa es mant a travs de lordinador. s per tant una conversa teleclejada, en
qu els interlocutors no comparteixen lespai. Aix t unes conseqncies en el text amb tot
el seguit de recursos que intenten reproduir el to de la veu, els gestos...
b Joan i Sara.
c Sn amics.
d Mantenen una conversa amb un to informal.
e salutaci/desenvolupament de la conversa/comiat
f Anar a passar un dia destiu a casa de Joan. s general.
g Confirmar la data duna trobada amb els companys i les companyes.
h Espontnia.
i Colloquial.
2 Resposta oberta.
3 SARA: Qu? Com has entrat?
SARA: Noms parlvem.
DAVID: No?
SARA: No.
4 Resposta oberta.
5 a qualificat/qualificada/qualificats/qualificades
b fugit/fugida/fugits/fugides
c nascut/nascuda/nascuts/nascudes
d pres/presa/presos/preses
e hagut/haguda/haguts/hagudes
6 a entrenant
b explicant i fent
c conduint
d debatent
e submergint
7 a (incorrecta) Va obrir el diari daula i va tornar a escriure el que li havia passat.
b (correcta)
c (correcta)
d (incorrecta) Conduint va cometre una infracci.
e (correcta)
Solucionari
8 Uns cientfics perden un vell/antic infern celestial a Nova Guinea

Acostumats a callar de la descoberta/aparici despcies, la notcia que encara hi ha zones de
la Terra explorades amb desenes danimals coneguts per lhome no deixa de ser una sorpresa. s el que va passar al final del mes de febrer, quan un grup de cientfics va callar/silenciar
el descobriment dun gran infern celestial a les planures de Foja, una illa de 300.000 hectrees
de selva clara i muntanyes aplanades de la provncia indonsia de Papua Occidental, a lilla de
Nova Guinea.
Solucionari
Unitat 9
1 Text a: una nota
Text b: un avs
Sn dos tipus de text que tenen diverses possibilitats de realitzaci. De vegades es fa difcil
distingir-los. No obstant aix, lavs sempre va adreat a un grup o un collectiu de persones
(alumnat, professorat) amb la finalitat de comunicar una informaci dinters per al receptor.
Per aquest motiu, lemissor vol assegurar-se que al receptor li arriba la informaci de lavs i
per aix generalment es penja al tauler danuncis. En lavs el llenguatge s formal i estndard.
La nota, en canvi, va adreada a una persona concreta. Segons la confiana que es t amb el
destinatari, el tipus de llengua s ms colloquial.
AVS
Es convoca lalumnat de 2n dESO
de lIES Berenguer Mercader a la
reuni per a la preparaci de la festa
de final de curs.
La reuni tindr lloc a la biblioteca
del centre el dia 13 de maig de 2009
a les 13.05.
Valncia, 6 de maig de 2009
El delegat
3 Resposta oberta.
4 abans
Expressa una acci referida a un moment immediatament anterior a aquell en qu

ens trobem.
llavors
Situa una acci determinada en un temps passat. Sinnim de ladverbi aleshores.
alhora
Al mateix temps, a la vegada.
desprs
Denota posterioritat en el temps. Soposa a abans.
anit
Pot referir-se tant a la nit de hui com a la dahir.
hui
Indica el dia en qu estem.
dem
Situa lacci en el dia que segueix immediatament al de hui.
ara
Moment actual, en aquest moment.
enguany
Expressa lany en qu estem.
Solucionari
5 David, un home de 36 anys ve de Sant Adri del Bess, sho pensar dues vegades abans
de tornar a deixar constncia pblicament de lobsessi que sent encara per la seva exparella,
Noe. La policia local de Calella va enxampar-lo fa uns dies com a autor de nombroses pintades, algunes de grans dimensions, amb un missatge clar i directe: Te kiero, Noe. Lexplcita
frase es podia llegir des de la meitat del mes de maig en diferents parets de la ciutat, al paviment de laccs a una urbanitzaci, en fulls enganxats a senyals de trnsit i, fins i tot, en un
dels costats del pont de lautopista. La lletra i la pintura utilitzades, de color rosa, s clar, van
fer sospitar els agents que es tractava del mateix enamorat impulsiu.
6 Dixi personal:
Pronom fort de primera persona del singular: Jo.
Pronoms febles de primera persona del singular: mha espentat, mhe mogut, dnam, mendur.
Pronoms febles de primera persona plural: ens ataca.
Verbs en primera persona del singular i del plural: he mogut, havem, sc, endur, far.
Possessius de primera persona: meua espasa, meus dominis, la far meua.
Pronoms febles de segona persona del singular: et queda.
Verbs en segona persona del singular i del plural: dnam, et queda, heu envat.
Possessiu de segona persona plural: vostra.
7 Resposta oberta.
8 a Prejudicis racistes.
b Verge, coll, negre.
c Verge: que Alba encara no ha tingut relacions sexuals.
Coll: part de la figa que la uneix amb la branca de la figuera don lha collida.
Negre: color de la pell de Ddac.
d Verge:
La platja on ens banyrem era verge.
Aquest jersei s de pura llana verge.
Coll:
Em fa molt de mal el coll.
Aquesta camisa t el coll brut.
Negre:
Quan anrem a la Vall dAran travessrem un tnel molt negre.
Van ser el moment ms negre de la meua vida.
9 a 52 articles
b En el prembul la Declaraci afirma la fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i
en la vlua de la persona humana i en la igualtat de drets dhomes i dones; i que en larticle
segon estableix que tothom t tots els drets i totes les llibertats sense distinci de raa,
color, sexe, llengua, religi, opini poltica o altra, origen nacional o social, posici econmica,
naixement o qualsevol altra condici.
c Resposta oberta. La tria la fa lalumnat.
d Resposta oberta.
Solucionari
Unitat 10
1 a Relaci personal, sn amics.
b Colloquial, espontnia, expressiva i amb caracterstiques prpies de loral.
c Shi tracten diversos temes: linstitut, les xiques, les vacances.
La finalitat s mantindre les relacions socials, de contacte i dexpressi afectiva.
d s un correu de resposta a un danterior.
e La immediatesa (Ja veus que et contesto rpid).
2 Hola, Neus!!
Ei, qu fas? ltimament no mhas enviat ni una taca de tinta, ja nhi ha prou! No?
Jo mho estic passat estupendament ac a Pars. Aquesta ciutat s una autntica passada.
Sempre hi ha coses noves a vore.
Que si hui anem al teatre, que si desprs anem a un concert, en fi, aix s massa per a la
carabassa!. Estem fets malb perqu no parem ni de dia ni de nit.
He conegut gent molt guai. A vore si et poses a funcionar!
B, xiqueta, supose que tests morint denveja, veritat que s?
Vinga, va! Et deixe. Molts muamuamuaaaaaaa!
Anna
Pars, 15 de febrer de 2009
Distingida senyora,
Li escric aquesta carta amb la finalitat de saludar-la.
Estic passant uns dies molt agradables a la ciutat de Pars en companyia de la famlia. Aquesta
ciutat t molts atractius: els monuments, els museus, les passejades a peu.
Quan es fa fosc, ens trobem cansats, per al mateix temps delerosos de gaudir dels concerts
i les representacions teatrals.
Fa molt de temps que no rep notcies seues i espere que es trobe b. Molt sovint pensem en
vost i ens agradaria tindre-la amb nosaltres.
Reba una cordial abraada.
3 a El llenguatge sexista.
b Fer pensar el lector que les formes que anomenen el sexe femen han hagut de fer-se un lloc
en la societat a contra corrent.
c En la controvrsia sobre el vocable miembra i en ls de la salutaci inicial duna fundaci
presidida per una dona (la presidente).
d S: ... propcia a la conyeta fcil. Una conyeta...
e Resposta oberta.
f Resposta oberta.
Solucionari
4 a Una quarantena de representants de mares i pares dalumnat

b Que la poblaci spia, que la ciutadania, que els ciutadans i les ciutadanes
c segons lestat dels malalts o de les malaltes, de les persones malaltes.
d El nombre de professorat que hi ha a lescola de Parcent s de 15, i el dalumnat, 75. El
personal docent s de 15 i hi ha 75 alumnes.
e Els valencians i les valencianes, el poble valenci, la Comunitat Valenciana
5 Qu sn les Falles?
Lorigen de la festa de les Falles es remunta a lantiga tradici dels fusters de la ciutat, que en
vespres de la festa del seu patr, Sant Josep, cremaven enfront dels seus tallers, als carrers i
places pbliques, els trastos inservibles junt amb els artefactes de fusta que empraven per a
elevar els cresols que els illuminaven mentre treballaven en els mesos dhivern. Per eixe motiu
el dia de la crem (moment en qu cremen els monuments fallers) sempre coincidix amb el dia
19, festivitat de Sant Josep.
En el segle XVIII, les falles es reduen a pires de materials combustibles que rebien el nom de
falles i cremaven a poqueta nit de la vespra de Sant Josep. Estes falles van anar evolucionant
i carregant-se de sentit crtic i irnic, mostrant-se sobretot en els monuments fallers escenes
que reproduen fets socials censurables. Sobre 1870 es va perseguir durament els festejos
populars com el Carnestoltes i les Falles.
Esta pressi va provocar que en 1885 sorgira un moviment en defensa de les tradicions tpiques, atorgant la revista La Traca premis als millors monuments fallers. Este fet va provocar la
competici entre els vens i va donar lloc al naixement de la falla artstica, on no desapareixia
la crtica, per predominava la preocupaci esttica. En 1929, es va crear el primer concurs
de cartells per a fer promoci a la festa i en 1932 es va instaurar la Setmana Fallera. Va ser
en estos anys quan les falles es van convertir en la festa major de la Comunitat Valenciana,
arribant en lactualitat a cremar-se ms de set-centes falles entre grans i xicotetes, noms a la
ciutat de Valncia.
6 Ja ho he fet. Ja est. Ja he donat la cmera digital a la Soler i al director i els he dit don
lhavia tret. Ara ja no s pas qu passar ni ho vull saber, tampoc. La mama mha dit que no
s cosa meva. Est enfadada pel que he fet sense dir-los res. El papa i la iaia, no. El papa i la
iaia mhan dit que havia fet molt ben fet, encara que potser hauria estat millor parlar amb ells
primer. Per jo tenia por que, si els ho deia, no mho deixessin fer i les coses quedessin com
estaven, que estaven molt malament.
A la tarda he esperat Joel en sortir de linstitut. Li he preguntat si volia anar a fer un volt. Mha
dit que s. Li ho he explicat tot. Mha passat la m pels cabells. Jo em pensava que em faria
un pet. Per no. Potser mel far dem. I jo ho explicar a la Tnia, que en Joel mha fet un
pet, i es morir denveja, perqu, en el fons, em penso que s que li agrada.
Solucionari
7 Repeticions:
Festa, falles, falla, Sant Josep.
Fusta, fusters.
Sinonmia:
Trastos inservibles/pires de materials combustibles.
Sentit crtic i irnic/la crtica.
Hiperonmia / hiponmia:
Festejos populars: carnestoltes i les Falles.
Solucionari
Unitat 11
1 salutaci
cos de la carta
comiat
firma
data
2 Resposta oberta.
3 La carta formal
Linforme
Lassaig
Els resums orals
La conscincia positiva de la variaci lingstica i cultural
La pronunciaci dels grups cultes: els rgans de fonaci
Els interrogatius
4 En una oclusiva hi ha un moment en qu els rgans de fonaci es tanquen mentre que en les
fricatives laire frega els rgans de fonaci que no arriben a tancar-se. Una bilabial es pronuncia quan es toquen els dos llavis; en una labiodental es toquen les dents superiors amb el llavi
inferiors.
5 Les vocals es poden pronunciar soles, perqu laire ix lliurement quan es pronuncien. A les
consonants, per a ser pronunciades, moltes vegades, els cal el suport duna vocal.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.

Libro Valenciano 2 Eso

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Libro Valenciano 2 Eso

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

BITLOT

VALENCI: LLENGUA I LITERATURA

Telfon datenci al professorat: 902 10 70 72

Direcci editorial: Dolors Rius

Edici: Beatriu Santonja

Primera edici: setembre de 2008

Valenci: llengua i literatura 2n ESO

Valenci: llengua i literatura 2n ESO

Valenci: llengua i literatura 2n ESO

2. DIDCTICA I METODOLOGIA DEL PROJECTE

Valenci: llengua i literatura 2n ESO

Valenci: llengua i literatura 2n ESO

Valenci: llengua i literatura 2n ESO

lalumnat en el procs daprenentatge. Ac es concreta en el tractament de temes que afectarien

Valenci: llengua i literatura 2n ESO

Valenci: llengua i literatura 2n ESO

3. ELS MATERIALS DEL PROJECTE

VALENCI: LLENGUA I LITERATURA

Informaci al marge que complementa els continguts

Ximo Lpez, Joan Domnech, Joan Gregori i Francesc Llopis

ESTRUCTURA D'UNA UNITAT

Text del pianista

i Espanya, Brasil i Portugal...

es troba: amb els amics, amb la famlia, en el treball, en un examen, en

Avui en terres de Frana

Sergio Dalma, Foc a lnima

a Qu creus que vol dir el text?

1 Perqu est contant una histria desdeveniments que tenen

J. Lpez Mels, Programa Educaci en Valors, CAM (fragment adaptat)

Lestrat social. Depenent del grup social en qu sorganitza la societat, hi

EDUCACI LITERRIA GNERES LITERARIS

a Digues a quin gnere literari creus que pertany el text anterior:

b Tria una de les opcions segents per a justificar la resposta de

La situaci. Cada parlant usa formes diferents segons en quina situaci

Sento pnic sense tu,

Si no ets amb mi no tindr control

histria, aix no s igual langls de Shakespeare que lactual.

res no passar i res no quedar

Noms penso com tenir-te,

Van comenar a sonar notes discordants sense harmonia ni cap ritme.

La llengua s diferent segons quatre parmetres:

Llig el tex segent i respon les qestions:

Sento por si tu no hi ets,

Llig el text segent i contesta les preguntes:

En un pas afric el governador general va oferir un sopar de gala en

a Parles valenci? I la teua famlia?

Allez hop! Allez hop! Quatre senegalesos muntats a cavall i amb

Respon les preguntes segents:

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Introducci als gneres literaris

Digues el que spies de la comarca on vius:

EDUCACI LITERRIA GNERES LITERARIS

LLENGUA I SOCIETAT LLENGUA I SOCIETAT

Foto entrada unitat

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA FONTICA I ORTOGRAFIA

Els dgrafs sn grups de lletres que representen sons que no es poden

El sistema descriptura rom o llat s alfabtic i prov del grec a travs

A ms, tenim la possibilitat de modificar algunes lletres per a matisar els

Les funcions del llenguatge

Les funcions bsiques del llenguatge sn les segents:

ca quan all ms important s el context en qu es dna la comunicaci.

llenguatge representa aquesta

Demanava amb els ulls suplicants que li deixaren romandre all. El