5.1.

L'imperi dels tsars

Al comenament del segle XX, l'Imperi Rus estava regit per un tsar investit d'un
poder absolut: governava per decret, no estava subjecte a cap constituci ni havia de
respondre davant d'un parlament. Aquest rgim autocrtic se sostenia sobre una
burocrcia fidel, un exrcit poders i l'Esglsia ortodoxa, que tenia una gran
influncia sobre la societat tradicional russa.
Una economia endarrerida
L'economia russa estava entre les ms endarrerides del continent europeu.
L'agricultura era l'activitat econmica principal i la terra estava en mans d'uns quants
terratinents, que pertanyien a una aristocrcia privilegiada. La majoria de la poblaci
eren pagesos sotmesos a un rgim gaireb feudal, que els condemnava a unes
condicions de vida miserables.
A la darreria del segle XIX, a algunes zones de l'Imperi (Moscou, Sant Petersburg, els
Urals, etc.) es va iniciar un tmid procs d'industrialitzaci basat en la construcci del
ferrocarril i caracteritzat pel predomini de la indstria pesant i la concentraci en
grans empreses. D'una banda, el desenvolupament industrial va propiciar el
sorgiment d'un nombrs proletariat, que treballava a grans fbriques per un salari
miserable. I de l'altra, el creixement de la burgesia va ser numricament escs a
causa de l'elevada presncia de capital estranger, sobretot francs, en les inversions
industrials.
Les forces poltiques
Rssia comptava amb diverses forces poltiques: el Partit Constitucional Demcrata, o
Kadett, de carcter liberal burgs; el Partit Socialrevolucionari, anomenat esserita,
que defensava una revoluci pagesa, i el Partit Socialdemcrata Rus, d'orientaci
marxista i de militncia obrera.
Aquest ltim partit, l'any 1912, es va escindir entre menxevics i bolxevics. Els
primers, de carcter ms moderat, defensaven la convenincia d'establir aliances
amb els partits burgesos per posar fi al tsarisme; els segons, ms radicals i liderats
per Lenin, sostenien la necessitat d'una revoluci obrera.
5.2. La revoluci del 1905
El 1905, la derrota russa en una guerra amb el Jap va fer esclatar el
descontentament de la poblaci i va provocar una revolta que exigia la fi de
l'autocrcia. Davant d'una manifestaci pacfica, el tsar va respondre amb una
repressi contundent (Diumenge Sagnant).
Per donar ms eficcia al moviment de protesta, els treballadors van crear uns
consells d'obrers, pagesos i soldats, anomenats soviets, que van tenir un paper
decisiu en els esdeveniments futurs. Desprs d'uns quants mesos de vagues i de
manifestacions, el tsar es va comprometre a convocar eleccions per sufragi universal
al Parlament (Duma) i a propiciar una reforma agrria. Per les promeses no es van
complir i al cap de pocs anys el tsar va clausurar la Duma i va tornar a governar
autocrticament.
5.3. La Revoluci burgesa de Febrer del 1917
La participaci de Rssia a la Gran Guerra va fer augmentar el malestar de la
poblaci i va crear les condicions per a un esclat revolucionari. D'una banda, els
desastres militars al front es van succeir i el nombre de baixes entre els soldats

russos va ser molt elevat. I de l'altra, l'avituallament de l'exrcit va deixar les ciutats
desprovedes i la fam es va estendre entre la poblaci.
Per tot l'Imperi es van succeir protestes que exigien la retirada de la guerra, la
provisi d'aliments i la fi del tsarisme. El 23 de febrer del 1917 es va produir una gran
manifestaci a Petrograd (nom eslau que havia adoptat Sant Petersburg el 1914),
seguida d'una vaga general i d'amotinaments a les casernes. El tsar va abdicar i es
va proclamar una repblica dirigida per un govern provisional, que es va
comprometre a convocar eleccions constituents per convertir Rssia en una
democrcia parlamentria.
5.4. El govern provisional
El nou govern va iniciar, a ms, una srie de reformes poltiques i socials. Per, al
mateix temps, va decidir mantenir els compromisos amb els seus aliats a la guerra.
La continutat en el conflicte va dificultar la millora de les condicions de vida de la
poblaci, mentre l'esperada reforma agrria avanava molt lentament. El
descontentament popular va augmentar, i els soviets, que demanaven la retirada de
la guerra, van comenar a exigir la destituci del govern. Es va generar una dualitat
de poders que enfrontava el govern provisional i els soviets.
Aquesta situaci va fer crixer la influncia dels bolxevics, que es van anar guanyant
el suport de la majoria dels soviets. El seu lder, Lenin, que estava a l'exili, va tornar a
Rssia i va propugnar les anomenades Tesis d'Abril, amb les quals marcava la ruta
que calia seguir: enderrocar el govern provisional i instaurar un govern de soviets
obrers i pagesos, firmar la pau amb Alemanya, repartir les terres entre els pagesos,
cedir la direcci de les fbriques als obrers, nacionalitzar la banca i reconixer les
nacionalitats de l'Imperi.

6. La Revoluci bolxevic i la guerra civil

6.1. La revoluci obrera d'octubre del 1917
Els bolxevics, amb el suport dels soviets, que havien creat les seves prpies milcies
armades, la Gurdia Roja, van preparar una insurrecci per al dia 25 d'octubre del
1917. Els insurrectes van ocupar la ciutat de Petrograd, van prendre el Palau d'Hivern
i van destituir el govern provisional. La revoluci es va estendre rpidament per
Moscou i els nuclis industrials del pas.
El Segon Congrs dels Soviets de Rssia, que estava reunit a Petrograd, va proclamar
un govern obrer, presidit per Lenin i en el qual tamb hi havia Trotski i Stalin. El nou
govern va decretar les primeres mesures revolucionries: es van expropiar les terres
per repartir-les entre els pagesos, i les fbriques van quedar sota el control de
comits obrers. A ms, es va signar el Tractat de Brest-Litovsk (1918) amb Alemanya,
pel qual Rssia va haver d'acceptar prdues territorials importants.
El novembre del 1917 es van celebrar les eleccions per a l'Assemblea Constituent
que havien estat convocades pel govern provisional. Els bolxevics noms hi van
obtenir el 25% dels escons malgrat que la seva fora era majoritria a les ciutats i a
les zones industrials. Davant el temor que els grups contraris a la revoluci bolxevic
s'imposessin a la Duma, Lenin va dissoldre l'Assembla i va posar fi al pluralisme
poltic a la nova Rssia sovitica.
6.2. La guerra civil (1918-1921)
Al comenament de l'any 1918, els partidaris del retorn del tsarisme (terratinents,

oficials de l'Exrcit, grups privilegiats) o del manteniment d'un sistema poltic liberal
(burgesia) es van aixecar en armes contra el govern dels soviets. L'anomenat Exrcit
Blanc va comptar amb el suport de les tropes franceses, britniques, japoneses i
nord-americanes i es va enfrontar a l'Exrcit Roig, organitzat pels bolxevics sota la
direcci de Trotski.
Els tres anys de guerra civil van ser d'una gran crueltat per a la poblaci, tant per
l'escassetat d'aliments com pels morts en combat i les represlies poltiques
d'ambds bndols. L'estiu del 1918, el tsar i la seva famlia van ser executats pels
bolxevics, mentre que els contrarevolucionaris van intentar un cop d'Estat i van
atemptar fallidament contra la vida de Lenin. Finalment, el 1921 l'Exrcit Roig va
aconseguir imposar-se militarment i la guerra civil es va donar per acabada.
El conflicte havia contribut en gran manera a l'enduriment del rgim sovitic. En
l'mbit poltic, el partit bolxevic, que des del 1918 havia agafat el nom de Partit
Comunista, va aconseguir el monopoli del poder, va reprimir tots els que se li
oposaven (tsaristes, liberals, menxevics, anarquistes, etc.) i va organitzar una policia
poltica (txeca) per perseguir les activitats contrarevolucionries. En l'mbit
econmic, per abastir el front i les ciutats, es va instaurar el comunisme de guerra,
pel qual es va nacionalitzar tota la indstria, es van collectivitzar les terres i es va
obligar els pagesos a lliurar les collites a l'Estat.
6.3. La formaci de l'URSS
El 1922, el Congrs dels Soviets va ratificar la creaci d'un Estat federal, la Uni de
Repbliques Socialistes Sovitiques. L'URSS agrupava les diferents repbliques
sovitiques que representaven les nacionalitats del vull imperi dels tsars (armenis,
ucranesos, georgians, uzbeks, etc.).
El nou Estat es va dotar, el 1924, d'un text constitucional que estructurava els
diversos rgans de poder a travs de tres institucions:
El Soviet Suprem, que representava la suprema autoritat de l'Estat (poder legislatiu)
i constava de dues cambres, el Soviet de la Uni i el Soviet de les Nacionalitats. Era
elegit per sufragi universal indirecte entre les candidatures del Partit Comunista de la
Uni Sovitica (PCUS), l'nica fora que es podia presentar a les eleccions, perqu la
resta de partits van ser prohibits.
El Presidium, elegit per l'anterior i el president del qual era el cap de l'Estat de
l'URSS.
El Consell de Comissaris del Poble, que equivalia al govern i els seus ministres.
La Constituci del 1924, igual que la del 1936, atorgava el monopoli del poder al
PCUS, que tenia una estructura molt jerarquitzada i l'rgan principal del qual era el
ComitCentral, dirigit per un secretari general. Amb la implantaci d'aquest sistema
poltic, l'URSS va trencar definitivament amb la democrcia liberal i va instaurar
l'anomenada dictadura del proletariat*, un sistema totalitari en el qual Estat i Partit
s'identificaven completament.

7. L'URSS de Stalin
7.1. La pugna pel poder
La mort de Lenin el 1924 va constituir una fita decisiva per al futur de la revoluci
sovitica. D'una banda, la seva successi va comportar un enfrontament pel poder

dins del Partit Comunista, i de l'altra, va suscitar un gran debat sobre la convenincia
o no de collectivitzar tota l'economia, desprs d'un perode, conegut com a Nova
Poltica Econmica (NEP, 1921-1928), en qu s'havia perms la iniciativa privada per
fomentar el creixement i superar la crisi que vivia el pas desprs de la guerra civil.
Diverses propostes van enfrontar els dirigents del partit, en especial Trotski i Stalin. El
primer mantenia la necessitat d'exportar la revoluci cap a altres pasos. El segon
proposava el socialisme en un sol pas, mitjanant la transformaci de l'URSS en una
gran potncia, bressol de les futures revolucions.
Stalin, que era el secretari general del PCUS des del 1922, es va fer amo de la
situaci i, a la darreria de l'any 1927, es va imposar sobre els seus rivals i es va
convertir en el dirigent principal de l'URSS. Trotski es va haver d'exiliar i el 1940 va
ser assassinat a Mxic per ordre del nou dirigent sovitic.
7.2. La dictadura estalinista
Stalin va exercir el poder a l'URSS mitjanant una dictadura personal (estalinisme)
allunyada dels principis que havien inspirat la revoluci bolxevic. El Partit Comunista
es va consolidar com a eix vertebrador i dirigent de tots els rgans de l'Estat i va
quedar completament sotms a la voluntat de Stalin. La pertinena al partit es va
convertir en imprescindible per ocupar qualsevol crrec de responsabilitat i la
ideologia comunista es va imposar a tota la societat. El lideratge de Stalin es va
reforar mitjanant el culte a la seva personalitat*, exalada en totes les seves
actuacions i en els mitjans de propaganda del rgim.
La repressi poltica.
Per consolidar el seu poder personal, Stalin va sembrar el terror a tot el pas i va
exercir una dura repressi, que va afectar tant el conjunt de la societat com els
membres del Partit Comunista. El 1929, es va instituir el gulag*, una xarxa de camps
de presoners on es recloa els opositors al rgim i se'ls obligava a fer treballs forats.
La major persecuci va tenir lloc durant els processos de Moscou (1936-1938),
mitjanant els quals es va depurar la majoria dels antics dirigents bolxevics que
podien disputar el lideratge a Stalin, dissidents poltics i una part de l'oficialitat de
l'Exrcit. Molts van ser executats, empresonats o deportats a camps de treballs
forats.
7.3. el socialisme en un sol pas
Stalin defensava que el futur de la revoluci mundial depenia de la consolidaci del
socialisme a l'URSS. Per fer-ho, calia transformar el pas en una gran potncia
industrial, i amb aquest objectiu es va instituir un model econmic edificat sobre tres
grans pilars:
Una economia planificada i dirigida per l'Estat, que elaborava plans quinquennals
per organitzar la producci agrcola i industrial. Un organisme oficial, el Gosplan,
indicava els objectius que s'havien d'assolir i n'avaluava els resultats.
La collectivitzacide l'economia i la prohibici de la propietat privada. D'aquesta
manera, les terres, les fbriques, els bancs i els transports es van convertir en
propietat estatal i la distribuci de la producci va quedar en mans de l'Estat.
El 1929, es va iniciar un programa de collectivitzaci forosa de l'agricultura que va
generar grans tensions al camp. Les propietats collectives es van organitzar en dos
tipus d'explotacions: el kolkhoz, que funcionava com una cooperativa gestionada pels

pagesos, i el sovkhoz, que constitua una granja propietat de l'administraci de

l'Estat.
Un model de desenvolupament industrial basat enla indstria pesant, la producci
d'energia i la construcci d'infraestructures. La imposici d'aquest sistema va
comportar la subordinaci de l'agricultura, que va patir un endarreriment
considerable. A ms, la prioritat de la indstria pesant va descuidar la producci de
bns de consum i una bona part de les necessitats de la poblaci van quedar
desateses
El resultat d'aquesta planificaci va ser una industrialitzaci rpida i un creixement
econmic considerable en pocs anys. A la darreria de la dcada del 1930, l'URSS
s'havia convertit en una de les grans potncies industrials del mn.