Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

12/2/15

Blocs temtics i continguts

Fonaments bsics
1. Malalties i cultura
1.1. Malalties i guaridors
1.2. Medicines tradicionals
1.3. Bruixeria i xamanisme
1.4. Eficcia simblica
2. Biomedicina i cultura
2.1. Aproximaci a lantropologia aplicada a la clnica
2.2. Biomedicina
2.3. Relaci metge / pacient
2.4. Models explicatius i Sistema dAtenci a la Salut
3. Poder, economia i salut
3.1. Aproximaci a lantropologia mdica crtica
3.2. Medicalitzaci
3.3. Vulnerabilitat i violncia estructural
3.4. Pluralisme assistencial
19/2/15
Tema 1. Malalties i medicina
ETNOMEDICINA
Fonaments de letnomedicina
s. XIX-1930 Frazer, Seligman, Tylor, Rivers
1930 Ackerknecht, Redfield
1968 Definici Fbrega
(Dos teories evolucionisme i funcionalisme)
s. XIX-1930 Frazer, Seligman, Tylor, Rivers
Evolucionisme: objecte destudi en el paper dels xamans i els elements simblics dels rituals de curaci.
- Inters en els xamans (no en la malaltia, tret diferenciador de la medicina occidental).
- Inters en ls dels elements sobrenaturals dins el procs simblic del ritual de curaci.
1930 Ackerknecht, Redfield
Funcionalisme: objecte destudi en el sistema mdic.
- Inters en la dimensi cultural de la malaltia.
- Inters en sistema de creences, els significats culturals propis del sistema curatiu.
Desenvolupament:
- de lantropologia cultural nord-americana amb diversitat destudis etnogrfics a Amrica Llatina
(destacant Mxic i Guatemala).
- dels sistemes de classificaci de malalties (primers fonaments de letnomedicina).
1968 Definici Fbrega
Etnomedicina segons Fbrega:
Conjunt de creences i prctiques relacionades amb la malaltia, per aquest conjunt de
creences i prctiques indgenes no es vincula amb la medicina moderna.

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Etnomedicina a partir de Redfield:

Forma dorganitzaci totalment diferent al plantejar el contacte de la medicina moderna amb la
medicina tradicional (doncs, amb el contacte es produeixen canvis).
Crtiques a letnomedicina: menor inters en el canvi cultural, visi del mn immbil.
- Qesti ideolgica (etnocentrisme), deien no es pot observar en la realitat.
- Les creences canvien al llarg de la histria a pesar del contacte amb la MO.
- Menndez les creences i les prctiques canvien i es combinen.
Pluralisme mdic: relaci del sistema biomdic amb els sistemes tradicionals.
- Fet social i histric donat per lexpansi colonial.
- No obviable a lanalitzar les creences i prctiques de la medicina i les malalties.
En aquell perode, als antroplegs els costava veure la causalitat natural de les societats no occidentals,
per aix establien lmits entre causalitat natural-causalitat sobrenatural (donant major mfasi a aquesta
segona). Consegentment, leficcia dels rituals xamnics es centrava en aclaparadores explicacions
sobrenaturals on els actors amb poder curatiu ressituaven lordre social (norma) transgredit per la
malaltia (caos).
W.H.R. RIVERS (1864 - 1922)
Medicina primitiva
- Inters en el poder curatiu dels xamans (anomenats homes medicina).
- Element central en la causalitat sobrenatural (forces dels xamans).
Obra Medicina, mgia i religi (1924)
Compara diferents etnografies, diversitats culturals entorn Nova Guinea, Polinsia, Melansia.
Conceptualitzant els concepte desenvolupa una teoria:
- Els primitius no separen mgia i religi, sn processos socials units dins una mateixa existncia
(noms amb algunes distincions).
- Manera diferent dentendre el que s natural on no hi ha una clara definici ni diferenciaci
sobre all natural-sobrenatural (forces sobrenaturals significatives perqu aital causalitat no
esdev en totes les societats).
- Rivers defineix i distingeix mgia i religi per no ho separa, per tant, es desmarca dantroplegs
i evolucionistes que, separant, obstaculitzen una adequada comprensi de leficcia del sistema.
Distingeix mgia-religi-medicina
o Mgia conjunt de processos on les persones atribueixen poder a certes persones (homes
medicina) que desenvolupen poders a travs dels rituals de curaci i dels objectes simblics
amb capacitat de sanaci.
o Religi processos on la curaci depn de la voluntat dun poder superior, intervenci divina
amb capacitat de sanar des de rituals dapaivagament o splica.
o Medicina conjunt de prctiques socials a partir de les quals lhome busca dirigir i controlar un
grup especfic de fenmens naturals que redueixen vitalitat i condueixen a la mort (control
daquests fenmens naturals).
Les societats primitives sn, simultniament, mgiques i religioses (trets no excloents).
Les societats semmalalteixen, hi ha senyals fsiques i observables que ho denoten, per tant, els
processos socials sn formes dorganitzar respostes.
2

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Distinci entre mgia i medicina:

La malaltia est vinculada a un conjunt de creences
Lhome medicina sana (organitza) la societat amb leficincia (fora) natural des dun conjunt de
creences de control social que a la vegada aporten significat.
o La causa de la malaltia permet entendre qu s la malaltia per a les societats primitives.
Primer, causa segon, diagnstic tercer, tractament1.
o Tipus de creences naturals o sobrenaturals2:
a) Agent hum (malaltia produda per una persona amb poder).
b) Ser espiritual o sobrenatural (infligir malaltia a partir de dards mgics, acci desperits
amb causalitat de fora cap a dins; ex. esperit de laigua).
c) Causes naturals.
o Saber el sentit de lorganitzaci social: la fora que explica la causalitat requereix dun consens
social (mai esdevenen explicacions individuals en societats primitives)3.
Adscripci a la mgia sobre la causa de la malaltia
El procs curatiu dels homes medicina i fetillers es realitza amb tractament mgic o elements
sobrenaturals. Normalment, esdev una representaci mgica per a extreure la malaltia de dins la
persona.
Tipus de causes (i substncies) on la mgia forma part de la creena sobre la malaltia:
- Causes que venen de fora el mn, els objectes o substncies de la malaltia es projecten i
penetren el cos de la vctima. El tractament mgic consisteix en extreure la malaltia.
- Causes que estan dins el cos.
- Causes produdes per un home medicina o fetiller que actua sobre una part del cos a travs de
la mgia simptica (vud). El tractament mgic consisteix en detectar la causa de la malaltia:
ctuar sobre el fetiller/esperit perqu deixi denviar objectes, o actuar sobre la substncia de dins
el cos (se sap qu s a travs dendevinaci).
Prune 20/2/15
E. ACKERKNECHT (1906-1988)
Rivers i Ackerknecht estudiaren medicina.
Causalitat factor principal de la MT per a Rivers.
Farmacopea (plantes medicinals) aspecte principal de la MT dAckerknecht.
Ackerknecht elabora una histria cultural a partir de la comparaci4.
Dimensions de la MT
a) Dimensi mgic-religiosa.
b) Dimensi social (la malaltia pot ser el resultat duna sanci social; tab, prohibicions).
c) Dimensi psico-patolgica (capacitat dun xaman per a curar).

Factor causalitat de la malaltia? Quin s el diagnstic? Com es tracta? Endevinaci del tractament que es far a partir
diagnstic?
2
Illustrant, les explicacions causals de la malaltia sadscriuen a la mgia dun agent hum i les dun accident sn cstigs
per alguna cosa mal feta, per tant, un poder superior posa les condicions perqu certes coses esdevinguin.
3
Illustrant, el xaman t un reconeixement social (don/do).
4
Es pot parlar duna MT en general oposat a la MO? Una MP o varies?

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

La medicina s una funci de la cultura

- Existeixen tantes medicines com cultures hi ha al mn, comparant, totes les cultures tenen
medicina per no totes tenen les mateixes creences.
- Trencar la barrera entre les dos medicines: analitzar la MT per s mateixa sense reduir lanlisi a
desqualificacions o/i portar-la al terreny de la MO. La MT es guia per forces sobrenaturals per a
la MO tamb es troben creences en aspectes mgic-religiosos (per part dels pacients).
- Explicaci cultural: la MP s ms una funci de la cultura que de la biologia, la malaltia no es
decideix per un canvi biolgic, la societat reconeix un canvi biolgic com a una malaltia. La
dimensi psico-patolgica de la MP tamb existeix a la MO (psicoterpia).
Caracterstiques de la MP
- La malaltia i la mort sexpliquen per la fora de causes sobrenaturals (no per causes naturals).
La malaltia s resultat duna sanci moral, transgredint tabs i prohibicions un pot emmalaltir o
fer posar malalt a una persona.
La malaltia pot ser una expressi de les tensions socials (ex. acusaci de bruixeria).
La malaltia com a cstig, dimensi social en laparici (contra la responsabilitat individual).
Tractament de les malalties amb coses naturals (farmacopea).
- Causalitat natural tamb present en la MP, a pesar de no tindre tanta rellevncia com la
sobrenatural. Una malaltia pot tindre una explicaci sobrenatural i ser tractada de manera
natural i viceversa, perqu no hi ha una clara separaci entre natural i sobrenatural.
- La MP t poc desenvolupat el procediment racional del tractament de la malaltia. Es troben
elements irracionals per no suposen una ineficcia del tractament (per aix s mant), s
efica i cura. La MP al tractar trastorns psicolgics s ms efica que la medicina cientfica (ra
per la qual tenen moltes poques malalties mentals).
- Comparant diferents cultures primitives: es troben poques diferncies en la funci que ocupa la
medicina dins lorganitzaci social, en canvi, es troben majors diferncies en com sorganitzen
els elements de les medicines.
R. REDFIELD (1987-1958)
Model funcionalista realitz molt treball de camp.
Medicina popular trenca amb el concepte de MP i introdueix el de folk-medicine. Tamb es fixa en
el canvi cultural, en la relaci MC i MPP i en cm la MC influeix en la MPP.
Yucatn, una cultura en transmisin (1944)
Combina letnografia i la histria: perspectiva sincrnica (etnografia) + diacrnica (histria).
Analitza el canvi cultural com a efecte de la colonitzaci a Yucatn (Mxic): medicina popular de Yucatn
= medicina maya + medicina cientfica.
Estableix un model cultural de la cultura yucateca:
- Analitza les prctiques i creences entorn la malaltia per aix entendre el canvi cultural i les
variacions internes de Yucatn.
- Canvi cultural difs des del centre cap a la perifria: Ciutat Vila Poble Tribu (el centre
civilitzatori exerceix una fora de canvi cultural cap enfora, mai al revs).
- Gradaci del centre a la tribu (centre s ms heterogeni i tribu amb menys canvis culturals).
Elements de canvi cultural:
a) Secularitzaci menor presncia de la religi en lexplicaci de la malaltia.
b) Individualitzaci separaci de lindividu respecte la comunitat.
c) Desorganitzaci de la cultura menor cohesi entre els elements que formen la cultura, es
poden formar subcultures (procs de desorganitzaci donat de manera vertical).

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Unitat de la cultura: els elements donats en el poble i la tribu sn ms cohesionats i homogenis, el que
afecta a un individu afecta a tota la comunitat (loposat s la ciutat).
Captol Medicina i Mgia:
- Descriu els canvis culturals produts en el yucatec com (pel que fa a les prctiques i creences
entorn la malaltia).
- Estudia la vila perqu s el que rep ms influncia del centre (centre, Nrida poble, Cham
Kom tribu, Tusik).
Per als de Dzits:
- Competncia entre medicines: la MO t prestigi, en canvi la MPP s desqualificada perqu
significa la vida en el poble.
- Procs de feminitzaci del xamanisme: es continua practicant la MPP per amb curanderes. Les
dones tenen una funci social menor de menys prestigi o estatus (igual que la MPP).
- Canvi cultural: la fora de la MC transforma la MPP, les dones ocupen la funci de curanderes i
es desenvolupa la farmacopea (poder de les plantes vinculat al ritual)
27/2/15
C. LVI-STRAUSS (1908-2009)
Eficincia simblica
Des de lantropologia estructural, larticle del 1958 estudia el mite de la comunitat kuna (Panam) per
saber com la manipulaci psicolgica t efecte orgnic.
o Eficcia simblica reconeixement simblic deficcia teraputica, les creences culturals
signifiquen la representaci del relat xamnic facilitant lefecte fsic.
o Manipulaci psicolgica cant mtic rebellat pel xaman que actua orgnicament, mtode
deficcia teraputica sense coneixement o tractament empric.
o Cas etnogrfic: una dona amb dificultats per parir rebella el robatori del purma (la salut s
lequilibri del purma i la malaltia s el desequilibri causat per un mur). El xaman restitueix el
purma cantant un relat mtic amb sentit per a la dona, tamb utilitza objectes i plantes (sense
accions mecniques ni manipulaci orgnica). La funci del xaman s rebellar el mite cultural i
la interpretaci daquesta actuaci simblica t un efecte orgnic que facilita el part. Lluita
mtica que reequilibra i restitueix aportant ordre (al desordre creat per una cosa de fora).
o Cura xamnica a mig cam entre la MT i MO (psicoanlisis), leficcia de la psicologia s
purament simblica, per tant, no hi ha diferncies significatives entre ambds sistemes mdics.
Comparaci entre xamanisme i psicoanlisis
Treuen els conflictes i les resistncies de linconscient al conscient: el mecanisme per fer aflorar all viu
en linconscient s el reconeixement i els mediadors daquest tractament deficcia no emprica sn els
xamans i psicoanalistes:
- Psicoanlisis escolta (mite) i parla al malalt (operacions).
- Xaman parla (mite) i dona escolta (operacions) = La terpia xamnica s un cant que cerca el
reconeixement a travs de la manipulaci perqu sinici el procs de cura de reacci orgnica.
Leficcia simblica facilita una harmonia entre mite i operacions a travs del cant (formant una simbiosi
entre malalt-metge). Lestructura curativa s la mateixa: tractament simblic amb lobjectiu de curar
des de la revelaci dun relat mtic.
O. CALAVIA (1959)
Concepte eficcia simblica
Eficcia simblica = eficcia teraputica Les persones malaltes necessitades de salut cerquen eficcia.
- A la MT la reacci bioqumica no es separa dall simblic.
- A la MO la reacci bioqumica es separa dall simblic.
5

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Eficcia simblica estructural als sistemes mdics:

o Aparentment, la MO no facilita eficcia simblica ja que en el procs de medicalitzaci noms es
reconeix la causalitat emprica i demostrable. No obstant, la biomedicina tamb t una histria
tradicional de creena (fe) en la cincia, de relat coherent, deficcia simblica, per tant, tamb
t causalitat sobrenatural i creences vinculades a forces sobrenaturals.
o Barreja de sistemes mdics en creences i prctiques (no totes les medicines curen el mateix):
- Leficcia simblica atorgada al medicament, per part de la MT, pot no correspondre
amb la verdadera efectivitat orgnica.
- Leficcia simblica atorgada al xamanisme, per part de la MO, procura respondre
malalties emocionals/espirituals (desateses dins el propi sistema).
o A tall dexemple, quan els dos sistemes mdics es troben a la barca, els dos cerquen diagnstic i
medicaments, els dos cerquen eficcia simblica. Cal reconixer la igualtat i uni dels sistemes
mdics superant la tradici antropolgica que els ha resolt separar.
CALAVIA, O. (2005) La barca que sube y la barca que baja. Sobre el encuentro de tradiciones mdicas,
Antropologia em primeira mo. Florianpolis: UFSC.
Treball de camp entre els Yaminawa, grup amaznic de llengua Pano repartit entre els territoris
amaznics de Brasil, Per i Bolvia, a la Tierra Indgena Cabeceiras do Rio Acre. Llogaret Yaminawa visitat
del 1992-1993 per una campanya de vacunaci.
Reflexions sobre els conceptes de salut i malaltia, sobre les terpies i sobre el sistema general de
relacions socials/simbliques, a ms de la prctica mdica tradicional de grup o els antics mites.
Paraules clau cos, salut i malaltia.
On est la medicina indgena?
Dileg entre sistemes medicinals. La medicina est all on els pacients (protagonistes) la busquen.
Hibridaci de sistemes la medicina indgena inclou biomedicina i, amb les terpies new age, la MO
tamb intercanvia amb la MT.
All tradicional i all modern de la salut i els hbit teraputics indgenes sha alterat de manera
recproca.
s efica la biomedicina?
Qualsevol medicina existeix dins dun context social del qu depn la seva eficcia, tant en sentit tcnic
(rarament satisfet entre els Yaminawa) com en sentit cognitiu o valoratiu.
Representants de la biomedicina:
a) Agents indgenes de salut amb petita farmcia.
Problemes (poltics) de parentiu i dedat (joventut).
b) Especialistes itinerants (infermers) que visiten els llogarets (campanyes de vacunaci).
Problemes de transport i conservaci de material i de comunicaci (visi carencial del quart
mn).
c) Metges i especialistes dhospitals urbans.
Problema amb el context de la biomedicina, deficcia negativa sobre la salut grupal.
Lesperana de vida Yaminawa est per sota del qu la biomedicina pot garantir amb recursos molt ms
simples que els hospitalaris. En general, la mortalitat s producte daccidents i mals hbits, mentre la
producci medicinal s (negativament) mediatitzada per les condicions de consum.
- Simetria entre barques cerca del poder simblic en un altre mn distant i mal conegut,
despecialistes dotats de prestigi i mtodes plens de misteris.
Qu cura la medicina indgena?

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

MO atribueix eficincia emprica a les medicines extiques (amazniques) reunint prestigi i transferint
domini (ex. frmacs dorigen natural).
MT com a ideal nativista:
o Farmacopea antic tractament de purificaci drstica medicina preventiva o enduriment
del cos. Constriccions diettiques (tab Pano) entre substancies dolces i amargues (frmac
depuratiu; ayahuasca). Medicina heroica (afinitat tradicions teraputiques occidentals)
purgues o cauteris purificar i desafiar la resistncia dels malalts (enlloc de curar).
o Model desperit conservador amb costums (manera de viure) casi absolutament abandonades.
Al llogaret ning recorre a la MT perqu els remedios do mato fan molt mal, cremen i couen,
en canvi les medicines dels blancs sn ms dolces i agradables. Vella salut Yaminawa sense espai
en el nou ordre.
A qu es dedica el xaman?
Error de traducci: els Yaminawa apliquen als propis especialistes categories professionals dels hospital.
Algunes analogies: jerarquia de funcions, ordre burocrtic; iniciaci al xamanisme voluntria i
planificada (procs llarg, complex i pens); activitat limitada a pocs practicants... Comparaci
donada per la confluncia de varis sentits (integrant sabers estranys).
Matar curar: Les expectatives depositades en lespecialista difcilment son correspostes, la capacitat
dels antics doctors era el poder de matar, en canvi, actualment els Yaminawa viuen en pau
blanca. El xaman especialista en curar s una petici illegtima quant al passat perqu abans no
hi havia malaltia (eren una noci residual, els blancs la varen portar). El xaman cura i mata
comunicant-se amb els esperits (yoshi).
Traductors dels esperits: La teoria Yaminawa de la persona permet una fcil comunicaci amb les
diverses opcions religioses-teraputiques del Brasil. Els xamans ocupen un extrem marginal i
poders camp religis que registra elements espirituals, catlics i indgenes. Sn traductors de
lantic llenguatge dels esperits, donant sentit i creant missatges als blancs.
Conclusions?
El dileg entre tradicions mdiques diferents es basa en equvocs fonamentats en la distncia.
Quan la distncia sanulla fsicament sorgeix una irreductibilitat que desactiva el dileg.
Leficcia de la medicina indgena depn duna manera de viure i unes expectatives que els blancs no
comparteixen i que els indis han abandonat.
Leficcia de la biomedicina es manifesta dins dun context en el que, per als indis, els danys collaterals
superen molt probablement les avantatges cercades.
- La barca que puja i la barca que baixa porten a universos en qu es tria (o es triava, abans de
qu un dells simposs a laltre) accepcions del cos, de la salut i de la mort amb valors molt
diferents. Un examen de la impossible medicina Yaminawa pot molt b recordar que, al
desenvolupar aquells mitjans curatius de potncia i orgull, no ho fem sense desenvolupar al
mateix temps els mals que els donen sentit.
E. MENNDEZ (1934)
Rivers, Ackerknecht, Redfield defineixen la MT, en canvi, Menndez problematitza el concepte MT.
1. MT presentada antagnicament a la MO: despossem dimensi fsica, biolgica, entre altres,
reduint a un conjunt de creences mgic-religioses (error clssic, etnocentrisme). Quan la
biomedicina s una MT de ms (t un relat i una estructura)5.
2. MT inamovible: essencialitzaci i ideologitzaci del qu s tradicional, no es reconeix el canvi de la
prpia dimensi tradicional occidental. Tota MT est en contacte i canvia, est en transformaci.
5

Veure Procs de medicalitzaci de Foucault

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

3.

No MT, sin medicines tradicionals: aproximaci heterognia segons la cultura, trencar amb
lenfocament funcionalista homogeni que polaritza MO-MT.
Menndez analitza els processos datenci salut, com la ideologia i leconomia influeixen sobre
aquesta dicotomia (occident, tradici), donant importncia a la base epistemolgica (no smils
estructurals, sin perspectiva) i a com la ideologia desqualifica la tradici.
4. MT practicada per subjectes pagesos i indgenes: subjectes tradicionals que necessriament han de
recrrer a les MT, mentre els subjectes civilitzats noms empren la MO. Essencialisme ideolgic i
cultural que exclou i desqualifica les MT. *Letnomedicina tamb essencialitza, casustica que
redueix els subjectes tradicionals]. No obstant, avui la medicalitzaci occidental sha ests
revitalitzant les MT a causa dels problemes emocionals que la MO no atn (classes burgeses).
Proposta relacional de Menndez no separar medicines i veure la dimensi ideolgica, poltica
(desqualificaci), econmica i diferncies culturals (creences) Poltiques de salut intercultural.
MENNDEZ, E. (1994) La enfermedad y la curacin. Qu es medicina tradicional?, Alteridades, 4 (7):
71-83.
Saber popular referit al procs salut/malaltia/atenci en constant modificaci sintetitzant
concepcions i prctiques daltres sabers.
Saber mdic hegemnic en continu procs de canvi tecnolgic i expansi.
El procs salut/malaltia/atenci
s un universal que opera estructuralment a tota societat i en tots els conjunts socials estratificats
(constitueix i institueix collectivament la subjectivitat).
- Resposta social quotidiana i recurrent: entorn malaltia, danys i patiment que estructura la
producci i reproducci de la societat.
- Professions i institucions: defineixen atencions, emmalaltir i morir, i organitzen accions,
tcniques i ideologies.
- Significats socials collectius: patiments acumulen simbolitzacions i representacions (cncer,
alcoholisme i SIDA sn considerats metfores de la societat)6.
- Procs histric: desenvolupa el procs de s/m/a i les significacions, desdibuixant relacions
dhegemonia/subalternitat.
- Sistemes acadmics o/i cientfics: dexplicaci i acci configurats en determinades societats.
Modifiquen o/i estableixen relacions dhegemonia/subalternitat entorn els diferents sistemes
culturals (medicina mandarina, m. ayurvdica, m. alloptica).
- Estratgies dacci tcnica i socioideolgica: necessitades pels patiments (ex. curadors
reconeguts institucionalment i autoritzats que atenen danys a la salut collectiva i individual).
- Institucions datenci: medicina cientfica, formes acadmiques o/i academitzades (homeopatia,
quiroprxia, etc.) i formes populars (herbolria, espiritualisme, etc.).
- Curadors: generen activitats que es socialitzen i culturalitzen (fets tcnics i socials).
- rees de control social i ideolgic: entorn malaltia, patiment i danys, tant a nivell macro com
microsocial.
- Context institucional: estructura saber de racionalitat tcnica-cientfica i racionalitat
sociocultural entorn subjectes i grups.

Sociloga Susan Sontag La enfermedad y sus metforas i El sida y sus metforas:

Cncer: guerra o lluita contra el cncer, discurs bllic qestiona lestat del benestar, discurs ideolgic,
prevalena en les societats occidentals.
Sida: sexualitat element central del control socials en relacions sexuals.
Metfores, quan ms mortalitat ms en qesti est leficcia de la reducci de la mortalitat (em destar malalts per
no ens em de morir).

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Procs s/m/a com a fenomen social: donada larticulaci del saber mdic amb les representacions i
prctiques dels subjectes i grups socials, les activitats tcniques es converteixen en fets socials i
culturals.
Propostes relacionals
Societats llatinoamericanes: el procs s/m/a opera en un camp sociocultural heterogeni amb formes de
desigualtat i estratificaci social (explotaci econmica i hegemonia/subalternitat7 ideolgica-cultural).
- Els factors econmic-poltics determinen les formes destratificaci dominants per no
determinen els processos ideolgics i culturals del procs s/m/a.
La proposta relacional assumeix lexistncia de tota una srie de diferenciadors dels nivells didrics,
microgrupals o/i comunitaris. Nivells micros i macros que generen activitats de s/m/a a analitzar des de
les relacions existents entre les parts.
- Estudiar relaci metge-pacient com a relaci didrica des de lencontre tcnic i social, per
tamb des de les relacions institucionals, tniques o socioeconmiques. Ex. comunitat indgena programa datenci primria observar el conjunt de les parts del camp relacional tant les
relacions de nivell especfic, com daltres nivells dintervenci directa o indirecta. A ms
devidenciar la realitat construda del sistema de relacions (diferent a les parts allades), doncs
tant el saber popular com el saber mdic no poden ser entesos si no estan relacionats amb el
camp en qu interactuen.
El tradicional com a-historicitat o com transformaci
La medicina tradicional sha danalitzar en referncia al sistema cultural dins del qual el grup utilitza un
espectre de representacions i prctiques (producte de la medicina i dun conjunt de sabers que
redefineixen el sentit, significat i s de la medicina tradicional).
- Tot anlisis del saber mdic popular que utilitzi la categoria tradicional ha dexplicar qu entn i
qu busca (aclarir el sentit donat) perqu ha adquirit una significaci ms ideolgica que no pas
tcnica.
Saber mdic tradicional: elements per ubicar el context
Les noves propostes i el saber mdic
Els nuclis quotidians de saber
5/3/15
Tema 2. Biomedicina i cultura
A. KLEINMAN (1941)
La biomedicina s la medicina ms tradicional, sistema cultural caracteritzat per leficcia en la resoluci
dels problemes de salut. Ara b, cercant solucionar els problemes clnics, amb els pacients immigrants
es vol millorar la relaci metge-pacient a travs de lantropologia aplicada a la clnica8. Doncs, a causa
didiomes culturals diferents esdevenen problemes de comunicaci (la dimensi cultural explica els
problemes de comunicaci).
(1980) publica una obra de referncia on desenvolupa el concepte de models explicatius.

El terme subaltern s usat per referir-se en les cincies socials a sectors marginalitzats i a les classes inferiors de les
societats.
8
Es diferencia metge i clnic: clnic s el metge que practica la medicina en contacte amb el pacients, per tant, el centre
clnic s la relaci metge-pacient.

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

(1977) publica un article on lantropologia es posa al servei de la medicina per a resoldre els
problemes de comunicaci en lactivitat prctica de la clnica.

Camps dactuaci a atendre pels clnics

- Atenci cap al pacient (activitat comunicativa que orienta al propi clnic).
- Relaci amb altres professionals (reunions en qu es comparteixen coneixements per a la
resoluci dels problemes clnics).
- Formaci dels estudiants de medicina (activitat clnica poc posada en prctica, no sinsisteix en
problemes de comunicaci, la dimensi cultural no es significativa per a la formaci).
Aportacions de lantropologia
Problema de traducci cultural per part dels professionals biomdics de lactivitat clnica, situaci en
qu lantropologia analitza els significats culturals facilitant la comprensi de la dimensi cultural de la
malaltia, requerint:
- Etnografia (descripcions dels significats cultuals).
- Comparaci (diferents significats culturals entorn la malaltia).
Gran dificultat per a determinar qu s la malaltia i definir-la. Segons Kleinman, la malaltia no s una
entitat sin un model explicatiu. Trenca amb la part mrbida o fsica sobre les definicions de malaltia,
advocant per un model interpretatiu dels significats culturals (cabdal per a millorar latenci mdica de
la malaltia). Encara ms, la persona que es sent malalta posa en marxa tot daccions per cercar una
cura, per el metge noms veu un episodi molt curt, la malaltia t un abans i un desprs dactivitat
mdica.
Dimensions de la malaltia de Young
Disease dimensi biolgica de la malaltia (dinters per a la biomedicina, clnic).
El professional cerca diagnosticar un conjunt de smptomes per elaborar un diagnstic que
combat la malaltia a travs dun tractament. Setiqueta la malaltia i sobserva el comportament
bioqumic actuant farmacolgicament.
Illness dimensi cultural (Kleinman).
Significats socials i culturals que sexpressen en la relaci metge-pacient. s el que el clnic veu
abans de la dimensi biolgica, sescolta del pacient en una relaci individualitzada (model
biomdic). No noms malaltia tamb sobserven categories com trastorn, molstia,
malestar, s a dir, tota la qesti simptomatolgica (inespecfica) relatada pel pacient, cal
entendre la malaltia de manera molt activa. Dimensi estudiada pels antroplegs: lindividu est
en contacte amb el medi social, on interactua cercant un ordre per curar-se (fins anar al metge).
Sickness dimensi social (Young, crtic de Kleinman).
La construcci social de la prpia malaltia per part del malalt ser diferent en funci de la
malaltia (estigmatitzaci), la resposta del malalt est determinada per la concepci social de la
malaltia (ex. a la dcada dels 90 constipat-SIDA, o cncer als 50-avui).
Malaltia com a construcci expressada en un espai i una relaci metge-pacient
Dimensi biolgica i dimensi social en la construcci cultural de la malaltia.
Aspectes que condicionen lelaboraci dun relat sobre la malaltia:
- Espai institucional on sestableix la relaci clnica, construcci cultural que condiciona
lelaboraci del relat sobre la malaltia.
- Nombre de participants present en lactivitat clnica.

10

Antropologia de la salut
-

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Lidioma cultural pot ser de tipus psico-somtic (part smptomes, descripci, intensitat,
coherncia) o espiritual (fa referncia a relaci causal, ex. du mha castigat).

Kleinman conceptualitza la malaltia (illness)

1. Comportament
Shan destudiar les respostes empriques davant la malaltia. Kleinman critica el model etnomdic
perqu noms estudia les creences. Les creences noms donen opcions de comportament per no el
determinen, per tant, no ajuden a comprendre la diversitat de comportaments. Les creences justifiquen
el comportament a posteriori, com a domini cognitiu independent. Primer qu fa el pacient? i desprs
quin s fa de les creences per a justificar el comportament?.
o Temporalitat: la malaltia no s una cosa homognia, la malaltia t un procs de diferents
episodis (ex. malaltia crnica). No sestudia el pacient per la malaltia, sin pels diferents episodis
de la malaltia. Excessiva preocupaci per les creences i els sistemes de classificaci, Kleinman
sorienta cap al comportament i la seva diversitat cultural i de creences.
o Crtica al reduccionisme mdic: lantropologia facilita aquesta posici al qestionar el fet de
catalogar la malaltia noms des de la biologia, oblidant la dimensi social i cultural, i expressa la
necessitat dincorporar aquests aspectes part de lactivitat clnica a lefecte de millorar la
comprensi relacional en tractar la malaltia.
2. Procs de cerca de salut
Model per estudiar la presa de decisions del pacient al tractar els diferents episodis de la malaltia, s a
dir, la dimensi temporal i processual que explica la diversitat de comportaments. Lelement de les
relacions socials (familiars i afectives) influeixen en la presa de decisions. Els professionals noms veuen
un moment especfic, un 10%, no es veu i no es sap sobre el procs anterior i posterior duna malaltia
(ex. pot esdevenir una dauto-atenci medicinal que els professionals desconeixen). Aital context pot
ser profunditzar per lantropologia, ajudant a conixer les prctiques i el comportament del malalt
entenent els motius danar a la consulta, facilitant resoldre els problemes clnics, coneixent els
processos de salut anteriors, etc.
3. Procs de curaci
Com a element central per entendre leficcia teraputica, reivindica la comparaci amb altres sistemes
mdics. Li apassiona leficcia teraputica del xamanisme, altres formes de curar sense tractament
farmacolgic, tamb examina el significat de lefecte placebo dins la medicina on els mecanismes de
confiana actuen millorant la salut (eficcia simblica dincidncia biolgica).
Interpretaci de malaltia: des de la perspectiva mic si la persona afectada es troba malament
s com que est malalta, no importa si verdaderament ho est o no (la dimensi biolgica no
determina). Cal deconstruir el concepte adaptant la perspectiva mic per a interpretar el malalt
(no la malaltia). La malaltia s etiquetar i actuar per esmenar el malestar: des duna
interpretaci social basada en un discurs dordre i sentit (justificat en creences especfiques), es
diagnostica el conjunt de smptomes provocant actuacions alternatives, cosa que no implica
anar a la consulta. Per tant, la malaltia s una interpretaci, un model explicatiu (al parlar del
malalt) que t un procs dinstitucionalitzaci i reconeixement social.
6/3/15
Transparncies sobre Kleinman
Models explicatius
Estructures cognitives
Sistema datenci a la salut
Models explicatius

11

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

La malaltia no s una entitat sin un model explicatiu que forma part dun sistema mdic (sistema
cultural). Els ME sn conceptes que Kleinman construeix per analitzar i interpretar la malaltia, intenten
cercar les causes de la malaltia a travs del relat (com es defineix la malaltia des dels pacients i metges,
com selabora un discurs sobre la malaltia que dna ordre/sentit des dun sistema cultural i mdic, etc.).
- Sn generalitzacions explcites o tcites sobre la malaltia que evidencien com s interpretada.
- Sn nocions sobre un episodi de la malaltia i el seu tractament, relacionades amb:
o Etiologia (origen de la malaltia i causes relacionades).
o Temporalitat relacionada amb el smptomes.
o Fisiopatologia (processos patolgics, fsics i qumics).
o Curs de la malaltia (significat social. Ex: SIDA, histria del seu significat).
o Tractament.
Diferncia els ME dels professionals sanitaris (metges, infermeres...) dels ME dels pacients.
- Aquests ME interactuen en la relaci metge-pacient i es durant aquesta interacci que es
produeix latenci sobre la salut i la comunicaci clnica.
- Els ME es donen de manera solapada:
o ME dels pacients: folk o popular, familiar, individual.
o ME els clnics: teric, clnic.
- El resultat daquests interaccions i intercanvis s el que condiciona la satisfacci o no del
pacient.
La totalitat daquestes interrelacions forma el sistema datenci a la salut (SAS).
Estructures cognitives dels sistemes mdics tradicionals
Kleinman proposa que es formin equips interdisciplinars inter-culturals per estudiar els sistemes mdics
i comparar les seves estructures cognitives i socials.
- La medicina s un sistema cultural i est estretament vinculada al sistema religis (les creences
justifiquen el comportament).
- En tots els sistemes mdics es poden distingir nivells distints de desenvolupament organitzatiu i
de professionalitzaci.
- Existeixen 4 funcions bsiques a tots els sistemes mdics locals:
o La construcci social de lexperincia de la malaltia.
o Ls cognitiu de la malaltia a travs el diagnstic, la classificaci i explicaci.
o Els actes de curar en s mateixos.
o La gesti mdica del morir i la mort.
Les estructures cognitives en medicina formen un corpus de idees coherents sobre el significat de la
malaltia i sobre com sha dactuar en la mateixa (atenci teraputica).
- La funci cognitiva ms important s la dimensi teraputica els sistemes cognitius mdics
sn fets, creences, formes teriques i formes metodolgiques que ordenen lexperincia i
ofereixen maneres de conixer i comunicar la malaltia. Esquemes cognitius tant per racionalitzar
la malaltia i el tractament, com per oferir estratgies comunicatives (metge-pacient i famliacomunitat del malalt) que orienten al pacient.
- Es pot realitzar un estudi comparatiu molt interessant entre els sistemes mdics moderns i
tradicionals, entre els clssics i els folk i incls entre els folk hi ha maneres diferents de
classificar la malaltia9.
o Xina s un camp destudi ric perqu hi sn presents diversos marcs cognitius (ideologies
que es relacionen i competeixen dins una complexa estructura sociocultural).
9

Ex. amb lhigienisme del capitalisme i la seva ideologia, en base al model econmic de la modernitzaci i la
biomedicina (imposada sobre els altres sistemes mdics).

12

Antropologia de la salut
-

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Considera que la perspectiva comparativa entre estructures cognitives dels sistemes mdics
tradicionals-moderns ha de ser molt oberta, sense reduir els estudis de les primeres a les
segones.
o Proposa estudiar les societats post-industrials, aquelles que es modernitzen perqu
incorporen institucions socials occidentals transformant molts elements de la cultura
mdica tradicional.
o Proposa estudiar les medicines alternatives i la revitalitzaci de prctiques tradicionals
en la societat moderna.

Els sistemes datenci a la salut

La medicina constitueix un sistema de significats simblics subjectes a les ordres particulars de les
institucions socials i als patrons dinteraccions personals.
- En el sistema de salut es troben els sistemes de creences10 sobre la causa de la malaltia, les
normes que regeixen lelecci i avaluaci el tractament, els estatus socialment legitimats, els
rols, les relacions de poder, els llocs dinteracci i les institucions.
- Aquest sistema ha de ser estudiat de manera holstica, integrant tots els components:
o els principals del sistema sn pacients i els sanadors (populars i professionals), aix com
la malaltia i la curaci.
o a travs duna descripci fenomenolgica del procs clnic en diferents mbits i
interpretaci hermenutica de les creences i comportament.
El sistema datenci a la salut s un nou concepte i no una entitat, un model conceptual utilitzat com
una eina danlisi per linvestigador.
- Model format pel sistema datenci a la salut, les creences sobre la malaltia, les decisions sobre
com respondre a episodis especfics de la malaltia, les expectatives i les avaluacions de formes
particulars datenci.
- Model que tracta de comprendre com els actors dun mbit particular (social i cultural) pensen
sobre latenci en salut i actuen. Sestudia com la gent percep, etiqueta, explica i tracta les
malalties (creences i patrons de comportament).
o Aquestes creences i comportaments estan influts per les institucions particulars, els rols
socials, les relacions interpersonals, els llocs dinteracci, les obligacions poltiques i
econmiques i altres factors, incloent les intervencions del tractament disponible i el
tipus de problema de salut.
- Model on lelement central s leficcia perqu pot afavorir les respostes adaptatives dels
problemes humans creats per les malalties.
La construcci cultural de la realitat clnica
Els sistemes datenci a la salut estan social i culturalment construts.
- La realitat social s el mn de les interaccions humanes fora del individus o entre individus. s
un mn de transacci on la gent negocia en funci de les seves relacions destatus (subjecte a
un sistema cultural de regles).
- Alguns dels significats, configuracions socioculturals i components son sancionats i altres no.
- La socialitzaci s el procs dinternalitzaci dels significats simblics, les normes que governen
el comportament, la percepci del mn, la comunicaci amb els altres, la comprensi dall
extern, lambient interpersonal, lespai intra-fsic (es produeix en la famlia, a travs de
leducaci, locupaci, el ritual i el joc).
10

Important, les creences orienten el comportament, no el determinen.

13

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

La realitat social difereix dun lloc a un altre (entre societats, grups socials, professions, famlies i
individus).
o A les societats desenvolupades coexisteixen mns socials diferents.
o A les societats en vies de desenvolupament es mouen entre una realitat social arrelada a
mig cam entre mn tradicional-mn modern.
- La realitat social es divideix en distintes realitats:
o Realitat psicolgica (de lindividu).
o Realitat biolgica (linfaestructura dels organismes, incls lhome).
o Realitat fsica (les estructures materials i els espais de lambient no hum).
- Hi ha dos aspectes de la realitat social:
o Realitat social, per se (mn social i cultural).
o Realitat simblica (uneix el mn social i cultural a la realitat biolgica i psicolgica).
La realitat clnica es refereix als aspectes vinculats a la salut de la realitat social, especialment actituds,
normes sobre la malaltia, relacions clniques i activitats curatives.
El fenomen clnic est socialment constitut i el mn social pot ser construt clnicament.
- La realitat simblica est formada per ladquisici individual del llenguatge i sistemes de
significat:
o Facilita als individus a donar sentit a la seva experincia. Ajuda a formar la identitat
personal en relaci a les normes socials i culturals. Els mecanismes de la realitat
simblica connecten lambient socials als processos fisiolgics.
o El poder s un aspecte de la realitat simblica i social que requereix major atenci. El
poder s legitimat socialment i un principi que fomenta els sistemes de salut. Quan dues
realitats estan en conflicte els orgens de legitimaci i poder determinaran qu s el que
es mant i quina realitat clnica s sancionada.
En altres paraules, el sistema datenci a la salut est creat per una visi collectiva i un patr compartit
ds que opera a nivell local, per observant i utilitzat de manera diferent per diferents grups socials,
famlies i individus. Factors socials com classe, educaci, afiliaci religiosa, etnicitat, ocupaci, i xarxa
social influeixen en la percepci i ls dels recurs de salut en una mateixa localitat i per aix mateix
influeix en la construcci de realitats clniques diferents en el mateix sistema de salut.
- Kleinman planteja estudiar: les similituds i diferncies dels sistemes de salut; la naturalesa de la
relaci en sistemes dexperincies de malaltia (illness); les transaccions metge-pacient; la
curaci; i les influncies recproques dels sistemes de salut en el seu mbit cultural i social
particular.
Lestructura interna dels sistemes de salut
s la mateixa, el que canvia sn els continguts segons les caracterstiques culturals, ambientals i socials.
- Latenci de la salut s un sistema cultural local format per tres parts:
o Sector popular datenci a la salut.
s una matriu que cont diversos nivells individual, familiar, xarxa social,
creences comunitries i activitats.
Els no especialistes defineixen la malaltia per primer cop.
Lindividu defineix la malaltia a linterior de la famlia.
o Sector professional datenci a la salut.
En la major part de les societats s una medicina cientfica moderna. En el cas de
Xina i ndia hi ha sistemes mdics indgenes professionals, com la medicina
xinesa tradicional i la medicina ayurvdica de la ndia.
Lestructura institucional ajuda a determinar la realitat clnica.
En la dominaci de la professi mdica moderna sobserva la intensitat de la
ideologia professional.
14

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

o Sector folk datenci a la salut.

s una barreja de diferents components, alguns relacionats amb el sector
professional per la majoria del sector popular.
En societats amb falta de professionalitzaci, el sector popular i el sector folk
formen el sistema de salut.
13/3/15
KLEINMAN, A. (1978) Concepts and a Model for the Comparison of Medical Systems as Cultural
Systems, Soc. Sci. Med. Vol.12: 85-93.
Diferents models explicatius entre mares i professional. Divergncia de models el professional culpa
a les mares de la debilitat dels embarassos perqu no compleixen amb la nutrici. Convergncia de
models les condicions emocionals influeixen en el procs de gestaci del fetus. En explicaci
emocional els dos models coincideixen per no en el procs dindividualitzaci.
Per a les mares lassociaci de desnutrici i fraquesa nascensa no s un vincle factorial conscient,
perqu aquests factors corresponen al context de la vida quotidiana de les mares. Desnutrici
estructural dels barris marginals que porta a atribuir la responsabilitat i la culpa als factors externs de
lambient socio-econmic. Impotncia davant una situaci normalitzada, situacions en qu sapaivaguen
les normes no des duna negligncia voluntria (impossibilitat individual). Certes coses les coneixen
(com ara fumar en lembars) per no sho acaben de creure a causa dels factors estructurals. Les mares
voluntriament poden o no canviar hbits per conixer la relaci causal no significa incorporar-la a la
prctica. Moltes vegades les creences i idees justifiquen comportaments. Aleshores, la valoraci dins el
sistema de classificaci i el conjunt de creences decideix all que t menys risc o cost.
CALVASINA ET AL. (2007) Fraqueza de nascena: sentidos e significados culturais de impressoes
maternas na sade infantil no Nordeste Brasileiro, Cad. Sade Pblica, 23(2): 371-380.
Diferncia entre ficante (desig de no tenir fill), pares-fills i marit (conviuen lhome ms els fills de la
dona).
El marit s el provedor de la unitat domstica per no dna diners, leconomia domstica est
individualitzada en les dones. Promiscutat femenina que ocasiona desconfiana econmica i
inestabilitat.
Noms el primer fill s una decisi individual que atorga identitat a la mare (capacitat de fertilitat). La
decisi davortament sol ser de la dona, no de lhome. Avortament clandest en sistema mdic per
molt habitual i acceptat com si fos prctica contraceptiva (no culpabilitat per tampoc orgull).
Fonamental causalitat emocional com a base interpretativa, impressi del context social que origina
avortament.
19/3/15
Tema 3. Poder, economia i salut
Predecessors
Hegemonia (R. Frankenberg)
Medicalitzaci
Antropologia mdica crtica
Neix a finals de la dcada dels 70, ms endavant, a travs duna collecci darticles (1986, 1988 i 1990)
reacciona contra lantropologia aplicada a la clnica.
S. Hall, P. Gilray i H. Bahbha proposen un anlisi marxista de:
- la colonitzaci i el desenvolupament de leconomia capitalista (discurs ideolgic i poltic)
- i el context social en qu sorgeix la MO i la seva extensi i imposici.
Anlisi crtic des duna dimensi histrica i diacrnica, influenciada per:
15

Antropologia de la salut
-

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

la histria social (expansi de la biomedicina)

i la sociologia mdica (estratificaci del sistema biomdic).

(1986) Baer, Singer, Johnson

Plantegen els lmits de lantropologia aplicada a la clnica (condiciona a lanlisi metge-pacient).
- Context social: referncia en qu emergeixen els sistemes mdics i les relacions de poder.
- Imposici del sistema biomdic sobre altres sistemes mdics.
- Economia poltica: simposa la MO amb lemergncia del capitalisme.
(1988) Frankenberg
Fonamenta la necessitat danalitzar els efectes de la colonitzaci britnica i el progrs econmic,
determinant lexpansi del sistema biomdic. Els antroplegs mdics han de contemplar:
- El concepte desenvolupament
- La malaltia com a fet social (sickness)
- Lantropologia mdica crtica

R. FRANKENBERG (1929)
Primer article pluralisme mdic
Treball de camp a Zmbia i la ndia (1980): influt pel marxisme analitza les relacions entre sistemes
mdics estudiant el pluralisme mdic (des dun plantejament diferent a Kleinman).
1. Desenvolupament
- Expansi del model biomdic de manera vertical i coercitiva.
o Desenvolupament de la indstria farmacutica (medicalitzaci).
o Procs dindividualitzaci en la relaci metge-pacient.
o Divisi social de classes en relacions desiguals i jerrquiques.
o Capacitat econmica que permet accedir a la consulta (posici).
- Concepcions ideolgiques enfrontades entre MT-MO.
- Absorci del pluralisme mdic amb la imposici de la biomedicina.
- Resistncia de les MT davant la MO (tamb simposa el discurs biomdic als discursos populars).
- Construcci de la modernitat amb la implantaci de la MO (ascensi social).
- Perspectiva econmica-poltica al tractar lexpansi de la biomedicina.
2. El fet social de la malaltia
Dimensi social (sickness) a lexplicar la malaltia: significaci social que culpabilitza determinats
grups socials, a ms de contemplar el context i lestructura social. Ex. estudiar els conflictes de
classe i les relacions de gnere amb la Sfilis on les prostitutes eren culpables i els homes
vctimes i amb el SIDA on els homosexuals eren culpables.
3. Proposta etnogrfica
Estudiar les maneres en qu pot ser interpretada una malaltia segons el context de les creences i
els comportaments. Lestructura social explica lemergncia del sistema biomdic, els diferents
llenguatges entre metge-pacient (dautoritat i distanciament).
Segon article Hegemonia

16

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Lhegemonia de Gramsci s una categoria danlisis poltic, ideolgic i cultural que explica la dominaci
duna minoria per un tot, s a dir on un determinat grup social simposa a la resta de la societat i on un
saber simposa a un altre.
- Guerra de posici: la classe dominant reprodueix un discurs per dominar les classes populars,
ocasionant una constant tensi a nivell ideolgic. Conflicte de classes on es relacionen les
maneres de viure i experimentar el mn en sentit estratificat. La penetraci del saber biomdic
s dinmic i conflictiu, com s ara lhigienisme de la modernitat (moralitzaci de les classes
populars en els hbits higinics)11.
- Saber subaltern: el saber biomdic simposa i desqualifica els sabers populars produint
condicions de subalternitat. Sn subalterns perqu duna banda agafen part del saber biomdic i
de laltra, es resisteixen. Els experts mdics ostenten el saber i reprodueixen una ideologia,
imposant violentament el saber expert biomdic.
- Eina intellectual: a finals del s. XIX, la biomedicina serigeix com a element hegemnic i
cohesionador
de lEstat modern, reproduint una determinada ideologia i valors
(individualitzaci de la relaci metge-pacient i hbits higinics). Model mdic que no es basa en
la salut, sin en una malaltia latent (si vivim ms vivim amb ms malalties perqu sha destar
malalt). Es despolititza i desposseeix al malalt de les malalties.
N. Scheper-Hughes (article 1990)
Objectiu en des-medicalitzar lantropologia mdica.
Antropologia al servei de la societat:
Lantropleg no pot ser a la vegada metge (problema que Kleinman entenia com un avantatge),
la medicina t ms fora i lantropologia es troba massa influda per leficincia en lassistncia
mdica. Al servei de la medicina no es canvia el sistema biomdic perqu s instrumentalitzada
per millorar el servei de salut. Contrriament, ha destar al servei de la societat i adoptar una
actitud distant que no cerca millorar, sin canviar les bases des de la crtica cap a la biomedicina,
al costat de la societat i a prop del canvi. Per aix, s menester modificar antropologia mdica
per antropologia de la salut.
Crtica a lantropologia aplicada a la clnica:
Els antroplegs aplicats a la clnica shan centrat en la comunicaci per els models explicatius
no sn tils per estudiar els verdaders problemes clnics. No sn verdaderament crtics perqu la
relaci metge-pacient no s un problema de comunicaci, sin un conflicte de classe. La
biomedicina sha dadequar al pacient potenciant la sensibilitat cultural i aprenent de les MT,
doncs el pacient no s possedor del seu cos, la seva salut i malaltia.
Medicalitzaci12
Finals s. XVII-principis s. XX procs social histric de transformaci que explica com la MO penetra i
canvia les MT. Extensi del discurs i prctiques que canvien la forma dentendre la malaltia i curar,
convertint a la MO en saber dominant. Fins al moment la medicina era privada (noms per loligarquia),
al s. XIX amb la medicalitzaci es gesta i sexpandeix la salut pblica.
Elements centrals en lefectivitat de la medicina i el seu discurs:
Procs histric explicat per xits tcnics i eficcia cientfica, a ms del nivell ideolgic, poltic i histric.
1. Biohistria
Canvis de paradigma amb els descobriments: medieval ambientalista bacteriolgic.
o Medicina ambiental (finals s. XVII-1850)
Materialisme climtic, causalitat de les malalties observant la relaci entre les condicions
ambientals-societat.
11
12

Douglas les fronteres que establim entre brutcia i puresa permeten la construcci dun ordre social.
Bibliografia: La historia de la medicalizacin M. Foucault, i La vida de los hombres infames.

17

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Raons ambientals: inters en observar el medi ambient i qu condiciona les malalties (ex.
meteorologia), pensaven que shavia dinteractuar directament sobre el medi ambient (ex.
evitar poblaci al costat dun riu); i raons higiniques: lhigienisme desenvolupa mesures per
protegir la salut de la poblaci de malalties infecto-contagioses (ex. desplaar els cementiris
a les afores, sistema de clavegueram).
Intervenci humana, millora de les condicions socials per reduir la virulncia infecciosa i la
mortalitat epidmica (s. XVIII: estabilitat social, augment demogrfic, millor alimentaci,
etc.). Tamb, incidncia biolgica amb la intervenci urbana, ex. a Frana (s. XIX) es van
construir grans obres denginyeria per millorar la salut contra la malria.
o Medicina bacteriolgica (2/2 s. XIX-XX)
Pasteur descobreix el microbi i Koch veu al microbi com a agent patogen, per tant des dels
laboratoris es revoluciona el paradigma de la MO, desplaant la mirada cap aquests.
2. Medicalitzaci
Programes deducaci sanitria: diversitat de mesures ideolgiques i morals difonent el bon
ciutad (les parrquies tamb ajudaven). Mecanisme per eliminar supersticions i curanderos
perqu no tenien premsa. Penetraci del saber mdic (valors, normes, educaci sanitria) sobre
la relaci del metge-pacient. Medicalitzaci de la poblaci que al s. XIX gesta i expandeix la salut
pblica.
3. Economia de la salut
Aspectes econmics: desenvolupament del sistema MO grcies a una srie de serveis, lhospital
s la principal instituci (ex. construcci dels hospitals al costat de les facultats de medicina,
industria farmacutica, tecnificaci mdica, penetraci dels medicaments, etc).
Medicina social
Entre el s. XVII-XIX, canvi de la medicina individual a la medicina social. Lhospital era el laboratori social
on sexperimentava amb la poblaci disponible, per es necessitava un major nombre de cossos per
assegurar la cincia i el progrs. Daquesta manera, amb lobjectiu de protegir la salut de la poblaci es
comena a controlar el cos social.
- Cos social productiu, fora de treball per al capital amb mnimes condicions de salari.
- Avui noms es conserva la individualitat en la residual relaci metge-pacient.
- La biomedicina t eficcia perqu disminueix la mortalitat i augmenta la poblaci.
Teoria del contagi
Explicaci sobre com es transmeten les malalties infecto-contagioses.
Al s. XVII, Fracastoro descriu les vies de contagi:
- Contacte directe (corporal).
- Contacte directe intermediari (tocar objecte que ha estat tocat per un malalt).
- Contacte indirecte (contagi a travs de laire, allar la poblaci, confinar per evitar el contacte).
Amb el paradigma ambientalista la teoria del contagi era molt polmica, laire era el tema ms incert. La
mala olor o el vici atmosfric era indicatiu de malaltia i la pestilncia es corregia a travs de plantes
aromtiques. Pestis (mala olor) es combatia purificant laire a travs del perfum (fum) de plantes
aromtiques, s a dir, s del perfum amb eficcia teraputica (avui present en certs productes mdics).
Etapes de medicalitzaci de Foucault
A. Medicina de lEstat (s. XVII-XIX)
Lany 1848, unificaci i formaci de lestat alemany.
B. Medicina urbana (s. XVIII-XIX)
Revoluci francesa, sorgiment de la burgesia i administraci de la salut.
C. Medicina de la fora de treball/laboral (s. XIX-XX)
18

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Revoluci industrial anglesa que provoca noves malalties (sinistralitat, noves infeccions, etc.).
Medicina de lEstat (s. XVII-XIX)
Poltiques per protegir la salut lEstat configura una srie de poltiques que cuiden la salut de la
poblaci (sense recursos) garantint la guerra i fora de treball. J. Peter Frank posa les bases de la
medicina social (metge-funcionari) planificant la salut de la poblaci.
- Policia mdica instituci anomenada cameralisme que vetlla per la salut de la poblaci (avui
se la coneix per vigilncia epidemiolgica) aproximadament al 1770 era un conjunt de
funcionaris que regulaven les prctiques dels metges:
o Homogenetzar el pla destudis: incidir en les facultat per una formaci mdica unificada.
o Gesti dels hospitals per la policia mdica: anteriorment, es gestionaven pels ordres
religioses i lobjectiu no era la curaci, no es tractava al malalt perqu no hi havia res a
fer, lhospital era on sanava a morir i on sacompanyava en la mort. Contrriament, amb
la policia mdica s que es vetlla i tracta al malalt.
o Estadstiques: instrument poltic que comptabilitza i gestiona les taxes de morbilitat.
o Controlar la prctica mdica: control dels metges perqu compleixin la seva funci, curar
i educar a la poblaci. Normalitzaci de leducaci sanitria regulada per lestat a lefecte
de garantir la protecci del poble (la policia mdica informava als metges sobre el que
shavia densenyar).
- Base de la seguretat social.
Procs de secularitzaci s. XVII, amb la racionalitzaci de les malalties es separen els coneixements
desbancant la causalitat divina.
Neohipocratisme finals s. XVII, al traduir El tratado de las aguas, los aires y los lugares i Tratado de
las epidemias, sorgeix un nou moviment de la medicina hipocrtica (abandonada a ledat mitjana).
- Hipcrates explica la relaci causal entre condicions ambientals i malalties infecto-contagioses.
- Observa les condicions ambientals i socials que expliquen les malalties infeccioses, les epidmies
sn el resultat de canvis climtics (ex. fenmens meteorolgics, clima, astronomia, etc.).
- Tcnica tamb moral i ideolgica al racionalitzar lobservaci ambiental amb la dimensi moral.
Medicina urbana (s. XVIII-XIX)
Desprs de la RF: centralitzaci de la poblaci a Pars (fam i xode rural).
Invasi napolenica: difusi idees RF a la resta dEuropa.
Triomf de la burgesia: assumeix la gesti de la ciutat aplicant mesures higiniques.
Medicina francesa molt important al s. XIX.
Determinisme climtic: rellevant entre s. XVIII-XIX, es recuperen les idees hipocrtiques (s. V aC.).
- Influncia del determinisme climtic en lorigen de les malalties infecto-contagioses.
- Observaci mdica dels malalts i desenvolupament de la techn.
Poltiques municipals dhigiene pblica i reformes urbanstiques (atenuar limpacte de la malaltia a
travs de la salubritat i urbanitzaci):
Cosmovisi olfactiva sota el paraiges del paradigma medi ambientalista.
Ideologia higienista de Haussman.
Medicalitzaci de les coses de Foucault.
Construir un nou ordre social per canviar les prctiques (higiene privada-pblica).
Medicina al servei dels urbanistes, intervencions urbanes del s. XIX.
Utopia de la societat higinica, a Frana apareix la idea de salubritat.
Intervencions sobre lespai pblic organitzant la higiene sota el principi de salubritat.
Regular i vigilar les prctiques de la poblaci.
La insalubritat s la presncia de matria en descomposici i putrefacci que genera infeccions
(ex. aire sense circulaci i aigua estancada).
19

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Es corregia el contagi odorfer per fum (perfum) posant plantes aromtiques a les fogueres en
qu es cremaven els cadvers.
La brutcia no es considerada un principi infeccis, ho era la pudor.
Tot lo sospits higinicament afora de les concentracions de poblaci perqu surtin els efluvis
concentrats no es propagus la infecci (ex. construcci de latrines, canalitzaci de laigua
potable, construcci dhospitals i cementiris fora del permetre urb ventilats i rodejats
darbres aromtics que absorbissin els efluvis, intent en Esglsies, etc.).
Institucionalitzaci de dos reglaments durgncia a Pars:
o Pesta poltica de confinament (allament).
Mesura molt aterradora i impopular perqu la gent moria per estar confinada.
La quarantena ms extrema va ser el cord sanitari de Lazareto.
o Lepra expulsi de la ciutat.

Miasma
Miasma significa pestilncia (pesta) al s. XIX, per la gran por social, sintrodueix la categoria cultural
miasma eliminant el terme pesta (menys carrega biolgica, social i moral)13.
Teoria miasmiana les males olors sn el resultat de les infeccions, per tant les males olors provoquen
epidmies infecto-contagioses. Maneres de combatre i corregir els miasmes:
1. Confinament
o Pesta i lepra allar el focus infeccis tant dels sospitosos com dels malalts.
2. Fumigacions
o Desodoritzaci prctica de les fumigacions que destrueix els miasmes emprant
plantes aromtiques.
o Desinfecci fumigacions que salien a la qumica, els qumics comencen a estudiar els
minerals per desinfectar (els elements que formen part de laire ja no sn una categoria
unitria). Al s. XIX es canvia el terme desodoritzaci per desinfecci.
3. Intervencions urbanstiques
- Institucions fora del permetre urb: prevenir els focus insalubres de les institucions
caracteritzades per lafinament de persones en espais reduts.
- Espai insalubre = mala olor = desordre social.
Mala olor: condici animal de les persones, si shavia de fer olor havia de ser aromtica.
- Preocupaci olfactiva per qestions infeccioses: la mala olor estava plena de miasmes
sospitosos de contenir infeccions.
- Simbologia fumigar: ciutat en progrs/modernitzaci.
Ciutat moderna al llarg del s. XIX, constant insistncia de la medicina urbana en la sensibilitat
olfactiva (fins que la teoria microbiana la desbanca), a ms desdevenir importants canvis socioeconmics:
- Context histric de desenvolupament del capitalisme de lgica i progrs econmic (no es podia
posar en perill el model dindustrialitzaci).
- Utopia ansmica: res ha de fer mala olor.
- Determinisme climtic: el miasma es propaga a travs de laire, el mal olor s metfora del
desordre social i moral.
- Osfreslegs: vigilncia olfactiva dels higienistes (destriar males olors per classificar les malalties).
- Institucions pbliques fora del permetre urb (cementiris, manicomis, carcels)
13

Es deixa dincentivar el temor i la poblaci resta ms tranquilla.

20

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Principi de racionalitzaci i secularitzaci de la causa: la causalitat es sustentada empricament i

lexplicaci s moral. Duna banda la secularitzaci es separa el cos de lnima i de laltra, a
lexplicar la cosmovisi ambiental amb condicions de vida, es naturalitzen certs sectors socials
(diferent exhalaci en tabernes i esglsia).
- Anteriorment la medicina no curava, evitava el dolor. La malaltia era un cstig div que si es
curava era un miracle, lnic recurs era resar i fer processions.
- Topografies mdiques (moralistes): descripcions molt similars a les etnografies de les condicions
de vida de la poblaci i forma de viure (ex. condicions fsiques, socials, sanitries)14. Tamb
descripci de les cases, els pagesos eren ms salubres perqu vivien ms felios i entre
naturalesa.
Objectiu en descobrir els principis infecciosos i classificar els espais salubres-insalubres,
regulaci de lespai en funci del procs respiratori.
- Intolerncia olfactiva de Illich: la mala olor insuportable s posterior a canvis en les costums i la
modernitat. Fins al moment no hi havia preocupaci perqu estaven acostumats per quan
comena a ser insuportable hi ha un refinament dels costums moralitzant entorn la civilitzaci.
Molstia no sols per raons higiniques sin perqu no es bo per a la societat que ha destar dins
el procs de la modernitat.
- Ansmia collectiva (no sensibilitat): per certs grups socials com les tabernes (begudes
espirituoses que alteraven la moral).
- Fumigacions: es comencen a practicar per damunt del confinament a la 2/2 s. XIX, acceleren el
progrs econmic, les importacions de mercaderies amb vaixell saliaven a les fumigacions dels
productes permetent el comer i la circulaci (si no funcionava aleshores s es confinaven).
Metges liberals = fumigar, metges conservadors = allar.
- ltima etapa de medicalitzaci (1822): no milloren les condicions de treball sin la ventilaci,
lleis de pobres, preocupaci per les condicions de vida, costums dels obrers sobre com viure a
les colnies i treballar a les indstries, etc.
- Separaci espais salubres i insalubres (geografia ciutat)
1. Ladministraci pblica intenta gestionar millor la insalubritat dels carrers creant
professions i organitzant els carromats que recullen la porqueria.
2. Ladministraci pblica rega per evitar la pols i els miasmes (enlloc de la poblaci).
Urbansticament es recomanava empedrar els carrers.
3. Poltica de neteja de la brutcia entorn els mercats, vigilar els carrers/places perqu els
aliments podrits no deixessin al carrer per als animals.
4. Prohibien als escorxadors estar al carrer i tirar les restes als animals, no hi havia gel i era
un focus dinfeccions.
5. Abans de les comunes hi havia els femers on es recollien les caques i es venien als
agricultors. Regularen els carromats perqu noms passessin per les nits. Ms endavant,
per raons de higiene es substituren els excrements per la qumica dels fertilitzants15.
6. Contra els miasmes nusucutrials dels malalts dels hospitals i cementiris, fumigar i plantar
arbres aromtics (ex. xiprers).
7. Els miasmes dels presoners tamb contagiaven criminalitat. Condicionament moral, no
noms explicaci racional.
La identitat burgesa es vol diferenciar de la noblesa i aquesta construcci implica higienitzaci. Revestir
ideolgicament el sorgiment de la burgesia moralitzant les diferncies socials en lhabitus. Model de
salubritat moral i coneixement empric.

14

Observacions dins les cases dels obrers i moralitzaci en monografia dIgnasi Terrades.

15

Historia de la mierda, Delaporte.

21

Antropologia de la salut

Curs 2014/15

Cristina Larrea Killinger

Medicina de la fora de treball (s. XIX-XX)

Revoluci Industrial: protegir la salut de la poblaci per no quedar-se sense treballadors.
- Sorgiment de la classe obrera (condicions dexplotaci a les mines, etc.).
- Desenvolupament de la indstria txtil (alta mortalitat per la inhalaci de les restes de cot).
o Programes de formaci moral dels obrers.
o Llei dassistncia a la poblaci ms desafavorida (perqu no es contagin els rics).
o Campanyes de vacunaci obligatria.
o Regulaci de les condicions de treball (ex. seguretat social perqu el treballador es millor
i es reincorpori al treball).

22