Gegants Centenaris

CATLEG
DE GEGANTS
CENTENARIS
DE CATALUNYA
Barcelona, 2015
Llus Ardvol i Juli
Coordinador
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Catleg de gegants centenaris de Catalunya
Bibliografia
ISBN 9788439393832
I. Ardvol i Juli, Llus, 1981- dir. II. Catalunya. Departament de Cultura
1. Gegants Catalunya Catlegs 2. Gegants Catalunya Histria
394.2(460.23)(083.82)
394.2(460.23)(091)
Coordinaci:
Agraments:
Fotografia de la coberta:
Llus Ardvol i Juli
Biblioteca Central dIgualada, Museu

Mol Paperer de Capellades, Museu
del Joguet de Figueres, Roger Albert
Casanova, Joan Arimany i Juventeny,
Salvador Arroyo Julivert, Xavier
Bant i Cases, Jordi Batlle i Ardvol,
Ma. Antnia Bisbal i Sendra, Artur
Blasco, Meritxell Blay Boquera,
Immaculada Boquera Gispert, Maria
del Carme Boquera Puerto, Vicen
Joan Camps, Jordi Carb, Csar
Carmona, Xavier Cordom, Joan
Cusc Claras, Miquel del Cerro
Sez, Ester Egea Casulleras, Jordina
Escala, Jaume Fors, Pol Galit, Llus
Gelis i Codinach, Francisco Gordi,
Josep Graells Circuns, Vernica
Guarch i Llop, Xevi Isern, Alcia
Lpez, Jaume Marv i Agust,
Miquel Marzal Ortiz, Raimon Mascar
Figuerola, Eloi Miralles i Figueres,
Carles Montserrat Eroles, Toni Mujal,
Amadeu Muntal i Moreno, Joan
Nep, Joan Miquel Oll Alba,
Xavier Miret Mestre, Josep Maria
Masachs Suriol, Marc Aureli Muoz
De Bustillo, Adri Oliv, Francesc
Parra Mestres, Josep Maria Paix
Bertran, Mateu Parcerisas, Nuxu
Perpiny, Ismael Porta Balany,
Daniel Pujol Merlos, Eva Rami,
Marc Roura, Roger Santacana
Almirall, Marta Tapia Masegosa,
Asuncin Temporal Pardo, Enric
Torrent Bagud, Jess Trayner
Vilanova, Joan Vinyes, Marta Vives i
Sabat, Daniel Vilarrbias i Cuadras,
Miquel Vilamitjana, Judit Llop
Manel Escobet (Foto Luigi)
Equip de redacci:
Llus Ardvol i Juli, dels textos de
Figueres, Sant Quint de Mediona,
Capellades, Igualada, Manresa,
Sria, lArbo, Puigcerd, Sant Feliu
de Pallerols, Canet de Mar, Matar,
Moi, Balaguer, Rupit, Linyola, Lleida,
Trrega, Vilanova i la Geltr (annex),
Casa Artigau (annex).
Carles Freixes i Codina, dels textos
de Cardona
Jan Grau i Mart, dels textos de
Badalona, Barcelona (Gegantons del
Pi i Gegants del Pi), Olot (Gegants
nous, Gegants vells), Torell, Vic,
Terrassa.
Oriol Ibez i Roig, dels textos de
Molins de Rei, Barcelona (plaa
Nova), Olot (El Arte Cristiano),
Vilassar de Dalt, Manlleu.
Jordi Miralles i Jonch, dels textos de
Monistrol de Montserrat, Vilafranca
del Peneds, Montbri del Camp,
Torroella de Montgr, Sitges.
Gerard Pic i Vias, dels textos de
Valls, Barcelona (Casa de Caritat),
Montblanc, Girona, Falset.
Gerard Pouget Navarro, dels textos
de Reus, la Selva del Camp, Tivissa,
Tarragona.
Joan Pozo i Marcet, dels textos de
Monistrol de Montserrat
Albert Rumbo i Soler, dels textos de
Berga
daquesta edici:
Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya.
Direcci General de Cultura Popular,
Associacionisme i Acci Culturals
Disseny i maquetaci:
Entitat Autnoma del Diari Oficial
i de Publicacions (EADOP)
DL: B 29653-2015
ISBN: 978-84-393-9383-2
Document accessible des del web
http://cultura.gencat.cat/ca/
Ls dels continguts daquesta

obra est subjecte a una llicncia
de Reconeixement-NoComercialSenseObraDerivada 4.0 Internacional
(CC BY-NC-ND 4.0) de Creative
Commons. Sen permet la reproducci,
distribuci i comunicaci pblica
sempre i quan no sigui per a usos
lucratius i no es modifiqui el contingut
de lobra.
Per veure una cpia de la llicncia,
visiteu http://creativecommons.org/
licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca
BAIX CAMP
Montbri del Camp, Carrer dAvall
Montbri del Camp, Carrer de la Closa
Reus, Vitxets
Reus, Moros
Reus, Indis
La Selva del Camp
SUMARI
Prleg
Introducci
8
10
ALT CAMP
17
Valls 18
ALT EMPORD
23
Figueres 24
ALT PENEDS
Sant Quint de Mediona, Can Gili
Vilafranca del Peneds
27
28
32
ANOIA
39
Capellades 40
Igualada, Font Vella
45
Igualada, Sant Ignasi
50
BAGES
55
56
Cardona, Barri Major
Cardona, Barri de la Fira
59
Manresa 62
Monistrol de Montserrat, Gegants del Carrer de Viserta
65
Sria, Poble Vell
70
75
76
80
86
91
95
98
BAIX EMPORD
Torroella de Montgr
103
104
BAIX LLOBREGAT
Molins de Rei
109
110
BAIX PENEDS
115
116
LArbo, Cal Fiol
LArbo 119
BARCELONS
125
Badalona 126
130
Barcelona, Gegants del Pi
Barcelona, Gegantons del Pi
134
Barcelona, Casa de Caritat, Gegants Vells,
Gegants del Carnestoltes
138
Barcelona, Casa de Caritat, Gegants Nous,
Gegants del Corpus
141
Barcelona, Plaa Nova
144
BERGUED
Berga, Gegants Vells
Berga, Gegants Nous
149
150
153
CERDANYA
157
Puigcerd 158
CONCA DE BARBER
161
Montblanc 162
5
GARRAF
165
Sitges 166
SEGRI
245
Lleida 246
GARROTXA
Olot, Gegants Vells
Olot, Gegants Nous
Olot, el Arte Cristiano
Sant Feliu de Pallerols
TARRAGONS
Tarragona, Barri del Cs del Bou
Tarragona, Gegants Moros
Tarragona, Negritos
251
252
254
258
URGELL
Trrega, Barri de la Merc
261
262
171
173
175
178
181
GIRONS
185
Girona 186
MARESME
191
Canet de Mar
192
Matar 195
Vilassar de Dalt
198
MOIANS
203
Moi 204
NOGUERA
207
Balaguer 208
OSONA
213
Manlleu 214
Rupit 217
Torell 220
Vic 224
229
Vic (cpies)
PLA DURGELL
231
Linyola 232
PRIORAT
Falset, Raval de la Font Vella
237
238
RIBERA DEBRE
Tivissa, Barri dAvall
241
242
VALLS OCCIDENTAL
267
Les Fonts (Sant Quirze del Valls - Terrassa)
268
Terrassa 271
Annex
275
Bibliografia
280
Arxius i museus consultats
284
PRLEG
Els gegants sn protagonistes indispensables de
les festes catalanes i han experimentat una expansi considerable des del darrer ter del segle xx,
generant un destacat moviment associatiu al seu
entorn. Centenars dassociacions tenen cura de les
figures i mantenen una activitat constant durant
tot lany, que va molt ms enll dels dies de festa
de la poblaci a la qual pertanyen. Catalunya s
molt rica en gegants, molts municipis, per tamb
molts barris, entitats i escoles tenen les seves figures, fins a arribar a la xifra actual que ronda un cens
de quatre mil.
No es tracta, per, dun fenomen exclusivament
modern, sin que s present a les nostres festes,
almenys des del segle xv. Una tradici que ha sabut perviure fins avui, salvar moments difcils, renovar-se a si mateixa, i arribar al moment actual
amb total vigncia. Un patrimoni intangible que
es basa en elements materials com sn les figures
8
dels gegants. s la combinaci dels dos patrimonis, la perfecta convivncia del patrimoni material, que sn els gegants, amb el patrimoni immaterial, que s la tradici mateixa, els seus balls, les
seves msiques, la tcnica de construir-los i la de
ballar-los, aix com tot el mn que els envolta.
El llibre que teniu a les mans s el recull dels nostres gegants centenaris, els ms patrimonials, les
figures ms antigues que han tingut la sort de sobreviure, molt sovint per la devoci de la gent i per
la conscincia patrimonial de la seva poblaci. La
recerca que ha generat aquesta publicaci s fruit
del treball dun equip que ha hagut de destriar all
que era documentat del que la imaginaci de la
mateixa gent havia anat confegint, la popularment
mescla perfecta entre la histria, el rumor i la llegenda.
gent, sn pobles i ciutats, sn expressions ciutadanes, darrel atvica, per dactualitat consistent.
Des del Departament de Cultura de la Generalitat,
coincidint amb Pas Gegant, el Congrs Nacional
de Gegants i Imatgeria Festiva, ens complau recollir i reconixer tota aquesta riquesa del patrimoni
festiu catal. Permeteu-me que, per cloure aquest
prleg, manllevi la frase ms simblica del mn
geganter: Catalunya s un pas petit, per s un
pas gegant.
Ferran Mascarell
Conseller de Cultura
Els gegants recollits en el llibre sn peces dun valor material incontestable per la seva antiguitat i
el seu valor artstic, per sobretot sn elements
simblics que presideixen la festa, el moment ms
comunitari de la poblaci, i un referent intergeneracional del sentit de pertinena. Un valor cultural
amb totes les seves accepcions, els gegants sn patrimoni cultural i sn cultura tradicional viva.
Catalunya s rica en festes i en gegants; enmig de
la gran quantitat que en tenim, destaquen festes i
figures que sn excepcionals per la seva histria i
les seves caracterstiques, i esmento gegants i festes alhora, perqu no es poden allar els uns de les
altres, tenen histries paralleles, sn un binomi
obligat que es revalora mtuament. I les festes sn
9
INTRODUCCI
Patrimoni gegant
Catalunya s pas de gegants. No podem concebre les nostres festes tradicionals sense aquests
elements tan nostrats dins del folklore, que nesdevenen un smbol i, alhora, accentuen profundament la nostra identitat.
Els gegants formen part de nosaltres; sn una de
les nostres tradicions ms vives, entranyables i
arrelades. Noms cal veure el fenomen associatiu
que sha anat creant al seu entorn i, sobretot, com
aquest ha anat creixent a les nostres terres.
Considerats dimportncia histrica, representen els nostres orgens. Els gegants simbolitzen
la vida dels nostres avantpassats: amb ells recordem els nostres principis. Ens conviden a partici10
par en la festa i a assaborir-la, tot fent-nos oblidar

per uns instants les nostres cabries. No obstant
aix, tamb han tingut els seus alts i baixos. No
tot en el seu llarg cam han estat flors i violes.
Han patit prohibicions; han pagat els nostres
conflictes; han seguit els corrents de la moda i els
hem fet canviar capriciosament daspecte tot seguint diferents estils i gustos. I, malauradament,
a causa de diverses prohibicions, han estat temps
tancats sota pany i clau, oblidats i criant pols i
teranyines. Daqu sorgeix aquest recull. Moltes
daquestes figures que han vist els canvis i han
patit guerres, encara avui sn presents entre nosaltres. Alguns gegants encara ballen per carrers,
ben restaurats; daltres gaudeixen dun reps merescut i els trobem exposats en vitrines, salons o
museus, per fer-nos gaudir de la seva bellesa i, a
la vegada, per imaginar-los uns instants, tot fent
un viatge en el temps, ballant o participant assduament a les festes. Per tant, quina s la millor
manera de donar-los a conixer?
El mite del gegant s una constant en totes les
cultures. Els gegants solien representar divinitats, herois; fins i tot encarnaven personatges
malvats, per no necessriament per les seves caracterstiques fsiques desmesurades, sin per la
seva grandesa i perqu es destacava la importncia dels seus fets, tant els bons com els dolents.
Tenim gegants bblics, com ara Sams, sant Cristfol o Goliat; gegants mitolgics com Hrcules o
Polifem, sense oblidar els gegants de les nostres
llegendes, el Fort Farell, en Geri, en Gargantua o
en Ferragut. Tots ells destacaven per alguna cosa,
ja fos pels seus actes bons o dolents, o b pels seus

defectes; daquesta manera, esdevenien un referent de tot all que volien representar.
Els gegants festius que passegen i ballen pels
nostres carrers i places els trobem documentats
a partir de ledat mitjana. Malgrat que no tenim
constncia de la seva existncia abans de lpoca
medieval, aix no vol dir pas que no nhi hagus. Malauradament, la manca de fonts i de documentaci anterior a lpoca medieval fa que les
primeres referncies comprovables de gegants
semblants als davui en dia no ens arribin fins a
lestabliment de les festes de Corpus. La festa del
Corpus Christi, la solemnitat litrgica en honor
a lEucaristia, neix al segle xiii, a mans del papa
Urb IV, concretament lany 1264, com a resposta
per part de lEsglsia catlica a una crisi interna
deguda a diferents corrents ideolgics. Uns corrents que posaven a debat i feien perillar dogmes,
principalment els eucarstics, pilars indiscutibles
de la fe i que, a la llarga, van actuar com a des
encadenants de la invenci duna nova festa dins
el calendari litrgic amb lobjectiu dexaltar la
instituci de lEucaristia, que fins llavors es commemorava enmig de lausteritat i la tristor de la
Setmana Santa. Entre les primeres processons de
Corpus trobem documentades representacions
dedicades a sants, a santes o a episodis de la vida
de Jesucrist. Tots els personatges anaven amb objectes que els identificaven com s el cas de sant
Pere amb les claus o amb figuracions del seu martiri, o amb figures que els acompanyaven com
s el cas de santa Margarida amb el drac.
11
Rajoles de gegants. Cpies doriginals del segle xviii. 2014. Collecci Jan Grau
Els gegants formaven part daquestes processons.

Dins del Llibre de les Solemnitats de Barcelona
de 1424, hi trobem una relaci de les representacions que participaven en la process de Corpus.
En el document hi consten dues anotacions: la
primera fa referncia a un David ab lo jiguant
(David amb el gegant, Goliat); la segona, a un
Sanct Xristoffol ab lo nen Jesus a coll (sant Cristfol amb el nen Jess a coll).
Es tracta, doncs, dels primers gegants documentats. La participaci daquests dos gegants no noms s un fenomen exclusiu de Barcelona, sin
que trobem gegants en processons daltres indrets dEuropa. Aquests elements eren encarnats
per homes disfressats. Pujaven sobre xanques per
representar els gegants. A poc a poc, aquestes
primitives figures anaren evolucionant fins que
va aparixer el primer gegant de cartr pedra.
12
La seva companya, la geganta, apareix documentada lany 1548, concretament a Tortosa, i ms endavant en ciutats com Barcelona i Girona. Amb
el pas dels anys, el gegant adopta la imatge de
guerrer medieval, armat amb una porra, mentre
que la geganta marca la moda femenina, tant en
el vestit com en el pentinat.
La trajectria dels gegants continua amb els seus
alts i baixos. Malgrat les prohibicions de les llibertats durant el segle xviii, arran de la Guerra
de Successi, sobreviuen. Durant el segle xix,
grcies a la Renaixena, continuen senyorejant
les processons i les festes majors, transmetent
la seva alegria, i es converteixen en una constant
que ha perdurat fins als nostres dies. Malgrat les
guerres, les prohibicions o els canvis didentitat,
han continuat al peu del can, ballant i fent-nos
partcips de les celebracions.
El perqu de tot plegat

El llibre que comenceu a fullejar s un treball que
sha gestat durant gaireb tres anys. Un recull fet
amb molta cura, dedicaci i elaborat grcies a una
intensa recerca. Pretn recollir i mostrar-nos un
a un tots els gegants centenaris que formen part
del patrimoni material de Catalunya. Gegants,
alguns dells amb ms de dos-cents anys dexistncia, daltres que voregen la ratlla dels cent, tots
ells catalogats detingudament.
Tenim la sort de poder disposar a casa nostra
de figures amb un prestigi elevat, cadascuna de
les quals amb els seus ets i uts. Figures com ara
els gegants dOlot, els populars i entranyables
gegants i gegantons del Pi, juntament amb les
dues parelles de Berga, que formen part de la
Patum (festa que est considerada des del 2005
Patrimoni de la Humanitat). Tamb tenim altres figures, potser menys conegudes, com ara
els gegants de Linyola o els gegants de les Fonts
(Sant Quirze del Valls - Terrassa), amb un passat desconegut que sha hagut de reconstruir
pea per pea i encara amb molts fronts oberts.
I fins i tot, nhem trobat uns quants amb una vida
molt moguda, per exemple els gegants de Sria,
uns gegants de lloguer que van passar de m en
m, i que van viure moltes festes majors, fins a
arribar a la seva destinaci final. Podem estar satisfets i orgullosos de gaudir daquest ric ventall
tan complet i interessant.
El projecte va ser encomanat per la Direcci General de Cultura Popular, Associacionisme i Acci
Culturals. Linters principal era crear una base de

dades on es censessin tots els gegants de Catalunya que tinguessin ms de vuitanta anys. Ja fossin
gegants sencers, en s, en dess, exposats o, fins i
tot, com en el cas dels de Vilafranca, Moi, Matar
i Puigcerd, que noms conservessin els bustos i
les mans. Lobjectiu principal, a part de tenir-los
inventariats, era conixer-ne lestat de conservaci, les mides i la seva histria. Daquesta manera, ms endavant, en el cas de poder-ne fer una
restauraci o un estudi, hom en tindria una base
prou slida.
Acceptada la idea, es va iniciar la recerca a partir
dun llistat elaborat pels mateixos autors del llibre, en qu constaven tots els gegants centenaris i
ms antics de Catalunya. Els gegants es trobaven
ordenats cronolgicament des del segle xviii fins
a la Guerra Civil. Tamb hi havia incloses les figures histriques, per no centenries, com ara els
gegants de Barcelona o Sabadell, juntament amb
gegants que rondaven la centria.
En un principi lobjectiu principal era publicar
totes les figures catalogades fins lany 1936, ats
que moltes parelles no van sobreviure a la guerra,
la qual cosa va generar un trencament singular.
Finalment es va resoldre publicar en aquest treball noms els gegants centenaris ms patrimonials i les figures ms antigues que vorejaven la
ratlla de la centria. La resta de gegants safegiran
en les segents reedicions del llibre.
Es va optar per treballar les figures fsiques que
es conservaven, sense tenir en compte els gegants
13
construts amb posteritat al 1936, malgrat que

tinguessin al darrere una histria de gegants anteriors i que estiguessin documentades i referenciades des de diversos segles enrere. Definits els
criteris i creat lequip de treball, comenava la part
ms complicada del projecte: estudiar les parelles
de gegants escollides i completar la base de dades de lInventari del Patrimoni Etnolgic (IPEC),
format per diversos camps, en qu es demanen el
nom, lalria, lamplada, el pes, lautoria de la figura, la localitzaci, la histria, les fonts de referncia o la bibliografia, entre altres dades. I el ms
important: comenar a moure fils i parlar amb les
colles i ajuntaments vinculats amb els gegants, tot
destriant all que estava perfectament documentat de la part confegida a partir de la veu popular.
Lelaboraci daquest treball no ha estat pas una
tasca gens senzilla. El procs ha estat complicat,
per a la vegada fora enriquidor. Poder treballar
a fons cada parella de gegants ha estat un luxe. I
sobretot destacant la magnfica feina i dedicaci
dels membres de lequip de recerca.
Lestudi, des dun punt de vista cientfic, ha suposat un aven important en aquest camp, sobretot
amb la documentaci conservada i desconeguda
fins avui, que ha enriquit el coneixement daquestes parelles de gegants. En alguns casos, ha ajudat
a situar-ne els orgens cronolgicament; ha perms verificar-ne les dades i descobrir-ne la histria; els canvis i les vicissituds i sobretot ens ha fornit informacions poc conegudes. Cada nova troballa feia cada vegada ms interessant el projecte.
Val la pena dir que sha hagut de fer una recerca
14
Procs de decapat del bust del gegant de la Selva del Camp.

Judit Llop, 2014
extensa de cada figura, tot comprovant dates, mesures i fins diverses fonts que es contradeien.
Sha aprofitat lavinentesa per fer un extens recull
de fotografies, tant antigues com actuals. Malauradament, tamb cal esmentar que, durant el procs de recerca, es va donar el cas que algunes de
les parelles que tenem incloses a la llista es van
haver deliminar. Els motius eren clars i senzills:
els gegants daquelles poblacions eren cpies fetes durant la dcada dels anys 50 i els originals no
existien. En un altre dels casos estudiats vam poder comprovar que no en quedava gaireb res dels
gegants originals, noms es guardaven parts de la
seva estructura, i per tant la figura exposada era,
en realitat, una reproducci.
A part de consultar arxius, arxius fotogrfics o hemeroteques, la recerca sha basat en la consulta de
la bibliografia corresponent de cada parella i, en
molts casos, en les fonts originals. Principalment
sha consultat el llibre Gegants, nans i altres entremesos de Joan Amades, el primer llibre de recerca
sobre gegants i imatgeria festiva, on surten documentats bona part dels gegants catalogats.
A partir de les seves informacions, se nha pogut
elaborar i definir la histria. Hi ha altres fonts bibliogrfiques, com la revista Patufet de la qual
sha fet un buidatge, ja que durant els anys 1927 i
1928 va organitzar un concurs fotogrfic, el Costumari catal o el colleccionable Guia dels gegants de Catalunya editat per Naono, juntament
amb algunes edicions locals, que han demostrat
ser fonts dinformaci i de recerca prou rellevants
i que tamb ens han ajudat a completar les dades
necessries.
De moltes de les figures no es disposa de gaire documentaci; per tant, tot i que la considerem una
recerca conscient i completa, encara resta oberta,
ja que no descartem que vagin apareixent noves informacions: cada parella t una fitxa tcnica amb
les dades ms importants, illustrades amb fotografies antigues i actuals per poder veure levoluci
i les transformacions que han patit durant els anys,
a ms de la seva bibliografia corresponent.
Tot i aix, encara han quedat molts fronts oberts
i alguns interrogants; per tant, s molt probable
que, amb el temps, apareguin noves dades rellevants que acabin completant la histria de les
figures, noves fotografies, etc. Noms per citar
alguns exemples, durant la publicaci daquest llibre els gegants de Linyola, Tarragona o els gegants
de la Font Vella dIgualada han estat objecte duna
seriosa restauraci que de ben segur ens aportar
noves dades interessants.
Esperem, doncs, que aquest treball pugui arribar

a ser una pea angular i que, a poc a poc, totes les
peces vagin encaixant a la perfecci, que sacabi
reconstruint la histria i que puguem saber alguna cosa ms sobre el misteri i el simbolisme que
engloba cada figura.
Aquest llibre est adreat a tots els pblics, amb
lobjectiu de donar a conixer tot aquest patrimoni material de qu disposa Catalunya. Volem
apropar de manera rigorosa i curiosa aquests gegants histrics per sensibilitzar el lector de la importncia patrimonial daquestes figures.
Noms em queda donar les grcies a totes les persones que han fet possible aquest llibre, des de qui
va fer la proposta, fins als membres que han col
laborat desinteressadament a fer realitat aquest
projecte, tant fotgrafs com historiadors, museus,
informadors, aficionats o persones que ens han
aportat els seus coneixements el seu suport incondicional i ens han facilitat laccs i lestudi de
les figures. I com no a tots els membres de lequip
de redacci. Grcies!
Per acabar, s gaireb obligat citar una frase que
Joan Amades va dedicar als gegants dins la seva
gran obra Gegants, nans i altres entremesos, una
frase dedicada a totes aquestes figures que tant
ens estimem i que tant ens fan gaudir.
De totes les velles imatges que han pres estat en
lnima del poble, no nhi ha cap que pugui igualar- se a la dels gegants.
Llus Ardvol i Juli
15
ALT CAMP
VALLS
Gegant
Nom: Lladrefaves
Pes: 35 kg
Alada: 180 cm
Constructor: Llus Bonifs
Lloc: Valls
Any destrena: 1764
Material: fusta i cartr
Al mes de maig de 1764, el com de Valls decid

la celebraci dunes rogatives extraordinries en
honor de la Mare de Du del Lled, una de les patrones de la ciutat, per posar fi a la gran sequera
que afectava la vila. Per a tal celebraci es van confeccionar de nou en nou un drac, una mulassa, un
bou i un s, aix com gegants nous (els anteriors
dataven del 1725), les mans i els caps dels quals
sencarregaren a lescultor local Llus Bonifs.
Se sap que hagu dacabar lencrrec, pel qual
cobr 21 rals, amb poc temps per la urgncia de
les rogatives, que finalment se celebraren el 26
de maig. Sespecifica a la documentaci de lartista que el dia 15 de maig se tingueren de fer a
tota prese per la festa de la Verge del llad, que
se trege per pregarias de Aigua y se asist tan que
li feren hunas gran festes. La tradici oral atribueix a aquesta celebraci lorigen del gegant
Lladrefaves de Valls, la testa del qual encara es
t per loriginal, puix que no sha trobat cap ms
document posterior que indiqui la construcci
18
dun nou gegant (tal com s que pass amb els

gegants grans, tamb originaris del 1764 i que es
canviaren per peces noves). Sigui com sigui, no hi
ha documentaci que pugui corroborar aquesta
hiptesi. Tanmateix, en les diverses proves que
es van dur a terme el 2014 en els materials i els
pigments de les capes de pintura que es conserven en el gegant, es van poder trobar elements
que van deixar dutilitzar-se durant les primeres
dcades del segle xix, de manera que aquest s
lnic indicador fiable sobre ledat real del gegant que tenim actualment.
Es tenen notcies de lactivitat dels tres gegants
durant tot el segle xix, presents a gaireb totes les
processons i festes gremials i oficials. El 1854, per
exemple, surten al carrer per celebrar la victria
del pronunciament del general Espartero.
El 21 de juny de 1868, viglia de Corpus, tenim notcia duna publicaci al peridic El Joven Vallense
de la ciutat, on sindica que salieron recorrer
las calles de nuestra villa, con gran algazara de
los chiquillos, los gigantes, que esta vez lo menos se han presentado de un modo digno entre
personas. Bien vala se les dispensara por nuestro
Ayuntamiento toda la proteccin que les hacian acreedores los muchsimos aos que llevan de
servicios destinados al alivio de algunas madres
que se han visto aligeradas alguna vez del compromiso de dar la merienda sus hijos, llamndoles mas su atencin.[...] El gigante pequeo
negro, se ha presentado la lijera usanza de los
de su pas con sombrero de paja.... Aix ens dna
El gegant Lladrefaves amb els gegants durant les festes de la Candela de Valls, lany 1921.
Autor desconegut. Fons Joan Amades. DGCPAAC.
fe de la primera de les restauracions del gegant

de qu tenim constncia.
sar de lo mucho que costaron, ha dos aos, al erario municipal.
Se sap que el 1887 va tornar a restaurar-se i a canviar de vestit per la Festa Major de Sant Joan, i
que els vestits nous van agradar als vallencs. En
una crnica de lestrena, llegim que ...han sortit
recorrer los carrers las grallas, msica y gegants
ab sos trajos nous y sos bustos reparats, que dir
vritat, honran als artistas que sels ha confiat la
restauraci de dits personatjes. Per lalegria va
durar poc. Dos anys desprs, van arribar les crtiques, que indicaven que con motivo de dichas
fiestas, otra vez los gigantes han salido a lucir sus
gracias y sus vestidos, hoy casi inservibles, pe-
No fou fins a la primeria del segle xx, per, que

sinstaur la tradici dapariar els gegants cada
deu anys, tot coincidint amb la celebraci de les
Festes Decennals en honor de la Mare de Du de
la Candela, patrona de la ciutat, els anys acabats
en 1. Aquesta festa sinstaur el 1791 com a celebraci decennal, i en totes les seves edicions ha
comptat amb la participaci ininterrompuda dels
gegants de la ciutat.
Consten els pressupostos, al desembre de 1900, de
Vicente Marco Pmies, pintor decorador de Valls,
19
Sabem tamb que al mes de setembre de 1902

el gegant, juntament amb la parella de gegants
grans i lliga de la ciutat, va viatjar en tren fins a
Barcelona per participar al Concurs de Gegants,
Nanos i Monstros Tpichs de les Festes de la Merc daquell any, acompanyats dun graller, un tabaler i un dependent del municipi, en la que es
considera com la primera sortida dels gegants de
Valls fora de les seves contrades.
El Lladrefaves de Valls amb la nova indumentria, en una

de les cercaviles de la Festa Major de Sant Joan del 2015.
Gerard Pouget Navarro. 2015
per a la restauraci dels gegants. Shi indiquen els

conceptes de remendar el gigante y la giganta,
remendar la cabeza del gigante negro y pintarla,
todo lo dicho bien acabado, por el precio de ciento seseinta y cinco pesetas. Por el presupuesto
de los aadidos que me presenta el peluquero,
trabajo hecho con camo dejar bien acabado y
valiendo el prcio de doscientas pesetas, que forma un total, pintura y postizos, de cuatrocientas
veinticinco pesetas, tot per una feina que havia
de tenir acabada, indica, el dia 25 de gener.
20
Tamb s en els primers anys del segle que trobem alguns dels primers articles que ens parlen de lorigen del nom popular del gegant de
Valls, conegut com a Lladrefaves. Es conta que el
gegant anava a celebrar la festa de Sant Josep a
Picamoixons, una pedania de Valls, com era tradici. Durant el cam, en passar per un camp de
faveres, al seu portador li van venir unes ganes irresistibles dendur-sen unes quantes, i les va robar. Com que no tenia on posar-les, les va amagar
dins lestructura del gegant. En arribar al poble,
animat pels vens que el volien veure ballar, el
gegant va posar-se a giravoltar, i els picamoixonencs van veure, amb sorpresa, com comenaven
a saltar-li faves de sota la roba. Daquella feta, li
va quedar per sempre ms el nom de Lladrefaves.
Aquesta rondalla s fora similar a la dun altre
gegant, en Robafaves de Matar, a qui la tradici
popular sorgida a la mateixa poca li atribueix la
paternitat del gegant vallenc.
Tal com ja esdevingu costum, els gegants es restauraren puntualment per les Festes Decennals
del 1901, el 1911, el 1921 i el 1931, a mans dartistes
decoradors prestigiosos de Barcelona, entre els

quals destaca Francesc Labarta, restaurador dels
gegants en diverses ocasions, que va cobrar, per
exemple, 3.500 pessetes per arranjar els tres gegants lany 1931.
Lany 1947, lantiga parella de gegants grans shagu de substituir per una de nova, i saprofit per
canviar tamb laspecte del gegant, que pass de
lambientaci colonial que duia des que sen coneixen imatges a un vestit dinspiraci morisca,
que lluiria fins a la propera restauraci, lany 1989.
Al febrer del 1951 sestren la parella del Lladrefaves, la gegantona de Valls, que es present als
vens de la ciutat el mateix dia de les noces dels
gegantons, en una gran festa popular, davant de
parelles de gegants vingudes dels pobles vens
(Tarragona, Reus, Montblanc, lEspluga de Francol, lArbo i el Vendrell), en una de les primeres
trobades de gegants del Camp de Tarragona. La
gegantona, adquirida a Casa Paquita de Barcelona, seguia el mateix model que tenia el gegant
dantic, s a dir, estructura de mig cos amb les cames del portador a la vista.
Lany 1989, els gegantons van canviar aquesta estructura de mig cos per uns cavallets de cos complet, alhora que en Lladrefaves recuper laspecte
de patge barroc que havia tingut anteriorment. El
gegant no va tornar a disposar duna estructura
de mig cos fins a la propera restauraci, feta lany
2001 als tallers dEl Ingenio de Barcelona. Aquest
any, durant les Festes Decennals, se celebraren
les noces dor dels dos gegantons, motiu pel qual
En Lladrefaves i la seva inseparable companya,

la Gegantona. Gerard Pic i Vias. 2015
saplegaren, per primer cop a la ciutat, ms de

cent gegants provinents de tot Catalunya i fins
dalguns punts de lEstat espanyol.
El gegant Lladrefaves s la figura ms antiga del
seguici vallenc, i noms est per darrere de lliga
de Valls pel que fa a representativitat de la ciutat.
Per les Festes Decennals de la ciutat, per exemple,
s, des dantic, lencarregat de sortir al balc de
lAjuntament per anunciar als vallencs linici de
les celebracions extraordinries.
21
ALT EMPORD
FIGUERES
Geganta
Nom: Geganta Mora; Sydrak-Ester
Pes: 70 kg
Alria: 355 cm
Constructor: atribut a Ramon Amadeu
Lloc: Olot
Any destrena: mitjan segle xix
Material: cartr pedra
Geganta
Nom: Geganta Mora; Sydrak-Ester
Pes: 70 kg
Alria: 355 cm
Constructor: atribuda a Ramon Amadeu
Lloc: Olot
Els gegants Moros de Figueres sn els gegants

ms antics que es conserven actualment a la ciutat. Tot i que no sn clars els seus orgens, hom
creu que la parella data de mitjan segle xix. Amades, en el seu llibre Gegants, nans i altres entremesos, ja ens esmenta que, malgrat els seus esforos per buscar-ne documentaci, el resultat fou
en va. Per a la vegada ens assegura que ja existien des de mitjan segle xix, juntament amb el
capgrs anomenat Berruga, que els obria el pas a
24
Els gegants vestits a lestil grec, acompanyats per en Berruga,

lany 1920. Marimont F. 1920. Fons Joan Amades. DGCPAAC
les cercaviles. Tamb ens esmenta que molt probablement les seves testes foren fetes a Olot.
No obstant aix, les primeres referncies escrites
sobre els gegants les trobem lany 1876, on se cita
lestrena de vestits nous, vestits que van costar un
total de 400 pessetes. Al llarg dels anys han vestit
de diferents maneres, tot i que labillament ms
habitual va ser el de reis moros, daqu el nom popular de gegants Moros, tot i que tamb sn coneguts pel nom dAben Amar Mustaf i Sydrak-Ester.
Estat actual de conservaci dels gegants Moros. Llus Ardvol i Juli. 2013
Lany 1914, van ser restaurats, els van canviar laspecte i es va aprofitar locasi per vestir la parella de nou, aquesta vegada a lestil grec. El 19 de
febrer de 1939, just acabada la Guerra Civil, les
tropes hostatjades al Teatre Municipal (lactual
Museu Dal) hi van calar foc i malauradament el
recinte es va cremar. La parella va ser salvada, tot
i que la geganta en va resultar amb la cara cremada. Per tapar-ho, se li va posar un vel i es va
mantenir com a mora. No obstant aix, diverses
caigudes de la parella, sobretot de la geganta, i les
reparacions desafortunades van propiciar que es
mantingus aquest estil de vestir.
Lany 1975, a causa del seu pes elevat i del seu mal
estat de conservaci, van deixar de sortir i es van
guardar en unes dependncies municipals.
Els gegants foren substituts per una nova parella

de gegants, els actuals Valeri i Indika, una parella
adquirida a lAragonesa de Fiestas. A mitjan anys
vuitanta els gegants van ser localitzats de nou
durant les obres de lantic escorxador. Grcies a
lempenta de Josep Maria Joan i Rosa, director del
Museu del Joguet de Figueres, els gegants foren
dipositats al mateix museu en exposici permanent, juntament amb els bustos vells dels gegants
Janet i Justa. Ats el mal estat de conservaci de
les figures, a mitjan 2000 es va decidir que la parella fos guardada als magatzems del Museu del
Joguet amb la intenci de restaurar-los a fons per
poder-los exposar dignament ms endavant.
25
ALT PENEDS
SANT QUINT DE MEDIONA,

CAN GILI
Gegant
Nom: Quint
Pes: 50,5 kg
Alria: 365 cm
Constructor: atributs a Eusebi Vidal, El Ingenio
Lloc: Barcelona
Any destrena: finals del segle xix
Geganta
Nom: Neus
Pes: 50,5 kg
Alria: 360 cm
Constructor: atributs a Eusebi Vidal, El Ingenio
Lloc: Barcelona
Any destrena: finals del segle xix
En Quint i la Neus sn gegants de propietat particular de Sant Quint de Mediona, que pertanyen a la famlia del Dr. Josep Maria Poch. La parella s coneguda popularment com els gegants
de Can Gili. La seva histria s molt interessant,
ja que sn uns gegants que, amb el pas del temps,
han canviat daspecte i de propietaris. Els gegants
antigament pertanyien al carrer de Sant Agust
dIgualada. s molt probable que la parella fos
construda cap a final del segle xix. Les seves testes van ser adquirides a Barcelona. Lestructura,
28
Els gegants a principis del segle xx, envoltat de la quitxalla

del barri de Sant Agust. [1900]. Arxiu Histric Comarcal
dIgualada
les mans i els vestits es van fer a Igualada. Actualment nhi ha dues parelles ms que sn exactes,
fetes amb el mateix motlle: els gegants de Sitges
i els gegants del castell de Santa Florentina, de
Canet de Mar. Sense comptar tamb amb els antics gegants de Sant Joan de les Abadesses, tamb
germans de motlle, avui en dia desapareguts.
Afortunadament es conserven diverses fotografies trobades tant a lArxiu Fotogrfic de Barcelona com a lArxiu Histric Comarcal dIgualada,
ges, tant als arxius citats com en el llibre Igualada

en imatges, de Josep M. Torras. Laspecte, tot i els
anys, no ha variat gaire: continuen tenint la mateixa desproporci. La geganta ha canviat de vestit i el gegant mant el mateix abillament, per se
li ha afaitat la barba i el bigoti.
Els gegants presidint lentrada guarnida del carrer de Sant

Agust dIgualada. Autor desconegut. [1920-1930].
Arxiu Histric Comarcal dIgualada
que ens permeten veure amb claredat levoluci

daquesta parella. La fotografia ms antiga data
de principi del segle xx i ens permet veurels rodejats de la quitxalla del barri i abillats de nobles,
imitant la imatge que tenien tant els gegants de
la Font Vella com els antics gegants de la ciutat.
Duien perruques de cabell natural i, en el cas del
gegant, un punyal i una barba espessa. Tamb es
podia observar clarament la seva desproporci,
sobretot de mans i caps, i la seva estatura reduda.
Cap als anys vint en tornem a trobar noves imat-
Els gegants sobreviuen la Guerra Civil. Lany

1944, amb motiu de les festes centenries del
carrer, sen va adquirir una nova parella a la casa
El Ingenio, amb un cost total de 4.045,00 pessetes. Eren la tpica parella de reis de srie que va
comercialitzar la casa i que actualment podem
trobar escampada per molts indrets de Catalunya, amb detalls i vestimentes diferents. Alguns
daquests sn els Gegants de la Ciutat, els del Poble Sec, els dIgualada, els del Bruc, els de la Garriga, els dAmposta i els de Sant Sadurn dAnoia.
Els gegants nous representaven reis, abillats amb
llargues capes, tniques elegants i tamb tocats
amb perruques de cabell natural. Tot i que lany
segent ja van sortir sense corones. La parella vella no fou arraconada i les dues parelles van conviure juntes durant diversos anys a les cercaviles
del barri i per la Festa Major de la ciutat.
Al Fons Ramon God, conservat a lArxiu Histric
Comarcal dIgualada, hi trobem diverses fotografies en color de principis dels anys cinquanta que
ens permeten veure com els gegants vells van ser
remodelats a fons. Els gegants van prendre noves
formes: els van canviar vestits, cossos, braos,
mans i cavallets. Fins i tot van crixer uns centmetres. Tamb els van substituir les perruques
29
per unes de fetes de cartr que els canviaren laspecte de nobles pel duna parella de gitanos. Ladquisici dels cossos, braos, mans i cavallets es va
fer a El Ingenio. Es desconeix qui va fer la restauraci dels caps. Malgrat tot, els gegants continuen
mantenint aquell aspecte desproporcionat causat
per les grans dimensions de les testes.
prar-los, per evitar que fossin destruts. El senyor Poch va fer restaurar de nou els gegants i va
aprofitar per vestir-los seguint la moda de nobles
medievals, tal com vesteixen en lactualitat. Lany
1996 el gegant, a causa dels desperfectes que li
caus una caiguda lany 1988, va ser retocat per
lescengraf vilafranqu Amadeu Ferr.
Entre lany 1953 i el 1954 la comissi de festes del

carrer Sant Agust va decidir vendrels a lAjuntament de Sant Quint de Mediona. Durant gaireb
quinze anys els gegants van participar assduament a les festes del poble. En un primer moment van mantenir el seu abillament, tot i que
ben aviat els van modificar la imatge. El gegant,
durant un temps, el van vestir de guerrer moro i
li van cobrir el cap amb un turbant, mentre que
la geganta duia un mant i mantenia la imatge
de gitana. Ms endavant, la geganta va tornar a
canviar dindumentria. Observant, aquest cop,
diverses fotografies del llibre Sant Quint de Mediona, de Teresa Sadurn Hill i Joan Serra Arman,
podem veure alguna fotografia de la parella amb
la geganta abillada de burgesa catalana. Els gegants van ser batejats amb els noms de Quint i
Neus, els noms dels patrons de Sant Quint de
Mediona.
Parallelament, lany 2007 gent del carrer de Sant

Agust, amb la collaboraci de la Biblioteca Central dIgualada i lArxiu Histric Comarcal dIgualada, inicien un projecte de recuperaci histrica del carrer. Casualment un dels bibliotecaris
sassabenta de la histria de la parella i sinicien
els trmits per poder-la reconstruir, a ms de fer
els contactes pertinents per poder-los exposar a
Igualada temporalment en lexposici A lentorn
de Sant Agust.
Lany 1969, lAjuntament adquireix una nova parella, en Roger i lElisenda, una parella ms proporcionada i amb ms bona presncia, i decideix
desfer-se dels altres gegants. La parella fou arraconada fins que Jaume Poch i Escofet, pare de
lactual propietari dels gegants, va decidir com-
30
Amb el vistiplau corresponent dels propietaris,

els gegants retornen a Igualada durant el mes de
setembre daquell any. Els restauradors del Museu Municipal aprofiten locasi per repassar-ne
alguns dels desperfectes en rostres i mans.
Lany 2010, Josep Maria Prieto, Josep Creixell i
Jordi Pags sinspiren en la seva imatge per crear
uns nous gegantons per a la Festa Major infantil
de Sant Quint. Saprofita lavinentesa per tornar
a restaurar els gegants. Lany 2012 en Quint va
estrenar una nova tnica. Actualment la parella
roman exposada al celler de Can Gili, tot i que, de
tant en tant, surt per la Festa Major de Sant Quint, juntament amb els gegants municipals.
En Quint i la Neus sn coneguts

com els gegants de Can Gili de
Sant Quint de Mediona.
Llus Ardvol i Juli. 2012
31
VILAFRANCA DEL PENEDS

Geganta
Nom: Elisenda
Pes: 21,9 kg (bust)
Alria: 140 cm
Constructor: atribuda a Cinto Socias
Lloc: Sitges
Any destrena: 1831
Material: cartr pedra, guix i fusta
Les primeres referncies que parlen de gegants,

a Vilafranca, daten del 1600, tot i que cal retenir,
com a ms rellevant, la data del 1601, quan participaren a les festes que es van fer a la vila per celebrar la canonitzaci de Sant Ramon de Penyafort,
circumstncia, aquesta, que recorden els versos
dun apotecari de lpoca, Salvador Comellas, en
els quals apareix referenciat el gegant amb el nom
de Ferragut. Aquesta s la primera vegada a la
histria que un gegant processional apareix amb
nom propi. Malgrat aquestes anotacions, molts
dels estudiosos del tema apunten que la presncia de gegants a la capital penedesenca podria ser
fora anterior.
Al llarg de la histria, en Ferragut i lElisenda,
els gegants vilafranquins, han vestit de cabdills
musulmans, de pagesos, de pierrots, de nobles
del Renaixement, etc., fins a arribar a la imatge
de Reis Catlicso monrquics que ha perdurat
fins als nostres dies. Ell, de posat ferreny i seris,
i la seva companya, de mirada un xic candorosa
32
Primera fotografia documentada dels gegants de Vilafranca.

La parella, abillada de moros, acompanyada pels castellers,
el drac i diversos balls populars. Autor desconegut.
1870 (aprox.). Arxiu Comarcal de lAlt Peneds.
Collecci Arxiu Ferragut
i melanclica i amb la testa inclinada cap endavant, han esdevingut, des de sempre, una de les
parelles ms carismtiques i admirades arreu del
Principat.
Durant els segles xvii i xviii, els gegants van anar
sortint regularment a les festes i celebracions locals i, situats al segle xix, ens hem daturar a lany
1831, quan es t constncia de ladquisici duns
nous caps que van ser modelats per un escultor
sitget, conegut com el Cinto, tot i que en cap cas
es fa referncia a les mans; es devien aprofitar les

que ja hi havia, que eren tallades en fusta i que
encara es conserven, i que sn, per tant, anteriors
a les testes. El cap antic de la geganta, de cartr
pedra, per revestit de guix en quantitats considerables, tamb es guarda encara avui dia.
Lany 1860, quan era alcalde Xavier Garcia, els
gegants, que encara anaven abillats a la morisca,
canvien de vestimenta; ladquisici dels vestits
nous fou sufragada mitjanant els pagaments derivats de multes imposades als ciutadans.
Lany 1876, un cop finida la Tercera Guerra Carlina, i amb motiu de la celebraci de les Festes de
la Pau, canvien novament dindumentria, amb
robes procedents dels Gegants de la Ciutat, de
Barcelona.
Lany 1880, hi torna a haver canvis; es restauren
les figures, es confecciona un vestit nou per a la
geganta, se li repara una m, que estava malmesa,
i la parella passa per la postisseria: es compra una
nova perruca per a ella, mentre que ell lluir una
nova barba. Quatre anys ms tard, al novembre
del 1884, Josep Gili restaura de nou ambds personatges, que encara anaven abillats a la moresca.
Una de les renovacions integrals ms importants
s la que an a crrec de lescengraf barcelon
Carles Girbal, lany 1886, quan foren repintades la
cara i les mans dels gegants i la indumentria fou
objecte dun canvi primordial, amb la qual cosa
trasmudaren de moros a cristians, tot adoptant un
primerenc abillament de nobles. El vestit de la ge-
ganta fou confeccionat per ladornista Joan Cases,

a semblana del duna dama del segle xiv.
Un any ms tard, el 1887, el gegant pateix un accident i Carles Girbal el restaura novament, aprofitant la seva estada a la vila, la qual es perllongar encara uns anys ms. Lany 1889, una nova
ensopegada del gegant, en aquest cas al carrer
vilafranqu dAmlia Soler, desfigura greument la
seva efgie, mentre que a la geganta li passa un fet
semblant, encara que de menys gravetat, a lanomenada Barceloneta de Vilafranca. Pel Corpus del
1890, Carles Girbal els ha de restaurar un altre cop.
Arribats a lany 1906, constatem un nou canvi,
quan el gegant passa a representar un noble itali,
mentre que la seva companya, segons la premsa
de lpoca, vol emular Maria Estuard, tot i que
ms eixerida que loriginal. El nou vestuari fou finanat per subscripci popular.
Passats onze anys ms i a causa del deteriorament
habitual dels teixits, lany 1917, els gegants estrenen novament vestits que, en aquest cas, fan que
simulin uns nobles del Renaixement i que sn
costejats, com gaireb sempre, per voluntat popular; tanmateix, la nova indumentria s ms
senzilla que lanterior. Pel Corpus daquell any,
el Consistori havia prohibit que sortissin a causa
del deteriorament de la roba, la qual cosa motiv
aquesta remodelaci, que tingu lloc abans de la
Festa Major segent.
El pas a la indumentria reial data de lany 1929,
quan era batlle Joan lvarez de Sisternes. Lalcal-
33
de va voler que els vestits nous fossin confeccionats a semblana dels que llueixen els anomenats
Reis Catlics espanyols, representats en un quadre de grans dimensions que es troba al sal de
Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya i que fou pintat pels artistes Galofre Oller i
Galofre Surs (vallenc, el pare, i barcelon, el fill).
Lencarregada de dur a terme la comesa fou la modista vilafranquina Lola Via i Boada. Les corones
presentades aquell any sn les que encara porten
els gegants avui dia. El cost de la restauraci i el
vestuari ascend a un total de 3.000 pessetes, un
import que, per qestions poltiques, fou qestionat des dun determinat sector de la premsa local.
El primer dia de la Festa Major de lany 1940, el gegant va patir una lamentable caiguda al carrer del
General Cortijo, just davant don hi havia hagut
loficina de Correus, per la qual cosa lany segent,
1941, se li va haver de substituir la testa. No obstant
aix, tamb cal dir que durant els altres dos dies
que restaven de la festa gran, en Ferragut encara
va poder sortir a ballar per carrers i places, grcies
a la intervenci durgncia que li practic lartes
local Pere Giralt, mercs a la gesti dun altre artista, limatger Josep Jov Frontera, intervenci que
comport una despesa de 30 pessetes.
Lany 1941, Lambert Escaler clebre escultor modernista, nascut, per cert, a Vilafranca modela un
nou cap per al gegant, dun aspecte tal volta ms
jovenvol, per ms aconseguit que no pas el del
seu antecessor. La nova figura surt del taller barcelon El Ingenio i t un cost total de 475 pessetes.
Del cap anterior del vell gegant vilafranqu, que
34
serv de model a Escaler, mai ms no se nha sabut

res, ja que no retorn a Vilafranca des de la Ciutat
Comtal. El renovat Ferragut s presentat a la vila
la viglia del Corpus daquell mateix any, concretament el dia 11 de juny.
El 1953 una greu caiguda de la geganta, tamb
per la Festa Major, comporta que shagi de reparar igualment durgncia, tasca que va dur a terme
lartista local Carles Munts, linveterat pintor del
drac ancestral vilafranqu. Sexplica una ancdota
ben sucosa del dia en qu Munts va presentar la
factura, segons la qual els funcionaris de torn senriolaren quan es van adonar que, en el text, hi figurava el concepte segent: Por la cada que tuvo la
giganta y por repasarla entera.
Anem a parar ara a la Festa Major de lany 1960,
quan una nova caiguda de la nostra dama ms altvola planteja la necessitat de substituir la testa
de cartr i guix per una de ms lleugera, la qual
cosa no tindr efecte fins a lany segent; cal afegir que, de llavors en, ning no ha intervingut
mai ms sobre aquell cap antic i entenem que fra
procedent de restaurar-lo convenientment, atesa
la seva vlua artstica i sentimental. Daltra banda,
tamb cal dir que, el 1960, els gegants encara duien
els mateixos vestits que havien estrenat el 1929, ja
molt desgastats pel pas del temps.
Aquest cmul de circumstncies va fer que en Ferragut i lElisenda un nom, aquest darrer, dinvenci moderna, probablement de comenaments del
segle xx no participessin en cap dels actes propis
de la festivitat del Corpus de 1961, i no fou fins a la
Estat de conservaci de les mans den Ferragut i lElisenda. Jordi Miralles i Jonch. 2013. Arxiu Ferragut
Festa Major del mateix any que foren presentats

els gegants restaurats, una restauraci, aquesta,
que portaria molta cua... A ms de lluir tots dos
nova indumentria, amb lescut de Vilafranca brodat al pit, tamb estrenaren noves mans; a ms,
a la geganta se li canvi el cap i al gegant sel dot
dun ceptre, de srie, amb el cap dun lle. Josep
Cardona, aleshores propietari del taller El Ingenio,
de Barcelona, fou lencarregat de dur a terme els
canvis i la veritat s que no agradaren bo i ning.
La nova fesomia de lElisenda deixava molt a desitjar en comparaci amb lanterior i provoc el
rebuig general; les quatre mans noves que substituen aquelles predecessores, magnfiques, tallades en fusta i amb els dits separats, que eren ladmiraci de tothom les van fer de cartr i amb els
dits enganxats; de la confecci de les robes, de les
joies i dels complements tamb se nencarreg el
personal del taller, aix com de la substituci dels
cossos de la parella; al de la geganta, per cert, li van
aplicar una mena de crcol per sota de la cintura
que li feia ms amples i prominents el cul i tota la
part baixa. Tot plegat va generar crtiques i burles a

la premsa local. El cost total de la reforma, gaireb
integral, ats que noms preservava la imatge del
gegant, ascend a 25.000 pessetes.
Aquests fets van comportar que lany segent, el
1962 lalcalde era Llus Melo i va posar molt dinters en lempresa, es tornessin a canviar el cap
de la geganta i les quatre mans de la parella, i es
recuperessin els cossos de les figures, molt ms
pesants que els del 1961, per de ms bon grat per
a uns geganters que cercaven un pes superior per
tal de tenir ms estabilitat. Lartista i guixaire vilafranqu Joan Alborn i Trmens, amb lajut del seu
germ Ramon, model un nou cap per a lElisenda,
a ms dunes noves mans tot fet amb guix per un
import de 4.874 pessetes. Per fer-ho de la manera
ms reeixida, van treure motlle de lantic cap el
del 1831, que, com ja hem dit, encara es conserva.
Sexplica lancdota que, en finalitzar el procs,
una de les orelles de la geganta rest incrustada en
el motlle, amb la qual cosa a loriginal ara lin falta una. Per completar la restauraci, lencarnador
35
La nova i definitiva imatge de la geganta fou presentada el 20 de juny de 1962, viglia de la festa del
Corpus. Aquell dia, la parella de gegants llu tamb
per primer cop les quatre mans de guix que havien
enllestit els germans Alborn. De llavors en, els
gegants vilafranquins han mantingut les mateixes
testes: de guix, la de lElisenda, i de cartr pedra, la
den Ferragut.
El bust original de lElisenda datat de lany 1831.

Jordi Miralles i Jonch. 2013
barcelon Jaume Sanjaume i Clar que tenia un

taller de pintura i restauraci dimatges de sants al
carrer de Mil i Fontanals de lexvila de Grcia i que
ja havia encarnat la nova imatge de Sant Flix, del
1959 va pintar els caps i les quatre mans dambds
personatges, i els dot duna ptina molt agrada,
similar a la de les imatges religioses. La intervenci
del mestre Sanjaume va ser gratificada amb 12.325
pessetes, un import que fou aprovat en un ple del
consistori vilafranqu. Nria Sanjaume, la filla, va
adaptar els vestits de lany anterior als cossos vells,
que havien deixat de sortir lany 1960. Cal suposar
que els del 1961 foren arraconats del tot.
36
Des daquesta data, han intervingut tamb en

lagenament de la parella diversos artesans vilafranquins, com ara Carles Munts, Raimon Mestres, Manel Bonastre, Jaume Trius, anomenat Pinzellets, i Josep Marimon, tot i que els canvis ms
significatius en la fesomia de les dues figures han
vingut de gent de fora vila: duna banda, de la m
del reconegut artista Jordi Grau i Mart del taller
El Drac Petit, de Terrassa, qui, amb motiu de la
primera Diada del Geganter a Vilafranca, al mar
del 2004, va repintar-les, i sobretot, de lexcel
lent constructor de gegants navarrs Aitor Calleja
Unzu, amb obrador a la petita poblaci dOrrio,
a poca distncia de Pamplona; aquest jove, per
experimentat artista va decapar, lestiu del 2010,
una bona part de la pintura de les testes i mans
per tal de recuperar la ptina original que els havia
conferit Jaume Sanjaume. Tamb cal dir que, des
del 2004, el gegant llueix un nou ceptre, obra del
fuster Joan Gargallo, que duu lescut de Vilafranca
en comptes del lle. I pel que fa a la indumentria,
les mudances ms evidents han estat les segents:
1981. Estrena duna nova capa de la geganta, duna
brillantor especial, amb brocat de vellut procedent
de Valncia i confeccionada per Elena Hernndez,

que substitua aquella que, el 1961, havia sortit dEl
Ingenio. La mateixa cosidora tamb repar una
part de la resta del vestuari, tot aprofitant, per,
les passamaneries i la roba que ja hi havia. En el
si duna comissi de festa major que es reunia en
aquella poca, lapotecari i folklorista vilafranqu
Eloi Miralles fou qui va tenir lencertada idea de
suggerir la convenincia de presentar totes aquestes innovacions en els gegants als seus convilatans
en la viglia del Corpus, amb la qual cosa Vilafranca recuperava lantiga tradici, perduda des de feia
uns quants anys, de fer sortir els seus gegants en
aquesta data, un costum que encara avui, per sort,
es mant.
1991. Un altre cop, la parella es torna a mudar.
La modista vilafranquina Paquita Pascual Yebra,
amb lajut dAnna Maria Montes Snchez, substitueix els vestits del 1961 per uns de nous. La capa
del 1981, tanmateix, es mantindr fins al 2013.
Cap a finals del S. xix els gegants adopten la imatge

de nobles, els vestits de la fotografia van durar des de lany
1886 fins el 1905. Arxiu Comarcal de l Alt Peneds.
Collecci Arxiu Ferragut
2013. Nova vestimenta a crrec del figurinista,

atrezzista i escengraf Amadeu Ferr i Mas, amb
la collaboraci de la seva esposa, Ros Carreras i
Andreu, establerts ambds a Vilafranca; la nova
imatge fou presentada per la Festa Major daquest
any i signific un canvi molt innovador pel que fa a
laspecte global de la parella.
37
ANOIA
CAPELLADES
Gegant
Nom: Sebasti
Pes: 55 kg
Alria: 365 cm
Constructor: desconegut
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1899
Geganta
Nom: Dorotea
Pes: 60 kg
Alria: 360 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1899
Lorigen dels gegants de Capellades s del tot incert, tot i que la seva data destrena es creu que va
ser pels voltants de lany 1899. Avui en dia hi ha
moltes hiptesis, segons les quals els gegants podrien ser molt ms antics.
Possiblement lactual parella de gegants no va ser
la primera de qu va disposar la vila de Capellades.
Joan Amades, en el seu llibre Gegants, nans i altres entremesos, ens cita textualment: la present
parella sembla ser que no s la primera que ha tingut aquesta poblaci. El mateix llibre mostra una
40
Els gegants de Capellades al carrer Major de la vila.

Autor desconegut. [1908-1910]. Arxiu Museu Mol Paperer
de Capellades
fotografia de la parella on es veu el gegant vestit

de conseller, mentre que la geganta anava vestida
segons la moda del moment. Seguint la recerca
trobem que el diari La Semana de Igualada ens explica detingudament els actes de la Festa Major:
Durante los dias 15 y 16 del corriente mes celebrar su fiesta mayor la imedita villa de Capellades,
habiendose dispuesto la celebracin de Oficios solemnes con msica, panagerizando en ambos las
glorias de la Virgen un elocuente orador sagrado
de Barcelona. Por la tarde del primer dia, procesin segn costumbre recorriendo durante dicho
dia las calles de la poblacin con los gigantes y
enanos inaugurados este ao durante la octava de
Corpus. Per tant, duna manera o altra, tot sembla
indicar que, molt possiblement, shavien estrenat
aquell mateix any.
La parella actual va ser adquirida per Ramon Lluci i Alibau, un capellad que nasqu lany 1853 i
mor el 1930. De ben jove havia anat a Cuba a fer
les amriques i en tornar a Capellades carregat de
duros va voler regalar a la vila una parella de gegants, juntament amb els capgrossos antics que
encara es conserven a Capellades i que actualment
estan sota la tutela de la Colla de Capgrossos de
Capellades.
Aprofitant lavinentesa de larribada daquest americano i sobretot molt agrats pels obsequis que havia donat a la vila, els capelladins van voler donar
un impuls a les populars i tradicionals Festes del
Carrer. La celebraci daquestes festes dura cinc
dies i divideix Capellades en cinc barris: el barri de
les Bledes, el barri del Ruc, el barri del Gegant, el
barri del Ninot i el barri de les Places. El dimarts s
dia del barri del Gegant, un dels ms grans. El Sebasti i la Dorotea a les onze del mat acompanyen
la quitxalla del barri a fer el rengle, desprs van a
la benedicci de les coques fins a lesglsia i a la
tarda sn els convidats dexcepci a lhora de ballar
el tpic ball pla.
Unes de les primeres fotografies documentades de
la parella a Capellades data del 1908-1910. La imatge ens deixa apreciar clarament com els gegants estan envoltats de nens i dels seus portadors. Tamb
shi pot veure que hom els havia canviat les robes,
tot i que continuen tenint la mateixa lnia dabillament. Grcies a aquesta fotografia es va poder
deduir exactament ledat dels gegants, aprofitant
que hi sortien retratats dos nens, concretament els
Durant ms de cent anys, en Sebasti i la Dorotea han

mantingut la seva imatge de conseller i de dama.
germans Josep i Emlia Maians Catot. Els geganters, a partir de la data en qu van nixer aquestes
dues criatures, van poder calcular ledat dels gegants i confirmar el que havia escrit Joan Amades.
No s fins a lany 1934 que es tornen a trobar notcies sobre els gegants, en les actes dun ple celebrat
el 15 de juliol del 1934, en qu sacorda demanar
als hereus de Pau Roma que, per la Festa Major,
deixin els nanos, per fer-los crrer pels carrers de
la vila, a la vegada que tamb es demana al barri
del Gegant que cedeixin els gegants per a la ma41
Els gegants de
Capellades a Girona.
42
teixa fi. Lany 1935 es troben noves dades dels gegants i sexplica que sortiran en cercavila durant
els actes de Festa Major. Al ms de juliol del 1936
surten notcies dels gegants publicades en dues revistes. Una daquestes, Horitzons, parla del Corpus
i comenta que els gegants sortiran; el text cont il
lustracions de Jordi Cat. Laltra revista, el peridic
humorstic La Ullera, es fa ress duna entrevista a
la parella, en qu geganta explica que ella estrenar vestit nou. Durant la Guerra Civil, segons fonts
orals, la parella va estar a punt de desaparixer. Els
gegants van romandre amagats en cases particulars i en un magatzem del carrer Major. No s fins
a lany 1950 quan els gegants de Capellades surten
fora de la vila, i assisteixen a Terrassa a la trobada
de gegants que shavia organitzat per celebrar els
cent anys den Robesa i na Pepona, i per donar la
benvinguda als gegants nous, en Ramonet i lEstefania. Amb motiu de la celebraci es van lliurar
diversos premis, juntament amb un roset que va
portar cosit al bra durant molts anys i que actualment conserva la colla emmarcat en un quadre.
Tot i que se sap aproximadament la data de lestrena de la parella, encara hi continua havent punts
foscos al voltant seu, no sha pogut esbrinar qui en
va ser el constructor. El que realment queda clar s
el lloc de procedncia: se sap que en Ramon Lluci els va fer adquirir a Barcelona, juntament amb
dos capgrossos que durant un temps els van fer
companyia i que van acabar desapareixent. A ms,
la parella tamb t uns germans bessons, concretament els gegants de Rupit Miquel i Magdalena,
gegants que antigament pertanyien a la colnia
Cdol-Dret. Lany 1964 lantiga colnia txtil va

ser inundada per les aiges del pant de Sau, els
gegants van romandre a Roda de Ter un temps i finalment van ser cedits simblicament a Rupit. Sn
gaireb idntics, tot i que vesteixen de forma diferent, ja que van abillats amb indumentria reial.
Antigament els gegants de Capellades noms sortien per Corpus, durant la celebraci de les Festes
del Carrer i per la Festa Major. Malgrat que no tenien nom, eren coneguts com el Gegant i la Geganta,
tot i que segons fonts orals molts capelladins ja els
anomenaven Sebasti i Dorotea.
No s fins a mitjan anys vuitanta que els gegants
tornen a tenir una activitat molt ms moguda.
Durant aquells anys els gegants van ser llogats per
molts pobles de la comarca.
En aquella poca es recullen fons durant el transcurs del popular Mercat Figueter amb lobjectiu de
restaurar la parella.
Lany 1987 els gegants van apadrinar els gegants
de Masquefa; a mitjan anys noranta, van participar diverses vegades a les festes de la Merc, i van
assistir al bateig dels gegants de Piera, entre altres sortides. Lany 1996 una comissi creada per
geganters i capelladins va comenar a organitzar
els actes de la celebraci del seu centenari. Entre
molts dels actes que es van celebrar, es pot destacar un ball amenitzat per lorquestra Jnio Mart,
organitzat pels mateixos geganters amb la intenci
de recaptar fons. Durant lacte es va presentar una
sorpresa, va aparixer per primer cop la gegantona
43
de Capellades, una gegantona particular, propietat

de la famlia Soteras. Lany 1998 els gegants van ser
objecte duna restauraci seriosa. Es va restaurar
a fons lestructura de canys que els dna la forma del cos. Els caps, les mans i els braos van ser
restaurats i pintats, i se nelimin aquell color groguenc que els feia semblar malaltissos. La feina de
restauraci va anar a crrec del capellad Ton Argelich, autor dels capgrossos nous de Capellades.
Lany 1999 van celebrar el seu centenari. En els
diversos actes que es van fer els gegants van estrenar vestuari i, nou confeccionat per Roser Teixid, Antnia Bernadet, Rosa Maria Saumell, Rosa
Prez, Teresa Sol i Pilar Alert. Els vestits foren
confeccionats amb doms i vellut i, a ms a ms,
les modistes van incorporar al vestit de la geganta
un detall usat de cada una delles. El Grup Teatral
de Capellades, sota la direcci de Pep Valls, va
posar en escena una magnfica coreografia que
se situava en lany 1853, per representar el naixement de Ramon Lluci, a la vegada que repassava
breument els moments histrics pels quals passava Catalunya en aquell any. Al final de lacte, un
grup descolars van escenificar el moment culminant del bateig dels gegants, amb els noms de Sebasti i Dorotea, apadrinats per la colla gegantera
de Capellades. Els noms van sorgir arran duna
consulta popular feta pels geganters a les escoles,
ja que popularment la parella noms es coneixia
com el Gegant i la Geganta.
Una efemride memorable de la seva trajectria
centenria va ser quan els dies 1, 2 i 3 de juliol de
44
2005 Capellades es va convertir en la xx Ciutat

Gegantera, ttol que va tenir durant tot un any.
Aprofitant la seva condici de gegants centenaris,
els gegants de Capellades han estat presents en
diverses trobades de gegants centenaris a Manresa, a lArbo, a Sitges, a Terrassa i a Barcelona.
Lany 2009, amb motiu del seu 110 aniversari,
sn restaurats a fons, aquest cop per Jordi Grau
de Terrassa. Aprofitant locasi, es revisa el cartr
pedra, es repinten de nou i sen canvien els cossos i els cavallets. La parella es fa ms lleugera i
manejable. Lany 2011, ats el desgast dels vestits
estrenats lany 1999, estrenen vestuari nou fet per
Gemma Mal, tot seguint la lnia que ja havia dut
anteriorment el gegant i, en el cas de la geganta, recuperant la pinta i la tradicional mantellina
amb qu es cobria el cap. La parella t com a balls
propis el Ball nou, pel fet dhaver estat Ciutat Gegantera, i el Ball pla de Capellades, amb coreografia dAlbert Abelln.
IGUALADA, FONT VELLA

Gegant
Nom: Botines
Pes: 70 kg
Alria: 310 cm
Constructor: Medardo Vilaseca
Lloc: Igualada
Any destrena: 1857
Material: cartr pedra, fusta, guix
Geganta
Nom: Pilar
Pes: 60 kg
Alria: 310 cm
Constructor: Medardo Vilaseca
Lloc: Igualada
Any destrena: 1857
Material: cartr pedra, fusta, guix
El Botines i la senyora Pilar sn els gegants del barri de la Font Vella dIgualada. Actualment sn els
gegants amb ms histria dIgualada, i la parella
de gegants ms antiga que es conserva a la ciutat
i a la comarca de lAnoia. La parella, amb ms de
150 anys dhistria damunt les espatlles, ha viscut
levoluci dIgualada i les seves festes, i ha vist al
llarg dels anys la creaci de nous gegants i elements del bestiari igualadins que han ballat ells
pels carrers i les places dIgualada. Avui en dia la
parella est catalogada dins del grup de gegants
centenaris. Malgrat que no han sortit gaire de la

capital de lAnoia sn una parella molt coneguda.
Lany 1856 ja es comena a parlar de la construcci
duns gegants per al barri, i lany 1857 sestrena lactual parella de gegants. Per poder-los construir es
va fer una recollecta extraordinria en la qual es
va demanar un duro de plata a cadascun dels principals propietaris del barri, que, en aquella poca,
era un bon donatiu. Tamb sorganitz una rifa
que va aportar un total de 200 pessetes i escaig,
de manera que es reun una quantitat suficient per
sufragar la construcci de la parella.
Consultant el llibre de comptes del barri, trobem
una anotaci de lany 1857 on consten 161 reials
abonats com a despeses dels gegants, i sens explica que la tasca de la construcci dels gegants
fou encarregada al ve Medardo Vilaseca de Cal
Medart, mentre que, dels vestits i complements,
se nencarregaren els mateixos vens del barri. Segons Josep Elas, els bustos, els braos i les mans
dels gegants foren construts amb guix, cartr i
fusta massissa. Antigament tenien els ulls de vidre
i els cossos sn de vmet. El gegant anava abillat
amb un plomall, un punyal, un paper a la m i un
vestit amb llustrina. Ambds portaven perruques
de cabell natural, i el gegant, barba i bigoti. El vestuari de la geganta el fu una modista del barri, tot
seguint la moda de lpoca. La imatge de la parella
ha estat sempre la duns menestrals acabalats de
lpoca en qu foren construts, imatge que ms
o menys han mantingut a travs dels temps, tot
i les diverses remodelacions que han sofert i els
45
Gass, la qual va encapalar una llista de subscripci voluntria per fer un vestit nou al gegant.
Lany 1934 no se celebr cap festa, noms les de
culte religis, per aprofitant que la recaptaci
ja estava feta es destinaren els diners a la millora
de la capella i els gegants. Un cop finalitzada la
Guerra Civil espanyola (1936-1939), es van tornar
a celebrar les festes, unes festes que inicialment
es concentraven durant la viglia i el dia del Pilar,
l11 i el 12 doctubre, per finalitzar lendem amb
un ofici de difunts. Posteriorment i amb el pas
dels anys, continuaren i sanaren ampliant al cap
de setmana segent, fins a arribar al moment actual, en qu les festes tenen lloc durant tres caps
de setmana del mes doctubre.
Els gegants del barri de la Font Vella a la plaa del Pilar.

Autor desconegut. [1900]. Arxiu Histric Comarcal
dIgualada
diversos canvis de vestuari. Lany 1909, amb els

diners sobrants de les festes, es va decidir refer
labillament dels gegants. Catorze anys ms tard,
el 1923, aprofitant que de la recaptaci de les festes daquell any van sobrar 54,45 pessetes, es va
decidir restaurar els gegants, tot i que malauradament no es t cap constncia escrita que aquesta restauraci finalment es ports a terme. Deu
anys ms tard, lany 1933, de nou sobraren 37,25
pessetes, que es van lliurar a Isabel Vilanova de
46
Els gegants, all llarg de tots aquests 150 anys, han

sortit en ocasions comptades dIgualada, com ara
per la Festa Major de Capellades de lany 1885. La
Pilar i en Botines sempre han estat acompanyats
per dos capgrossos que simbolitzen una parella
de baturros, en honor a la patrona del barri, la
Mare de Du del Pilar. La parella antigament era
present a la gran majoria dactes de les festes del
barri i era tradicional que els gegants acabessin
les festes ballant una jota aragonesa.
Lany 1914 es publica per primer cop un poema de
Jaume Boloix i Canela, amb el ttol Els Gegants
de la Font Vella, poema que va dedicar als entremesos i les festes del barri, i que amb el pas del
temps seria reprodut ntegrament o parcialment
per diversos mitjans de comunicaci igualadins.
Els primers a editar-lo foren els del peridic quin-
zenal Sang Catalana, en la seva edici del dia 19

doctubre de 1914.
Durant la dcada dels anys quaranta, les sortides
de la parella es limitaven noms per les festes
del Pilar. Lany 1947, en una entrevista al senyor
Botines, sesmenta que el vestuari del gegant era
encara loriginal del 1857 i que la geganta havia renovat la indumentria tres vegades. Els gegants,
juntament amb la seva estructura, es guardaven
des de sempre a Cal March, mentre que el vestuari es guardava a Cal Refilat. Actualment els
gegants romanen exposats en una capella de lesglsia del Roser, esglsia situada al mateix barri.
Lany 1953 els cnsols del barri van decidir tirar la
casa per la finestra, i van apostar fort per remodelar de nou la imatge dels gegants. La parella va
rebre una restauraci a fons, tant de l estructura,
com de la vestimenta i els complements. Treballs
que van fer els vens, juntament amb les aportacions dels comerciants del barri. Les despeses quedaren reflectides en un inventari detallat, redactat en castell per un dels cnsols de la festa. A
partir dels anys seixanta els gegants comenaren
a participar a les cercaviles folklriques de la Festa Major igualadina i moltes vegades tamb als
actes de la fira de setembre.
geganta. Lany 1982 fou una data important per

als gegants: celebraven els 125 anys dexistncia.
La premsa local sen fu ress i els gegants durant
les festes portaren una banda commemorativa.
Durant les festes del 1983, els gegants estrenaren restauraci, perruques i vestuari nou dissenyat per Emili Miramunt i confeccionat per Pell
i Punt dIgualada. El projecte es finan grcies
a la subvenci de lAjuntament dIgualada, juntament amb la subvenci que va aportar la Generalitat dun total de 150.000 pessetes. Laspecte
de la parella en aquesta darrera transformaci va
canviar considerablement, sobretot el del gegant,
que va canviar el seu tpic barret de menestral
per un altssim barret de copa. Aprofitant lestrena del vestuari, els gegants foren batejats. Desprs duna votaci popular en la qual semeteren
al voltant de 515 vots, resultaren elegits, per 128
i 96 vots respectivament, els noms de Botines i
senyora Pilar. Els noms fan referncia a la patrona
del barri, i al senyor Antoni Botines i Prat, antic
cnsol del barri, un home molt estimat al barri,
on tenia una popular botiga de regals, cistells i
cortines. Els gegants van ser apadrinats pels nens
scar Trull i Montiel i Judit Parera Farrs. Lany
Tothom diu a cau dorella de qui els veu
amb goig passar: Oi que fan bona parella,
Lany 1980, durant la cercavila de la fira de setembre el gegant va caure i va sofrir desperfectes al
cap. El gegant fou portat a restaurar a Solsona,
al taller de Manel Casserras (1929-1996). Lany
1981, aprofitant la restauraci del gegant, lEmili Miramunt va fer una remodelaci a fons de la
oi que fan de bon mirar els gegants de la Font Vella

quan comencen a dansar?
La Geganta du una toia, el Gegant un ceptre dor
si mirar-los dna joia, recordar-los fa tristor,
que els recorda el fill del Noya
Quan arriba la tardor.
47
motiu dels 150 anys, el Botines i la senyora Pilar,

per celebrar el seu aniversari, van organitzar un
cava tast per a tota la gent dIgualada i comarca,
en qu a ms a ms es van presentar dues plaques
de cava amb la fisonomia dels gegants.
Lany 2008 la geganta pateix un accident i cau de
cara a terra. Saprofita locasi per restaurar-la i
canviar-li la perruca. El 2009 els gegants surten
per primer cop dIgualada, sn convidats a lexposici amb motiu del 150 aniversari dels gegants
de Badalona, on sestan quinze dies.
Amb motiu del seu 125 aniversari, els gegants van estrenar
vestuari nou, que en canvi la imatge tpica fins aleshores.
Jordi Miralles Jonch. 1999. Arxiu Ferragut
2004, amb motiu del 150 aniversari de les festes

del barri, els cnsols daquell any van acordar fer
un vestuari nou per als gegants amb la intenci
de recuperar laspecte original que sempre havien tingut. La confecci daquests vestits nous va
anar a crrec de Maria Teresa Linares Cabretosa
i la seva filla Ernestina Morera. Els vestits nous
dels gegants es van inspirar en la indumentria
que duien a principis de segle xx. Lany 2007, amb
48
Actualment, a causa del seu delicat estat de conservaci, els gegants noms es poden veure durant la cercavila de les festes del barri i des del
2014 sn els gegants que acompanyen el trasllat
de la imatge de sant Bartomeu des de lesglsia
del Roser fins a la baslica de Santa Maria. A ms
a ms, estan a lespera duna nova restauraci que
els deixi com nous i que els permeti de continuar
amb una vida activa, a ms de ser exposats a la
Casa de la Festa dIgualada, amb la resta de parelles de la ciutat.
En Botines i la Pilar exposats

davant de Santa Maria,
el dia del Pilar.
49
IGUALADA, SANT IGNASI

Gegant
Nom: Ignasi
Pes: 50 kg
Alria: 380 cm
Constructor: Benet Escaler, El Ingenio
Lloc: Igualada
Any destrena: 1918
Geganta
Nom: Rosseta
Pes: 45 kg
Alria: 380 cm
Lloc: Igualada
Any destrena: 1918
Els gegants del barri de Sant Ignasi sn la segona parella ms antiga que es conserva a la ciutat
dIgualada. La parella va ser adquirida per subscripci popular entre els vens del barri lany 1918
a Barcelona i va costar un total de 750 pessetes,
juntament amb el seu vestuari. Es diu que foren
adquirits a El Ingenio i dissenyats i construts pel
mateix Benet Escaler. Tot i que van ser adquirits
lany 1918 amb la intenci de poder-los estrenar per
les festes daquell any, malauradament aix no es
va poder fer fins un any ms tard, el 1919, ja que
la ciutat estava de dol per la mort duns vens del
50
barri, com a conseqncia duna epidmia de grip

que havia afectat tota la ciutat dIgualada.
El barri de Sant Ignasi antigament era conegut
com el barri del Bassot o de Xauxa, les seves festes eren de les ms antigues i de ms anomenada
dIgualada. Les festes siniciaren pels volts del setembre de lany 1885 i lany 1970, amb el declivi de
les processons de Corpus, es van deixar de celebrar.
La parella anava abillada de nobles medievals i
portava unes perruques elegants de cabell natural, tot i que molt sovint la geganta duia un vestuari indefinit i anava pentinada a la moda i segons locasi, i a vegades duia el cap cobert per una
mantellina. Malgrat que el barri no disposava de
geganters propis, la parella era portada pels geganters dIgualada. Per tant, era molt normal veurels
a les processons de Corpus juntament amb altres
gegants dels barris igualadins, o fins i tot que sortissin per la Festa Major amb la resta de parelles de
la ciutat.
Els gegants de Sant Ignasi acompanyats pels gegants vells

de Sant Agust lany 1939. Autor Procopi Lluci.
Lany 1943 els gegants de Sant

Ignasi van visitar Calaf amb
motiu de la Festa Major. Autor
desconegut. 1943. Arxiu Histric
Comarcal dIgualada
51
Els gegants van sobreviure miraculosament als estralls de la guerra possiblement guardats en algun
celler o algunes golfes dalgun ve del barri. Un cop
passada la contesa bllica van tornar a sortir al
carrer. A principis de la dcada dels anys quaranta
els gegants van participar a les processons de Corpus dIgualada per substituir els gegants de la ciutat desapareguts durant la Guerra Civil. La parella
fins i tot va ser convidada a assistir a la Festa Major
de Calaf lany 1943 com a gegants dIgualada.
A finals dels anys cinquanta els gegants van estrenar nou vestuari, confeccionat per venes del barri, i es va aprofitar per fer-los crixer un parell de
pams, per dotar-los duna alria molt ms similar a la de la resta de gegants de la ciutat. A partir
dels anys seixanta i fins a mitjan anys noranta la
parella va participar assduament a les festes majors de la ciutat, fins que per causes desconegudes
van ser desats al Museu del Traginer dIgualada.
Finalment lany 2000 van ser recuperats de loblit i
actualment la parella conviu amb els altres gegants
dIgualada.
Lany 1982, arran dun accident durant la Festa Major, els gegants van resultar molt malmesos. Foren
restaurats lany 1984 per Emili Miramunt, un geganter que tenia cura de tots els gegants dIgualada, que els canvi les perruques per unes de noves.
Lany 1985 els gegants van anar a Sant Quirze del
Valls amb motiu de lestrena de la seva parella de
gegants i a Castell dEmpries. Lany 1987, vist el
seu estat precari de conservaci, els vens del barri van demanar a lAjuntament dIgualada que es
52
fes crrec dassumir el cost total de la restauraci

de la parella, ja que els vens no tenien prou mitjans econmics per assumir una despesa tan elevada. Els gegants van rebre una restauraci seriosa,
aquest cop per mans ms expertes. La tasca la va
fer el taller de Can Boter de Tiana. Els gegants van
ser restaurats a fons, i es va aprofitar locasi per
canviar-los el vestuari seguint la lnia de nobles
medievals. El canvi ms important fou la substituci de les perruques de cabell natural per perruques fetes de cartr pedra.
Tot i que els gegants mai no han estat batejats, sels
coneix amb els noms de Gegant i Geganta i tamb dIgnasi i Rosseta; de fet, el nom de la geganta
ve donat pel color dels seus cabells. Actualment
els gegants surten per la cercavila folklrica de la
Festa Major dIgualada i la process de Sant Bartomeu, entre altres actes. La resta de lany romanen
exposats a la Casa de la Festa, al Museu de la Pell
dIgualada. La parella est pendent duna restauraci seriosa.
Els gegants de Sant Ignasi

exposats a la plaa
de Cal Font dIgualada.
53
BAGES
CARDONA, BARRI MAJOR

Gegant
Nom: Borrell II
Pes: 50 kg
Alria: 310 cm
Constructor: Deogrcies Valls
Lloc: Cardona
Any destrena: 1834
Material: cartr pedra, vmet
Geganta
Nom: Letgarda
Pes: 45 kg
Alria: 300 cm
Constructor: Deogrcies Valls
Lloc: Cardona
Any destrena: 1834
Els gegants del barri Major de Cardona durant les festes

del barri. Autor desconegut. [1905]. Fons Joan Amades.
DGCPAAC
Material: cartr pedra, vmet
Era lany 1834 quan, amb motiu de loctava de Corpus, sortien per primera vegada uns gegants al
carrer Major de Cardona, creats sota lempara de
Deogrcies Valls, sastre del barri i impulsor de les
festes.
A diferncia daltres poblacions, a Cardona, els
gegants sn propietat de cada barri. s per aquest
motiu que sen t molt poca documentaci, ja que
en els escrits de lpoca sesmenten poc o molt poc
les notcies vinculades a aquests elements. Fins
i tot en la notcia que ens en dna Joan Amades
56
en el seu llibre Gegants, nans i altres entremesos,

sexplica errniament que nhi ha quatre parelles:
Aquesta poblaci posseeix quatre parelles de Gegants, una per a cada barri. Totes concorren a la
process de Corpus, i per la seva festa particular
cada barri treu la seva respectiva. Que nosaltres
sapiguem, no tenen tradici ni evolucionen al so
de cap aire especial i propi.
Els gegants del carrer Major sn els primers gegants que tenim documentats que hi ha a la vila,
tot i que segueixen altres entremesos de gran inters: lliga, que ja sortia a les processons de la Festa
En Borrell i na Letgarda
davant de lAjuntament
de Cardona, amb motiu
del centenari dels
gegants del barri de
la Fira. Llus Ardvol i
Juli. 2008
57
Major en honor a la Mare de Du del Patrocini

lany 1674 se feu professo general per la vila ab
totes les creus y tabernacles, tiraren les pesses
del castell y dansa la guila; el ball de bastons,
documentat des del 1704, que acompanyaven la
imatge de la Mare de Du durant les processons
de la Festa Major, i els nans del barri Mercat, obra
de lltima meitat del segle xvii, que sorgiren per
les festes de loctava de Corpus.
En el transcurs dels anys, els gegants del carrer
Major han patit diverses reformes. Lany 1899 van
estrenar vestits nous amb motiu de la process
per commemorar el cinqu centenari del trasllat de les relquies dels sants mrtirs Celdoni i
Ermenter de Cellers a Cardona. I lany 1958 sen
construren de nou els braos obra de Josep Serra, conegut com Pepet Moreno. La modista va ser
Dolors Mulet; el barret del gegant el va fer Rita
Torra i els pentinats, Maria Serra.
Amb motiu del 150 aniversari, celebrat lany
1984, van ser restaurats per Manel Casserras Boix
i van estrenar vestits i pentinats nous, coincidint
tamb amb la primera trobada de gegants celebrada a Cardona. Fins aleshores els gegants no
rebien cap nom; va ser en aquest moment que es
van batejar amb els noms de Letgarda i Borrell II,
el comte de Barcelona que va atorgar la Carta de
Repoblament a Cardona lany 986.
Lany 2002 la comissi de festes del barri Major
i els Geganters de Cardona van acordar fer una
cpia dels gegants centenaris perqu assistissin a
les diferents trobades que es fan. Aquests gegants
58
sn obra de lartista cardon Toni Mujal, els vestits sn de Carme Cabanelas i els pentinats, de
Montse Salinas.
Els gegants ballen al so de lAmericana del carrer Major, partitura annima transcrita lany 1986
per Antoni Ribas.
Cardona, barri DE la Fira

Gegant
Nom: Romeu
Pes: 55 kg
Alria: 310 cm
Constructor: Miquel Serra i Mosella, El Sabater Fraret
Lloc: Cardona
Any destrena: 1908
Material: cartr pedra, guix, vmet
Geganta
Nom: Julieta
Pes: 50 kg
Alria: 300 cm
Constructor: Miquel Serra i Mosella, El Sabater Fraret
Lloc: Cardona
Any destrena: 1908
Material: cartr pedra, guix, vmet
Els gegants de la Fira van nixer lany 1908. Fins

aleshores noms hi havia els gegants del carrer
Major. El Corpus, juntament amb la Festa Major,
era una de les festes que es vivia amb ms intensitat i es coneix la rivalitat que hi havia entre barris
per fer unes festes ms lludes que les dels altres.
Un dels elements ms antics que sorgeixen da
questes festes dels barris van ser probablement
els nans de la plaa Mercat. Amades, en el llibre
Gegants, nans i altres entremesos, en deia: Nhi
ha una sola parella, per cert, molt graciosa i es-
Els gegants del barri de la Fira, el dia de la seva estrena,

juntament amb el seu constructor, Sabater Fraret.
Autor desconegut. 1908. Arxiu Joan Company
caient. Llurs vestits sadiuen del tot amb lexpressi de llurs testes i hi formen un conjunt harmnic
i pintoresc. Poden sser considerats com dels millors de Catalunya, no per llur mrit artstic, ans
per lharmonia del conjunt i per llur graciosa visi,
molt en concordana amb el paper que els s destinat.
Per revitalitzar les festes del barri de la Fira, lany
1908, Miquel Serra i Mosella, conegut popularment amb el nom de Miquel Fraret, va fer les escultures dels gegants en collaboraci amb Antoni
59
Els gegants del barri de la

Fira de Cardona, davant
de lAjuntament, el dia
del seu centenari.
60
Puig, que els va pintar, la modista Torruella i el

prior daquell any Agust Fortich i Codina. La seva
particularitat rau en el fet que es van fer amb cartr
sin amb guix i vmet, seguint la tcnica de lescola
dOlot.
Popularment sels coneix com Romeu i Julieta, encara que no se sap el perqu de lelecci
daquests noms. Durant les festes dels barris ballen lAmericana de la Fira i el Vals de la Fira, datades lany 1896, dautor annim i transcrites per
Antoni Ribas Domnech, i interpretades tradicionalment per la Banda de Msica de Cardona.
Van assistir al Concurso Provincial de Gigantes
celebrat a Terrassa lany 1950 amb motiu del centenari dels gegants vells daquesta ciutat i lestrena dels nous. La forma de ballar, molt diferent a
la de la resta de gegants, i lentusiasme de la gent
que els aplaudia van provocar que lAjuntament
atorgus un premi especial al ball dels gegants
cardonins.
Antigament era cada barri qui feia dansar els

seus gegants durant la process i les respectives
festes dels barris. No va ser fins a lany 1978 que el
collectiu El Rovell de lOu va organitzar de nou
la celebraci de la capvuitada de Corpus. Aquest
grup neix per portar els gegants i reactivar les activitats culturals a la vila, ja que era molt difcil
trobar portadors per als gegants. Lany 1987 lentitat es va convertir definitivament en la Colla
de Geganters de Cardona. Sencarreguen, amb
la complicitat dels barris, de treure els gegants
durant les diades grans de la vila, i cada parella
en el seu barri respectiu.
Lany 2008, durant la Fira de Cardona i amb
motiu del seu centenari, es van restaurar els antics gegants i sen van refer els vestits. Al mateix
temps es van presentar les cpies dels centenaris, obra de Toni Mujal. Aquests, que van ser apadrinats pels gegants de Santa Maria del Mar de
Barcelona. A partir daquell moment els gegants
originals surten noms en ocasions especials.
Lany 1978, durant el seu 75 aniversari es van

restaurar i es van fer vestits nous per a les figures. Han estat restaurats diverses vegades, primerament per Manel Casserras Boix i anys ms
tard per Toni Mujal.
Les priores del barri de la Fira van decidir homenatjar el creador dels gegants, Sabater Fraret.
Per aquest motiu, lany 1996 es va fer un gegant
amb la imatge de Miquel Serra, un home emprenedor que feia dagutzil i gran potenciador de les
festes del Corpus cardon.
61
Manresa
Gegant
Nom: Gegant Vell
Pes: 83 kg
Alria: 357 cm
Constructor: Ramon Padr
Lloc: Manresa
Any destrena: 1840
Material: fusta
Geganta
Nom: Geganta Vella
Pes: 74 kg
Alria: 345 cm
Constructor: Ramon Padr
Lloc: Manresa
Any destrena: 1840
Material: fusta
Els Gegants Vells de Manresa sn les figures histriques ms importants del patrimoni folklric de
la ciutat. Tot i que encara avui en dia la seva data
de construcci planteja molts dubtes, hom creu
que daten del 1840. Malgrat tot, el document ms
antic trobat a lArxiu Municipal s de lany 1602. I
per tant, molta gent apunta la hiptesi que potser
encara sn els del 1602.
Segons les actes institucionals, lany 1840 sabon
una quantitat elevada per a la construcci de les
noves figures. Lany 1814, una instncia dirigida a
62
Els gegants vells, vestits de turcs otomans, van visitar

Barcelona amb motiu del Concurs de Gegants i Monstros
Tpichs, lany 1902. Fons Joan Amades. DGCPAAC
lAjuntament demana que se sirva mandar construir unos gigantes aunque no sean tan grandes
como los que havia.... Lautoritat municipal respon que, per manca de diners, no pot atendre la
petici, per que ho far al ms aviat possible. El
recanvi tardar prop de quaranta anys a fer-se.
Lorigen dels gegants nous presenta interrogants
que no ha estat possible resoldre, tot i haver estudiat la documentaci corresponent a diversos
anys propers a 1840, data en la qual es fa efectiva
la factura per la seva construcci. Tot fa pensar
que foren encarregats a algun taller for, per cal

considerar que aquest supsit de moment no est
documentat.
Els gegants prengueren part, lany 1902, al Concurs
de Gegants, Nanos i Monstros Tpichs, on foren
obsequiats per la seva riquesa amb una medalla
dor. Tamb a principis de segle visitaren la vila
dArts. Lany 1930 la parella visit Sabadell amb
motiu de lestrena dels seus gegants, i lany 1950
tamb prengueren part al Concurso Provincial de
Gigantes de Terrassa, amb motiu del centenari de
la parella vella.
La parella, al llarg dels anys, ha estat objecte de
diverses transformacions. En un principi vestien
de nobles medievals destil angls, cap a final del
segle xix van ser vestits de turcs otomans, imatge que dur fins a lany 1925. Possiblement la renovaci de 1925 fou el canvi dimatge ms radical,
en qu el gegant deixa de simbolitzar un cabdill i
passa a ser un personatge medieval majestus i la
geganta, una dama vestida en consonncia amb
la seva parella. Aquesta vestimenta va durar cinquanta-set anys, durant els quals es deterior progressivament. Cap a principis dels anys seixanta
es vestiren de reis medievals i, de fet, avui en dia
encara es pot veure aquesta imatge al Museu Comarcal de Manresa, on romanen exposats.
Els gegants vells van estar en actiu fins a lany
1982, data de la seva jubilaci. Foren substituts
per una rplica creada per Manel Casserras. Es va
aprofitar locasi per restaurar-los i pintar-los de
nou. No obstant aix, els gegants no es jubilaren
Els gegants vells de Manresa, acompanyats pels sis nans,

geganters i msics, a la plaa de lAjuntament de Manresa.
Autor desconegut. [1920]. Arxiu Amadeu Muntal Moreno
del tot, ja que durant molts anys sortiren el diumenge de Festa Major per fer el seu ball solemne,
El ball dels Gegants Vells de Manresa, amb msica
de Manel Camp i coreografia de M. Alba Anfruns.
Malauradament el seu estat de conservaci, el pes
elevat i sobretot el perill que comportava el seu
ball, tant per als geganters com per al pblic, van
fer que fossin arraconats i que es decids restaurar-los a fons per poder-los preservar i exposar al
museu de la ciutat.
El 12 de gener de 1996, grcies a loferiment desinteressat del membre de la colla gegantera i professor darts aplicades Juli Logan, sinici el projecte.
Desprs de gaireb dos anys de feina delicada, es
descobr una troballa singular: els caps dels ge63
gants eren les peces originals de fusta que, en el

seu moment, havia fet el tallista manres Ramon
Padr; en canvi, les mans eren de cartr pedra.
Com a fet important cal destacar tamb que els
seus braos sn articulats, per tant podien canviar de posici, segons els convingus i segons la
rellevncia de lacte en qu participessin. La feina
de restauraci tamb va servir per revisar a fons
les corones, les perruques i el vestuari. Tamb es
va aprofitar locasi per reproduir els cavallets de
nou. Val la pena esmentar que els gegants vells de
Manresa sn lnica parella de Catalunya que t
cavallets amb sis potes.
la Geltr, del 18 de juliol a l1 dagost de 2009, amb

motiu dels trenta anys dels gegants grossos de la
capital del Garraf.
Finalment el 14 de febrer de 1998 els gegants es

van presentar a Manresa en el transcurs duna
trobada de gegants centenaris en honor seu. El
6 doctubre de 2001, amb motiu de la festa dels
cinquanta anys de la Pubilla, es traslladen definitivament al Museu Comarcal de Manresa, on es
conserven com a elements del patrimoni histric
i festiu de la ciutat.
Malgrat la seva exposici permanent, la parella,
de manera excepcional, encara va fer quatre sortides ms. A lArbo, el 23 dagost de 1998; a Terrassa, en una exposici, lany 2000, amb motiu dels
cent cinquanta anys dels gegants de Terrassa, i a
Sant Cugat del Valls, del 8 al 18 de novembre de
2000, amb motiu de la mostra folklrica La festa
major a Catalunya.
Puntualment, van tornar a sortir del Museu per
formar part de lexposici Gegants de Museu, a
la Biblioteca Museu Vctor Balaguer de Vilanova i
64
Presentaci de la restauraci dels gegants vells de Manresa,

lany 1998. Arxiu Amadeu Muntal Moreno
Monistrol de Montserrat,
Gegants del carrer de Viserta
Gegant
Nom: Ramir
Pes: 73 kg
Alria: 355 cm
Constructor: El Ingenio
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1914
Geganta
Nom: Constana
Pes: 65 kg
Alria: 350 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1914
Lorigen daquests gegants es remunta a lantiga celebraci de loctava del Corpus Christi a Monistrol.
Era un costum molt arrelat a la vila que en la capvuitada del Corpus els vuit dies posteriors a la festa
cadascun dels carrers de la poblaci fes enramades,
processons i festes populars. En aquestes celebracions hi havia una certa rivalitat sana per veure quin
dels carrers feia la passada ms lluda, durant lanada a lesglsia parroquial perqu els fidels ossin la
Santa Missa, i quin carrer feia els guarniments ms
elaborats i destacats per a locasi.
Estrena dels gegants del carrer de Viserta.

Autor desconegut.1914. Collecci Jordi Miralles Jonch,
Arxiu Ferragut
Es t constncia, per fonts orals, que, a mitjan segle xix, els vens del carrer de Viserta ja feien els
seus propis gegants a fi i efecte damenitzar la seva
festa. Segons sembla, es bastien duna forma molt
casolana. Aix doncs, per fer els caps sempraven
coixineres de plomes amb perruques i una carota;
per als cossos, mrfegues plenes de pellofes de blat
de moro, i per simular els braos, sutilitzaven uns
calotets llargs omplerts de serradures o altre farciment. El toc final el donaven els complements,
65
Els gegants del carrer de Viserta a lera per la festa del carrer. Autor desconegut. 1950. Arxiu David Blasco
tots cedits pels mateixos vens; aix, el millor cobrellit servia per al vestit dels gegants, i les arracades, medalles, collarets, mocadors i altres objectes sempraven per acabar de guarnir-los.
Laspecte que oferien aquests personatges era tan
casol que, a causa de la seva manufactura popular, gaireb semblaven espantalls ms que no
pas gegants per embellir la festa. Aquesta fou la
ra de la seva supressi. I aix fou com, durant les
festes del carrer Viserta de lany 1913, hom pens
a comprar una parella de gegants nous de trinca;
ladquisici es fu al prestigis taller barcelon El
66
Ingenio. Es desconeix lautoria de les figures, per

per lpoca i lestil en qu van ser construdes,
tant es poden adjudicar a lescultor Benet Escaler,
com a un dels seus collegues, Eusebi Vidal. Per
afrontar les despeses es fu una recapta popular
entre els vens, amb aportacions setmanals de 25
cntims. En tractar-se dunes festes de carrer i
com que els seus estadants no disposaven dels diners suficients per comprar una parella completa, noms sadquiriren els bustos dels dos gegants
per un preu total de 250 pessetes. Els cossos van
consistir en sengles costellams de vmet, agenats
a Cal Cisteller i, com a mans, es van fer servir uns
guants degudament arranjats. La indumentria

fou confeccionada a Cal Sucre. Lestrena de les figures tingu lloc el dia 16 de juny de 1914, dimarts
de la capvuitada de Corpus, que sesqueia dins de
la celebraci de la festa del carrer.
Aquests gegants noms sortien durant la festa esmentada, amb una nica excepci quan, durant
la process de Corpus que feia la parrquia, els
situaven a lentrada del carrer Viserta a cal Siscu, per ms senyes, com a senyal dacatament
al Santssim Sagrament. Passada la festa es desmuntaven, i les distintes peces es repartien entre
els vens del carrer; aix, un es cuidava dels caps;
un altre, dels vestits, i la resta es feia crrec de les
estructures, les mans, els cossos o els braos, fins
al Corpus de lany segent, quan es tornaven a
muntar i a vestir. A la primeria dels anys quaranta
del segle xx, es van comprar unes mans que van
resultar molt desproporcionades en comparaci
amb la imatge escultrica dels gegants.
Anys a venir, el pas del temps i el mal estat de
conservaci de les peces fu sorgir entre els vens
la idea de comprar una nova parella i, alhora, de
desprendres de la vella, no solament pel seu mal
estat, sin tamb pel pes excessiu de la gegantessa, que feia difcil la tasca de trobar voluntaris a
lhora de fer-la ballar. Aix doncs, nencarregaren una de nova als gestors del mateix taller que
constru els gegants vells, El Ingenio, i en aquesta
ocasi, seguint un model que havien adquirit feia
poc temps, atribut a lescultor olot Josep Soy.
Aquesta nova geganta tamb es finan amb els
diners recollits mitjanant subscripci popular

entre els vens del carrer. Un cop feta, va semblar
que tenia una fisonomia massa jovenvola a lhora
de fer companyia al vell gegant, de faccions ms
ferrenyes. Per aquest fet casual i tamb per lafecte que encara desvetllava en els vens aquella vella
companya del gegant, el constructor va tenir la
bona pensada de restaurar-la i, alhora, de dotar
la parella, en conjunt, de nous cossos, braos i
mans de cartr pedra, amb la qual cosa el conjunt
va esdevenir un tercet. El 1953, fou estrenada la
nova figura, la qual va desfilar acompanyant els
gegants vells restaurats. Suposadament, fou a
partir de llavors que hom anomen popularment
la parella com el Vell i la Vella, i a la nova geganta
com la Jove, mentre que, per tal dexplicar la nova
incorporaci, la tradici popular ha volgut que
fos filla dels gegants vells, precisament, la geganta ms jove del carrer de Viserta.
Als inicis dels anys vuitanta del segle xx i amb el
ressorgiment de la cultura popular catalana, sinicia el costum de dur a terme trobades de gegants
i, aix, les estrenes de noves peces es fan habituals
en molts pobles de Catalunya, mentre que nombroses colles geganteres de nou encuny sencarreguen de vetllar per la seva conservaci i tenen
cura del seu manteniment. s en aquest context
que es cre, a iniciativa dels vens que organitzaven la festa del carrer, lAssociaci de Vens
AFUM. Amb membres daquesta entitat, fundada
lany 1983, es form la colla de geganters de Viserta que, desprs daconseguir el perms per part
dels vens de treure els gegants fora de Monistrol,
67
van ser protagonistes de les primeres trobades geganteres a la vila i de les daltres indrets, amb els
intercanvis pertinents. El costum modern de batejar els gegants amb nom propi va deixar orfes de
filiaci completa els gegants del carrer de Viserta,
i aix suposava que els geganters monistrolencs,
all on anaven, quan eren preguntats pels noms
dels seus gegants, no sabessin qu contestar. Per
aix, davant daquesta mancana, sacord decidir en reuni venal els noms que rebrien a partir
daleshores els gegants. I els escollits foren Ramir
i Constana per als gegants vells, i Diana per a la
jove. El nom de Ramir, atesa la semblana amb el
de Remigi, fou escollit en honor de Remigi Junc, un conegut cirurgi, ve del carrer de Viserta
i batlle de la poblaci, molt recordat, i que mor
durant la Guerra Civil espanyola. Els noms de
Constana i Diana van ser triats, segons sembla,
sense que hi hagus cap mena de rerefons dhomenatge particular.
Arran de la creaci de la colla gegantera i a causa
del desgast en el vestuari de la geganta vella pels
gaireb quaranta anys ds, hom vei la necessitat de renovar-lo, circumstncia que es produ a
les envistes de la festa del carrer, lany 1983. La
tasca fou encomanada a Maria Cinta Vergs. La
indumentria del gegant tamb fou objecte de renovaci uns anys ms tard, el 1989, quan estren
un vestit de tonalitats blavoses, confeccionat per
la modista esmentada. Un artista for, de cognom Batista, fou lencarregat de pintar de nou els
gegants, per encrrec de Joaquim Espinosa, cofundador de lAFUM i aleshores president de len68
titat. Lany 1991, lartes Francesc Cisa i Camps,

amb taller a la localitat berguedana de Bag,
restaur les tres figures i novament Maria Cinta
Vergs confeccion vestits nous per a les dues gegantesses, de tonalitats crema i rosa.
Un fet destacat fou el reconeixement que la
Generalitat de Catalunya tingu envers els gegants vells, fent-los obsequi duna medalla commemorativa amb motiu del seu 80 aniversari,
lany 1994.
Lany 1998, amb la finalitat de preservar les figures dels gegants del desgast i el mal estat ocasionats per la utilitzaci constant en festes i sortides, sencarreg a lescultor cardon Antoni Mujal
una rplica exacta dels gegants vells, aix com la
restauraci de les testes originals i tamb la de la
gegantessa jove. Com a curiositat, val a dir que,
tal com es fu amb els seus antecessors, la construcci daquesta nova parella de gegants tamb
fou possible mitjanant el finanament per subscripci popular entre els vens. Des de llavors, els
gegants vells van romandre guardats a les dependncies de la colla de geganters, a lespera duna
nova restauraci a fons, a fi de poder tornar a
amenitzar les festes del seu carrer.
I aix va succeir lany 2014, amb motiu de la celebraci del centenari dels gegants vells de Viserta,
quan es propos la recuperaci de la parella, amb
una remodelaci dimatge que va dotar-la de la
categoria que, pel fet de tractar-se de peces centenries, li pertocava. Joan Pozo i Marcet, geganter
de gran renom a la vila, fou el dissenyador del ves-
nats amb teles adquirides a Ribes & Casals i a la

Passamaneria Soler, ambdues firmes de la Ciutat
Comtal, mentre que el vel tamb fou comprat a
La Selecci del Retall. Els caps i les mans foren
objecte destudi, anlisi i retocs a fons, a crrec
del reconegut atrezzista barcelon Pau Fernndez, que fu els encarnaments dels gegants vells,
segons el procediment tradicional de pintura a
loli tan caracterstic de la imatgeria religiosa i
festiva de lescola dOlot i que s el mateix artista
que ja havia fet, lany anterior, la restauraci i la
nova policromia de la geganta jove.
Amb motiu del seu centenari, en Ramir i na Constana van

estrenar restauraci i vestits nous. Llus Ardvol i Juli. 2014
Per preservar les figures centenries dels gegants

vells i tamb amb la voluntat de respondre al desig del venat de Viserta que no tornessin a loblit
i a una total inactivitat, sacord, duna banda, de
no fer-los sortir fora vila, i de laltra, que els geganters els poguessin treure i fer-los ballar nicament a Monistrol, precisament en les dues dates
que, al llarg dels anys, han marcat ms la seva histria i el rumb de la seva tradici: la Solemnitat
del Corpus Christi i la festa del carrer de Viserta.
tuari actual, que es basa en la moda del segle xvi;

Jordi Banqu i Pablo, modista dofici, fou lencarregat de confeccionar-lo. Desglossant-ho tot una
mica, podem esmentar que la roba de vellut i larmilla del gegant provenen de la firma manresana
Jordi Garrig, mentre que la pelleteria fou adquirida a La Selecci del Retall, tamb de la capital
del Bages; pel que fa a la geganta, la roba que duu
fou subministrada per la casa barcelonina Gaston y Daniela, i els maneguins foren confeccio69
Sria, POBLE VELL

Gegant
Nom: Sebasti
Pes: 65 kg
Alria: 390 cm
Constructor: atribut a Benet Escaler, El Ingenio
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1910
Geganta
Nom: Brbara
Pes: 65 kg
Alria: 390 cm
Constructor: atribuda a Benet Escaler, El Ingenio
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1910
En Sebasti i la Brbara sn els gegants avis de Sria. Tot i que a Sria van arribar-hi el 1972, aquests
gegants sn molt ms antics. Daten de principi del
segle xx i la seva autoria satribueix a Benet Escaler. Eren gegants de lloguer que van passar de m
en m durant dcades. La seva imatge sempre ha
estat la de nobles medievals, tot i que el vestuari ha
La parella es va llogar diversos cops per actuar a la Festa

Major de Molins de Rei. Autor desconegut. Collecci Jordi
Batlle i Ardvol [1910-1912]
quel havien llogat aquells anys uns gegants molt

semblants. Segons larticle Quan Sabadell llogava gegants de Marta Ibez, a partir de lany
1905 i fins el 1916, Sabadell llogar gegants a El
anat variant una mica.
Ingenio de Barcelona. Casualment, en diverses
De lany 1910 al 1912 a Molins de Rei trobem docu-
lloguer molt similar tant de fesomia com dindu-
mentada fotogrficament una parella molt similar.
mentria. Lany 1923, dins de lexpedient de Festa
Amb motiu de la Festa Major en honor a sant Mi-
Major de Sabadell, localitzem un contracte amb
70
fotografies del 1914 trobem tamb una parella de
el senyor Josep Rocarol. En aquest contracte sespecifica el comproms de facilitar una parella de
gegants i vuit nans.
Josep Rocarol i Faura (Barcelona, 1882-1961),
pintor i escengraf catal, va aprendre escenografia al taller de Soler i Rovirosa, i treballava al
teatre Romea de Barcelona i al Centre de Lectura
de Reus. Lany 1924 li encarregaren el disseny i
la confecci del cartell de festa major i el guarniment de la rambla. Curiosament aquell mateix
any tamb deix una parella de gegants i vuit
capgrossos. Durant aquest perode, es localitzen
un parell de fotografies on es poden veure els gegants i els capgrossos. Malgrat lestat llastims en
qu es troben i que la indumentria s diferent,
els gegants tenen una certa retirada a la parella
que havia estat llogada tant a Molins de Rei com
anteriorment a Sabadell.
Lany 1925 comena a treballar amb el manteniment dels gegants de la ciutat i tamb el lloguer
del vestuari dels capgrossos. Va collaborar en la
trobada de lany 1930. A partir de la II Repblica
es va encarregar del vestuari dels gegants fins al
1959, any en qu va morir i lempresa va tancar i
liquidar tot el seu material.
Aprofitant lavinentesa que la casa Envelats de
Josep Gener (desprs Josep Font i Escat) de Manresa adquireix una partida de cadires, Casa Closa
els obsequi amb els gegants.
El darrer cop que van ser vistos a Sabadell va ser

lany 1930, amb motiu de la trobada de gegants
que es va fer per festejar lestrena dels seus gegants nous. Els sabadellencs els anomenaven gegants vells. Ms endavant, durant els anys trenta,
en altres fotografies tamb els localitzem en una
festa al Poble Espanyol.
Els gegants sobreviuen a la Guerra Civil; aquest
cop s la casa de lloguers sabadellenca Casa Closa
qui en t la propietat. Emili Closa, nascut lany
1888, tenia una empresa de sastreria teatral i de
lloguer de disfresses, situada al barri de la Creu
Alta de Sabadell.
Els gegants durant la dcada dels cinquanta, quan vivien

a Manresa. Autor desconegut. Arxiu Amadeu Muntal
Moreno
71
Els gegants avis de Sria

al Poble Vell durant el
Corpus del 2013. Llus
Ardvol i Juli
72
Consultant larticle dAlbert Rumbo Dues histries de gegants i de Sria podem conixer la seva
trajectria a Manresa, Josep Gener era un adornista
de Manresa que es dedicava a aquest negoci des de
final del segle xix. La parella era llogada a les festes
majors de la comarca, i els mateixos treballadors
eren els encarregats de fer-los ballar. De manera
que ja havien visitat Sria en alguna ocasi.
A Manresa tamb havien participat en representacions de sarsueles del teatre dEls Carlins durant
els anys cinquanta i sortien en cercaviles, concretament els dissabtes destiu, per anunciar el ball i
les activitats esportives, com ara boxa i lluita lliure,
que oferia la piscina municipal.
Malauradament, cap als anys seixanta els gegants
cauen en dess i sn guardats en capses en un magatzem del carrer de Sobrerroca de Manresa. Finalment Josep Graells i Circuns de Sria, impulsor
de les festes del poble, adquireix una partida de
cadires juntament amb els gegants, i paga 5.000
pessetes per les figures. Un cop a Sria en Josep els
fu restaurar per Agustn Arjona, els munt sobre
uns cavallets nous i els vest mantenint-ne la imatge de reis.
Malauradament, lalria, el desequilibri i lexcs
de pes han propiciat que els gegants no es moguin
gaire del Poble Vell de Sria. Normalment es poden veure el diumenge de Corpus. Els gegants porten els noms del copatr de Sria i de la patrona de
la mineria, una de les feines ms arrelades a Sria.
73
BAIX CAMP
Montbri del Camp, carrer dAvall

Gegant
Nom: Pinxo
Pes: 68 kg
Alria: 335 cm
Lloc: desconegut
Material: fusta
Geganta
Nom: Pinxa
Pes: 70 kg
Alria: 310 cm
Lloc: desconegut
Material: fusta
Segons sexplica al segon volum del llibre Histria

de Montbri del Camp, de Marc Ribas i Mass, durant el segle xviii, el carrer de la Closa ja possea
una parella de gegants, fet que despert lenveja dels
vens del carrer dAvall, els quals es reuniren i delegaren dos representants, amb amplis poders, perqu anessin a Barcelona a comprar-ne una altra. Els
nous gegants van costar deu unces, un import que
saconsegu mitjanant una subscripci popular.
No podem precisar quin s lorigen dels gegants
del carrer dAvall ni tampoc determinar si ha
existit ms duna parella de gegants propietat del
76
En Pinxo i na Pinxa a Tarragona, durant el centenari dels

gegants Moros, lany 1951. Autor desconegut.
Arxiu Imma Boquera
venat. Tanmateix, hem recollit les diferents interpretacions que ens han arribat.
La primera, ja mencionada i defensada per la nissaga de cal Sirlo, s la que porta a encomanar-los
a la Ciutat Comtal. No podem determinar amb
exactitud si aquests gegants eren propietat dalguna de les parrquies del nucli antic barcelon,
com ara Sant Cugat del Rec, Sant Jaume Apstol o
Santa Mnica, o b si es tracta duns gegants que ja
pertanyien a algun venat o carrer de la capital. El
que s que podem afirmar s que lorigen daquestes talles s religis, ja que es tracta de peces de
fusta massissa. Segons fonts orals consultades, del
mateix carrer, la parella fou comprada a Barcelona
per tal de celebrar el naixement de la nena Purssi-
Els gegants, nanos i msics. Autor desconegut. 1940.

Arxiu Pepi Pedret Dalmau
ma Olives, filla del Sirlo (Antoni Olives i Folch), i

que fou coneguda per aquest motiu com la Purssima dels Gegants, batejada lany 1894.
La segona versi defensada pel llinatge dels Paix, una famlia del carrer dAvall molt amant dels
gegants ens fa retrocedir molt ms en el temps i
ens situa, ms o menys, cap a lany 1870, quan dos
personatges, el Climent, de la famlia Paix, i el
Sirlo, van comprar dos gegants en una subhasta
a Poblet. Les licitacions es feien extra murs, s a
dir, que els frares del monestir no tenien coneixement del que all shi coa. A Poblet, segons que
explica Josep Maria Paix, besnt den Climent,
hi van anar amb carro i mula i van poder adquirir
aquells dos gegants obrats amb fusta massissa. Se
sap que shavien fet subhastes de mules als voltants del monestir de Poblet, en aquella poca
completament abandonat; malgrat aix, no co-
neixem cap notcia documentada sobre subhastes de gegants.

Cap dels vens del carrer dAvall no va poder saber
mai el que van costar aquests gegants, per s que
van acceptar de donar un real al Climent i al Sirlo,
per les gestions que havien dut a terme per adquirir-los per al gaudi de tots els habitants del carrer.
Per altra banda, Joan Amades en el llibre Gegants,
nans i altres entremesos, editat lany 1934 explica
que al gegant li van haver de fer un cap nou arran
duna caiguda, cosa que no sha pogut corroborar
mitjanant qualsevol altra font oral o escrita; curiosament, tamb fa constar que els gegants provenien de la parrquia de Sant Francesc de Reus, un
fet, aquest, que no sha pogut confirmar, ja que la
documentaci daquesta parrquia fou cremada en
gran part. Per al manteniment de la parella sempre
sha comptat amb la collaboraci dels vens del
77
En Pinxo i na Pinxa
a Botarell.
Jordi Miralles Jonch. 2012.
Arxiu Ferragut
78
barri, com ara Josep Maria Folch, fuster, que sempre ha tingut cura de refer qualsevol desperfecte
en lestructura dels gegants. Daltra banda, les venes del carrer els rentaven la cara i les mans amb
clara dou i els pentinaven de forma primmirada
en arribar les festes del Corpus Christi. La geganta
la guarnien amb mantellina, una tradici que dur
fins a la supressi de les processons del Corpus a
finals dels anys seixanta del segle passat.
La reforma ms important dels gegants sesdevingu lany 1981, quan el bomber de Reus, Josep
Maria Sotoca, que, a la vegada, era escultor i regentava un taller al costat de lesglsia Prioral de
la capital del Baix Camp, els practic una millora
esttica important, que els guar de les deficincies acumulades desprs danys i panys de ballar
per carrers i places. La seva intervenci, amb una
pintura dall ms escaient, ser recordada com
una de les millors que han tingut les figures del
carrer dAvall al llarg de tota la seva existncia.
Sotoca, a ms, tamb en gestion una nova vestimenta, la qual fou encomanada als Artigau, de la
sastreria Malatesta, situada al Poble Sec barcelon
i que els gegants estrenaren al setembre de lany
1981. El vestit del gegant, que duia un espas penjat
a la cintura, era de tons de color carabassa, mentre
que el de la seva companya, que sostenia un ram
de flors, era ms vermells, i a ms, portava unes
mitenes a lestil de les pubilles catalanes.
Lany 1984, Josep Maria Sotoca repint novament els
gegants i en els anys que restaven de la dcada dels
vuitanta sempre socup ell mateix daquest quefer. Lany 1995, Joan Mir, de la Serra dAlmos, els
practic una nova capa de pintura, per respectant

molt lestil den Sotoca, amb la qual cosa gaireb no
sapreciaven diferncies. Posteriorment, el 2002,
Conxi Borrs tamb va aplicar uns petits retocs a la
parella i aquesta mateixa artista local practic una
altra restauraci, lany 2011, que comport molts
ms canvis en el conjunt, ats que els tons de pintura eren diferents dels anteriors; tamb sen renov la
indumentria, amb robes estampades i florejades,
que van ser adquirides a la botiga El Barato, de Reus,
i fou rehabilitada la part superior dels cavallets de
fusta, a crrec de Ricard Navarro i Masdu. Pel que
fa als canvis corresponents a perruqueria i complements, destaca el que li fou practicat al gegant, el
2009, pels membres de la perruqueria Louis, tamb
de Reus, que li arreglaren la barba i les celles. Cal
afegir encara que, actualment, la geganta ha perdut
les mitenes que li eren tan caracterstiques i tamb
que el seu company ha passat de dur espasa a portar
un punyalet lligat al cintur.
Aquestes dues magnfiques figures, amb testes i
mans de fusta massissa, van tenir un cert protagonisme a la pellcula La plaa del Diamant, i en
el decurs del film foren batejats pels suposats vens com a Pinxo i Pinxa, atesa la seva bona planta.
Tamb cal dir que han estat molt viatgers, ja que
han arribat fins a Pars (1983), Maastricht (1984),
i Brusselles i Bruges (1985). Cal destacar, aix
mateix, la seva participaci en la inauguraci del
campionat mundial de futbol del 1982, a les festes
de la Merc de Barcelona, lany 1981, i a les trobades internacionals de gegants, celebrades a Matadepera, els anys 1982 i 1992.
79
Montbri del Camp, carrer de la Closa

Gegant
Nom: Rei Moro
Pes: 45 kg
Alria: 312 cm
Constructor: atribut a Jaume Solanellas
Lloc: Riudecols
Material: fusta
Geganta
Nom: Princesa Cristiana
Pes: 55 kg
Alria: 303 cm
Constructor: atribuda a Jaume Solanellas
Lloc: Riudecols
Material: fusta
Les referncies que tenim sobre lexistncia de

gegants a la vila de Montbri vnen dantic i van
lligades sempre a les festes dels diferents barris i
carrers.
Segons explica Marc Ribas i Mass, en el segon
volum del llibre Histria de Montbri del Camp,
la primera notcia sobre la celebraci dunes festes a Montbri s del 1612,segons es desprn de
les anotacions plasmades en el Llibre de les deliberacions, en el qual consta que Lo Consell don
tres sous a Llorns Vidal per a fer sonar lo timbal
80
El Rei Moro i la Princesa Cristiana a lentrada de cal

Bienvenido Marc, cap a finals del segle xix. Anton
Francesch. [189-]. Arxiu Carme Boquera
a la profes de Corpus y que lo dia de capvuitada

se feren grans festes populars. Lany 1752 la festa
ja havia agafat ms alta volada i se celebrava a diversos barris quatre dels quals tenen avui dia gegants i/o capgrossos, en el parlar del Baix Camp
anomenats nanus que eren: el carrer de la Closa,
el carrer dAvall, el carrer del Rec, el carrer Major
i el carrer de Sant Antoni.
Les primeres referncies sobre gegants o figures similars sn relatives al carrer de la Closa i,
concretament, a un ninot de cartr anomenat
El Xiquet del Cant, que penjava, amb lajut

dunes cordes, a lindret conegut com els Quatre
Cantons que corresponia al tancament de la poblaci emmurallada, a la crulla del carrer de la
Closa amb els carrers del Rec i de la Riera abans
que el primer sallargus fins al Portal del Caputx.
Aquest ninot duia un mecanisme per poder-lo fer
rodar mitjanant unes manetes. Coetniament a
lexistncia daquest figur, tamb se sap de lexistncia duna mula, un drac i una liga; aquesta ltima era articulada i es dedicava a treure el barret
a molta gent del pblic que anava a veure la process de Corpus; va acabar els dies a les golfes de
cal Maral Marin, que s al capdamunt del barri
de la Closa i, en dur a terme unes obres a la casa,
la van llenar perqu estava molt atrotinada, amb
la qual cosa va desaparixer definitivament de
les festes locals. Parallelament a lexhibici de
tot aquest bestiari, antigament tamb hi havia el
costum de llogar gegants a poblacions properes
o de construir-ne alguns de forma casolana, emprant pals de carro i caps de carabassa.
La primera referncia documental que parla
duns gegants com Du mana, s al dietari personal de Pere Mart i Mir (1764-1842), que vivia
al nmero 9 del carrer de la Closa, i en el qual
consta que Lo any 1814 vrem adobar los gegants
i varen costar 104 i varen pagar tot lo carrer. Lo
qui sen cuida Pere Mart i Andreu Rius de dur-los
a Reus i tornar. Los del carrer de Vall varen anar
a Reus per fer uns gegants i no van trobar qui els
fessin i varen pendre molta malcia perqu los del
carrer de la Closa van trobar qui els feren. En un
altre apartat, el cronista explica: Lo any 1817 vaig

comprar jo Pere Mart la cota del gegant i va costar dues pessetes i tres vint-i-dosos i tot ho vaig
pagar. Hi ha 26 pams de indianes. I finalment,
en un tercer, que Lo any 1830 vam comprar les
faldetes del gegant 6 canes i mitja van costar 12
pessetes i 4 quartos. Com es desprn del primer
fragment, la rivalitat entre carrers per veure quin
possea la parella de gegants que feia ms goig
era ben palesa, mentre que en el segon i tercer
fragments, lescrit ens clarifica que la indumentria de les figures corresponia a la duns indians,
i tamb que aquesta vestimenta va anar sofrint
canvis o es va anar millorant i perfeccionant a
mesura que el pressupost ho permetia.
Sobre aquesta suposada primera parella del ve
nat, que no era encara lactual, un altre testi
moni, el de Marc Ribas i Mass, fa esment que
els gegants van tornar de Reus amb un aspecte
ennegrit que, segons sembla, no agrad al venat, per la qual cosa van acabar els seus dies a
la foguera del centre de la plaa; cal puntualitzar que el perqu daquesta foguera no ha quedat mai gaire esclarit, ja que no sha conservat
cap documentaci al respecte ni sha transms
per via oral cap mena de referncia. Hem de fer
un salt en el temps per tal de situar-nos, sempre segons el mateix autor, a la primeria del mes
dabril del 1894, quan els vens Maria Guiot i Cabr i Salvador Masip i Bargall, juntament amb
altres convilatans, compren una parella de gegants a la localitat vena de Riudecols, amb una
liga i uns saltimbanquis. Limport de tot plegat
81
ascendir a vint-i-una unces, que seran sufragades per subscripci popular. Aquesta parella s la
que ha arribat fins als nostres dies, s a dir, el Rei
Moro i la Princesa Cristiana. Esculpits pel fuster riudecolenc Jaume Solanellas de la nissaga
debenistes de cal Mag, encapalada pel pare,
Mag Solanellas, representen un sult rab i
una donzella cristiana, tot emulant les llegendes
clssiques damor entre personatges dambdues
cultures. A lhora dobrar la testa de la geganta,
sinspir en la seva filla, que, diuen, havia mort
prematurament, fet pel qual en Jaume, dolgut, es
va voler desprendre de la parella gegantina, i fou
a causa de la relaci que lavi Mag tenia amb la
vena Montbri, on vivia una cunyada seva, que
els gegants van anar-hi a parar.
Ambds illustres personatges shan sotms a
diverses restauracions, per sen conserven els
caps, els braos i les mans de fusta; aquestes ltimes, independents del cap i subjectades a les
encavallades per mitj duns caragols. A les testes
es combina ls de la fusta amb el paper premsat i
el cartr i estan recobertes de guix, amb diverses
capes de pintura.
La troballa, a linterior de lestructura de la geganta, duna etiqueta de la casa de lloguer defectes
de festa i vestuari Disfraces Paquita, actualment
desapareguda, i amb seu al carrer de la Uni de
la Ciutat Comtal, ens pot fer pensar que es tracta
duns gegants de lloguer, molt ms antics, i que el
gegant devia ser reaprofitat de les restes que no
havien anat a parar a la foguera.
82
A la segona meitat de la dcada dels anys cinquanta del segle passat, una vena, Carme Folch,
tall uns nous patrons per tal de dotar dun nou
vestuari la parella i foren unes cosidores del carrer, entre les quals destaquen Empar Dalmau,
Pepita Piqu, Dolors Folch i Fina Matas, les que
confeccionaren uns vestits dun to blau fosc, que
van durar fins al 1986 i que encara es conserven.
Per tal de donar volum a la indumentria, sempraren uns crcols de bta, clavats a les encava-
Els gegants acompanyats pels nanos baixant pel carrer Nou

durant la process de Corpus. Autor desconegut. 1951.
Arxiu Dolors Rovira
qualsevol desperfecte, tot aplicant noves capes de

pintura, eren Maria Santa i Carme Gran, respectivament.
A finals dels setanta, amb larribada de la democrcia, la parella lluir encara noves perruques,
per iniciativa de Maria del Carme Boquera, Pepi
Pedret, Emlia Sol i Conxi Borrs; les encomanen a Marvy Cosmetics, de Barcelona. Tot i la
desaparici de les processons del Corpus, els gegants, per sort, tornaran a ballar i donaran peu,
posteriorment, a la formaci de la Colla de Geganters de la Closa.
llades, i, amb un sac de palla, es fu ms evident

el cul de la geganta, mentre que, per augmentar
el pitram, es fu s duns altres dos saquets, ms
petits, farcits igualment de palla i que encara es
conserven. Els vestits es guardaven a cal Mistos,
els caps a cal Folch i les estructures a cal Bienvenido Marc. El ritual de vestir els gegants tenia
lloc tant en aquesta darrera casa com a cal Misi
o a cal Pere Claro. Les encarregades de pentinar
la perruca i de maquillar i reparar la geganta de
El 1987, la modista Isabel Boquera Puerto confecciona nova indumentria per als gegants, amb
unes robes comprades a la fbrica de cortines Zas
i que s la que coneixem actualment; el nou abillament fou presentat durant la revetlla de Sant
Joan del mateix any. El vestit de la geganta s ara
de color blau cel, amb un mirinyac que dna amplitud al vestit i una elegncia, a lhora de fer-la
ballar, difcil digualar. El del gegant s dun color crema pllid, amb un abric blau fosc. A les
mans, sost una pipa i un ceptre, mentre que la
seva companya acostuma a dur un mocador i un
ventall, que fou introdut, tamb el 1987, en substituci del ramet de flors que havia dut a les dcades precedents. Encara aquest mateix any es va
canviar la cabellera natural de la geganta, que fou
comprada per segona vegada a lempresa Marvy
cosmtics. Precisament, fou arran del viatge a
Barcelona que, en fer el trasllat dels gegants des
del cami de transports fins al seu estatge mont83
brionenc, lamentablement la geganta va caure.

Se li va trencar i foradar el cap, per la qual cosa
necessit una nova reparaci que, aquesta vegada,
an a crrec de Josep Maria Sotoca, de Reus.
Lany 1997, amb motiu de la primera trobada de
gegants de Montbri, la parella de la Closa s retocada per Conxita Borrs i Moix, qui, seguint les indicacions del ve Coll, variar la tcnica de pintura
i es decantar per la pintura a loli; tamb es refora lestructura interna, tasca encomanada a Joan
Mir, constructor de gegants i elements escnics a
la Serra dAlmos. Arribats a lany 2006, els cabells i
la barba del gegant Moro tamb van ser substituts per uns de nous, que foren confegits tamb per
lempresa Marvy, suara esmentada.
Com a darrera novetat, cal fer esment de la troballa, duta a terme en els darrers mesos per Meritxell Blay, a la part interior de la testa del gegant
Rei Moro; es tracta duns retalls de diari de lany
1883, on es parla de la mort del pintor francs Gustave Dor. Aquest fet indica que suposadament
en aquell any es va dur a terme la construcci o
b una reforma dels personatges, si ms no, del
mascul, per la qual cosa hem de considerar que
els gegants actuals tenen, com a mnim, lantiguitat corresponent a aquesta data.
Actualment, aquella roba dindiana del 1814-1817,
aproximadament ha estat objecte destudi, al Museu Txtil de Terrassa, per part dels especialistes
Antoni Bargall i la seva filla, els quals han determinat i, a la vegada, han confirmat que les robes i
teixits sn dindiana, tant pel que fa a lestampaci
84
com pel tacte, i tamb perqu tenen les mesures

expressades en canes, tal com ja indicava Pere
Mart en el seu diari personal; per tant, la suposada antiguitat dels induments esmentats est ms
que demostrada.
Normalment, a les sortides, acompanyen el Rei
Moro i la Princesa, la Vella i lOliver Hardy, dos
capgrossos obrats per Lambert Escaler i adquirits
a El Ingenio durant la dcada dels anys quaranta
del segle passat.
El Rei Moro i la Princesa

Cristiana han mantingut
la seva imatge al llarg
dels anys. Llus Ardvol
i Juli. 2009
85
Reus, Vitxets
Gegant
Nom: Vitxet
Pes: 45 kg
Alria: 257 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: [1805]
Material: cartr pedra, fusta
Geganta
Nom: Vitxeta
Pes: 42 kg
Alria: 237 cm
Lloc: desconegut
La referncia documental ms antiga de gegants

a Reus data del 1620, quan acompanyaren, juntament amb altres balls i entremesos, el consell
municipal a ofici a la prioral de Sant Pere el dia de
Sant Sebasti (antiga festa major dhivern de la
vila). El 1621, una anotaci del Protocol de Plisses i Albarans de Claveria de 1601-1644 assenyala
el pagament, a crrec del municipi, dels portadors i dels msics, i el 1635, una nota al Llibre del
Consell constata la voluntat del consell municipal de fer vestits nous per a les figures.
86
Els Vitxets de Reus lany 1926. Autor desconegut.

Arxiu Joan Amades DGCPAAC
Des daleshores, els gegants han sortit de forma

ms o menys regular per Corpus i Sant Pere, a
ms de participar en altres diades significatives
com, per exemple, per acompanyar la Mare de
Du de Misericrdia (1683), per festejar la rebuda
del ttol de ciutat (1712) o per celebrar la fi duna
epidmia (1885).
Tot i que hi ha diverses versions sobre lany exacte en qu sestrenaren els Vitxets, els Moros i els
Indis, en general saccepta que fou per les festes
celebrades del 23 al 26 de novembre de 1805 amb
motiu de la collocaci de la primera pedra del canal que havia dunir Reus i Salou, malgrat que el
document daquesta celebraci conservat a lArxiu Comarcal no els esmenta. A ms, els autors
que afirmen que sestrenaren en aquest esdeveni-
Els gegants i la mulassa de Reus a la plaa del Mercadal.

Ruiz. 1927. Arxiu Joan Amades DGCPAAC
ment no coincideixen en lany: Gell i Mercader

situa les festes el 1802; Pere Llord (Eduard Toda),
el 1803; Pere Cavall, el 1805; Pere Gras, el maig de
1806 i Andreu de Bofarull, ms genric i proper
cronolgicament a la celebraci, a principi del
segle xix. Per acabar-ho dadobar, l1 de juny de
1902 La Renaixena public: enguany compleix
una centria que foren estrenats les 3 parelles de
gegants. En tot cas, es pretenia fer un grup geganter que figurs de les quatre parts del mn en
referncia a limportant comer reusenc de lpoca, per segurament per causes econmiques noms es pogueren fer els representants dEuropa,
sia i Amrica.
Tanmateix, tenim notcies anteriors que ens fan
pensar que aquestes figures ja existien. Una des-
cripci dAndreu de Bofarull sobre els gegants es

trenats (amb les testes dels anteriors) el 1725 ens
diu los primeros gigantones que hubo fueron
cuatro, dos figurando a cada secso. El de menor
talla empuaba un alfange con el cual amenazaba
a un culebrn que llevaba enroscado en el opuesto brazo. Iba con calzones cual en nuestros das
tambin lo hemos visto en el que le sucedi. Su
pareja era de raza negra. El 1747 Josep Vila fu un
nou cap per a la geganta petita i el 1756 es restauraren totalment, a crrec del pintor Joan Alborna, el sastre Anton Camprub i Gabriel Figarola,
que en disseny els vestits. Tal com shavia fet
anteriorment, saprofitaren els caps menys el de
la geganta petita. Es feren dos gegants guerrers
moros, amb mitges llunes damunt dels turbants
i un sabre, dues gegantes vestides seguint la
87
Els Vitxets
de Reus lany 2004.
Gerard Pouget Navarro
88
moda de lpoca i un gegant (o gegantona de

raa negra, segons altra documentaci) sense faldilla i amb les cames del portador a laire. Aquesta darrera figura (molt probablement lantecessor
de lactual Vitxet) fou arraconada el 1774 en una
nova restauraci. Per altra banda, una referncia
del 12 dagost de 1798 especifica la participaci de
sis portadors per als gegants i cinc per a la mulassa. Tenint en compte que cada gegant tenia un
portador i la mulassa quatre i el conductor exterior, podrem suposar que en aquell moment ja
eren sis els elements que sortien juntament amb
la mulassa.
Els gegants de Reus tenen noms popularment
coneguts, tot i que mai han estat oficialment
batejats: les figures han adoptat la seva representativitat com a nom propi, a excepci dels Vitxets. Antigament, el gegant petit (que, tal com
hem dit, anava sense faldilla, amb pantalons i
amb les cames del portador a laire, aparena que
conserv fins a mitjan segle xix segons Andreu de
Bofarull, quan se le disfraz suprimindole los
pantalones y cubrindolo con un traje que nada
significa) era conegut com a bitxo, ja que a la m
duia un fuet que, en giravoltar, feia una gran rotllana que servia per obrir pas als altres gegants.
Aquest nom, en la seva forma ms afectuosa Vitxet s el que es mant viu encara avui dia.
Com a dada curiosa, el 1839 el Vitxet sort amb
un gran cigar fet a mida (cuenta del gasto del comn []: 31 de mayo de 1839 por [] alfileres y
un sigarro por el gigante pequeo) que simulava
consumir. A linterior de la testa del Vitxet original encara es conserva el ganxo on es collocava la
pea esmentada.
El 1991 Josep Vila i Antoni Papi feren noves
estructures per als Vitxets. Les antigues (la del
gegant, que deixava les cames del geganter a la
vista, i la de la geganta) es conserven a les dependncies dels Museus de Reus.
Antigament i com a tradici, la Vitxeta canviava
de vestit i pentinat, marcant aix la moda amb
roba donada per diverses sederes de la ciutat (la
Sedera Reusense, la Sedera de Llus C. Balsells,
Puig i Aguilera i la Industrial Sedera). En trobem
nombroses referncies: el 1869 estren un dels
vestits ms curiosos, en relaci amb les circums
tncies histriques del moment de color blanc i
amb gorra frgia, amb un aspecte marcadament
republic; el 1876 estren indumentria molt
elegant segons la premsa, el 1887 particip en les
festes dinauguraci del Carrilet de Reus a Salou
vestida de pagesa de muntanya i el 1893 llu un
aspecte de senyora distingida, tal com constata el
Diario de Reus del dia de Sant Pere, 29 de juny:
Ayer tarde dieron el acostumbrado pasacalle los
gigantes de esta ciudad luciendo la Vicheta un
bonito traje de muselina con ramos de flores ondulados. La falda est adornada con cuatro volantes al bies guarnecidos de entradores, las mangas
ahuecadas con algo de hombreras y el corpio
guarnecido con un adorno de bonitos encajes
redondeados. Una curiosa anotaci de Lo Somatent es fu ress, a principi del segle xx, del canvi
89
dindumentria: La Vitxeta ha estrenat un vestit

que costa 200 pessetas a la nostra debilitada caixa municipal. Lo tal vestit nos diuhen personas
peritas que no s tal vestit, sin unas quantas carxoferas de las plantadas al carrer de Prsper de
Bofarull, adaptadas a un fondo rosat quin dibuix
no respon gens a les exigncies del bon gust. La
Vixeta renov el vestit el 1904 per participar en les
festes de la Coronaci de la Mare de Du de Misericrdia. Durant el segle xx, el canvi daspecte de
la Vitxeta fou fora constant.
Entre els darrers canvis de vestit dels Vitxets cal
destacar els estrenats el 22 de juny de 1989 (desprs de vuit anys sense nova indumentria), obra
de Llus Reig i Josefina Ribera, un fet que despert polmica a la ciutat: al Vitxet li canviaren el
color (del verd al morat) del vestit, el disseny del
qual es mantingu, i la Vitxeta mostr un vestit
estampat de nit, amb coll paraula dhonor, amb
combinacions amb fcsia (el color de temporada) i una bossa de m; a ms, abandon la seva
identificadora trossa per mostrar una cabellera
arrissada fins a mitja esquena, obra de Paquita
Prez. Aquests canvis no foren del grat de lopini
popular, que manifest que anava massa fresca
i que la seva imatge no responia a la tradici. Definitivament sopt per mantenir el vestit amb la
trossa i sense la bossa de m.
Quatre anys ms tard, el 10 de setembre de 1993,
desprs del preg de Reus IX Ciutat Gegantera de
Catalunya, els Vitxets estrenaren nova indumentria. El vestit de la Vitxeta ara amb un pom de
90
flors a la m dreta, dissenyat per Dolors Juanpere, fou un obsequi del Collectiu de Teatre La Vitxeta; el del Vitxet que recuperava el color verd,
donaci de lAssociaci de Venedors i Detallistes
del Mercat Central. Ambdues peces foren confeccionades per Maria Jess Victorio i saprofit
la renovaci per canviar-los les perruques, obra
dEmlia Papasseit i Josep Aguilas.
Finalment, el 28 de juny de 2002, lestabliment
reusenc Joaquim Jofr regal un vestit a la Vitxeta (el darrer que estrenava com a figura original),
de color rosa com el que havia llut cap als anys
vuitanta i amb el qual recuperava el seu complement ms emblemtic: el ventall.
El 2005, en fer-se les rpliques dels gegants bicentenaris (a crrec dun equip de persones encapalat per lescultor reusenc Ramon Ferran), la Vitxeta conserv el costum de canviar dindumentria.
Aix, aquell mateix any estren vestuari (de color
taronja tornassolat, obra de lestabliment reusenc El Barato) i el darrer canvi es produ el 2 de
juny de 2010, amb un vestit inspirat en els models
Delphos que cre Mariano Fortuny Madrazo (fill
del pintor reusenc Mari Fortuny) al principi del
segle xx, confeccionat, tamb, a El Barato.
Reus, Moros
Gegant
Nom: Moro
Pes: 90 kg
Alria: 323 cm
Lloc: desconegut
Geganta
Nom: Mora
Pes: 90 kg
Alria: 313 cm
Lloc: desconegut
Els Moros de Reus lany 1926. Autor desconegut. Fons Joan

Amades DGCPAAC
La documentaci del segle xviii aporta nombroses notcies de les restauracions i de latenci
constant de qu gaudien els gegants de Reus: el
1725, amb motiu de les festes organitzades pel
tractat de pau entre Felip de Borb i Carles dustria, es feren nous gegants aprofitant els caps dels
vells (a ms duna mulassa i de restaurar lliga),
dels quals tenim una descripci dAndreu de Bofarull, extreta dAnales histricos de Reus desde
su fundacin hasta nuestros das (vegeu text explicatiu dels Vitxets). Sabem que daquestes figures se nencarregaren lescultor Esteve Vila (que
en fu les mans i els braos), els pintors Jaume

Ferr i Josep Cabr (el primer pint les figures i el
segon, els vestits), el perruquer Antoni Pujol i el
fuster Antoni Papiol, entre daltres.
El 1756 es restauraren totalment els gegants a
crrec del pintor Joan Alborna, el sastre Anton
Camprub i Gabriel Figarola, que en disseny
els vestits (amb la tela de lantiga indumentria
es fu un nou vestuari per a la mulassa). De la
mateixa manera que shavia fet anteriorment,
saprofitaren els caps, menys el de la geganta petita. Es realitzaren dos gegants guerrers moros,
91
Els Moros originals de Reus feren la

seva darrera sortida fora de la vila a
Amer, l1 de maig de 2005.
Gerard Pouget Navarro
92
amb mitges llunes damunt dels turbants i un sabre, dues gegantes vestides seguint la moda de
lpoca i un gegant.
El 1765 Joan Alborna repint les figures i el vestit de la mulassa i el 1774 lescultor i fuster Josep Vila, el sastre Geroni Guitart i el perruquer
Joan Campdens restauraren els gegants, tot i
que lany segent shagueren de millorar. Entre
les persones que hi treballaren, el serraller Pons
Quintana fu diverses peces per reforar caps,
braos i estructures.
Un full de despeses del 12 dagost de 1798 especifica, en la sortida extraordinria dels gegants pel
trasllat de la capella de Sant Domnec, la participaci donze portadors: sis per als gegants i
cinc per a la mulassa. Si tenim en compte que, en
aquella poca, el ms usual era que hi hagus un
portador per gegant, podrem suposar que aleshores ja eren sis els elements que sortien juntament amb la mulassa.
Aix doncs, s possible que aquestes figures fossin
les que sortiren durant les festes de collocaci de
la primera pedra del canal que havia dunir Reus
i Salou del 1805 suposadament, ja que en lmplia documentaci de la celebraci no sesmenta lestrena de gegants. A ms, lelevada qualitat
escultrica i el material amb qu es realitzaren
les mans (fusta) no corresponen al nivell artstic ni al material dels caps (cartr pedra), la qual
cosa ens fa suposar que les figures o part dels
gegants s anterior al 1805.
Durant la Guerra del Francs, a partir del 1808,

els gegants foren arraconats i no sortiren fins al
maig de 1811, en la gran rebuda ordenada pel general Louis-Gabriel Suchet per dirigir-se des de
lAjuntament fins a la prioral.
Com ja hem esmentat, els gegants reusencs gaudien duna atenci constant, la qual cosa feia
que, de tant en tant, shaguessin de confeccionar vestits nous. En aquest sentit, tenim nombroses referncies de canvi de vestuari, com la
del 1833, quan per les festes de la jura dIsabel II
estrenaren indumentria, descrita en una crnica de lpoca: Los seis gigantes que tiene la
villa excitaron particularmente la curiosidad de
los espectadores: se presentaron vestidos nuevamente de seda, de variados y primorosos colores
con franjas y galones de plata donde lo exiga el
ornato. Los de mayor estatura iban de trage americano, los dos medianos de trage asitico y los
dos pequeos de trage espaol, grandiosamente
ejecutado. Ms endavant, el 20 de maig de 1903,
en lacta de sessi de lAjuntament podem llegir:
El seor alcalde manifesta que se le ha presentado la modista de los seis gigantes exponiendo
la necesidad urgente de proceder a una completa renovacin de los mismos sobre todo la pareja de los medianos, los rabes y los indios, los
mayores. Toda su indumentaria se halla en un
estado desastrossimo y como ello ha de reportar
un gasto de importancia, lo comunica al cuerpo
Municipal para que si lo tiene a bien autorice
dicho gasto. Els canvis foren mnims i, al cap de
pocs anys, tornaren a necessitar indumentria i
93
restauracions, que no es produren. Els mitjans

de lpoca es feien ress del mal estat de les figures
desprs del petit incendi al Teatre Fortuny (on es
guardaven els vestits dels gegants) del 1908. Lany
1927, per, un peu de foto de lHeraldo de Reus ens
informa que lAjuntament sha fet crrec dels vestits nous dels gegants.
El 1902 la mulassa i els gegants de Reus foren convidats al Concurs de Gegants, Nanos i Monstros
Tpichs de les festes de la Merc de Barcelona, organitzat per iniciativa del Centre Excursionista de
Catalunya. LAjuntament de Reus es neg a la seva
participaci, primer per motius econmics i desprs pel mal estat dels gegants. Davant daquesta
decisi, els reusencs residents a Barcelona, indignats, enviaren una carta amb 1.103 signatures demanant la participaci de les figures en el concurs,
sense que aix fes canviar la decisi del consistori.
Els gegants deixaren de sortir durant la Guerra Civil. Desats a lhospital, foren traslladats a lAjuntament desprs dun incident, segons el testimoni
dun portador de lIndi, en qu un grup de milicians borratxos es posaren sota dels Vitxets i el Moro
i els tragueren, sense que ocorregus cap accident
grcies a lencarregat, el Sr. Sol. Acabada la pugna, els gegants tornaren a aparixer al pas del vencedor.
La primera sortida fora de la vila dels gegants reusencs fou el 27 doctubre de 1929 amb motiu de
lExposici Universal de Barcelona per festejar el
dia de Reus i la seva comarca. Ms endavant, el febrer de 1951 tornaren a sortir per participar al casa94
ment del Lladrefaves amb la geganta petita durant

les Festes Decennals de la Candela de Valls, i el
24 de setembre a Tarragona, per commemorar el
centenari dels gegants Moros tarragonins. Posteriorment, el 28 de juny de 1956 els Vitxets, Moros i
Indis celebraren el seu 150 aniversari amb un homenatge i lestrena dels gegants Japonesos obra
de lescultor Ramon Ferran, que compt amb la
presncia dels gegants de Cambrils, Montblanc,
Riudoms, la Selva del Camp, Tivissa, Tortosa, Valls
i el Vendrell, i els dels barris de la Concepci i Santa Teresa de Reus.
El 1991 sinici un perode de millores per preservar
parts molt deteriorades dels gegants. Els Moros estrenaren, el mateix 1991, una nova imatge, amb la
qual el gegant substitua el casquet per un turbant
i recuperava el color verd del 1926, i el 1994, Llus
Prats els fu dues estructures de fusta noves. La indumentria, els complements i les carcasses que
se substituren es conserven al fons dels Museus
de Reus. Amb la creaci, el 2005, per part de lescultor reusenc Ramon Ferran, de les rpliques de
les figures bicentenries, els Moros mostraren una
nova imatge basada en lanterior al 1991, amb la recuperaci per part del Moro del seu caracterstic
casquet blau i blanc.
Entre les sortides fora de la ciutat dels Moros de
Reus cal destacar la participaci en lespectacle Esclat de la Festa, que formava part de la cerimnia
dobertura dels IX Jocs Paralmpics de Barcelona
celebrats el 1992.
Reus, Indis
Gegant
Nom: Indi
Pes: 100 kg
Alria: 373 cm
Lloc: desconegut
Geganta
Nom: ndia
Pes: 95 kg
Alria: 373 cm
Lloc: desconegut
Actualment encara es desconeix el constructor

dels Vitxets, els Moros i els Indis, probablement
anteriors al 1805. Tanmateix, s possible que lartista sinspirs per crear o reparar els gegants en
les pintures que Pere Pau Muntany fu entre 1768
i 1776 al Palau Bofarull, on el comer de la ciutat
s illustrat en icones que reflecteixen les quatre
parts del mn, per la dedicaci del senyor del palau, Josep de Bofarull i Gavald, al comer a lengrs daiguardent, vi, oli i grans. En una daquestes
pintures podem identificar, clarament, diversos
personatges abillats com el gegant Indi.
Els Indis de Reus lany 1926. Autor desconegut. Fons Joan

Amades. DGCPAAC
La primera fotografia coneguda dels gegants reusencs aparegu el 1898 al Semanario Catlico de
Reus. Feta a la plaa de les Basses, laparena dels
gegants s fora fidel a la davui dia, tot i que els
caps presenten diferncies, ja que amb el temps
han patit caigudes importants que han causat
restauracions profundes de diversos artistes, com
Mari Fortuny (avi del pintor), Felipe Albiol, Maties Auqu, Pau Figueres, David Constant o Ramon
Ferran.
Un dels accidents que caus una renovaci total
de la testa de lndia succe en la sortida matinal
95
Els gegants i la mulassa de Reus al camp de futbol del Reus Deportiu. Antoni Zaragoza. 1930. Fons Joan Amades. DGCPAAC
del dia de Sant Pere de 1958, en qu la figura caigu a prop del Bar Kursaal (a lactual plaa de la
Llibertat), lloc on esmorzaven els geganters. Una
persona que havia begut ms del compte, en tornar de la revetlla del Reus Deportiu, aixec inconscientment la geganta i es precipit a terra.
Trobem la notcia publicada en la premsa del 5
de juliol de 1958: Accidentada la ndia [] su
ausencia en la procesin y en el desfile por las calles durante el da de San Pedro hizo que el hecho
fuese conocido por todos. El resultat fou la total
destrossa de la testa de lndia. Malauradament,
no tenim constncia de lartista encarregat de la
nova cara. Un fet semblant pass, cap al final dels
anys cinquanta, principi dels seixanta, a lIndi: en
una caiguda es destross el costat esquerre de la
cara; aquest cop lencarregat de restaurar-lo fou
lartista reusenc Ramon Ferran. Ms endavant, el
1962, a causa del gran pes dels cossos i cavallets
de fusta dels Indis, el serraller Ramon Balsells
96
constru unes noves estructures de ferro, molt

ms lleugeres que les antigues. El 1994 lIndi fou
restaurat a fons per Ramon Ferran i el 1998 es restauraren les figures, que tamb canviaren dindumentria.
Els gegants reusencs tenen diverses tonades prpies: la Marxa dels gegants de Reus (amb la qual es
desplacen caminant dun lloc a un altre), el Valset
o Ballet dels gegants de Reus ambdues compostes per Miquel Plans i Mora cap al 1880; la
Masurca dels gegants de Reus, estrenada el 24 de
juny de 1993, obra de Miquel ngel Ortiz, i la Sonata dels gegants de Reus.
La primera referncia de la msica prpia dels
gegants reusencs laporta un manuscrit, atribut
a Andreu de Bofarull i Broc, en qu apareix una
Sonata dels Gegants per a dolaina i tabal, amb
data anterior al 1860. Recentment, una recerca
sobre les msiques de lliga de Reus de Galdric

Santana constat que la Sonata dels gegants de
Reus s la segona part de lantiga msica de lliga
de Reus. La pea musical daquesta figura tenia
dues parts: la primera, anomenada Mantuana,
i la segona, Can. En desaparixer lliga (cap
al 1738), la Can fou adoptada pels gegants i es
popularitz com a Sonata dels gegants de Reus.
Guillemat i Josep Maria Casas. Des daleshores,

els gegants originals resten exposats a la sala Reus
del Museu dArt i Histria de la plaa de la Llibertat, on formen part, juntament amb altres elements histrics festius de la ciutat, de lexposici
Ara toca festa.
Per altra banda, aquests elements tenen dues coreografies, creades per Jordi Torrente, en qu totes les figures ballen simultniament: la Sonata
estrenada el 29 de juny de 1993, i la Masurca
presentada l11 de setembre de 1993.
Les mans dels gegants originals sn talles de fusta, i en destaca la m esquerra de lIndi, amb una
posici molt particular que ha donat lloc a la dita
popular prpia de Reus fer el gegant Indi, que
significa cobrar serveis, comissions o suborns de
sotam, damagat.
Entre les sortides fora de la ciutat dels Indis de
Reus cal destacar la participaci en la cerimnia
inaugural del Mundial de Futbol, el 13 de juny de
1982 al Camp Nou, juntament amb una quarantena de gegants ms. Aquest esdeveniment tingu rellevncia per al mn geganter, ja que fou
retransms en directe per TVE, amb espectadors
de tot el mn.
Els gegants Indis de Reus durant les Festes de Misericrdia.

El 26 de juny de 2005 sestrenaren les rpliques

dels gegants bicentenaris, fets per un equip de
persones encapalat per Ramon Ferran, Ramon
97
La Selva del Camp

Gegant
Nom: Rei Tup
Pes: 50 kg
Alria: 305 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: final del segle xix
Geganta
Nom: Reina Tupina
Pes: 45 kg
Alria: 295 cm
Lloc: desconegut
Les primeres referncies sobre les celebracions

en honor a la Mare de Du de Paret Delgada de
la Selva del Camp daten del segle xviii, per la
primera notcia on sesmenten uns gegants s un
manuscrit del 1816 de fra Toms Clar, que descriu la process de trasllat de la marededu de
lermita a la vila celebrada durant el maig: ...se
fu profess general ordenada del modo segent:
al davant los ganfarons, tras de estos los gegants,
luego los balls de diables, lo de S. Antoni Abat,
propi dels traginers; lo de Moros y Cristians, propi dels sabaters; lo dels Valencians, propi dels pa-
98
Els gegants de la Selva del Camp a Tarragona lany 1951.

Andreu Vendrell Pmies. Arxiu Amadeu Muntal Moreno
gesos; lo de Vells y Damas, propi dels sastres; lo

de las Gitanas, propi dels ollers; lo dels Cercolets,
propi dels fadrins; lo dels Bastonets, propi de la
Sanch y la Muxiganga, que costej lAjuntament,
tots ricaments vestits y ballant ab ordre, to i comps. Al llarg del segle xix les figures sn mencionades de manera irregular, per la qual cosa no
es pot saber quantes de diferents nexistiren, ni
tampoc si eren selvatanes o vingudes de fora.
De la histria dels gegants actuals sen coneix ben

poca cosa. Sembla que foren construts al final del
segle xix i, pel seu aspecte, s gaireb segur que
sn de manufactura casolana. Sabem que el 29 de
juliol de 1939, just en acabar la Guerra Civil espanyola, formaren part de la process que se celebr
al santuari de Paret Delgada amb motiu de la restauraci del culte.
Tamb hi ha constncia documentada que aquestes figures foren presents en diverses concentracions geganteres histriques, com les que sorganitzaren a Tarragona el setembre de 1951 amb motiu
del centenari dels Moros de la ciutat (en qu les
figures selvatanes obsequiaren els amfitrions amb
olles i tupins fets a la vila) i a Reus el juny de 1956
per lestrena dels Japonesos.
Els gegants de la Selva estigueren llargues temporades inactius, fins que, el 1973, es trobaren en
molt mal estat. Un grup de joves voluntaris de la
poblaci, entre ells Josep M. Gen, Josep M. Mestres i Joan Boada, sofer a restaurar-los i el 1974
tornaren a lactivitat festiva. El seu aspecte original de reis moros fou canviat pel de reis medievals
(aparena que lluren fins al novembre del 2014).
Els vestits anaren a crrec dun grup de dones encapalat per Carme Balsells i els complements els
fu Josep M. Andreazini. Selimin la porra del gegant perqu provocava problemes dequilibri, es
modific la posici del bra i a la m shi colloc
un pergam que representava el cens dhabitants
de la poblaci.
El 1987 Josep Cardona, Nona, de Matar els repint i l11 de setembre daquell mateix any, amb
lapadrinament dels Vitxets de Reus, foren batejats amb els noms de Rei Tup i Reina Tupina, en
homenatge a lofici que havia estat locupaci ms
tradicional i caracterstica de la Selva del Camp, i
que ha fet que els seus tupins (olles petites duna
sola nansa) siguin coneguts arreu.
Els gegants vells de la Selva del Camp amb la seva imatge

actual, estrenada el 29 de novembre de 2014.Gerard Pouget
Navarro. 2015
99
El Rei Tup i la Reina Tupina

van adoptar la fesomia de
reis medievals lany 1974.
Jordi Miralles Jonch 2012.
Arxiu Ferragut
100
El 29 de novembre de 2014 els gegants recuperaren

lantic aspecte de reis moros. Restaurats per Judit
Llop Virgili (que en decapar la pintura descobr
els ulls de vidre originals dels gegants), estrenaren
vestits confeccionats pel Grup de Dones de la Selva
del Camp i noves perruques. Entre les novetats cal
destacar el restabliment de la posici del bra del
Tup juntament amb la seva caracterstica porra
i del pentinat de la Tupina.
101
BAIX EMPORD
TORROELLA DE MONTGR
Gegant
Nom: Gegant el Porrer
Pes: 85 kg
Alria: 338 cm
Constructor: El Rellotger
Lloc: Torroella de Montgr
Any destrena: 1880
Material: fusta policromada
Geganta
Nom: Geganta
Pes:63 kg
Alria: 330 cm
Constructor: El Rellotger
Lloc: Torroella de Montgr
Any destrena: 1880
La primera dada coneguda de la presncia de gegants a Torroella data de lany 1608. Una vintena
danys ms tard, el 1628, en els comptes municipals hi ha el detall duna despesa relativa a la
geganta; fins aleshores, als documents noms es
parlava del gegant, per no es feia cap referncia
a la figura femenina.
Apareixen noves dades deu anys ms tard, el 1679,

quan sesmenta la construcci de nous gegants,
obrats per un escultor ignot que fabrica caps i
mans noves, feina per la qual percep la quantitat de vuit doblers. De lany 1729 s la descripci
segons la qual el cap de la gegantessa es troba
romput, per la qual cosa es recompon de nou.
Avancem fins al 1669, quan es fa referncia al fet

que els gegants sn pintats de nou, pel daurador
Francesc Mas; tamb es fa menci que la gegantessa duu una cabellera.
No ser fins a lany 1880 que podem tornar a parlar de gegants nous de trinca, modelats per un
escultor local anomenat el Rellotger, que tamb
serv de model per a lefgie del gegant.
104
Els gegants vells de Torroella a la plaa de la vila presidint

la ballada de sardanes. Anys vint del segle passat.
Museu de la Mediterrnia, Can Quintana. Centre de
documentaci del Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter
xar lalria de la parella, per la manca dequilibri

que tenien les figures, a ms dels gruixos i el pes.
Pel que fa a la gegantessa, se li fu, a ms, una
retallada de les sines exuberants de matrona que
duia, per tal de dotar-la duna figura ms esvelta.
Pel que es desprn dels comentaris de Pere Castells en un article titulat Els gegants de Torroella,
antics propietaris rurals, aparegut al Llibre de la
Festa Major de lany 1963, al gegant se lanomen
El Porrer, mentre que la gegantessa no responia a
cap nom concret.
El motiu daquest qualificatiu era que els gegants,
com a bons torroellencs i autntics senyors de la
vila, eren propietaris de finques rurals i en una
daquestes de gran categoria, per cert, anomenada la Torre Ponsa hi havia un camp conegut com
el camp del Porrer. Daqu ve que el gegant sigui
conegut amb aquest sobrenom, a ms de pel fet
que sost, en una de les mans, una porra de grans
dimensions.
Lany 1930, lebenista torroellenc Vias i lartista
local Joan Pericot duen a terme una restauraci
acurada dels gegants. Precisament, aquest ltim
deixa escrit un interessant article titulat Observacions artstiques en el qual detalla la bellesa dels gegants de Torroella i en fa descripcions curioses com aquesta: Els nostres gegants,
com tots els gegants, sn un bust muntat sobre
un costellam que dna forma al cos. Descultura
prpiament noms hi ha el cap, les espatlles i les
mans. La restauraci esmentada consist a rebai-
Les talles sn de fusta massissa (cap, mans, casc

i espasa) i la porra s metllica. Com a resultat
de les mltiples restauracions a qu han estat
sotmesos, porten diverses capes de guix, la qual
cosa fa que augmenti considerablement el pes de
les peces i alhora dna consistncia i volum a les
figures.
Lany 1948, als tallers Bretcha de la ciutat dOlot,
es fu una clonaci dels gegants emprant materials ms lleugers, com ara el cartr pedra, tot i
que fins a finals dels anys noranta del segle xx no
105
es van canviar els braos i les mans de la parella,

aix com el casc del gegant, la porra i el ventall de
la geganta.
La nova parella, s a dir, les cpies, es caracteritzen pel fet de tenir modelat el cabell en cartr
pedra, en comptes de les cabelleres naturals dels
seus antecessors. Estan pintats seguint la tcnica
que sestila a Olot, als tallers de sants, la qual els
confereix molt de realisme, molta vida i una gran
expressivitat.
Cap a lany 2001 es van canviar les robes daquests
gegants; ella va passar del color rosa al groc, mentre que ell mantingu lestil de la roba anterior,
amb petites variacions de to.
Tant els gegants vells, centenaris, com els nous
sn exposats al Museu de la Mediterrnia o Museu
106
Municipal Can Quintana; els primers, que tenen

estana al primer pis, mostren un esquelet nou
de fusta, del 2004, confeccionat seguint el model
antic, amb lobjectiu que el pblic pugui conixer
des de dins com es construen aquests colossos durant el segle xix i amb quins materials havien estat
confegits; els segons, ubicats a la planta baixa de
ledifici, porten la indumentria dels anys noranta.
Cal esmentar, a ms, que per preservar tamb la
segona parella, dorigen olot de molta vlua,
per tant i per poder fer sortides fora del poble
amb ms regularitat, durant lestiu del 2014, lartista Nuxu Perpiny, de Girona, va fer unes segones rpliques daquests gegants, les quals van ser
estrenades, el 6 de setembre, en el decurs de la
Trobada de Gegants i Elements de Festa de la vila
de Falset.
Els gegants vells

de Torroella de
Montgr exposats
al Palau de la
Virreina de
Barcelona, amb
motiu del centenari
dels gegants de la
plaa Nova.
Llus Ardvol i
Juli. 2006
107
BAIX LLOBREGAT
Molins de Rei
Gegant
Nom: Miquel
Pes: 55 kg
Alria: 310 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1913
El Miquel i la Montserrat el 29 de setembre de 1913, el dia de

la seva estrena. Autor desconegut. Fons Vicen Joan Camps
Geganta
Nom: Montserrat
Pes: 50 kg
Alria: 310 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1913
Els gegants de Molins de Rei, el Miquel i la Montserrat, es van estrenar el 29 de setembre de 1913,
festivitat de Sant Miquel Arcngel, patr de la
vila. Van ser construts per Benet Escaler, del taller barcelon El Ingenio, i els seus vestits van ser
obra dels molinencs Miquel Pahissa, el del gegant, i Dolors Sala amb roba de Josep Muntan, el de la geganta. La iniciativa de la seva compra va ser del regidor Francesc Rodon, que ho va
proposar al ple del 18 de setembre del mateix any.
Segons consta a la premsa de lpoca, aquesta primera sortida dels gegants va ser accidentada, ja
110
El Miquel i la Montserrat a la process de Corpus del 1914.

Aloy. Arxiu Municipal de Molins de Rei
que la geganta va patir la primera caiguda de la

seva histria.
Les sortides fixes dels gegants molinencs durant
els primers anys dexistncia se cenyien a les dues
grans festivitats anuals de la vila: el Corpus i la
Festa Major. Les dues niques sortides de qu es
t constncia de la parella fora de la vila sn les
que es van fer a Torredembarra per participar a
la Festa Major de Santa Rosalia dels anys 1919 i
1920. No s fins a la dcada dels cinquanta que
comencen a sortir ms sovintejadament fora de

Molins de Rei.
El 1939 les actes del ple municipal reflecteixen
que el consistori agraeix a la fbrica txtil Malvehy de la vila el donatiu dun mant per a la geganta.
El 2 de juliol de 1950 van participar en el Concurso Provincial de Gigantes que es va fer a Terrassa
per commemorar el centenari dels gegants de la
ciutat vallesana i lestrena duna nova parella. En
aquest concurs els gegants molinencs van obtenir
dos premis: el de mrit escultric i el de ball.
Daquesta poca tamb cal destacar altres sortides del Miquel i la Montserrat, com les que van
fer per assistir a lestrena de gegants nous a Rub,
el 1956; a Sant Boi de Llobregat i al Prat de Llobregat, lany segent, o a Sant Adri de Bess, el 1962.
Aix com la participaci, en diferents ocasions, a
les Festes de la Merc de la ciutat de Barcelona.
Lactivitat de la parella va fer que el 1958 es decids restaurar-los al mateix taller que els va veure
nixer, El Ingenio. A la seva primera sortida fixa
anual, durant les festes de Corpus, ja van poder
mostrar la seva imatge restaurada. Tamb es va
aprofitar locasi per comprar uns capgrossos
nous per acompanyar-los.
Lany 1962 marca un punt i a part en la histria del
Miquel i la Montserrat. La gran quantitat de pluja
que va caure sobre el Valls Occidental el 25 de
setembre va provocar el desbordament de les rie-
res vallesanes i, en conseqncia, del riu Llobregat, on desemboquen. Els gegants, que en aquella
poca es desaven al soterrani del mercat municipal, van ser una vctima ms de la terrible riuada,
ja que laigua els va deixar en molt mal estat.
Tot i aix, una subvenci de la Diputaci de
Barcelona destinada a sufragar els desperfectes
de la riuada va permetre restaurar els gegants a
El Ingenio i fer-los uns vestits nous. Daquesta
manera, van poder tornar a ser presents a la seva
primera cita anual habitual amb els molinencs, la
festa del Corpus, i celebrar el seu cinquantenari,
per la Festa Major de Sant Miquel, en companyia
de diferents parelles dels pobles del voltant.
El nou caire que van prendre les festes majors
a partir del 1979, arran dels nous ajuntaments
postfranquistes, tamb va incidir en el Miquel i la
Montserrat. Els gegants van continuar fent la cercavila protocollria del dia de Sant Miquel, per
tamb es van fer presents en ms actes de la Festa
Major, com el preg o una nova cercavila prvia
inaugural.
La participaci a la I Trobada Internacional de
Gegants de Matadepera el 1982 va implicar un
augment de les sortides fora de Molins de Rei. s
aix com, el 1985, el Miquel i la Montserrat van ser
els amfitrions de la primera trobada de gegants
celebrada a la vila.
Per la Festa Major de 1986, el Miquel i la Montserrat van aparixer amb un nou aspecte, fruit dels
retocs de pintura, fets per Marta Vil i Fontarnau
111
i Montserrat Blanch; de les perruques de Ramon

Ferr, i dels vestits nous seguint fidelment, per,
la seva esttica elaborats per Josep Maria Sbat,
el del gegant, i per Encarna Cardona, Antnia
Farreras, Llusa Farreras, Adelina Garrido, Maria
Godia, Carme Oll, Carme Torn i Nria Torn,
totes elles coordinades per Josepa Bacarisas, el de
la geganta.
Finalment tamb van estrenar un ball propi compost pel msic molinenc Josep Maria Roglan.
Per celebrar el 75 aniversari de la parella, el 1988,
Molins de Rei va acollir la IV Ciutat Gegantera de
Catalunya en el marc de la Festa Major de Sant
Miquel.
Aprofitant aquesta ocasi es va estrenar una
nova parella de gegants que, a partir daleshores,
va passar a ser la que faria les sortides fora de la
vila, per restringir, aix, lactivitat del Miquel i la
Montserrat amb comptades excepcions a Molins de Rei.
Lestrena i lapadrinament dels gegants de Castellbisbal per part dels gegants molinencs el gener del 1994 va ser un daquests fets que va provocar que el Miquel i la Montserrat sortissin de la
vila. Aquesta visita, per, va tenir un final negatiu
ja que la geganta va caure. La pintora molinenca
Anna Perpiny va ser lencarregada de restaurar la
Montserrat. Es va aprofitar aquest fet per repintar
els dos gegants.
A finals de gener del 2013, per iniciar els actes del
centenari de la parella, sen va presentar la seva
112
nova imatge, ats que van ser repintats per lartista Jordi Grau del taller El Drac Petit de Terrassa el mateix que els havia restaurat a fons el
2007. En el marc de la Festa Major, el Miquel i la
Montserrat van ser els protagonistes de tres grans
actes: el preg, que va servir per fer un reps a la
histria dels gegants; una nova edici de la trobada de gegants anual, en aquesta ocasi amb una
elevada quantitat de colles i gegants participants,
i una petita per acurada concentraci de gegants centenaris, que va acabar amb una mostra
de balls.
El final de la trobada de gegants tamb va ser el
moment per estrenar el nou ball propi dels gegants de la vila, Energia i experincia, compost
per Mag Canyelles i que ballen, conjuntament,
els quatre gegants molinencs.
A partir del seu centenari, el Miquel i la Montserrat han participat en diferents actes en la seva
qualitat de parella centenria, com ara la Ballada
de Gegants Histrics a la baslica de Santa Maria
del Mar de Barcelona o la Diada del Geganter de
Vilafranca del Peneds.
En Miquel i la Montserrat
presentant la seva nova imatge
durant la Festa Major de Sant
Miquel de lany 2007.
Llus Ardvol i Juli
113
BAIX PENEDS
LArbo, Cal Fiol

Geganta
Nom: Geganta de Cal Fiol
Pes: 22 kg
Alria: 250 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: 1770
Les primeres referncies sobre els gegants de lArbo les trobem datades del 23 de gener de 1770,
quan apareixen esmentats a les Notes histriques
de la parrquia i vila dArbs, de mossn Gaiet
Viaplana i Cornet.
Tamb consta que lany 1816 es van adquirir dues
figures de segona m, segurament de final del segle xviii, i s molt probable que aquests gegants
fossin duna confraria o duna administraci dalgun altar de la parrquia. La parella de gegants
sortia dues vegades lany, per Corpus i per la Festa
Major.
El gegant vestia de rei i la geganta, de pagesa.
Sanomenaven els gegants de cal Fiol perqu
aquesta famlia fou la darrera administradora de
la capella de Sant Antoni. Aquests gegants sn
uns dels ms antics de Catalunya. Noms sen
conserven la testa, el cap i el collaret de la geganta, la corona del gegant i les quatre mans de la
parella.
116
La parella de gegants de Cal Fiol sortint de lesglsia de Sant

Juli. Autor desconegut. Finals del segle xix.
Fons Joan Amades. DGCPAAC
Lany 1995, tot aprofitant la restauraci dels gegants vells de la vila, es van dur les restes dels gegants de Cal Fiol al Centre de Restauraci de Bns
Mobles de la Generalitat de Catalunya perqu en
superviss la restauraci que dugu a terme Jordi
Grau, del taller El Drac Petit, de Terrassa. Les restes es van netejar a fons, sen van reconstruir les
parts malmeses i es va deixar obert el forat del cap
de la geganta, perqu sen pogus observar perfectament lestructura interna.
La geganta de Cal Fiol va

ser reconstruda lany 2003.
Joan Miquel Oll i Alba.
2013
117
Lany 2003, la colla gegantera impuls la reconstrucci de la geganta. El cos, lestructura i el vestuari sinspiraren en lnica fotografia coneguda
de la parella, que actualment es troba a larxiu
arbocenc.
La geganta sestren de nou durant les festes de
Santa Llcia del 2003, i ha sortit en comptades
ocasions de la vila, entre les quals destaca la sortida al carrer de Viserta de Monistrol de Montserrat al juliol de 2014, amb motiu del centenari de
la parella.
Actualment es pot veure exposada en una vitrina
a lAuditori de la Casa de Cultura.
118
Mans i corona del gegant de Cal Fiol.

Eloi Miralles Figueres. Arxiu Ferragut
LArbo
Gegant
Nom: Chabran
Pes: 68 kg
Alria: 345 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: 1827
Geganta
Nom: Llcia
Pes: 65 kg
Alria: 320 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: 1827
Material: fusta, guix
El 13 de juny de 1827, durant la diada de Corpus,

es van estrenar els actuals gegants vells de lArbo, una de les parelles ms antigues de Catalunya. Joan Amades, en el seu llibre Gegants, nans
i altres entremesos, ens esmenta que lany 1916 la
Confraria de Sant Antoni havia adquirit una parella de gegants de segona m i que van costar una
una, i deu duros i dues pessetes restaurar-los. La
restauraci consist a collocar una nova testa al
gegant amb la fesomia dun general francs. Malauradament, aquesta parella que ens esmenta
Amades no eren els gegants vells de lArbo, sin
els seus companys de Cal Fiol. Per tant, s molt
probable que la informaci sobre els gegants que
En Chabran i la Llcia fotografiats a Barcelona lany 1902

amb motiu del Concurs de Gegants, Nanos i Monstros
Tpichs. Autor desconegut. Fons Joan Amades. DGCPAAC
li havien facilitat a Amades fos errnia o simplement que shaguessin confs de gegants. Lactual parella sestren dinou anys ms tard, desprs de lheroica resistncia de la vila de lArbo,
lany 1808, durant la Guerra del Francs, contra
les tropes de Joseph Chabran, general francs de
lexrcit de Napole que incendi i arras la vila.
El gegant porta la seva fesomia, caracteritzat amb
un gros mostatxo i un barret que ens pot recordar
un cargol mar, tot i que representa el tpic barret
frigi dels francesos, el qual ha esdevingut lelement
ms caracterstic de la personalitat del gegant. Es
creu en tot moment que es va construir per mo119
far-se daquest militar gavatx, i daqu que se lanomeni Chabran. Diu la tradici que la testa va ser
inspirada en un gravat en acer que va fer Llus Fabri, i que fou dibuixat per Antoni Rodrguez. El
gegant sost, en una m, un ceptre en forma de
porra, i en laltra, un pergam. La geganta representa una comtessa barcelonina, i sanomena Llcia en honor a la patrona de lArbo. Actualment
est considerada una de les gegantes centenries
ms belles. Arran de la seva participaci al Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Tpichs de les
festes de la Merc de Barcelona lany 1902, lescriptor barcelon Eduard Coca es va inspirar en ella
i va escriure una poesia festiva, publicada al Cucut! i reproduda anys ms tard al setmanari arbocenc Badalota. Aquesta poesia ens relata la baralla
imaginria provocada arran de les proposicions
matrimonials que fu el gegant Fesoler de la Bisbal a la geganta Llcia, i la rplica del seu marit
Chabran, que caus un aldarull entre la resta de
gegants participants al concurs. Els gegants van
guanyar la medalla de plata i el diploma dhonor
por su riqueza y gusto artstico.
Tant la testa del gegant com la de la geganta sn
de fusta, tot i que en el cas de la Llcia bona part
del rostre s de guix armat amb estopada, a causa
de les diverses restauracions que ha sofert al llarg
dels anys. Cal destacar el bust den Chabran, que
s de fusta policromada, amb un gran valor artstic. Lany 1897 sels van fer vestits nous, que es van
pagar amb una subscripci popular que encapal
lAjuntament. Lany 1902 van participar al Concurs
de Gegants, Nanos i Monstros Tpichs, concurs
120
de Gegants celebrat a Barcelona durant les festes

de la Merc, i es va aprofitar lavinentesa per restaurar-los a fons restauraci aquest cop feta per
lartista Dions Renart i per confeccionar-los un
nou vestuari. Renart abill el gegant com un joglar medieval tot prenent de model el figur del
personatge de lobra El Picarol, dApelles Mestres. La geganta, en consonncia amb el gegant,
fou abillada de dama medieval. Avui en dia encara
podem trobar aquests esbossos en el llibre Gegants, nans i altres entremesos. Lany 1921, arran
duna caiguda, el cap del gegant es va malmetre
considerablement. Juli Rib fou lencarregat de
reconstruir-lo, i mossn Viaplana, rector de la
parrquia de Sant Juli de lArbo, el va restaurar.
Lany 1927, tot aprofitant el concurs fotogrfic de
gegants que havia organitzat la revista En Patufet,
es fu allusi al mal estat en qu es trobaven els
vestits dels gegants. El text era una clara indirecta,
que van captar els responsables dels gegants, i dos
anys ms tard encarregaren, a les modistes locals
Carme Ribas i Rosalia Mercader, un nou vestuari
que marcaria pautes a seguir tant en els dissenys
com en els colors. El 3 dagost de 1930, la parella
va participar a la trobada de gegants de Sabadell,
i all, acompanyats daltres gegants de la provncia, van ser obsequiats amb una medalla commemorativa, que avui en dia encara es conserva. El
1949 sen renov de nou el vestuari, i lencarregada
de fer-ho va ser un altre cop la senyora Carme Ribas. Lany 1968, la geganta va patir una relliscada,
cosa que li ocasion desperfectes a la cara que la
van obligar a continuar la cercavila tapada amb
un vel a lestil oriental. Fins a lany 1971, lencar-
regat de muntar i vestir els gegants va ser el fuster

Juli Rib i Vives. Desprs sencarreg daquesta
feina Joan Guardi i Vidal. Els gegants, durant tot
aquest perode, no van parar danar amunt i avall,
i destaquen algunes sortides, com ara la recuperaci dels gegants de Vilanova i la Geltr lany 1948,
el centenari dels gegants Moros de Tarragona lany
1951 o el casament del Lladrefaves de Valls amb la
Negrita. Desprs de 157 anys dhistria, lany 1984
es decid fer una rplica fidel dels gegants, a causa
de lelevat pes de la parella. Els gegants nous van
ser encarregats a Xavier Jansana. Aquest fet propici larraconament i el deteriorament progressiu
de la parella, que va quedar oblidada a lArbosense, un antic cinema.
Lany 1995, tot aprofitant la formaci de la colla
gegantera actual, es va tirar endavant el bell projecte de recuperar de loblit les antigues figures i
dengegar un procs de restauraci de la parella.
Grcies a lempenta del cap de colla, Paco Nogueira, i desprs de posar-se en contacte amb lAjuntament de lArbo i amb la Generalitat de Catalunya,
es va poder tirar endavant el procs de restauraci
dels gegants vells. Durant sis mesos, els tcnics
del Centre de Restauraci de Bns Mobles de la
Generalitat, a Sant Cugat del Valls, amb la col
laboraci de Jordi Grau del taller El Drac Petit de
Terrassa, van estar fent una autntica obra dartesania, ats, sobretot, el valor artstic daquesta parella, de la qual destaca la testa den Chabran. Els
gegants van tractar-se de la mateixa manera que
un retaule, ats que la testa del gegant s de fusta
policromada, i t, per tant, un gran valor artstic.
En Chabran i la Llcia lany 1951. Andreu Vendrell Pmies.

Arxiu Amadeu Muntal Moreno
Durant el procs de restauraci es va refer tota

la base del cap del gegant, se nencolaren de nou
les connexions de fusta, es van tapar totes les esquerdes i els cops i finalment es van repassar amb
pintura a loli i aquarelles les zones on es va intervenir. Tamb es va aprofitar la restauraci per fer
de nou els cossos i els braos amb fibra de vidre.
La Generalitat de Catalunya els declar peces de
patrimoni protegides (sn les primeres peces de
cultura popular que reben aquesta distinci). Tot
aprofitant la restauraci de la parella, es va fer, el
27 dagost, una trobada de gegants centenaris: els
121
van acompanyar els gegants nous de lArbo, els

Vitxets de Reus, els gegants de Vilafranca del Peneds, les dues parelles de Montbri del Camp la
del barri de la Closa i la del barri dAvall, els gegants del Cs del Bou de Tarragona, els de Tivissa,
els de Tortosa, els de Montblanc, els de Capellades
i els de Trrega, amb la participaci den Treball
i na Cultura, gegants de lAgrupaci de Colles de
Geganters de Catalunya. Les niques ocasions en
qu surten els gegants originals s per la Festa Major o per participar en alguna concentraci de gegants centenaris. La resta del temps, sn exposats
en vitrines a lAuditori de la Casa de Cultura.
A part de la restauraci dels antics gegants, la colla gegantera va iniciar un procs de revitalitzaci,
tot incorporant nous geganters i estrenant vestuari nou, juntament amb ladquisici dun remolc
per traslladar els gegants. Coincidint amb la Festa
Major, tamb es va celebrar un acte de reconciliaci histrica entre la vila de lArbo i Cavaillon,
vila on va nixer el temut general Chabran. En
Chabran i la Llcia actualment noms surten de
la vila en comptades ocasions, bsicament en trobades de gegants centenaris, com els 150 anys dels
gegants vells de Terrassa, els 400 anys dels gegants
del Pi o el centenari dels gegants de la plaa Nova
de Barcelona, mentre que a la resta de sortides els
substitueixen les seves rpliques. Lany 2002, els
gegants van celebrar el seu 175 aniversari, amb
una mostra de gegants centenaris. Hi van participar els gegants Moros de Reus, els de Cardona,
els gegants Romans de Lleida, els gegants Moros
de Tarragona, els gegantons del Pi de Barcelona,
122
els gegants Vells de Sitges, els de lAgrupaci de

Colles de Geganters de Catalunya i els de Puebla
de Sanabria (Zamora). Els diferents gegants convidats, juntament amb els amfitrions, van fer una
passejada pels carrers de la vila fins a arribar a
la Cooperativa Agrcola, on es va fer una ballada
dhonor en la qual tamb van participar els diversos grups locals: lAssociaci Cultural el Seguici, el
Ball de Bastons, el Ball de Diables i lEsbart Sant
Juli. La festa es va cloure amb una visita guiada
a les caves de la Cooperativa Agrcola i un dinar
de germanor per a totes les colles geganteres participants. Amb motiu del 175 aniversari, tamb
es va inaugurar lexposici fotogrfica Gegants
dels Pasos Catalans, del vilafranqu Eloi Miralles, i es va estrenar el nou ventall de la geganta
Llcia, obra de Roser Boronat, que va picar el patr, i dAntoita Llorens i Antonieta Miquel, que
van fer les puntes al coix. Finalment, i aprofitant lavinentesa, tamb es van posar a la venda
samarretes commemoratives i una reproducci a
petita escala dels gegants, elaborada en ltex per
lartista olot Joaquim Hernndez, que han tingut
una molt bona acceptaci entre els arbocencs. Els
gegants, lany 2006, amb motiu del centenari dels
gegants de la plaa Nova, van viatjar a Barcelona,
on van romandre exposats al Palau de la Virreina
i van sortir en cercavila. Lany 2009, de nou, van
ser convidats a les exposicions amb motiu del 150
aniversari dels gegants de Badalona i dels 400
anys dels gegants de Vilanova i la Geltr; aquest
cop, els gegants noms van ser presents a les exposicions. La colla va decidir, per preservar les figures, de noms treure-les en cercavila a lArbo.
En Chabran i la Llcia durant

la Festa Major de Sant Juli,
el quart diumenge dagost.
Jordi Miralles Jonch. 2010.
Arxiu Ferragut
123
BARCELONS
Badalona
Gegant
Nom: Anastasi
Pes: 80 kg
Alria: 405 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1858
Geganta
Nom: Maria
Pes: 75 kg
Alria: 400 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1858
Els gegants vells de Badalona van ser adquirits

lany 1858 per la germandat de Socors Mutus, que
formava part de la Confraria de Sant Anastasi. Van
pagar-ne 5.089 rals, s a dir 1.272 de les antigues
pessetes, recollides amb rifes i amb una subscripci popular. Els vestits, malgrat la collaboraci desinteressada de les modistes, va costar 664 rals. El
primer any els portadors van ser badalonins, per
com que eren novells i com que el gegant va patir
una caiguda, els anys segents van llogar geganters a Barcelona.
126
Els gegants de Badalona al carrer del Carme, acompanyats

pels geganters i el capgrs den Patufet. [1921].
Arxiu Colla de Geganters de Badalona
Els gegants sortien per les festes de Sant Anastasi i

a partir del 1880 es van llogar a lAjuntament de Badalona perqu participessin en el Corpus i la Festa
Major, per a causa del mal estat en qu es trobaven, les sortides es van anar espaiant. A labril del
1884, la Germandat va oferir els gegants a lAjuntament per 90 duros i aquest va proposar costejar
larranjament a canvi que quedessin a disposici
del consistori i de la germandat a parts iguals, per
no es van entendre. La germandat no anava b de
diners i va decidir vendrels posant anuncis en diaris, per ning no es va oferir a comprar-los, mal-
grat que els venien per un preu molt inferior al que

van pagar trenta-sis anys abans.
Finalment el 1894, shi va interessar la comissi
de festes del mateix Ajuntament badalon i, com
que lestat dels gegants era llastims, van acabar
pagant-ne 250 pessetes, poc ms de la meitat del
que demanava la Confraria. Es van restaurar, sels
van fer vestits i perruques nous i es van estrenar
aquell mateix any, juntament amb els capgrossos
i lliga den Santigosa.
Lany 1902 van sortir per primera vegada de Badalona, i van viatjar amb tren fins a Barcelona
per participar al Concurs de Gegants, Nanos i
Monstros Tpichs que el consistori barcelon va
organitzar per les festes de la Merc. Van participar-hi acompanyats dun parell de capgrossos,
dun anunci dun comer badalon i duna parella
de cara-caritas, personatges que desconeixem
qu eren. No ens consta que els gegants badalonins fossin guardonats amb cap premi.
Est documentat que no van sortir del 1904 al
1906, perqu estaven en mal estat i no hi havia
diners per restaurar-los. Finalment els gegants
es van poder restaurar per mitj duna subscripci popular. Tampoc van sortir el 1917, perqu
per culpa de la vaga general no es va fer la Festa
Major. Tampoc no hi va haver festes ni gegants
durant el perode de la Guerra Civil.
A la dcada del 1920 van vestir els gegants amb
aire medieval, ell tocat amb una corona, que va
ser substituda per un barret similar a lactual
amb larribada de la Repblica el 1931.
A part de les restauracions esmentades, fins a la

seva jubilaci sen coneixen altres els anys 1906,
1909, 1913, 1918, 1928, 1934, 1940, 1942, 1943 i 1944.
El motiu daquesta darrera reparaci la descriu
amb detall La Revista de Badalona: els gegants
van sortir a acompanyar les autoritats a lofici solemne de Festa Major. Mentre els geganters eren
a fer una beguda i els gegants sestaven plantats
al carrer, va passar un cami de grans dimensions
que, tot i que no els va tocar, amb la rfega daire
que va provocar va tombar el gegant, que va rebre
de valent. El cap del gegant va quedar en tan mal
estat que la process de la tarda va ser encapalada noms per la geganta.
Desprs de tantes reparacions en tan poc temps,
els gegants estaven en molt mal estat i el 16
dagost de 1945, el consistori va acordar encarregar una nova parella de gegants, que es va estrenar per la Festa Major de 1946. Malgrat aix, els
vells encara van sortir pel Corpus i les Festes del
Carme daquell mateix any.
Un cop retirats de circulaci, van anar rondant
per diversos magatzems municipals fins que van
ser oblidats. Malgrat que sanaven malmenant,
no es van llenar i el 1982 van ser redescoberts
i portats a les golfes de la masia Can Miravitges,
juntament amb set nans, tamb deteriorats. Sen
conservaven els caps i les mans en molt mal estat, menjats per les rates i carregats de pols. Dos
anys desprs, lAjuntament decidia restaurar-los
i va encomanar la feina al taller El Drac Petit.
Desprs de la seva restauraci, lAnastasi i la Maria
es van reestrenar per les festes de maig de 1985, i
127
de valent, els van deixar en un estat que inicialment

semblava de difcil recuperaci. Es van salvar el cap
i les mans de la geganta, i tamb parts del cap i de
les mans del gegant. De la nova i delicada restauraci i reconstrucci tamb sen va fer crrec El Drac
Petit. La segona reestrena va ser un any desprs, per
les Festes de Maig de 1987. Des de llavors han estat
presents sense interrupci a les dues festes majors
de Badalona: al maig, per Sant Anastasi, i a lagost,
per Santa Maria. Lany 2000 durant la Nit de Sant
Anastasi, van estrenar nou vestuari, inspirat en el
que duien a principi del segle xx.
Reestrena dels gegants vells de Badalona desprs de la seva

restauraci, l11 de maig de 1985. G. Vera. Collecci Jan Grau
van recuperar les indumentries de lestil que portaven a linici del segle xx, inspirades en les primeres fotografies que sen conserven: ell, abillat com
un conseller de Barcelona, i ella, com una rica pubilla mudada, destil noucentista. Tamb sels van
imposar els noms dAnastasi i de Maria, que sn
els dels patrons de Badalona.
La nova vida iniciada va ser curta i accidentada. Un
any desprs de lestrena, per la Festa Major de maig
de 1986, es va declarar un incendi a les dependncies on els havien desat. El foc i la mateixa aigua que
shi va abocar per poder-lo apagar els van perjudicar
128
La Colla de Geganters de Badalona s coneguda

per la seva tcnica de ball i tenen ms de trenta
coreografies diferents. Entre els balls que executen
lAnastasi i la Maria, a part dels de conjunt, com el
Ball de cort, el Vals de novenans o el Niu dligues,
que sn balls executats per vuit o deu gegants, hi
ha el Valset de Badalona, la pea emblemtica dels
gegants badalonins, el Ball de Santa Maria, que es
balla dins de lesglsia, i lhavanera La Coqueta. Finalment, el 2008 van estrenar el ball del 150 aniversari.
Actualment, els gegants noms surten per la Festa Major de Sant Anastasi, al maig, i per la Festa
Major de Santa Maria, a lagost, en la qual, des del
1990, ballen dins de lesglsia en ple ofici solemne.
Tamb surten en ocasions excepcionals, com les
trobades de gegants centenaris.
LAnastasi i la Maria
a Cardona amb motiu
del centenari dels gegants
del barri de la Fira.
129
Barcelona, GEGANTS DEL PI

Gegant
Nom: Mustaf
Pes: 100 kg
Alria: 480 cm
Lloc: Olot
Material: fusta
Geganta
Nom: Elisenda
Pes: 95 kg
Alria: 470 cm
Lloc: Olot
Material: fusta
El primer document que parla dun gegant del Pi

s de lany 1601, lesment el trobem en el Dietari
del Consell barcelon, en el qual consta la participaci dun gegant fet de cartr que va participar
en la process organitzada per la parrquia del Pi,
amb motiu de la canonitzaci de Sant Raimon de
Penyafort. La cita s doblement interessant, perqu a ms desmentar aquest primer gegant del Pi,
ens indica tamb que era fet de cartr, de manera
que aquesta s la primera referncia a un gegant
fet daquest material.
130
Els busts dels gegants grans del Pi exposats amb motiu de la

seva recuperaci. Pere Catal i Roca. 1959. Arxiu Amics dels
Gegants del Pi
Malgrat que amb anterioritat al 1772 consten diverses dades de gegants a la parrquia del Pi de
Barcelona, la primera vegada que surt esmentada
una geganta s aquest any. En el llibre de comptes
de lObreria de la parrquia del Pi consta, al mes
de juny, una partida per once pams de tafet ab
aigues per los brasos de la gegantesa grossa r.b.
714. Per lo paper dagulles per los gegants r.b. 116.
Per los trajos dels gegants r.b. 155. Per la mena de
material que surt detallat en la relaci de despeses,
sembla que ms aviat es refereix a una reforma a
fons del vestuari i, per tant, podem suposar que les
dues parelles de gegants ja existien. En el mateix
llibre de comptes hi sn relacionades unes altres
despeses el 1780, el mateix any que per una Reial
cdula de Carles III, es va prohibir lassistncia dels
gegants a les processons de Corpus. Es desconeix si
malgrat la prohibici van sortir en altres celebracions prpies de la parrquia del Pi fins a lany 1798,
en qu es va aixecar la prohibici.
Lany 1807 es van fer les festes solemnes per la beatificaci de sant Josep Oriol, per les quals es van
editar una auca i un full de rengle molt detallats,
on surten representats els gegants del Pi juntament amb els de Santa Maria del Mar, els de Sant
Cugat del Rec i els de la Ciutat. Per les dues publicacions ens podem fer una idea de laspecte que tenien. Ella anava segons la moda de lpoca i ell tenia laspecte dun guerrer de tall clssic, amb casc,
adarga i una maa a lespatlla. Existeix, per, una
imatge encara ms antiga del gegant representada
en una rajola del segle xviii, en la qual va vestit
amb indumentria del moment, per tamb porta
un escut i una maa.
Tornant al llibre de comptes del Pi, consten ressenyades diverses restauracions fetes els anys 1800,
1858, 1859 i 1860. Aquesta darrera anotaci del
1860 s molt detallada i completa, informaci que
ens permet suposar que van deixar els gegants en
perfecte estat, per en canvi no hi consta cap referncia posterior. Entre els anys 1870 i 1874 no es va
fer la process de Corpus a la parrquia del Pi i en
el llibre de comptes consta que els gegants que van
concrrer a la process de Corpus del 1875 van ser
els de Santa Maria del Mar.
La cita de 1860 s la darrera que parla dels gegants
i a partir daqu es van oblidar a les dependncies
parroquials, i es van donar per perduts, venuts o
desapareguts. Loblit va ser tan gran que lany 1934
Joan Amades apunta en els seu llibre Gegants, nans
i altres entremesos que van ser venuts a Berga, i els
relaciona amb els actuals gegants nous o grossos.
El 21 de juliol de 1936, en els aldarulls inicials de la

Guerra Civil, van calar foc a lesglsia del Pi i la gent
dels serveis de lArxiu Histric de la Ciutat van entrar a larxiu per salvar la documentaci, de la qual
van aconseguir recuperar la major part. Entre altres coses que van salvar de les flames hi havia els
quatre gegants. Acompanyant els documents de
larxiu del Pi, els gegants primer van anar a parar
al convent de lEsperana, al carrer de la Palma de
Sant Just, i desprs al de Pedralbes, fins que acabada la guerra, gegants i papers van tornar a lesglsia
del Pi, per quedar desats en un armari al peu del
campanar.
Lany 1951, quan Francesc Almez els va retrobar
grcies a les indicacions de gent de la parrquia, ja
va proposar de restaurar-los i un any desprs, Llus
Albert va tornar a fer una crida en un text publicat
al programa de les festes de la Merc, organitzades per lAssociaci de Vens del carrer Petritxol.
La iniciativa no va fructificar fins al 1959, quan es
va crear una comissi formada per vens i entitats,
que va engegar el projecte amb una subscripci popular. La tasca de restauraci va ser encomanada al
solson Manuel Casserras (1929-1996), a partir dels
projectes dibuixats per Evarist Mora (1904-1987).
Els caps de fusta eren plens de draps i de suro, a
ms destar clivellats de gavarrots a la mandbula,
senyal inequvoc que el gegant havia dut barba.
El 12 de juny de 1960, desprs de gaireb un segle
dinactivitat, van tornar a ballar en el marc duna
festa que va aplegar un bon nombre de grups de
cultura popular. Com que al barri no hi havia ge131
En Mustaf i lElisenda,
originals, durant el 50
aniversari de la recuperaci
dels gegants del Pi. Llus
Ardvol i Juli. 2010
132
ganters preparats per fer-los ballar, sen van fer crrec geganters vinguts de Solsona.
A partir daquell moment, els gegants del Pi van
participar en les festes barcelonines al costat dels
gegants de la Ciutat. En aquells moments els geganters van sorgir de la parrquia i durant molts
anys, la colla es nodria principalment del grup de
joves del Pi. Els gegants estaven tutelats pel Patronat dels Gegants del Pi, entitat que esdevindria
lAssociaci dAmics dels Gegants del Pi, que s la
que actualment sencarrega de vetllar pel patrimoni festiu del Pi.
Lany 1985 es va celebrar una festa per commemorar els 25 anys de la seva recuperaci. Apadrinats
pels gegants de la Ciutat, van ser batejats amb els
noms de Mustaf, nom imposat pel seu aspecte
sarra, i Elisenda, en honor a la reina Elisenda de
Montcada, fundadora del monestir de Pedralbes,
lloc on els gegants del Pi es van preservar durant
la Guerra Civil.
El 1986 es va estrenar una cpia del gegant del Pi
i un any desprs sestrenava la cpia de la geganta;
des de llavors, els gegants originals noms surten
excepcionalment per a exposicions. El 12 de juny
de lany 2010, amb motiu del 50 aniversari de la
seva recuperaci, la parella original fou restaurada. Des del 2011, per, els gegants i els gegantons
originals surten a ballar cada any per al preg de
les festes de Sant Josep Oriol del barri del Pi. Tant
els gegants grossos com els gegantons, durant la
resta de lany es poden veure exposats en una vitrina dins la baslica.
133
BARCELONA, Gegantons del Pi

Gegant
Nom: Oriol
Pes: 30 kg
Alria: 280 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: 1858
Material: fusta
Geganta
Nom: Laia
Pes: 30 kg
Alria: 280 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: 1858
Material: fusta
Les dades que hi ha dels gegantons del Pi sovint

es barregen amb les que es refereixen a la parella
gran i, de fet, des del 1772, gaireb comparteixen
la mateixa histria. En aquell any, en una anotaci
al llibre de comptes de lObreria del Pi, sespecifica
una despesa per materials destinats a la geganta
grossa, fet que ens indica que nhi havia una altra
de petita.
Els gegantons del Pi van tenir un protagonisme
especial en lacabament de la prohibici que els
gegants participessin al Corpus. El 1780 una Re134
ial cdula de Carles III va prohibir la participaci

dels gegants a les processons. La gent els trobava a
faltar i pel carnaval del 1798, els gegantons del Pi
van anar fins al Teatre de la Rambla, lactual Teatre Principal, on se celebrava un sarau carnavalesc,
per tal de lliurar un manifest al capit general del
Principat, el duc Agust de Lancaster. En el document es demanava que saixequs la prohibici i
que els gegants poguessin sortir una altra vegada
per Corpus. Sembla que la faccia dels gegantons
li va fer grcia a Lancaster o que la prohibici era
excessiva, el cas s que per Corpus daquell mateix
any, els gegants van ser presents una altra vegada
en les processons.
En el Calaix de Sastre (1768-1819), de Rafael dAmat
i de Cortada, bar de Mald (1746-1819), hi surten
esmentats molt sovint els gegants i els gegantons
del Pi; de fet, ell vivia davant mateix de lesglsia i
estava molt vinculat a la parrquia, per aix estava
al corrent de tot el que concernia els gegants. Amb
el seu peculiar estil literari, no escatimava elogis
per a les figures, especialment per als gegantons,
que, segons ell, anaven vestits de currutacos s a
dir, anaven ben mudats i elegants, i de vegades
fins sembla enamorat de la gegantona, a la qual
anomena gavatxona. En aquella poca els gegantons sembla que es prodigaven en tota mena de
festes, fins i tot particulars. El mateix bar de Mald ens en dna notcia quan diu que els gegantons
del Pi ballaven al so de flabiol i cornamusa dins
dels salons del seu ve Gaiet Matas, un currutaco dels fins. El seu aspecte corresponia a la moda
benestant del moment, com queda pals en lauca
Estat de conservaci en qu es van trobar els busts i braos dels gegants petits del Pi. Pere Catal i Roca. 1959.
Arxiu Amics dels Gegants del Pi
publicada el 1807, amb motiu de la process per la

beatificaci de sant Josep Oriol, on surten acompanyats dun sonador de sac de gemecs.
podem suposar que si es van prodigar tant a inicis

del segle xviii s normal que fcilment es deterioressin.
En el Diario de Barcelona del 4 de juny de 1858 hi

trobem la possible data destrena dels gegantons
del Pi actuals. La notcia diu: Han salido a pasear
las calles la nueva pareja de gigantones de la Parroquia del Pino. Los bustos son bastante buenos y
los trajes de gusto, aunque poco lucido el del sexo
feo, que viste de hngaro. Ella lleva un elegante
traje a la antigua, muy parecido al que usava la
seora Peruzzi en la Traviata. La notcia del diari
ens assabenta que sestrenen uns gegantons nous,
Com va passar amb els gegants grossos, els gegantons del Pi van deixar de sortir al carrer el 1874 i
la seva histria corre parallela fins a la seva recuperaci el 1960. Per la restauraci, Evarist Mora
(1904-1987) possiblement va voler que tinguessin
el mateix aspecte que a la primera meitat del segle xix i segurament va fer el disseny inspirant-se
en laspecte que tenien en la vinyeta de lauca de
la beatificaci de sant Josep Oriol de 1807, perqu
la indumentria shi assembla considerablement.
135
La restauraci de les quatre figures va anar a crrec

de Manuel Casserras; del vestuari sen va encarregar la Casa Llorens; de les perruques, la perruqueria teatral Damaret; lobrador Creaciones Rosamar
va fer les joies; els barrets els van fer a la botiga
Castaer, i la Casa Gmez va oferir el bast del gegant.
Lany 1985 van ser batejats, apadrinats per la parella de la plaa Nova. Ell va rebre el nom dOriol en
honor de sant Josep Oriol, patr del barri del Pi, i
ella el dEullia, en honor de la copatrona de la ciutat de Barcelona i, alhora, patrona de Ciutat Vella.
Ben aviat la veu popular la va rebatejar com a Laia.
Lany 1997 es va fer una cpia daquestes figures i
lany 1999 van estrenar vestuari nou, per aquest
cop inspirant en laspecte que tenien el 1858, quan
ell anava doficial hongars i ella de protagonista
de La Traviata. El 2010 van ser restaurats de nou a
Solsona i van recuperar la imatge de burgesos benestants que lluen a inicis del segle xix.
Tant els gegants com els gegantons del Pi shan
prodigat per festes de tot el pas, per tamb a
Frana, Itlia i el Jap. Tamb els quatre gegants
van participar a la cerimnia inaugural dels Mundials de Futbol de 1982, que es va fer a Barcelona,
al Camp Nou.
Des que sen van fer les cpies, els gegantons i els
gegants originals es guarden exposats en unes vitrines en latri de la baslica del Pi, noms surten
un cop lany al carrer, per ballar en el preg de les
festes de Sant Josep Oriol. Les cpies dels quatre
136
gegants sn a lexposici permanent de la Casa

dels Entremesos de Barcelona.
Els gegants petits del Pi ballen el Ball dels gegants
del Pi, que es basa en la popular melodia. El ball va
ser coreografiat per Xavier Lpez, que, de fet, va
fer dues creacions diferents, perqu pot ser ballat
per una parella o per totes dues alhora, en el que es
coneix com a ball de famlia.
LOriol i la Laia a la plaa

Font i Cuss de Badalona
durant el 150 aniversari dels
gegants de Badalona. Llus
Ardvol i Juli. 2009
137
BARCELONA, Casa de Caritat, gegants

vells, gegants del Carnestoltes
Gegant
Nom: Rodanx
Pes: 50 kg
Alria: 333 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1859
Geganta
Nom: Rodanxona
Pes: 50 kg
Alria: 297 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1859
La primera notcia dels gegants que avui es coneixen com a gegants vells de la Casa de Caritat o del
carnaval apareix lany 1859, en la cercavila que organitz la Societat del Born per celebrar larribo del
Carnestoltes. La imatge dels gegants en cercavila
ens arriba mitjanant la revista francesa LIllustration, i hi apareixen juntament amb tot de persones
disfressades i davant la carrossa del rei i la reina de
carnaval. No sen coneix lany exacte de creaci ni
lartes que va modelar-los, i noms trobem una
nota apareguda en una publicaci del 1861, que
138
Els gegants van participar en el Concurs de Gegants, Nanos

i Monstros Tpichs, lany 1902. Autor desconegut. Fons Joan
Amades. DGCPAAC
indica nuestra felicitacin al apreciable artista en

cera D. Jos Malagarriga, cuya habilidad se deben el Monarca de la farandula, su familia y los gigantes payeses, por su generosa espontaneidad en
secundar los deseos bullangueros, que en podria
indicar lautor. No obstant aix, aquesta referncia s molt vaga i no prov de cap font oficial, de
manera que no permet definir amb exactitud lautoria de les peces. Aquestes figures, dos gegants ro-
Els gegants amb els nans, els heralds i les trampes a la Festa Major de Grcia.
Autor desconegut. 1924. Fons Joan Amades. DGCPAAC
danxons vestits de pagesos (de manera irnica, en

contraposici als gegants nobles de lAjuntament
que sortien en les festes oficials), continuaren participant en les rues de carnaval organitzades per
la Societat del Born durant quinze anys, fins a la
seva dissoluci, el 1872. Desprs daquest fet, els
membres de la societat es repartiren els bns que
en quedaren, i les peces de la imatgeria (entre les
quals hi havia la parella de gegants i una comparsa
de capgrossos, la primera que es coneix a la ciutat
de Barcelona) anaren a parar a mans del litgraf
Joan Riera, que les continu cedint a diverses entitats per a les festes i celebracions prpies. Desprs de la seva mort, lany 1891, els seus hereus van
decidir cedir aquestes figures a la Casa de Caritat,
per a la distracci dels nens orfes. En aquesta nova
residncia, la seva funci va canviar radicalment:

de presidir la rua de Carnaval, van passar a presidir
la process de Corpus Christi i tota mena de celebracions i processons religioses en qu participava
lentitat.
Lany 1902, per exemple, la parella va participar al
Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Tpichs
de la ciutat. Amb aquest ritme dactuacions van
continuar sortint fins a lany 1918, en qu, a causa
del seu estat de conservaci ms aviat precari, van
ser desats als magatzems de la instituci i van ser
substituts per una parella nova.
No fou fins a lany 1986 que van ser retrobats i la
Diputaci de Barcelona decid recuperar aquestes
figures de loblit en qu havien caigut, tasca que
139
Gegants i Bestiari de Ciutat Vella per fer-se crrec

del seu manteniment i les seves actuacions, la qual
cosa els permet, finalment, tornar a la seva funci inicial de presidir la rua de carnestoltes, acte
del qual encara avui sn protagonistes i en el qual
ballen la seva dansa, amb msica de Daniel Carbonell i estrenada el 2009. Lany 2002 els gegants van
ser restaurats, a crrec de Xavier Jansana, i vestits
de nou, tot mantenint el tipus dindumentria,
per recuperant la seva imatge ms carnavalesca,
amb colors ms vius.
En Rodanx i la Rodanxona han estat presents en
diverses trobades de gegants centenaris, com ara
els 400 anys del gegant del Pi o els 150 anys dels
gegants de Badalona. La parella es pot veure en
exposici permanentment al Palau de la Virreina,
juntament amb la Laia, lliga i els gegants de la
Ciutat.
En Rodanx i la Rodanxona a Badalona lany 2009, en motiu
dels 150 aniversari dels gegants locals. 2009 Gerard Pic i
Vias
va encomanar-se al veter artista Domnec Umbert. Umbert els restaur a fons i els fu crixer 10
centmetres i, posteriorment, foren cedits al Museu del Txtil de Terrassa, on van restar exposats.
Els gegants sn coneguts amb el nom de Rodanx
i Rodanxona.
Lany 1997, la parella recuper la vida pblica arran de la participaci a la trobada de gegants centenaris de Sitges. A partir daquell moment, foren
cedits a lInstitut de Cultura de Barcelona, que establ un conveni amb la Coordinadora de Colles de
140
BARCELONA, Casa de Caritat,

gegants nous, gegants del Corpus
Gegant
Nom: Hereu
Pes: 50 kg
Alria: 350 cm
Constructor: Emili Ferrer i Espel
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1919
Geganta
Nom: Borda
Pes: 50 kg
Alria: 310 cm
Constructor: Emili Ferrer i Espel
Lloc: Barcelona
Els gegants de la Casa de Caritat de Barcelona, lany 1929.

Arxiu Mas. Fons Joan Amades. DGCPAAC
Any destrena: 1919

Lany 1918, la Diputaci Provincial de Barcelona,

instituci a la qual pertanyia la Casa de Caritat de
Barcelona, va decidir retirar els seus antics gegants,
que es trobaven en un estat fora delicat, i fer-ne
construir uns de nous per participar en lloc seu a la
process de Corpus de lentitat i a la resta de festes
en qu prenien part. La tasca va encomanar-se a
lescengraf Emili Ferrer i Espel, que va crear les
peces a imatge duna parella de barcelonins, inspirats en les parelles destil romntic del segle xix,
per b que tamb s possible que el modelatge es
dugus a terme als tallers de Lambert Escaler, a

partir dels dissenys de Ferrer.
A partir daquell moment, els gegants passaren a
ser els representants de lentitat en festes i celebracions religioses i laiques: participaven en les
processons de Corpus i de diverses parrquies barcelonines, en les cavalcades folklriques de la Merc que es van comenar a organitzar en poca de
postguerra, als Tres Tombs de Sant Antoni... Fins i
tot, lany 1950 la parella, va participar al Concurso
Provincial de Gigantes de Terrassa en representaci de Barcelona.
141
Tot amb tot, el 1964 caigueren en dess i van ser

desats a les Llars Mundet, juntament amb els seus
predecessors. Hi restaren gaireb vint anys, fins
que, finalment, lany 1986 la Diputaci de Barcelona recuper i fu restaurar les dues parelles al
constructor de gegants Domnec Umbert. Els gegants sn anomenats Hereu i Borda.
Des daleshores, la parella de gegants nous de la
Casa de Caritat ha recuperat la seva activitat pblica, i la seva participaci a les festes de la ciutat i
a les processons de Corpus. Lany 2005 van ser restaurats i vestits de nou per Josep Manel Casserras,
de Solsona; com a curiositat, en aquest moment els
gegants van comenar a lluir uns ciris a les mans,
que fan referncia a les antigues processons de
Corpus. La parella disposa dun ball propi, el Ball
dels gegants del Corpus de Barcelona, amb msica
dEnric Montsant i coreografia de Montserrat Garrich, que es balla el diumenge desprs del dijous,
festivitat del Corpus Christi, a les set del vespre a
la plaa de Sant Jaume i com a inici de la process
festiva de Corpus.
Amb gaireb cent anys a les espatlles, lHereu i la
Borda continuen ballant per Barcelona per les festes de la Merc i per Santa Eullia, i es poden veure
a la Casa dels Entremesos, juntament amb la resta
de la imatgeria de Ciutat Vella.
142
LHereu i la Borda a Manresa, lany 1951, amb motiu de

lestrena de la geganta Pubilla. Andreu Vendrell Pmies.
LHereu i la Borda a Molins de

Rei. Llus Ardvol i Juli. 2008
143
BARCELONA, Plaa Nova

Gegant
Nom: Roc
Pes: 42,6 kg
Alria: 305 cm
Constructor: atribut a Toribi Sala, El Arte Cristiano
Lloc: Olot
Any destrena: 1906
Material: pasta de sants
Geganta
Nom: Laieta
Pes: 31,8 kg
Alria: 295 cm
Constructor: atribuda a Toribi Sala, El Arte Cristiano
Lloc: Olot
Any destrena: 1906
Des del 14 dagost de 1906 i anys desprs de comptar amb la presncia de gegants llogats les festes
de Sant Roc de la plaa Nova de Barcelona, amb
ms de quatre-cents anys dhistria, disposen
duns gegants propis construts al taller El Arte
Cristiano dOlot i atributs a Toribi Sala.
Aquell mateix dia tamb es van estrenar dos capgrossos per acompanyar-los, el Tano i el Beco
noms que recordaven dos personatges del barri,
als quals lany segent sen nhi va afegir un altre, el
Cu-cut, creat a imatge del protagonista del setma144
nari del mateix nom. Malauradament cap dels tres

capgrossos no sha conservat.
Des de la seva estrena i fins al 1936, els gegants de
Sant Roc de la plaa Nova van ballar acompanyats
de la msica del conegut flabiolaire Pau Orp, el
Mataporcs, de Sant Lloren dHortons. Mentre va
durar la Guerra Civil espanyola va ser lnica poca
en qu no van actuar, per el mateix 1939 ja van
tornar a sortir a les festes de Sant Roc. En aquesta
ocasi van ballar al so del flabiol de Ramon Pauls,
lAvi, que els acompanyaria fins ben entrat els anys
seixanta.
Durant quaranta anys, del 1952 al 1992, els gegants
plaanovins van participar ininterrompudament a
les festes de la Merc de la ciutat de Barcelona.
Lany 1955, en ocasi de la commemoraci dels
600 anys de la plaa Nova, van estrenar vestits
nous dissenyats pel pintor Antoni de Pdua Rigau
amb els quals van perdre lambigua imatge grecoromana per esdevenir, clarament, uns romans de
la Barcelona del segle iv i tamb es va aprofitar
per fer-los crixer, ats que es tenia la sensaci que
eren uns gegants petits. Van mantenir aquests vestits fins a finals dels anys seixanta, quan diferents
vens del barri van dissenyar-ne uns de nous que
van ser confeccionats per la barcelonina Sastreria
Teatral Llorens.
Ats que no tenien nom, el 15 dagost de 1982 es
va decidir batejar-los com a Roc i Eullia, malgrat
que a la geganta se la sol conixer com a Laieta.
Els seus padrins van ser, per una banda, els gegants
del Pi i, per laltra, la cantant Nria Feliu, que en

lespectacle que va representar aquell any en el
qual la parella va participar va dedicar una can
al gegant Roc.
La participaci a finals dagost daquell mateix any
a la Trobada Internacional de Gegants de Matadepera va representar per als gegants de la plaa
Nova comenar a fer sortides arreu del pas.
Una cercavila dels gegants del Pi i del Roc i la Laieta pel barri Gtic de la ciutat de Barcelona el 12
de febrer diada de Santa Eullia de 1983 va significar linici de la recuperaci de les festes de la
capital catalana en honor a la santa.
Aquest any lescultor barcelon Xavier Jansana va
reparar els cops i les rascades que tenia la parella,
fruit de la seva considerable activitat, aix com el
bigoti del Roc. Tamb es va crear el grup Grallers
La Pessigolla, fundat conjuntament amb lEsbart
Catal de Dansaires, que va recuperar velles partitures per ser ballades pels gegants.
Lartes Domnec Umbert els va restaurar, a fons,
el 1985: al Roc li va construir un cos que va donar-li
millors proporcions i a la Laieta li va reforar la diadema, que pel fet de ser part de lescultura patia
molt. Tamb va restaurar les mans i els braos, que
van deixar de ser articulats. El canvi va ser complet
amb la confecci de vestits nous a El Ingenio que
recuperaven el disseny de 1955, que van lluir per
primera vegada al bateig dels gegants i gegantons
del Pi, en qu van fer de padrins de la parella petita.
Per les festes de Sant Roc de 1986 es va decidir recuperar el capgrs Cu-cut, aquesta vegada, per,
en forma de nan. Domnec Umbert va ser lencarregat de construir-lo. A partir de llavors sempre ha
acompanyat el Roc i la Laieta.
De les moltes sortides que ha fet la parella cal destacar la que van fer labril del 1987 al Jap, la ms
llunyana, per participar en un programa de divulgaci de la festivitat de Sant Jordi que els va permetre actuar a diferents ciutats del pas asitic.
Desprs de lactivitat intensa dels gegants duta a
terme durant els darrers anys, el 1992 es va decidir
construir una nova parella per preservar loriginal.
Els nous gegants sn una reproducci a escala dels
antics i recuperen part dels detalls de les figures
originals del 1906, com la porra del gegant o la diadema de la geganta, de metall daurat amb pedreries, que shavien perdut al llarg dels anys.
Aquell mateix any es va aprofitar per reparar les
esquerdes i els cops que tenien les peces, feina de
qu es va ocupar el mestre Manel Casserras i Boix,
que tamb shavia encarregat el 1986 de retocar la
pintura de la Laieta.
A partir daquesta data, el Roc i la Laieta van restringir les seves sortides al Seguici de Sant Roc,
que se celebra el mat de cada 16 dagost, i la Laieta, sense el Roc, a la Process de les Laies, cercavila
noms de gegantes que transcorre pels carrers del
barri Gtic de la ciutat de Barcelona cada 12 de febrer en el marc de les festes de Santa Eullia.
145
Els gegants de Sant Roc de la plaa Nova a la mateixa plaa el

1907 amb el nan Cu-cut i el flabiolaire Pau Orp, el Mataporcs.
Desconegut, Arxiu de lAssociaci de Festes de la Plaa Nova
En ocasi del 90 aniversari de la parella, el 1996,

en el marc de la trobada de gegants de la plaa
Nova que es va celebrar la tarda del 15 dagost, els
quatre gegants, els vells i els nous, van ballar de
manera conjunta la seva dansa prpia: el Ball de
Santa Eullia, una creaci de Carles Mas basada en
una melodia del segle xviii que formava part duna
representaci de la vida de la patrona barcelonina.
Aquest ball a quatre noms es va repetir deu anys
desprs per celebrar el centenari de la parella.
Lany 1999 es va canviar el vestit de la Laieta per un
digual elaborat per Slvia Sintes. Per celebrar el centenari dels gegants es van organitzar diferents actes
durant tot lany 2006, dels quals cal destacar dues
noves versions del Ball de Santa Eullia: una per a
cobla de sardanes, obra de Jordi Len, que els ge-
146
gants van estrenar en ocasi de la diada de Sant Roc,

i una per a cobla de ministrers, a crrec de Jordi Fbregas, que van presentar al Toc dInici de les festes
de la Merc; lexposici de gegants centenaris que es
va fer durant les festes de Santa Eullia, i la sortida
a la ciutat que els va veure nixer, Olot, en el marc
de les Festes del Tura, en les quals van poder dansar
en companyia del gegant i de la gegantessa olotins.
Per tal que els gegants celebressin lefemride en
perfectes condicions, lescultor Josep Manel Casserras i Sol els va fer una intervenci menor per reparar diferents rascades i cops fruit de la seva activitat.
Lany 2013 Snia Berrocal va restaurar el bust del
Roc i les mans de la parella per conservar-ne la policromia.
En Roc i la Laieta a la plaa

Font i Cuss de Badalona
durant el 150 aniversari dels
gegants de Badalona. Llus
Ardvol i Juli. 2009
147
BERGUED
Berga, Gegants Vells

Gegant
Nom: Gegant Vell
Pes: 90,5 kg
Alria: 329 cm
Lloc: Berga
Any destrena: 1866
Geganta
Nom: Geganta Vella
Pes: 93 kg
Primera fotografia documentada dels gegants vells de Berga

a la plaa de Sant Pere, durant la Patum. Autor desconegut.
1868. Arxiu Municipal de Berga
Alria: 319 cm
Lloc: Berga
Any destrena: 1866
La primera referncia que ens parla dun gegant a

la ciutat de Berga s una citaci allada del 1622, i
la poblaci disposa duna parella de gegants com
a mnim den del 1695, que s de quan daten les
notcies ms antigues conservades sobre aquests
alts personatges, per b que aquesta parella devia
estrenar-se entre el 1662 i el 1694. Daquests antics
gegants, en sabem que patiren dues reformes importants, gaireb dues reconstruccions, el 1704 i el
1833, i sembla que foren els mateixos que actuaren
a la Patum fins al 1867.
150
Els gegants vells de la Patum de Berga sintroduren a la representaci lany 1866 per completar la
parella ms antiga de gegants, per en retirar-se
aquests darrers (1867) els acabaren substituint. Es
desconeix qui fou el constructor dels gegants vells
de la Patum, per b que cal suposar que devia ser
algun artista local, i darrerament sha apuntat el
nom de Josep Clerch i Munt (o Josep Clerch i Pich)
com el del possible autor.
La convivncia dels gegants vells amb els gegants
ms antics, per, noms va durar dos anys, i el 1868
aquests darrers deixaren de participar a la festa.
Curiosament, la fotografia ms antiga coneguda de la Patum s daquest 1868. Els gegants ms
antics, segurament els mateixos que es troben documentats al segle xvii, es conservaren uns anys
en un magatzem municipal, fins que quedaren totalment destruts. Tot sembla indicar que aix va
passar durant la Tercera Guerra Carlina. Contrriament al que passa en moltes altres poblacions, els
gegants de Berga no tenen nom i simplement sn
coneguts per la poblaci com els gegants nous i els
gegants vells, atenent criteris estrictament cronolgics. Curiosament, i per aquest motiu, els actuals gegants vells foren coneguts, durant els seus
primers vint-i-cinc anys de vida, com els gegants
nous, ja que la poblaci en recordava uns danteriors. En estrenar-se els actuals gegants nous lany
1891, el poble va canviar-ne la denominaci.
Si b la tradici ha volgut identificar el gegant nou
amb el llegendari cabdill moro Bullafer, segurament pel fet que s ms alt, ms pesat i amb ms
planta, el que s cert s que si algun gegant bergued shagus didentificar amb el capitost musulm aquest seria el gegant vell, pel simple fet que
s ms antic que el gegant nou i perqu la tradici
s anterior a lestrena daquest darrer.
Amb tot, sembla que en estrenar-se els gegants
vells no anaven vestits a la morisca i que el seu vestuari reprodua ms aviat el de nobles medievals.
Devia ser amb el canvi de vestuari del 1876 que
adoptaren aquest tipus dindumentria de carcter musulm, seguint una tradici que shavia ests arreu del pas relacionada amb la victria de les
tropes espanyoles a la Guerra dfrica (1859-1860).
Lany 1927 es confeccionaren uns vestits per als gegants vells que han anat marcant les formes, les
lnies, els dissenys, els colors i els patronatges del
seu vestuari daleshores i fins a lactualitat. Malgrat

tot, alguna vegada en canviar el vestit sha modificat algun dels colors originals. Aix, actualment el
gegant vell porta el vestit groguenc amb una torera
vermella al damunt, un faix i un barret rematat
amb punxa que t la mitja lluna morisca. Per la
seva banda, la geganta vella porta el vestit vermell
amb una torera verda a sobre i un mantell rosat
que li cobreix el cap.
Un altre canvi important que patiren els gegants
vells fou entre 1970 i 1971, quan els substituren els
cossos i els cavallets per uns de nous a causa del
mal estat que presentaven, i mantingueren noms
els caps i les mans originals. Per fer els cossos es
feren plantilles de totes les peces que els formaven
i es reproduren mantenint-ne el pes, la forma i les
mides. Daltra banda, els cavallets, que originriament eren de fusta, es construren de ferro per evitar que es trenquessin tan sovint.
Com a curiositats, cal destacar el fet que quan a
mitjan segle xx es va decidir de posar ulls de vidre
a tots els gegants de la Patum, el gegant vell fou
lnic al qual no se nhi posaren, si b signora per
qu no es va fer aquest canvi. Amb el pas dels anys
les seves faccions morisques shan anat embrunint
considerablement fins a esdevenir gaireb negre,
i el seu bigoti sha anat recargolant notablement.
La geganta, per la seva part, s lnic dels gegants
berguedans que conserva el color blanc de la pell.
Devia ser a mitjan la dcada de 1960 quan el msic
bergued Jaume Sala i Casals, director dels Saletes,
151
lorquestra que interpretava la msica de la Patum,

va compondre el pasdoble El gegant vell, pea que
sinterpreta durant les passades matinals que recullen els administradors de la festa.
En el darrer quart del segle xix, segurament el
1876, en canviar-li el vestit a la geganta vella li van
collocar un volumins mirinyac que la poblaci
va considerar exagerat. Aquest fet va provocar els
comentaris de la gent fins al punt que sadapt una
lletra que hi feia referncia a una partitura tradicional de la festa. Aix, a la pea musical que els
msics interpreten de manera ininterrompuda
entre els tirabols de la plaa de Sant Joan i la plaa
de Sant Pere, la gent va comenar a empeltar-hi el
segent: ella sho pensa que li est b, semblen les
btes del meu celler. Lacceptaci popular devia
ser tan gran que, malgrat que fa prop dun segle
que el mirinyac esmentat fou retirat i que en lactualitat molt poca gent continua cantant la can,
aquesta pea tradicional s coneguda per tothom
com lElla sho pensa.
152
Els gegants vells de Berga estrenant vestuari durant la

Patum de lany 2009. Llus Ardvol i Juli
Berga, Gegants Nous

Gegant
Nom: Gegant Nou; Bullafer
Pes: 111,5 kg
Alria: 384 cm
Constructor: desconegut, adquirit a la casa La Perfeccin
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1891
Geganta
Nom: Geganta Nova
Pes: 99,5 kg
Alria: 356 cm
Constructor: desconegut, adquirida a la casa La Perfeccin
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1891
El 30 de mar de 1891, el Ple Municipal de lAjuntament de Berga va decidir comprar uns gegants
de una altura poco ms o menos como los de
Barcelona, amb la intenci denriquir la festa i el
seu patrimoni. Aquests gegants es compraren a
la casa La Perfeccin de Barcelona i sestrenaren
a la Patum daquell mateix any, on causaren un
gran impacte i una molt bona impressi entre la
poblaci. Ladquisici de la parella represent un
fort dispendi per a les arques municipals, ja que
costaren 1.150 pessetes de lpoca, i el transport de
Els gegants nous de Berga a Barcelona, lany 1902.

El gegant vestia de cabdill musulm, mentre que la geganta
anava abillada seguint la moda femenina del moment.
Autor desconegut. Arxiu Municipal de Berga
Barcelona a Berga de dues figures que sobrepassaven els 4 metres dalria i que sapropaven als
100 quilos de pes, amb els mitjans i les comunicacions de lpoca, fou un bon maldecap.
La seva estrena coincideix amb el que els historiadors han convingut a denominar procs de
potenciaci de la Patum, un procs que es va desenvolupar entre 1887 i 1892 i que va dotar la festa
153
gran de la ciutat de Berga dun carcter modern.

Entre les accions que es dugueren a terme durant
aquest procs hi hagu la introducci de msiques, la restauraci de diverses comparses, la
difusi de la celebraci i la incorporaci de nous
elements festius, entre els quals els gegants nous.
Contrriament al que passa en moltes altres poblacions, els gegants de Berga no tenen nom i
simplement sn coneguts per la poblaci com els
gegants nous i els gegants vells, atenent criteris
estrictament cronolgics.
Originriament, els gegants nous eren blancs de
cara, i el gegant en comptes de dur una porra portava el bra estirat i a la m hi duia un coltell. Fou
lany 1900 quan sen modific el bra i shi afeg
la porra esmentada que continua lluint actualment. Daltra banda, tot sembla indicar que fou
lany 1904 quan aquests gegants foren pintats de
negre. Amb aquesta repintada, la tradici que relacionava la Patum amb les lluites seculars entre
cristians i musulmans es veia reforada, per b
que la causa que ocasion la repintada fou una
caiguda del gegant nou que el va decapitar, motiu
pel qual hagu de ser enviat a Barcelona perqu
fos reparat.
En el moment de la seva estrena aquests gegants
eren ms alts que ara, per a causa del gran balan que tenien i les dificultats per menar-los, els
cavallets foren escurats, segurament a la primera dcada del segle xx, i la seva alria es redu
uns 50 centmetres.
154
La tradici ha identificat el gegant nou amb el cabdill moro Bullafer, suposadament el cap de lexrcit musulm que enva el Bergued al segle viii. A
banda dels dubtes que presenta lexistncia real i
histrica daquesta figura, el que s cert s que si
algun gegant bergued hagus de representar el
personatge esmentat aquest seria el gegant vell,
ja que la tradici s fora anterior a lestrena dels
gegants nous.
Den de la seva estrena, els gegants nous van
canviar el seu vestuari diverses vegades, sense
que aquest acabs tenint cap forma ni patronatge
concrets. Lany 1927, per, tingu lloc un canvi de
vestuari important, tant que marc les formes, els
colors i els dissenys fins avui mateix. Aquell any
sencoman a la reputada Casa Jorba de Manresa
la confecci dels vestits dels quatre gegants de la
Patum, i per poder-los fer senviaren els gegants a
Manresa durant gaireb un any a fi que els sastres
poguessin treballar amb condicions. Un cop acabats, gegants i vestits es tornaren a Berga juntament amb uns quants sastres que els donaren els
darrers retocs. Des daleshores, cada cop que shan
canviat els vestits dels gegants (1957-1958, 1978,
1991 i 2009) aquests shan fet seguint el model de
1927. Aix, el gegant nou duu un vestit groguenc
amb lescut de Berga brodat al pit i capa de vellut
vermell amb caputxa, mentre que la geganta nova
porta un vestit verd i un mantell rosat al cap.
Val a dir que, den de la seva estrena, la geganta
nova duia el cap descobert i cada any era pentinada per una perruquera professional. Amb aquest
una perruquera socupa de pentinar els quatre gegants de la Patum.

Un altre canvi important que patiren els gegants
nous fou entre 1970 i 1971, quan els substituren els
cossos i els cavallets per uns de nous a causa del
mal estat que presentaven, i mantingueren noms
els caps i les mans originals. Per fer els cossos es
feren plantilles de totes les peces que els formaven
i es reproduren mantenint-ne el pes, la forma i les
mides. Daltra banda, els cavallets, que originriament eren de fusta, es construren de ferro per evitar que es trenquessin tan sovint.
El 26 de maig de lany 1991, amb motiu del primer
centenari dels gegants nous, aquests foren pujats a
peu, des de Berga, fins al santuari de Nostra Senyora de Queralt, i un cop all ballaren tres vegades, a
linterior de lesglsia, davant la Mare de Du.
Els gegants nous de Berga estrenant vestits durant la Patum

de lany 2009. Llus Ardvol i Juli
acte, la perruquera marcava la moda de lany, i aix

les joves berguedanes esperaven veure sortir la geganta per saber com shavien de pentinar aquella
temporada. Aquest procs va acabar lany 1927,
quan, en canviar el vestuari dels gegants, a la geganta nova se li va collocar un mantell que li tapava gran part del pentinat. El costum, per, ha
perdurat fins a lactualitat, i encara avui, cada any
155
CERDANYA
Puigcerd
Gegant
Nom: Gegant
Pes: 15 kg
Alria: 90 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1914-1928
La primera referncia de gegants a Puigcerd data

de 1833, on est documentat que una parella de
gegants va participar a la desfilada de les festes
celebrada en honor del jurament de la reina M.
Isabel. Ms endavant tornem a trobar documentats els gegants, aquest cop al Costumari Catal
de Joan Amades. Els gegants apareixen dibuixats
i datats de lany 1914. Shi pot veure una parella de
gegants ricament vestida amb un aspecte burgs i
endiumenjat. Grcies a una fotografia recollida per
Joan Amades, datada de lany 1928, podem veure
laspecte de les figures. Els gegants no tenien res a
veure amb els dibuixos del Costumari Catal, presentaven un aspecte molt ms auster i els bustos
eren molt diferents. s molt probable que els gegants haguessin estat reformats o que els haguessin canviat els bustos per uns de nous.
Els caps possiblement van ser comprats a El Ingenio, a Barcelona, ja que la parella tenia uns germans bessons, els gegants del carrer de Viserta de
Monistrol de Montserrat, adquirits a la mateixa
158
casa. Un cop passada la Guerra Civil, els gegants,

per ordre del consistori, sn vestits de nou i amb el
temps es restauren, sen canvien braos i cossos,
i sels afegeixen unes perruques de cartr pedra.
Malauradament, a principis dels anys vuitanta, els
gegants es trobaven en tan mal estat que era impossible restaurar-los. Aix oblig lAjuntament a
adquirir una nova parella. Lany 1984, feren la seva
darrera sortida.
Actualment noms es conserven el bust i les mans
del gegant en un estat molt descuidat i llastims,
guardats en dependncies municipals. Es desconeix qu sen va fer de la geganta. Lany 2014, amb
motiu del centenari dels seus germans bessons, els
gegants de Viserta de Monistrol de Montserrat, el
bust i les mans del gegant van ser exposats all en
una exposici que recollia els cent anys de la parella.
Imatge indita dels gegants de Puigcerd lany 1923.

Autor desconegut. 1928. Arxiu Joan Amades DGCPAAC
Estat de conservaci del bust del gegant de Puigcerd.

Estat de conservaci del bust del gegant de Puigcerd.

Jordi Miralles Jonch. 2013 Arxiu Ferragut
Detall de lestat de conservaci

dambdues mans
159
CONCA DE BARBER
Montblanc
Gegant
Nom: Gegant
Pes: 82 kg
Alria: 325 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1864
Geganta
Nom: Geganta
Pes: 80 kg
Alria: 308 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1864
El 8 de mar de 1864, lAjuntament de Montblanc

va decidir encarregar una parella de gegants per a
la vila, de manera que poguessin participar a les
festes i celebracions en qu prenia part el consistori. Per fer-ho, es va contactar amb una casa de
Barcelona (probablement el reputat taller El Ingenio). Dacord amb el contracte que establiren, els
gegants havien de tenir un aire noble, propi dels
senyors de la vila; el gegant, a la m esquerra, hi
havia de dur la carta de poblaci de Montblanc,
atorgada pel comte rei Alfons I el 1163, i lndex
de la m dreta havia dapuntar al terra, en senyal
162
Els gegants de Montblanc a principis del segle xx.

Autor desconegut. [1900]. Fons Joan Amades. DGCPAAC
de propietat; a ms, duria una vesta talar, una espasa romana cenyida a la cintura i una imprpia
corona ducal. La geganta havia de ser de singular
bellesa, com totes les dames de la seva categoria,
shi especificava. No es t cap document oficial del
moment exacte de lestrena dels gegants, tot i que
s possible que ja es presentessin dos mesos ms
tard, per les festes de Sant Maties de Montblanc,
si tenim en compte els comentaris que apareixen
al Diario de Tarragona, al maig de 1864, que anuncien les properes festes de la vila ducal del 8 i 9 de
maig: A ms de las suntuosas funciones de iglesia,
i tot, van quedar classificats en segona posici en

el concurs organitzat pel setmanari En Patufet a
les darreries dels anys vint per premiar els gegants
ms vistosos de Catalunya), primer acompanyats
al ritme dun flabiol i, posteriorment, a partir dels
anys vint, amb una banda de msica, amb la qual
shan fet seves tonades de pasdobles com ara lAmparito Roca o La Carrascosa. Els gegants mantingueren el ritme dactivitat fins a lany 1992, quan, a
causa del seu estat delicat, sen van fer unes rpliques exactes i ms lleugeres, de fibra de vidre, per
poder reservar les peces antigues per a les ocasions
ms especials dins del calendari local.
Els gegants de Montblanc durant les Festes de la Serra

del 2010. Joan Miquel Oll Alba
recorrern por primera vez nuestras calles unos

gigantes que el Ayuntamiento ha mandado construir en Barcelona y que segun se dice son de esquisito gusto. Fos com fos, no es t documentada
la primera sortida de la parella fins a lany segent,
el 1865, en la primera crnica que es t de la participaci dels gegants a les festes montblanquines.
Pel mateix diari sabem que el 1876, poc ms de
deu anys desprs, ja van estrenar vestits nous, aix
com per Corpus del 1896. Les peces, que costaren
1.500 pessetes, es van convertir en lelement ms
caracterstic de les festes locals (els gegants, fins
Els gegants de Montblanc lluint els vestits vells en motiu del

seu 150 aniversari lany 2014. Llus Ardvol i Juli
163
GARRAF
Sitges
Gegant
Nom: Bartomeu
Pes: 112 Kg
Alria: 455 cm
Constructor: Eusebi Vidal
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1897
Geganta
Nom: Montserrat
Pes: 99 Kg
Alria: 450 cm
Constructor: Eusebi Vidal
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1897
Els primers gegants prpiament sitgetans van ser

construts lany 1840 per Joan Querol i Cabanyes,
ajudat pel seu germ Joaquim; eren daspecte morisc, inspirats en una parella de colons que feien de
masovers duna masia propietat del primer, i sortiren pel Corpus daquell mateix any. Se sap que per
fer la testa de la geganta es va prendre com a model
una pagesa del Mas Nou de Jafre.
A lArxiu Histric de Sitges es conserva una carta, amb data de 26 dabril de 1851, de Josep Antoni
Querol adreada al seu fill Joan, en la qual descriu
166
Durant la II Repblica, en Bartomeu va substituir la corona

per un mocador al cap. Autor desconegut. [1931-1936].
Collecci Jordi Miralles i Jonch
les robes que llua la parella, aix com els colors i

les despeses que gener la construcci.
Cal fer un breu parntesi per parlar dels anomenats Gegants del Retiro, sorgits durant la Festa
Major del 1877, fruit de la rivalitat entre dues de les
entitats sitgetanes ms emblemtiques: el Casino
Prado Suburense i la Societat El Retiro. Aquesta
ltima organitz aquell any una festa major paral
lela, de la qual hem de destacar, com a fet extraordinari, que els socis Joan Blanch, Josep Su i
Josep Soler van construir una parella de gegants; a
ms, hom va llogar la Mulassa de Vilanova i el Drac

de Vilafranca. Tamb hem de destacar que aquests
Gegants del Retiro van encapalar les rues de Carnaval liderades per aquesta entitat en anys posteriors i tot sembla indicar que la seva indumentria
devia ser pagesa pel que fa al gegant, mentre que la
seva companya vestia a lestil dAdriana Angot, una
dama popular que tingu protagonisme durant la
Revoluci Francesa.
Lany 1889, aquells gegants Moros dels germans
Querol estrenaren nova indumentria, mentre
que a partir del 1897 ja van compartir protagonisme amb uns nous gegants, els gegants Reis,
inaugurats el 23 dagost daquest any. Els artfexs
daquests ltims foren Eusebi Vidal (construcci i
atrezzo), Joan Marsal i Brunet (treball de la fusta),
Santaliestra (vestuari), Sala (ornamentaci), Escals (collaborador) i Llus Labarta i Gran (figurinista dissenyador). La construcci de la parella es
fu al taller El Ingenio, de Barcelona; les robes es
compraren a can Baldomero Sellars, i els brodats
es van fer a Casa Sol.
El gegant representa Jaume I, i la seva companya,
una dama de lpoca. Ell llueix la corona comtal,
amb incrustacions de pedreria de colors variats i, a
la m dreta, recolzat a lespatlla, duu un ceptre que
representa la corona catalanoaragonesa, mentre
que, amb lesquerra subjecta una espasa de cabdill
rab; la tnica s de color gris i la capa, de vellut, de
color ciclamen; habitualment porta penjades del
coll la medalla commemorativa del seu centenari
i una altra dun dels premis guanyats. La geganta
En Bartomeu i la Montserrat rodejats de sitgetans, lany

1922. Autor desconegut. Collecci Josep Mates Puig (AHS)
porta el cabell recollit amb una mitena daurada i

guarnit amb una diadema de metall; duu tamb
un collaret i arracades de conjunt i un ram de flors
a la m; el vestit s dun color lils, amb coll negre
i brodats de color groc, que es continua amb una
ampla estola, a joc, que cont una sanefa central
de vellut, amb flors de quatre ptals brodades i
cenyit tot el conjunt amb cintur de color negre
ornamentat amb perles, mentre que les mnigues
sn de vel fi de color blanc.
Els gegants sanomenen Bartomeu i Tecla o Montserrat, segons les fonts, mentre que les seves rpliques, estrenades lany 1975, reben els noms de
Jordi i Maria Rosa.
El 1902, sn convidats a Barcelona, per participar
al Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Tpichs
que es program per les festes de la Merc; els con167
rstics de la figura, els quals, si ms no, recuper

pocs anys desprs. Coetniament, tamb es van
comenar a diferenciar els geganters que portaven el gegant dels portadors de la geganta, alhora
que el conjunt de la colla gegantera sanomen
Colla Jove, per tal com la formaven joves genunament sitgetans.
Lany 1955, per iniciativa de laleshores president
de la comissi de festes, Samuel Barrachina, es
don un nou aire ms fresc i rejovenit a la parella, ja que Artur Carbonell, dissenyador sitget de
renom, els confer un toc modern, mentre que
les modistes del taller La Maragda, dirigides per
Antonieta Robert, foren les encarregades de confeccionar les noves vestimentes.
En Bartomeu i na Montserrat, els gegants vells de Sitges,

a Vilafranca del Peneds lany 2011. Jordi Miralles Jonch.
Arxiu Ferragut
cediren la medalla dargent. Uns anys ms tard,

cap al 1920, amb una nova vestimenta, retornaren
a la Ciutat Comtal i van guanyar novament una
medalla pel mrit en lexecuci dels seus balls.
Lany 1931, en temps de la Repblica, el gegant
portava un mocador al cap i se li retir la corona. No ser fins al 1939 que restar coronat per
sempre, tot i que tamb cal esmentar que va patir
un canvi desttica, ats que aquell any no llu ni
la barba ni el bigoti, trets diferencials i caracte168
Dos anys ms tard, lany 1957, la geganta pateix

una caiguda desfilant pel carrer de Sant Pau, la
qual cosa obliga a practicar-li una intervenci que
consisteix a esculpir un nou bust sobre la base ja
existent, alhora que una sitgetana benestant, la
senyora Luca Izbal, regala unes noves joies i
complements per a la figura, a fi que les llueixi en
les grans festes i solemnitats.
Lany 1981, els gegants experimenten un dels canvis ms importants en la seva estructura, quan
Joan Fabra i Josep Olivella restauren a fons la parella, i neliminen el guix acumulat durant dcades dactivitat i fruit de males restauracions; tamb els confeccionen vestits nous, a crrec de les
modistes dEl Ingenio, de Barcelona, i pentinats
nous, obra de Carme Merlos i Assumpci Muntan. El vestit dell ser de color groc, amb una capa
de vellut blau, i el de la seva companya, de tons

vermellosos, amb una capa de vellut verd trencant, tot plegat, amb el disseny anterior dArtur
Carbonell.
Prviament, el 1975, tal com ja hem esmentat,
shavia fet una clonaci dels gegants; fou per iniciativa de Frederic Montorns, i les cpies esdevingueren ms lleugeres i manipulables. Sorganitz una recepci a lAjuntament, on van restar
exposats els quatre gegants que, posteriorment,
farien una passejada pels carrers de la vila.
amb els ancestrals gegants sitgetans: a la Blanca

Subur, normalment per Corpus, o en alguna sortida excepcional, com ara les que els dugueren a
Vilanova i la Geltr, lany 2009, o a Vilafranca del
Peneds, el 2011.
Desprs duns anys dinactivitat, la parella centenria celebra, lany 1997, el seu gran aniversari.
Ambds gegants sn rehabilitats per lartista local Pep Pascual, restaurador del Consorci del Patrimoni de Sitges, a la vegada que llueixen nova
indumentria, que recupera el disseny dArtur
Carbonell de lany 1955, amb robes comprades a
El Ingenio i cosides, brodades i encaixades per
Assumpci Muntan i Carme Merlos, les mateixes que ja havien actuat abans com a perruqueres
i que sn tamb les conservadores de la parella
des de fa una colla danys. Tamb cal destacar que
el ceptre del gegant s policromat i que, amb motiu del centenari, shi fu una nova aplicaci de pa
dor. Finalment, lany 2009, abans de la celebraci
de la festa del Corpus, Josep Daranas, membre de
la colla gegantera, aplic una nova capa de pintura a les cares i les mans que en millor la fisonomia i els confer laspecte actual.
Des daquesta data, han estat comptades les
ocasions que la ciutadania ha pogut retrobar-se
169
GARROTXA
Olot, gegants vells

Gegant
Nom: Gegant
Pes: 70 kg
Alria: 435 cm (sencers)
Lloc: Olot
Any destrena: [1809-1817]
Geganta
Nom: Gegantessa
Pes: 70 kg
Alria: 400 cm (sencers)
Lloc: Olot
Any destrena: [1809-1817]
En una clavaria que es conserva a lArxiu Municipal, amb data de 24 de maig de 1521, amb relaci a les festes de Corpus, hi ha anotat: Item
mes e despes Damia Mija que per dit de Consols,
doni albara y o cotre sousson per ballar lo gagant
al Corpus de dit any. s la primera notcia que
es coneix dun gegant a Olot i del text es desprn
que aquest gegant no noms desfilava sin que
tamb ballava. Trobem informacions similars els
anys 1559, 1571, 1573 i 1597 en citacions diverses
anotades, per per la del 1571 sabem que es va fer
un gegant nou i que aquest pertanyia al Consell
172
Gegants dOlot a lHospici, amb els seus geganters, lany

1888. Autor desconegut. Fons Joan Amades. DGCPAAC
olot, el qual va tenir un cert conflicte amb les

confraries perqu en paguessin una part, ats que
tamb el feien servir, suposem, per les festes dels
seus patrons.
Lany 1601 es van fer a Olot diversos actes per celebrar la canonitzaci de sant Raimon i en la relaci
de la process, entre confraries i altres elements
del bestiari, consta: Seguia despres lo gegant
molt entonat ballava los cascaveles ab lo so li feian una cobla de msichs. En lanotaci del 19 de
les processons de Corpus i en altres celebracions

extraordinries que es feien a Olot.
Els caps dels gegants que ens ocupen sn atributs a lescultor Ramon Amadeu i Grau (1745-1821)
i la suposici general s que els va fer durant la
seva estada a Olot entre el 1809 i el 1814, on es va
refugiar durant la Guerra del Francs.
Els gegants vells dOlot actualment romanen exposats

al Museu dels Sants. Joan Pozo i Marcet. 2013
juliol de 1609, a ms de la reparaci dels gegants

i dels elements del bestiari, consta la construcci
de la primera geganta olotina: Ytem ques Do als
qui han feta fer la estatua de la Gegantessa.... I
el 1673 Olot va comptar tamb amb un gegant:
que lo gastat per ocasio del gegant, gegantesa,
gegant y ninoy.... El gegant no torna a sortir
esmentat especficament, encara que com que la
major part de les anotacions es refereixen als gegants, en plural, podria ser-hi incls. Es desconeix
quin personatge era el ninoy, si b es pot suposar
que era una mena de capgrs, un antecedent del
Cap de Lligamosques que, a partir del segle xviii,
acompanyar sempre els gegants. Tamb podria
ser que aquell gegant fos un capgrs i que se
lanomens popularment gegant en relaci amb
els gegants, encara que llavors ens trobarem amb
lenigma de qu era el ninoy. A partir daquesta
data sovintegen les anotacions que parlen de reparacions dels gegants i de la seva participaci en
En un document de 9 de febrer de 1817, consta un

acord dels pabordes de la Confraria de la Mare de
Du del Tura per afrontar les despeses de la construcci duns gegants: convenimos unanimes a
costear la construccin de dos Gigantes, con sus
respectivos adornos y vestidos. Del contingut del
document es desprn que els gegants van ser propietat de la Confraria de la Mare de Du del Tura.
Acompanyava lacord una llarga llista de despeses diverses previstes, entre les quals apareix A
Amadeu per las mans y sabre i, a continuaci, A
Jan Llat per los ports de ditas mans. En aquells
moments en qu sescrivia el document esmentat, Ramon Amadeu ja feia tres anys que havia
marxat dOlot i tornava a estar installat a Barcelona. Daltra banda, lnic esment que sen fa en
la llista de despeses parla de les mans i el sabre,
seguit duna altra partida dedicada al transport de
les mans esmentades. De tot aix, sen pot deduir
que en aquells moments Ramon Amadeu no va
fer els gegants de qu tractem, sin que noms en
fu les mans, i la citaci que parla del transport
tindria sentit si calia transportar aquestes mans
des de Barcelona. Tindria sentit que demanessin
a lescultor que noms fes les mans i que les fes
173
a Barcelona, la qual cosa comportaria que shaguessin de transportar fins a Olot, si els caps dels
gegants, que realment corresponen a lestil escultric dAmadeu, ja estiguessin fets de la seva estada a Olot, fins i tot abans, i que la construccin
de los gigantes que consta al document es refers
a tota la resta de la figura.
Hi ha informaci dels gegants el 1823, en un acte
dadhesi a Ferran VII, i el 1833, per les festes de la
jura dIsabel de Borb. El 1846, per les festes pel
casament de la reina Isabel II, els gegants no van
sortir i fins al 1851 no sen torna a parlar, ni dells
ni daltres entremesos, per la qual cosa podem suposar que no devien estar en gaire bon estat.
A partir del 1859 abunden les informacions sobre els gegants amb detalls sobre les despeses, el
muntatge, laspecte, la perruqueria, que es guardaven en uns armaris a lHospital de Sant Jaume,
i de les diverses reparacions que sels practiquen.
Entre els anys 1878 i 1888 hi ha un seguit de despeses motivades per la recomposici dels gegants. En el Llibre dactes de lAjuntament dOlot,
amb data 5 dagost de 1880, Eudald Benet fa constar que los gigantes se hallan en muy mal estado
y que sera conveniente una recomposicin de los
mismos.
El 1894 els gegants ja no estaven gaire en condicions; pel que sembla, el seguit de reparacions
continuades que els havien fet durant els darrers anys no havien estat gaire reeixides. En un
text manuscrit dEsteve Castell i Pere Carbonell
consta: Dichos gigantes, de seguro que cada vez
174
que los decoraban, se malograban sensiblemente. Quatre anys desprs, es va decidir substituir-los per una nova parella, que es va estrenar el
1889. Els gegants vells es van desar i desprs de
donar tombs per magatzems i dependncies municipals, tot sovint ignorats, van ser exposats al
Museu de la Garrotxa i actualment es conserven
al Museu dels Sants dOlot, creat el 2007.
Olot, gegants nous

Gegant
Nom: Gegant
Pes: 50 kg
Alria: 190 cm
Constructor: Miquel Blay
Lloc: Olot
Any destrena: 1889
Geganta
Nom: Gegantessa
Pes: 45 kg
Alria: 180 cm
Constructor: Celest Devesa
Lloc: Olot
Any destrena: 1889
Lany 1888, com que la parella de gegants que hi

havia en aquells moments a Olot estava en molt
mal estat, lAjuntament va decidir que la comisin
de festejos practique las gestiones necesarias para
la construccin de los trajes de los gigantes, acord
que no es va complir exactament sin que es va engegar la construcci dels nous gegants. El projecte
va comenar a gestar-se aquell mateix any, per
els gegants es van estrenar pel Corpus de lany segent. El projecte el van oferir al taller local El Arte
Cristiano, que va encarregar lescultura del gegant
a Miquel Blay i Fbregas (1866-1936), i la de la ge-
Els gegants dOlot, lany 1907. Autor desconegut.

ganta, a Celest Devesa i Pinadella (1868-1935). Segons una versi, Blay es va inspirar, per fer la testa
del gegant, en el cap de la secci dEl Arte Cristiano,
on treballava; segons una altra versi, sinspir en
un mosso de can Sureda, una pastisseria al comenament del carrer de Sant Esteve. Va fer el gegant a
finals de 1888 i just desprs de fer lescultura, Blay
va marxar a Pars per fer estudis artstics, becat per
la Diputaci de Girona. De Devesa, sen conserven
dues factures, una del 24 de novembre de 1888, per
el trabajo de modelar el busto de la giganta, i una
altra del 4 de febrer de 1889, per el trabajo de mo175
El gegant i la gegantessa dOlot a lexposici Farndula. 500 anys dimatgeria festiva de Girona, al Museu de Girona.
delar en barro las manos y antebrazos de la giganta

nueva. Es diu que Devesa va prendre com a model
la cara duna dona que feia destanquera al carrer
de Sant Rafel. La composici de tota lobra es va fer
sota la direcci de Josep Berga i Boix (1837-1914),
un dels fundadors dEl Arte Cristiano i professor
de Blay a lEscola de Dibuix dOlot.
Els nous gegants es van estrenar per la viglia de
Corpus de lany 1889. Lestrena va ser un xit i fins
el consistori olot en va deixar constncia en les
actes municipals: significar a D. Jos Berga la espresin de gratitud y reconocimiento del Municipio por sus desinteresados trabajos en la acertada
direccin de la escultura y vestuario de los nuevos
gigantes. De la indiscutible qualitat escultrica
de les figures, en especial de la del gegant, tamb
176
sen va fer ress el diari La Vanguardia el 1894,

que public: hemos podido contemplar de cerca
y admirar al mismo tiempo la cabeza del Hereu,
debida a la mano del escultor Sr. Blay, es una obra
de arte que honra a su autor....
Es coneixen totes les renovacions de vestuari que
els han fet en el seu segle dactivitat: 1915, 1925,
1948, 1983 i 1989. A part de les repassades peridiques de manteniment, com a restauracions
importants cal esmentar la del 1978, efectuada
sobre els desperfectes que va patir el gegant per
una caiguda aparatosa, i tamb la del 1980, que
s important perqu va servir per alleugerir considerablement el pes de la parella. La ms destacada, per, va ser la del canvi de pentinat de la
geganta el 1915, dut a terme per Iu Pasqual i Rods
(1883-1949), director de lEscola Menor de Belles

Arts. La modificaci no va estar exempta de polmica entre els olotins perqu va canviar el lligat
de cabells amb un vel, que li donava un aspecte de
matrona romana, pel pentinat actual.
La msica que ballen els gegants olotins, coneguda com el Ballet dels gegants, sempre sha
atribut al dominic Miquel Sis, del qual noms
se sap que va ser mestre de capella de lesglsia
parroquial de Sant Esteve durant els darrers tres
quarts del seglexix. La melodia s un valset daire
popular, que es va repetint amb variacions i que
els gegants ballen amb dues parts coreografiades,
una recorrent els quatre cantons i laltra ballant
junts fins que el gegant sen va i la geganta el segueix. Hi ha qui hi ha volgut veure un festeig, una
desavinena i una reconciliaci. En les cercaviles,
acompanyats dorquestra, ho fan al so del pasdoble conegut com el Toc de festa.
Els gegants han sortit dOlot en ocasions comptades. El 1902 van anar a Barcelona per les festes de
la Merc, amb motiu del Concurs de Gegants,
Nanos i Monstros Tpichs, on van guanyar la medalla dor i el diploma dhonor. La visita a Barce
lona no li va sortir gaire a compte al consistori olot, perqu per tal de quedar b amb els barcelonins,
van fer-los una revisi seriosa que va tenir un cost
important. El resultat va ser que les despeses de la
reparaci i dels viatges van arribar a 798,75 pessetes, mentre que el que els va pagar lAjuntament de
Barcelona com a subvenci ms el premi guanyat
en el concurs van fer un total de 582 pessetes.
El 1968 van anar una altra vegada a Barcelona amb

motiu de lagermanament de les dues ciutats. A
Olot, llevat de les dues sortides anuals habituals,
excepcionalment han sortit noms el 1917, per
participar en lobra Lauca del senyor Esteve, representada al Teatre Principal per la Companyia
Casals-Cazorla; lany 1922, per prendre part en els
actes commemoratius del VI Centenari de la Butlla Sabatina, organitzats pels pares carmelites, i
el 20 de febrer de 1976, amb motiu de la visita a
Olot dels reis dEspanya, en aquest cas sota una
impertinent pluja. Den del 1984 i per acord
municipal noms surten al carrer per la diada de
Corpus i per la Festa Major de la Mare de Du del
Tura, que se celebra el 8 de setembre.
El 1980 sen van estrenar unes cpies ms lleugeres fetes per Josep Trait Compte i pintades
per Ramon Duran Font, dEl Arte Cristiano. Els
gegants originals es van guardar al Museu de la
Garrotxa, fins a lany 2007, en qu es va inaugurar
el Museu dels Sants, on es van traslladar i on es
poden admirar actualment. Malgrat que ja estaven jubilats, lany 1989 sen va celebrar el centenari i es va organitzar una trobada per les Festes
del Tura amb la participaci dun bon nombre de
gegants en actiu, sortits dels obradors olotins.
177
Olot, EL ARTE CRISTIANO

Gegant
Nom: Gegant
Pes: 22 kg
Alria: 213 cm
Constructor: Toribi Sala, El Arte Cristiano
Lloc: Olot
Any destrena: 1902
Geganta
Nom: Gegantessa
Pes: 18 kg
Alria: 206 cm
Constructor: Toribi Sala, El Arte Cristiano
Lloc: Olot
Any destrena: 1902
Lany 1902, Toribi Sala va modelar els gegants dEl

Arte Cristiano que sestrenarien per la festa patronal de lAssociaci de Sant Lluc, que agrupava
els treballadors del taller i se celebrava el segon
dissabte de juliol. La similitud amb els gegants
dOlot era molt destacada, ja que dansaven amb
la msica dels gegants de la ciutat i tamb els
obria pas un nan construt per Joaquim Claret
molt similar al Cap de Lligamosques.
A finals de setembre daquell mateix any van participar al Concurs de Gegants, Nanos i Monstros
178
Tpichs, que es va celebrar a Barcelona en el marc

de les festes de la Merc. All van guanyar la medalla de plata als gegants ms artstics, per darrere dels gegants dOlot.
El 1907 va desaparixer lAssociaci de Sant Lluc,
fet que va comportar la desaparici de la festa del
taller i, per tant, de la sortida anual dels gegants.
No va ser fins desprs de la Guerra Civil espanyola
que la festa es va recuperar, tot i que noms es va
mantenir fins a les darreries dels anys cinquanta.
Durant les dcades dels setanta i dels vuitanta els
gegants van participar, en algunes ocasions, a les
Festes del Tura de la seva ciutat.
Lany 2005 El Arte Cristiano va celebrar el seu 125
aniversari. Es va aprofitar aquesta ocasi per restaurar els gegants en el mateix taller i encarregar
uns vestits nous, que va elaborar Teresa Bosch. La
nova imatge dels gegants va ser presentada el 29
doctubre i va comptar amb la participaci dels
gegants dOlot.
Lany segent van participar en la mostra de gegants centenaris que es va celebrar durant les
festes de Santa Eullia de Barcelona per commemorar els cent anys dels gegants de la plaa Nova,
obrats al mateix lloc i, suposadament, per les mateixes mans que els gegants del taller.
El 2011 van participar, de nou, a les festes de Santa
Eullia de la capital catalana.
Els gegants dEl Arte Cristiano

acompanyats pel capgrs obra den
Claret durant les festes del taller
de lany 1955 Autor desconegut,
Collecci dimatges de Josep M.
Dou Camps. Arxiu Comarcal de la
Garrotxa
179
El gegants dEl Arte Cristiano

dOlot a Barcelona per les Festes de
Santa Eullia. Jordi Miralles Jonch.
2010. Arxiu Ferragut
180
Sant Feliu de Pallerols

Gegant
Nom: Gegant
Pes: 52 kg
Alria: 305 cm
Lloc: Olot
Any destrena: 1910
Geganta
Nom: Gegantessa
Pes: 50 kg
Alria: 307 cm
Lloc: Olot
Any destrena: 1910
Els gegants de Sant Feliu de Pallerols sn els protagonistes de la dansa anomenada la mata-degolla.
La mata-degolla s el nom amb qu es coneix popularment el ball dels cavallets, els gegants i la
mulassa de Sant Feliu de Pallerols.
Es tracta dun impressionant i magnfic conjunt de
danses interpretades per la imatgeria festiva local
tot fent referncia a una llegendria batalla entre
sarrans i santfeliuencs. Els fets se situen durant el
segle viii, es diu que Sant Feliu de Pallerols estava
assetjada per tropes sarranes, i que malaurada-
ment la tropa cristiana era ms aviat escassa. Els

dies anaven passant i la situaci cada cop era ms
preocupant. Els cristians no podien trencar les lnies enemigues.
Aleshores, com que sabien que les tropes sarranes
temien la cavalleria, sels va ocrrer la gran pensada
de fer uns cavallets de cartr que fossin portats per
homes. Desprs de reunir una elevada quantitat de
cartr van poder fer fins i tot uns gegants. Quan
arrib la nit, dins de la poblaci, van comenar a tocar les trompetes i van fer sortir el grup de cavalls,
la qual cosa va fer la sensaci que hi havia un exrcit nombrs que es disposava a atacar els sarrans.
Tamb van treure els gegants manejant-los de tal
manera que semblava que tiraven pedres. Els sarrans, davant daquesta sorpresa, optaren per fugir
cames ajudeu-me.
Aquesta dansa la podem veure durant les dues festes populars ms importants de Sant Feliu de Pallerols: la Festa Major, al voltant de la Pasqua Granada,
i la de Sant Feliu, el patr, l1 dagost. Tant en luna
com en laltra, sescenifiquen el ball dels cavallets,
els gegants i la mulassa. El ball s un document
viu valuosssim per als amants i els estudiosos de
la dansa tradicional i el teatre medieval catal, format per un conjunt de quatre danses, anomenades
el ball pla, la mata-degolla, el contraps i la sardana curta, que executen al mateix temps la parella
de gegants, els vuit cavallets i la mulassa de Sant
Feliu de Pallerols.
El ball pla s el moment en qu es presenten al pblic els protagonistes de les danses, linstant en qu
181
prs de les danses, la mulassa es dedica a espantar

i perseguir la gent que es congrega per veure-les.
Per la Festa Major, el ball de cavallets, gegants i mulassa sescenifica en tres ocasions. Grcies al ball de
cavallets, gegants i mulassa, la Festa Major de Sant
Feliu de Pallerols va ser declarada Festa Tradicional
dInters Nacional per la Generalitat de Catalunya
el 18 de maig de 1999.
Joan Amades, en el seu llibre Gegants, nans i altres
entremesos, esmenta la seva presncia comentant-nos que la data ms antiga dels gegants s lany
1880 i justifica que ja en succeen uns danteriors.
Amades esmentava que mesuraven cinc metres i
mig, per la informaci grfica i les diverses fotografies obtingudes per Valent Fargnoli i Annetta
demostren que, malgrat que eren alts, no arribaven
pas als cinc metres. La parella representava un cabdill musulm i una dama abillada segons la moda.
Gegants de Sant Feliu de Pallerols remodelats pels volts del

1920. Autor desconegut. Fons Joan Amades. DGCPAAC
els bndols demostren la seva predisposici a lluitar. La mata-degolla, que ha donat nom al conjunt
de balls i que tots els autors coincideixen a assenyalar com la dansa central, ms antiga i important del
conjunt, escenifica la lluita entre els dos bndols,
els santfeliuencs i els sarrans, i la victria final. El
contraps s la celebraci religiosa de la victria
aconseguida, mentre que el darrer ball, la sardana
curta, ns la celebraci laica. Just abans i just des-
182
Lany 1910 els gegants sn reformats a fons i sen

millora notablement la fisonomia escultrica, ja
que el seu aspecte primitiu era molt rudimentari.
La parella es vesteix de nou, el gegant continua representant un guerrer musulm, mentre que la gegantessa vesteix en consonncia amb la seva parella
i adopta la moda de dama medieval. Lany 1926 tornen a ser refets totalment. Aquest cop la reforma s
atribuda a Bernades dOlot, tot i que no s del tot
segur, ja que no hi ha informaci prou contundent
que ho confirmi.
Lany 1968, a conseqncia dun incendi que va patir el local on eren guardats, va ser necessari res-
Primera fisonomia dels gegants de Sant Feliu de Pallerols.

Autor desconegut. 1908. Fons Joan Amades. DGCPAAC
taurar-los a conscincia, per sort noms van rebre

de valent el vestuari i la comparsa de cavallets. Els
gegants van patir pocs desperfectes i va caldre restaurar-los.
Lany 2009 els gegants renoven la indumentria i
sn els convidats, juntament amb la mulassa i els
cavallets, a les Santes de Matar, concretament a
lacte de la Postal de Gegants. El 2010 es decideix
de restaurar a fons la parella amb la troballa sorprenent, a dins del gegant, de diversos fulls de paper de
Els gegants de Sant Feliu de Pallerols a la plaa de lEsglsia.

Joan Miquel Oll. 2010
diari encolats datats del 1880. A part daix, tamb

shi troba una citaci que fa replantejar lestrena de
la parella: Remuntants del 1880. Aquesta citaci
fa suposar diverses hiptesis. O b les testes actuals sn datades de principi del segle xx i, per tant,
es confirma del cert que es van fer noves el 1910, o
b sota de les figures encara es conserva part de les
figures del 1880 i, per tant, es van reconstruir a partir de les testes velles.
183
GIRONS
Girona
Gegant
Nom: Rei
Pes: 79 kg
Alria: 356 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: primera meitat del segle xix
Material: fusta, vmet
Geganta
Nom: Reina
Pes: 66 kg
Alria: 352 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: primera meitat del segle xix
Material: fusta, vmet
Girona fou una de les primeres ciutats catalanes

que va tenir de gegants a les seves processons.
Lany 1513 ja es t constncia de la presncia dun
gegant, una liga i un drac acompanyant les autoritats municipals, i la geganta (que fou la primera
a aparixer a Catalunya) va arribar el 1535.
CarlesIII, i no sen torna a tenir notcies fins als

primers anys del segle xix. En aquell moment es
recuper una parella de gegants, que, a partir del
1833, passaren a ser dues parelles.
Els gegants es renovaren diverses vegades durant

el segle xvi, i durant els tres segles posteriors no
es t constncia de la creaci de figures noves.
Els gegants desaparegueren de la vida pblica a
finals del segle xviii arran de la Reial cdula de
Les quatre figures van actuar juntes durant tot el

segle xix, fins a lany 1896, moment en qu es retir la parella vella i noms qued la de gegants
joves, que s la que ha arribat, desprs de moltes modificacions, fins als nostres dies. Aquests
186
Els gegants vells de Girona a la dcada de 1900

Autor desconegut. Fons Joan Amades. DGCPAAC
fet per Domingo Umbert, ms lleuger, i en diverses ocasions al llarg del segle canviaren el vestit.
Les resolucions del Concili Vatic II, publicades
el 1965, van animar les parrquies a limitar les celebracions religioses a linterior dels temples, la
qual cosa va representar un cop dur per a la imatgeria del seguici giron, que basava les seves sortides en festes i processons religioses i que, a poc a
poc, va anar perdent el seu lloc dins lespai festiu.
Noms els gegants, que van poder continuar sortint ininterrompudament per Fires, van salvar-se
de larraconament. Finalment, el 1986 els antics
gegants van ser substituts per uns de nous, amb
els noms de Carlemany i Anna Gironella.
gegants, que dantic representaven uns guerrers,

van convertir-se en reis cristians a les primeries
del segle xx, moment en qu el gegant va abandonar el seu casc (que encara avui es conserva)
per passar a dur corona. La seva aparici durant el
segle xx s continuada, i les seves restauracions,
tamb. El 1925 sels van fer les estructures i les
parts metlliques noves; el 1956, se substitu el
cap de fusta original del gegant per un de cartr,
Lany 1993, grcies a una subscripci popular, es

va decidir de recuperar-los. Lantiga parella va ser
restaurada a fons per David Ventura, i es va aprofitar locasi per fer-ne unes cpies exactes. Els
gegants vells i les seves cpies van ser presentats
durant les Fires daquell any. Les rpliques van ser
batejades amb els noms de Flix i M. ngels, en
honor a dos elements molt caracterstics de Girona: Flix, pel campanar de Sant Feliu, dit popularment Sant Flix, i M. ngels, pel santuari de
la Mare de Du dels ngels, indret molt estimat
pels gironins. La parella vella va rebre els noms de
rei i reina, i aquell mateix any van ser dipositats al
Museu dHistria de la Ciutat.
Al maig del 2013, amb motiu dels 500 anys
dimatgeria festiva a Girona, es va inaugurar lexposici Farndula. 500 anys dimatgeria festiva
187
Els gegants acompanyats dels nans i lliga a la dcada de 1930. Arxiu Joan Amades CPCPTC
de Girona, en qu es pogueren veure exposats els

gegants vells, juntament amb lliga vella i els antics capgrossos. El 24 de gener de 2014 es va fer al
Museu dHistria de la Ciutat la presentaci del
llibre de la mostra, escrit pels comissaris de lexposici, Nuxu Perpiny i Ramon Grau. Tamb es
va aprofitar lacte per presentar el nou espai del
Museu, creat per allotjar de manera permanent
diverses de les figures histriques de la ciutat: els
gegants i les quatre parelles de capgrossos vells,
juntament amb el Tarl i dos capgrossos ms, el
tricorni i la dona amb cfia.
188
Els gegants vells romanen exposats al Museu dHistria

de la Ciutat. Gerard Pic i Vias. 2008
La parella a la Trobada Internacional de Matadepera

de 1982. Jan Grau
189
MARESME
Canet de Mar
Gegant
Nom: Gegant
Pes: 15 kg
Alria: 95 cm
Constructor: atribut a Eusebi Vidal, El Ingenio
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1900
Geganta
Nom: Geganta
Pes: 12 kg
Alria: 95 cm
Constructor: atribuda a Eusebi Vidal, El Ingenio
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1900
Al mes doctubre de lany 1900, Ramon de Montaner, propietari del castell de Santa Florentina de
Canet de Mar, va adquirir una comparsa, formada
per una parella de gegants, cinc nans i un drac, per
donar ms vistositat i alegria a la Festa de les Verges, festa organitzada cada any pel ric hisendat.
El castell de Santa Florentina, abans anomenat
domus de Canet, s un antic edifici medieval del
segle xi situat a la part alta de la vall de Canet. Entre els anys 1900-1910, Ramon de Montaner i Vila
nencarreg al seu nebot, larquitecte modernista
192
Llus Domnech i Montaner, lampliaci i reforma. Aquest don un aire medieval al castell amb
la introducci de peces provinents del santuari del
Tallat. La denominaci de castell de Santa Florentina es basa en lherncia de la relquia de la santa,
portada des de Roma per Ferrer de Canet com a
present i protecci, lliurada pel Papa Benet XII.
Es diu que la comparsa va ser dissenyada per Ricard de Capmany, amb la collaboraci de Dions
Renart, que en fu els figurins corresponents.
Els capgrossos destil gtic foren construts per
Eusebi Vidal, mentre que els gegants, abillats
seguint lestil romnic, van ser adquirits a la bo-
Els gegants de Santa Florentina, juntament amb el drac

i els nans, davant del Santuari de la Misericrdia. 1900
La festa va ser impulsada pel Centre Excursionista de Catalunya, entre altres entitats de la ciutat,
juntament amb un grup dintellectuals i poltics
entre els quals destacaven Francesc Camb, Josep Puig i Cadafalch i Miquel Utrillo, que van
voler donar-hi un nou aire singular que, en anys
posteriors, malauradament, no tingu continutat
a causa de les condicions climatolgiques i tamb
per crispacions poltiques del moment, ja que volien que fos la Festa Major de Catalunya. Aquest fet
propici que ajuntaments com Reus o Terrassa es
neguessin rotundament a participar-hi, ja que no
combregaven amb aquest centralisme.
tiga El Ingenio de Barcelona. Del vestuari i els

complements se nencarreg Carles Casamitjana.
Com a curiositat, la parella t diverses parelles de
bessons sortits del mateix obrador: els gegants de
Sitges, els gegants de Can Gili de Sant Quint de
Mediona, i els desapareguts gegants vells de Sant
Joan de les Abadesses.
Aprofitant que lany 1902 es va fer a Barcelona el
Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Tpichs
durant les festes de la Merc la primera trobada
de gegants de tot Catalunya, els gegants van sortir
de Canet de Mar per primer cop. La comparsa va
guanyar la medalla dor, 1.000 pessetes, i un diploma dhonor per la seva rica indumentria.
Els gegants van continuar sortint regularment per

Canet, fins i tot van ser sollicitats al Concurs de
Gegants de Sabadell lany 1930, per malauradament la invitaci va ser declinada. La parella va
sobreviure als estralls de la Guerra Civil miraculosament. Acabada la guerra, les figures continuaren
sortint un cert temps, tot i que no est del tot clara
quina va ser la seva darrera sortida.
Hom creu que els gegants van sortir per darrera
vegada per les Festes de la Mare de Du de Misericrdia, al setembre de 1953. Un cop acabada la
process, les figures es van desmuntar i es van,
guardar en capses a les antigues cavallerisses del
castell. No se nhan trobat fotografies, ni cap document escrit que en doni testimoni; tan sols hi
ha el testimoni oral den Valero, un dels joves portadors, que recorda com si fos avui dues caracterstiques dels gegants, el seu aspecte majestus,
que feia molta impressi, i el seu pes elevat. Era
molt difcil portar-los i encara ms fer-los ballar.
193
Els busts dels gegants de Santa Florentina restaurats per en

Manel Casseras. Eloi Miralles Figueres. 1989.
La dificultat per trobar portadors va esdevenir el

gran problema que acompany aquests gegants
des del dia de la seva estrena i un condicionant
per a les seves possibles activitats, fet que motivaria que a la llarga deixessin de sortir i acabessin
guardats en caixes, en una de les dependncies
de la part antiga del castell on hi havia hagut les
cavallerisses. Desprs, el pas del temps, la humitat, laband i les rates van degradar considerablement les figures i les van malmetre. Els ltims
portadors dels gegants van ser els germans Joan
i Pere Rovira i Rimblas, i Valero Rob, els tres de
Can Manent; en Joan Donadeu de Can Baltasar, i
algun altre jove tamb de la pagesia. De ben segur
tamb tingu a veure amb la jubilaci dels gegants del castell larribada, al juny del 1947, dels
gegants del barri dels Abells, de mides molt ms
redudes, amb un pes molt ms lleuger i sobretot
molt ms fcils de portar i fer ballar.
A la primavera de lany 1982 es reuniren una colla
damics entre els quals hi havia els germans Bas-
194
sas, que ms endavant esdevindrien fundadors i

membres dels Geganters i dels Diables de Canet.
Daquesta trobada de gent amb inquietuds semblants, en sortiren idees, projectes i prioritats,
una de les quals era la recuperaci dels gegants
del castell. Lany 1984 un membre daquesta colla
sencarreg de portar a bon terme les negociacions i els trmits necessaris per poder comenar a
treballar en el projecte. Finalment lany 1987 reben el perms necessari per poder recuperar les
figures. Un cop retrobats es decideix fer una restauraci a fons de les restes: els bustos i les mans.
Les figures sn portades a Solsona i el mestre
Manel Casserras sencarrega daquesta tasca. Es
decideix tamb fer-ne una cpia exacta amb la
intenci de treure-la i preservar els ms antics.
Malauradament, per motius diversos, el projecte
queda estancat i noms es fa la restauraci i les
cpies, per queden per fer labillament, les joies
i les perruques de les figures. Avui en dia podem
admirar les cpies exposades a la Casa Museu
Llus Domnech i Montaner, juntament amb lespasa i el cintur originals del gegant.
Matar
Geganta
Nom: Toneta
Pes: 15 kg
Alria: 70 cm
Lloc: Matar
Any destrena: 1853
La Toneta s la filla den Robafaves i la Geganta,

els gegants de Matar. Tot i que en un principi
aquesta geganta no t cap nom concret, s anomenada, simplement, gegantona o gegantoneta,
don, amb el pas del temps, deriv el nom actual:
Toneta. Els seus orgens daten de 1853, any que
coincideix amb la titularitat de les figures per
part del consistori mataron. La famlia actual,
formada per en Robafaves, la geganta i la Toneta, aparegu per primera vegada, oficialment, per
la festa de Les Santes de lany 1853 i representa
una famlia de la noblesa medieval (no hi ha cap
document fiable que ho certifiqui). La histria
daquestes figures es perd una mica en el temps:
la primera notcia de lexistncia de gegants a Matar data dentre el final del segle xvii i el principi
del segle xviii. En un text del 1741 ja sesmenta
lexistncia de tres gegants.
Lany 1884, tamb durant les festes de Les Santes, es presentaren amb vestits nous i pentinats, a
lestil de lltima moda del moment; aquest canvi
dimatge es critic molt a lpoca, ja que, segons

es diu, la roba era molt lletja i donava als gegants
una aparena una mica ridcula. Al juliol de lany
1893 hi hagu lesperada renovaci dels gegants;
aquesta vegada, no noms es canviaren els vestits, sin que es va fer una recomposici de les
estructures, aix com una profunda reforma dels
caps i de les mans, a crrec de lartista mataron
Josep Vinardell. El disseny dels vestits era de larquitecte Josep Puig i Cadafalch, i lexecuci final,
la port a terme la modista Pelegrina Malatesta
de Barcelona. El 1900 arrib novament una gran
i necessria restauraci, ja que, segons crniques
de lpoca, els gegants ja feien llstima. Larquitecte Eduard Ferrs i Puig fou el dissenyador de
la nova indumentria den Robafaves i la geganta,
que confeccion novament la modista Pelegrina
Malatesta; el vestit de la Toneta, per, noms es
va retocar. La testa den Robafaves tamb es restaur i fou pintada novament pel pintor Josep
Vinardell. Els gegants es van presentar al pblic
el dia 26 de juliol; en Robafaves tenia laspecte
dun conseller, i les gegantes, de dones elegants
de lpoca. Lany 1902, la famlia particip al Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Tpichs de les
festes de la Merc de Barcelona.
Durant els anys segents, els gegants reberen petites restauracions. La ms destacada s la que es
port a terme lany 1912, en qu Pelegrina Malatesta, de la Sastreria Malatesta de Barcelona, els
confeccion uns vestits nous, mentre que Josep
Vinardell en restaur i pint les testes. Lany 1919,
entre el Corpus i Les Santes, els gegants es van re195
En Robafaves, la
Geganta i la Toneta a
Barcelona, lany 1902.
Fons Joan Amades.
DGCPAAC
196
El bust de la Toneta roman desat a les dependncies del

Museu de Matar. Museu de Matar. 2012
novar totalment. Aquesta reforma va ser coordinada per Manuel Diamant i Adri, que es bas en
unes figures fetes per lartista Labarta; els gegants
van tornar a tenir una imatge medieval clssica, i
en Robafaves adopt laparena dun gran monarca
barbut.
El 1930 arrib una de les reformes ms importants,
que va fer que els gegants adoptessin la fisonomia actual. Dirigida per lartista barcelon Salvador Alarma i portada a terme per Josep Diamant i
Llobet, la reforma afect per complet els gegants,
que van ser presentats a la plaa de lAjuntament
dos dies abans de Corpus. Lany 1949, Diamant en
reconstru urgentment els caps i les estructures i,
un any desprs, el 1950, constru un gegant nou
per a la ciutat, en Manel (dissenyat per lescultor
barcelon Llus Sabadell), futur marit de la Toneta,
que fou presentat el dia 26 de juny. El casament se

celebr el dia 27 de juliol, durant les festes de Les
Santes. A partir daquesta data, i fins als nostres
dies, la famlia Robafaves tingu sempre quatre
membres. Aquell mateix any la Toneta, juntament
amb els seus pares, particip al Concurso Provincial de Gigantes. Malauradament, amb aquesta darrera reforma, el bust de la Toneta es va substituir
per un de nou a causa del seu mal estat de conservaci. El nou bust fou obra de Llus Sabadell. Lany
1964 la famlia Robafaves estava en molt mal estat
i fou objecte duna nova reforma. Aquest cop fou
Josep Diamant i Montas lencarregat de fer de
nou els gegants, ara, per, en fibra de vidre. El bust
fet per Llus Sabadell, qued arraconat ats que era
molt desproporciat amb les dimensions del cos.
Lany 1980 Manel Casserras fou lencarregat de fer
de nou els busts de la Toneta i el Manel, i sinspir
amb la imatge que tenien la parella els anys cinquanta, imatge que han preservat fins avui. Actualment el bust original, i els altres busts posteriors
romanen guardats al dipsit del Museu Municipal
en molt mal estat, a lespera duna restauraci merescuda.
197
Vilassar de Dalt
Gegant
Nom: Llus
Pes: 65 kg
Alria: 380 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1912
Material: cartr pedra, guix (les mans)
Geganta
Nom: Maria
Pes: 65 kg
Alria: 380 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1912
Material: cartr pedra, guix (les mans)
El 15 dagost de 1912 ladvocat Llus Vallet va regalar uns gegants fets al taller barcelon El Ingenio
a la seva dona, Maria Armengol, en ocasi de la
seva onomstica. Durant els seus primers anys
dexistncia la parella va acompanyar les festes
familiars dels Vallet-Armengol. El primer moment del qual es t constncia que els gegants van
participar en un acte de Vilassar de Dalt s en la
commemoraci del tercer centenari de larribada
de les relquies dels Sants Mrtirs a la vila, el 14 de
juliol de 1923.
198
Sembla que a partir de llavors van comenar a

participar regularment en els actes de Vilassar,
principalment a les processons de Corpus i de
lApostolat, fins que la famlia els va cedir a la parrquia. Lany 1940 tamb van participar en lanomenada Fiesta de Liberacin, que commemorava lentrada de les tropes franquistes durant la
Guerra Civil espanyola. El 1950, per, els gegants
van deixar de sortir. El motiu va ser la petici dels
portadors que els augmentessin el que cobraven
per dur-los, una demanda que no va ser atesa. s
aix com els gegants van deixar de participar als
actes festius de la vila, els van desar al campanar
de lesglsia i el temps els va anar malmetent.
Lany 1969 un grup de vilassarencs, amb Francisco Gordi al capdavant, va recuperar els gegants,
els quals es van haver de restaurar feina feta entre Francisco Gordi i Joan Piferrer, Falet i repintar, tasca de qu es van encarregar els reconeguts
artistes Antoni Prats Janer i Josep Font, el pintor
Lota, per poder reaparixer el 29 dabril en ocasi
de la Festa Major dels Sants Mrtirs.
No va ser fins dos anys desprs, tamb en el marc
de la Festa Major dabril, que van estrenar vestits
nous, ja que els anteriors apedaats per poder
recuperar els gegants estaven molt malmesos.
Els nous van ser obra de Felisa Navarro i dIsabel
Gadea i es van substituir a finals de la dcada per
uns altres fets per Magda Puig i Maria Llusa Gallardo.
Durant els anys setanta les sortides dels gegants
es limitaven a les dues festes majors de la vila: la
Lany 1987, per commemorar el 75 aniversari de

la parella, Vilassar de Dalt va ser nomenada III
Ciutat Gegantera de Catalunya i va acollir la trobada de gegants ms gran que sha vist mai a la
vila. Per aquesta ocasi, de nou, es va restaurar la
geganta i se li va canviar el vestit.
Lany segent, el Llus i la Maria van tenir lhonor de representar la cultura catalana el dia de
Sant Jordi al Jap, la que significa la sortida ms
llunyana que han fet en la seva llarga histria. El
1990, arran duna caiguda, el Llus es va haver de
portar a restaurar al taller El Ingenio de la ciutat
de Barcelona. Desprs de moltes sortides, lany
1999 es va decidir construir una nova parella de
gegants que passaria a ser la que representaria Vilassar de Dalt fora del municipi i ajudaria a preservar la parella del 1912.
Els gegants de Vilassar de Dalt lany 1923. Autor desconegut.
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Collecci Vallet Armengol.
dels Sants Mrtirs, a labril, i la de Sant Gens, a

lagost. Com els va passar a moltes parelles de gegants del pas, aquesta situaci va canviar en participar a la I Trobada Internacional de Gegants de
Matadepera, el 1982. Lany segent els gegants de
Vilassar de Dalt van comenar a fer sortides arreu
del pas i van celebrar la I Trobada de Gegants en
el marc de la Festa Major dels Sants Mrtirs. En
aquest acte es va aprofitar per batejar-los amb els
noms de Llus i Maria, en honor a la parella que
en va ser la primera propietria. El 1984 la geganta va comenar a lluir un vestit nou i va ser restaurada a El Ingenio, tal com es va fer, tamb, el 1988.
El 2002, per celebrar el 90 aniversari del Llus i la

Maria, els gegants van tenir lhonor de fer el preg
de la Festa Major dagost des del balc de lAjuntament. En el marc daquesta festivitat tamb es
va aprofitar per estrenar els vestits nous dels gegants. Per cloure la celebraci Vilassar de Dalt va
ser la seu de la Trobada de Gegants del Maresme
el 5 doctubre. Cinc anys desprs, el 2007, lartista
Jordi Grau del taller El Drac Petit de Terrassa els
va fer una restauraci a fons, la qual cosa es va
aprofitar per fer motlles dels caps per tal de poder-los preservar.
Els actes del centenari dels gegants de Vilassar
de Dalt, el 2012, es van iniciar amb una mostra
de balls dels gegants locals i dels de lAgrupaci
199
Amb motiu del seu 95

aniversari en Llus i la Maria
van estrenar restauraci. Llus
Ardvol i Juli.
200
de Colles de Geganters de Catalunya, en el marc

de la Festa Major dels Sants Mrtirs, per commemorar el 25 aniversari de la celebraci de la
Ciutat Gegantera a la vila. Els actes centrals de la
celebraci, per, van ser durant la Festa Major de
Sant Gens: el dissabte, amb la representaci amb
gegants del retaule que es feia a la vila per escenificar larribada de les relquies dels Sants Mrtirs
a Vilassar, i el diumenge, amb una gran trobada
de gegants.
Actualment el Llus i la Maria no surten fora de la
vila a excepci dalguna ocasi extraordinria i
noms surten a les dues festes majors locals. Una
cita ineludible de la parella durant la Festa Major
dabril s lacte solemne del ball dofrena a linterior de lesglsia en el marc de la renovaci del vot
de poble, pas previ a lobertura dels retaulons de
les relquies dels Sants Mrtirs i al cant dels goigs.
201
MOIANS
Moi
Geganta
Nom: Geganta
Pes: 10 kg (bust)
Alria: 150 cm
Constructor: atribuda a Lambert Escaler, El Ingenio
construcci i saber-ne el constructor, tot i que hi

ha la hiptesi que els va fer Lambert Escaler. Els
gegants foren cremats durant la Guerra Civil i noms es va poder salvar el cap de la geganta, que
actualment est guardat a les dependncies del
Museu de Moi, on espera una restauraci acurada.
Lloc: Barcelona
Any destrena: mitjan segle xix, 1883 estrenats a Moi
Sembla que la primera parella de gegants de qu

dispos la vila de Moi fou estrenada lany 1883,
amb motiu del segon centenari de lEscola Pia
moianesa. Els gegants foren fruit de la donaci
que en fu la famlia Bussanya, famlia molt adinerada, que els utilitzava a Barcelona per a les
festes familiars. Per tant, s molt probable que la
parella fos encara molt ms antiga.
Lany 1901 shi afegiren dos capgrossos. Amades,
en el llibre Gegants, nans i altres entremesos, fa
referncia a la seva antiguitat i els descriu amb
precisi, tot referint-se a la seva alria i a lharmonia que tenien ambds. La parella representava un guerrer musulm i una princesa cristiana,
tot i que tamb hem trobat alguna imatge en qu
la geganta vestia segons ls del dia. Els gegants
sortiren molt poc de Moi, i noms es t constncia que visitaren, lany 1930, la poblaci de Sabadell, amb motiu de la trobada per lestrena dels
seus gegants. Malauradament, no nhi ha gaire
informaci per poder datar amb precisi lany de
204
Bust de la geganta de Moi, datat de principis del segle xx.

Museu Coves del Toll
Gegants de Moi abans del 1926.

Autor desconegut.Fons Joan Amades. DGCPAAC
205
NOGUERA
Balaguer
Gegant
Nom: Lo Pageset
Pes: 65 kg
Alria: 263 cm
Lloc: Balaguer
Any destrena: mitjan segle xix [1850]
Material: fusta, cartr pedra
Geganta
Nom: La Pageseta
Pes: 55 kg
Alria: 244 cm
Lloc: Balaguer
Any destrena: mitjan segle xix [1850]
Lo Pageset i La Pageseta sn els gegants ms antics i a la vegada els ms emblemtics que hi ha a

la ciutat de Balaguer. Els seu orgens sn bastant
incerts; de fet, avui en dia encara es desconeix
totalment qui en va ser el constructor i en quina
data es van estrenar. Joan Amades, en el seu llibre
Gegants, nans i altres entremesos, ens esmenta
que antigament a Balaguer noms hi havia dues
parelles de gegants, una de gran i una de ms petita, no coetnies entre si. Segons ens comenta el
llibre, Amades es va basar en la informaci que li
havia facilitat Antoni Oller i Pinell lany 1929.
208
Els gegants Pagesets durant lestrena dels gegants Moros

lany 1940. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Balaguer.
A ms a ms, tamb ens explica que la parella ms

gran datava de principi del segle xix, mentre que
la xica es va estrenar una trentena danys ms tard.
Aix doncs, que molt possiblement, i basant-nos
en les informacions facilitades, Balaguer des de
principi del segle xix ja disposava duna parella
de gegants prpia. Per tant, els Pagesets podrien haver estat construts pels volts del 1840 o del
1850 a tot estirar, i no lany 1929 tal com es pressuposa actualment. De fet avui en dia encara es con-
Entre fustes, bigues i posts,

ara ballen, ara ballen;
Entre fustes, bigues i posts,
ara ballen els ninots.
La complanta del gegant,

el gegant i la geganta;
la complanta del gegant
la geganta va al davant.
serva alguna fotografia antiga de les dues parelles

i es pot observar que la parella ms petita vestia de
forma extica, amb una espcie de tniques llargues, com si fossin quimonos, tot i que hi ha altres
fonts que expliquen que vestien de reis.
Els Pagesets i els primers gegants moros ballant durant la

festa major del Sant Crist de Balaguer. Autor desconegut.
Arxiu Municipal de Balaguer. 1930-1935
Si ms no, noms ens podem basar amb certesa

en el fet que lany 1929 les dues parelles van ser reformades a fons pels artistes locals Antoni Oller i
Francesc Borrs. A partir daquesta data ja tenim
constncia escrita de la parella petita en una revista local, on es comenta que a la ciutat de Balaguer
hi havia quatre gegants, per que en aquells moments es trobaven en un estat molt lamentable i
no sortien.
gegants xics duna esttica ms catalana, sobretot

amb la intenci que la parella represents la cultura del nostre poble fidelment, de manera que
els allunyaren duna imatge que no es corresponia
amb la nostra cultura. De fet es pot observar una
fotografia daquests gegants tot just acabats de restaurar en el mateix llibre de Joan Amades i, a la
vegada, tamb surten dibuixats, juntament amb
la parella de gegants Moros, al Costumari Catal.
Amades tamb va recollir una tonada prpia que
els gegants ballaven, amb uns quartets molt escaients, aplicats per la gent del poble.
s molt probable que els artistes noms aprofitessin les testes de la parella, mentre que la resta estructura, mans i vestuari es fessin de nou. Aprofitant la restauraci, els gegants xics van adoptar
la imatge de pagesos catalans, i sels va dotar duna
nova fisonomia molt ms simptica i jovial. De
fet, els mateixos artistes van voler impregnar els
No s fins als anys quaranta quan es tornen a tenir notcies de la parella. Se sap que van sobreviure a la Guerra Civil, tot i que van estar a punt de
desaparixer. Desprs dhaver estat un temps en
dess i sobretot veient el mal estat en qu es trobaven, lAjuntament va decidir que es restauressin
de nou les dues parelles. Els gegants xics van rebre
209
Els gegants Pagesets de

Balaguer sn els gegants ms
emblemtics de Balaguer. Joan
Miquel Oll Alba. 2010
210
una reforma bastant seriosa, per malauradament

els seus companys ms grans no van tenir soluci
possible. Finalment, desprs duns anys de sortir
sols, els Pagesets van tornar a gaudir de la companyia duns nous Gegants Moros que van substituir
la parella antiga. La nova parella va ser adquirida
lany 1944 a Barcelona. Durant trenta anys les dues
parelles van concrrer a les processons de Corpus
i van participar assduament a la Festa Major del
Sant Crist.
Lany 1970 la famlia gegantera balaguerina sengrand de nou quan lAjuntament adquir una
nova parella de gegants juntament amb una comparsa de capgrossos. Aix, amb la incorporaci de
la parella de gegants reis i dels nous capgrossos
que venien a fer companyia als que ja hi havia fins
aleshores, Balaguer disposava duna comparsa de
qualitat. Els Pagesets, all llarg de tots aquests anys,
han sofert diverses restauracions i modificacions
de vestuari, que han seguit els mateixos estil i criteris. Potser la restauraci ms entranyable de totes
va ser la que va fer lartista balaguer Ton Camarasa
lany 1984. En aquells moments, la parella es trobava en molt mal estat, de manera que lAjuntament
va decidir jubilar-los definitivament. Fou grcies a
la seva empenta que lartista va aconseguir que la
parella torns a sortir de nou. En Ton fou lencarregat de restaurar a fons la parella, fent-ne una remodelaci seriosa. Respectant les testes originals,
els va dotar duna fisonomia millorada. Lany 1997,
aprofitant la celebraci de la Festa Popular i Tradicional dels Pasos Catalans, els dies 12 i 13 de juliol,
que incloa castellers, esbarts, sardanes, titelles i
gegants, es va constituir lactual colla gegantera,

que t cura de tots els gegants i capgrossos. LAjuntament, aprofitant lavinentesa, els fu restaurar
de nou, i envi les tres parelles de gegants a la casa
Aragonesa de Fiestas de Saragossa. Lany 1999 es
va aprofitar locasi per tornar-los a repintar juntament amb la parella de gegants Moros, aquest cop
a mans de Cristina Colilles. Finalment, lany 2004
durant els actes de la II Trobada de Gegants van
ser batejats amb els noms de Lo Pageset i La Pageseta. La Pageseta va ser apadrinada per la doctora
Castells i lalcalde Fuster de Cappont (Lleida), i La
Tiburgeta i el Guillem de Taradell; mentre que Lo
Pageset va ser apadrinat pel Guillem i lAlamanda
de Mra dEbre i per en Sebas i lAsun de Pradell
de Si.
Actualment els Pagesets noms surten per Balaguer durant actes assenyalats, com ara per la Festa
Major del Sant Crist, el 9 de novembre, i per Corpus, tot encapalant la process.
211
OSONA
MANLLEU
Gegant
Nom: Jordi
Pes: 87 kg
Alria: 382 cm
Constructor: Josep Soy, El Inmaculado Corazn de Mara, de J. Ventol
Lloc: Olot
Any destrena: 1923
Material: escaiola, pols de marbre, cola de peix i arpillera
Geganta
Nom: Montserrat
Pes: 82 kg
Alria: 378 cm
Constructor: Josep Soy, El Inmaculado Corazn de Mara, de J. Ventol
Lloc: Olot
Any destrena: 1923
Material: escaiola, pols de marbre, cola de peix i arpillera
Lany 1923, Mart Molera, ve del carrer del Vendrell de Manlleu, va proposar a la comissi de
vens del carrer de comprar uns gegants per poder-los lluir a la festa en honor a la Mare de Du
de la Gleva que celebraven cada 8 de setembre.
Un cop acceptada la proposta i grcies a rifes i donatius particulars, es van recollir els diners necessaris per a les despeses inicials. Aleshores Mart
Molera es va adrear al taller El Inmaculado Co214
En Jordi i na Montserrat exposats a la faana de

lAjuntament de Manlleu, lany 1925, acompanyats desquerra
a dreta, per Mart Molera seguit dels geganters amb el
flabiolaire al mig. Antoni Piella. Arxiu Biblioteca Municipal
de Manlleu
razn de Mara, a qui va encarregar una parella

de gegants, que va construir lescultor Josep Soy.
Un cop all va escollir com a model un gegant inspirat en el dOlot, construt per Miquel Blay, per
esculpit per Josep Soy. En canvi, per a la geganta
cap dels models no li va fer el pes. Diu lancdota
que tot fent un volt per la ciutat va descobrir una
noia molt bonica, la va dur cap al taller i els va
demanar que la geganta sinspirs en el seu rostre. El preu total dels gegants, juntament amb
cinc capgrossos que va encarregar, va ser de 2.022
pessetes amb 30 cntims, que es van anar pagant

a terminis, lltim dels quals, de 150 pessetes, el
va haver dabonar el mateix Mart Molera de la
seva butxaca, ats que no es van arribar a recollir
diners suficients.
Sembla, per, que la primera ocasi en qu els
gegants van sortir al carrer no va ser durant les
festes del carrer del Vendrell sin per la Festa
Major manlleuenca. Segons el programa de lany
1923, el 14 dagost els gegants van oferir una cercavila per encetar els actes festius. Lany 1929, per
desavinences entre limpulsor de la compra dels
gegants i la comissi pels actes de la festa, Mart
Molera va proposar a lAjuntament de la vila que
sels queds en propietat noms pel pagament de
les 150 pessetes que ell havia hagut dabonar per
manca de fons recollits. s aix com lAjuntament
es va convertir en el propietari de la parella.
Els gegants, durant la Guerra Civil espanyola, van
estar a punt de desaparixer, atesa la seva relaci
amb les festes religioses del Corpus, per grcies
a la intervenci del mateix Mart van salvar-se.
No obstant aix, loctubre del 1940 una terrible
inundaci provocada pel desbordament del riu
Ter els va malmetre fora. La recuperaci dels
gegants va anar a crrec de Miquel Aguilar, Joan
Pigrau i Ramon Pujol.
Tres anys desprs, en el marc de lanomenada IV
Fiesta de la Liberacin, es va estrenar El ballet dels
gegants, compost per Antoni Font. Aquell mateix
any tamb van haver de ser reparats, en aquesta
ocasi per Jaume Casadevall, Jaume Abin i Ra-
mon Pujol. El 1945 Ramon Pujol i Miquel Aguilar van haver de restaurar de nou, en aquest cas,
la geganta. No s t constncia que els gegants
sortissin fora de la vila fins que el 1948 van participar a la Festa Major de Granollers. Francesc
dAsss Pujol va dissenyar uns vestits nous per als
gegants, que va confeccionar Josep Obiols i que
es van estrenar el 1950. Aquell mateix any van
participar al Concurso Provincial de Gigantes de
Terrassa en ocasi del centenari dels gegants egarencs. La parella manlleuenca va ser una de les
que va participar, el setembre del 1952, a lestrena
dels gegants de Roda de Ter, juntament amb les
parelles de Salou -que actualment pertanyen a
Rupit-, Vic i Torell. Hi ha constncia a la premsa
local de lpoca que els gegants no van participar
a les festes de Corpus de 1957, ats que no es van
trobar portadors disposats a carregar-ne el pes,
que havia anat augmentant amb les desafortunades reparacions que sels havia fet. Durant la Process de Corpus del 1961, la geganta va caure per
la dificultat de portar-la i la testa va quedar totalment desfigurada. Va ser aleshores quan es va
optar per comprar una nova parella de gegants a
El Ingenio, que es va estrenar en ocasi de la Festa Major daquell mateix any. A partir daqu, els
vells gegants manlleuencs van quedar desplaats
per la nova parella, fins al punt que el reconegut
msic Artur Blasco, que coneixia lexistncia de
la parella i que sabia que es trobava en dess, els
va demanar i els va cedir al municipi dArsguel,
a lAlt Urgell. LAjuntament de Manlleu noms va
posar una condici a Blasco: que quan els gegants
fossin requerits caldria que tornessin al seu poble
215
En Jordi i na Montserrat exposats a la faana de

lAjuntament amb motiu de la celebraci de la xxv
Ciutat Gegantera a Manlleu lany 2010. Llus Ardvol i Juli
dorigen. Aix, durant la segona meitat de la dcada dels setanta, la parella va exercir de gegants
dArsguel, on sortien cada any per la Festa Major. All, ats que estaven en molt mal estat, van
ser restaurats pel pintor Tusell. Segons sembla, va
ser a Arsguel on van ser batejats amb els noms
de Jordi i Montserrat. De la seva estada a lAlt Urgell nexpliquen que un ve, Pau Lloveras, encisat
per la geganta, en les seves estones lliures laga-
216
fava i la portava a passejar pel poble sense ms

motiu que el plaer de fer-la ballar. Amb larribada
dels primers ajuntaments postfranquistes, Manlleu els va recuperar, es van restaurar a El Arte
Cristiano i es van reestrenar en el marc de la primera trobada de gegants de Manlleu, el 21 dabril
de 1985. Quatre anys desprs van participar a la
festa del centenari dels gegants dOlot que es
va celebrar el 10 de setembre i que va reunir un
bon conjunt de gegants de procedncia olotina.
El 1995 es va restaurar la geganta, de nou, al taller
El Arte Cristiano. Lany 2008 el taller Gabins els
va restaurar i Ramona Valls va confeccionar uns
vestits nous per als gegants. La nova imatge i un
nou ball basat en la can de la llegenda El Serpent de Manlleu es van estrenar el 13 dagost en
el marc de la Festa Major. Lany segent, el 25 de
gener, es va celebrar una trobada de gegants semblants als manlleuencs en la qual van ser presents
els de les Borges Blanques, els del barri de Sant
Miquel de Cardona, els de Monistrol de Montserrat i els dAmer. El 2010 Manlleu va tenir lhonor
de ser la xxv Ciutat Gegantera de Catalunya. Per
a aquesta ocasi els gegants van ser restaurats per
Toni Mujal de Cardona. Va ser la manera de celebrar el 25 aniversari de la colla gegantera. La
darrera efemride que han celebrat ha estat el seu
90 aniversari durant la trobada de gegants que
es va fer el 20 dabril de 2013.
Rupit
Gegant
Nom: Miquel
Pes: 50 kg
Alria: 355 cm
Lloc: Barcelona
Geganta
Nom: Magdalena
Pes: 45 kg
Alria: 350 cm
Lloc: Barcelona
Lorigen dels gegants de Rupit s del tot incert. Se

sap amb certesa que les figures van ser adquirides probablement a Barcelona cap a finals del seglexix. Tot i que desprs de diverses entrevistes
amb el senyor Xavier Baurier, besnt de lempresari que els va adquirir, sapuntava la hiptesi que
possiblement procedien de Valncia, igual que
els capgrossos. El gegant anava vestit de rei, i la
geganta vestia en consonncia amb lpoca.
Malauradament, aquesta hiptesi no s del tot fiable, ja que tant dels gegants com dels capgrossos
Els gegants quan residien a la colnia txtil de Salou

acompanyats dels seus geganters. Autor desconegut.
Collecci Llus Ardvol i Juli
nhi ha cpies bastant fidels esteses per Catalunya. Un exemple serien els gegants de Capellades, que van ser adquirits a Barcelona juntament
amb dos capgrossos molt semblants. Duna manera o altra, la incgnita ja es desvela, i en tenim
una mica ms clara la procedncia.
Pierre Baurier (1820-1879), industrial francs,
va ser el fundador de la colnia txtil de Salou
(1864-1964). Baurier va adquirir aquestes figures
amb la intenci domplir loci dels treballadors de
217
tes de caire religis) de la colnia, processons de

Corpus i diades, tot despertant tot tipus de sentiments envers els nens i els adults. Sobretot, els
oferien esbarjo i distracci dins aquell nucli tan
tancat i allat de la colnia, sota el control social
dels propietaris. Tamb van participar en diverses
ocasions en la Festa Major de Roda de Ter i en les
celebracions de carcter privat de la famlia Baurier. De fet, Xavier Baurier, besnt del fundador
de la colnia, encara recorda haver-los vist en actiu per darrera vegada a la dcada del 1950, en el
casament duna cosina seva.
En aquells temps, els gegants anaven acompanyats pel flabiolaire Josep Verdaguer, en Roviretes, del municipi de Folgueroles; i els portadors
eren els treballadors de la fbrica, igual que es
feia amb els capgrossos.
Actualment, en Miquel i la Magdalena sn els gegants de

Rupit. Jordi Batlle i Ardvol. 2012
la colnia. A la colnia de Salou hi havia espais

destinats a loci, per, igual com passava en totes
les colnies, eren espais controlats per la mateixa directiva de lempresa. Lamo patrocinava les
activitats durant loci i les diferents celebracions,
i en aquest cas va adquirir aquests gegants i uns
capgrossos per acompanyar-los en les festivitats.
Els gegants de la colnia de Salou van participar
durant dcades en les celebracions (gaireb to218
A partir del 1960, lamenaa de lembassament de

Sau va fer minvar la vida de la colnia. La posada
en funcionament daquest embassament, lany
1964, supos directament la fi de Salou i de la colnia vena, Cdol Dret. Aix sesdevingu ja a la
dcada del 1970, quan Xavier Baurier, gran msic, solia anar a tocar sardanes a Rupit, sobretot
per la festivitat de Sant Miquel. Ramon Corominas, nascut a Roda de Ter i aleshores secretari de
lAjuntament de Rupit, i el mossn de Rupit van
dir a Baurier que fes pujar els gegants de Roda de
Ter, coneguts com els comtes de Savassona, perqu participessin en la Festa Major de lany 1978.
La visita dels gegants va aconseguir tanta expectaci i eufria entre la poblaci que Ramon Co-
rominas fu dintermediari perqu Xavier Baurier

fes donaci dels gegants i capgrossos al poble de
Rupit. Baurier, desprs de parlar-ne detingudament amb la resta de la famlia, va decidir regalar-los al poble, per el consistori va voler pagar-li
simblicament 10.000 pessetes.
Feia una bona colla danys que els antics gegants i
capgrossos estaven sense utilitzar i en condicions
pssimes, de manera que lAjuntament de Rupit
va haver de restaurar-los de dalt a baix i canviar-los els vestits.
ar el cos i els cavallets per uns de nous, tot fent-los

ms lleugers i, a la vegada, preservant lantic cos.
En Miquel i na Magdalena no shan mogut gaire
de Rupit, tot i que han sortit en ocasions comptades per les seves contrades; ara b, lany 1999 van
viatjar fins a Capellades amb motiu del centenari
dels seus germans bessons.
Els gegants, totalment restaurats, adoptaren la

indumentria reial, van arribar a Rupit el 30 de
setembre de 1979 i van ser els encarregats dencapalar la cercavila de la Festa Major.
A partir daquell moment, han sortit cada any
duts pels membres de la comissi de festes, i han
estat restaurats en diferents ocasions per poder-los mantenir en bon estat.
Lany 2001, per votaci popular es va decidir anomenar els gegants Miquel i Magdalena; fins aleshores, sels coneixia com a rei i reina o gegant i
geganta. Aix doncs, el 29 de setembre de 2002 les
figures van ser batejades i benedes amb lapadrinament dels gegants de les poblacions properes
de Tavertet i de Cantonigrs. Tot aprofitant locasi, els gegants van vestir-se de nou.
Lany 2009, els gegants es van restaurar a fons, i
aquest cop senviaren al taller Gabins de Torell,
on els repassaren les mans i la cara i els van canvi219
Torell
Gegant
Nom: Rei Moro de Mallorca
Pes:, 50,5 kg
Alria: 365 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1908
Geganta
Nom: Pubilla de Puigbac
Pes: 54,5 kg
Alria: 360 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1908
La primera referncia sobre gegants a Torell s

del 1897, quan els pabordes de la festa van presentar una instncia a lAjuntament que proposava
la compra duns gegants, per la iniciativa no va
prosperar. Va caldre esperar onze anys, fins al 1908,
perqu lAjuntament es decids a adquirir-los. De
tota manera van tenir gegants i capgrossos llogats
per les festes dels anys 1901, 1902 i 1906. Curiosament, sense que hi hagus tradici gegantera a Torell, el 1902 es van estrenar les composicions del
msic Ramon Reig Ball de gegants, Ball de nans i
Ball de gegants i nans, les mateixes melodies que
220
shan ballat fins ara. Pels volts del 1950, lAjuntament va demanar al msic Amadeu Noguera i
Moral (1913-1975) que fes els arranjaments de la
msica per ser interpretada per cobla i tamb van
estrenar la coreografia atribuda a Feliu Rodelles.
El 15 de juliol de 1908, amb motiu de la celebraci
de la Festa Major, lAjuntament de Torell va llogar una parella de gegants i sis nans a la botiga El
Ingenio de Barcelona, en aquells temps propietat
del torellonenc Benet Escaler. La gran acceptaci
Els gegants de Torell ballant a la plaa de la vila, lany 1929.

R. Gotxe. Fons Joan Amades. DGCPAAC
amb els protagonistes duna llegenda local, La

pubilla de Puigbac, documentada per primera vegada al segle xv en la compilaci Histries e
conquestes del Reialme dArag e Principat de Catalunya, obra de Pere Tomich. En el relat original,
el protagonista era el rei San I de Mallorca, que
es va enamorar follament de la filla del senyor de
Puigbac, la va segrestar i se lendugu a Mallorca,
sense que ning no ho sabs. La noia va viure all a
desgrat durant molts anys i va tenir dues filles del
rei, fins que les tres van ser alliberades del captiveri per cavallers vinguts de la cort catalana. Lany
1883, Mart Gens (1847-1932), escriptor i farmacutic vigat, seguint els corrents romntics de la
Renaixena, va recrear aquesta llegenda en lextens
poema Reyna y cautiva, publicat en diversos nmeros consecutius del setmanari vigat La Veu de
Montserrat. Aquesta versi, en qu el segrestador
va passar a ser el rei moro de Mallorca, sense un
nom especfic que lidentifiqus, s la que va inspirar els personatges que representen els gegants.
popular que va generar la seva presncia, va fer que

quinze dies desprs el consistori acords comprar
aquells mateixos gegants i nans, que es van estrenar oficialment el 20 de setembre daquell any, per
lAplec de Rocaprevera. Per tant, si b la data destrena a Torell va ser el 1908, desconeixem quant
de temps feia que rondaven de lloguer per diverses
poblacions, a compte dEl Ingenio.
Ben aviat, els torellonencs van voler donar personalitat prpia als seus gegants i els van relacionar
Divuit anys desprs de la seva estrena, lany 1916,

els gegants no van participar en la Festa Major perqu estaven en mal estat i van quedar arraconats
fins al 1921, quan els pabordes van impulsar una
subscripci popular per rehabilitar-los. Tampoc
van participar a les festes entre 1936 i 1939 a causa
de la Guerra Civil.
Existeix informaci que els gegants van estrenar
vestits nous els anys 1928, 1939, 1954 i 1981. Tamb
es tenen referncies que la geganta va estrenar una
perruca nova lany 1981. Malgrat que es t constn221
cia de les restauracions fetes en els anys 1939, 1954

i 1981, els responsables del Taller Gabins, que van
ser els darrers restauradors, sn de lopini que van
ser objecte dunes quantes reparacions ms de les
que hi ha documentades.
En la restauraci a fons que els van fer el 1954, es va
produir un canvi important en la indumentria de
la geganta, per relacionar-la encara ms amb el seu
paper en la llegenda. Del gegant, van accentuar-ne
les caracterstiques de cabdill moro i, pel que fa a
la geganta, en lloc de vestir-la de dama medieval,
com havia anat fins a aquell moment, la van vestir
de pubilla catalana, que s el mateix aspecte que
ha tingut fins avui.
Entre el 1913 i el 1939 els gegants van sortir poques
vegades de Torell i sempre a pobles de la comarca. La seva primera sortida lluny va ser al Concurso Provincial de Gigantes que lany 1950 es va fer a
Terrassa. Tamb van ser presents a Vic el 1961 amb
motiu del Da de la Provincia, per participar en
la Cabalgata de Gigantes y Cabezudos. Al marge
daquestes dues cites destacades, el moro i la pubilla de Torell han participat en nombrosos encontres de gegants, a ms de ser els amfitrions de
la trobada local, que va tenir la seva primera edici
el 1986.
Cal destacar la faceta televisiva a TV3 dels gegants
torellonencs. Lany 1985 van ser els protagonistes
de la seva prpia llegenda explicada al programa
Fes Flash. En la gravaci participaven una colla de
nens de la poblaci i lactor Pep Pars, que interpretava el personatge dOliana Molls. Quatre anys
222
ms tard, per, en un paper ms secundari, van

aparixer en el programa Dit i fet, en el qual concursava la Societat Ocellaire de Torell.
Lany 1991 el mateix Taller Gabins en va fer unes
cpies idntiques, que sn les que surten habitualment de Torell, mentre que els originals es prodiguen en molt comptades ocasions. Actualment
la parella es conserva al local municipal que tant
serveix de seu a la colla gegantera com de magatzem dels gegants i capgrossos.
En ocasi del centenari dels gegants es va organitzar un extens programa dactes, entre els quals cal
destacar la trobada de gegants, la publicaci dun
llibre amb la seva histria i lestrena per lAplec de
Rocaprevera del Ball de centenari, amb msica de
Xavier Capdevila i coreografia de Jan Grau. Es tracta dun conjunt de danses teatralitzades i encadenades que noms es balla per lAplec.
El 12 doctubre de 2008, el Rei

Moro de Mallorca i la Pubilla
de Puigbac van fer cent anys.
Llus Ardvol Juli. 2008
223
Vic
Gegant
Nom: Comte dOsona
Pes: 75 kg
Alria: 330 cm
Lloc: Olot
Any destrena: 1832
Material: pasta de cartr
Geganta
Nom: Comtessa dOsona
Pes: 75 kg
Alria: 320 cm
Lloc: Olot
Any destrena: 1832
Material: pasta de cartr
La presncia dun gegant a Vic est documentada

des de la festa del Corpus de lany 1493 i la primera geganta vigatana no apareix fins a lany 1664,
quan participa en la process feta amb motiu del
trasllat de les relquies dels mrtirs sant Lluci i
sant Paci, fills i patrons de la ciutat. Posteriorment, noms sen coneix una altra parella, obra
de lescultor Josep Real (1721-1754) i estrenada
lany 1736, que va sortir fins a les prohibicions de
Carles III el 1780, moment en que qued Vic sense
gegants fins a lestrena dels actuals.
224
Daquesta parella sen t notcia des de lany 1832.

Surten citats en el text de la Crida de les funsions
dedicades al Beat Sant Miquel, publicada amb motiu de les festes de Sant Miquel dels Sants, per la
qual cosa sembla evident que lestrena daquests
gegants s daquell mateix any:
Perque cresca lalbolot / aquest any han fet
gegants / sa cara es de vigatans / ms ells pla
sn fills dOlot.
Del text, tamb sen desprn que van ser fets a
Olot i sempre shan atribut a Ramon Amadeu i
Grau (1745-1821), malgrat que aquesta autoria s
dubtosa. Per la qualitat de lestil escultric podria
ser possible, per noms en el cas que algun original o motlle shagus conservat a Olot dels anys
que lescultor va passar en aquesta ciutat des del
1809 fins al 1814, perqu Ramon Amadeu va morir el 1821 i els gegants vigatans sestrenen onze
anys ms tard. Juntament amb els gegants es va
estrenar el capgrs Cap de Llpia, tamb atribut
a Amadeu i sobre el qual planeja el dubte dautoria pel mateix ball de dates.
Un dels costums de les festes vigatanes era el de
publicar dos programes de caire satric, un era el
programa del capgrs Cap de Llpia, imprs per
Mari Rocafiguera, i laltre el dels gegants, editat per la impremta dels carlins. Aquestes dues
publicacions sn una bona font de notcies dels
gegants al llarg del segle xix, per en ser publicacions satriques, no disposem de descripcions
detallades de laspecte que tenien i per aix es
desconeix quin tipus dindumentria portaven
Els comtes dOsona amb la famlia Cap de Llpia davant de la catedral de Vic, inicis del segle xx. Autor desconegut. [1900].
anteriorment, per est documentat que el 1860,

amb motiu de la Guerra dfrica, els van vestir
amb un vestuari destil oriental.
Fins i tot, al gegant el van anomenar Muley, possiblement fent referncia al prncep del Marroc,
Muley el Abbas, qui el 1860, desprs de la caiguda de Tetuan, va signar el tractat amb Leopoldo
ODonnell, el comandant en cap en la Guerra
dfrica. Pels comentaris crtics apareguts a les
crides a la festa, sabem que aquest aspecte no era
del grat dels vigatans. Aquests vestits els van conservar fins al 1891, any en qu van canviar completament daspecte, dacord amb els corrents
romntics de la Renaixena, que propugnaven la
recuperaci del passat medieval del pas. Lencarregat del nou disseny va ser Josep Puiggar (18211903), que els va concebre com una representaci
dels comtes dOsona. En la dcada del 1910 van
tornar a vestir de moros, en aquesta ocasi inspirats per la guerra del Rif i les constants disputes entre els liberals i els conservadors per aquest
225
Els Comtes dOsona a Centelles

lany 1986. Eloi Miralles Figueres.
Arxiu Ferragut 1986
226
conflicte. Per a finals de la dcada del 1920, principalment a causa de les crtiques publicades a les
crides del Cap de Llpia, es va tornar a recuperar
laspecte dels comtes dOsona, que han mantingut
fins al moment actual.
Els busts originals dels Comtes dOsona.

Roger Albert. 2013
La primera vegada que els gegants van sortir de Vic

va ser per anar fins a Barcelona, el 1902, per participar al Concurs de Gegants, Nanos i Monstros
Tpichs que es va organitzar per les festes de la
Merc, i no tenim constncia que guanyessin cap
premi.
Tamb van assistir a la primera trobada que es va
fer a Sabadell, lany 1930, amb motiu de lestrena
duna nova parella de gegants. All van obtenir la
medalla dor i un premi de 250 pessetes, a ms del
diploma dhonor que van lliurar al Cap de Llpia
que els acompanyava.
Mans i braos originals del Comte dOsona.

Roger Albert. 2013
Mans i braos originals de la Comtessa dOsona.

Roger Albert. 2013
Al juliol del 1961 es va fer a Vic la celebraci del Da

de la Provincia i entre els diversos actes organitzats es va fer la Cabalgata de Gigantes y Cabezudos. Coincidint amb la celebraci del 500 aniversari de la presncia de gegants a Vic, lany 1993, les
figures van passar per les mans de Manel Casserras (1919-1996) per rebre una restauraci seriosa, ja
que les quatre testes estaven en molt mal estat. Cal
esmentar que a labril de 1999 es va celebrar a Vic
la XIV Ciutat Gegantera de Catalunya, amb la participaci de ms de quatre-cents gegants reunits a
la plaa Major. Lany 2013 es va decidir fer una cpia exacta dels quatre braos i mans. La tasca sencarreg a Josep Manel Casserras i Sol de Solsona.
Actualment es poden veure exposats tant els bus227
tos, com els braos i les reproduccions dels caps

en unes vitrines a lAjuntament vigat, juntament
amb la resta de la imatgeria de la ciutat.
El ball de gegants de Vic s un valset recollit pel
msic i organista vigat, mossn Llus Romeu i
Coromines (1894-1937), afamat compositor que
havia estat director de lOrfe Vigat. Desprs
dhaver estat ballat sempre de forma espontnia,
lany 1997 sen va estrenar la coreografia.
A lpoca actual han mantingut una intensa activitat fora de Vic i la seva cita anual amb les festes locals s el 5 de juliol, per la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. Entre les nombroses sortides que
han efectuat, destaca el viatge que van fer a Blgica
lany 2000, a la ciutat dAth, per la trobada internacional de gegants, amb motiu de la inauguraci
del museu La Maison des Gants. En aquell viatge,
en el qual van participar altres gegants i elements
del bestiari catal, van actuar com a representants
oficials de Catalunya. Tamb cal citar la festa i trobada que es va organitzar lany 2007, quan tant els
gegants com el Cap de Llpia van celebrar el seu
175 aniversari.
228
Vic (cpies)
Gegant
Nom: Comte dOsona
Pes: 25 kg (bust)
Alria: 122 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: principis segle del xx [1900 i 1920]
Geganta
Nom: Comtessa dOsona
Pes: 25 kg (bust)
Alria: 122 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: principis del segle xx [1900 i 1920]
En un moment indeterminat dinicis del seglexx,

a Vic es van emmotllar els caps dels gegants i sen
van fer unes cpies. Sempre sha donat per cert
que les cpies es van fer perqu els originals estaven en molt mal estat i els calia una bona restauraci, que van considerar massa complicada,
per aix van prendre la decisi de substituir-los
per una cpia fidedigna. Segons la veu popular,
sembla que el treball demmotllat va ser tan acurat que, en les noves testes, tamb hi van quedar
reflectides totes les nafres que tenien els gegants
originals i, per aix, les cpies van acabar desades
a lAjuntament, i sopt finalment per fer front a
Busts de les cpies dels gegants de Vic, sala de plens de

lajuntament vigat. Roger Albert. 2013
la restauraci dels originals, malgrat la dificultat

de la tasca. Desconeixem si realment va anar aix, i
de les reparacions que consten documentades, no
sen desprn res que permeti aclarir el motiu pel
qual es van fer les cpies, per en qualsevol cas es
van fer les reproduccions i van quedar dipositades
a les dependncies municipals, on encara es conserven actualment.
Tamb sha apuntat una altra hiptes i prou plausible, segons la qual, en ocasi dalguna de les restauracions que es van fer dels gegants originals, saprofit per fer-ne les cpies i aix garantir que, malgrat
que patissin alguna caiguda amb conseqncies a
mitja festa, poguessin ser substituts com si res per
la cpia corresponent. Es desconeix, per, si en alguna ocasi les cpies van substituir els originals.
Lany 1993, coincidint amb la celebraci del 500
aniversari de la presncia de gegants a Vic, tant les
figures originals com les cpies van passar per les
mans de lartes solson Manel Casserras (19291996) perqu estaven en molt mal estat i els calia
una restauraci a fons.
229
PLA DURGELL
Linyola
Gegant
Nom: Rei
Pes: 90 kg
Alria: 300 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: desconegut
Geganta
Nom: Reina
Pes: 90 kg
Alria: 290 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: desconegut
La histria dels gegants de Linyola est plena

dinterrogants, ja que malauradament es desconeix totalment lorigen de les figures actuals.
Es pot parlar amb certesa que sn una parella ms
que centenria, pel tipus descultura i pels materials emprats per construir-los. Aquesta afirmaci es pot assegurar sobretot arran del fet que van
ser exposats a Barcelona al Sal del Tinell amb
motiu de lexposici Goliath, gegants i bsties de
Valnia i Catalunya, lany 1998. Aprofitant lavinentesa, Jordi Grau, del taller dimatgeria El Drac
232
Els gegants joves de Solsona abillats de nobles medievals,

lany 1934. Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Solsons.
Petit de Terrassa, els va poder revisar, repassar per

sobre i assegurar del cert la hiptesi que tenien
ms de cent anys.
Malgrat totes aquestes suposicions, ja a final del
segle xix es t referncia de la participaci de gegants amb motiu de la festa de larribada de laigua a Linyola, festa celebrada l1 i el 2 de juliol de
1899. Els diaris La Renaixena i La Veu de Catalunya es fan ress de ladquisici duns gegants,
crnica que ens cita en Valeri Serra Bold: pera
den Miquel, que aixis des de are sanomenaran,
que tothom pogus contemplarlos a plaher y ad-
mirar daqueix modo sas habilitats. Me refereixo

alsgegants.
La citaci de Valeri Serra Bold encara fa confondre ms les suposicions, no queda clar si lAjuntament realment s qui va adquirir una nova parella
de gegants, o b si eren de propietat particular.
No obstant aix, la publicaci de la histria dels
gegants vells de Linyola en el programa de la Festa Major del 2006, amb motiu de lestrena dels gegants nous, parla dels orgens dels gegants vells i
explica que lany 1899 es van llogar els gegants del
barri de la Merc de Trrega. Per tant, els orgens
de la parella encara queden molt ms embolicats.
Malauradament, la gent ms gran del poble no
recorda gran cosa de la parella, ni tan sols es conserva documentaci referent als gegants a lArxiu Municipal. Tenen constncia que durant les
dcades dels anys quaranta, cinquanta i seixanta
sortien per la process de Corpus i que realment
la parella es veia molt desfigurada, com si hagus
patit un incendi, sobretot a les mans, ja que es
veien molt malmeses i deformades.
Cap a finals dels vuitanta, lexcs de pes dels gegants i la seva mala conservaci fan que surtin
molt poc i que amb el pas del temps acabin arraconats en un magatzem municipal criant pols i
teranyines. En aquest interval es perden algunes
de les mans, els vestits es descoloreixen i sn devorats per les rates. La parella, finalment, s substituda per una de nova lany 2006. Tant s la seva
descurana que, quan un grup de vens del poble, encapalats per Pol Galit, decideixen resca-
Ballada dels gegants i nans de Linyola a la plaa de lesglsia

durant la festa major. Autor desconegut. Anys 50.
Collecci Jordi Miralles, Arxiu Ferragut.
tar-los per preservar-los es troben amb la geganta

estampada a terra, amb el rostre esclafat i gaireb
sense vestits. Arran daquesta desagradable troballa es pren la decisi ferma de reconstruir els
gegants i buscar suport econmic per poder-ho
finanar.
No obstant aix, encara ens queden molts fronts
oberts sobre els seus orgens. Per casualitat, fent
la comparaci dunes fotografies antigues dels gegants joves de Solsona, es va comenar a sospitar
duna semblana gaireb exacta, tant que en fer la
comparaci va resultar molt sospits que fossin
semblants tant els rostres, com les posicions de
233
les mans. Aquesta nova hiptesi ens obre nous

fronts i, per tant, podria ser molt probable que
els gegants joves de Solsona, que van desaparixer durant la Guerra Civil, fossin rescatats per un
grup de voluntaris.
amb el tipus de material usat durant el seglexix. La

reforma dels gegants joves de Solsona tamb data
de finals del mateix segle, sn diverses coincidncies. Per tant, s molt probable que els germans preveres fessin totalment nova la parella aquell any.
Al gener del 1939, durant la retirada de les tropes

republicanes es va calar foc en una sitja de blat
que hi havia prop de la catedral,i la capella del
claustre es va incendiar de forma accidental. El
foc va entrar a la zona on eren els gegants. Suposadament es van rescatar i s molt probable que
alg els ports a Linyola, on els adoptaren com a
propis.
No obstant aix, encara queda molta feina per fer,

moltes hores de recerca i pacincia per poder reconstruir-ne correctament els orgens.
La primera referncia dels gegants solsonins data

del 1675, segons una nota del llibre de comptes de
la Confraria de la Mare de Du del Claustre. La segona parella, els gegants joves apareixen citats el
1727, cinquanta anys ms tard, amb motiu del trasllat de la Mare de Du del Claustre a la capella on
es troba actualment. Ambdues parelles van ser refetes de nou lany 1860 pels dos germans preveres
Francesc i Lloren Sol i Sant Mart. Els gegants
anaven abillats de guerrers medievals, mentre que
les gegantes seguien ls de la moda de lpoca, abillament que van mantenir fins a lany 1934, quan
els quatre gegants es van vestir de nou seguint la
lnia medieval.
Amb aquest nou front obert sembla que de mica en
mica la histria daquesta parella comenci a prendre forma. Hi ha possibilitats que la hiptesi sigui
certa, ja que la textura i el tipus de cartr emprat en
la construcci de les figures es correspon totalment
234
Els gegants vells de Linyola

es troben en un estat llastims
de conservaci.
Pol Galit Mart. 2013
235
PRIORAT
Falset, Raval de la Font Vella

Gegant
Nom: Bitxet
Pes: 85 kg
Alria: 328 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: segona meitat del segle xix
Material: fusta i guix
Geganta
Nom: Bitxeta
Pes: 85 kg
Alria: 328 cm
Lloc: desconegut
Any destrena: segona meitat del segle xix
Material: fusta i guix
Linici de lactivitat dels gegants s un punt desconegut en la histria de Falset. Tenim documentada la presncia de gegants a les festes locals en
diverses ocasions durant el segle xix (per exemple, al Diari de Tarragona de lany 1868 es parla
de la participaci de gegants, capgrossos i diables
a les festes en honor a santa Cndia, patrona de
la vila). Joan Amades ens parla de dues parelles
de gegants a principi del segle xx, una de la societat LArtesana i una altra dinspiraci xinesa,
propietat de la societat La Ilustracin Obrera,
que sanomenaven Bitxet i Bitxeta, i que proba238
Els gegants de Falset a Tarragona amb motiu del centenari

dels gegants Moros. Andreu Vendrell Pmies. 1951.
blement siguin els que van quedar en propietat

municipal. Sigui com sigui, els gegants que van
arribar al segle xx tenen un origen molt pot definit, i lnica referncia de dataci que sen t s un
fragment de diari que es va trobar a linterior dun
dels cossos i que data del mes de febrer del 1892.
Aquests gegants van mantenir una activitat ms
o menys regular durant els primers decennis del
segle xx, i fins i tot van participar en la trobada

de gegants que es va fer a Tarragona lany 1951 per
celebrar el centenari dels seus gegants. Fos com
fos, a causa del seu mal estat, es van substituir per
una altra parella de gegants ms nova, i les dues
figures van quedar abandonades a les golfes de
lAjuntament.
Diverses dcades desprs, a principis dels anys
vuitanta, un grup de vens van tornar-los a trobar i van recuperar-los per participar a les festes
del seu barri, la Font Vella de Falset. No obstant

aix, les peces, que pel fet de tenir braos articulats i estar fetes materials molt frgils, continuaven en un estat de conservaci molt delicat, van
ser substitudes per unes cpies fetes lany 1993.
Els gegants originals es van guardar i han sortit
al carrer en comptades ocasions, com ara lany
1998 a Manresa, amb motiu de la presentaci de
la restauraci dels gegants vells. Tot i aix, lany
2014, amb motiu del 60 aniversari dels gegants
nous, van romandre exposats durant el mes de
maig, com a part de lexposici Antoni i Cndia,
seixanta anys dhistria.
Els gegants de Falset a Manresa, lany 1998,

amb motiu de la recuperaci dels gegants vells.
Amadeu Muntal Moreno
239
RIBERA DEBRE
Tivissa, barri davall

Gegant
Nom: Gegant
Pes: 70 kg
Alria: 360 cm
Lloc: Tortosa
Any destrena: 1850
Material: fusta
Geganta
Nom: Geganta
Pes: 70 kg
Alria: 330 cm
Lloc: Tortosa
Els gegants amb els seus portadors, lany 1925.

Autor desconegut. Fons Joan Amades. DGCPAAC
Any destrena: 1850

Material: fusta
Lorigen dels gegants de Tivissa s fora incert. Diverses dates ballen a lhora de parlar de la seva arribada a Tivissa. Joan Amades, a Gegants, nans i altres entremesos, diu que es feren construir, segons
la tradici oral, el 1863 a crrec dun artista, i que es
pujaren Ebre amunt en llagut fins a Mra dEbre,
on els an a buscar un ve del barri. Segons altres
fonts, entre aquestes les dels tivissencs, els gegants
foren adquirits entre el 1850 i el 1851, i arribaren en
llagut dins unes caixes pel riu Ebre fins a Ginestar.
All foren carregats en dos carros que, acompanyats per un bon nombre de tivissencs, els porta242
ren fins a la vila. Quan arribaren al barri, els mateixos vens feren la indumentria i les estructures.
Relacionada amb aquesta informaci, al llibre Els
gegants de Tortosa (histria, llegenda i altres comentaris), de Llus Montagut, trobem una referncia als gegants de Tivissa. Larticle La iconografa
de la fiesta popular, de Jess Massip, ens diu,
parlant dels gegants de Tortosa, que ...renovados
muchas veces a travs de la fiesta del Corpus, sabemos que en 1851 se venden los viejos (gegants de
Tortosa) a Tivissa a donde llegan por va fluvial....
Per altra banda, a larticle Fulls dhistria de la vila
de Tivissa (1955), de F. Mrius Bru, hi ha una fotografia dels gegants de Tivissa de lany 1928. El peu
de foto diu: Els gegants de Tivissa, propietat del

barri dAvall, comprats a Tortosa aproximadament
lany 1851. Aquestes informacions foren contrastades ms tard amb els geganters de Tivissa, concretament amb Joan Maria Marqus, que aclar que
els gegants foren fets expressament entre el 1850
i el 1851 (segons mostren retalls de diari de lpoca de les caixes originals amb les quals arribaren
les figures) per un fuster de Tortosa per encrrec
del senyor Magriny, ve del barri dAvall, que ms
tard els regal al barri.
Les figures no han estat mai batejades, motiu pel
qual sn conegudes com el Gegant i la Geganta. El
gegant sempre ha portat a la m un cigar, fet que li
confereix aspecte dhome de mn, en contrast amb
les faccions delicades de la geganta.
Entre les sortides histriques dels gegants de Tivissa fora de la vila cal destacar la participaci en
el centenari dels gegants de Tarragona, el 24 de
setembre de 1951 (en qu els gegants de Tivissa obsequiaren amb un ventall els gegants amfitrions);
lestrena dels gegants Japonesos de Reus, el 28 de
juny de 1956 (amb motiu del 150 aniversari dels
Vitxets, Moros i Indis), i en la I Trobada Internacional de Gegants de Matadepera, celebrada el 29
dagost de 1982.
Actualment, el cap i les mans sn les niques
peces originals que sen conserven. Restaurats el
1993 per lartista reusenc Josep Maria Sotoca, les
estructures originals foren substitudes per unes
de noves el 1988, fetes pel mont-rogenc Francesc
Javaloy.
Els gegants a Vilassar de Dalt amb motiu del centenari de la

parella. Llus Ardvol i Juli. 2012
Lany 2000, amb motiu del 150 aniversari de les figures, sorganitzaren diversos actes, entre els quals
cal destacar una exposici fotogrfica sobre la histria dels gegants, una trobada de gegants centenaris i la presentaci dels nous capgrossos, obra
de Joan Mir, de la Serra dAlmos. Lany segent,
i per cloure els actes de laniversari, la geganta estren vestit i pentinat el 18 dagost, recuperant aix
lantiga tradici del canvi daspecte ms o menys
regular.
243
SEGRI
Lleida
Gegant
Nom: Marc Antoni
Pes: 70 kg
Alria: 345 cm
Constructor: Ramon Corcelles
Lloc: Lleida
Any destrena: 1840
Material: fusta
Geganta
Nom: Cleopatra
Pes: 70 kg
Els gegants de Lleida vestits de reis, al parc de la Ciutadella

de Barcelona, lany 1902. Autor desconegut. Fons Joan
Amades. DGCPAAC
Alria: 330 cm
Constructor: Ramon Corcelles
Lloc: Lleida
Any destrena: 1840
Material: fusta
En Marc Antoni i na Cleopatra sn els gegants

ms antics de la ciutat de Lleida. Van ser construts lany 1840 per lescultor Ramon Corcelles,
autor del retaule major de la catedral nova.
La parella va ser feta per ordre de lAjuntament
de la ciutat, tot aprofitant la visita a Lleida de la
reina regent Maria Cristina i la seva filla Isabel II.
Segons les fonts escrites, sacord que se construyesen gigantes nuevos de escultura amb la
finalitat de poder rebre dignament els sobirans.
246
Lany 1906 els gegants renoven vestuari i imatge, i adopten la

fesomia de faraons. Autor desconegut. 1906. Arxiu Municipal
de Lleida
A finals de juliol sacabaren els nous gegants, i es

jubil lantiga parella de gegants de qu fins llavors disposava Lleida. La parella va costar la xifra
de 1.766 rals, segons es desprn dels rebuts que es
conserven a lArxiu Municipal, mentre que a lescultor li abonaren pel treball 85 duros. Aquests
gegants resultaren de gran bellesa. Eren alts i
regis; shan trobat algunes referncies a lalria
(en el rebut signat per lescultor Corcelles on ens
els descriuen). En un primer moment vestiren de
reis moros, costum que Joan Amades atribueix
a lentusiasme que produ el triomf de la Guerra
dfrica. El 5 doctubre de 1860, en ocasi de la
visita de la reina Isabel II a la ciutat per inaugurar el ferrocarril, els gegants estrenaren una nova
imatge, aquest cop de reis medievals. A lArxiu
de la Paeria apareix un ban de lalcalde Manuel
Fuester en el qual sassenyala el protocol i el seguici de benvinguda: el Excmo. Ayuntamiento
Constitucional saldr de las casas consistoriales
precedido de los gigantes que ostentarn trajes
nuevos. Aquesta s la imatge que van conservar
fins a lany 1906.
De la parella corresponent es conserva referncia grfica i illustrada. Concretament, al programa de la Festa Major del 1900, en qu apareix el
primer cartell anunciador de festes, dibuixat per
lartista Miquel Murillo, hi figuren els gegants
al davant del preg, tot encapalant-lo acompanyats pels capgrossos. Es conserva tamb alguna
fotografia duna cercavila per lavinguda de Ferran, i tamb apareixen en el llibre Gegants, nans i
altres entremesos de Joan Amades.
Lany 1902 van participar al Concurs de Gegants,

Nanos i Monstros Tpichs de les festes de la Merc de Barcelona, i van ser guardonats amb una
medalla dargent. Curiosament, apareixen dibuixats en un article publicat a La Veu de Catalunya
el 1902, dedicat a la toilette dels gegants de Catalunya, entre els quals hi ha el de Lleida, obra
dA. Utrillo. Cap a finals de lany 1905, els paers
Pere Castro i Manuel Soldevila decidiren renovar
els gegants per a la Festa Major de lany segent,
puix estan ja vells i atrotinats. Aquesta idea fou
exposada a lalcalde daleshores, Antoni Abadal,
que en sentir el projecte restaurador sesfere, tot
pensant, segurament, en lalt cost dels treballs
que calia fer. Per, malgrat tot, desprs de molta insistncia, hi acced i conced als dos paers
una subvenci de 700 pessetes i lestimable col
laboraci del sastre Eduard Andreu.
Castro i Soldevila, desprs de meditar-ho molt,
acordaren donar-los laparena de faraons, aprofitant el gran xit que en aquells anys tingueren
representacions musicals situades als desconeguts i llunyans pasos orientals, com ara La corte
del faran i Ada, la primera de les quals fou molt
popular a Lleida, ja que fou representada al Teatre
Principal, mentre que la segona fou estrenada a
Egipte durant lobertura del canal de Suez, i don
pas a la moda de lexotisme oriental a Europa.
Quinze anys desprs, el 1921, els gegants tornaven a estar desgavellats i bruts. El banquer Jaume
Llorens sofer a lAjuntament per fer-se crrec
de totes les despeses, i encoman a larquitecte
247
municipal, Francesc Morena, el disseny dels vestits nous, i al delineant i aparellador Artur Re, la
restauraci dels caps, braos i mans dels gegants.
Aquesta transformaci en canvi radicalment la
imatge amb un toc definitiu i important, i vari
la posici dels braos. Tamb adoptaren la imatge
actual demperadors romans, i es convertiren en
Marc Antoni i Cleopatra.
El dissenyador dels gegants emperadors fou lartista lleidat Baldomer Gili i Roig, que va dibuixar
els figurins, i qui va fer-ne els vestits va ser el sastre
Agust Blasc. Un cop acabada la Guerra Civil, els
gegants van ser restaurats a fons. Cap a finals dels
anys quaranta, la parella canvi de braos i mans,
i se nalter sensiblement la posici. Ms endavant
tamb sen substitu el cos de fusta per un de cartr, molt ms lleuger, per reduir-ne notablement
el pes: passaren de 90 a 70 kg. Durant aquests anys
han estat restaurats diversos cops. El darrer cop,
lany 2003, a crrec de Joan Mir, de la Serra dAlmos.
Amb motiu del seu 175 aniversari el 2015, la parella ha rebut una restauraci a fons amb canvi de
vestuari incls, feta a crrec de Joan Mir.
Des del 1866, s costum que els gegants inicin
la Festa Major de Lleida amb la seva sortida, tot
acompanyant el preg pels carrers principals de la
ciutat, juntament amb els heralds i altres manifestacions tradicionals i folklriques. El dia indicat s
la viglia de Sant Anastasi a les 12 del migdia, o b
el primer dia de les festes.
248
En Marc Antoni i la Cleoptara, amb 175 anys, mantenen la

imatge demperadors romans. Gerard Pouget. 2015
Els gegants encapalant el preg

de Sant Anastasi, durant els anys
quaranta. Autor desconegut. [1940].
Arxiu Municipal de Lleida
249
TARRAGONS
Tarragona, BARRI DEL Cs del Bou

Gegant
Nom: Gegant
Pes: 82 kg
Alria: 386 cm
Constructor: Antoni Verdaguer
Lloc: Tarragona
Any destrena: 1825
Geganta
Nom: Geganta
Pes: 78 kg
Alria: 341 cm
Constructor: Antoni Verdaguer
Lloc: Tarragona
Any destrena: 1825
Els actuals gegants del barri del Cs del Bou (tamb coneguts com gegants vells) eren els antics gegants de la ciutat de Tarragona. Foren estrenats el
1825, obra dAntoni Verdaguer i, tot i que antigament els encarregats de dur els entremesos eren
gremis, daquests elements se nencarreg prcticament des del seu origen directament el consistori municipal. Des daleshores, tenim documentades diverses sortides daquestes figures (1833,
1837, 1840, 1843 i 1848) fins que, a causa del seu
mal estat, el 1850 lAjuntament decid encarregar
252
Gegants del Cs del Bou de Tarragona, 1948.

Arxiu Cuys AEEF
uns nous gegants a lescultor Bernat Verderol per

substituir-los.
Originriament, aquests entremesos anaven abillats de moros, per amb els anys la geganta agaf el costum danar canviant de vestit marcant la
moda de lpoca, tal com feien moltes gegantes
daquell temps.
Les figures del 1825 feren la darrera sortida abans
de la seva jubilaci en la process de Santa Tecla
del 1851, en qu sortiren juntament amb els nous
gegants els actuals gegants Moros, acabats
destrenar aleshores.
Desprs de diversos anys desats a les dependncies municipals, el 1904, Jos Mara Virgili, ve
del barri del Cs del Bou, deman les testes de
les antigues figures. LAjuntament hi acced, per
amb la condici que els gegants fossin restaurats i
que els fessin una nova indumentria. Des daleshores, els encarregats de dur-los sn els vens del
Cs del Bou, tot i que la titularitat de les figures
s municipal, i participen cada any en les festes
de Sant Mag, les de Santa Tecla i les de Sant Roc,
patr del barri.
Lnic accident del qual tenim constncia afect

el gegant quan, lany 1946, en la tornada de lofici
de Sant Roc, caigu i pat diversos desperfectes a
la cara i a la porra.
Lany 1986, Pedro Martnez els restaur profundament i el 14 dagost de 1987 els gegants aparegueren amb una nova imatge i vestits nous. Ms
endavant, el 1994, coincidint amb el 150 aniversari de les festes en honor a sant Roc celebrades
al barri del Cs del Bou, els gegants estrenaren un
nou vestuari, que recuperava un aspecte marcadament ms moro, dissenyat per Pau Fernndez i
confeccionat al Molinet de Vacarisses. Aquest any
sorganitz una de les primeres trobades de gegants centenaris de Catalunya, amb la presncia
dels gegants de Badalona, els del Pi i de la Casa
de Caritat de Barcelona, els de Manresa, la famlia
Robafaves de Matar, els del barri de la Closa de
Montbri del Camp, els de Terrassa, els de Sitges,
els de Vilafranca del Peneds i els de Vilanova i la
Geltr.
Els gegants del Cs del Bou durant les Festes de Santa Tecla.
Amadeu Muntal Moreno. 2008
253
Tarragona, Moros
Gegant
Nom: Gegant Moro
Pes: 85 kg
Alria: 435 cm
Constructor: Bernat Verderol
Lloc: Tarragona
Any destrena: 1851
Geganta
Nom: Geganta Mora
Pes: 86 kg
Alria: 400 cm
Lloc: Tarragona
Any destrena: 1851
Segons Joan Salvat i Bov, autor de Los gigantes

y enanos de Tarragona y protocolo municipal,
la primera notcia de gegants a Tarragona data
aproximadament del 1400, segons la qual foren
construts pel Gremi dels Ferrers, tot i que linvestigador Jos Snchez Real explica que la primera notcia s del 1425 i que, des daleshores fins
a lestrena dels gegants vells, lany 1825, hi hagu a
Tarragona un total de cinc gegants.
Els gegants Moros es construren per substituir
lantiga parella de gegants de la ciutat, del 1825,
254
obra dAntoni Verdaguer els actuals gegants del

barri del Cs del Bou, i sestrenaren el 19 de juny
de 1851, festivitat de Corpus. Grcies a un manuscrit conservat, sabem que lencrrec de construcci es fu a Bernat Verderol (escultor i professor
de lEscola Municipal de Dibuix de Tarragona) i
que no es compraren a Barcelona, perqu els 225
duros que demanaven els semblaren excessius.
Al final costaren ms, per el fet que fossin creats ntegrament a Tarragona satisfu plenament
el consistori. De la fusteria se nencarreg Josep
Anton Box, els pint Francesc Sirera i el responsable de ladquisici de la roba fou Bonaventura
Hernndez; les borles i els cordons anaren a crrec dAndreu Sard.
Segons la tradici oral tarragonina, Bernat Verderol tot i que manifestava que ell no necessitava
ni maqueta ni models, ja que movia el cisell al
comps del seu pensament sinspir, per fer les
figures, en un matrimoni que vivia a la rambla de
Sant Carles. Amb tot, altres teories apunten fonts
diferents. Olga Xirinacs, en un article publicat al
Diari de Tarragona el 22 de setembre de 1991, destaca la semblana dels gegants Moros amb dos
personatges del taps de Tabriz. Sembla difcil
que lescultor shi inspirs, ja que el taps data del
1900 i els gegants sn anteriors, per en una obra
persa titulada El llibre dels reis, del poeta Firdousi, hi ha illustracions de miniaturistes fetes a
partir del segle xvi en qu trobem una imatge de
la cort de Cosroes on, entre els cortesans, prenen
forma els gegants de Tarragona. Aix sexplica la
semblana entre els personatges del taps de Ta-
Els gegants Moros, els Negritos i el Mag de les Timbales

de Tarragona, lany 1930. Autor desconegut. Arxiu Vallv.
briz i els gegants Moros, ja que el taps reprodueix una daquestes miniatures originals.
El gegant Moro porta a la m dreta lescut darmes
de Tarragona, reprenent una tradici que qued
interrompuda durant el segle xix. En una sessi
municipal del 1724 es diu que si lAjuntament de
Tarragona tingus quatre macers, dos durien les
maces, i els altres dos portarien al bra dret lescut darmes de la ciutat. Aix, a manca de macers,
s el gegant Moro qui porta a la m dreta lescut
darmes municipal.
Una curiositat que cal destacar dels gegants de la

ciutat s que els seus portadors, que perpetuen
una tradici que passa de pares a fills des de lany
1840 i per als quals el fet de portar les figures s
tot un honor, sn dtnia gitana: es tracta de la famlia Ximenis, que viu a la part alta de Tarragona.
Tenim diverses notcies documentades que fan
referncia al manteniment dels gegants: el 1860
els senyors Escol i Cabeza foren els encarregats
darranjar la roba i la testa del gegant, i la geganta
estren perruca i indumentria. El 1868, a ms de
255
infanta Mara Mercedes (lany segent presentaren vestits), i el 1887, per les festes de Sant Mag,
la geganta estren el seu primer ram de flors, tot
i que poc temps desprs fou restitut el seu caracterstic mirall.
Tamb tenim referncies de diverses caigudes del
gegant, com la del 22 de setembre de 1876 davant
de lantiga delegaci dHisenda; la del 19 dagost
de 1882 al carrer Major (segons el Diari de Tarragona: aplastndose la nariz y rompindose un
par de dedos de la mano), o la del 23 de setembre
de 1923 a la baixada del Patriarca. Tamb en tenim de la geganta: el 18 dagost de 1899, al carrer
del Portalet (on es trencaren el bra i el mirall), o
el 23 de maig de 1950, prop de la catedral.
Els gegants Moros originals, exposats al vestbul de

lAjuntament de Tarragona. Gerard Pouget Navarro. 2007
vestits nous, es compr una nova barba (sembla

que des de la seva estrena, el gegant Moro en llua), adquirida a lacreditada Peluquera de Vicente Garcia, de Barcelona, collocada i arreglada per
lartista local Leandro Ripoll. El 1881, lescultor i
daurador tarragon Box present una factura per
la restauraci de les figures (en qu, entre altres
aspectes, buid els braos a causa del pes excessiu) pels desperfectes de laiguat que el 13 de setembre de 1880 malmet els gegants al carrer Major quan sortiren amb motiu del naixement de la
256
Els darrers vestits que estrenaren els gegants foren confeccionats per la Casa Llorens de Barcelona, i presentats durant la festivitat del Corpus
del 1966. Ms endavant, per, es canvi el turbant
del moro.
Tot i que les figures tarragonines foren convidades al Concurs de Gegants, Nanos i Monstros Tpichs de les festes de la Merc de Barcelona del
1902, lAjuntament decid que no hi participessin
a causa de la coincidncia amb les festes de Santa Tecla, nica ocasin del ao en que salen los
Enanos y adems por el gasto que supondra arreglarlos con nuevos trajes para presentarlos en
buenas condiciones de exhibicin.
Lefemride ms important de la histrica trajectria daquests gegants tingu lloc el 24 de
setembre de 1951, per les festes de Santa Tecla,
quan sen commemor el centenari. Sorganitz

una trobada de gegants amb un total de 48 figures (un nombre impressionant en aquell moment), en qu cada localitat participant regal un
producte tpic de la poblaci als amfitrions de la
festa. Hi participaren els gegants dAmposta, de
lArbo, de Cambrils, de lEspluga de Francol,
de Falset, de Montblanc, de Montbri del Camp
(barri dAvall i barri de la Closa), de Mont-roig del
Camp, de Mra la Nova, de Reus, de Santa Coloma de Queralt, de la Selva del Camp, de Tivissa,
de Tortosa, de Valls, del Vendrell i de Vilanova i la
Geltr, juntament amb el Mag de les Timbales,
els gegants del Cs del Bou, els Negritos, els nans
de lErmita de la Salut i els de la ciutat de Tarragona. Els gegants de Vilafranca del Peneds, tot i
que foren convidats, no pogueren assistir a lacte
a causa dun imprevist.
La comitiva desfil pels carrers de la ciutat i culmin a la plaa de braus on, per comenar, actuaren els Falcons de Lloren del Peneds, els Xiquets de Valls i el ball de bastons tarragon. All,
el nen Pere A. Martnez i la nena Maria del Carme Sanrom, que feren de padrins dels gegants
centenaris, els dedicaren un parlament en qu els
demanaren que continuessin alegrant les festes
tarragonines, entre altres coses, amb el desig de
prosperitat per a la ciutat de la qual ells sn un
smbol. Tot i que fins aleshores els parlaments
foren en castell (en consonncia amb el temps
que corria), els gegants acabaren amb unes frases en catal, en qu expressaven la seva emoci
i donaven les grcies, confessant que era la pri-
mera vegada que parlaven en pblic: Estic tan

emocionat que quasi no puc dir res i les llgrimes
entelen els meus ulls i el cor em repica com una
campana, digu el gegant. La geganta manifest:
Ja veieu sempre que quan sortim, els nens ens
rodegen, criden i sesvaloten i ens miren amb una
mica de por els uns, els altres amb molta simpatia... per no podem esperar mai la grandesa i
majestat daquest homenatge tan meravells que
revela tot lamor i lafecte del vostre cor geners.
Grcies a tots, moltes grcies.
A causa del pes i del mal estat, el setembre del
1985 els gegants foren substituts per unes cpies fidedignes, obra de Mag Barenys i Ambrs
Domingo. Les figures originals romangueren a
lAjuntament de Tarragona des daleshores fins al
2007, quan es traslladaren a les dependncies de
la Casa de la Festa, on actualment encara resten
desades.
257
Tarragona, Negritos
Gegant
Nom: Negrito
Pes: 25 kg
Alria: 247 cm
Lloc: Tarragona
Any destrena: 1856
Geganta
Nom: Negrita
Pes: 35 kg
Alria: 265 cm
Lloc: Tarragona
Any destrena: 1859
El Negrito de Tarragona, obra de Bernat Verderol

escultor que constru els gegants Moros del 1851
sort per primera vegada el 22 de setembre del
1856, per les festes de Santa Tecla, amb una aparena semblant a la que t avui dia: sense faldilles,
amb els pantalons del portador a laire, per amb
una indumentria de ratlles (que conserv fins al
principi del segle xx), al contrari del vestit blanc
que duu actualment. Originriament, el Negrito
portava a la m dreta un fuet amb el qual, en giravoltar, obria pas a les altres figures. El 17 de juny de
1870 es promulg la llei que establ el matrimoni
258
Els gegants Negritos davant la catedral de Tarragona.

Autor desconegut. 1920-1930. Fons Joan Amades. DGCPAAC
civil, i un mes desprs, el 17 de juliol, el registre

civil qued definitivament establert. Des daleshores, el Negrito du a la m dreta, en lloc del fuet que
el caracteritz, un rotlle que simbolitza la creaci a
lEstat del registre civil.
El 1881, el tpic panam del Negrito fou canviat per
un barret de copa color oliva, i el rotlle se substitu
per un bast. Aquests canvis no foren del grat dels
tarragonins, la qual cosa provoc el retorn del panam i del rotlle a la m dreta poc desprs.
Segons sembla, per a la indumentria de la figura

Verderol sinspir en letiqueta del rom La Negrita,
on apareixia una noia negra amb un vestit de ratlles blaves sobre fons blanc. La geganta, anomenada Panchita, sort per primera vegada el 26 de
desembre de 1859 i el 1861 ja era tan popular com
el Negrito, tal com constaten els diaris de lpoca.
El gegants Negritos el dia de la seva jubilaci, durant les

Festes de Santa Tecla, lany 2006. Joan Miquel Oll Alba
La sensaci que caus el Negrito fou enorme. Per

aquest motiu, els tarragonins demanaren assduament una companya per a la figura. Aix, el 18
de novembre de 1859, els regidors del consistori
acordaren lencrrec de la construcci immediata de la Negrita a Bernat Verderol, que compt
amb la collaboraci de Tecla Cirera (felpa del
cuello, trencillas para el adorno del vestido, enaguas y miriaque), Jos Mara Cabeza (indiana,
semiretorta y giro de cuadro superior invertido en
el vestido) i Tecla Durn (canas de guirnalda).
El 1862 i el 1882 la Negrita estren vestits nous,

idntics als que port el dia de la seva presentaci.
El Diari de Tarragona es fu ress, lany 1862, de la
nova indumentria: Panchita ostentando vestido
nuevo de falda de listones blancos y azules, cuerpo blanco, todo muy pulcro. Aquest model arrib
fins al principi del segle xx, quan les ratlles blaves
foren substitudes per unes altres de vermelles, tal
com llueix avui dia. Tamb des de la seva estrena,
i fins al 1915, la Negrita dugu un turbant que anava a joc amb el seu vestuari, i entre els anys 1924 i
1929, el caracterstic lloro que porta a la m dreta
fou canviat per un ventall.
Durant les festes de Santa Tecla del 2006, el 18 de
setembre, al jard del Teatre Metropol i amb motiu del 150 aniversari del Negrito, sestrenaren les
cpies dels Negritos, obra dngels Cantos, que
passaren a substituir les figures originals, les quals
romangueren a lAjuntament de Tarragona fins al
2007, quan es traslladaren a les dependncies de la
Casa de la Festa, on actualment encara descansen.
259
URGELL
Trrega, BARRI DE LA MERC

Gegant
Nom: Ramon Berenguer I
Pes: 70 kg
Alria: 400 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1870
Geganta
Nom: Almodis
Pes: 60 kg
Alria: 370 cm
Lloc: Barcelona
Any destrena: 1870
Els gegants de la Merc de Trrega sn la parella

ms antiga que conserva la ciutat. Van ser construts lany 1870 a Barcelona. Representen Ramon
Berenguer I i Almodis, tot i que al primer se lha
confs molts cops amb Ramon Berenguer IV. El
gegant du el nom del comte de Barcelona que conquer el castell de Trrega a mans dels musulmans.
La seva esposa Almodis en va ser la propietria, i el
deix en herncia als successors al tron reial.
La parella es va presentar en societat al setembre
del 1870, durant les festes del barri. Per aquest mo262
tiu, el gegant porta un gran medall amb lescut de

lorde de la Merc. La iniciativa de la construcci
dels gegants va arribar grcies a Miquel del Bitxo,
inventor tamb de lHome de la Barra. En Miquel
del Bitxo i el seu company, en Tonet del Xoqueta,
van viatjar damagat a Barcelona per anar a buscar
la nova parella de gegants. Lexpectaci va ser tanta, que el secret no es va poder guardar; uns dies
abans, tot Trrega ja anava plena de la bona nova
i circulaven fora comentaris sobre com serien els
nous gegants.
La parella es va presentar el 23 de setembre, durant la viglia de les festes de la Merc. Els gegants
van sortir per la porta de lesglsia de la Merc, i
en Joan del Xeco, un dels organitzadors de les Festes del Carme, va dir pblicament: un altre any
el barri del Carme tindr uns gegants nous quatre
palms ms alts que els de la Merc. I tal dit, tal fet;
lany segent, el 1871, van presentar la nova parella
de gegants. El dia de les Festes del Carme, desprs
de la tronada del Sr. Auls, els gegants van sortir de
lentrada de Cal Guillem cap al passeig del Mig per
participar a la cercavila del barri. Malauradament,
eren tan alts i pesats que cada gegant necessitava
dues persones per mourel i, al so de la banda del
Peret del Cotoner, van intentar mourels uns pocs
metres fins a embocar lentrada del raval del Carme. Quan van ser davant de Cal Guimer, ja no
van poder fer ni un pas ms. El fracs va ser total.
Lany segent, per solucionar lexcs de pes, els van
tallar tres pams els bastidors de fusta. El resultat
va fer que la m del gegant, que sostenia el pergam, gaireb toques el terra. Un fracs que va fer
Els gegants del barri de la Merc, acompanyats per la banda municipal de msica, anuncien linici de la Festa Major.
Pascual Gumersindo. 1920. Arxiu AFMCUT. Collecci Albert Fit
que els gegants fossin oblidats a les golfes de Cal

Pastiri. No obstant aix, lany 1877 el mateix barri
va fer construir una nova parella de gegants, que
va ser lencarregada de representar Trrega a Barcelona lany 1902 durant el Concurs de Gegants,
Nanos i Monstros Tpichs. Els gegants de la Merc

van sobreviure miraculosament a la Guerra Civil,
i durant molts anys van ser els nics gegants de la
ciutat. De mica en mica van anar apareixent nous
companys, com ara els gegants del barri Major, els
263
Els gegants centenaris de Trrega

estrenant restauraci amb motiu de la
proclamaci de Trrega com a Ciutat
Gegantera lany 2009. Amadeu Muntal
Moreno
264
gegants del carrer del Carme o la parella que va adquirir lAjuntament. Els gegants no han sortit gaires vegades de Trrega a causa del seu pes i pel seu
estat de conservaci. Noms shan pogut veure en
trobades de gegants centenaris, com ara lany 1995
a lArbo, el 1998 a Manresa, lany 2000 a Tarragona el darrer cop, el 2005 a Amer.
Els gegants han estat restaurats en diverses ocasions, les primeres el 1939 i el 1945. Lany 1985, la
restauraci va anar a crrec de Josep Bonet i Antonio Aligu. Lany 1997 lescultora guissonenca
Agns Pl fou lencarregada de millorar-ne la fesomia i lany 2009, Carles Teixidor del taller lEsfera
de Bellpuig, feu la darrera restauraci, juntament
amb una nova corona per el gegant, aprofitant
lavinentesa que Trrega es proclamava xxiv Ciutat Gegantera. All llarg dels anys, tamb han anat
renovant la seva indumentria, tot conservant el
seu aspecte reial; el darrer canvi es va fer lany 1997,
a mans del modista egarenc Ramon Roig.
265
VALLS OCCIDENTAL
Les Fonts
(SANT QUIRZE DEL VALLS - tERRASSA)
Gegant
Nom: Gegant del Castell
Pes: 45 kg
Alria: 350 cm
Lloc: desconegut
Any destrena:
Geganta
Nom: Geganta del Castell
Pes: 45 kg
Alria: 350 cm
Lloc: desconegut
Any destrena:
Dels orgens dels gegants de Les Fonts (Sant Quirze del Valls-Terrassa) sen sap ben poca cosa. Les
seves caracterstiques sn tan singulars que no
ens permeten situar-los fcilment, ats que no
coneixem altres figures que siguin coincidents,
ni destil escultric, ni de manufactura. Malgrat
aix, la tipologia i el tractament dels materials
amb qu estan fets, aix com el seu aspecte ens
268
Canviar el peu de foto: Els gegants quan encara vivien a

Tarragona i eren propietat de lantiquari Agapito Franquet,
van participar a la trobada de gegants del Carrer de la
Merceria, loctubre de 1989. Eloi Miralles Figueres. 1989.
Arxiu Ferragut
permeten identificar-los com uns gegants molt

antics.
La primera referncia ens arriba de Tarragona, de
la m dAgapito Franquet i Alentorn (1913-1998),
un colleccionista i antiquari que tenia el seu lo-
Els gegants amb la seva nova

imatge, lany 2010. Jordi Miralles
i Jonch. Arxiu Ferragut
269
cal a ledifici de lantic beateri de Sant Domnec,

tamb anomenat Casa de les Beates. En el seu
local, entre moltes altres andrmines i objectes
de tota mena, hi tenia exposada la parella. Fins
a la dcada del 1980, no sabem de ning que intents saber alguna cosa daquests gegants, i en
les primeres indagacions que sen van fer no sen
va treure gaire lentrellat, ja que el mateix Agapito Franquet, segons el moment, variava la versi que donava. Per una banda, explicava que els
havia comprat a la dcada de 1940; per una altra,
que ho va fer entre el 1970 i el 1980, segons lAjuntament tarragon sembla ms plausible la segona
versi. Els va adquirir a un altre antiquari juntament amb el contingut del seu magatzem, els va
tenir un temps desmuntats fins que ell mateix els
va restaurar, i els va exposar a la Casa de les Beates. Mai no va aclarir a qui, ni on, va comprar els
gegants i evidentment tampoc no sabia don els
havia tret qui els hi va vendre.
Durant letapa tarragonina, els gegants noms
van sortir al carrer lany el 8 d octubre de lany
1989, amb motiu de les Festes del Roser del carrer
de la Merceria, any en qu es va celebrar la primera trobada de gegants, amb les figures que van ser
recuperades l any 1984. Un parell danys desprs,
Franquet es va vendre el contingut del seu magatzem de la Casa de les Beates a un altre brocanter,
el qual va fraccionar-lo en lots, i els va vendre a
diferents antiquaris darreu, fins i tot de lestranger. Els gegants van formar part del lot que va
anar a parar a Les Fonts, un nucli compartit pels
municipis de Terrassa i Sant Quirze del Valls.
270
El nou propietari va ser Jacint Garcia Mas, conegut com en Cinto, un brocanter que s ms conegut per limmens i peculiar edifici que est en
permanent construcci, popularment conegut
com el Castell de les Fonts, que per la seva activitat econmica. En Cinto, que inicialment es dedicava a comerciar amb vi, va comenar a combinar
aquesta feina amb la venda dantiguitats, fins que
shi va dedicar de ple, i els gegants van formar part
dun dels primers lots que va adquirir. La parella
va estar en venda al castell, exposada com una antiguitat ms, fins que el 1995 va quedar dipositada
a lespai que en Cinto Garcia tenia al Mercantic
de Sant Cugat del Valls, per retornar ms tard al
castell de les Fonts.
Lany 2007 els gegants van tornar a la vida activa,
perqu en Cinto Garcia en va cedir ls, que no la
propietat, a lAssociaci de Vens i Propietaris de
les Fonts. Ells en van assumir la custdia i el manteniment, fins que el 2012 es va constituir lAssociaci Colla Gegantera de les Fonts. A loctubre
de lany 2010, per la Festa Major, es van rehabilitar
grcies a la restauraci feta per Manuel Llavet i
van adoptar laspecte que tenen actualment.
Terrassa
Gegant
Nom: Robesa
Pes: 90 kg
Alria: 425 cm
Constructor: Francesc Torras i Armengol
Lloc: Terrassa
Any destrena: 1850
Geganta
Nom: Pepona
Pes: 90 kg
Alria: 416 cm
Constructor: Francesc Torras i Armengol
Lloc: Terrassa
Any destrena: 1850
No es coneix que Terrassa tingus gegants abans

dels que ens ocupen; noms nhi ha una citaci incerta en una carta del 21 de juny de 1806 del poltic
i industrial Joaquim Sagrera i Domnech (17771825) que va escriure al seu cunyat, Toms Coma,
de Manresa, convidant-lo a la Festa Major en qu
li anunciava que segurament hi hauria gegants. No
sabem si nhi va haver, perqu la major part dels
arxius municipals van ser destruts en la revolta de
quintes del 1845 i els estats de comptes de les festes
es van destruir.
Els gegants vells a la inauguraci del teatre Principal de

Terrassa, lany 1895. Enric Clav (cedida). Collecci Jan
Grau
En el llibre dactes de lAjuntament de Terrassa, al

mes dabril del 1850 trobem el segent: Tratose en
seguida el modo como podria costearse el arreglo
y vestuario de unos gigantes, cuyos bustos y manos
ha regalado un vecino de esta villa con sola bonificacin de los sueldos abonables en contribuciones
en el espacio de 2 aos y de ciento cuarenta para
crestn los cojan de cobrarlos [...] que resolvi se
abra una suscripcin para cubrir el arreglo y vestuario de los gigantes.
Sembla indiscutible que lautor va ser Francesc
Torras i Armengol (1832-1878), artista plstic des271
i no tenia propietats. Per tant, s possible que la

donaci la fes algun ve que volgus restar en lanonimat i que encarre-gus lescultura a lartista.
Al diari El Dia nm. 2892, del 1928, en un article
intitulat La process de Corpus, quan parla dels
gegants diu: Els actuals gegants sn els primers
que ha posset aquesta ciutat; van sser construts
lany 1850 per lartista terrassenc Francesc Torres i
Armengol el qual fu les testes i les mans i les ced
graciosament a la corporaci municipal. s fama
que per a fer la testa del gegant, sinspir en un jove
mestre de cases molt popular a Terrassa conegut
pel Robesa, el qual es prest graciosament a servir
de model[...]. La geganta fou aix mateix copiada
duna dona del poble.
Lany 2000 en motiu del seu 150 aniversari van estrenar una
nova imatge inspirada en un mestre dobres i una noia molt
popular de Terrassa. Gerard Pouget Navarro
tacat, professor de belles arts a Cadis i a Madrid.

Segurament, per, noms va ser lautor de les escultures, perqu tant els motlles com la manufactura en cartr els feien artesans especialitzats.
Daltra banda, a lacta consta una despesa de ciento cuarenta para crestn..., s a dir, una despesa
important i diferent de la de larreglo y vestuario.
Podem interpretar el terme crestn com una derivaci de crestar, s a dir, de preparar el cartr per
donar-li cos. Un altre detall s que lacta municipal
no cita el nom del donador dels gegants i en aquell
moment Torras i Armengol vivia a la casa paterna
272
Segueix larticle: El municipi es trob en males

condicions econmiques per a fer-los uns vestits adequats i obr una subscripci pblica entre
el venat [...] El vestit del gegant conserva el gust
del vestir originari. Vol representar un noble personatge del segle xv. La geganta ha canviat nombroses vegades la seva indumentria portada pel
corrent de la moda.
No sabem don treu aquesta informaci el diari 78
anys desprs i tampoc no sha trobat cap altra referncia similar anterior a aquesta data, si b el segon pargraf lliga amb el que diu lacta municipal i
per referncies grfiques trobem comprovades les
referncies sobre el vestuari.
Durant el segle xix van sortir per Corpus i per la
Festa Major, a ms de durant efemrides destacades com les festes per la pau el 1876, per en canvi,
En motiu del seu 160

aniversari, en Robesa i
na Pepona van tornar a
recuperar la imatge que
van lluir els anys 80 i 90.
2010 Llus Ardvol i Juli
273
no van participar en la festa pel nomenament de

Terrassa com a ciutat el 1877. Fins a la Guerra Civil tamb sortien habitualment per Carnaval.
El 1902, no van participar al Concurs de Gegants,
Nanos i Monstros Tpichs de Barcelona, perqu el
consistori no va considerar-ho adient. El 1930, en
canvi, s que van ser a la trobada que es va fer a
Sabadell.
Lany 1950, ats el pes de les figures, lAjuntament
va decidir adquirir-ne uns de nous que es van estrenar el 2 de juliol de 1950, i saprofit la celebraci del centenari per jubilar els vells. Per aquest
motiu es va organitzar el Concurso Provincial de
Gigantes, la primera gran trobada de postguerra,
amb la participaci de trenta-nou gegants. Al final de lacte, per, es va anunciar que els gegants
vells continuarien en actiu.
El seu pes, per, els feia cada vegada ms feixucs
i finalment van ser jubilats el 3 de juliol de 1966
al castell cartoixa de Vallparads, on van quedar
dipositats. All shi van estar fins al 1981, quan en
plena efervescncia per la recuperaci de la Festa
Major, un grup de voluntaris els va restaurar. Estaven en tan mal estat que noms es van aprofitar
els caps, les perruques i les mans.
Sen coneixen restauracions dels anys 1879, 1894,
1905, 1923, 1943, 1946, 1948, 1950, 1966 i 1981, data
en qu van ser recuperats. Una despesa habitual
era la perruqueria, de la qual es conserven factures diverses abans de la Guerra Civil i anuals durant tota la dcada del 1940.
274
Se sap que no van sortir al carrer els anys 1901,

1902 i 1903, en els quals la festa corria a crrec de
ciutadans, sense gaire participaci municipal. Els
anys 1910 i 1911, tampoc no van sortir per conflictes laborals entre els obrers i els patrons. Llevat
daquests anys i del perode de la Guerra Civil,
sempre van ser presents a les festes.
El nom del gegant s pel mestre dobres que va
servir de model a lautor. Pel que fa al de la geganta, la memria popular en dna dues versions:
una el relaciona amb el nom duna nina daquelles anomenades Pepa, mentre que laltra diu que
fou per les dones de la vida, que tamb eren anomenades Pepa.
El 2 de juliol de 1988, els geganters de Terrassa
van organitzar la Gegantarda 88, una trobada i
mostra de ball de gegants. Amb la msica dels
Ministrils del Raval, que interpretaven La bretona, una melodia arranjada expressament, els
vint-i-sis gegants participants van ballar plegats
la mateixa coreografia; era la primera vegada que
es creava un ball comunitari. Dels diversos balls
que executen els gegants de Terrassa, el que s
propi dels gegants vells s la popular Jota vella.
Lany 2000, quan van celebrar el seu 150 aniversari, van estrenar nou aspecte, lligat a la primera
dcada del 1900, per el nou aspecte no va agradar i van recuperar lantic aspecte el 2010, quan
sen van fer les cpies. Actualment, els gegants
antics noms surten per la Festa Major.
ANNEX
En aquest apartat daquesta obra, podeu trobar un
recull de peces o elements de gegants centenaris
que per motius concrets estan guardats en dependncies municipals o particulars, allunyats de tota
activitat festiva. Concretament fem referncia als
braos dels gegants vells de la Geltr i a un conjunt
de set caps de la casa de lloguer Artigau.
Hem catalogat aquets elements com annex pel
fet que ja no formen part del conjunt dun gegant
centenari, per com que tenen valor patrimonial,
ha de constar justificat.
rector de la parrquia va decidir vendre-les a La

Garriga. Lany 1971, un grup de vens amants de
les tradicions catalanes decideixen recuperar els
gegants. El bust dels gegants es va construir en
un magatzem de la plaa Llarga i van ser obra de
Fidel Claramunt; els cavallets es van construir al
taller de fusteria de Josep Torell. Els braos de la
parella sn lnic element centenari de les figures que es conserva a Vilanova i la Geltr. Aquest
braos pertanyien als gegants de la societat cmica La Cuyna Vella i foren estrenats el Dijous Gras
de lany 1892.
Van ser obra de lescultor vilanov German Roig,
els bastiments van ser fets per Francesc Segal, mentre que de la pintura sencarreg Ramon
Lpez. La indumentria an a crrec de Joan Rosich.
Lany 1895, La Cuyna Vella es va dissoldre i els gegants van passar a crrec de la comissi de festes,
que amb el pas del temps tamb va desaparixer,
Gegants de la Geltr, Vilanova i la Geltr

(Braos)
Les primeres referncies dels gegants de la Geltr
daten de lany 1951, arran de la cessi dels gegants
del senyor Juncosa a la parrquia de la Geltr.
Aquestes figures van participar a les diferents festivitats prpies del nucli fins a lany 1957, quan el
Braos centenaris dels gegants vells de la Geltr, exposats

al Museu Balaguer. Oriol Ibez i Roig. 2009
275
Gegants vells de la Geltr.

276
moment en qu Pau Alegre, el seu president, va

decidir dipositar-los a la seva masia, Mas Mart,
a Sant Pere de Ribes. Se sap per diverses fonts
orals que lany 1936 encara es conservaven, tot i
que molt deteriorats. Es t certesa que els gegants
originals mesuraven uns tres metres dalada i
anaven abillats de cuiners.
Retrobats els braos i mans de la parella, es va
decidir restaurar-los i pintar-los amb lobjectiu
daprofitar-los per als nous gegants de la Geltr. El
14 dagost de 1972, es van estrenar els nous gegants.
Representaven els nobles feudals del castell de la
Geltr i es van batejar amb els noms dUlderich i
Guisla. A la Geltr, prpiament, a ms de les actuacions durant la Festa Major de la Mare de Du
dagost, tamb surten per Santa Gertrudis, pels
voltants del 16 de novembre, i des del 1992 formaven part del seguici de la process de Corpus i del
protocol de Festa Major de la Verge de les Neus.
Lany 2009 amb motiu dels tres-cents anys de referncia histrica des gegants de Vilanova, es va
realitzar una exposici al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltr, on els braos dels gegants de La
Cuyna Vella es van exposar juntament amb altres
peces centenries de Catalunya. Lany 2012 sarranca un nou projecte, amb subscripci popular,
per fer uns vestits nous per als gegants actuals i
aix poder vestir els gegants vells amb els vestits
actuals, recuperant aix la seva imatge histrica.
Finalment aquest projecte, va veure la llum el 18
de juliol. En lestrena al castell de la Geltr els
gegants nous presentaren el seu nou vestuari al
mateix temps que es podia veure la recuperaci
dels gegants vells.
Avui en dia, lactual Colla de Geganters de Vilanova i la Geltr procura pel seu bon estat de conservaci. Lany 1997 lUlderich va caure i va quedar fora malms. La seva restauraci era molt
costosa, i es va prendre la decisi que deixessin
de sortir al carrer. Lany 2000 lAjuntament encarreg uns gegants nous similar als originals, per
ms ben equilibrats i amb les formes ms arrodonides. El seu constructor va ser lartista terrassenc
Jordi Grau, del taller El Drac Petit. Mentre que
el vestuari es va realitzar al taller terrassenc de
Ramon Roig. Els gegants van quedar guardats a
lesglsia dels Josepets.
277
La Casa Artigau s una empresa dedicada al mn

de lattrezzo i lassessorament de complements escnics. Situada al carrer Manso de Barcelona i regentada per en Jordi Artigau continua oferint els
serveis per a qualsevol tipus de producci de caire artstic que es pugui fer tant a Barcelona com
dmbit internacional. La Casa Artigau, antigament anomenada Sastreria Malatesta, estava regentada per Pelegrina Malatesta.
arran de lexpansi i laugment del cens geganter a partir dels anys vuitanta. A part del lloguer
dimatgeria tamb dirigien la confecci de vestuari
de molts gegants de finals del segle xix i de principis del segle xx. Val la pena dir que hi havia una
estreta collaboraci entre Pelegrina Malatesta i
lescultor i escengraf Eusebi Vidal, autor de molts
gegants i capgrossos de la darrera dcada del segle xix i part del xx, fins el 1928 aproximadament.
De manera que Eusebi Vidal sencarregava desculpir les figures i la casa Malatesta els vestia.
El seus orgens daten del 1860 quan Juan Artigau, tramoia del Gran Teatre del Liceu va adquirir
uns lots darmes, tot oferint els seus serveis per a
les produccions dpera del mateix teatre. Amb
aquest comenament i ampliant loferta de servei i
de productes, el seu fill, Enric Artigau -aprofitant
lExposici Internacional de Barcelona- va crear lempresa per oferir els serveis de guarda-roba,
atrezzo i armeria pels diferents teatres de la ciutat.
Ms endavant, grcies lembranzida que proporcionaren les produccions cinematogrfiques, Francesc i Enric Artigau (pare i fill) varen estar presents
en els principis de TV3 i de TVE, juntament amb
les produccions publicitries, sense abandonar el
cinema, lpera i els teatres.
Aquesta casa, a partir de la dcada dels anys vint,

es dedic a llogar gegants, capgrossos, cavallets,
feien construir les testes i ells mateixos sencarregaven de muntar-los i de vestir-los segons locasi.
En el llibre Gegants de Sabadell: 150 anys dhistria de Marta Ibez, sesmenta el lloguer de deu
parelles de gegants lany 1930 en motiu de laplec
celebrat per lestrena dels seus gegants. Trobem un
grapat de fotografies on podem observar les parelles llogades, destacant lescultura i la riquesa del
seu abillament. Malauradament no es conserva
massa material grfic sobre la trajectria daquests
gegants i tampoc se sap la data de construcci tot i
que pel tipus descultura sestima que fos a mitjans
dels anys vint.
La Casa Artigau, juntament amb altres establiments com El Ingenio, Casa Paquita, la Comercial
Bolsera o la Casa Vinyals, es dedicava tamb al lloguer de gegants i dimatgeria festiva. Antigament
era costum llogar gegants per a processons i festes,
costum que davall cap a finals dels anys setanta,
Actualment es conserven set caps de gegant, en

dess. Dos dels quals lescultura sn atributs a
Lambert Escaler, mentre que la resta hi ha la hiptesis que fossin construts per Eusebi Vidal.
Gegants de la Casa Artigau (busts)
278
Estat de conservaci dels busts dels gegants de la Casa

Artigau. Jordi Miralles Jonch. 2005. Arxiu Ferragut
Estat de conservaci dels busts dels gegants de la Casa

Artigau. Aitor Calleja Unzu. 2010
279
Bofarull, Andreu de. Anales histricos de Reus

desde su fundacin hasta nuestros das. Reus:
Associaci dEstudis Reusencs, 1959-1961. 2 vol.
Botifoll, Llus [et al.]. Gegants: Aportaci de
Matadepera al nostre folklore. Matadepera:
Caixa dEstalvis de Terrassa, 1982.
BIBLIOGRAFIA
1902, Temps de Gegants. Barcelona: Coordinadora de Geganters de Barcelona, 2002.
Amades, Joan. Gegants, nans i altres entremesos. Barcelona: La Neotpia, 1934.
Amades, Joan. Costumari Catal: El curs de
lany. Volum III: Corpus-Primavera. Barcelona:
Salvat, 1950 (facsmil de 1989).
Arimany i Juventeny, Joan. Els gegants, personatges de festa. Manlleu Publicaci (1984).
Arroyo Julivert, Salvador. LActivitat gegantera al Vendrell (1775-1930). Del Peneds, Publicaci de Institut dEstudis Penedesencs (primavera-estiu 2009), nm. 20, p. 38-60.
Baix Peneds: ara ballen!: gegants, gegantons,
nans, capgrossos. [El Vendrell]: Consell Comarcal del Baix Peneds, 2006.
Barrios Pags, Ezequiel. 150 anys dels gegants
Anastasi i Maria. Carrer dels Arbres (2009),
nm. 20, p. 61-74. [Badalona: Museu Municipal de Badalona].
280
Cadena, Josep [et al.]. La Barcelona irreverent:

De la societat del Born al Niu Guerrer (18581910). Barcelona: Museu Frederic Mars, 2012.
(Quaderns del Museu Frederic Mars, 16).
Capdevila Planas, Jaume. La Imatgeria. Edici
a cura de Marc Torras Serra; fotografies: Gens
Sez Molina; audiovisual: Ramon Riu Martnez; amb la collaboraci de Glria Balls Casliva [et al.]. Manresa: Ajuntament de Manresa - Centre dEstudis del Bages, 2007.
Casas, Jordi [et al.]. Mostrari fantstic: Gegants, caps grossos i bestiari de la Garrotxa. Olot: Edicions Municipals - Ajuntament
dOlot, 1985.
Casas, Jordi [et al.]. Farndula de la Garrotxa.
Olot: Edicions Municipals dOlot, 1998.
Coll i Mirabent, Isabel. Llus Labarta, autor
del disseny dels Gegants de Sitges. Sitges: Grup
dEstudis Sitgetans, 1997. (Quaderns del Grup
dEstudis Sitgetans, 32).
Colla Gegantera del barri dAvall i Grallers de
Tivissa. Terra de Gegants, nm. 21.
Cordom, Xavier. Imatgeria festiva de la Ciutat Vella de Barcelona: gegants, nans, bestiari
i altres personatges. Barcelona: Ajuntament de
Barcelona - Districte de Ciutat Vella, DL 1995.
Cordom, Xavier; Montagut, Joan Carles; Herrero, Pep (coord.). A pas de gegant: guia il
lustrada dels gegants de Barcelona. Tarragona:
El Mdol, 2001. (Guies, 8).
Cordom, Xavier. Altssims senyors, nobles
bsties: imatgeria festiva de la Barcelona Vella. Tarragona: El Mdol, 2001. (LAgulla, Srie
Gran, 12).
Cruaes i Oliver, Esteve; Jan i Sams, Josep.
Els gegants de lArbo. LArbo: Ajuntament de
lArbo, 1984.
Cuadrench Bertran, Jaume. Gegants i dems
improperis de Solsona. Solsona: Solsona Comunicacions, 1998.
Cullar i Bassols, Alexandre. Els gegants
dOlot: 100 anys. Olot: Aubert, 1989.
Curc i Pueyo, Jordi. Lo Marraco i els gegants
de Lleida i comarques. Prleg: Rom Sol i Alcoletge. Lleida: Ribera & Rius, DL 1996.
Curc i Pueyo, Jordi. Ara ballen!: Els gegants
de Lleida i les seves comarques. Lleida: Ribera
& Rius, 1991.
Curc i Pueyo, Jordi. Els gegants, capgrossos i
Lo Marraco de Lleida. Lleida: Ajuntament de
Lleida, 1987.
Festa Major de Cardona: tres-cents trenta-un
anys de festa. Programa de la Festa Major de
Cardona 2005. Ajuntament de Cardona, 2005.
Ferreira, Juli. Els gegants de Figueres. Figueres:

Editorial Brau, 2002.
Fiesta Mayor de los Santos Mrtires. Vilassar
de Dalt: Comisin de Fiesta Mayor, 1969.
Fit i Pi, Albert. Histria, entremesos i elements folklrics. Trrega: Natan, 2012.
Forns Fust, Miquel. Actes oficials, fets i ancdotes de la Festa Major de Sitges: 1853-1996.
Prleg de Joan Josep Rocha i Serra. Sitges:
Grup dEstudis Sitgetans, 1999. (Estudis Sitgetans, Srie Menor, 27).
Forns Fust, Miquel. Santa Tecla: vaivens de la
Festa Major Petita de Sitges. Prleg de Vicen
Morando i Tarrs. Sitges: Grup dEstudis Sitgetans, 2004. (Estudis Sitgetans, Srie Menor, 30).
Fort, Eufemi. El Santuari de la Mare de Du
de Paret Delgada a la Selva del Camp de Tarragona. La Selva del Camp: Edicions Analecta
Selvatana, 1947.
Francesch Borrs, Santiago. Montbri: Documents fotogrfics per a la histria de la vila.
1900- 1950. Montbri del Camp: 1998.
Els Gegants de Manresa. Manresa: Ajuntament
de Manresa, Oficina Municipal dInformaci,
1982.
Ferrs, Pilar. LArt Cristi compleix 125 anys.

La Comarca dOlot. (2005), nm. 1318, p. 30-31
Dels gegants de Vilafranca, Edici a cura de

Joan Sol Bordes; dibuixos de Manuel Bar.
[Vilafranca del Peneds]: [s. n.], 1986 (Voisin
i Mateu).
Festa Major Sant Gens. Programa de la Festa

Major de Vilassar de Dalt. Ajuntament de Vilassar de Dalt, 2002.
Geganters de Vilafranca: X aniversari de la Diada del Gegants: Gegants a lAlt Peneds. Edici
a cura de Joan Cusc i Claras; collaboradors:
281
Josep Anton Esteve, Eloi Miralles. Vilafranca

del Peneds: [s.n.], 1991.
4, p. 19-22. Dossier: Cent anys dels gegants de

Sitges; 3. [Sitges: Ajuntament de Sitges].
Grau Mart, Jan. Ms dun segle de gegants a

Terrassa. Terrassa: Geganters de Terrassa, 1984.
Miralles i Figueres, Eloi. Sobre lantiguitat

dels Gegants de Vilafranca (I i II). El 3 de Vuit
(agost-setembre 2010).
Grau Mart, Jan. Gegants. Barcelona: Columna, 1996.

Grau Mart, Jan (dir.). Guia de gegants de Catalunya. Barcelona: Naono, 2004.
Grau Mart, Jan; Abelln Estaol, Albert. 2n
Congrs de Cultura Popular i Tradicional Catalana. mbit de: gegants (1996).
Guanyabens i Calvet, Nicolau. Els Gegants de
la ciutat de Matar. Matar: Patronat Municipal de Cultura de Matar, 1999.
Ibez, Marta. Gegants de Sabadell: 150 anys
dhistria. Tarragona: El Mdol, 1996.
Igualada, patrimoni cultural. Igualada: Ajuntament dIgualada. Regidoria de Cultura. Ponncia de Patrimoni Cultural, 1984-1990.
Miramunt i Camps, Emili. Els Gegants i els

nans. Fotografies: Arxiu Fotogrfic Municipal
dIgualada, Josep M. Prat, Patrimoni Cultural.
Igualada: Ajuntament dIgualada. Regidoria de
Cultura. Ponncia de Patrimoni Cultural, 1984.
(Srie 1a, 6).
Montagut, Llus. Els gegants de Tortosa: Histria, llegenda i altres comentaris. Tortosa: Cooperativa Grfica Dertosense, 1996. (El Pont de
Barques, 2).
Montaa Jord, Rosa Maria. Amb lArbo com
a tel de fons: Recull dentrevistes i semblances
amb 50 personatges, 1978-2005. LArbo: Ajuntament de lArbo, DL 2005.
Libro de Els gegants del Pi. Barcelona: Comisin de restauracin, 1960.
Murl i Giralt, Josep. Gegants i altres entremesos de la Garrotxa. Olot: Patronat dEstudis
Histrics dOlot i Comarca, 1984.
Llibret dels gegants, nans i capgrossos de Cardona. Grfiques Puig-reig, 1986.
Murl i Giralt, Josep. Els gegants de lArt Cristi. La Comarca dOlot (2005), nm. 1318, p. 31.
Marzal Ortiz, Miquel. Histria dels gegants de

Sitges: 1897-1987. Sitges: [lautor], 1987.
Murl i Giralt, Josep. Els gegants de la plaa

Nova, de Barcelona, vnen a Olot. La Comarca
dOlot (2006), nm. 1359, p. 18-19.
Marzal Ortiz, Miquel. Els Gegants de Sitges,

1897-1997. La Xermada (primavera 1997), nm.
3, p. 19-22. Dossier: Cent anys dels gegants de
Sitges, 2. [Sitges: Ajuntament de Sitges].
Miralles i Figueres, Eloi. Els Bessons dels Gegants de Sitges. La Xermada (estiu 1997), nm.
282
Parra Mestres, Francesc. Els Gegants, un patrimoni amb cent anys. La Xermada (hivern
1996/1997), nm. 2, p. 19-22. Dossier: Cent anys
dels gegants de Sitges, 1. [Sitges: Ajuntament de
Sitges].
Parra Mestres, Francesc. Histria dels gegants

de Sitges: 1897-1997. Sitges: [lautor], 1994.
trico-costumbrista. 2a ed. corr. i augmentada.

Tarragona: [s. n.], DL 1971.
Patrimoni geganter de Cardona. Gegants, nans i

capgrossos, El. (Programa de la Festa Major de
Cardona 2006). Ajuntament de Cardona, 2006.
Sant Pere. Festa Major de Reus. Reus: Ajuntament de Reus, 2009.
Perpiny Salvatella, Nuxu; Grau Herrero, Ramon. Farndula: Cinc-cents anys dimatgeria
festiva a Girona. Girona: Ajuntament de Girona,
2013. (Histria de Girona).
Peix, Natlia; Soldevila, Elisabet; Says, Rosa. Gegants i nans de Torell: Cent anys de balls i de festa. Torell: Colla Gegantera de Torell - Comissi
del Centenari dels Gegants de Torell, 2008.
Pujol i Escal, Francesc dAsss. Los gigantes de
Manlleu. Manlleu: Ajuntament de Manlleu, 1950.
Ratera, Joan. La festa major de Cardona. Cardona: Foment Cardon, 1998.
Red i Mart, Salvador. De la m dels Gegants
de Viserta. Monistrol de Montserrat: Associaci de Vens AFUM, 1984.
Ribas Mass, Marc. Histria de Montbri del
Camp. Vol. II. Reus: Centre dEstudis Comarcal
Josep Iglsies de Reus, 1991.
Roura Pujol, Marc. Un xic dhistria sobre els
quatre-cents anys de gegants a Torroella. Revista
el Montgr. Dossier Quatre-cents anys de gegants
a Torroella, (juliol de 2009), nm. 33, p. 14-23.
Solana i Valls, Ricard. Llibre dels Gegants i altres entremesos de Reus. Reus: Centre de Documentaci sobre Cultura Popular Carrutxa,
1987.
Sol Bordes, Joan (coord.). Geganters de Vilafranca: Dels Gegants de Vilafranca. [Vilafranca del Peneds]: Caixa dEstalvis del Peneds,
1986.
Torras i Serra, Marc. Els Gegants de Manresa.
Manresa: Ajuntament de Manresa, [1997].
Torrent, Enric. Gegants i Capgrossos: Els gegants de Torroella de Montgr. Revista del Baix
Empord, (setembre-desembre 2010), nmero
30-Any VII, p. 41- 48.
Torrents i Bux, Jacint. Gegants i caps de llpia:
la tradici gegantera a Vic. Vic: Ajuntament de
Vic, 1999.
Vinyets i Cid, Ricard. Cent: Histria dels Gegants de Molins de Rei. Recopilaci fotogrfica:
Miquel Burgs i Martnez. Molins de Rei: Colla
Gegantera de Molins de Rei, 2013.
Rumbo i Soler, Albert. Histria dels gegants de

Berga. Berga: Consell Comarcal del Bergued Patronat Centre dEstudis del Bergued, 1995.
Salvat i Bov, Joan. Los Gigantes y enanos de
Tarragona y protocolo municipal: Estudio his-
283
ARXIUS I MUSEUS
CONSULTATS

Arxiu Comarcal de lAlt Camp

Arxiu Comarcal del Baix Camp
Arxiu Comarcal del Baix Peneds
Arxiu Comarcal de la Cerdanya
Arxiu Comarcal de la Garrotxa
Arxiu Comarcal del Solsons
Arxiu Comarcal de lUrgell
Arxiu Histric de la Ciutat de Tarragona
Arxiu Histric de Lleida
Arxiu Histric de Moi
Arxiu Histric Municipal de la Selva del Camp
Arxiu Histric de Sitges
Arxiu Histric de Torroella de Montgr
Arxiu Municipal de Lleida
Arxiu Municipal de Manlleu
Arxiu Municipal de Molins de Rei
Arxiu Municipal de Vic
Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya
Arxiu de Vilafranca del Peneds
Centre de Documentaci de la Direcci General de Cultura Popular, Associacionisme i
Acci Culturals. Fons Joan Amades
284
Museu Arxiu de Santa Maria. Centre dEstudis

Locals de Matar
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
Museu de la Mediterrnia de Torroella de
Montgr
Museu Mol Paperer de Capellades
De totes les velles imatges que han pres estat en lnima del poble,
no nhi ha cap que pugui igualar-se a la dels gegants
Gegants, nans i altres entremesos, Joan Amades.
ISBN: 978-84-393-9383-2
9 788439 393832

Gegants Centenaris

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Gegants Centenaris

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

CATLEG

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Llus Ardvol i Juli

Biblioteca Central dIgualada, Museu

Manel Escobet (Foto Luigi)

Ls dels continguts daquesta

Arxius i museus consultats

par en la festa i a assaborir-la, tot fent-nos oblidar

ja fos pels seus actes bons o dolents, o b pels seus

Els gegants formaven part daquestes processons.

El perqu de tot plegat

Culturals. Linters principal era crear una base de

construts amb posteritat al 1936, malgrat que

Procs de decapat del bust del gegant de la Selva del Camp.

Esperem, doncs, que aquest treball pugui arribar

Al mes de maig de 1764, el com de Valls decid

dun nou gegant (tal com s que pass amb els

fe de la primera de les restauracions del gegant

sar de lo mucho que costaron, ha dos aos, al erario municipal.

No fou fins a la primeria del segle xx, per, que

Sabem tamb que al mes de setembre de 1902

El Lladrefaves de Valls amb la nova indumentria, en una

per a la restauraci dels gegants. Shi indiquen els

decoradors prestigiosos de Barcelona, entre els

En Lladrefaves i la seva inseparable companya,

saplegaren, per primer cop a la ciutat, ms de

Els gegants Moros de Figueres sn els gegants

Els gegants vestits a lestil grec, acompanyats per en Berruga,

Els gegants foren substituts per una nova parella

SANT QUINT DE MEDIONA,

Els gegants a principis del segle xx, envoltat de la quitxalla

ges, tant als arxius citats com en el llibre Igualada

Els gegants presidint lentrada guarnida del carrer de Sant

que ens permeten veure amb claredat levoluci

Els gegants sobreviuen la Guerra Civil. Lany

Entre lany 1953 i el 1954 la comissi de festes del

Parallelament, lany 2007 gent del carrer de Sant

Amb el vistiplau corresponent dels propietaris,

En Quint i la Neus sn coneguts

VILAFRANCA DEL PENEDS

Les primeres referncies que parlen de gegants,

Primera fotografia documentada dels gegants de Vilafranca.

es fa referncia a les mans; es devien aprofitar les

ganta fou confeccionat per ladornista Joan Cases,

serv de model a Escaler, mai ms no se nha sabut

Festa Major del mateix any que foren presentats

part baixa. Tot plegat va generar crtiques i burles a

El bust original de lElisenda datat de lany 1831.

barcelon Jaume Sanjaume i Clar que tenia un

Des daquesta data, han intervingut tamb en

de Valncia i confeccionada per Elena Hernndez,

Cap a finals del S. xix els gegants adopten la imatge

2013. Nova vestimenta a crrec del figurinista,

Els gegants de Capellades al carrer Major de la vila.

fotografia de la parella on es veu el gegant vestit

Durant ms de cent anys, en Sebasti i la Dorotea han

Cdol-Dret. Lany 1964 lantiga colnia txtil va

de Capellades, una gegantona particular, propietat

2005 Capellades es va convertir en la xx Ciutat

IGUALADA, FONT VELLA

centenaris. Malgrat que no han sortit gaire de la

Els gegants del barri de la Font Vella a la plaa del Pilar.

diversos canvis de vestuari. Lany 1909, amb els