INTRODUCCI

Un estat es una entitat que ha destar formada per un territori, una poblaci
i sobirania, aquesta ultima es el mxim poder de decisi. La sobirania
sempre ha estat clau per el desenvolupament del estat.
Lestat Feudal entra en crisis i apareix lEstat Absolut (S.XVII). En aquest
estat el poder recau sobre el rei. Aquest mateix elabora les normes, les
executa i imparteix justcia. El rei tenia uns sbdits que sencarregaven de
recollir impostos, taxes. Aquest estat entra en crisis per les revolucions
liberals; Francesa, Anglesa i Americana. Aquestes 3 revolucions van
provocar la creaci de lestat de dret (S.XVIII). Caracterstiques:
- Separaci de poders: Poder legislatiu, executiu i judicial.
- Imperi de la llei: Lexpressi mxima de la sobirania esta en llei,
per tant la llei regular la vida poltica, social i econmica.
- Drets individuals: Apareix el dret a la vida, dret a la igualtat, dret
de propietat.
- Habeas Corpus: Es un remei contra tota detenci illegal.
Aquet ltim estat evoluciona i apareix lestat democrtic (S.XIX) i les
novetats son: sobirania nacional, que vol dir, que el poder recau sobre la
naci, per noms un collectiu dhomes formaven part de la naci, per tant,
noms votaven ells. Apareixen els drets poltics.A meitat del S.XX apareix
lEstat Social amb lestat del benestar i els drets socials. Durant la Segona
Guerra Mundial es forma lEstat Social i democrtic de dret. Totes les
constitucions que es fan parteixen daquest estat.
1808----1978----2014
Al 1808 saprova lEstatut de Baiona, que es un norma imposada per
Napole on sanomena rei dEspanya a Jose Bonaparte. La naturalesa
jurdica daquest estat es una carta atorgada, vol dir, que el rei t tots els
poders per cedeix voluntriament part dels poders a algunes institucions.
Es fan 8 constitucions en 100 anys. La caracterstica constitucional de 1808
a 1931, es que totes son constitucions de partit. Sempre es feia una
constituci en relaci al partit que governava, es a dir, o progressista o
conservadora.
TRANSICI POLITICA (20/11/1975-29/12/1978)
1967- Juan Carlos de Borb es nomenat successor de Franco a ttol de Rei.
1969- Franco prenia totes les decisions, per aix va ser aconsellat que
nomenes un president de govern per la seva edat. El nomenat per Franco va
ser Almirante Carerro Blanco. Aquest ltim tenia bon rotllo amb Juan Carlos.
1973- ETA assassina a Carrero i es nomena un altre president de Govern:
Carlos Arias Navarro.
1974- Lestat assassina a Salvador Puig Antich en un tiroteig per el robatori
dun Banc. En aquest tiroteig mor un policia i condemnen a Salvador a pena
de mort a la pres de Barcelona. A partir daquest moment Franco es dona
compta que no esta suficient recolzat internacionalment.
20/11/1975- C. Arias anuncia la mort de Franco i comena la transici
poltica. Dos dies mes tard es proclama Rei a Juan Carlos, en el nombra
ment li jura fidelitat a Espanya i a les lleis de Franco. Carlos Arias segueix
sent el president del govern i comena un procs de democratitzaci.
DEMOCRATITZACI
1- Ruptura amb tot lanterior.
2- Reforma pactada, era la via defensada per C. Arias Navarro.

3- Reforma processal, era defensada pels aperturistes, aquets volen

canviar el sistema poltic.
En aquest moment eres illegals els partits poltics i no es podia parlar 100%
de democrcia. A finals del 75 Juan Carlos encarrega a C. Arias que inicies
un procs d Apertura. Es posa en marca una llei dassociacions poltiques
per tal de legalitzar els partits poltics per volia mantenir vigent el codi
penal de 1973 que castigava amb penes de pres i militars per pertnyer a
un partit poltic. En Juny de 1976 Juan C. destitueix C. Arias i nomena a A.
Surez. Aquest ltim proposa modificar el codi penal (Partits Poltics) i
aprovar una llei de reforma poltica per considerar legals els partits poltics.
Aquest llei saprova amb el nom: Llei 1/1977,Reforma poltica.
Caracterstiques:
1. Reconeix la democrcia com a expressi de la sobirania popular.
2. Reconeix que els drets fonamentals son inviolables.
3. Estableix un congrs i un senat escollits per sufragi universal directe i
secret, i el rei pot designar un numero de senadors.
4. Estableix 3 possibilitats de reforma constitucional.
a. Que el govern presentes davant les corts (Congres i senat) una
constituci.
b. Que fos el congres dels diputats qui elabores la constituci.
c. Que el rei sotmets a referndum una constituci. Es lnica en
que participa els ciutadans.
( Llei de Reforma ) 1977 -------- 15/6/1977 ( 1res eleccions
democrtiques)
ERC va ser derrotada a la guerra civil i no era legal que es presentes perqu
volien monarquia, llavors es va presentar amb el nom dEsquerra Catalana.
De 1939 a 1973 El partit comunista i CC.OO lluitant contra el franquisme
per a 1982 el PSOE guanya les eleccions amb majoria absoluta.
El divendres sant (1977) surt un decret llei per legalitzar el partit comunista,
per tal de poder fer eleccions generals per sufragi universal. El 15/6/97 es
fan les eleccions amb un congres de 350, repartits de la segent forma:
110-UCD, 100-PSOE,140-RESTA. Per tant no hi havia cap partit amb majoria
absoluta.
Del 350 es fa una ponncia i sescullen 7 diputats dels partits corresponent
a les eleccions per fer la constituci. Si que hi va haver consens per
adaptat perqu agrades als militar i franquistes.
3 CONFLICTES
1. Rei El problema estava en les seves funcions, especialment en les
executives. Es volia que el rei designes president, monarques i poders
per tirar enrere lleis. En canvi per una altra banda es volia un rei amb
funcions simbliques. Es va arribar a un acord; funcions simbliques
de carcter executiu.
2. ESGLSIA (1977) De 1931-1936 va ser perseguida, per de 19391975 va ser omnipresent i omnipotent, formava part del rgim
franquista. Va assumir molt poder poltic. Lesglsia es subjecte de
dret intern, te un estat al darrere (El vatic). Llavors es tenia dues
opcions: 1- El sector de dretes volia convertir Espanya en un estat
confessional, es a dir, tenir religi oficial. 2- El sector desquerres
volia un estat aconfessional o Laic. Un estat aconfessional no te
religi oficial per sapropa, el laic es un estat sense religi.
Resoluci: Art 16 CE Espanya no te religi oficial. Els poders

pblics mantindran relacions de collaboraci amb les confessions

religioses i especialment amb lesglsia catlica.
3. Estructura territorial Alguns volien un estat regional que suposen
una descentralitzaci administrativa. Una altra part volia un estat
confederal, que era dividir Espanya en regions i ser independent per
unir-se per decidir algunes qestions. Una altra part volia un estat
federal. Finalment, va sortit un estat autonmic amb comunitats
autnomes que tenien govern.

1978 ----- 2014

El 6/12/1978 la constituci es sotmesa a referndum i la poblaci
espanyola va votar que SI. La constituci es publicada al BOE el
27/12/1978 i entra vigor (Vacatio Legis) el 29/12/1978.
La constituci recull un article n 151 que establia 2 tipus de comunitat
autnoma:
VIA RPIDA: (Catalunya, Pas basc, Andalusia)
o Assumien ms competncies.
o Havien de tenir Parlament, govern i president de govern.
o Esdev de forma rpida.
VIA LENTA: (Resta)
o Assumien poques competncies.
o No obligatori Parlament, govern i president de govern.
o Esdev de forma lenta.
En 1981 es produeix un pacte entre dos partit poltics majoritaris que eres
UCD i PSOE que establien que la diferencia entre rpida i lenta hauria de
terminar i ser totes les comunitats autnomes per igual.
En el 2000 es fa un pacte entre PSOE i PP en que totes les CCAA tenen les
mateixes competncies. Tamb en el 2000 Catalunya i Pas Basc volen un
tracte diferent. En 2005, el president Ibarretxe (Pas Basc) presenta en el
parlament un text anomenat: Estatut poltic comunitat Euskadi. Que es
una reforma encoberta de lestatut dautonomia que tenia com a finalitat
donar al Pas Basc el carcter de comunitat poltica associada amb Espanya.
El congrs no ho va acceptar i el president Ibarretxe va dimitir.
Catalunya Lany 2000 el parlament de Catalunya decideix iniciar els
trmits per reformar lestatut dautonomia (1979). El parlament estava
format per: CIU, ERC, PSOE, ICV i PP. Daquets el PP es va oposar. Es va
acordar que cara grup faria un proposta de reforma segons les idees del seu
partit. Es crea una comissi formada per representants de tots els partits.
Aquesta comissi presenten lany 2006 un text definitiu Text Nou Estatut.
Surt aprovat pel parlament de Catalunya. Larticle 1 diu que Catalunya es
una naci que es converteix en CCAA. Senvia a les corts generals, i questes
modifiquen lestatut i el sotmeten a referndum amb un 49% de
participaci, de qual el 73% voten que si. Automticament es publicat al
BOE i es impugnat pel tribunal constitucional mitjanant un Recurs
dInconstitucionalitat. Mentre el tribunal constitucional resol el recurs de
Catalunya, altres CCAA saprofiten de la situaci i copien lestatut de
Catalunya i el presenten.
En 2010 el TC dona sentencia 31/2010 declara inconstitucional alguns
articles de lestatut dautonomia de Catalunya, mentre que els altres els van
acceptar i eres molt semblants. Lany 2013 el parlament de Catalunya
aprova una resoluci que afirma que Catalunya te el dret a decidir sobre la
seva situaci dins Espanya. Aquesta resoluci es impugnada a TC, que dona
sentencia (41/2014) que diu:
1. Catalunya no pot decidir el seu encaix a Espanya a travs dun
referndum dautodeterminaci.
2. Qualsevol canvi en la relaci Espanya i Catalunya passa per una
reforma de la constituci.
Larticle 149.1.32 lestat te la competncia exclusiva en referndum.
Lestatut dautonomia de 2006 atorga a Catalunya la competncia exclusiva
en consultes populars.
Referndum:

Cens electoral

Control Judicial

Consultes populars:

No cens electoral No control judicial