.. ..

{CAMBRA/F)

DPc
232S

:.:~;- 2.
.,

..

~~

. 081
$4'1
1_q~

Excls de
prstec

-~rr

.~..

..

5/

SESSI NECROLGICA
DEDICADA A LA MEMO-

--

RIA DEL EXM. SR. DON

MANUELDURAN
YBAS
.
PER EL COL-LEGI D'ADVOCATS Y ACADEMIADE
-~--------

jURISPRUDENCIA Y LE- .
-

GISLACI DE BARCELONA
----------

CELEBRADA EL DfA 10
DE FEBRER DEL ANY 1916

"""'

'-

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

BIBLIOTECA

IIIIJIII I I JI I1004072790
JI IIII I~i ~11111 1 11111 1 1~ m11~

..

Ib / 3l3 - 'lt'l
1/'-f~lL"r10

SESSI NECROLGICA
dedicada a la memoria del

Exm. Sr. D. Manuel Durn y Bas

per el

Col-legi d'Advocats y Academia de jurisprudencia

y Legislaci de Barcelona
el da 10 de febrer de 1916

Discursos llegits pels senyors

D.
D.
D.

jAUME ALGARRA y POSTIUS

GuiLLEM A. TELL v LA FONT
fRED ERICH RAHOLA Y TREMOLS

Impremta Elzeviriana de BoRRAs, MESTRES v C.

Rambla Catalunya, 12 y 14
BARCELONA

~ Cambra Oficial
R .., de Comer
rr~~ Indstria i Navegaci
",,.l .Pr de Barcelona
~

EX-LIBRIS

( \i.v-,40'\\,,.v-~

OQ!.
l ~1. ~' l.l ~
~"'J,
\~\\;,

'\~

Discurs de

D. jaume Algarra y Postius

ExCELENTISSIMS E ILUSTRISSIMS SENYORS:

lLUSTRE CoL-LEGI:

DocTA AcADEMIA:

Un company de tots nosaltres y excels mestre a qui

l' Academia du gran part de sa esplendenta historia haura
d' estarvos parlant ara desde la ms alta representaci de la
Facultat de Dret. El doctor D. J oseph Mara Planas y Casals,
son Deg ilustre, ab sabidura admirable, amistat frvida y
paraula purssima podria transportarvos als moments de goig
que la majora heu viscut quant en Durn y Bas omplia un
lloch en nostres Corporacions, ens delectava ab son verb y
ens confortava amb els seus exemples.
Mes el Deg nostre se troba tant propincuament emparentat per fortssims vincles d'esperit amb aquella familia intelectual a qu'en Durn y Bas pertanya y de la que tant
pochs ne resten, que'l dolor en son cor vessant de bondats
hava de clavarshi fondament, encar que'l conhorts la
bona recordana, al tenir que parlar ab l'intimitat que aquest
sal y aquesta concurrencia imposen, d'aquell germ inoblidable ab qui tan armoniosament germanejava, axs en la
advocada com en la gesti de la cosa pblica, axs en l'ensenyana universitaria com en l'amor y respecte al Dret
peculiar de Catalunya, axs en el culte dels ideals relligiosos
com en la prctica dels principis ms severs de la equitat:
car doldre fa arrivar al cap d'amunt de la vida, voltat de
veneraci y d'apologia, mes havent deixat enrera caiguts en
plena lluita els ms preuats companys que de ferm destra-

-6-

lejaren per a obrir la va a un poble que avensava. Si una sola

11:\grima puch detenir al naixer en les ignotes fonts de l'nima
a qui n' omplenara son cor agrandit pels sentiments ms nobles, en bona hora siga jo el portaveu de la nostra Facultat,
puix ja qu'en son cenacle soch el darrer dels que hi laboren,
tamb vaig ser dels ltims en arrivar al Mestre qu'en fou
sacerdot mxim, son decor eminent y son oracle.
Els ltims sols vinguerem als brancals de la ciencia jurdica
per a veurehi d'en Durn y Bas la esplendenta posta, just
arribrem a temps per a admirarne la darrera obra y, encar
atalayantla de lluny com gens intelectual que per l'astre
radiant vol ser orientada y tm que les tenebres, un cop fugit,
s'aplanin per la escola.
La meva generaci era encar estudianta quan en Durn
y Bas deixava el magisteri: nosaltres no arribrem a poder
fruir, temps que ara'ns foren memorables, veyent brollar la
ciencia en sa bella dicci de ctedra. Mes tal volta atansarem
la plenitut de l'home que al contemplar la via feta recapitula
son passat en altes idees que sern llevor per al pervindre,
fites per a l'historia y palmes gloriosos entorn ses gestes q u' han
anat formant un poble. Per mi de la vida d'en Durn y Bas
l'ltima fase n'es representativa d'una gran sntesi concebuda
desde molt alt, ab mirada d'liga y resolucions personalssimes. En ella hi apareix el geni que enllaa les generacions y
les idees, fonamenta en el passat, obre els camins de lo futur,
suma la conciencia colectiva, conexa els elements dispersos
del medi popular y, per fi, al deixar el mn, li entrega un
patrimoni de viventes riqueses morals.
Els dexebles d'en Durn y Bas, que anaren contemplant la
seva trajectoria pel firmament de nostra Espanya, que begueren de sa ciencia en la matexa du que la creava, que formaren
llur pensa sots els enmotllaments ideats pel Mestre, podrn

-7-

parlarvos dels seus fets ms glori>sos, de les obres relictes

en sa herencia incorporal, fentvosen l'inventari y l'elogi,
podrn rendirvos amb integritat afectiva les impresions personals del amich, del confident, del colaborador, del auxiliar
en la cambra de treball, del conciutad ab qui s'ha viscut la
vida pblica y del familiar ab qui' s compart casa e intimitat.
Jo sols puch parlarvos d'aquell acabament gloris ab que
clogu'ls ulls per al mn y per a la ciencia tancant el cicle
de la seva carrera d'un modo perfecte y trascendental.
Quan la posta d'en Durn y Bas duya a les regions de
les altures arboraments qu' encara duren, a baix, a ran de
terra, les miseries y les malvestats feyen camatge. Recordeu
els anys fatdichs d'acabament del sigle dinou; recordeu
aquell r8g8. Erem un temps en que l'Estat aparexa trontollant en ses ms ntimes estructures; l'enfonsament d' esencials
valors feya cruxir els vincles de l' ~xistir nacional; la desorientaci en el poble y la feblesa en el poder; les passions
inc:viques corrien desfrenades per la planura de l'inercia.
<<Espanya hava perdut el pols>>, digu un poltich. Aquest
esperit disgregant y anrquich ho penetrava tot, fins intentava arribar a nostres aules universitaries, y'ls estudiants,
enduts per la corrent, devegades se portaven- per qu no
dirho? - ens portavem, com massa innominada y afollida.
La Universitat freqentment se veya perturbada per escenes
de violencia, ben aflictives per a qui en ella hi conress amors
y virtualitats. En aitals condicions dificilssimes fou son
Rector en Durn y Bas; en aitals moments tingu que abandonar son professorat.
~.l\rribat Rector dels ensenyaments universitaris, al instant planej llurs desenrotllo y eclosi, sots un ideal que si
no pogu dur a terme, dex ben concretat: ell intent que
Barcelona tingus una Universitat ben seva, ab propia

-ssustancia y ab vida derivada de la terra hont adoctrina, que

ppgus esser directora del pensament d'un poble que crexa
en forses materials, en aspiracions econmiques y poltiques
y en tots els rams de la activitat, sempre necessitada d'apoyament cientfich per a convertirse en disciplina.
Heus aqu dugues grans summas del nostre Durn, resultat de les obres parciaries de la seva missi en el mn:
Pensament catala, Universitat catalana. Concepcions inseparables e identificades en la seva persona que tractar de presentarvosles tal com, segons mon criteri, ell les apreciaba.

Per sortosa fortuna meva, estudis y propagandes de primera volada sobre qestions relacionades ab les escoles filosfiques de Catalunya y, ms tart, ab l'ensenyament, van
portarme un jorn al costat d'en Durn y Bas, que tena oberts
axs el cor com la casa, a qui se li apropava esperonat per
qualque projecte cientfich. Desde llavors he pogut contarme
sino entre'ls seus dexebles, entre la seva fillada intelectual,
per cert ben nombrosa, puix les converses amb ell tingudes
sempre dexaven senyals inesborrables en la mentalitat y en
les decissions dels afavorits per elles; y lo que encara es ms
d'apreciar, desde llavors vaig poder penetrar en algunes de
les grans concepcions de sa poderosa inteligencia.
En Durn y Bas, una de les anelles d'aquexa cadena
d'homens eminents que a travs dels sigles van elaborant,
definint y concretant el pensament nacional, tena conciencia
de la significaci y del valor d'aquest pensament, y ell matex s'hi reconexa incorporat. Per x al arribar a la plenitut
dels seus temps, girava els ulls enrera com per buscar el punt
de partida, escriba ses Memories y disertava a l'Academia
de Bones Lletres sobre qestions mora]s y filosfiques dels

-9-

gtans mestres Mart d'Eixal y Xavier Llorens, y tractava

d'investigar el nexe que'l relligava en l'ordre del esperit ab
les generacions anteriors, fent com examen de conciencia
per a confrontarse amb els valors intelectuals que'l precediren.
En mon afany de conexer les escoles filosfiques de Catalunya, quan en Durn y Bas dedic seriosos estudis a en
Xavier Llorens, vaig presentarmhi per a que m'aclars alguns conceptes relatius a l'existencia d'empelts d'una escola
escocesa en la filosofa catalana, escola que a m'm semblava
encaxada perfectament ab la tradicional de la nostra terra.
Y en Durn y Bas, que no tenia sa celebritat guanyada precisament com a filosoph, coniens a ferme l'exposici y el
comentari de les doctrines d'en Llorens, d'en Mart d'Eixal,
d'en Balmes, d'en Llus Vives, trobant les relacions que les
unexen, els punts de separaci y afirmant l'existencia d'una
arquitectura que coordina el pensament filosfich, social,
moral y popular de Catalunya.
Encar recordo la veneraci ab que parlava d'en Llorens
y de la seva escola, que ell aceptava com apropia, explicantse
axs gran part de la figura moral d'en Durn y Bas. Es ms:
en Llorens y en Durn y Bas tenen els matexos punts de
partida, podentse considerar com dugues branques que
arrancau de la matexa soca, dirigintse una cap a lo filosfich
y l'altra cap a lo econmich y jurdich.
La doctrina interna d'abds pensadors era la d'aquella
escola qu' es gloriaba de no haver escrit llibres, pero d'haver
fet homens, varons prudents, observadors y prctichs ms
que no pas renovadors de les lleys de la realitat, doctrina
que ha sigut reconeguda com immillorable per a la formaci
interior dels seus adeptes y per a encaminarlos cap al regne
de la veritat y de la justcia, objectes perennes de tota filosofia. Doctrina que te per centre el conexement de l'nima,

-10-

la vida del esperit, el criteri de veracitat y el sentit com

per fora havia d'enriquir l'intel-lecte y' 1 carcter d'en
Durn y Bas, dotantlo d'aquella visi tant exacta dels homeus y de les coses, dels fets y de les cilcumstancies, qu' els
condicionen, de les impulsions del cor hum amb els seus moviments afectius y volitius, ab les seves passions y concupiscencies, conexement que, potser, fou la clau mestral que
permeta se sostingus aquella intensa, inconcebible, actuaci
d'en Durn y Bas en la intrincada vida social que en diversos
cercles concentrichs el rodejava. Fins el culte que sempre
rend al principi de llibertat hava de prevenirli, ms que dels
seus estudis sobre la doctrina escolstica y tomista, de les
seves simpates per h escola psicolgica, que situa el franch
voler, l'independencia de les resolucions anmiques com frontissa principal sobre la que tot el sistema gravita. Per fi,
l'estudi que aquesta escola dedica al examen de la formaci
dels conceptes y al anlissi dels judicis havia de prepararlo
per a intrprete del dret y per a les excepcionals condicions
que demostr en l'exercici de l'advocacia. El matex Llorens
tena dit que aquella doctrina era utilssima per a homens que
tinguessin de dirigir als altres, per a poltichs y per a mistichs,
puix donava un sentit molt exacte del esperit hum.
De les revelacions que'm feu sobre aquestes materies en
Durn y Bas, aparexa clar un dels aspectes ms interessants
de aquest amich eminent, aspecte per cert ben desconegut:
se'm mostraba el pensador,. el filosoph, que per a conexes ell
mateix contempla la pedrera d'hont ha sigut tallat y entroncat ab la filosofa peculiar de Catalunya continua la tradici del
seu pensament, pensamE-nt que te les seves arrels en els principis cientfichs fonamentals que'ls grans homens, com en
Llull, en Sibiude, en Llus Vives, en Balmes, sedimentaren en
el fons de la conciencia colectiva.

-11-

Mantenintse en Durn dintre d'aquesta unitat del nostre

pensament, per fora hava d'admirar y de fer justicia a un
humil escriptor que sapigu penetrarlo y compendiarlo
en un llibre que ha fet com d'Evangeli de la moderna Catalunya. En Durn y Bas, conexedor d'homens y d' esdevenidores evolucions, comprengu la missi que aquell modestssim y virtus escriptor poda dur a terme ab gran fruit
per als seus conciutadans, y aprofit un moment, el seu
pas pel Ministeri, per a obtenir que aquell sapient var fos
promogut desde la plana del prsbiterat a la Seu que ostenta' I
ceptre del reyalme religis de Catalunya. S'ha dit y repetit
moltes vegades: ho dir un altra encara: si del Ministeri de
Gracia y Justicia d'en Durn y Bas no n'hagus quedat altra
cosa que la designaci d'en Torras y Bages per al Bisbat de
Vich, aix sols bastaria per a que tots recordessim ab goig la
seva gesti ministerial. Y aquell llibre, petit per lo sinttich,
grandis per lo trascendent, anomenat <<La Tradici Catalana>)
que tots ben b conexeu y que enclou tota la ciencia del
esperit de la nostra terra, dexava senyalada una tasca que
justament en Durn y Bas fou el primer en compendre y
complimentar. Recordeu que aquell llibre magne t una sola
conclusi a la f: conclusi que era una de les grans cobejauses d'en Durn y Bas: Que la Universitat ha d'intervenir en
la elaboraci de la conciencia colectiva. <<La Universitat de
Catalunya ha d'esser el complement de la resurrecci regional, <<El dia que la Universitat siga de deb catalana, comensar la renaxensa de Catalunya>); heus aqu frases d'aquell
llibre qu' en Durn y Bas hava repetit algunes vegades.
L'intent de renovaci de la Universitat, que ell tract
d'executar, vaig esser tamb a temps per a presenciarlo.
Ell volia arribar a una Universitat de deb catalana, es dir,
qu'ests en armona ab la esponerosa crescuda dels dems

-12-

ordres de la vida a Catalunya; dotada de tots els avensos y

elements de treball; capdevantera en la doctrina, en la investigaci y en la invenci; constituda pels homens ms selectes y aptes de la aristocracia intelectual, especialisats en les
respectives disciplines, dotats de vocaci y d'esperit progressiu, qualsevol siga la seva procedencia, ellloch hont han
nascut les seves apreciacions en lo poltich. Perque fer ciencia sempre ser fer patria, pui:JF si be la ciencia es cosmopolita
com una planta, tamb s'adapta en els medis que la natura
determina, produint riqusimes varietats nacionals, que desprs prenen ms fcil desenrotllo y asseguren fruits ms
ufans. Y el doctor Durn, en aquesta generosa aspiraci de
fer patria tot fent ciencia, mentres fou Rector de la Universitat no va planyes esfor per a produirhi l'alsamep.t del valor
cientfich, millorar el material, estimular les iniciatives y els
avensos pedaggicbs y fer aparexer davant del pblic alguns
dels professors eminents. Axs naxeren aquelles clebres
conferencies del Sal Doctoral, en les que el gran patrici
Doctor Robert era aplaudit per docta y devota multitut
vinguda de fra de l'Universitat y el mateix Durn y Bas ab
concissi insuperable exposava el concepte del dret y l'esperit de les lleys analisant les teories de l' Aristotil, de Plat,
de Suarez y de Montesquieu, per a venir a parar a les
supremes afirmacions, de que cada poble ha de tenir lleys
civils adequades al seu estat social, un dret positiu nacional
informat per l'element histrich el qual no est en oposici
ab l'element filosfich.
Pero <<Universitat catalana>> vola dir, adems, per a don
Manuel Durn, Universitat que participi de la vida de Catalunya, que's nutrexi de la seva riquesa, que marxi paralela
ab les dems manifestacions socials, que atengui les necessitats intelectuals del pas y en particular aquelles que sols en

-13-

ell s'hi produexen, que formi els homens directors segons lo

que han de conduir y que conservi el patrimoni incorporal
del passat, indispensable per a continuar una vida propia.
Y tamb el Doctor Durn desde aquest aspecte feu patria,
recabant insistentment dels governs l' autonoma per a la
nostra Universitat a fi de. que disposs dels seus ingresos
per a aplicarlos a ensenyanses descuidades pels governs
desateses per la norma uniformista, que fingex a tot arreu
condicions socials y locals idntiques. Per a paliar les ms
perentories exigencies, inici en Durn y Bas, ab aplaudiment unnim, aquells cursos de Dret civil catal y de Literatura catalana que tants profits rendiren no sols per la
doctrina oferta, tamb perque'ls professaven homens que
senten l'esperit de llurs respectives ctedres, el Doctor Trias
y Gir, mon plorat mestre y el Doctor Rubi y Lluch, gloria
de la Repblica de les lletres.
Aquesta acci seva, sembl interrompres quan dex el
Rectorat y mentres fou Ministre de Gracia y J usticia; mes,
es ben sabut que desde'l Govern indirectament continu
afavorint la Universitat dels seus amors, y quant retorn de
Madrid, apagats els aclamaments ab que'l va rebre el poble,
en el silenci reprena aquella tasca: fer Universitat catalana.
Una iniciativa nascuda en aquesta Academia de Jurisprudencia y Legislaci, aplaudida y sancionada en un Congrs qu'els estudiants en l'any rgo3 celebrrem, arrib a
concretarse en l'estudi d'una instituci privada que, sostinguda
ab cabals particulars y ab l'entusiasme d'alguns patricis,
ompls els llochs abandonats per l'Estat en la ensenyana
universitaria. Aqu novament me capigu la satisfacci immensa d'estar en contacte ab en Durn y Bas, permetentme
aquesta circunstancia conexer les seves idees, projectes y
aspiracions que vos estich presentant. La Instituci comen

-14-

a germinar sots els seus auspicis desde'l primer moment en

q\1e s'inici; a casa seva celebrvem les juntes y discutem
els Estatuts; ell senyalava les persones que deben constituir
el professorat. Ab aquesta fortalesa y asseguransa que'l consell d'en Durn y Bas comunicava, naxeren plens de vitalitat,
de vigor y d'empenta els <<Estudis Universitaris Catalans>>,
l'associaci que desde aleshores may ha interromput la seva
laboriosa obra, obra que be pot ser considerada com una
perllongaci de la del nostre nclit colega. En Durn y Bas
prosegua per aquesta nova via aquella tasca iniciada desde'l
Rectorat, y esperava que ab l'ajuda dels patricis protectors
de aquella cultural empresa arribareu a implantarse dins de
la Universitat ensenyanses permanents de Dret civil catal,
de Literatura y d'Historia de Catalunya, de Geologa y
d'Agricultura del territori catal, d'Art antich de la nostra
terra, de Poltica arancelaria tenint en compte la nostra
economa y moltes altres qu'els <<Estudis Universitaris>> implantaren encara que ab un gros contratemps. De Madrid
vingueren ordres prohibint qu'els <<Estudis Universitaris>> establissin ensenyanses dintre de l'Universitat, com si'l cls
de la ciencia oficial no pogus admetre complements, quan
en Durn pretena que la ciencia oficial fos ciencia sense
clasificacions, excepcions, ni exclusivismes. Aquesta vexaci
caus en ell, que volia fer Universitat catalana desde la
mateixa Universitat per ell regida, gran disgust y dolorosa
contrarietat, per segu sent l'nima dels <<Estudis Universitaris>>, qu'el reconexen com son fundador y propagandista.
Per x quan avuy sento parlar de Universitat catalana
com d'una cosa posada enfront de la Universitat nostra,
quan veig que alg pret que siga aquesta abandonada pel
poble perque en ella hi aparexen defectes creats per l'Estat
y per les lleys uniformistes, quan contemplo la nostra joven-

-15-

tut qu'es retrau al sacrifici y a la lluyta per a obtenir doctorats y ms tart per a guanyar ctedres, penso en el nostre
Mestre, qui si ara visqus, dirigintse a tots ens dira: <<Si la
Universitat perilla, salveula; si t tares, esmeneules ab vostra
acci y vostra generositat; quan l'esperit de la terra hi manqui,
aporteuhi tots vostre cor y vostra inteligencia. No la mireu
com cosa estranya, puig ella es el gresol hont s'hi elabora
l'nima de Catalunya>>.

Heus aqu breument exposades dugues grans sntesis del

nostre volgut Durn y Bas: Pensament catal amparat per
la Universitat catalana; Universitat catalana representativa
del pensament catal.
Formant part d'aquest hi trobem el pensament jurdich
reflexe de l' organisaci social nostra, que ell pos de manifest
sobre tot en les institucions fonamentals de familia y propietat. Mes el pensament jurdich, traduit en el dret escrit
y consuetudinari d'un poble, te per fons la vida econmica
del matex, puix el fet econmich es la motivaci del Dret.
Al propi temps, la norma jurdica que organisa y mant les
societats y regula l'ordre social, fa posible la vida econmica.
Economa y Dret son, per tant, inseparables. Axs ho entengu el Doctor Durn, qui, segons mon parer, pel gran estudi que dedicava als fenmens econmichs, arrib a les
altures de la ciencia integral del Dret; qui comen son professorat explicant Economa Poltica y l'acab amb una llarga
serie de cursos de Dret Mercantil, mentres per altra part no
descuidava les qestions ms abstractes de la Filosofa del
Dret, be poda alcanar un conexement perfecte de lo jurdich
que'l disposs a l'aplicaci de justicia y d'equitat ax.s en
els vulgars detalls de les normes ms simplistes del tracte so-

-16-

cial com en les esferes del poder quan les lleys poden esser
per ell planejades.
Veya ell tan clar el vincle existent entre'l dret y l' econona nacional, que al oblidarlo la major part dels pensadors
del seu temps, els acusava de idealistes y locubradors sense
tendencia prctica, y considerant el dret com el verb del
lloch hont se produeix, com cosa viventa en la conciencia
popular, arrib a l'apostolat convertintse en almogver lluytador per la doctrina d'en Savigny, per la consolidaci
d'una escola histrica dntre d'Espanya, pel manteniment del
Dret propi de les regions, per la codificaci racional de llurs
institucions jurdiques y per les mides protectives del nostre
treball y de la nostra economa.
Un rgimen jurdich axs concebut y ordenat hava de
reportar efectes de justicia, objectiu que ell persegua en
totes les seves activitats, sobretot quan com a jurisconsult
era cridat a definir el dret. Per x la seva tica rectssima
contina sent ponderada com ideal al gue hem de procurar
acostarnos els que volem ferne sacerdoci, ms que professi,
de l'exercici de l'advocada.

Un dels homens ms extraordinaris que'l mn ha conegut,

el nostre Ramn Lull, per quant son fill volgus estudiar
ciencia jurdica, se mostrava indecs en donarli consell. En la
DOCTRINA PuERIL, qu' escrigu per adoctrinarlo, axs li parla:
No t do de consey que aprenes dret civil car pochs son aquells que
be n vege usar e per ass es perill apendre tal sciencia on quax
tots aquells qui la aprenen n usen mal; en per so no t desconsey
que n aprenes, car gran merc n auras, si ben vols usar. Si tu,
aprens dret per mantenir los pobres ... maravellosament seras
agradable a les gents e a Deu (Cap. 76).

17-

Donant justificat a les savies paraules lulianes avuy ens

som aplegats per a ofrenar GRAN MERC A QUI DEL DRET VA
SAVERNE BEN usAR fentse maravellosament agradable a la
divinal font d' ont la justcia brolla y als homens del seu
temps y del pervindre que ab ell s'hi senten lligats pels vincles de la ciencia o de la patria. Retre homenatje al savi, al
patrici, al amich y al company quan el temps ha transcorregut y el crit de dolor causat per la mort s'ha anat extingint, quan la serenitat pot dominar en el criteri y la calma
en les paraules, te ms de commemoraci patritica o de festa
dels escullits que de la pompa necrolgica ab que freqentment ens despedim dels grans homes per a no en recordarnosen ms. Nosaltres hem demostrat que no oblidm ni oblidarm al nostre D. Manuel Durn. Sols una prometensa ens
falta fer en tribut seu: que perseverarm en els camins per
ell overts y que no abandonarm jamay els seus ideals.

Discurs de

D. Guillem A. Tell y Lafont

SENYORS CoL..:LEGIATS:
SENYORS ACAD:M"ICHS :

Nou anys han passat desde que desaparegu d'entre

nosaltres l'il-lustre jurisconsult, qual memoria honran avuy
Col-legi y Academia, y de m personahnent puch dirvos que
no'm dol pas lo temps transcorregut, perque treu al present
acte aquell caracter de carinyosa benevolensa, ab que s'alaba
al amich perdut, quan encara estan humidas las llitgrimas,
que ha fet vessar la seva mort y remoguda la terra de sa
tomba. Avuy, tal volta, si b no estiguem del tot en condicions de capacitat per judicar a nostre savi mestre, estm
en las d'imparcialitat necessarias pera rendir un tribut
a sa memoria, y aquest tribut pot ser, mes que una sentimental oraci fnebre, lo primer judici de la posteritat
sobre sos mrits.
Veusaqu perque no'm dol lo temps que ha passat, que
no sols no ha pogut esborrar d'entre nosaltres lo recort del
mestre, sino que l'ha afinat y sublimat fins al punt, que~ns
sem bla que la obligaci d'honorarlo ha crescut ab los anys,
despullantse de tot llas d'amistat y de gratitut, per convertirse en un sagrat deber de justcia.
Passa ab los homens lo que ab los monuments arquitectnichs. A mida que'ns allunym d'ells, persisteix en nostra
vista y en nstre recort una silueta. Ja son las duas torras
de Reims o de Burgos, ja'l front triangular del Parten,

-22-

ja la imposant cpula de St. Pere de Roma, ja las rengleras

-.d'archs superposadas d'un aqeducte: per aquesta silueta lo
recordm y estimm, perqne com frmula magica tanca
tot un conjunt de cosas bellas. Fels aquell que deixa
darrera seu aquesta silueta, aquesta frmula, potser equivocada, (no hi fa rs), ab que la posteritat lo recorda, perque
tena quelcom que perdura a traves del espay, com lo monument que s'allunya, entre mitj de tantas mitjanas y
vulgaritats, que no han deixat recort, tena caractersvivents
de grandor que han. quedat, concretantse en una imatge,
que'ls ulls veuhen y'l seny recorda a travs de la boyra del
temps que tot ho esfuma y esborra, confonentho en una
massa trista, grisa, plana, oblidada.
Y aquesta imatge y aquest recort d'en Duran perdura
entre nosaltres, y no sols entre nosaltres, que per las nostras
aficions u ocupacions cotidianas, hem degut coneixe'l a ell
y sas obras, sino entre la massa de nostre pblich, que sab
que va viure un Duran y Bas, que era un jurisconsult, entre
tants, que sols advocats poden anomenarse, un pensador
entremitj de tants, qual pensar no ha preocupat jamay al
pblich, un devot de l'ideal jurdich en los temps de la prosa
del dret, com de las demes cosas, que'ns rodejan.
De tals aspectes del mestre vuy parlarvos, y ben b mes
depressa de lo que fora ~ecessari, que en la impossibilitat
de presentarlos complerts, me ficsar sols en dos d'ells que,
a mon veure, resumeixen sos mes especials caracters en lo
mon cientfich: Com escriptor de filosofa del Dret, y com
escriptor especial de Dret Catala, devant del problema de
sa conservaci.
Era en Duran un verdader filosop, y ho era, malgrat
totas las influencias que'l solicitavan perque no ho fos. Escolteu sas paraulas, que deuran esser grabadas ab lletras d'or

-23en nostres despatxos de pnctichs, .com ho foren en los temples de Grecia los versos inmortals de la VII Olmpica de
Pndar:
<<Veinte aos de ejercicio en las lides del Foro, no han
muerto en mi alma aquel amor, aquel entusiasmo por la
ciencia, que como todas las pasiones nobles, generosas, desinteresadas, nacen en la juventud y embriagau en la virilidad
con pursimos goces el espritu; y antes bien, cuando agotadas las fuerzas con la fatiga del trabajo; cuando entristecida el alma con el continuo espectaculo de las miserias, las
decepciones y la injusticia parece prxima a caer en el desfallecimiento, ya que no en el excepticismo, recobra su primitivo temple, vuelve a su antigua energa con la lectura
de alguna de las obras de los maestros en las ciencias morales
y jurdicas, que son fuente copiosa de doctrina para los
entendimientos afanosos de ella o con la meditacin de los
grandes problemas que, siendo por su caracter externo esencialmente jurdicos, son por su substancia y alcance eminentemente sociales>> (*) .
Aquesta era, senyors, la nota dominant d'en Duran: la
de saver sustreurers a las mltiplas y prosaicas ocupacions
de son despaig, per enlayrarse a las puras regions de la
filosofa del Dret.
No possehim d'ell una obra complerta en la materia y'l
fruit de sos estudis devm buscarlo en discursos v. estudis
fragmentaris; mes, n'hi ha un sobre tot que forma la reputaci d'un home y que es llastima que no amplifiqus fins
a convertirlo, com haura pogut, en un tractat fundamental.
Me refereixo a son discurs inaugural de curs en la Universitat
d'aquesta ciutat, en que exposa'I tema <<El concepto funda-

(*) Discurs inauguml de la Academia de Jurisprudencia y I,egislaci de Barcelona en 27

decembre 1 868.

~4-

mental del ):)erecho eq. ~i+ desenvalvjpiento ciel}tjfj.co ~P

el siglo ;x.r~>>.
' L'origen y fonament del Dret, sa naturalesa y finalment
S::J. r~alisf).ci en lo s 4~ las societats son tractats p~r l',A. de
la maner,a superba dels grans mestres. Es clar que l' ~spay
limitat l'obliga a ser extremadament eoncs. Las cliv~rsas
teorf~s. exposadas en sos conceptes fonamentals, desfilau
llarp.peguejants a la vi$ta del lector, y no dich del oyent,
perque molt dupto, qp.~'ls erudits doctors, que ho eran de
sa magistral oraci, pogues.sin seguirlo sense quedar ressagats
en un cam ple d'entrebanchs y de precipicis, que semblavfl
recorre'! mestre, com si per ell fos vulgar y ben engravada
carretera. Desde las metafsicas concepcions de Kant, per
qui, encarf!; que combatentlo, confesa .sentir l'A.; la mes
gran admiraci fins a las ortodoxas teoras de Rosmini y
Taparelli, passant per Fichte, Schelling, Krause, Ahrens y
Trendelenburg, los mes abruptes conceptes, las mes complicadas disquisicions filosficas apareixen analisadas y comentadas ab precisi y claretat admirables y combatudas
moltas d'elias no ab la acritut y vehemencia del polemista,
sino ab la serena tranquilitat del professor, del devot de la
materia, que admira avans d'analisar, respecta avans de
combatre y t sempre una paranla de simpatia per la teoria
mes contraria, de la que'n tru sempre una vritat per la
ciencia y una ensenyansa per sos deixeples.
Sos discursos inat1 gurals d'aquesta Academia en los
anys r868, r869 y r87r poden posarse al costat d'aqull y
sos termes s'escapan tamb dels lmits d'una oraci acadmi('a. Tals son <<La ci~ncia del Derecho en el siglo XIX>>. <<El Derecho en las legislaciones civiles .del siglo XIX>> y <<El
Derecho en las Instituciot!es Penales del siglo XIX>>. Quadros,
encar que. abocetats, c..:>mplerts de la evoluci que'l Dret,

-25tan en son concepte primordial, co~ en son desenrotllament

y realis.aci practica ha 6ngut en lo finat sigle, las oracions
d'en Duran mereixen un estudi detingut, que fuig del march
d'una sencilla nota. Lo que'n Duran ne diu la popularitat
del Dret, lo fonament etich del mateix y'l concepte organich
de la realisaci objectiva, son los punts d'et(lpa sobre que
gira la evoluci del Dret, q ue es objecte del primer estudi.
La transformaci que'l Dret civil ha sofert en aquell
sigle, gracias en gran part al moviment de la Revoluci
Francesa, la abolici de tota diferencia en lo subjecte del
dret deguda a sa condici social, la influencia que l'element
poltich ha tingut en la modificaci de la organisaci de la
familia y de la propietat, son objecte del segon; y, finalment
las novas orientacions en lo Dret de Penar, que han fet que
tal disciplina haja evolucionat mes que cap, durant lo passat
sigle, son l'objecte de la tercera oraci. En totas ellas no se
sab que admirar ms, si la profunditat dels conceptes y la
amplitut de la erudici, o la serenitat, de criteri, que malgrat
son caracter eminentment conservador, no's tanca may
davant dels avensos de la ciencia, y'l verdader entussiasme
p'r tot lo que significa un nou pas en la marxa del Dret en
ses manifestacions mes variadas.
Jo prou voldra donarvos en breus paraulas la quinta
esencia de las ideas d'en Duran sobre eixos conceptes fonamentals del Dret y de la J usticia; mes, mon resm ha de ser
tan breu, que molt temo que pqui per incomplert o irexacte.
Per en Duran lo Dret es una ordenaci imposada per Deu
a las societats com a suprem ordenador que es de tot l'Univers, per la consecuc-i dels fins individuals y socials assenyalats per Ell a las colectivitats y als individuos. D'aqu que'l
fonament del Dret es sencillament tich y de tal manca de
fonament ne fa un carrech a Jas teoras individualistas; y

-26-

la rah humana no es la base del Dret sino la facultat de

reconeixel y formularlo. Mes, aquest Dret se realisa historiament y va desenrotllantse a mida que'ls homens y las
colectivitats van vivint los temps de la Historia y, per lo
tan, la llegislaci ha de tenir en compte tal element historich
al costat del element moral rec.:>negut per la rah.
En Duran se declara ell mateix molt sovint partidari de
la Escola Histrica, especialment en son prolech al <<Sistema
de Savigny>> y en son preambul de la Memoria de que vos
parlar aviat y es aquest un ca.rrech del que, malgrat sas
propias dedaradons, me veig obligat a defensarlo.
Dos anys enrera en aquest mateL""' loral y desde'l sitial que ennobl en Duran al ocuparlo, vos deya que exposa
las ideas de aquella escola sempre passadas pel garbell de sa
clara inteligencia y que may defensa sas ~xageracions; pero,
are'm permeter afegir que sense tals exageracions no hauria
existit la escola, perque a llas deva la rah de la seva existencia. Si la Escola Histrica s'hagus limitat a fer ressortir
l'element histrich del Dret o, ab mes propietat, son element
real actual, per oposar una valia a las reformas impremeditadas que'l desconeguessin, haura tingut l'assentiment de
tothom, perque ning ha prets may que'l Dret hagus de
existir y formularse per uns homens que fossin sers abstractes
e ideals, sense tradicions, sense necessitats, sense creensas,
sense preocupacions, sense sentiments y sense interessos;
pero, d'aix a donar ~1 Dret una existencia independent de
tota regulaci objectiva, a vincularlo en la costum, que per
lo mer fet d'existir deva ser santa e ilegislable, encar que la
realitat demostri tot lo contrari, o en una jurisprudencia
que s'ha inclinat sempre a tots los vents de la filosofa y
de las ideas de la poca, o en un esperit del poble, que o no
es res o pot ser conscient y reformador, quan vulga, hi ha

-27-

tot l'abim, que separa la vritat del error, la sensats de la

exageraci.
Potser per un i!lstint conservador s'enamora en Duran
mes del nom que d la escola mateixa, qual moviment
deva seguirse en son temps molt de lluny y d'una manera
molt incomplerta, ja que Fransa, que era allavors lo vehcol
de comunicaci ab Alemanya, era molt desafecte en general
per tal escola, que en los temps en que la propaga ~n Duran
hava ja casi desaparescut en son pas d'origen.
Mes, hi ha un fet que no's pot negar, y es que tal escola
presta un servey poltich a Alemanya en los temps en que
no era patriotich parlar de codificaci y reformas de dret, y
caigu quan las ideas anaren per altres camins, y com la
situaci jurdica de Catalunya tena alguna semblansa ab
la d'Alemanya l'any 14, tota vegada que veya en perill sas
institucions de dret civil, devant de la inminencia d'una
codificaci, en Duran propaga la Escola Histrica com una
defensa, fentli fer lo mateix paper que hava fet a Alemanya;
pero, com en Duran coneixa de sobres que las exageracions
en lloch d'afavorir la obra patritica, que pretena, la hauran
perjudicada y, per altre part, repugnavan a son clar criteri
y a sa may desmentida bona f cientfica, la explica mes
com ll creya que hava de ser, que com realment era, y
d'aqu que la doctrina d'en Duran sigui perfectament admisible, al pas que no ho era la de la escola de qne's mostrava
adepte.
Jo crech, senyors, que may agrahira prou Catalunya
a n'en Duran sa actuaci cientfica y poltica, devant del
problema de la conservaci de nostre dret regional, encar
que fos mirat ab rezel y potser fins ab malavolensa per alguns
partidaris del no fer res en nostra volguda terra.
En Duran se trova devant del problema y comprengu

-28-

desseguida sa magnitut aterradora. Casi totas les nacions

del mon havan publicat sos codichs civils y Espanya, arrosseg'ada per la corrent general, deva y vola tenirlo. La unitat
poltica, mes o menys ben entesa, s'hava realisat y ella semblava portar com a conseq.encia la unitat en l'ordre civil,
y per altra part la varietat de legislacions civils dintre d'una
naci, ab los continuats y casi irresolubles conflictes que
creava'! dret inter-regional, apareixa als esperits superficials
com una incomoditat y als pensadors com una dificultat
de mes en la aplicaci de las lleys civils, agravada ab l'estat
fragmentari dels cossos legals y la engorrosa herencia de
tants sigles de comentaristas. Veus aqu la corrent devastadora que amenassava de mort los drets civils particulars de
las regions espanyolas. En Duran, com ning, comprengu'!
perill y s'apresta valent a la lluyta defensiva.
Per aix tingu predileccions per la Escola Histrica,
per aix sostingu sa tasca may interrompuda per salvar
nostra legislaci regional del naufragi que pod.a enfonsaria
per sempre.
Ja en lo prolech de la edici espanyola del <<Sistema del
dret Roma actuah> de Savigny publicat en 1878, en Duran, sens anomenarlo, surt en defensa de nostre dret civ11.
Las costums creadoras del dret, lo dret civil per sa especial
naturalesa vivint en la conciencia del poble, sas duas grans
capdals institucions de la familia y la propietat, vinculant
lo mes sagrat y lo mes ntim de las nacions y dels pobles,
fossen aqustos grans o petits, devant de la tendencia que
ll creya destructora dels drets tradicionals, de las lleys
reformadoras, basadas mes en especulacions cientficas o en
ideals poltichs que en los fets que viuhea los individuos
en sa vida cotidiana, no eran altra cosa que la expressi de
las ideas d'en Duran, respecte a nostre dret civil, del desitj

29-

d'oposar una valia en lo terrer cientfich a la riuhada, que

en nom de la ciencia amenassava endursen nostre dret regional. En las mateixas disertacions acadmicas, de qt1e fa
poch vos parlava, las sevasideas, eminentmeat conservadoras
del dret, surgeixen a cada pas. EnDuran no l'anomena; pero,
es nostre dret civil Jo que l'hi inspira los hermosos arguments
en pro del dret consuetudinari dels pobles.
Mes endevant sa acci en pro del dret civil de nostra
terra, pogu extendrers d'una manera mes positiva y mes
practica. Nomenat en r88o vocal corresponent de la Comissi
de Cdichs deva redactar una. memoria en qtie proposs
la part del dret civil de Catalunya, que deva conservarse.
La tasca d'en Duran en aquella poca fou d'una lluyta quasi
titanica. Perque a mi'm sembla, y perdonintme si algun de
mos oyents intervingu en bs fets de que vaig a ocuparme,
ja que'l temps transcorregut m'autorisa a fer historia, que
per part de molts de sos contemporanis no trova la ajuda
y la cooperaci que eran necessarias.
Per assessorar al vocal corresponent de Catalunya, al
advocat foral, com en aquell temps se l'hi deya, se reun a
Barcelona, a principis del r88r, un Congrs de Jurisconsults
Catalans, format de representants dels diversos partits judicials y entitats cientficas, que deva proposar las institucions del dret catala que havan de conservarse en lo Codich
que anava a redactarse. Escrich lo present ab los diaris de
la poca a la vista, y dedueixo per Jo fet de que en Duran
demanava datos y consells a tothom, que '1 tal Congrs
deva reunirse per sa iniciativa y consta que's digu allavors
que hava sigut promogut pel Ministeri de Gracia y J usticia.
Mes, los resultats del Congrs no foren pas lo favorables que
s'esperavan.
Apenas obert, surgiren entre'ls que'l composavan dis

-30-

sensions, que no basta per fer desapareixe la prudent discreci de son digne President efectiu, una de las glorias de
\ nostre foro D. Melcior Ferrer; puig, mentres uns volan q.ue'l
Congrs discuts una a una las institucions del dret catala,
los altres, una majoria molt important, creyentlo intangible,
refugan tota discusi pblica. En discusions bizantinas, motivadas per l'estat d'anim dels partits contendents, se consum tot un mes y, per fi, en la sessi del 28 de J aner de r88r,
y desprs d'una son;>llosa retirada dels delegats, que formava!}
la minoria, fou aprobada una proposici en que, desprs
de dedararse que'l Congrs estimava que la codificaci en
los termes que proposava'! Real Decret de 2 de Febrer de r88o,
seria perjudicial als interessos de Catalunya y que deva
conservarse sa legislaci civil en son conjunt, se nomenava
una comissi de dotze personas que redactaria una exposici a la Comissi de Codichs, en que's consignaran los
acorts del Congrs y' s formulara un resm de la legislaci
vigent a Catalunya. La Comissi fou elegida en la mateixa
sessi, y ab aix's dedaravan finidas las tascas del Congrs.
Respecte al dictamen de tal Comissi y de quina manera
dona cumpliment a la comanda del Congrs, jo no n'he
pogut trovar cap rastre y crech que tal dictamen deva quedar
en projecte.
Malgrat haverlhi sigut conferida la Presidencia d'honor
del Congrs, la conducta d' aqust deva amargar profondament al volgut mestre, qui adopta emper una actitut reservada y digna. En realitat, y disfressantse mes o menys la
cosa, la majora del Congrs l'hi negava'l concurs que desitjava, y la memoria que deva presentar a la Comissi Codificadora l'advocat foral, que aqust hauria volgut que fos
la expressi de las ideas del foro de Catalunya, en conjunt,
hava de resultar una obra individual, a la que se l'hi restava

-31-

tota la autoritat possible. La decissi de la maJona del

Congrs de donar llargas al assumpto, per acabar per no fer
res, era'l primer acte d'aquesta conducta, que'ns ha portat
a la mort lenta y sense gloria de tantas institucions del dret
regional que van expirant cad. dia en virtud de la jurisprudencia dels Tribunals de J usticia. Confiar lo dret catala a
la costum y a la jurisprudencia, quan la primera vacilava
als embats de las corrents modernas, y la segona era marcadament desafecte, era'! pitxor error que podan cometre.
Sols poda salvarlo la lley tan temuda del poder central, y
a n' aquest lley los malhumorats jurisconsults de la terra
l'hi posavan tots los entrebanchs perque no vingus.
Mes, fos de tot aix lo que fos, en Duran no desmaya,
y's decid a empendre la obra tot sol y escrigu la Memoria
que es lo monument capdal de sa tasca jurdica. Dihm
sol en lo sentit de que la gran colectivitat de jurisconsults
l'hi deixa. Emper, alguns col-legis d'advocats, lo de notaris
y algunas Academias l'hi enviaren informes, de que acusa
rebut en dita meinoria.
Tots la coneixu y la havu estudiada prou, perque
m'entretingui donantne gayres explicacions.
Comprn la memoria tres parts: una general sobre principis de Dret y formaci del mateix y sobre les condicions
de la codificaci; una ja particular de Dret Catala, en que
examina las principals institucions del mateix y, finalment, .l a
tercera que cont ja l'articulat de la part de Dret Catala,
que deu inclourers en los codichs a fer.
En la primera part cura l'Autor de salvar ben b las
sevas ideas so.b re la formaci del Dret, aquell historisme de
que vos parlava fa poch. Deya en Duran, que'l Dret Civil
per la seva especial naturalesa esta mes vinculat que cap
altre en las costums dels pobles y que mes que cap se resisteix

-32-

a variacions y reformas per estar integrat per las duas cap~als institucions de la familia y la propietat; protestava
valentment contra la codificaci que's projectava, per la
qual deya no's trovava Espanya ab aptitut ni ab capacitat
cientfica per ferho; y l'escas valor cientfich del Codich
Civil l'hi ha donat aparentment la rah; mes, devant de la
voluntat decidida dels poders centrals de portada a cap,
devant del desitj terminant de codificar tamb'! Dret Catala,
l'Autor formula un articulat de la part, que en son sentir,
deuria conservarse, desprs d'haver fonamentat d'una manera brillant, la rah y manera especial de ser de las institucions de la terra. Y en tal articulat mostra ja la valenta
del refo:rmador, no l'apocament del servil adorado:r de la
costum y del dret existent, sino que, ab la decisi del expert
cirurgia, potser Io primer, publicament, maneja'l bistur, que
ab saludables, encar que no nombrosas amputacions, hava
de salvar la part bona del Dret de Catalunya. Institucions
com lo testament sagr~mental, los abusius lluhismes de la
enfiteusis y la irredimibilitat com a condici general, la perpetutat del dret de retraure en las cartas de g:racia que
la limita a molts pochs casos, ymoltas diferencias, sense importancia, ab lo dret que anava a ser com d'Espanya f.oren
esborradas de son articulat, per considerar que seran un
obstacle per la obra que anava a ferse.
Tal fou a grans pinzelladas aquella memoria, que surt
a la llum en r883, publicada a costas de la Diputaci Pro- .
vincial de Barcelona, que rend de tal manera homenatge
al saver y als esforsos del mestre.
Mes, no acaba aqu la tasca d'en Duran, y avans de parlar
del servey mes gran que ning ha fet al Dret regional de
Catalunya, permeteume que vos diga duas paraulas de
las eonferencias sobre la codificaci donadas per en Duran

-33-

a la Universitat d'aquesta ciutat y que a espensas de sos

alumnes foren publi<'adas en r88g ab lo ttol de <<La Codificacin y sus problemas>>. Son cinch conferencias y constitueixen un verdader tractat en la materia. La costum y'l
dret escrit. - La escola filosfica y la escola histrica. Principis influyents en lo dret positiu. - Sistemas de legislaci.- y Poltica del dret,- son los ttols de las conferencias,
en que exposa extensament lo problema de la formaci del
dret y sa formulaci, estudiantlo en sas diversas fases y
declarantse en general contrari de la codificaci. Es un de
tants alegats del mestre en defensa dels drets civils fonamentats en las costums dels pobles y, per lo tant, de nostre
dret regional. L'autor no perda'l temps y ab sa gran autoritat continuava fent atmsfera en pro del mateix.
La ndole didactica del trevall y l'anar dirigit a estudiants, en los que no podan suposarse molts coneixements
previs eu la materia, obligaren al Autor a donar excessiva
importancia a detalls y conceptes, que semblau repetici
d'altras obras del mateix, y que estaran potser de massa
en una obra fundamental, y baix aquest punt de vista d'obra
d'ensenyansa, ha de judicarse com un trevall que pot donaria profitosa als que desitjin imposarse del problema
que en ll se tracta, per mes que siguin discutibles alguns
conceptes que en ll s' exposan.
Parlava fa un moment del gran servey d'en Duran a la
conservaci de nostre dret particular y aqust lo presta
quan desempenya la cartera de Gracia y J usticia.
Publicat lo Codich Civil, la codificaci de las legislacions
regionals deva ferla la Comissi de Cdichs, en la que hi
tena cabuda un jurisconsult de fama de cada regi de dret
particular, lloch que ocupa, com havem dit, en Duran representant a Catalunya, y la sort del dret regional inspirava
3

-34 -

fundats rezels a la gent pensadora d'aquesta terra, per

veurerla en mans d'una comissi en que'ls jurisconsults de
las regions estavan en una exigua minora. A tal estat de
cosas posa remey en Duran y Bas, sometent a la firma rgia
lo Real Decret de 24 d'Abril de 18gg. En ll se desglosa de
]as tascas de la Comissi general de Codichs la redacci dels
projectes de lley en que's continguessin las institucions del
dret foral de Catalunya, Arag, Navarra, Vizcaya, Mallorca
y Galicia, que conv conservar, encarregantho a sis comissions compostas d'un nombre variable d'individuos designats
per entitats de las regions, y que devan reunirse en las capitalitats de las mateixas. Per lo que respecta a Catalunya los
membres eran dotze anomenats per les quatre Diputacions,
los quatre col-legis d'advocats de las capitals de provincia,
la Universitat, lo Col-legi de Notaris y las Academias de
J urisprudencia y de Dret.
Ja que la tasca codificadora del dret de las regions anava
a comensar com a conseqencia del Codich civil, la creaci
d'aquestas comissions redactoras regionals era la millor garanta d'acert per lo trevall que anava a realisarse. Era una
mida de descentralisaci, com s'en coneixen pocas a Espanya,
y la firma d'en Duran estampada al peu del Real Decret,
que las crea, es lo ttol d'honor mes gran que pot ostentar
lo constant defensor de las legislacions civils particulars de
las regions espanyolas. Si encara no s'han formulat los projectes de lley, malgrat las diferents prorrogas concedidas
y haver passat setze anys, no treu pas la gloria de qui dona
a las regions y, en especial, a Catalunya, medis sobrats per
conservar son dret. Si'l retart dona ocasi a que cada dia
s'obri un portell en la muralla de nostre dret civil, com lo
fa poch overt en nostre dret successori per la jurisprudencia
que, sense protestas quasi per part de ning, ha abolit tota la

-35-

successi intestada de Catalunya, y hem de presenciar la

mort lenta y continua de nostres institucions especials, y
l'apendix arriva tart, es a dir quan lo dret catah ja no existeixi ni s'apliqui pels Tribunals de J usticia, y com a cosa
vella y passada de moda sigui destinat a ocupar un lloch
d'honor en las vitrinas de nostre hermos museu arqueologich,
no es pas aqust lo moment de doname las culpas a ning
personalment; pero, com un tribut a la memoria d'en Duran
jo vos demano a tots los presents, los que intervenen directament en la confecci del apendix, com als que indirectament
poden contribuir a lla, que no's llensi aquesta palada de
llot sobre sa tomba. Si s'ha de trevallar que's trevalli, si
s'ha de ser practich que s'en sigui, si s'han de deposar diferencias de criteris personals que's deposin devant de la sombra de qui hava sabut prescindirne tantas vegadas quan
ho exigan la justcia y'l patriotisme.
Jo crech que en Duran era un verdader romantich del
dret. Jo me'l figuro com una especie de cavaller armat de
la llegenda, com un Ulrich de Lichtenstein posant al servey
de sa madona tots los esforsos de sa vida entera; mes, tena
al costat un sentit practich de la realitat y aquest sentit
que'l demostra en la memoria avans citada, era de que urga
formular lo dret catala de la manera mes senzilla, mes compendiosa possible en la part que fos absolutament necessaria,
y que aquest era l'unich medi de salvarlo de sa ruina. Com
a cientfich, formulant un articulat en sa memori a y, com a
governant, creant las comissions regionals, dona a Catalunya
totas las facilitats per ferho.
Y ell lo senta aquest dret de la terra, nascut d'una llarga
consuetut de sigles encarnat en son modo de ser, aquesta
llivertat de testar que'ns envejan los de fora quan aprenen
en nostres despatxos que'ls catalans morim mes lliures que

36-

lls, la organisaci de la familia basada en los captols matrimonials, la mateixa enfiteusis, que vola despullar de lo
dolent e intil; mes ll somiava un dret viu nascut de las
costums, pero evolucionant ab las novas necessitats de la
vida.
Y are, senyors, permeteume que clogui aquest mon parlament retornant a la idea ab que comensava. Vos parlava
fa un moment de la silueta que la posteritat forma dels
grans homens. Ab una paraula, ab un recort los caracterisa,
un sol moltas vegadas dels multiples aspectes que tingu sa
vida; mes, es lo que sab y conserva en sa memoria la posteritat y ab ell los envolta del nimbe brillant ab que las religions
rodejau a llurs sants, y'ls pobles a sos mes eminents patricis;
y'l dia en que'l recort d'en Duran deixi de ser una cosa
viscuda per las generacions futuras, potser los catalans del
pervindre no sabran que en Duran fou un catedratich, ni
un poltich, potser sas obras de filosofia del dret hauran
passat a la categoria de las cosas envellidas segons los vents
y las ideas dels temps que vinguin; pero, no ho dupteu, al
precisar la posteritat la silueta d'en Duran y tota la excelsitut de sa vida, la resumira segurament en una frase: Fon
un gran jurisconsult que defensa com ning'l dret de sa terra.

Discurs de

D. Frederich Rahola y Tremols

SENYORS:

No hi h pas goig mellor per l'hom agrahit que'l recor~

dar bonament a sos mestres, als qui completaren 1' obra
de sos pares, fecondant ab la paraula les llevors qu' exos
portaren a son enteniment. Els mestres, quan ab llurs llions penetren en nostres entranyes espirituals hi dexen
per sempre sediments y floracions qu'hi romanen fins a la
mort, com les essencies finssimes que perduren en el gerric
mentres se mant sencer.
Entre'ls meus mestres n'hi h un que'l sento ea mi
com l'emprenta d'un segell en la cera tendra, ja que sa paraula fou escoltada cada dia ab delectaci y sos alts conexements eren prodigats abundosos a nostra atenci assedegada de saber. Imaginu, donchs, ab qun pler reb la comanda de parlarne en aqueix solemne acte consagrat a sa
memoria, y lo molt qu'ara'm dol la petitesa que'm priva
de fer quelcom digne de sa memoria.
La veritat sigui dita, qu'un hom s'enorgulleix ara quan
pot referir qu'ha sigut dexeble d'en Durn y Bas y d'en Mil
y Fontanals, perque remembrant aquexos mestres se sent
depositari de quelcom de lo molt qu'ells sabeu, y en realitat es trasmessor d'una part, per insignificant que sia, de
son gran patrimoni intelectual. En el culte a Ja memoria
dels mestres, y en el parentiu espiritual que sos ensenyaments establexen s'hi troba'! vincle que lliga a sos dex:ebles,
tan extens y poders algunes vegades, que fa que l'escola
sobrevisqui al mestre.

- 40-

Estich ben segur que'l nostre Durn y Bas en rs trob

la fpici ni pos'! dalit qu'en sa ctedra, menos ingrata,
que la poltica, plena de corcadura; ms enlayrada que'l
despatx d'advocat hont fan cap totes les malicies humanes,
y ms delibsa que les dignitats y crrechs honorfichs, perque es acci generadora que s'atana al pler immensurable
de l'artista creador.
En Durn y Bas en ses llions no solsament hi esmersava tot son saber, hi posava tamb la claror de sa bondat
qu' emerga de la tica fonda y segura que inspirava sos
actes. De ses paraules clares se decantava en nostre esperit l'aroma de la rectitut qu' en son enteniment flora, y, sense
donarsen compte, ab les idees que sembrava en nostre cervell
escampava tamb'ls efluvis dels sentiments delicats qu'ennoblexen el cor, reflexe viu dels qu'ensenyoren bellament
al seu.
Recordo com si fos avuy la caracterstica silueta del
mestre, atravessant el claustre de la nostra Universitat
per anar a la ctedra en mig del respecte carinys dels alumnes. Sola esser la seva classe de les ms matineres, malgrat
lo que, quan vena a l'Universitat ja hava aprofitat les hores.
Donava gust vurel sempre tan senyorvol y cuydads de
sa persona, molt ms aqu hont no's sol fer gayre cas del posament exterior, prescindint un bon xich massa de les apariencies: baix d'estatura, una mica carregat d'espatlles, ab
certa corpulencia que no li treya agilitat, el front amplssim,
els ulls penetrants y'l gest enrgich, s'imposava dretament
a sos alumnes, guanyantlos desseguida l'atenci ab sa paraula
segura y persuasiva.
Pochs com ell, ensemps que cercava la comprensi de
sos alumnes, en dexava lliure'! discerniment per manifestarse ab expontaneitat. Com qu'era un convenut, en punt

-41-

a idees fonamentals, parlava ab una sinceritat y fortalesa

que corprena, dexant rastre viu dins l'enteniment del dexeble. Per altra banda, ell qu' era un home que no basava
l'ensenyament en la memoria pura, que converteix a l'alumne
en un eco repetidor del mestre, qual tasca recorda la d'1s
qu'impresionen disques fonogrfichs, vola sempre que sos
dexebles se desentenguessin de les seves esplicacions, y
que caminessin sols, exposant llurs idees pr~pies sugerides
per les llions de la ctedra. Son afany era'l d'ensenyar
de volar, y verament se dala quan veya un enteniment
que saba axecarse pel propi esfor com l'aucella plena de
goig contempla a sos petits quan mouen llurs ales y planen
tots solets per l' espay.
Per ax 'ls dexebles que ms preferia eren els que ms
s'apartaven de ses llions, mostrant impuls de pensar per
compte propi, estimulats per les idees del mestre, qui perdonava adhuc les opinions arriscades y fins les perilloses, ab
tal que vegs en elles un fons de sencer convenciment. No
li mancava rah per aquexa tolerancia encoratjadora, ja
qu'es molt ms de tmer un cervell curullat de llum reflexa
que no pas el que llueix per si mateix, menos propens a les
sugestions danyoses y a la pressi de les idees agresives que
cerquen cam.
De ses llions poch ne queda, com no siga en la memoria
en les apuntacions de sos dexebles y en alguns captols
ab que complet'! Tractat de Dret Mercantil d'en Mart
d'Eixal, puix no public cap llibre de text, lo que s'explica
per sa manera d'esser que'l feya variar constantment el tema
de ses llions, portanthi la sustancia de sonmay interromput
estudi, de modo que no anava a la ctedra a repetir peridicament un programa cristallisat, sin a discrrer ab sos
dexebles y ms que discrrer a conversar ab ells sobre les

-42 -

varies materies de l'assignatura, puix que vola la rplica

y la pregunta suscitada pel dupte, desitjs d'ensenyar! os
a produhir ms que a magatzemar.
Conreuava en Durn y Bas tres grans amors: el de la
nostra terra, el de nostre dret y el de nostra religi, essent
aquexa l'unich clos en que no admeta la llibertat de judicar
qu'acceptava en totes les altres esferes sense por de cap
mena.
L'amor a la terra'l portava vinculat a la sanch. Fou un
gran catal y un barcelon de soca a arrel, aymant de les
nostres tradicions y de les nostres costums, conexedor com
pochs de l'nima del menestral nostre qu'es el qu'encarna
per complet la naturalesa de Catalunya.
Intervingu d'una manera franca y resolta en bt all
qu'ha empellit el renaxement catal; quantes coses han favorescut la crexena de Barcelona conserven les traces de
ses mans y de son talent. L'engrandiment de la nostra ciutat
tingu en ell un factor extraordinari, ja que, a l'iniciarse,
era Secretari de l'Ajuntament, trobantse en l'expedient de
l'Ensanche molts dictamens y escrits seus que merexen de
deb esser coneguts. En els J ochs Florals, en l'Ateneu Barcelons, en l'Academia de Bones Lletres, en la de J urisprudencia, en el Foment del Treball Nacional, y en moltes altres
Corporacions, el trobem, fundador en moltes, President en
totes, derrotxant en la vida corporativa de Catalunya una
activitat sense terme, que recordem ab admiraci quants tinguerem ocasi de vurela exercitada, activitat comunicativa
que no s'acontentava de la propia feyna, sin que posava a
proba la laboriositat dels que tena al seu entorn.
D'all hont ell entrava'n fuga tot d'una l'ensopiment
y la mandra, pogueritse endevinar clarament determinats

- 43-

exercicis de moltes Associacions qu'ell presid per les pregones senyals qu' oferexen de son pas sempre profits.
Per a la realisaci de l'Exposici Universal de Barcelona fou un colaborador incansable, corresponentli senyalada y principal part en son brillant reussiment, sense qu'allavores desatengus per ax la ctedra, la poltica, ni'l bufet.
Fou un miracle d'activitat, descubrintse hont se vulla cm la
seva empenta y'l seu consell mouen els homes eminents de
Catalunya, en tots els ordres y de totes les idees; no hi hagu
en son temps cap home que sobressurts que no estigus
en comunicaci ab en Durn, ni que manqus de sa colaboraci nt!ma, lo mateix en la premsa, qu'en el foro, qu'en la
poltica, qu'en l'ordre social, qu'en la vida econmica. Al
desvetllament de la riquesa de Catalunya hi consagr bona
part de sos esforos, comprenent sense vacilacions que'l
renaxement de Catalunya depena principalment de l'abundancia de medis materials, y que no pot haverhi riquesa
sense un gran desenrotllo del treball, incompatible, en els
pobles dbils y mal organisats, ab la lliure concurrencia
qu'es solsament una lluyta desigual y fera en que'l feble
sucumbeix facilment a l'embranzida del ms fort. Per lo
mateix, amich dels grans fabricants y dels economistes de
Catalunya, figura sempre com a capdevanter en les campanyes proteccionistes, ab un desinters incomparable, defensant ab el ms alt ardor la m d'obra, qu'es el secret de la
nostra prosperitat. En mtings, en conferencies, en escrits
y en el Parlament, no's cansa de pugnar per la causa santa,
sense cambiar may d'opini y donant al partit conservador
de Catalunya un viu sentit proteccionista molt abans qu' en
Cnovas n'hagus fet el credo de son partit. Estich ben segur
que'l fams opscol d'en Cnovas <<De como he venido a ser
proteccionista>> porta a dintre l'influencia marcada d'en Durn

-44-

y Bas, qui ms d'una vegada, ab altres calatans, s'hava

sepf!.rat de son partit en materies econmiques. En un de
sos discursos parlamentaris, declarava que la escola proteccionista no era purament econmica sin gubernamental,
tenint sa gnesis en la doctrina racional, filosfica y fonamental del partit conservador. Essent la naci una extensa societat agrcola y mercantil y fins una societat cooperativa,
sense renunciar may en absolut a competir ab les dems,
assistint a la universal competencia mercantil ab els productes de son treball, pot y du abans que tot qualsevulla
naci, donarse a si matexa y realisar en son s quants reci-.
prochs serveys sien possibles. D'aqu el que no es ilegtim el
propsit de no consumir mercaderes extrangeres mentres
se pugui, preferint sempre les propies, malgrat sien menos
fines no tan belles.
Home d'escola ms qu'home de partit, les idees econmiques prevalexen en son esperit damunt de les idees poltiques, responent a la caracterstica dels nostres temps que
obliga als homes d'Estat a esser financiers y economistes
si no volen esser mancos en la governaci dels pobles, a l'extrem
qu'ara mateix se veu que, incls les guerres, se resolen ms
pels hisendistes que pels estrategues.
Avuy no hi val a dir, com sense reparo confessaven abans
molts jefes de partits espanyols, que comprenen tots els
aspectes dels problemes menos l'econmich. En Durn y Bas,
en sa actuaci poltica, destaca plenament per la perseveranda ab que escomet els assumtos econmichs, poguent ben
dir qu' en el Parlament axs que's debaten materies relacionades ab la vida del treball, se'l troba lluytant en les
avenades, sempre en el front del combat.
L'amor que professava al nostre dret era ferm y resolt,
essent una vera prolongaci del que senta per sa terra na-

- 45-/

diua. No en v'l dret es com la planta qu'arrela en un sol,

que'n porta a dins la viva sustancia y tots els aromes. La
costum, qu'es el llevat del dret, li tena'l cor guanyat, y com
se vulla que la costum t patria propia y manifesta, oferint
el carcter indgena dels homes que poch a poch l'han afermada y feta viure, dit s'est qu' essent un enamorat fervent
de la costum, tena qu' embadalirse davant del dret per ella
segellada.
Es per ax que les doctrines de Savigny trobaren en ell
un adepte decidit, havent sigut un ferm propagandista en
Catalunya de les teories del gran jurisconsult alemany. A."'{s
mateix Frederich Le Play, qu'anava escorcollant en les entranyes matexes de la terra les llevors de la naturalesa
jurdica y social de les regions vives de Frana, li ensenyava
un nou cam que s' avena ab l' encarinyament que tena a
la realitat, per poguer enlayrarse plantant peu segur. Sempre' 1 veyem, afermantse en les coses que veya y tocava,
y en els fets comprobats per establir ses deduccions, may
renyides ab l'idealisme que portava a dintre. Influt per
l'escola escocesa, com son condexeble Llorens, encara qu' entengus que pels sentits se generen les idees, son positivisme soptil saba veure al travs de les coses materials
els efluvis espirituals y'l ms enll misteris qu'impedeix,
ab sos resplandors que tot ho envolten, que l'indagaci positiva faci caure en el materialisme. J amay se sustreya del
lloch hont nasqu y visqu, allunyat del cosmopolitisme y
l'abstracci, exhalant totes les sentors ben conegudes del
medi-ambient.
El seu carinyo al dret de Catalunya treya anyal florida
a la ctedra, hont ensenyava a estimar nostra llibertat civil
y les excelencies y les superioritats de les lleys mercantvoles barcelonines, revelantse tamb en l'exercici de la

-46-

carrera qu' era una aplicaci constant y sencera del nostre

dret, que conexa com no gayres. Quan se plantej'! problema de la codificaci, fou en el Parlament el magne defen_
sor de les llegislacions forals, sortint a la palestra a son favor
en el Congrs de J urisconsuJts que's celebr allavores a Barcelona, en un enfilm de conferencies sobre codificaci que
formaren poca en nostra Universitat, en mtings y a totes
bandes hont pogu fer sentir sa veu valdres de la ploma.
Ell fou l'encarregat, ab gran acert, per la Diputaci de
Barcelona per escriure la memoria, ab arreglo al Real Decret
de 2 de Febrer de 188o, sobre les Institucions del Dret Civil
de Catalunya que poden importarse al Cdich Civil, y les que
deben ser introdudes en ell com excepci per nostre territ~ri.
La Memoria d'en Durn quedar com un monument
al nostre Dret, per la concisi, per la claretat, per l'adoraci
que s'hi transparenta a nostres lleys, y ms que per rs, pel
conexement pregon que dona a dit treball un valor definitiu.
No renyit ab els cambis, ab tal que no siguen soptats,
en l'articulat, encara qu' ab gran parsimonia, proposa en
Durn y Bas algunes novetats per acomodar el nostre dret
a les mutacions del temps, ja que li ha mancat la fecundaci llegislativa fa ms de dues centuries.
Les lleys civils, segons en Durn, reflexen l'organisaci
social dels pobles, y per aquexa rah tenen ms fondes arrels
que les lleys poltiques, presentant moltes ms grosses dificultats per llur reforma, ja que'l cambi d'aquelles produeix una revoluci poltica, y' 1 d'aquestes una revoluci
social. Solsament procedeix introduir novetats en les lleys
civils quan ha cambiat tan sustancialment les condicions
socials d'un poble, qu' existeix divorci entre ses idees y ses
lleys, quan sorgeix, de segle en segle, un d'aquexos homes
que Deu enva per a transformar una civilisaci.

-47-

Quan desempeny la cartera de Gracia y Justcia, als

seus derrers anys, en moments de prova en que tota sa bona
voluntat y recta intenci va estrellarse contra la resistencia
d'un mn poltich que no s'avena ab ses mires de govern sanes y patritiques, tingu tot just el temps de constituir les
comissions encarregades de formar l'apndix de les llegislacions forals espanyoles, cridat a salvar en lo possible' ls drets
de les antigues nacionalitats ibriques de la fora absorvent
y cercadora del Cdich Civil. Ax fou una de les poques coses
positives que restaren d'aquell assaig estril per infiltrar la
sava regionalista en el cs macilent de l'Estat centralisador.
En el Real Decrt de 24 d'Abril de r8gg que constitu
dites comissions, deya ab admirable perspicacia, qu' es sempre perjudicial l'incertitut en materia de dret, mes qu' en
cap es tan general y fondo'! dany com en l'anomenat dret
civil, axs per la naturalesa de les relacions socials a que
ses institucions se referexen, com per la duraci dels efectes
que dimanen de les que sn propies de la vida privada. En
les provncies forals, afega en el prembul, s'han creat,
axs en l'ordre social com en el jurdich, un malestar pregon
y una inquietut permanent per la srt de llurs antichs drets,
per lo qual estimava urgent posar terme a una situaci anmala que mantena l'agitaci en els nimes y la perturbaci en els interessos, axs els morals com els materials.
Les Comissions se constituren en rs de Maig y deben
presentar llurs treballs al govern dins del plao de sis mesos,
contats desde la data de sa constituci. Han transcorregut
desd' aleshores r6 anys complets; jo no s lo qu'han fet les
altres Comissions; lo que s podem dir es que la de Catalunya,
composta de persones dignssimes y competents, ignoro per
qunes rahons, encara no ba acabat la seva tasca.
Just es qu'en aquest acte, en que debem renovar l'ex-

-48 pressi del nostre agrament a l'eximi patrici que va posar

e.t nostres mans aquella arma salvadora, ens planyem tristement de que no se'n hagi fet s mentres sentim les esgarranxades y les ferides que sofreix el cs viu del nostre dret.
Per honorar la memoria del Mestre, que no li agradava
posarse en feyna xorca, en la solemnitat d' avuy me permeto
dirigir un prech als llustres indivduus d'aquella Comissi,
tots tan aymants del nostre dret, per a que no demorin per
ms temps el fi de son patritich coms. Cada dia que passa
se va descalant ms y ms el basament del nostre dret;
especialment l' organisaci de la familia nostra animada per
la llibertat civil, y veyem com se borra'l relleu de nostres
Institucions que, mancades de la renovaci activa delllegislador, sofrexen la transformaci passiva de la jurisprudencia
que' ls interessos particulars aprofiten sense preocuparse
del dany que fan a nostre esperit jurdich.
Ell s'hi resista a aquesta abdicaci vergonyosa de les
propies lleys per afavorir el profit individual, tenint plena
conciencia de que per aquest cam anavem egoistament descarnant els fonaments del patrimoni jurdich colectiu.
Y es qu' en l'exercici de la carrera hi posava tamb en
Durn y Bas el mateix sentit moral y'l propi respecte ab
que ennobla la ctedra, a la qual assista no com l'empleat
que v a justificar el sou, sin com el sacerdot que s'acosta
a l'altar, ab ver daliment, no mancanthi a fins els seus darrers
jorns per la rah de qu'en ella concentrava ses aficions y sos
ms ntims fruiments. No's veya may en ell l'industrial ni
l'oficinista; el desig del guany no era'l que l'empenya,
malgrat que necessitava treballar per viure, moventse a
l'impuls superior del que s'afanya sobre tot per la bona aplicaci del dret y l'imperi de la justicia.
Era proverbial la moderaci de sos honoraris, recor-

-49-

dantse encara la contestaci que donava a un company

seu que li retreya la parvetat de sos comptes: en ax cada hu
mesura per la feyna que li costa. Tena rah, dominava tant
els assumptos jurdichs y especialment els mercantils, que
sa opini era prompta y encertada, imposantse desseguida,
fentse admirar per l'improvisaci de sos dictamens, qu'eren
en realitatfruyt d'una preparaci llarga y acumulada qu'afluia
segur com les dus que ragen seguidament sense esfor, mercs
a les reserves qu'ha tancat la sah en les entranyes de la terra.
Una qualitat hermosa del mestre era l'amor ab que empenya l'aven dels joves, no perdent de vista jamay a sos dexebles quan, exits de l'Universitat, lluytaven per obrirse pas
en l'exercici de la carrera en el camp poltich literari.
A son davant, tots ens sentem animosos, perque E>ra un gran
encoratjador de la joventut, ben al contrari d'aquells homes
que, ocupant les cimes, sembla que li tinguin por barrantli
materialment el pas.
Rec?rdo que, sent jo molt jove, volgu que li escrigus
un prlech per sa colecci d'Estudis Econmichs, que se
public a expenses dels productors de Catalunya que volgueren demostrarli son agraiment per la campanya que feu
en el Senat l'any 1894. Vos juro, sense falsa modestia, que, a
l'oir al mestre quan me demanava tal cosa, fentme un honor
que may hava somniat, vaig tomarme roig, resistintme a
lo que considerava un excs per mes forces, y com una mena
de falta de respecte al Mestre estimat. No tingu ma resistencia justificada altre remey que rendirse a l'imposici,
ensemps que comprena clarament qu'al donarme d'aquexa
manera per un moment la dreta, era ab el propsit decidit
de ferme veure rodejat de sa consideraci y alta estima,
com els antichs mestres dels Gremis s'ufanaven davant de
l'aprenent que feya la seva passanta, al donarli l'abraada
de germanor.
4

-50-

En cap ocasi regatejava son parer als joves que a sa bondat. acudeu, ni amagava ses pensades ni ses iniciatives,
desitjs de que se'n gauds la colectivitat, per a la qual posava a contribuci la cooperaci (le tots els que'l rodejaven
en sa intensa vida corporativa. La cooperaci social pel be
de la comunitat era un dels seus ms purs ideals. Individualista ferm, com a bon catal, no dexava per ax de
rendir culte a la vida corporativa, filla gayreb sempre de
l'associaci voltmtaria, en la que nostra terra ha trobat el
derivatiu sanits que compensa l'exageraci de l'acci individual isolada. Proba ne tenim en el Consell de Cent, en el
Consulat de mar, en l'actuaci dels gremis, en els Jochs Florals, en els Chors d'en Clav, y en tantes altres manifestacions, de l'eficacia que en s porta la cooperaci, essent digne
de notarse que la tasca admirable de totes aquexes Institucions, no apareix may com obra personal, sin sempre
com obra colectiva.
Poden citarse'ls bells resultats obtinguts de sa feyna
seguida, les coses profitoses que han sobreviscut a les institucions desaparegudes, y may ning veur que's destaqui
una obra personal ni un home dominador, no poguentse
proclamar noms que sintetisin llurs glories, sorgint sos fruyts
sempre aplegats, formant obra de conjunt, qu'ha requerit
moltes voluntats y llarch temps, fonentse en sa totalitat els
esforos purament individuals. S'explica aquesta mena d'obra
d'enlla per la resistencia y la dificultat que troba en la nostra terra l'enlayrament de l'indivduu; materialment se veu
que tothom empeny per mantenirlo al nivell general, privant que sobressurti, lo que fa que la energia personal continguda se defensa en la toya de voluntats conjuntes, hont
pot actuar sense constricci. Per tal motiu, en la nostra terra
se formen ms facilment els coros que'ls solistes, dominant

-51-

sempre la classe mitja qu'es la ms renyida ab les dictadures.

En Durn y Bas, qu' estava penetrat de la idiosincrassia de
Catalunya, encaminava tant com poda els nostres esforos
cap aquexa via desembraada, fomentant la vida corporativa y la tasca social. En son judici, donant l'exemple, ja que
may deya que n quan el cridaven, estimava com un deure
de tots els ciutadans el consumir una part de la propia activitat en la feyna social, tenint en compte que responem
axs al fi de la nostra segona naturalesa, revelat per la constituci de l'organisme hum, necessitat fatalment de la companya d'altres homes. En Durn considerava una grossa falta
el tancarse a casa seva (com molts fan, proclamantho poch
menos qu'una virtut) renunciant a treballar en profit del
com; axs com tamb l'agabellar riqueses creyentles producte del seu esfor isolat, sense reparar que no hi h pas
cap patrimoni que no degui quelcom a la cooperaci de la
comunitat, y per lo tant que hi h de part dels richs y dels
poderosos l'obligaci moral de retornarne una porci a la
colectivitat que'ls rodeja, qu'ab sa colaboraci gratuta ha
ajudat a amassar y a conservar llurs fortunes.
A fins sos postrers moments, procur estimular en aqueix
sentit la bona voluntat dels favorescuts de la srt, ansis
d'implantar aqu'l major nombre d'Institucions socials, no
per afavorir solsament el benestar material, sin, per donar
sava a la vida intelectual y artstica. Son ensomni fou el
de crear premis encoratjadors pel jovent y per els homes
estudiosos, dignificant la vida material y la riquesa ab les
suaus ratxes de 1'ideal que fan sentir l' ansia de cultura y de
germanor.
En mig de la febre d'activitat que'l dominava, solicitat
per mil diverses ocupacions, li quedava temps sobrer per
cumplir ab tots els deures qu'imposa'l tracte social, no

-52 -

mancant may sa presencia confortadora en la casa de sos

ami~hs quan les festes ntimes 'ls dls amarchs reclamen
el contacte del ver afecte.
Realment, sorprena trobarlo sempre en sonlloch, lo mateix en les relacions privades qu' en els actes de la vida pblica, afectus y complert, treyent de les hores del dia'l
mxim rendiment. Y a tot ax, no regatejava tampoch el
temps als de casa seva, pare de familia exemplar que mantena religiosament la viva flama de sa propia llar.
Totes aquexes eximies qualitats li venen de mena, puix
sembla escrit per ell lo que deya'l bigraf de son pare el
Doctor Raymon Durn y Obiols, metge que fou del Rey
Ferrn set: era un home, escriu, avesat a la prctica de
la cortesa qu'encomana'l tracte del gran mn; lliure d'afectaci y ab natural desembrs, agermanava la severitat y
la dolura que donaven a ses paraules, a la vegada, el t
de consells y de manaments.

Mentida sembla que mantingus la fortalesa de que feya

gala, disputant a la nit les hores que li mancaven de dia.
Era un home que dormia poch, explicantse sols axs el miracle de la feyna que poda realisar cada jorn, a expenses
del natural descans.
Per consolarnos de sa mort, tingum presents a tot'hora
sos llibres, sos escrits y sos discursos, plens de sana doctrina;
propagum ses idees fecondes y humanes, y sobre tot
emmirallmnos en son llumins exemple d'activitat, de dignitat, y de ciutadana, qu' es la claror que dexen els grans
patricis desprs de morts, com els raigs explendents que
duren encara de les estrelles ja apagades en la buydor de
l' espay infinit.

\\)

NOTES BIOGRAFIQUES
DEL EXM. SR. D. MANUEL DURAN Y BAS

Nasqu a Barcelona a 29 de novembre de r823.

Mor a Barcelona a ro de febrer de 1907.
Obtingu'! grau dc llicenciat en Jurispmdencia el 25 de juliol
dc 1846 y s'inscrigu al Col-legi d'Advocats d'aquesta ciutat l'agost
del mateix any, essent Deg D. Joseph Ventosa y Palaudarias, que
desprs fou son sogre.
A ro d'octubre de r848 obtingu'! premi d'una medalla d'or y'l
ttol de soci de mrit de la <<Sociedad Econmica Barcelonesa de
Amigos del Pas>> per sa Memoria sobre Casas de Correccin.
En r855 lleg'! discurs inaugural de dita Societat ab el ttol La
emancipacin de la m1tjer.

A 19 de novembre de r857 obtingu altre premi d'una medalla

d'or, y'l ttol de soci de mrit de la mateixa societat per sa Memoria
sobre La apcrtttra del Itsmo de Suez y el Puerto de Barcelona.
En octubre de r85o li fou encarregat pel Deg de la Facultat de
Dret, en virtut d'acort dels Professors de la mateixa, la ctedra de
scgn any de Dret Rom. Desde llavors, durant quaranta dos
anys, fou catedrtich d'aquesta Universitat, havent guanyat per
oposici y per unanimitat la ctedra de Dret Mercantil y Penal, de
la que prengu possessi en 20 de juny de r86z.
Fou Secretari del Ajuntament desde juliol de r852 a setembre
de r854.
En 1850 guany'! premi d'una medalla d'or de la <<Real Sociedad
Econmica Matritense>>, per sa Memoria para la extincitt de la mett-dicidad.

A 4 de mars de 1852 fou nomenat soci numerari dc la <cReat Academia de Buenas Letras>i de Barcelona, de la que fou President durant els darrers anys de sa vida fins la sua mort.

- - - - - -- - - -

-54-

En el peridich El Diario de Barcelona hi comens a escriure, com

redactor, en 1854. Els articles foren publicats en 1856 en un volm
ab el ttol de Estudios polticos y econmicos.
Desprs public en el mateix peridich trenta-tres articles, que
podran formar un volm, ab el ttol de Estudios sobre la caridad;
una serie d'articles ab el ttol de Cuestiones Administrativas; altra
serie ab el de La reforma administrativa, ab criteri marcadament
desceutralisador; altres sobre Casas de Correccin, Colonias agricolas
pe1titmciarias y de beneficencia; altres sobre materies de Dret Internacional; varis de crtica !iteraria, etc., etc.
Fou diputat provincial en el quadrieni de 1858 a r86z.
En la inaugural del Curs Acadmich d'aquesta Universitat de
1877 a 1878, lleg'l discurs tito!at El concepto fundamental del dcrccho
en

Sit

desenvolvimiento cicntijico en el siglo XIX.

Fou Rector de la Universitat en r.er d'octubre de r8g6, cessant

al sser jubilat a 28 de febrer de r8gg; qual jubilaci fou concedida
en termes extremadament laudatoris en virtut del dictmen del
Real Comell d'Instrucci Pblica, el qual el propos pera un ttol
dc Castilla, en recompensa de sos serveys en la ensenyan~a.
Fou set vegades President de la Academia de J urisprudencia
y Legblaci en 1868, 186g, 1870, 1871, 1883, 1893 y 1894 y desprs
fou nomenat acadmich de mrit.
Fou Deg del Col-legi d'Advocats en 1885 y reelegit altres cinch
vegades consecutives.
Fou vocal corresponent de la <<Real Academia de Ciemias morales
y polticas>>; de la <<Real Academia Matritense dc Jurisprudencia y
Legislacin>>; soci de mrit del <<Fomento del Trabajo Nacional.
Fou Vis-President primer del Comit executiu de la Exposici
Universal de Barcelona de 1888, y pera recompensar ~os scrveys, el
Govern li ofer un ttol nobiliari, que refus per no voler aceptar
recompensa de cap mena.
Per Real decret de 2 de febrer de 188o fou nomenat Vocal corresponent de la Secci primera de la Comissi de Codificaci y, com a
tal, redact la Memoria sobre les institucions forals de Catalunya,
que era necessari conservar, impresa a despeses de la Diputaci
Provincial, per acort d'aqusta.
Per sa constant defensa del dret foral de Catalunya reb diversos
honors. Adems del citat acort de la Diputaci Provincial, l'Ajuntament de Barcelona li regal en 1884 una medalla d'or, com autor de
dita Memoria; en el mateix any li regalaren un exemplar de dita Me-

-55moria ricament enquadernat, ab una dedicatoria, en pergam, stl$crita per quasi tots els Advocats y Notaris de Catalunya; en r8gr,
se li regal un album, ab ms de 25,000 firntes, ab el titol Homenafc
al Excmo. Sr. D. Mamtel Duran y Bas; y al cumplir els cinquanta
anys de son ingrs en el Col-legi d'Advocats, sos companys l'ob~e
quiarcn ab una medalla d'or conmemorativa d'aquest aniversari.
En r863 entr a la vida parlamentaria, essent elegit Diputat a
Corts per Barcelona. Fou reelegit en r865; eu r879, per Barcelona
y per Berga, y en r884, per Barcelona. Fou elegit Senador del Reyne
per les <cEconmiques>> en r886 y, desprs, fou nomenat Senador vitalici.
El <<Fomento del Trabajo Nacional>>, agrahit per sa campanya en
contra del projectat tractat de corners ab Alemanya, li costej y regal la edici del segn volm de sos escrits, en la qual reun sos
Estudios morales, sociales y econmicos. Abans, en r888, havia publicat el primer vol(un ab l'et'igraf d'Estudios j1trdicos.
En juliol de r86g establ en aquesta ciutat la <<Comisin Espaola
de la Fundacin Savigny>>.
Fou nomenat Ministre de Gracia y Justcia en 3 de mars de r8gg.
Public en la Revista Contempordnea un article titolat Estttdios
sobre la Caridad, en r8g7; altre titolat Fuerzas sociales, ab ocasi
de la guerra ab els Estats Units; altre en rgoo, amb el ttol de Nucvas
dirccciones y, en rgor, un estudi titolat La Reforma administrati11a
en relacin con nuestro actual estado social.

Adems dels treballs relatats en aquestos apunts biogrfichs,

public:
Varias edicions molt ampliades de la obra de Dret Mercantil, de
Mart de Eixal.
Una necrologa del Excm. Sr. D. Victor Arnau.
Discurs presidencial dels J ochs Florals de r884.
Un treball sobre Sant Raymond de Penyafort, en r88g.
Un ensaig biogrfich del Dr. D. Felip Vergs y Permanycr y del
Excm. Sr. D. Melcior Ferrer y Bruguera, llegit en la <<Sociedad
Econmica Barcelonesa de Amigos del Pas>>, en r8gr.
Els discursos com President de la <<Academia de J ttrisprudcncin
y Legislacin>>, en les inaugurals de r893 y r8g4.
Un estudi biogrfich y literari de D. Estanislau Reynals y Rabassa
11egit en la <<Real Academia de Buenas Letras>>, d'aquesta ciutat,
en r883.
Una biografa de D. Ramn Anglasell, llegida en el <<Ateneo Barcelons>>, en 1878.

-56-

Altra de D. Joan Agell y Torrens, en I87r.

U9a noticia de la vida y escrits del Excm. Sr. D. Francisco
Permanyer, llegida en la <<Academia de Buenas Letras1>, en I87o.
Un discurs titolat Consideraciones sobre las teoras individualistas
en relacin con el Derecho Penal, llegit en la Universitat de Barcelona,
en l'acte d'sser rebut Catedrtich, en 28 de novembre de I862.
Varies ressenyes en sessions pbliques del <<Ateneo Catah.m>.
Dos discursos en els Congressos Catlichs de Sevilla y de Tarragona
en I892 y I894, titolats, el primer, Nccesidad de la accin catlica
para resolver satisfactoriamente la cuestin social; y'l segon, Necesaria
influencia de la filosofa cristiana en los cdigos penales y en las instituciones penitenciarias de nuestros das.
Una serie de discursos sobre El Derecho en el siglo XIX, llegits
en les inaugurals de la <cAcademia de Jurisprttdencia y I,cgislacinl>
de I868, I86g y I8r.
Un discurs, com Ministre de Gracia y Justcia, en la solempne
obertura dels Tribunals a IS de setembre de I8gg.
Unes conferencies donades a la Universitat de Barcelona fObre
La Codificacin.
Y les segents obres:
Memoria acerca de las Institt-teiones del Derecho Ci-cil de Catalua,
escrita cott arreglo a lo dispuesto en el Real decreto de 2 de febrero de z88o.
Barcelona. Imprenta de la Casa de Caridad, I883. I vol.
Discursos pronumciados en el Senado y e1t el Congreso en defensa
del Derecho Cataldn y de los demds fora les. Barcelona. J cp~. 1883.
I volumen.
Escritos. Primera serie. Estudios jurdicos. Con una int1'oducc1".n
de D. Luciano Ribera. Barcelona. Imp. Oliveras, I888. I vol.
Escritos. Segunda serie. Estudios sociales, morales y econm1:cos.
Con un Prlogo de D. Federico Rahola. Barcelona. Imp. Barcelonesa, I895 I vol.
Dictamen en el pleito seguida entre el Ayuntamiento dc Ba?'cclona
y el Marqus de Ayerbe. I vol.
San Raymundo de Peafort. Barcelona. R1.mre7., r889. I vl.

'

.,

,.

"

'

" ..

l'

"'
~

....

,.

..,

..

llf

...

...

!Ot

..

"

"
"

....

....

,.

.. .
'

"

"'

...

't.

' ,.

!!'

...

ot:

,.

..

,.

..

..

..

f"

-,

I>'

'

...
.,

'"'

,... ."

ll

..

...

. ,

..

..
.

.-r

....

..

l"

;.

..

'

,.

.. .

...
~

.,.

..

...
r

'"

. t .

..

..,. "

..

..

..

.. ...

"

'

lO