Vous êtes sur la page 1sur 39

BUTLLET OFICIAL

2 / 4 / 2010

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 9

Generalitat de Catalunya
DEPARTAMENT DE TREBALL
Serveis Territorials
RESOLUCI
Resoluci de 26 de febrer de 2010, per la
qual es disposa la inscripci i la publicaci
del Conveni collectiu de treball de les
empreses de transports mecnics de viatgers
de la provncia de Barcelona per als anys
2009-2012 (codi de conveni nm. 0804305).
Vist el text del Conveni collectiu de treball de les empreses de transports mecnics
de viatgers de la provncia de Barcelona,
subscrit el dia 2 de febrer de 2010 per Fecav,
Audica, UGT I CCOO, i de conformitat amb
el que disposen larticle 90.2 i 3 del Reial
decret legislatiu 1/1995, de 24 de mar, pel
qual saprova el Text refs de la Llei de lEstatut dels treballadors; larticle 2.b) del Reial
decret 1040/1981, de 22 de maig, sobre
registre i dipsit de convenis collectius de
treball; el Decret 326/1998, de 24 de desembre, de reestructuraci de les delegacions
territorials del Departament de Treball, modificat pel Decret 106/2000, de 6 de mar, de
reestructuraci parcial del Departament de
Treball; el Decret 199/2007, de 10 de setembre, de reestructuraci del Departament de
Treball, i altres normes daplicaci,
RESOLC:
-1 Disposar la inscripci del Conveni
collectiu de treball de les empreses de transports mecnics de viatgers de la provncia de
Barcelona per als anys 2009-2012 (codi de
conveni nm. 0804305) al Registre de convenis dels Serveis Territorials del Departament
de Treball a Barcelona.
-2 Disposar que el text esmentat es publiqui al BUTLLET OFICIAL DE LA PROVNCIA (BUTLLET OFICIAL DE LA PROVNCIA) de Barcelona.
Transcripci literal del text original signat per
les parts
CONVENI

COLLECTIU DE TREBALL DE LES EMPRESES


DE TRANSPORTS MECNICS DE VIATGERS DE LA
PROVNCIA DE BARCELONA, PER ALS ANYS 2009-

2012

Exposici de motius
El nou text del Conveni sectorial dempreses de Transport de Viatgers per carretera per
a la provncia de Barcelona que sacompanya
a continuaci s el resultat dun procs de
negociaci llarg i complex, iniciat a lanterior
Conveni, en el qual les parts negociadores
(sindicats i patronals del sector) van decidir
abordar i aconseguir acords en temes que
fins la data havien quedat sense tractament
suficient en el text del Conveni i havien
requerit de la negociaci particular, i per tant
diversa, en el si de cadascuna de les empreses.
En concret, amb la nova regulaci sha
intentat crear un nou marc normatiu que
pugui resultar daplicaci al conjunt de les
empreses, en el qual es combinen un esfor
salarial important per part de les empreses

que garanteixi uns ingressos mnims suficients als empleats del sector amb una regulaci ms flexible i adaptable a les necessitats
de les empreses, que permeti un major aprofitament del capital hum del que aquestes
disposen oferint alhora una major qualitat de
vida per als treballadors.
Daquesta forma, aquest Conveni continua
recollint el nou tractament general en la distribuci, cmput i retribuci de la jornada de
treball en el conjunt del sector, aix com normes especfiques en matria de jornada partida per al sector del transport discrecional on
ms problemes shan suscitat habitualment
en lorganitzaci de la jornada, amb el qual
sha prets adoptar unes normes ms dacord
amb la realitat del sector en el qual ens
movem que les que ens ofereix la regulaci
general en aquestes matries (especialment el
Reial Decret 1561/1995, de 21 de setembre,
sobre jornades especials).
Amb aix es pretn una major homogenetzaci de les condicions del sector que
eviti lactual atomitzaci de pactes i condicions diverses en el si de les empreses, que
garanteixi per una part una srie de drets
mnims al conjunt dels treballadors i per laltra una srie de possibilitats organitzatives, i
de cmput i retribuci de la jornada per part
de les empreses amb un mateix cost cert i
homogeni per a totes elles que permeti una
major igualtat en les seves possibilitats de
competir en el mercat.
Per altra part, aquest nou Conveni tamb
incorpora importants millores en matria
social, incloent, per primera vegada, un captol en matria de igualtat i no discriminaci.
Malgrat tot, les novetats normatives incloses en aquest Conveni no acompliran amb
les expectatives suscitades entre les parts si la
signatura del mateix no ve seguida dun control exhaustiu de la seva implantaci en el si
de les empreses del sector.
s amb la intenci de treballar en lesmentada lnia que les parts negociadores han
assolit un important acord en matria de
drets sindicals, en la lnia de lanterior Conveni, pel qual cadascuna de les centrals sindicals disposar de recursos econmics,
aportats per les empreses que els sigui daplicaci el Conveni, per a realitzar tasques de
control i seguiment de lacompliment dels
acords aqu assolits.
En definitiva, les parts negociadores consideren que amb lacord assolit saconsegueixen nivells de satisfacci suficients per a
cadascuna de les mateixes, tant en la part
econmica, com en la social, aix com, en la
definici de frmules de distribuci, cmput i
retribuci de la jornada.
CAPTOL 1.- DISPOSICIONS GENERALS
Secci 1
mbits funcional, territorial i personal.Article 1.- mbit funcional
Aquest Conveni saplica a totes les empreses de Transport de Viatgers per carretera que
prestin serveis de transport Regular perma-

nent ds general (tamb denominats serveis


regulars lineals i zonals), ja sigui Urb o Interurb, Regulars temporals, Regulars ds
especial (tamb denominats serveis discrecionals consolidats amb reiteraci ditinerari),
Discrecionals (Discrecionals consolidats i de
cobrament individual) i Turstics.
Article 2.- mbit territorial
Aquest Conveni s dmbit provincial, i
afecta els centres de treball compresos dins el
seu mbit funcional, situats al territori de la
provncia de Barcelona, encara que el domicili de lempresa estigui ubicat fora del
mateix.
Article 3.- mbit personal
Queden afectats pel present Conveni tots
els treballadors que presten serveis a les
empreses esmentades, sigui quina sigui la
seva categoria professional, amb lnica
excepci dels alts crrecs als quals fa referncia larticle 2 del Reial Decret Legislatiu
1/1995, de 24 de mar, pel qual saprova el
text refs de la Llei de lEstatut dels Treballadors.
Secci 2
Vigncia, durada, denncia i prrroga.Article 4.- Vigncia
El Conveni entrar en vigor, a tots els efectes, l1 de gener de 2009, sense perjudici de
les excepcions acordades expressament.
Article 5.- Durada
El Conveni t una durada de 4 anys, de
manera que els seus efectes finiran el 31 de
desembre de 2012.
Article 6.- Denuncia
Qualsevol de les parts pot formular la
denncia per a la rescissi o revisi del Conveni, per mitj dun escrit raonat en qu sha
dindicar la rescissi del Conveni o els punts
que sn objecte de revisi duna manera
detallada. La denncia haur dsser notificada a laltra part amb 3 mesos dantelaci,
com a mnim, a la data de venciment inicial
o a la de qualsevol de les seves prrrogues.
Una vegada denunciat el Conveni i fins
que no sassoleixi un acord exprs, perden
vigncia les seves clusules obligacionals.
Una vegada denunciat el Conveni es mantindr en vigor el seu contingut normatiu si
no hi ha pacte.
El nou Conveni derogar lanterior ntegrament, tret dels aspectes que es mantinguin
expressament.
Article 7.- Prrroga
En el cas de qu cap de les parts legitimada denuncis el present Conveni dintre del
termini fixat per a aix, aquest sentendr
prorrogat tcitament per perodes duna
anualitat sense modificaci alguna dels seus
conceptes o mduls.
Els aspectes retributius es modificaran dacord amb lIPC previst, actualitzant-se posteriorment a lIPC real, seguint els mateixos criteris que en el seu cas es van pactar.
Secci 3

Nm. 79 / Pg. 10

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

Prelaci de normes, compensaci, absorci,


condicions ms beneficioses, vinculaci a la
totalitat, clusula dinaplicaci econmica i
subrogaci
Article 8.- Prelaci de normes
El que ha estat convingut per les parts en
aquest Conveni regula, amb carcter preferent i prioritari, les relacions entre lempresa i
els treballadors pel que fa a les matries del
seu contingut.
Pel que fa a tot el que aquest Conveni no
preveu, saplicaran les disposicions legals
vigents que corresponguin, el Laude arbitral
de substituci de lOrdenana Laboral de
Transports per Carretera de 24 de novembre
de 2000 i, en aquelles matries no regulades
en les disposicions anteriors, la citada Ordenana Laboral de Transports per Carretera de
20 de mar de 1971.
Article 9.- Compensaci
Les condicions pactades sn compensables totalment amb les que regien abans de la
vigncia del Conveni, siguin quins siguin la
naturalesa o lorigen de la seva existncia.
Article 10.- Absorci
Tenint en compte la naturalesa del Conveni, les disposicions legals que es promulguin
en el futur i que comportin una variaci
econmica de totes o dalgunes de les millores retributives o de les condicions de treball,
noms tindran una eficcia prctica si, considerades globalment en cmput anual, ultrapassen les daquest Conveni, aix mateix
valorades en conjunt i en cmput anual. En
cas contrari shauran de considerar absorbides per les millores daquest Conveni.
Article 11.- Condicions ms beneficioses
Dins de les condicions pactades es respectaran els pactes dempresa, amb lexcepci
que sestableix al pargraf segent, i les situacions que impliquen per al treballador unes
condicions ms beneficioses que les convingudes en aquest Conveni, i shan de mantenir
ad personam, sempre considerades globalment i en cmput anual.
Des de la seva entrada en vigor, es garanteix la plena aplicaci dels acords adoptats
en el present Conveni. En conseqncia, el
contingut dels pactes dempresa daplicaci a
lentrada en vigor del Conveni, referent a
aquelles condicions que hagin estat objecte
de regulaci expressa en aquest Conveni,
sentendr automticament ajustat a les
noves previsions acordades, garantint la
plena aplicaci de les mateixes.
Article 12.- Vinculaci a la totalitat
Les condicions pactades conformen un tot
orgnic i indivisible i, a efectes de la seva
aplicaci prctica, shan de considerar globalment. En cas que per resoluci Administrativa o Judicial, alguns dels pactes del Conveni es consideri nul o es modifiqui, sense
cap excepci, el Conveni ha de quedar sense
efecte, i cal procedir de nou a la constituci
de la Comissi Deliberadora, a fi de tornar a
negociar el contingut.
Article 13.- Clusula dinaplicaci

econmica
1.- Les empreses que es trobin en situaci
de prdues o daltres causes reconegudes i
constatades pels treballadors i les empreses,
mitjanant laportaci de la documentaci
presentada davant els organismes oficials
(Ministeri dHisenda o Registre Mercantil)
corresponent als 2 ltims exercicis, podran
desvincular-se dels compromisos en matria
salarial i de rgim econmic continguts en
aquest Conveni.
2.- Amb aquesta finalitat, lempresa ha de
lliurar als representants legals dels treballadors o, si no nhi ha, als mateixos treballadors, la documentaci a qu es fa referncia
al pargraf anterior, i aquests shan de comprometre a mantenir el secret necessari.
3.- En el moment en qu lempresa comuniqui la seva intenci diniciar el procs de
negociaci al seu si, ho comunicar necessriament, a efectes informatius, a la Comissi
Paritria i de Seguretat i Salut Laboral del
Conveni.
4.- A lefecte de notificaci a la Comissi
Paritria i de Seguretat i Salut Laboral, aquesta comunicaci sha de realitzar indistintament a les adreces que figuren a larticle 16
del present Conveni.
5.- Una vegada constatada la situaci de
lempresa, ambdues parts hauran dacordar
laplicaci quantitativa daquesta clusula de
desvinculaci. Aquest procs no pot ser
superior a 30 dies.
6.- En cas de desacord entre les parts,
ambdues ho han de plantejar a la Comissi
Paritria i de Seguretat i Salut Laboral, que
shaur de pronunciar en el termini mxim
de 15 dies. En cas de persistir el desacord,
lassumpte es sotmetr als procediments de
conciliaci i mediaci del Tribunal Laboral
de Catalunya. De finalitzar sense acord, se
sollicitar larbitratge corresponent segons
els termes establerts al reglament del TLC. La
pregunta sotmesa a arbitratge consistir en
sollicitar el pronunciament, a si lempresa
reuneix les condicions econmiques per inaplicar el rgim salarial del Conveni, especificant, de ser afirmativa la resposta, els requisits que justifiquin el manteniment de la inaplicaci i el temps de mancana fins la seva
actualitzaci en taules, aix com els terminis i
temps per a la seva recuperaci.
7.- A les empreses en qu sacordi laplicaci de la clusula de desvinculaci sha de
crear una comissi de seguiment integrada
pels representants de les parts, per vetllar pel
compliment dels termes de lacord assolit.
8.- La concurrncia de les causes que justifiquen aquesta decisi shaur dacreditar,
en cas de persistncia, anualment. De no ser
aix, es produir laplicaci automtica del
Conveni.
Article 14.- Subrogaci
En el cas de final, total o parcial, de les
concessions de serveis urbans o interurbans
regulars (permanents ds general) -concessions lineals-, la nova empresa o concessionari que passi a prestar els citats serveis se
subrogar a tots els treballadors, directa o

indirectament afectes a lexplotaci de lantic


concessionari o prestatari.
Secci 4
Soluci de conflictes collectius
Art. 15: Soluci de Conflictes Collectius
Pel que es refereix a la soluci dels conflictes collectius que es puguin originar,
ambdues parts negociadores, en representaci de treballadors i empreses, es sotmeten
expressament als procediments de conciliaci i mediaci del Tribunal Laboral de Catalunya, per a la resoluci de conflictes laborals de carcter collectiu o plural que puguin
suscitar-se, aix com els de carcter individual no exclosos expressament de les competncies daquest Tribunal als efectes del
que estableixen els articles 63 i 154 del
TRLPL-.
En particular manifesten la seva voluntat
de sotmetres als procediments segents:
-Conciliaci, a traves de les delegacions
territorials del Tribunal Laboral de Catalunya,
en qualsevol dels conflictes previstos anteriorment.
-Mediaci, davant la comissi de Mediaci del Tribunal laboral de Catalunya.
-Conciliaci sobre serveis de manteniment
en casos de vaga, davant la delegaci especfica del Tribunal laboral de Catalunya en
aquesta matria.
Arbitratge en el termes establerts en el
reglament del TLC.
Secci 5
Comissi paritria i de seguretat i salut
laboral
Article 16.- Comissi Paritria i de Seguretat
i Salut Laboral
Es constitueix una Comissi Paritria i de
Seguretat i Salut Laboral per a la interpretaci, larbitratge, la conciliaci i la vigilncia
del Conveni.
Es compon d1 president i 12 vocals, 6
dels quals han de ser representants dels treballadors i els altres 6, dels empresaris. El
president ha de ser el mateix que el de la
Comissi Deliberadora del Conveni. El secretari ha de ser nomenat pel president. Es convoca a les reunions els assessors de les representacions respectives, els quals hi tenen veu,
per no vot.
Per a ladopci dacords, cal la conformitat dalmenys 8 vocals, en igualtat paritria.
Aix mateix, aquesta Comissi queda facultada per a modificar el Conveni en el cas dacord exprs unnime.
A lefecte de notificaci a la Comissi
Paritria i de Seguretat i Salut Laboral, aquesta comunicaci sha de realitzar indistintament a les adreces segents:
Federaci Empresarial Catalana dAutotransport de Viatgers (FECAV), carrer Diputaci, 315. Principal 1a, 08009 Barcelona;
Associaci dEmpresaris de Transport Discrecional de Catalunya (AUDICA), carrer de la
Mare de Du del Coll, 52-54, 08023 Barcelona; CCOO Federaci de Serveis a la Ciutadania, Via Laietana, 16, 2a, 08003 Barcelona;

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 11

Generalitat de Catalunya

UGT Federaci de Transport, Comunicacions


i Mar, Rambla de Santa Mnica, 10, 3a,
08002 Barcelona.
Ambdues parts convenen expressament
que qualsevol dubte o divergncia que pugui
sorgir sobre la interpretaci o aplicaci daquest Conveni ha de ser sotms prviament a
linforme de la Comissi, abans diniciar cap
reclamaci judicial o administrativa.
A ms de les funcions esmentades, la
Comissi Paritria i de Seguretat i Salut Laboral sencarrega expressament de:
a) Dur a terme les gestions necessries per
intentar concertar un acord amb un economat laboral a fi destendren els beneficis als
treballadors del sector.
b) Gestionar amb els organismes oficials
competents la possibilitat datorgar als sindicats alguna mena de participaci als exmens psicotcnics a qu els conductors shan
de sotmetre peridicament.
c) En matria de Seguretat i Salut en el treball, i quan procedeixi, quan ho sollicitin les
empreses, el CSS o el o els Delegats de prevenci:
- Realitzar amb carcter consultiu i dacord amb la LPRL, estudis, anlisis i diagnstics de les condicions de treball, danys de la
salut i implantaci de lactivitat i la gesti
preventives en el sector.
- Elaborar propostes dactuaci per portar
a terme accions que actun sobre els dficits i
problemes detectats, a ser possible amb la
collaboraci del CSS o del delegat de prevenci, en aquelles empreses que no comptin amb lesmentat rgan paritari i collegiat.
La Comissi Paritria i de Seguretat i Salut
Laboral deur vetll perqu les seves funcions no es sollevin o entrin en competncia
amb les que li corresponguin als CSS i/o els
delegats/as de prevenci de les empreses y/o
centres de treball, que en ultima instncia
sn autnoms segon all establert pel RPRL.
- Elaborar plans dactuaci i de xoc, a les
empreses dalta accidentalitat del sector.
- Impulsar a les empreses a ladhesi a
programes de promoci del control del tabaquisme, alcoholisme i drogodependncia,
mitjanant campanyes de sensibilitzaci i
formaci, aix com programes de deshabituaci, oferts per les Administracions Pbliques
competents.
- Elaborar plans de formaci especfica
pels treballadors.
- Elaborar i difondre criteris generals consensuats per lavaluaci de riscos, la planificaci de la prevenci, la vigilncia de la
salut, els sistemes dinformaci i formaci, i
prevenci de la salut reproductiva.
- Mitjanar en les empreses en matria de
seguretat i salut en el treball, a petici dambdues parts.
d) Gestionar davant els organismes competents de lAdministraci la possibilitat que
algunes malalties caracterstiques dels conductors siguin reconegudes com a malalties
professionals.
e) Formular una petici expressa davant
els organismes corresponents de la Seguretat
Social o mutualitats laborals a fi que es reco-

negui la prdua de visi dels conductors, a


partir dels exmens mdics corresponents,
com a malaltia professional, i que sels faciliti, si escau, les ulleres corresponents.
f) Estudiar la possibilitat destablir caixes
de seguretat als vehicles.
g) Emetre informes sobre totes les consultes que li siguin formulades en matria de
seguretat i higiene en el treball.
h) Procedir a estudiar els contractes de
carcter fix discontinu al sector.
i) Estudiar els casos, la durada i els graus
de parentiu en qu correspon concedir
llicncies a causa dintervenci quirrgica
sense hospitalitzaci.
j) Realitzar una gesti davant les entitats
asseguradores per intentar aconseguir un
preu de plissa dassegurana i unes condicions de cobertura ms avantatjoses, en les
assegurances que puguin contractar els treballadors per a la cobertura del risc de la retirada temporal del carnet de conduir recollit a
larticle 43 del Conveni.
k) Sobre una taula de treball per tractar
sobre els aspectes de ocupaci i contractaci, els acords de la qual seran incorporats
directament al text del Conveni.
Les reunions de la Comissi Paritria i
Seguretat i Salut Laboral han de ser convocades amb una antelaci de 10 dies laborables,
tret del cas que, pel fet de ser requerides per
un procediment administratiu o judicial, relatiu a una qesti de la seva competncia,
sigui necessari que aquesta es pronunci en
un termini ms curt.
La Comissi Paritria mantindr plenament la seva vigncia en totes les seves facultats un cop prorrogat el conveni o ests, fins
que no sigui substitut per un nou conveni
collectiu.
Secci 6
Perodes de prova, contractes
daprenentatge, ocupaci i contractaci
Article 17.- Perodes de prova
La durada dels perodes de prova no pot
excedir els 3 mesos per al cas dels tcnics
titulats o els 2 mesos per al cas dels treballadors que no siguin tcnics titulats.
Article 18.- Contractes per a la formaci
En relaci als contractes per a la formaci
contemplats a larticle 11 de lE.T., la seva
durada no pot excedir els 2 anys, i es poden
concertar amb treballadors entre els 16 i els
21 anys dedat. No obstant aix, no saplica
el lmit mxim dedat si el contracte s per a
un treballador minusvlid.
Aquest contracte no saplicar a les categories professionals englobades al grup 1 de
les taules que figuren com a annex del Conveni, ni tampoc a les categories de conductor.
Article 19.- Ocupaci i contractaci
Els contractats tenen la consideraci dindefinits o temporals, segons el tipus de contractaci legalment establerta. La contractaci del personal sha dajustar al que disposa
la legislaci vigent a cada moment.

La durada mxima dels contractes previstos a larticle 15.1.b) del Reial Decret Legislatiu 1/1995, per circumstncies del mercat,
acumulaci de feina o excs de comandes,
fins i tot si es tracta de lactivitat normal de
lempresa, pot ser fins als 9 mesos en un
perode de 12 o fins als 12 mesos en un
perode de 18 mesos. En aquest darrer cas, si
els contractes es formalitzen per un perode
inferior i es contracta un altre treballador per
al mateix lloc, la durada de tots dos contractes no pot superar el perode mxim establert
de 12 mesos dins 18.
Per als contractes esmentats anteriorment
que durin fins als 9 o fins als 12 mesos i els
treballadors dels quals no passin a fixos de
plantilla, sacorda establir una indemnitzaci
equivalent a 12 dies de salari real per any treballat, o la part proporcional en cas que el
temps treballat sigui inferior a lany, sempre
que la durada del contracte o dels contractes
sigui superior a 6 mesos per al mateix lloc i
per la mateixa causa.
Daltra banda, sorienta les empreses perqu emprin la modalitat de contracte a temps
parcial per a la cobertura de lestacionalitat.
Article 20.- Contractaci indefinida.- En
base a lAcord Interconfederal per a lestabilitat a locupaci, al que van arribar les centrals sindicals CCOO i UGT, amb les patronals CEOE i CEPYME, que t com a objectiu
fonamental afavorir la contractaci indefinida, els contractes de durada determinada o
temporal, inclosos els contractes formatius,
que a partir de 17 de maig de 1998 es transformin a indefinits, els hi ser daplicaci all
que estableix la Llei 63/1997, de 26 de
desembre.... Reial Decret Llei 5/2001, de 2
de mar de Mesures urgents de reforma del
mercat de treball per a lincrement de locupaci i la millora de la seva qualitat. Llei
12/2001, de 9 de juliol de Mesures urgents
de reforma del mercat de treball per a lincrement de locupaci i la millora de la seva
qualitat i Llei 43/2006, de 29 de desembre
pera la millora del creixement de locupaci.
Durant el perode de vigncia daquest
Conveni, la contractaci temporal total inclosos els contractes de posta a disposici dels
treballadors contractats mitjanant les empreses de treball temporal, restar limitada a un
mxim del 35% sobre el total de treballadors
fixos en cmput anual en cada exercici i per
centre de treball.
CAPTOL 2.- CONDICIONS ECONMIQUES
Secci 1
Salari conveni
Article 21.- Salari Conveni
Lanterior concepte Salari Base ha estat
substitut pel concepte Salari Conveni.
El nou concepte engloba els imports
corresponents als anteriors conceptes Salari
Base i Plus de Conveni i sentendran incloses
en la seva definici les mateixes obligacions i
drets reconeguts a treballador i empresa en
les antigues definicions dels referits conceptes de Salari base i Plus de Conveni.

Nm. 79 / Pg. 12

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

Daquesta manera, el Salari Conveni


inclour, no noms la retribuci fixada per
unitat de temps a cada una de les categories
professionals del sector que es detallen als
annexos daquest Conveni, sin tamb les
percepcions abonades com a estmul de lactivitat, la dedicaci i latenci del treballador
al conjunt de feines que composen la comesa
que lempresa li ha assignat, com tamb del
manteniment i de la cura dels vehicles i del
material.
Article 22.- Hores extraordinries i
addicionals
Tenint en compte les caracterstiques especials del sector, les hores extraordinries i
addicionals per a les diferents categories professionals shan de pagar dacord amb les
quantitats fixes pactades en aquest Conveni.
Els preus que shan pactat shan de pagar
independentment del nombre dhores fetes,
de la seva condici i dels diferents complements salarials que cada treballador tingui
acreditats.
Tanmateix, per al personal de conducci
sestar a all que determina larticle 37 del
Conveni, referent al seu cmput de jornada
de treball.
Secci 2
Complement de lloc de treball
Article 23.- Plus de conductor-perceptor
Amb la consideraci de complement de
lloc de treball, el conductor-perceptor, s a
dir, el conductor que duu a terme simultniament les funcions de cobrador, percebr un
plus per aquest motiu de limport de 4,53
EUR diaris.
Aquest complement es reporta per dia treballat i proporcionalment a les hores treballades en qu sha dut a terme la doble funci,
simultniament, de conduir i cobrar.
El plus conductor perceptor es mantindr
en el seu actual valor els 4 (quatre) anys de
vigncia del conveni, si b limport que hauria correspost per a la revisi de lIPC de
cada any es suma al concepte extra salarial
del plus de menyscapte de diner (o vlua) de
moneda que mantindr tamb laugment de
lIPC real corresponent.
Article 24.- Plus de nocturnitat
Les hores treballades durant el perode
comprs entre les 10 del vespre i les 6 del
mat, llevat que el salari shagi establert atesa
la naturalesa nocturna de la feina, tindran
una retribuci especfica establerta a ra
duna quantitat addicional per hora nocturna
treballada i amb els imports que sespecifiquen als annexos daquest Conveni.
Article 25.- Conductors de perms de conduir
de la classe B i C
Els conductors amb perms de conduir de
les classes B i C cobraran 12,02 EUR menys
que lestablert per a la categoria de conductor en concepte de Salari Conveni.
Secci 3
Complement personal dantiguitat
Article 26.- Complement personal

dantiguitat
Aquells treballadors fixos de plantilla, en
concepte de complement personal dantiguitat en la mateixa empresa, tindran dret a percebre els imports fixos que corresponguin, en
funci de la seva categoria i del temps de
permanncia a lempresa, fins un mxim de 2
biennis i 5 quinquennis establerts per a cada
categoria en els annexos daquest Conveni.
La taula dantiguitat mantindr els seus
valors els anys 2009 i 2010, un augment de
l1% per a lany 2011 i el 0,25% per a lany
2012.
Secci 4
Complements de venciment peridic
superior al mes
Article 27.- Gratificacions extraordinries de
juliol i Nadal
Les empreses abonaran als seus treballadors una gratificaci extraordinria al mes de
juliol i una altra al Nadal, la primera delles
fins el dia 15 del mes de juliol i la segona
abans del dia 22 de desembre, per import de
30 dies de salari resultants de la suma dels
conceptes Salari Conveni i Complement personal dantiguitat corresponents a aquell
perode.
Si el temps de serveis acreditat pel treballador en la data de pagament de la paga fos
inferior a lany, aquell rebr la quantitat proporcional al temps treballat.
Article 28.- Paga de mar
Els treballadors tindran dret a rebre una
gratificaci extraordinria denominada Paga
de mar (antiga participaci en beneficis) per
import de 30 dies de salari, equivalent a la
suma dels conceptes de Salari Conveni i
Complement personal dantiguitat, retribuintse a ra dels imports de lany en curs.
Aquesta paga sabonar fins el dia 15 de
mar de cada any i es reportar de l1 de
gener al 31 de desembre de lany anterior a
aquell en qu sigui abonada. Daquesta
manera, els treballadors que a 31 de desembre portin menys d1 any al servei de lempresa tindran dret a la part proporcional
corresponent al temps treballat.
Secci 5
Abonaments per despeses
Article 29.- Dietes
La meritaci i labonament de les dietes,
sempre que lempresa no hagi optat per facilitar lallotjament i menjars al treballador en
substituci daquelles, es produir exclusivament als desplaaments del treballador fora
de la seva residncia habitual, comptabilitzant-se el temps transcorregut des de la sortida del treballador des del seu centre de treball -considerant-se com a tal, aquell que
consti en el seu contracte de treball- fins a la
seva arribada.
Donar dret a la percepci de la dieta sencera la realitzaci dun servei que obligui al
treballador a dinar, sopar i pernoctar fora de
la seva residncia habitual.
Naixer el dret a la dieta corresponent al

dinar del migdia quan el servei realitzat obligui a efectuar-lo fora de la residncia habitual, i en qualsevol cas, quan la sortida del
treballador sefectu abans de les 12 hores i
larribada desprs de les 14 hores. Aquesta
forquilla horria samplia entre les 12 i les 15
hores exclusivament respecte dels treballadors que efectun serveis regulars de transport
(ds general permanents o temporals) urbans
o interurbans, en un radi de fins a 50 km. de
distncia des del punt dinici o final de la
lnia assignada.
Naixer el dret a la dieta corresponent al
sopar quan el servei realitzat obligui a efectuar-lo fora de la residncia habitual, i en
qualsevol cas, quan la sortida del treballador
sefectu abans de les 20 hores i larribada
desprs de les 22 hores. Aquesta forquilla
horria samplia entre les 20 i les 23 hores
exclusivament respecte dels treballadors que
efectun serveis regulars de transport (ds
general permanents o temporals) urbans o
interurbans, en un radi de fins a 50 km. de
distncia des del punt dinici o el final de la
lnia assignada.
Naixer el dret a la dieta corresponent a la
pernoctaci quan el servei realitzat obligui al
treballador a pernoctar i esmorzar fora de la
residncia habitual i, en qualsevol cas, quan
per tal motiu la tornada sefectu desprs de
les 0 hores.
A 1 de gener de 2010 la dieta nacional
sencera t un valor de 28,07 EUR per als
conductors de lnies regulars i de 40,57 EUR
per als de serveis discrecionals. La seva distribuci s la segent: el 10% per a lesmorzar i
el 30% per al dinar, el sopar i la pernoctaci,
respectivament. Limport de les dietes per als
conductors que van a lestranger s de 78,10
EUR. El conductor no t dret al cobrament de
dietes si la manutenci i lallotjament no sn
a crrec seu. Daltra banda, en el supsit que
el conductor, per les caracterstiques del pas,
hagi defectuar despeses superiors, caldr
pagar-li la diferncia a fi de compensar les
despeses que ha fet, prvia justificaci.
Aquells treballadors que el dia 25 de
desembre treballin una part de la seva jornada entre la franja horria de les 14:00 a les
16:30 hores, i aquells altres que treballin una
part de la seva jornada en la franja horria de
les 22:00 hores del dia 31 de desembre i les
02:00 hores del dia 1 de gener, percebran
una dieta addicional per import de 33,43
EUR.
En anys successius lincrement es realitzar dacord amb lIPC de lany anterior mes
05%.
Article 30.- Menyscapte de diners
1.- Els cobradors i els taquillers han de
percebre, en concepte de menyscapte de
diners, la quantitat que figura en les taules
corresponents per jornada treballada efectivament.
Limport en concepte de menyscapte de
diners, reflectit en el pargraf anterior es
veur incrementat els anys 2010, 2011 y
2012, en la forma establerta en larticle 34
del Conveni.

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 13

Generalitat de Catalunya

2.- Independentment del plus del conductor-perceptor, sacorda que els conductors
que, a ms, facin la funci de cobradors
tamb han de percebre, en concepte de
menyscapte de diners, la quantitat que figura
en les taules corresponents per jornada treballada efectivament.
3.- Aquest concepte, pel seu carcter dabonament per despeses, no s objecte de
cotitzaci a la Seguretat Social.
Donat que el plus conductor perceptor es
mantindr en el seu valor actual durant els
quatre anys de vigncia del conveni, limport
que li hauria correspost per la revisi de lIPC
de cada any es sumar al concepte extra
salarial del plus menyscapte de diners que
mantindr tamb laugment de lIPC real
corresponent.
Secci 6
Meritaci i pagament dhavers
Article 31.- Meritaci dhavers
El Salari Conveni que regula larticle 21
daquest Conveni per a cadascuna de les
categories professionals, es meritar per dia
natural i es deixa de percebre en els casos
dabsncia al treball als quals no correspongui el dret a percebre retribuci; aix, amb
vista a la mxima simplificaci, ja que els
seus imports es pacten amb carcter mensual
per a totes les categories professionals que els
annexos del Conveni preveuen.
Pel que fa a les situacions dincapacitat
temporal, noms es percep la prestaci reglamentria, amb lexcepci que preveu larticle
35 del Conveni per al supsit que regula.
Article 32.- Pagament dhavers
El pagament dels salaris i dels complements meritats, com tamb dels abonaments
per despeses, sha defectuar mensualment i
per mesos venuts, sens perjudici de les bestretes que es pactin en cada cas.
Secci 7
Gratificacions per fidelitat/vinculaci a
lempresa
Article 33.- Premi de fidelitat/vinculaci
Quan el treballador havent passat dels 60
anys romangui vinculat a lempresa percebr
com a compensaci a la prdua del concepte
de premi que hi havia a lanterior Conveni,
una quantitat que percebr addicionada a
lantiguitat que li correspongui, per 15
pagues per any, consistent en:
- Amb 10 anys de servei a lempresa,
11,00 EUR per paga.
- Amb 15 anys de servei a lempresa,
17,00 EUR per paga.
- Amb 20 anys de servei a lempresa,
24,00 EUR per paga.
- Amb 25 anys de servei a lempresa,
30,00 EUR per paga.
- Amb 30 anys de servei a lempresa,
35,00 EUR per paga.
- Amb 35 anys de servei a lempresa,
41,00 EUR per paga.
Aquest concepte salarial no ser objecte
de la corresponent reducci proporcional de

retribucions per al cas en qu el treballador


redueixi la seva jornada perqu decideixi
accedir a la jubilaci progressiva.
Als 65 anys, si per qualsevol circumstncia, el treballador romangus treballant en
lempresa, perdr el dret al cobrament daquesta quantitat, ja que la mateixa ha estat
establerta precisament per estimular la contractaci de nous treballadors, mitjanant
lestmul de laccs progressiu a la jubilaci.
Secci 8
Previsions especfiques en matria salarial i
revisions salarials
Article 34.- Salaris i revisi salarial
1.- Increment IPC real cada any menys els
conceptes que tinguin acordat un tracte diferenciat.
A ms de laugment mencionat anteriorment, a partir de l1 de gener de 2010 saplicar un increment lineal semestral al salari
conveni de 5 EUR per mes i paga. Durant la
vigncia del conveni aquests augments es
consolidaran en tots els casos i es tornar a
incrementar semestralment sempre en la
mateixa quantia de 5 EUR per mes i paga al
comenament dels mesos de gener i juliol de
cada any.
Del dia 1 de gener de 2010 a 30 de juny
de 2010 saplicar lincrement semestral de 5
EUR al salari conveni per mes i paga, del 1
de juliol de 2010 a 31 de desembre de 2010
saplicar lincrement semestral de 5 EUR (5
EUR + 5 EUR = 10 EUR consolidats per mes i
paga).
Del 1 de gener de 2011 a 30 de juny de
2011, saplicar lincrement semestral de 5
EUR al salari conveni per mes i paga, del 1
de juliol de 2011 a 31 de desembre de 2011,
saplicar lincrement semestral de 5 EUR (5
EUR + 5 EUR = 10 EUR ms consolidats per
mes i paga).
Del 1 de gener de 2012 a 30 de juny de
2012 saplicar lincrement semestral de 5
EUR al salari conveni per mes i paga, del 1
de juliol de 2012 a 31 de desembre de 2012
saplicar lincrement semestral de 5 EUR (5
EUR + 5 EUR = 10 EUR ms consolidats per
mes i paga).
2.-Per a lany 2009 lincrement ser el
0,8% per mes i paga sobre tots els conceptes
que no tinguin acordat un tractament diferenciat.
3.-Per a lany 2010 laugment ser lIPC
estatal real ms els linials pactats en el pargraf 1 del present article per mes i paga. A
aquest efectes el mencionat increment saplicar de la segent manera: sobre les taules a
31 de desembre de 2009 definitives ja revisades saplicar l1% a compte de lIPC real del
2010, ms els linials pactats en el pargraf 1
del present article per mes i paga. En cas de
que lIPC estatal real a 31 de desembre de
2010 fos superior a aquest 1% sefectuar
una revisi retroactiva en lexcs des de 1 de
gener de 2010, sobre aquells conceptes
econmics sobre els que no shagi pactat un
tractament diferent.
4.-Per a lany 2011 laugment ser lIPC

estatal real ms els linials pactats en el pargraf 1 del present article per mes i paga. A
aquests efectes, el mencionat increment saplicar de la manera segent: sobre les taules
a 31 de desembre de 2010 definitives ja revisades saplicar el 0,9% a compte de lIPC
real del 2011, ms el linials pactats en el
pargraf 1 del present article per mes i paga.
En cas que lIPC estatal real a 31 de desembre de 2011 fos superior a aquests 0,9% sefectuar una revisi retroactiva a lexcs des
del 1 de gener de 2011 sobre aquells conceptes econmics sobre els que no shagi
pactat un tractament diferent.
5.-Per a lany 2012 laugment ser lIPC
real ms els linials pactats en el pargraf 1
del present article per mes i paga. A aquests
efectes, el mencionat increment saplicar de
la manera segent: sobre les taules a 31 de
desembre de 2011 definitives ja revisades
saplicar el 0,9% a compte de lIPC real del
2012, ms el linials pactats en el pargraf 1
del present article per mes i paga. En cas que
lIPC estatal real a 31 de desembre de 2012
fos superior a aquests 0,9% sefectuar una
revisi retroactiva a lexcs des del 1 de
gener de 2012 sobre aquells conceptes
econmics sobre els que no shagi pactat un
tractament diferent.
En cas de deflaci o de que lIPC definitiu
sigui inferior al previst no es reduir el valor
de cap concepte quedant consolidades
aquestes quantitats.
Dits increments resultaran daplicaci
sobre tots els conceptes econmics excepte
aquells que tinguin un tractament especial,
sobre els que saplicar all expressament
acordat, i que sn:. antiguitat, plus conductor
perceptor, menyscapte de diners, borsa de
vacances, dietes, indemnitzacions per mort,
invalidesa permanent absoluta i invalidesa
permanent total per a la professi habitual i
assegurana de carnet.
Laugment salarial per a cada any dels
conceptes que no tinguin tractament especfic s lIPC real, per tant laugment es practicar sempre a lany segent quan sigui conegut aquest IPC i sabonaran els endarreriments de lany anterior sobre conceptes sotmesos a revisi.
CAPTOL 3
PRESTACIONS O MILLORES DE CARCTER
ASSISTENCIAL I INDEMNITZADOR
Article 35.- Complement a les prestacions
per incapacitat temporal (IT)
En els casos dincapacitat temporal, sigui
quina sigui la causa de qu deriva, que
requereixi la intervenci quirrgica del treballador, amb excepci daquelles indicades a
la relaci acordada que figura com annex a
aquest Conveni, sempre i quan les mateixes
no requereixin hospitalitzaci. les empreses
han de pagar un complement a les prestacions reglamentries de la Seguretat Social a
qu t dret el treballador. Aquest complement consisteix en la diferncia entre la
quantia de la prestaci corresponent i el
100% de la base reguladora de la prestaci

Nm. 79 / Pg. 14

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

en qesti, a partir de la intervenci i durant


15 dies ms, com a mxim, un cop hagi
abandonat el centre, durant la convalescncia.
Per als casos daccident no laboral, i en els
mateixos termes de lapartat anterior, el
perode en qu les empreses han de pagar el
complement esmentat durant la convalescncia s de 30 dies.
A partir de l1 de gener del 2010, en la primera baixa de cada any, els tres primers dies
de baixa per I.T. per malaltia comuna sabonar per part de lempresa el 100% del salari
conveni.
Les empreses han de complementar, igualment fins arribar al 100%, els casos daccident laboral.
Article 36.- Indemnitzaci de resultes
daccident de treball per mort, invalidesa
permanent absoluta o invalidesa permanent
total per la professi habitual
Les empreses, en els casos de que per
accident de treball del treballador results la
mort, la invalidesa permanent absoluta o la
invalidesa permanent total per la professi
habitual, hauran dabonar, directament o si
sescau, mitjanant assegurana constituda
per aquesta cobertura, als drethavents del treballador mort o accidentat, la quantitat total
de:
- Per mort: 23.000,00 EUR.
- Per invalidesa permanent absoluta:
30.000,00 EUR.
- Per invalidesa permanent total per la professi habitual: 24.000,00 EUR.
Lempresa haur dabonar aquestes quantitats als beneficiaris legalment establerts.
CAPTOL 4.- JORNADA LABORAL, HORES
ESTRUCTURALS, VACANCES, TREBALL EN DIES
FESTIUS, LLICNCIES I EXCEDNCIES
Article 37.- Jornada de treball
1.- Condicions generals
La jornada de treball ordinria en cmput
anual ser de 1770 hores de treball efectiu
que, a lempara de larticle 34.2 de lEstatut
dels Treballadors, podran ser distribudes de
forma irregular en cmput mensual i amb les
limitacions que, en el seu cas, sespecificaran
a continuaci.
Respecte daquells aspectes no regulats al
present Conveni en matria de jornada, distribuci i duraci de la mateixa, sestar al
que disposi el Reial Decret Legislatiu
1561/1995 i altres normes de carcter general que poguessin resultar daplicaci.
Aix mateix, i respecte als perodes de conducci i descans que hauran de respectar els
conductors, sestar al que disposin els
Reglaments de CEE 3820/1985 i 3821/1985,
o les normes que els complementin o substitueixin.
En qualsevol cas, i en virtut de la citada
normativa, amb lexcepci dels treballadors
que realitzin serveis regulars de transport de
viatgers el recorregut dels quals no superi els
50 quilmetres i/o serveis de transport urb
de viatgers, cap treballador podr conduir de

forma continuada ms de 4 hores i mitja


sense efectuar una pausa. La duraci mnima
daquesta pausa ser de 45 minuts, que
podr fraccionar-se en interrupcions, de com
a mnim 15 minuts cada una, durant cada
perode de conducci. Aquestes pauses no
formaran part del descans entre jornades.
2.- Descripci de la jornada de treball del
personal de moviment (temps de treball
efectiu i temps de presncia)
Rebr la consideraci de temps de treball
efectiu aquell en qu el treballador es trobi a
disposici de lempresari i en lexercici de la
seva activitat, realitzant les funcions prpies
de la conducci del vehicle o altres treballs
durant el temps de circulaci dels mateixos,
inclosos els treballs per a la conservaci,
neteja i reparaci del vehicle quan siguin
realitzats pel treballador durant el seu servei,
i qualsevol altre treball auxiliar que sefectu
en relaci amb el vehicle, els seus passatgers
o la seva crrega.
Tindr la consideraci de temps de
presncia aquell en qu el treballador es
trobi a disposici de lempresari sense prestar
treball efectiu, per raons despera, expectatives, serveis de gurdia, viatges sense servei,
avaries, menjars en ruta o altres similars.
Els temps de presncia no podr excedir
en cap cas de 20 hores setmanals de mitjana
en un perode de referncia dun mes, i no
computaran a efectes de la duraci mxima
de la jornada ordinria de treball, ni per al
lmit mxim de les hores extraordinries.
Per als supsits en qu la durada de la jornada diria continuada superi les 6 hores, per
acord exprs i mutu entre lempresa i la
representaci dels treballadors, i noms en
aquest cas, es podran iniciar negociacions en
el si de lempresa per tal de determinar la
possible distribuci del perode de descans
no retribut, amb la finalitat de que es pugui
distribuir en el decurs de la jornada.
Les anteriors disposicions en matria de
temps de treball efectiu i de presncia resultaran daplicaci als conductors, ajudants,
cobradors i la resta de personal auxiliar de
viatge en el vehicle que realitzi treballs en
relaci amb el mateix, els seus passatgers o la
seva crrega, en serveis tant urbans com interurbans.
3.- Cmput de la jornada de treball per al
personal conductor
Amb carcter general, i a lempar de larticle 34 de lEstatut dels Treballadors, les
empreses podran establir la distribuci irregular de la jornada en cmput mensual.
En qualsevol cas, es garanteix el cmput
duna jornada mnima diria de 5 hores i, als
exclusius efectes de cmput sestableix com
a jornada mxima diria 9 hores i mitja
(excloses expressament, en el seu cas, les
hores de partici de jornada).
Daquesta forma, tot i que la jornada de
treball (efectiva o de presncia) del treballador tingus una duraci inferior a les 5 hores
establertes com a mnim, aquest nmero
mnim (5 hores) seria el que es comptabilitzaria com a jornada daquell dia. Igualment, si

la jornada efectuada durant el dia sobrepasss les 9 hores i 30 minuts, el temps


sobrepassat seria considerat en excs o addicional i seria directament abonat com a hora
addicional, sense necessitat dacudir al cmput mensual.
Aix mateix, el nmero dhores que
results de la suma de les jornades de treball
corresponents a cada dia de treball (amb els
lmits mnim i mxim abans esmentats) que
sobrepasss les 160 hores i 55 minuts mensuals, seria retribuda, mensualment, en concepte dhora addicional a ra i en proporci
a les segents quantitats:
Sacorda un valor cert i unitari a la retribuci de les hores addicionals (les que sobrepassin els lmits de clcul abans establerts,
amb independncia de la qualificaci que
aquestes poguessin rebre) que realitzin totes
les categories de conductor, segons el que s
establert en el segent escalat:
2009: 1005 EUR
2010: 1050 EUR
2011: 1060 EUR (primer semestre) i 1070
EUR (segon semestre)
2012: 1090 EUR (primer semestre) i 1100
EUR (segon semestre)
Per al clcul del valor unitari de les hores
addicionals (extraordinries, de presncia o
no enquadrables en les anteriors) shan pres
en consideraci i ponderat les particularitats
del sector i les circumstncies en qu aquestes hores es realitzen, fixant un valor igual
per tractar-se duna mateixa situaci o treball, prenent com a referncia en tots els
casos els mateixos conceptes salarials computables, que remuneren directament el
temps efectiu de treball, amb exclusi dels
perodes de descans o inactivitat que es retribueixen com a talls, i tot aix prenent en
consideraci i vinculat directament i indissolublement a la resta de lacord econmic global i en el seu conjunt pactat al present Conveni.
4.- Jornada de treball partida en els serveis
discrecionals
Conegudes les especials caracterstiques
daquest subsector, sacorda expressament
que les empreses puguin aplicar la jornada
partida als serveis discrecionals, regulars ds
especial i turstics, amb les condicions que
sestableixen a continuaci.
La partici de jornada tan sols podr durse a terme una nica vegada al dia i quan el
treballador pugui efectuar el temps corresponent a la partici de la jornada en la seva
base de treball habitual.
Aix mateix, la duraci de la partici de
jornada, que no ser inclosa en el cmput
diari de la jornada de treball, no podr ser
inferior a 1 hora, ni superior a 4 hores i mitja.
Finalment, i en concepte de compensaci
de la possibilitat de partici de jornada, quan
sestableixi la jornada partida, el treballador
tindr dret a rebre una quantia proporcional
al temps de partici a ra de 3,50 EUR
bruts/hora.
Les empreses procuraran establir sistemes
daplicaci de la jornada partida de carcter

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 15

Generalitat de Catalunya

equitatiu i no discriminatori per al conjunt de


la seva plantilla.
Article 38.- Hores estructurals
Pel que fa a les hores estructurals, cal atenir-se a la legislaci vigent de carcter general i, particularment, a lespecfica del sector
dels transports.
Article 39.- Vacances i borsa de vacances
a) Vacances.Tot el personal al servei de les empreses
afectades pel present Conveni tindran dret a
gaudir dun perode de 30 dies naturals de
vacances a lany.
Els quadres de vacances shan destablir
entre lempresa i els representants dels treballadors seguint els criteris de rotativitat i harmonitzant en all que sigui possible la concessi de les vacances dins dels perodes
sollicitats amb les exigncies del servei.
b) Borsa de vacances.De la mateixa manera, tots els treballadors
regits per aquest Conveni tenen dret a una
borsa de vacances dacord amb els valors
que es detallen als annexos del Conveni, que
sha de pagar a ms tardar durant el mes de
setembre.
Lincrement de la Borsa de Vacances que
es pacta per al present conveni i que deur
sumar-se a les quantitats actuals s el
segent:
Any 2010: increment de 22 EUR.
Any 2011: increment de 22 EUR.
Any 2012: increment de 22 EUR.
Aquest import, que shaur dabonar a tots
els treballadors en proporci al temps treballat durant el darrer any, es conceptua com a
compensaci per despeses de desplaaments
vacacionals, tenint la consideraci dabonament per despeses.
c) Vacances en cas dembars i maternitat
Les vacances corresponents a lany del
naixement del fill, sempre que no shaguessin
pogut gaudir amb anterioritat per causa del
descans maternal i/o paternal, podran gaudirse encara que shagi acabat lany natural al
que corresponen. Igualment, quan el perode
de vacances fixat en el calendari de lempresa coincideixi en el temps amb una incapacitat temporal derivada de lembars, el part o
la lactncia natural, o amb el perode de suspensi del contracte de treball previst en els
articles 48.4 i 48 bis de la llei ET (permisos
maternitat i paternitat) es tindr igualment el
dret a gaudir de les vacances en data distinta
a la de la incapacitat temporal o a la del gaudiment del perms que per aplicaci de dit
precepte li correspongus en acabar el perode de suspensi, encara que hagi acabat
lany natural al que corresponguin.
Article 40.- Feina en dies de descans
setmanal i festius
En cas que el treballador hagi de prestar
servei el seu dia de descans setmanal o un
dia de festa abonable, pot fer el dia compensatori de descans corresponent en el termini
dels 30 dies segents o la seva compensaci
econmica, avaluada en 1 dia i mig de salari,
cas en qu ha de cobrar 8 1/2, de la setmana

de qu es tracti.
En cas que el treballador presti serveis el
dia del seu descans setmanal i, a ms, aquest
dia coincideixi amb festa abonable, li pertoquen 3 dies de salari o 2 de descans compensatori.
Article 41.- Llicncies i Permisos
1. Llicncies
El treballador es pot absentar del treball
amb dret a remuneraci, sempre que hagi fet
un preavs i ho justifiqui, pels motius i el
temps segents:
a) 17 dies naturals en cas de matrimoni.
1 dia dabsncia retribuda per matrimoni
de parents fins el 2on grau, consanguinitat o
afinitat.
b) 2 dies en els casos de naixement de fill,
malaltia greu, intervenci quirrgica que
requereixi hospitalitzaci o mort de parents
de fins a segon grau de consanguinitat o afinitat.
Si el treballador sha de desplaar fora de
Catalunya, el perms es pot ampliar, per
aquest motiu, fins a 3 dies ms; en total,
doncs, fan 5 dies naturals.
c) 1 dia per trasllat del domicili habitual.
d) El temps indispensable per al compliment dun deure inexcusable de carcter
pblic i personal.
e) 1 dia per assumptes privats que no
admetin demora, per b que caldr sollicitar
el perms amb la mxima antelaci, la qual,
en tot cas, no ha de ser inferior a 48 hores.
f) Consulta al metge especialista, ordenada
pel metge de la Seguretat Social: Un mxim
de 36 hores laborals per any natural. El treballador haur de presentar a lempresa justificant de la remissi al metge especialista, aix
com, justificaci posterior de la assistncia al
mateix.
g) Les treballadores, per lactncia dun fill
menor de nou mesos tindran dret a una hora
dabsncia a la feina, que podran dividir en
dos fraccions. La dona, per la seva voluntat,
podr substituir aquest dret per una reducci
de la seva jornada en mitja hora a establir per
ella amb la mateixa finalitat. Aquest perms
podr ser gaudit indistintament per la mare o
el pare en cas de qu ambds treballin. Per
acord entre treballador/a i empresa, es podr
acumular lesmentat perode a la baixa
maternal.
En el supsit de part mltiple, aquest sincrementar en els termes legalment establerts.
2. Permisos
a) Perms de Maternitat.
En el supsit de part, la suspensi tindr
una durada de setze setmanes ininterrompudes, ampliables en el supsit de part mltiple
en dues setmanes ms per a cada fill a partir
del segon. El perode de suspensi es distribuir a opci de la interessada sempre que
sis setmanes siguin immediatament posteriors
al part.
No obstant aix anterior i sense perjudici
de les sis setmanes immediatament posteriors
al part, de descans obligatori per a la mare,

en el cas que ambds progenitors treballin, la


mare, a liniciar-se el perode de descans per
maternitat, podr optar per que laltre progenitor gaudeixi duna part determinada i ininterrompuda del perode de descans posterior
al part, b de forma simultnia o successiva
amb el de la mare. Laltre progenitor podr
seguir fent s del perode de suspensi per
maternitat inicialment cedit, encara que en el
moment previst per a la reincorporaci de la
mare al treball, aquesta es trobi en situaci
dincapacitat temporal.
En el casos de part prematur i en aquells
en que, per qualsevol altra causa, el nounat
(neonat) deur restar hospitalitzat a continuaci del part, el perode de suspensi podr
computar-se, a instncia de la mare, o en
defecte seu, de laltre progenitor, a patir de la
data de lalta hospitalria.
Sexclouen daquest cmput las sis setmanes posteriors al part, de suspensi obligatria del contracte de la mare.
En el casos de parts prematurs amb manca
de pes i aquells altres en que el nounat
necessiti, per alguna condici clnica, hospitalitzaci a continuaci del part, per un
perode superior a set dies, el perode de suspensi sampliar en tants dies com el nascut
estigui hospitalitzat, amb un mxim de tretze
setmanes, addicionals i en els termes en que
reglamentriament es desenvolupi.
En els suposats dadopci i dacolliment
previstos e larticle 45.1d) de lEstatut dels
Treballadors, la suspensi tindr una durada
de 16 setmanes ininterrompudes, ampliable
en el suposat dadopci o acolliment mltiples en dues setmanes per cada menor a partir del segon. Aquesta suspensi produir els
seus efectes, a elecci del treballador, ja sigui
a partir de la decisi judicial per la que es
constitueix ladopci, ja sigui a partir de la
decisi administrativa o judicial dacolliment,
provisional o definitiu, sense que en cap cas
un mateix menor pugui donar dret a diversos
perodes de suspensi.
En el cas de que ambds progenitors treballin, el perode de suspensi es distribuir a
opci dels interessats, que podran gaudir-lo
de forma simultnia o successiva, sempre
amb perodes ininterromputs i amb els lmits
assenyalats.
En el suposat de discapacitat del fill o del
menor adoptat o acollit, la suspensi del contracte a que es refereix aquest apartat tindr
una durada addicional a dues setmanes. En
cas de que ambds progenitors treballin,
aquest perode addicional es distribuir a
opci dels interessats, que podran gaudir-lo
de forma simultnia o successiva i sempre de
forma ininterrompuda.
Els perodes als que es refereix el present
apartat podran gaudir-se en regim de jornada
completa o a temps parcial, previ acord entre
empresa i treballador afectat.
En els suposats dadopci internacional,
quan sigui necessari el desplaament previ
dels progenitors al pas dorigen de ladoptat,
el perode de suspensi, previst per a cada
cas en el present apartat, podr iniciar-se fins
quatre setmanes abans de la resoluci per la

Nm. 79 / Pg. 16

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

que es constitueix ladopci.


Els treballadors es beneficiaran de qualsevol millora en les condicions de treball a la
que haguessin pogut tenir dret durant la suspensi del contracte en els supsits a que es
refereix aquest article, aix com en els previstos en el segent apartat (perms paternal).
En el supsit de risc durant lembars o de
risc durant la lactncia natural, en els termes
previstos en larticle 26 de la Llei 31/1995,
de 8 de novembre, de Prevenci de Riscos
laborals, la suspensi del contracte acabar
el dia en que sinici la suspensi del contracte per maternitat biolgica o el lactant compleixi nou mesos, respectivament, o en
ambds casos, quan desaparegui la impossibilitat de la treballadora de reincorporar-se al
seu lloc anterior o a un altre compatible amb
el seu estat.
b) Perms de Paternitat
En els supsits de naixement de fill, adopci o acolliment el treballador tindr dret a la
suspensi del contracte durant tretze dies
ininterromputs, o els que marqui la legislaci
vigent en cada moment, ampliables en el
suposat de part, adopci o acolliment mltiples en dos dies ms per cada fill a partir del
segon. Aquesta suspensi es independent del
gaudi compartit dels perodes de descans per
maternitat regulats en lart. 48.4 ET.
En el supsit de part, la suspensi correspon en exclusiva a laltre progenitor. En els
supsit dadopci o acolliment, aquest drets
correspondr noms a un dels progenitors, a
elecci dels interessats: no obstant, quan el
perode de descans regulat en lart. 48.4 del
ET sigui gaudit en la seva totalitat per un dels
progenitors, el dret a la suspensi per paternitat nicament podr ser exercit per laltre.
El treballador que exerceix aquest dret
podr fer-ho durant el perode comprs des
de lacabament del perms per naixement del
fill, o des de la resoluci judicial per la que
es constitueix ladopci o a partir de la decisi administrativa o judicial dacolliment fins
que acabi la suspensi del contracte regulada
en larticle 48.4 ET, o immediatament
desprs dacabada aquesta suspensi.
La suspensi del contracte a que es refereix aquest apartat podr gaudir-se a voluntat
del treballador, en rgim de jornada completa o parcial dun mnim del 50%.
Lesmentat perms es far extensiu a un
dels conjugues, en els casos de parelles del
mateix sexe.
3.- Perms no Retribut:
Fins a 3 dies de perms no retribut per
assumptes familiars no contemplats en lanterior apartat de llicncies retribudes. La
sollicitud per al present perms deur realitzar-se amb lantelaci suficient.
La parella de fet estable amb un perode
de convivncia mnim de 6 mesos, que acrediti documentalment ser-ho i el perode de
convivncia mnim, al menys mitjanant certificat de convivncia i inscripci en el registre corresponent de parelles de fet, tindr a
tots els efectes del present article la mateixa
consideraci del cnjuge.

En tots els supsits del present article, el


treballador ha de percebre el Salari Conveni
i, si sescau, el Complement personal dantiguitat.
Article 42.- Excedncies
Lexcedncia podr ser voluntria o forosa
1.-. Excedncia forosa
La excedncia forosa, que donar dret a
la conservaci del lloc de treball i al cmput
de lantiguitat de la seva vigncia, es concedir per la designaci o elecci per a un
crrec pblic que impossibiliti lassistncia al
treball. El reingrs haur de ser sollicitat dins
el mes segent al cessament en el crrec
pblic.
Aix mateix podran sollicitar el seu pas a
la situaci dexcedncia a lempresa los treballadors que exerceixin funcions sindicals
dmbit provincial o superior mentre duri lexercici del seu crrec representatiu. Finalitzada la situaci dexcedncia, ha de tenir lloc
la readmissi obligatria i immediata al lloc
de treball en qu es prestava el servei abans
diniciar-la.
2.- Excedncia voluntria
El treballador amb almenys una antiguitat
a lempresa dun any t dret que se li reconegui la possibilitat de situar-se en excedncia
voluntria per un termini no menor a quatre
mesos i no superior a cinc anys. Amb independncia del termini sollicitat, durant el
primer any dexcedncia el treballador podr
sollicitar el reingrs i tindr dret a la reserva
del seu lloc de treball. Aquest dret noms
podr ser exercitat un altre cop pel mateix
treballador si han transcorregut quatre anys
des del final de lanterior excedncia.
El treballador excedent conserva noms un
dret preferent al reingrs en els vacants digual o similar categoria a la seva que hagus
o es produssin a lempresa.
3.- Excedncies per tenir cura de fills,
menors acollits i familiars dependents
Els treballadors tindran dret a un perode
dexcedncia de duraci no superior a tres
anys per a tenir cura de cada fill, ja ho sigui
per naturalesa o per adopci o en els suposats dacolliment, tat permanent com preadoptiu, encara que aquests siguin provisionals, a comptar de la data de naixement o, en
el seu cas, de la resoluci judicial o administrativa.
Tamb tindran dret a un perode dexcedncia de durada no superior a tres anys,
els treballadors per atendre a cura dun familiar fins el segon grau de consanguinitat o afinitat que per raons dedat, accident, malaltia
o discapacitat no pugui valer-se per si
mateix, i no faci cap activitat retribuda.
Lexcedncia en el suposats contemplats
en el present apartat podr gaudir-se de
forma fraccionada.
Quan un nou subjecte causant dons dret
a un nou perode dexcedncia, linici de la
mateixa donar fi al qu, si escau, es vingus
gaudint.
El perode en qu el treballador romangui

en situaci dexcedncia conforme al que


estableix aquest apartat ser computable als
efectes dantiguitat i el treballador tindr dret
a lassistncia a cursos de formaci professional, a la participaci dels quals haur de ser
convocat per lempresari, especialment amb
ocasi de la seva reincorporaci. El treballador tindr dret a la reserva del lloc de treball
amb independncia del perode de duraci
de la mateixa.
A ttol enunciatiu es transcriu larticle 180;
Prestacions, del Reial Decret Legislatiu de la
Llei General de la Seguretat Social, integrat i
actualitzat el 3 de gener de 2008, amb les
modificacions introdudes per les lleis publicades lany 2007.
a) Els dos primers anys del perode dexcedncia que els treballadors dacord amb
larticle 46.3 de la Llei de lEstatut dels Treballadors, gaudeixin per ra de la cura de cada
fill o menors acollit, en els suposats dacolliment familiar permanent o preadoptiu, encara que aquests siguin provisionals, tindran la
consideraci de perode de cotitzaci efectiva a efectes de les corresponents prestacions
de la Seguretat Social per jubilaci, incapacitat permanent, mort i supervivncia, maternitat i paternitat.
El perode de cotitzaci efectiva a que es
refereix el pargraf anterior tindr una durada
de 30 mesos si la unitat familiar de la que
forma part el menor a ra de la cura del es
sollicita lexcedncia, t consideraci de
famlia nombrosa de categoria general o de
36 mesos, si t la categoria especial.
b) De la mateixa manera, es considera
efectivament cotitzats a efectes de les prestacions indicades a lapartat anterior, el primer
any del perode dexcedncia que els treballadors gaudeixin, dacord amb larticle 46.3
de la llei de lestatut dels Treballadors, per
ra de la cura daltres familiars, fins el segon
grau de consanguinitat o afinitat que, per
raons dedat, accident, malaltia o discapacitat, no puguin valdres per si mateixos, i no
despleguin una activitat retribuda.
c) Les cotitzacions fetes durant els dos primers anys del perode de reducci de jornada per a la cura del menor previst en larticle
37.5 de la llei de lEstatut dels Treballadors,
es computaran incrementades fins el 100 per
100 de la quantia que hagus correspost si
shagus mantingut sense aquesta reducci
de jornada de treball, a efectes de les prestacions assenyalades a lapartat a). Aquest
increment vindr exclusivament referit al primer any a la resta de suposats de reducci de
jornada contemplats en lesmentat article.
d) Quan les situacions dexcedncia assenyalades en els apartats a) i b) haguessin estat
precedides per una reducci de jornada en el
terminis previstos a larticle 37.5 de la llei de
lEstatut dels Treballadors, a efectes de la
consideraci com cotitzats dels perodes
dexcedncia que corresponguin, les cotitzacions realitzades durant la reducci de jornada es computaran incrementades fins el 100
per 100 de la quantia que hagus correspost
si shagus mantingut sense aquesta reducci
la jornada de treball.

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 17

Generalitat de Catalunya

Excepte en els suposats amb dret a reserva


de lloc de treball, el treballador excedent
conserva noms un dret `referent al reingrs
en les vacants digual o similar categoria a la
seva que hi hagus o es produs a lempresa.
4
La situaci dexcedncia podr estendres
a altres supsits collectivament acordats,
amb el rgim i els efectes que all es prevegin.
CAPTOL 5.- PRESTACIONS O MILLORES DE
CARCTER SOCIAL

Secci 1
Privaci del perms de conduir, multes no
imputables al conductor, jubilaci anticipada
a temps parcial i jubilaci obligatria
Article 43.- Privaci del perms de conduir
Si es produeix la suspensi del perms de
conduir per lautoritat competent mentre es
condueix un vehicle de lempresa i es presta
un servei per a lempresa, i t lloc un accident de trnsit o un accident a causa del servei, cal que continu percebent el salari que
t assignat segons la seva categoria en aquest
moment i lempresa pot assignar-li un altre
lloc de treball, dacord amb les necessitats
del servei. Tot aix, sempre que la suspensi
del carnet de conduir no sigui deguda a conducci temerria imputable al conductor,
ingesti de drogues o alcohol, o omissi del
deure de socors en cas daccident.
A aquells treballadors que contractin una
plissa dassegurana que cobreixi la retirada
temporal del carnet de conduir necessari per
al seu treball en funci de la seva categoria
de conductor, i noms per aix, prvia justificaci de la contractaci de lesmentada assegurana, les empreses abonaran directament
a la companyia asseguradora que el treballador li indiqui, la quantia de la plissa dassegurana que cobreix-hi la retirada temporal
del carnet de conduir, amb un mxim de
50,00 EUR anuals.
En el cas que la retirada temporal del carnet de conduir es produs per qualsevol dels
motius assenyalats en el pargraf primer,
limport que percebi el treballador derivat de
lassegurana, en tant que se li mant el salari, tindr lobligaci dabonar-lo a lempresa.
Tanmateix, en el cas de retirada temporal
del carnet el treballador podr sollicitar una
excedncia per al temps que duri la mateixa,
amb els mateixos efectes i requisits que recull
larticle 42.1. daquest Conveni.
Article 44.- Multes no imputables al
conductor
En el supsit que lautoritat competent o
els seus agents imposin una multa a un conductor dins la jornada laboral mentre condueix un vehicle de lempresa, per causes
alienes a la seva voluntat i per necessitats
estrictes del servei, lempresa li ha de compensar limport ntegrament. Per a aix, el
conductor est obligat a lliurar el butllet de
denncia a lempresa, com ms aviat millor,
quan se li notifiqui personalment la denn-

cia, termini que no pot excedir els 20 dies.


Art. 45.-Jubilaci obligatria, jubilaci
anticipada i a temps parcial
Amb el propsit de fomentar la collocaci
de treballadors en atur, se estableixen les
segents mesures destmul a la contractaci
mitjanant el rejoveniment de les plantilles:
1.- Sestableix la jubilaci obligatria als
65 anys sempre que el treballador compleixi
amb els requisits per causar dret a pensi.
2.- Quan es compleixin els requisits legals
per aix, les empreses atendran la petici de
tots aquells treballadors que manifestin per
escrit la seva voluntat daccedir a la jubilaci
anticipada. En el cas de que la jubilaci
sollicitada sigui la parcial, ser necessari per
a la seva concessi que entre empresa i treballador sarribi a un acord escrit previ pel
que fa a la forma en qu treballar el 15% de
jornada que es mant. Amb la finalitat dafavorir que el perode que sha de treballar es
realitzi en les millors condicions, lempresa
propiciar sempre que el volum dactivitat de
la mateixa ho permeti, les propostes de coincidncies anuals (perodes finals i principis
dany) que se li presentin per part del treballador en situaci de jubilaci parcial.
Secci 2
Roba de feina, passis de lliure circulaci
Article 46.- Roba de feina
Les empreses han de facilitar uniforme i
roba de feina, adequats a les funcions que
facin, als treballadors a qui ordenin utilitzarlos.
Lempresa ha de proporcionar, en aquests
casos esmentats, tret que entre lempresa i els
treballadors sacordi altrament, la roba
segent:
a) Personal de moviment:
Conductors i/o cobradors:
- 1 uniforme dhivern, compost d1 guerrera o americana, 2 pantalons o faldilles, 3
camises i 1 corbata, amb una durada de 3
anys.
- 1 uniforme destiu, compost de 2 pantalons o faldilles, 3 camises i 1 corbata, amb
una durada de 3 anys.
Inspectors: a ms dels uniformes esmentats, 1 pea dabric adequada, amb una durada de 3 anys.
Personal de moviment restant: la mena de
roba ms adequada dacord amb la seva funci, que consisteix, en tot cas, en 1 uniforme
dhivern i un altre destiu, amb una durada,
cada un, de 3 anys.
b) Personal de tallers: 2 granotes, amb una
durada d1 any.
c) Personal que habitualment treballi a la
intemprie se lha de proveir de la roba adequada si les condicions climatolgiques ho
exigeixen.
El cmput de la durada de la roba sentn
sempre en dies naturals, i no shan de computar a aquest efecte els perodes en qu el
treballador estigui en situaci dincapacitat
temporal.
Aix mateix, lempresa ha de facilitar els
distintius o les insgnies corresponents als tre-

balladors a qui ordeni utilitzar-los.


En els casos i en les condicions indicats
anteriorment, el personal est obligat a usar
els uniformes, la roba de feina, els distintius i
les insgnies facilitats per lempresa, i durant
els terminis establerts s responsable del seu
s correcte i del seu deteriorament causat pel
mal s que en faci, amb les possibles responsabilitats que puguin derivar daquests fets.
Els treballadors que sen vagin de lempresa, sigui quina sigui la causa, han de lliurar
tots els uniformes, la roba i els distintius no
caducats facilitats per lempresa, si aquesta
ho exigeix.
El que estableix aquest article sentn sens
perjudici del que disposa la normativa sobre
seguretat i higiene.
Article 47.- Passis de lliure circulaci
Pel que fa als passis de lliure circulaci,
tenen dret a viatjar gratutament als vehicles
de les lnies regulars de qu sigui concessionria lempresa, provets de la corresponent acreditaci que ser actualitzada peridicament, a ms del treballador/a el seu cnjuge. Tanmateix, podran viatjar els fills fins a
18 anys, sempre que constin com a beneficiaris a la cartilla de la Seguretat Social del
treballador, aix com els treballadors i treballadores que es jubilin a lempresa.
No obstant all que anteriorment es menciona, a aquells serveis que admetin reserva
de plaa, amb la finalitat que les empreses
puguin programar ladequaci de viatgers al
nombre de places disponibles, qualsevol dels
beneficiaris del dret a viatjar gratutament,
haur de fer la seva reserva i proveir-se de la
corresponent autoritzaci o bitllet, amb una
antelaci mnima de 48 hores. A aquest tipus
de servei, cada beneficiari disposar dun
mxim de dos viatges complerts danada i
tornada al mes, no podent coincidir al mateix
vehicle ms de dues persones amb dret a
viatjar gratutament, amb lexcepci que pertanyin a la mateixa unitat familiar, que en
aquest cas ocuparan les places necessries.
Les limitacions daquest pargraf no seran
daplicaci quan sobri espai al vehicle al
moment de la sortida.
CAPTOL 6.- SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL
Article 48.- Seguretat i Salut en el Treball
Pel que afecta a la seguretat i salut dels
treballadors sestar als preceptes establerts a
la Llei 31/1995, de Prevenci de Riscos
Laborals, de 8 de novembre de 1995, i totes
aquelles disposicions que complementin i
desenvolupin la mateixa o aquelles altres que
la seva promulgaci substitueixi a aquestes,
aix com a lAcord, de 21 de juliol de 2004,
de recomanacions en matria de Seguretat
Laboral per a la Negociaci Collectiva a
Catalunya, signat entre patronals i sindicats,
en els aspectes que aquest acord sigui obligatori per a les parts.
Els treballadors, prviament a la vigilncia
de la salut, han de ser informats dels objectius i continguts daquesta, que en cas de les
revisions mdiques, sha dhaver establert
conjuntament els seus objectius i continguts,

Nm. 79 / Pg. 18

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

dacord amb all establert a larticle 22 de la


LPRL, i que sense contrariar el punt primer de
lesmentat article es pogus plantejar la negativa a efectuar la revisi mdica, aquesta
seria aconsellable que es comuniques per
escrit a lempresa.
La vigilncia de la salut se dirigir als riscos especfics i que han de ser recollits en les
avaluacions de riscos de les empreses del
sector i els seus protocols contemplaran les
orientacions de les autoritats sanitries, preveient en lavaluaci de riscos i la planificaci de la prevenci, aquell riscos que puguin
afectar a la reproducci. Per aix, les poltiques de prevenci han devitar la exposici
de les treballadores embarassades i en perode de lactncia als riscos considerats en els
annexos I i II de la Directiva 92/85/CEE, fent
especial insistncia en lexposici a substncies qumiques mutgenes, teratgenes i cancergenes, aix com aquelles substncies que
produeixen alteracions endocrines i les radiacions ionitzants, aplicant la filosofia del principi de precauci.
Salut i Seguretat durant lembars
A partir de la notificaci per part de la treballadora a lempresa del seu embars, savaluar el seu lloc de treball per a adoptar, en
cas de que fos necessari, les mesures preventives oportunes, per a evitar que puguin estar
exposades a situacions de risc que afectin a
la seva salut o a la del fetus.
Existeix el dret a canvi de lloc de treball
per embars o lactncia quan es demostri
que les condicions de treball (txica, perillosa, penosa, etc....) puguin produir avortaments o deformacions al fetus. En aquest cas,
es deur assegurar el mateix salari i la incorporaci al lloc de treball habitual quan la treballadora es reincorpori desprs del part.
Igualment en el suposat de no poder reubicar-la i optar per la suspensi del contracte,
en els termes previstos a larticle 26 de la llei
31/1995, de Prevenci de Riscos laborals,
sobre risc durant lembars o la lactncia
natural. La suspensi dels contracte acabar
el dia en que sinici la suspensi del contracte per maternitat biolgica o el lactant compleixi 9 mesos, respectivament o, en ambds
casos, quan desaparegui la impossibilitat de
la treballadora de reincorporar-se al seu lloc
anterior o a un altre compatible amb el seu
estat.
Les empreses, prvia consulta amb el
Comit de Seguretat i Salut, i en tot cas, amb
la participaci activa dels delegats de prevenci, poden portar a terme els possibles adaptacions de lloc de treball o funcions que es
considerin adients, de conformitat amb la
normativa de referncia, aix com, lestabliment de les mesures que incloguin, quan
resulti necessari, a ms de lesmentada adaptaci, el canvi de lloc de treball quan lanterior no fos legalment viable, la no realitzaci
de treball nocturn o treball a torns, a aquelles
treballadores en situaci dembars o part
recent.
En les qestions relacionades amb lhbit
de fumar, es procurar fomentar el dileg i

lacord entre les persones que comparteixin


lespai de treball, que en cas de no arribar-se
a acord prevaldr el dret dels no fumadors
sobre de dels treballadors fumadors. Sempre
que sigui possible i la llei ho permiteixi, shabilitaran espais de descans per fumadors i es
far s daquests segons les prctiques que
estableixin les empreses
El Comit de Seguretat i Salut i els delegats
de prevenci, seran informats del resultat epidemiolgic collectiu, considerant, sempre
que sigui possible, criteris de seccions, categories professionals, sexe i edat, preservant,
en tot cas, la confidencialitat de les dades de
salut.
Els conductors de nou ingrs han de passar
un reconeixement mdic, a crrec de lempresa, dins dels primers 30 dies de permanncia a lempresa. Atenent als criteris
dactuaci preventiva que suposen aquesta
mesura, aquest reconeixement mdic ser
obligatori per verificar que el seu estat de
salut no pot constituir un perill per a ell
mateix, per els altres treballadors o per a
altres persones relacionades amb lempresa,
tal i com estableix larticle 22.1 de la LPRL,
no podent-se negar a el mateix, el treballador.
Quan, com a resultat de lexamen mdic
inicial, o qualsevol altre posterior realitzat als
treballadors de lempresa, derivat de la
vigilncia de la salut en relaci a laptitud del
treballador per a lexecuci de les tasques
corresponents al seu lloc de treball, el treballador sigui informat com no apte per a la
seva feina habitual, es prioritzar la intervenci sobre les condicions de treball, i, si no fos
factible, es valorar la possibilitat de canvi de
lloc de treball, respectant les regles i criteris
de la LPRL i les regles i criteris dels supsits
de mobilitat funcional.
Es considera com a instrument necessari i
positiu la participaci en lactivitat preventiva
en les empreses dels treballadors, els seus
representants i els delegats de prevenci, que
seran elegits entre els representants dels treballadors dacord amb la normativa legal. En
aquest sentit, la formaci en matria de seguretat i salut dels delegats de prevenci ser
considerada com a temps de treball efectiu,
en tant es refereixi als riscos de lempresa o
llocs de treball de la mateixa i pel temps que
sigui necessari per al compliment de les
seves funcions.
En el marc del Comit de Seguretat i Salut
i, en el seu cas, amb els delegats de prevenci, es podr tractar la modalitat dorganitzaci de la prevenci, aix com, si procedeix, la
concertaci del servei de prevenci amb una
entitat especialitzada aliena a lempresa.
CAPTOL 7.- DRETS COLLECTIUS DELS
TREBALLADORS

Article 49.- Tauler danuncis


A tots els centres de treball, les empreses
han de posar a disposici del comit dempresa o, si no nhi ha, dels delegats de personal un tauler danuncis, i aquests shan de
responsabilitzar de tot el que shi exposi,

sempre que ho hagin signat ells o el seu sindicat.


Article 50.- Assemblees
Els treballadors poden fer assemblees als
centres laborals desprs davisar la direcci
de lempresa amb 48 hores dantelaci respecte a la data prevista per fer-la. Pot tenir
lloc dins la jornada laboral, per noms amb
els treballadors lliures de servei. El comit
dempresa o, si no nhi ha, els delegats de
personal sn els responsables del compliment dels requisits anteriors, com tamb del
que pugui passar durant lassemblea.
Article 51.- Afiliaci i propaganda
Les empreses han de facilitar als treballadors afiliats a les diferents centrals sindicals
les tasques dafiliaci i propaganda dins els
centres laborals, sempre que aix no dificulti
el funcionament normal de lempresa, ni lorganitzaci prctica de la feina implantada
per la direcci.
Lempresa ha de descomptar, a petici del
treballador, la quota sindical de la seva
nmina, i lha de fer efectiva al compte
corrent que el sindicat designi a aquest efecte.
Article 52.- Seccions sindicals
1.- Les empreses que tenen una plantilla
superior a 75 treballadors han de reconixer
els delegats sindicals, sempre que el nombre
dafiliats al sindicat ultrapassi el 20% del
total de la plantilla.
2.- La secci sindical es pot reunir un cop
cada 2 mesos al centre de treball, sempre
que sigui fora dhores laborals. Cal avisar-ne
la direcci com ms aviat millor i sempre
abans de 48 hores. La reuni no pot durar
ms de 2 hores.
3.- La direcci reconeixer el delegat sindical designat per la central sindical com a
representant davant seu. Al delegat no li
seran daplicaci les garanties sindicals establertes a larticle 68 del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de mar, sense perjudici
dall que disposa la Llei Orgnica de Llibertat Sindical.
Article 53.- Acumulaci de crdit dhores
sindicals
Pel que fa al que disposa larticle 68, apartat e), del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de
24 de mar, els delegats de personal i els
membres del comit dempresa disposen de
4 hores ms, respecte a les estipulades en
aquest article.
Les hores sindicals es poden acumular, si
escau, en una sola persona fins a la quantitat
mxima de 60 hores mensuals.
Article 54.- Cnon de negociaci
Totes dues parts acorden que limport del
cnon de negociaci a qu es refereix larticle 11 de la Llei Orgnica de Llibertat Sindical sigui de 50,00 EUR, com a despeses de
gesti dels sindicats representats a la Comissi Negociadora del Conveni.
Aquest import sha dabonar dun sol cop,
i les empreses lhan dingressar al compte
bancari que designin els sindicats per a

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 19

Generalitat de Catalunya

aquesta finalitat.
A les empreses on hi ha comit dempresa
o delegats de personal, els treballadors que
no desitgin que sels descompti el cnon
esmentat ho han de manifestar per escrit,
abans que passin 30 dies des de la data de
publicaci del Conveni al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. Una vegada transcorregut el termini establert, les empreses
hauran de descomptar de la nmina dit
cnon a tots els treballadors que no paguin la
seva quota sindical per nmina, i ingressar-lo
en el compte bancari esmentat anteriorment.
Aquest cnon es descomptar de la nmina
del ms de mar cadascun dels anys del Conveni.
Article 55.- Acord patronal - sindicats
Vist el nou contingut dels compromisos i
obligacions adquirits per les empreses a
travs del present Conveni, i essent voluntat
dambdues parts que aquests compromisos i
obligacions siguin respectats en igualtat de
condicions per la totalitat dels membres del
sector, les patronals i sindicats signants del
Conveni acorden que, fins 31 de desembre
de 2012, les centrals sindicals signants del
mateix, disposin duna quantitat, a crrec de
les empreses del sector, que per a lany 2009
es xifra en 78.065, 50 EUR anuals, a repartir
entre les mateixes a parts iguals, amb la finalitat de la vigilncia i seguiment del compliment del Conveni. Quantitat que sanir
actualitzant en els anys 2010. 2011 i 2012,
en el mateix percentatge que lIPC reial.
Els dos treballadors a alliberar seran designats, un per CCOO i un altre per UGT, dentre treballadors de les empreses incloses a
lmbit daplicaci daquest Conveni Collectiu. Els treballadors designats podran continuar dalta a la seves empreses sempre que
se arribi a un acord explcit entre les empreses i els treballadors afectats.
Als efectes del compliment daquesta clusula, les empreses afectades per aquest Conveni estaran obligades a efectuar una aportaci econmica, a un nmero de compte bancari obert ex profs per les patronals signants del present Conveni, en els termes,
quanties i condicions que acordi la Comissi
Paritria i de Seguretat i Salut Laboral i
segons estableix aquest article, en funci del
nombre dautocars y/o autobusos de qu disposi lempresa, quantia que ser comunicada
a les empreses.
Una vegada acordada per la Comissi
Paritria i de Seguretat i Salut Laboral a celebrar simultniament a la signatura daquest
text, la distribuci i els imports que corresponen a cada empresa sobre la totalitat dels
imports estimats a pagar per tota la vigncia
del Conveni, els hi seran comunicats a cada
empresa, concedint-les un termini mxim de
un mes per fer efectiu aquest pagament.
El rebut impagat ser tingut en compte
com a element indiciari de incompliment del
Conveni, la Comissi Paritria i de Seguretat i
Salut Laboral efectuar un seguiment especfic i exhaustiu de las dites empreses, per verificar el compliment fidel de tots els aspectes

del Conveni.
En cas dimpagat dalguna de les empreses
desprs dhaver esgotat totes les possibilitats
de cobrament i sempre que les quantitats no
arribin per a satisfer limport total a abonar a
les centrals sindicals es procedir a emetre
una nova derrama, per la quantitat que manqui i en proporci a laportaci que els hi
correspongui, sobre les empreses que ja
hagin ats el pagament.
CAPTOL 8.- MESURES DIGUALTAT I NO
DISCRIMINACI

Article 56.- Mesures dacci positiva


Introducci.- La correcta aplicaci de lactual legislaci tant estatal com autonmica
sobre Mesures de Prevenci Integral contra la
Violncia de Gnere, i per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, suposen no tant sols
una millora important en las poltiques digualtat doportunitats i no discriminaci en el
centre de treball, si no que deuen ser un element destmul per a millorar les relacions
laborals, tal i com sexposa en la exposici
de motius de la llei digualtat..... Aconseguir
la igualtat real i efectiva en la nostra societat
demana no noms del comproms dels
poders pblics, si no tamb de la seva promoci decidida en lrbita de les seves relacions entre particulars....
Les parts convenen que el contingut de la
present proposta, sigui doncs, fonamentada
en el contingut de les lleis citades i no t altre
nim que se fidel al seu objectiu, fomentar
poltiques digualtat doportunitats i gnere,
afavorint i millorant en el possible el que en
elles es disposa, concretant a la vegada
aquells temes que les mateixes remeten a la
negociaci collectiva o que de no ser objecte daclariment poguessin convertir-se en un
elements de conflicte. Ni ms, ni menys.
1. Mesures de no discriminaci
De donar-se qualsevol tipus de situaci
que impliquin discriminacions directes o
indirectes desfavorables per les raons contingudes en la llei 3/2007 de 22 de mar, per a
la igualtat efectiva de dones i homes la RLT i
la Direcci de lEmpresa negociaran en primera instncia les mesures dacci positiva
que corregeixin i evitin aquestes situacions.
2. Llei de Violncia de Gnere
LEmpresa tindr especial cura, sempre
sota la total confidencialitat, daplicar, a petici dels treballadors/es que ho sofreixin, els
drets recollits en la Llei Orgnica 1/2004,
sobre Mesures de protecci integral contra la
Violncia de Gnere i on es reconeixen els
segents drets als treballadors/es vctimes de
violncia de gnere, lenunciat dels drets
contemplats en la mencionada llei es ressenyen a continuaci de manera orientativa:
a) Reducci de jornada de treball i reordenaci dels temps de treball.
b) Canvi de centre de treball.
c) El contracte de treball podr suspendres
per decisi del treballador /a.
d) Extinci voluntria del contracte de treball amb dret a atur.

e) Reconeixement de causa justificada, las


absncies o faltes de puntualitat motivades
per situacions fsiques o psicolgiques.
3. Modalitats dassetjament
La direcci de les empreses i els representants dels treballadors vetllaran pel mxim
respecte a la dignitat deguda al treballador/a
mirant molt especialment que no es produeixin situacions dassetjament psicolgic i
sexual o vexacions de qualsevol tipus, que
seran sancionades en funci de la gravetat
dels fets.
Art. 57- Elaboraci i aplicaci dels plans
dIgualtat
Les representacions tant sindicals com
empresarials estan interessades en desenvolupar mesures per aconseguir la igualtat doportunitats per a homes i dones en el treball
amb la finalitat de contribuir al ple desenvolupament dels drets i capacitats de les persones.
Totes les empreses estan obligades a respectar la igualtat de tracte i doportunitats en
lmbit laboral i amb aquesta finalitat deuran
adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol
tipus de discriminaci laboral entre dones i
homes. Les esmentades mesures, en la forma
que a continuaci es detallen, deuran negociar-se, i en el seu cas acordar, amb els
representants legals dels treballadors.
1) En el cas de les empreses a partir de
cent cinquanta treballadors, les mesures digualtat a que es refereix lapartat anterior
deuran dirigir-se a lelaboraci i aplicaci
dun pla digualtat, el qual deur ser objecte
de negociaci en la forma que es determini
en la legislaci laboral amb labast i contingut establert en el captol 3 del Ttol 4 de la
Llei dIgualtat.
2) Les empreses tamb elaboraran i aplicaran un pla digualtat, prvia negociaci amb
la representaci legal dels treballadors i treballadores, quan lautoritat laboral hagus
acordat en un procediment sancionador la
substituci de les sancions accessries per
lelaboraci i aplicaci de dit pla, en el termes que es fixin en lindicat acord. De no
existir representaci sindical, lempresa deur
negociar i acordar el mencionat pla amb la
Comissi Sectorial dIgualtat, a la que mantindr en tot moment informada.
3) La Comissi paritria digualtat elaborar el pressupost econmic global que deur
contemplar totes les fases daplicaci i desenvolupament del Pla, el qual ser sufragat per
lempresa (sollicitant si procedeix lajuda i
collaboraci dels organismes institucionals
pertinents).
4) Lelaboraci i implantaci de plans digualtat ser voluntria per a les altres empreses. prvia consulta a la representaci legal
dels treballadors i treballadores de tots els
aspectes derivats de la Llei 3/2007 i concordants.
5) Els plans digualtat inclouran en tots els
supsits, la totalitat duna Empresa, sense
perjudici de lestabliment daccions especials
adequades respecte a determinats centres de
treball.

Nm. 79 / Pg. 20

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

En relaci amb laplicaci del present


captol als Grups dEmpreses, en aquest
mbit les parts podran acordar la creaci de
comissions de seguiment de les poltiques
digualtat que dinamitzin, afavoreixin i simplifiquin el seu desenvolupament en les
empreses que composin el grup.
6) Comissi Paritria dIgualtat
a) Per a la consecuci daquest objectius,
sacorda constituir en les empreses de ms de
150 treballadors, una Comissi Paritria per a
la igualtat dOportunitats, que estar composada per quatre representants de cada part.
La Comissi Paritria digualtat vetllar pel
bon funcionament i seguiment de totes les
fases, inclosa la inicial, dels plans digualtat i
de les accions que es derivin del mateix, ser
igualment lorganisme estable per a la gesti
del pla digualtat.
b) Els membres de la representaci dels
treballadors en la Comissi Paritria digualtat, selegiran dentre els representants legals
dels treballadors, estant assistits pels assessors
que creguin convenients, que si falta un
acord exprs, no li suposar un cost addicional a lempresa.
c) Quan no existeixi la Comissi dIgualtat,
la representaci sindical a lempresa, o en el
seu defecte la comissi digualtat sectorial,
assumir aquesta funci davant la direcci de
lempresa en els mateixos termes plantejats.
7) Diagnstic de la situaci
En el si de la mateixa i prviament a la
fixaci dels objectius digualtat que en el seu
cas deuran aconseguir-se, la Comissi Paritria dIgualtat realitzar un diagnstic de situaci la finalitat del qual ser obtenir dades,
desagregades per sexes, departaments i/o seccions, en relaci amb les condicions de treball.
El diagnstic de situaci deur proporcionar dades desagregades per sexe en relaci,
entre altres, amb algunes de la qestions
segents:
a) Distribuci de la plantilla en relaci
amb edats, antiguitat, departament, nivell
jerrquic, grups professionals i nivell de formaci.
b) Distribuci de la plantilla en relaci
amb tipus de contracte.
c) Distribuci de la plantilla en relaci
amb grups professionals i salaris.
d) Distribuci de la plantilla en relaci
amb ordenaci de la jornada. hores anuals
de treball, regim de torns i mesures de conciliaci de la vida familiar i laboral.
e) Distribuci de la plantilla en relaci
amb la representaci sindical.
f) Ingressos i cessaments produts lltim
any especificant Grup Professional, edat i
tipus de contracte.
g) Nivell dabsentisme, especificant causes
i desglossant les corresponents a permisos,
incapacitats i altres.
h) Excedncies ltim any i el motius.
i) Promocions ltim any especificant grup
professional i llocs als que sha promocionat,
aix com promocions vinculades a mobilitat
geogrfica.
j) Hores de formaci ltim any i tipus dac-

cions formatives.
Igualment deur diagnosticar-se els criteris
i canals dinformaci i/o comunicaci utilitzats en els processos de selecci, formaci i
promoci, els mtodes utilitzats per a la descripci de perfils professionals i llocs de treball, el llenguatge i contingut de les ofertes
docupaci i dels formularis de sollicitud per
a participar en els processos de selecci, formaci i promoci.
Amb la finalitat de facilitar al mxim els
treballs de la Comissi Paritria dIgualtat, les
empreses facilitaran per escrit als representants dels treballadors tota la documentaci
que aquests precisin en els termes que la
sollicitin.
8) Objectius dels Plans dIgualtat
Amb la finalitat de reforar el paper de les
empreses en el seu comproms i avanar en
el desplegament de poltiques digualtat, una
vegada realitzat el diagnstic de situaci
podran establir-se els objectius concrets a
aconseguir en base a les dades obtingudes i
que consistir en lestabliment de mesures
dacci positiva en aquelles qestions en les
que shagi constatat lexistncia de situacions
de desigualtat entre dones i homes mancades
de justificaci objectiva, aix com en lestabliment de mesures generals per a laplicaci
efectiva del principi digualtat de tracte i no
discriminaci.
Aquest objectius, que inclouran les estratgies i prctiques per a la seva consecuci,
aniran destinats preferentment a les rees
daccs a locupaci, formaci, classificaci i
promoci professional, condicions retributives i de jornada, conciliaci de la vida familiar, etc. I entre altres consistiran en:
a) Promoure processos de selecci i promoci en igualtat que evitin la segregaci
vertical i horitzontal i la utilitzaci de llenguatge sexista. Amb aix es pretendr assegurar procediments de selecci transparents per
a lingrs a lempresa a traves de la redacci i
difusi no discriminatria de les ofertes docupaci i lestabliment de proves objectives i
adequades als requeriments del lloc ofert,
relacionades exclusivament amb la valoraci
daptituds i capacitats individuals.
b) Promoure la inclusi del sector sotsrepresentat en llocs que impliquin comandament i/o responsabilitat.
c) Lestabliment de criteris dacci positiva
respecte dels grups professionals i categories
en que la dona o lhome estigui sots-representat, en el diversos moments de la relaci
laboral (selecci i contractaci, formaci professional, promoci professional i canvis de
grup o cobertura de vacants, ajustaments de
plantilla, etc.). Garantint sempre lexigncia
de perfils professionals neutres i que no existeixi cap tipus de discriminaci en relaci a
la situaci de les persones.
d) Revisar la incidncia de les formes de
contractaci atpiques (contractes a temps
parcial i modalitats de contractaci temporal)
en el collectiu de treballadores amb relaci
al de treballadors, i adoptar mesures correctores en cas de major incidncia sobre aquestes formes de contractaci.

e) Les mesures digualtat tindran de considerar a les persones subcontractades en el


centre de treball com part de lmbit de prevenci i protecci davant lassetjament i les
poltiques discriminatries.
f) La millora dels sistemes de flexibilitat del
temps de treball, a lobjecte daugmentar les
garanties i seguretat per a les persones, i la
capacitat dautogesti dels temps de treball.
Tenint en consideraci les situacions personals diverses, per exemple, dependncia
sobrevinguda (separaci amb tutela), famlies
monoparentals, tenir persones depenents i/o
menors a crrec, per a assistncia a formaci.
Incorporant de manera prvia als canvis obligatoris lestabliment de sistemes de voluntarietat i permuta.
g) La necessitat de conciliar la vida laboral
i personal, essent conscients que les previsions legals tenen el carcter de dret mnim i
la negociaci collectiva en el centre de treball, pot i deu millorar-les.
h) Aconseguir en matria de conciliaci de
la vida familiar i laboral dhomes i dones, un
millor s dels mateixos, mitjanan campanyes de sensibilitzaci i difusi dels permisos i
excedncies legals existents
i) Lanlisi dels sistemes de classificaci
professional i sistemes retributius, a lobjecte
de corregir possibles discriminacions. Utilitzant com a sistema per a la valoraci de llocs
de treball el manual de VPT del Tribunal
Laboral de Catalunya.
j) Promoure processos i establir terminis
per a corregir les possibles diferncies salarials existents entre homes i dones.
k) Revisar els complements que composen
el salari per a verificar que no estiguin amagant una discriminaci de gnere.
l) Que en el Pla de Prevenci de Riscos
laborals es garanteixi que tant lavaluaci
com el propi Pla agafin en consideraci la
dimensi de gnere. Establint-se com a mtode per a lavaluaci de riscos psicosocials el
ISTAS 21, adoptat com a propi per la Generalitat de Catalunya, el qual inclou en la seva
metodologia la dimensi de gnere.
m) Establir mesures per a detectar i corregir possibles riscos per a la salut de les treballadores, en especial de les dones embarassades, aix com accions contra possibles casos
dassetjament moral i sexual.
n) Garantir laccs en igualtat dhomes i
dones a la formaci dempresa tant interna
com externa, amb la finalitat de garantir la
permanncia en locupaci de tots els
collectius amb independncia del seu gnere, desenvolupant el seu nivell formatiu i la
seva adaptabilitat als requisits de la demanda
docupaci.
o) Informaci especfica a les dones dels
cursos de formaci per a llocs que tradicionalment hagin estat ocupats per homes i
viceversa, si procedeix.
p) Realitzar cursos especfics sobre igualtat
doportunitats.
q) La necessitat de difondre i millorar la
llei de Violncia de Gnere mitjanan la
implantaci o millora dels procediments de
protecci respecte de lassetjament sexual o

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 21

Generalitat de Catalunya

assetjament per ra de gnere. Enfortint,


especialment, els aspectes de prevenci, els
procediments gils i discrets per a la protecci de la vctima i les garanties del lloc de
treball.
r) Anlisi de les possibles raons de gnere
quan en circumstncies diverses es detecti la
prdua docupaci de la dona. Establint-se
criteris i atenci personalitzada per a la protecci de locupaci de la dona.
9) Criteris dAplicaci del Pla dIgualtat
a) En base a les conclusions obtingudes,
selaborar un pla digualtat consistent en un
codi de bones practiques, la finalitat del qual
sigui fomentar una gesti ptima dels recursos humans que eviti discriminacions i pugui
afavorir la igualtat doportunitats reals en el
terreny professional, recolzant-se en un permanent recurs al dileg social.
b) A partir de la publicaci del conveni
collectiu, les empreses disposaran dun termini de 6 mesos a efecte daplicar el que es
dispos en els articles anteriors respecte als
diagnstics de situaci i els plans digualtat.
A aquest efecte deuran acordar el corresponent calendari que asseguri la seva correcta
execuci.
c) Sestableix que els plans digualtat, i fins
i tot les mesures de igualtat, tinguin una avaluaci peridica a lempresa amb carcter trimestral i en tot cas sempre que els moviments en lorganitzaci del treball i/o contractaci i personal ho facin necessari.
d) El resultat de posar en com daquests
informes i les seves conclusions constituiran
la memria anual sobre igualtat doportunitats.
10) Comissi Paritria Sectorial dIgualtat
Per al correcte desenvolupament de tot el
previst en el present article en quan a laplicaci, interpretaci, seguiment i evoluci
dels acords sobre plans i mesures digualtat a
les empreses entre homes i dones, sacorda
en lmbit del present conveni collectiu i per
a totes les empreses per ell afectades, la
constituci de Comissions Paritries dIgualtat que estaran formades per quatre representants de cadascuna de les parts.
La Comissi Paritria sectorial digualtat
tindr la funci de vetllar en primera instncia per la correcta aplicaci i interpretaci de
les Comissions i tasques que fruit daquests
acords es facin o es proposin en el si de les
empreses. Entendr de totes les consultes que
es facin en les mencionades matries, reunint-se a lefecte tantes vegades com calgui.
Igualment, a fi davaluar laplicaci, desplegament i evoluci en el si de les empreses
dels plans i mesures digualtat acordats en el
present conveni, es reunir trimestralment
amb carcter ordinari i en tot cas, sempre
que ho solliciti qualsevol de les parts.
Deur igualment desenvolupar una pla de
treball sectorial digualtat per al qual es deur
acordar el corresponent calendari, realitzar el
seu seguiment i elaborar la memria anual
corresponent sobre igualtat doportunitats.
La Comissi Paritria sectorial dIgualtat,
sempre que aconsegueixi les subvencions
econmiques necessries, elaborar el pres-

supost econmic global que deur contemplar totes les fases de laplicaci i desplegament del Pla.
Per afavorir el correcte acompliment del
que sha disposat en el conjunt de les empreses afectades, els components de la part
social de la Comissi Sectorial dIgualtat es
constituiran en Agents digualtat.
Disposicions addicionals
Primera.- Les parts signants valoren positivament la importncia del 4 Acord Tripartit
de Formaci Contnua signat entre les organitzacions patronals i sindicals ms representatives i la resta de legislaci concordant.
Per tot aix es comprometen a fomentar-la
conjuntament.
Amb aquesta fi es crear una comissi
paritria, que tindr una composici de 8
membres, 4 de la representaci empresarial i
4 de la sindical.
La comissi paritria haur destablir, de
com acord, les funcions que ha de fer en
aquest camp.
Segona.1.- Pel que fa als acomiadaments collectius, el perode de consultes sestableix en 30
dies per a les empreses que compten amb
comit dempresa i de 15 dies per a les
empreses que compten amb delegats de personal, llevat dacord entre les parts, anterior a
la fi del termini.
2.- Dins del perode de consultes qualsevol de les parts pot plantejar davant el Tribunal Laboral de Catalunya la seva intervenci
en mediaci, sense que aix signifiqui lampliaci del termini establert de consultes, ni
impedeixi laplicaci de la corresponent
resoluci de lautoritat laboral competent.
3.- En qualsevol cas, lempresari no pot
executar la seva decisi fins que lautoritat
laboral competent hagi resolt, expressament
o per silenci.
4.- Tant en acomiadaments collectius
com pel que fa a modificacions substancials
de les condicions de treball de carcter
collectiu sha de presentar la documentaci
corresponent a les raons que les motiven,
tant si sn econmiques, com tcniques,
organitzatives o de producci.
5.- Pel que fa a la modificaci substancial
de les condicions de treball de carcter
collectiu, el perode de consultes que ha de
precedir la decisi de la modificaci, establert a larticle 41.4 del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de mar, sestableix en 20
dies.
Tercera.- Els auxiliars en ruta tindran assignades les funcions contemplades per aquesta
categoria al Laude arbitral de 24 de novembre de 2000 substitutiu de lOrdenana Laboral de Transports per carretera, essent el seu
salari assignat el que figuri en la corresponent
categoria de les taules salarials annexes.
Quarta.- Es recomana que, en la mesura
que es pugui, les comunicacions, els anuncis
i els avisos que es facin en el sector siguin
bilinges.
Cinquena.- La present disposici entrar
en vigor a partir del 31 de desembre del lany

2012. Tenint en compte les caracterstiques


especials del sector, les hores extraordinries
o addicionals per a les diferents categories
professionals es deur abonar segons el que
disposa larticle 35, apartat 1 de lET, sense
que en cap cas aquest abonament sigui inferior a lhora ordinria, tot aix en base a la
segent frmula que ser daplicaci:
Retribuci anual dels conceptes: salari
conveni, per 15 pagues, ms borsa de vacances, dividit per 1.770 hores de jornada anual.
Quan el conductor exerceixi com a tal
funcions de conductor perceptor, a cada hora
extraordinria o addicional, se li sumar la
quantitat corresponent al plus conductor perceptor, que sense perjudici de les revaloritzacions que puguin correspondre-li en un futur
al plus conductor perceptor, queda establert
en 0,60 EUR.
Disposicions transitries
Primera.- Les diferncies derivades de laplicaci del present Conveni shauran dabonar per les empreses en un termini mxim de
60 dies, a contar des del dia de la signatura
del Conveni.
Segona.- Laplicaci de la forquilla horria
en matria de dietes acordada en el Conveni
anterior, establerta a larticle 29 per a les
empreses on existeixi sentncia ferma al respecte, com a conseqncia de la qual sestiguin abonant dietes, requerir dacord exprs
entre els respectius comits i empreses.
Tercera.- Quan un treballador dedat superior a 50 anys causi baixa voluntria a lempresa, tindr dret a rebre en concepte de
premi de fidelitat/vinculaci, i en funci del
nmero danys de prestaci continuada de
serveis en aquella, una compensaci econmica consistent en els segents imports bruts:
- Amb 10 anys de servei a lempresa,
1.226,06 EUR
- Amb 15 anys de servei a lempresa,
1.839,10 EUR
- Amb 20 anys de servei a lempresa,
2.452,13 EUR
- Amb 25 anys de servei a lempresa,
3.065,16 EUR
- Amb 30 anys de servei a lempresa,
3.678,19 EUR
- Amb 35 anys de servei a lempresa,
4.291,22 EUR
Aquestes quantitats sabonaran en un nic
pagament, en la data que el treballador causi
baixa voluntria a lEmpresa, sempre que
aquesta baixa sigui sollicitada abans de
complir els 65 anys.
Com sigui que en lanterior Conveni sha
suprimit el dret al cobrament del premi de
fidelitat/vinculaci en el tram entre els 60 i
65 anys i poden haver treballadors que han
sobrepassat els 60 anys, i per tant, perdrien
un dret que tenien reconegut, tindran dret a
lesmentat premi sempre que sollicitin la
baixa en lempresa abans dels 65 anys tot i
que la mateixa tingui efectes al dia segent
de complir els 65 anys. El cobrament daquesta quantitat s incompatible amb el
cobrament de la millora de la quantia per
antiguitat prevista a larticle 33, per aix, si el

Nm. 79 / Pg. 22

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

treballador en el termini de 30 dies segents


a la publicaci del Conveni en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya no manifests expressament i per escrit la renncia al
cobrament de les quantitats mensuals establertes a larticle 33, se li aplicar aquest nou
sistema, perdent el dret al cobrament de les
quantitats corresponents a lanterior sistema
de premi de fidelitat/vinculaci. En aquests
casos daplicaci del nou sistema, el treballador tindr dret a percebre a partir del
moment de la signatura del Conveni, les
quanties per paga indicades a larticle 33 fins
arribar als 65 anys, a ms de, arribat als 65
anys, percebre limport del premi de fidelitat/vinculaci indicat en aquesta Disposici
Transitria, en funci del resultat de dividir
limport que correspongui, per 75 i multiplicar-lo per la diferncia entre 75 i el nmero
de pagues percebudes pel sistema establert a
larticle 33 des de la signatura del Conveni
fins els 65 anys.
Les antigues taules del premi, limport de
les quals es mantindr inalterable fins que
decaigui la clusula, sabonaran en un nic
pagament en els casos en qu el treballador
hagi renunciat a laplicaci del nou sistema
establert a larticle 33 dacord amb all que
estableix el pargraf anterior, en la data que
el treballador causi baixa voluntria en lempresa, sempre que aquesta baixa sigui

sollicitada abans de complir els 65 anys.


Aquesta clusula romandr vigent fins l1
de juny de 2010, data en la que decaur
automticament.
Quarta.- Els imports que figuren a larticle
36 del present Conveni seran daplicaci a
partir de la data de la signatura del mateix,
essent vigent fins a les hores els conceptes i
quanties establertes a lanterior Conveni.
Cinquena.- Formaci Professional
En la mesura en que ser necessari organitzar la formaci dirigida al collectiu de
conductors per a lobtenci i renovaci del
CAP, segons els termes establerts en el RD
1032/2007, de 20 de juliol, en el si de la
Comissi Paritria del present Conveni
Collectiu, sestudiar la repercussi i impacte laboral i buscar una soluci satisfactria
per ambdues parts.
Amb la finalitat de que la mateixa gaudeixi
del consens necessari, es reunir sempre que
ho solliciti qualsevol de les parts.
ANNEX
RELACI DE PETITES INTERVENCIONS
Abscs gluti per injecci
Abscs simple
ntrax
Bipsia de ganglis
Bursitis (Higroma)

QUIRRGIQUES

Bursitis (Supurada)
Cos estrany (mena dagulles o rebaves
amb radioscpia)
Glndula partida (Desbridament abscs)
Lipomes (Extirpaci)
Panadissos
Plsties cutnies petites
Quists dentaris i epulis
Quist sebaci
Quists tenosinovials
Torascpia
Bartholinitis
Papilomes i plips (Escissi)
Resecci de llavis (Genitals)
Desbridament de flemons
Abscs conducte auditiu
Abscessos retroauriculars
Bipsies
Infiltracions amb alcohol, etc...., per pruja
vulvar
Cos estrany en loda (via natural)
Paracentesis de timpans unilateral o bilateral
Ferides de menor quantia (sutures, lligadures, exeresis, cos estrany subcutani, etc....)
Circumcisi
Mastitits (abscs de mama)
Bipsia de coll
Papilomes, plips i quists vaginals (extirpaci i escissi)
Glndula de Bartholino, abscs, drenatge.

TAULES SALARIALS 2009#


Categoras profesionales

Salario Convenio Hora Adicional#

Categoras profesionales

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

1.386,12
1.227,96
1.281,24
1.176,87
1.125,48

10,11#
9,12#
9,48#
8,77#
8,37#
#

Controlador pcc tranva


Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

1.369,43
1.275,63
1.275,63
1.275,63
1.076,40

8,64#
10,05#
10,05#
10,05#
7,65#
#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

1.257,35
1.187,92
1.151,40
1.097,34
1.031,33
551,05

9,12#
8,77#
8,37#
7,67#
7,37#
-#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva

1.275,43
1.149,57
1.276,07
1.149,57
1.076,40
1.076,40
1.076,40
1.076,40
1.025,68
1.025,68
1.369,43
1.369,43

9,48#
8,61#
9,48#
8,61#
7,58#
7,67#
7,67#
7,67#
7,41#
7,41#
8,64#
8,64#

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2
Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

1.276,07
1.198,14
1.149,57
1.124,18
1.174,77
1.238,12
1.163,08
1.060,81
1.037,23
1.025,68
536,59
536,54
603,25
671,32

9,48#
8,92#
8,61#
8,37#
8,72#
8,12#
7,43#
7,36#
7,36#
7,36#
-#
-#
5,02#
5,74#
#

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

838,97
1.045,22
1.045,22
1.025,68
1.025,68
535,79

-#
7,75#
7,75#
7,37#
7,37#
-#

Grupo 1) personal superior

Grupo 2) personal administrativo

Grupo 4) personal de taller

Conceptos econmicos

Conceptos econmicos

Conceptes economics 2009

Regular nacional
Discrecional nacional
Internacional

Plus conductor-perceptor
Dietas

4,53#
#

Salario Convenio Hora Adicional#

#
24,71#
37,05#
74,10#

BUTLLET OFICIAL

2 / 4 / 2010

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 23

Generalitat de Catalunya

Conceptos econmicos

Conceptos econmicos

Final ao
Quebranto moneda

Seguro retirada permiso conduccin

30,00#
1,55#
50,00#

Con 30 aos
Con 35 aos

Premio fidelidad/vinculacin
Con 10 aos
Con 15 aos
Con 20 aos
Con 25 aos

#
11,00#
17,00#
24,00#
30,00#

Por muerte
Por invalidez permanente absoluta
Por invalidez permanente total para la profesin habitual
Compensacin jornada partida discrecionales
Horas adicionales

TAULA

BORSA VACANCES

35,00#
41,00#
#

Indemnizacin de resultas de accidente

23.000,00#
24.000,00#
20.000,00#
3,50#
10,05#

2009#

Categoras profesionales

Bolsa vacaciones

Grupo 1) personal superior

Categoras profesionales

Bolsa vacaciones#
#

Grupo 4) personal de taller

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

Grupo 2) personal administrativo


Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

269,63
251,01
257,29
244,89
238,83

254,38
246,23
241,84
235,48
227,56
171,32

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2
Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

256,40#
247,22#
241,63#
238,67#
244,58#
244,57#
235,37#
231,18#
228,39#
227,05#
155,28#
155,64#
174,66#
182,84#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

256,34
241,63
256,40
241,63
232,89
232,89
232,89
232,89
227,05
227,05
246,80
246,80
246,80
244,52
244,52
244,52
232,89

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

-#
229,37#
229,37#
227,05#
227,05#
164,89#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#

TAULES

ANTIGITAT

2009#

Categoras profesionales

1 bienio

2 bienios

2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
1 quinquenio 2 quinquenios 3 quinquenios 4 quinquenios 5 quinquenios#

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

40,13
36,50
37,36
30,91
27,76

80,24
73,01
74,70
61,83
55,53

160,48
146,03
149,41
123,65
111,06

240,73
219,03
224,11
185,49
166,60

320,98
292,04
298,81
247,30
222,13

401,22
365,05
373,51
309,14
277,66

481,47#
438,07#
448,22#
370,96#
333,19#
#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

32,99
31,59
28,86
27,21
26,08
17,17

65,98
63,20
57,73
54,41
52,16
34,34

131,98
126,39
115,45
108,83
104,31
68,67

197,96
189,59
173,18
163,24
156,46
103,01

263,95
252,78
230,91
217,63
208,63
137,35

329,94
315,98
288,64
272,06
260,78
171,68

395,92#
379,18#
346,37#
326,47#
312,93#
206,01#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2

33,00
28,86

66,00
57,73

132,00
115,45

198,00
173,17

264,00
230,90

330,01
288,63

396,00#
346,36#

Grupo 1) personal superior

Grupo 2) personal administrativo

BUTLLET OFICIAL

Nm. 79 / Pg. 24

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

Categoras profesionales

2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
1 quinquenio 2 quinquenios 3 quinquenios 4 quinquenios 5 quinquenios#

1 bienio

2 bienios

Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

33,00
28,86
26,11
26,11
26,11
26,11
25,27
25,27
28,88
28,88
28,88
28,19
28,19
28,19
26,11

66,00
57,73
52,21
52,21
52,21
52,21
50,54
50,54
57,77
57,77
57,77
56,39
56,39
56,39
52,21

132,00
115,45
104,40
104,40
104,40
104,40
101,07
101,07
115,53
115,53
115,53
112,78
112,78
112,78
104,40

198,00
173,17
156,62
156,62
156,62
156,62
151,61
151,61
173,31
173,31
173,31
169,16
169,16
169,16
156,62

264,00
230,90
208,83
208,83
208,83
208,83
202,13
202,13
231,08
231,08
231,08
225,54
225,54
225,54
208,83

330,01
288,63
261,03
261,03
261,03
261,03
252,67
252,67
288,84
288,84
288,84
281,93
281,93
281,93
261,03

396,01#
346,36#
313,23#
313,23#
313,23#
313,23#
303,20#
303,20#
346,60#
346,60#
346,60#
338,32#
338,32#
338,32#
313,23#
#

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2
Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

33,00
29,56
28,86
28,17
30,23
28,19
27,21
26,24
25,76
25,27
12,06
12,25
14,60
16,38

66,00
59,14
57,73
56,34
60,47
56,39
54,41
52,47
51,49
50,54
24,14
24,51
29,21
32,76

132,00
118,27
115,45
112,69
120,94
112,78
108,83
104,95
102,99
101,07
48,27
49,02
58,41
65,52

198,00
177,41
173,17
169,03
181,40
169,16
163,24
157,40
154,48
151,61
72,41
73,53
87,62
98,27

264,00
236,53
230,90
225,38
241,86
225,54
217,63
209,88
205,98
202,13
96,55
98,03
116,83
131,03

330,01
295,67
288,63
281,71
302,32
281,93
272,06
262,35
257,47
252,67
120,67
122,54
146,03
163,80

396,01#
354,79#
346,36#
338,05#
362,80#
338,33#
326,47#
314,83#
308,97#
303,20#
144,79#
147,06#
175,22#
196,56#
#

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

20,34
26,09
26,09
25,27
25,27
12,89

40,68
52,18
52,18
50,54
50,54
25,77

81,38
104,35
104,35
101,07
101,07
51,52

122,07
156,53
156,53
151,61
151,61
77,29

162,75
208,72
208,72
202,13
202,13
103,03

203,43
260,89
260,89
252,67
252,67
128,80

244,12#
313,07#
313,07#
303,20#
303,20#
154,56#

Grupo 4) personal de taller

TAULA

NOCTURNITAT

2009#

Categoras profesionales

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

Complemento por hora Categoras profesionales


de nocturnidad

Grupo 4) personal de taller

Complemento por hora


de nocturnidad#
#

1,50
1,37
1,40
1,16
1,05

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2

1,24#
1,11#
1,08#
1,06#
1,14#
1,06#
1,03#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

1,24
1,18
1,08
1,03
0,98
0,65

Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

1,00#
0,97#
0,96#
0,44#
0,45#
0,55#
0,62#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna

1,24
1,08
1,24
1,08
0,98
0,98
0,98
0,98

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

0,76#
0,98#
0,98#
0,96#
0,96#
0,48#
#
#

Grupo 2) personal administrativo

BUTLLET OFICIAL

2 / 4 / 2010

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 25

Generalitat de Catalunya

Categoras profesionales

Complemento por hora Categoras profesionales


de nocturnidad

Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

0,96
0,96
1,08
1,08
1,08
1,06
1,06
1,06
0,98

Complemento por hora


de nocturnidad#

#
#
#
#
#
#
#
#
#

TAULES SALARIALS 2010#

Categoras profesionales

Salario
Salario
#
Convenio de 1 Convenio de 1 de
Hora
enero 2010 a 31
julio a 31 de
de junio 2010 diciembre 2010adicional#

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

1404,98
1245,24
1299,05
1193,64
1141,74

1409,98
1250,24
1304,05
1198,64
1146,74

10,29#
9,28#
9,65#
8,93#
8,52#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

1274,92
1204,80
1167,91
1113,31
1046,64
561,56

1279,92
1209,80
1172,91
1118,31
1051,64
566,56

9,28#
8,93#
8,52#
7,81#
7,50#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor

1293,19
1166,07
1293,83
1166,07
1092,17
1092,17
1092,17
1092,17
1040,94
1040,94
1388,12
1388,12
1388,12
1293,39

1298,19
1171,07
1298,83
1171,07
1097,17
1097,17
1097,17
1097,17
1045,94
1045,94
1393,12
1393,12
1393,12
1298,39

9,65#
8,77#
9,65#
8,77#
7,72#
7,81#
7,81#
7,81#
7,54#
7,54#
8,80#
8,80#
8,80#
10,50#

Grupo 1) personal superior

Grupo 2) personal administrativo#

Grupo 3) personal movimiento#

CONCEPTES

ECONMICS

Plus conductor-perceptor

4,53#
#

Dietas

Regular nacional
Discrecional nacional
Internacional
Final ao
Quebranto moneda
Seguro retirada permiso conduccin
Premio fidelidad/vinculacin con 10 aos
Con 15 aos

BORSA VACANCES

Categoras profesionales

Salario
Salario
#
Convenio de 1 Convenio de 1 de
Hora
enero 2010 a 31
julio a 31 de
de junio 2010 diciembre 2010adicional#

Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

1293,39
1293,39
1092,17

1298,39
1298,39
1097,17

10,50#
10,50#
7,79#
#

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2
Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er.
Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2.
Ao

1293,83
1215,12
1166,07
1140,42
1191,52
1255,50
1179,71
1076,42
1052,60
1040,94
546,95
546,90
614,28

1298,83
1220,12
1171,07
1145,42
1196,52
1260,50
1184,71
1081,42
1057,60
1045,94
551,95
551,90
619,28

9,65#
9,08#
8,77#
8,52#
8,88#
8,27#
7,56#
7,49#
7,49#
7,49#
#
#
5,11#

683,03

688,03

5,84#

Grupo 4) personal de taller

Grupo 5) personal subalterno


Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

852,36
1060,67
1060,67
1040,94
1040,94
546,15

857,36
1065,67
1065,67
1045,94
1045,94
551,15

#
7,89#
7,89#
7,50#
7,50#
#

2010#

Conceptes econmicos

TAULA

28,07#
40,57#
78,10#
33,43#
1,61#
50,00#
11,00#
17,00#

Conceptes econmicos

Con 20 aos
Con 25 aos
Con 30 aos
Con 35 aos

24,00#
30,00#
35,00#
41,00#
#

Indemnizacin de resultas de accidente


Por muerte
Por invalidez permanente absoluta
Por invalidez permanente total para la profesin habitual
Compensacin jornada partida discrecionales

23.000,00#
30.000,00#
24.000,00#
3,54#

2010#

Categoras profesionales

Grupo 1) personal superior

Bolsa vacaciones

Categoras profesionales

Grupo 4) personal de taller

Bolsa vacaciones#
#

Nm. 79 / Pg. 26

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

Categoras profesionales

Bolsa vacaciones

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

Categoras profesionales

Bolsa vacaciones#

291,63
273,01
279,29
266,89
260,83

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2

278,4#
269,22#
263,63#
260,67#
266,58#
266,57#
257,37#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

276,38
268,23
263,84
257,48
249,56
193,32

Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

253,18#
250,39#
249,05#
177,28#
177,64#
196,66#
204,84#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

278,34
263,63
278,4
263,63
254,89
254,89
254,89
254,89
249,05
249,05
268,8
268,8
268,8
266,52
266,52
266,52
254,89

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

22#
251,37#
251,37#
249,05#
249,05#
186,89#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#

Grupo 2) personal administrativo

TAULES

ANTIGUITAT

2010#

Categoras profesionales

1 bienio

2 bienios

2 bienios y
1 quinquenio

2 bienios y
2 quinquenios

2 bienios y
3 quinquenios

2 bienios y
4 quinquenios

2 bienios y
5 quinquenios#

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.t.s.

40,13
36,50
37,36
30,91
27,76

80,24
73,01
74,70
61,83
55,53

160,48
146,03
149,41
123,65
111,06

240,73
219,03
224,11
185,49
166,60

320,98
292,04
298,81
247,30
222,13

401,22
365,05
373,51
309,14
277,66

481,47#
438,07#
448,22#
370,96#
333,19#
#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

32,99
31,59
28,86
27,21
26,08
17,17

65,98
63,20
57,73
54,41
52,16
34,34

131,98
126,39
115,45
108,83
104,31
68,67

197,96
189,59
173,18
163,24
156,46
103,01

263,95
252,78
230,91
217,63
208,63
137,35

329,94
315,98
288,64
272,06
260,78
171,68

395,92#
379,18#
346,37#
326,47#
312,93#
206,01#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva

33,00
28,86
33,00
28,86
26,11
26,11
26,11
26,11
25,27
25,27
28,88
28,88
28,88
28,19
28,19
28,19

66,00
57,73
66,00
57,73
52,21
52,21
52,21
52,21
50,54
50,54
57,77
57,77
57,77
56,39
56,39
56,39

132,00
115,45
132,00
115,45
104,40
104,40
104,40
104,40
101,07
101,07
115,53
115,53
115,53
112,78
112,78
112,78

198,00
173,17
198,00
173,17
156,62
156,62
156,62
156,62
151,61
151,61
173,31
173,31
173,31
169,16
169,16
169,16

264,00
230,90
264,00
230,90
208,83
208,83
208,83
208,83
202,13
202,13
231,08
231,08
231,08
225,54
225,54
225,54

330,01
288,63
330,01
288,63
261,03
261,03
261,03
261,03
252,67
252,67
288,84
288,84
288,84
281,93
281,93
281,93

396,00#
346,36#
396,01#
346,36#
313,23#
313,23#
313,23#
313,23#
303,20#
303,20#
346,60#
346,60#
346,60#
338,32#
338,32#
338,32#

Grupo 1) personal superior

Grupo 2) personal administrativo

BUTLLET OFICIAL

2 / 4 / 2010

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 27

Generalitat de Catalunya

1 bienio

2 bienios

2 bienios y
1 quinquenio

2 bienios y
2 quinquenios

2 bienios y
3 quinquenios

2 bienios y
4 quinquenios

2 bienios y
5 quinquenios#

Cobrador

26,11

52,21

104,40

156,62

208,83

261,03

313,23#
#

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2
Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

33,00
29,56
28,86
28,17
30,23
28,19
27,21
26,24
25,76
25,27
12,06
12,25
14,60
16,38

66,00
59,14
57,73
56,34
60,47
56,39
54,41
52,47
51,49
50,54
24,14
24,51
29,21
32,76

132,00
118,27
115,45
112,69
120,94
112,78
108,83
104,95
102,99
101,07
48,27
49,02
58,41
65,52

198,00
177,41
173,17
169,03
181,40
169,16
163,24
157,40
154,48
151,61
72,41
73,53
87,62
98,27

264,00
236,53
230,90
225,38
241,86
225,54
217,63
209,88
205,98
202,13
96,55
98,03
116,83
131,03

330,01
295,67
288,63
281,71
302,32
281,93
272,06
262,35
257,47
252,67
120,67
122,54
146,03
163,80

396,01#
354,79#
346,36#
338,05#
362,80#
338,33#
326,47#
314,83#
308,97#
303,20#
144,79#
147,06#
175,22#
196,56#
#

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

20,34
26,09
26,09
25,27
25,27
12,89

40,68
52,18
52,18
50,54
50,54
25,77

81,38
104,35
104,35
101,07
101,07
51,52

122,07
156,53
156,53
151,61
151,61
77,29

162,75
208,72
208,72
202,13
202,13
103,03

203,43
260,89
260,89
252,67
252,67
128,80

244,12#
313,07#
313,07#
303,20#
303,20#
154,56#

Categoras profesionales

Grupo 4) personal de taller

TAULA

NOCTURNITAT

2010#

Categoras profesionales

Complemento por hora


de nocturnidad Categoras profesionales

Grupo 1) personal superior


Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

Complemento por hora


de nocturnidad#

Grupo 4) personal de taller

1,52
1,38
1,42
1,17
1,06

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2

1,25#
1,12#
1,09#
1,07#
1,15#
1,07#
1,04#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

1,25
1,19
1,09
1,04
0,99
0,65

Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

1,01#
0,98#
0,97#
0,45#
0,46#
0,56#
0,63#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

1,25
1,09
1,25
1,09
0,99
0,99
0,99
0,99
0,97
0,97
1,09
1,09
1,09
1,07
1,07
1,07
0,99

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

0,76#
0,99#
0,99#
0,97#
0,97#
0,49#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#

Grupo 2) personal administrativo

Transcripcin literal del texto original


firmado por las partes

2009-2012

CONVENIO

Exposicin de motivos

COLECTIVO DE TRABAJO DE LAS


EMPRESAS DE TRANSPORTES MECNICOS DE VIAJEROS

DE LA PROVINCIA DE BARCELONA PARA LOS AOS

El nuevo texto del Convenio sectorial de


empresas de Transporte de Viajeros por
carretera para la provincia de Barcelona que
se acompaa a continuacin es el resultado

Nm. 79 / Pg. 28

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

de un proceso de negociacin largo y complejo, iniciado en el anterior Convenio, en el


que las partes negociadoras (sindicatos y
patronales del sector) decidieron abordar y
lograr acuerdos en temas que hasta la fecha
haban quedado sin tratamiento suficiente en
el texto del Convenio y haban requerido de
la negociacin particular, y por lo tanto
diversa, en el seno de cada una de las empresas.
En concreto, con la nueva regulacin se
ha intentado crear un nuevo marco normativo que pueda resultar de aplicacin al conjunto de las empresas, en el que se combinan
un esfuerzo salarial importante por parte de
las empresas que garantice unos ingresos
mnimos suficientes a los empleados del sector con una regulacin ms flexible y adaptable a las necesidades de las empresas, que
permita un mayor aprovechamiento del capital humano del que estas disponen ofreciendo al mismo tiempo una mayor calidad de
vida para los trabajadores.
De esta forma, este Convenio contina
recogiendo el nuevo tratamiento general en
la distribucin, cmputo y retribucin de la
jornada de trabajo en el conjunto del sector,
as como normas especficas en materia de
jornada partida para el sector del transporte
discrecional donde ms problemas se han
suscitado habitualmente en la organizacin
de la jornada, con lo que se ha pretendido
adoptar unas normas ms acordes con la realidad del sector en el que nos movemos que
las que nos ofrece la regulacin general en
estas materias (especialmente el Real Decreto
1561/1995, de 21 de septiembre, sobre jornadas especiales).
Con esto se pretende una mayor homogeneizacin de las condiciones del sector que
evite la actual atomizacin de pactos y condiciones diversas en el seno de las empresas,
que garantice por una parte una serie de
derechos mnimos al conjunto de los trabajadores y por la otra una serie de posibilidades
organizativas, y de cmputo y retribucin de
la jornada por parte de las empresas con un
mismo coste cierto y homogneo para todas
ellas que permita una mayor igualdad en sus
posibilidades de competer en el mercado.
Por otra parte, este nuevo Convenio tambin incorpora importantes mejoras en materia social, incluyendo, por primera vez, un
captulo en materia de Igualdad y no Discriminacin.
A pesar de todo, las novedades normativas
incluidas en este Convenio no cumplirn con
las expectativas suscitadas entre las partes si
la firma del mismo no va seguida de un control exhaustivo de su implantacin en el seno
de las empresas del sector.
Es con la intencin de trabajar en la mencionada lnea que las partes negociadoras
han alcanzado un importante acuerdo en
materia de derechos sindicales, en la lnea
del anterior Convenio, por el cual cada una
de las centrales sindicales dispondr de
recursos econmicos, aportados por las
empresas que les sea de aplicacin el Convenio, para realizar tareas de control y segui-

miento del cumplimiento de los acuerdos


aqu alcanzados.
En definitiva, las partes negociadoras consideran que con el acuerdo alcanzado se
logran niveles de satisfaccin suficientes para
cada una de las mismas, tanto en la parte
econmica, como en la social, as como, en
la definicin de frmulas de distribucin,
cmputo y retribucin de la jornada.
CAPTULO 1.- DISPOSICIONES GENERALES
Seccin 1
mbitos funcional, territorial y personal
Artculo 1.- mbito funcional
Este Convenio se aplica a todas las empresas de Transporte de Viajeros por carretera
que presten servicios de Transporte Regular
permanente de uso general (tambin denominados servicios regulares lineales y zonales),
ya sea Urbano o Interurbano, Regulares temporales, Regulares de uso especial (tambin
denominados servicios discrecionales consolidados con reiteracin de itinerario), Discrecionales (Discrecionales consolidados y de
cobro individual) y Tursticos.
Artculo 2.- mbito territorial
Este Convenio es de mbito provincial, y
afecta a los centros de trabajo comprendidos
dentro de su mbito funcional, situados en el
territorio de la provincia de Barcelona, a
pesar de que el domicilio de la empresa est
ubicado fuera del mismo.
Artculo 3.- mbito personal
Quedan afectados por el presente Convenio todos los trabajadores que prestan servicios en las empresas mencionadas, sea cual
sea su categora profesional, con la nica
excepcin de los altos cargos a los cuales
hace referencia el artculo 2 del Real Decreto
Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el
que se aprueba el texto refundido de la Ley
del Estatuto de los Trabajadores.
Seccin 2
Vigencia, duracin, denuncia y prrroga
Articulo 4.- Vigencia
El Convenio entrar en vigor, a todos los
efectos, el 1 de enero de 2009, sin perjuicio
de las excepciones acordadas expresamente.
Articulo 5.- Duracin
El convenio tiene una duracin de cuatro
aos, de manera que sus efectos finalizaran
el 31 de diciembre de 2012.
Artculo 6.- Denuncia
Cualquiera de las partes puede formular la
denuncia para la rescisin o revisin del
Convenio, por medio de un escrito razonado
en que se ha de indicar la rescisin del Convenio o los puntos que son objeto de revisin
de una manera detallada. La denuncia
deber ser notificada a la otra parte con 3
meses de antelacin, como mnimo, a la
fecha de vencimiento inicial o a la de cualquiera de sus prrrogas.
Una vez denunciado el Convenio y hasta
que no se alcance un acuerdo expreso, pier-

den vigencia sus clusulas obligacionales.


Una vez denunciado el Convenio se mantendr en vigor su contenido normativo si no
hay pacto.
El nuevo Convenio derogar el anterior
ntegramente, fuera de los aspectos que se
mantengan expresamente.
Artculo 7.- Prrroga
En el caso de que ninguna de las partes
legitimada denunciase el presente Convenio
dentro del plazo fijado para ello, este se
entender prorrogado tcitamente por perodos de una anualidad sin modificacin alguna de sus conceptos o mdulos.
Los aspectos retributivos se modificarn de
acuerdo con el IPC previsto, actualizndose
posteriormente al IPC real, siguiendo los mismos criterios que en su caso se pactaron.
Seccin 3
Prelacin de normas, compensacin,
absorcin, condiciones ms beneficiosas,
vinculacin a la totalidad, clusula de
inaplicacin econmica y subrogacin
Artculo 8.- Prelacin de normas
Lo que ha sido convenido por las partes en
este Convenio regula, con carcter preferente
y prioritario, las relaciones entre la empresa y
los trabajadores por lo que se refiere a las
materias de su contenido.
Por lo que se refiere a todo lo que este
Convenio no prev, se aplicarn las disposiciones legales vigentes que correspondan, el
Laudo arbitral de substitucin de la Ordenanza Laboral de Transportes por Carretera de
24 de noviembre de 2000 y, en aquellas
materias no reguladas en las disposiciones
anteriores, la citada Ordenanza Laboral de
Transportes por Carretera de 20 de marzo de
1971.
Artculo 9.- Compensacin
Las condiciones pactadas son compensables totalmente con las que regan antes de la
vigencia del Convenio, sea cual sea la naturaleza o el origen de su existencia.
Artculo 10.- Absorcin
Teniendo en cuenta la naturaleza del Convenio, las disposiciones legales que se promulguen en el futuro y que comporten una
variacin econmica de todas o de algunas
de las mejoras retributivas o de las condiciones de trabajo, solo tendrn una eficacia
prctica si, consideradas globalmente en
cmputo anual, ultrapasan las de este Convenio, as mismo valoradas en conjunto y en
cmputo anual. En caso contrario se debern
considerar absorbidas por las mejoras de este
Convenio.
Artculo 11.- Condiciones ms beneficiosas
Dentro de las condiciones pactadas se respetarn los pactos de empresa, (con la excepcin que se establece al prrafo siguiente), y
las situaciones que impliquen para el trabajador unas condiciones ms beneficiosas que
las convenidas en este Convenio, y se deben
mantener ad personam, siempre consideradas globalmente y en cmputo anual.

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 29

Generalitat de Catalunya

Desde su entrada en vigor en el presente


Convenio, se garantiza la plena aplicacin de
los acuerdos adoptados en el presente Convenio. En consecuencia, el contenido de los
pactos de empresa de aplicacin a la entrada
en vigor del Convenio, respecto a las condiciones que expresamente sean objeto de
regulacin en este Convenio, se entender
automticamente ajustado a las nuevas previsiones acordadas, garantizando la plena aplicacin de las mismas.
Artculo 12.- Vinculacin a la totalidad
Las condiciones pactadas conforman un
todo orgnico e indivisible y, a efectos de su
aplicacin prctica, se deben considerar globalmente. En caso que por resolucin Administrativa o Judicial, algunos de los pactos del
Convenio se considere nulo o se modifique,
sin ninguna excepcin, el Convenio quedar
sin efecto, y habr que proceder de nuevo a
la constitucin de la Comisin Deliberadora,
con el fin de volver a negociar el contenido.
Artculo 13.- Clusula de inaplicacin
econmica
1.- Las empresas que se encuentren en
situacin de prdidas o de otras causas reconocidas y constatadas por los trabajadores y
las empresas, mediante la aportacin de la
documentacin presentada ante los organismos oficiales (Ministerio de Hacienda o
Registro Mercantil) correspondiente a los 2
ltimos ejercicios, podrn desvincularse de
los compromisos en materia salarial y de
rgimen econmico contenidos en este Convenio.
2.- Con esta finalidad, la empresa ha de
librar a los representantes legales de los trabajadores o, si no hay, a los mismos trabajadores, la documentacin a la que se hace
referencia en el prrafo anterior, y estos se
han de comprometer a mantener el sigilo
necesario.
3.- En el momento en el que la empresa
comunique su intencin de iniciar el proceso
de negociacin en su seno, lo comunicar
necesariamente, a efectos informativos, a la
Comisin Paritaria y de Seguridad y Salud
Laboral del Convenio.
4.- Al efecto de notificacin a la Comisin
Paritaria y de Seguridad y Salud Laboral, esta
comunicacin se ha de realizar indistintamente en las direcciones que figuran en el
artculo 16 del presente Convenio.
5.- Una vez constatada la situacin de la
empresa, ambas partes debern acordar la
aplicacin cuantitativa de esta clusula de
desvinculacin. Este proceso no puede ser
superior a 30 das.
6.- En caso de desacuerdo entre las partes,
ambas lo han de plantear a la Comisin Paritaria y de Seguridad y Salud Laboral, que
resolver en el plazo mximo de 15 das. En
caso de persistir el desacuerdo, el asunto se
someter a los procedimientos de conciliacin y mediacin del Tribunal Laboral de
Catalua. De finalizar sin acuerdo, se solicitar el arbitraje correspondiente segn los
trminos establecidos en el reglamento del
TLC. La pregunta sometida a arbitraje consis-

tir en solicitar el pronunciamiento, de si la


empresa rene las condiciones econmicas
para inaplicar el rgimen salarial del Convenio, especificando, de ser la respuesta afirmativa, los requisitos que justifiquen el mantenimiento de la inaplicacin y el tiempo que
falta hasta su actualizacin en tablas, as
como los plazos y tiempo para su recuperacin.
7.- En las empresas en las que se acuerde
la aplicacin de la clusula de desvinculacin se ha de crear una comisin de seguimiento integrada por los representantes de
las partes, para velar por el cumplimiento de
los trminos del acuerdo alcanzado.
8.- La concurrencia de las causas que justifican esta decisin se deber acreditar, en
caso de persistencia, anualmente. De no ser
as, se producir la aplicacin automtica del
Convenio.
Artculo 14.- Subrogacin
En el caso de finalizacin, total o parcial,
de las concesiones de servicios urbanos o
interurbanos regulares (permanentes de uso
general) -concesiones lineales-, la nueva
empresa o concesionario que pase a prestar
los citados servicios se subrogar a todos los
trabajadores, directa o indirectamente afectos
a la explotacin del antiguo concesionario o
prestatario.
Seccin 4
Solucin de conflictos colectivos
Artculo 15.- Solucin de Conflictos
Colectivos
Por lo que se refiere a la solucin de los
conflictos colectivos que se puedan originar,
ambas partes negociadoras, en representacin de trabajadores y empresas, se someten
expresamente a los procedimientos de conciliacin y mediacin del Tribunal Laboral de
Catalua, para la resolucin de conflictos
laborales de carcter colectivo o plural que
puedan suscitarse, as como los de carcter
individual no excluidos expresamente de las
competencias de este Tribunal a los efectos
de lo establecido en los artculos 63 y 154
del TRLPLEn particular manifiestan su voluntad de
someterse a los procedimientos siguientes:
- Conciliacin, mediante las delegaciones
territoriales del Tribunal Laboral de Catalua,
en cualquiera de los conflictos previstos anteriormente.
- Mediacin, ante la Comisin de Mediacin del Tribunal Laboral de Catalua.
- Conciliacin sobre servicios de mantenimiento en caso de huelga, ante la delegacin
especifica del Tribunal Laboral de Catalua
en esta materia.
- Arbitraje en los trminos establecidos en
el reglamento del TLC.
Seccin 5
Comisin paritaria y de seguridad y salud
laboral
Artculo 16.- Comisin Paritaria y de
Seguridad y Salud Laboral

Se constituye una Comisin Paritaria y de


Seguridad y Salud Laboral para la interpretacin, el arbitraje, la conciliacin y la vigilancia del Convenio.
Se compone de 1 presidente y 12 vocales,
6 de los cuales han de ser representantes de
los trabajadores y los otros 6, de los empresarios. El presidente ser el mismo que el de la
Comisin Deliberadora del Convenio. El
secretario ha de ser nombrado por el presidente. Se convoca a las reuniones los asesores de las representaciones respectivas, los
cuales tienen voz, pero no voto.
Para la adopcin de acuerdos, hace falta
la conformidad de al menos 8 vocales, en
igualdad paritaria. As mismo, esta Comisin
queda facultada para modificar el Convenio
en el caso de acuerdo expreso unnime.
Al efecto de notificacin a la Comisin
Paritaria y de Seguridad y Salud Laboral, esta
comunicacin se ha de realizar indistintamente en las siguientes direcciones:
Federacin Empresarial Catalana de Autotransporte de Viajeros (FECAV), calle Diputacin, 315, principal 1, 08009 Barcelona;
Asociacin de Empresarios de Transporte
Discrecional de Catalua (AUDICA), c/ Mare
de Deu del Coll, 52-54, 08023 Barcelona.;
CCOO Federaci de Serveis a la Ciutadana,
Va Laietana, 16, 2, 08003 Barcelona; UGT
Federacin de Transportes, Comunicaciones
y Mar, Rambla de Santa Mnica, 10, 3,
08002 Barcelona.
Ambas partes convienen expresamente
que cualquier duda o divergencia que pueda
surgir sobre la interpretacin o aplicacin de
este Convenio ha de ser sometida previamente al informe de la Comisin, antes de iniciar
reclamacin alguna judicial o administrativa.
Adems de las funciones citadas, la Comisin Paritaria y de Seguridad y Salud Laboral
se encarga expresamente de:
* Realizar las gestiones necesarias para
intentar concertar un acuerdo con un economato laboral con el fin de extender los beneficios a los trabajadores del sector.
* Gestionar con los organismos oficiales
competentes la posibilidad de otorgar a los
sindicatos alguna clase de participacin en
los exmenes psicotcnicos a que los conductores se han de someter peridicamente.
* En materia de Seguridad y Salud en el
trabajo, y cuando proceda, cuando lo soliciten las empresas, el CSS o el o los Delegados
de prevencin:
* Realizar con carcter consultivo y de
acuerdo con la LPRL, estudios, anlisis y
diagnsticos de las condiciones de trabajo,
daos de la salud e implantacin de la actividad y la gestin preventivas en el sector.
* Elaborar propuestas de actuacin para
llevar a cabo acciones que acten sobre los
dficit y problemas detectados, a ser posible
con la colaboracin del CSS o del delegado
de prevencin, en aquellas empresas que no
cuenten con el mencionado rgano paritario
y colegiado. La Comisin Paritaria y de Seguridad y Salud Laboral deber velar por que
sus funciones no se solapen o entren en competencia con las que le correspondan a los

Nm. 79 / Pg. 30

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

CSS y/o les delegados/as de prevencin de


las empresas y/o centros de trabajo, que en
ltima instancia son autnomos segn lo
establecido en el RPRL.
* Elaborar planes de actuacin y de choque, a las empresas de alta accidentalidad
del sector.
* Impulsar a las empresas a la adhesin a
programas de promocin del control del
tabaquismo, alcoholismo y drogodependencia, mediante campaas de sensibilizacin y
formacin, as como programas de deshabituacin, ofrecidos por las Administraciones
Pblicas competentes.
* Elaborar planes de formacin especfica
para los trabajadores.
* Elaborar y difundir criterios generales
consensuados para la evaluacin de riesgos,
la planificacin de la prevencin, la vigilancia de la salud, los sistemas de informacin y
formacin, y prevencin de la salud reproductiva.
* Mediar en las empresas en materia de
seguridad y salud en el trabajo, a peticin de
ambas partes.
* Gestionar ante los organismos competentes de la Administracin la posibilidad
que algunas enfermedades caractersticas de
los conductores sean reconocidas como
enfermedades profesionales.
* Formular una peticin expresa delante
de los organismos correspondientes de la
Seguridad Social o mutualidades laborales
con el fin de que se reconozca la prdida de
visin de los conductores, a partir de los exmenes mdicos correspondientes, como
enfermedad profesional, y que se les facilite,
si procede, las gafas correspondientes.
* Estudiar la posibilidad de establecer
cajas de seguridad a los vehculos.
* Emitir informes sobre todas las consultas
que le sean formuladas en materia de seguridad e higiene en el trabajo.
* Proceder a estudiar los contratos de trabajo de carcter fijo discontinuo en el sector.
* Estudiar los casos, la duracin y los grados de parentesco en los que corresponde
conceder licencias a causa de intervencin
quirrgica sin hospitalizacin.
* Realizar una gestin ante las entidades
aseguradoras para intentar lograr un precio
de pliza de seguro y unas condiciones de
cobertura ms ventajosas, en los seguros que
puedan contratar los trabajadores para la
cobertura del riesgo de la retirada temporal
del carn de conducir recogido al artculo 43
del Convenio.
* Se abre una mesa de trabajo para tratar
sobre los aspectos de empleo y contratacin,
cuyos acuerdos sern incorporados directamente al texto del Convenio.
Las reuniones de la Comisin Paritaria y
Seguridad y Salud Laboral deben ser convocadas con una antelacin de 10 das laborables, excepto en el caso de que, por el hecho
de ser requeridas por un procedimiento
administrativo o judicial, relativo a una cuestin de su competencia, sea necesario que
esta se pronuncie en un plazo ms corto.
La Comisin Paritaria mantendr plena-

mente su vigencia en todas sus facultades,


una vez prorrogado el convenio o extendido,
hasta tanto no sea sustituido por un nuevo
convenio colectivo.
Seccin 6
Perodos de prueba, contratos de
aprendizaje, empleo y contratacin
Artculo 17.- Perodos de prueba
La duracin de los perodos de prueba no
puede exceder los 3 meses para el caso de
los tcnicos titulados o los 2 meses para el
caso de los trabajadores que no sean tcnicos
titulados.
Artculo 18.- Contratos para la formacin
Con relacin a los contratos para la formacin contemplados en el artculo 11 del ET,
su duracin no puede exceder los 2 aos, y
se pueden concertar con trabajadores entre
los 16 y los 21 aos de edad. No obstante,
no se aplica el lmite mximo de edad si el
contrato es para un trabajador minusvlido.
Este contrato no se aplicar a las categoras profesionales englobadas en el grupo 1
de las tablas que figuran como anexo del
Convenio, ni tampoco a las categoras de
conductor.
Artculo 19.- Empleo y contratacin
Los contratados tienen la consideracin de
indefinidos o temporales, segn el tipo de
contratacin legalmente establecida. La contratacin del personal se ha de ajustar a lo
que dispone la legislacin vigente en cada
momento.
La duracin mxima de los contratos previstos en el artculo 15.1.b) del Real Decreto
Legislativo 1/1995, por circunstancias del
mercado, acumulacin de trabajo o exceso
de pedidos, incluso si se trata de la actividad
normal de la empresa, puede ser hasta los 9
meses en un perodo de 12 o hasta los 12
meses en un perodo de 18 meses. En este
ltimo caso, si los contratos se formalizan
por un perodo inferior y se contrata otro trabajador para el mismo puesto, la duracin de
los dos contratos no puede superar el perodo
mximo establecido de 12 meses dentro de
18.
Para los contratos mencionados anteriormente que duren hasta los 9 o hasta los 12
meses y los trabajadores de los que no pasen
a fijos de plantilla, se acuerda establecer una
indemnizacin equivalente a 12 das de salario real por ao trabajado, o la parte proporcional en caso que el tiempo trabajado sea
inferior al ao, siempre que la duracin del
contrato o de los contratos sea superior a 6
meses para el mismo lugar y por la misma
causa.
Por otra parte, se orienta a las empresas
para que empleen la modalidad de contrato a
tiempo parcial para la cobertura de la estacionalidad.
Artculo 20.- Contratacin indefinida
Con base al Acuerdo Interconfederal para
la estabilidad en la ocupacin, que alcanzaron las centrales sindicales CCOO y UGT,
con las patronales CEOE y CEPYME, que

tiene como objetivo fundamental favorecer la


contratacin indefinida, los contratos de
duracin determinada o temporal, incluidos
los contratos formativos, que a partir de 17
de mayo de 1998 se transformen en indefinidos, les ser de aplicacin lo que establece la
Ley 63/1997, de 26 de diciembre, Real
Decreto Ley 5/2001, de 2 de marzo de Medidas urgentes de reforma del mercado de trabajo para el incremento del empleo y la
mejora de su calidad, Ley 12/2001, de 9 de
julio de Medidas urgentes de reforma del
mercado de trabajo para el incremento del
empleo y la mejora de su calidad y Ley
43/2006, de 29 de diciembre, para la mejora
del crecimiento y del empleo.
Durante el perodo de vigencia de este
Convenio, la contratacin temporal total
incluidos los contratos de puesta a disposicin de los trabajadores contratados mediante las empresas de trabajo temporal, quedar
limitada a un mximo del 35% sobre el total
de trabajadores fijos en cmputo anual en
cada ejercicio y por centro de trabajo.
CAPTULO 2.- CONDICIONES ECONMICAS
Seccin 1
Salario convenio
Artculo 21.- Salario Convenio
El anterior concepto Salario Base ha sido
sustituido por el concepto Salario Convenio.
El nuevo concepto engloba los importes
correspondientes a los anteriores conceptos
Salario Base y Plus de Convenio y se entendern incluidas en su definicin las mismas
obligaciones y derechos reconocidos a trabajador y empresa en las antiguas definiciones
de los referidos conceptos de Salario Base y
Plus de Convenio.
De esta manera, el Salario Convenio
incluir, no solo la retribucin fijada por unidad de tiempo a cada una de las categoras
profesionales del sector que se detallan en
los anexos de este Convenio, sino tambin
las percepciones abonadas como estmulo de
la actividad, la dedicacin y la atencin del
trabajador al conjunto de faenas que componen el cometido que la empresa le ha asignado, como tambin del mantenimiento y del
cuidado de los vehculos y del material.
Artculo 22.- Horas extraordinarias y
adicionales
Teniendo en cuenta las caractersticas
especiales del sector, las horas extraordinarias y adicionales para las diferentes categoras profesionales se deben pagar de acuerdo con las cantidades fijas pactadas en este
Convenio.
Los precios que se han pactado se deben
pagar independientemente del nmero de
horas hechas, de su condicin y de los diferentes complementos salariales que cada trabajador tenga acreditados.
As mismo, para el personal de conduccin se estar a aquello que determina el artculo 37 del Convenio, referente a su cmputo de jornada de trabajo.
Seccin 2

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 31

Generalitat de Catalunya

Complemento de puesto de trabajo


Artculo 23.- Plus de conductor-perceptor
Con la consideracin de complemento de
puesto de trabajo, el conductor-perceptor, es
decir, el conductor que lleva a cabo simultneamente las funciones de cobrador, percibir un plus por este motivo del importe de
4,53 EUR diarios.
Este complemento se devenga por da trabajado y proporcionalmente a las horas trabajadas en que se ha llevado a cabo la doble
funcin, simultneamente, de conducir y
cobrar.
El plus conductor perceptor permanecer
en su actual valor los cuatro 4 aos de vigencia del convenio, si bien el importe que
habra correspondido por la revisin del IPC
de cada ao se adicionar al concepto extrasalarial del plus quebranto de moneda que
mantendr tambin la subida del IPC real
correspondiente.
Artculo 24.- Plus de nocturnidad
Las horas trabajadas durante el perodo
comprendido entre las 10 de la noche y las 6
de la maana, salvo que el salario se haya
establecido atendiendo a la naturaleza nocturna del trabajo, tendrn una retribucin
especfica establecida a razn de una cantidad adicional por hora nocturna trabajada y
con los importes que se especifican en los
anexos de este Convenio.
Artculo 25.- Conductores de permiso de
conducir de las clases B y C
Los conductores con permiso de conducir
de las clases B y C cobrarn 12,02 EUR
menos que lo establecido para la categora
de conductor en concepto de Salario Convenio.
Seccin 3
Complemento personal de antigedad.Artculo 26.- Complemento personal de
antigedad
Aquellos trabajadores fijos de plantilla, en
concepto de complemento personal de
antigedad en la misma empresa, tendrn
derecho a percibir los importes fijos que
correspondan, en funcin de su categora y
del tiempo de permanencia en la empresa,
hasta un mximo de 2 bienios y 5 quinquenios establecidos para cada categora en los
anexos de este Convenio.
La tabla de antigedad mantendr sus
valores los aos 2009 y 2010, una subida del
1% para el ao 2011, y del 025% para el
ao 2012.
Seccin 4
Complementos de vencimiento peridico
superior al mes
Artculo 27.- Gratificaciones extraordinarias
de julio y Navidad
Las empresas abonarn a sus trabajadores
una gratificacin extraordinaria el mes de
julio y otra en Navidad, la primera de ellas
hasta el da 15 del mes de julio y la segunda
antes del da 22 de diciembre, por importe

de 30 das de salario resultantes de la suma


de los conceptos Salario Convenio y Complemento personal de antigedad correspondientes a ese perodo.
Si el tiempo de servicios acreditado por el
trabajador en la fecha de abono de la paga
fuera inferior al ao, aquel recibir la cantidad proporcional al tiempo trabajado.
Artculo 28.- Paga de marzo
Los trabajadores tendrn derecho a recibir
una gratificacin extraordinaria denominada
Paga de marzo (antigua participacin en
beneficios) por importe de 30 das de salario,
equivalente a la suma de los conceptos de
Salario Convenio y Complemento personal
de antigedad, retribuyndose a razn de los
importes del ao en curso.
Esta paga se abonar hasta el da 15 de
marzo de cada ao y se devengar del 1 de
enero al 31 de diciembre del ao anterior a
aquel en qu sea abonada. De esta manera,
los trabajadores que a 31 de diciembre lleven
menos de 1 ao al servicio de la empresa
tendrn derecho a la parte proporcional
correspondiente al tiempo trabajado.
Seccin 5
Adeudos por gastos
Artculo 29.- Dietas
El devengo y el abono de las dietas, siempre que la empresa no haya optado para facilitar el alojamiento y comidas al trabajador
en sustitucin de aquellas, se producir
exclusivamente en los desplazamientos del
trabajador fuera de su residencia habitual,
contabilizndose el tiempo transcurrido
desde la salida del trabajador de su centro de
trabajo -considerndose como tal, aquel que
conste en su contrato de trabajo- hasta su llegada.
Dar derecho a la percepcin de la dieta
completa la realizacin de un servicio que
obligue al trabajador a comer, cenar y pernoctar fuera de su residencia habitual.
Nacer el derecho a la dieta correspondiente a la comida del medioda cuando el
servicio realizado obligue a efectuarla fuera
de la residencia habitual, y en cualquier
caso, cuando la salida del trabajador se
efecte antes de las 12 horas y la llegada despus de las 14 horas. sta horquilla horaria se
ampla entre las 12 y las 15 horas exclusivamente respeto de los trabajadores que
efecten servicios regulares de transporte (de
uso general permanentes o temporales) urbanos o interurbanos, en un radio de hasta 50
Km. de distancia desde el punto de inicio o
final de la lnea asignada.
Nacer el derecho a la dieta correspondiente a la cena cuando el servicio realizado
obligue a efectuarla fuera de la residencia
habitual, y en cualquier caso, cuando la salida del trabajador se efecte antes de las 20
horas y la llegada despus de las 22 horas.
sta horquilla horaria se ampla entre las 20 y
las 23 horas exclusivamente respecto de los
trabajadores que efecten servicios regulares
de transporte (de uso general permanentes o
temporales) urbanos o interurbanos, en un

radio de hasta 50 km. de distancia desde el


punto de inicio o el final de la lnea asignada.
Nacer el derecho a la dieta correspondiente a la pernoctacin cuando el servicio
realizado obligue al trabajador a pernoctar y
almorzar fuera de la residencia habitual y, en
cualquier caso, cuando por tal motivo la
vuelta se efecte despus de las 0 horas.
A 1 de enero de 2010 la dieta nacional
entera tiene un valor de 2807 EUR para los
conductores de lneas regulares y de 40,57
EUR ara los de servicios discrecionales. Su
distribucin es la siguiente: el 10% para el
desayuno y el 30% para la comida, la cena y
la pernoctacin, respectivamente. El importe
de las dietas para los conductores que van al
extranjero es de 78,10 EUR. El conductor no
tiene derecho al cobro de dietas si la manutencin y el alojamiento no son a su cargo.
Por otra parte, en el supuesto que el conductor, por las caractersticas del pas, haya de
efectuar gastos superiores, habr que pagarle
la diferencia con el fin de compensar los gastos que ha tenido, previa justificacin.
Aquellos trabajadores que el da 25 de
diciembre trabajen una parte de su jornada
entre la franja horaria de las 14:00 a las
16:30 horas, y aquellos otros que trabajen
una parte de su jornada en la franja horaria
de las 22:00 horas del da 31 de diciembre y
las 02:00 horas del da 1 de enero, percibirn
una dieta adicional por importe de 3343
EUR.
En aos sucesivos el incremento se realizar en base al IPC real a ao vencido ms
medio punto.
Artculo 30.- Quebranto de moneda
1.- Los cobradores y los taquilleros deben
percibir, en concepto de quebranto de moneda, la cantidad que figura en las tablas
correspondientes por jornada trabajada efectivamente.
El importe en concepto de quebranto de
moneda reflejado en el prrafo anterior se
ver incrementado en los aos 2009, 2010,
2011 y 2012, en la forma establecida en el
artculo 34 del Convenio.
2.- Independientemente del plus del conductor-perceptor, se acuerda que los conductores que, adems, hagan la funcin de
cobradores tambin deben percibir, en concepto de quebranto de moneda, la cantidad
que figura en las tablas correspondientes por
jornada trabajada efectivamente.
3.- Este concepto por su carcter de abono
por gastos, no es objeto de cotizacin a la
Seguridad Social.
Dado que el plus conductor perceptor permanecer en su actual valor los cuatro aos
de vigencia del convenio, el importe que le
habra correspondido por la revisin del IPC
de cada ao se adicionar al concepto extrasalarial del plus quebranto de moneda que
mantendr tambin la subida del IPC real
correspondiente.
Seccin 6
Devengo y pago de haberes

Nm. 79 / Pg. 32

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

Artculo 31.- Devengo de haberes


El Salario Convenio que regula el artculo
21 de este Convenio para cada una de las
categoras profesionales, se devenga por da
natural y se deja de percibir en los casos de
ausencia al trabajo a los cuales no corresponda el derecho a percibir retribucin; ello, con
vista a la mxima simplificacin, ya que sus
importes se pactan con carcter mensual
para todas las categoras profesionales que
los anexos del Convenio prevn.
Por lo que respecta a las situaciones de
incapacidad temporal, solo se percibe la
prestacin reglamentaria, con la excepcin
que prev el artculo 35 del Convenio para el
supuesto que regula.
Artculo 32.- Pago de haberes.- El abono
de los salarios y de los complementos devengados, como tambin de los abonos por gastos, se ha de efectuar mensualmente y por
meses vencidos, sin perjuicio de los anticipos
que se pacten en cada caso.
Seccin 7
Gratificaciones por fidelidad/vinculacin a la
empresa
Artculo 33.- Premio de fidelidad/vinculacin
Cuando el trabajador habiendo pasado de
los 60 aos permanezca vinculado a la
empresa percibir como compensacin a la
prdida del concepto de premio que haba
en el anterior Convenio, una cantidad que
percibir adicionada a la antigedad que le
corresponda, por 15 pagas por ao, consistente en:
* Con 10 aos de servicio en la empresa,
11,00 EUR por paga.
* Con 15 aos de servicio en la empresa,
17,00 EUR por paga.
* Con 20 aos de servicio en la empresa,
24,00 EUR por paga.
* Con 25 aos de servicio en la empresa,
30,00 EUR por paga.
* Con 30 aos de servicio en la empresa,
35,00 EUR por paga.
* Con 35 aos de servicio en la empresa,
41,00 EUR por paga.
Este concepto salarial no ser objeto de la
correspondiente reduccin proporcional de
retribuciones para el caso en el que el trabajador reduzca su jornada por que decida
acceder a la jubilacin progresiva.
A los 65 aos, si por cualquier circunstancia, el trabajador permaneciese trabajando
en la empresa, perder el derecho al cobro
de esta cantidad, ya que la misma ha sido
establecida precisamente para estimular la
contratacin de nuevos trabajadores,
mediante el estmulo del acceso progresivo a
la jubilacin.
Seccin 8
Previsiones especficas en materia salarial y
revisiones salariales
Artculo 34.- Salarios y revisin salarial
1.Incremento IPC real en cada uno de los
aos salvo los conceptos que tengan acordado un tratamiento diferenciado.

Adems de la subida anteriormente mencionada a partir del 1 de enero de 2010 se


aplicar un incremento lineal semestral al
salario convenio de 5 EUR por mes y paga,
durante la vigencia del convenio ests subidas se consolidaran en todos los casos y se
volvern a incrementar semestralmente siempre en la misma cuanta de 5 EUR por mes y
paga, al inicio de los meses de enero y julio
de cada uno de los aos:
El 1 de enero de 2010 a 30 de junio de
2010, se aplicar el incremento semestral de
5 EUR en el salario convenio por mes y paga,
del 1 julio del 2010 a 31 de diciembre de
2010, se aplicar el incremento semestral de
5 EUR (5 EUR +5 EUR =10 EUR consolidados por mes y paga).
El 1 de enero de 2011 a 30 de junio de
2011, se aplicar el incremento semestral de
5 EUR en el salario convenio por mes y paga,
del 1 julio del 2011 a 31 de diciembre de
2011, se aplicar el incremento semestral de
5 EUR (5 EUR +5 EUR= 10 EUR ms consolidados por mes y paga).
El 1 de enero de 2012 a 30 de junio de
2012, se aplicar el incremento semestral de
5 EUR en el salario convenio por mes y paga,
del 1 julio del 2012 a 31 de diciembre de
2012, se aplicar el incremento semestral de
5 EUR (5 EUR+5 EUR= 10 EUR ms consolidados por mes y paga).
2. Para 2009 el incremento ser el 08%
por mes y paga, sobre todos los conceptos
que no tengan acordado un tratamiento diferenciado.
3. Para 2010 el aumento ser el IPC estatal
real ms los lineales pactados en el prrafo 1
del presente artculo por mes y paga. A estos
efectos el mencionado incremento se aplicar de la siguiente manera: sobre las tablas
a 31 de diciembre de 2009 definitivas ya
revisadas se aplicar el 1% a cuenta del IPC
real del 2010, ms los lineales pactados en el
prrafo 1 del presente articulo por mes y
paga. En caso de que el IPC estatal real a 31
de diciembre de 2010 fuera superior a este
1%, se efectuar una revisin retroactiva en
el exceso desde 1 de enero de 2010, sobre
aquellos conceptos econmicos sobre los
que no se haya pactado un tratamiento diferente.
4. Para 2011 el aumento ser el IPC estatal
real ms los lineales pactados en el prrafo 1
del presente artculo por mes y paga. A estos
efectos el mencionado incremento se aplicar de la siguiente manera: sobre las tablas
a 31 de diciembre de 2010 definitivas ya
revisadas se aplicar el 09% a cuenta del
IPC real del 2011, ms los lineales pactados
en el prrafo 1 del presente articulo por mes
y paga. En caso de que el IPC estatal real a
31 de diciembre de 2011 fuera superior a
este 09%, se efectuar una revisin retroactiva en el exceso desde 1 de enero de 2011,
sobre aquellos conceptos econmicos sobre
los que no se haya pactado un tratamiento
diferente.
5. Para 2012 el aumento ser el IPC estatal
real ms los lineales pactados en el prrafo 1
del presente artculo por mes y paga. A estos

efectos el mencionado incremento se aplicar de la siguiente manera: sobre las tablas


a 31 de diciembre de 2011 definitivas ya
revisadas se aplicar el 09% a cuenta del
IPC real del 2012, ms los lineales pactados
en el prrafo 1 del presente articulo por mes
y paga. En caso de que el IPC estatal real a
31 de diciembre de 2012 fuera superior a
este 09%, se efectuar una revisin retroactiva en el exceso desde 1 de enero de 2012,
sobre aquellos conceptos econmicos sobre
los que no se haya pactado un tratamiento
diferente.
En caso de deflacin o que el IPC definitivo sea inferior al previsto, no se reducir el
valor de ningn concepto, quedando consolidadas dichas cantidades.
Dichos incrementos resultarn de aplicacin sobre todos los conceptos econmicos
excepto aquellos que tengan un tratamiento
especial, sobre los que se aplicar lo expresamente acordado y que son: Antigedad, plus
conductor perceptor, quebranto moneda,
bolsa de vacaciones, dietas, indemnizaciones
por muerte, invalidez permanente absoluta e
invalidez permanente total para la profesin
habitual y seguro de carnet.
La subida salarial para cada ao de los
conceptos que no tengan tratamiento especfico es el IPC real, por tanto la subida se
practicar siempre al ao siguiente cuando
sea conocido dicho IPC y se abonarn los
atrasos del ao anterior sobre los conceptos
sometidos a revisin.
CAPTULO 3.- PRESTACIONES O MEJORAS DE
CARCTER ASISTENCIAL E INDEMNIZATORIO

Artculo 35.- Complemento a las


prestaciones por incapacidad temporal (IT)
En los casos de incapacidad temporal, sea
cual sea la causa de la que se derive, que
requiera la intervencin quirrgica del trabajador, con excepcin de aquellas indicadas
en la relacin acordada que figura como
anexo a este Convenio siempre y cuando las
mismas no requieran hospitalizacin, las
empresas deben pagar un complemento a las
prestaciones reglamentarias de la Seguridad
Social a la que tiene derecho el trabajador.
Este complemento consiste en la diferencia
entre la cuanta de la prestacin correspondiente y el 100% de la base reguladora de la
prestacin en cuestin, a partir de la intervencin y durante 15 das ms, como mximo, una vez haya abandonado el centro,
durante la convalecencia.
Para los casos de accidente no laboral, y
en los mismos trminos del apartado anterior,
el perodo en el que las empresas deben
pagar el complemento mencionado durante
la convalecencia es de 30 das.
A partir del 1 de enero de 2010, en la primera baja de cada ao, los tres primeros das
de baja por IT por enfermedad comn se
abonaran por parte de la empresa al 100%
del salario convenio.
Las empresas deben complementar, igualmente hasta llegar al 100%, los casos de
accidente laboral.

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 33

Generalitat de Catalunya

Artculo 36.- Indemnizacin de resultas de


accidente de trabajo por muerte, invalidez
permanente absoluta o invalidez permanente
total para la profesin habitual
Las empresas, en los casos de que por
accidente de trabajo del trabajador resultase
la muerte, la invalidez permanente absoluta
o la invalidez permanente total para la profesin habitual, debern abonar, directamente
o s es el caso, mediante seguro constituido
para esta cobertura, a los derechohabientes
del trabajador muerto o accidentado, la cantidad total de:
* Por muerte: 23.000,00 EUR.
* Por invalidez permanente absoluta:
30.000,00 EUR.
* Por invalidez permanente total para la
profesin habitual: 24.000,00 EUR.
La empresa deber abonar estas cantidades a los beneficiarios legalmente establecidos.
CAPTULO 4.- JORNADA LABORAL, HORAS
ESTRUCTURALES, VACACIONES, TRABAJO EN DAS
FESTIVOS, LICENCIAS Y EXCEDENCIAS
Artculo 37.- Jornada de trabajo
1.- Condiciones generales
La jornada de trabajo ordinaria en cmputo anual ser de 1770 horas de trabajo efectivo que, al amparo del artculo 34.2 del Estatuto de los Trabajadores, podrn ser distribuidas de forma irregular en cmputo mensual y
con las limitaciones que, en su caso, se especificarn a continuacin.
Respecto de aquellos aspectos no regulados en el presente Convenio en materia de
jornada, distribucin y duracin de la misma,
se estar a lo que disponga el Real Decreto
Legislativo 1561/1995 y otras normas de
carcter general que pudiesen resultar de
aplicacin.
As mismo, y respecto a los perodos de
conduccin y descanso que debern respetar
los conductores, se estar a lo que dispongan
los Reglamentos de CEE 3820/1985 y
3821/1985, o las normas que los complementen o sustituyan.
En cualquiera caso, y en virtud de la citada normativa, con la excepcin de los trabajadores que realicen servicios regulares de
transporte de viajeros el recorrido de los cuales no supere los 50 kilmetros y/o servicios
de transporte urbano de viajeros, ningn trabajador podr conducir de forma continuada
ms de 4 horas y media sin efectuar una
pausa. La duracin mnima de esta pausa
ser de 45 minutos, que podr fraccionarse
en interrupciones, de como mnimo 15 minutos cada una, durante cada perodo de conduccin. Estas pausas no formarn parte del
descanso entre jornadas.
2.- Descripcin de la jornada de trabajo del
personal de movimiento (tiempo de trabajo
efectivo y tiempo de presencia)
Recibir la consideracin de tiempo de
trabajo efectivo aquel en qu el trabajador se
encuentre a disposicin del empresario y en
el ejercicio de su actividad, realizando las

funciones propias de la conduccin del vehculo u otros trabajos durante el tiempo de


circulacin de los mismos, incluidos los trabajos para la conservacin, limpieza y reparacin del vehculo cuando sean realizados
por el trabajador durante su servicio, y cualquier otro trabajo auxiliar que se efecte en
relacin con el vehculo, sus pasajeros o su
carga.
Tendr la consideracin de tiempo de presencia aquel en qu el trabajador se encuentre a disposicin del empresario sin prestar
trabajo efectivo, por razones de espera,
expectativas, servicios de guardia, viajes sin
servicio, averas, comidas en ruta u otros
similares.
El tiempo de presencia no podr exceder
en ningn caso de 20 horas semanales de
media en un perodo de referencia de un
mes, y no computarn a efectos de la duracin mxima de la jornada ordinaria de trabajo, ni para el lmite mximo de las horas
extraordinarias.
Para los supuestos en los que la duracin
de la jornada diaria continuada supere las 6
horas, por acuerdo expreso y mutuo entre la
empresa y la representacin de los trabajadores, y solo en tal caso, se podrn iniciar
negociaciones en el seno de la empresa para
determinar la posible distribucin del perodo de descanso no retribuido, con la finalidad de que se pueda distribuir en el decurso
de la jornada.
Las anteriores disposiciones en materia de
tiempo de trabajo efectivo y de presencia
resultarn de aplicacin a los conductores,
ayudantes, cobradores y dems personal
auxiliar de viaje en el vehculo que realice
trabajos en relacin con el mismo, sus pasajeros o su carga, en servicios tanto urbanos
como interurbanos.
3.- Cmputo de la jornada de trabajo para el
personal conductor
Con carcter general, y al amparo del artculo 34 del Estatuto de los Trabajadores, las
empresas podrn establecer la distribucin
irregular de la jornada en cmputo mensual.
En cualquier caso, se garantiza el cmputo
de una jornada mnima diaria de 5 horas y, a
los exclusivos efectos de cmputo se establece como jornada mxima diaria 9 horas y
media (excluidas expresamente, en su caso,
las horas de particin de jornada).
De esta forma, todo y que la jornada de
trabajo (efectiva o de presencia) del trabajador tuviese una duracin inferior a las 5
horas establecidas como mnimo, este nmero mnimo (5 horas) sera el que se contabilizara como jornada de aquel da. Igualmente,
si la jornada efectuada durante el da sobrepasase las 9 horas y 30 minutos, el tiempo
sobrepasado sera considerado en exceso o
adicional y sera directamente abonado
como hora adicional, sin necesidad de acudir
al cmputo mensual.
As mismo, el nmero de horas que resultase de la suma de las jornadas de trabajo
correspondientes a cada da de trabajo (con
los lmites mnimo y mximo antes mencio-

nados) que sobrepasase las 160 horas y 55


minutos mensuales, sera retribuida, mensualmente, en concepto de hora adicional a
razn y en proporcin a las siguientes cantidades:
Se acuerda un valor cierto y unitario a la
retribucin de las horas adicionales (las que
sobrepasen los lmites de clculo antes establecidos, con independencia de la calificacin que estas pudiesen recibir) que realicen
todas las categoras de conductor, segn lo
establecido en el siguiente escalado.
* 2009: 1005 EUR
* 2010: 1050 EUR
* 2011: 1060 EUR (primer semestre) y
1070 EUR(segundo semestre)
* 2012: 1090 EUR (primer semestre) y
1100 EUR (segundo semestre)
Para el clculo del valor unitario de las
horas adicionales (extraordinarias, de presencia o no encuadrables en las anteriores) se
han tomado en consideracin y ponderado
las particularidades del sector y las circunstancias en las que estas horas se realizan,
fijando un valor igual por tratarse de una
misma situacin o trabajo, tomando como
referencia en todos los casos los mismos conceptos salariales computables, que remuneran directamente el tiempo efectivo de trabajo, con exclusin de los perodos de descanso o inactividad que se retribuyen como
tales, y todo ello tomando en consideracin y
vinculado directamente e indisolublemente
al resto del acuerdo econmico global y en
su conjunto pactado al presente Convenio.
4.- Jornada de trabajo partida en los servicios
discrecionales
Conocidas las especiales caractersticas de
este subsector, se acuerda expresamente que
las empresas puedan aplicar la jornada partida a los servicios discrecionales, regulares de
uso especial y turstico, con las condiciones
que se establecen a continuacin.
La particin de jornada tan solo podr llevarse a cabo una nica vez al da y cuando
el trabajador pueda efectuar el tiempo correspondiente a la particin de la jornada en su
base de trabajo habitual.
As mismo, la duracin de la particin de
jornada, que no ser incluida en el cmputo
diario de la jornada de trabajo, no podr ser
inferior a 1 hora, ni superior a 4 horas y
media.
Finalmente, y en concepto de compensacin de la posibilidad de particin de jornada, cuando se establezca la jornada partida,
el trabajador tendr derecho a recibir una
cuanta proporcional al tiempo de particin a
razn de 350 EUR brutos/hora
Las empresas procurarn establecer sistemas de aplicacin de la jornada partida de
carcter equitativo y no discriminatorio para
el conjunto de su plantilla.
Artculo 38.- Horas estructurales
Por lo que respecta a las horas estructurales, hay que atenerse a la legislacin vigente
de carcter general y, particularmente, a la
especfica del sector de transporte.

Nm. 79 / Pg. 34

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

Artculo 39.- Vacaciones y Bolsa de


Vacaciones
a) Vacaciones.- Todo el personal al servicio de las empresas afectadas por el presente
Convenio tendrn derecho a disfrutar de un
perodo de 30 das naturales de vacaciones al
ao.
Los cuadros de vacaciones se deben establecer entre la empresa y los representantes
de los trabajadores siguiendo los criterios de
rotatividad y armonizando en lo que sea
posible la concesin de las vacaciones dentro de los perodos solicitados con las exigencias del servicio.
b) Bolsa de Vacaciones.- De la misma
forma, todos los trabajadores regidos por este
Convenio tienen derecho a una bolsa de
vacaciones de acuerdo con los valores que
se detallan en los anexos del Convenio, que
se ha de pagar a ms tardar durante el mes
de septiembre.
El incremento de la Bolsa de Vacaciones
que se pacta para el presente Convenio y que
deber sumarse a las cantidades actuales es
el siguiente:
Ao 2010: Incremento de 22 EUR
Ao 2011: Incremento de 22 EUR
Ao 2012: Incremento de 22 EUR
Este importe, que se deber abonar a todos
los trabajadores en proporcin al tiempo trabajado durante el ltimo ao, se concepta
como compensacin por gastos de desplazamientos vacacionales, teniendo la consideracin de pago por gastos.
c) Vacaciones en caso de embarazo y
maternidad.Las vacaciones correspondientes al ao
del nacimiento del hijo, siempre que no se
hubieran podido disfrutar con anterioridad
por causa del descanso maternal y/o paternal, podrn disfrutarse aunque haya terminado el ao natural a que correspondan.
Igualmente, cuando el perodo de vacaciones fijado en el calendario de la empresa
coincida en el tiempo con una incapacidad
temporal derivada del embarazo, el parto o
la lactancia natural o con el perodo de suspensin del contrato de trabajo previsto en
los artculos 48.4 y 48 bis, de la Ley ET.(permisos maternidad y paternal), se tendr igualmente derecho a disfrutar las vacaciones en
fecha distinta a la de la incapacidad temporal
o a la del disfrute del permiso que por aplicacin de dicho precepto le correspondiera, al
finalizar el perodo de suspensin, aunque
haya terminado el ao natural a que correspondan.
Artculo 40.- Trabajo en das de descanso
semanal y festivos
En caso que el trabajador deba prestar servicio su da de descanso semanal o un da de
fiesta abonable, puede hacer el da compensatorio de descanso correspondiente en el
plazo de los 30 das siguientes o su compensacin econmica, evaluada en 1 da y
medio de salario, caso en el que cobrar 8 y
1/2, de la semana de la que se trate.
En caso que el trabajador preste servicios
el da de su descanso semanal y, adems,

este da coincida con fiesta abonable, le pertenecern 3 das de salario o 2 de descanso


compensatorio.
Artculo 41.- Licencias y Permisos
1. Licencias
El trabajador se puede ausentar del trabajo
con derecho a remuneracin, siempre que
haya dado un preaviso y lo justifique, por los
motivos y el tiempo siguientes:
a) 17 das naturales en caso de matrimonio.
1 da de ausencia retribuida por matrimonio de parientes hasta 2 grado, consanguinidad o afinidad.
b) 2 das en los casos de nacimiento de
hijo, enfermedad grave, intervencin quirrgica que requiera hospitalizacin o muerte
de parientes de hasta segundo grado de consanguinidad o afinidad.
Si el trabajador se ha de desplazar fuera de
Catalua, el permiso se puede ampliar, por
este motivo, hasta 3 das ms; que harn un
total de 5 das naturales.
c) 1 da por traslado del domicilio habitual.
d) El tiempo indispensable para el cumplimiento de un deber inexcusable de carcter
pblico y personal.
e) 1 da por asuntos privados que no admitan demora, por bien que habr que solicitar
el permiso con la mxima antelacin, la cual,
en todo caso, no ha de ser inferior a 48
horas.
f) Consulta al mdico especialista, ordenada por el mdico de la Seguridad Social: Un
mximo de 36 horas laborales por ao natural. El trabajador deber presentar a la
empresa justificante de la remisin al mdico
especialista, as como, justificacin posterior
de la asistencia al mismo.
g) las trabajadoras, por lactancia de un
hijo menor de nueve meses, tendrn derecho
a una hora de ausencia al trabajo, que
podrn dividir en dos fracciones. La mujer,
por su voluntad, podr sustituir este derecho
por una reduccin de su jornada en media
hora a establecer por ella con la misma finalidad. Este permiso podr ser disfrutado indistintamente por la madre o el padre en caso
del que ambos trabajen. Por acuerdo entre
trabajador/a y empresa, se podr acumular el
mencionado perodo a la baja maternal.
En el supuesto de parto mltiple, este se
incrementar en los trminos legalmente
establecidos.
2. Permisos
a) Permiso de Maternidad
En el supuesto de parto, la suspensin
tendr una duracin de diecisis semanas
ininterrumpidas, ampliables en el supuesto
de parto mltiple en dos semanas ms por
cada hijo a partir del segundo. El perodo de
suspensin se distribuir a opcin de la interesada siempre que seis semanas sean inmediatamente posteriores al parto.
No obstante lo anterior, y sin perjuicio de
las seis semanas inmediatamente posteriores
al parto, de descanso obligatorio para la

madre, en el caso de que ambos progenitores


trabajen, la madre, al iniciarse el perodo de
descanso por maternidad, podr optar por
que el otro progenitor disfrute de una parte
determinada e ininterrumpida del perodo de
descanso posterior al parto, bien de forma
simultnea o sucesiva con el de la madre. El
otro progenitor podr seguir haciendo uso
del perodo de suspensin por maternidad
inicialmente cedido, aunque en el momento
previsto para la reincorporacin de la madre
al trabajo sta se encuentre en situacin de
incapacidad temporal.
En los casos de parto prematuro y en
aqullos en que, por cualquier otra causa, el
neonato deba permanecer hospitalizado a
continuacin del parto, el perodo de suspensin podr computarse, a instancia de la
madre, o en su defecto, del otro progenitor, a
partir de la fecha del alta hospitalaria. Se
excluyen de dicho cmputo las seis semanas
posteriores al parto, de suspensin obligatoria del contrato de la madre.
En los casos de partos prematuros con falta
de peso y aquellos otros en que el neonato
precise, por alguna condicin clnica, hospitalizacin a continuacin del parto, por un
perodo superior a siete das, el perodo de
suspensin se ampliar en tantos das como
el nacido se encuentre hospitalizado, con un
mximo de trece semanas adicionales, y en
los trminos en que reglamentariamente se
desarrolle.
En los supuestos de adopcin y de acogimiento previstos en el artculo 45.1.d) del
Estatuto de los Trabajadores, la suspensin
tendr una duracin de diecisis semanas
ininterrumpidas, ampliable en el supuesto de
adopcin o acogimiento mltiples en dos
semanas por cada menor a partir del segundo. Dicha suspensin producir sus efectos, a
eleccin del trabajador, bien a partir de la
resolucin judicial por la que se constituye la
adopcin, bien a partir de la decisin administrativa o judicial de acogimiento, provisional o definitiva, sin que en ningn caso un
mismo menor pueda dar derecho a varios
perodos de suspensin.
En caso de que ambos progenitores trabajen, el perodo de suspensin se distribuir a
opcin de los interesados, que podrn disfrutarlo de forma simultnea o sucesiva, siempre
con perodos ininterrumpidos y con los lmites sealados.
En el supuesto de discapacidad del hijo o
del menor adoptado o acogido, la suspensin
del contrato a que se refiere este apartado
tendr una duracin adicional de dos semanas. En caso de que ambos progenitores trabajen, este perodo adicional se distribuir a
opcin de los interesados, que podrn disfrutarlo de forma simultnea o sucesiva y siempre de forma ininterrumpida.
Los perodos a los que se refiere el presente apartado podrn disfrutarse en rgimen de
jornada completa o a tiempo parcial, previo
acuerdo entre empresa y trabajador afectado.
En los supuestos de adopcin internacional, cuando sea necesario el desplazamiento
previo de los progenitores al pas de origen

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 35

Generalitat de Catalunya

del adoptado, el perodo de suspensin, previsto para cada caso en el presente apartado,
podr iniciarse hasta cuatro semanas antes de
la resolucin por la que se constituye la
adopcin.
Los trabajadores se beneficiarn de cualquier mejora en las condiciones de trabajo a
la que hubieran podido tener derecho durante la suspensin del contrato en los supuestos
a que se refiere este artculo, as como en los
previstos en el siguiente apartado (permiso
paternal).
En el supuesto de riesgo durante el embarazo o de riesgo durante la lactancia natural,
en los trminos previstos en el artculo 26 de
la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevencin de Riesgos Laborales, la suspensin
del contrato finalizar el da en que se inicie
la suspensin del contrato por maternidad
biolgica o el lactante cumpla nueve meses,
respectivamente, o, en ambos casos, cuando
desaparezca la imposibilidad de la trabajadora de reincorporarse a su puesto anterior o a
otro compatible con su estado.
b) Permiso de Paternidad
En los supuestos de nacimiento de hijo,
adopcin o acogimiento el trabajador tendr
derecho a la suspensin del contrato durante
trece das ininterrumpidos, o los que marquen la Legislacin vigente en cada momento, ampliables en el supuesto de parto, adopcin o acogimiento mltiples en dos das ms
por cada hijo a partir del segundo. Esta suspensin es independiente del disfrute compartido de los periodos de descanso por
maternidad regulados en el art. 48.4 ET.
En el supuesto de parto, la suspensin
corresponde en exclusiva al otro progenitor.
En los supuestos de adopcin o acogimiento,
este derecho corresponder solo a uno de los
progenitores, a eleccin de los interesados;
no obstante, cuando el periodo de descanso
regulado en el art.48.4 del ET sea disfrutado
en su totalidad por uno de los progenitores,
el derecho a la suspensin por paternidad
nicamente podr ser ejercido por el otro.
El trabajador que ejerce este derecho
podr hacerlo durante el periodo comprendido desde la finalizacin del permiso por
nacimiento del hijo, o desde la resolucin
judicial por la que se constituye la adopcin
o a partir de la decisin administrativa o judicial de acogimiento hasta que finalice la suspensin del contrato regulada en el art.48.4
del ET. o inmediatamente despus de la finalizacin de dicha suspensin.
La suspensin del contrato a que se refiere
este apartado podr disfrutarse a voluntad del
trabajador, en rgimen de jornada completa
o parcial de un mnimo del 50%.
El mencionado permiso se har extensivo
a uno de los cnyuges, en los casos de parejas del mismo sexo.
3. Permiso no Retribuido:
Hasta 3 das de permiso no retribuido por
asuntos familiares no contemplados en el
anterior apartado de licencias retribuidas, La
solicitud para el presente permiso deber realizarse con la antelacin suficiente

La pareja de hecho estable con un perodo


de convivencia mnimo de 6 meses, que
acredite documentalmente serlo y el perodo
de convivencia mnimo, al menos mediante
certificacin de convivencia e inscripcin en
el registro correspondiente de pareja de
hecho, tendr a todos los efectos del presente
articulo la misma consideracin del cnyuge.
En todos los supuestos del presente articulo, el trabajador debe percibir el salario convenio y, si corresponde, el complemento personal de antigedad.
Artculo 42.- Excedencias
La excedencia podr ser voluntaria o forzosa
1. Excedencia forzosa
La excedencia forzosa, que dar derecho a
la conservacin del puesto de trabajo y al
cmputo de la antigedad durante su vigencia, se conceder por la designacin o eleccin para un cargo pblico que imposibilite
la asistencia al trabajo. El reingreso deber
ser solicitado dentro del mes siguiente al cese
en el cargo pblico.
As mismo podrn solicitar su paso a la
situacin de excedencia en la empresa los
trabajadores que ejerzan funciones sindicales
de mbito provincial o superior mientras
dure el ejercicio de su cargo representativo.
Finalizada la situacin de excedencia, ha de
tener lugar la readmisin obligatoria e inmediata al puesto de trabajo en el que se prestaba el servicio antes de iniciarla.
2. Excedencia Voluntaria
El trabajador con por lo menos una
antigedad en la empresa de un ao tiene
derecho a que se le reconozca la posibilidad
de situarse en excedencia voluntaria por un
plazo no menor a cuatro meses y no superior
a cinco aos. Con independencia del plazo
solicitado, durante el primero ao de excedencia el trabajador podr solicitar el reingreso y tendr derecho a la reserva de su
puesto de trabajo. Este derecho solo podr
ser ejercitado otra vez por el mismo trabajador si han transcurrido cuatro aos desde el
final de la anterior excedencia.
El trabajador excedente conserva solo un
derecho preferente al reingreso en las vacantes de igual o similar categora a la suya que
hubiese o se produjesen en la empresa.
3. Excedencias por cuidado de hijos,
menores acogidos y familiares dependientes
Los trabajadores tendrn derecho a un
perodo de excedencia de duracin no superior a tres aos para atender al cuidado de
cada hijo, tanto cuando lo sea por naturaleza, como por adopcin, o en los supuestos
de acogimiento, tanto permanente como preadoptivo, aunque stos sean provisionales, a
contar desde la fecha de nacimiento o, en su
caso, de la resolucin judicial o administrativa.
Tambin tendrn derecho a un perodo de
excedencia, de duracin no superior a tres
aos, los trabajadores para atender al cuidado de un familiar hasta el segundo grado de
consanguinidad o afinidad, que por razones

de edad, accidente, enfermedad o discapacidad no pueda valerse por s mismo, y no


desempee actividad retribuida.
La excedencia en los supuestos contemplados en el presente apartado podr disfrutarse de forma fraccionada.
Cuando un nuevo sujeto causante diera
derecho a un nuevo perodo de excedencia,
el inicio de la misma dar fin al que, en su
caso, se viniera disfrutando.
El perodo en que el trabajador permanezca en situacin de excedencia conforme a lo
establecido en este apartado ser computable
a efectos de antigedad y el trabajador tendr
derecho a la asistencia a cursos de formacin
profesional, a cuya participacin deber ser
convocado por el empresario, especialmente
con ocasin de su reincorporacin. El trabajador tendr derecho a la reserva del puesto
de trabajo con independencia del periodo de
duracin de la misma.
A titulo enunciativo se transcribe el Artculo 180.- Prestaciones, del Real Decreto Legislativo de la Ley General de la Seguridad
Social, integrado y actualizado el 3 de enero
de 2008, con las modificaciones introducidas
por las Leyes publicadas en el ao 2007.
a) Los dos primeros aos del perodo de
excedencia que los trabajadores, de acuerdo
con el artculo 46.3 de la Ley del Estatuto de
los Trabajadores, disfruten en razn del cuidado de cada hijo o menor acogido, en los
supuestos de acogimiento familiar permanente o preadoptivo, aunque stos sean provisionales, tendrn la consideracin de perodo
de cotizacin efectiva a efectos de las correspondientes prestaciones de la Seguridad
Social por jubilacin, incapacidad permanente, muerte y supervivencia, maternidad y
paternidad.
El perodo de cotizacin efectiva a que se
refiere el prrafo anterior tendr una duracin de 30 meses si la unidad familiar de la
que forma parte el menor en razn de cuyo
cuidado se solicita la excedencia, tiene la
consideracin de familia numerosa de categora general, o de 36 meses, si tiene la de
categora especial.
b) De igual modo, se considerar efectivamente cotizado a los efectos de las prestaciones indicadas en el apartado anterior, el primer ao del perodo de excedencia que los
trabajadores disfruten, de acuerdo con el artculo 46.3 de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, en razn del cuidado de otros familiares, hasta el segundo grado de consanguinidad o afinidad, que, por razones de edad,
accidente, enfermedad o discapacidad, no
puedan valerse por s mismos, y no desempeen una actividad retribuida.
c) Las cotizaciones realizadas durante los
dos primeros aos del perodo de reduccin
de jornada por cuidado de menor previsto en
el artculo 37.5 de la Ley del Estatuto de los
Trabajadores, se computarn incrementadas
hasta el 100 por 100 de la cuanta que hubiera correspondido si se hubiera mantenido sin
dicha reduccin la jornada de trabajo, a efectos de las prestaciones sealadas en el apartado a). Dicho incremento vendr exclusiva-

Nm. 79 / Pg. 36

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

mente referido al primer ao en el resto de


supuestos de reduccin de jornada contemplados en el mencionado artculo.
d) Cuando las situaciones de excedencia
sealadas en los apartados a) y b) hubieran
estado precedidas por una reduccin de jornada en los trminos previstos en el artculo
37.5 de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, a efectos de la consideracin como cotizados de los perodos de excedencia que
correspondan, las cotizaciones realizadas
durante la reduccin de jornada se computarn incrementadas hasta el 100 por 100 de
la cuanta que hubiera correspondido si se
hubiera mantenido sin dicha reduccin la
jornada de trabajo.
Excepto en los supuestos con derecho a
reserva de puesto de trabajo, el trabajador
excedente conserva slo un derecho preferente al reingreso en las vacantes de igual o
similar categora a la suya que hubiera o se
produjeran en la empresa.
4.
La situacin de excedencia podr extenderse a otros supuestos colectivamente acordados, con el rgimen y los efectos que all
se prevean.
CAPTULO 5.- PRESTACIONES O MEJORAS DE
CARCTER SOCIAL

Seccin 1
Privacin del permiso de conducir, multas
no imputables al conductor jubilacin
anticipada a tiempo parcial y jubilacin
obligatoria
Artculo 43.- Privacin del permiso de
conducir
Si se produce la suspensin del permiso de
conducir por la autoridad competente mientras se conduce un vehculo de la empresa y
se presta un servicio para la empresa, y tiene
lugar un accidente de trnsito o un accidente
a causa del servicio, no impedir que contine percibiendo el salario que tiene asignado segn su categora en este momento y la
empresa puede asignarle otro puesto de trabajo, de acuerdo con las necesidades del servicio. Todo ello, siempre que la suspensin
del carn de conducir no sea debida a conduccin temeraria imputable al conductor,
ingestin de drogas o alcohol, u omisin del
deber de socorro en caso de accidente.
A aquellos trabajadores que contraten una
pliza de seguro que cubra la retirada temporal del carn de conducir necesario para su
trabajo en funcin de su categora de conductor, y solo para eso, previa justificacin
de la contratacin del mencionado seguro,
las empresas abonaran directamente a la
compaa aseguradora que el trabajador le
indique, la cuanta de la pliza de seguro
que cubra la retirada temporal del carnet de
conducir, con un mximo de 50,00 EUR
anuales.
En caso de que la retirada temporal del
carn de conducir se produjera por cualquiera de los motivos sealados en el prrafo primero, el importe que perciba el trabajador

derivado del seguro, en tanto en cuanto se le


mantiene el salario, tendr la obligacin de
abonarlo a la empresa.
As mismo, en el caso de retirada temporal
del carn el trabajador podr solicitar una
excedencia por el tiempo que dure la misma,
con los mismos efectos y requisitos que recoge el artculo 42.1 de este Convenio.
Artculo 44.- Multas no imputables al
conductor
En el caso que la autoridad competente o
sus agentes impongan una multa a un conductor dentro de la jornada laboral mientras
conduce un vehculo de la empresa, por causas ajenas a su voluntad y por necesidades
estrictas del servicio, la empresa le ha de
compensar el importe ntegramente. Para
ello, el conductor est obligado a entregar el
boletn de denuncia a la empresa, cuanto
antes mejor, cuando se le notifique personalmente la denuncia, plazo que no puede
exceder de los 20 das.
Artculo 45.- Jubilacin obligatoria,
jubilacin anticipada y a tiempo parcial
Con el propsito de fomentar la colocacin de trabajadores en paro, se establecen
las siguientes medidas de estmulo a la contratacin mediante el rejuvenecimiento de las
plantillas:
1. Se establece la jubilacin obligatoria a
los 65 aos siempre que el trabajador cumpla
con los requisitos para causar derecho a pensin.
2. Cuando se cumplan los requisitos legales para ello, las empresas atendern la peticin de todos aquellos trabajadores que
manifiesten por escrito su voluntad de acceder a la jubilacin anticipada. En el caso de
que la jubilacin solicitada sea la parcial,
ser necesario para su concesin que entre
empresa y trabajador se llegue a un acuerdo
escrito previo por lo que respecta a la forma
en la que trabajar el 15% de jornada que se
mantiene. Con el fin de favorecer que el
periodo a trabajar se realice en las mejores
condiciones, la empresa propiciar siempre
que el volumen de actividad de la misma lo
permita, las propuestas de coincidencias
anuales (periodos finales y principios de ao)
que se le presenten por parte del trabajador
en situacin de jubilacin parcial.
Seccin 2
Prendas de trabajo y pases de libre
circulacin
Artculo 46.- Prendas de trabajo
Las empresas han de facilitar uniforme y
prendas de trabajo, adecuadas a las funciones que hagan, a los trabajadores a quienes
ordenen utilizarlos.
La empresa ha de proporcionar, en estos
casos citados, salvo que entre la empresa y
los trabajadores se acuerde otra cosa, las
prendas siguientes:
a) Personal de movimiento:
Conductores y/o cobradores:
* 1 uniforme de invierno, compuesto de 1
guerrera o americana, 2 pantalones o faldas,

3 camisas y 1 corbata, con una duracin de 3


aos.
* 1 uniforme de verano, compuesto de 2
pantalones o faldas, 3 camisas y 1 corbata,
con una duracin de 3 aos.
Inspectores: adems de los uniformes citados, 1 pieza de abrigo adecuada, con una
duracin de 3 aos.
Personal de movimiento restante: el tipo
de prendas ms adecuadas de acuerdo con
su funcin, que consiste, en todo caso, en 1
uniforme de invierno y otro de verano, con
una duracin, cada uno, de 3 aos.
b) Personal de talleres: 2 monos, con una
duracin de 1 ao.
c) Personal que habitualmente trabaje a la
intemperie se le ha de proveer de la indumentaria adecuada si las condiciones climatolgicas lo exigieran.
El cmputo de la duracin de las prendas
se entiende siempre en das naturales, y no se
han de computar a estos efectos los perodos
en los que el trabajador est en situacin de
incapacidad temporal.
As mismo, la empresa ha de facilitar los
distintivos o las insignias correspondientes a
los trabajadores a quienes ordene utilizarlos.
En los casos y en las condiciones indicadas anteriormente, el personal est obligado
a usar los uniformes, las prendas de trabajo,
los distintivos y las insignias facilitadas por la
empresa, y durante los plazos establecidos es
responsable de su uso correcto y de su deterioro causado por el mal uso que haga, con
las posibles responsabilidades que puedan
derivarse de estos hechos.
Los trabajadores que abandonen la empresa, sea cual sea la causa, han de entregar
todos los uniformes, las prendas y los distintivos no caducados facilitados por la empresa,
si esta lo exige.
Lo que establece este artculo se entiende
sin perjuicio de lo que dispone la normativa
sobre seguridad y higiene.
Artculo 47.- Pases de libre circulacin
Por lo que respecta a los pases de libre circulacin, tienen derecho a viajar gratuitamente en los vehculos de las lneas regulares
de las que sea concesionaria la empresa, provistos de la correspondiente acreditacin que
ser actualizada peridicamente, adems del
trabajador/a su cnyuge. As mismo, podrn
viajar los hijos hasta 18 aos, siempre que
consten como beneficiarios en la cartilla de
la Seguridad Social del trabajador, as como
los trabajadores y trabajadoras que se jubilen
en la empresa.
No obstante lo anteriormente mencionado, en aquellos servicios que admitan reserva
de plaza, con la finalidad que las empresas
puedan programar la adecuacin de viajeros
al nmero de plazas disponibles, cualquiera
de los beneficiarios del derecho a viajar gratuitamente, deber hacer su reserva y proveerse de la correspondiente autorizacin o
billete, con una antelacin mnima de 48
horas. En este tipo de servicio, cada beneficiario dispondr de un mximo de dos viajes
completos de ida y vuelta al mes, no pudien-

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 37

Generalitat de Catalunya

do coincidir en el mismo vehculo ms de


dos personas con derecho a viajar gratuitamente, con la excepcin que pertenezcan a
la misma unidad familiar, que en este caso
ocuparn las plazas necesarias. Las limitaciones de este prrafo no sern de aplicacin
cuando sobre espacio en el vehculo en el
momento de la salida.
CAPTULO 6.- SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO
Artculo 48.- Seguridad y Salud en el trabajo
Por lo que afecta a la seguridad y salud de
los trabajadores se estar a los preceptos
establecidos en la Ley 31/1995, de Prevencin de Riesgos Laborales, de 8 de noviembre de 1995, y todas aquellas disposiciones
que complementen y desarrollen la misma o
aquellas otras cuya promulgacin sustituya a
estas, as como al Acuerdo, de 21 de julio de
2004, de recomendaciones en materia de
Seguridad Laboral para la Negociacin
Colectiva en Catalua, firmado entre patronales y sindicatos, en los aspectos que este
acuerdo sea obligatorio para las partes.
Los trabajadores, previamente a la vigilancia de la salud, deben ser informados de los
objetivos y contenidos de esta, que en caso
de las revisiones mdicas, se han de haber
establecido conjuntamente sus objetivos y
contenidos, de acuerdo con aquello establecido en el artculo 22 de la LPRL, y que sin
contrariar el punto primero del mencionado
artculo se pudiera plantear la negativa a
efectuar la revisin mdica, esta sera aconsejable que se comunicara por escrito a la
empresa.
La vigilancia de la salud se dirigir a los
riesgos especficos que deben ser recogidos
en las evaluaciones de riesgos de las empresas del sector y sus protocolos contemplarn
las orientaciones de las autoridades sanitarias, previendo en la evaluacin de riesgos y
la planificacin de la prevencin, aquellos
riesgos que puedan afectar a la reproduccin.
Por ello, las polticas de prevencin deben
evitar la exposicin de las trabajadoras
embarazadas y en perodo de lactancia a los
riesgos considerados en los anexos 1 y 2 de
la Directiva 92/85/CEE, haciendo especial
insistencia en la exposicin a sustancias qumicas mutgenas, teratgenas y cancergenas, as como aquellas sustancias que producen alteraciones endocrinas y las radiaciones
ionizantes, aplicando la filosofa del principio de precaucin.
Salud y Seguridad durante el Embarazo
A partir de la notificacin por parte de la
trabajadora a la empresa de su embarazo, se
evaluara su puesto de trabajo para adoptar,
en caso de que fuera necesario, las medidas
preventivas oportunas, para evitar que puedan estar expuestas a situaciones de riesgo
que afecten a su salud o a la del feto.
Existe el derecho a cambio de puesto de
trabajo por embarazo o lactancia cuando se
demuestre que las condiciones de trabajo
(txica, peligrosa, penosa, etc...) puedan producir abortos o deformaciones en el feto. En
este caso, se deber asegurar el mismo sala-

rio y la incorporacin al puesto de trabajo


habitual cuando la trabajadora se reincorpore
despus del parto.
Igualmente en el supuesto de no poder
reubicarla y optar por la suspensin del contrato, en los trminos previstos en el art. 26
de la Ley 31/1995, de Prevencin de Riesgos
Laborales, sobre riesgo durante el embarazo
o la lactancia natural. La suspensin del contrato finalizar el da en que se inicie la suspensin del contrato por maternidad biolgica o el lactante cumpla 9 meses, respectivamente, o, en ambos casos, cuando desaparezca la imposibilidad de la trabajadora de
reincorporarse a su puesto anterior o a otro
compatible con su estado.
Las empresas, previa consulta con el
Comit de Seguridad y Salud, y en todo caso,
con la participacin activa de los delegados
de prevencin, pueden llevar a cabo las posibles adaptaciones de puesto de trabajo o funciones que se consideren convenientes, de
conformidad con la normativa de referencia,
as como el establecimiento de las medidas
que incluyan, cuando resulte necesario,
adems de la mencionada adaptacin, el
cambio de puesto de trabajo cuando el anterior no fuera legalmente viable, la no realizacin de trabajo nocturno o trabajo a turnos, a
aquellas trabajadoras en situacin de embarazo o parto reciente.
En las cuestiones relacionadas con el hbito de fumar, se procurar fomentar el dilogo
y el acuerdo entre las personas que compartan el espacio de trabajo, que en caso de no
llegarse a acuerdo prevalecer el derecho de
los no fumadores sobre el de los trabajadores
fumadores. Siempre que sea posible y la ley
lo permita, se habilitarn espacios de descanso para fumadores y se har uso de ellos
segn las prcticas que establezcan las
empresas.
El Comit de Seguridad y Salud y los delegados de prevencin, sern informados del
resultado epidemiolgico colectivo, considerando siempre que sea posible, criterios de
secciones, categoras profesionales, sexo y
edad, preservando, en todo caso, la confidencialidad de los datos de salud.
Los conductores de nuevo ingreso deben
pasar un reconocimiento mdico, con cargo
a la empresa, dentro de los primeros 30 das
de permanencia en la empresa. Atendiendo a
los criterios de actuacin preventiva que
supone esta medida, este reconocimiento
mdico ser obligatorio para verificar que su
estado de salud no puede constituir un peligro para l mismo, para los otros trabajadores
o para otras personas relacionadas con la
empresa, tal y como establece el artculo
22.1 de la LPRL, no pudiendo negarse al
mismo, el trabajador.
Cuando, como resultado del examen
mdico inicial, o cualquier otro posterior realizado a los trabajadores de la empresa, derivado de la vigilancia de la salud en relacin
a la aptitud del trabajador para la ejecucin
de las tareas correspondientes a su lugar de
trabajo, el trabajador sea informado como
no apto para su trabajo habitual, se priori-

zar la intervencin sobre las condiciones de


trabajo, y, si no fuera factible, se valorar la
posibilidad de cambio de puesto de trabajo,
respetando las reglas y criterios de la LPRL y
las reglas y criterios de los supuestos de
movilidad funcional.
Se considera como instrumento necesario
y positivo la participacin en la actividad
preventiva en las empresas de los trabajadores, sus representantes y los delegados de
prevencin, que sern elegidos entre los
representantes de los trabajadores de acuerdo
con la normativa legal. En este sentido, la formacin en materia de seguridad y salud de
los delegados de prevencin ser considerada como tiempo de trabajo efectivo, en tanto
se refiera a los riesgos de la empresa o puestos de trabajo de la misma y por el tiempo
que sea necesario para el cumplimiento de
sus funciones.
En el marco del Comit de Seguridad y
Salud y, en su caso, con los delegados de
prevencin, se podr tratar la modalidad de
organizacin de la prevencin, as como, si
procede, la concertacin del servicio de prevencin con una entidad especializada ajena
a la empresa.
CAPTULO 7.- DERECHOS COLECTIVOS DE LOS
TRABAJADORES

Artculo 49.- Tabln de anuncios


En todos los centros de trabajo, las empresas han de poner a disposicin del comit de
empresa o, si no hubiera, de los delegados de
personal un tabln de anuncios, y estos se
han de responsabilizar de todo lo que se
exponga, siempre que lo hayan firmado ellos
o su sindicato.
Artculo 50.- Asambleas
Los trabajadores pueden hacer asambleas
en los centros laborales despus de avisar a
la direccin de la empresa con 48 horas de
antelacin respecto a la fecha prevista para
hacerla. Puede tener lugar dentro de la jornada laboral, pero solo con los trabajadores
libres de servicio. El comit de empresa o, si
no hubiera, los delegados de personal son los
responsables del cumplimiento de los requisitos anteriores, como tambin de lo que
pueda pasar durante la asamblea.
Artculo 51.- Afiliacin y propaganda
Las empresas han de facilitar a los trabajadores afiliados a las diferentes centrales sindicales las labores de afiliacin y propaganda
dentro de los centros laborales, siempre que
eso no dificulte el funcionamiento normal de
la empresa, ni la organizacin prctica del
trabajo implantada por la direccin.
La empresa ha de descontar, a peticin del
trabajador, la cuota sindical de su nmina, y
la ha de hacer efectiva en la cuenta corriente
que el sindicato designe a este efecto.
Artculo 52.- Secciones sindicales
1.- Las empresas que tienen una plantilla
superior a 75 trabajadores han de reconocer
los delegados sindicales, siempre que el
nmero de afiliados al sindicato supere el
20% del total de la plantilla.

Nm. 79 / Pg. 38

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

2.- La seccin sindical se puede reunir una


vez cada 2 meses en el centro de trabajo,
siempre que sea fuera de horas laborales.
Hay que avisar a la direccin cuanto antes
mejor y siempre antes de 48 horas. La reunin no puede durar ms de 2 horas.
3.- La direccin reconocer al delegado
sindical designado por la central sindical
como representante ante ella. Al delegado no
le sern de aplicacin las garantas sindicales
establecidas en el artculo 68 del Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, sin
perjuicio de lo que dispone la Ley Orgnica
de Libertad Sindical.
Artculo 53.- Acumulacin de crdito de
horas sindicales
Por lo que respecta a lo que dispone el
artculo 68, apartado e), del Real Decreto
Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, los delegados de personal y los miembros del comit
de empresa disponen de 4 horas ms con respecto a las estipuladas en este artculo.
Las horas sindicales se pueden acumular,
en su caso, en una sola persona hasta la cantidad mxima de 60 horas mensuales.
Artculo 54.- Canon de negociacin
Ambas partes acuerdan que el importe del
canon de negociacin al que se refiere el
artculo 11 de la Ley Orgnica de Libertad
Sindical sea de 50,00 EUR, como gastos de
gestin de los sindicatos representados en la
Comisin Negociadora del Convenio.
Este importe se ha de abonar de una sola
vez, y las empresas lo han de ingresar en la
cuenta bancaria que designen los sindicatos
para esta finalidad.
En las empresas donde hay comit de
empresa o delegados de personal, los trabajadores que no deseen que se les descuente el
canon mencionado lo han de manifestar por
escrito, antes de que pasen 30 das desde la
fecha de publicacin del Convenio al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya. Una
vez transcurrido el plazo establecido, las
empresas debern descontar de la nmina
dicho canon a todos los trabajadores que no
paguen su cuota sindical por nmina, e
ingresarlo en la cuenta bancaria mencionada
anteriormente. Este canon se descontar de la
nmina del mes de marzo cada uno de los
aos del Convenio.
Artculo 55.- Acuerdo patronal - sindicatos
Visto el nuevo contenido de los compromisos y obligaciones adquiridos por las
empresas a travs del presente Convenio, y
siendo voluntad de ambas partes que estos
compromisos y obligaciones sean respetados
en igualdad de condiciones por la totalidad
de los miembros del sector, las patronales y
sindicatos firmantes del Convenio acuerdan
que, hasta 31 de diciembre de 2012, las centrales sindicales firmantes del mismo, dispongan de una cantidad, con cargo a las empresas del sector, que para el ao 2009 se cifra
en 78.06550 EUR anuales, a repartir entre
las mismas a partes iguales, con la finalidad
de la vigilancia y seguimiento del cumplimiento del Convenio. Cantidad que se ir

actualizando en los aos 2010, 2011 y 2012,


en el mismo porcentaje que el IPC real.
Los dos trabajadores a liberar sern designados, uno por CCOO y otro por UGT, de
entre trabajadores de las empresas incluidas
en el mbito de aplicacin de este Convenio
Colectivo. Los trabajadores designados
podrn continuar de alta en sus empresas
siempre que se llegue a un acuerdo explcito
entre las empresas y los trabajadores afectados.
A efectos del cumplimiento de esta clusula, las empresas afectadas por este Convenio
estarn obligadas a efectuar una aportacin
econmica, a un nmero de cuenta bancaria
abierta ex profeso por las patronales firmantes del presente Convenio, en los trminos, cuantas y condiciones que acuerde la
Comisin Paritaria y de Seguridad y Salud
Laboral y segn establece este artculo, en
funcin del nmero de autocares y/o autobuses de los que disponga la empresa, cuanta
que ser comunicada a las empresas.
Una vez acordada por la Comisin Paritaria y de Seguridad y Salud Laboral a celebrar
tras la firma de este texto, la distribucin y
los importes que corresponden a cada
empresa sobre la totalidad de los importes
estimados a pagar por toda la vigencia del
Convenio les sern comunicados a cada
empresa, concedindoles un plazo mximo
de un mes para hacer efectivo este pago.
El recibo impagado ser tenido en cuenta
como elemento indiciario de incumplimiento
del Convenio, la Comisin Paritaria y de
Seguridad y Salud Laboral efectuar un seguimiento especfico y exhaustivo de dichas
empresas, para verificar el cumplimiento fiel
de todos los aspectos del Convenio.
En caso de impagado de alguna de las
empresas despus de haber agotado todas las
posibilidades de cobro y siempre que las
cantidades no lleguen para satisfacer el
importe total a abonar a las centrales sindicales se proceder a emitir una nueva derrama,
por la cantidad que falte y en proporcin a la
aportacin que les corresponda, sobre las
empresas que ya hayan atendido el pago.
CAPITULO 8.- MEDIDAS DE IGUALDAD Y NO
DISCRIMINACIN

Artculo 56.- Medidas de Accin Positiva


Introduccin.- La correcta aplicacin de la
actual legislacin tanto estatal como autonmica, sobre Medidas de Proteccin Integral
contra la Violencia de Gnero, y para la
Igualdad Efectiva de Mujeres y Hombres,
suponen no slo una mejora importante en
las polticas de igualdad de oportunidades y
no discriminacin en el centro de trabajo,
sino que deben ser un elemento de estimulo
para mejorar las relaciones laborales, tal y
como se refleja en la exposicin de motivos
de la Ley de Igualdad.../...El logro de la
igualdad real y efectiva en nuestra sociedad
requiere no solo del compromiso de los
poderes pblicos, sino tambin de su promocin decidida en la rbita de sus relaciones
entre particulares.../...

Las partes convienen que el contenido de


la presente propuesta, est pues fundamentada en el contenido de las leyes mencionadas
y no tiene otro nimo que ser fiel al objetivo
de las mismas, fomentar polticas de igualdad
de oportunidades y gnero, favoreciendo y
mejorando en lo posible lo en ellas dispuesto, concretando a la vez aquellos temas que
las mismas remiten a la negociacin colectiva o que de no ser objeto de aclaracin
pudieran convertirse en un elemento de conflicto. Nada ms, pero nada menos.
1. Medidas de no Discriminacin
De darse cualquier tipo de situacin que
impliquen discriminaciones directas o indirectas desfavorables por las razones contenidas en la ley 3/2007 de 22 de marzo, para la
igualdad efectiva de mujeres y hombres la
Representacin Legal de los trabajadores y la
Direccin de la Empresa negociarn en primera instancia las medidas de accin positiva que corrijan y eviten tales situaciones.
2. Ley de Violencia de Gnero
La Empresa tendr especial cuidado, siempre bajo total confidencialidad, de aplicar, a
peticin de los trabajadores/as que lo sufran,
los derechos recogidos en La ley Orgnica
1/2004, sobre Medidas de Proteccin Integral
contra la Violencia de Gnero y donde se
reconocen los siguientes derechos a los trabajadores/as vctimas de violencia de gnero,
el enunciado de los derechos contemplados
en la mencionada ley se resean a continuacin a modo orientativo:
a) Reduccin de jornada de trabajo y reordenacin del tiempo de trabajo.
b) Cambio de centro de trabajo.
c) El contrato de trabajo podr suspenderse por decisin del trabajador/a.
d) Extincin voluntaria del contrato de trabajo con derecho a desempleo
e) Reconocimiento de causa justificada,
las ausencias o faltas de puntualidad motivadas por situaciones fsicas o psicolgicas,
3. Modalidades de Acoso
La direccin de las empresas y los representantes de los trabajadores velarn por el
mximo respeto a la dignidad debida al trabajador/a, cuidando muy especialmente que
no se produzcan situaciones de acoso psicolgico y sexual o vejaciones de cualquier
tipo, que sern sancionadas en funcin de la
gravedad del hecho.
Artculo 57.- Elaboracin y Aplicacin de los
Planes de Igualdad
Las representaciones tanto sindicales
como empresariales, estn interesadas en
desarrollar medidas para conseguir la igualdad de oportunidades para hombres y mujeres en el trabajo con la finalidad de contribuir al pleno desarrollo de los derechos y
capacidades de las personas.
Todas las empresas estn obligadas a respetar la igualdad de trato y de oportunidades
en el mbito laboral y que con esta finalidad,
debern adoptar medidas dirigidas a evitar
cualquier tipo de discriminacin laboral
entre mujeres y hombres. Las citadas medi-

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 39

Generalitat de Catalunya

das, en la forma que a continuacin se detallan, debern negociarse, y en su caso acordar, con los representantes legales de los trabajadores:
1) En el caso de las empresas a partir de
ciento cincuenta trabajadores, las medidas de
igualdad a que se refiere el apartado anterior
debern dirigirse a la elaboracin y aplicacin de un plan de igualdad, que deber ser
objeto de negociacin en la forma que se
determine en la legislacin laboral con el
alcance y contenido establecido en el Captulo 3 del Titulo 4 de la Ley de Igualdad.
2) Las empresas tambin elaborarn y aplicarn un plan de igualdad, previa negociacin con la representacin legal de los trabajadores y trabajadoras, cuando la autoridad
laboral hubiera acordado en un procedimiento sancionador la sustitucin de las sanciones
accesorias por la elaboracin y aplicacin de
dicho plan, en los trminos que se fijen en el
indicado acuerdo. De no existir representacin sindical, la empresa deber negociar y
acordar el mencionado plan con la Comisin
Sectorial de Igualdad, a la que mantendr en
todo momento informada.
3) La Comisin Paritaria de Igualdad elaborar el presupuesto econmico Global que
deber contemplar todas las fases de aplicacin y desarrollo del Plan, el cual ser sufragado por la empresa (solicitando si procede,
la ayuda y colaboracin de los organismos
institucionales pertinentes).
4) La elaboracin e implantacin de planes de igualdad ser voluntaria para las
dems empresas, previa consulta a la representacin legal de los trabajadores y trabajadoras de todos los aspectos derivados del la
Ley 3/2007 y concordantes.
5) Los planes de igualdad incluirn en
todos los supuestos, la totalidad de una
Empresa, sin perjuicio del establecimiento de
acciones especiales adecuadas respecto a
determinados centros de trabajo
En relacin con la aplicacin del presente
capitulo a los Grupos de Empresas, en este
mbito las partes podrn acordar la creacin
de comisiones de seguimiento de las polticas
de igualdad que dinamicen, favorezcan y
simplifiquen su desarrollo en las empresas
que compongan el Grupo.
6) Comisin Paritaria de Igualdad.a) Para la consecucin de estos objetivos,
se acuerda constituir en las empresas de mas
de 150 trabajadores una Comisin Paritaria
para la Igualdad de Oportunidades, que
estar compuesta por cuatro representantes
de cada parte. La Comisin Paritaria de Igualdad velar por el buen funcionamiento y
seguimiento de todas las fases, incluida la
inicial, de los planes de igualdad y de las
acciones que se deriven del mismo, ser
igualmente el organismo estable para la gestin del plan de igualdad.
b) Los miembros de la representacin de
los trabajadores en la Comisin Paritaria de
Igualdad, se elegirn de entre los representantes legales de los trabajadores, estando
asistidos por los asesores que crean convenientes, que a falta de acuerdo expreso, no le

supondr un coste adicional a la empresa.


c) Cuando no exista la Comisin de Igualdad, la representacin sindical en la empresa, o en su defecto la comisin de Igualdad
sectorial, asumirn dicha funcin ante la
Direccin de la empresa en los mismos trminos planteados.
7) Diagnstico de situacin.En el seno de la misma y previamente a la
fijacin de los objetivos de igualdad que en
su caso deban alcanzarse, la Comisin Paritaria de Igualdad realizar un diagnstico de
situacin cuya finalidad ser obtener datos
desagregados por sexos, departamento y/o
seccin, en relacin con las condiciones de
trabajo
El diagnstico de situacin deber proporcionar datos desagregados por sexos en relacin, entre otras, con algunas de las siguientes cuestiones:
a) Distribucin de la plantilla en relacin
con edades, antigedad, departamento, nivel
jerrquico, grupos profesionales y nivel de
formacin.
b) Distribucin de la plantilla en relacin
con tipos de contratos.
c) Distribucin de la plantilla en relacin
con grupos profesionales y salarios.
d) Distribucin de la plantilla en relacin
con ordenacin de la jornada, horas anuales
de trabajo, rgimen de turnos y medidas de
conciliacin de la vida familiar y laboral.
e) Distribucin de la plantilla en relacin
con la representacin sindical.
f) Ingresos y ceses producidos en el ltimo
ao especificando grupo profesional, edad y
tipo de contrato.
g) Niveles de absentismo especificando
causas y desglosando las correspondientes a
permisos, incapacidades u otras.
h) Excedencias ltimo ao y los motivos.
i) Promociones ltimo ao especificando
Grupo Profesional y puestos a los que se ha
promocionado, as como promociones vinculadas a movilidad geogrfica.
j) Horas de Formacin ltimo ao y tipo
de acciones formativas.
Igualmente debern diagnosticarse: Los
criterios y canales de informacin y/o comunicacin utilizados en los procesos de seleccin, formacin y promocin, los mtodos
utilizados para la descripcin de perfiles profesionales y puestos de trabajo, el lenguaje y
contenido de las ofertas de empleo y de los
formularios de solicitud para participar en
procesos de seleccin, formacin y promocin.
Con el fin de facilitar al mximo los trabajos de la Comisin Paritaria de Igualdad, las
empresas proporcionarn por escrito a los
representantes de los trabajadores toda la
documentacin que estos precisen en los trminos que la soliciten.
8) Objetivos de los Planes de Igualdad.Con el fin de reforzar el papel de las
empresas en su compromiso y avance en el
desarrollo de polticas de igualdad, una vez
realizado el diagnstico de situacin podrn
establecerse los objetivos concretos a alcanzar en base a los datos obtenidos y que con-

sistirn en el establecimiento de medidas de


accin positiva en aquellas cuestiones en las
que se haya constatado la existencia de situaciones de desigualdad entre mujeres y hombres carentes de justificacin objetiva, as
como en el establecimiento de medidas
generales para la aplicacin efectiva del principio de igualdad de trato y no discriminacin.
Tales objetivos, que incluirn las estrategias y prcticas para su consecucin, irn
destinados preferentemente a las reas de
acceso al empleo, formacin, clasificacin y
promocin profesional, condiciones retributivas y de jornada, conciliacin de la vida
familiar, etc., y entre otros, consistirn en:
a) Promover procesos de seleccin y promocin en igualdad que eviten la segregacin vertical y horizontal y la utilizacin del
lenguaje sexista. Con ello se pretender asegurar procedimientos de seleccin transparente para el ingreso en la empresa mediante
la redaccin y difusin no discriminatoria de
las ofertas de empleo y el establecimiento de
pruebas objetivas y adecuadas a los requerimientos del puesto ofertado, relacionadas
exclusivamente con la valoracin de aptitudes y capacidades individuales.
b) Promover la inclusin del sector subrepresentado en puestos que impliquen mando
y/o responsabilidad.
c) El establecimiento de criterios de accin
positiva respecto de los grupos profesionales
y categoras en que la mujer o el hombre est
subrepresentado/a, en los diversos momentos
de la relacin laboral, (seleccin y contratacin formacin profesional, promocin profesional y cambios de grupo o cobertura de
vacantes, ajustes de plantilla, etc.). Garantizando siempre la exigencia de perfiles profesionales neutros y que no exista ningn tipo
de discriminacin en relacin a la situacin
de las personas.
d) Revisar la incidencia de las formas de
contratacin atpicas (contratos a tiempo parcial y modalidades de contratacin temporal)
en el colectivo de trabajadoras con relacin
al de trabajadores y adoptar medidas correctoras en caso de mayor incidencia sobre estas
de tales formas de contratacin.
e) Las medidas de igualdad, debern considerar a las personas subcontratadas en el
centro de trabajo, como parte del mbito de
prevencin y proteccin frente al acoso y las
polticas discriminatorias.
f) La mejora de los sistemas de flexibilidad
del tiempo de trabajo, con el objeto de
aumentar las garantas y seguridad para las
personas, y la capacidad de autogestin del
tiempo de trabajo. Tenindose en consideracin las situaciones personales diversas, por
ejemplo, dependencia sobrevenida (separacin con tutela), familias monoparentales,
tener personas dependientes y/o menores a
cargo, para asistencia a formacin. Incorporando de forma previa a los cambios obligatorios, el establecimiento de sistemas de
voluntariedad y permuta.
g) La necesidad de conciliar la vida laboral
y personal, siendo conscientes que las previ-

Nm. 79 / Pg. 40

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

siones legales tienen el carcter de derecho


mnimo y la negociacin colectiva en el centro de trabajo, puede y debe mejorarlas.
h) Conseguir en materia de conciliacin
de la vida familiar y laboral de hombres y
mujeres, un mejor uso de los mismos,
mediante campaas de sensibilizacin y difusin de los permisos y excedencias legales
existentes,
i) El anlisis de los sistemas de clasificacin profesional y sistemas retributivos, al
objeto de corregir posibles discriminaciones.
Utilizndose como sistema para la valoracin
de puestos de trabajo, el manual de VPT, del
Tribunal Laboral de Catalua.
j) Promover procesos y establecer plazos
para corregir las posibles diferencias salariales existentes entre hombres y mujeres.
k) Revisar los complementos que componen el salario para verificar que no estn
encerrando una discriminacin de gnero.
l) Que en el Plan de Prevencin de Riesgos Laborales, se garantice que tanto la evaluacin como el propio Plan, tomen en consideracin la dimensin de gnero. Establecindose como mtodo para la evaluacin de
riesgos psicosociales el ISTAS 21, adoptado
como propio por la Generalitat de Catalunya,
que incluye en su metodologa la dimensin
de gnero.
m) Establecer medidas para detectar y
corregir posibles riesgos para la salud de las
trabajadoras, en especial de las mujeres
embarazadas, as como acciones contra los
posibles casos de acoso moral y sexual.
n) Garantizar el acceso en igualdad de
hombres y mujeres a la formacin de empresa tanto interna como externa, con el fin de
garantizar la permanencia en el empleo de
todos los colectivos con independencia de su
gnero, desarrollando su nivel formativo y su
adaptabilidad a los requisitos de la demanda
de empleo.
o) Informacin especfica a las mujeres de
los cursos de formacin para puestos que tradicionalmente hayan estado ocupados por
hombres y viceversa si procede.
p) Realizar cursos especficos sobre igualdad de oportunidades.
q) La necesidad de difundir y mejorar la
Ley de violencia de gnero, mediante la
implantacin o mejora de los procedimientos
de proteccin respecto del acoso sexual o
acoso en razn de gnero. Fortaleciendo,
especialmente, los aspectos de prevencin,
los procedimientos giles y discretos para la
proteccin de la vctima, y las garantas del
puesto de trabajo.
r) Anlisis de las posibles razones de gnero cuando en circunstancias diversas, se
detecte la prdida de empleo de la mujer.
Establecindose criterios y atencin personalizada para la proteccin del empleo de la
mujer.
9) Criterios Aplicacin Plan Igualdad.a) En base a las conclusiones obtenidas, se
elaborar un plan de igualdad, consistente en
un cdigo de buenas prcticas, cuya finalidad sea fomentar una gestin ptima de los
recursos humanos que evite discriminaciones

y pueda favorecer la igualdad de oportunidades reales en el terreno profesional, apoyndose en un permanente recurso al dilogo
social.
b) A partir de la publicacin del convenio
colectivo, las empresas dispondrn del plazo
de 6 meses a efectos de aplicar lo dispuesto
en los artculos anteriores respecto los
diagnsticos de situacin y los planes de
igualdad. A tal efecto debern acordar el
correspondiente calendario que asegure su
correcta ejecucin.
c) Se establece que los planes de igualdad,
e incluso las medidas de igualdad, tengan
una evaluacin peridica en la empresa con
carcter trimestral y en todo caso siempre
que los movimientos en la organizacin del
trabajo y/o contratacin y personal lo hagan
necesario.
d) El resultado de la puesta en comn de
estos informes y sus conclusiones constituirn la memoria anual sobre igualdad de
oportunidades.
10) Comisin Paritaria Sectorial de Igualdad
Para el correcto desarrollo de todo lo previsto en el presente artculo en cuanto a la
aplicacin, interpretacin, seguimiento y
evolucin de los acuerdos sobre planes y
medidas de igualdad en las empresas entre
hombres y mujeres, se acuerda en el mbito
del presente convenio colectivo y para todas
las empresas por el mismo afectadas, la constitucin de Comisiones Paritarias de Igualdad
que estarn formadas por cuatro representantes de cada una de las partes.
La Comisin Paritaria Sectorial de Igualdad tendr el cometido de velar en primera
instancia por la correcta aplicacin e interpretacin de las Comisiones y tareas que
fruto de estos acuerdos se realicen o se propongan en el seno de las empresas. Entender de todas las consultas que se realicen en
las mencionadas materias, reunindose al
efecto cuantas veces sea requerida.
Igualmente, con el fin de evaluar la aplicacin, desarrollo y evolucin en el seno de las
empresas de los planes y medidas de igualdad acordados en el presente convenio, se
reunir trimestralmente con carcter ordinario y en todo caso, siempre que lo solicite
cualquiera de las partes.
Deber igualmente desarrollar un plan de
trabajo sectorial de igualdad para el cual se
deber acordar el correspondiente calendario, realizar su seguimiento y elaborar la
memoria anual correspondiente sobre igualdad de oportunidades.
La Comisin Paritaria Sectorial de Igualdad, siempre que consiga las subvenciones
econmicas necesarias, elaborar el presupuesto econmico Global que deber contemplar todas las fases de la aplicacin y
desarrollo del Plan,
Para favorecer el correcto cumplimiento
de lo dispuesto en el conjunto de las empresas afectadas, los componentes de la parte
social de la Comisin Sectorial de Igualdad
se constituirn en Agentes de Igualdad.

Disposiciones adicionales
Primera.- Las partes firmantes valoran
positivamente la importancia del 4 Acuerdo
Tripartito de Formacin Continua firmado
entre las organizaciones patronales y sindicales ms representativas y dems legislacin
concordante.
Por todo ello se comprometen a fomentarlas conjuntamente.
Con este fin se crear una comisin paritaria, que tendr una composicin de 8 miembros, 4 de la representacin empresarial y 4
de la sindical.
La comisin paritaria deber establecer, de
comn acuerdo, las funciones que ha de
tener en este campo.
Segunda.1.- Por lo que respecta a los despidos
colectivos, el perodo de consultas se establece en 30 das para las empresas que cuentan
con comit de empresa y de 15 das para las
empresas que cuentan con delegados de personal, salvo acuerdo entre las partes, anterior
a la finalizacin del plazo.
2.- Dentro del perodo de consultas cualquiera de las partes puede plantear ante el
Tribunal Laboral de Catalua su intervencin
en mediacin, sin que eso signifique la
ampliacin del plazo establecido de consultas, ni impida la aplicacin de la correspondiente resolucin de la autoridad laboral
competente.
3.- En cualquier caso, el empresario no
puede ejecutar su decisin hasta que la autoridad laboral competente haya resuelto,
expresamente o por silencio.
4.- Tanto en despidos colectivos, como en
lo que hace referencia a modificaciones sustanciales de las condiciones de trabajo de
carcter colectivo se ha de presentar la documentacin correspondiente a las razones que
las motivan, tanto si son econmicas, como
tcnicas, organizativas o de produccin.
5.- En cuanto a la modificacin sustancial
de las condiciones de trabajo de carcter
colectivo, el perodo de consultas que ha de
preceder la decisin de la modificacin, establecido en el artculo 41.4 del Real Decreto
Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, se establece en 20 das.
Tercera.- Los auxiliares en ruta tendrn
asignadas las funciones contempladas para
esta categora en el Laudo arbitral de 24 de
noviembre de 2000 sustitutivo de la Ordenanza Laboral de Transportes por carretera,
siendo su salario asignado el que figura en la
correspondiente categora de las tablas salariales anexas.
Cuarta.- Se recomienda que, en la medida
de lo posible, las comunicaciones, los anuncios y los avisos que se hagan en el sector
sean bilinges.
Quinta.La presente disposicin entrar en vigor a
partir del 31 de diciembre del ao 2012.
Teniendo en cuenta las caractersticas especiales del sector, las horas extraordinarias o
adicionales para las diferentes categoras profesionales se debern abonar segn lo dis-

2 / 4 / 2010

BUTLLET OFICIAL

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 41

Generalitat de Catalunya

puesto en el artculo 35, apartado 1 del ET,


sin que en ningn caso este abono sea inferior a la hora ordinaria, todo ello en base a la
siguiente formula, que ser de aplicacin
Retribucin anual de los conceptos: salario convenio, por 15 pagas, ms bolsa de
vacaciones, dividido por 1770 horas de jornada anual.
Cuando el conductor ejerza como tal funciones de conductor perceptor, a cada hora
extraordinaria o adicional se le sumar la
cantidad correspondiente al plus conductor
perceptor, que sin perjuicio de las revalorizaciones que puedan corresponderle en un
futuro al plus conductor perceptor, queda
establecido en 0,60 EUR.
Disposiciones transitorias
Primera.- Las diferencias derivadas de la
aplicacin del presente Convenio se debern
abonar por las empresas en un plazo mximo
de 60 das, a contar desde el da de la firma
del Convenio.
Segunda.- La aplicacin de la horquilla
horaria en materia de dietas acordada en el
Convenio anterior, establecida en el artculo
29 para las empresas donde exista sentencia
firme al respeto, como consecuencia de la
cual se estn abonando dietas, requerir de
acuerdo expreso entre los respectivos
comits y empresas.
Tercera.- Cuando un trabajador de edad
superior a 50 aos cause baja voluntaria en
la empresa, tendr derecho a recibir en concepto de premio de fidelidad/vinculacin, y
en funcin del nmero de aos de prestacin
continuada de servicios en aquella, una compensacin econmica consistente en los
siguientes importes brutos:
* Con 10 aos de servicio en la empresa,
1.226,06 EUR
* Con 15 aos de servicio en la empresa,
1.839,10 EUR
* Con 20 aos de servicio en la empresa,
2.452,13 EUR
* Con 25 aos de servicio en la empresa,
3.065,16 EUR
* Con 30 aos de servicio en la empresa,
3.678,19 EUR
* Con 35 aos de servicio en la empresa,
4.291,22 EUR
Estas cantidades se abonarn en un nico
pago, en la fecha que el trabajador cause
baja voluntaria en la Empresa, siempre que
esta baja sea solicitada antes de cumplir los
65 aos.
Como sea que en el anterior Convenio se

suprimi el derecho al cobro del premio de


fidelidad/vinculacin en el tramo entre los 60
y 65 aos y pueden haber trabajadores que
han sobrepasado los 60 aos, y por lo tanto,
perderan un derecho que tenan reconocido,
tendrn derecho al mencionado premio
siempre que soliciten la baja en la empresa
antes de los 65 aos, todo y que la misma
tenga efectos al da siguiente de cumplir los
65 aos. El cobro de esta cantidad es incompatible con el cobro de la mejora de la
cuanta por antigedad prevista en el artculo
33, por eso, si el trabajador en el plazo de 30
das siguientes a la publicacin del Convenio
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya no manifestase expresamente y por
escrito la renuncia al cobro de las cantidades
mensuales establecidas en el artculo 33, se
le aplicar este nuevo sistema, perdiendo el
derecho al cobro de las cantidades correspondientes al anterior sistema de premio de
fidelidad/vinculacin. En estos casos de aplicacin del nuevo sistema, el trabajador
tendr derecho a percibir a partir del
momento de la firma del Convenio, las
cuantas por paga indicadas en el artculo 33
hasta llegar a los 65 aos, adems de, llegado a los 65 aos, percibir el importe del premio de fidelidad/vinculacin indicado en
esta Disposicin Transitoria, en funcin del
resultado de dividir el importe que corresponda, por 75 y multiplicarlo por la diferencia entre 75 y el nmero de pagas percibidas
por el sistema establecido en el artculo 33
desde la firma del Convenio hasta los 65
aos.
Las antiguas tablas del premio, cuyo
importe se mantendr inalterable hasta que
decaiga la clusula, se abonarn en un nico
pago en los casos en los que el trabajador
haya renunciado a la aplicacin del nuevo
sistema establecido en el artculo 33 de
acuerdo con aquello que establece el prrafo
anterior, en la fecha que el trabajador cause
baja voluntaria en la empresa, siempre que
esta baja sea solicitada antes de cumplir los
65 aos.
Esta clusula permanecer vigente hasta el
1 de junio de 2010, fecha en la que decaer
automticamente.
Cuarta.- Los importes que figuran en el
artculo 36 del presente Convenio sern de
aplicacin a partir de la fecha de la firma del
mismo, siendo vigentes hasta ese momento
los conceptos y cuantas establecidas en el
anterior Convenio.
Quinta.- Formacin profesional

En la medida en que ser necesario organizar la formacin dirigida al colectivo de


conductores para la obtencin y renovacin
del CAP, segn los trminos establecidos en
el RD 1032/2007, de 20 de julio. En el seno
de la Comisin Paritaria del presente Convenio Colectivo, se estudiar la repercusin e
impacto laboral y buscar una solucin satisfactoria para ambas partes.
Con el fin de que la misma goce del consenso necesario, se reunir siempre que lo
solicite cualquiera de las partes.
ANEXO
RELACIN

DE PEQUEAS INTERVENCIONES
QUIRRGICAS

Absceso glteo por inyeccin


Absceso simple
ntrax
Biopsia de ganglios
Bursitis (Higroma)
Bursitis (Supurada)
Cuerpo extrao (tipo de agujas o rebabas
con radioscopia)
Glndula partida (Desbridamiento absceso)
Lipomas (Extirpacin)
Panadizos
Plstias cutneas pequeas
Quistes dentarios y epulis
Quiste sebceo
Quistes tenosinoviales
Torascpia
Bartholinitis
Papilomas y plipos (Escisin)
Reseccin de labios (Genitales)
Desbridamiento de flemones
Absceso conducto auditivo
Abscesos retroauriculares
Biopsias
Infiltraciones con alcohol, etc...., por prurito vulvar
Cuerpo extrao en el odo (va natural)
Paracentesis de tmpanos unilateral o bilateral
Heridas de menor cuanta (suturas, ligaduras, exeresis, cuerpo extrao subcutneo,
etc....)
Circuncisin
Mastititis (absceso de mama)
Biopsia de cuello
Papilomas, plipos y quistes vaginales
(extirpacin y escisin)
Glndula de Bartholino, absceso, drenaje

TABLAS SALARIALES 2009#

Categoras profesionales

Grupo 1) personal superior


Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.t.s.

Salario
Hora
convenio adicional#

1.386,12
1.227,96
1.281,24
1.176,87
1.125,48

#
10,11#
9,12#
9,48#
8,77#
8,37#

Categoras profesionales

Grupo 2) personal administrativo


Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo

Salario
Hora
convenio adicional#

1.257,35
1.187,92
1.151,40
1.097,34
1.031,33

9,12#
8,77#
8,37#
7,67#
7,37#

BUTLLET OFICIAL

Nm. 79 / Pg. 42

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

Salario
Hora
convenio adicional#

Categoras profesionales
Asp. Administrativo 16-17 aos

551,05

-#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

Grupo 4) personal de taller

1.275,43
1.149,57
1.276,07
1.149,57
1.076,40
1.076,40
1.076,40
1.076,40
1.025,68
1.025,68
1.369,43
1.369,43
1.369,43
1.275,63
1.275,63
1.275,63
1.076,40

9,48#
8,61#
9,48#
8,61#
7,58#
7,67#
7,67#
7,67#
7,41#
7,41#
8,64#
8,64#
8,64#
10,05#
10,05#
10,05#
7,65#
#

Jefe de taller

1.276,07

9,48#

Grupo 3) personal movimiento

Categoras profesionales
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2
Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

1.198,14
1.149,57
1.124,18
1.174,77
1.238,12
1.163,08
1.060,81
1.037,23
1.025,68
536,59
536,54
603,25
671,32

8,92#
8,61#
8,37#
8,72#
8,12#
7,43#
7,36#
7,36#
7,36#
-#
-#
5,02#
5,74#
#

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

838,97
1.045,22
1.045,22
1.025,68
1.025,68
535,79

-#
7,75#
7,75#
7,37#
7,37#
-#

Conceptos econmico 2009

Conceptos econmico 2009

Conceptos econmicos

Con 20 aos
Con 25 aos
Con 30 aos
Con 35 aos

Plus conductor-perceptor

4,53#
#

Dietas

Regular nacional
Discrecional nacional
Internacional
Final ao
Quebranto moneda
Seguro retirada permiso conduccin

Premio fidelidad/vinculacin

24,71#
37,05#
74,10#
30,00#
1,55#
50,00#
#

Con 10 aos
Con 15 aos

11,00#
17,00#

TABLA

BOLSA VACACIONES

Salario
Hora
convenio adicional#

#
24,00#
30,00#
35,00#
41,00#
#

Indemnizacin de resultas de accidente


Por muerte
Por invalidez permanente absoluta
Por invalidez permanente total para la profesin habitual
Compensacin jornada partida discrecionales
Horas adicionales

23.000,00#
24.000,00#
20.000,00#
3,50#
10,05#

2009#

Categoras profesionales

Bolsa vacaciones Categoras profesionales

Bolsa vacaciones#

Grupo 4) personal de taller

269,63
251,01
257,29
244,89
238,83

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2

256,40#
247,22#
241,63#
238,67#
244,58#
244,57#
235,37#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

254,38
246,23
241,84
235,48
227,56
171,32

Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

231,18#
228,39#
227,05#
155,28#
155,64#
174,66#
182,84#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca

256,34
241,63
256,40
241,63
232,89
232,89
232,89
232,89
227,05

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

-#
229,37#
229,37#
227,05#
227,05#
164,89#
#
#
#

Grupo 1) personal superior


Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

Grupo 2) personal administrativo

BUTLLET OFICIAL

2 / 4 / 2010

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 43

Generalitat de Catalunya

Categoras profesionales

Bolsa vacaciones Categoras profesionales

Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

TABLAS

ANTIGEDAD

227,05
246,80
246,80
246,80
244,52
244,52
244,52
232,89

Bolsa vacaciones#

#
#
#
#
#
#
#
#

2009#

Categoras profesionales

1 bienio

2 bienios

2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
1 quinquenio 2 quinquenios 3 quinquenios 4 quinquenios

2 bienios y
5 quinquenio#

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

40,13
36,50
37,36
30,91
27,76

80,24
73,01
74,70
61,83
55,53

160,48
146,03
149,41
123,65
111,06

240,73
219,03
224,11
185,49
166,60

320,98
292,04
298,81
247,30
222,13

401,22
365,05
373,51
309,14
277,66

481,47#
438,07#
448,22#
370,96#
333,19#
#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

32,99
31,59
28,86
27,21
26,08
17,17

65,98
63,20
57,73
54,41
52,16
34,34

131,98
126,39
115,45
108,83
104,31
68,67

197,96
189,59
173,18
163,24
156,46
103,01

263,95
252,78
230,91
217,63
208,63
137,35

329,94
315,98
288,64
272,06
260,78
171,68

395,92#
379,18#
346,37#
326,47#
312,93#
206,01#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

33,00
28,86
33,00
28,86
26,11
26,11
26,11
26,11
25,27
25,27
28,88
28,88
28,88
28,19
28,19
28,19
26,11

66,00
57,73
66,00
57,73
52,21
52,21
52,21
52,21
50,54
50,54
57,77
57,77
57,77
56,39
56,39
56,39
52,21

132,00
115,45
132,00
115,45
104,40
104,40
104,40
104,40
101,07
101,07
115,53
115,53
115,53
112,78
112,78
112,78
104,40

198,00
173,17
198,00
173,17
156,62
156,62
156,62
156,62
151,61
151,61
173,31
173,31
173,31
169,16
169,16
169,16
156,62

264,00
230,90
264,00
230,90
208,83
208,83
208,83
208,83
202,13
202,13
231,08
231,08
231,08
225,54
225,54
225,54
208,83

330,01
288,63
330,01
288,63
261,03
261,03
261,03
261,03
252,67
252,67
288,84
288,84
288,84
281,93
281,93
281,93
261,03

396,00#
346,36#
396,01#
346,36#
313,23#
313,23#
313,23#
313,23#
303,20#
303,20#
346,60#
346,60#
346,60#
338,32#
338,32#
338,32#
313,23#
#

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2
Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

33,00
29,56
28,86
28,17
30,23
28,19
27,21
26,24
25,76
25,27
12,06
12,25
14,60
16,38

66,00
59,14
57,73
56,34
60,47
56,39
54,41
52,47
51,49
50,54
24,14
24,51
29,21
32,76

132,00
118,27
115,45
112,69
120,94
112,78
108,83
104,95
102,99
101,07
48,27
49,02
58,41
65,52

198,00
177,41
173,17
169,03
181,40
169,16
163,24
157,40
154,48
151,61
72,41
73,53
87,62
98,27

264,00
236,53
230,90
225,38
241,86
225,54
217,63
209,88
205,98
202,13
96,55
98,03
116,83
131,03

330,01
295,67
288,63
281,71
302,32
281,93
272,06
262,35
257,47
252,67
120,67
122,54
146,03
163,80

396,01#
354,79#
346,36#
338,05#
362,80#
338,33#
326,47#
314,83#
308,97#
303,20#
144,79#
147,06#
175,22#
196,56#
#

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

20,34
26,09
26,09
25,27
25,27
12,89

40,68
52,18
52,18
50,54
50,54
25,77

81,38
104,35
104,35
101,07
101,07
51,52

122,07
156,53
156,53
151,61
151,61
77,29

162,75
208,72
208,72
202,13
202,13
103,03

203,43
260,89
260,89
252,67
252,67
128,80

244,12#
313,07#
313,07#
303,20#
303,20#
154,56#

Grupo 1) personal superior

Grupo 2) personal administrativo

Grupo 3) personal movimiento

Grupo 4) personal de taller

TABLA

NOCTURNIDAD

2009#

BUTLLET OFICIAL

Nm. 79 / Pg. 44

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

Complemento por hora


Categoras profesionales
de nocturnidad

Categoras profesionales

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

Complemento por hora


de nocturnidad#
#

Grupo 4) personal de taller

1,50
1,37
1,40
1,16
1,05

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2

1,24#
1,11#
1,08#
1,06#
1,14#
1,06#
1,03#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

1,24
1,18
1,08
1,03
0,98
0,65

Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

1,00#
0,97#
0,96#
0,44#
0,45#
0,55#
0,62#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

1,24
1,08
1,24
1,08
0,98
0,98
0,98
0,98
0,96
0,96
1,08
1,08
1,08
1,06
1,06
1,06
0,98

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

0,76#
0,98#
0,98#
0,96#
0,96#
0,48#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#

Grupo 2) personal administrativo

TABLAS SALARIALES 2010#

Categoras profesionales

Salario
Salario
#
Convenio de
Convenio de 1
1 enero 2010 a de julio a 31 de
Hora
31 de junio 2010 diciembre 2010adicional#

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.t.s.

1404,98
1245,24
1299,05
1193,64
1141,74

1409,98
1250,24
1304,05
1198,64
1146,74

10,29#
9,28#
9,65#
8,93#
8,52#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

1274,92
1204,80
1167,91
1113,31
1046,64
561,56

1279,92
1209,80
1172,91
1118,31
1051,64
566,56

9,28#
8,93#
8,52#
7,81#
7,50#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo

1293,19
1166,07
1293,83
1166,07
1092,17
1092,17
1092,17
1092,17
1040,94
1040,94

1298,19
1171,07
1298,83
1171,07
1097,17
1097,17
1097,17
1097,17
1045,94
1045,94

9,65#
8,77#
9,65#
8,77#
7,72#
7,81#
7,81#
7,81#
7,54#
7,54#

Grupo 1) personal superior

Grupo 2) personal administrativo#

Grupo 3) personal movimiento#

Categoras profesionales

Salario
Salario
#
Convenio de
Convenio de 1
1 enero 2010 a de julio a 31 de
Hora
31 de junio 2010 diciembre 2010adicional#

Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

1388,12
1388,12
1388,12
1293,39
1293,39
1293,39
1092,17

1393,12
1393,12
1393,12
1298,39
1298,39
1298,39
1097,17

8,80#
8,80#
8,80#
10,50#
10,50#
10,50#
7,79#
#

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2
Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er.
Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2.
Ao

1293,83
1215,12
1166,07
1140,42
1191,52
1255,50
1179,71
1076,42
1052,60
1040,94
546,95
546,90
614,28

1298,83
1220,12
1171,07
1145,42
1196,52
1260,50
1184,71
1081,42
1057,60
1045,94
551,95
551,90
619,28

9,65#
9,08#
8,77#
8,52#
8,88#
8,27#
7,56#
7,49#
7,49#
7,49#
#
#
5,11#

683,03

688,03

5,84#

Grupo 4) personal de taller

BUTLLET OFICIAL

2 / 4 / 2010

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 45

Generalitat de Catalunya

Salario
Salario
#
Convenio de
Convenio de 1
1 enero 2010 a de julio a 31 de
Hora
31 de junio 2010 diciembre 2010adicional#

Categoras profesionales

Grupo 5) personal subalterno


Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista

CONCEPTOS

ECONMICO

852,36
1060,67
1060,67

857,36
1065,67
1065,67

#
7,89#
7,89#

Categoras profesionales
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

Salario
Salario
#
Convenio de
Convenio de 1
1 enero 2010 a de julio a 31 de
Hora
31 de junio 2010 diciembre 2010adicional#
1040,94
1040,94
546,15

1045,94
1045,94
551,15

7,50#
7,50#
#

2010#

Conceptos econmicos

Plus conductor-perceptor

4,53#
#

Dietas

Regular nacional
Discrecional nacional
Internacional
Final ao
Quebranto moneda
Seguro retirada permiso conduccin

Premio fidelidad/vinculacin

28,07#
40,57#
78,10#
33,43#
1,61#
50,00#
#

Con 10 aos

11,00#

TABLA

BOLSA VACACIONES

Conceptos econmicos

Con 15 aos
Con 20 aos
Con 25 aos
Con 30 aos
Con 35 aos

17,00#
24,00#
30,00#
35,00#
41,00#
#

Indemnizacin de resultas de accidente


Por muerte
Por invalidez permanente absoluta
Por invalidez permanente total para la profesin habitual
Compensacin jornada partida discrecionales

23.000,00#
30.000,00#
24.000,00#
3,54#

2010#

Categoras profesionales

Grupo 1) personal superior


Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

Bolsa vacaciones Categoras profesionales

Grupo 4) personal de taller

Bolsa vacaciones#
#

291,63
273,01
279,29
266,89
260,83

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2

278,4#
269,22#
263,63#
260,67#
266,58#
266,57#
257,37#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

276,38
268,23
263,84
257,48
249,56
193,32

Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

253,18#
250,39#
249,05#
177,28#
177,64#
196,66#
204,84#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

278,34
263,63
278,4
263,63
254,89
254,89
254,89
254,89
249,05
249,05
268,8
268,8
268,8
266,52
266,52
266,52
254,89

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

22#
251,37#
251,37#
249,05#
249,05#
186,89#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#

Grupo 2) personal administrativo

BUTLLET OFICIAL

Nm. 79 / Pg. 46

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

2 / 4 / 2010

Generalitat de Catalunya

TABLAS

ANTIGEDAD

2010#

Categoras profesionales

2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
2 bienios y
1 quinquenio 2 quinquenios 3 quinquenios 4 quinquenios 5 quinquenios#

1 bienio

2 bienios

Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

40,13
36,50
37,36
30,91
27,76

80,24
73,01
74,70
61,83
55,53

160,48
146,03
149,41
123,65
111,06

240,73
219,03
224,11
185,49
166,60

320,98
292,04
298,81
247,30
222,13

401,22
365,05
373,51
309,14
277,66

481,47#
438,07#
448,22#
370,96#
333,19#
#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

32,99
31,59
28,86
27,21
26,08
17,17

65,98
63,20
57,73
54,41
52,16
34,34

131,98
126,39
115,45
108,83
104,31
68,67

197,96
189,59
173,18
163,24
156,46
103,01

263,95
252,78
230,91
217,63
208,63
137,35

329,94
315,98
288,64
272,06
260,78
171,68

395,92#
379,18#
346,37#
326,47#
312,93#
206,01#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

33,00
28,86
33,00
28,86
26,11
26,11
26,11
26,11
25,27
25,27
28,88
28,88
28,88
28,19
28,19
28,19
26,11

66,00
57,73
66,00
57,73
52,21
52,21
52,21
52,21
50,54
50,54
57,77
57,77
57,77
56,39
56,39
56,39
52,21

132,00
115,45
132,00
115,45
104,40
104,40
104,40
104,40
101,07
101,07
115,53
115,53
115,53
112,78
112,78
112,78
104,40

198,00
173,17
198,00
173,17
156,62
156,62
156,62
156,62
151,61
151,61
173,31
173,31
173,31
169,16
169,16
169,16
156,62

264,00
230,90
264,00
230,90
208,83
208,83
208,83
208,83
202,13
202,13
231,08
231,08
231,08
225,54
225,54
225,54
208,83

330,01
288,63
330,01
288,63
261,03
261,03
261,03
261,03
252,67
252,67
288,84
288,84
288,84
281,93
281,93
281,93
261,03

396,00#
346,36#
396,01#
346,36#
313,23#
313,23#
313,23#
313,23#
303,20#
303,20#
346,60#
346,60#
346,60#
338,32#
338,32#
338,32#
313,23#
#

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1
Oficial de 2
Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

33,00
29,56
28,86
28,17
30,23
28,19
27,21
26,24
25,76
25,27
12,06
12,25
14,60
16,38

66,00
59,14
57,73
56,34
60,47
56,39
54,41
52,47
51,49
50,54
24,14
24,51
29,21
32,76

132,00
118,27
115,45
112,69
120,94
112,78
108,83
104,95
102,99
101,07
48,27
49,02
58,41
65,52

198,00
177,41
173,17
169,03
181,40
169,16
163,24
157,40
154,48
151,61
72,41
73,53
87,62
98,27

264,00
236,53
230,90
225,38
241,86
225,54
217,63
209,88
205,98
202,13
96,55
98,03
116,83
131,03

330,01
295,67
288,63
281,71
302,32
281,93
272,06
262,35
257,47
252,67
120,67
122,54
146,03
163,80

396,01#
354,79#
346,36#
338,05#
362,80#
338,33#
326,47#
314,83#
308,97#
303,20#
144,79#
147,06#
175,22#
196,56#
#

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

20,34
26,09
26,09
25,27
25,27
12,89

40,68
52,18
52,18
50,54
50,54
25,77

81,38
104,35
104,35
101,07
101,07
51,52

122,07
156,53
156,53
151,61
151,61
77,29

162,75
208,72
208,72
202,13
202,13
103,03

203,43
260,89
260,89
252,67
252,67
128,80

244,12#
313,07#
313,07#
303,20#
303,20#
154,56#

Grupo 1) personal superior

Grupo 2) personal administrativo

Grupo 3) personal movimiento

Grupo 4) personal de taller

TABLA

NOCTURNIDAD

2010#

Categoras profesionales

Grupo 1) personal superior


Jefe de servicio
Inspector principal
Ingeniero licenciado
Auxiliar titulado
A.T.S.

Complemento por hora


de nocturnidad
Categoras profesionales

Complemento por hora


de nocturnidad#

Grupo 4) personal de taller

1,52
1,38
1,42
1,17
1,06

Jefe de taller
Encargado o contramaestre
Encargado general
Encargado almacn
Jefe de equipo
Oficial de 1

1,25#
1,12#
1,09#
1,07#
1,15#
1,07#

BUTLLET OFICIAL

2 / 4 / 2010

DE LA

PROVNCIA

DE

BARCELONA

Nm. 79 / Pg. 47

Generalitat de Catalunya

Complemento por hora


Categoras profesionales
de nocturnidad

Categoras profesionales

Grupo 2) personal administrativo

Complemento por hora


de nocturnidad#

Oficial de 2

1,04#

Jefe de seccin
Jefe de negociado
Oficial 1 administrativo
Oficial 2 administrativo
Auxiliar administrativo
Asp. Administrativo 16-17 aos

Grupo 3) personal movimiento

1,25
1,19
1,09
1,04
0,99
0,65

Oficial de 3
Lavacoches
Mozo taller
Aprendiz hasta 18 aos 1er. Ao
Aprendiz hasta 18 aos 2. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 1er. Ao
Aprendiz mayor de 18 aos 2. Ao

Grupo 5) personal subalterno

1,01#
0,98#
0,97#
0,45#
0,46#
0,56#
0,63#
#

Jefe estacin 1
Jefe estacin 2
Jefe administracin 1
Jefe administracin 2
Administrativo en ruta
Taquilleros-taquilleras
Factor
Encargado de consigna
Repartidores de mercanca
Mozo
Inspector
Inspector tranva
Controlador pcc tranva
Conductor
Conductor-perceptor
Conductor tranva
Cobrador

1,25
1,09
1,25
1,09
0,99
0,99
0,99
0,99
0,97
0,97
1,09
1,09
1,09
1,07
1,07
1,07
0,99

Auxiliar en ruta
Cobrador facturas
Telefonista
Portero
Vigilante
Botones de 16 y 17 aos

0,76#
0,99#
0,99#
0,97#
0,97#
0,49#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#

Barcelona, 26 de febrer de 2010.


La Directora dels Serveis Territorials a Barcelona, Elisenda Giral i Masana.
062010001625
A

Serveis Territorials
RESOLUCI
Resoluci de 9 de febrer de 2010, per la
qual es disposa la inscripci i la publicaci
de lAcord regulador de les condicions de
treball dels funcionaris de lAjuntament de
Cubelles per als anys 2009-2011 (codi de
conveni nm. 0808652).
Vist lAcord regulador de les condicions
de treball dels funcionaris de lAjuntament de
Cubelles, subscrit pels representants de lempresa i pels dels seus treballadors el dia 16 de
setembre de 2009, i dacord amb el que disposen larticle 36 de la Llei 7/1990, de 19 de
juliol, sobre negociaci collectiva i participaci en la determinaci de les condicions
de treball dels empleats pblics, en relaci
amb el que estableix la disposici final 1.2
de la Llei orgnica 11/1985, de 2 dagost, de
llibertat sindical; el Decret 326/1998, de 24
de desembre, de reestructuraci de les delegacions territorials del Departament de Treball, modificat pel Decret 106/2000, de 6 de
mar, de reestructuraci parcial del Departament de Treball; el Decret 199/2007, de 10
de setembre, de reestructuraci del Departament de Treball, i altres normes daplicaci;
Vista laprovaci expressa de lAcord per
lrgan competent, segons el que disposa

larticle 35 de la Llei 7/1990 abans esmentada,


RESOLC:
-1 Disposar la inscripci de lAcord regulador de les condicions de treball dels funcionaris de lAjuntament de Cubelles per als
anys 2009-2011 (codi de conveni nm.
0808652) al Registre de convenis dels Serveis
Territorials del Departament Treball a Barcelona.
-2 Disposar que el text esmentat es publiqui al BUTLLET OFICIAL DE LA PROVNCIA (BUTLLET OFICIAL DE LA PROVNCIA) de Barcelona.
Transcripci literal del text signat per les
parts
ACORD

REGULADOR DE LES CONDICIONS DE


TREBALL DEL PERSONAL FUNCIONARI DE
LAJUNTAMENT DE CUBELLES PER ALS ANYS 2009-

2011

PREMBUL
El present Pacte de Condicions t per
objecte la regulaci de les condicions de treball de personal funcionari de lAjuntament
de Cubelles dacord amb les normes estatals i
autonmiques que en sn daplicaci.
El present Pacte se signa entre lAjuntament i les segents organitzacions sindicals
que composen la Mesa negociadora en

representaci dels treballadors a lajuntament


de Cubelles: CCOO, SFP, UGT.
Aquest Pacte ha estat objecte duna llarga
negociaci entre els representants de lAjuntament de Cubelles i els representants dels
treballadors que, conscients de la situaci de
crisi econmica actual han mostrat la seva
solidaritat amb la resta de treballadors del
sector privat i han collaborat a travs daquest text amb valuoses aportacions per a
crear ocupaci en el municipi de Cubelles i
controlar la despesa municipal del personal.
Tanmateix sha procurat respectar les condicions mnimes vigents en pactes i acords
anteriors.
En primer lloc el Pacte de Condicions
regula lmbit i les garanties daplicaci de
les seves clusules. Entre daltres es destaca
laplicaci preferent daquella normativa o
pactes posteriors que siguin ms beneficiosos
per al conjunt dempleats pblics i es crea
una comissi paritria dinterpretaci i seguiment del compliment del que disposa aquest
text.
Sha de destacar que el Pacte de Condicions recull la moci del Ple de 19 de mar
de 2007, aprovada per unanimitat dels grups
poltics municipals dICV, CIU, PSC, PP I
ERC, moci en la que es va arribar entre daltres, al comproms de garantir lestabilitat
laboral de tot el personal, laboral i funciona-

Vous aimerez peut-être aussi