AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013), pp.

221-235

ISSN: 2253-7694

RAFA ARNAL I LA SOLSIDA1

Jess Huguet
Consell Valenci de Cultura, Alberic

Resum

La solsida apareix en la novellstica valenciana com una mena de recordatori dun temps bllic i, posteriorment, obscur les conseqncies del qual encara sofrim. Per contemplar la novella de Rafa Arnal
noms des de la vessant historicista pot dur-nos a una simplificaci empobridora. Tant lapartat lingstic, amb s de lidioma proper, desenfadat i efica exponent de la parla popular, com el recurs a la documentaci i memria oral ens permeten endinsar-nos en un relat que s exponent de la psique duns
personatges, recordatori duns esdeveniments i idees (anarquisme, el mn dels tramvies, la vivncia dels
pobletans prxims a la gran ciutat, ...) i corollari dun mn que malgrat silenciat de forma poruga i
egoista s tan nostre com les mitologies ms enaltides.
Paraules clau: anlisi literria, novellstica valenciana, temps bllic, parla popular, anarquisme, tramvies.

Abstract

La solsida breaks into Valencian fiction as a reminder of times of war and the dark times that came
thereafter, whose consequences we still suffer. But beholding Arnals novel only from a historicist point
of view might lead us to an impoverishing simplification. Also noteworthy is the use of an unpretentious, spontaneous and effective speech, which is a portrait of the popular language. La solsida is a wellresearched novel that also drinks from peoples oral memory. It lets us sink into a story that depicts the
psyche of the characters and reminds us events and ideas (anarchism, the world of streetcars, the ex1
Encara que la primera edici de La solsida s de lany 2000, lany 2005 es public en castell tamb, ledici que ens ha servit per enllestir aquest article s la de 2011 tot i que es tracta de la redacci que
lautor considera definitiva.

221

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Jess Huguet

periences of the locals who lived close to the city...) which are consequence of a world which, though
silenced in a coward and selfish way, belongs to us as much as ancient mythologies.
Key words: literary analysis, Valencian fiction, wartime, popular language, anarchism, streetcar.

1. QUAN SIGA MAJOR VULL SER COM RAFA ARNAL

Entre els amics i coneguts dArnal circula aquest enunciat com manifest dadmiraci per una persona que sentusiasma apassionadament per tots aquells projectes que puga encetar. No importa la feixuguesa ni la temporalitat per dur
endavant lobjectiu, sendinsar en el treball com si la tasca, ms enll del bon
resultat, fra essencial per sentir-se plenament realitzat. Hom ha arribat a dir
que quan tinga cent anys Rafa tindr objectius per cinquanta anys ms. Per tot
aix no s estrany que amb ladmiraci es fusione el desig darribar a la vellesa
amb lesperit i afany de Rafa.
Poeta, novellista, editor, distribudor, llibrer, periodista, bloguer2, animador
cultural per tamb forner, cantant, msic, poltic, llaurador i un etctera que
no cabria en un llibre de cinc-centes pgines. No cabria perqu la seua voluntat de servir el seu poble i la seua gent lnica i veritable ptria excedeix amb
escreix el mutilat mn de lespecialitzaci.
Actualment la restricci en els coneixements i accions, segurament imposada per un cientisme equivocat i excloent, ha redut les capacitats dels homes
fins un innatisme molt fcil i lleuger per perills amb la llibertat de lindividu. Perills perqu intentar modelar la persona en funci de les convenincies daquells que ostenten el poder, i ara ms que mai la crisi financera per
sobre tot la social ens ha mostrat clarament qui ns el dipositari deixe poder.
Sens diu que lespecialitzaci s imprescindible per estar en consonncia
amb les necessitats del mn actual. Per en realitat el que es pretn ser reduir
2

Recomane Brigada Mixta la pgina web que Rafa i amics tenen en marxa.

222

Rafa Arnal i

la solsida

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

la capacitat de lindividu encotillant-lo a lespai, o marc, que interessos aliens

li han preparat.
En eixe mn comprimit una disposici vers labsncia de lmits formals o de
gnere, imposats des de fora dun mateix, condueix inexorablement a la rebel
li contra el marc castrador. No s per inconvenient que lobra aix generada,
des de la insubordinaci i la llibertat ms absoluta, posseixca una qualitat superior, socialment i esttica, al que els galifardeus servidors del poder intentaran
dogmatitzar. No per escriure vers i prosa, teatre i canons, cadascuna deixes
formulacions presenta condici menor. No per expressar-se amb cadascun dels
models perden aquesta intensitat ni valor un a un contemplats.
Un crtic tan primmirat com J.J. Prez Benlloch ha proclamat sovint que en
els darrers anys no ha llegit un poema que lhaja trontollat tant com el dedicat
per Rafa Arnal a son pare3. Un poema, tamb tants i tants del mateix llibre,
que propiciaren laparici dun escriptor, de versos i proses, a tenir en compte
ms enll de modes o formes expressives. Perqu el seu propsit s el de servirse de la paraula, de la lletra, per transmetre uns sentiments, unes idees o unes
vivncies. I eixa pretensi la perseguir usant un o un altre model enunciador,
vers, prosa, gui cinematogrfic i/o article periodstic. Sempre, aix s, amb
voluntat de fer un treball formalment correcte i escaient al mitj emprat. Al
prleg del llibre ja ho diem: ...els versos porten la seua ra mot a mot. Cada
paraula, cada inflexi, cada accent sn forma i fons, contingut i continent. Ni
cal preguntar pel poeta ni pels seus versos, puix la seua sola existncia (i lectura) s causa de la seua necessitat.
All pels anys seixanta i setanta del xx (que estrany sem fa parlar del segle
xx com segle passat, tot i que per als de la meua generaci s el nostre segle) la
filosofia de Sun Tzu propiciaria que la literatura compromesa esdevingus model.
Possiblement per aquella moda que ens feia rebre tot all etiquetat amb el segell
3

Quadern denyorances, a Quaderns del retruny, lEixam/Poesia, 1982.

223

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Jess Huguet

dtnic i arriscat assumirem les idees i pensaments del xins sense analitzar origen ni destinatari. Sun era un militar i quan parlava desfor i lluita tenia ben
clar el que demanava. Relliscrem en confondre comproms i esttica, per no
menys ho feren qui posteriorment rebutjaren qualsevol ra humana per lligar
mot rere mot. Si la paraula s la substncia que fa a la persona, tot all que li
s propi ha de tindre el seu verb. La dificultat descansa en la capacitat dajustar all a dir amb la forma escaient. Rafa Arnal s un exemple deixa qualitat.
En poesia i en narrativa. Puta misria i Amb la cua encesa, escrites amb Trinitat Satorre4, sn unes novelles tan lineals com efectives. No s casualitat que
Ventura Pons es proposara fer una pellcula de la primera. La novella tenia
tots els ingredients de la narrativa del nostre autor: claredat, humor, proximitat
al cada dia del lector, llenguatge proper, capacitat dintriga, personatges identificables, modismes quotidians.
Si seguint Joan Fuster admetem que la primera obligaci dun escriptor s
fer-se llegir Rafa compleix amb escreix lenunciat. Comenar a llegir qualsevol
de les seues obres turgeix a acabar-les. Per amb un avantatge sobre aquells escrits que vols saber el final i per les presses vas passant fulles o pargrafs sense
llegir, en les seues narracions no pots excloure ni un mot perqu potser eixe
mot a ms de transcendent s duna desimboltura i espontanetat que li dona
sentit al tot de la narraci i, individualitzat, et permet una troballa difcil de
descobrir en la comprimida literatura habitual en nostra llengua.
Una estretor que, tornant a Fuster, potser es deriva de la mala digesti dun
noucentisme estricte. Una rigidesa formal que en el cas valenci ha estat un
llast pernicis i lamentable. La voluntat dels lletraferits per seguir uns cnons
excessivament deutors de models primmirats ha retardat lacceptaci necessria de tants dels nostres escriptors i, el que segurament s pitjor, la indiferncia
4
Hom deu saber que Trinitat Satorre s un pseudnim dun excellent fotgraf i dissenyador, tamb escriptor torbador.

224

Rafa Arnal i

la solsida

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

o disconformitat del possible lector. Cal dir que darrerament novellistes com
Toni Cucarella o Urb Lozano, per ficar-ne noms dos exemples, generen una
obra on les formes i modismes sn habituals al carrer, superant les encotillades
formulacions de narradors anteriors.
Rafa Arnal sempre ha estat conscient que no podia emprar altra llengua que
la del seu poble, amb tot el rigor precs per sense desviar-se ni poc ni molt de
la formulaci que aquell poble accepta com seua. Probablement pels anys que
va viure a un Rat Penat on encara linters per la llengua era superior als interessos poltics i socials dalguns personatges, contemplava amb preocupaci el
trencament recuperador que la divisi entre escriptors despardenya i escriptors de
sabata havia provocat en el perode renaixentista. Nera conscient que la forma
de dirigir-se als seus lectors havia de ser acurada per tamb admesa com prpia, i com prpia per un personal que no havia estat alfabetitzat. El seu inters
per poetes com Mart Bod ns un bon exemple deixa preocupaci per conjuminar llenguatge intens i correcte amb facilitat lectora.

2. LA SOLSIDA O EL TEMPS DELS TEMPS

Una de les majors virtuts de qualsevol escriptor ser la capacitat per presentar
una obra de lectures mltiples. Sens diu sovint que una novella no est finalitzada fins que el lector no la fa seua, no lha llegida. Per no totes les narracions
tenen la qualitat dexposar camins diversos que propicien vries histries dins
una sola. No s si s exactament aix el que pretn Vargas Llosa quan parla de
novella riu, per segurament se li aproxima.
La Solsida presenta eixa diversitat de lectures. Alguns crtics en parlen de la
gran novella valenciana de la guerra civil, fins i tot he llegit que si a Catalunya
Joan Sales public Incerta glria al Pas Valenci la novella de Rafa Arnal omplia el mateix buit. Crec que s una afirmaci parcial. Evidentment la novella

225

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Jess Huguet

valenciana ens parla de la incivil guerra que assol el pas del 1936 al 39, per
va ms enll i ms en. Mentre la de Sales s estrictament del perode bllic,
amb totes les allusions extra temporals necessries, la dArnal, seguint les vicissituds duna biografia, amplia el perode de la proclamaci de la Repblica
a una llarga postguerra. Dacord que la pre i postguerra poden ser incloses en
tot el procs guerrer per ofereixen una lectura ms extensa sobretot si la narraci se sustenta en un protagonisme, i protagonista, en el que el lapse batallant esdev un parntesi, important aix s, per una part de la narraci. Ms
encara, tot i que la Guerra s eix no s lessencial, perqu lessencial est en les
vicissituds duns personatges originals i a la vegada habituals.
Tot aix ens permet parlar de la novella dArnal com dun temps personal
(dels personatges) que inclou molts temps (tamb de personatges per especialment de fets, accions, memria, idees, ...) que no sn exclusivament efmers
o fugissers sin intemporals i exemple dun mn ms ampli que les dcades
o segles i uns homes ms representatius que els noms o sigles que superficialment els anomenen.

2.a. TEMPS DE POBLE

Que un autor incloga com actor rellevant el seu poble pot tindre o no efectes destacats en la narraci per sobretot defineix lespai i, per tant, estabilitza
el propi marc discursiu. Eixa introducci, i estabilitzaci, podr efectuar-se de
diverses formes, des de la descriptiva geogrfica o histrica fins a la immersi
anmica dels vens. Arnal ens proposa el que podrem anomenar intrusi lingstica del carrer.
En les primeres pgines exposa, aprofitant converses, crits i aldarulls nocturns, el tarann del venat, amb un sentit dhumor cid per tendre, definidor
dun mn, dun poble, que ser essencial en endinsar-se en la proposta narra-

226

Rafa Arnal i

la solsida

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

tiva: Coses de gats i gossos (...) Ala, els que teniu femella i esteu en edat folleu ara
que podeu. I els que no, dormiu, collons, i conformeu-vos, he, he! / Tio porc una
veu enfadada./ Maleducat! una altra de ms polida./ ... / Tio marr una tornant a la qesti principal./ Desvergonyit una solidria amb lanterior./ Artista,
eres un artista un, tot descollonant-se. / Xe, ac entre gossos i persones no hi ha qui
puga dormir! un que ja estava desvelat./ Ac en lloc de persones el que hi ha s
molt danimal! un altre agafant el fil. / A s el que du la Repblica, desordres!
una dona polititzant la baralla. / Tocat la figa, tia carca! un que no es pogu
aguantar. / Li la toques a ta mare! el marit de la dabans, en calotets, al balc...
El poble, la gent individualment i global, sn lelement principal de la novel
la. Sens dubte el protagonisme de Ramon, Uisso, Pilot, Maria, Olivares, etc..
configuraran leix descriptiu per ser el marc geogrfic all que ens far viure
la narraci des duna vessant clarivident. La perifria duna gran ciutat, el treball
quasi monopolstic del venat (els tramvies), la importncia de lascens social
i a la vegada lescepticisme dels indgenes pels enriquits rpidament, la saviesa
de lexperincia, la dignitat de ltic i la immoralitat de lestafador i falsari, les
accions heroiques o els fets puntuals de qui viu al teu costat, la ideologia que
es respira al casino i esglsia, ... sens manifestaran com actors, ben materials i
decisius, del conjunt. I malgrat que tot es delimite, territorialment, en un municipi, Tavernes Blanques, cal assenyalar que lacci, els fets, la histria, va ms
enll de les circumstncies concretes per esdevenir possible a qualsevol altre
indret. La novella s de Tavernes, les persones i esdeveniments tamb per el
tema, el fons, s tan ampli com qualsevol narraci que no puntualitze un espai
concret. Encara que semble un tpic ve a confirmar all que no hi ha res de
ms universal que el que ens s propi.
No seran ociosos ni els recursos lingstics locals (lxic professional o expressions com mosts batot de llana, saquet de viandes, vela i soto desplegats, es
quedava com la terra en guaret... Esperant la rella, fins i tot el cndid Sin pecado consebida... Avant, avant) ni la toponomstica municipal (del Carraixet

227

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Jess Huguet

al Pla del Rebalsador) per anellar espai amb exposici, i a la vegada lligar al
lector (estrany o prxim de lescenari municipal) amb lautenticitat que lautor manifesta amb el seu mn personal. Com no podrien ser-ne ociosos els
racons i carrers que configuren la geografia fsica dels personatges. Fins i tot
alguns deixos llocs (la corba de Sant Miquel dels Reis, per exemple) adquiriran paper rellevant de lacci, i eixe paper propiciar lencaix narratiu amb
el record i memria fidel.

2.b. TEMPS DE LA IDEA

La Solsida s una novella viva. En certa manera est fent-se i refent-se. La primera edici (2000) semblava ms modesta que lactual, per no per raons literries o expositives, sin perqu no contenia tantes dades, documentaci i
illustracions que sense ser sobrers en la narraci serveixen per integrar-la en
un temps i unes circumstncies. Malgrat ser la present una edici que podem
considerar definitiva per lestricte bastidor literari, Arnal ens diu que a mesura que vaja espigolant fets, dates, dades, documents i memries les aprofitar.
Crec que eixe propsit respon sobretot a lintent daplegar, i exposar, tot all
que els llibertaris aportaren en un moment histric (transcendent en la narraci) al Pas Valenci i, concretament, a lHorta. Cal dir per que s un propsit, siga quina siga la ra, lloable sobre tot en una literatura, com la nostra, on
el llibre sembla sovint ms un final runs que una proposta de cam. En literatures com lalemanya o anglesa trobem amb assidutat autors que fan i refan
obres que han esdevingut clssiques des de la primera edici, i ning no sesguerra vestidures. Quan el llibre se li lliura al lector ser aquest qui el far seu
per aix no vol dir que lautor sen desentenga i abandone lofertat, sobretot
quan lobra est lligada a uns temps i uns personatges histrics o almenys en
els que els esdeveniments sn confirmadors de la prpia narraci.

228

Rafa Arnal i

la solsida

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

El silenci i propaganda que la dictadura franquista va imposar sobre conjuntures, successos i idees del moviment llibertari ha propiciat que actualment, fora
dels interessats o estudiosos, totes les esperances perseguides, i realitats5, siguen
sovint contemplades com una mena dacci ingnua i nefasta amb episodis ms
o menys violents duns desvariats. Importa poc que els primers ministres europeus dideals crates foren a lEstat Espanyol. O que els trentistes plantejaren
intervencions duna sensatesa innegable6. Sensatesa que el franquisme va saber
aprofitar quan li convenia7 a pesar del tractament com delinqents perillosos
que van tindre que suportar els seguidors de la Idea.
Rafa Arnal, per raons familiars i conceptuals, sendinsa en les vivncies que
eixe collectiu, el llibertari, va tindre que patir abans, durant i desprs del 39.
Malgrat la seua admiraci, i militncia, no intentar un pamflet combatiu sin
retratar els afanys i illusions dunes gents que feren dels ideals i llibertat ra
de vida. Magnficament ho expressa en la Nota de lautor en parlar de la mort
del seu pare.
El seu respecte per les persones i accions dignes no tindr noms com referents homes i dones duna ideologia concreta, tamb aquells que des daltres
sensibilitats han estat conseqents amb els principis i decents en el dia a dia,
com en el cas del seguidor de L. Lucia (de la Dreta Regional Valenciana) que
tindr un paper destacat a la novella. De la mateixa manera que el deshonest
prendr formes obscenes i indignes, a pesar que la condici humana i les febleses inherents ens el fan totalment creble. Per altra part eixa assumpci del
5
La Revista blanca, en alguns perodes, publicava un consultori mdic que era dels ms seguits pel
personal (no solament naturistes, anarquistes o semblants). Tamb un cert cooperativisme, darrel anarcosindicalista, va incidir fortament en la societat valenciana, noms caldr recordar el protagonisme del
CLUEA en lexportaci tarongera durant la incivil guerra. I tantes i tantes experincies ms.
6
Domingo Torres, el darrer alcalde republic, em parlava de lesfor que va fer als Estats Units, ja a
les darreries de la guerra, per tal dinformar fefaentment la realitat dels seus correligionaris.
7
s ben conegut que lorige del transport pblic a la ciutat de Valncia (la SALTUV, per exemple)
els anys 50 i 60 fou possible grcies a la collaboraci de determinats projectes i collaboracions danarcosindicalistes.

229

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Jess Huguet

respecte pel qui s diferent ha estat una norma assumida pels seguidors de Bakunin, tal i com es manifesta a la Nota de lautor8 esmentada.
La idea va ms enll de lestricta ideologia. Esdev una regla de comportament personal i social9. Qui la transgredeix sensorrar al ms abjecte i inhum, Ramon ser lexemple.

2.c. TEMPS DE LLENGUA

Per a mi escriure en valenci s un acte de fe valencianista: i el valencianisme s
abans de tot, una posici tica. Les paraules de Carles Salvador li serveixen a Arnal no sols com introducci sin de visible posicionament del que pretn i desitja: el seu lligam i comproms amb la llengua prpia. Comproms que sallarga
del simple codi comunicatiu per convertir-se en manifestaci daliatge entre les
paraules i la societat com poble. Com ja deia Sanchis Guarner, entn la llengua
com extensi de la persona, com element social: qui renuncia a la seua llengua,
s com qui renega de sa mare.
Tota lobra est farcida de pensaments i cites que afermen eixe propsit. Llengua i poble; persona element primordial en la transmissi de paraules i unides
a elles identitat de la comunitat. Fins i tot amplia el comproms a la capacitat
dendinsar-se en la terra: Nosaltres som una part de la terra i ella s una part de
nosaltres... assenyalar amb el cabdill Seattle, en una afirmaci que enllaa ms
encara fsica (ecologia) i cultura (llengua).

8
Tot aix ens ho anava explicant dia a dia, any darrera dany, en una mena de llavor dapostolatmolt
clssica del mn llibertari. Anarcosindicalista de la CNT, es definia ell. Mentrimentres, ma mare desprs de sopar resava el rosari en un xiuxiueig. I mon pare ens explic que aix tamb hi havia que respectar-ho.
9
Les missions entre pedaggiques i visionries, les primeres dcades del XX, al camp andals, on la
frugalitat alimentria o de vestuari sunia a lapassionament per transmetre ideals, expressen ntidament
eixa norma.

230

Rafa Arnal i

la solsida

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Si em preguntaren per quin s lelement ms original de la novella en la

seua vessant lingstica a ms, evidentment, deixe nus entre llengua i societat
assenyalaria la capacitat ds dun llenguatge directe i socialment escaient. Els
gramtics ens recorden sovint que la parla dun poble s un element social. No hi
ha res de ms social que la forma de comunicar-se les gents, fins i tot ens faran
memria de lenunciat bblic: al principi era el Verb. La persona no existeix sense
la capacitat de conviure, de comunicar-se, per en massa ocasions eixa capacitat
quedar obscurida per les normes i dogmes que els propis gramtics dictaminen. La gent sexterioritzar sovint amb un vigor i fiabilitat que les acadmies
no assumiran fcilment. I recrrer a eixa parla ficant-la en negre sobre blanc, a
pesar de sentncies escolstiques, no solament s saludable per a la comprensi
sin imprescindible per a la prpia vitalitat de la llengua. Arnal ho t clar, i la
riquesa dexpressions populars, modismes, lxic, ... s, sens dubte, una de les
aportacions ms vigoritzants de la literatura valenciana de les darreres dcades.
Una altra aportaci voldria tamb apuntar: les cites dautors. Recomanaria
als professors de literatura que sacostaren a aquest llibre no solament com una
novella ms o menys histrica, ms o menys dideologia i/o de personatges,
sin com un compendi literari recomanable. En poques ocasions podem veure
com entre les lnies dun episodi apareix un poema, una estrofa que enquadra
fefaentment el narrat mitjanant un vers senzill per contundent. Noms a ttol dexemple esmentar George Orwell i les seues paraules amb motiu de la
repressi del POUM10: Hi ha un cert llenguatge poltic... /dissenyat per a fer que
les mentides/ semblen veritats i lassassinat respectable.
Em perdonaran que mestenga per no puc deixar dindicar la felicssima
inserci dalgunes cites de V. Andrs Estells o de Josep Mart i Bod11. Com
Pag. 218 de la darrera edici de La solsida.
Lamentablement Mart i Bod no ha estat un poeta reconegut, segurament perque en un perode
tan desastrs com el postblic, un escriptor que usava el vers des de la precarietat del proletariat ms sofrit
tenia poques possibilitats de rebre acceptaci pblica. A Rafa Arnal li devem la recuperaci, encara que
parcial, deste recomanable lletraferit.
10
11

231

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Jess Huguet

podria expressar-se ms adequadament el mn dels tramvies i de les persones

que el vivien en una poca on la mort era tel diari? I qui podria fer-ho? Vicent
Andrs Estells, sense cap mena de dubte: i els ferros de les vies, i els ferros dels
presidis,/ i els ferros de les naus, i els ferros dels balcons,/ i els ferros dels tats, i els
ferros dels altars..... I la por que ofegava fins la bogeria els ms lcids?: s la por
/ la gran por que em llana al trfec / la meua, que mempeny, dir Mart i Bod.
La combinaci entre narraci i cita versificada enriqueix encara ms el llibre en casar ambds temps literaris, el de la novella i el de les cites. Amb les
exempcions lgiques els autors que aprofita Arnal sn aquells que han viscut
lespai novellstic on sn inclosos. Els de la guerra i postguerra seran aquells
que sofriren eixos malets anys, com els dels cinquanta i seixanta o posteriors.
Amb la qual cosa no solament ens trobem amb unes referncies literries temtiques idnies, tamb diacrniques.
I malgrat haver-ho esmentat en un apartat anterior (Temps de poble) no puc
deixar de parlar-ne, o almenys esmentar, la considerable aportaci dexpressions
populars, a vegades dialectals i daltres dextensi ms mplia, del llibre. Del difs
fum de boja al ms restringit es feia el xulla sn centenars les locucions que permeten un valor espacial referencial i tamb un de riquesa lingstica formidable.

2.d. TEMPS DHISTRIA

Amb les pgines anteriors queda evidenciat que La solsida s una novella amb
un fort contingut histric. Una histria personal i collectiva, de les persones
dun determinat lloc i de la globalitat dun pas. Una histria que passa per damunt dancdotes12 per remarcar la fora del tot narrat.
12
A la pg. 150 trobem una afirmaci que em sembla s un error. Crec que el bisbe de Vitria que
es neg a firmar la carta dels bisbes espanyols a favor de la revolta militar franquista no era el cardenal Segura sin el bisbe Mgica. El cardenal Segura, per altra part, fou un eclesistic ben impregnat de les propostes dels revoltats.

232

Rafa Arnal i

la solsida

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Hi ha una certesa histrica per una formulaci narrativa que no tenen perqu ser idntics. Aix s el que dalguna forma ens recorden algunes frases de
Josep Pla que minimitzava la inflexibilitat formal per fer ms eficient el contingut referencial (noms a tall dexemple podem recordar quan la seua admiraci
pel port natural de Ma li fa exclamar: s el millor de la Pennsula, o per tal de
significar el canvi radical duna persona diu: va voltejar-se 360 graus). Tamb
Arnal referma el relat amb uns esdeveniments que no solament fan ms creble lescrit sin a ms aporten dades i dates valuoses per linvestigador histric.
Unes dades i dates documentals en moltes ocasions per en altres servidores
senzillament del propsit literari, per no mai falsificadores de la veritat histrica. Per aix La solsida esdev una obra tan estimulant des de lestricta valoraci literria com des de la vessant histrica.
Alguns crtics, sorneguers, apleguen a dir que la histria no s ms que una
part de la novellstica. Broma o no, en aquest cas podem assegurar que la novel
la s tamb un llibre histric i una invitaci per als investigadors ms enll de
lencert duna data o de la reflexi partidria.
Fa anys es fic de moda, entre els estudiosos del passat, all que sanomen
histria local. A partir del coneixement de fets prxims podia bastir-se una teoria general. La solsida t un marc, un espai geogrfic, concret per el seu abast
va ms enll, molt ms enll, deixe mbit per oferir-nos un retrat duna poca
i persones vlid almenys per a tot el pas i encara ms. Per com manifestaven
aquells que des del ms prxim volien explicar el tot, la contigitat, el frec,
permeten un endinsar-se (jo diria que sovint apassiona) ms comproms en
lobjecte destudi i, en conseqncia, una disposici ms entusiasta i sollcita.
Laportaci, des de la vessant de crnica, que em sembla ms escaient i valuosa s la de recuperaci del lligam entre les aspiracions llibertries i el desig
del poble ms humil. Ja s que el propsit de lautor, com deia abans, t raons
afectives i ideolgiques per aix no s cap demrit per recuperar fragments
histrics que han estat cabdals i que, ms del que sovint creguem, continuen

233

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

Jess Huguet

sent referent dels anhels i afanys de tants vens. La contribuci que es fa recuperant una lluita emblemtica, uns comportaments decents i uns ideals superiors adquireixen avui, on tant de fem est barrejat en lacci i gesti pblica,
una condici delement modlic.

2.e. TEMPS DE PERSONES I PERSONATGES

Lnsia de Ramon descalar una posici social, sense importar-li moralitats ni
tiques, s leix de la novella. I el personatge el motor que mou tota la trama.
Per al voltant deixe eix sens presenten multitud de personatges que responen
fidelment a estndards del dia a dia.
Potser per aix en parlar dels personatges que pullulen la narraci ens resulta molt fcil encabir-los en persones que vegem a cada instant. No ens resulten
personatges de novella sin persones de carn i ossos a les que podrem dotar de
noms i cognoms o fsic. No vull dir que ramons o tios Batistes ens rodegen per
tots els costats, simplement que sn tan reals que no podem considerar-los estranys al nostre voltant.
Rafa pretn, a partir dels personatges, crear un mn prxim que a ms de
conegut siga absolutament comprensible. No es tracta duna novella, tan en
boga actualment, que ens du a meravellosos paisatges i/o histries quimriques.
Ac no hi ha ms fantasia que la del professional capa dunir verb i substantius sense transgredir les normes duna realitat viscuda (o viscuda mitjanant la
comuni entre pare i fill). Una fantasia, o capacitat, que senriqueix amb totes
les aportacions facilitades pels records i documents daquells que sn tamb autors, auxiliars si es vol per autors en definitiva, de la narraci.

234

Rafa Arnal i

la solsida

AULA DE LLETRES VALENCIANES, 3 (2013)

3. I EL TEMPS NO SACABA
No s gratut que Arnal comence i acabe el seu llibre amb una cita del cabdill
indi Seattle: Heu densenyar/ als vostres fills/ que la terra que tenen/sota els peus/
cont les cendres/dels nostres avantpassats. Ni que unisca a la cita del cap Duwamish el record de Joan Fuster i el Nosaltres els valencians. Ms enll del voluntarisme militant o de la proposta nacionalitria considere que el gran mrit de
Rafa Arnal descansa en la voluntat de fer una obra a partir delements innats a
la seua prpia persona i/o poble.
A pesar que sembla que la dimissi de la prpia essncia s actualment inqestionable voluntriament o sense ganes tots som fills duna terra i unes gents,
dunes idees i uns propsits, dunes esperances i uns desenganys, i no tenir-ho
present no s sin demostraci de la incapacitat personal de SER, de ser en majscules, perqu com diuen als nostres pobles qui es presenta o busca novia sense dir
qui s, o busca que lenganyen o busca enganyar. La solsida no enganya ning en presentar-se com una gran novella dunes dcades transcendents del poble valenci.

235