Els primers anys de vida del nen tenen

unes caracterstiques donades per la

constituci del seu organisme i la seva
personalitat incipient. Aquesta manera de
ser diferent, demana unes actituds tamb
especials per part de ladult. A lentorn del
nen petit cal, doncs, elaborar una
pedagogia prpia daquesta edat.
Durant els 3 primers anys, hi ha una estreta
relaci entre els aspectes motors,
intel.lectuals i emocionals. Tota lactivitat
del lactant, aparentment motriu o sensorial,
t sempre una vessant emocional i
intel.lectual. I tamb, qualsevol fet de tipus
afectiu repercuteix en el pensament i en la
motricitat. El nen s un tot global; i s a
aquesta globalitat, a qui ens adrecem quan
pensem en leducaci daquesta etapa de la
vida.
Lactivitat del nen t unes caracterstique i
uns lmits, determinats per la seva
constituci orgnica. El procs de
creixement fsic i la maduraci muscular i

16

del sistema nervis condicionen la seva

forma dactuar.
La plasticitat del sistema nervis en els
primers mesos permet duna manera molt
fcil la formaci dhbits de conducta; cal
tenir en compte, per, que els primers
hbits es fixen molt slidament i es fa
difcil de modificar-los.
El tipus motor, condiciona lactuaci del
nen i el ritme general de vida. Hi ha nens
rpids, actius, amb gran necessitat de
moviment, mentre daltres sn lents i
passius, aficionats a les activitats
sedentries.
La durada de latenci s molt limitada; el
nen es cansa de seguida i canvia sovint
lobjecte del seu inters.
Qualsevol situaci que li suposa un esfor,
el fa ser molt excitable. Una situaci
dexcitaci
no
pot
ser
aturada
voluntriament; els processos dinhibici
sn encara molt febles. Aix vol dir que en
lloc daturar la seva activitat, caldr
canalitzar-la i orientar-la, ja que un atur

Lescola disposa de servei psicopedaggig

propi que resta a la vostra disposici
sempre que ho creieu oport.

15

EQUIP EDUCATIU
ESCOLA BRESSOL TIC-TAC

Els nens i nenes, nicament marxaran amb

persones autoritzades pels pares.
Els nens i nenes, a ser possible, no portaran
pantal de peto
La roba dabric i bates han de tenir una
goma per poder-les penjar.

brusc de qualsevol procs provoca una

excitaci posterior.
Una bona pedagogia ha de tenir en compte
totes aquestes caracterstiques i donar a
cada nen el tractament adequat al seu ritme
i a les seves possibilitats maduratives i ha
de garantir lexistncia dunes condicions
ptimes al desenvolupament fsic.
NECESSITATS DEL NEN

Les bates es retornaran els dimecres i els

divendres per rentar. Cada bata, ha de
portar el seu nom.

No sadmetr lassistncia de cap nen

malalt per redur les possibilitats de contagi
En cas de que el nen es posi malalt a
lescola, savisar als pares
Si ha de prendre medicaci dins lhorari
lectiu, sha de notificar a la mestra que us
rebi en arribar a lescola, aix com apuntar
el nom, la dosi, i lhorari.

14

La tasca educativa daquesta etapa gira a

lentorn de les necessitats del nen.
Necessitats que no noms sn conegudes
amb lajut del sentit com, sin que cal
conixer a travs dun estudi de levoluci
dels nens en general, i tamb a travs de la
seva observaci individual. Les necessitats
essencials poden quedar incloses en la
sntesi segent:
1. Salut fsica.- Com a base de tota
evoluci correcta, el nen necessita tenir
satisfetes les necessitats primries:
alimentaci, son, higiene, i les condicions
externes
que
afavoreixen
el

creixement:Temperatura, il.luminaci, aire

lliure, percepcions sonores i visuals, etc...a
la seva mesura en qualitat i quantitat.
2. Estabilitat- Tot el que est a lentorn del
nen petit:persones, objectes, situacions,
espai, temps... condiciona la seva
personalitat: Lestabilitat daquest entorn,
crea en el nen uns punts de referncia sobre
els quals exerceix la seva activitat i, en
conseqncia, li dna una major seguretat
en lactuaci, capacitat de reacci,
adeqaci a lambient (per mitj del qual
pot comenar a coneixer i establir
relacions),etc...Lestabilitat que necessita
el nen, es tradueix en una regularitat de
lactuaci adulta sobre ell. Regularitat en
els horaris, en les actituds de tracte, en
lambient material, en lespai on es mou,
en lacord de les diferents persones que
lacullen i en general, en tots els aspectes.
Regularitat que no sha de confondre amb
inflexibilitat o rigidesa; hi ha dhaver
sempre una flexibilitat per adeqar-se a les
situacions adultes i, sobretot, a les

TAMB LA MARE A LESCOLA

BRESSOL
Durant aquests primers dies, la mare i el
personal, comencen a coneixer-se i a
establir un lligam de col.laboraci i
confiana..Aix mateix, el nen per la seva
banda haur dhabituar-se progressivament
a ser agafat i ats per altres persones
No s un perode fcil, ni per als adults ni
per al nen, per si el canvi de vida es
prepara b i es posa en prctica amb
sensibilitat, linfant patir menys qualsevol
efecte negatiu,, per la qual cosa,
encoratgem activament als pares a reservar
per al seu fill aquest perode dadaptaci.
No nicament les mares, tamb els pares hi
sn benvinguts, ja que tothom estem
dacord sobre el fet que pare i mare tenen
el mateix inters i responsabilitat envers el
seu fill

NORMES DEL CENTRE

13

2. La col.lectivitat dels nens, ha de ser

oberta al mn que els envolta
(carrer,botigues,personatges...)
3. Lestructura i funcionament del grup ha
de ser pensada en funci dels individus que
el componen.
4. El material de joc, ha de ser suficient per
a cada nen i adequat, s a dir, no superior a
les possibilitats del nen, per tampoc per
sota dels seus interessos.
5. El material dequipament ha de ser
pensat en funci dels nens, la qual cosa,
vol dir que cal tenir cura de tots els
elements essencials al creixement fsic i
psicolgic dels infants
Una col.lectivitat de nens daquesta edat, t
com a funci essencial leducaci. En
estreta col.laboraci amb la famlia,
lescola bressol ha de crear per a cada nen
el clima favorable al desvetllament de les
seves possibilitats en el pla personal,
afectiu-relacional i de socialitzaci

12

caracterstiques i necessitats de cada nen, a

cada moment.
3. Activitat- Des del moment de neixer, el
nen es mou i amb el moviment sexpressa,
aprn i es relaciona, coneix lentorn que el
volta i es coneix a ell mateix, els seus
lmits i possibilitats, i tot actuant
construeix la seva personalitat.
Perqu tingui un valor educatiu real,
aquesta activitat ha de ser autnoma, es a
dir, que neixi del nen mateix i que el
resultat obtingut en la seva actuaci el
motivi a continuar sent actiu; amb la
llibertat total de moviments dins un
ambient preparat, on no shagi de frenar i
prohibir constantment, s a dir, un ambient
ric en estmuls de tot tipus (entre els quals,
hi compta especialment el contacte
personal), i que responguin a les
necessitats evolutives i individuals de
linfant.
Ladult, interv en aquesta activitat
proposant, aprovant el que el nen fa. La
intervenci adulta s gradual: a mesura que

el nen creix en autonomia, ladult deixa

dintervenir com a organitzador de lacci,
i va convertint-se en interlocutor de
lactuaci infantil.
Comunicaci- Entesa a 2 nivells: el
dintercanvis afectius i la comunicaci a
travs dun llenguatge gestual o verbal.
Per establir uns intercanvis afectius
positius, cal una relaci personal estable; el
nen necessita expressar el que sent, el que
pensa i el que vol; aix noms pot fer-ho
dins un context de relaci estable on ladult
que intervingui tingui una disponibilitat
envers el nen, spiga dosificar les seves
intervencions fetes en el moment oport i
spiga acollir laportaci del nen amb tot
tipus dexpressions afectives adequades a
les demandes i necessitats del moment.
El mitj de comunicaci del nen petit amb
els altres, t unes caracterstiques prpies
dun perode dinici i daprenentatge, des
dels gestos i actituds fins a les paraules.
Aquesta forma incipient de connectar
reclama interlocutors vlids disposats a

programaci dactivitats i la distribuci del

temps.
Per a leducadora, considerem fonamental:
1. La seva dedicaci absoluta a la tasca
educativa del nen.
2. Lexistncia dun sol educador
responsable, a qui el nen pugui acudir com
a punt de referncia.
3. Latenci a cada nen en particular i el
respecte per part de leducadora de cada
una de les individualitats.
4. Capacitat dobservaci, per adonar-se
dels progressos i de les reaccions del nen i
actuaci conseqent amb lobservaci
Pel que fa a lambient, considerem que:
1. Lespai ha de ser suficient, en relaci a
les necessitats de linfant, tot distribuint les
zones que corresponguin a les seves
possibilitats. Lespai tamb ha dajudar a
estructurar el seu pensament i ha danar
configurant la sensibilitat i lesttica.

11

coneixement del mn que el volta, la

natura, els vens, el carrer, el mn del
treball... Coneixement que el nen comena
a experimentar en aquests primers anys de
vida.
Leducaci dels hbits- Costums en
lactivitat i en el fer de cada dia que estan
en funci duna concepci de la vida.
Ladult els transmet al nen i en els primers
anys es concreten sobretot a nivell
dhbits. Hbits dautonomia personal
(menjar, neteja, vestir..) i hbits de
convivncia social i dordre personal.

Quan leducaci del nen petit es fa en el

marc duna col.lectivitat (Escola Bressol),
hi ha uns matisos especfics i propis de la
vida en grup que giran al voltant de 2
eixos: leducador/a i lambient. Entenem
per ambient, tant lespai fsic i
lequipament material fix, com lespai i
lequipament de joc, es a dir: lambient
animat, viu, canviable a diari, la

10

atendre, entendre, acollir i respondre. Una

observaci atenta del nen s imprescindible
per establir comunicaci.
La comunicaci en la primera infncia s
un aspecte vital que necessita ser tractat
individualment. El nen petit, noms pot
establir un dileg individual, de tu a tu,
es a dir, no pot atendre una comunicaci
que parteixi dun adult i que es faci
extensible a ms dun nen. Es fa
indispensable una relaci individual en la
comunicaci nen-adult o nen-nen.
OBJECTIUS EDUCATIUS
Tenint en compte aquestes premisses,
concretem els objectius educatius del nen
fins als 3 anys en una srie daspectes que
responen a una visi deducaci global del
nen. Aquests aspectes sn:
Leducaci sensorial- En educar la
percepci visual, auditiva, i tctil en totes
les manifestacions: plstica, musical,
dinmica... posem els fonaments del que

ser el pensament lgic, i paral.lelament, es

va configurant en el nen la sensibilitat
davant les persones, els fets,i les coses i el
gust per la bellesa. La percepci gustativa
est tamb subjecta a un progressiu
aprenentatge en el nen petit: en un perode
molt curt haur de passar de prendre un sol
aliment a menjar una mpla gamma
alimentria, tot passant del dol al salat i
del lquid al slid. Aquests canvis, han de
ser sempre agradables al nen. No podem
oblidar tampoc, una educaci de lolfacte:
la sensibilitat per les olors, s patent en el
nen des del primer any.
Leducaci motriu- Ladquisici i control
postural fins que saconsegueix la posici
vertical, el desplaament en aquesta
posici i la utilitzaci de les mans com a
instruments de transformaci de la realitat i
de creaci, sn els aspectes diferencials de
la motricitat humana. I s en els primers
anys que es fan aquestes adquisicions.

Leducaci del llenguatge- Ents en el

sentit ample de comunicaci,, dins la qual,
en el nen petit el llenguatge verbal noms
ns una part: com ja sha dit anteriorment,
gestos, actituds, situacions i ambient en
general
sn
elements
bsics
de
comunicaci; el paper de ladult com a
interlocutor del nen i com a introductor del
llenguatge verbal s essencial per a
leducaci de la comunicaci.
Leducaci de la personalitat- Aquesta es
fa a diferents nivells: des dun coneixement
del propi cos com a unitat fonamental
dacci fins al coneixement i domini de les
prpies possibilitats dinterrelaci i de
contacte amb els altres, passant pel control
de les emocions i la seva manifestaci.
Leducaci social- Considerada en les
dues vessants de relaci personal i de
coneixement del mn. Es va establint una
relaci personal amb els adults i els altres
nens, com a fonament de la relaci de
respecte, destimaci i de solidaritat. El