Va de bo!

Nivell superior de valenci (C2)

Solucionari

Adequat a les noves proves de la JQCV

Adaptat al Marc Europeu Com de Referncia

El solucionari del llibre Va de bo! Nivell superior de valenci (C2) s una obra collectiva elaborada
pel Servei de Promoci del Valenci de la Universitat dAlacant i el Departament Didctic
dEdicions Bromera.
Textos
M. ngels Francs Dez
Hctor Gonzlvez Escolano
Juli Martnez Amors
Carles Segura Llopes

Direcci editorial
Josep Gregori i Maria Viu
Coordinaci editorial
Hctor Gonzlvez i David Morell
Correcci lingstica
Mar Aranda, Santi Cervera i Juli Jord
Coordinaci tcnica
Xavier Tortosa
Disseny i coberta
Pere Fuster
Infografia, fotomuntatge i maquetaci
Carles Barrios, Eva Bueno, Susanna Fraguas, Pere Fuster i Daniel Rosell

Reservats tots els drets. Est totalment prohibida la reproducci total o parcial daquesta publicaci per
qualsevol mitj o procediment, siga electrnic o mecnic, mitjanant fotocpia, aix com la distribuci
dexemplars mitjanant lloguer o prstec pblic, sense lautoritzaci per escrit de leditor. Qualsevol
infracci daquesta advertncia estar sotmesa a les sancions que estableix la llei.

Edicions Bromera, Polgon Industrial 1 - 46600 Alzira

www.bromera.com - bromera@bromera.com

Unitat 1
EPISODI 1
2 a) Especialment el sistema escolar (per tamb els mitjans de comunicaci). b) Estndard unitarista, basat en
una varietat geogrfica determinada duna llengua; estndard composicional, format per trets dalgunes o de
totes les varietats geogrfiques duna llengua; estndard
autnom, format per dos o ms varietats estndard basades en trets de cada zona. c) Composicional. d) Composicional pel que fa al model escrit; amb estndards autnoms, quant al model oral. / S. / Amb trets ortogrfics,
fontics, morfolgics i lxics especfics, per no necessriament exclusius daquesta varietat estndard. e) S. /
Sadmet que hi haja trets que sn ms adients a mbits
informals i altres a mbits formals. f) La taula resumeix
duna manera breu i concisa els conceptes fonamentals
del text. La llista numerada permet sistematitzar amb
claredat aspectes que shi desenvolupen. / En textos expositius, sobretot de tipus cientificotcnic.
3 a) Orinds, caire, escollit, adients, assolir. b) Sine qua
non: expressi que significa sense la qual no, aplicada
a un tipus de condici per a indicar que s imprescindible, que sense la qual no es far una cosa. c) estndards
autnoms, del valenci. d) Aspecte, punt de vista; el
significat habitual ms bsic s aiguavs, declivitat dun
terreny, duna teulada, etc., per on corren les aiges de la
pluja, etc. e) modalitat dialectal, dialecte, formes lingstiques que sn caracterstiques de cada zona. f)Estndard, fontic, registre, varietat lingstica, normalitzada,
estndard unitarista, estndard composicional, estndard autnom, estndard oral, model estndard, domini de la llengua,
modalitat dialectal, morfolgic, lxic, sinnims, etc.
4 Per a indicar que la u no s muda: lingstica, consegent,
llenges, segent. / Per a indicar que la u s tnica en
laplec voclic iu i, per tant, que no hi ha diftong: orind.
/ Per a indicar que la i s tnica en laplec voclic ei i, per
tant, que no hi ha diftong: provet. / Derivat de mots amb
diresi (com ara intut, intum, etc.; flut, flua, etc.) i, per
tant, indica que laplec voclic no forma diftong: intutiva,
fludesa. / Mots acabats en vocal + itat: idonetat.
5 a) agraa, beneen, blara, clossa, Combra, conduu,
crella, crulla, demirg, orind, pec, pengla, protena,
runa, sac, xita. b) decament, llument, Ralet. c) .
d) caseficar, continutat, deforme, europetzar, fludal,
helicodal, homogenetzar, lacisme, nucleforme, sinusodal, trapezodal, vacutat, velletat. e) diresi, olecultura, pitutria, sucidi, tirodisme.
6 trador: trair, trat, tram, trairem, trairia, traci, traem...; agrament: agrair, agrat, agrau, agraireu, agrairem, agraeu...; venat: ve, vena, venatge, avenar...;
possedor: posseir, posseda, possem, posseirem, posseirien, posseem...; descafenat: cafena, descafenar...; jesutisme: jesuta, jesutic...; frils: Fril, fril...; apasa-

da: pas, apasat, pasos, paisatge, pais...; odor: oir, om,

oirem, oiria, oment, oa, oem...; acondument: conduir,
condum, conduu, conduem, salconduit, condudor,
condura, condut...
7 va agrair, oir, beneint, atribuen, sedua (o sedu), possea
(o posse), agrair, condut.
8 a) rabit. b) egoista. c) prosme. d) sucidi. e) dirtics.
f)altruista. g) arar. h) cuneforme. i) cocanman. j) atallar.
9 a) creble. b) rell. c) allant. d) construble.
11 filloga, fiscal, capatassa, astrnoma, doctoranda, rbitra, tinenta, lletrada, intrpret, manyana, xofera, ventrloqua.
12 Lemperadriu jueva era una indivdua circumspecta. Sembla que era cosina del vell guardi de la porta nord de la
ciutat (un home que deien que provenia duna nissaga
dassassins cruels) i padrina de la filla dun prncep turc
a qui tamb atribuen un passat trbol. Malgrat aix, la
dona tenia por: una homicida vagava solta pels carrers
i li havien dit que mataria la sultana otomana, la reina
aramea i lemperadriu jueva. La definien com una boja incontrolable, deixebla de lanomenada Diablessa de Garb,
rea durant vint anys a la pres de Jerusalem i supervivent
de la massacre dAltawal. Un serf li revel el gran secret
del seu dest. Havia de fugir!
13 una egua forta, una coloma missatgera, una rabosa insatisfeta, una jutgessa injusta, una comtessa pobra, una
marquesa magnnima, una monja clement, una sacerdotessa impia, una alcaldessa magnfica, una metgessa insensible, una dansaire otomana, una biloga ndia.
14 tigre/tigressa, merla/merlot, abella/abellot (o abegot),
lle/lleona, perdiu/perdigot, fura/furot, guila/guila
mascle, guatla/guatlot, vaca/bou, rabosa/rabosot, cabra/
boc (cabrot, cabr), llebre/llebrot, indi/indi femella
(gall dindi/polla dndia, titot/titot femella).
15 a) capitana. b) cirurgiana. c) facultativa. d) Egea. e) captiu. f) advocada. g) heroi. h) actriu. i) hostesses de vol.
j)vampir.
16 a) el professorat pateix... b) el cos hum... c) ...a lalumnat. d) ...de la direcci... e) ...persones adultes... f) ...lelectorat.
17 a) malalt, deprimida... b) roja, vermell / presidenta, director... c) secretari, deg... d) de cambrera, de jardinera...
e)quieta, tranquil. f) encarregada, directora...

Unitat 1
18 a) Posa-thi davant. b) Colloca-thi darrere. c) Poseu-loshi davall. d) Situa-thi a la dreta. e) Poseu-vos-hi a lesquerra. f) No thi poses prop. g) Fica-thi dins. h) Situeuvos-hi fora, etc.
19 a) No, no nestvem satisfets. b) S, ja nhe llegit les instruccions. c) S, nest content. d) No, no nestan orgullosos. e) S, en farem s. f) S, encara en tinc algun exemplar. g) No, noms em vam recrrer una part. h) No, crec
que no ns propi. i) S, li nhe fet el ramell.
20 Registre colloquial: oral, subjectiu, polismic i ambigu,
afectus, connotat, espontani, imprecs, acompanyat
de gestos, privat, entonaci marcada, mecanismes que
aporten expressivitat, deformaci de mots, quotidi,
amb molta variaci dialectal. / Registre literari: subjectiu,
polismic i ambigu, connotat, escrit, formal, mecanismes que aporten expressivitat, pblic, gens espontani. /
Registre cientificotcnic: oral, sense ambigitats, escrit,
amb tecnicismes, formal, especialitzat, objectiu, pblic,
gens espontani. / Registre formal neutre: oral, escrit, formal, pblic, quotidi.
21 El text presenta molts trets dialectals de diversa mena.
Nhi ha de tipus fontic: caiguda de la r final, caiguda de
la d intervoclica, caiguda de la t final en els grups -nt, -lt,
etc.; en trobem de morfolgics, com ara formes verbals

del tipus hai, engulls, s de la preposici en amb, larticle determinat plural es els, les, el nexe man no fra
cas, etc.; i moltes peces lxiques especfiques de la zona
(espere-te, pilles, postisses, badall, fragal, lleves portes,
ageps, melis, macoques, gel-se, testo, saranda, aforres estalvies, sombrero, tranquilo, sarangollo, da xavo, etc.).
En desemperesir-te de mat, agafes un poal i unes tenalles i culls un centenar de figues de pala. Teixanques
davant del poal i te nenguls la mitat; veurs que b que
rotes. Les altres les talles a la llarga, aix com a castanyoles, i les poses a tongades en una rostidora, i si no tens
rostidora, aprofites el cul duna gerra badada. Adoba-les
amb un poc doli, llima, sal, comins, dos fulles de llorer i
un pessic de tabac. En comptes de safr, una escudelleta
de fargalada, perqu prenguen color; la vista menja molt.
Ho portes al forn en un carret. Amb un algeps apuntes
en la paret les figues que hi ha, no fra cas que li vinga
a la fornera una temptaci. Si tenen bona calda, tardaran dos dies a soltar el suc i assecar-se. En refredar-se,
les passes per un fil dempalomar i penges el rastre en la
finestra, apartant el test de lalfbega per a no danyar-la.
Colloques davall una cistella, i els teuladins que piquen
cauen torbats a grapats en la cistella. Testalvies despantar-los del bancal de blat amb dos bastons creuats, una
jaqueta apedaada i un barret vell. Ja pots anar-ten tranquil a la partida de cartes, que en arribar la sega, inflats
els teuladins com a titots, la destrossa s ben gran.

EPISODI 2
2 a) Els qui creuen que les diferents reformes educatives i la
metodologia pedaggica que les regula han fet disminuir el nivell de lalumnat, i els qui creuen el contrari. b)El
primer grup pensa que actualment ladolescent ha de ser
protagonista del seu ensenyament, de manera que el professor i lalumne han destar en un mateix pla. El professor deixa de ser qui encarna el saber, lexpert, el model, el
mediador entre el saber i laprenent, i passa a ser un igual.
En canvi, laltre grup afirma que el professor ha de deixar
de ser protagonista, juntament amb lalumne. Per aix,
la prdua dautoritat i la indisciplina consegent no sn
fruit del sistema educatiu, sin que ms ana tenen arrels
socials ms o menys independents. c) Pensen que s lenemic de lensenyament. Creuen que aix no es pot recuperar la motivaci perduda i, al contrari, produeix un efecte
molt negatiu en la preparaci de lalumnat. d)Troben que
s necessari utilitzar dossiers daprenentatge, diaris de
lalumne, autoavaluacions, projectes avaluatius interdepartamentals, etc., tot plegat sense renunciar a lexamen
de continguts, per sense convertir-lo en lnic mitj per
a regular tot el procs. e) Lactualitzaci a marxes forades
dels antics mestres mitjanant cursos i adaptacions precipitades fa que posen en dubte la qualitat daquest professorat. A ms, la preparaci dels professors a la universitat
creuen que s cada vegada ms deficient en continguts.
Per contra, laltre grup accepta que es podria millorar la

posada en prctica daquesta metodologia densenyament

i, per tant, afirmen que s que s necessari una formaci
ms bona del professorat. f) Opini personal.
3 a) Lluc: Bon dia, senyores i senyors. Com ja els havem
anunciat la setmana passada, hui, setze de maig, farem
un debat. Ser un debat carregat de polmica i que els
interessar encara que no hi estiguen molt involucrats.
s probable que nhagen parlat recentment o que nhagen sentit a parlar; que nestiguen gaudint o patint les
conseqncies directes; o que creguen que els poltics no
acaben de dedicar-hi el temps i lesfor que es mereix. Estic parlant-los de leducaci, de lensenyament en aquest
pas, sobretot en Secundria i Batxillerat, diuen que la
clau del futur de qualsevol societat.
Per no podem debatre sobre un tema tan ampli:
necessitarem molt de temps i ms informaci i tamb
comptar amb experts que ens donaren dades ms tcniques. Per tant, ens circumscriurem a un aspecte concret
que s comentari habitual del professorat, dels pares, de
tothom. Realment cada reforma educativa ha fet descendir el nivell de lalumnat en acabar lensenyament obligatori? Laprenentatge s de pitjor qualitat? En sn responsables les noves metodologies pedaggiques?
Com veuen, hem fet dos equips que defensaran posicions contraposades. A la dreta hi ha els que creuen que

Unitat 1
s, que les diferents reformes educatives i la metodologia pedaggica diguem que les regula han fet disminuir
el nivell de lalumnat. Sn Marc i Sal, qu tal? En canvi,
a lesquerra teniu lequip que defendr que no han tingut
aquest efecte. Ho faran Cristina i Sofia, bon dia! A mode
de contextualitzaci, els recorde una miqueta la histria
recent de les lleis educatives. b) Du ens evite aquesta situaci, tant de bo no ocrrega. / nos on tocaria ens i guard
on tocaria guarde. / Du ens en guarde. c) Amb escreix: ms
del que s necessari o suficient; fa feredat: fa una por terrible. d) Emprant insistentment, llargament, un mitj.
e) se li ninterromp constantment ladquisici: se, alg, li a
ell, n daquestes disciplines. f) ensinistrats, guarderia,
no tesveres, indefugible.
4 [la pozisi:o del :nOstRe :Rup :es ke la metoDolo:dZia
peDa:gOdZika ke :sa implan:tat...]
5

[s] s sorda

[z] s sonora

En inici absolut
de mot

senyors, circumscriurem, setmana,

centre...

Entre vocals

passada, recentment, quasi, memofaa...

ritzen...

En inici de sl
laba darrere de
consonant

conseqncies, cocatorze...
mencem, romanos...

A final de sllaba
circumscriurem,
seguida de conestic...
sonant

A final de parauesfor, directes, polla, en diverses

tics, aquest, feli...
posicions

A final de paraula
seguida de vocal
7

[tS]
En inici absolut de mot
Entre vocals

A final de paraula, en
diverses posicions
A final de paraula
seguida de vocal

[dZ]
generalitzada...

metodologies, haBatxillerat
gen, aprenentatge...

En inici de sllaba darmarxes

rere de consonant
A final de sllaba seguida de consonant

vosts en, lleis

educatives...

urgentment,
margina

faig,
desig...

veig el pblic...

10 a) el pols / Torca la pols amb el drap vell. b) la canal / Vam

travessar el Canal de Suez. c) el fi / All va ser la fi del mn,
semblava que el mn sacabava! d) la deu / El consideraven
un du. e) el terra / No pogu llaurar perqu la terra estava
massa banyada. f) el llum / Em molesta la llum del sol.
g)les ordes (o les ordres) / Segueix lorde (o lordre) alfabtic. h) el post / La post de planxar s un invent molt til.
i) el son / Tinc molta son! j) el cremallera / Sha trencat la
cremallera de la jaqueta. k) el vall / Concep el mn com
una vall de llgrimes. l) la clmax / Prompte arribars al
clmax de la novella. m) els editorials / Ha presentat el
llibre a totes les editorials. n) la planeta / Diuen que Plut
no s realment un planeta.
11 una crida: publicaci en veu alta, un crit: so penetrant...;
un pas: moviment que fa una persona o un animal..., una
passa: moviment que fa una persona quan camina, en
comptar-ne el nombre en una marxa; els regnes: estats
governats..., les regnes: corretges de la brida...; el cove:
cistell gran..., la cova: cavitat subterrnia....
12 a) Se thi pose Se = tercera persona; t = a tu; hi = de la
porta. b) ens nhi poseu Ens = a nosaltres; n = aigua; hi
= als gots. c) se mel posa Se = tercera persona; me = a
mi, a linteressat; l = labric. d) te mel mires Te = a tu;
me = a mi, a linteressat; l = el text. e) se te nhi posar
Se = tercera persona; te = a tu; n = pols; hi = al vestit. f) se
te la hi endugu Se = tercera persona; te = a tu; la = la
bicicleta; hi = a sa casa.
13 a) Hi vivim amenaats. / Hi vivim en aquest barri. b) Ho
vas deduir de la seua versi dels fets? / En vas deduir aix?
c) Normalment en parlen tranquils. / Normalment hi parlen de poltica. / Normalment nhi parlen. d) En retirem
ms de casa del notari. / En retirem ms documentaci. e)
Si hi busques aix. / Si ho busques al jard. f) No en pots
extraure ms daquesta equaci. / No en pots extraure
ms incgnites. g) Lhi van collocar amb emoci. / Lhi
van collocar en primer lloc. h) Intenta separar-ne dos del
producte resultant. / Intenta separar-ne dos components
bsics.
14 Resposta oberta. (Suggeriment.) a) Estava regant el seu
arbre i va veure un pardalet en terra. b) Els pares no voldrem que et perderes, xiquet! c) La dona estava en els
seus pensaments. d) A mi no em parles deixa manera!
e)Ell toc a la porta. f) Vosaltres heu de ser ms prudents.
g) El germ sha ficat en un embolic. h) Per lamor de Du,
no thas de moure! i) Les teues cosines no vam saber dissimular. j) Els xiquets ja feia dos hores que eren dins la
piscina. k) Tu vas ficar el vi al congelador. l) Et vas posar
una crema caducada.
15 a) se te lemportar. b) aneu-vos-nhi. c) els nhi posar.
d) sels en va anar de les mans. e) te men vages. f) se tel
menjar. g) els la hi deixar.

Unitat 1
16 a) te salve: correcta (una oraci sol mantindre formes
antiquades). b) tant se val: correcta (una expressi
gramaticalitzada sol mantindre formes antiquades).
c)mos haurem dabsentar: incorrecta (en un estndard
formal no es pot admetre ls daquesta forma pronominal plena). d) ne fu: correcta (es tracta dun text
antic). e)tant me fa: correcta (una expressi gramaticalitzada sol mantindre formes antiquades). f) me diuen:
correcta (una expressi gramaticalitzada sol mantindre
formes antiquades). g) se fa: incorrecta (en un estndard formal no es pot admetre ls daquesta forma pronominal plena).
17 a) comunes. b) estrangera. c) continuada. d) fracs. e)quadrimestrals. f) portafolis. g) reprendr. h) acolliment.
i)vistiplau.
18 assetjament escolar, avaluaci sumatria, pluja didees,
oferir assignatures optatives, taula redona, ajornar un
examen, full de clcul.
19 ESO (Educaci Secundria Obligatria): sistema que
organitza lensenyament secundari espanyol, que abraa des dels 12 fins als 16 anys. Va ser implantat per la
Llei Orgnica dEducaci lany 2006. // FP (Formaci
Professional): estudis adreats a la inserci, reinserci
i actualitzaci laboral. // formaci ocupacional: cursos i ensenyaments que van dirigits a les persones en
edat laboral que volen preparar-se per a accedir a una
ocupaci o promoures en el lloc de treball. // mster:
ensenyament que constitueix el segon cicle dels nous
estudis universitaris. Ofereix una formaci dalt nivell,
especialitzada tant en una rea especfica del saber com
en rees interdisciplinries, amb la finalitat de millorar
les competncies especfiques en algun mbit professional o disciplinari. // postgrau: ensenyament universitari posterior als estudis de grau, aix s, estudis de
mster i doctorat. // recerca: acci de cercar o buscar,
especialment amb cura, atenci, per trobar o descobrir
alguna cosa; investigaci. // prcticum: assignatura
duns estudis determinats que consisteix a fer prctiques en una instituci, una organitzaci o una empresa, al costat de professionals. // bloc educatiu: pgina
web, generalment de carcter personal i poc institucional, amb una estructura cronolgica que sactualitza
regularment i que presenta informaci o opinions sobre
temes diversos i que t utilitats educatives. // campus
virtual: plataforma informtica ds docent per a donar suport als estudis presencials i vehicular els estudis
no presencials. // jornada de portes obertes: activitat
que es du a terme en una instituci o organitzaci que
serveix per a donar-la a conixer a diversos collectius,
especialment escolars. // Cercaterm: servei de consultes terminolgiques en lnia del TERMCAT (Centre de
Terminologia). Es tracta duna eina gratuta de consulta multilinge que vos pot ajudar a resoldre els dubtes
terminolgics que tingueu en lelaboraci o la traducci

de textos especialitzats, de qualsevol mbit del coneixement, en llengua catalana.

21 a) impactar / causar (un) impacte. b) hacerse tarde / fer
tard. c) parte mdico / comunicat mdic. d) quedar irreconocible / quedar irreconeixedor. e) poner de relieve / posar
en relleu. f) jefatura de polica / prefectura de policia. g)ser
reacio / ser poc inclinat. h) dar el psame / expressar el
condol. i) sin saber cmo ni cundo / sense saber com ni per
qu.
22 inversi rendible; No va fer una inversi rendible i va haver de tancar lempresa / matria primera; Per a fer un
bon torr cal usar una matria primera excellent. / quantitat negligible; Menys de 0,1 grams daquesta substncia es pot considerar una quantitat negligible. / rerefons
poltic; Aquesta histria s una novella damor per t
un rerefons poltic. / sentiment unnime; Lentrenador
express el sentiment unnime que lequip li havia manifestat. / termini acordat; El termini acordat per a pagar el
deute s massa breu.
23 donar compte / dar cuenta; El govern emet un informe
que dna compte de la situaci desprs del terratrmol.
// esmerar esforos / invertir esfuerzos; Molts estats
esmercen esforos en la difusi de tota aquesta problemtica. // exercir (o ocupar) un crrec / desempear un
cargo; Actualment Joan exerceix el crrec de coordinador
de vendes. // fer costat / dar apoyo; El partit poltic va fer
costat al jutge imputat. // fixar una data / fijar una fecha;
Es va decidir fixar una data per a la reuni definitiva. //
plegar els braos / cruzarse de brazos; No s una bona actitud plegar els braos i callar. // portar a collaci / traer a colacin; Tu vas portar a collaci una excusa intil.
// posar en dubte / poner en duda; Disculpa que pose en
dubte la teua afirmaci. // prendre una posici / tomar
una postura; Cal prendre una posici davant el conflicte.
// sostindre arguments / sostener argumentos; Sost uns
arguments poc convincents. // tindre una paper / jugar
un papel; Leducaci t una paper destacat en la construcci de la societat.
24 a) canella en rama canonets de canella: canella sense moldre. b) a plaos a terminis: mitjanant pagaments successius que es fixen al moment defectuar una
operaci de compravenda. c) a prova de fallades amb
seguretat en fallades: mode daccs usat per certs sistemes operatius com ara Microsoft Windows, Mac OS X
o Linux que permet detectar certs problemes. d)no t
desperdici saprofita tot: es diu dalguna cosa molt
bona. e) carrers peatonals carrers de vianants: carrers per on no circulen vehicles. f) busca i captura
crida i cerca: ordre donada per lautoritat judicial a la governativa per a perseguir i arrestar un delinqent. g)de
capa caiguda de mal borrs: anar malament, per mal
cam, molt avall en la fortuna, la salut, etc.. h) corren a
crrec sn a crrec: ser resposabilitat dalg. i) fer

Unitat 1
la vista grossa fer els ulls grossos: tolerar, deixar passar alguna cosa aparentant no veure-ho. j) escrrer el
bult fugir destudi: defugir una qesti, un assumpte, que no interessa o del qual no es vol parlar. k) la gota
que colm el got la gota que va fer vessar el got: un
greuge, una molstia, etc., ser el que fa que alg no puga

suportar ms una cosa. l) si no recorde malament

si no vaig errat (si la memria no em falla, ni no menganye): expressi que sutilitza per a expressar un dubte
lleu sobre alguna afirmaci que es far. m) sense esperar res a canvi i no esperen res en canvi: sense afany
de profit personal.

EPISODI 3
2 a) En primer lloc, la creena errnia que el domini de lescriptura sassoleix i es perfecciona individualment, que
depn de la inspiraci i que, per tant, no s una tcnica
que es puga adquirir; en segon lloc, la presumpta poca
demanda de cursos per a dominar lescriptura perqu noms afecta collectius especfics, com ara els intellectuals;
finalment, la crisi i, doncs, les dificultats econmiques
per les quals passa la instituci. b) El curs ha sigut un xit
perqu shan cobert totes places oferides i nhan quedat
bastants en llista despera. c) Lalumnat de Lluc ha insistit
sobretot amb el segon argument, que es fonamenta en la
necessitat social de cursos que augmenten la competncia comunicativa. d) Linforme PISA 2006, el darrer Informe del Consell Econmic i Social de Castell sobre el sistema
educatiu, les afirmacions del professor Daniel Cassany.
e)El curs pot participar en el programa de normalitzaci
lingstica del valenci que lAjuntament de Castell vol
dur a terme amb la creaci del Gabinet de Promoci del
Valenci i a lempara de la Llei ds i Ensenyament del
Valenci. f) Resposta personal.
3 a) a requesta (de). b) amb pressa (expressi repetitiva).
c) lletraferits. d) actuar sense escoltar consells ni avisos,
anar dret als seus propsits sense escoltar ning (en cast.
no atender a razones). e) no plegar el ram. f) un avantatge (m), una allau (f), una empara (f). No, una ventaja, un
alud, un amparo.
4 penja-robes, pro-Israel, zig-zag, a mata-degolla, Sudamrica, no-violncia, Indoxina, pl-blanc, herba-sana,
escura-ximeneres, xiuxiuejar, torcamans, floricol, pocasoltada, capgrs, cella-ros, usdefruit, para-xocs, cap-roig,
zigzaguejar, galorom, hispanosus, allioli, sordmut, pasdoble.
5 ngel est cara-xuplat, com si passara fam, s barbablanc
i llavigrs. s camallarg, m-llarg, carallarg... s un rodamn continu per quan pren cadira en la casa daltri no hi
ha manera dalar-lo, s un calfacadires. Diu que li agrada
el bon vi, els nmeros capicues i els curtmetratges. La samarreta blaugrana s la del seu equip de futbol, tot i que
s dorigen francosus.
6 Vall-llonga: mot compost que porta guionet per motius
de claredat ortogrfica. / vicesecretari: mot derivat que
no porta guionet perqu el prefix vice- no en demana. Cal

recordar que la s es pronuncia sorda, a pesar que sescriu

entre vocals. / sotasignats: mot compost que no porta
guionet perqu la forma sota- no en demana. Cal recordar que la s es pronuncia sorda, a pesar que sescriu entre vocals. / no-res: mot compost que porta guionet per
a evitar una lectura errnia duna r simple entre vocals.
/ lletraferits: mot compost que no porta guionet perqu
est format per dos mots existents en valenci que no
presenten problema de lectura. / politicoadministrativa:
mot compost que no porta guionet perqu est format
per dos adjectius, el primer dels quals pren la terminaci
-o. / omnipresent: mot compost de tipus culte (llat). /
soca-rel: mot compost que porta guionet per a evitar una
lectura errnia duna r simple entre vocals. / rerefons:
mot compost que no porta guionet perqu est format
per dos mots existents en valenci que no presenten problema de lectura.
8 a) dos gurdies civils / els baixos relleus. b) tres vagons llit
/ cafs amb llet. c) els alcaldes presidents / ciutats dormitori. d) fils daram / obres dart. e)cot-en-pls (o cotompls) / cotxes bomba. f) hores punta / gats vells.
9 dodecasllab, filologia, hemicicle, megacfal, monoteisme, quilowatt, plutocrcia, retrovisor.
10 a) dels avantatges / del compte corrent. b) Les anlisis sn
negatives / les hematies. c) els pesos. d) Els antpodes.
e) Anlisi comparativa / dicones ortodoxes. f) cellofana
per compte. g) asma alrgica / de trmits. h) les llevaneus
tamb sn necessries. i) un costum / els senyals.
11 fora vking, aparena rude, geografia agresta, planta
borda, fossa comuna, resposta cortesa, actitud covarda,
bblia poliglota.
14 a) peix de bollir. b) avi de reacci. c) pantalons de quadres. d) olla de pressi. e) cuina de gas. f) rdio de piles.
g)barca de motor. h) planxa de vapor. i) vaixell de vela.
15 Correcte: Quin dia s; res a fer; res de millor; tarda a; vestit jaqueta; pantalons caiguts; a la consulta del metge; Jo
que tu; veent-te; Per a sopar; per a postres; en relaci amb
el; de molt; Si continues; res de nou; un quilo de ms. / Incorrecte: En quin dia estem; res que fer; res millor; tarda
en; vestit de jaqueta; pantalons de caiguda; al metge; Jo

Unitat 1
de tu; amb voret; De sopar; de postres; en relaci al; en
molt; De continuar; res nou; un quilo ms.
16 a presses i corrent: a corre-cuita; posar de manifiesto: posar de manifest; fer hincapi: fer (molta) incidncia; ser del parixer: ser del parer; a lampar de:
a lempara de; de quall: de soca-rel (o de soca-ral); no
atendre a raons: no entendres de raons; no donar el
bra a trcer: no plegar el ram; parar-se a pensar:
mirar-shi; traure a colaci: portar a collaci; tindre
lugar: tindre lloc.
17 full de reclamacions, interposar una reclamaci, subscriure la reclamaci, reclamaci unnime, reclamaci
enrgica, reclamaci ferma, reclamaci taxativa, reclamaci inapellable, reclamaci ben fonamentada, reclamaci

injustificada, reclamaci intil, (la reclamaci) prosperar,

(la reclamaci) tindre efecte, (la reclamaci) seguir el seu
curs, desestimar una reclamaci, denegar una reclamaci,
rebre una reclamaci.
18 innombrable, pregona, a la darreria, inesgotable, assajar,
bategant.
19 a) comportar despeses / portar ulleres. b) suggestio
nar(-se) fcilment, suggerir una idea. c) aclarir-se un
dubte, esclarir-se els nvols. d) guardar-se del mal, alar
la roba. e)enlluir una paret, lluir un vestit. f) colpejar-se
una fruita, colpir-se dhorror. g) ha finat el malalt, ha finalitzat la pellcula. h) dest cruel, destinaci freqent.
i)empnyer un moble, empenyorar una joia. j) estirar la
cadena, tirar pel dret.

EPISODI 4
2 a) Els aprenents de nivells avanats duna segona llengua han de ser cada vegada ms conscients del procs
daprenentatge i aix implica ms incursions teriques.
A ms a ms, els estudiants de valenci tamb de nivells
avanats tenen, en general, un coneixement deficient del
model de llengua formal del valenci. Duna banda, una
part sn castellanoparlants i, per tant, no dominen del
tot els recursos lingstics del valenci. En segon lloc,
una altra part sn valencianoparlants, per tampoc no
dominen el registre formal correcte de la seua prpia
llengua perqu la situaci sociolingstica del catal no
ho permet: el valenci susa poc en mbits en qu tocaria
usar el registre formal i, doncs, no hi estan familiaritzats. b) Resposta oberta. c) Resposta oberta. d) El pronom relatiu fa una funci sintctica especfica dins loraci subordinada adjectiva (pot ser subjecte, complement
directe, complement circumstancial, etc.). Si aquesta
funci requereix ls duna preposici, aquesta apareixer obligatriament al costat del relatiu. Aix doncs, sembla que el relatiu send darrere la preposici, com feia el
flautista dHameln amb els xiquets (o les rates). e) Hi ha
oracions adjectives sinttiques, les que solen explicar-se
en lmbit de lensenyament i que sutilitzen en registres
formals: Largument contra el qual van arremetre em sembla molt plausible; en segon lloc, hi ha les oracions adjectives analtiques, les prpies dels registres colloquials:
Largument que van arremetre en contra em sembla molt
plausible. f) Perqu ladequaci de la llengua al context en
qu es fa servir garanteix una comunicaci ms reeixida.
Aix, algunes formes lingstiques que sn freqents en
registres colloquials, conv no utilitzar-les en registres
formals, i a linrevs.
3 a) desavantatge, tunisenca, estrafolari, polvoritzat. b)arguu. El problema s que la u no s muda i, per tant, correspondria escriure-hi damunt una altra diresi. c)daquest

tret. d) assolir, sovintejats. e) guany. f) dificulta, destorba, molesta, priva.

4 a) lapsus, lapse. b) basa, base. c) delit, delicte. d) espcia,
espcie. e) trfic, trfec. f) ruda, rude.
5 a) captol, capitular. b) jove, Juvenil. c) cnsol, consular. d) curvatura, corba. e) monticle, munt. f) pendular,
pndol.
6 a) Correcta. b) bonic. c) crcol, pal. d) crvol, s. e) pla.
f)plnol, nnxol. g) juliol, sord. h) bulb. i) viudo.
7 a) encara, emprenent, barbaresc. b) Carnestoltes, disfressar, tricorn, estrafolari, sanefa, acordi. c) assortit, gingebre, arrebossades, xocolate, eben. d) bidella, collegi,
extravertida, hostaleria, avaries, eficincia. e) subornar,
sufocar, turmentar. f) Mundial, nadador, polvoritzar.
8 condicionat, cautx, arrebossat, afusellament, xacres,
ermini, crislide, setinat, minestra, declivi, bambolines,
conservadorisme, governamentals.
9 A Grcia encara es beu el vi barrejat amb rena de pi. /
All, fins el ms beneit ho sap. / Josep Carner va escriure
Els fruits saborosos. / La sang ha flut cap a lesquena, senyal que ha mort gitat. / El pa benet s un festa habitual
en molts pobles. / Lactor impugn el veredicte argint
un error formal. / Lescora terrqia est formada per
les capes tectniques. / Hem frut moltssim amb aquesta
pellcula. / Antigament es creia que lelectricitat era un
fluid. / Una falta no pot ser arguda per a cometren una
altra.
12 No ha funcionat. Veges si pots provar-ho duna altra manera.

Unitat 1
13 a) Actualment no hi ha una suficincia econmica, i si
la hi ha s grcies a les aportacions que les famlies fem
/ nhi ha. b) Suposem que, tal com ho mostra el dibuix,
la nimfea o nenfar s a deu polzades per damunt de la
superfcie de laigua / mostra. c) Crec recordar que volia
prunes. Agafa-li-les tu, per favor / agafa-lin. d) Dedificis funeraris, els hi ha a Mrcia i sobretot cal recordar el
de Centelles, un mausoleu de dos cmeres cobertes per
cpules / nhi ha. e) El cotxe s meu i s nou, novssim.
Si li fas una ratlla o un bonyet, no el tornes a veure des
de dins en ta vida! / correcta. Tamb seria correcta: hi
fas. f)Ella sha dacostumar a tres menjades diries; tu te
nhas dacostumar a cinc / thas dacostumar. g) Aquest
regidor fa una poltica judicial amb llacunes, igual com
les hi ha en el seu llibre dassessorament sobre el que
sha de fer en diversos casos judicials / nhi ha. h) Estos
xiquets... estic molt fart, fartssim! Deixen tot per terra
cada dia, cada volta que juguen. s que no pot ser...! / Ho
deixen.
14 a) ...sin que no volgu aprofitar-sen. b) ...i nix cada cinc
minuts. c) ...o que hi pertany. d) ...i que shi relaciona.
e)...o hi treballa. f) ...per ser-ne simpatitzant.
15 dos dantics i dos dactuals, cinc de roges i huit de grogues, dos de siamesos i tres deuropeus, dos de massa
madures i dos de massa verdes, una de bona i una de
rona.

16 a) Va caure red... b) Quant al... c) Quin s el pes brut...

d)Correcta. e) Si fem una anlisi freda... f) ...ha posat el
peix cru. g) Vaig nixer el 1937.
18 a) per davall de zero. b) sota. c) davall. d) baix. e) sota.
f)sota. g) baix. h) sota. i) davall. j) sota.
19 a) satreveix a = gosa. b) van cosir a trets = van crivellar.
c)senfada = senutja. d) enfitat = embafat. e) descobrir-ho
= esbrinar-ho. f) acurtar = escurar. g) closes = tancades.
h) ala = guarda. i) atura = para. j) guarir = sadobar.
20 a) retardar. b) Trobades. c) mides. d) raspall.
21 a) aclarit. b) resoldre. c) alles. d) alluny. e) tespaviles.
f)dissoldre. g) desembarassada. h) desallotgeu.
22 a) ...ha tingut un mal capteniment. b) ...s povila. c) ...est
eixamorada. d) ...ha tingut prdues. e) ...s un home forassenyat. f) ...est endreada. g) ...s un color escaient a
la teua personalitat.
23 sortir carabassa, aplegar i poar, llevar-se del llit, amprar
diners, esvarar amb una pell de pltan, tocar a la porta,
enfonsar-se un vaixell, empaitar una llebre.
24 llogar: a) donar a lloguer; b) prendre a lloguer. / amprar:
a) fer-se prestar, demanar en prstec; b) donar en prstec,
deixar, prestar.

Unitat 2
EPISODI 1
1 a) s lopci ms barata, la que menys infraestructures
necessita i la que ms fcilment sadapta a les necessitats de producci. A ms, t un impacte mediambiental baix i s molt fiable. b) El problema s de regulaci
del cabal denergia. Quan el vent bufa molt, es genera
molta energia i pot sobrecarregar el sistema. Fins ara
se solucionava desconnectant les centrals eliques del
sistema. c) Emmagatzema lenergia que no fa falta en
un moment determinat grcies a la injecci a pressi
daire en una cavitat subterrnia. Quan hi ha necessitat
denergia en el sistema, aquest aire a pressi sallibera i
genera energia que sincorpora al sistema. d) Era massa
car i no donava molts beneficis. A ms, des del punt de
vista tecnolgic tamb era complex. e) Hi ha qui considera que pot provocar terratrmols i hi ha qui diu que
no s rendible encara des del punt de vista energtic (i,
per tant, econmic). f) No, ni els terratrmols (inviables des del punt de vista fsic) ni la suposada falta de
rendibilitat a lhora de recuperar lenergia (sen recupera un 70%).
2 a) Una cosa eixelebrada s una cosa sense sentit, que
atempta contra la lgica. b) augment, dolors, caiguda,
disminuci, esgotats, immensitat. c) Vol dir els tcnics
amb millor preparaci en lmbit de la tecnologia CAES.
d) Gas, petroli, carb. e) Tornar.
3 po-dria, sorpre-sos, l-quid, sugge-reix, Dacord, das-segurar, des-encadenar. / regene-rar, troba-lla, Fila-dlfia, ratolins, cl-lules, da-nyades. / pas-seig, experin-cia, les-pai,
sub-jecci, astronau-ta, nai-xement, ISS, espa-cial.
4 historicosocial, gira-sol, ressorgir, antisemita, antisocial,
aspal, dissector, dissemblantment, dissmia, asimpttic, monosomia, ressentit, asocial, asncron, transsiberi,
asmia, contrasegell, entresentir, contrasignar, autosegregaci, entresolat, prosseguir, entreson, asmptota,
entresuor, entresolc, cid hiposulfurs, autosemntic,
autoservei, pressupostari, dessalar, autosincronitzador,
autosndesi, autosoma, autosuccessi, monospal, psicosomtic, transsepte, monosmic, ressaltar, antispsia,
dissemblana, antisifiltic, economicosocial, antisionis11

10

Castell

me, monosaturat, antisistema, monosmic, multisecular, multisectorial, dissident, entresoldar-se, transsecte,

transsexualitat, antisrum.
6 que, en qu, per qu, que/els quals, cosa que, en qu.
7 Un altre mn s possible. Per primera volta, lenergia
renovable ha generat ms del 50% de lenergia [sense
coma] que sha consumit a Espanya. Com a conseqncia, les emissions, [amb coma] que estan lligades en gran
part a la generaci denergia, han batut el rcord a la baixa fins a situar-se al nivell de 1998. Aquesta dada, [amb
coma] la qual han anunciat hui els grups ecologistes,
[amb coma] s la confirmaci de la tendncia imparable
[sense coma] que va comenar a principis dany. A pesar
daix, hi ha un contrapunt [sense coma] que relativitza aquesta bona notcia [sense coma] en les dades de
consum energtic: el consum augmenta per segon mes
consecutiu.
Els grups ecologistes, [amb coma] que han coincidit
a valorar la dada com una fita histrica, [amb coma] han
insistit que cal continuar pel cam [sense coma] que es
va encetar ja fa anys: leducaci en el consum responsable denergia. Aquesta idea, [amb coma] a favor de la qual
shan pronunciat els experts i els grups ecologistes, [amb
coma] encara est pendent dincorporar-se amb actuacions i no amb paraules a la prctica poltica.
8 a les quals / a qu, sense el qual, que, del qual, la qual cosa
/ fet que / fenomen que, que / la qual, que.
9 qui que; a on on; del que del qual; segons el que
segons el qual; a qu a qui / al qual; all del que all
de qu; on en qu.
10 cuyo desenvolupament t diverses manifestacions que
t un desenvolupament amb diverses manifestacions. /
cada qual ms cruel cada una ms cruel. / que si tal, que
si qual que si naps, que si cols. / tal per a qual lun
per a laltre. / a qui li ve molt b a qui ve molt b. / sn
empreses que els fa igual les regles sn empreses a les
quals els fan igual les regles.

Fals amic

Soluci

vestuario

vestuari

Conjunt de roba que t o porta alg vestidor

Lloc en qu podem canviar-nos de roba

abonar

abonar

Pagar

adobar

Fertilitzar

vspera

vespre

Moment del dia en qu el sol

comena a pondres

vespra

Dia anterior a un esdeveniment

determinat

bando

bndol

Facci

ban

Orde imposada a la poblaci per una

autoritat

pao

pany

Mecanisme per a tancar una porta

drap

Fragment de tela que susa per a eixugar,

netejar, etc.

Unitat 2
Castell

Fals amic

Soluci

vial

vial

Recipient mdic amb lquid

injectable o cam

viari

Adjectiu que indica relaci amb el trnsit

delito

delit

Plaer

delicte

Acci fraudulenta o contrria a la llei

estancia

estana

Habitaci, cambra

estada

Perode en qu una persona es troba en

un lloc

desvelar

desvelar

Revelar, descobrir

desvetlar

Llevar la son

borrador

esborrador Estri per a esborrar la pissarra

esborrany,
goma
desborrar

Primera redacci dun escrit que cal

corregir i revisar
Goma per a esborrar el llapis

cometa

cometa

Cos celeste

catxerulo

Joc dels xiquets i adults en qu es fa volar

un tros de paper o tela muntat sobre un
canems de canyes i dirigit des de terra
amb un fil

librar

lliurar

Entregar

alliberar o
deslliurar

Fer lliure o evitar alguna cosa

mesa

mesa

Conjunt de persones que dirigeixen

una associaci o que controlen el
taula
desenvolupament de les votacions

desguazar

desguassar Arribar un riu a la mar

desballestar

Desfer un vehicle o nau per a aprofitar-ne

les parts

camada

camada

Pas llarg

ventrada

Cadells parits per una mare en un mateix

part

aparato

aparat

Elements que donen pompositat a

un acte

aparell

Estri, giny o part dun partit poltic que el

dirigeix

cercar

cercar

Buscar

envoltar

Fer la volta a alguna cosa

poner

posar

Collocar, situar

pondre

Amagar-se el sol o depositar ous les

gallines

celoso

zels

Que posa inters en les coses que fa gels

13 moda casual moda informal; un asil un manicomi;

desordes mentals trastorns mentals; crims delictes; exconvicte expresidiari; evidncies proves; els
suburbis els barris residencials; tpic tema; sistema immune sistema immunolgic/immunitari; carb 14 carboni 14; malaltia severa malaltia greu;
sistema immune sistema immunolgic/immunitari;
servei demergncies servei durgncies; manac

Moble per a menjar-hi damunt, escriurehi, etc.

Que t enveja dun altre

desequilibrat/boig; servei demergncies servei durgncies; un quart de bili de dlars 250 milions deuros.
15 Text 1: baixa abaixa; transms trams. Text 2: es va
dormir es va adormir; encreuaven creuaven. Text 3:
rebella revela; senyala assenyala; pot ser potser;
apujar pujar.

EPISODI 2
2 a) Perqu algunes podrien afectar la investigaci. b) Les
proves apunten a la porta de lAlmoina, per no es pot
confirmar perqu totes les portes estaven tancades quan
es va analitzar lescena del delicte. c) Perqu va ser en
les ltimes dos setmanes quan es va produir la denncia que els barrots de la cripta estaven en males condicions. d) Hi ha dos brossers que van veure eixir un grup
de persones per la porta de lAlmoina, per no es posen
dacord en la quantitat: un diu que tres delinqents i laltre, quatre. e) Dos de la policia nacional i cinc de la local.

f) Lacusaci que potser s alg de dins de la catedral qui

ha organitzat loperaci.
3 a) La glera s el llit sec del riu. b) Agraeix que el comissari
li haja dit guapa. Una floreta s una paraula de lloa que es
diu a alg. c) Esquerrans s ladjectiu no connotat. En
canvi, esquerrosos s un adjectiu despectiu. d) Ser alg
molt destacat en una cosa. e) Que sha sollicitat la detenci dels delinqents. f) Que sembla que hi ha gat amagat,
alguna cosa oculta.

11

Unitat 2
4 Aina: Sr. Cabanes, per favor, t alguna cosa a dir sobre el
que acaba de sentir?
Poltic: Abans dentrar a la roda de premsa tenia la intenci de no dir ni pruna. Per la situaci s gravssima.
Ha sigut una irresponsabilitat que larquebisbat tinguera
la nostra relquia en un lloc que no complia les mesures de
seguretat adequades. Este cas rebentar per algun costat.
Larquebisbat necessita saba nova. Lobstinaci per mantindre la tradici ha sigut fatal. Tenen maneres de funcionar que sn anacrniques. Ara la policia shaur despavilar per a arreglar el destrellat. I ho veig molt difcil. Estes
relquies tenen un mercat negre importantssim. Amb les
poques pistes que hem sentit que hi ha, perqu han cremat la furgoneta a la ribera del Tria, descabdellar el fil
de la investigaci ser costosssim. Tan difcil com buscar
una agulla en un paller. I em pense que el comissari no
ha trobat mai un trvol de quatre fulles. Aix que, ho veig
negre, la veritat. Pensvem que la cosa estaria ms avanada, per estvem equivocats.
5 a) El sospits de fer les pintades en el palau de la Generalitat
va ser detingut ahir a migdia. b) Les dos fuites de gas es van
acabar darreglar abans de mitjanit. c) El sacerdot de la parrquia ha sigut denunciat per les vctimes dels abusos i ha
sigut detingut i interrogat. d) LOVNI, lhem vist justament
en la zona del Penyagolosa. e) Prop de 3.000 ferits van ser ingressats en els hospitals de la zona desprs del terratrmol.
f) Les obres de la nova autopista han sigut inaugurades pel
ministre dObres Pbliques i el conseller del ram, acompanyats del seguici habitual en aquest tipus dactes.
7 a) solc. b) ocrrega. c) ploguera. d) calguera. e) solem.
f)calia.
8 a) Nhan sigut vistos 4. b) Se nhan usat, s, per no sabem
encara de quin tipus. c) No sabem quantes se nhan produt. d) S que se nhan perdut. De fet, shan perdut quasi totes. e) Nhan participat dos. f) Els nacompanyaven
quatre. g) No, encara no nha comparegut cap. h)Shan

acostat policies cientfics a analitzar lescenari de la furgoneta? i) No nhan aparegut. j) En cal, s, tota la que puguem aconseguir. k) No nha arribat cap encara. l) S que
en queden, pocs, per en queden.
9 a) haver-hi, hi havia. b) eren. c) van estar. d) eren. e) hi
havia. f) estar. g) serem. h) era.
10 potser siguen ja fora potser sn ja fora; segurament els
complique les investigacions segurament els complicar les investigacions; possiblement, larquebisbe demane
una reuni possiblement, larquebisbe demanar una
reuni.
11 tenient tinent; trfic trnsit; en el que en el qual;
el quarter la caserna; calaboos calabossos; subsanen
solucionen; ametralladora metralladora; un alijo
una partida; des de que des que; banquet dels acusats
banc dels acusats; barnissada envernissada.
12 Ferides: laceraci, estrip, blau, cremada, forat. Parts duna
arma: gallet, can, nima, culata, carregador, fiador. Marques en la bala: estries, osques. Distncia de tir: a boca de
can, a frec de roba. Parts del cos: artells, engonal, templa, genives, ungles, estrnum.
13 a) violaci de domicili. b) furt. c) homicidi. d)trfic dinfluncies. e) segrest. f) suborn. g) contraban. h) malversaci de cabals pblics. i) frau fiscal.
14 tracta de blanques: trfic de blanques; allunatge: encastament; fugar-se: fugir, escapar-se; casc antic: nucli antic,
barri antic; andami: bastida; drogadicte: drogoaddicte;
peatons: vianants; pesquises: perquisicions; barallar hiptesis: considerar hiptesis.
15 envestit, bolcar, rastell, badar, escampar, estavellar, ferralla, lliscar, encastar-se, aparador, xamfr, faana, bastides, llambordes, amortir, volada.

EPISODI 3
2 a) Pretn fer poltiques de contenci de la despesa. Vol
eliminar sobrecostos de les obres pbliques, fer minvar la inversi en grans esdeveniments, renegociar els
prstecs bancaris i potenciar el comer exterior. b) Es
rumoreja que Mercatrona ha fet fallida, per de moment noms ha presentat un expedient de regulaci
docupaci. c) Vol reorientar leconomia cap a la investigaci, el coneixement i la innovaci. La proposta obeeix a les caracterstiques de la societat i la geografia
valencianes: no hi ha matries primeres, ni grans indstries, ni agricultura competitiva. A ms, tampoc el
turisme s fiable. d) La geografia valenciana sha deteriorat i no pot oferir paisatges de primer nivell. A ms,
tampoc pot competir en preus amb altres destinacions

12

que estan en competncia directa amb el Pas Valenci.

Per tant, no s fiable el recurs al turisme a llarg termini. e)Resposta oberta.
3 a) El iuan, la rupia i el peso argent. b) Que ha fet fallida. c) Un expedient de regulaci docupaci. d) Recerca.
e)1.mesures de gran importncia. 2. expedient de regulaci docupaci. 3. poltica de grans esdeveniments.
4. enlairament econmic. 5. fluxos migratoris. 6. xacra.
5 Hlsinki, Himlaia, Biarritz, Eufrates, Kev, Arquimedes,
Esprtac, Tibet, Trraco, tila, Clepatra, Txkhov, Etipia, Nobel.

Unitat 2
6 Pasos: 1. Islndia. 2. Noruega. 3. Sucia. 4. Finlndia.
5.Estnia. 6.Letnia. 7.Irlanda. 8.Dinamarca. 9.Rssia.
10.Litunia. 11.Bielorssia. 12.Gran Bretanya. 13.Pasos Baixos. 14.Polnia. 15.Ucrana. 16.Blgica. 17.Frana. 18.Luxemburg. 19.Txquia. 20.Portugal. 21.Espanya.
22.Sussa. 23.Liechtenstein. 24.ustria. 25.Eslovquia.
26. Hongria. 27. Moldvia. 28. Eslovnia. 29. Crocia.
30.Srbia. 31.Romania. 32.Bsnia i Hercegovina. 33.Itlia. 34.Albnia. 35.Macednia. 36.Bulgria. 37.Grcia.
Capitals: 1.Reykjavk. 2.Oslo. 3.Estocolm. 4.Hlsinki. 5.Tallinn. 6.Riga. 7.Dubln. 8.Copenhagen. 9.Moscou. 10.Vlnius. 11.Minsk. 12.Londres. 13.Amsterdam.
14.Varsvia. 15.Kev. 16.Brusselles. 17.Pars. 18.Luxemburg. 19. Praga. 20. Lisboa. 21. Madrid. 22. Berna.
23. Liechtenstein. 24. Viena. 25. Bratislava. 26. Budapest. 27. Chisinau. 28. Ljubljana. 29. Zagreb. 30. Belgrad. 31. Bucarest. 32. Sarajevo. 33. Roma. 34. Tirana.
35.Skopje. 36.Sofia. 37.Atenes.
7 La nova pellcula de Spielberg fracassa en taquilla. Les raons de la ira palestina. Clausuren lXIa mostra de Cinema
Independent al Campello. Balafiem desenes dhm3. Preparats per a la febra de lspinning. La inrcia alcista salva
la borsa. Nova controvrsia sobre la mort de David Cro
ckett a El lamo. Remake descoratjador dHistria dO. Es
presenta la novella de moda, De la A a la Z. La recaptaci de lIVA safona. Un nou llibre sobre la Host Reial en
temps de Jaume I.
9 de les que, entre els quals, la que, que, el qui, dels que, del
que, la que, a la que.
10 a) Correcta. b) Correcta. c) Correcta. d) Correcta. e) Correcta. f) Correcta.
11 a) s una estructura cada volta menys usada, per ac
ladverbi t un valor expletiu, s a dir, no aporta un mats
negatiu a la frase perqu modifica un verb en subjuntiu
que depn dun verb de temor. b) No hi ha valor negatiu,
ja que amb fins que sol aparixer ladverbi no amb valor
expletiu. c) Passa igual que en la frase anterior: no hi ha
valor negatiu perqu amb abans que el no t un valor expletiu. d) S que t valor negatiu. e) No t valor negatiu,

ja que amb els comparatius com ara ms que, s possible

usar ladverbi no amb valor expletiu. f) T valor negatiu
perqu depn dun verb de temor per el verb que modifica est en indicatiu.
12 a) Correcta. b) Correcta. c) Correcta. d) Incorrecta; enlloc
no pot anar precedit per no en una resposta breu. e) Correcta. f) Correcta.
13 a) Apollo. b) Aquilles. c) Dmocles. d) Mides. e) Pandora.
f) Tntal. g) Venus. h) Hrcules. i) Olimp. j) Paris.
14 fix, luxe, presumptes, precintes, recinte, pretext, delicte,
reprotxe, presumptes, escabetx, porxe, celeste, precintes,
tracte, inclumes, terme, complex, mixt, uniforme, porxe, garatge, cmplice.
15 velam, energumen, examen, gravamen, certamen, prolegomen, crim, resum, dictamen, rgim.
16 pressupostari, ocupadors, feixista, penediment, dol, excloent, fonament, captiu, apaivaga, avanament, croada.
17 a) negociaci mercadeig; prudncia por; obedincia
submissi; conservadors reaccionaris; despesa
balafiament. b) subsidis almoina. c) sha apropiat ha
segrestat. d) conflictes discrepncies.
18

Per a carregar la tinta

Per a llevar ferro

inconscincia

valor

prepotncia

carcter

brutalitat

contundncia

conflicte

desavinena

rancor

memria

danys collaterals

morts

connivncia

acord

ocurrncia

idea

perpetrar

fer

rgim totalitari

rgim autoritari

EPISODI 4
2 a) Un corrent de raig s un corrent de vent que sorigina
en zones altes i que t una velocitat altssima. Com a curiositat, aquests corrents de vent, durant la Segona Guerra
Mundial, podien arribar a mantindre parat en laire un
avi durant hores. b) La zona de la mort s la zona de les
muntanyes situada a partir dels 7.500 metres, en la qual
hi ha escassesa doxigen i, per tant, en la qual una persona
pot estar-hi un temps limitat. c) Un torb s un remol de
vent amb partcules de neu. d) Si un torb amaina vol dir
que perd fora i acaba desapareixent. e) De necrosi, que s

la mort dels teixits. f) Esvanir-se significa desaparixer,

fondres, que sn dos sinnims de esvanir-se.
3 a) Perqu Hansen ha escoltat lorde que donen des del
camp base. b) Weathers havia patit una operaci de vista
per a solucionar un problema de miopia i, amb el fred i les
baixes pressions, les cicatrius internes van rebentar. c)En
primer lloc, quan el localitzen en coma hipotrmic en la
muntanya. En segon lloc, quan un torb arrasa la tenda
de campanya durant la nit en el camp. d) Tenia necrosi

13

Unitat 2
en nas, pmuls i celles i tenia rgid el bra dret. e) Se lenduen en llitera fins al camp base, des don el baixen en
helicpter. f) Les conseqncies fsiques de laccident sn
diverses amputacions (bra dret, dits de la m esquerra i
els dos peus) i empelts a la cara.
4 Vesubi Vesuvi, shabia shavia, Ambers Anvers,
triumbirat triumvirat, lHabana lHavana, nbol
nvol, espectaci expectaci, centssimes centsimes, extranya estranya, pressoner presoner, calbcie
calvcie, estrelles estreles, cambiar canviar.
7 tot arrancant arrancant, uns certs problemes certs
problemes, no tindr un altre remei no tindr altre remei, El mateix Bells Bells mateix, tal esfor aquest
esfor, ell mateixa ella mateix, algun podr dubtar
alg podr dubtar, retraure gens retraure res, cadascun
cadasc, esperat res millor esperat res de millor.
8 gens de, molt pocs, un poc, prou, bastant, molt, massa,
tan, tant de, tanta.
9 cimes cims, muntanyers muntanyencs, estribacions
estreps, cordillera serralada, lHimalaya lHimlaia, sherpes xerpes, vaguades tlvegs, glacials glaceres, un alud una allau, sima avenc, desprendiment
despreniment, pedrusco cudol, ventisca torb, sntomes smptomes, sherpes xerpes, sans i salvos
sans i estalvis, muntanyers muntanyencs, emplaar
citar.
10

a falta de x (minuts, dies, etc.)

faltant x minuts

volver a las andadas

tornar-hi

afear (la conducta, un gest...)

censurar

adrede

a posta

afianzar (una posici en la classificaconsolidar

ci, per exemple)

14

apercibido (de suspensi)

advertit

abrumar (el contrari)

aclaparar

ajustar cuentas

passar comptes

alternancia

alternana

con ahnco

amb afany

amoldarse (a un sistema de joc...)

adaptar-se

amilanarse

acovardir-se

aforo (dun estadi)

cabuda

apurar (les opcions, possibilitats...)

esgotar

11 amortiguadors amortidors, tubo descape tub descapament, halagenyes afalagadores, encs encesa,
arranque arrancada, arandela volandera, retrs
retard, al front de al capdavant, chicane xicana, derrapes derrapades, corba revolta, aminorar reduir
la velocitat, trompo virolla, colision collid, desperdiciar desaprofitar.
12 1. babord. 2. quilla. 3. buc. 4. ncora. 5. proa. 6. caps.
7.pal. 8. vela. 9. estribord. 10. popa. 11. tim.
13 Tall 1: Quina debacle quin desastre; van tornar a les andades tornar a ballar-la; quedar en agua de borrajas
ser aigua de tramussos; alocat esvalotat; delanters
davanters; aplastat esclafat; bochorns vergonys;
apisonadora piconadora; aplaat ajornat; veures en
un apuro veures en un comproms; partit de volta
partit de tornada; no t apao no t soluci; muntar un
pollo armar un canyaret; sn uns viva la Virgen ser
uns tararots; utiller encarregat del material; banquillo
banqueta; cese cessament.
Tall 2: penalti penal; acarrejava ocasionava; sacat
tret; de chiripa de xamba; escuadra escaire; sha
aduenyat sha fet lamo; assediat assetjat; a falta de
15 minuts faltant 15 minuts; poste pal; larguero
travesser; burlar esquivar; al bulto al munt; quan
no sn pitos, sn flautes ara per naps, ara per cols;
cantera planter; borrn y cuenta nueva creu i ratlla;
aspavents escarafalls; pase passada; estragos estralls; amb molt de descaro amb molt poca vergonya;
lo indecible una cosa de no dir, o dall ms; demanar
peres al olmo demanar lledons a la figuera.
Tall 3: estan a expenses de estan a lexpectativa de;
descabellada desgavellada; flecos serrells; adecentaren arreglaren; subsanat solucionat; posa la guinda
posa la cirereta; sis minuts i pico sis minuts llargs;
despiste distracci; estar de parranda estar de festa;
artfice artfex; espuela esper.
14 estic a quatre passes; es va quedar amb un pam de nas;
buscar els cinc peus al gat; un tres i no res; en quatre paraules; on en menja un en mengen dos.

Unitat 3
EPISODI 1
2 a) Lesquelet dun adult t 206 ossos (212 comptant els ossicles de lorella). El dun nad en t 350. b) Sn iguals en
quantitat dossos, per alguns ossos tenen formes distintes
segons si es tracta de lesquelet dun home o el duna dona.
c) Perqu s lencarregada de produir les cllules de la sang.
d) Sn els dos ltims parells de costelles de la caixa torcica.
Sanomenen aix perqu no arriben a unir-se a lestern per
la part de davant (noms van unides a les vrtebres, per la
part de darrere). e) Resposta oberta. f) En general, tots els
invertebrats, animals sense esquelet ossi. Cal recordar que,
a ms de lesquelet intern dels humans (endosquelet), hi
ha animals, com els artrpodes, que tenen esquelet extern
(exosquelet). I tamb hi ha animals, com els equinoderms,
els anllids, els nematodes i altres invertebrats, que tenen
una cavitat plena de fluid i envoltada de msculs, anomenada esquelet fluid o hidrosttic.
3 a) Sanomenen sesamoides. b) El ms llarg s el fmur.
El ms curt, lestrep. c) Os hiode. d) Latles, la primera
vrtebra de la columna, que sost el cap. e) Losteoporosi
o losteoartropatia. Lespecialista en el tractament de les
malalties dels ossos s lostepata. f) Leuccit o globus
blanc, eritrcit o globus roig i trombcit o plaqueta.
4 a) Recorde b que entre els bns que heret hi havia un ramat de bens. b) Ja fra fora si no mhaguera entretingut.
c) El nt daquest senyor s el xiquet ms net de lescola.
d) S que se madiu, aquest paper trgic. e) S, xicona, si
vols, vindr aquesta nit a preparar-te el sopar. f) Tu vns
molt tard al mercat i vens molt cars els productes; per
contra, elles vnen ms dhora i venen a ms bon preu.
g) Ma sogra t la m molt llarga, per es menja les ungles
per compensar-ho. h) Qu vols, perla moruna? em va dir
aquella artista flamenca.
5 Amb accent distint: conixer, pals, perms, inters, terratrmol.

7 a) Llevar taula i escurar els plats ms tard, quan acabe

la pellcula. b) En el comiat de fadr, ni va beure, ni va ballar, ni va obrir boca en tota la nit. c) Estells s un autor
que no hauria de caure en oblit. d) Vull anar a Cocentaina
per a la fira de Tots Sants. e) Contam les ltimes novetats de lAlqueria Blanca, per no entres en els detalls, que
encara he de veuren els ltims captols. f) No li agraden
gens els convencionalismes socials, sempre va contra corrent.
8
LAITANA
LAitana s el cim ms alt de les comarques alacantines. La serra dAitana sestn sobre una superfcie prxima a les deu mil hectrees, a uns quants quilmetres
de la costa de la Marina. Caracteritzada per un relleu
extremadament accidentat, en el paisatge de la serra
predomina el roquissar, sobretot en els nivells superiors del vessant septentrional. s precisament en
aquest vessant on hi ha les principals altures: a ms
del cim que dna nom a la serralada (Aitana, 1.899 m),
sn destacables la Penya Alta (1.806 m), la Penya Catxa (1.467m), la Penya del Mulero (1.308 m) i lAlt del
Carrascar (1.208 m).
9 Vista frontal: frontal, nasal, parietal, temporal, unguis o
lacrimal, zigomtic o malar, cornets, maxillar, mandbula. Vista lateral (en el sentit de les agulles del rellotge):
frontal, etmoide, esfenoide, vmer, maxillar, zigomtic,
occipital, parietal, temporal.
10 aerobic aerbic, bungalow bungalou, cocktail cctel,
crpe crep, curriculum currculum, doping dopatge,
lite elit, smoking esmquing, spaghetti espagueti,
squash esquaix, euskera uscar, flash flaix, marketing mrqueting, rally ralli, ranking rnquing,
windsurf surf de vela, travesti transvestit, shock
xoc, show xou.

EPISODI 2
2 a) Perqu es considera que s la pea capital de lescultura
ibrica. s un bust de gran bellesa i qualitat artstica que
data del segle iv o potser del v aC. b) Els ibers eren un conjunt de pobles que habitaren a la pennsula Ibrica abans
de larribada dels romans, entre el segle v i el segle i aC.
La cultura ibrica sestenia des del Llenguadoc meridional
fins a Andalusia. c) A ms de nombrosos jaciments com els
de lAlcdia, a Elx, o els dAlacant, destaquen el guerrer de
Moixent, el tresor de Xbia o els ploms dAlcoi. d) Apollo,
fill de Zeus, era el du del Sol, per tamb era el du de la
msica i de la poesia, i passava per ser linspirador de poetes i endevins. Era tamb el du dels oracles, el ms fams
dels quals era el de Delfos. e) Resposta oberta.

3 a) Lesquena s la part posterior del cos, des dels muscles fins a la cintura. Les espatles sn la part superior, a cada costat del coll, en la zona en qu els braos
suneixen al tronc. b) Altres paraules: com gnesi, praxi, psicoanlisi o exegesi. c) Fragments en qu somet la
preposici a davant el CD: representaba a Apolo representava Apollo; impresionar al devoto impressionar el
devot. d) Fa referncia a les ofrenes o vots que els ibers
podrien haver fet usant aquesta escultura. Votiu deriva
de vot, i t relaci amb les ofrenes, vots o promeses que
solien fer-se a les divinitats. e) Endevinalla, romanalla,
deixalla, etc.

15

Unitat 3
4 Sn amb tl en valenci: vetla, respatler, guatla, motle,
batle, titla, bitla, vetlada.
5 a) La Diputaci ha atorgat el primer premi dinvestigaci, dotat amb 12.000 euros, al professor Jaume Bectort.
La investigadora elxana Laia Vilacans ha rebut tamb un
accssit dotat amb 6.000 euros pel seu treball sobre els
problemes daddicci creats per alguns productes dalimentaci infantil. b) Una reacci daddici, en qumica
orgnica, s una reacci en qu una o ms espcies qumiques suneixen a una altra (substrat) que t almenys un
enlla mltiple en la formaci dun sol producte, la qual
cosa implica en el substrat la formaci de dos nous enllaos i una disminuci en lorde o multiplicitat denlla.
c)Quan es parla de suggesti, vol indicar-se, la majoria
de les vegades, dos coses distintes: lacci de dominar la
voluntat dun altre i lacceptaci que s verdader de part
del suggestionat el que no ho s o podria no ser-ho. En
realitat es tracta de dos aspectes que, ms que contradirse, es complementen. En un cas, un home suggestiona
un altre, li usurpa momentniament o llargament la voluntat i el colloca sota la seua influncia. En un altre, el
suggestionat viu com a real el que no ho s o podria no
ser-ho. No hi ha dificultat per a unir un aspecte a laltre:
un home (el suggestiu) li furta la voluntat a un altre (el
suggestionat) i li implanta en la ment la idea o la vivncia
que alguna cosa que podria no ser aix s verdadera. La
suggesti s, dun costat, la introjecci duna creena.
Per tamb s, dun altre, lacceptaci dun miratge.
7 a) La descodificaci del genoma de lhome de Neanderthal ha revelat que aquesta espcie dhomnid es va encreuar amb lhome modern. b) La Comissi Europea ha
anunciat que presentar un recurs contra la decisi dels
estats membres de dividir per la mitat la pujada salarial
prevista per als funcionaris de les institucions europees
davant la Cort Europea de Justcia. c) Els terroristes de
Londres havien planejat destruir entre sis i deu avions introduint artefactes explosius en vols de passatgers, per
la policia britnica va fer avortar latemptat. d) El poble
xil passa per un dels pitjors moments de la seua histria. Vols ajudar-lo? e) Els exparlamentaris Luis Brcenas
i Jess Merino, que han renunciat els seus escons al Senat i al Congrs, respectivament, figuren entre els setze
crrecs pblics del Partit Popular que han dimitit o han
cessat com a conseqncia de la seua implicaci en el cas
Grtel.
8 a) Requisits: coneixements dinformtica (nivell dusuari). b) Convocatria de concurs de mrits per a constituir
una borsa de tcnics dimatge i so. c) Sajorna el termini
dadmissi doriginals a causa dun error en la data de publicaci en el DOCV. d) Es promour el reciclatge de residus txics amb lobjectiu de complir del protocol de Kyoto.
e)Levoluci del mercat i, per tant, de la demanda del sector de la construcci ha provocat una caiguda espectacular
de preus.

16

9 a) Capa exterior de la pell: epidermis. b) Tensi elctrica

expressada en volts: voltatge. c) Relatiu o pertanyent a la
cllula: cellular. d) Situat davall de la llengua: sublingual.
e) Dispositiu per a amortir les oscillacions de les molles de suspensi dun vehicle: amortidor o esmortedor.
f)Privaci del sentit de la vista: ceguera.
10 Urgncies, dermatologia, endoscpia, fisioterpia, ginecologia, immunologia, laboratori, mamografia, pneumologia, neurologia, obstetrcia, odontologia, otorinolaringologia, pediatria, proctologia, psiquiatria, cardiologia,
cirurgia plstica, urologia, ortopdia, gastroenterologia,
medicina preventiva, oftalmologia, radiologia.
Exemples de noms inventats per als doctors: Dr. Ara
Tekure, Dr. Titola Novakasi, Dr. Teskolte Koret, Dr. Karam Kinmoket, etc.
11 a) Marieta. b) Bugia. c) Ufologia. d) Cesria. e) Dlmata.
f)Rmel.
12 1) Peixet de plata, peixet del paper o cuc dels llibres en catal, pececillo de plata en castell, poisson dargent en francs,
silverfish en angls. 2) Qui et vol mal et far riure, i qui
et vol b et far plorar; Rient i plorant es fa la gent gran;
Com ms serem, ms riurem; Qui a primeries riu, a darreries plora; Quan ell riu, el dimoni plora; Qui riu massa, t el cap de carabassa. Altres exemples en el DCVB.
3)Sn normatives (segons el DIEC i el Salt): a trompons i
per a ms inri. No sn normatives segons el DIEC: al respecte (normativa segons el Salt), alhora que (normativa
segons el Salt) i de volta en quan (en cap dels dos). 4) La
soluci normativa s complir els pactes fets, perqu el verb
complir s transitiu i no t cap preposici de rgim. 5) La
frase no s correcta. Podem informar alg dalguna cosa
(s transitiu del verb informar) o procurar-nos notcies
dun esdeveniment (s intransitiu pronominal), per
una proposta de curs no pot ser informada. La soluci
en valenci s emetre informe favorable/desfavorable: El
Vicerectorat ha ems linforme favorable sobre la proposta
de curs.
Tasca final

I EL VERB SHA FET OBAMA

Carlos Mendo
I ha habitat entre nosaltres. Perqu ahir, Barack Hussein
Obama no sols va fer histria en convertir-se en el primer
president afroameric en la histria dels Estats Units,
sin que es presenta com lesperana dun mn millor
per als centenars de milions dhabitants del planeta que
van presenciar en directe als cinc continents la seua presa
de possessi com a 44 president de la primera potncia
mundial. Sense guillotina, sense monarquies absolutes,
sense repbliques sectries, sense tirans ni dictadors, els
Estats Units demostren, amb lelecci dObama, la fidelitat als principis que inspiraren la fundaci de la naci.
Que tots els homes sn creats iguals, que tots han sigut
dotats pel creador amb certs drets inalienables com sn la

Unitat 3
vida, la llibertat i la cerca de la felicitat i que el poder dels
governs deriva del consentiment dels governats. I aix ha
sigut des de la Declaraci dindependncia de 1776 i des
de laprovaci de la Constituci onze anys ms tard. Una
Constituci encara vigent i saludable que Obama, com els
43 antecessors que ha tingut, ha jurat defensar contra
enemics interns i externs.
Com Obama mateix no es va cansar de repetir al llarg
de la campanya, si alg dubta que als Estats Units tot
s possible, noms ha de mirar-me a mi. I la comparaci no s simple retrica. Respon a una realitat histrica. Els seus pares, que van contraure matrimoni a
Hawaii, no haurien pogut fer-ho als estats meridionals
que en els anys cinquanta no permetien els matrimonis
mixtos. Obama ha repetit lhistric viatge dAbraham
Lincoln amb tren des de Filadlfia, bressol de la Constituci, fins a la capital federal, en un vag construt el
1929, data en qu un negre es considerava afortunat si
aconseguia faena en el ferrocarril com a mosso destaci
o revisor.
Per no parlar de ladmirable lluita pels drets civils dels
cinquanta i dels seixanta a Arkansas, Alabama, Mississipp o Gergia que culmin en la gegantina manifestaci de 1963 a Washington, en la qual el reverend Martin

uther King express el somni que un dia les persones

L
serien jutjades pels mrits propis i no pel color de la seua
pell. Aquell somni es va acomplir ahir amb la presa de
possessi dObama, un dia desprs de celebrar-se, com
tots els 19 de gener, la festa per a commemorar la memria de King.
El discurs dObama, aclamat pels centenars de milers de nord-americans que omplien de gom a gom els
3,5 quilmetres que separen el Capitoli del Lincoln
Memorial, passar a la histria com una de les grans
allocucions presidencials de tots els temps. Recull conceptes expressats anteriorment pels quatre presidents
que ms aconseguiren illusionar els seus conciutadans
en les respectives preses de possessi: Lincoln, Franklin Roosevelt, John Kennedy i Ronald Reagan. Les crides que va fer a la unitat nacional, a les dificultats que
enfrontar la seua Administraci, al treball i a lesfor,
i a la responsabilitat dels ciutadans sn un eco dels discursos inaugurals dels quatre antecessors del nou president. Laspecte ms cridaner del discurs, a ms duna
impecable oratria, lapellaci al manteniment dels
ideals fundacionals. El manteniment de la seguretat no
justifica laband dels nostres ideals. En qui devia estar
pensant?

EPISODI 3
2 a) Un tsunami pot ser originat per terratrmols, volcans, solsides costaneres i, fins i tot, allaus, meteorits o
una gran explosi. b) Sn ms comuns al Pacfic, perqu
s una zona en qu sn habituals els grans terratrmols.
c) Les falles sn una manifestaci del moviment de les
plaques tectniques. Si es produeixen dins la mar, poden
originar un tsunami si sn de magnitud considerable. d)
Resposta oberta. e) No seria adequat, perqu la traducci
no tindria la qualitat lingstica que requereix una traducci professional. f) Li facilita la faena, per noms per
a la primera fase del procs de traducci, per a obtindre
rpidament un esborrany de traducci que cal revisar b.
3 a) Tamb han sigut denominats marejades, ones ssmiques
marines i sismes submarins. b) s lafonament o ensorrament de pedres, terres o altres materials que es produeix
prop de la costa. Si lenderrocament de materials t prou
magnitud, pot provocar un tsunami. c) s el desplaament duna capa tectnica per davall duna altra. La falla
que provoca en lescora terrestre pot originar tsunamis.
d) Una allau s una massa de neu o gel que es desplaa
muntanya avall. En sentit figurat fa referncia a una gran
quantitat (de gent, de coses, etc.): una allau de preguntes,
una allau de manifestants, etc. e) El mot ona designa el
moviment oscillatori de les aiges i, per extensi, altres
fenmens produts en lespai o en el temps caracteritzats
per la longitud, la freqncia o lamplitud: ones sonores,
lluminoses, elstiques, hertzianes, electromagntiques, etc.
La paraula onada deriva dona i pot usar-se per a referir-

se a una ona gran o a una successi dones; t tamb un

sentit figurat: una onada de pluges, una onada dalegria, una
onada de vtols. El mot onda fa referncia a les ondulacions
(en els cabells, en una cortina, en un element decoratiu
fet a partir dondes, etc.): Per a les festes, sha fet un pentinat amb moltes ondes.
4 Testament holgraf, minuend i subtrahend, hissar la
bandera, ham, coet espacial, orfe, cacauet, filharmnica,
efecte dhivernacle, subhasta.
6 a) Va caure. b) sha esvarat. c) han baixat. d) entrenar-se.
e) ha quedat. f) Fuma, coneix.
7 a) De fet, haurem de ser conscients dels problemes mediambientals causats per la destrucci de la capa doz i
solucionar-los amb diplomcia. b) Grcies a la crisi econmica o precisament per culpa daquest motiu ha
hagut dajornar la compravenda de limmoble, la qual
cosa li ha perms entaular una bona relaci amb la seua
vena. c) Segons tinc ents, van escoltar atentament la
petici dindult formulada per la fiscal i van accedir a
concedir-la. d)Sovint comentem aspectes de llgebra, i
en parlem, sense adonar-nos-en realment. e) El morrut
roig (Rhynchophorus ferrugineus) salimenta del tronc de
la palmera datilera, en la qual viu.
8 a) Es conforma amb lobtenci de bons resultats en lestudi de camp. b) La investigaci consisteix a analitzar

17

Unitat 3
mostres dADN de diversos colepters. c) Han de calcular
quant de temps tardar lguila a atrapar el falciot. d) No
shavia adonat que la reacci qumica ha alterat la mescla.
e) s convenient evitar el problema abans que comence el
desgel/desgla de la glacera.
9 a) Tenia la sospita que lassass havia coms el crim abans
que acordonaren el recinte. b) s una famosa violinista
ucranesa que ha afermat lafici per la bona msica en el
centre histric de la ciutat. c) Ha amassat/reunit una gran
fortuna sense necessitat de caure en la corrupci ni abaixar els preus del pa que pastava cada dia. d) Treballa en un
celler prxim a la pedrera de marbre que hi ha a Monver,
encara que, el vi ms bo, el guarda a la bodega del seu iot.
e) Quan va saber la resoluci del jutge, sen va anar a visitar les cascades del Nigara abans que el tancaren en un
soterrani. f) Es va tallar la molla/el tou/el palps dels dits
quan va intentar manipular aquella gemma preciosa que
tenia el color dun rovell dou.
10 a) Em sembla que aquests trignims/tres germans bessons que tant sassemblen volen aparenar que sn
milionaris. b) Encreu els braos abans de travessar la
carretera. c) Ha planejat construir un aparell que siga
capa de planar en laire. d) Sadorm just quan acab
de compondre lpera per a lestrena de lateneu. e) Cal
clarificar la substncia daquest matrs abans que lcid
faa reacci. f) El trencals va pondre un ou just quan es
ponia el sol.
Tasca final

BOLETS VERINOSOS

Hi ha poques espcies de bolets verinosos, per s important saber identificar-les per a evitar enverinaments,
que, a vegades, poden provocar la mort. Les ms comunes
sn Amanita phalloides, Amanita muscaria, Boletus satanas, Lactarius torminosus o Russula emetica. La precauci
ms important s no consumir un bolet que no haja sigut
identificat prviament i que, per tant, no se sap si s segur. En cas dintoxicaci, just quan apareixen els primers
smptomes, cal acudir immediatament a un hospital, si
s possible amb un exemplar del fong ingerit o amb les
restes que se nhagen pogut recuperar, per a facilitar el
diagnstic.
Amanita phalloides (val. farinera borda o farinot,
cast. oronja verde o mortal, cicuta verde)
La farinera borda, com s coneguda vulgarment, s la
responsable de la major part dels casos dintoxicaci per
fongs a Espanya. T un ver tan potent que pot provocar
la mort desprs de la ingesta dun sol exemplar. La reina
de lespcie Amanita creix durant tota lestaci micolgica
(de setembre a febrer), en tot tipus de bosc i de punta a
punta de tota la Pennsula, des de la costa fins a la muntanya. El ver de lAmanita phalloides ataca i destrueix les
cllules del sistema nervis central, el fetge o els ms-

18

culs; els efectes apareixen entre sis i dotze hores desprs

dingerir-lo. Els smptomes ms freqents sn nusees i
vmits, diarrea sanguinolenta, clics, etc. Quan apareixen, alguns rgans ja han patit danys importants, de manera que s essencial acudir a lhospital com ms prompte
millor.
Amanita muscaria (val. reig de fageda o reig bord;
cast. matamoscas o falsa oronja)
El reig de fageda t la virtut de paralitzar els insectes que hi entren en contacte, fet que explica el nom
vulgar. s un bolet cridaner, en el qual, segons la literatura fantstica, viuen els gnoms; es pot confondre
fcilment amb uns altres, com el reig. Igual que la phalloides, lAmanita muscaria creix en entorns molt variats, en totes les cotes i associada a les arrels dels arbres, normalment fajos, pins negres o bedolls. Apareix
a final destiu i principi de la tardor en tot Espanya.
T un ver amb un efecte principalment neurotxic de
conseqncies greus, per no necessriament mortals.
A ms, s txic per a lintest i el fetge, i t propietats
allucingenes. Els smptomes que provoca sn gastrointestinals (vmits, clics, etc.) i es manifesten un
parell dhores desprs dingerir-lo.
Boletus satanas (val. bolet de Satans, mataparent
o matagent; cast. seta o boleto de Satans)
Aquest fong de grans dimensions s menys perills del
que anuncia el seu nom. El bolet de Satans no s, com
es creia antigament, letal, per s que provoca una certa
toxicitat. Sol crixer a les clarianes dels boscos, a la vora
de les arrels dalzines, fajos i roures. s poc com, per
sol aparixer sempre en les mateixes zones, principalment en la zona de mitjana altura de les muntanyes o en
les parts ms altes de la terra baixa. T un ver que resulta especialment txic quan es consumeix cru, i indigest
en ser cuinat. Produeix trastorns gastrointestinals amb
vmits i diarrees, que es manifesten poc desprs de consumir-lo.
Lactarius torminosus (val. rovell de cabra o lleterol
de bedoll; cast. nscalo falso)
s molt semblant a altres espcies de rovellons o esclata-sangs de gnere Lactarius. s com a les comarques
de muntanya, sobretot a la Cerdanya, el Ripolls i la
Garrotxa. Ocupa la part ms baixa de lescala de perillositat, ja que t una toxicitat limitada a provocar
petits trastorns gastrointestinals. Els smptomes apareixen poc desprs de consumir-lo (entre 15 minuts i
tres hores). Creix des de lestiu fins a la tardor sempre
prop dels bedolls.
Cortinarius (val. cortinari)
Formen part daquest gnere el Cortinarius orellanus
(cortinari rutilant o de muntanya), el Cortinarius speciosissimus o el Cortinarius cinnamomeus (cortinari canella). Sn poc comuns i creixen en boscos darbres de

Unitat 3
Russula emetica (val. escaldabec; cast. rsula emtica)
Es troba en boscos i zones humides i molsoses. Est molt
ests pel nostre pas i morfolgicament s molt variat.
Dins la famlia Russula, hi ha altres bolets txics, a ms
de lemetica. Provoquen trastorns gastrointestinals lleus
en un perode breu, de mitja hora a dos hores desprs de
consumir-lo. s txic noms en grans quantitats, per un
nic exemplar, cuinat amb altres espcies, s innocu.

fulla caduca o en pinedes, i sn difcils de confondre

amb espcies comestibles. Generalment no sn bolets
comestibles. La majoria sn de mal sabor i indigestos.
Alguns daquests bolets sn molt txics, en especial el
C. orellanus, sovint mortal. Els smptomes es manifesten dies desprs de consumir-los, fins i tot setmanes.
Provoquen cansament, set intensa i sequedat de boca,
prdua de gana, mal de cap i alteracions renals i heptiques.

EPISODI 4
2 a) Perqu cada grup daliments aporta a lorganisme un
tipus de nutrients essencials. En aquest sentit, la dieta
mediterrnia s una dieta molt saludable, recomanada
pels experts en nutrici darreu del mn. b) s possible
sobreviure, per cal compensar les necessitats de lorganisme consumint aliments que tinguen els nutrients que
necessitem. Els vegetarians poden fer una dieta completa,
perqu la fruita i la verdura, a ms de la pasta i els cereals,
contenen els nutrients necessaris. La dieta vegetariana
estricta no inclou cap producte que derive danimals, per
lanomenada dieta lactovogetariana inclou, a ms dels
productes vegetals, ous, productes lactis o mel. Algunes
dietes vegetarianes supleixen la manca dalguns aminocids essencials presents en la carn amb aliments com
el tofu, el seitan o el tempeh, a base de soia. c) Resposta
oberta. d)Per a eliminar lexcs de nutrients, especialment
el greix, i mantindre el cos en forma. e)Resposta oberta.
f) La pirmide dels aliments s una altra manera de representar els aliments que hem de consumir preferentment,
situats en la base de la pirmide, mentre que els aliments
menys importants se situen en el vrtex de la pirmide.
3 a) Mel dAlger (o de moro, daigua), sndria; llima (o llim), llimona; bresquilla, prssec; tomaca (o tomata), tomquet; carlota, pastanaga; pebrera (o piment), pebrot;
carabasseta, carabass. b) Resposta oberta. c) S, totes les
llenges solen tindre geosinnims. d) No, la variaci lxica no comporta distinci lingstica. e)Resposta oberta.
4

LORNITORINC
Lornitorinc (Ornithorhynchus anatinus) s una espcie
de mamfer semiaqutic, endmic de lest dAustrlia i de
lilla de Tasmnia. Amb les quatre espcies dequidna, s
una de les cinc espcies que perviuen actualment de lorde
dels monotremes, nics mamfers actuals que ponen ous
en compte de donar a llum cadells vius. s lnic representant viu de la famlia Ornithorhynchidae i del gnere
Ornithorhynchus.
Laparena estranya daquest mamfer ponedor dous,
verins, amb musell en forma de bec dnec, cua de castor
i potes de lldria desconcert els naturalistes europeus
quan sel van trobar per primera vegada, i fins i tot arrib
a ser considerat per alguns com una elaborada falsificaci.
s un dels pocs mamfers verinosos; els mascles tenen un

esper a les potes posteriors que allibera un ver capa de

produir un dolor intens als humans.
Les caracterstiques niques daquest animal el converteixen en important subjecte destudi en el camp de
la biologia evolutiva, i tamb en un smbol reconeixedor
i icnic dAustrlia; ha aparegut com a mascota en esdeveniments nacionals i apareix al dors de la moneda de
20cntims australiana. Lornitorinc s lemblema animal
de lestat de Nova Galles del Sud.
Fins a principi del segle xx sel caava per la pell, per
actualment est protegit en tot el seu mbit de distribuci. A pesar que els programes de reproducci en captivitat han tingut un xit molt limitat i que s una espcie
vulnerable a lefecte de la contaminaci, no es considera
que es trobe sota amenaa immediata.
Canvis per a la versi en catal oriental: orde/ordre, trobe/
trobi.
6

ARRS AMB CROSTA

Ingredients: 2 tasses grans darrs, kg de peix per a
caldo, 2 daus de concentrat de peix, culleradeta de safr, 4 alls, 3 ous, oli i sal.
Preparaci:
Sha de posar a bollir el peix en un perolet amb aigua
abundant i sal. Al cap de 30 minuts, cal colar el caldo sobre un perol i dissoldre-hi els dos daus de concentrat de
peix; sha de deixar bullir 10 minuts amb el safr.
Tot seguit, cal posar una paella al foc i afegir-hi 3 cullerades doli i els alls pelats. Desprs cal fregir els alls i
afegir-hi larrs. Sha de remenar amb una cullera de fusta
i abocar-hi 4 tasses grans de caldo de peix (el doble que
darrs). Cal comptar 10 minuts des que comence a bollir.
En aquests 10 minuts, sha dencendre el gratinador del
forn perqu vaja calfant-se. Mentrestant, shan de batre a
punt de neu les clares dels tres ous.
En passar 10 minuts, sha dapagar el foc i unir els rovells a les clares dels ous. A continuaci sha de batre tot
un poc ms i abocar-ho sobre larrs, perqu quede tot cobert duna manera uniforme. Finalment, cal ficar la paella
al forn durant 10 minuts ms.

19

Unitat 3
7 eixir-sortir; vesprada-tarda; granera-escombra; mesclar-barrejar; llaurador-pags; bragues-calces; calcetinsmitjons; tardar-trigar; hui-avui; roig-vermell; bes-pet;
fesols-mongetes; espill-mirall; arena-sorra; pardal-ocell;
alar-aixecar; bonegar-renyar; parar-aturar; esvarar-relliscar; volva-floc de neu; xiquet-noi.
8 En el regne de Tesslia, que s de les partides de Romania,
els habitants del qual sn dits mirmdons, regnava llavors
un rei que es deia Peleu, i la seua muller es deia Tetis, del matrimoni dels quals isqu aquell bar tan fort i tan coratjs i
tan noble anomenat Aquilles. I segons que conta la histria,
aquest rei Peleu tenia un germ que es deia son, i era germ
de pare i de mare i major en edat que el dit Peleu, el qual,
com que estava agreujat per una llarga vellesa, a penes es
podia regir a si mateix i menys encara el regne de Tesslia.
Daquest son sobrevisqu un fill, per nom Json, bar
fort i molt noble, i molt bell, geners, gracis, piads i resplendent de noblesa i de tots els bons costums, al qual els
majors del regne de Tesslia i els nobles, i tots els pobles,
amaven i labraaven de gran dilecci per excellncia de les
seues virtuts, i no li feien menys honor i reverncia que al
rei Peleu. Aquell Json era aix obedient al rei Peleu, oncle
seu, com fra al pare, si regs; ni en alguna cosa no li era
enutjs, sin devot de tota subjecci. I no li responia de la
mateixa manera el rei Peleu, perqu, encara que per senyals
externs mostrara que lestimava molt, dins del seu coratge
cremava i estava en gran congoixa dubtant que Json, en la
seua virtut i en la tan gran afecci que els seus li tenien, no
el despullara de la senyoria del regne de Tesslia.
I finalment, per cosa molt meravellosa, en aquells dies
per moltes parts del mn vingu fama que en una illa dita la
Clquida, ultra les fronteres del regne de Troia, vers la plana
oriental, hi havia un molt el vell del qual era dor, segons la
fama que tenia. En aquella illa regnava un rei per nom Eetes,
molt poders i molt ric, i ja avanat en edat. I segons que la
histria descriu, aquell molt amb vell dor era guardat per
meravellosa cura i estudi del du de la batalla [Mart], perqu
en la seua guarda eren assignats alguns bous que llanaven
flames de foc per la boca. I si alg desitjava tenir aquell molt, necessriament havia de combatre aquells bous; i si nobtenia victria, convenia que els fes arar i girar aquella terra
on eren. I desprs da havia de combatre amb un drac molt
escats i molt espants, que llanava flames de foc, i havia
de matar-lo i traure-li les dents de les galtes, i sembrar-les en
la terra que els bous havien arat. I de la llavor daquell camp
eixia meravellosa messa, ja que de les dites dents de seguida
naixien cavallers armats, i escometien entre ells tan ferma i
tan poderosa batalla fins que tots, els uns amb els altres, es
donaven mort. I per aquests perills bellicosos, i no per cap
altra via, el dit vell dor podia ser obtingut.
Tasca final

LES RATESPENADES

Les rates penades (Chiroptera) sn un orde de mamfers,

els quirpters, dunes 1.100 espcies. Representen un

20

20% de totes les espcies de mamfers, fet que els converteix en el segon orde ms gran daquesta classe per
darrere dels rosegadors. Sn els nics mamfers voladors, shan ests quasi arreu del mn i han ocupat una
gran varietat de nnxols ecolgics. Les rates penades tenen un rol ecolgic vital com a pollinitzadores, i tamb
fan un paper important en la dispersi de llavors. Tenen
les potes anteriors transformades en ales i nhi ha que es
guien i cacen per ecolocalitzaci. Les rates penades poden ser frugvores, insectvores o alimentar-se docells
i altres petits vertebrats. Nhi ha, com els vampirs, que
beuen sang.
Anatomia exterior
La mida de les rates penades varia entre la rata penada de
nas porc, que fa entre 29 i 33mm de llarg i pesa 2 g, i la
guineu voladora de les Filipines, la ms gran, que fa 170
cm i pot pesar 1.200 g. Malgrat el nom, els megaquirpters no sn sempre ms grans que els microquirpters,
nhi ha espcies que noms fan 6 cm de llarg i sn ms
menudes que els microquirpters grans.
Les rates penades passen gran part de la seua vida
penjades a linrevs de branques o dels sostres de les coves. Les potes han experimentat una inversi de 180 en
la seua posici en relaci amb les dels humans, una adaptaci per a penjar-se cap per avall. Quan les rates penades estan penjades, el pes exerceix una tracci sobre els
tendons que mant les urpes en posici denganxada, fet
que permet no gastar energia encara que estiguen molt
de temps. Una altra adaptaci que els permet estar cap
per avall molt de temps s que tenen vlvules unidireccionals per a evitar que la sang flusca cap arrere no sols a
les venes, sin tamb a les artries.
Ecolocalitzaci
Les rates penades utilitzen lecolocalitzaci per a orientar-se, detectar obstacles o trobar preses. Es tracta duna
classe de sonar biolgic. En els microquirpters, aquest
sentit s molt sofisticat, mentre que en els megaquirpters no ho s tant; aquests darrers fan espetegar la llengua a un costat i laltre de la mandbula, emetent sons
ben audibles per a lorella humana. Els megaquirpters
utilitzen ms lolfacte i la vista per a orientar-se, perqu
lecolocalitzaci no els s gens til. Els microquirpters
poden deixar demetre sons quan es troben en llocs familiars que coneixen b, potser per a evitar que els predadors els descobrisquen.
A ms descoltar sons externs, les rates penades utilitzen les orelles per a sentir el seu propi eco. Les orelles
dalguns grups, com ara els rinolfids, sn molt mbils
i poden moures independentment luna de laltra, cosa
que els permet una audici estereofnica i detectar el
relleu de la imatge rebuda. Lecolocalitzaci proporciona
informaci sobre la mida, la velocitat i la direcci de la
presa. El pavell auricular dels quirpters sent tot aix i
est adaptat al tipus de vol de cada espcie; com ms rpidament volen, ms curtes sn les orelles. Les diferents

Unitat 3
rates penades tenen freqncies distintes. Els humans
poden sentir-hi fins a 18 kHz, per les rates penades hi
senten fins a 120 kHz.
Rates penades insectvores
Totes les rates penades que viuen en latituds superiors a 38 N i 40 S sn insectvors. Com que ixen de
nit, quan els ocells insectvors estan inactius, no tenen competncia per a caar els nombrosos insectes
que ixen en pondres el sol. El 70% de les espcies de
quirpters sn insectvores, i quasi tots els insectes en
poden ser preses. A ms dinsectes, les rates penades
mengen altres tipus dartrpodes, com ara aranyes,
crustacis... Les rates penades no cacen les seues preses
nicament en laire, sin que a vegades tamb ho fan
en terra.
Emetent sons molt alts i, escoltant-ne leco, els
microquirpters localitzen les preses i altres objectes
prxims. Es tracta del procs decolocalitzaci, una ha-

bilitat que comparteixen amb els dofins i algunes balenes.

Rates penades hematfagues
Tot i la visi de les rates penades com a hematfags, en
realitat noms nhi ha tres espcies que salimenten de
sang. El vampir com xupla la sang de bestiar, gossos,
gripaus, mamfers salvatges, tapirs, guanacs i fins i tot
foques. El vampir dales blanques, la ms rara daquestes
espcies, xupla la sang docells.
Quan es pon el sol, els vampirs ixen en grups de dos a
sis. Per a detectar les preses, utilitzen lolfacte i lecolocalitzaci, per tamb la forma i la calor de les preses. Shi
acosten arrossegant-se, i determinen on hi ha les venes
per mitj de termosensors situats al nas. Desprs de llepar-ne la superfcie per cobrir-la de saliva anticoagulant,
agafen un plec de pell i el perforen, utilitzant dos claus.
Aleshores, xuplen la sang utilitzant la llengua com una
palleta.

21

Unitat 4
EPISODI 1
2 a) En el cas de lInternet Explorer: en la pestanya dEines
(o Herramientas, si no est en valenci) has de fer clic en
Opcions dInternet i, desprs, buscar el bot Llenges (o
Idiomas). Si el catal no es troba entre les llenges que
apareixen, lhas de trobar entre la llista desplegable i clicar
en el bot Afegeix. Desprs, cal mourel al primer lloc de la
llista, fer clic en Dacord i tancar laplicaci. En altres navegadors varia un poc el cam. b) Internet Explorer, Firefox,
Google Chrome. c) OpenOffice.org, i han collaborat en
la popularitzaci del GNU/Linux, en la traducci de les
eines de configuraci i installaci de Fedora. d) El SALT.
e) Ha collaborat amb el centre de terminologia TERMCAT en lestandarditzaci de nous termes al catal relacionats amb les noves tecnologies. f) Manel, perqu Mireia
sha mostrat nerviosa i li ha costat atraure latenci dels
companys. Manel, en canvi, estava molt tranquil i ha usat
recursos tils (organigrames, presentacions, metfores)
per a fer-se entendre.

Corrector ortogrfic
per a Mozilla
verifica lortografia de
correus i formularis
estndard general de
lIEC
t una versi per al
valenci

3 a) Glossari. b) Segons el context, la interfcie s el conjunt

delements grfics i lingstics (finestres, pestanyes, icones i mens desplegables) amb qu lusuari es relaciona
amb lordinador. c) Oficina i informtica. d) GNU/Linux,
Windows 7. e) Programari. f) Els processadors de textos,
els gestors de fulls de clcul i les bases de dades.

Audacity
OpenOffice
Permet:
paquet ofimtic lliure
Enregistrar udio en
disponible en catal
directe.
inclou Writer (procesConvertir cintes i gravarsador de textos), Calc
les en format digital o CD. (gestor de fulls de clcul),
Editar fitxers dudio en
Impress (presentaciformat Ogg Vorbis, MP3,
ons multimdia), Draw
WAW o AIFF.
(programa de dibuix),
Tallar, copiar, dividir o
Base (bases de dades),
mesclar sons.
Math (frmules mateCanviar la velocitat de
mtiques), corrector de
lenregistrament.
valenci de srie.

4 capficat, capbusses, capsa, capdavall, captivar, copsar,

capbaix, cabdell, propvinent, capal, capdamunt.
6 1b. 2a. 3b. 4c. 5a. 6b. 7a. 8b.
7 gratacels, parabrises, bermudes, guardaboscos, carrutxes,
pantal, diner, funerals, tovalla, portaequipatges, runes,
sigles, paraiges, sostenidors.
8 a tothora, damagat, a esquena de, m a lobra, amb escreix, ficant el nas, dir a la clara, carregant la tinta, sens
ha escapat de la m, far els possibles.
9 *dillunsos (dilluns), messies, galimaties, *llpissos (llapis), estatus, ens, temps, *virusos (virus), lies, socors,
fons, *fonsos (fons), pncrees, cactus.
10

22

Thunderbird
client de correu
execuci rpida
codi de Mozilla
opcions de personalitzaci (filtres de missatges,
gesti del correu brossa
amb autoaprenentatge)

Seamonkey
soluci lliure dInternet
inclou un navegador,
un gestor de correu, un
redactor web i un client
de xat IRC

GIMP
retoc fotogrfic
creaci i disseny dimatges
conversi de formats
grfics

Ubuntu
distribuci de GNU/
Linux
basat en lescriptori
GNOME
tradut al catal
25.000 programes
Ubuntu Karmic: redisseny de laparena de
lescriptori i la pantalla
dentrada
Ubuntu One: permet
fer cpies de seguretat,
emmagatzemar, sincronitzar i compartir dades
amb altres usuaris del
servei
Arrencada ms rpida

Diccionari catal
de sinnims per a
lOpenOffice
conegut com a Openthesaurus-ca
diccionari de sinnims i
antnims i mots afins
diverses llenges: catal,
espanyol, francs, angls

11 Fsic: can de projecci, ordinador portable, ordinador,

PC, ordinador porttil, DVD regravable, impressora lser,
ratol de bola, ratol tctil, pissarra digital, pantalla tctil.
/ Virtual: bloc, xat, xarxa social, webquesta, memria de
traducci, glossari, traductor en lnia, base de dades, full
de clcul, processador de textos, magazn electrnic.
12 WEB: cmera web, difusi per web, editor/-a de webs,
lloc web, mapa del web, pgina web, servidor web. / CIBER: ciberamic/-iga, ciberart, ciberdependncia, ciberllenguatge. / NET: extranet, infranet, intranet, Telnet,
Usenet. / ARI: microprogramari, programari de domini

Unitat 4
pblic, programari de grup, programari de prova, programari educatiu, programari lingstic. / TELE: telealarma,
teleaprenentatge, teleassistncia mdica, teledistribuci,
teleensenyament.
13 @: arrova; home page: pgina inicial.

REUNITS, PARTICIPANTS, INTERVENEN, ACTUEN, PARTS

Duna part..., que actua com a represenParticipants
tant d...
Duna part... i de laltra...
Duna part... en nom i representaci d...

14 cmera, antivirus, tallafoc, cavall, cuc, galeta, finestres,

brossa, safata, escner, lnia, llibres, cibercaf, penjat.
15

A R E C E R D
V E R

C A R

R O D A C

T N E D

R A J

E L C E T
P E N J A D A

M A Q U

N A R

Cos

I
K

C A P A L E R A

E M O T

W
I

C O N A

A L E A T O R

R A M A R G O R P O R C

Signar un conveni en tres exemplars.

Signar un conveni en triple exemplar.

I M

16 a4. b3. c2. d1. e9. f7. g6. h11. i5. j8. k10.
17 pxel, rtio, frum, clic, mdem, xip, lies, accs.
18

Capalera

Logotips

Ttol

Conveni especfic entre lAjuntament

de Cocentaina i la Universitat dAlacant
per a activitats de difusi cultural.
Acord marc multilateral de collaboraci
entre els ajuntaments de Gandia, Oliva
i Bellreguard.
Acord de collaboraci entre el Centre
de Terminologia Termcat i lassociaci
Softvalenci.

MANIFESTEM/MANIFESTEN o ANTECEDENTS
EXPOSEM/EXPOSEN o ACORDS
ANTECEDENTS
1. Que...
2. Que...
3. Que...
ACORDS
Primer. Peridicament es reuniran...
Segon. Les dos institucions faran...
ACORDEM/ACORDEN o CLUSULES
PACTEM/PACTEN o CONVENIM/
CONVENEN
MANIFESTEM:
1. Que les dos institucions es proposen...
2. Que...
3. [...]. Per aix...
PACTEM:
1. Que peridicament es reuniran
2. Que ambdos institucions faran...

Frmula
final

En prova de conformitat, signem

aquest conveni al lloc i en la data indicats ms avall.
I en prova de conformitat amb tot el
que shi ha exposat, signem per duplicat aquest document, al lloc i en la data
indicats.
Desprs que totes les parts lligen
lacord, i com a prova de conformitat
amb el que shi expressa, el signem per
triplicat.

Signatures
Dataci

3 de maig de 2010

EPISODI 2
2 a) Coordinar i gestionar els recursos tcnics i humans
de lAdministraci del Consell. b) El canal telefnic (tel.
012 des de dins de la Comunitat Valenciana; tel. +34
96 386 60 00 des de fora), la pgina web de la SAOA,
les oficines dinformaci especialitzada i els taulers

danuncis. c) De lrea dinformaci a la ciutadania; de

lrea de Registre Auxiliar; de les borses docupaci temporal, oposicions i concursos de trasllat relatives a la
funci pblica valenciana; de les condicions de seguretat i salut dels treballadors i les treballadores de lAdmi-

23

Unitat 4
nistraci i dels organismes autnoms que en depenen;
de la formaci dels empleats i les empleades pbliques;
de lactualitzaci i el redisseny de lestructura i lestratgia de lAdministraci Pblica, i de la dotaci i manteniment dels mitjans materials i tcnics de la Conselleria. d) Mantindre i avaluar peridicament el nivell
de qualitat en la formaci del personal, reduir el temps
despera en els trmits gestionats i donar informaci
rigorosa sobre les relacions entre Administraci i ciutadania. e) Mitjanant diversos percentatges i cmputs:
actualitzacions de la web, respostes a queixes i suggeriments, resultats dels trmits, etc. f) La ciutadania pot
enviar queixes i suggeriments a la bstia de la pgina
web del SAOA i al Registre, a ms domplir enquestes en
paper i electrniques.
3 a) Enguany, perqu s ms genuna. b) SAOA, CAP. No,
perqu la primera vegada que apareixen en el text van
acompanyades del significat que representen. c) Tel. (telfon), C/e. (correu electrnic). d) Assessorament, informaci, admissi i remissi, publicaci i actualitzaci, anlisi,
emissi, coneixement, actualitzaci i redisseny, dotaci i
manteniment, e) A la Llei 31/1995, de 8 de novembre,
de Prevenci de Riscos Laborals. f) No s recomanable:
lopci ms bona s la que est en el text.
4 Abreviatures Mots que susen... c./; Sigles abreviacions... UA; Smbols Signes convencionals... ;
Acrnims Mots que resulten... Termcat.
5 Senyor, administratiu, serveis, serveis, collega, jurdic,
comissi de serveis, administrativa, coordinadora de la
delegaci, serveis, dficits, administracions, despeses,
import, factura, impremta, partida, negociat, despeses.
6 C2, DNI, radar, ovni, ONG, h, s, TV, AVL, SGAE, , %,
IRPF, JQCV.
8 a2. b2. c2. d2. e1. f1.
9 Hi ha dies que s millor no alar-te del llit. Este mat
tenia tanta son que mhe tallat la galta afaitant-me, i
mentre tallava lhemorrgia se mha gelat el caf, que
mesperava a la cuina. No hi ha res que odie ms que
un caf gelat o recalfat al microones, sobretot de mat.
Quan per fi he aconseguit eixir de casa, he descobert que
la grua se menduia el cotxe. El conductor em deia adu
amb la m des del vehicle, somrient-me amb sorna, i jo
pensava en maneres sofisticades de consumar-ne leradicaci de la fa de la terra. Quan ja era en lautobs que
havia tardat tres quarts a arribar, he caigut que mhavia
deixat la cartera al rebedor de casa, amb la documentaci que necessitava per a aclarir uns assumptes urgentssims que hauria dhaver lliurat desps-ahir, perqu el
meu cap els signara i els tramitara a Hisenda. Aix que
quan he entrat per la porta, el susdit mha escridassat
com un energumen, i jo he hagut daguantar-me les ga-

24

nes de xafar-li lull de poll. La seua veu deu haver-se sentit a dos carrers de distncia de loficina, com a mnim.
No s com no ha vingut la policia a comprovar si havien
mort alg.
10 a) El director general ha estudiat com evoluciona la
composici de les importacions procedents dels Estats
Units. b) s prcticament impossible que accedisca al
lloc de treball, i no podrem resoldre aquest problema fcilment. c) A la vista de les noves proves, la jutgessa va
revocar la sentncia de mort dHannibal Lecter. d)Com
que s possible que hi haja raons perqu lexpulsen de
lequip directiu, sha apressat a denunciar el seu cas als
jutjats. e)La celebraci de la millora dels dividends i els
guanys de lempresa va fracassar perqu lempresa encarregada del ctering va ser pssima. f) El venat ha interposat denncies contra la prostituci de carrer en el
barri.
11 *prstamo (prstec), *plaos (terminis), *collapse (fallida), *financieres (financeres), *abaratar (abaratir), *financiar (finanar), *ahorrar (estalviar), *cantitat (quantitat),
*recibo (rebut), *ahorrar (estalviar), *anticipo (acompte),
*abono (abonament),*a tocateja (al comptat), *remanents
(romanents), *sueldo (sou), *burstils (borsries), *rentabilitat (rendibilitat), *ganncies (guanys), caudal (cabal),
*bolsa (borsa), *atrasos (rssecs), deudes (*deutes).
12 a) Acomiadar (duna empresa). b) Bescanviar (mercaderies). c) Bestreta (en un pagament). d) Recaptar (impostos).
e) b (propietat). f) Endarreriments (econmics).
13 a2. b1. c3. d1. e1. f2.
14 el sotasignat, infrascrit, el que subscriu el abajo firmante; comprendre, abraar, abastar, arribar a abarcar; aclarir aclarar; provisi acopio; justificant de
recepci acuse de recibo; marmessor albacea; abast
alcance; obertura (doficines, de llibretes) apertura;
ajornar, diferir aplazar; testimoniar, testificar, donar
fe atestiguar; validaci bastanteo; nota de lliurament boletn de entrega; prsper, puixant boyante;
consolidar (una economia) cimentar (una economa);
confrontaci, comparaci cotejo; passar avs dar
aviso; desnonament desahucio; entabanar, ensarronar, engalipar embaucar; inserir insertar; excepci, distinci; reserva, condici salvedad; usdefruit
usufructo.
15 a) dilapidat/malgastat, i escaig. b) vistiplau, enllestir la
comanda. c) garantisc, emetrem, xec barrat, la quitana.
d) nomenar, dur a terme. e) bitllets, xavalla/moneda menuda. f) corredoria, dna de si, esgotat, es mantenen en
vigor.
16 Atresorar/tresorejar, augmentar, finestreta, any bixest/
any de trasps, capalera, malgastar/dilapidar.

Unitat 4
EPISODI 3
2 a) Que hi participen. b) Ls normal i oficial de les dos
llenges oficials, i les mesures necessries per tal dassegurar-ne el coneixement. c) S, de discriminaci positiva
envers el valenci: Satorgar especial protecci i respecte a la recuperaci del valenci. d) LAcadmia Valenciana de la Llengua. S, lInstitut dEstudis Catalans. e) La
ciutadania t el dret a conixer i a usar el valenci amb
lAdministraci i, per tant, a ser atesa en aquesta llengua.
f) De manera equitativa i imparcial.
3 a) sptim i sext. Equivalents: set i sis. b) En les dos primeres lnies salludeix als valencians i valencianes, per
desprs susa sempre el mascul. c) Es podria substituir
en la seua condici de ciutadans per com a ciutadans.
d) No. Aix dificulta la comprensi del text. e) S, ja que
descriu la manera com lAdministraci ha datendre la ciutadania. f) Els nexes copulatius sn i, aix com; apareixen
repetits diverses vegades.
4 Benvolgut Sr. Peris,
El motiu daquesta carta s mostrar la meua disconformitat amb la forma dorganitzaci de loficina pel que fa a la
traducci de la documentaci al valenci, si ms no. Com
podeu observar, jo parle i escric correctament en la nostra llengua; ara b, trobe que traduir-ho tot per norma s
una prdua innecessria de temps i energies, i no estem
per a balafiar-ne. S que la Llei diu que La Generalitat
garantir ls normal i oficial de les dos llenges, per
amb el castell ens entenem tots. Si publicrem la documentaci de loficina en monolinge ens estalviarem faena: els recursos humans de qu disposem sn limitats...
A ms, hi ha afers ms urgents que cal atendre, com ara
elaborar linformeresum de les activitats dutes a terme
durant el perode 2009/2010; publicar i actualitzar les
borses docupaci temporal, oposicions i concursos de
trasllat relatius a la funci pblica valenciana; analitzar
peridicament les necessitats formatives dels empleats i
les empleades pbliques, per a proporcionar-los-les mitjanant un pla formatiu adient, etc. La soluci, no s quina s; per crec que, almenys en el nostre cas, es podria
fer una excepci s que no seria la primera ni lltima
volta per alleugerir lextraordinria crrega laboral que
fa temps que suportem en silenci.
Cordialment,
Lorena Martnez
Administrativa
Secretaria Autonmica dOrganitzaci Administrativa
Conselleria dAdministracions Pbliques
Valncia, 2 de mar de 2010
5 a) Has pres ja una decisi? No podem estar esperant tota la
vida. Norma: aquest desapareix. b) Correcta. Norma: aquestos es conserven. c) Correcta. Norma: darrere; davant. d) El

meu cap valora molt la puntualitat (sobretot a primera hora

del mat). Norma: darrere. e) Correcta. Norma: davant o
darrere. f) Correcta. Norma: davant; darrere. g)I va dir que
aix era tot encara que puc assegurar que ning de laudincia
sho va creure. Norma: davant. h) Correcta. Norma: davant;
darrere. i) Correcta. Norma: Davant; darrere.
6 Buf, quin mat que he passat! Noms em faltava aguantar la mala llet dalgunes persones...
Xica, qu ha passat?
Doncs que Lorena ha escrit una carta queixant-se a
Alfons perqu no vol traduir la documentaci que elaborem ja veus, com si cada dia redactrem milers de pgines al valenci...
Era desperar. Faenera, faenera, no s... I, a ms, ltimament est en peu de guerra: crec que no li ha agradat
gens la minirevoluci que has muntat a loficina.
Doncs t dos faenes: enfadar-se i desenfadar-se. El
que no pot ser s que fins ara, si colava, colava, i la majoria de documents es feien solament en castell.
S, dona, per, a vore, comprn que aix duplica la
faena... Que no s excessiva, de totes maneres.
Mira, zero per dos s zero igualment. I va la cnica i
diu que t una extraordinria crrega laboral! I que la
suporta en silenci... Per si no fa ms que queixar-se!
Quina ser la prxima?, de qu ms protestar? s que...
Va nixer cansada, esta dona!
Dona, ja fa anys que est ac amb la seua rutineta,
publicant i actualitzant llistes, inventaris, registres...:
ning lha destorbada fins que has arribat tu.
Doncs lamente molt provocar tantes molsties, per
el que passava ac era illegal del tot. Si nosaltres (lAdministraci) no respectem els drets dels valencianoparlants,
com esperem que la gent o les empreses ho facen?
Dona, vist aix...
7

Amb tal que

Amb la condici que / a fi que

Com (condicional)

Si

De (condicional)

Si

A ser possible / a poder ser / a no ser que

Si s possible / si pot ser / si

no s que

Posat que (causal)

Ats que / com que / ja que

En tant que (adversatiu o temporal)

Fins que / mentres que

Doncs (causal)

Ja que / perqu

Noms (immediatament desprs)

Aix que / de seguida que /

quan

No obstant

Aix no obstant / no obstant

aix / No obstant + complement

Segons que / conforme A mesura que

Sempre i quan

Sempre que / sempre quan

25

Unitat 4
8 Resposta oberta.
9 Errors: *donat que (ja que), *Noms entrar (Immediatament desprs dentrar), *segons va passant el temps (a
mesura que va passant el temps), *No obstant (No obstant aix), *complia amb la normativa vigent (complia la
normativa vigent), *Sempre i quan (Sempre que), *inconmensurable (incommensurable), *doncs (perqu), *en
tant que (ja que), *Dagreujar-se el conflicte (si sagreuja el
conflicte).
Les incongruncies en el tractament personal rauen
en el fet que ladvocada, quan sadrea a Lorena, mescla les formes verbals de la segona persona del plural
(corresponents al tractament de vs) i la tercera persona del singular (corresponents al tractament de vost).
Cal unificar totes les formes verbals a un tractament
o laltre.
10 1a. 2a. 3b. 4b. 5c. 6a. 7c. 8b. 9b. 10c.

11 Complet completo; complit cumplido; si sescau, si

nhi ha en su caso; escaure proceder, haber lugar, caber; escaures acaecer, caer en, darse; meritar, produir,
reportar, pagar, costar devengar.
12 Concrrer: V, F; contemplar: V, F; contraure: V, F; decaure:
F, V; registrar: V, F; lliurar: F, V; obrar: F, V; ostentar: V, F;
precisar: F, V; procedir: V, F; verificar: V, F.
13 Assetjament sexual, suborn de funcionari, va deixar vacant, decidir, es va encruelir, violaci de domicili, suborn
de funcionari, contraban, suspendre de sou i faena, parador, sala penal, sala contenciosa administrativa.
14 1. Molt Honorable President de la Generalitat. 2. Sa Altesa Reial el Prncep dAstries. 3. Sa Santedat el Papa
Benet XVI. 4. Excellentssim President del Govern, 5. Sa
Altesa Reial la Princesa dAstries. 6. Sa Majestat el Rei
dEspanya.

EPISODI 4
2 a) Promoure una llei que garantisca la recepci directa de
les emissions de rdio i televisi autonmiques realitzades totalment o majoritriament en les llenges incloses
en lmbit de protecci de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries en les altres comunitats
autnomes amb les quals compartisquen llengua. b) El
grup Liberal i el grup Mixt hi donen suport, per el grup
Conservador no. c) Que la iniciativa legislativa popular a
dures penes ha pogut recollir les signatures necessries
per a ser considerada, que significaria un malbaratament
de recursos pblics en un context econmic de crisi, que
ja disposem de mitjans de comunicaci audiovisuals en
valenci de qualitat provada, que els repetidors que enviaven el senyal de les cadenes catalanes pel territori valenci sn illegals i que la Carta Europea de les Llenges
Regionals o Minoritries no s daplicaci en aquest cas,
ja que, en la seua opini, catal i valenci no sn una mateixa llengua. d) Que la proposici de llei compta amb
ladhesi de la ciutadania, que t una base jurdica (la
Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries)
i que no aprovar-la seria fer una regressi a contextos
predemocrtics controlats per la censura i el control ideolgic als mitjans de comunicaci. e) Que catal i valenci sn la mateixa llengua, que diversificar loferta televisiva en les diverses varietats de la llengua enriqueix les
perspectives informatives i dentreteniment de la ciutadania, que els repetidors eren illegals per caldria que
en posaren de nous amb el vistiplau de lAdministraci.
f) Resposta oberta.
3 a) Esmena. b) Senyories, Illustre diputat/ada. c) assumte. d) Amb escreix. e) Perqu contemplar significa observar alguna cosa, mirar. El verb adequat per a aquest

26

context s preveure o disposar. f) Sescriu junt quan s adversatiu, i separat quan s la suma de la conjunci condicional si ms ladverbi de negaci no.
4 Ferran. Holaaaa, bonica. Escolta, que hui acabar una
mica tard...
Mireia. Vaja, quina sorpresa... No has acabat a lhora
cap dia desta setmana. I damunt dissabte et vas endur la faena a casa... A este pas, et donaran un premi
a lempleat del mes.
Ferran. s que s un assumpte molt important: estem
a punt darribar a un acord amb lacusat perqu revele
el nom dels implicats en latemptat.
Mireia. Ja, ja... Quan no s una cosa s laltra.
Ferran. Vinga, que prompte sacabar el judici i podr
baixar el ritme. Et promet que no ajornar ms el cap
de setmana parisenc que tenem planejat.
Mireia. Aix ho dubte. Per b, tu vors. A quina hora
vindrs?
Ferran. Quasi millor que no mesperes: dina tu i jo menjar alguna cosa al despatx. Hi ha a la nevera les sobres del pding dahir...
Mireia. No mapetix menjar sobres per a dinar. Ja vor
qu em faig. Canviant de tema: has aclarit la qesti
del compte corrent amb el banc? Quant s el que
hem de pagar de comissi de manteniment?
Ferran. No, no mha donat temps. Ten pots ocupar
tu?
Mireia. Clar que s, home! Vol el senyor alguna cosa
ms?
Ferran. No cal que et poses aix: amb eixa actitud no
anirem enlloc. Si no pots anar tu al banc, ja mhi acostar jo dem.

Unitat 4
Mireia. s que em tens cansadeta. Bo, a vore si puc passar-mhi a ltima hora. Au, que no texploten molt.
Ferran. Dacord, a vore si arribe a temps esta vesprada
per a anar al cine, eh?
Mireia. S, s. Telefonam i ja em dius com ho dus.

11 a) 1. bianual, 2. bianyal. b) 1. considera, 2. contemplar.

c)1. requerir a comparixer, 2. emplaar. d) 1. emprar,
2.collocar. e) 1. dedicaci, 2. entrega. f) 1. estada, 2. estana. g) 1. resoldre, 2. fallar. h) 1. procedeix, 2. escau.
i)1. demanar, 2. recaptar. j) 1. escorcollar, 2. registrat.

Teoria: caiguda; cau; -ts; -t; p, t, k; b, d, g; muda; -d final.

12 Abastar, incloure, advocacia, aclaparar, emprendre, concorde, creditor, encunyar, patir, deler.

5 absurd, kafki, fstic, mnec, salut, sobretot, energia,

karate, judoka, puntellons, psiquiatre, pub, iraquians,
dacord.
7 1c. 2c. 3a. 4b. 5a. 6a. 7b.
8 *Definitiva i sorprenentment: sorprenentment i definitiva (o definitivament); A les hores: aleshores; rpids: rpidament; sol: sols/solament; clarament: clar; mal: dolent
o ron; darrera: endarrere o arrere; vol saber res: no vol
saber res.

13 Regidor, afront, greuge, amuntegar-se, regidora, ajornar, avantprojecte, obertura, ajornar-se, balafiament,
avantprojecte, esmenes, eradicar, pledejar, posada, crebantar, soscavar, insistncia, avantprojecte, resoldre,
sobreseure.

9 sota, dalt, damunt de, endavant, sota, davall d, baix, sobre, davant de, darrere del, damunt del.

14 Resposta oberta. (Suggeriments.) La teua gran equivocaci va ser subestimar-lo com a adversari. Has fet tres errades en el dictat. / Van senyalar el lloc de laccident amb
un triangle llumins. Com ell ha assenyalat, la llei susdita
es pot aplicar a aquest cas en concret. / Tot va succeir tan
rpidament que encara no mho crec. Ell seu fill el va seguir en el crrec de president de lempresa.

10 dalt, dalt, damunt del, davall de, amunt, arrere, amunt i

avall, enlaire, dara en avant.

15 Cnjuge, encuny, bixest, decenni, empremtes digitals,

capalera, safata, illa de cases.

27

Unitat 5
EPISODI 1
2 a) Perqu reflecteixen noms doficis, fluxos migratoris,
descripcions paisatgstiques, designacions de crrecs,
etc. b) Per a distingir les persones que tenien el primer
nom idntic. c)Nom patern o matern, nom dorigen, residncia o propietat, nom de crrec o ofici, nom procedent
de malnoms. d) A qualitats o defectes fsics. e) Perqu sovint ens passen desapercebuts i, per aix, eviten el perill
de ser traduts. f)Castellana i aragonesa. El valenci els
adapta fent ez > is.

No simagina com dexpectants estem tots, alumnat, professorat i equip directiu.

Lltim que vull demanar-li s que ens diga qu s el
que prefereix per a dinar. Ac, davant de linstitut, hi ha
una cafeteria en qu tracten els convidats a cor qu vols i
cuinen de categoria. Tots els visitants ens comenten com
de b han dinat i com de delicis est tot.
Doncs aix s tot. Esperem la seua resposta.
Un salutaci i fins prompte!

3 a) Crptica. b) Al nom dels fenmens del relleu. c) Flux s

moviment incessant dall que es mou en una direcci
determinada i fluix s vessament abundant i transitori
dun lquid normal o patolgic. d) Capgirar. e) Pronunciaci, resultar, esmentades, bateig. f) Usdefruit s el dret
daprofitar-se dels fruits duna cosa que s propietat dun
altre amb lobligaci de conservar-la. Per composici.

12 Els investigadors van haver de suspendre llurs experiments per falta de fons. El director del projecte ha afirmat
que, segons la seua opini, aquesta circumstncia llanar a perdre llurs avanos. Daltra banda, els investigadors
(la majoria dels quals sn joves becaris) ignoren cap a on
orientaran llur futur, ja que per a molts aquest projecte
era llur somni i ara no tindran ms remei que diversificar
llurs camins.

4 a) irreal, irrenunciable, irrebatible, irreductible. b) illgic,

illcit, illegal, illimitat. c) immbil, immadur, immerescut,
immotivat. d) innecessari, innegociable, innat, innoble.
6 ttol titular, lnia lineal, calb calvcie, plom
plumbi, llec laic, cadira ctedra, segle secular,
enyorar ignorar, dit digital, full follicle, boca
bucal, nit pernoctar, delit delectar.
7 jove juvenil, or auri, llet lacti, pell pellcula,
ploure pluvial, peu pedestal, pare patern, mare
matern, eixam examen, cor cardac, cos corpori,
llengua lingual, vidre vitri, pedra petri, llavi labial, paladar palatal, orella aurcula, cabell capillar,
abella apicultor, pit pectoral, ull ocular, ou oval,
lletra literal, llei legal.
9 El pi, el pla, la vall, la plana, la font, la roca, la torre, el
carrer.
10 a) El gos del ve persegueix el gat de la xiqueta. b) Les
rates van arribar a lilla amb els vaixells de crrega.
11 Benvolgut amic,
Ens complau saludar-lo i li agram que haja acceptat la
nostra invitaci. No sap vost com de satisfets estem en
linstitut per poder comptar amb la seua presncia. Segons
el professor de la matria, el que ms hem de valorar s
com de dinmic sol ser en les seues presentacions. El ms
segur s que far la xarrada a lAula Magna, la qual cosa
ens permetr ampliar lauditori amb els altres grups.
Per tant, ats linters que ha generat entre els membres de linstitut, li sollicitem que ens envie al ms
prompte possible (o tan prompte com puga) un resum
amb el ms substancial de lexposici, de manera que puguem preparar una carpeta amb un esquema de la xarrada i tot el que faa falta perqu tot lo mn puga seguir-lo.

28

13 a) Encara no han aprovat la llei de protecci mediambiental, per estan estudiant-ne lesborrany. b) Grcies a la
llei que declara el paratge parc natural, sen protegiran les
espcies endmiques. c) Alguns investigadors no noms
han estudiat la fisonomia del llop, sin que tamb nhan
analitzat el comportament social. d) El mascle dominant,
en posici agressiva, mostra les orelles teses i els ullals
amenaadors. e) Preservar la supervivncia dalgunes
espcies s una tasca de tots: hem devitar-ne lextinci.
f) La rabosa dormita prop del cau fins que el gell dun
llebrot li desperta linstint. g) Desprs dhaver devorat les
restes de la cabra salvatge, la bandada de llops ja ha sadollat lapetit. h) El vol majestus de lguila ens permet
admirar-ne lenvergadura i la fortalesa.
14 a) Benvolguts amics, voldria comenar... b) Xiquetes
i xiquets, hui vos ensenyar... c) Distingides senyores,
distingits senyors, s un repte per a mi... d) Companys
i companyes, el motiu daquesta reuni... e) Venerables
senyores, s un honor i un privilegi... / El primer discurs podria ser un acte dhomenatge. El segon, una lli
de Coneixement del medi. El tercer, la presentaci dun
projecte als executius duna empresa. El quart, una reuni de treball per a distribuir les tasques duna unitat,
una empresa, etc. El cinqu, un acte de reconeixement a
les dones assistents.
15 perllongar prolongar, sadollar saciar, car perqu,
nafraven ferien, dhuc fins i tot, ans abans, oir
sentir, calcigaven xafaven, devers cap a, van retre
van posar, tostemps sempre.
16 afanyat dnat pressa, ala guarda, enjorn de mat,
blanura boira, gesmilers gessamins, escura frega,
torca eixuga, pitxer gerro, llibrell safa, bonegar renyar, trellat coneixement, ts esquena, dintre dins,

Unitat 5
palometa papallona, muscle espatla, vidriola guardiola, migjorn migdia, manco menys, tarquim fang,

bellugueu-vos moveu-vos, marraixa garrafa, rals

arrels, recialles restes, aljub pou, solsir enderrocar.

EPISODI 2
2 a) Mirar la televisi s un exercici molt ms desmitificat,
menys seris. b) Remeten a lacabament de la Guerra
dEspanya i a la rendici de lexrcit fidel a la Repblica.
c)Perqu li s impossible. En lmbit dels mitjans de comunicaci, la presncia del valenci s testimonial. d) No.
s una ironia. e) Tenen ms acollida les grans obres i el
culte a les personalitats. f) Resposta oberta.

/ Tem que a poc a poc sincrementaran els espais... d) Segurament els locutors daquestes televisions parlaran un
model... / Tem que els locutors no parlaran... e) Tal volta
els debats emesos per aquests canals recolliran... / Tinc por
que els debats emesos per aquests canals no recolliran...
f) Probablement aquests canals usaran el valenci... / Tem
que aquests canals no usaran el valenci...

3 a) Significa indiferent respecte a all que li hauria dinteressar. b) Profund i admirat. c) Viscositat, brutcia, pastositat... Crea una mena de sinestsia per a descriure eixos
canals televisius. d) Rauxa. e) La illusi. f) Empatitzar.

13 a) canvie. b) hi haur. c) tindrem. d) prendran. e) reconega. f) podrem.

4 nacionalitzar, socialitzar, especialitzar, formalitzar, immortalitzar, regularitzar, normalitzar, banalitzar.

5 atzucac, importats, atzar, dotzena, potser, botzina, horitz, martiritzar, setze.
6 Grup 1: Moambic, Saragossa, Provena, Adems, Ignasi,
antifa, sequa, cugu, Aores, varia. Grup 2: sarbatana,
mons, Sardenya, Tunsia, xers, guitza, scol, atzucac,
atzembla, Nia.
9 a) Probablement els directius invertiran en sries de producci prpia. b) Potser veur la presentaci de la nova
programaci televisiva. c) Possiblement no tots els televidents entendran lesperit daquest programa. d) Tal volta
no cauran els ndexs daudincia. e) Segurament alguns
programes mereixen canviar de franja horria.
10 Resposta oberta. Exemples: Tinc por que macomiadaran
del treball. Tem que perdrem tot el que hem aconseguit
fins ara.
11 Resposta oberta. Exemples: Tenien por que loratge empitjoraria. Temeu que repetireu curs?
12 Dubte / Temor. a) Possiblement les televisions respecten la
Llei Valenciana... / Tem que les televisions no respectaran
la Llei... b) Potser la Generalitat emprendr accions legals...
/ Tinc por que la Generalitat emprendr accions legals...
c) Probablement, a poc a poc sincrementaran els espais...

15 a) ms burro que Tac. b) ms bla que una figa. c) content

com un gat amb dos rates. d) torrat com un cep. e) seca
com una espardenya. f) ms negre que lolla. g) ms guillat que una ceba. h) ms enfadosa que els alls amb tonya.
i) ms coent que un all. j) ms calent que un titot.
18 a) Des que lhan despatxat, Josep est cada dia ms apagat. b) Esta faena s molt complicada; necessite que em
dnes un colp de m. c) A causa de les obres, la canonada vella ha quedat condemnada darrere de la paret nova.
d)Feu-vos un esquema si no voleu quedar-vos en blanc.
e)Pere s una persona transparent. f)Est convenuda
que ha tingut una idea brillant, per jo en tinc dubtes.
g) s normal que este futbolista caiga malament: s un
fardatxo. h) Marta no est b del perol: cada dia diu que
estudiar una carrera diferent.
19 a) fiquen els peus en el poal. b) t el cap ple de pardals.
c)t les butxaques foradades. d) fer lull viu. e) alacaiguda.
f) tindre la m trencada. g) tenen la sang negra.
20 Tindre la paella pel mnec: poder fer i desfer a la voluntat u
mateix en un assumpte. / Ser un cap de suro: ser ignorant. /
Tocar-se lansa: estar-se amb les mans a la cintura, sense ferne un brot. / Tindre cara de pomes agres: tindre laspecte de
no trobar-se b, destar enfadat. / Suar la cansalada: fer grans
esforos per aconseguir alguna cosa. / Caure lnima als peus:
tindre un gran desengany. / Fer cara de gos de barraca: estar
enfadat. / Estar lligat de mans: estar redut a la impotncia.
22 a) ironia. b) hiprbole. c) ironia. d) metfora. e) comparaci. f) allegoria. g) hiprbole. h) pregunta retrica.

EPISODI 3
2 a) Aconsegueix centrar latenci en les expressions facials o corporals dels personatges. b) Perqu no t la
conscincia neta i pensa que pot merixer perfectament
aquell apellatiu. c) bviament, es poden interpretar

com lrgan sexual femen. d) Perqu considera que

eixe fet no sadiu amb la qualitat del restaurant. e) Poc
respectuosa. Sen burla constantment. f) La successi
dequvocs sexuals.

29

Unitat 5
3 a) Repetir un problema, una pregunta, un malents, etc.
b) Eixir al pas duna persona o cosa que es mou. c) Depn
dels registres. Entre el matre i Oriol la relaci s formal;
mentre que entre Oriol i Ester i entre les dos cambreres
la relaci s familiar. d) Esme. e) Garjola. s propi de registres menys formals, de manera que sen destaquen els
aspectes negatius. f) Brou.
4 a) pneumatosi. b) psaltiri, psalms. c) pneumatfors.
d)pterodctil, pterosaures. e) pneumatoltiques. f) pneuma, pneumatologia. g) psammfiles. h) psmmon. i) pso
tis, psoes. j) pterina.
5 a) txoco. b) txadi. c) tsarina. d) txapela. e) txitximeca.
f)txetx. g) txecoslovac. h) tsarista. i) txadocamtic. j)txatxa-txa. k) tsarisme. l) tse-tse. m) tsarevitx, n) txistera.

dona de ma vida! d) Correcta. e) Contra! He tastat el menjar

i est passat. Crec que ha cuit massa. f)Quin mat ms assolellat! Pareix que el Sol lluu ms que altres dies! g) Correcta.
h) Benvinguts i benvingudes. En aquesta reuni pretenem
aportar dades per a preveure i impedir una nova epidmia.
11 a) Marc, Joan, Lluc i Mateu. b) Juli Csar i Octavi August.
c) Alfons I, Pere I, Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II,
Alfons III, Pere III, Joan I i Mart I. d) Jaume I, Bernat
Desclot, Ramon Muntaner, Pere III el Cerimonis. e) Calixt III i Alexandre VI. Joan Pau II i Benet XVI. f) Melcior,
Gaspar i Baltasar. g) Alexandre I, Nicolau I, Alexandre II,
Alexandre III i Nicolau II.
12 a) Nasi, Natxo. b) Quel, Quelo. c) Suso. d) Quim, Ximo.
e)Toni, Tono. f) Nel, Nelo. g) Colau. h) Biel. i) Qualo.

6 molibd, apotegma, feldspat, babord, cobdcia, cabdell,

lambda, amgdala, estibnita, gibbsita, equidna, landgravi, radsimir, rendzina, cadmi, ngstrom, estribord, hebdmada, qudlibet, rugbi.

13 a) Joan Carles I. b) Karl Marx. c) Jules Verne. d) Sant Albert Magne, Sant Toms dAquino. e) Pasqual Maragall,
Eduardo Zaplana. f) Po Baroja, Miguel de Unamuno, Ramn Mara del Valle-Incln, Antonio Machado.

7 a) ngstrom. b) apotegma. c) babord. d) equidna. e) estibnita. f) gibbsita. g) hebdmada. h) landgravi. i) molibd.

j) qudlibet.

14 a) Alfass. b) Suec. c) Lliber. d) Sedavienc. e) Contest. f) Teulader. g) Banyer (o banyerut). h) Sumacarcer.

i)Massamagrellenc.

9 a) No mho digues! Si me nhagueres avisat, ho hauria resolt a temps! b) No hem complit les expectatives, i aix
ha obert la caixa dels trons. c) Et frig un ou o tel friges
tu mateix? d) Volen que actue en un programa de televisi! Per tem que no em seleccionaran. e) Quan vegeu
la soluci, escriviu-la en el requadre. f) Hem cobert les
necessitats perqu hem establit uns serveis mnims ms
amplis. g) Partisc de la premissa que jo semble una persona responsable. h) Vrem fer el que estava previst i que
ning sen queixe! i) Afig que jo no perd mai el temps i
que sent molt que no em creguen. j) Si perdrem el partit
i ho frem per ms de tres gols quedarem eliminats.

15 a) vila-realencs. b) castellonencs. c) xabiencs, deniers.

d)torrud. e) catarrogins, bonreposins. f) xativins. g) petrerins, eldencs. h) benicassuts.

10 a) Eh, collega, fuig dac!, a vore si et creus que jo em xuple el

dit! b) El final del partit va ser apotesic! Quina remuntada!
c) Maria, deixam que et diga i que et repetisca que tu eres la

16 a) Xelva. b) Adems. c) Alpont. d) Navaixes. e) Redov.

f)Rojals. g) Bicorb. h) Dosaiges. i) Xest. j) Sant Miquel
de les Salines. k) Xacarella. l) Saix.
17 a) s una de les millors raquetes del mn. b) T un ull
privilegiat per als negocis. c) Pobret, noms li han deixat
les molles! d) Mira-la! Tot el mat en la perruqueria i fixat
quines grenyes que du! e) Lxit daquest grup es deu a
la nova veu que tenen. f) Per a acompanyar les postres,
els recomanem un cava. g) Hem fet un mos desprs dhaver acabat la faena. h) T un nas tremend: de seguida sap
quan est cuit el menjar.

EPISODI 4
2 a) poca futura, ltimes dcades del segle xxi. b) Acrtica,
obedient. Probablement s. c) Potser perqu no s conscient de la magnitud del desastre. d) Paper servil amb el
govern. e) La frase Ara sc lltim home, perqu desvetla el secret de la trama. f) S. Els parlants de les llenges
minven sobretot en el pas duna generaci a una altra.
3 a) Buscabregues. b) Arrabassar. c) Magaf amb un gest
sobtat. Registre colloquial. Remet a una relaci maternofilial. d) Qui du avant el dia a dia arriba lluny. e) Arrossegar. Sinnim: arrastrar. f) Establit, consolidat.

30

4 a) aeroespacial. b) semiespai. c) teleespectador. d) contra

espionatge. e) antiesportiu. f) poliesportiu. g)interestellar.
h) autoestima. i) infraestructura. j) superestructura.
5 batiscaf escafandre; constellaci estel; micrstom
estoma; polisperm esperma. / Es relacionen perqu
comparteixen lexema.
6 Els invasors podien sentir una gran autoestima. Entre
altres virtuts, dominaven la telestsia. Per aix, per aquella magnfica capacitat comunicativa, no tingueren pro-

Unitat 5
blemes per a conquistar la semiesfera est del planeta en
pocs dies. Els nostres aerstats, amb depsits de gas ms
lleuger que laire, amb prou faenes eren joguets per a ells.
Des de les nostres cases, esdevingurem teleespectadors
de les seues arts blliques: en poc de temps, havien esquitxat laerosfera amb els seus plats voladors.
7 a) reescalfar. b) reescriure. c) reesmeraven. d) reestructurar. e) reestrenada. f) resguardar. g) preestabliren, prescindien. h) prescrit. i) restrnyer, restablira. j) rescindir.
9 a) septuagenaris. b) quarteta. c) hexasllabs. octosllabs.
d)quadriennal. e) semestres, quadrimestres. f) bimillenari.
10 a) tres. b) quatre. c) cent quaranta-quatre. d) dhuit.
e)cinquanta. f) vint-i-quatre.
11 a) El bancal que est en venda ocupa sis fanecades. b)Son
fill, acabats de complir els onze anys, ja havia sobrepassat
els dos quintars. c) La distncia entre la faena i sa casa
era duna milla, que recorria amb la mateixa parsimnia
dos voltes cada dia. d) En el recipient cabien dos porrons
doli. e) Mitja vida treballant i a penes havia pogut estalviar cinquanta quinzets. f)Sempre que anava a comprar,
carregava un sac de mitja arrova de taronges.
12 a) De menor a major longitud: forc, pam, vara, milla, milla
marina, llegua. b) De major a menor valor: duro, cntim
deuro, pesseta, quinzet, xavo, gallet. c) De menor a major rea: jornal, quartera, mujada, tafulla, fanecada. d) De
major a menor pes: tona, quintar, arrova, lliura, una.
13 a) Davant daquests esdeveniments, sespera una resposta rpida i contundent del govern. b) Lany passat vam
afrontar molts problemes i vam tirar avant. c) Les dos
tenistes van rebre una ovaci pel seu partit. d) Alguna
nima caritativa podria ajudar-me a travessar el carrer?
e)No s gens recomanable que xafardeges en els assumptes dels altres. f) Hi ha res dinteressant en el peridic?
14 A despit dels consells que havia rebut, puix que no va trobar cap altre remei, va decidir travessar la comarca via el
cam ms abrupte. Ultra lequipatge indispensable, havia
carregat uns quants bns, per si calia vendrels barata
menjar. Sencamin devers el seu dest, jatsia que la por el
tenallava. Per estava convenut que eixe havia de ser el
seu cam, car no tenia res a perdre.

15 A pesar dels consells que havia rebut, com que no va trobar cap altre remei, va decidir travessar la comarca a travs
del cam ms abrupte. A ms de lequipatge indispensable, havia carregat uns quants bns, per si calia vendrels
a canvi de menjar. Sencamin cap al seu dest, encara que
la por el tenallava. Per estava convenut que eixe havia de
ser el seu cam, perqu no tenia res a perdre.
16 a) Ha de tindre molt de coneixement. / Deu tindre molt
de coneixement. b) Tho vinc a dir a tu perqu sempre... /
Tho gose dir a tu perqu sempre... c) Sap trenar lespart
amb molta traa. / Pot trenar lespart amb molta traa.
d)Cal vendre catifes al mercat. / Es poden vendre catifes
al mercat. e) Eixa ve a ser la soluci... / Eixa ha de ser la
soluci... f) Vam gosar recrrer contra... / Degurem recrrer contra...
17 Els diumenges solc alar-me molt de mat. Desprs de
vestir-me amb roba esportiva, comence a passejar pels
carrers que van cap al camp i, quan ja he calfat, arranque
a crrer uns quinze minuts. Desprs, mature i estic alenant una mica, fins que torne a recuperar un ritme cardac normal. Tot seguit, continue movent-me cap ac i cap
all, sobretot amb la intenci destirar. Si no ho faig i em
quede parat, els msculs se mengarroten i macaben fent
molt de mal durant tot el dia.
18 Pep Sutja es quedava aterrit de pensar que podia eixir
derrotat dunes eleccions que la seua candidatura considerava guanyades a la bestreta. Tots sabien que un grup
de crtics feia setmanes que tractava de presentar una
candidatura alternativa, per encara no havien trobat cap
candidat que poguera enfrontar-se a Sutja. Fins aleshores, ning no havia gosat qestionar la preeminncia de
lequip de Sutja, per ara era evident que calia fer alguna
cosa. Sutja tenia por de lnim renovador que comenava
a estendres i que podia acabar fent-li la punyeta. Aquell
corrent dopini renovat venia a significar un obstacle
difcil, un altre obstacle que devia superar, com havia estat fent des que va trencar la closca de lou feia molt de
temps.
19 tancar: cloure; blat: forment; cam: itinerari; esquerra: sinistra; trencar: rompre; branca: rama; xarxa: ret.
20 Resposta oberta. Exemples: safanria, alfics, endvia,
carxofa, xirivia.

31