Ajbcn Dona Recup Viol Masc Web

RECUPERACI DE LES DONES
EN SITUACI DE VIOLNCIA
MASCLISTA DE PARELLA
Descripci i instrumentaci
DE LA PART I
RECERCA, POLTIQUES
PBLIQUES
I SERVEIS SOCIALS
DE LES PARTS II, III I IV

PROCS DE RECUPERACI
DE LES DONES EN SITUACI
DE VIOLNCIA MASCLISTA
DE PARELLA
Ajuntament de Barcelona
Carmina Catal Galofr

Cap del Departament de Planificaci i Processos
rea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Margarida Saiz Lloret

Responsable del dispositiu municipal datenci
a dones, infants i adolescents en situacions
de violncia masclista. Direcci del Programa
de Dona
rea de Qualitat de Vida, Igualtat
i Esports
Equip de recerca
Gnere, grups i canvi psicosial
Membre del grup de recerca consolidat
PSICOSAO (AGAUR 2009SGR210)
Universitat de Barcelona
Autores i autors
Neus Roca Corts, investigadora principal
Clara Porra Garca
Montserrat Yepes Bald
Mireia Martnez Artola
Nria Codina Mata
Aharn Fernndez Cuadrado
Soledad Ruiz Saiz
En qualsevol explotaci de lobra autoritzada

per la llicncia es far constar lautoria.
Collaboradores de lEAD
Equip dAtenci a les Dones de
lAjuntament de Barcelona
Snia Agustn Crespo, Mnica Aug Gom,
Cristina Cano Puerta, Slvia Daz Caballero,
Imma Edo Badia, Cristina Guerrero Vila,
Salvador Mart Vico, Luca Martn Pieiro,
Mireia Martnez Artola, Ona Pich Snchez,
Alba Puigdollers Trav, Letcia Snchez Moy,
Pau del Toro Piedra, Leonor Valencia Nez
Fundaci Salut i Comunitat,

entitat gestora de lEAD
Collaboradores de lequip UB
Laia Arias Soler, Iliana Palafox Luvano,
Paula Alcaide Barbero, Celia Garca Mrquez

Investigaci patrocinada per lAjuntament

de Barcelona regulada pel conveni n 306171
entre la Universitat de Barcelona, la Fundaci
Salut i Comunitat i lAjuntament de Barcelona
Dipsit legal: B.29664-2013

2013
RECUPERACI DE LES DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripci i instrumentaci NDEX
NDEX
PRESENTACI ...................................................................................................................................................................................................................................................................... 8
PART I
RECERCA, POLTIQUES PBLIQUES I SERVEIS SOCIALS ...................................................................................................................................... 10
Autores: Carmina Catal Galofr i Margarida Saiz Lloret.
1. LA RECERCA APLICADA AL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS .......................................................................................................... 11

2. LA RECERCA APLICADA AL CAMP DE LATENCI EN SITUACIONS DE VIOLNCIA MASCLISTA
DES DEL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS PBLICS .................................................................................................................................... 16
2.1
2.2

2.3
2.4

2.5
La recerca aplicada: un requisit en processos de millora contnua .............................................................................. 16

El dispositiu pblic de serveis socials de la ciutat de Barcelona que proporciona atenci
en situacions de violncia masclista ....................................................................................................................................................................... 18
LEquip dAtenci a les Dones (EAD) ........................................................................................................................................................................ 26
La recerca aplicada sobre el procs de recuperaci de les dones que viuen
situacions de violncia masclista de parella ................................................................................................................................................. 27
Recomanacions per a futures recerques aplicades al context dels serveis socials .................................... 28
PART II
PROCS DE RECUPERACI DE LES DONES

EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA .......................................................................................................................................... 30
Autores i autors: Neus Roca Corts, Clara Porra Garca, Montserrat Yepes Bald, Mireia Martnez
Artola, Nria Codina Mata, Aharn Fernndez Cuadrado i Soledad Ruiz Saiz.
3. INTRODUCCI ............................................................................................................................................................................................................................................... 31
4. ALLIBERAMENT I RECUPERACI ............................................................................................................................................................................................. 33
4.1 La violncia masclista de parella .................................................................................................................................................................................. 33

4.2 Enfocament psicosocial, de gnere i de procs ........................................................................................................................................ 34
4.3 Definicions ................................................................................................................................................................................................................................................. 35
4.4 Mtodes de la recerca .................................................................................................................................................................................................................. 36
PART III
DE LA VIOLNCIA A LA RECUPERACI........................................................................................................................................................................................... 38
5. MODEL INTEGRAL DE FASES ....................................................................................................................................................................................................... 39
5.1 Caracterstiques ................................................................................................................................................................................................................................... 39

5.2 Seqncia ..................................................................................................................................................................................................................................................... 41
5.3 Vinculaci, resistncia i ambivalncia ................................................................................................................................................................. 42
5.4 Alliberament: qestionament, confrontaci i ruptura ................................................................................................................... 54
5.5 Recuperaci: desprs de la separaci ..................................................................................................................................................................... 69

RECUPERACI DE LES DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripci i instrumentaci NDEX
PART IV
MESURA DE LALLIBERAMENT I LA RECUPERACI ...................................................................................................................................................... 78
6. AVALUACI DE LALLIBERAMENT I LA RECUPERACI .................................................................................................................................. 79
6.1 Finalitat ........................................................................................................................................................................................................................................................... 79

6.2 Model davaluaci ............................................................................................................................................................................................................................. 80
6.3 Bateria dinstruments i recomanacions ds ............................................................................................................................................... 82
7. VIOLNCIA ......................................................................................................................................................................................................................................................... 86
7.1 Avaluaci de la violncia rebuda de la parella .......................................................................................................................................... 86

7.2 Escala de violncia de la parella i exparella (EVPexP) ..................................................................................................................... 88

Protocol, instruccions ds, full de resultats i clculs de puntuaci
8. SEPARACI ........................................................................................................................................................................................................................................................ 99
8.1
8.2

8.3

Avaluaci de la separaci ........................................................................................................................................................................................................ 99

Escala de separaci psicosocial (ESPS-VP) ..................................................................................................................................................... 103
Protocol, instruccions ds, full de resultats i clculs de puntuaci
ndex de separaci fisicolegal (ISFL-VP) ........................................................................................................................................................... 115
Protocols, instruccions ds i full de resultats
9. SALUT ................................................................................................................................................................................................................................................................... 120
9.1
9.2

9.3

9.4

Avaluaci de la salut .................................................................................................................................................................................................................. 120

Escales de salut psicolgica (ESP-VP) ................................................................................................................................................................... 123
Protocols, instruccions ds, full de resultats i clculs de puntuaci
Registre de diagnstics de salut mental i addiccions (RSMAD) ....................................................................................... 136
Protocol i instruccions ds
ndex de salut fsica (ISF-VP) ........................................................................................................................................................................................... 139
Protocols, instruccions ds i full de resultats
10. INCLUSI SOCIAL .................................................................................................................................................................................................................................. 145
10.1 Avaluaci de la inclusi social ..................................................................................................................................................................................... 145

10.2 ndex dinclusi social (INCS-VP) .............................................................................................................................................................................. 148

Protocol, instruccions ds i full de resultats
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES .................................................................................................................................................................................................... 156

PRESENTACI
RECUPERACI DE LES DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripci i instrumentaci PRESENTACI
Tinc la satisfacci de presentar aquest llibre sobre

Recuperaci de les dones en situaci de violncia masclista
de parella amb el convenciment que ser de gran
utilitat per totes les persones professionals i serveis que atenen aquestes dones.
Disposar daquesta bateria dinstruments permet

millorar la valoraci diagnstica, avaluar la prpia
intervenci professional i aportar informaci objectiva per a la investigaci sobre factors i processos bsics de recuperaci en situacions de violncia
masclista de parella.
El motiu de satisfacci s doble.

Per un costat, ens ofereix un model integral de
fases dalliberament i recuperaci de les dones que
viuen en situaci de violncia masclista de parella
que ens permet aprofundir la nostra comprensi
daquest procs orientant lexploraci a fer, la valoraci diagnstica resultant i la intervenci a realitzar, contribuint de manera decisiva a una major
eficcia i qualitat de latenci proporcionada des
dels serveis socials.
Aquest model contempla set fases consecutives:
Vinculaci, Resistncia, Conflicte i Ambivalncia,
Posada en qesti, Confrontaci i Ruptura, Mantenir-se Lliure, i Reconstrucci del Futur en Llibertat.
El model comena des de lestabliment de la relaci perqu, tal i com ens diu la Dra. Neus Roca, la
comprensi de les dinmiques dalliberament de la violncia de parella perden sentit i complexitat si no sabem don
provenen, si no coneixem la dinmica precedent.
Per aquest llibre no es limita a desenvolupar
aquest model, sin que per a cada una de les dimensions i subdimensions que defineix aporta els
corresponents qestionaris escalats i/o registres
dndex per tal de ser mesurades i valorades. Amb
aquesta bateria dinstruments es mesuren quatre
dimensions: Violncia, Separaci, Salut i Inclusi
Social. Varis daquests instruments sn de nova
creaci i suposen una innovaci important en el
camp de latenci a les dones que viuen violncia
masclista de parella. Altres sn versions redudes i
adaptades a la nostra realitat descales utilitzades
a nivell internacional.
El segon motiu de satisfacci s que aquesta aportaci tant conceptual com metodolgica i instrumental s el resultat duna recerca aplicada patrocinada per lAjuntament de Barcelona, dirigida
per la Universitat de Barcelona i realitzada amb
la participaci de lEquip dAtenci a les Dones,
servei adscrit a la Direcci del Programa de Dona
de lajuntament i gestionat per la Fundaci Salut
i Comunitat.
La recerca aplicada al camp de latenci en situacions de violncia masclista des del context dels
serveis socials pblics s un dels eixos en que
es sustenta el procs de millora contnua iniciat
lany 2005 per la Direcci del Programa de Dona,
i aquesta publicaci ns un dels resultats.
Per a nosaltres la recerca aplicada s una eina
bsica en qualsevol sistema de serveis que tingui
incorporats criteris de qualitat, deficcia i deficincia en la seva prctica. I aquest llibre ns la
demostraci.
Utilitat, rigor cientfic i eficcia en la intervenci
amb dones que viuen violncia masclista de parella
sn elements clau que defineixen els continguts
daquest llibre.
Amb el desig de contribuir a la lluita per a leradicaci de la violncia masclista, posem a la vostra
disposici aquest material amb el convenciment
que ser despecial utilitat per orientar i fer ms
efectiva i efica la nostra intervenci.
Francina Vila i Valls

Regidora de Dona i Drets Civils
Ajuntament de Barcelona

PART I
RECERCA, POLTIQUES
PBLIQUES I SERVEIS
SOCIALS
Autores: Carmina Catal Galofr
i Margarida Saiz Lloret.
RECUPERACI DE LES DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripci i instrumentaci PART I
11
1. LA RECERCA APLICADA AL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS

El context dels serveis socials: una xarxa de coneixement
multidisciplinari
Lmbit de treball dels serveis socials abasta un
ventall ampli de temtiques que afecten les persones, les famlies i els collectius. Concebem la
persona com un subjecte que viu i es relaciona en
una comunitat, en un context territorial amb unes
caracterstiques urbanstiques i socioeconmiques
determinades, que es desenvolupa i sestructura
com a persona vinculada a una famlia amb uns
patrons de relaci determinats.
Els i les professionals apliquen metodologies de

treball que sn producte del corpus de saber de
la seva professi apresa en contextos acadmics,
aix com de lestudi i de la formaci continuada i,
sobretot, de lexperincia contrastada dels equips
de treball, sovint interdisciplinaris. Tamb constatem que cada vegada ms el context de treball
social es dota despais de reflexi de la prctica que
permeten produir coneixement.
Per tant, el ventall de temes que aborda la intervenci social va des de lacci comunitria fins a la
inserci laboral, lacompanyament socioeducatiu
i formatiu, el suport i lassistncia sociosanitria
i latenci psicosocial entre daltres. Les metodologies de treball poden ser individuals, familiars,
grupals o collectives.
Aquests espais de reflexi de la prctica sn necessaris per pensar en el que fem i per aprendre
del que fem. Pensar sobre la nostra prctica s un
bon comenament per revisar la teoria i continuar
aprenent; espais danlisi de casos, sessions de
supervisi, grups de millora, intercanvis dexperincia, etctera, ens apropen a la possibilitat de la
millora contnua.
Aquesta complexitat del context de la intervenci

social i el convenciment de la necessitat dabordar
les dificultats i necessitats de les persones duna
manera integrada pressuposen una aproximaci
que sempre s multidisciplinria i, majoritriament, interdisciplinria.
En aquest context, els projectes que es posen en
marxa i les metodologies que sapliquen es desenvolupen des de diverses disciplines professionals:
leducaci social, el treball social, la psicologia, la
pedagogia i altres cincies (aplicades o no). Leducaci social i el treball social sn cincies aplicades, per es basen en la pedagogia, la sociologia
o la psicologia, entre altres.
Amb aquest prembul volem remarcar que el tractament en el context dels serveis socials s necessriament multidisciplinari i, per tant, el coneixement s sempre multidisciplinari.

No obstant aix, per seguir avanant necessitem

interconnectar-nos i ampliar les xarxes de coneixement cap a lexterior, en qu sn imprescindibles els frums professionals i acadmics per a la
retroalimentaci mtua.
Aquestes premisses generals actualment estan sistematitzades i semmarquen en el Sistema de Gesti
del Coneixement de lrea de Qualitat de Vida,
Igualtat i Esports (dara endavant, AQVIE) en el
qual estem treballant amb la finalitat ltima de:
Proveir els i les professionals i els serveis

de coneixement productiu per dur a terme
la seva tasca, per potenciar leficincia, la
millora contnua i la qualitat dels projectes
i els serveis.
12
Aquest pla de gesti del coneixement t tres grans

eixos de treball:
-- Espais danlisi de casos / espais de reflexi

tica.
1. Donar visibilitat i compartir el coneixement

adquirit, posant en valor el capital hum, lexpertesa i el saber acumulat dels i de les professionals de lrea de Qualitat de Vida, Igualtat i
Esports, a travs de:
-- Grups de millora: focus grup, comunitats de

prctica...
-- El Banc dExperincies i Bones Prctiques.

-- El Portal del Coneixement (portal del professional).
-- Espais com ara Compartim experincies,
per conixer qu fem a lorganitzaci.
2. Interconnectar coneixement per generar
coneixement nou a travs del treball collaboratiu intern. La generaci despais i metodologies de treball de collaboraci que permetin
compartir coneixement presencialment i virtualment, amb lobjectiu de generar aprenentatge, productes i serveis innovadors, solucions
noves i ser ms eficients i eficaos en el treball
quotidi aprofitant el saber dels i de les professionals de lorganitzaci. Alguns daquests
espais sn:
-- Intercanvi dexperincies.
3. Generar connexions amb les xarxes de
coneixement extern, ja sigui amb altres administracions, entitats, persones expertes i professionals de diferents mbits i temtiques, com
tamb amb frums professionals, acadmics i
universitaris. I aix amb lobjectiu de descobrir
prctiques no conegudes, incorporar tendncies
innovadores, contrastar, sistematitzar o avaluar
els nostres processos de treball habituals i, al
mateix temps, exportar i donar a conixer el
nostre coneixement. En aquest sentit, sn essencials (entre altres):
-- El projecte de collaboraci estable amb les
universitats: recerques aplicades i projectes
conjunts.
-- La participaci en frums i jornades
professionals.
-- Les publicacions.
La recerca aplicada: una xarxa de coneixement entre les universitats

i els serveis socials
Tots els i les professionals que treballem en lmbit
de latenci social sabem que tot i treballar tcnicament b, sovint aquesta premissa no pressuposa
tenir les eines per sistematitzar lanlisi i comprovar la millora de la situaci, s a dir, per valorar els
resultats i conixer el grau deficcia i, de vegades,
deficincia de les metodologies aplicades en les
nostres intervencions.
La recerca ens aporta aquest grau de sistematitzaci, de mtode, de mirada objectiva i dexpertesa
externa necessria per ajudar-nos a pensar en la
nostra prctica i reforar-la tcnicament i conceptualment. Per aix tenim el convenciment que, en
el camp de la intervenci social, la universitat s
una collaboradora necessria.
Daltra banda, la universitat no pot mantenir els
seus processos acadmics i les seves recerques
allunyades de la prctica diria. Necessita nodrir-se de laplicaci de les hiptesis en la prctica real. Aquesta collaboraci s, doncs, una
gran oportunitat per a la universitat per apropar
el mn acadmic a les diferents realitats socials,

garantint aix una retroalimentaci per mantenir
la docncia viva.
La investigaci i la prctica han de coexistir en una
relaci simbitica en la qual la primera ha de ser
una part integral de la segona. Laprenentatge de
competncies i les reflexions de la prctica poden
constituir la base per al desenvolupament de la
recerca. La recerca pot produir coneixements nous
i estimular prctiques renovades i noves.
La sinergia entre recerca i prctica dna

sentit a les intervencions socials des de les
diferents disciplines.
El pensament i la reflexi conjunta entre els i les

professionals del context universitari i del context
de serveis socials pot produir un coneixement
que estimuli els dos camins i generi una xarxa de

coneixement imprescindible per al creixement

mutu. Per tant, no es tracta dencarregar des dels
serveis socials recerques a les universitats, sin de
treballar conjuntament en un procs daprenentatge per obtenir un producte compartit.
Reflexionar sobre lexperincia i les teories

i pensar-hi, dissenyar hiptesis i posar en
prctica una metodologia, pensar en un
model danlisi, analitzar els resultats i
extreuren conclusions sn sabers comuns.
13
Si partim daquestes premisses, el projecte de col

laboraci estable amb les universitats t dues finalitats complementries:
Iniciar una lnia de treball potenciant projectes dinters com que portin a terme persones
becries de postgraus i msters amb limpuls i
la tutoria de les dues institucions. Apropament
del coneixement mutu, afavorint que alumnes i
persones becries sapropin a la realitat.
Promoure la recerca aplicada en collaboraci
amb les universitats liderada pels diversos departaments de lAQVIE, en temes dinters estratgic per a lAjuntament de Barcelona.
La recerca aplicada en el context dels serveis socials: efectes, finalitats

i requisits mnims
La recerca aplicada queda plenament justificada
perqu la prctica contrastada, basada en lanlisi
i la sistematitzaci, ens reportar la retroalimentaci necessria per millorar en qualitat i en
eficincia la resposta cap a la ciutadania.
Daltra banda, iniciar una recerca aplicada amb
professionals dels serveis socials, independentment
de lobjecte de treball i de la finalitat, t sempre
diferents efectes beneficiosos en el context de la
intervenci social, tots complementaris entre si,
com ara:
Prestigiar lorganitzaci.
Etctera.
No obstant aix, podrem llistar aqu algunes de les
finalitats especfiques que podrien motivar linici
duna recerca aplicada:
Fer una diagnosi de les persones, grups o comunitats.
Valorar necessitats o recursos.
Descriure de forma sistemtica una manera de

treballar.
Validar o avaluar leficcia dun tipus dintervenci social, metodologia o model.
Produir coneixement explicatiu de la manera

com es treballa.
Fer propostes de millora.

Homogenetzar les intervencions.
Fomentar el coneixement tcnic, que pot comportar millorar el nivell o canvis tcnics.
Demostrar leficincia i leficcia.
Sistematitzaci dinstruments tcnics, escales

de valoraci...
Investigar un problema o un tema dinters nou

o emergent.
Fomentar la creativitat.
Fomentar la implicaci dels i de les professionals en els serveis.
Rendibilitzar lexperincia professional.
Augmentar i prestigiar lestatus professional i
acadmic dels i de les professionals que treballen en els serveis socials (presentacions, publicacions...).

14
Plantejar noves qestions o noves necessitats,

explorar nous problemes...
Analitzar limpacte dun tema determinat, ja
sigui un recurs, un tipus dintervenci o canvi
organitzatiu.
Etctera.
Desprs de repassar les recerques aplicades que
actualment es troben en procs de treball, gosem
assenyalar quins sn els requeriments mnims que
cal tenir en compte i dels quals cal tenir molta cura
perqu una recerca arribi a bon fi en el context
dels serveis socials:
La motivaci: ha de ser un tema o problema
dimportncia social, hi ha dhaver una preocupaci pel tema o sha de voler innovar o trobar
una resposta davant duna situaci.
La viabilitat: que sigui possible pel que fa a la
dedicaci de temps dels i de les professionals,
que sovint tamb fan atenci al pblic o porten
les tasques prpies del servei. s important tenir
en compte la duraci de la recerca, per tal que
estigui a labast de lequip que la promou, aix
com labast i els recursos humans i econmics
disponibles.
Ltica: tenint en compte que lobjecte de treball
sn persones, ltica no permet fer estudis de
contrast o dimpacte en qu un subjecte no rebi
un recurs del qual tericament podria disposar.
La implicaci i el suport de lorganitzaci:
aquesta s una condici essencial perqu la recerca tingui xit, tant en el desenvolupament
com en laplicaci de les conclusions.
Un acord formal entre universitat i administraci: per donar-li el mxim de formalitat i
claredat, tot els treballs de collaboraci amb la
universitat shan dacordar i redactar en el marc
dun conveni de collaboraci o altres frmules
de concertaci. s important que els elements
ms estructurals, com ara lobjecte de la recerca,
les fases i els terminis, la relaci econmica si
nhi ha, les responsabilitats i funcions, la propietat intellectual, etctera, formin part daquest
document escrit.
La disciplina acadmica i professional: cal definir la disciplina o disciplines des de les quals
es du a terme la recerca. Ats que, com ja hem
dit abans, el plantejament social s majoritriament multidisciplinari o interdisciplinari,
aquesta s una complexitat afegida que cal acordar amb el mn acadmic i que atorga unes caracterstiques prpies a la recerca. Per exemple,
la necessitat de contrastar resultats amb altres
disciplines durant el procs.
La teoria o el paradigma: constitueix la lent a
partir de la qual sinterpretaran els resultats, i
que ha de ser coherent amb el model dintervenci. En aquest apartat tamb podem incloure el
model danlisi dels resultats.
La coherncia del disseny: cal dedicar bona
part de la primera fase de qualsevol recerca a la
planificaci i al disseny. Aquest disseny ha de ser
senzill i entenedor perqu es pugui compartir i
sigui un eix de referncia durant tot el procs.
Si el disseny est ben fet, la recerca flueix, tot i
que hi puguin sorgir obstacles o incidncies que
calgui resoldre.
Lequip de recerca sha de constituir duna manera clara, diferenciant almenys dos nivells:
-- Un equip impulsor format per ajuntament i
universitat, que defineix lorientaci de la recerca, en fa el seguiment, pren les decisions
dels canvis dorientaci que puguin sorgir, i
en segueix lanlisi, les conclusions, la publicaci i laplicaci prctica.
-- Lequip de camp, amb una organitzaci interna en funci de cada fase, i de labast de la
recerca (comissions per temes, territoris...).
La metodologia i el rigor: en aquesta part la
universitat t lexpertesa i la possibilitat dutilitzar la metodologia adequada en funci de
lobjecte i la tipologia de la recerca. Cal que la
metodologia a emprar estigui definida i sigui
acceptada per tothom des del principi.
El pla de comunicaci: per generar coneixement til i aplicat cal donar visibilitat als
resultats. Cal acordar, per tant, la forma de
presentaci i publicaci, i dissenyar un pla de
comunicaci a linterior de lorganitzaci, en
primer lloc, i a lexterior, en una segona fase.
La transferncia i la retroalimentaci dels
resultats a la prctica: a lAdministraci, preveure una recerca a curt o a mitj termini s
vital per poder assumir laplicaci de les conclusions a la prctica segons el disseny inicial.
Independentment de laplicaci dels resultats,
cal assegurar la socialitzaci del coneixement
extret de la recerca.

15
No tot s cincia, per s que tot s coneixement

Finalment, no volem acabar aquest captol sense relativitzar el mtode cientfic com a tal. Darrerament,
ens hem acostumat massa a sentir que noms sn vlides les intervencions els resultats de les quals es
basen en levidncia.
Totes i tots els que treballem amb persones i grups humans sabem que treballem amb la complexitat i
no ens podem basar en levidncia. Amb les persones no podem garantir mai que si apliquem un mateix
mtode el resultat ser el mateix. Sempre hi ha multiplicitat de variables imprevisibles que influeixen
en els processos de les persones (professionals, persones i famlies usuries). Tot i que som partidaris
del rigor metodolgic, difcilment podrem fer una inferncia de causa-efecte.
Per tant, hem de ser prudents, i a travs de les recerques aplicades podrem dir que el nostre treball
millora, acompanya o t uns efectes que semblen positius per que depenen sempre de molts factors,
la majoria dels quals no sn a les nostres mans.
No obstant aix, estudiar els processos de transformaci del collectiu hum ens aporta coneixement,
ja que nosaltres mateixos com a professionals i com a organitzaci formem part daquest procs, i ens
empeny a la millora contnua.
Carmina Catal i Galofr

Cap del Departament de Planificaci i Processos
Direcci de Serveis dEstratgia
rea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports

16
2. LA RECERCA APLICADA AL CAMP DE LATENCI EN SITUACIONS

DE VIOLNCIA MASCLISTA DES DEL CONTEXT DELS SERVEIS
SOCIALS PBLICS
2.1 LA RECERCA APLICADA: UN REQUISIT EN PROCESSOS
DE MILLORA CONTNUA
Lany 2005, la Direcci del Programa de Dona inicia un procs de millora contnua de latenci
que es proporciona a dones, infants i adolescents que viuen, o han viscut, situacions de violncia
masclista. Aquest procs se sost, entre altres, en dos eixos que es consideren imprescindibles:
-- La protocollitzaci de la intervenci a partir de lexperincia tcnica.
-- La recerca aplicada.
La protocollitzaci de la intervenci a partir de lexperincia tcnica

Es tracta de partir de lexperincia professional
identificant les bones prctiques per transformar-les en coneixement que es pugui socialitzar,
compartir i aplicar pel conjunt de serveis socials
implicats en la detecci o atenci a dones, infants
o adolescents que viuen situacions de violncia
masclista, amb independncia de si la titularitat
dels serveis s pblica o privada i de quina sigui la
seva adscripci organitzativa.
El procs de protocollitzaci iniciat lany 2005 sha
concretat en una srie de documents, la majoria
dels quals estan publicats i es poden consultar
al Web de Dones de lAjuntament de Barcelona
(bcn.cat/dona). Els documents elaborats fins a
lactualitat sn els segents:
Protocollitzaci de la intervenci individualitzada amb
dones que viuen o han viscut violncia de gnere. (Publicat el 2007 en catal.)
En procs delaboraci, sest treballant per definir:

La intervenci amb adolescents vctimes de relacions
afectives-sexuals abusives o altres manifestacions de
violncia masclista des dels serveis socials pblics de la
ciutat de Barcelona que proporcionen una atenci de
tractament en aquest tipus de situacions1. En aquest
cas es tracta de definir la intervenci adreada
a noies i nois de 12 a 17 anys que reben violncia masclista en la qual no estan implicats ni
la mare ni el pare, o la parella actual duna o
laltre, i la intervenci amb els i les adolescents
que exerceixen la violncia masclista. La seva
presentaci est prevista per loctubre del 2014.
Intervenci amb homes agressors. Aquest treball
sest portant a terme dins el context del Circuit
Barcelona contra la violncia vers les dones2 amb la
direcci i coordinaci de la Direcci del Programa de Dona. La seva presentaci est prevista
per al primer semestre del 2014.
Protocollitzaci de la intervenci grupal amb dones

que pateixen o han patit violncia de gnere. (Publicat
el 2007 en catal.)
Pautes orientatives dexploraci i intervenci amb els
fills i filles de les dones ateses per situacions de violncia
de gnere. (Publicat el 2007 en catal.)
Criteris orientatius dintervenci amb dones que pateixen, o se sospita que pateixen, algun trastorn mental.
(Document intern del 2007 en catal.)
La intervenci amb infants i adolescents en situacions
de violncia masclista des del sistema pblic de serveis
socials de la ciutat de Barcelona. (Publicat el 2012 en
catal i castell.)1
1 Igual com lanterior, aquest treball est coordinat i dirigit conjuntament per Tcniques de la Direcci del Programa de Dona de lAjuntament de Barcelona i del Servei dInfncia i Dona del Consorci de
Serveis Socials de Barcelona.
2 Aquest circuit neix lany 2001, impulsat per lAjuntament de Barcelona i el Consorci Sanitari de Barcelona, amb la voluntat ferma de
promoure la coordinaci i la cooperaci entre les diferents institucions implicades en la lluita per leradicaci de la violncia masclista
a Barcelona, com a condici necessria per poder oferir una atenci
de qualitat a les dones que estan vivint situacions de violncia, i als
seus fills i filles, i considerant el vessant preventiu.
El grup de treball que est definint La intervenci amb homes agressors
est integrat per professionals i comandaments de diferents serveis
dels mbits de serveis socials, justcia, cossos policials i salut.

Tots els documents de protocollitzaci han estat

elaborats a partir de grups de treball en els quals
han participat, com a mnim, professionals i comandaments dels diferents serveis socials pblics
implicats, aix com una o dues persones expertes
externes per assegurar la incorporaci de les aportacions en lmbit internacional tils en el nostre
context i evitar fer una anlisi excessivament centrada en la nostra organitzaci.
En tots aquests documents es defineix, com a mnim:
El marc conceptual i legal del qual es parteix.
La metodologia dintervenci que cada document desenvolupa en funci dels seus objectius.
La recerca aplicada
Es tracta duna recerca til per a lacci.
Perqu pot:
1. Aportar elements de comprensi sobre un fenomen o una problemtica determinada per
afinar qu hem de mirar quan explorem, quins
sn els elements clau per a una bona valoraci
diagnstica i com orientar ms eficament la
intervenci.
2. Aportar elements de coneixement i de comprensi sobre levoluci dels perfils i les necessitats
de la poblaci usuria i dels requeriments per
als serveis en una societat en evoluci constant.
3. Validar cientficament noves eines i metodologies dexploraci diagnstica, dintervenci o
davaluaci (tant de procs com de resultats).
4. Identificar quines prctiques sn ms eficaces
i eficients en lassoliment duns objectius determinats.
5. Avaluar els resultats obtinguts en relaci amb
la situaci inicial i la perdurabilitat en el temps
de les millores assolides.
Des de la Direcci del Programa de Dona

entenem la recerca aplicada com una eina
bsica en qualsevol sistema de serveis que
tingui incorporats criteris de qualitat,
deficcia i deficincia en la seva prctica.

17
Per aix, des de lany 2005, es va incorporar lobligaci de diversos serveis adscrits a la nostra Direcci de participar en la realitzaci de diverses
recerques aplicades, prviament seleccionades
dentre diversos temes dinters, per a la millora de
la intervenci en situacions de violncia masclista
des del context dels serveis socials.
Des daleshores, a ms de la recerca objecte
daquesta publicaci, shan dut a terme les recerques aplicades segents:
Procs de validaci cientfica del Protocol
RVD-BCN de valoraci del risc de violncia
de parella contra la dona3.
LRVD-BCN (Risc Violncia Dona - Barcelona)
ha estat elaborat en el context del Circuit Barcelona contra la violncia envers les dones4. Lobjectiu
daquest protocol s proporcionar als i a les professionals que atenen dones que viuen situacions de violncia masclista per part de la seva
parella o exparella, una eina que ajudi a valorar
el risc que es produeixin, a curt termini (com a
mxim sis mesos), actes violents greus.
LRVD-BCN ha estat sotms a un procs de validaci cientfica que es va iniciar el mes de febrer
de 2010 i es va tancar el juny del 2011, i en el
qual han participat professionals i serveis de
tots els mbits implicats de la justcia, la salut,
els serveis socials i els cossos policials (Mossos
dEsquadra i Gurdia Urbana). Aquest procs ha
estat dirigit pel Grup dEstudis Avanats en Violncia (GEAV) de la Universitat de Barcelona, i
ha estat finanat a parts iguals per lAjuntament
de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona
i lInstitut Catal de les Dones. La Direcci del
Programa de Dona de lAjuntament de Barcelona
es va encarregar de la coordinaci de tot el procs i de la Comissi Tcnica Interinstitucional
que en va fer el seguiment.
El procs de recuperaci de les dones que
viuen violncia de parella: descripci i instrumentaci.
Aquesta recerca es va iniciar a final del 2008 i es
va tancar el maig del 2012. La presentaci dels
resultats obtinguts s lobjecte de la publicaci
que teniu a mans.
3 Es pot consultar aquesta documentaci al Web de Dones de lAjuntament de Barcelona (bcn.cat/dona).

4 Verure nota a peu de pgina n.3
18
Hi ha en marxa dues recerques ms:

Limpacte de la violncia masclista en la infncia i ladolescncia, en les mares i en les
relacions maternofilials, i processos de recuperaci. La direcci de la recerca s assumida
per la Universitat de Girona a travs del grup de
recerca ERIDIQV, adscrit a lInstitut de Recerca
sobre Qualitat de Vida. Aquesta recerca sha iniciat lany 2012 amb una duraci prevista fins a
final del 2015, i sen preveu la publicaci i divulgaci dels resultats el primer semestre del 2016.
Recerca per avaluar leficcia del tractament

psicosocial amb homes que exerceixen violncia masclista vers la parella i sn usuaris
del Servei dAtenci a Homes per a la promoci de relacions no violentes (SAH). La direcci
de la recerca s assumida per la lnia dinvestigaci Gnere, grups i canvi del grup de recerca consolidat PsicoSAO, de la Universitat de Barcelona.
Aquesta recerca sha iniciat lany 2013 amb una
duraci prevista fins a final del 2017.
2.2 EL DISPOSITIU PBLIC DE SERVEIS SOCIALS DE LA CIUTAT DE

BARCELONA QUE PROPORCIONA ATENCI EN SITUACIONS DE
VIOLNCIA MASCLISTA
La ciutat de Barcelona t un dispositiu pblic datenci amb elements comuns amb la resta de
municipis i territoris de Catalunya i amb elements especfics que el diferencien. A continuaci es
recullen els aspectes que, ms enll de si sn comuns o especfics, considero que poden aportar
elements tils per a la reflexi.
Aquest dispositiu pblic es defineix a partir de la

premissa que la violncia masclista t un carcter
estructural i que, per tant, cal intervenir en tots els
vessants, tant datenci com de prevenci.
Carcter estructural de la violncia

masclista
Aix ho reconeix lAssemblea General de lONU a la
Declaraci sobre leliminaci de la violncia contra
la dona5 (1993):
Reconeix que la violncia contra la dona constitueix una
manifestaci de relacions de poder histricament desiguals
entre lhome i la dona, que han condut a la dominaci
de la dona i a la discriminaci en contra seva per part de
lhome i impedit el desenvolupament ple de la dona, i que
la violncia contra la dona s un dels mecanismes socials
fonamentals pels quals es fora la dona a una situaci de
subordinaci respecte de lhome.
A lEstudi a fons sobre totes les formes de violncia contra
la dona presentat a lAssemblea General de lONU el
juliol del 2006, en un informe del secretari general, es dedica un apartat al Context general i les
causes estructurals de la violncia contra la dona.6
Entre altres coses, diu el segent:
La violncia contra la dona s a la vegada universal i

particular. s universal, ja que no hi ha cap regi del mn,
cap pas ni cap cultura en qu shagi aconseguit que les
dones estiguin lliures de violncia. La ubiqitat de la violncia contra la dona, que transcendeix les fronteres de
les nacions, les cultures, les races, les classes i les religions,
indica que les seves arrels es troben en el patriarcat la
dominaci sistemtica de les dones pels homes. Les nombroses formes i manifestacions de la violncia i les diferents
experincies de violncia patides per les dones apunten a
la intersecci entre la subordinaci basada en el gnere
i altres formes de subordinaci experimentades per les
dones en contextos especfics.
Histricament, els rols de gnere els rols socialment
construts de les dones i els homes han estat ordenats
jerrquicament, de manera que els homes exerceixen poder i control en les dones. La dominaci masculina i la
subordinaci femenina tenen bases ideolgiques i materials. El patriarcat sha escudat en formes socials i culturals, i es troba institucionalitzat en les economies locals i
mundials. Tamb ha arrelat en les ideologies formals i en
el discurs pblic.
5 Resoluci de lAssemblea General 48/104, de 20 de desembre de

1993.
6 El context general i les causes estructurals de la violncia contra la
dona, Informe del secretari general de lONU, p. 32-38.

Les diferents cares de la violncia

masclista
Qui rep la violncia masclista: les dones, els
infants i adolescents que viuen situacions de violncia masclista.
Qui lexerceix: En el context de la llei catalana
del dret de les dones a leradicaci de la violncia masclista, el perfil de la persona maltractadora pot ser divers, per majoritriament s la
parella o exparella home. Aquest tamb pot ser
el pare dels infants o adolescents o no, i haver
assumit el rol parental o no respecte a ells.
El context social en el qual es dna
-- Duna banda, hi ha una societat sensibilitzada contra la violncia masclista en la qual
cada cop hi ha ms ciutadans, ciutadanes i
entitats que adopten actituds actives contra
la violncia.
-- Daltra banda, es constata la pervivncia en
tots els nivells de la societat dun sexisme
que es transforma adoptant formes cada cop
ms subtils que invisibilitzen les microviolncies.

19
20
21
El dispositiu pblic actual de la ciutat de Barcelona
SERVEIS SOCIALS PBLICS QUE INTERVENEN EN SITUACIONS

CENTRES DE SERVEIS
SOCIALS
(CSS)
PUNTS DINFORMACI
I ATENCI A LES
DONES
(PIAD)
En Violncia masclista:
Detecci
En Violncia masclista:
Exploraci
Prevenci i sensibilitzaci
Tractament, excepte
quan la dona necessita
acolliment
Detecci
1. Generalista
2. Directa
3. Institut Municipal
de Serveis Socials
Motivaci a la demanda
dajuda
Derivaci als CSS (o si
cal acolliment a lEAD)
Acompanyament de la
dona en la derivaci
1. Dispositiu especfic VM
2. Indirecta
SERVEI DATENCI A
NENES I NENS
(SAN)
Assessorament
i orientaci
Suport individual a
les mares (o persones
referents) i als infans
o adolescents
Intervenci grupal amb
els menors
Intervenci grupal amb
mares
2. Indirecta
3. Direcci Dona
3. Direcci Dona
SERVEI DATENCI
A HOMES PER A
LA PROMOCI DE
RELACIONS NO
VIOLENTES
(SAH)
Prevenci i sensibilitzaci
Informaci
i assessorament sobre els
maltractaments
Entrevistes individuals
dacollida per valorar la
situaci i oferir ajuda
personalitzada
Tractament individual
DE VIOLNCIA MASCLISTA A LA CIUTAT DE BARCELONA

EQUIP DATENCI
A LES DONES
(EAD)
AGNCIA ABITS
EXPLOTACI SEXUAL
Informaci
i assessorament
Informaci
i assessorament
Atenci
1. Generalista
Tractament personalitzat
i integral (dona i fill/es)
Tractament personalitzat
i integral
2. Indirecte
Atenci social,
psicolgica i educativa
Derivaci a
recursos i serveis
dacompanyament
Assessorament jurdic
Recursos de protecci
Servei dinserci laboral
Assessorament i suport a
professionals
Assessorament a
professionals
2. Indirecta
2. Indirecta
3. Direcci Dona
ACOLLIMENTS I ATENCI
DEMERGNCIA
1. TIPOLOGIA DE SERVEI
CENTRE DACOLLIMENT DURGNCIA
(CMAU-VM)
Dispositiu especialitzat VM: recurs dacollida de llarga

estada per VM
ACOLLIMENT DE
LLARGA ESTADA
2. TIPOLOGIA DE GESTI
Fora de lhorari
datenci de
lEAD i ABITS
3. Direcci Dona
3. Direcci Dona
Dispositiu especfic de VM: atn noms situacions de

VM (ambulatori i acolliment durgncia)
3. Direcci de Serveis de
Famlia i Serveis Socials
2. Indirecta
Tractament grupal
Generalista: atenen a tota la ciutadania i tot tipus de

problemtiques
CENTRE DURGNCIES
I EMERGNCIES
SOCIALS DE
BARCELONA (CUESB)
1. Dispositiu especialitzat VM (vctimes

de trfic de persones amb finalitat
dexplotaci sexual)
2. Entitat privada conveniada.
Finanament Direcci Dona
2. Indirecta
PISOS PONT
O DAUTONOMIA
3. Direcci Dona
Directa: servei ats per funcionariat municipal

1. Dispositiu especialitzat VM (vctimes
de trfic de persones amb finalitat
dexplotaci sexual)
Indirecta: servei externalitzat

Consorci de Serveis Socials: finanament des de
Direcci Dona
CASA DACOLLIDA DE
BARCELONA
CASA DACOLLIDA AMB

ENTITAT CONVENIADA
Direcci Dona
1. Dispositiu especialitzat
VM
VM
Consorci de Serveis Socials: finanament des de

Direccci Dona
2. Consorci de serveis
socials
2. Entitat privada
conveniada
3. DEPENDNCIA
Institut de Serveis Socials
PISOS DACOLLIMENT
EN COMUNITAT DE
VENS
VM
PIS TUTELAT AMB

ENTITAT CONVENIADA

VM
2. Consorci SS Barcelona
2. Entitat privada
conveniada.
Entitats privades conveniades: finanament des de

Direcci de Dona
Direcci de Serveis de Famlia i Serveis Socials
CIRCUIT BARCELONA CONTRA LA VIOLNCIA VERS LES DONES

Coordinaci interinstitucional

2. Consorci de serveis socials. Entitat privada

conveniada.

22
Els criteris daccs als serveis del

dispositiu
-- Viure al municipi de Barcelona.7
-- Viure, o haver viscut, violncia masclista.
Satenen totes les dones i infants o adolescents que
reuneixen tots dos requisits independentment que:
Estiguin empadronades o no. Preval la situaci
real per sobre de la situaci administrativa.
Tinguin la seva situaci regularitzada legalment
o no quan es tracta de dones estrangeres.
Hagin interposat denncia o no per la situaci
de violncia viscuda.
Estiguin convivint amb la persona agressora o
hagin trencat la relaci amb ella.
Sense discriminaci per estat de salut fsica i
mental, discapacitat, situaci legal, orientaci
sexual o procedncia.
Pel que fa a laccs als recursos pblics dacollida
tant durgncia com de llarga estada, cal dir que:
-- Els criteris daccs sn els mateixos amb una
excepci: quan hi ha un trastorn mental o
una toxicomania, cal que la persona segueixi
un tractament dels serveis corresponents de
la xarxa de salut. I cal que estigui compensada.
-- Poden accedir-hi fills barons fins als 18 anys
i, en casos determinats, tamb majors dedat
sempre a criteri tcnic i en funci de les caracterstiques de cada cas particular.
Descripci dels serveis socials que

integren el dispositiu pblic de la
ciutat de Barcelona
Tots els serveis socials tenen la responsabilitat de detectar situacions de violncia masclista i poden fer-ho.
A continuaci es descriuen els serveis que
tenen una responsabilitat especfica en
aquest mbit dintervenci i que conformen
el dispositiu pblic dintervenci a la ciutat
de Barcelona
Els centres de serveis socials (serveis socials bsics generalistes)

Assumeixen funcions de detecci, exploraci, valoraci i tractament de les dones, infants i adolescents que sadrecin al Centre de Serveis Socials
(CSS), sigui per via durgncia o ordinria, amb una
demanda que pot ser especfica o no per temes de
violncia masclista, sempre que no calgui activar
recursos alternatius de protecci i dacolliment
durgncia i de llarga estada. En aquest cas, hauran
de derivar la dona i els seus fills i filles a lEquip
dAtenci a les Dones (EAD) de lAjuntament de
Barcelona.
Els centres de serveis socials sn el servei referent
del cas quan es tracta de dones que viuen violncia
i sn ateses per aquest servei, mentre no necessitin
recursos dacolliment de llarga estada. Pel que fa
a lacolliment durgncia, el servei referent passa
a ser lEquip dAtenci a les Dones (EAD), per el
CSS no tanca lexpedient en espera de la valoraci i orientaci resultants de lexploraci inicial
durgncia. Quan s el CSS el servei referent, li
correspon activar els recursos especfics de violncia que calgui a cada cas, llevat dels dacolliment
(Renda Activa dInserci RAI, teleassistncia mbil,
notificacions a la Fiscalia, etctera).
Entenem per servei referent el que s responsable de
la intervenci troncal o principal amb la dona que
viu violncia i amb els seus fills i filles. El servei
referent no s responsable de les intervencions dutes a terme pels altres serveis intervinents, ja que
no t cap relaci jerrquica ni dautoritat formal
amb ells.
7 Els Punts dInformaci i Atenci a les Dones (PIAD) i el Servei

dAtenci Socioeducativa de lAgncia ABITS atenen tamb dones de
fora de Barcelona.

Sn funcions del servei referent del cas:

Amb els altres serveis que intervenen, busca larticulaci entre tots ells per intentar compartir
una visi global del que passa i del que sest
fent, intentar aconseguir la coherncia dactuacions i evitar la victimitzaci secundria.
Garanteix que els acords establerts amb altres
serveis queden recollits per escrit i que laltre
servei subscriu el text i en t una cpia.
Els Punts dInformaci i Atenci a les

Dones (PIAD)
En situacions de violncia masclista assumeixen
la funci de detecci, quan cal ajuden la dona a
prendre conscincia de la seva situaci, la motiven
a demanar ajuda, la deriven al centre de serveis
socials del territori i lacompanyen en la derivaci.
Tan sols quan valoren que la dona i els seus fills i filles necessiten de recursos dacolliment els deriven
directament a lEquip dAtenci a les Dones (EAD) i
ninformen el centre de serveis socials del territori.
La funci de detecci daquests dos serveis socials
bsics de titularitat municipal (CSS i PIAD) s clau
si tenim en compte les dimensions de la violncia masclista a Catalunya i que noms una petita
part arriba al nostre dispositiu datenci. La major
part de les dones que viuen situacions de violncia
masclista i sadrecen a aquestes serveis ho fan per
altres temes que poden estar relacionats o no amb
elles mateixes.
Per facilitar la detecci daquestes situacions quan
no sn evidents, es van elaborar una srie dindicadors dalerta en relaci amb el cos, la ment i
lentorn que es poden consultar al web esmentat
anteriorment en el document Protocollitzaci de la
intervenci individualitzada amb dones que viuen o han
viscut violncia de gnere8.
LEquip dAtenci a les Dones (EAD)

s un servei equivalent als CIE daltres territoris de
Catalunya amb algunes diferncies, ja que tamb
atn urgncies, la figura professional referent en
la majoria dels casos s de la disciplina del treball social, i s la porta daccs al dispositiu pblic
dacolliment durgncia i de llarga estada de la ciutat de Barcelona i tamb dentitats privades de la
ciutat o provncia.
8 Ajuntament de Barcelona. 2007

23
LEAD s un servei municipal ambulatori datenci especfica a les dones i els seus fills i filles que
viuen violncia masclista. Ofereix un espai datenci integral i multidisciplinari social, psicolgic,
educatiu, jurdic i dinserci laboral a les dones
(com a dones i com a mares) i als seus fills i filles
de la ciutat de Barcelona que viuen, o han viscut,
situacions de violncia masclista, per poder treballar els seus processos de recuperaci, tinguin
necessitat de recursos dacollida o no.
Una funci important que sha anat potenciant en
els ltims tres anys s la de suport i assessorament
a la resta de serveis socials (CSS, Equips dAtenci a la Infncia i lAdolescncia, etctera.), i altres sistemes de serveis (salut, educaci, etctera.).
Aquest suport i assessorament es pot proporcionar
respecte de casos concrets, projectes dintervenci
grupal o per temes com ara clarificaci de criteris,
procediments i recursos.
LEAD s el servei referent del cas:
Sempre que calgui activar recursos dacollida de
llarga estada.
En aquests casos, lEquip dAtenci a les Dones
pot activar els recursos generalistes que siguin
pertinents o fer-ne el seguiment (Renda Mnima
dInserci-RMI-, Programa daccs a lhabitatge,
sollicitud nica de recursos per a la gent gran,
etctera), a ms dels especfics de violncia masclista (Renda Activa dInserci RAI-, teleassistncia per a dones maltractades, etctera).
En els casos en qu no intervingui un Centre de
Serveis Socials i que la problemtica principal
sigui la violncia viscuda.
En aquests casos, la intervenci de lEquip
dAtenci a les Dones t un carcter especfic en
els aspectes directament relacionats amb la violncia viscuda. Quan cal, a ms, una intervenci
social en altres aspectes, lEquip dAtenci a les
Dones fa una derivaci parcial del cas al centre
de serveis socials corresponent.
24
Centre Municipal dAcolliment dUrgncia per Violncia Masclista (CMAU-VM)

LAjuntament de Barcelona disposa, des del 8 de
mar de 2011, del Centre Municipal dAcolliment
dUrgncia per Violncia Masclista (CMAU-VM), on
es deriven totes les dones i els seus fills i filles que
requereixen acolliment durgncia, llevat que la
zona de risc de la dona coincideixi amb la dubicaci del CMAU-VM. Aquest centre s un servei
residencial durgncia que t per objectius, entre
altres:
Proporcionar un espai de seguretat, respir, contenci emocional i suport on la dona pugui reflexionar sobre la seva situaci i sobre les diferents
alternatives possibles, i pugui prendre les decisions que li calguin sobre el seu futur.
Ajudar la dona perqu pugui explicar adequadament als seus fills i filles, si en t, perqu sn
all i com els afecta aquesta decisi.
Assegurar la cobertura de les necessitats bsiques dallotjament, manutenci i salut de la
dona i dels seus fills i filles.
Proporcionar a la dona i els seus fills i filles atenci educativa i psicolgica, mentre duri lacolliment durgncia, com a complement de latenci social i jurdica proporcionada en aquest
perode per lEquip dAtenci a les Dones (EAD).
Complementar lexploraci portada a terme
des de lEquip dAtenci a les Dones (EAD), per
fer una valoraci inicial conjunta de la situaci
que permeti als i a les professionals prendre les
decisions oportunes respecte de les propostes a
fer a la dona i de la intervenci a dur a terme en
funci de la voluntat expressada per ella.
Larticulaci entre lEAD i el CMAU-VM ha de garantir lexistncia dun nic pla dexploraci i
dintervenci inicials, amb objectius i estratgies
consensuades i responsabilitats diferenciades en
funci de les competncies de cada servei.
Casa i pisos dacollida de llarga estada.

La ciutat disposa duna casa i de diversos pisos
dacollida pblics gestionats pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona. En tots els casos les dones i els infants o adolescents que accedeixen a
aquestes recursos sempre han passat prviament
pel CMAU-VM. Pel que fa als pisos dacollida, algunes dones hauran iniciat lacolliment de llarga
estada a la casa dacollida i passat posteriorment al
pis dacollida, o b hi hauran accedit directament

des del CMAU-VM en funci de la valoraci del seu
grau dautonomia en aquella fase del procs de
recuperaci.
En tots els casos es treballa sempre des de la lgica
dun nic pla de treball per unitat familiar, consensuat entre els o les professionals de lEAD i del
recurs dacollida de qu es tracti, amb objectius,
estratgies i pronstic consensuats i responsabilitats diferenciades.
Aquesta metodologia darticulaci i treball en
xarxa entre serveis del mateix dispositiu saplica
igualment quan la dona, i els seus fills i filles, estan
acollits en recursos de titularitat privada, en qu
lEAD s el servei derivador i referent del cas. Es
tracta de garantir a les persones un tracte equitatiu, independentment de quin sigui el recurs en
el qual estiguin acollides i de la seva titularitat,
pblica o privada.
Servei dAtenci a Nenes i Nens que han

patit violncia de gnere (SAN)
Es tracta dun servei municipal de carcter ambulatori datenci especfica als fills i filles de famlies
amb problemes de violncia masclista. T per finalitat ajudar a identificar i interioritzar un model
parental alternatiu i positiu que permeti construir
noves formes de relaci, i evitar, aix, el cicle repetitiu de la violncia.
s un servei familiar, de manera que es fa una
exploraci de la idonetat del recurs, i, un cop
acordat linici dactivitat, els infants o adolescents
sincorporen als grups per edats i les mares o les
persones adultes referents sincorporen a grups de
suport per treballar les capacitats marentals i els
models relacionals. Tanmateix, es fa un seguiment
tutorial individual i sessions de treball unifamiliars, si sescau. Per poder incorporar els infants o
adolescents als grups s condici vinculant que la
mare, o la persona adulta referent, estigui disposada a integrar-se al treball de grups.
Servei dAtenci Socieducativa de

lAgncia ABITS
s un servei especfic que lAjuntament de Barcelona posa a disposici de les dones que viuen de la
prostituci o que sn vctimes dexplotaci sexual,
especialment les que ofereixen i negocien els serveis a la via pblica.
Es tracta dun servei multidisciplinari integrat per
professionals de les disciplines de leducaci social,

el treball social, la psicologia i la salut. El servei

ofereix:
Informaci i assessorament.
Acompanyament a les dones, quan sescau, als
serveis i recursos.
Tractament personalitzat i integral des de la
confidencialitat.
Atenci psicolgica.
Derivaci a recursos i serveis pblics, privats i
concertats, segons les necessitats i acompanyament si cal.
Assessorament i suport a professionals daltres
serveis que intervinguin en casos en qu es donin situacions de treball sexual o explotaci sexual, o se sospiti que es poden produir aquestes
situacions.
Intervenci socioeducativa en operatius policials
en relaci amb persones que exerceixen prostituci o sn vctimes dexplotaci sexual .
Es treballa a diferents nivells dintervenci sempre
amb perspectiva de gnere, i buscant lapoderament de les dones com a constructores del seus
plans de vida:
La detecci i intervenci al carrer, amb treball
de proximitat, amb sortides diries a la via pblica mat, tarda i nit.
La intervenci ms aprofundida en oficina, amb
plans de treball individualitzats.
Latenci en operatius policials.
LAgncia, a ms, disposa de recursos especfics per
a les vctimes dexplotaci sexual, en tant que s
violncia masclista tal com es defineix a la Llei
5/2008 del Parlament de Catalunya. Es tracta de
recursos dacollida, assessorament i representaci
jurdica, i de formaci per a la inserci laboral.
Servei dAtenci a Homes per a la Promoci de relacions no violentes (SAH)

s un servei municipal ambulatori que ofereix
informaci, assessorament i tractament dirigit a
homes que volen canviar el model de masculinitat,
allunyant-se de les pautes violentes.
Aquest servei interv des de dos vessants:

25
Datenci a homes que maltracten. Es tracta

dun servei que t per objectius eliminar o disminuir els maltractaments per obtenir lequitat
de gnere en la parella. Es proporciona una atenci grupal i individualitzada psicoteraputica
per aconseguir unes relacions familiars i de parella ms respectuoses i igualitries. Els homes
que hi participen ho fan amb carcter voluntari
i no pas en compliment duna mesura judicial.
De prevenci, a travs de la implicaci dels homes de la ciutat de Barcelona en lequitat de
gnere. Es tracta del projecte Canviem-ho, que
busca la implicaci dels homes en la transformaci de les desigualtats existents amb les dones i
fa de lequitat de gnere un assumpte que tamb
s responsabilitat dels homes.
Equips dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (EAIA)

Aquests equips presten un servei municipal especialitzat datenci a la infncia i ladolescncia
en situaci o risc de desemparament, aix com
datenci a les seves famlies. Tal com posava en
evidncia lEstudi sobre el maltractament dinfants
a Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalunya i publicat lany 2000, lexistncia de violncia
masclista en els casos en qu interv lEAIA s molt
alta, ra per la qual el converteixen en un servei
amb un potencial de detecci molt important.
Canvis en el dispositiu a partir de

gener del 2014
LEquip dAtenci a les Dones (EAD) i el Servei
dAtenci a Nenes i Nens (SAN) es transformen
en el Servei dAtenci, Recuperaci i Acollida
(SARA), que aprofita tota lexpertesa daquests dos
serveis i incorpora dues novetats importants:
Amplia el perfil de les persones ateses proporcionant:
Una atenci integral tamb a les persones de
lentorn proper daquestes dones, infants o
adolescents que demanin o necessitin atenci
a causa de limpacte que aquesta violncia ha
tingut tamb en elles, malgrat no visquin ni estiguin empadronades a la ciutat de Barcelona.
Assessorament a les persones que ho demanin i visquin a Barcelona o quan, si viuen en
altres municipis, facin una consulta o demanda dassessorament en relaci amb dones,
26
infants o adolescents vctimes de violncia

masclista que s que visquin al municipi de
Barcelona.
Atenci a noies i nois de 12 a 17 anys que
viuen qualsevol de les situacions objecte dintervenci que es descriuen a continuaci, en
les quals no estan implicats ni la mare ni el
pare, o lactual parella duna o laltre.
-- Relacions afectivosexuals abusives, siguin
espordiques o de parella.
-- Situacions de violncia masclista per no
comportar-se conforme als estereotips de
masculinitat i feminitat tradicionals dominants. Incloem tamb aqu aquelles situacions de bullying que tenen un origen masclista (homofbia, misognia, lesbofbia
o qualsevol comportament heterosexual
diferent del normal o estndard, sempre
que sigui aquest el motiu pel qual es viu
violncia).
-- Situacions de violncia masclista exercida

per persones maltractadores que no tenen
cap relaci de dominaci o subordinaci
vers la mare, tutora o persona cuidadora
de ladolescent, en qu la violncia s exercida per terceres persones (vens, coneguts
o daltres).
Garanteix la plena implementaci del Model dintervenci amb infants i adolescents en situacions de violncia masclista des del sistema pblic de serveis socials
de la ciutat de Barcelona, elaborat per un grup de
treball integrat per professionals i comandaments de tots els serveis socials implicats que
ha estat coliderat per la Direcci del Programa de
Dona de lAjuntament de Barcelona i pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Aquest model
es va convertir en Mesura de Govern que es va
presentar al plenari municipal el 26 dabril de
2013 i en la qual es defineixen les mesures que
han de garantir la implementaci daquest model per part de tots els serveis socials municipals
directament implicats.
2.3 LEQUIP DATENCI A LES DONES (EAD)

Tal com sha definit a lapartat anterior, es tracta
dun servei municipal ambulatori dmbit de ciutat
que proporciona atenci especfica a les dones, i
als seus fills i filles, que viuen violncia masclista.
Ofereix un espai datenci integral i multidisciplinari social, psicolgic, educatiu, jurdic i dinserci laboral a les dones (com a dones i com a
mares) i als seus fills i filles de la ciutat de Barcelona que viuen, o han viscut, situacions de violncia
masclista, per poder treballar els seus processos de
recuperaci, tinguin necessitat de recursos dacollida o no.
LEquip dAtenci a les Dones (EAD) atn una mitjana dunes 1.200 dones lany. Aix el converteix
en un observatori de ciutat privilegiat que permet
aprofundir selectivament en els aspectes de la violncia masclista i de la intervenci des del context
dels serveis socials per millorar el nivell de comprensi del fenomen i leficcia de la intervenci.
La gesti daquest servei de titularitat municipal es

garanteix mitjanant la contractaci duna entitat
o empresa que resulta adjudicatria a travs de
concurs pblic. Una de les obligacions estipulades
en el plec de condicions tcniques s la participaci en una recerca aplicada definida prviament
per la Direcci del Programa de Dona de lAjuntament de Barcelona.
En aquest cas, la recerca aplicada se centra en
El procs de recuperaci de les dones que viuen situacions
de violncia masclista de parella, i es va formalitzar
mitjanant conveni entre lAjuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Fundaci Salut i
Comunitat (com a entitat gestora de lEAD).

27
2.4 LA RECERCA APLICADA SOBRE EL PROCS DE RECUPERACI

DE LES DONES QUE VIUEN SITUACIONS DE VIOLNCIA MASCLISTA
DE PARELLA
Aquesta recerca forma part dun procs de millora
contnua que t lorigen en linventari per a lavaluaci del procs de recuperaci de la dona en situaci
de violncia de parella (per serveis datenci), creat per
Neus Roca Corts i Juana Espn de la Universitat de
Barcelona, i per Montserrat Paino Lafuente, Laura
Crdoba del guila i Matilde Albarracn Soto, dels
serveis socials bsics del Districte de Nou Barris9.
Valoraci de lexperincia per part de

lEquip dAtenci a les Dones:
Incorporar la recerca aplicada en lmbit dels serveis socials encara suposa una novetat. Per aix,
hem volgut recollir lopini expressada per part
del servei:
Beneficis:
Sinicia el novembre del 2008 i sacaba el juny del

2012 amb la presentaci institucional dels resultats.
Objectius de la recerca:
Descriure el procs de recuperaci de les dones
en les diferents fases.
Fiabilitzar i validar uns instruments de mesura
de la recuperaci que incorporin les dimensions
psicolgica, de salut i dinserci social.
Utilitzar aquests instruments per al diagnstic
de les dones, per a lavaluaci de la intervenci
i per a la investigaci sobre factors i processos
bsics de recuperaci.
Paper de lEquip dAtenci a les Dones

en la recerca:
Facilitar laccs als expedients i a la informaci
til per dissenyar la recerca.
Aportar la seva experincia en la fase delaboraci del marc teric i de preparaci del treball
empric.
Facilitar laccs a les dones que formarien part
de la mostra: informaci, motivaci i consentiment.
Opinar sobre els instruments preparats per
lequip de recerca de la Universitat de Barcelona, sobre els criteris de confecci de la mostra i
sobre els procediments daccs.
Participar en una part del treball de camp aplicant a les dones determinats qestionaris facilitats per lequip de recerca.
9 Treball grupal i violncia sexista. Investigaci-acci dun grup de

suport psicosocial a dones. Observatori Social de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2007.

Ha aportat un aprenentatge i una millor comprensi del procs de recuperaci de la dona.

Permet disposar dun conjunt dinstruments
de mesura del procs de recuperaci que sincorporar a lexpedient i a la prctica diria del
servei i que, sens dubte, en milloraran leficcia
dintervenci.
La recerca ha suposat un reconeixement pblic
i institucional per al servei i per a les persones
professionals que hi han participat, a ms de
millorar el seu currculum professional.
Dificultats:
El sistema de serveis socials est orientat a lacci i encara no t incorporada la recerca aplicada i lavaluaci com un element clau de la prctica professional i del funcionament ordinari dels
serveis. LEAD no ns una excepci.
Aquest fet, juntament amb la manca dexperincies prvies i la duraci de la recerca (gaireb
quatre anys), ha dificultat que les i els professionals poguessin anticipar els beneficis a obtenir,
de manera que de vegades la recerca sha viscut
ms com una sobrecrrega que no pas com una
oportunitat i un guany.
Compaginar la recerca en les fases que requerien ms dedicaci per part de lEAD amb les
crregues de treball i els requeriments institucionals dacompliment dels criteris de qualitat
en latenci (inexistncia de llista despera en
laccs, etctera) no sempre ha estat fcil.
Balan:
Totalment satisfactori, per fins que no sha acabat la recerca i sha pogut fer la presentaci dels
resultats no ha estat possible fer aquesta valoraci
positiva, compartida per tot lequip.
28
2.5 RECOMANACIONS PER A FUTURES RECERQUES APLICADES AL

CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS
A partir de lexperincia, proposem una srie de recomanacions que han de facilitar la realitzaci de
recerques aplicades al context dels serveis socials:
Cal que des de la Direcci o Departament central
al qual estigui adscrit el servei, a ms de definir
lencrrec, sassumeixi el lideratge institucional
i el seguiment de lestat de la recerca amb una
periodicitat establerta que recomanem que sigui mensual, o com a mxim trimestral, amb la
participaci de tots els agents implicats (direcci
cientfica i serveis datenci).
Assegurar una direcci cientfica per part
dagents amb experincia en lmbit temtic
de la recerca a desenvolupar.
Cal que cada servei participant designi una persona responsable del seguiment intern de la recerca, amb autoritat per introduir-hi mesures
correctores quan sigui necessari.
Cal explicar a totes les persones professionals
implicades en qu consistir la recerca, quina
ser la seva funci o tasca a desenvolupar, i fer
devolucions parcials per transmetre els avenos
aconseguits recordant sempre quin s el resultat
final que es pretn.
Abans de fer la presentaci institucional dels resultats, un cop finalitzada la recerca, es far una
presentaci prvia a les persones professionals
que hi hagin participat.
Cal que hi hagi un reconeixement institucional

a la direcci i a les persones professionals implicades en tant que participen en la creaci de
nou coneixement til per a tota lorganitzaci.
Les mesures de reconeixement poden ser moltes
i diverses. A continuaci sen detallen algunes:
-- A lacte de presentaci institucional dels
resultats de la recerca es far un reconeixement explcit i pblic a totes i cadascuna de
les persones professionals participants.
-- Lliurar una acreditaci personalitzada a cada
professional que hi hagi participat.
-- Incorporar la participaci en la recerca aplicada com un mrit en els processos de mobilitat horitzontal, en els concursos de promoci interna i similars.
Publicar i difondre, dins i fora lorganitzaci, els
resultats de la recerca en llenguatge divulgatiu
professional que en faciliti la implementaci.
Sempre que es pugui, la publicaci seditar en
catal i castell per facilitar-ne la divulgaci i
difondre lintercanvi de coneixements ms enll del nostre pas. A la publicaci sespecificar
lautoria institucional i lautoria intellectual
detallant totes i cadascuna de les persones autores o collaboradores que hagin fet possible la
realitzaci de la recerca.

PART II
LA RECUPERACI
DE LES DONES
EN SITUACI
DE VIOLNCIA
MASCLISTA DE
PARELLA
Descripci i
instrumentaci
Autores i autors: Neus Roca Corts,

Clara Porra Garca, Montserrat
Yepes Bald, Mireia Martnez Artola,
Nria Codina Mata, Aharn Fernndez
Cuadrado i Soledad Ruiz Saiz.
RECUPERACI DE LES DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripci i instrumentaci PART II
31
3. INTRODUCCI
Objectius i justificaci
Amb aquesta recerca traslladem el focus datenci de la violncia a la recuperaci de la llibertat
de les dones. Lalliberament i recuperaci de les situacions de violncia masclista de parella s un
vessant positiu i apoderador de la violncia masclista exercida contra les dones; s un reconeixement de la fora i lautoritat de les dones i dels seus espais de resistncia a la violncia patriarcal.
La recerca sobre violncia vers les dones est majoritriament centrada en la identificaci de les formes i estratgies de lexercici daquesta violncia
i en limpacte en la seva salut i els drets humans,
per la sistematitzaci dels coneixements sobre els
processos de recuperaci de les dones en situaci
de violncia s fora escassa. Sabem els danys que
causa la violncia masclista de parella en les dones,
sabem que sn seqeles i no causes de la violncia,
sabem com les dones queden atrapades en la situaci de violncia, per qu sabem de lalliberament
daquesta relaci afectiva de violncia?
Els objectius principals daquest estudi sn

ampliar i sistematitzar el coneixement de la
recuperaci de les dones que estan en situaci de violncia de parella heterosexual i
aportar instruments per la seva comprensi
i avaluaci.
El primer objectiu especfic s comprendre el procs diacrnic dalliberament i recuperaci des de
lexperincia i la veu de les dones que han estat
en situacions de violncia masclista de parella i
han reeixit, han recuperat la salut i reconstrut la
vida en llibertat i amb futur. La meta s refinar els
models de fases existents i, alhora, confrontar-los
amb lexperincia de dones del nostre entorn per
disposar dun recull sistemtic i crtic de coneixement que proporcioni una comprensi holstica
i pausada de les dinmiques daquestes llargues
trajectries.
El segon objectiu s proporcionar instruments
vlids i precisos per a lavaluaci sistemtica de
lalliberament i la recuperaci de les dones que es
troben en situaci de violncia masclista de parella.

Amb aquest treball pretenem respondre, des duna

perspectiva psicosocial, gentica i de gnere, a preguntes
plantejades als frums professionals dintervenci
i dinvestigaci que han guiat aquesta recerca aplicada. Quan podem dir que una dona est recuperada?
Quan est separada? Quan est separada i ja s
independent encara que rebi violncia? I si est
separada per encara continua vinculada a la parella maltractadora? Com definim vinculada? Com
abordar totes les casustiques possibles?. Tant en
la recerca com entre les professionals de latenci
shan desenvolupat estratgies, protocols i recursos de atenci, per fins quin punt podem dir que hem
ajudat aquestes dones? Podem anar ms enll dels
informes, amb recomptes de persones ateses i de
la descripci sociodemogrfica? Podem considerar
aquestes intervencions efectives si encara no shan
separat?, o si encara pateixen els efectes negatius?
o si tornen a trobar-se en una situaci de violncia
de parella?.
Resultats
Definim i discutim el concepte recuperaci, lampliem
amb el concepte alliberament, sempre des duna
perspectiva de gnere, psicosocial i de procs. Entenem la recuperaci de la situaci de violncia
masclista de parella en el sentit ms ampli fins ara
emprat, com un procs en qu es donen dos fenmens principals: lalliberament i la recuperaci.
Presentem un model integral de fases del procs de resistncia, alliberament i recuperaci. La comprensi ms
sistemtica daquestes dinmiques que poden arribar a durar molts i molts anys, s til quan saporten ms coneixements qualitatius i una ordenaci
de criteris a labordatge de la violncia masclista
en els nivells de detecci, atenci i prevenci.
32
Presentem un model davaluaci de lalliberament i

recuperaci de les dones en situaci de violncia
de parella. Presentem una bateria dinstruments
davaluaci de lalliberament i recuperaci duna
dona en situaci de violncia masclista de parella, contrastats empricament, que incorporen la
multidimensionalitat i gnesi del fenomen. Una
bateria dinstruments que permetr diagnosticar de
manera ms precisa el grau de recuperaci, refinar
les intervencions ajustant-les a cada dona i a cada
moment, i investigar la seva eficcia. Instruments
que abasten les diferents dimensions i expressions
que pren lalliberament i recuperaci duna situaci de violncia masclista de parella durant el llarg
temps que dura.
La multidimensionalitat daquest fenomen posa en
joc molts i diferents tipus de serveis per a una gran
diversitat de casustiques de les supervivents. El
model integral de fases i el model davaluaci i
instruments aporten criteris diversos i especfics a
utlitzar en les valoracions professionals per les millores dels diferents encrrecs de cada tipus de servei.
Ambds models i els instruments fan aportacions
especfiques per a avanar en la recerca aplicada
de labordatge de la violncia masclista.
Els resultats que us presentem contribueixen a ampliar el coneixement de la recuperaci de les dones
en situaci de violncia i a millorar la qualitat de
latenci, i acceptem, aix, reptes llanats per la
Llei del dret de les dones a eradicar la violncia
masclista del 2008 del Parlament catal i linforme
valoratiu sobre laplicaci de la Llei integral contra
la violncia de gnere, elaborat per Amnistia Internacional, tamb del mateix any.
Amb aquesta recerca, pretenem aportar coneixement sistematitzat, instruments conceptuals, de
diagnstic i davaluaci tant qualitatius com de
mesura. Esperem que puguin ser emprats en les
tasques dintervenci, davaluaci de la intervenci, dinvestigaci i en les mateixes poltiques pbliques. En definitiva, per fer efectiu lexercici de
la nostra llibertat i dels nostres drets contribuint a
eradicar la violncia patriarcal de les nostres vides,
de la vida de les dones.
Marc
La Direcci de Programes de Dona de lAjuntament
de Barcelona, desprs de consultar diverses lnies
dinvestigaci, valora la nostra proposta i ens encarrega el desenvolupament daquest projecte. Les
hi agram la confiana que ens han fet. Per nosaltres, ha estat una feina feta amb enteniment,
dedicaci i goig. Tamb el nostre reconeixement
a Gemma Altell i Albajes de la Fundaci Salut i
Comunitat que, com a entitat social gestora del
Servei Municipal dAtenci a les Dones, ha facilitat i valorat la investigaci en tot moment. Donar
les grcies a lEquip dAtenci a les Dones, per les
seves tils i encertades aportacions i perqu ens
ha fet sentir sempre molt cmodes entre els seus
treballs, espais, papers, reunions i usuries. Tamb
volem donar les grcies a Margarida Saiz LLoret
de lAjuntament de Barcelona pel seguiment de la
recerca i latenta lectura del manuscrit final.
Finalment, cal dir que lencrrec ha estat un repte
que ha fet possible una aliana per a la recerca
aplicada entre institucions pbliques, Ajuntament
de Barcelona i Universitat de Barcelona, entre la
Direcci de Programa de Dona i la lnia de recerca Gnere, grups i canvi psicosocial del grup de
recerca consolidat PsicoSAO del Departament de
Psicologia Social de la Universitat de Barcelona.
Sens dubte, ha estat una experincia profitosa i gosarem afirmar que ho ha estat per a les dues parts.
Aquesta coalici ha atansat dos mons amb els seus
propis encrrecs: latenci, servei i poltiques pbliques, per una banda, i la recerca cientfica i
acadmica, de laltra. Mons i encrrecs que tenen
les seves prpies dinmiques, valors i tamb estereotips. Aquest desafiament, al nostre entendre,
ha estat una experincia que, des del pacte dobjectius i tractament dels resultats, des de lescolta,
el respecte i la valoraci mtua, des de les tasques
corresponents a uns i altres, ha generat contribucions pertinents i rellevants que duna altra manera
haurien estat molt ms difcils daconseguir. Serveixi, doncs, aquesta experincia inicial en lmbit
del benestar social per fer aliances operatives que
en altres mbits com el sanitari o lindustrial ja
existeixen i que, en definitiva, redunden en benefici de les finalitats que ens hi apleguen, laplicaci
dels drets humans i socials per una societat lliure,
justa i igualitria.

33
4. ALLIBERAMENT I RECUPERACI
4.1 LA VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA
Entenem la violncia masclista de parella com una vulneraci dels drets bsics de les dones i
una vulneraci de lexercici de la llibertat i autoritat femenines. s un dels reflexos virulents
de la desigualtat social per ra de sexe. Es tracta de violncia directa fsica, sexual, psicolgica
o econmica, entre altres, que sexerceix en les relacions ntimes afectives, en all que paradoxalment sanomena amor. La violncia masclista de parella s un comportament agressiu
constant i intencional que causa danys, que busca el control i submissi de la parella afectiva i
mantenir la posici de dominaci de qui agredeix (Neus Roca Corts, 2011).
La violncia contra les dones s definida a la Declaraci sobre leliminaci de la violncia contra
les dones de lAssemblea general de les Nacions
Unides del dia 20 de desembre de 1993, a larticle
1, de la manera segent: Als efectes de la present
Declaraci, per violncia contra les dones sentn
tot acte de violncia basada en el gnere que tingui
o pugui tenir com a resultat, un dany i sofriment fsic, sexual o psicolgic per a les dones, incloent les
amenaces dels esmentats actes, la coacci o la privaci arbitrria de llibertat, tant a la vida pblica
com a la privada. (ONU, 1993, pg. 2, traducci de
les autores10). Aquesta definici s una referncia
dautoritat amplament emprada en lleis, informes
i investigacions en la majoria de pasos i mbits de
recerca i dintervenci.
Aquesta violncia directa i explcita contra les dones sorgeix en una societat patriarcal constituda
amb desigualtats en funci del sexe, prejudicis i
discriminacions sexistes que colloquen les dones
en una posici de infravaloraci i subordinaci respecte als homes situats en una posici de dominaci, privilegi i sobrevaloraci. La violncia estructural, la violncia simblica i la violncia directa
sn tres formes de manifestaci de la dominaci
del sistema patriarcal (Neus Roca Corts, 2011). La
violncia estructural actua sobre les condicions
materials de les dones, erigides en costums socials o regulacions legals. Les violncies simbliques
sexerceixen sobretot a travs de la socialitzaci diferencial i asimtrica de les dones, que naturalitza
les asimetries i castiga les seves transgressions. I
les violncies directes sn les que es donen en les
relacions interpersonals.
Les teories socials feministes analitzen el carcter
estructural i sistmic daquestes violncies quan
10 La traducci de langls al castell, publicada per la mateixa ONU,
tradueix gender-based violence com violencia basada en la pertenencia al
sexo femenino. Tamb tradueix violence against women per violencia contra la mujer. La resta de la definici, en angls i castell, no presenta
diferncies amb la feta per les autores.

puntualitzen que el sistema patriarcal necessita

ls de la fora per mantenir-se i reproduir-se, i
lexerceix de manera invisible i subtil, molt sovint
naturalitzant-la i directament ocultant-la (Kate Millet, 1969; Susan Brownsmiller, 1981).
La violncia masclista de parella ns una, s un
violncia perpretada en el si dunes relacions afectives ntimes, suposadament basades en un dels actes ms humanament constructius com s lamor,
creant una paradoxa de conseqncies molt especials (Neus Roca Corts, 2011).
La visibilitzaci i denncia social daquesta violncia, sorgida des del moviment feminista i ms
endavant per moltes altres dones i homes feministes dun ampli ventall social, ha perms deslegitimar-la i trencar la impunitat de qu gaudia, i
actualment s un problema al qual les societats i
els estats han de donar resposta (Ana de Miguel,
2003; Neus Roca Corts, 2013).
Entenem per violncia, abs i coacci tot comportament hostil, conscient i intencional, que per
acci o omissi, causa en la persona maltractada
dany fsic, psquic, jurdic, econmic, social, moral
o sexual, atentant aix contra la seva llibertat i el
seu dret a desenvolupar-se com a persona (Leonor
Canera, 2005).
Entenem que la violncia de parella entre dues
persones adultes t tres punts claus: la intenci,
la persistncia i la vulnerabilitat. I aix ens permetr diferenciar-ho de lagressi. La diferncia entre
agressi i violncia rau en que la primera s una
reacci defensiva vers una agressi rebuda o la por
a rebre-la, mentre que la violncia s agressi subtil o evident, feble o forta, per continuada amb
intenci de dominaci sobre lagredida o agredit
i per tant, daconseguir i mantenir el seu sotmetiment (Neus Roca Corts, 2011). Daltra banda,
en les relacions interpersonals afectives, com en
34
altres violncies, saprofiten les vulnerabilitats de

laltre o sen provoquen per tal de guanyar posicions de domini encara que sigui amb lagressi,
encara que sigui en una relaci damor. La llista
de vulnerabilitats del sser hum, siguin homes o
dones, s interminable. I les relacions de parella,
com a relacions dintimitat, s on ms obertament
i confiadament es mostren les vulnerabilitats.
s lalliberament i recuperaci daquest tipus de

violncia de parella contra les dones la que abordem en aquesta recerca.
4.2 ENFOCAMENT PSICOSOCIAL, DE GNERE I DE PROCS

Proposem un enfocament de la recuperaci de les supervivents de la violncia masclista de
parella, que incorpori la complexitat, multidimensionalitat i temporalitat del fenomen de la violncia masclista afectiva de parella i de lalliberament de les dones supervivents. Els reptes sn
una perspectiva de gnere, un enfocament psicosocial ms que no pas clnic i una perspectiva
epistemolgica gentica de procs.
La recuperaci de les dones supervivents de la violncia masclista de parella des de la perspectiva de

gnere s una trajectria que t com a protagonista
la dona.
Entenem la perspectiva de gnere com una perspectiva terica danlisi de la realitat social11 que,
de manera explcita, t en compte lestructura social asimtrica i les relacions socials i interpersonals
de poder en funci del sexe. Aix, en el cas de la violncia de parella, suposa un enfocament que eviti
biaixos patriarcals, sense ocultacions indirectes de
la violncia, que doni visibilitat a lexperincia de
les dones des de la llibertat, lautoritat i la igualtat
de drets humans. Tamb demana que lestatus de
vctimes associat a la passivitat i la carncia no
desperti anlisis paternalistes i anulladores. Des
duna perspectiva de gnere, considerem les dones
en situaci de violncia supervivents i no pas vctimes quan dirigim la mirada cap a lagncia de la
dona per veure i anomenar la seva iniciativa activa
i conscient de defensar-se de la violncia i tamb
dalliberar-sen, fins i tot quan no saconsegueix.
comportaments, pensaments i emocions, tant com

la influncia de la personalitat o de la biografia
individual. Laltra via daquest enfocament psicosocial s la que t en compte la influncia de les
condicions materials en la vida de les persones.
En el nostre cas, les condicions socio-materials de
la vida de les dones adultes en una societat que,
per exemple, provoca que el fet de ser dona sigui
un factor de risc de pobresa (Creu Roja, 2007). Per
tant, la recuperaci de les dones en situaci de
violncia lencararem no noms des de la salut,
sin tamb des de la inclusi social.
El tercer enfocament, la perspectiva gentica, significa entendre que el desenvolupament temporal
dun fenomen genera un coneixement vlid per
comprendrel. Aquesta perspectiva de procs s
imprescindible per la llarga durada del fenomen
objecte destudi, i ens ser especialment til tant
en la descripci comprensiva de la recuperaci
com en el desglossament operatiu de lavaluaci
quantitativa.
Lenfocament psicosocial t dues vies. Una s la

relativa a una anlisi ms psicosocial que no pas
psicolgica, s a dir, una anlisi de les persones,
ssers individuals, que t en compte la interacci
social, la influncia de la socialitzaci cultural i de
la posici social que ocupa la persona en els seus
11 Aquest enfocament teoricofilosfic i social ha desenvolupat des de
la dcada dels setanta del passat segle els anomenats Womens Studies
o Estudis de les Dones, aplicat en diversos mbits disciplinaris de
les cincies humanes, socials i experimentals (Neus Roca Corts i
Maribel Crdenas Jimnez, 2012). Actualment s molt reconegut en
els mbits acadmics i en els organismes internacionals.

35
4.3 DEFINICIONS
Quan es pretn definir la recuperaci de la dona que pateix o ha patit violncia masclista de parella, als frums professionals dexpertes en latenci directa es formulen interrogants i discussions
constants. Shi relaten una infinitat de casustiques prpies del fenomen objecte destudi, en qu
es posen de manifest dues caracterstiques cabdals de la recuperaci de les dones en situaci de
violncia masclista de parella: les mltiples dimensions del fenomen (emocional, de comportament, econmic, jurdic, entre altres) i les diferents formes que pren durant el llarg temps que
dura lalliberament complet de la violncia i la reconstrucci posterior de la vida. Abastar les
dues condicions constitueix un repte per a la conceptualitzaci de la recuperaci que afrontem.
Acceptem el repte de definir la recuperaci amb
la precisi verbal que requereix lobjectiu davaluaci i, alhora, hi incorporem la complexitat i multidimensionalitat del fenomen de lalliberament
de les dones supervivents de la violncia masclista
afectiva de parella. Proposem i acotem el concepte recuperaci desglossant-lo en dos termes diferents, alliberament i recuperaci, i en dues
definicions.
inclusiva dels criteris precedents12 emprats tant en

la recerca com en la intervenci: separaci de la
relaci abusiva, eliminaci dels smptomes destrs
posttraumtic i altres smptomes de sofriment psicolgic. Per abasta tamb els aspectes psicosocials
i de gnere implicats en lexperincia de les dones
relatius a les condicions socials i de qualitat de vida
que podria ser esperable en la poblaci femenina
adulta general.
Entenem la recuperaci de la situaci de violncia masclista de parella en un sentit ampli, com

un procs en qu es donen dos fenmens principals. Duna banda, lalliberament duna situaci de
subordinaci violenta en el sentit de restituir la
llibertat com a condici fonamental de vida, restituir el control de la prpia vida sense rebre cap
mena de violncia, en aquest cas, de la parella.
Daltra banda, la recuperaci en un sentit integral
de recobrar, de restituir el projecte vital amb salut, independncia econmica i inclusi social. La
definici concreta s la segent:
No nhi ha prou dalludir a la salut i a la inclusi

social per significar la recuperaci dels mbits danyats. La independncia econmica, que podria ser
implcita en la inclusi social, o la idea de control
de la prpia vida, que podria ser implcita en el
concepte de reconstruir la vida personal, necessiten fer-se visibles. Amdues idees les hem fet explcites perqu les condicions de desigualtat socioeconmica de les dones i els mandats diferencials de
gnere sobre els seus rols socials poden convertir
en normalitat una posici social de subordinaci.
Evidentment, aquesta posici subordinada no s
llibertat i, a ms a ms, crea condicions desfavorables per alliberar-se de la coacci i la violncia.
Lalliberament i recuperaci psicosocial de les dones

en situaci de violncia de parella s un estat
final en el qual la dona no rep cap tipus de
violncia en la relaci de parella, ni dels
familiars dell o daltres persones properes a
la dona i reconstrueix la seva vida personal,
social i familiar amb control de la seva
prpia vida, independncia econmica i
inclusi social, gaudeix dun bon estat de
salut fsica i mental i alhora s capa de
detectar noves situacions de violncia si
tornen a aparixer.
Aquesta s una definici integral que abasta les
diferents dimensions, tant del fenomen de la violncia com de les seves seqeles. s una definici

Aix mateix, considerem que la detecci de noves

situacions de violncia constitueix un requisit important en el procs de recuperaci, en tant que
indicador de superaci de la situaci excepcional
i difcil viscuda. La conscincia i laprenentatge
daquesta detecci s una necessitat repetidament
expressada per les dones supervivents de violncia quan tornen a plantejar-se una nova relaci
de parella.
En el supsit dincloure la temporalitat en la definici, lalliberament estaria ms relacionat amb
la separaci, en bona part prvia a la recuperaci.
Per ni la separaci sol acabar immediatament
amb la violncia rebuda ni la reconstrucci de la
vida comena exclusivament desprs de la separa12 Deborah K. Anderson i Daniel G. Saunders, 2003; Ola W. Barnett,
2000 ; Enrique Echebura, Paz del Corral i Pedro J. Amor, 2002;
Patricia Villavicencio i Julia Sebastin, 1999, entre altres.
36
ci. La violncia continua desprs de la separaci,

encara que prengui altres formes i altres intensitats i, daltra banda, la reconstrucci de la vida,
sinicia abans de la separaci. Aix, el criteri clau
de definici no ser la separaci sin la no-recepci
de violncia. Com podem veure, la definici no es
basa en un lmit temporal tot i que el pressuposi, ja
que lalliberament total de la violncia s necessari
per a una recuperaci completa.
Utilitzem els dos termes, alliberament i recuperaci, per referir-nos al que fins ara sha ents ms
genricament com a recuperaci. Fent servir ambds termes fem referncia a la naturalesa opressiva
de la violncia rebuda, alludim al carcter existencial, social i moral del fenomen de la violncia, no
noms al de salut, alludim a lagncia activa de les
supervivents que sen surten i, alhora, esmentem
el restabliment necessari de les condicions de vida
bsiques de qui ha sofert aquesta vulneraci dels
seus drets bsics.
4.4 MTODES DE LA RECERCA

La recerca emprica ha seguit mtodes cientfics. En primer lloc, shan revisat els antecedents
conceptuals, de recerca i de professionals de latenci. La revisi ha nodrit les definicions i el
debat conceptual, el bagatge acumulat de coneixement de fases de recuperaci, el model operatiu
davaluaci i els seus instruments. Lanlisi dels antecedents ha perms tamb reconixer les
aportacions daquesta recerca aplicada al coneixement, a la intervenci i a la tasca dinvestigaci.
Procediment per a la descripci

A partir dels antecedents de recerca, hem creat
un model inicial de fases, i lhem contrastat empricament amb entrevistes retrospectives a una
mostra de 14 dones recuperades duna situaci de
violncia masclista de parella, les caracterstiques
sociodemogrfiques de les quals reflecteixen la diversitat prpia de la poblaci de dones en situaci
de violncia masclista de parella. Totes elles van
ser ateses per lEquip datenci a les Dones, dispositiu municipal datenci a dones en situaci de
violncia de lAjuntament de Barcelona.
Les dones de la mostra tenen entre 28 i 78 anys en
el moment de lentrevista, la majoria entre 28 i 48
anys, i les dues restants 54 i 78 anys. La majoria
tenen fills al seu crrec, en edat de criana entre
2 i 14 anys, dues amb fills emancipats i dues no
en tenen. Totes elles shan separat de la parella
maltractadora, la majoria des de fa un mnim de
quatre anys, viuen independents en famlia monomarental, en un pis compartit amb altres dones
amb els seus fills, amb la famlia extensa, amb noves parelles o soles. De les 14 dones, un 28,5% provenen de pasos comunitaris i extracomunitaris, la
resta, 10 dones, sn autctones, quatre de les quals
havien emigrat des de diversos punts dEspanya
cap a la gran ciutat. Van entrar al servei datenci
quan encara rebien violncia i ms de la meitat
cohabitaven amb la parella maltractadora.
Lanlisi de contingut sha fet a partir de les categories del model inicial de fases i de les transcripcions de les entrevistes complementades amb
un protocol dinformaci sociodemogrfica i de la
violncia rebuda. Lanlisi lhan duta a terme dues
investigadores i un investigador en dues rondes
sobre el mateix cas. De la discussi collectiva de
les categoritzacions dels casos ha sorgit el nou model integral de fases que presentem ms endavant.
Aquest model sha complementat amb informaci proporcionada per professionals en exercici
en lmbit de latenci a la infncia en situaci de
violncia de parella dels seus pares.
Procediment per a la instrumentaci

En tercer lloc, per a lobjectiu de la instrumentaci
de lavaluaci de la recuperaci, hem procedit a la
creaci del constructe conceptual davaluaci i a la
seva justificaci. Desprs, hem revisat instruments
per avaluar cada una de les dimensions i subdimensions de lalliberament i la recuperaci. Alguns
instruments shan triat entre els que ja existien
dacord amb criteris de validesa, fiabilitat, durada
i pertinena. Altres shan creat de nou, ja que no
nexistien.
Tant els instruments existents adaptats com els
nous shan contrastat empricament amb una
mostra de dones en situaci de violncia. Es tracta
duna mostra de 120 dones que han rebut maltrac-

taments per part de la parella durant uns 13 anys

de mitjana, que tenen entre 18 i 74 anys, amb una
mitjana de 42,5 anys; un 68% sn espanyoles i la
resta: un 23% de pasos llatinoamericans, un 3%
del Magreb i altres pasos africans i un 6% de la
resta dEuropa. De les dones espanyoles, la meitat
sn nascudes a Catalunya i laltra meitat han emigrat elles o les seves famlies dorigen de la resta
dEspanya. Un 52 % treballen fora de casa, un 30%
estan a latur (per noms la meitat amb subsidi) i
un 5% amb baixa laboral, la resta, un 5%, treballen
exclusivament en les tasques de cura de la famlia
i un 8% en altres situacions. Un 57% de les dones viuen separades completament de les seves parelles i
un 30% viuen separades per mantenen la relaci.
Quant al temps de durada del maltractament en
la histria de violncia viscuda amb la parella, la
majoria de les dones afirmen que el maltractament
va comenar a linici de la relaci de parella (41%),
durant el nuviatge (11%) o a linici de la convivncia (20%). Lltim episodi de violncia viscut es donava en la majoria dels casos en el moment de la
separaci definitiva (37%) o en anunciar la intenci
de separar-se (17%). La mitjana danys convivint en
situaci de violncia s de 12,5, amb una gran variaci de ms i menys 11,5 anys.
El tipus de maltractament ms freqentment viscut per les dones ha estat el psicolgic, amb un
83%, seguit pel fsic, amb una incidncia del 53%, i
el maltractament econmic (45%), el sexual (19%)
i altres (13%). Quant a la parella maltractadora,
ledat mitjana s de 46 anys (amb una variaci de
ms i menys 11,7 anys). Un 69,5% sn espanyols,
un 15,5% llatinoamericans, un 11% del Magreb i
africans, i un 4% de la resta dEuropa.
Per mostrar la validesa estructural de les escales
en les poblacions de dones en situaci de violncia

37
sha dut a terme una anlisi factorial exploratria

en els instruments del tipus escala Lkert. En els
altres registres shan fet una validesa de contingut i una valoraci de la sensibilitat a la diversitat.
En el qestionari de separaci psicosocial creat de
nou, shan desenvolupat dues proves de validesa
conceptual, una dexpertes i un sondeig inicial a
les destinatries de lescala, per ms endavant fer
una anlisi factorial, en aquest cas, per subdimensions a causa de la mida de la mostra.
Sha treballat amb totes les proves per reduir el
volum dtems final. Aix doncs, les escales, ndexs
i registres que presentem sn el resultat daquest
contrast conceptual, empric i psicomtric. La reducci ditems no resta validesa a les proves, sin
que busca els indicadors que ms distingeixen la
diversitat del fenomen, cosa que el fa especialment
til per identificar les diferncies durant les avaluacions a desenvolupar en el llarg temps que dura
la recuperaci.
PART III
DE LA VIOLNCIA
A LA RECUPERACI
RECUPERACI DE LES DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripci i instrumentaci PART III
39
5. MODEL INTEGRAL DE FASES DALLIBERAMENT I RECUPERACI

5.1 CARACTERSTIQUES
Model integral
El model integral de fases dalliberament i recuperaci duna dona en situaci de violncia masclista
de parella amb perspectiva de gnere s un assaig
de comprensi, de la dinmica psicosocial de la
supervivent durant el temps que transcorre entre
la vinculaci amb la parella home que exercir violncia, fins a lalliberament daquesta violncia i
la reconstrucci de la prpia vida en llibertat.
Lanomenem integral perqu es construeix des
dels coneixements previs, t una visi holstica del
fenomen i perqu inclou les fases prvies a la separaci prpiament dita. En aquest captol descrivim la seqncia completa i identifiquem elements
claus constituts de cada perode amb una sntesi
feta entre els resultats del treball empric daquesta recerca13 i els antecedents de recerca i atenci
psicosocial (Karen Landerburger, 1989; Lenore
Walker, 1996; Judith Wuest i Marilyn Merrit-Gray,
1999, 2007; Jody Brown, 1997). Per abans daquesta descripci comprensiva del procs, expliquem
algunes de les caracterstiques daquest model.
La descripci se centra en les reaccions i posicionaments de les dones supervivents a la paradoxa
que aquesta violncia de parella implica, una barreja de contraris: dafecte i de dolor, de confiana
i dagressi continuada de creixement personal i
dalienaci, de desig amors, empar afectiu i a la
vegada de relaci de dominaci.
Una relaci paradoxal de parella (i/o famlia)

perqu cont la construcci dun projecte
vital en com i, alhora, la seva destrucci.
Enfocament
Les fases shan descrit des duna perspectiva
holstica i dinmica i des del significat subjectiu
de les dones supervivents. Hem enfocat el nostre
microscopi en la persona, la dona, que interpreta activament la situaci, la valora i hi reacciona
vitalment primer, per tornar a tenir una relaci
que havia estat satisfactria i, ms endavant, per
desprendre-sen. Estem, doncs, davant una super13 El mtode de recerca emprat en aquesta part sexplica a lapartat
4.4.

vivent ms que no pas davant una vctima, per

aix no implica que obviem all que s perjudicial: el malestar fsic, la vulnerabilitat psicosocial
que la violncia busca i aconsegueix, i la posici
relacional de submissi i llibertat coaccionada en
la qual es troba lagredida, encara que sigui temporalment.
El model integral de fases dalliberament

i recuperaci que presentem incorpora
la perspectiva de gnere que visibilitza
la veu i experincia de les dones, que se
sostrau a les atribucions victimistes cap a
les supervivents, per sense romandre cec a
lopressi i al dolor. Alhora, el model malda
per emprar termes verbals coherents amb
aquesta perspectiva per intitular fases i
elements constituts de cada fase.
El nostre punt de vista s el de les vivncies de
la dona, no el del comportament del violent, i
per tant expliquem les reaccions de la dona i no
descrivim la violncia que rep, la donem per descomptada. Cal no oblidar que la violncia de la
parella maltractadora s present en totes les fases.
La violncia adquireix formes diferents segons la
fase, lentorn, les normes socials, la mentalitat i
personalitat de qui lexerceix i les mateixes circumstncies de la relaci (Marie-France Hirigoyen,
2006; Michel Johnson, 2006; Miguel Lorente, 2006).
Aix mateix, les formes que adopta lexercici de la
violncia de parella sadapten a les circumstncies,
caracterstiques i reaccions de laltre membre de
la parella.
40
Concepci de la violncia masclista

de parella
Tal com deiem abans, entenem violncia masclista
de parella com una situaci paradoxal que es debat
entre lamor i la destrucci, entre la construcci
vital i la subordinaci violenta.
Per a les supervivents s una lluita entre la

illusi duna relaci o dun projecte vital
i la violncia de tipus afectiu (a diferncia
de les agresions o segrestos perpretats per
persones alienes a la dona).
En aquesta violncia de parella les dones es troben
que don hauries de rebre amor, i don se nhavia
rebut, ara reps ferides, dolor i sotmetiment. Aquesta paradoxa genera confusi i alienaci.
El procs dalliberament s, per a les supervivents,
una lluita interna entre dues forces contrries i
contradictries. Duna banda, lelecci daquesta
persona per a una relaci ntima daparellament,
de trobar companyia per al propi projecte de vida,
duna relaci on esperes ser tractada amb respecte i
igualtat, o b esperes que cadasc aporti, tamb amb
respecte, la seva part del contracte; i un projecte vital
que sovint inclou formar una famlia. I en la banda
oposada, la fora contraria: lamor inicial que sha
convertit en sofriment, competici, esfor continuat
i esgotador quan es pretn mantenir la illusi de
vida del que havia sorgit; tamb trobes alienaci,
por, humiliaci, sotmetiment, per algunes incls esclavatge segons paraules seves. En definitiva, tamb
hi trobes insatisfacci primer i destrucci desprs.
Afrontar aquesta violncia afectiva significa

tant rebutjar-la com acceptar el fracs i les
prdues personals projectades i aconseguides en aquesta relaci.
I en aquesta situaci paradoxal, shi interrelacionen les condicions individuals, les circumstncies
vitals prpies de lofici de viure, i una societat facilitadora del procs dalliberament o reforadora de
la impunitat de la violncia. Aquesta lluita interna
de la dona en situaci de violncia masclista de parella es complica pels mandats socials patriarcals i
de socialitzaci de gnere que, duna manera ms
subtil o ms grollera, afavoreixen el sotmetiment
de les dones, oculten aquesta violncia masclista
i encobreixen la responsabilitat de qui lexerceix.
Per afrontar aquesta situaci s necessari temps, el

temps en qu es va manifestant i incrementant la
violncia, ms el temps en qu les supervivents van
desenvolupant respostes per a la prpia pervivncia ntegra i digna. Estratgies que estaran tamb
condicionades per societats patriarcals de coacci
o per societats en qu la violncia contra les dones
sha deslegitimat al convertir-se en un problema
social a abordar (Neus Roca Corts, 2013). Aquest
temps, en el cas de les dones entrevistades, ha anat
de cinc anys en les ms joves a cinquanta, des que
estableixen una relaci de parella fins que no reben
violncia i han reconstrut la seva vida.
Fases
Presentem una seqncia tipus en el sentit de recorregut previst que abasta els processos vitals,
psicolgics i socials que solen passar la majoria de
dones que salliberen daquesta violncia.
Cada fase sexplica a partir delements

detectats que sn substancials i diferencials
daquest perode.
Les fases sn seqencials, van una darrera laltre,

cal passar per lanterior per arribar a la segent,
per els elements constitutius de cada fase sn parallels i estan interconnectats, succeixen alhora.
Tot i la seqencialitat de les fases, la direcci no s
nica, es va endavant per tamb es produeixen retrocessos. Hem observat dones que shan estancat
en una fase o han fet marxa enrere; en definitiva,
ms anys de viure en la situaci de violncia.
Les fases descrites sn tils per a la comprensi
per tamb sn permeables, ja que quan utilitzem
la seqncia tipus per comprendre o diagnosticar
la histria duna dona observarem que alguns dels
elements constitutius de cada fase poden ser presents en altres fases en casos particulars, i aix ho
expliquem. No obstant aix, hem conceptualitzat
criteris que permetin distingir unes fases dunes
altres i uns elements duns altres de semblants explicats en altres fases. Aquests criteris distintius
permetran detectar, quan intentem comprendre
un cas particular a partir de la seqncia tipus,
quins sn els elements que estan descollocats, assajar explicacions o prediccions i decidir continguts i tipus dintervencions.
Les fases descrites sn tils per distingir estratgies
diferencials dintervenci.
41
5.2 SEQNCIA
El model integral de fases dalliberament i recuperaci de dones que viuen en situaci de violncia masclista
de parella consta de les fases segents i dels elements que componen cada fase. La interrelaci daquests
elements configuren la dinmica de la dona en cada fase. Vegeu el quadre segent.
MODEL INTEGRAL DE FASES DALLIBERAMENT I RECUPERACI
DE DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA
Neus Roca Corts (2013)
Fase I
Vinculaci
-- Desig de relaci de parella

-- Reconeix comportaments indesitjables
-- Centrada en la relaci
Fase II
Resistncia
-------
Fase III
Conflicte i ambivalncia
Fase IV
Qestionament
Fase V
Confrontaci i ruptura
Responsabilitat i culpabilitat per la violncia

Minimitzaci, justificaci i ocultaci de la violncia
Esforos per la relaci i esperana de canvi
Disminuci de limpacte de labs
Refugi en espais propis positius
Insatisfacci, confusi i malestar psicofsic
-- Conflicte expressat com a queixa i necessitat de canvi

-- Cerca dalternatives internes i ajuts externs per frenar la violncia
------
Associaci del malestar general psicofsic a lagressi continuada

Identificaci interna com a violncia i el seu qestionament
Identificaci externa de la violncia amb escolta
Apoderament amb assajos de separaci
Revaloraci de la relaci: la possibilitat de separar-se
-----
Enfrontant-se apoderada a labs i a labusador

Revaloraci de la relaci: rebuig i enfrontament
Busca ajut extern per separar-se
Prepara activament la seva supervivncia autnoma i els
assumptes legals
Fase VI
Mantenir-se lliure
-- Lluita per la supervivncia, la seguretat i per mantenir-se lliure

-- Revaloraci de la relaci: reafirmaci dels canvis
-- Cuida de les seves relacions socials i de la seva salut
Fase VII
Reconstrucci del futur
en llibertat
-- Cerca de nous significats de la relaci viscuda i nou sentit del jo

-- Tenen cura de la salut i de la relaci amb els fills i filles, i amb la
resta de la famlia
-- Nous projectes de vida i de futur
-- Noves creences sobre la violncia, les relacions de parella
i familiars

42
La fase I correspon a linici de la relaci, les fases II i

III pertanyen a lestar entrampada en la situaci de
violncia, les fases IV i V a la separaci, a lalliberament i, finalment, les fases VI i VII, a la recuperaci
i reconstrucci de la vida en llibertat.
En la descripci del procs dalliberament i recuperaci de la dona en situaci de violncia que fem
en aquesta recerca, estrictament haurem de comenar-la des de la fase IV de Qestionament per
ho fem des del comenament,
Comencem el model des de lestabliment de la relaci, la fase I vinculaci, perqu la comprensi
de les dinmiques dalliberament de la violncia
de parella perden sentit i complexitat si no sabem
don provenen, si no coneixem la dinmica precedent. Un altra ra daquest avanament s que darrerament les dones en situaci de violncia arriben
als diversos serveis, de proximitat o secundaris, en
etapes anteriors a les que arribaven fa uns anys, i
cada vegada sn ms joves. Pot ser que aquestes
dones hagin identificat internament o no tota la
complexitat daquesta violncia, per sexpressa

externament ms aviat que abans, a vegades per
iniciativa prpia, altres com a resultat de la detecci dexterns, siguin amistats, familiars o professionals de proximitat. Per tant, hi ha ms possibilitats
que les dones arribin als serveis en fases primerenques, en plena situaci de violncia. s el moment
en qu les intervencions dels i de les professionals
han de ser ms diferents de les prpies del sentit
com, han de ser ms especfiques.
Aix mateix, hem incls les fases prvies per afavorir lapoderament de les dones, a travs del reconeixement de la seva agncia, de la seva iniciativa. Aix saconsegueix trencant lestereotip de
passivitat i incapacitat al qual sovint sassocia a les
vctimes i a les dones vctimes, quan se les observa
des duna mirada patriarcal, no crtica.
La descripci de les fases sillustra amb retalls de
conversa de les entrevistes fetes en la recerca. En
aquests retalls sonors se sent la veu de les dones
que testimonien els elements de cada fase.
5.3 VINCULACI, RESISTNCIA I AMBIVALNCIA

Fase I - Vinculaci
La dona comena la relaci amb el perode
de festeig en qu apareixeran signes de
dominaci o violncia. Tot i adonar-se dels
comportaments indesitjables, els aspectes
positius sn ms rellevants que els negatius.
Els components daquesta fase, simultanis i interrelacionats, sn els segents: desig de relaci
amorosa, reconeixement de comportaments indesitjables, i centrada en la relaci. Vegem cadascun
dels elements daquesta fase.
Desig de relaci de parella

La dona manifesta el desig duna relaci i crea un
vincle amb qui comena a ser la seva parella i ser
ms endavant la parella o el marit. Pot ser un vincle amors o un vincle contractual, ja sigui explcit
com el cas de matrimonis concertats o implcit,
per les circumstncies que viu la dona. En tot cas
la dona shi vincula i hi diposita expectatives o
projectes de vida.

43
14
Reconeix comportaments indesitjables
E: Cundo adquiere la relacin ms compromiso?

15
D: Creo que fue quizs... medio ao ms de cuando lo
La dona reconeix, en aquest moment inicial de la

relaci, comportaments dell que li semblen indesitjables o estranys. Aquests comportaments indesitjables sn variats: control, gelosia, possessi,
irritaci i empipament, allament, desacreditaci,
desestimaci de les propostes della, ell atn solament a les prpies propostes i necessitats, coacci
en la manera de vestir, les seves sortides o amistats
o ms obertament alguna bufetada, amenaa fsica
o agressi a objectes o altres persones, etctera, i
habitualment de forma allada.
Viviane, 40 anys
conoc, porque siempre te debes conocer. Yo estaba muy

enamorada y hasta al final casi, aunque me maltratara,
porque es una persona interesante, muy inteligente y lo
vea como una persona que saba todo, me ayudaba en
todo.
E: idealizado
D: un poco s y tambin era diferente de los otros hombres
que haba conocido que eran ms malos pero al final me
cas con ste, que fue peor. l estaba muy enamorado de
m, simptico.
E: tena detalles?
D: s, flores o estas cosas. Cuando fue mi cumpleaos me
compr un anillo y en ese momento tampoco vivamos
juntos. Creo que vivimos juntos al ao y ya empezaron
los problemas pero este tiempo de conocernos, citas, ir a
cenar juntos, conocer los amigos comunes, ir a caminar
por los bosques. Las vacaciones las hacamos juntos, nos
gustaban las mismas cosas.
En moments inicials en qu les relacions tenen

encara molts components amorosos, de seducci
i atracci, les dones no identifiquen aquests comportaments com a senyals duna possible violncia futura, dun possible abs en tot el seu abast, per li
resulten incmodes, insatisfactoris, estranys i fins
i tot indesitjables. Aquests comportaments no es
valoren com un motiu per trencar la relaci. El
cicle del penediment s rpid, i els comportaments
de seducci i datracci encara sn forts, per la
qual cosa el fan ms creble.
Salma, 29 anys
E: Cmo os conocisteis. cmo empez la relacin con

el ex?
D: Es mi primo. Es de familia, es de [pas de origen]
E: T estabas de acuerdo, no estabas de acuerdo, o ya te
estaba bien.
D: Es como la tradicin de cada uno [es] diferente, nosotros los musulmanes no tenemos que salir con un chico antes que casarte o tienes que casarte y casarte con papeles.
E: No cmo hasta cierto punto lo que hacemos por aqu
que se van a vivir juntos y ya est.
D: No, nosotros no podemos, a ver vino su hermano,
quera esta chica, y habl con mi familia; mi madre, mejor
primo por qu ya conozco, mejor que otros chicos que no
conozco.
14 Per assegurar lanonimat i confidencialitat, shan pres diverses mesures: els noms de les dones sn ficticis, no hi ha noms de ciutats,
pobles o pasos, sin una descripci sociolgica o geogrfica genrica, el nombres de fills i filles o el seu sexe a vegades sha canviat
si no s rellevant per al contingut a qu es refereix, no hi ha noms
daltres persones, tan sols la relaci que mant lentrevistada amb
ella o ell (germ, cunyada, sogre, etctera). Sha mantingut all essencial per a la comprensi i illustraci de lelement o fase que
sexplica.
15 La E significa entrevistadora, la D s la resposta de la dona. En els
fragments de conversa amb les dones entrevistades, tant en catal com en castell, hem deixat el llenguatge colloquial que han
utilitzat les dones pel que fa a vocabulari i sintaxi. A vegades, es
barreja catal, castell i en el cas de les dones parlants de llenges
no hispanes, altres variants de barreja. Per millorar la comprensi
del discurs original, noms en els casos ms difcils, lhem complementat amb paraules entre claudtors [].

Manifesten que, en aquest moment, de

la persona amb quisentenien, que deia
i mostrava que les estimava i de la qual
elles estaven enamorades no van imaginar
la possibilitat del que succeiria desprs:
controls continuats, coaccions i agressions,
s a dir, violncia.
I per aquest desassossec o incomoditat inicials shi
fan atribucions i apareixen circumstncies que
porten les dones a desestimar aquest comportament com un senyal dalarma de violncia.
Aquestes atribucions sn les mateixes que una socialitzaci patriarcal naturalitza com a comportaments propis de la masculinitat patriarcal o propis
de lamor romntic, que diuen que acostuma a ser
cec. O es naturalitzen a travs de la psicologitzaci: s la seva manera de ser, t molt carcter,
t rampells, t prontos per desprs res, etctera.
Aquestes atribucions socials de causalitat sn el
cam de locultaci i, a ms, el desresponsabilitzen
a ell del seu comportament coactiu o agressiu.
Quan aquests comportaments sn interpretats com
a senyals damor, entenem que no sn incmodes
ja que es consideren aspectes positius mentre que
demostracions damor. En aquest cas, en aquest
44
moment inicial de la relaci, no els reconeix ni

tan sols com a comportaments indesitjables o incmodes.
Cristina, 41 anys
D: Entonces, empezamos a salir como grupo, con un
grupo de amigosY bueno, l era el tpico chaval sper

abierto, muy muy simptico; pero tambin tena el
otro extremo, que cuando se enfadaba pues reaccionaba
agresivamente, no? Pues cuando se enfadaba pues daba
puetazos a los buzones, o cuando se enfadaba pues daba
puetazos a las papeleras o reaccionaba muy yo siempre deca que se pona de 0 a 100 en segundos, no? Todo
eso yo lo viv pues de jovencita, de adolescente, pues en el
grupo y tal, no? Luego posteriormente l ya tuvo una
novia, y despus de aquella novia pues empezamos a salir
l y yo. Y yo sinceramente todo este tipo de reacciones las
atribua a una inmadurez, a que era bueno le faltaba
madurez y que eso con el tiempo se ira corrigiendo, no?
E: Y lo identificabas como violencia o solo decas?
D: Yo lo no, a vers que lo vea que eran reacciones
de pues como descontroladas, pero yo las atribua pues
a eso, a que vena de una familia pues de que haba habido
muy poco entendimiento entre padres y tanto l como su
hermana, eeh a veces discuta verbalmente; haca dao
cuando se enfadaba. Y entonces pues claro, todo eso ya lo
iba viendo yo, pues en el caso de l y de su familia, pero
yo interpretaba que en su caso era una vctima de lo que
haba pasado en su casa. Con lo cual yo ya adopt un
poquito el rol como un poco de madre, vale?
E: Cmo de entenderle
D: De quererlo entender, de quererlo ayudar, etc., no?
Salma, 29 anys
E: y cundo empieza a no ir bien la relacin?

D: Me parece que a los 6 meses, cuando veo las cosas no
son como yo creo, me doy cuenta de que estoy casada con

un chico y su hermana, por que all mandan los dos, uno
manda y la otra me
E: l manda y ella te controla y ella est pendiente de que
t hagas lo que tienes que hacer.
D: S. Hacemos eso? No, a nosotros no nos gusta eso;
Compramos eso? No, a nosotros no nos gusta eso (imitando a su cuada). Adems, el exmarido tena un [pequeo
negocio] y era jefe l mismo, la mujer cuando est casada
tiene que vivir en su casa libre.
Centrada en la relaci
La dona es troba enmig dels aspectes positius de la
relaci encara presents, i la insatisfacci o inquietud dels comportaments indesitjables.
Davant daquest desequilibri, fins i tot encara que senfadin i se separin temporalment
prevalen els aspectes positius dell i de la
relaci, que encara sn molt presents en
aquests moments inicials i es decanten per
continuar-la.
La dona es troba entre aquesta estranyesa, inquietud o disgust i els seus desitjos, les seves circumstncies, la pressi social de lentorn i les seves expectatives. La dona vol una relaci de companyia,
amorosa i de parella (o famlia) que forma part del
seu projecte vital; de vegades pot ser lnic projecte vital que t, o el ms important. Per tamb hi
ha la pressi de les circumstncies ms o menys
vulnerables en qu es troba (per exemple: migraci, edat, ingressos econmics, estatus social ...), la
pressi social de lentorn (de la famlia dorigen, de
la feina) o de les expectatives socials de la mateixa
supervivncia o del tipus de vida que vol portar.
Entre aquestes forces contrries tamb sinclou el
cicle de la violncia: les demandes de perd dell,
les intencions de canvi i la persistncia en el festeig seductor.
El balan final daquesta valoraci en un moment
en qu la relaci t molts aspectes positius s centrar-se en la relaci. La dona t lesperana que
aquesta situaci i la insatisfacci ser temporal,
espordica. La inquietud es deixa de banda en favor
dels aspectes positius, de donar oportunitats a la
relaci, de mantenir la illusi vital, i de seguir la
pressi de les circumstncies.
Gabriela, 29 anys
D: Bueno, pues pensaba que era el [padre] de mi hijo,
que era el nico que tena; que yo iba ser la madre de su

hijo, que por qu, que si yo estaba llorando y l tambin
estaba llorando, que por qu no estbamos juntos, que no
se qu y tal, bueno, total que a los quince das volvemos [l]
dice: bueno, vente [l la haba echado de la casa donde
convivan que era alquilada por l] y no se qu y yo
bueno, vale, te voy a dar otra oportunidad.

45
Purificacin, 32 anys
D: A los siete meses. Eeee y cuando estbamos viviendo
juntos un da, estando en mi casa, con, con este amigo y

la novia que tena, eeee, pues, no se qu no recuerdo por
qu, se que discutimos, y empez aa alterarse mucho, a
gritar, a gritar, y adems recuerdo que empez a decirme
que Adems! Recuerdo que era como una tontera, no
era algo as como muy importante Pero empez a enfadarse y a gritar, y a decirme quee que me iba a pegar.
E: Amenazarte.
D: S, a amenazarme. Porque si t no me acuerdo bien
lo que era, porque si t no s qu, yo voy a pegarte. Entonces ese da, era la primera vez yo me encar contra l y
le dije: A ver, pgame. Digo: Pobre de ti que se te ocurra
ponerme la mano encima. Yo en ese momento, no s ni
cmo, reaccion as, porque despus de decirle eso, cog
las cosas y me fui de mi casa. Cog mi chaqueta y me fui y
al llegar a la calle empec a ahogarme, no poda respirar,
me dola mucho el pecho y luego vinieron a buscarme mis
amigos y me encontraron en la calle, me cogieron y me
llevaron a casa.
E: T sabas que esa amenaza poda ser?
D: No, no, yo nunca en la vida le haba visto as, era la
primera vez. Y yo pens, bueno, ha sido un arrebato de
locura y nunca ms volvi a pasar. O sea, fue aquella vez
y dije, bueno a ver, yo que s, estaba muy nervioso y yo
que s, un da lo dijo, pero ni me puso, ni me toc.
Adems, yo luego, cuando me llevaron a mi casa mis amigos, me dijeron: no est, se ha ido, se ha ido. Y cuando yo
llegu a mi casa, s que estaba. Entonces, yo me met en
mi habitacin. Mi amiga se puso conmigo hasta que yo me
qued dormida. Yo me qued dormida y al da siguiente
por la maana, cuando me despert, l estaba en la cama,
entonces me dijo que no me asustara, me pidi perdn,
que no me quera pegar, que no, que es que estaba nervioso
y que su amigo tambin no se qu le haba dicho, de no
s qu, que se haban medio enfadado o algo y bueno, me
pidi perdn y que no, que no y que no. Y nunca ms, muy
bien. Eeeee, y nada pues.

E: Cundo sucedi eso ya vivais juntos?

D: S, vivamos juntos.
E: Era por ah los siete meses o un poco ms?
D: No, un poco ms. Tambin... supongo que... como...
yo empec a... fue cuando empec, no eso fue antes... e...

estbamos preparando las cosas de la boda. Supongo que
tambin a veces dices, bueno, la tensin, los nervios de la
boda, nos vienen muchos pagos y bueno...claro
E: Intentaste...
D: Adems son cosas que... adems nunca en la vida...
adems era una persona muy correcta, muy amable, muy
educada con todo el mundo y incluso, en la calle t le
preguntas a cualquiera y nadie se cree, nadie es capaz de
creerse lo que pas luego . Porque todo el mundo (tose) ...
todo el mundo que le conoce fuera...
E: Que te maltrataba?
D: Una maravilla. Uyyy... nada... luego nos casamos y
despus de casarnos yo me puse mala. Me tuvieron que
operar de urgencias y me operaron y me qued embarazada y tuve a la nia, que supuestamente no poda tenerla.
Me qued embarazada y tuve a la nia.
46
Fase II - Resistncia
En aquesta fase, el o els comportaments indesitjables dell de control, coerci o agressi espordica augmenten i es converteixen
en violncia mentre la dona resisteix el
maltractament i intenta controlar la situaci. Aquesta agressi s continuada, amb
la intenci daconseguir i mantenir una
posici de dominaci sobre la parella, sobre
la dona en aquest cas. Augmenten els cicles
dagressi, petici de disculpes i promeses
de canvi. La dona es troba atrapada en la
complexa situaci de la violncia masclista
de parella afectiva.
Els components daquesta fase, simultanis i interrelacionats, sn els segents: responsabilitat i culpabilitat per la violncia; minimitzaci, justificaci
i ocultaci de la violncia, esforos per la relaci
i esperana de canvi; disminuci de limpacte de
labs; refugi en espais propis positius; i insatisfacci i malestar psicofsic. Vegem cadascun dels
elements.
Responsabilitat i culpabilitat per la

violncia
La dona se sent responsable del comportament violent dell i se sent culpable daquesta violncia.
Creu que podia fer-ho millor, que no sap portar-lo,
que a causa del carcter della, ja siguin les seves
inseguretats, les seves formes de comportar-se o les
seves seguretats, ell es veu abocat a comportar-se
aix. Potser tamb es deu a la famlia della o a les
seves amistats.
Sn manipulacions psicolgiques prpies

del violent. Sn mltiples les acusacions
del violent que culpabilitzen la dona de la
insatisfacci que sent o de les coaccions,
menyspreus, intimidacions; en definitiva,
de tot tipus de violncia. El victimari culpa
la vctima de lagressi que li fa.
I aquesta parella que exerceix violncia escollir
les estratgies de culpabilitat que ms efecte puguin causar, en funci de la manera de pensar, de
sentir i de les circumstncies de vulnerabilitat de

la dona.
De vegades, no s noms la culpabilitat o no tant
la culpabilitat com la responsabilitat, ja que creuen que han de fer o poden fer alguna cosa perqu
no sigui tan violent o volen ajudar-lo. Elles tenen
identificat el comportament maltractador com a
conseqncia dalguna addicci o dalguna adversitat aliena a ell i se senten responsables o lleials
dajudar-lo.
Aquesta responsabilitat i culpabilitat, i les seves
manipulacions sn fora efectives ja que sn afavorides per una socialitzaci patriarcal que atribueix
la responsabilitat, garantia i habilitat de lharmonia de les relacions de parella (i de la famlia) a la
dona; al que safegeix una concepci romntica de
lamor que supedita la seva felicitat a la felicitat
dell i a una bona relaci de parella (masculina).
Aquestes creences socials i individuals les sost
el maltractador, la mateixa dona, la famlia i/o el
grup social de pertinena. En alguns casos, sn creences esgrimides explcitament pel maltractador
o la famlia per mantenir la relaci de la parella o
de la famlia encara que sigui a costa de la salut i
la llibertat de la dona i els fills.
Magda, 46 anys
E: Quines explicacions donaves a tot aix?

D: Jo, a mi mateixa, hi havia moments que deia que era la
malaltia, hi havia moments que incls vaig estar buscant

informaci de psicosi, i coses daquestes, vull dir; quan un
t un problema mental, com reaccionaven aquest tipus de
persones, vaig estar buscant llibres que parlessin de lagressivitat, vull dir; buscava com tractar dajudar-lo a ell
E: Ell.
D: I jo no s que em sents culpable, per clar, quan em
deia que si jo cridava ell no s qu, si jo no feia aix ell no
s qu ms, i jo em deia a mi mateixa no he fet res.
E: Ja.
D: No? Dacord, per a la vegada li donava la ra, li deia
va, s, s veritat, la culpa s meva, perdona, i tal...era jo
la que acabava demanant perd.
Viviane, 40 anys
E: Te provocaba en el sentido de culpabilizarte?

D: S. l hablaba de una forma tan metida, como que yo
estaba media loca, quera cosas de l que no eran normales y esa temporada an cuando fuimos [vinimos] a
vivir a Espaa y, casi al final, yo crea que la culpa era
ma y lo vea a l como un santo.
E: qu explicacin le dabas t a todo esto?
D: Yo pensaba que yo tena un problema. Que realmente era yo quien estaba inestable y demasiado emocional
e incluso me fui a hacer psicoterapia porque l me dijo
que lo necesitaba y me cuestionaba todo. Incluso estuve
de baja porque yo trabajaba en una empresa y cuando
empez todo esto perd mi forma de ser, mi peso, cambiaba de ropa porque yo siempre iba... teida y a l no le
gustaba, ni maquillaje y yo cambiaba todo. Mis amigas
ahora me dicen que entonces no era la persona alegre,
entusiasta porque l no me dejaba y la relacin con mis
padres empeoraba porque echaba la culpa a mi madre,
de que haba sido muy exigente con nosotros y, por eso, yo
era tan insegura y l tambin me lo deca.
Minimitzaci, justificaci i ocultaci de

la violncia
La dona infravalora, minimitza la intensitat i gravetat
de la situaci o del comportament dell. Infravaloren la importncia de la violncia de moltes maneres: disminuint la freqncia i intensitat (noms
ho fa de tant en tant ..); atribuint-li bondat i incapacitat alhora (ell s bo per no sap contenir-se, t
molt carcter); o la justifiquen quan atribueixen
el comportament violent dell a circumstncies
com ara addiccions (droga, alcohol), a les amistats
associades a aquest consum, a la impossibilitat de
dominar la gelosia o el seu carcter impulsiu malgrat ser bo, a les adversitats econmiques o laborals o antecedents biogrfics de violncia dell. La
dona oculta, no comenta a ning el maltractament
de la seva parella, la situaci dinsatisfacci i sofriment que li infligeix la seva parella. De vegades,
les ocultacions (i les revelacions) sn selectives: a
familiars, amistats, venes, a professionals de la
salut, a la policia, etctera.
Locultaci i la minimitzaci o justificaci es poden donar per separat sobretot quan hi ha episodis
greus de violncia que per supervivncia recorren
als vens, a la policia o als hospitals i, en canvi,
segueixen minimitzant o justificant la violncia
en la qual es troben per diverses raons.
47
D: no, no, estaba avergonzada de lo que me pasaba a m,
y no tena humor para nada, no, tampoco he sido muy de

juergas, ni muy de eso.
E: no, pero por ejemplo, yo que s, pues alguna vecina con
la que usted se llevara bien o ir a un centro cvico, un casal
de estos de personas mayores?
D: no, no, no, porque yo lo tena aqu todo metido de
aquellas personas que se sentan felices y tan bien, y a m
se me pona ms espesa la cabeza.
E: ya, le daba dolor, le daba...?
D: s, s, me pona ms triste y ha llegado un momento
que prefer ... [aislarme]
Gabriela, 29 anys
E: Y t has tenido sentimientos de culpa en el sentido de

ser yo quin provoca todo esto?
D: No, porque yo saba que cuando no beba, l no estaba
igual; o sea, cuando no estaba bebido no era la misma persona. Es lo que me deca el profesional: lo vers diferente,
pero es el mismo hombre; o sea, ahora s que te das cuenta
de que es el mismo, pero en ese momento lo veas diferente,
que no era igual que cuando estaba bebido. Cuando estaba
bebido ya, o sea, dices, por qu me tienes que soltar todo
lo que me sueltas? Me trataba como una porquera!
D: Incluso eran tantas cosas all que aguantar, o sea que
no son nada adecuadas para un matrimonio ni mucho
menos Claro, yo estaba sper, cmo digo? estresada
o bueno, agobiada, que no saba que hacer. Y a mi me
preguntaban: qu ha pasado con tu marido? Y yo: no pasa
nada o sea, pero claro, o sea, yo pensaba que nadie iba
a entender todo [nada].
Esforos per la relaci i esperana de

canvi
s una relaci en la qual conviuen mostres dafecte i desig amb comportaments agressius. Per la
dona, amb por i un desconcert creixent sesfora
esfora per mantenir la relaci i una bona relaci; sadapta a les pautes de relaci marcades per ell o duu a
terme estratgies o propostes que creu que milloraran la relaci. Segueix apostant per una relaci
que sigui constructiva, damor.
Viviane, 40 anys
E: Cuando las cosas empezaron a ponerse ms duras,
Luisa, 78 anys
qu esperabas que ocurriera?
E: usted no empieza a tener amigas o a conocer gente?

D: Que algo cambiara. Yo crea que bamos a sobrevivirlo

y l me iba a entender, iba a cambiar. Quizs soy muy
romntica e idealista, creyendo que eso se poda solucionar y salir de todo esto.
48
E: Qu hacas t para arreglarlo?

D: Intentar hablar con l, ser muy cariosa, intentar hacer las cosas que a nosotros dos nos gustaban.
Olena, 37 anys
E: esto no va, esto no funciona, l qu te deca?

D: Que quieres ms, si no ests a gusto es que la culpa
es tuya.
E: Vale, entonces t te sentas culpable?

D: No, no me senta culpable, mas era buscar pero en
qu tengo yo la culpa?, me entiendes, vamos a intentar

(a) hacer mejor las cosas.
E: y lo hacas mejor?
D: pues lo intentaba, si haba sido ese el problema pues
intentaba hacerlo, a ver si la cosa funciona.
E: Y funcionaba?
D: Igual, igual, igual, hasta que te cansas y te da igual.
Neus, 45 anys
D: Adems tena mucha verborrea, y saba atacarme,
saba darme en el punto dbil y machacarme ms. Yo

no era capaz de defenderme, no tena palabras para... y
alguna vez s que me defenda, insultaba tambin y segn
cmo me pillara. Pero normalmente me quedaba as [bloqueada], y sala corriendo de ah, de su casa o de donde
estuviera, porque necesitaba huir. Y me iba a un sitio,
a llorar, que no me viera mi madre, porque no quera
que me viera. Luego, a los dos o tres das, o cuatro, o
una semana, o un mes, dependiendo de cmo le diera, me
llamaba otra vez como si nada hubiera pasado, pero sin
pedirme disculpas ni nada.
E: y qu suceda despus?
D: yo, como una imbcil, pues volva, volva porque yo
pensaba... me lo crea de nuevo. A lo mejor yo le preguntaba algo y me deca aj, aj, le quitaba importancia. Y
yo crea que iba a cambiar y volva luego, y al cabo de un
tiempo, volva otra vez a machacarme y a ir a peor. S, s,
me lo haca pasar muy mal, muy mal.
Disminuci de limpacte de labs

La dona disminueix limpacte de labs amb estratgies de protecci, raonament i contraatac amb
lobjectiu de sobreviure psicolgicament i fsicament, si s el cas. No es tracta de treure importncia a la violncia, de minimitzar-la, sin de rebaixar les conseqncies de labs i, si s possible, la
seva intensitat.
Amb aquestes estratgies aconsegueix apaivagar
el maltractador i, per tant, disminuir els episodis
de violncia a travs de renncies de parts duna
mateixa com a estratgia de supervivncia. Aix,
ella renuncia a aspectes importants de si mateixa,
de la seva identitat, de la seva autoimatge, i de les
seves relacions socials, enfront de labs intermitent i implacable. Complau tamb les demandes
irracionals de la parella: de cura, doci, i de vegades
les sexuals, etctera. La dona pren nota del seu
comportament, amb accions que conscientment
eviten all que sap que disparar o intensificar
labs. El resultat daix s que a la confusi inicial
safegeix lalienaci progressiva, la inseguretat i la
insatisfacci de la dona.
De vegades, lestratgia s el contraatac a labusador, fsicament o verbalment, llanant coses o
llanant-les-hi a ell, insultant-lo, agredint-lo fsicament o psicolgicament. Amb aix es frena labs
momentniament, per tamb es pot incrementar.
Lexperincia datenci mostra que aquests contraatacs sn espordics. Amb totes aquestes estratgies redueixen la freqncia i intensitat de labs.
La dona aprn a estar contnuament alerta, a costa
de com se sentir desprs, de lesgotament. Ms
endavant, sacabar adonant que noms redueix
labs per no leradica.
Isabel, 42 anys
Entre aquests esforos sexpliquen tamb les renncies fruit de les exigncies dell, que si b minimitzen limpacte de labs, la dona tamb espera
que provoquin canvis positius en ell. Es veuran en
el component segent. Aix mateix, els esforos i
les esperances de canvi es veuen reflectits tamb
en la segent fase II, anomenada Conflicte i ambivalncia, quan la dona busca alternatives que millorin la relaci o accepta les propostes de canvi
que ell li proposa, amb lesperana que ell canvi
o per donar-li una oportunitat a la relaci, per, ja
expressar obertament la seva insatisfacci.
E: Qu pasaba?
D: Pues, de repente llegaba a casa y me encontraba que
no me hablaba y no saba por qu, dejaba de hablarte:

Y Qu te pasa?, y nada; y Qu te pasa?, y nada; y
Qu te pasa?, y nunca era nada, no? Hasta que se le
iba y volva a hablarte, no?
E: Y cuando te volva a hablar era como si no pasara
nada o te daba alguna explicacin o...?
D: No, bsicamente no me daba explicaciones. T pedas
disculpas, no s por qu: Lo siento, si algo te ha molestado,
lo siento... Bsicamente, muchas veces se arreglaba el tema
en la cama, dejabas de enfadarte, mantenas relaciones
con l y sabas que... que todo pasaba, y...pattico, pero

real, no? como la vida. Aprendes a usar herramientas,

no?
D: Y bueno, nada, entonces me qued embarazada, no?
Y entonces, pues ests en esta rueda, que ves que te vuelve a pasar lo mismo que hace tiempo, no? Pero, bueno,
ests en la rueda, no? Me he casado, ya se le pasar, ya
sabes cmo es, que sabes perfectamente con quin te has
casado... y bueno, te autoconvences, no? de que, bueno,
l es as. Y t cambias, t tienes que cambiar, y t eres la
que dejas de arreglarte, t eres la que dejas de llamar a la
gente para quedar... y te vuelves a meter, no? te vuelves
a... sin darte cuenta, pues te vuelves a encerrar, no? te
dedicas a tu hijo, te dedicas a l, no?
49
Maite, 54 anys
D: Ja no podia ms, jo arribava a casa... Jo he tingut la
sort que magradava la meva feina, estic molt b a la

feina molt b amb els companys I jo arribava a casa
i a lhora que arribava a casa magafava una tristor, una
plorera I jo veia Jo sempre necessitava estar envoltada damics i damics nous que havem arribat a fer i
que eren vens, i ens viem. I jo el primer que feia quan
arribava a casa o al xalet era trucar: Vale, ja esteu aqu,
vale. O trucava des de casa: Que hi anireu aquest cap de
setmana?. Per qu estar un cap de setmana amb ell, aqu
o all, per a mi era morir-me, era millor anar a la feina.
Neus, 45 anys
Luisa, 78 anys
E: se enfadaba mucho?
D: si lo contrariaba, si no le decas nada no se enfadaba,
pero si le llevabas la contraria y le metas un poco de

cizaa, entonces s que se enfadaba. Pero vaya, como yo...
E: usted como se lo tomaba todo esto?
D: pues mire, me lo tomaba ya en plan de paciencia y as,
que sea lo que dios quiera y que se vaya hacer puetas.
Yo lo haca porque el hijo no tuviera problemas con l o
al principio porque trabajaba con l, o despus para que
no sufriera.
.........
E: le amenaz alguna vez con un cuchillo...con?
D: hombre, tanto como eso no me acuerdo.
E: no, pero amenazndole...
D: bueno, de pegarme y darme una esa s, pero vaya no,
en ese sentido... me ha pegado dos o tres veces, ahora yo
tambin me he sabido defender, eh. No me quedaba as
como as, no, que una vez le met un espetajo que... que
ya est! No con la mano, no, con una escoba o no s con
qu le met un espetajo (risas),ala!, qu te has credo,
que siempre vas a salirte con la tuya?.
Refugi en espais propis positius

En ple maltractament, la dona es resisteix trobant
espais de confort i implicant-shi, encara que siguin mnims, espais en els quals no se sent pressionada, desenvolupa les seves habilitats, s ben
valorada, troba afecte, etctera. (amb els fills, a la
feina, en activitats recreatives o de participaci
social, en tasques domstiques, etctera). Aquests
espais de confort, que preserva, sn un refugi i
shi protegeix, sautoprotegeix, preserva les forces,
mant les habilitats, lestima.

un enfado suyo mucho para m era muy amenazante

porque representaba a lo mejor estarme yo que s, dos
semanas sin hablarme, o un mes, y para m eso era un
castigo muy severo, para m, para m, y la verdad, no?,
que se enfadara, no? Una desigualdad total.
D: Pero bueno, tambin yo creo que he sido bastante yo
misma. A lo mejor s que es verdad que me esconda, a lo
mejor yo quedaba con mis amigas para ir a tomar algo o
con un amigo. A veces he quedado para ir a cenar, porque
a mi me da la gana, pero sin hacer nada, eh. Un amigo,
amistades nada ms, pero no le deca nada y ya est, y
haca mi vida, como no vivamos juntos, yo segua con mi
ritmo. Y yo no le daba ms explicaciones y ya est.
Olena, 37 anys
E: Aqu [en Espaa], peor?

D: Claro porque all [en el seu pas dorigen] me trataba
mal uno u otro [la sogra], si yo me senta mal me iba para

casa de mis padres, digamos que las cosas no llegaban hasta este punto que llegaban aqu, porque aunque mi familia
no saba nada, la sola presencia de mi familia... Entonces
yo vea solucin pero bueno, no s, por lo menos [aqu, en
Espaa] que me busquen trabajo, porque tambin todo
dependa de ellos.
E: Y tu le insististe para que te buscaran trabajo?
D: Insist haciendo gestos, porque si lo pedas no te lo daban, pues ... [insista] levantando [me] tarde, no haciendo
nada en casa, me encontr una tele, la puse en mi habitacin y pasaba toda la noche mirando pelculas y de da
dorma. Y la suegra se pona mal, porque ella empezaba
a trabajar [pronto].
E: Aprendiste castellano escuchando la tele?
D: En realidad he aprendido as el castellano, luego me
han dado un trabajo porque les daba rabia porque dorma hasta las dos.
E: Y qu trabajo te dieron?
D: De limpieza, pero bueno para m era algo porque no
tena nada y no tena esperanza de nada, porque aqu s
50
que estaba perdida totalmente. Limpiando casas en una y

otra, as he cogido mi residencia, porque ellos tambin saban lo que yo ganaba y saban lo que yo les daba. Cuando
me decan que no, que tienes que dar ms, les hablaba de
una manera muy vulgar, de una manera de ya no me preguntes [preguntasen] ms y ya me iba, y me decan, nos
dice ella que estar [est] robando a la seora de la casa....
.... pues nada, he llevado a mi hija a la guardera, sala
a un parque, all haba una oficina de trabajo, que era
limpiar bancos, empec limpiando bancos
E: Esto lo encontraste t o lo encontraron ellos [parella
i sogra]?
D: No, yo sola, porque cuando tena la nena la dejaba en
la guardera, sala al parque a jugar, y del [al] parque pues
hablando con gente, con uno y con otro, poco a poco me
he enterado del ayuntamiento, preguntar ah en informacin, como puedo hacer esto, como puedo hacer lo otro
Progressivament, aquests estats i smptomes es

van incrementant en quantitat i intensitat. En moments de disminuci de la violncia (moments de
nova seducci i promeses de canvi o absncies fsiques del violent) la dona descansa, disminueixen
els smptomes o la seva intensitat, per la tornada
de la violncia va acompanyada de laugment progressiu daquest malestar.
Aquest malestar, al llarg daquesta fase i les dues
segents, arribar a ser molt intens, a vegades, fins
a lesgotament, desprs de repetits cicles de ms i
menys violncia i no desapareixer fins un temps
desprs del cessament de la violncia.
Viviane, 40 anys
Insatisfacci, confusi i malestar psicofsic

All que en la fase anterior era desassossec, inquietud, ara s insatisfacci, confusi. Ella se sent
malament i confusa pel comportament dell. All
que abans era difs o espordic, ara s constant,
va en augment i es transforma en malestar. Clarament ho sent aix i, a poc a poc, ho va anomenant
i expressant a la parella la seva insatisfacci per
la relaci.
La insatisfacci per la relaci va augmentant en
aquesta fase, a mesura que el maltractament sincrementa i persisteix. La insatisfacci es manifesta
en malestar acumulat i somatitzat de la dona. La
dona t por, sent humiliaci i vergonya i comena
a estar cansada. El malestar pren forma danullaci, allament, desesperana, depressi, confusi
(alguna vegada incls dissociaci), somatitzacions
diverses (insomni, falta de concentraci, malalties
psicosomtiques recurrents, etctera) prpies del
SPT (estrs posttraumtic) i les lesions i malalties fsiques derivades de la violncia fsica i sexual
(disminuci dels sentits, de la locomoci, malalties
venries, avortaments no desitjats, etctera), tamb hi ha empobriment econmic i patrimonial per
la violncia econmica.
D: de salud estaba mal, estaba muy a menudo enferma.

Fue la primera [vez que] cuando tom antidepresivos y
dorma fatal, al tener 18 anys tuve un accidente y me
volvieron a doler esos sitios. Estaba baja de defensas y de
nimo estaba muy mal.
E: durante cunto tiempo tomaste antidepresivos?
D: Creo que durante un ao, en (pas de origen).
Salma, 29 anys
E: Porque t esperabas otra cosa, esperabas otra cosa de

la vida, un poco ms libre?
D: Libre, libre, no, porque la mujer cuando se casa, libre

del hombre no, por que cuando el hombre dice tiene que
hacerlo ella, pero nunca me aconseja, nunca [lo hizo].
E: T no ests a gusto con la situacin.
D: Es que no puedo, est bien un da, una semana, pero
aos no puedo
E: Dentro de ti, qu te hace decir no puedo?
D: No puedo parar, toda la semana como un montaje.

Fase III - Conflicte i ambivalncia

La violncia segueix per les vivncies de la
dona van canviant i comena a despuntar
un dels motors de la recuperaci. El malestar segueix augmentant, passa a expressar
a la parella violenta aquesta insatisfacci
per tamb la necessitat de millorar la relaci, dun canvi en el seu comportament, que
de vegades es convertir en una exigncia.
Aquesta fase consta de dos elements simultanis i

interrelacionats: el conflicte expressat com a queixa i necessitat de canvi i la cerca dalternatives
internes o ajudes externes per frenar la violncia.
Vegem cadascun dels elements daquesta fase.
Conflicte expressat com a queixa i necessitat de canvi

La insatisfacci i laugment del malestar general
la porten a distanciar-se del comportament dell
sense haver-ho identificat encara com a violncia.
La insatisfacci arriba al conflicte, que no

sinclina cap a lesfor callat per canviar
una mateixa per millorar la relaci, sin per
queixar-se a ell del seu comportament o del
mal funcionament de la relaci i demanar
un canvi de la situaci.
Aquest ltim aspecte s el distintiu daquesta categoria. Ella necessita un canvi en el comportament
dell, millorar la relaci, i aix ho expressa.
Si la queixa no sacompanya de la petici dun canvi dell, de la situaci o de la necessitat que es doni
un canvi positiu en la relaci, es tractar noms de
la insatisfacci referida a lanterior fase de suportar la situaci i resistncia. Aquesta petici, a la
llarga, es convertir en exigncia.
La dona identifica clarament la mala relaci de parella,
per no com a violncia. La violncia en la relaci s
qualificada per la dona amb eufemismes lingstics: dificultats de relaci, incompatibilitats, mal
moment, crisi de parella, maltractament infantil,
gelosia, addiccions dell, etctera. Habitualment,

51
sn termes que no tenen a veure amb la paraula

violncia o maltractament, encara que fins i tot
de vegades digui: Em tracta malament. s a dir,
la qualifiquen de mala relaci per no lanomenen
violncia, com a elecci intencional dell, ni amb
labast dindignitat, gravetat i risc que aix pugui
arribar a suposar (o fins llavors o ms endavant).
Les dones es donen a si mateixes explicacions de
la situaci exculpant-lo del comportament violent
a ell, o sentint-se partcips o coresponsables de
la mala relaci de parella i de la insatisfacci. Segueixen minimitzant la violncia amb justificacions que el desresponsabilitzen del comportament
agressor (alcohol, problemes laborals o econmics,
drogues, o una biografia adversa, o simplement a
la seva manera de ser, etctera). Altres vegades es
valora amb resignaci (mha tocat a mi), o amb
normalitat en el cas dhaver-ho viscut en la seva
famlia dorigen o en la famlia dell (espero saber
prendre-mho com la seva mare amb el seu pare).
Si identifiquen el comportament dell com el problemtic, les explicacions daquest comportament
o la valoraci que ella fa de la relaci encara la
impliquen afectivament a ella de diferents maneres. Altres vegades, tenen identificat el problema
en el comportament dell i no com un problema
de tots dos, i volen donar-li una oportunitat, tenen
lesperana que canvi o creuen que lhan dajudar.
Consideren que el problema s dell, per que es
tracta duna situaci dels dos, duna relaci; no
se senten culpables per hi estan implicades per
lleialtat de parella, per creences de lleialtat a la
uni de la famlia, per les seves prpies necessitats
destimar i ser estimades, o perqu no es veuen a si
mateixes vivint soles sense parella, que ja creuen
que la seva plenitud vital noms passa per viure
en parella o en una famlia prpia.
En aquest moment, la dona insisteix en la queixa i
petici de canvi per no sexpressa amb fermesa, ja que
pensa continuar amb ell, a diferncia dels enfrontaments a la violncia propis de fases ms avanades.
Per exemple, en la fase segent, Qestionament,
la dona segueix insatisfeta per es qestiona la
violncia i la relaci comenant a pensar en la separaci, o en la fase de Confrontaci i ruptura, en
qu la crtica a la violncia es tradueix en acci
posant lmits a labs.
52
Maite, 54 anys
D: Jo em trobava amb la pressi [de] que cada vegada em
volia restringir ms; el tema de les amistats s que era, era

horrors. S, insultava les meves amigues, em deia de tot a
mi. Quan jo vaig comenar a insinuar-li que la relaci no
anava prou b, que parlssim amb el doctor, que jo vaig
trucar i hi vaig anar un temps, no a visitar-me jo, sin...
Magda, 46 anys
D: Bevia molt i en aquella poca va ser tamb quan li vaig
donar lultimtum, un any abans de casar-nos, que suposo

que igual per aix no em quedaria en estat perqu, com
que bevia tant, lesperma igual es va quedar fluix i quan
deixes de veure diuen que agafen fora, dic jo... Total,
que un any abans de quedar en estat va ser quan el vaig
acompanyar a perqu va agafar un dia daquests molt
borratxo i tal, i li vaig dir: o la beguda o jo. I, bueno, va
dir que jo.
D: El vaig acompanyar al metge, que en aquella poca
era el psiquiatre, el que et treia de la beguda i li va donar
unes pastilles. Nhavia de prendre cada dia una fins a tres,
per no li va dir que havia de seguir bevent, o sigui que el
mateix dia sortint dall va dir: vinga va! lltima cervesa,
i lendem li va agafar el mono aquell i el van ingressar
a lhospital, on ingressaven els alcohlics, i va estar-hi ingressat una setmana mentre acabava de desintoxicar-se.
All s on li van dir que el metge li hauria hagut de dir
que no deixs de beure de cop perqu, clar, les pastilles
sn per deixar-ho, perqu et faci fstic, i no lhi van dir.
D: I ell deixa lalcohol fins fa quatre anys, que va comenar [una altra vegada a veure].
Cerca dalternatives internes o ajudes

externes per frenar la violncia
La dona en conflicte, en aquesta fase, actua buscant alternatives que frenin la violncia, que millorin la relaci, que els permetin seguir amb el
seu projecte vital, o amb el desig i la necessitat
destar en parella.
Les alternatives que busquen no impliquen

la separaci sin la millora de la situaci,
millorar la relaci de parella o simplement
frenar la violncia. Sovint sn alternatives
internes en el si de la parella.
De vegades, busquen ajuda per als dos com a parella o per a ell (es dna bastant en casos daddiccions). Semprenen viatges, es casen, es tenen ms
fills, es busca ajuda externa en amistats, professionals de la salut o de famlia. Les amistats que
proporcionen suport per tamb insinuen o proposen la separaci de la parella sn apartades en
aquest moment.
La dona est fora cansada, insatisfeta, ja vol i exigeix un canvi de la mala situaci, per no pensa en la
separaci com una millora. Existeix una esperana que la
situaci, o ell, canviar. T lexpectativa, ms o menys
explcita, que pot existir una possibilitat de mantenir una relaci amb la mateixa persona de la qual
no rebi violncia i pugui ser una relaci positiva,
com va ser al principi. Creu que pot mantenir, o
vol mantenir, aquest projecte de parella i de famlia que va iniciar amb ms o menys inicativa, per
al qual sens dubte es va vincular afectivament, hi
va dipositar els afectes, illusions, autorealitzacions, etctera.
Quan entre aquestes alternatives demanen ajuda,
obren la seva situaci de parella (que no de violncia) a lexterior, per aquesta obertura no es
tracta duna identificaci de la violncia com a tal,
ni interna ni externa amb escolta, a diferncia del
que veurem ms endavant. Pot ser que acudeixin
a amistats o a familiars. Pot ser que acudeixin a
professionals de latenci de la medicina, la psicologia, el treball social, ladvocacia, o a consellers
matrimonials o religiosos. Algunes daquestes alternatives acaben a la policia, de vegades, fins i tot
amb una denncia, com a mesura dadvertiment i
cstig amb lobjectiu que el violent canvi el comportament o disminueixi la violncia. Per no es
busca la separaci dell, no es busca posar fi a la
relaci, sin eradicar la violncia dell.
Olena, 37 anys
E: Luego el otro hijo viene porque t quieres que venga

o por
D:porque decan que se iban a arreglar las cosas, lo
que [os] pasa a vosotros es que llevis tiempo sin tener un

hijo y un hijo une las familias;. Bueno, vamos a probar.
E: T no queras, en ese momento? T consideras que
le queras, a pesar de todo?
D: No, lo quera tal vez de las circunstancias que estaban[por las circunstancias en las que me encontraba],
sabes a veces que te sientes, sobre todo en el tiempo que
ests embarazada, si me deja[s] dnde voy, momentos as
puntuales, digamos lo quiero [quera] por necesidad.

Lourdes, 38 anys
D: Le dije, bueno me voy al pueblo y me quiero divorci-
ar, no te aguanto, no puedo ms y l, cuando yo me fui,

no haca ms que llamarme: que perdname, que voy a
cambiar, que sin ti me voy a morir; me llamaba todos los
das, todos los das, todos los das, yo volv, le digo [le dije]
voy a volver, hablamos; me fue a buscar con un ramo
de rosas, [y] no s qu... [l dijo] vmonos de vacaciones,
a ver si nos arreglamos, [y] nos fuimos con una pareja. Y
bueno, lo que piensas, vamos a dar una oportunidad, son
muchos aos, a lo mejor ha cambiado y eso. Y a partir de
ah fue la etapa esa que te digo que fue bien, fue a partir
de ah cuando planeamos la boda y todo eso...
D: Entonces, luego ya, hubo una temporada en la que
estuvimos muy bien y dijimos bueno, yo me quera casar,
adems ya tena como 30 aos, quera tener un hijo y
pens que lo mejor era casarme si quera tener un nio y
eso, y adems fue una poca en que estbamos bien.
Les obertures a lexterior que no identifiquen la insatisfacci de la dona com a violncia de parella, de vegades sn un ajut per frenar la violncia per tamb
un obstacle cap a lalliberament i a la recuperaci
de la supervivent o fins i tot provoquen retrocessos. Sn obertures que anomenen la violncia amb
els mateixos eufemismes que utilitza la dona, per en
el cas de professionals, amb termes ms tcnics.
Si la parella maltractadora segueix els consells donats per professionals, per familiars o alertat per
les amenaces de familiars, de sancions legals, etctera, pot ser que temporalment disminueixi el
seu comportament de control, coerci i violncia
de tota mena i permeti que ella descansi, reprengui la iniciativa de la seva vida i alimenti les seves
esperances que el canvi sigui estable.
Per desprs daquest perode de disminuci, quan
ella actua amb ms autonomia i llibertat, si no hi
ha responsabilitzaci per les agressions i manipulacions ni canvis substancials en relaci amb
lexercici de la violncia com a pauta de relaci
de parella, ell inicia una altra vegada la violncia
ms directa, sigui psicolgica, econmica (si lhagus abandonat), fsica, sexual, etctera. Les esperances, alimentades per aquesta disminuci, tan
sols aconsegueixen mantenir-la en una situaci
que no ha deixat de ser de violncia. En alguns
casos, hem vist que si aquesta ajuda identifica el
comportament del maltractador com a violncia
pot arribar a representar linici de la fase segent
per a la dona.

53
Algunes daquestes apertures a lexterior seran obstacles, ja que justifiquen lagressor, minimitzen la
violncia o reforcen la posici de subordinaci de
la dona en considerar habitual la violncia de parella, en obligar a seguir vinculada a aquesta parella i
famlia, sigui quin sigui el preu que hagi de pagar
la dona i els fills, o simplement inhibint-se o fent
veure que no passa res.
En aquesta fase no hi ha intenci real de separaci
per part de la dona, no hi ha voluntat ni decisi
de trencar amb la relaci de parella, i per tant, la
intervenci dajut (vingui don vingui) pot treballar
la identificaci de la violncia en la supervivent,
per amb molta cura. En aquesta fase del procs, i
en linici del procs dajut, s delicat plantejar directament una separaci com a alliberament de la
violncia, ats que pot significar probablement el
rebuig de lajuda i el manteniment de lallament
de la supervivent. La intervenci ha dajudar les dones a passar a la fase segent, per amb prou respecte i cura perqu si sallunya del servei el pugui
percebre com un vincle dajut al qual pot tornar.
El final daquesta fase III Conflicte i ambivalncia s un moment crucial. Quan el fracs de les
alternatives sembla que empenyen la dona al pas
segent, cap al qestionament de la situaci i la
possibilitat de separaci, es poden produir passos
enrere, cap a situacions de resistncia, entrampades altra vegada en les teranyines ms fortes de
la violncia. I, probablement, ms aviat que ms
tard, tornar a avanar cap a la fase de Conflicte i
ambivalncia, quan la insatisfacci, el cansament
o algun episodi greu de violncia reaparegui. I, ben
segur, encara ms esgotada. Amb tot aix, ja haur
passat bastant temps: un, dos, tres... o ms anys.
54
5.4 ALLIBERAMENT: QESTIONAMENT, CONFRONTACI I RUPTURA

Dos processos
En el procs dalliberament i recuperaci
de la violncia masclista de parella shan
de distingir dos processos que, malgrat
discorren parallelament, sn de naturalesa
diferent. Per una banda, la identificaci del
comportament agressiu dell, que ja shavia
fet prviament, per ara sha didentificar
com a violncia i, daltra, la revaloraci de
la relaci de parella i familiar que succeeix
de manera separada.
Identificar la situaci com de violncia i qestionar-la, no t per qu significar automticament
que la dona es plantegi la separaci, que no vulgui
continuar la relaci amb ell. Els dos processos sovint sn parallels per no simpliquen necessriament. Pot identificar la situaci com a violncia,
per resistir-se a la separaci com a forma dallunyar-se daquesta violncia, dalliberar-sen.
La identificaci com a violncia i el seu qestionament s imprescindible per viure lliure de violncia, ja sigui perqu ell deixa dexercir-la completament o perqu ella sen separa i no lhi arriba.
En canvi, les opcions de relaci de parella poden
seguir diferents camins: la separaci, la coexistncia, o la renovaci de la relaci.
Lalliberament de la violncia i la
recuperaci de la dona noms es produeix
clarament i de manera difana en el cas
de la separaci fsica i psicolgica de la
dona, encara que quedin restes dexercici
de violncia per part dell, generalment, a
travs de la relaci pels fills comuns.
xa prctica datenci ens diu que s veritablement

escassssim, s la renovaci de la relaci en qu ell
ha deixat completament dexercir tota mena de violncia, ella ha recuperat el control de la seva vida,
exerceix la seua llibertat i no viu sotmesa, i a partir
daqu tornen a construir, ambds, una relaci de
confiana, respecte i igualtat en llibertat mtua.
Aquest model integral de fases dalliberament i recuperaci que presentem sinscriu en la separaci
com a alliberament i recuperaci i la descriu.
El llarg procs de la separaci

Separar-se duna parella afectiva s una decisi meditada que comena molt abans que es faci efectiva i
afectiva. I, en el cas de la violncia de parella, amb
la dificultat afegida duna relaci atrapada en el
dolor paradoxal i la humiliaci de lagressi rebuda
per qui diu que testima.
Lacte dalliberar-se del sotmetiment, distanciar-se, separar-se de la relaci ntima violenta, t
una decisiva fase prvia dacci dapoderament i
de valoraci cognitivoemocional que la preparar:
el qestionament del comportament de la parella
i de la mateixa relaci de parella. Desprs, vindr
la confrontaci i la decisi de ruptura de la relaci.
La separaci tamb t dues vessants: la separaci fsica i la separaci psicolgica. En la separaci fsica, la
dona prepara i aconsegueix un dispositiu alternatiu de supervivncia socioeconmica independent
que sost i controla directament, vivint fsicament
separada i, moltes vegades, lluny del maltractador.
En la separaci psicolgica, la dona trenca els vincles
damor i desig vers la relaci de parella i tot el que
representa aquesta relaci en el seu projecte vital
i en la seva identitat social. Vegem-ho.
La prctica datenci a dones en situaci de violncia ens indiquen casos de coexistncia en qu,
havent disminut la violncia i havent-se separat
psicolgicament i tamb fora lliure del sotmetiment previ, continuen relacionant-se o vivint junts
amb un pacte de coexistncia. Habitualment sn
casos de dones grans o en plena criana dels fills.
Aquesta coexistncia no s una vida lliure de violncia, la coacci continua present en ms o menys
mesura. Laltre cas que es pot donar, per la matei-

55
Fase IV - Qestionament
Desprs de diversos intents de millorar la
relaci, de buscar alternatives positives i
no trobar-les, lesperana es va esvaint, el
malestar s cada vegada ms intens, lesgotament augmenta i es comena a pensar en
la separaci.
Poden haver passat uns mesos o alguns anys per
arribar a aquest punt. En aquesta fase hi ha els
requisits perqu, posteriorment, es passi a lacci
de separar-se psicolgicament, fsicament i materialment del maltractador com a alliberament de
la violncia.
Neus, 45 anys
E: Y cmo fue que diste este paso, para nosotras es importante saber cmo empezaste a pensar en me voy a
informar
D: porque yo me senta muy mal, muy mal, muy mal, y
ya dije, algo me est pasando, esto no es normal. A ver, yo
no, yo primero no lo achacaba a un maltrato, para nada.
Yo me pensaba que eran cosas mas o es que todo lo disculpaba, pero luego me fui sintiendo tan mal, que dije no,
algo aqu est pasando. Esto no est, esto me huele aqu
ay fue cuando ya cog el libro y luego el otro libro
Isabel, 42 anys
Aquesta fase t cinc elements constitutius: a) lassociaci del malestar general, psicofsic a lagressi continuada; b) la identificaci interna de les agressions
com a violncia i el seu qestionament; c) identificaci externa de la violncia amb escolta; d) lapoderament amb assajos de separaci, i e) la revaloraci de
la relaci en la possibilitat de separar-se.
Associaci del malestar general psicofsic a lagressi continuada

Les dones associen el malestar, els insomnis, la
tristesa, el desgast, la prdua de forces i de salut
al fet de mantenir una relaci dura, agressiva. Les
dones estan cada vegada ms desorientades, tristes, angoixades, desesperanades. Les dones van
identificant aquestes seqeles psicolgiques i els efectes psicosomtics de la tensi i lestrs. Reconeixen
lafectaci negativa en el seu benestar i la seva salut
de la tensi permanent per lagressi continuada
que viuen. Sovint, amb malalties psicosomtiques
ben variades, amb malalties de transmissi sexual,
amb lesions traumatolgiques, etctera, a ms de
lagreujament de les malalties crniques (diabetis,
hipertensi, etctera).
De vegades, aquesta associaci del malestar amb la
violncia arriba de les filles i fills, per les agressions
directes que reben, per les seves peticions dexplicacions del comportament agressiu del pare, per les
seves peticions directes de canvi o per les seqeles
que t en ells: les seves inhibicions o agressions a
lescola, les seves desobedincies, rebellies o silencis a casa, les seves males notes. De vegades, sn
agents externs, com ara lescola, els centres desplai,
serveis socials o de salut, etctera, els que alerten la
dona-mare i lassocien a la violncia del pare.

E: Te agotaba?
D: Agotada. Entonces, llega ya un punto que dices: Esto
no puedo! Es que aunque los episodios que l tena fueran

cada vez ms espordicos y, entre comillas, ms leves en
comparacin de los del principio de mi relacin, yo ya
no poda con ellos; o sea, me superaban, no? Y vea que
volva a estar en el mismo punto de haca dieciocho aos:
sola con l y manteniendo dos amistades que las estaba
perdiendo porque l haba vuelto a tomar mana a este
amigo nuestro.
Arran daquest malestar general psicolgic i fsic,
della i dels seus fills i filles, sigui sola o amb ajuda
externa de la xarxa social natural de la dona o de la
xarxa de serveis, la dona inicia o accelera una elaboraci de la seva situaci de parella i de violncia.
Identificaci interna de les agressions

com a violncia i el seu qestionament
La dona identifica la relaci i el comportament
dell com a violents i canvia la valoraci que fa del
comportament agressiu dell. I, a ms, qestiona la
interpretaci daquest comportament agressiu que
fins ara tenia i posa en dubte les valoracions dell
respecte a aquesta violncia. La dona es va donant
a si mateixa raons, proves i fonaments daquesta
interpretaci alternativa del comportament agressiu
dell i acabar reconeixent les agressions i manipulacions com a violncia o maltractament.
De vegades ho fa sola, pel seu compte, altres vegades hi intervindran tamb agents externs que la van
qualificant de violncia i sadonen de la seva naturalesa. Les o els agents externes sn amistats que
accepten les dones, validen la seva experincia, valoren positivament el seu potencial, li recorden que
56
no es mereix aquest patiment. Algunes vegades sn

familiars della, per tamb poden ser professionals
de latenci, campanyes de sensibilitzaci, lectures
per compte propi, etctera. Amb la seva posada en
qesti i les influncies externes, ella va canviant
la posici i valoraci respecte a la violncia que rep.
La dona deixa dassociar la violncia al seu

comportament i es va espolsant la culpa i la
inutilitat que sent i que tant insistentment
ell li ha anat atribuint. Faci el que ella faci,
ell actuar aix.
Aquesta identificaci interna de la violncia

consisteix en: anomenar obertament la violncia, descupabilitzaci, reconeixement de la
constncia i arbitrarietat de la violncia, reinterpretaci de les explicacions, reconeixement
de la vergonya per la humiliaci i presa de
conscincia de la por i la parlisi consegent.
Li han obert els ulls els fracassos reiterats en els

intents dell de canviar de comportament i les estratgies infructuoses della per facilitar-li el canvi
desitjat, que suposaria posar fi a la violncia i tornar a la relaci inicial damor. Creu cada vegada
menys en les peticions de perd (quan nhi ha) i
aquestes promeses de canvi que segueixen sense
arribar. Aix, va prenent cos el final de lesperana
de canvi, lacceptaci de la realitat persistent de
la seva manera de fer, o ser, violenta amb ella fins
ara. La violncia es va visibilitzant, deixa damagar-la a si mateixa i, potser, als altres.
Encara que existeixi responsabilitat o culpa i, per

descomptat, dolor, inicia aquesta identificaci.
Sidentifica amb altres dones en situacions similars. Anomena la violncia en posar paraules precises a cada una de les agressions: minsulta, em
pega, em controla, mamenaa, em manipula,
etctera. Fins i tot comena a reconixer com a
violncia comportaments abans no concebuts com
a maltractaments. Lagressi psicolgica s la que
ms costa didentificar com a violncia, especialment lanomenada llum de gas, que va dirigida
a crear inseguretat de la dona cap a ella mateixa, a
desconfiar della mateixa, a desestabilitzar-la.
La identificaci de la situaci com a violncia suposa tamb anar posicionant-se crticament, posar
en dubte les interpretacions de la situaci de violncia
que ell exerceix, i anar aplicant valoracions de la
situaci no coincidents amb els arguments i les
atribucions de lagressor. Es qestiona el comportament agressiu dell i el qualifica de desproporcionat, excessiu, sense sentit i arbitrari. La dona
detecta la intenci dominant o de control de les
agressions i el carcter aleatori que tenen. La dona
deixa de minimitzar i justificar el comportament
violent dell. Les explicacions exculpatries del
comportament dell van perdent fora.
Posa en dubte aquesta realitat agressiva i insatisfactria que ell li ha anat atribuint, i ella o ho havia
interpretat aix o shi havia implicat per ajudar-lo
a canviar. Es qestiona el comportament agressiu dell per la incongruncia amb les promeses
damor, pel desequilibri entre el que ella dna i el
que rep, pel contrast entre el bon comportament
lleial della i el mal comportament deslleial dell,
per la doble cara que mostra: agradable cap als
altres i agressiu i controlador cap a ella.
Va disminuint la vergonya per la humiliaci, ja que

es qestiona la violncia i lagressor quan atribueix la responsabilitat pel maltractament exclusivament a qui lexerceix. Aquesta vergonya ser
menor en la mesura que lentorn social (societat,
amistats, famlies, etctera) rebutgi la violncia
masculina en la parella, posi en qesti lautoritat intocable masculina i la seva idealitzaci. La
dona van prenent conscincia i acceptant la por, la
por omnipresent i constant a les seves reaccions,
agressions, al dany fsic i moral que rep, i els seus
efectes erosionadors i paralitzants. I arriba a tmer
per la seva prpia vida (o la de les seves filles i fills).
El qestionament de la violncia, aquesta posici
que comena a ser crtica respecte a les agressions
reiterades, suposa tamb anar elaborant criteris
que sutilitzaran ara com a llindar, com a valor mnim
a partir del qual la relaci comena a ser inaguantable i, ms tard, en la fase segent, actuar com a
lmit per prendre una decisi ms ferma.
A poc a poc, la dona va considerant el tracte que rep
com esgotador, insuportable, immerescut, indigne, injust o inacceptable en una relaci damor, de
vida, de parentalitat, de famlia. El criteri de la seva
valoraci crtica pot ser el dolor, la salut, el risc de
supervivncia vital, la por, la injustcia, la responsabilitat marental o tots ells. En alguns casos, amb
unes paraules ms concretes o abstractes, inclouen
una visi danlisi de la relaci de parella des del
poder, s a dir, una crtica que afecti o qestioni la
relaci de domini-submissi i lalienaci que suposa aquesta violncia.

57
Luisa, 78 anys
E: A ver, a ver, explqueme este momento, antes de de-
D: Yo estaba en la habitacin y empec a llamarla. Y la

nia no vena, porque el grito que le dio, por por
por la nia ensearle con toda su ilusin el globito que le
haban regalado,que [la nia] tena dos aos! Entonces,
yo fui y me encontr a la nia, toda encogida boca abajo
en el sof temblando, toda agarrada tapndose la cabeza
y todo. Entonces la toqu para cogerla y l me... le dije:
Cario, soy mam. A m me extra que no viniera y
cuando la v as, en el sof, entonces fue cuando yo empec
a pensar: me da la sensacin de que la nia no me est
mintiendo.
nunciarlo usted, llega un momento en que dice: Esto no

puede ser, yo le hago las cosas a l, y l no me corresponde,
porque no me da dinero...
D: No, no, si no me trata bien como una persona, le digo
que era yo la esclava de all, antiguamente hacan a las
personas que las tenan all as, para esclavizarlas, as
estaba yo
E: Pero antes tambin haba sido as, en cambio, usted
no haba reaccionado de la misma manera, por qu cree
usted que cambi su manera de reaccionar?
D: Pero mira, que los aos hacen cambiar tambin un
poquito, te dejan un poco ms la cabeza, ms espesa, y
dices bueno hasta aqu he llegado y de aqu ya no se puede
salir adelante porque si no dices Si no paras, esto no
va a poder pasar.
E: Y, por qu no poda pasar usted de ello?, por qu
no? Qu era?
D: Hombre, si yo viva en casa y era como un trapo viejo,
porque yo no pintaba un cero a la izquierda, nams que
pa trabajar. O sea, que no tena dinero, [ni] derecho ni a
vivir, ni a comer, pero s pa trabajar! y limpiarle las cosas
y todo, s! Yo tenda hasta la cama, le tena que limpiar,
le tena que lavar la ropa, le tena que planchar, tena que
hacerlo todo.
Neus, 45 anys
D: Y un da me llegu a coger un libro, El psicpata, el

primer libro que me entr en mis manos, as que lo cog y
lo leo, y digo: uy!, hay muchas caractersticas de ste [se
refiere a su pareja]. Muchas cosas y luego ya cog uno de
maltrato, ya fui yo viendo, esto ya es maltrato psicolgico
totalmente. Pero yo claro, no era con[s]ciente, no.
E: Te fuiste informando?
D: Me fui informando, y a raz de ah ya me fui identificando de que efectivamente estaba sufriendo maltrato. Estaba clarsimo, adems yo me senta muy mal, empezaba
a llorar, muy mal, muy mal, no s.
E: Y t, cundo, bueno, me dijiste que cay en tus manos
este libro, El psicpata
D: S, El psicpata, y despus uno de maltrato, no s como
es el libro, no me acuerdo, pero lo compr que me acuerdo,
pero muy bueno, ahora no me acuerdo cmo se llama,
bueno, uno de maltrato.
E: Cayeron, as, en tus manos o t...?
D: Yo ya fui a buscarlo, fui a buscarlo, yo ya empec a
buscar informacin tambin por internet, a coger este libro y a partir de ah...

58
Identificaci externa de la violncia amb

escolta
A ms de la identificaci interna, les dones poden
obrir-se als altres, a amistats, companys laborals,
familiars o serveis professionals (sanitaris, serveis socials, educadors i professorat, etctera). En
aquesta obertura, elles els expliquen la situaci de
violncia que viuen, anomenant-la o no com a tal.
Per lexplicaran no solament com a expressi del
dolor, sin amb una actitud oberta a rebre, descolta, de cerca de suport, o dalternatives sense saber
ben b quines podrien ser.
Amb aquesta identificaci externa les dones

pretenen ser escoltades, emparades i compreses en la seva situaci i, al seu torn, estan
disposades a escoltar visions diferents.
Aquesta identificaci externa no s una cerca dajuda per mantenir la relaci (com en la fase dambivalncia) Davant aquesta identificaci externa,
la dona pot rebre ajuda per separar-se per ella no
cerca una interlocutora o interlocutor per a aix, sin
per trobar suports que li permetin visibilitzar la
seva situaci, expressar-la, exterioritzar la seva
angoixa, connectar-se, centrar-se, entendre labast
personal i vital en qu es troba i anar elaborant
raons, criteris i camins per recuperar la llibertat.
Est en disposici descolta i disponible per a ser
confrontada amb altres visions de la situaci.
La dona en situaci de violncia aprofita lajuda
rebuda en la mesura i sentit que li permet el procs que viu. En aquesta fase actual, no segueix les
possibles recomanacions de protecci o de separaci, per pot resultar-li til en tant que sabr amb
quines ajudes pot comptar o no. Ser en la fase
segent que la seva cerca dajuda ser explcitament per separar-se.
Aquestes interpretacions externes poden accelerar
els processos dalliberament, reforar la permanncia en la situaci de violncia, lestancament en la
fase o fins i tot, amb lajut de les circumstncies
del moment, la poden fer retrocedir.
Si lajuda que rep s un discurs que la desacredita
o li recomanen accions que ara no vol o no pot
fer, i li donen a entendre o ella pot entendre que
les portes es tanquen si no actua segons les indicacions, representar un ajut intil i contraproduent perqu augmentar el sentiment que t dincomprensi, impotncia, de reclusi, de solitud.
En aquest cas, parlarem de revictimitzaci, victimitzaci secundria o institucional. I, per descomptat, la identificaci externa resulta negativa
per a la dona si no es respon a la seva petici descolta o b si refora arguments o condicions materials per seguir en aquesta relaci de violncia. I de
reforos negatius, de girar lesquena a la violncia,
nhi ha, nhi segueix havent.
La identificaci externa, lobertura cap a lexterior
que inicia la fallida de locultaci, ser ms freqent quan es donin circumstncies favorables a
que les dones siguin validades sense ser qestionades:
en una relaci de confiana i dacceptaci incondicional que no jutja (habitualment amistats ntimes), en un entorn social o familiar on la violncia
interpersonal i de parella sigui inadmissible, encara que vingui de lhome de la famlia, i en serveis
professionals especialitzats que se sap amb certesa
que donen suport en aquestes situacions de violncia de parella sense desconfiar, sense jutjar i sense
desacreditar la supervivent.
Magda, 46 anys
D: A veure, una setmana abans, ell es va enfadar tamb
amb la... s que estava superansis amb la doctora que

estava de suplncia i em va fer anar a mi a demanar
perd. Jo hi vaig anar i aquesta doctora em va dir: Mira,
jo taccepto el perd i no passa res. [Ell havia] donat un
cop de puny a la taula, tot perqu no el cridaven i havien
cridat un senyor que tenia cinc minuts ms tard que ell.
Diu [la doctora], per s que et vull donar un consell:
preparat una maleteta i tingues-la a punt perqu aix
que ha fet el teu marit no s normal, diu [la doctora]
s tpic dun maltractador. I s que ho vaig fer, la vaig
preparar, vaig arribar a casa, li vaig dir a la meva filla,
mhan dit aix, les dues vam agafar una motxilla vella,
hi vam posar lescriptura del pis, les llibretes de la caixa,
la documentaci dels morts, de la lpida (silenci)... Ah s!,
dues calces de cadascuna i dos sostenidors, i all estava
all en un rac, en un rac.
Olena, 37 anys
E: Entonces, qu pasa, que t ya habas hablado previamente con la asistente social o es a partir de buscar
trabajo que empiezas a buscar asistentes sociales?
D: Yo ya haba buscado, digamos que desde haca dos
meses ya tena contacto con la asistente. Yo le haba dicho
desde el principio que yo quera salir ya haba ido a
buscar informacin y era una oficina de opciones de matrimonio y me mandaron aqu y, s, s, s, era una agencia.

E: O sea, que gente de aqu, por decirlo de alguna manera,
te inform de dnde podas ir

D: S.
E: Porque t explicaste cmo estabas y
D: S, que estoy mal y no s dnde ir.
E: Y por qu se lo explicaste a una agencia de matrimonios?
D: Por qu? Mira, no me acuerdo
E: Qu pasa, trabajabas all o?
D: No, no, pasaba por casualidad, es una calle en y
all haba una oficina, que yo creo [crea] que era una
oficina privada o una fundacin o algo y deca, bueno,
problemas matrimoniales y para los nios sobre todo.
Y yo digo, pues yo tengo nios y tengo este problema y
no s, pues mira te puedes ir all, te puedes ir ah, me
han informado del 010, que ah puede [pueda] explicar y
llamar a la polica. La primera vez que yo me encontraba
con algo ms as.
Apoderament amb assajos de separaci

Parallelament a la identificaci i qestionament de la violncia, la dona va prenent distncia afectiva i subjectiva de la parella maltractadora i comena a reapropiar-se de nou
del seu propi jo, de si maeixa, del control de
la seva persona i la seva vida, de decisions
en funci dels seus criteris.
Comena el trencament de la submissi. Les renncies que havia fet daspectes de si mateixa, dels
seus punts de vista i de la seva llibertat dacci com
a reacci de supervivncia a lopressi o com a estratgies per millorar la relaci, les va disminuint
i va reprenent les seves peculiaritats i decisions
encara que segueixi present la coerci. Resisteix
i sarrisca.
Reprendre aquests aspectes ser ms intens o feble, ms visible o ocult segons el grau de violncia
que la parella estigui exercint, la reacci dell davant lapoderament i la fortalesa exterioritzada
della. Davant agressions intenses dells, les dones
es reclouen per desesperana o entenen que han
docultar estratgicament el seu apoderament per
evitar les agressions. Aix, manifesten el seu apoderament de manera ms interna que no pas externa
per no exacerbar el zel coercitiu dell, almenys fins
que decideixen i puguin separar-se fsicament en
condicions de seguretat.

59
En la reaparici de si mateixa, la dona torna a cuidar-se della com a persona, dels seus gustos propis
en la seva imatge corporal, en els aliments, en lordre de la llar. La dona comena a recordar com era
ella abans daquesta relaci, com s ella en realitat,
a reconixer les qualitats que t, els desitjos, les
illusions. Comena a augmentar els espais propis
de benestar, sigui a casa o a la feina, o els cerca en
altres activitats (passejar, associacions, etctera)
i refora els que havia mantingut. La dona augmenta les activitats que fa sola o pel seu compte,
pren decisions prpies siguin del gust dell o no,
habitualment autoprotegint-se. La dona va trencant
lallament reprenent les relacions socials damistat
ms ntima o actuant per no perdre-les, sovint sn
molt poques persones, fora de la famlia o dins.
I, com hem dit, molt sovint ho fa amb discreci,
sense gaires enfrontaments directes.
A la vegada, va prenent distncia fsica dell, ja sigui
en cohabitaci o cadasc a casa seva: evita la intimitat, busca moments destar lluny, cerca i assaja
separacions fsiques transitries ja que desprs torna amb ell, siguin curtes o ms llargues, com ara
dormir en llits separats, en una altra habitaci o
amb algun fill o filla, sortides de cap de setmana de
visita a familiars, a amistats. De vegades, es tracta
de separacions explcites de la parella. Encara que
la dona torni a la cohabitaci (o a la relaci) viu
aquestes separacions com descansos, assajos per
provar-se a si mateixa, per provar la reacci de la
parella violenta. Acostuma a valorar-los com a positius i sovint solen tenir efectes positius encara
que la dona segueixi dubtant. I un entorn positiu
els veur tamb aix.
Lourdes, 38 anys
D: Eran sus amigos, su ambiente, pero claro yo empec a

trabajar en la empresa, empec a conocer gente, empec
a tener amigos, empec a saber que tena mi dinero y,
entonces, como que te sientes un poco ms apoyada.
Cristina, 41 anys
E: Y ah empiezas a hacer otras cosas ms para escalar

Qu cosas empezaste a hacer para separarte emocionalmente de l?, porque me dices que te sentas muy como
de proteger Qu fue lo que pas para que t dijeras:
Voy a primar mi proteccin y la de mi hija a la de l?
D: Bueno, porque te vas dando cuenta de que tienes un
trabajo, de que puedes tener independencia econmica.
60
E: T ya tenas independencia econmica desde antes,

no?
D: S, s. Yo siempre haba trabajado y tena mi sueldo y
bueno Eh... Te das cuenta de que Ves a otras mujeres
que estn a nivel fsico, porque claro para m el tema fue
alguna vez fsico, pero era muy psicolgico, muy psicolgico. A ver, venir aqu [servicio pblico especializado en
violencia] y ver aqu mujeres que estn con las maletas,
con sus bebs y se han tenido que ir de su casa y las ha
tenido que venir a buscar la policaT te das cuenta de
esto y dices: Eso es terrible! O sea, eso es terrible! Dices,
yo dentro de todo no estoy como ellas, porque tengo una
independencia econmica. Pero, psicolgicamente, he estado aqu sometida a unas ligaduras que incluso yo misma
me las he puesto o yo misma no he sabido quitrmelas a
tiempo y te das cuenta de que bueno, que si ellas salen,
que entran peor que yo, a nivel econmico, cmo yo no me
lo voy a poder plantear, no?
E: Vale. Y, en esta situacin, t te separaste por algunos
momentos o?
D: S, hubo un momento que yo le dije que nos bamos a ir
de casa, s, fue un ao antes de separarme [se refiere a la
separacin definitiva y legal]. Llevaba unos cuantos das,
despus de una bronca impresionante, estuve hablando
con mi cuada, con mi hermano, y le dije que me iba a ir
unos das a su casa. Y me fui a casa de mi hermana para
que l tambin se diera cuenta pues de que el tema iba en
serio, me iba en serio y, adems, de que yo era capaz de
hacerlo, aquello. []
E: Te deca algo al respecto?
D: l se quedaba muy como muy parado. l se quedaba
muy fuera de juego, no? Yo, cuando me fui, que me fui
con la maleta y con mi cuada a casa de mi hermana,
pues l se qued como muy que no lo entenda, como que
no entenda lo que estaba pasando, no? Y entonces ya,
claro, el ltimo ao fue absolutamente decisivo, porque
yo ah le dije pues eso. Un poco le plante caixa o faixa,
no? Terapia, yo ya vena aqu, yo ya vena aqu [servicio
pblico especializado en violencia].
Revaloraci de la relaci: la possibilitat de

separar-se
Gradualment, la dona en situaci de violncia masclista de parella admet els aspectes ms negatius
i desesperanadors de la relaci, lidentifica a ell
com el problemtic i entn labast violent del seu
comportament. Per aquesta persona no s un estrany, s la seva parella, amb qui ha tingut i t una
relaci afectiva, en qui va dipositar expectatives de
futur afectives i personals, qui coneix les seves febleses, intimitats i refugis personals. I, alhora, hem
vist que la dona reprn el control de si mateixa i
de la seva vida ms quotidiana.
Amb tot aix sinicia, i noms sinicia, una nova

valoraci de la relaci en qu la separaci de la
parella (i del pare de la famlia) comena a ser una
possibilitat alternativa.
La separaci nova: a) reconixer i acceptar el fracs de la relaci i de les expectatives de projecte
vital dipositades en aquesta relaci, b) reconixer
i acceptar les prdues de tot tipus que implica la
separaci, c) comprendre quina s la seva posici
en aquesta relaci en connexi amb la conscincia
dels seus desitjos vitals, i d) repensar la seva existncia i identitat en altres circumstncies i projectes que la projectin satisfactriament i lliurement
al futur sense el pes de lexperincia de violncia.
La revaloraci de la relaci de parella per arribar
a la separaci psicolgica, fsica i a la recuperaci
constitueix un llarg procs que hem situat en diferents fases de la recuperaci.
En aquesta fase, de qestionament, la dona

comena, i noms comena, a adonar-se
emocionalment i cognitivament del fracs
i de les prdues, de les implicacions de
tota mena que suposaria la separaci,
de la valoraci de la prpia posici en la
relaci i la connexi amb els desitjos per
a la seva vida i la dels fills, la de la seva
maternitat. Els sentiments i les emocions
que acompanyen el dol en les separacions
comencen amb la decepci, el desengany,
lenuig, la rbia i, desprs, la tristesa.
s dolors i feridor per a la prpia estima i confiana admetre el comportament violent de la persona
que es va escollir com a parella, de qui havia rebut
afecte, amb el qual shavia illusionat com a amant
i company seu i de la famlia comuna. s humiliant
i desconcertant admetre que la persona a la qual
thas mostrat ms confiadament s violent amb
tu, sovint exclusivament amb tu, si a ms diu que
testima.
Comenar a pensar en la separaci tamb suposa
comenar a reconixer el desengany, la frustraci
de les illusions i expectatives posades en aquesta
relaci, i s ms difcil si shavia dipositat en aquesta
relaci un projecte vital de parella i de famlia, habitualment feli, potser tamb una famlia unida
i per sempre. Ser encara ms difcil quan aquest
sigui lnic projecte de vida de la dona. Aquestes il
lusions i significats tracten de prdues que donen

sentit parcial o total a la seva identitat individual

i social. Acceptar-les suposa admetre la prpia desorientaci vital i encarar el repte de canviar-les
o remuntar-les posteriorment. Tot aix ser un
trajecte llarg.
En aquesta fase de qestionament, noms comena a adonar-se de les implicacions de la separaci,
de les prdues que suposa, de les inseguretats i les
responsabilitats, i veu, a ms, que potser haur de
trencar la parella, la famlia, deixar els fills sense
la presncia del pare, i confrontar, aix, les seves
creences patriarcals ms o menys arrelades en ella
o en el seu entorn; i potser desafiar obstacles o
cstigs familiars i tamb socials que lexclouran
del seu entorn social proper i potser tamb als seus
fills i filles.
Les prdues per la separaci poden ser de projecte
vital, per tamb de posici social, de seguretat econmica, de compartir despeses i ingressos, prdua
doportunitats per al propi futur i el dels fills, prdues que tenen a veure amb les xarxes socials de
contacte i amb les amistats per estar aparellada
amb ell. I les prdues prpies en passar a ser famlia monomarental. Per tant, pensar en la separaci
s tamb comenar a pensar en les implicacions
de supervivncia: ingressos propis suficients, controlats per ella i habitatge al seu abast i sota el seu
control.
Es podran afrontar aquestes prdues en la

mesura que selaborin, que es digereixin,
que vagin recuperant forces, poder personal
i en la mesura que es vagin construint les
alternatives de vida. A les dones-mares,
atenent la responsabilitat parental,
safegeixen ms implicacions exigents.
Aquests requisits ja poden estar coberts o no en
la separaci. En qualsevol cas, en aquesta fase, la
dona amb les seves circumstncies noms comena
a valorar la seva capacitat per tirar endavant sola,
ella mateixa i els fills i filles sota la seua responsabilitat. Pot sentir-sen capa o no, per a banda
del sentiment es pot trobar en condicions reals o no de
sobreviure sola o amb els fills i filles. Les alternatives de sosteniment i criana independent en la
separaci shan danar construint.
Acompanyen tamb a aquestes noves valoracions
que obren la possibilitat de la separaci, la intensa
introspecci valorativa sobre el seu propi comportament i la posici en la relaci, el seu conformisme

61
i inconformisme en la seva resistncia i la lluita

perqu la relaci canvi, les pors als canvis de la
separaci i a la solitud. En aquest apoderament
explicat, la dona connectar gradualment amb els
desitjos que t per al seu projecte vital: es preguntar i comenar a respondre qu vol per a ella, per
a la seva vida i per als fills. Aix, anir elaborant els
seus propis criteris per encaminar de nou la seva
vida amb ms llibertat i dignitat.
Lourdes, 38 anys
D: Estaba triste pero no creo que fuera porque la relacin
se estuviera estropeando, sino por lo mal que me senta

conmigo misma. Me senta culpable, no culpable, pero me
deca: Estoy haciendo cosas que s que estn mal, estoy
aguantando cosas que me hacen dao, lo s y las estoy
aguantando y me estoy haciendo polvo yo misma, con
algo que se que est mal pero me da miedo afrontarlo y
romperlo. Lleg un momento en que no saba cmo salir
de la situacin, (45:00) saba que estaba mal, saba que no
era lo que yo quera pero no saba parar... Qu hacer con
mi vida, eso es lo que... Hasta que tom la decisin y me
arriesgu y bueno, sabes?, no s si me explico.
E: S, s, te entiendo. Como que no fue tan catastrfico
toda esta situacin en cuanto a la relacin, a que tu tuvieras expectativas de l, sino ms bien que no te explicabas
por qu t misma estabas actuando as.
D: Exacto, era conmigo misma quizs, con la que estaba
enfadada. Estaba contando cosas que saba que no tena,
que no estaban bien, que mi vida no era feliz y era en
parte por mi culpa, porque yo estaba aguantando cosas
que no tena que aguantar.
E: Te echabas la culpa.
D: Exacto, s, prcticamente, no se la echaba solo a l,
porque l era as. l me estaba insultando, yo lo estaba viendo, l me faltaba al respeto, era yo la que estaba aguantando, era yo la que tena que salir, de tomar la decisin.
Isabel, 42 anys
E: Hubo algn suceso que para ti fuera determinante de

decir aqu ya perd la esperanza y ya renuncio a esto?
D: S, mis padres. Fue quizs el reflejo de decir... Pues
bueno, fue un fin de semana muy intenso. Pasado ese fin

de semana, el lunes me sent y pens qu era lo que quera
para m, no? Mis padres son una pareja a la antigua
usanza, muy problemtica, con un maltrato psicolgico
por parte de mi padre sobre mi madre. Mi madre est
en tratamiento por depresin, mi padre fue alcohlico...
Bueno... entonces, cuando mi madre me llama llorando,
me dice: Nia, no puedo ms. Ayer tu padre, por la noche, me trat de absolutamente todo, y yo no tengo fuerzas
62
para luchar, con esto no s que hacer para que tu padre

me deje de tratar mal. Cuando ves que como hija tienes
que tomar las riendas y plantarte delante de tu padre y
decirle: O dejas de maltratar a mi madre o te denuncio.
Afrontar i dur a terme tots aquests elements forma part daquesta fase dinici de la separaci. Per
noms s aix, comenar a separar-se. Novament,
en aquesta fase dinici de la ruptura les dones poden estancar-se o fins i tot es donen circularitats
fins a retrocedir a la fase de Conflicte i ambivalncia o fins i tot a la de Resistncia. En aquesta fase
dinici de la ruptura, les intervencions externes
de suport sn molt importants, per al seu torn
cal saber esperar.
Les separacions no sempre sn voluntries. Entre

les separacions involuntries, que es podrien entendre
com a assajos de separaci, incloem els que sn
fugides obligades per un episodi de mxim risc
per la seva supervivncia o la dels fills i filles que
condueixen la dona a refugiar-se en un altre habitatge, sigui institucional o no. Aquests episodis poden ser, per exemple, intent descanyament della
o dels fills, greus agressions fsiques o violacions
sexuals, amenaces amb armes blanques o de foc,
segrestos fallits, maltractament fsic o descobrir
que assetja o abusa sexualment dels fills, etctera.
Sovint pot ser que no hagi acudit al refugi ni per
iniciativa prpia, pot ser que lhi hagi enviat la famlia, la policia, lhospital, la fiscalia o la Direcci
General de Protecci a la Infncia, entre altres. Si el
refugi s efectiu, per a la dona representa comenar a viure sense violncia, conixer el descans,
i sadona del que significa viure sense violncia.
Aquesta mateixa situaci de separaci obligada es
pot donar per situacions que no sn de tan risc, en
qu la famlia la rescata daquella relaci i se lemporten a laixopluc familiar; per exemple, els fills i
filles grans que ajuden mares o b mares, pares o
germans que ajuden filles joves o germanes.
s important assenyalar que en aquestes condicions de precipitaci i no voluntarietat, les dones,
malgrat que estiguin separades fsicament, es poden trobar en el punt de comenar a pensar a separar-se o en qualsevol de les fases anteriors a la
de la ruptura de la relaci.
Una altra separaci involuntria es produeix quan
s la parella violenta qui abandona la relaci. En
aquest cas, la dona, respecte a lelaboraci de la
seva situaci de violncia, tamb es pot trobar en
qualsevol de les fases anteriors a la de Confrontaci i ruptura, en qu se separen de fet.
Les separacions que sn fugides obligades per episodis de mxim perill que acudeixen a refugiar-se
per supervivncia no sempre sn involuntries o precipitades encara que siguin fugides. De vegades,
han estat esperades i preparades i les distingirem
de les primeres perqu suposen una separaci
voluntria i habitualment definitiva de la parella
violenta. Separaci que probablement ja haur elaborat o estar en el seu acabament.

63
Fase V - Confrontaci i ruptura

En aquesta fase es fa efectiva la separaci definitiva voluntria, tant si es queda al seu domicili, en
altres habitatges on lacullen o en refugis institucionals dacolliment. El moment de la separaci
definitiva s un moment dalt risc de violncia,
pot tornar a ser igual dintensa que abans o ms.
La protecci i autoprotecci ser un aspecte molt
important. En aquesta fase apareixen parallelament els elements segents: enfrontament a labs
i labusador; revaloraci de la relaci amb lelaboraci de les prdues i el rebuig de la relaci; preparaci activa de la supervivncia autnoma; i cerca
dajuda externa per separar-se. Vegem-ne cadascun.
Recordem que tots els elements duna mateixa fase
es donen, habitualment, simultniament.
Enfrontant-se apoderada a labs i a

labusador
El seu apoderament es va afirmant. Amb la reapropiaci del jo i la desvinculaci progressiva respecte
de la parella, la dona augmenta cada vegada ms
el control de les seves decisions i de si mateixa.
La dona ja ha qestionat anteriorment a labs i a
labusador, per ara ho far amb fermesa.
La dona posa lmits a la situaci de violncia, a labs i a labusador duna manera

ms ferma quan li exigeix acabar amb la
violncia, o quan levita estratgicament i
sescapoleix, sense renncies, amb aparents
renncies o amb les mnimes necessries
per preservar la seva seguretat i la dels fills.
La dona senfronta a les pautes de dominaci i control, negant-les o rebatent-les, i mant activitats i
decisions prpies que la satisfan malgrat loposici
dell. La protecci prpia en aquests moments ser
cabdal, tamb la de les filles i fills en com.
En fases anteriors, quan hi havia ambivalncia, els
seus encaraments eren condicions i exigncies relativament forts, ja que no veien la separaci com
una possibilitat real, encara que algunes ho esmentessin per pressionar. En aquesta situaci, les condicions per continuar la relaci sn ms taxatives,
lenfrontament t la fermesa destar arribant al lmit del
que pot suportar, al lmit de la seva esperana de
canvi o al lmit de cicle vital que es va proposar.
La seva fermesa prov del seu apoderament, de

la major independncia, de la virulncia de la violncia dell; prov del fet que la separaci s possible
i fins i tot desitjable. Recordem que, habitualment,
lexercici daquesta violncia masclista de parella
sacostuma a graduar en funci de la percepci de
sotmetiment que ell t i naugmenta la intensitat
en la mesura que veu perillar la relaci. La seva
fortesa prov tamb del dol que est fent pel fracs, per les prdues i per haver trobat significats
positius a la separaci, tant per a ella com per als
seus fills i filles.
Encara que per enfrontar-se a labs i a labusador no s necessria la denncia judicial s, sens
dubte, un comportament denfrontament. Per en
aquests moments les denncies sn fermes, denncies que no tenen la intenci nica de frenar la
violncia per millorar la relaci (ms prpies de les
fases de resistncia, conflicte i ambivalncia o fins
i tot de la fase de qestionament i inici de separaci), sin que sn denncies finalistes, que busquen emparar-se en la justcia, un reconeixement
de la seva situaci, una protecci i una reafirmaci
pblica del comportament violent de la parella,
aix com la reparaci del dany.
Amb o sense denncies, lenfrontament es fa guanyant la por a les agressions (i les amenaces) que
abans la frenaven o paralitzaven. Requereix valentia, rebellia, rbia, per tamb enteresa, serenitat i
sang freda per preservar la seva seguretat i la de les
filles, per preservar fortaleses i oportunitats per a
la seva vida futura i la de la seva famlia.
Quan aquest enfrontament es produeix una vegada
separada (haguessin cohabitat o no) segueix reclamant esfor i mesures de seguretat, per resulta
diferent ja que es du a terme des de la separaci
de la relaci i probablement amb suports socials i
jurdics. Aquesta ltima situaci i comportament
de la dona sinclou en la fase mantenir-se lliure, en
lelement de lluita per la supervivncia i no tornar
enrere.
Cristina, 41 anys
D: Que se te ponga a chillar en medio de la calle o que te
empiece a insultar en medio de la calle, o delante de una

estacin de tren. Que ahora me acordaba de una situacin
que lo pas muy mal y yo tena la suficiente fuerza de voluntad de coger mi hija y de irme y dejarlo all, con todos
sus chillidos, sus insultos, y su dialctica absolutamente
agresiva. O sea, ese hecho de coger y irte y dejarlo a l
64
solo. A mi eso me costaba mucho y eso lo llegu a hacer

porque yo era de las que me callaba y me aguantaba, me
aguantaba, me aguantaba. Entonces el saber el decir:
No, no voy a aguantar ms! Me voy a coger y me voy a
ir, eso para mi psicolgicamente era superar
Sandra, 34 anys
D: l deca: Ya, ya, djate!, que es una chorrada, que
seguro que se te pasa, que t sola..., que la nia...; y yo

le deca: Que es que no quiero estar ms contigo, y l se
pensaba que nada, que se me pasara incluso. Hasta que
llegu y me fui de la casa, porque esto pas un 15 de enero
[fecha falsa]. Entonces, claro, hasta que yo saqu todas las
cosas de mi casa... calefaccin, pasaron unos meses, no?
en paz. Entonces, a veces coincidamos en casa, a lo mejor
llegaba a buscar algo o yo estaba en casa con la nia. O
sea, l vena y yo no estaba, pero claro, nos turnbamos,
no? E incluso haba intentado pasarse conmigo, o sea
me levantaba la falda; [yo le deca] qu haces?, no me
explico? Estamos separados, no quiero estar contigo ni un
da ms. Entonces, l pareca como que todo era igual y
llegaba a casa como si nada, me llamaba a las horas que
me llamaba siempre. l no lo aceptaba, no lo aceptaba.
Luego, tuvo una parte que era como la vctima, sabes:
Porque claro, porque entindeme, yo lo he pasado muy
mal. Es que s que es verdad, entonces reconoci que
Cuando se vio que realmente yo ya estaba como fuerte,
entre comillas, es cuando l empez como a bajarse del
burro...
E: Y crees que lo hizo sinceramente o lo hizo solo para
D: Chantaje emocional, solamente, porque l no se preocup del piso, no se preocup de su hija, de nada.
Revaloraci de la relaci: rebuig i afrontament.

En aquesta fase de confrontaci i ruptura, la revaloraci de la relaci es caracteritza per avanar
cap al rebuig de la relaci i fer front a les prdues
i canvis. En la revaloraci de la relaci, els aspectes
negatius van ocupant un lloc preferent, el malestar
psicofsic i lesgotament s molt elevat.
El balan de la relaci violenta va resultant

cada vegada ms i ms negativa, ms
desequilibrada en comparar el que aporta
ell i lhostilitat i lanullaci en la qual viu.
Les ambigitats i conflictes sobre la relaci
es decanten cap a la necessitat dabandonar
una relaci dolorosa, molt insatisfactria i
sense futur.
La dona, que progressivament ha anat apoderant-se,

reprenent la seva vida i el seu desig, es veu cada vegada ms capa, valora per si mateixa que no vol
aquesta relaci per a la seva vida futura i la dels
fills. Accepta que la situaci sha tornat impossible
i insostenible, que la violncia no desapareixer,
que no hi ha possibilitat de canvi, que ell tria la
violncia i descarta definitivament la irresponsabilitat dell en el comportament agressiu, constant,
intencionat, i potser malvol. I en aquests moments
rebutja aquesta relaci en la qual la parella i la violncia van units. Decideix separar-se.
La dona arriba al lmit, al lmit que ella ha marcat
amb criteris de salut, desgast personal global, de
temps de criana dels fills, lmits de benestar, justcia i dignitat, etctera. Ja no pot ms: o ell o jo, o
ell o nosaltres. Ja no ho vol ms. La dona valora el
risc de ms desgast fsic i psicolgic. La dona valora
amb ms criteri el viure constament amb por, el
risc de lesi, de discapacitat o mort per a ella i els
fills i filles. Es decanta per salvaguardar-se daix
i rebutja la relaci, ha de separar-se i se separa.
Amb aquesta valoraci darribar al lmit feta, la
separaci fsica (agafar les coses i marxar o dir-li
que sha acabat definitivament) arriba immediatament desprs dalgun episodi especial o greu que
anomenem episodi lmit. Un episodi de confrontaci amb una mateixa, de descobriment dalgun
fet dolors, de violncia de qualsevol tipus ms
intensa que desencadena la decisi que ser ferma
en fonamentar-se en els processos elaborats fins
ara. En aquests episodis lmits sovint tenen bastant
protagonisme els danys que poden rebre les filles
i els fills.
En aquesta fase, la dona que revalora la

relaci de parella ja no pren conscincia,
sin que acaba dacceptar el seu orgull ferit
pel fracs de la relaci, de les expectatives
de vida feli, de lideal de parella, de viure
acompanyada, de famlia unida i afronta
les prdues que aquest trencament suposa.
Habitualment sent molta rbia o una
profunda tristesa. I tamb va dotant de
raons i significats la decisi de separaci.
En aquest moment no fuig sin que afronta la fallida de les seves creences i de la seva identitat, que ser
ms o menys dura segons ladhesi a les creences
dominants patriarcals, segons si idealitzava lamor
romntic o no, si la seva identitat es basava en
lideal femen tradicional patriarcal i si les seves
creences i les del seu entorn acceptaven o rebutjaEn qualsevol explotaci de lobra autoritzada
ven la separaci de la primera famlia. Ara afronta

les possibles inseguretats, exclusions i altres cstigs que poden suposar la transgressi daquestes
creences patriarcals.
Algunes dones fan front tamb a la desvaloraci social
per no viure al costat dun home, la por dun sense
sentit vital per no tenir parella, la culpabilitat per
provocar amenaces als fills i filles per mancances
econmiques, per eliminar el pare de la seva
quotidianitat, o per abandonar la seva parella a
la seva sort, entre altres condicionaments propis
del rol patriarcal assignat a les dones. En aquest
moment, ha pres conscincia de les pors i inseguretats, les afronta i ha buscat arguments que
li permeten palliar-les, superar-les i donar sentit
positiu a la seva opci nova de vida.
65
En el moment previ i posterior a la

separaci fsica definitiva, les estratgies
de protecci della, dels fills en com i, de
vegades, la daltres familiars que fan costat
a la dona sn molt importants.
No sempre es valoren prou, ja que a la dona se li
fa difcil imaginar que pot arribar a cotes de violncia pitjors que les exercides fins al moment i
vers familiars ms indefensos. Per veure que la
prdua de la parella i de la famlia s ferma sol
desencadenar ms virulncia en la parella violenta.
Cristina, 41 anys
En aquesta fase de confrontaci i ruptura, la dona
assumeix aquestes transgressions i prdues, comena a dotar-se de nous significats que orienten
la seva vida, per no ser fins a la fase segent,
mantenir-se lliure, en la qual shi reafirmar i les
acceptar definitivament. La dona continua i amplia la introspecci valorativa sobre la seva prpia
posici en la relaci iniciada en la fase anterior.
Sadona dels aspectes negatius del seu rol, dels seus
conformisme i inconformisme.
En aquesta fase, la dona afronta les seves pors
i sarrisca al canvi. La dona, en trobar-se amb si
mateixa, connecta amb els seus desitjos vitals, amb
el que vol per a la seva vida, per a les relacions de
parella i per a la seva maternitat. I en tot aix no
hi ha lloc per a la violncia, pel sofriment i lanul
laci, per la submissi a la parella, per la subordinaci a una opressi violenta en la vida ntima. La
dona opta per la construcci de la vida en llibertat i
integritat, per la construcci del seu benestar, felicitat i dignitat.
Encara que en altres episodis intensos de violncia
decids continuar la relaci malgrat la insatisfacci
que sentia, en aquest moment rebutja clarament
aquesta relaci. Ja no es posen ms condicions, ja
no sespera cap canvi. La separaci es torna ara
necessria, imprescindible, definitiva, fins i tot encara que hagi de continuar relacionant-se amb ell
per la paternitat, per trmits judicials o assumptes
laborals.
D: Eso por un lado, y luego a nivel emocional, que te das
cuenta de que yo no soy su madre. Yo haba adoptado el

papel de madre con l. Yo quera ayudarlo tanto, y quera
ayudarlo a cambiar y queraY te das cuenta de que
somos cada uno lo que somos, o sea, claro que hay cosas
que puedes cambiar, no? Pero yo no iba a cambiarlo a l,
l continuara siendo lo que era. Y adems, peor, porque
con los aos, con los aos, y con el tema de que era [amb
poder coercitiu], an haba ido a peor. Porque a l lo han
entrenado, el ser [amb poder coercitiu] le daba como una
especie de autoridad por encima de los otros, que conmigo la ejerca, eh Entonces, bueno, en vez de ir a mejor,
bamos a peor.
D: Adems, l siempre ha necesitado mucho sentirse
reconocido, mucho. Necesita continuamente sentirse muy
valorado, ser muy reconocido. Entonces, claro, si t das
por hecho muchas cosas porque, bueno, entiendo que tampoco no hace falta estar ah cada minuto, pues claro A l
todo esto no le gustaba y le sentaba fatal, no? Entonces,
pues el ir dndote cuenta de que una persona no tiene
porque estar siempre reconociendo cada cosa que hace
bien, no? Porque todos al final hacemos muchas cosas
bien, no? ... Y entonces, pues bueno, sobre todo darme
cuenta de que yo no era su madre, de que yo no tena que
estar haciendo el papel de protectora hacia l. Por qu?
Porque es que, primero que no lo protega, y despus que
me estaba engaando a m misma, me estaba engaando
a m misma, no? Pues bueno, todo eso son cosas que vas
viendo pues bueno con el tiempo, no?
Gabriela, 29 anys
Gabriela explica el seu episodi lmit. Es tracta duna separaci forosa. La seva arribada a la casa dacollida va
ser per una fugida precipitada, quan en una discusi
amb la parella violenta el va trobar ofegant la filla dels

66
dos de menys dun any amb un coix perqu deixs de

cridar. Ella no tenia a qui recrrer amb seguretat. Daltra
banda, ella afronta la revaloraci de la parella mentre
s a la casa dacollida i ser a la casa quan sen separar
psicolgicament. Aix doncs, la separaci fsica i la psicolgica es produeixen en moments diferents. Gabriela, tot
i que est refugiada a la casa, surt voluntriament amb
ell alguns cops perqu creu que ara, desprs de la seva
fugida, potser ser diferent, que ha de donar un altra
oportunitat a la relaci. Mentrestant, va preparant la
seva autonomia i acaba de fer el dol per la prdua de la
parella i daquesta famlia en el treball psicosocial amb
les professionals del servei.
D: Yo sal de la relacin, ya te digo, no? Cuando ya me
puso la mano encima, porque digo de aqu va a ms, o

sea si haba los insultos, vale, no me haba tocado un pelo,
como quien dice [pero cuando vi qu hacia con su hija]
para mi fue una cosa tan grande, y digo: me voy, y a la
maana siguiente me vine para c porque yo: a dnde
voy? O sea, no saba dnde ir, pero saba que con l no
me poda quedar. O sea, fue como que es que no, no le
iba a permitir.
D: Porque era racionalmente, saba que que, vamos,
que no iba a cambiar, pero no quera aceptarlo yo. O sea,
lo que ms me costaba era aceptar que l fuera irresponsable, que le daba igual hacia l, o sea yo le deca:
Cmo me puedes decir que yo estoy criando a una hija,
que a ti te da igual si ella come, si ella viste? Vamos,
porque un nio es lo primero que hace: comer y vestir no
te pido, pero tienes la intencin de responsabilidad para
cumplir?, porque esto no lo hicimos no lo hice yo sola,
o sea, lo hice contigo. Y que era era aceptar que hay
gente as, o sea, es como que y yo tampoco aceptaba
mi situacin de estar sola, criar sola. Yo deca: Yo he
escuchado por ah que hay mujeres que echan palante sus
hijos solas y he escuchado que tambin hay hombres que
son irresponsables y que... Y tal pero, que me tocara a
m?, no! O sea, era mi parte del duelo adems aceptar que
me ha tocado a mi vivir esta situacin. Entonces, era ms
eso Aceptar que es irresponsable, que es mentiroso
eh Bueno, ahora quiere conocer su hija...
Busca ajuda externa per separar-se

La dona s conscient que necessita ajuda i la cerca explcitament entre amistats, famlia, serveis,
policia, advocacia, etctera, perqu lajudin a separar-se i per garantir la seva seguretat.
Disposades a alliberar-se de la seva situaci

dopressi i patiment (i de la dels fills i
filles) acudeixen als interlocutors externs
que les ajudin en el seu propsit i vetllin
per la seva seguretat. Ara saben detectarlos i solen rebutjar rpidament els qui les
desacrediten o banalitzen.
Les interlocucions externes amb amistats, familiars o serveis de seguretat, socials, de salut, jurdiques, lders comunitaris laics o religiosos, etctera, es produeixen en totes les fases, per tenen
intencions diferents per part de la dona i la seva
disponibilitat i actitud cap a ella tamb s diferent.
Al llarg del procs, la cerca dajuda o els contactes
amb suports observen diferncies en les seves intencions. En la fase de Resistncia, amb la petici
dajuda externa tenen la intenci de frenar la violncia que est rebent i en totes les fases pot persistir aquesta intenci mentre existeixi la violncia.
Per, en les segents fases, es van afegint noves
pretensions i actituds. En la fase dAmbivalncia,
a ms de frenar la violncia pretenen que desaparegui, que canvi el comportament de la parella i
no busquen la separaci de la parella, sin que es
mantingui la relaci. En la fase de Qestionament,
la relaci amb les altres persones t a veure amb
expressar el dolor i visibilitzar el maltractament
que rep i, a la vegada, est disposada a escoltar
altres interpretacions de la situaci que viu (encara
que no segueixi les recomanacions de separaci
dels interlocutors).
En aquest moment, les seves interlocucions externes es dirigeixen explcitament a buscar ajuda per
separar-se i per garantir la seva seguretat. Les dones que sestan alliberant busquen ajudes externes
competents que els donin suport i les orientin a
sostenir-se psicolgicament en lalliberament de la
violncia, que les ajudin a gestar la separaci psicolgica, a cobrir les necessitats de supervivncia
bsica quotidiana, a afrontar els aspectes jurdics
de la separaci civil i la custdia dels fills, a protegir-se de la violncia que reben i intueixen que
augmentar.
Actualment, en entorns socials on la sensibilitzaci i condemna daquesta violncia s alta, les
interlocucions externes sn ms freqents, especialment als territoris on hi ha drets socials amb
perspectiva de gnere i recursos pblics suficients
dajuda a la dona en situaci de violncia.

Vivianne, 40 anys
E: Cundo decides buscar ayuda y por qu?

D: Esa semana, cuando estaba con el dedo [ell li havia
trencat un dit] y encontr este expediente y l se fue de

vacaciones con sus amigos y me dejaba con los nios, y ese
dedo que ni siquiera poda cocinar, pues vena una amiga
(de su pas de origen) para ayudar a cocinar y habl con
ella, y me deca que tena que buscar ayuda. Otra amiga
que tambin haba vivido una mala experiencia conoca
este grupo de atencin a la mujer y habl con la [trabajadora social del servicio especializado en violencia] una
hora y me dijo que tena que salir, poner la denuncia.
Al da siguiente me fui a verla y ya me sent fuerte para
poner la denuncia.
E: Siempre aparecen mujeres que te apoyan, te animan.
D: S.
Sandra, 34 anys
E: Y de dnde sacaste fuerzas para mantenerte firme?,
porque hay muchas mujeres en esta situacin que regresan. No fue as?
D: No s, es que yo... Para m fue muy importante el tema
de mi hija y de que yo quera estar bien y que yo no quera
esa relacin ni esa vida para m. Porque yo vea a mis
amigas, con sus novios, sus hijos. Y yo deca: Joder, si yo
quiero sto, tan difcil es? Sabes, entonces... Mi familia
me ayud muchsimo tambin. [En varias ocasiones sus
hermanos y hermanas frenaron la violencia o le dieron
refugio en sus casas.]
E: T crees que si tu familia no hubiera estado ah, por ti,
a lo mejor, te lo hubieras pensado un poco ms?
D: No, yo me separ, me separ y no quera pasar un da
ms con l. De hecho, ya tena un abogado, yo lo vend
todo, me organic para que todo fuera rpido y cuanto
antes tuviera todo legalizado con l para no tener problemas. O sea, fue hoy me separo y ya queda todo concluido,
no quera ni pararme a pensar en la posibilidad de...
67
no es compleix, sacabar de completar en la fase

segent, Mantenir-se lliure.
Hem explicat el transcurs dels processos en seqncia, per els retrocessos es produeixen quan
algun dels elements enumerats no sha aconseguit. Llavors, pot ser que la dona es mogui entre
aquesta fase i lanterior, o es quedi en aquesta fase
sense executar finalment la separaci fsica. Les
fases sn permeables i pot ser que la dona executi
la separaci fsica i, a la vegada, admeti voluntriament els acostaments dell. O que quan se nhagi
separat i inici la fase segent, pensi a tornar amb
la parella maltractadora. Pot donar-se tant en una
revaloraci de la relaci que no acaba de rebutjar
aquesta parella o aquesta relaci amb la fermesa
necessria, ja sigui per raons afectives, de creences
o de condicions materials, entre altres.
Prepara activament la seva supervivncia autnoma i els assumptes legals

La dona actua preparant tots els aspectes necessaris per poder viure separada, autnoma i segura: ingressos propis i controlats, ocupaci laboral
remunerada, habitatge segur, protecci de la violncia dell (o daltres maltractadors propers a la
parella); cobertura de les necessitats educatives i
de la cura dels fills o daltres familiars dependents,
xarxa social de suport a la vida quotidiana de la
criana, etctera.
Pot ser una preparaci oberta o oculta,

des dun habitatge refugi o des de la
cohabitaci amb el violent.
La separaci s un moment despecial

risc per a la dona. Requereix fortalesa,
convicci, valentia, afrontar la por i, a
ms, prestar especial atenci a la prpia
seguretat i a la dels fills i filles.
Molt sovint, i ats el risc daugment de la violncia

en la separaci o quan la parella violenta sospita
que ella vol separar-se, aquesta autonomia de les
condicions materials es prepara sigillosament, fins
i tot de vegades, encara que sembli estrany, soculta locupaci laboral remunerada o una part de la
remuneraci obtinguda o de lassignaci peridica
a la manutenci familiar per acumular diner propi
per al futur.
Sol ser una prioritat per a les dones-mares que se

separen no deixar els fills i filles amb la parella
violenta, amb el pare que exerceix violncia. Arribar a aquesta decisi de separar-se del violent i
dur-la a terme requereix tenir a punt tots els elements enumerats. Si alguna daquestes condicions
Algunes vegades, aquesta preparaci activa de

lautonomia ja fa temps que sha engegat, i es
comena en etapes anteriors (en la cerca despais
propis positius en la resistncia i sobretot en el
Qestionament). Altres vegades, aquesta preparaci activa ha estat molt curta (o inexistent) perqu

68
la confrontaci i ruptura es precipita i, de fet, es

troba sobtadament abocada a la lluita per la supervivncia i la seguretat prpia de la fase segent. Altres vegades s curta perqu ha mantingut alguns
elements daquesta autonomia: ingressos propis,
alguna amistat ntima que recupera fcilment, t
possibilitats econmiques per a un habitatge propi i segur, etctera. O s curta perqu rep ajuda
damistats, famlia, de companys de la feina, dassociacions de dones o de serveis especialitzats en
lmbit de benestar social. Preparar lautonomia
s tamb iniciar la preparaci dels aspectes legals
de la separaci.
En els casos de responsabilitat marental, la

supervivncia en mnimes condicions socials i econmiques s una de les condicions
prioritries de la separaci fsica.
s habitual en les dones-mares que, en separar-se,

es converteixin en famlies monomarentals i que
aquest element sigui especialment rellevant. Per
tant, necessiten ms temps i ms ajudes per aconseguir les condicions materials mnimes daquesta
autonomia de supervivncia quotidiana suficient
i digna per a ella i la seva famlia. s sabut que la
monoparentalitat sovint suposa un empobriment
dels recursos de la famlia, una dificultat de criana en les tasques quotidianes de cura en solitari,
especialment complexa amb fills i filles petits i
fins i tot ms quan es fa incompatible amb treball
remunerat fora de la llar. Encara que actualment
existeixen mesures legals i datenci social que
disminueixen aquesta dificultat de supervivncia
bsica quan la monomarentalitat s originada per
lalliberament de situacions de violncia de gnere, segueix sent un repte intens que moltes dones
valoren amb realisme abans de separar-se i no sempre el seu resultat s la separaci.
Sandra, 34 anys
D: Me apresur para vender el piso, o sea, l no hizo nada.

D: No, yo me separ. Me separ y no quera pasar un da
ms con l. De hecho, ya tena un abogado. Yo lo vend

todo, me organic para que todo fuera rpido y cuanto
antes tuviera estar legalizado con l para no tener problemas, o sea, fue el hoy me separo y ya queda todo concluido,
no quera ni pararme a pensar en la posibilidad de
Salma, 29 anys
El cas de Salma s una separaci precipitada perqu s
ell qui pren la decisi. Ella shi enfronta quan torna a
Espanya, malgrat que ell li ha comunicat aquesta decisi
quan ella era al pas dorigen i li era difcil tornar. En
aquest cas, ella no va poder planificar la supervivncia
autnoma abans de la separaci. A Espanya, que rebr
lajuda dels sistemes de benestar social especfics per
a dones en situaci de violncia. Desprs, Salma viur
compartint pis amb una altra mare [espanyola] amb fills.
E: Y luego sales de la casa de acogida.

D: Yo, sentado [he estado ah] ah como tres aos de pen-
sin: en la otra casa, tres meses; en la casa de acogida un

ao; y otra [trabajadora social] me ha enviado [a] una
casa, como casa de acogida, pero ms libre [se refiere a
piso tutelado de acogida] que tu puedes vivir , t compras
lo que quieres porque en la casa de acogida tu comes ah
y no pagas nada, pero tienes que estar con las normas
de la casa.
...
E: Qu es lo que ms has aprendido all? [...]
D: Personalidad!, cmo puedes... Por ejemplo, t tienes
400 euros, cmo puedes pagar el alquiler, cmo puedes comer, cmo puedes... cmo puedes, que la nia malita cmo
puedes solucionar los problemas, cmo puedes... sabes ...
si te pasa algo, por ejemplo, que la nia est malita, qu
tengo que hacer [...]
E: O sea, que en este momento tu aprendes a administrar tu dinero, a saber cuidar un nio y llevarlo adelante,
aprendes dnde buscar los recursos para...
D: A ver, yo digo algo, ya que no todos no s para mi
situacin, no s, porque yo he visto [que] no todas las mujeres pueden salir de esta situacin, que va[n] a esta casa
[de acogida] e [y] van adelante. Porque he visto algunas
que no, sabes. [El] porqu no[lo] s, yo no s Como que
siento que estoy solita en este pas, que no tengo a nadie,
tengo que salir, que tengo que meter[me] de cabeza para
que pueda sabes?
E: Entiendo, para poder sobrevivir.
D: Antes yo he buscado cursillo de cataln, digo aqu
no puedo buscar trabajo bien, porque me pidieron el cataln. Busco, me voy en el [al] INEM y vengo sin trabajo,
como busco trabajo sin y busca [busco] si hay trabajos
en... y esto como se llama... que me ha llamado una chica
cuando ha [he] hecho el curso. Una chica que saba que
ando sin trabajo y me da una lista para pasar los trabajos,
para preguntar.
E: Para buscar trabajo.
D: Para buscar, muchas cosas. Ah he cogido este trabajo
de este seor... de las monjas y he hablado una cita y antes
me dijo la chica que no quera el trabajo con este seor
porque t [ella] no saba [sabes]cocinar. Y yo, djame probar, y ahora ando con el seor y me dijo a la final probaste
y le gusta. A ver que yo, he dicho antes que no lo s [hacer
comidas espaolas], mi compaera es espaola.

E: Y como tu compaera era espaola...

D: S.
E: ... le pediste que te enseara.
D: S, me ense el cocido, el estofado, el escodilla [escu-
della] y muchas cosas que le gusta al seor...
Aquesta s la preparaci per a la supervivncia autnoma, per que succeix temporalment en la fase
posterior a la separaci fsica.
69
Salma s un clar exemple de les dificultats materials i de criana quotidiana que ha dabordar una
famlia monomarental, sigui de la nacionalitat que
sigui, i, en aquest cas, sense xarxa social natural
de suport per la seva condici de desplaada, com
altres migrades del mateix territori espanyol o dones autctones que no tenen el suport de la famlia
i les amistats.
5.5 RECUPERACI: DESPRS DE LA SEPARACI

Fase VI - Mantenint-se lliure
s una fase de consolidaci de la separaci, dassegurar i reafirmar la vida independent en llibertat.
Sestableixen noves rutines. La dona se centra, amb
forces, a buscar ajudes per a la seva supervivncia
i independncia, per a la criana en solitari dels
fills i filles. Fa front a les violncies que potser, no
s segur, seran les ltimes.
Els elements constitutius daquesta fase sn: lluita
per la supervivncia, la seguretat i per mantenir-se
lliure; revaloraci de la relaci amb reafirmaci
dels canvis; i cura de les seves relacions socials i
de la seva salut.
Lluita per la supervivncia, la seguretat

i per mantenir-se lliure
La dona ja separada del maltractador lluita per la
supervivncia en el sentit fsic i logstic de vida quotidiana i per ocupar un lloc propi i segur. Aquest
aspecte ser ms o menys costs en funci de la
persistncia de la violncia en la postseparaci, del
desplaament a un territori nou o no, dels previs
ingressos propis o de la remuneraci de locupaci,
de si t alguns estalvis o no, de les ajudes que estigui rebent, del suport social disponible i efectiu,
de les opcions a favor o en contra dels assumptes
legals civils relatius a la separaci familiar i de la
seva seguretat.
La dona lluita per la seva seguretat i la dels fills i filles: detecta rpidament lassetjament, senfronta i
posa lmits a la violncia dell si ha de continuar-hi
en contacte o ell intenta contactar amb ella; i pren
mesures de seguretat. Mesures com: fer-se acompanyar, reclamant ordres dallunyament (que no sempre es compleixen), o espais de seguretat per a les
visites paternes (que no sempre es concedeixen),

etctera. La dona intenta frenar la por que encara

persisteix, perqu aix no coarti la seva llibertat
dacci i decisi, i s conscient dels possibles riscos
que haur de tenir en compte fins que desaparegui
el perill de seguir rebent violncia.
La violncia postseparaci pot persistir molt
temps, a vegades anys, ja sigui per assetjament
directament a ells o indirecte a travs de familiars, a travs del sistema judicial per mitj del qual
rebi denncies contra ella per maltratactadora de
la parella o dels fills i filles, o b que sallargui el
conflicte per la potestat o custdia dels fills i filles
La violncia tamb arriba a travs dels mateixos
fills que, en ser lnica connexi amb la dona que
sha separat, sn utilitzats com a arma contra ella
perqu li arribi la coerci i la violncia, sigui psicolgica, econmica o tamb fsica. A vegades,
quan els fills arriben de la visita amb el pare mostren hostilitat a la mare, empipaments, rebellies
que poden ser senyal del malestar general de la
separaci, per tamb que la parella els pot haver predisposat negativament. La mare pot arribar
a rebre dels fills i filles els mateixos insults que
abans proferia ell. Altres vegades, la parella boicoteja sistemticament els acords presos o les pautes
marcades per la mare.
Per, en aquesta fase, ella seguir esforantse per mantenir la nova posici que, tot
i la violncia residual, comena a ser
reconfortant i recuperadora en la mesura
que ha pres una decisi i, sobretot, pel fet
que no hi ha la violncia constant en la seva
quotidianitat.
70
En el pas de la dona pels serveis, pels assumptes

legals i judicials, en el pas per les relacions familiars i damistat, defensa la decisi de separar-se, lautonomia i llibertat per no tornar enrere i mantenir-se
lliure de labs. La dona demana ajuda per a la
supervivncia i la dona usa tots els recursos que
t a labast per mantenir lluny la violncia que ell
encara pot exercir. El seu entorn li ofereix ms o
menys suport en la seva decisi. Si no ho fa, conrea
les relacions que li donen suport i defuig les que
qestionen la seva decisi.
la nia. Con qu cara voy yo a darle la nia? Claro, es

que no tenamos nada, ningn papel que dijera que no la
poda ver y en los juicios fue el motivo por el cual yo tena
miedo de darle la nia, pero no me crean y me multaban.
He pagado muchas multas, es que el tema de la justicia
ha sido S porque las veces que lo he denunciado se me
sale ganando y encima me multan a m, es que l se crece
ante todo esto delante de su hija. Es lgico que [ella - su
hija] le tenga miedo y que me preocupe de que esta nia
est bien. Es lgico que no le quiera dejar la nia, es que
los jueces es todo lo contrario: que los derechos del padre,
que usted no le deja la hija cuando le toca y multas de 400,
de 500. Y todo esto lo he tenido que pagar.
Maite, 54 anys
D: Ya hace dos aos que no tenemos punto de encuentro,
D: Home, jo et dir la veritat. Com estic ara, estic molt
millor, he millorat molt, per sempre vaig una miqueta

mirant la reregurdia. s a dir, quan vaig al prquing,
sempre vigilo, quan surto al prquing del cotxe igual,
quan entro a la porteria, tamb. Perqu, clar, les claus de
casa shan canviat per les claus del prquing i les claus
de la porteria, no. Aleshores, s una cosa innata, no vull
per vaig vigilant. No sc poruga, ni mai he tingut por
dentrar al prquing, i ara li tinc respecte. Al principi li
tenia por, ara ja no. Ara li he deixat de tenir por, per vaig
amb all de dir: Ei, aviam, si.
...
E: I ara, ja no us veieu gens?
D: No. Al principi em trucava i minsultava, i penjava el
telfon. I ara ja fa molt de temps que no mha trucat ni
res. Ni en parlem amb la filla, perqu la filla em va dir
que, per favor, que no volia parlar mai ms del tema
Ni que si el seu pare li preguntava alguna cosa de mi,
que ella no pensava dir res, i que jo no li pregunts Per
tampoc tinc cap inters. Que no volia estar entremig, que
prou Jo li vaig dir, abans de tot aix, que encara que
ens separssim que aix no volia dir que no queds com
una amiga, que si li passava alguna cosa jo responia per
ell, que lajudaria en tot el que fos, per que com a parella
ja no podem viure; perqu s que ja no rem una parella,
feia anys que la parella shavia trencat.
E: I tha fet la punyeta? Vull dir, no ha fet circular el tema
del divorci. Ha intentat posar-te obstacles?
D: Molt, molt, molt Massa, molt, molt.
Sandra, 34 anys
D: A m me pusieron una [orden de alejamiento], el da
que me agredi. Yo fui a denunciarlo, la jueza dio una

orden de alejamiento de tres meses y cuando se acab la
orden de alejamiento de tres meses ya no me volvi a dar
nada [ninguna] ms y somos vecinos, eh. ... Claro, es que
a m se me acab la orden dealejamiento, no me acuerdo.
Como que fue un jueves, y ese sbado tena que dejarle
y me cost lo mo para que me lo dieran realmente desde

que viaj Cuando yo iba a lo mejor, las pocas veces que
yo iba a llevarle la nia a l, mi hija no quera irse con l
Ella, pues, a su manera. Mira, no s por qu ella tena miedo. No s, era muy pequea, pero se pona muy nerviosa,
se pona a llorar. Entonces, qu pasaba?, l se cabreaba
porque ella no quera ir con l y ya montaba la historia y
volvan las frases... Y pedimos el punto de encuentro, son
unas salas con visitas controladas o simplemente para
que t veas al nio. Y a la nia l la va a buscar, pero es
un tiempo mximo de un cuarto de hora o cinco minutos.
No nos vemos, evitamos que ella, pues, sufra por este mal
ambiente que se respira entre nosotros.
Tanmateix, en aquesta fase Mantenir-se lliure tornem a trobar possibles retrocessos. Quan les dificultats per a la supervivncia sn molt dures o la
violncia persisteix i, de vegades, amb intensitat,
el balan no s tan positiu i es pregunten pel valor
de la separaci. Llavors, pot sorgir el dubte sobre la
bondat de la decisi, que desemboca en demanda i
obtenci de ms ajuda. En tornar a la relaci amb
la parella violenta, confien (potser amb resignaci
o irrealisme) que la parella i exparella disminuir
la violncia o que podran sobreviure econmicament i solen ser conscients del seu rebuig a la relaci (separaci psicolgica).
Carmen, 42 anys
En el cas de Carmen, la violncia postseparaci es perllonga durant molt temps malgrat les vigents lleis contra
la violncia de gnere. La famlia, en aquest cas, les germanes de la parella home maltractadora tamb exerceixen violncia dassetjament contra Carmen. Carmen va
viure una curta relaci de parella sense cohabitaci, per
una violncia de postseparaci molt llarga ja que ella es
va quedar al barri on tenia lhabitatge i la seva vida, el
mateix barri de la parella maltractadora i famlia.

D: Es que yo volv con l despus de cinco meses que le dej
en... porque era peor el acoso que volver con l, porque

volver con l te dejaba ms tranquila. O sea, como l saba
que estaba contigo deca: Ahora ya te tengo ms segura,
ya, me dejaba ms tranquila Estaba ms tranquila;
pues voy a decirle que s, porque si no Pero, qu va!,
al mes y pico, peor!, como la vez como la otra vez.
E: Ya le vuelves a dejar pero l a ti no, o sea, l a ti no te
deja, no?
D: S, pero es que claro, aunque t lo dejes, l ha estado
ah siempre, siempre, siempre. Si es que hasta que hubo
la primera denuncia; la primera denuncia ha sido [hace]
tres aos, pero
D: Pero porque me amenaz ya que me mataba. Yo ese
da, s que ya me dioYo como vea que l no me dejaba,
a diario, yo digo, digo: Pues ste ya. Hubo un da que:
ste est bebido, le echa la culpa a que est bebido y ya
me lo ha hecho. Porque a mi no me dejaba ni llamar a la
polica. A mi me torci una vez la mueca, me rompi el
mvil para que no pudiera llamar. No me dejaba ni ir al
ascensor ni ir a mi puerta. O sea, ni subir por la escalera,
es que
D: ... cuando yo le denunci, fue por amenaza de muerte.
Yo o sea, yo he aguantado el acoso y todo lo que me ha
hecho hasta que ya me amenaz de muerte; digo: Esto no
lo paso por alto, digo, porque si un da me hace algo.
D: Si l llega a saber todo lo que llega a venir detrs
tambinTodo lo que he pasado de juicios y encima
que digo jolnes! A l lo estn defendiendo como... O sea,
lo ves que an lo defienden mejor que a la persona que [es
agredida] Y te sientes muy mal en los juicios, eh!
E: S, porque no
D: No ves que haya justicia. O sea, ves que la justicia, s, a
un lado y en otro, pero bueno O sea, yo lo de los juicios
es lo que peor lo he pasado.
D: .... por eso, te digo yo que la segunda... orden de alejamiento, que l dice: No, ahora para que no me pase a
mi nada, yo voy a decir que yo tengo tu consentimiento
para que yo te pueda llamar. Que no poda llamarme ni
nada!; y es que yo tena miedo, yo en el segundo [juicio]
me caa.
E: Qu sentencia tuvo?
D: Pues un ao y pico [de crcel], y an le queda el ltimo
juicio. Bueno, por alejamiento por quebrantamiento,
bueno, la ha incumplido. Y porque a mi al final ya me
dieron tambin el telfono porque, claro, como l entraba
y sala, y no pasaba nada, pues l segua, segua y segua
estando all; picando a casa siete horas; Ha hecho lo que
ha querido y ms! O sea, cuando yo le deca: Con una
mujer y con un anciano puedes; si fueras un hombre ya
no. Por que a ver l no te deja vivir, no te dejaba vivir,
no te dejaba vivir. Si cada vez que sala a la calle, que iba
al centro, que iba a las clases que est enfrente, que lo de
mi padre y todo lo tena all. Entonces, claro, l estaba
nada ms que pendiente, saba cundo entraba, cundo
sala, saba todo.

71
Revaloraci de la relaci: reafirmaci

dels canvis
En aquesta fase, la revaloraci de la relaci es caracteritza per reafirmar el rebuig de la relaci, per
liquidar lelaboraci de les prdues i seguir afrontant la major o menor fallida de les seves creences,
per continuar amb la construcci dels arguments,
valors, significats que fonamenten el seu canvi i
donen sentit positiu i legitimitat a la decisi presa.
s un moment en qu es valoren els

aspectes positius de la nova situaci, de
centrar-se en ella i la seva vida autnoma
i en llibertat.
Si algunes de les prdues han estat especialment

resistents, aquest s un moment en qu encara se
segueixen elaborant.
En aquesta fase, el procs de dol es va acabant.
Pot sentir rbia per la decepci, per la traci. Pot
sentir tristesa, nostlgia dels somnis pretesos i dels
moments bons que va passar amb ell. Pot sentir
fins i tot culpa, una culpa difusa per no haver triat
b, per no se sap qu.
Per tamb reconeix i agraeix la

tranquillitat i lalegria. La separaci s un
alliberament.
De vegades hi ha ambivalncia, per tamb valora

la pau en qu viu. La dona va adaptant-se a lentorn
nou, acceptant gradualment la solitud de parella, i
va donant valor i sentit a viure la seva prpia vida,
a la independncia adquirida i a la llibertat en qu
viu. El balan positiu de la situaci actual la reafirma en la seva decisi de separaci. El suport social
positiu que rebi li facilitar o dificultar aquesta
reafirmaci dotada darguments significatius per a
la seva separaci i la nova vida que inicia.
Carmen, 42 anys
E: Ves que ahora t puedes seguir siendo tu misma, que

ahora puedes t volver a ser o no?, o no del todo?
D: Yo no me siento igual, yo no me siento como (se emoci-
ona, llora) O sea, me siento bien, digamos, de estar mejor de cmo estaba, porque claro la situacin que estaba
72
viviendo no estaba nada bien porque no era vida, es que

no era vida Y luego, estando ellas ah [hermanas del
maltratador que tambin acosan y agreden], que estabas
que como las veas ya, con esta cosa.
E: Te voy a hacer una pregunta delicada: Te sigue doliendo que t hayas tenido que dejar tu piso, tu barrio? No
lo has asumido, no lo has digerido an
D: Estoy muy tranquila y muy bien donde estoy, pero no
me siento en mi casa. O sea, estoy muy bien; el piso es
mucho ms majo, vale, s! Pero bueno, es de alquiler, no
es mo tampoco.
Cuida de les seves relacions socials i de

la seva salut
En aquesta fase la dona dedica temps i disponibilitat personal a cuidar-se de les seqeles fsiques
i psicolgiques del maltractament. s conscient
dels diversos smptomes destrs posttraumtic i
els expressa. Acudeix a exploracions, diagnstics
i tractaments fsics o psicolgics. Busca espais de
satisfacci i de tranquillitat. Es cuida quan, mentre
gaudeix de la seva llibertat, cerca i amplia les relacions socials, la participaci en agrupacions, centres
cvics. En definitiva, el temps lliure de relaci.
Vivianne, 40 anys
E: Cuando decides separarte, cmo te sentas?

D: En ese momento estaba muy mal porque sent dolor,
tristeza y todava lo quera. Porque esto no cambia de un

da al otro, aunque fuera un maltratador, y me senta muy
mal, muy triste, muy deprimida.
E: Cunto dura esta tristeza?
D: Es una prdida, un duelo como cuando alguien muere.
Primero, estuvimos tres meses en una pensin a travs del
[servicio especializado] y, despus, nos mandaron a la casa
de acogida. Recuerdo que el primer ao en la casa de acogida estaba triste y recuerdo que el despertador sonaba
por la maana y cada maana al despertarme pensaba:
Otro da y qu mierda!. Tena que despertarme porque
tena los nios.
E: Sigue an [ahora]?
D: No, esto cambia [cambi]. Pero ese ao yo pensaba que
nunca ms iba a sentirme bien, pero un da te despiertas
de forma distinta, con ganas de afrontar las cosas.
E: Hay una situacin que se da: estar viviendo bien, con
lujos y de repente no tienes nada, esto influye?
D: Para m no porque el dinero no ha sido nunca tan
importante para m en mi vida. Esa vida es muy vaca,
mi hija iba a un colegio privado y la gente de ah es muy
pija, te preguntan sobre el trabajo del marido y son conversaciones que no me llenaban.
E: Pertenecas a ese crculo en tu pas de origen?
D: No, mis padres nunca han estudiado, pero han trabajado mucho para llegar a un estndar de vida alta.
E: Ibas t a colegios privados y con gente de ese estilo?
D: Colegio privado no, pero vivamos en barrios altos,
bamos a esquiar, clases de piano que creo que no podr
dar nunca a mis hijos. El dinero y esta situacin no te hace
feliz. Mejor ser libre y ganar tu propio dinero.
Carmen, 42 anys
E: Ests ahora un poco as, como triste, ms como

D: Y luego no paro. Que s, que tengo que estar con lo de
mi amiga, el nio, mi sobrino; o sea, cuando me llamaO

sea, no me gusta salir, al revs.
E: No tienes muchas ganas de nada ahora
D: No, y s que quiero, eh! Y quiero, porque te ayuda a
estarPorque estar siempre en casa, tampoco, porque s,
te haces la casa, te lo haces todo, pero ests metida dentro
y necesitas, pues, salir, empezar un trabajo, y bueno, estar
con ms gente, claro, no estar <<porque yo all, como
quien dice, no conozco a nadie. Conozco a una chica que
estamos saliendo los domingos, que trabaja todos los das,
y mi amiga que est por ah cerca, cerca. Y por eso me
busqu el sitio tambin cerca, porque cuando pas esto
yo no estaba buscando piso, yo estaba buscando trabajo.
Segons lexpedient, en els moments de ms violncia Carmen acudeix al metge per insomni, taquicrdies, angoixa (smptomes destrs posttraumtic), depressi, se li
diagnostica un trastorn bipolar i s tractada amb ansioltics i antidepressius, els pren durant un mes. Actualment,
els smptomes destrs posttraumtic han disminut, es
controla dues vegades a lany i noms es medica per a
linsomni i pren un antidepressiu.
Vivianne, 40 anys
E: Tomas algo ahora?

D: S, todava.
E: Con visita mdica?
D: S, con mi mdico de cabecera. Empec otra vez cuando
la relacin estaba a punto de... justo antes de la ruptura,

empec a tomar antidepresivos aqu en Espaa, cuando
an vivamos juntos y desde entonces los tomo.
E: Llevas tres aos.
D: Son tres aos, mucho tiempo, pero ahora mi psiclogo
me dice que mejor no dejarlo porque tengo mucha presin
de l: los juicios que todava quedan.

Fase VII - Reconstrucci del futur en

llibertat
Arribat aquest punt, la dona supervivent
sha alliberat, sest mantenint lliure,
recupera la independncia econmica,
retroba les seves relacions socials, millora
la salut, descansa i encara t alguns
assumptes pendents de la relaci anterior,
per ja sense violncia. La dona ara centra
els esforos vitals a dotar de sentit positiu
el passat i, per tant, tamb el present i
sobretot el futur.
En aquesta fase, poden quedar reminiscncies de la
violncia a travs de contactes obligats per la paternitat, a travs dassumptes judicials pendents o, de
vegades, per proximitat laboral o territorial. Ara,
la violncia est lluny de la seva vida quotidiana i
de la dels seus fills i filles. Quan no s aix perqu
encara rep violncia, lalliberament i la recuperaci, tot i tenir un gran nombre de possibilitats
daconseguir-ho, seran incomplets. Els elements
constitutius daquesta fase sn quatre: a) recerca
de significats nous de la relaci viscuda i nou sentit
del jo; b) tenir cura de la salut i de la relaci amb
els fills i filles i amb la resta de la famlia; c) nous
projectes de vida i de futur, i d) noves creences sobre la violncia, les relacions de parella i familiars.
Cerca de significats nous de la relaci

viscuda i nou sentit del jo
La nova situaci dalliberament i no violncia o restes de violncia li permet descansar i comenar a
preguntar-se pel que va passar, perqu li va passar
a ella, per la seva implicaci en la permanncia
en la situaci de violncia, per les seves reaccions
davant la situaci, per les seves circumstncies vitals, pels efectes que li va produir aquesta violncia
ntima de parella i per algunes conseqncies que
encara duren.

73
La dona est en condicions de preguntar-se

a si mateixa sobre la relaci de violncia
i esbrinar comprensions i respostes amb
realisme, que no danyin la confiana en si
mateixa i que li permetin aprendre.
La dona es desculpabilitza de la situaci viscuda,
reconeix reaccions de resistncia activa davant la
violncia que li donen un sentit ms dignificant a
la situaci passada, pot comprendre els seus mecanismes de reacci davant les estratgies agressives
i de vegades perverses de la violncia, i treballa maneres dafrontar situacions que seran ms beneficioses per al seu benestar. Cerca nous significats de
lexperincia viscuda de violncia afectiva, tamb
en relaci amb el seu paper de responsable (culpable) cap als fills i filles. I, novament, reelabora els
motius de la separaci fsica i afectiva que li far
possible obrir-se a la vivncia daquesta histria
familiar amb les seves filles i fills.
El dol conclour amb una valoraci realista de lexperincia, amb conscincia dels aprenentatges que
ha fet com a positivitzaci del balan i collocant
emocionalment de nou aquesta experincia en un
lloc no estigmatitzant que li permet continuar vivint amb benestar i en pau.
Lacceptaci de lexperincia viscuda li permetr
ser capa de parlar de lexperincia de maltractament sense experimentar tant dolor i angoixa com
abans. Donar un nou valor emocional i cognitiu
a la situaci de violncia i aprendre noves formes de
relaci sense acceptar situacions coercitives li proporcionar ms seguretat. Al seu torn, acceptar all que
no es pot canviar li permetr acabar el dol i continuar vivint plenament. Aix permet invertir en
el seu futur, desplegar noves relacions de parella i
assumir un sentit de si mateixa i una imatge renovada de si mateixa, de manera que haver estat una
dona maltractada o supervivent de violncia no la
defineixi, sin que la seva identitat se centri en les
seves qualitats, fortaleses, en la seva independncia, poder i control sobre si mateixa i el seu futur.
La sexualitat i noves possibilitats demparellar-se
es revisaran.
74
Luisa, 78 anys
Salma, 29 anys
E: En algn momento de todo este trayecto a usted le ha
D:... Ahora siento que estoy haciendo la vida. Qu tengo

problema?, claro que tengo que pagar la luz, la comida,
pero yo tengo un gusto, sabes, mal pero bien. Cuando
mi hermana me pregunta: cmo ests?, le digo: Pues,
muy bien. Y me dice: cmo ests con esta crisis?. Y
yo le digo: Cmo estamos con esta crisis?, pues tirando
adelante.
E: Y esto, a ti te da mucho orgullo y satisfaccin?
D: S, y esto me da alegra. Por la noche, por ejemplo,
cuando tengo la cabeza encima de la alumada, pienso:
Maana qu tengo que hacer, maana qu tengo que
hacer. Y t, rpido, vas a dormir. No piensas: Nooo, no
puedo hacerlo (imitando voz de lamentacin).
sabido mal, le ha sabido mal el hecho de que el matrimonio no le haya salido bien?
D: Hombre, un poco de rabia s que te da. Que quiero
decir, Jess!, tambin que mala sombra he tenido. Pues
s, s que es verdad. Pero, ya pas!
Isabel, 42 anys
D: ... Soy buena gente, soy amiga de mis amigos, soy tra-
bajadora, eh... Soy una madre, soy una madre estupenda,

qu leches!... Mis hijos me lo dicen cada da, o sea, no es
que lo diga yo, es que mis hijos me lo dicen cada da, no?
Entonces, pero te cuesta... quitarte todos esos sentimientos de culpa, de todo, no?... De fracaso, de culpa. Cuesta,
cuesta... borrarte todo esto.
Cura de la salut, de la relaci amb els

fills, i amb la resta de la famlia
En aquest moment, la dona dirigeix la
seva mirada, si no ho ha fet abans, cap als
fills i les filles, cap a les seves seqeles de
la violncia, cap a les seves vivncies de la
violncia i de la separaci. Per, sobretot, el
que ara podr fer s dirigir cap a ells la seva
disponibilitat i esfor en acompanyar-los en
la seva recuperaci i la de la nova famlia.
Latenci especialitzada per a filles i fills de la violncia ens diu que les demandes especfiques nascudes de la preocupaci pels smptomes dalteraci
o sofriment en els fills i filles poden arribar abans
daquesta fase, per tamb afirmen que no s possible que les dones puguin ser actives positivament
en el rol de mares (o ms del que algunes ho han
estat, en conservar bona part de les habilitats marentals), puguin ser facilitadores del desenvolupament i benestar dels seus fills i filles, si no shan
alliberat de la relaci de parella violenta i han iniciat la seva prpia recuperaci personal.

La dona pot prestar una dedicaci ms serena als

fills i filles, a la relaci que mantenen, a refer els
vincles maternofilials, a prendre conscincia de
com es posiciona davant dells i tamb davant del
pare dels fills i filles (ara exparella). Va enfortint
les habilitats marentals no danyades i qestionant
les danyades per recuperar-les. Comena a elaborar
les noves relacions que establir amb el pare, exparella violenta, quins sn els seus sentiments davant
els sentiments positius o negatius dels fills i filles
envers el pare, envers els records que li porten de
lexparella (i de la situaci viscuda) la sola presncia dels seus fills i filles: els gestos, la fesomia, les
reaccions.
Quan el pare exparella violenta encara ho s amb
els fills i filles o s violent amb la dona a travs
dells, ara ja espordicament, la dedicaci i elaboraci personal daquesta relaci ser ms intensa i
pot fer que la recuperaci quedi inconclusa.
75
Magda, 46 anys
E: Has pensat alguna vegada que la relaci aquesta ha

sigut un fracs, si aix tha valgut o no?
D: No ho he pensat mai, no, s que no he pensat ms en
tot aix.
E: Dacord, per hi ha algun moment en qu et dius, ara:
Per qu, per qu ha durant tant, per qu he aguantat?.
D: A veure, no mho he dit a mi mateixa, ho he dit a la
meva filla. De dir s que jo el que feia era aguantar perqu
a tu no et passs res, perqu tinguessis un pare i una mare.
I ella em contestava: s que jo de pare no nhe tingut mai,
si a mi mai mha estimat. I realment s veritat perqu
jo madono que, des daquell dia que ens anvem a casar
i ens vam enfadar abans de casar-nos, la nit abans ell ja
no volia aquella criatura. I ara ho veig, o sigui que tot el
que ha hagut de fer ho ha fet per obligaci.
Daltra banda, pot atendre i cuidar els fills i filles
tamb en relaci amb les seqeles que la violncia
ha deixat en ells, en la seva salut, en les seves emocions, etctera. Comena a veure els fills i filles des
de la perspectiva dels qui tamb han viscut la violncia. La histria de violncia ha estat compartida
i s des daquesta visi que poden escoltar les seves
vivncies i comenar a acompanyar-los i ajudar-los
a respondre i explicar-los la histria viscuda, aix
com abordar possibles actituds de coerci dominant que alguns fills reprodueixen.
Si lexperincia viscuda ha suposat conflicte amb
la prpia famlia, aquestes relacions tamb estan
pendents de ser restaurades i, si s el cas, en aquesta fase saborden.
D: (Tose) S, yo supongo que tambin lo que tema mucho
es mi hija y las reacciones de mi hija. Porque ella hasta

hace poco todava se echaba la culpa de que su padre la
pegara porque era mala. Y ella le tena miedo. Mmm...
Entonces, el hecho de hacerle entender de que ella no tiene
la culpa, que ella no es mala, y que ella es un nia y que...
sabes? Entonces tambin te hace entender que mientras t se lo explicas, le quieres hacer entender la situacin
a la nia, dices: bueno, aplcate el cuento porque es lo
mismo para ti. O sea, le ests explicando a una nia algo
que t no crees. La nia no es tonta, si t no te lo crees,
ella no lo va a creer.
Carmen, 42 anys
E: Qu ha sido lo ms difcil para poderte recuperar y

tener ms tranquilidad? Por lo que has dicho hasta ahora: por una parte, bueno, el tener que enfrentarte a la
familia, y que se ocuparan ellos durante un tiempo de tu
padre, no?
D: Bueno, esto ha sido poco tiempo. Lo peor fue que mi
cuada me solt cosas, digamos, que me hizo dao, pero
luego se ha disculpado. Bueno, yo tambin la he perdonado, pero bueno

76
RECUPERACI DE LES DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA MASCLISTA DE PARELLA. Descripci i instrumentaci PART IV
Nous projectes de vida i de futur
En el seu alliberament, havent reprs el control de

la seva vida i de les caracterstiques prpies que
li donen identitat que shavien collocat en segon
pla, la dona fa projectes de futur per a ella amb
carcter positiu, amb nous projectes vitals propis. Habitualment, inclouen possibilitats de noves
relacions de parella que molt sovint requereixen
delaboraci de pors, dolors, rancnies i de repensar explcitament com es vol relacionar, desprs
de lexperincia viscuda, amb les parelles ntimes.
D: Uf, no lo s, porque nunca sabes cmo vas a reaccionar

hasta que te encuentras en esa situacin. Yo siempre, cuando vea eso siempre deca: Uy!. Eso a m no me va a
pasar, a mi me pone la mano encima, vamos me revuelvo
y se la devuelvo. Y mira, y luego sabes?, cuando llega el
momento, adems estando enamorada, lo quieres tanto
que sabes?, siempre lo justificas. Hombre! S, ests
ms alerta. De hecho, yo hace tres aos y medio que me
separ y sigo sola. Ms, que yo y no s si ser capaz,
o sea, s que me gustara tener una pareja y estar bien,
sabes? Y compartir, no estar sola porque, joln! Mi hija
dentro de unos aos crecer, se ir y yo me quedar sola.
Pero siempre vives con el miedo a que te pueda pasar o
tengas que pasar una mala situacin. Por eso te deca que
lo superas pero no del todo. O sea, no s si con el tiempo a
lo mejor, yo que s, te aparece una persona maravillosa,
te... Te ayuda a olvidarlo todo, a superarlo, a vivir y seguir
adelante o simplemente a medida que vaya pasando ms
tiempo, aunque siga sola, pues ya sin miedo. Pero tampoco
es eso, que yo tampoco s si sera capaz mmm... de volver
a estar con una persona y tener pareja. No lo s. Tampoco
es que... Yo vivo de trabajo, casa, casa, colegio.
Maite, 54 anys
E: I ja tens un futur, tot i que amb aquesta tristesa

Quina idea de futur tens?
D: Per mi? Quina idea. Doncs, b, estic molt contenta amb
la feina. Per mi, s un repte molt important que el director

hagi comptat amb mi, donant-me aquesta responsabilitat
de fer de directora No ha sigut fcil perqu, a pesar que
ell mho demans, som en una instituci que ha de passar
per molts passos, abans de tot Una persona, una altra,
una altra i al final ho vaig aconseguir.
D: ...I sento que ara torno a ser jo mateixa. Professionalment, sempre mhe trobat molt b; i personalment, doncs
veig que tinc la valentia de sortir-men. Que me nestic
sortint, que puc viure amb el que estic guanyant. A veure,
evidentment, no podria si hagus de comprar un pis o
una hipoteca. Per que bueno, que per mi, el meu futur s
per mi s comenar una vida nova ara. Per mi, ha sigut
comenar una vida nova.
E: Tu creus que si en algun moment donat set planteja
una altra relaci daquest tipus... Vull dir, un altre home
en general, eh Creus que et ser possible?
D: Com actuaria jo?... Ah, que res, fora. Fora, per de
seguida. Si jo no hagus tingut I no saps el que tespera
en el futur, doncs algun dia puc comenar una altra relaci amb una altra persona Per, vaja, si ja veig que
laltra persona s quevaja!, s que al comenament
E: No en tens ganes
D: La veritat s aquesta! s que ganes Per, bueno, tinc
molt amics, els marits de les amigues sn estupendos, els
companys de la feina sn gent meravellosai per aix no
haig dagafar mania als homes, ni dir que tots sn iguals.
Eh amb aix no, per si tinc una relaci anir amb
molt No deixar que maixequin la m, anir molt al
tanto. I si veig que s una bona persona, depn de com la
vegi Vamos, no aguantar res, eh!

Noves creences davant la violncia i les

relacions de parella i familiars
I davant de totes aquestes elaboracions de
lexperincia personal, dels canvis i de la
resignificaci del passat, sorgeixen trencaments i canvis respecte a la seva manera de
veure les relacions de parella, les relacions
entre homes i dones, la famlia.
Aquestes reflexions es fan en privat, per tamb en
la interlocuci amb la xarxa social, amb les amistats antigues i noves, quan ha conegut altres dones
que han passat per experincies vitals semblants,
separacions, violncia de parella.
La modificaci major o menor de les creences patriarcals (i la vivncia personal) sobre el rols sexuals
dhomes i dones, sobre les diversitats i legitimitats
i de les noves famlies, sobre la llibertat sexual de
la dona, sobre la llibertat i el projecte personal en
les parelles s objecte de reflexi i discussi, sigui
amb paraules ms o menys planeres o abstractes.
Els mites patriarcals que legitimen la violncia sn
detectats i desfets. Es reconeixen formes de violncia que en altres moments no havien detectat
com a tals.
I posen una atenci especial a aprendre a detectar
noves situacions de violncia en relaci amb altres
persones i altres rees de la vida (familiar, laboral,
amical, etctera). La por de tornar-shi a trobar (especialment quan tornen a sortir amb una parella,
amb un altre home) s forta i volen estar segures
de poder-ho detectar aviat i allunyar-sen.
77
Cristina, 41 anys
E: Y en este tema de Ahora que tienes una nueva pareja

y eso, t crees que puedes identificar estas seales de
violencia?, que esperemos que no surjan tampoco, pero:
ahora ests ms preparada para identificar la violencia
en esa relacin o en otras relaciones que a lo mejor no son
amorosas, sino con amigos, con la familia?
D: S, porque a veces A ver, por ejemplo, en esta nueva Con esta persona, de entrada que es que no es para
nada agresivo, no? Ni fsicamente ni verbalmente, no
es agresivo. Pero s S que te das cuenta de que que
quizs en las relaciones, no? Con otros, el hecho de que a
veces t digas lo que sientes o lo que piensas, a lo mejor a
los dems no les cae bien, tienen su libertad, claro.
Claro, s. Dirn que no les caigo bien. Pero no por el hecho
de que no le caiga bien, quiere decir que t no te puedas
expresar.
E: Exacto. O sea, has como identificado
D: Entonces, yo me doy cuenta de que... Bueno, aunque
yo te diga una cosa que no te pueda gustar o no te pueda
sentir bien, claro, t me lo tienes que decir, pero yo no me
tengo que acuquinar, que si creo que es importante
E: No te tienes por qu contenerte e ir recortando aspectos
de tu persona para acomodarte o no hacerle dao o no
disgustarlo.
D: Claro, claro. En el otro caso, en mi relacin anterior, yo
me senta que cuando deca algo que a l no le encajaba
que eso que me pasaba antes, yo ahora lo estoy llevando,
o sea, con esa persona soy capaz de decir lo que pienso
y lo que siento, y aunque no le sepa [bien] no le guste,
yo no me privo de que si pienso que lo tengo que decir, lo
digo. Aquello era pahh!!, un volcn. Y entonces aqu me
estoy dando cuenta de que eso que me pasaba antes yo
ahora lo estoy llevando, o sea, con esa persona soy capaz
de decir lo que pienso y lo que siento, y aunque no le sepa
[bien] no le guste, yo no me privo de que si pienso que
lo tengo que decir, lo digo.
E: Ya.
D: Y tambin identifico pues que, bueno, que evidentemente las cosas se tienen que decir bien, no vamos a...
(risas), claro. Pero que quiero decirte que lo veo en este
sentido y si de alguna forma pues la otra persona me
dijera: Oye, pues no me digas esto que, bueno, pues
perdona, no te lo voy a decir, pero Pero es que si creo
que es una cosa importante, te la voy a decir, te la voy a
decir, no? Y me siento como ms valiente, o sea, me siento
como valiente en ese sentido, no? Me siento ms valiente.
Al passar per totes aquestes fases i elements creiem
que es pot considerar la dona alliberada i recuperada de lexperincia de violncia masclista, afectiva
i ntima de parella.

PART IV
MESURA DE
LALLIBERAMENT
I LA RECUPERACI
79
6. AVALUACI DE LALLIBERAMENT I LA RECUPERACI

6.1 FINALITAT
Avaluar el grau de recuperaci en qu es troba una
dona supervivent s un tall en el temps, s una
mesura puntual de la recuperaci en un moment
concret del fenomen de la violncia masclista de
parella.
Aquestes mesures sn especialment tils en aquest
fenomen per la llarga durada de la resistncia,
lalliberament i la recuperaci daquest tipus de
violncia afectiva de parella. Les mesures ens permeten, durant dos, tres, quatre o ms anys, tenir
registres ms objectius que faciliten la presa de
decisions afinades i pertinents sobre el pla dintervenci amb la dona i valorar amb ms precisi
la progressi o lestancament en els seguiments
posteriors.
Les mesures, amb els inconvenients corresponents,
ens permeten avaluar leficcia i leficincia de les
intervencions amb ms precisi, rapidesa i sistematicitat. Sha de planificar un temps especfic per
fer les avaluacions sistemtiques, ja que la pressi de la feina quotidiana datenci pot eliminar
lavaluaci. Si disposem deines per tenir un punt
de referncia que permeti valorar levoluci, no
utilitzar-les esdev una mancana. Per posar una
comparaci,

actualment en el sistema sanitari seria impensable prescriure amb precisi un tractament sense
anlisis prvies, com ara les radiografies, les ressonncies magntiques o les anlisis de sang, fins i
tot quan les exploracions clniques prvies ja anticipaven el diagnstic.
El model conceptual davaluaci i la bateria dinstruments davaluaci corresponent esdevenen una
eina vlida, fiable i til per a les i els professionals
de latenci que pretenen obtenir un diagnstic sistemtic, una reflexi i avaluaci sobre la mateixa
intervenci, i una avaluaci del servei.
La pertinena de les avaluacions que presentem
contribueixen a la finalitat de viure sense violncia en ple exercici de la seva llibertat i dels seus
drets, contribueixen a recuperar la independncia,
la inclusi social i la salut de la dona i, de retruc,
tamb la dels fills i filles supervivents daquesta
mateixa violncia.
80
6.2 MODEL DAVALUACI

Lavaluaci exigeix precisi conceptual en lobjecte davaluaci. En una avaluaci quantitativa,
el concepte verbal sha de fragmentar en dimensions operatives per arribar a convertir-lo en
unitats de mesura, ja siguin indicadors o tems. Recordem les definicions.
Lalliberament de la dona en situaci de

violncia de parella s un estat final en el
qual la dona no rep cap tipus de violncia
en la relaci de parella ni dels familiars
dell o daltres persones properes a la dona.
La recuperaci psicosocial de la dona en situaci

de violncia de parella s la reconstrucci
de la seva vida personal, social i familiar
amb control de la seva prpia vida, independncia econmica i inclusi social, gaudint
dun bon estat de salut fsica i mental, i alhora s capa de detectar noves situacions
de violncia si tornen a aparixer.
El model davaluaci de lalliberament i la recuperaci psicosocial de les dones en situaci de violncia que proposem reflecteix aquestes definicions,
el carcter multidimensional de la supervivncia
de les dones a la violncia de la parella i la seva
naturalesa canviant en el decurs del temps.
El model davaluaci de lalliberament i recuperaci de la dona en situaci de violncia masclista
de parella consta de les quatre dimensions segents:
violncia, separaci, salut i inclusi social. I cada dimensi est fragmentada en subdimensions que en fan
possible lanlisi ms detallada. Vegeu el quadre
segent.

MODEL MULTIDIMENSIONAL DAVALUACI DE LALLIBERAMENT i RECUPERACI

DE LES DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA DE PARELLA
(MAR-VP, Neus Roca Corts, 2013)
Dimensions
Subdimensions
Subdimensions
Psicolgica
Fsica
Sexual
Violncia ACTUAL
Econmica
Substncies txiques
Assetjament directe
VIOLNCIA
Assetjament indirecte
Psicolgica
Fsica
Violncia PASSADA
Sexual
Econmica
Assetjament directe
Reacci a la violncia
SEPARACI
Separaci PSICOSOCIAL
Control de la prpia vida

Valoraci de la relaci de parella
Separaci FISICOLEGAL
Grau de contacte
Ansietat i depressi
Autoestima
Salut PSICOLGICA
SALUT
Estrs posttraumtic
Desesperana
Diagnstic psicopatolgic
Salut FSICA
Seqeles fsiques
Seqeles sexuals i reproductives
Nivell dingressos propis
Precarietat dingressos propis
Capital SOCIOECONMIC
Nivell docupaci
Nivell destudis
Accs autnom a lhabitatge
INCLUSI SOCIAL
Suport social
Capital RELACIONAL
Ciutadania
Participaci
Accs al sistema sanitari
Capital SOCIOSANITARI
Malalties i addiccions
Discapacitats fsiques i trastorns mentals

81
82
Les definicions de les quatre dimensions del model

avaluador, aix com de les subdimensions sexpliquen mpliament en els captols segents.
El constructe conceptual i els instruments corresponents presentats permeten fer aquesta mesura
puntual en el temps, com una imatge que t en
compte el pas del temps, des que la supervivent
es troba atrapada en plena violncia, passant pels
tempteigs de la separaci, per la separaci definitiva i fins que, allunyada de la violncia, retroba la
llibertat i el control sobre la seva vida, recupera la
seguretat, la salut i engega de nou el seu projecte
vital nou mirant cap al futur. Aix s possible perqu els continguts de les escales i ndexs abasten
les diferents circumstncies canviants en el decurs
del temps descrites en el model integral de fases.
Els continguts dels instruments davaluaci tamb
tenen en compte la diversitat de condicions socials
de les dones en situaci de violncia. s ben sabut
que la violncia masclista de parella no coneix diferncia de classe social, nivell econmic, independncia econmica, situaci laboral, nacionalitat o
origen cultural entre les dones que la pateixen.
6.3 BATERIA DINSTRUMENTS I RECOMANACIONS DS

Cada una de les dimensions i subdimensions del model conceptual davaluaci corresponents
t els qestionaris escalats o registres dndexs per mesurar-les i valorar-les (vegeu el quadre
segent). Tota la informaci que sobt en aquests instruments s aportada directament per la
dona, siguin escales dautoposicionament o registres dndex.

83
BATERIA MULTIDIMENSIONAL DINSTRUMENTS DAVALUACI PER A LALLIBERAMENT

I RECUPERACI DE LES DONES EN SITUACI DE VIOLNCIA
(Neus Roca Corts, 2013)
Dimensions
Subdimensions
Actual
VIOLNCIA
Passada
Instruments
Escala de violncia de parella (EVPexP) de Neus Roca
Corts, Clara Porra Garca i Montserrat Yepes Bald
Separaci psicosocial
Escala de separaci psicosocial de dones en violncia

de parella (SPS-VP v1c) de Neus Roca Corts, Clara Porra
Garca, Montserrat Yepes Bald i Nria Codina Mata
Separaci
fisicolegal
ndex de separaci fisicolegal

de dones en violncia de parella (SFL-VP)
de Neus Roca Corts i Soledad Ruiz Saiz
SEPARACI
HAD (versi curta per a VP)

Escala reduda per Mireia Martnez Artola, Neus Roca Corts
i Montserrat Yepes Bald de lescala dansietat i depressi
dAnthony Zigmon i Philip Snaith
AUTEST- SPS (versi curta per a VP)
Escala reduda per Neus Roca Corts, Mireia Martnez Artola
i Clara Porra Garca, de lescala dautoestima de Marshall
Rosenberg
Salut psicolgica
SALUT
EPT (versi curta per a VP)

Escala reduda per Mireia Martnez Artola, Neus Roca Corts
i Montse Yepes Bald de lescala de trauma de Jonhatan
Davidson
EDESP (versi curta per a VP)
Escala reduda i adaptada per Mireia Martnez Artola, Neus
Roca Corts i Soledad Ruiz Saiz de lescala de desesperana
de Martha Crdova, Jos C. Rosales i Luz Eguiluz
Registre de diagnstic psicopatolgic i addiccions
(DIAG PSICOPAT-ADD), de Neus Roca Corts
Salut fsica
Capital
socioeconmic
INCLUSI
SOCIAL
Capital relacional
Capital sociosanitari

ndex de salut fsica en dones en violncia de parella

(ISF-VP), de Mireia Martnez Artola i Neus Roca Corts
ndex dinclusi social de dones en situaci de violncia

de parella (ndex INCLS-VP), de Neus Roca Corts
Escala de suport social per a dones en situaci de
violncia de parella (ESS-VP), de Clara Porra Garca, Neus
Roca Corts i Soledad Ruiz Saiz
84
Recomanacions generals ds
El temps i la incorporaci als protocols
habituals del servei
Si tenim en compte la quantitat dinformaci que
sarriba a registrar en els expedients dun servei,
el total de temps dadministraci i correcci de la
bateria dinstruments que presentem esdev un
temps molt abastable amb el resultat final duna informaci organitzada i interpretable en la direcci de
lobjectiu del servei: latenci a les dones en situaci de violncia.
La informaci sociodemogrfica que demana
aquesta bateria senregistra habitualment en els
expedients dels serveis. Per aquest motiu es recomana, i aix ho indiquem en cada cas, que sincorpori als protocols actuals amb els registres dindicadors proposats en aquesta bateria. Daquesta
manera, posteriorment permetr el clcul dalguns ndexs i puntuacions finals, especialment el
dinclusi social i lndex de separaci fisicolegal,
i alhora evitar que la dona repeteixi informaci
sense necessitat.
La durada total de ladministraci dels instruments
davaluaci s duna hora, considerant que bona
part de la informaci relativa a la inclusi social i
de la separaci fisicolegal shaur contestat en les
primeres entrevistes de la fase dacollida. El temps
de correcci s de 30 minuts en total.
Presentaci
Cada una de les quatre dimensions, violncia, separaci, salut i inclusi social, cont els materials segents: protocols, instruccions ds, full de clcul i
full de resultats. Aix, en resultar un quadernet per
cada dimensi (violncia, separaci, salut i inclusi social) que nagilitar la passaci, la correcci,
larxiu i la posterior consulta.
A cada protocol de cada dimensi lacompanyen
unes instruccions ds amb lobjectiu, la forma de
correcci, la interpretaci de les dades i, finalment,
recomanacions especfiques ds i correcci. El full
de clcul sn unes taules gils de correcci manual
i en un format similar als emprats pels fulls informtics de clcul a fi dautomatitzar-ne la correcci.
Tamb es presenta un sol full de resultats per cada
una de les quatre dimensions, que permet veure el
resultats de manera rpida i resumida per a cada
subjecte; a ms, inclou apartats en blanc per registrar qualitativament les valoracions diagnstiques
finals actuals i de seguiment. En aquests dos fulls,
de clcul i resultats, hi ha lescala de puntuacions
(mximes, mitjanes i mnimes) per valorar el nivell
de resultats extret de cada dona. Daquesta manera, es pot guardar cada dimensi de lavaluaci
amb el full de resultats al davant, que un cop arxivat, permetr fer-ne una lectura rpida i gil.
Es recomana incorporar la bateria dinstruments

davaluaci de lalliberament i recuperaci en lexploraci inicial de les usuries en entrar al servei. s
una bateria davaluaci til i ds fcil, adreada
directament a la millora de latenci i del servei.
La seva informaci tamb ser til per incloure en
els informes anuals de les activitats dels serveis.

85
Condicions dadministraci
Dos tipus dinstruments. Els qestionaris sn escales
dautoposicionament en que deprs de presentar
les proves, se li llegeixen les instruccions especfiques i ella sola respon els tems. Durant els primers
tems ens assegurarem que els entn b i entn el
significat d1 a 5. La professional ha de ser especialment estricta en no influir en les respostes i,
alhora, estar especialment atenta a la comprensi
que la dona t de la prova i la bona motivaci per
respondre-la.
atendre-la (i aix se li fa saber). No obstant aix, cal

tenir en compte que tota la bateria sha de ser passar
al mateix moment, el mateix dia. En cas de no poder
complir aquest requisit, hi ha dhaver com mxim
7 dies de marge, ja que els canvis de situaci de
les dones que viuen violncia de parella poden ser
molt rpids.
En els registres dndex s la professional qui fa les

preguntes a les dones i anota les seves respostes
en el protocol corresponent. Alguns registres dndex poden ser omplerts amb informaci que la o
el professional ja coneix per entrevistes anteriors.
Les inquietuds o els descobriments que revelen els

qestionaris per a la persona avaluada, quan ho
transmet a la professional, es poden aprofitar per
al treball dorientaci, sempre que totes les proves
davaluaci ja shagin acabat. No obstant aix, cal
advertir amb especial mfasi que els instruments
davaluaci no poden ser emprats com a eines destmul
o de guia en les entrevistes dorientaci o tractament.
Diferents avaluacions en diferents moments. Habitualment, es fa una avaluaci inicial adreada a obtenir
informaci precisa per decidir el pla dintervenci.
Es passa sempre durant les primeres entrevistes,
un cop la dona ha establert un mnim vincle, la
relaci amb ella es prou cordial i, si hi ha una situaci estressant, langoixa que sen deriva pot ser
continguda. Segons la situaci inicial de la dona i
el pla de millora elaborat, es preveuen avaluacions peridiques. Aquesta avaluaci serveix tamb
per establir el punt final de la intervenci i deixar
constncia davaluaci (per comparaci amb lavaluaci inicial) de la decisi dalta o de tancament
dexpedient que fan els professionals que latenen.
Tamb se solen fer avaluacions de seguiment.
Els protocols davaluaci shan de preservar exclusivament per a lobjectiu especfic davaluaci.
Els instruments de mesura perden validesa quan
sadministren amb poc temps de diferncia pels
anomenats factors daprenentatge i de desitjabilitat social. Les persones poden aprendre les
respostes correctes o estar especialment atentes
a respondre all que es considera ms correcte.
Tots dos factors fan perdre validesa de mesura a
linstrument. Per aquest motiu, els protocols davaluaci, no es poden emprar com una eina destmul
per a sessions dorientaci i tractament psicolgic
i social, sigui individual o grupal. Shan dutilitzar,
estrictament, per a les diferents avaluacions, inicials,
de seguiment o finals.
En una entrevista davaluaci cal establir una relaci

de col.laboraci amb la usuria, de confiana i seguretat. Cal explicar en qu consistir i per qu s necessria, per no es tracta duna entrevista en qu
selaboraran conjuntament continguts vivencials.
s a dir, no s una entrevista dorientaci o tractament.
Quan es fa una entrevista davaluaci en un servei
datenci cal informar b la usuria, a linici de
lentrevista, que es tracta duna activitat diferent
de lhabitual i, especialment, quan la fa amb la
mateixa professional amb qui probablement haur
tingut entrevistes dorientaci o tractament.
En una entrevista davaluaci, cal no deixar-se cap

informaci sense omplir, cap tem sense respondre. Les
puntuacions globals no es poden calcular amb fiabilitat quan manquen respostes i no t sentit que la
persona les respongui en un moment diferent del
que ha passat la majoria ditems de lescala, dins
dels marges de temps de 7-10 dies abans esmentats
(i sempre que no shagin produt esdeveniments
especialment influents en el fenomen que estem
mesurant). En cas que falti un o com a mxim dos
tems de lescala, en psicometria saconsella atribuir a cada un dels tems la puntuaci mitjana de
lescala. Si manquen ms de dues respostes, no es pot
calcular la puntuaci total de lescala.
Actualment, moltes persones ja han fet aquest tipus de qestionaris i acostumen a respondre amb
ritme, sense provocar o esperar un tipus dinteracci prpia duna entrevista dorientaci o dacollida. Si la persona expressa algun contingut especial,
es pot posposar per a lentrevista segent o reservar al final de lentrevista una part del temps per

86
7. VIOLNCIA
7.1 AVALUACI DE LA VIOLNCIA REBUDA DE LA PARELLA
Qu savalua i per qu
La desaparici de tota mena de violncia en la vida de les dones s lelement ms important
de lalliberament i la recuperaci, segons la definici emprada en aquest model multidimensional davaluaci. Si recordem la definici de lapartat 4.1 daquest text, entenem per violncia contra les dones tot acte de violncia basada en el gnere que tingui o pugui tenir com a
resultat, un dany i sofriment fsic, sexual o psicolgic per a les dones, incloent les amenaces
dels esmentats actes, la coacci o la privaci arbitrria de llibertat, tant a la vida pblica com
a la privada (ONU, 1993).
El model davaluaci de lalliberament i la recuperaci que presentem inclou dues dimensions
principals: la violncia rebuda actual i la violncia
rebuda passada. Cal, doncs, avaluar la violncia
que est patint en el moment de lavaluaci, la
violncia actual. Per tamb cal avaluar la violncia patida prviament, ja que lalliberament i la
recuperaci s ms costs com ms greu ha estat
la violncia rebuda (Ana Arroyo, 2002). La magnitud de violncia savalua en termes de freqncia,
gravetat i tipus de violncia.
La violncia masclista de parella, tal com sha definit, obra un ventall ampli de comportaments
agressius que sagrupen en tipus de violncies: la
psicolgica, que s la ms constant, la fsica, sexual, econmica i dassetjament. Aquestes violncies
de parella apareixen tant en cohabitaci com en
no-cohabitaci, abans o desprs de la separaci de
la relaci de parella.
Com savalua
Lescala de violncia de parella (EVPexP)
de Neus Roca Corts, Clara Porra Garca
i Montserrat Yepes Bald mesura la
freqncia i gravetat dels comportaments
violents possibles en una relaci de
parella preguntant a la supervivent pel
comportament agressor de la parella
maltractadora. Inclou violncia
de tipus psicolgic, fsic, sexual, econmic
i dassetjament.
Lescala de violncia de parella (EVP-vc) s una reducci de la millora i adaptaci de lescala ndex
dabs de lesposa, de Walter W. Hudson i Sally R.
McIntosh (1981), de contrastades qualitats psicomtriques. Per mesurar la gravetat de labs fsic
i no fsic duna situaci de violncia de parella. La
millora que presentem dna ms visibilitat a tipus
de violncies escassament presents en lescala original i
alhora ms adaptades a les diverses formes actuals de

relacions de parella. Shi han afegit tems de violncia
sexual, violncia econmica i de violncia dassetjament, delaboraci prpia o inspirats en escales
actuals i exclusives. Els nous aspectes incorporats
es refereixen a comportaments ms genrics i
actualment ms coneguts, com ara la imposici
coactiva del visionat de vdeos pornogrfics, la imposici daltres prctiques sexuals o lexplotaci
dels recursos econmics propis de la dona. Tamb
hem afegit comportaments violents dassetjament
en la forma que acostumen a produir-se desprs de
la separaci de la parella. Aquests ltims, tot i que
sn presents mentre es viu en parella i en cohabitaci, de vegades s lnica violncia que apareix en
les postseparacions. No incloure-la hagus suposat
invisibilitzar la violncia desprs de la separaci
quan, tot i que es redueix, s prou sabut que es
mant amb estratgies diferents.
Per registrar la violncia actual i passada, en les
dues subescales hem afegit per cada pregunta del

qestionari la doble columna de en els ltims tres mesos i abans. Tamb hem afegit la paraula (ex)parella per tal que esdevingus ms coherent quan
es passa a les supervivents ja separades fsicament.
Hem afegit dues informacions que no incloem
en la puntuaci final de lescala: la durada de la
situaci de maltractament i els antecedents de violncia de la dona. No safegeixen numricament
a la puntuaci de lescala EXPexP, per cal tenir-les
en compte quan es valora la gravetat de la violncia, quan es planifica la intervenci psicosocial i
sestima el pronstic de recuperaci. Lentrevista
per registrar-les adequadament es troba al full de
resultats, tot i que habitualment en els serveis sinclouen en el protocol de la primera entrevista o
en els registres oberts de sessions de tractament.
87
Caracterstiques tcniques
Lescala EXPexP sha validat16 a travs de dues escales diferents. Lanlisi factorial de lescala ampliada
de violncia ha perms una reducci dtems que
mostra una estructura interna consistent (alfa =
0,93 en violncia actual i 0,86 en violncia passada)
per damunt de 0,5 i 0,7, i unes varincies explicades (76 i 69%, respectivament) tamb per damunt
del 50%. Les puntuacions alfa en tots els factors
resultants tamb estan per damunt del 0,7. En la
violncia passada (abans dels ltims tres mesos) i
en aquesta mostra, els factors resultants no distingeixen la violncia econmica de la psicolgica.
Lanlisi factorial exploratria de lescala dassetjament, inicialment anomenada escala en no-cohabitaci, versi millorada respecte a la creada
anteriorment (Neus Roca Corts et al., 2007a), ha
perms una reducci dtems i mostra una consistncia interna elevada (alfa de 0,91 en violncia actual i de 0,89 en violncia passada); i una varincia
explicada adequada (59 i 56%, respectivament). Es
tracta, doncs, duna escala vlida per a dones en
situaci de violncia en el cas daquesta mostra,
estiguin separades o no.
Tot i que sha validat com si fossin dues escales, per
usar-la en serveis datenci es presenta i es puntua
com una de sola.
16 Els mtodes seguits en aquestes validacions sn explicats en lapartat 4.4.

88
7.2 ESCALA DE VIOLNCIA DE LA PARELLA I EXPARELLA (EVPexP)

Protocol
Instruccions ds
Full de resultats
Clcul de puntuacions

Roca Corts, N. et al. (2013)
Protocol
Escala VP
COMPORTAMENT DE LA PARELLA o EXPARELLA
NOM .........................................................................................................................................
COGNOMS ...............................................................................................................................
Nm. expedient .....................................................................................................................
DATA DADMINISTRACI ....................................................................................................

PROFESSIONAL que ladministra .......................................................................................

89
90
Les frases segents fan referncia a COMPORTAMENTS que VIU o HA POGUT VIURE DURANT la
RELACI de parella.
Si us plau, marqui amb una O el nmero de lopci escollida per assenyalar la QUANTITAT DE VEGADES que experimenta o ha experimentat cadascun daquests comportaments o situacions.
1
Mai
2
Poques vegades
3
Algunes vegades
4
Fora vegades
5
Contnuament
en els LTIMS 3 MESOS

La meva parella (o exparella)
1
Mai
2
3
4
5
Poques Algunes Fora Contnuvegades vegades vegades ament
ABANS
1
Mai
2
3
4
5
1. Considera que jo no hauria de treballar

ni estudiar
2. Es comporta com un mal educat i

senfada si li dic que est bevent molt
o drogant-se
3. Actua com si jo fos la seva criada
4. Posa problemes a les relacions que puc

tenir amb famlia, amistats, vens
5. Em diu que sc lletja i poc atractiva
6. Mexigeix un control estricte dels diners

que dna per portar la casa
7. Em menysprea intellectualment
8. s gasiu a lhora de donar-me els diners

necessaris per pagar les despeses
9. Senfada molt si no estic dacord amb el

seu punt de vista
10. Em tracta com si fos una ximpleta
11. Es torna ofensiu o abusiu quan beu o es

droga
12. Em diu que sc incapa de cuidar de mi

mateixa
13. Mavergonyeix davant daltres persones
14. Mobliga a satisfer els seus capricis
15. Mobliga a veure prctiques sexuals que

no vull veure
16. Em clava cops de puny
17. No aporta diners per fer front a les despeses familiars que li pertoquen encara
que tingui ingressos propis
18. Mexigeix tenir sexe tant si vull com si

no
19. Em bufeteja la cara o el cap

91
en els LTIMS 3 MESOS

La meva parella (o exparella)
1
Mai
2
3
4
5
ABANS
1
Mai
2
3
4
5
20. Mimpedeix participar en les decisions

sobre els nostres diners, deutes o altres
bns
21. Mexigeix que faci actes sexuals que no

em fan gaudir o no magraden
22. Em colpeja amb tanta fora que haig

danar a buscar ajuda mdica
23. Actua com si em volgus matar
24. Els acords que pactem els dos, ell els

incompleix
25. Posa obstacles perqu jo (i els meus fills)

tinguem un lloc on viure
26. Assetja fsicament o per telfon la meva

famlia, les meves amistats o altres persones que em coneixen per saber el que
faig, amb qui em relaciono o per parlar
malament de mi
27. Menvia regals, fotos, cartes, e-mails,

etctera, que jo ja no vull rebre
28. Intenta provocar-me i desestabilitzar-me

perqu perdi la compostura davant els
meus fills o altres persones, i aix fer
creure que no estic mentalment equilibrada
29. Mha denunciat perqu diu que el

maltracto a ell o els meus fills o mha
amenaat de posar-me una denncia
30. Utilitza lamenaa perqu torni (o em

quedi) amb ell
31. Ha intentat tancar-me (o mha tancat) a

casa meva o en qualsevol altre lloc,
o mha impedit entrar-hi
32. Trenca o destrueix alguna cosa important per a mi
33. Massetja pel carrer, al portal de casa,

per telfon, a la feina o en espais
tancats, etctera
34. Manipula els fills i filles per posar-los

en contra meu o els cuida malament
per ferir-me

92
ESCALA de VIOLNCIA de PARELLA (EVPexP)
adaptaci de Neus Roca Corts, Clara Porra, Montserrat Yepes i Nria Codina (2013)
Instruccions ds
Objectiu
Aquesta escala avalua la gravetat de labs fsic i no fsic duna situaci de violncia de parella, incloent-hi
la violncia sexual, labs econmic i formes dassetjament especfiques en no-cohabitaci.
Es refereix sempre a la parella o exparella que exerceix o exercia violncia sobre ella i a causa de la qual
ha entrat al servei. En cas que lusuria hagi tingut situacions de violncia de parella amb altres parelles,
caldr administrar una altra vegada lescala referint-se a laltra parella.
Normes de correcci
Aquesta escala preveu el criteri temporal actual i passat, i les variacions en la gravetat de les conseqncies dels diferents comportaments violents, a travs de lindicador de gravetat especfic. Les puntuacions es
calculen separadament, la de violncia actual (en els ltims tres mesos) i la de violncia passada (abans
dels ltims tres mesos). Cada una de les dues puntuacions es calcula igual i de la manera segent:
A) En primer lloc, la resposta a cada tem de la columna corresponent es multiplica per lindicador de
gravetat corresponent (vegeu fulls de clcul). Aquest indicador reflecteix, en una escala d1 a 4, la
gravetat de les conseqncies de lagressi especfica. En multiplicar la freqncia (resposta de la
dona) per aquest indicador, la puntuaci final s ms precisa que si noms tingussim en compte
la freqncia, en el sentit que, per exemple, lapreciaci de poques vegades (2), duna pallissa que
requereix atenci mdica t conseqncies ms greus que poques vegades (2), de posa problemes a
les relacions que puc tenir amb la famlia....
B) En segon lloc, se sumen els tems per subdimensions, cosa que permet valorar la gravetat de cada
subdimensi.
C) La puntuaci final es calcula sumant les subdimensions (vegeu full de resultats).
La puntuaci mnima de gravetat ens indica que no hi ha violncia cap a la dona. La puntuaci mxima de
gravetat ens indica una alta gravetat de violncia cap a la dona.
Per avaluar i corregir noms la freqncia de la violncia, shan de sumar les respostes als tems de
cada columna separadament (actual o passada). La puntuaci mnima de noms la freqncia s 34. La
puntuaci mitjana de noms la freqncia s 102. La puntuaci mxima de noms la freqncia s 170.
Recomanem emprar habitualment la puntuaci de gravetat. La puntuaci de gravetat s ms completa que
la puntuaci de freqncia, ja que la primera inclou la segona. Amb la puntuaci de freqncia, noms
sabrem si nha rebut ms dun tipus que dun altre.

93
Recomanacions
Quant a ls
s recomanable passar aquesta escala al final de lavaluaci incial, especialment en les dones que encara
la pateixen fortament. Aquesta passaci pot suscitar identificacions de comportaments com a violents
que abans no es veien com a tals; o interrogants sobre les intencions de lagressor i, per descomptat, pot
generar inquietud, especialment en les dones que encara estan en risc. Per aquest motiu, recomanem
observar especialment aquestes possibles reaccions i dedicar-se a atendre-les posteriorment si es creu
convenient. Podeu llegir ms explicacions sobre aix a lapartat 6.3.
Advertim que aquesta escala no es pot utilitzar com a eina de suport per a les sessions dorientaci o tractament
que es destinen a identificar la violncia. Hi ha altres recursos pel que fa al cas i, en reservar aquest
instrument noms per a lavaluaci, en mantenim la validesa per a les avaluacions posteriors que ens
permetran valorar aix, amb ms precisi i rigorositat, laven aconseguit. Podeu llegir ms explicacions
sobre aix a lapartat 6.3.
Aquesta escala no comprn tots els comportaments de violncia possibles, ja que seria una llista excessivament llarga. La reducci dtems desenvolupada selecciona els tems que permetran reflectir ms
la diversitat, i, aix, saportar ms precisi a lavaluaci. Les subdimensions dassetjament es donen en
tot tipus de situacions, per reflecteixen especialment els casos de dones ja separades que continuen
rebent violncia encara que sigui ms indirecta.
Es recomana assegurar-se que comprn els continguts dels tems i el significat de la columna abans
i actual. Mentre la dona respon, cal anar amb compte de no deixar cap tem sense respondre per
garantir el rigor en la puntuaci. Cal ser-hi per resoldre dubtes, sempre pendent de qu la o el professional
no influeixi en les respostes de la persona que respon.
Quant a les puntuacions

La presncia o absncia de la gravetat de la violncia actual ens indicar un grau de recuperaci, i sinclou
en la puntuaci general de recuperaci de la dona en situaci de violncia. Recordem que lalliberament
i la recuperaci podr ser completa noms quan la violncia hagi desaparegut de la vida de la dona. Podeu
llegir ms sobre les definicions en els apartats 6.2 i 4.3.
La gravetat de la violncia passada, en el nostre model davaluaci de la recuperaci, no sinclou en la
puntuaci global de recuperaci, per, segons els coneixements actuals, s un condicionant clar del ritme
i grau de recuperaci. Aix, doncs, les valoracions inicials i intermdies de levoluci de la recuperaci
han de tenir en compte la gravetat de la violncia passada, que probablement es veur reflectida en les
dimensions de salut i inclusi social de lavaluaci.

94
FULL de RESULTATS
escala de VIOLNCIA de la PARELLA I EXPARELLA (EVP-vc)
Neus Roca Corts, Clara Porra i Montserrat Yepes (2013)
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

Nm. expedient .................................................................. DATA DADMINISTRACI ..................................................................................................................
PROFESSIONAL que ladministra ...................................................................................................................................................................................................................
GRAVETAT
subdimensions
Puntuacions
de gravetat
Psicolgica
Puntuaci mnima = 9; Puntuaci mitjana = 27; Puntuaci mxima = 45
Violncia ACTUAL
Fsica
Puntuaci final de gravetat
Sexual
(suma de les puntuacions parcials

de les dimensions)
Econmica
Substncies txiques
Puntuaci directa mnima = 49
Puntuaci directa mitjana = 147
Puntuaci directa mxima = 245
Assetjament directe
Psicolgica i econmica
Violncia PASSADA
Puntuaci final de gravetat
Sexual
(suma de les puntuacions parcials

de les dimensions)
Fsica
Substncies txiques

Puntuaci directa mnima = 44
Puntuaci directa mitjana = 132
Puntuaci directa mxima = 220
Assetjament directe
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

95
FULL DE RESULTATS
escala de VIOLNCIA de la PARELLA I EXPARELLA (EVP-vc)
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

VALORACI DIAGNSTICA FINAL

VIOLNCIA PASSADA
VIOLNCIA ACTUAL
COMPARACI en relaci amb valoracions anteriors

En ............................... mesos/anys la violncia rebuda ha ...............................................................................................................................

96
Clcul de puntuacions violncia ACTUAL

escala de VIOLNCIA de la PARELLA I EXPARELLA (EVPexP),
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

VIOLNCIA - EVP - ACTUAL
Puntuacions dels tems

tem
PSICOLGICA
3
4
5
7
10
12
13
Resposta
al protocol
MULTIPLICAT
per lindicador
de gravetat
1
1
1
1
2
2
1
Puntuaci total per subdimensi = SUMA puntuacions (tem x gravetat)
FSICA
16
19
22
3
3
4
Puntuaci total per subdimensi =
SEXUAL
14
15
18
21
ECONMICA
8
17
20
VIOLNCIA
ACTUAL
1
1
3
3
1
1
1
SUBSTNCIES TXIQUES
2
11
1
3
ASSETJAMENT DIRECTE
27
30
31
32
33
ASSETJAMENT INDIRECTE
28
29
34
1
2
3
2
2
1
1
3

Puntuaci
97
Clcul de puntuacions violncia PASSADA

escala de VIOLNCIA de la PARELLA I EXPARELLA (EVAPexP),
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

Puntuacions dels tems
VIOLNCIA - EVP - PASSADA

tem
PSICOLGICA
I ECONMICA
6
7
9
8
20
Resposta
al protocol
MULTIPLICAT
per lindicador
de gravetat
1
1
1
1
1
Puntuaci total per subdimensi = SUMA puntuacions (tem x gravetat)
SEXUAL
18
21
FSICA
1
16
19
22
23
3
3
VIOLNCIA
PASSADA
1
3
3
4
1
SUBSTNCIES TXIQUES
2
11
1
3
ASSETJAMENT DIRECTE
24
26
30
31
32
33
1
1
2
3
2
2
ASSETJAMENT INDIRECTE
25
28
29
34
1
1
1
3

= Puntuaci
98
ALTRES INFORMACIONS DE LA VIOLNCIA REBUDA

que contribueixen a valorar la recuperaci psicosocial
de la dona en situaci de violncia de parella
DURADA de la violncia en aquesta parella
Per calcular la durada, es recomana lestratgia dentrevista segent per guiar la dona a trobar els dos
punts temporals per estimar la durada.
Any del primer episodi: ................................................................... Any de lltim episodi: ...........................................................................
Moment del cicle vital del primer episodi
Inici de la relaci
Durant el festeig
Inici de la vida en com
Primer embars
Naixement
del primer fill/a
Altres embarassos
o naixements
Anunci de separaci
Separaci ferma
o definitiva
Altres: ...................................................................................................................................................................................................................................................................................
Moment del cicle vital de lltim episodi:
Inici de la relaci
Durant el festeig
Inici de la vida en com
ltim embars
Naixement de lltim
fill/a
Altres embarassos
o naixements
Anunci de separaci
Separaci ferma
o definitiva
Altres: ...................................................................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................................................................................
Total danys de
maltractament
EXISTNCIA de violncia en ANTERIORS relacions de parella:

-- S ..................................... Durada de la relaci .......................................................................
-- NO hi ha hagut violncia en relacions anteriors
Existncia de violncia en el NUCLI FAMILIAR DORIGEN

Assenyala el tipus de maltractament viscut per la dona:
No se sap
No hi ha hagut violncia
Maltractament rebut en la famlia dorigen per part del pare
Maltractament rebut en la famlia dorigen per part de la mare
Maltractament rebut en la famlia dorigen per part de tots dos, pare i mare
Maltractament presenciat i exercit pel pare en la famlia dorigen
Abusos sexuals del pare o un altre adult o un altre familiar als fills/es
Altres maltractaments .................................................................................................................................................................................
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

99
8. SEPARACI
8.1 AVALUACI DE LA SEPARACI
Qu savalua i per qu
La separaci de la dona vctima de violncia de la font de violncia s lnica forma diniciativa
prpia que t la dona perqu la violncia desaparegui de la seva vida o tingui ms possibilitats de
fer-ho. No oblidem que lexercici de la violncia s de la parella maltractadora i aquesta parella s
la responsable de deixar dexercir-la. La separaci de la parella abusiva i el trencament daquesta
relaci s lacte imprescindible, no noms necessari per a lalliberament i la recuperaci. Incls
en les experincies molt excepcionals en qu la violncia ha desaparegut completament perqu el maltractador lha deixat dexercir i sha mantingut la relaci amb la mateixa parella, s
necessria una separaci psicosocial per a que la renovaci de la relaci aconsegueixi llibertat,
igualtat i confiana amb total absncia de coacci per al manteniment de la relaci.
De separacions, nhi ha moltes en lexperincia de
la violncia de parella: les separacions temporals
o assajos de separaci, les separacions encobertes
en qu estan separades psicolgicament per no
fsicament, i viceversa, quan estan separades fsicament per encara continuen vinculades a la
parella violenta, sigui per raons emocionals com
el desig o la rbia o per raons materials socioeconmiques, dhabitatge, de xarxa o de posici social.
Incls podem considerar les vinculacions que encara queden quan, temps desprs de la separaci,
sest pendent dels judicis o quan hi ha relacions
familiars o socials que generen contacte.
En el model integral dalliberament i

recuperaci considerem quatre separacions:
la psicolgica, la socioeconmica, la fsica i la
legal. Tots aquests vessants de la separaci
formen part de qualsevol separaci
duna parella afectiva, per quan aquesta
exerceix violncia, la separaci s ms
complexa i difcil.
La combinaci de totes quatre abasta el carcter

polidric del fenomen i permet marcar amb bastanta precisi i validesa fins on ha arribat la separaci en el moment en qu sest avaluant i per quins
vessants de la separaci circula el grau dalliberament i recuperaci daquesta dona.
Cal distingir la separaci fsica de la psicolgica perqu es poden donar en moments diferents. Amb
la separaci fsica, es deixa de cohabitar o b deixa
de relacionar-se amb la parella, en el cas damants

o de relaci de nuviatge, de tal manera que en la

vida quotidiana no hi tindr contacte o si es veu
obligada a tenir-lo ser perqu hi ha visites dels
fills i filles al pare o a la famlia del pare, un contacte que haur de ser segur per a ella i els fills.
Quan existeix violncia, els episodis de risc a la
integritat vital de la dona o dels fills poden portar
a una separaci fsica ms o menys urgent que no
coincideix amb els perodes finals de la separaci
psicolgica.
Aquest desfasament temporal entre separaci fsica i psicolgica sobserva actualment tamb en
entorns socials sensibilitzats, amb recursos pblics
dassistncia i amb procediments legals dactuaci
que augmenten les possibilitats que les dones hi
busquin ajut en moments inicials del procs dalliberament de la violncia. I viceversa, de vegades,
la separaci psicolgica est molt avanada per
la separaci fsica no ho est perqu que hi ha
condicionants de seguretat, condicionants socials
i, habitualment dindependncia econmica, per
fer efectiva la separaci fsica.
Amb la separaci psicolgica, la dona allunya i trenca
dos vincles emocionals: el de relaci ntima que
la uneix a la parella maltractadora i el vincle del
projecte personal de vida associat a emparellar-se
i constituir una famlia, especialment intens en el
mandat patriarcal de gnere vers les dones. Aix
exigeix processos psicolgics de dol i, posteriorment, el restabliment de significats no lesius de
lexperincia viscuda (Paul R. Amato, 2000; Elena
Gmez-Enguix, 2007; Susan Tuner i Constance Shapiro, 1986).
Tanmateix, en el cas duna dona en situaci de violncia, la separaci psicolgica de la parella impli-
100
ca un procs afegit dhaver de destriar les trampes

prpies daquesta violncia afectiva. Shaur de
desfer de les culpabilitzacions, minimitzacions i
justificacions de la violncia i del fracs de la relaci, haur didentificar la relaci com a indesitjable
i violenta (agressi intencional i incontrolable per
part seva) i rebutjar-la. Per aix, hem considerat separadament el procs de rebuig a la violncia i el procs
de rebuig de la relaci de parella.
La separaci s tamb econmica i de supervivncia,
ats que la dona passa a fer-se crrec exclusivament della mateixa i dels fills en cas de maternitat
(compartint despeses o no) i haur de buscar un
aixopluc on viure amb seguretat. En tota separaci,
la presncia de fills i la coresponsabilitat marental
consegent implica circumstncies especfiques,
com sn lincrement de la necessitat de recursos
socioeconmics, sobrepressi de rol paternal i
complicacions legals associades. En el cas de monomarentalitat en situaci de violncia, aquests
reptes sn especialment intensos per lempobriment (Jason Fields i Lynne M. Casper, 2001) afegit
generat per la mateixa violncia, inclosa la violncia econmica; perqu la responsabilitat parental
recau en la dona-mare, ja que el pare exerceix violncia i, per tant, ha dafrontar la cura quotidiana
de leducaci i salut dels seus fills i filles; per haver
dabordar aquestes sobrepressions en un ambient
de por o ms violncia; per reduir laccs a la xarxa
social de suport quan sha de canviar dhabitatge per raons de seguretat i, probablement, tamb
amb la salut minvada. Les circumstncies legals
per la custdia dels fills tamb estaran sotmeses a
aquesta violncia.
I la separaci tamb pren forma de separaci legal,
en trencar la relaci de tipus contractual sobre les
responsabilitats i els bns econmics que els unien
o b modificant-la en el cas de la descendncia comuna. A aix, shi afegeixen els possibles processos
judicials, si hi ha hagut denncia de violncia o
contradenncies interposades per la parella violenta contra la supervivent, per suposada violncia
della contra ell o de maltractament o negligncia
envers els fills.
Com savalua
La bateria dinstruments daquest model multidimensional davaluaci aporta dos instruments de
nova creaci: lescala de separaci psicosocial de
dones en violncia de parella (SPS-VP, 1a versi
curta), i lndex de separaci fisicolegal (ISFL-VP).
En les dues escales hem incorporat una visi de

procs amb comportaments i valoracions diferents
segons la fase de recuperaci en qu es troba la
dona, seguint les recerques fetes des de la perspectiva de procs. Ens permetr, aix, distingir el grau
i la qualitat de les diferents separacions durant el
llarg recorregut cap a la llibertat.
Lescala de separaci psicosocial (SPS-VP, 1a versi curta),
de Neus Roca Corts, Clara Porra Garca, Montserrat Yepes Bald i Nria Codina Mata, aborda la separaci psicolgica i la de supervivncia. Aquestes dues
separacions no es poden fragmentar, si entenem
que lalliberament i recuperaci passa indefectiblement pel propi control i el manteniment de la
independncia socioeconmica de la dona.
Entenem la separaci psicosocial duna

parella afectiva que exerceix violncia com
un procs gradual en qu la dona valora el
conjunt de la seva situaci per prendre la
decisi de separar-se alhora de la parella
i de la violncia, i realitzar les accions
consegents per fer-ho efectiu.
Hem fragmentat aquesta valoraci cognitivoemocional i lacci de separaci en tres dimensions
diferents, tot i que es donen conjuntament i de
manera interrelacionada. Les tres subdimensions
de la separaci psicosocial sn: a) la reacci a la violncia, b) el control de la prpia vida i c) la valoraci de la
relaci de parella. Aquests processos psicosocials sn
necessaris per recuperar la salut, el benestar i per
reconstruir el futur en llibertat i amb integritat.
La subdimensi Reacci a la violncia s el conjunt
de valoracions cognitivoemocionals i reaccions
conductuals a la violncia que la dona est rebent
i que van de la supervivncia a lenfrontament.
Com valora la dona aquesta violncia forma part
rellevant del procs psicosocial de separaci duna
relaci afectiva violenta, ja que alliberar-sen exigeix eliminar les justificacions i ocultacions, qualificar els comportaments agressius de violents,
comprendren la naturalesa i labast, qestionar-la,
reconixer els danys que els provoca a ella i als fills
i, finalment, rebutjar-la.
La subdimensi Control de la prpia vida passa indestriablement tant per mecanismes psicolgics
com per lautocontrol de les condicions materials de supervivncia i la percepci de suficincia
daquestes condicions. La supervivncia a la violncia masclista, per la seva naturalesa, porta a

renncies de caracterstiques de la prpia identitat, de lautoimatge, a desatendre els propis desitjos i expectatives perqu, progressivament, les
decisions sobre la prpia vida i sobre les activitats
quotidianes shan supeditat a disminuir limpacte
de labs per satisfer les necessitats exigides pel
maltractador. La submissi i lallament sn dues
de les caracterstiques clau de lestratgia violenta.
La resistncia a la violncia porta tamb al manteniment despais propis positius com a refugis i a
preservar habilitats i recursos en la mesura que el
tipus i la gravetat de la violncia ho permet.
El control de la prpia vida s, doncs, un procs
dapoderament i dindependncia psicolgica i
socioeconmica que li permetr reprendre les
regnes de la seva vida amb llibertat de decisi i
acci. Incloem aqu la presa de decisions sobre el
seu cos i la seva vida quotidiana, la recuperaci
de les relacions socials i de la supervivncia fsica
quotidiana; s a dir, ingressos propis suficients i
autocontrolats, laccs a un habitatge segur i les
condicions mnimes de criana per als fills dels
quals s coresponsable.
En el cas de les responsabilitats marentals, aquesta valoraci de suficincia representa un element
especialment important en les decisions de separaci. Sabem que moltes dones no se separen perqu
no poden assegurar per a elles i per als fills i filles,
o per a altres persones que estan al seu crrec,
lalimentaci, un sostre, la salut i lescolaritzaci
necessaris per viure.
La tercera dimensi de la separaci psicosocial s la
Valoraci de la relaci de parella. Aquest procs consisteix en la valoraci del comproms que la dona t i
vol tenir amb la relaci de parella i amb la famlia
prpia; en els processos dacceptaci del fracs de
la relaci i del dol per les prdues consegents, de
relaci amorosa inicial, de rols i posicions socials
i econmiques. Consisteix tamb en lelaboraci
de la prdua del projecte de vida en parella o de
famlia, en la reinterpretaci sense estigmes de la
relaci abusiva i de lexperincia de separaci i en
el restabliment de la identitat personal positiva.
Els compromisos amb la relaci passen per moments molt diferents. Abans darribar a la decisi
de separaci, en general la majoria de dones vinculades a una parella treballen perqu la relaci
torni a ser satisfactria, hi hagi un canvi i tornin
a gaudir de la relaci. Les dones supervivents, al
principi, volen posar fi a la violncia per no necessriament a la relaci de parella, creuen que
s possible un canvi del comportament dell o de
les circumstncies, o volen mantenir la relaci per

101
moltes altres raons. Les dones supervivents de violncia treballen per a que ell deixi de fer-los mal
i la relaci canvi cap a la llibertat i el benestar.
Daltra banda, quan sinicien les separacions fsiques es manifesten de maneres molt diferents, des
dels petits assajos temporals fins a la ferma decisi
de trencament de la relaci. Aquestes separacions
sn prou diferents perqu all que ens interessi
saber no sigui quan i com sha separat, sin les
voluntats o desigs de la dona sobre la relaci de
parella i el seu comproms amb la relaci, i, si s
el cas, sobre la famlia prpia constituda.
Lndex de separaci fisicolegal (ISFL-VP), de Neus Roca
Corts i Soledad Ruiz Saiz, aborda dues separacions, la fsica i la legal.
Entenem la separaci fisicolegal com el

grau de contacte que la dona t amb les
persones que exerceixen violncia contra
ella, sigui la parella o exparella violenta
o les persones prximes daquesta parella.
El contacte o la separaci pot ser tant fsic
com el que es mant per la relaci legal que
pot existir o no entre els dos.
Entenem que lalliberament i la recuperaci de la

dona duna relaci de violncia de parella ser possible en la mesura que la separaci fsica de la font
de la violncia sigui completa. Per tant, el grau de
contacte que mant indicar graus dalliberament
i recuperaci.
L ISFL-VP pretn conixer la intensitat i qualitat del
contacte amb el violent i abastar amb precisi les diferents separacions explicades ms amunt, temporals
o ms definitives, amb proximitat o llunyania fsica,
voluntries o involuntries, i fins i tot les definitives
que no sempre suposen la fi de la violncia. s prou
conegut que, desprs de la separaci, els contactes
permanents o espordics augmenten lansietat, els
smptomes destrs posttraumtic i, per descomptat, el risc de seguir rebent violncia. Aquest ndex
aporta bastants matisos al simple criteri binari de
separaci o no-separaci, tenint en compte que la
separaci de la parella maltractadora no implica no
tenir-hi contacte per diverses raons, la ms habitual,
els fills i filles comuns o les amistats comunes. Com
menys contacte, ms alliberament i recuperaci.
La separaci fsica mesura el grau de separaci de
la supervivent amb la parella violenta considerant
102
tant la quantitat de contacte (freqncia) com la

qualitat (presencialitat i voluntarietat). Inclou la
possibilitat que la violncia sigui exercida per familiars o per sicaris de la parella maltractadora. La separaci legal mesura la presncia ms o menys gran
de trmits legals a dur a terme entre el maltractador i la supervivent, sigui pels motius que sigui.
Lescala de separaci psicosocial (SPS-VP, 1a versi curta),
en ser de nova creaci en aquesta recerca i sense
antecedents, ha passat tres processos de validaci17. El contrast empric fet en la segona prova de
validaci va mostrar reiteradament que les dones
que estaven separades de la parella maltractadora
rebutjaven els tems que pressuposaven que encara
hi tenien relaci, expressaven dubtes sobre la pertinncia dels tems i la desmotivaci per respondre
al qestionari creixia a mesura que sanaven trobant amb aquests tipus dexpressions. Per evitar
reaccions negatives al qestionari que suposin prdua de motivaci i mantenir-ne la validesa, shan
elaborat dues versions de la mateixa escala, amb els
mateixos continguts en cada un dels tems, per
redactats en diferents temps verbals i amb algun
adverbi temporal per millorar-ne la comprensi. El
protocol A, redactat en present, sadrea a dones que
encara estan en relaci amb la parella maltractadora
per cohabitaci o perqu encara surten com a parella. El protocol B, redactat en passat, sadrea a dones
que viuen separades fsicament o ja no estan en relaci
amb la parella maltractadora encara que mantinguin cert contacte sigui pels motius que sigui.
Els resultats de la validaci de lescala amb les anlisis factorials, fetes de manera independent per
a cada una de les subdimensions de lescala, han
perms dur a terme una reducci dtems que mostra una estructura interna consistent per a cada
subdimensi en la versi reduda. Les puntuacions
alfa de cada dimensi (Reacci a la violncia = 0,77;
Control de la prpia vida = 0,61; Valoraci de la
relaci de parella = 0,51) estan per damunt del 0,5
i de 0,7. Els mateixos resultats sobserven en els 14
factors resultants (la majoria per damunt de 0,77) i
noms en dos factors estan per sota (0,4 i 0,37). Probablement, les puntuacions daquests dos factors
selevarien si saugments un tem i si augments
el nombre de subjectes de la mostra que es troben
en fases inicials de la recuperaci. En aquesta primera versi curta que presentem, en la constituci
final dels tems, se nhi han afegits alguns de cor17 Els mtodes seguits en aquestes validacions sexpliquen a lapartat
4.4.
responents a fases inicials de la recuperaci que

incrementen la validesa de contingut de lescala, ja
que va dirigida a dones que estan vivint diferents
moments de la separaci i la recuperaci.
Totes tres dimensions de la separaci

psicosocial tenen tems que guarden relaci
amb les diferents fases per les quals passen
les dones en les tres gran fases del procs
de recuperaci: resistncia i ambivalncia,
separaci de la violncia i de la parella,
i reconstrucci de la prpia vida i del
projecte vital.
Lndex de separaci fisicolegal (ISFL-VP), de Neus Roca

Corts i Soledad Ruiz Saiz, sha elaborat a partir de
dos assajos emprics: el primer, en una investigaci
tamb amb dones en situaci de maltractament
(Neus Roca Corts, Leonor Cantera, Nria Codina
et al, 2005) i el segon, en aquesta recerca. Es tracta
dun instrument creat adhoc, de registre escalat ordinal (com menys contacte ms separaci i recuperaci) omplert per la professional referent a partir de la
informaci extreta de les entrevistes inicials amb la
dona. En cas que la professional referent no conegui
la informaci requerida la preguntar a la dona.
Amb la millora de la primera versi del registre,
sha fet una prova pilot de 15 casos per comprovar la comprensi dels indicadors i la sensibilitat
a les diferents circumstncies de les dones. Com
a resultat, es van fer modificacions en el redactat
del registre i en lescalat. La validaci de lndex
s bsicament de contingut, per desenvolupar la
construcci terica i les dues proves empriques.
Aquesta validaci de contingut i s ha seguit els
criteris segents: mxim abast de la diversitat de
situacions possibles, pertinncia de les caracterstiques del contacte i de les situacions legals a
lobjectiu davaluaci de lalliberament i la recuperaci i reducci de les interpretacions possibles
dun mateix tem. Lndex de separaci fisicolegal
(ISFL-VP) s sensible a les variacions del fenomen
objecte destudi en la mostra daquesta recerca, ja
que shan obtingut resultats que abasten puntuacions mnimes i mximes i desviacions tpiques
dun 40% de linterval de puntuaci.
En el registre que presentem hem millorat el
redactat dalguns indicadors a partir de la segona
tanda de retroalimentaci rebuda de les professionals que lhan utilitzat. La millora ha consistit en
fer ms explcits i ms acotats alguns indicadors.

8.2 ESCALA DE SEPARACI PSICOSOCIAL (SPS VP 1vc)

Protocol A
Protocol B
Instruccions ds
Full de resultats

103
104
Protocol A
ESP VP, 1a versi curta
LA RELACI DE PARELLA
NOM .........................................................................................................................................
COGNOMS ...............................................................................................................................
Nm. expedient .....................................................................................................................


105
PROTOCOL A
Les relacions de parella passen per diferents moments. Interessa conixer COM VALORA i REACCIONA,
EN AQUEST MOMENT, A LA SITUACI DE PARELLA que est vivint (sigui nvio, marit, company,
etctera), i tamb respecte a la VOSTRA VIDA.
Si us plau, indiqui la SEVA MANERA de fer, de veure i de pensar o amb quina freqncia FA, SENT O
PENSA aix, marcant lopci amb un cercle O. No hi ha maneres millors o pitjors, cada persona t
una manera de viure i totes sn importants.
1
Mai
2
Poques vegades
3
Algunes vegades
4
Fora vegades
5
Contnuament
1
Mai
2
Poques
vegades
3
Algunes
vegades
1. En aquests moments, intento fer les coses com a

ell li agraden
2. En totes les parelles hi ha discussions i moments

en qu es perden els nervis de mala manera
3. El tracte que rebo dell em sembla acceptable
4. Si jo mhi vaig adaptant i lajudo, la situaci millorar
5. Estic fent coses per cuidar-me
6. Em dic a mi mateixa totes les coses que sc capa

de fer i les virtuts que tinc
7. Estic dedicada a ell
8. Crec que ell es comporta de manera dura, pel

meu b i pel b de la relaci que tenim
9. Estic canviant coses de mi mateixa que milloren

la meva situaci
10. Busco fer coses amb ell
11. Dedico temps a estar amb amigues, familiars,

companys de treball, venes
12. Busco estar en intimitat amb ell
13. Busco (he buscat) alg per a qu freni les seves

males maneres (familiars, amics, serveis, telfons
demergncia, policia, etctera)
14. Prenc precaucions per si hi ha situacions de perill
15. Vaig sola (o amb amigues o amics) a llocs on jo

pugui entretenir-me i participar en activitats
16. Quan em tracta malament, li planto cara a ell (i a

qui el defensa)
17. Faci el que faci, crec que ell pot seguir amb els
seus rampells, empipaments, mal carcter o manipulacions
18. Tinc lopci de sortir per on vulgui i amb qui

vulgui
(ell, es refereix sempre a la parella)

4
5
Fora Contnuavegades
ment
106
1
Mai
2
Poques
vegades
3
Algunes
vegades
19. Em pregunto per qu jo em sento malament,

quan s ell qui es comporta malament
20. Prenc mesures per mantenir-lo lluny del mi (i dels

meus fills i filles)
21. Me nadono quan alg em degrada o em menysprea
22. La situaci de parella que visc mafecta negativament a mi (i als meus fills i filles)
23. Me nadono quan alg vol prendre decisions per

mi o sense tenir-me en compte
24. Sento alguna cosa bona per ell
25. He demanat ajuda per acabar amb aquesta dura

situaci, a les amistats, a la famlia, als serveis
(metge, treballadora social, psicloga, advocat,
policia, justcia , etctera)
26. Si ell deixa de tractar-me malament, continuar

amb ell per amb una relaci mnima en la qual
cadasc faci la seva vida sense perjudicar a laltre
27. Mallunyo de les persones que em volen controlar,

mintimiden o em fan xantatge
28. Encara lestimo
29. Sento rbia per tot el que est passant en la meva

relaci amb ell
30. En aquests moments, segueixo amb ell com a

parella per amb una relaci mnima en la qual
cadascun fa la seva vida sense perjudicar a laltre
31. Em dol el punt a qu ha arribat la meva relaci

amb ell
32. Sc capa de tirar endavant sola (i amb els fills i

filles que depenen de mi)
33. Em dol que aquest amor (i la famlia) no em surti

com jo somiava
34. Econmicament, amb els ingressos (diners) que

jo sola aconsegueixo (i els estalvis que tinc) puc
mantenir-me a mi (i als meus fills i filles)
35. Si ell deixa de tractar-me malament, vull estar separada dell com a parella (i mantenir-hi un tracte
correcte pels meus fills i filles)
36. Mestic movent per tenir capacitat econmica

tamb en el meu futur
37. Em pregunto per qu mha passat aix a mi
38. Sento que ara la meva vida est ben encaminada
39. Si ell deixa de tractar-me malament, de totes

maneres, vull abandonar completament la relaci
amb ell
40. He aprs de tota aquesta experincia de parella
ell, es refereix sempre a la parella
4
5
Fora Contnuavegades
ment

Protocol - B ESP VP, 1a versi curta

LA RELACI DE PARELLA
NOM .........................................................................................................................................
COGNOMS ...............................................................................................................................
Nm. expedient .....................................................................................................................


107
108
PROTOCOL - B Les relacions de parella passen per diferents moments. Interessa conixer COM VALORA i REACCIONA,
EN AQUEST MOMENT, A LA SITUACI DE PARELLA que ha viscut (exparella, exnvio, exmarit, excompany, etctera), i tamb respecte a la VOSTRA VIDA.
Si us plau, indiqui la SEVA MANERA de fer, de veure i de pensar o amb quina freqncia FA, SENT O
PENSA aix, marcant lopci amb un cercle O. No hi ha maneres millors o pitjors, cada persona t
una manera de viure i totes sn importants.
1
Mai
2
Poques vegades
3
Algunes vegades
4
Fora vegades
5
Contnuament
1
Mai
2
Poques
vegades
3
Algunes
vegades
1. En aquests moments, encara intento fer les coses

com a ell li agradaven
2. En totes les parelles hi ha discussions i moments

en qu es perden els nervis de mala manera
3. El tracte que rebia dell em sembla acceptable
4. Si mhi hagus adaptat i lhagus ajudat, la situaci hauria millorat
5. Estic fent coses per cuidar-me
6. Em dic a mi mateixa totes les coses que sc capa

de fer i les virtuts que tinc
7. Encara estic dedicada a ell
8. Crec que ell es comportava de manera dura, pel

meu b i pel b de la relaci que tenem
9. Estic canviant coses de mi mateixa que milloren

la meva situaci
10. Busco fer coses amb ell
11. Dedico temps a estar amb amigues, familiars,

companys de treball, venes
12. Busco estar en intimitat amb ell
13. He buscat (vaig buscar) alg que frens les seves

males maneres (familiars, amics, serveis, telfon
demergncia, policia, etctera)
14. Prenc (o he pres, recentment) precaucions per si

hi hagus situacions de perill
15. Vaig sola (o amb amigues o amics) a llocs on pugui entretenir-me i participar en activitats
16. Si torns a tractar-me malament, li diria que ja

nhi ha prou, li plantaria cara a ell (i als que el
defensessin)
17. Fes el que fes, vaig creure que ell seguiria amb
els seus rampells, empipaments, mal carcter o
manipulacions
18. Tinc lopci de sortir per on vulgui i amb qui vulgui
4
5
Fora Contnuavegades
ment

109
1
Mai
2
Poques
vegades
3
Algunes
vegades
37. Em pregunto per qu mha passat aix a mi
38. Sento que ara la meva vida est ben encaminada
39. Si ell deixa de tractar-me malament, de totes

maneres, seguiria separada completament de la
relaci amb ell
40. He aprs de tota aquesta experincia de parella

19. Em pregunto per qu jo em sentia malament,
quan era ell qui es comportava malament
20. He pres (o prenc ara) mesures per mantenir-lo
lluny de mi (o dels meus fills i filles)
21. Me nadono quan alg em degrada o em
menysprea
22. En aquests moments, la situaci de parella que
he viscut encara mafecta negativament a mi i als
meus fills i filles
23. Me nadono quan alg vol prendre decisions per
mi o sense tenir-me en compte
24. Sento alguna cosa bona per ell
25. Vaig demanar (o he demanat) ajuda per acabar amb la dura situaci o a les amistats, o a la
famlia, o als serveis (metge, treballadora social,
psicloga, advocat, policia, justcia)
26. Si ell deixs de tractar-me malament, tornaria
amb ell per amb una relaci mnima en la qual
cadasc fes la seva vida sense perjudicar a laltre
27. Mallunyo de les persones que em volen controlar,
mintimiden o em fan xantatge
28. Encara lestimo
29. Sento rbia per tot el que va passar en la meva
relaci amb ell
30. En aquests moments, segueixo amb ell com a
parella per amb una relaci mnima en la qual
cadasc fa la seva vida sense perjudicar a laltre
31. Em dol el punt a qu va arribar la meva relaci
amb ell
32. Sc capa de tirar endavant sola (i amb els fills i
filles que depenen de mi)
33. Em dol que aquest amor (i la famlia) no mhagi
sortit com jo somiava
34. Econmicament, amb els ingressos (diners) que
jo sola aconsegueixo (i els estalvis que tinc) puc
mantenir-me a mi (i als meus fills i filles)
35. Si ell deixs de tractar-me malament, seguiria
separada dell com a parella (i hi mantindria un
tracte correcte pels meus fills i filles)
36. Mestic movent per tenir capacitat econmica
tamb en el meu futur

4
5
Fora Contnuavegades
ment
110
ESCALA de SEPARACI PSICOSOCIAL de la parella violenta

ESPS-VP, 1a versi curta,
Neus Roca Corts, Clara Porra, Montserrat Yepes i Nria Codina (2013)
Instruccions ds
Objectius
Aquesta escala avalua el grau en qu una dona est separada psicolgicament i materialment de la
parella o exparella. Savaluen tres subdimensions: a) Reacci a la violncia, b) Control de la prpia vida
i, c) Valoraci de la seva relaci de parella. En el control de la prpia vida sinclouen les condicions socials materials mnimes per a la supervivncia independent della i dels fills i filles a crrec. Totes tres
dimensions de la separaci psicosocial tenen tems vinculats amb les diferents fases per les quals passen
les dones en el procs dalliberament i recuperaci.
Es refereix sempre a la parella o exparella que exerceix o exercia violncia sobre ella i per la qual ha
entrat al servei. Aquest model davaluaci valora separadament la separaci psicolgica i social de la
fisicolegal. Aquesta ltima la registra i puntua amb un altre instrument: lndex de separaci fisicolegal.
Protocols
Aquesta escala t dos protocols diferents, segons si encara tenen relaci o no amb la parella violenta per
la qual han entrat al servei. El contrast empric dut a terme en la segona prova de validaci ha mostrat
reiteradament que les dones que estan separades de la parella maltractadora rebutjen els tems que
pressuposen que encara hi tenen relaci. Per evitar reaccions negatives al qestionari, shan elaborat
dues versions de la mateixa escala, amb els mateixos continguts dels tems per redactats en present
o en passat en els tems que es refereixen a la parella. Noms en alguns casos sha afegit algun adverbi
temporal per millorar la comprensi del contingut.
Els criteris per triar una versi o una altra sn:
Protocol A redactat en present per les dones que viuen juntament amb la parella maltractadora o
shi relacionen perqu sn parella encara que no hi hagi cohabitaci.
Protocol B redactat en passat quan ens referim a la parella per les dones que viuen separades de la
parella (ara ja exparella) maltractadora o ja no shi relacionen com a parella. Poden estar rebent violncia o no daquesta exparella o altres maltractaments de persones afins a la exparella maltractadora.
Poden tenir ms o menys contacte amb lexparella maltractadora per diferents motius, per elles estan
separades de la parella (exmarit, excompany, exnvio, examant).
Normes de correcci
La puntuaci final de separaci psicosocial, sigui el protocol A o B, sobt de la manera segent:
A) En primer lloc, shan de girar les respostes a alguns tems de tipus invers (veure fulls de clcul de
puntuacions). Sn tems inversos els que pregunten per pensaments, emocions o comportaments
contraris al sentit de la puntuaci positiva de separaci psicosocial, equivalent a la recuperaci duna
situaci de violncia de parella. Girar les respostes dels tems inversos significa que, en el moment de
comptar la puntuaci final de separaci psicosocial, shan de transformar en positiu les puntuacions
assenyalades per la dona. Es giren les puntuacions de la manera segent: quan la dona ha respost 1
sha de comptar un 5, quan ha respost 2 sha de comptar un 4, quan ha respost 3 sha de comptar
un 3, quan ha respost 4 sha de comptar un 2 i quan ha respost 5 sha de comptar un 1. Els tems
inversos sn: 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10, 12, 24, 26, 28, 29, 30, 31, 33 (indicats tamb en els fulls de clcul de
puntuacions).

111
B) A continuaci, shan de sumar totes les respostes als tems (les que no shan girat, ms les que shan
girat). Presteu especial atenci a garantir que la suma es fa amb els girs de puntuaci duts a terme
correctament.
Una puntuaci baixa en lescala ens indica un grau baix de separaci psicosocial i, al contrari, una
puntuaci alta en lescala ens indicar un alt grau de separaci psicosocial de la dona i, per tant, ms
alliberada. La puntuaci directa mnima de la prova s: 40. La puntuaci directa mitjana de la prova s:
120 La puntuaci directa mxima de la prova s: 200.
La puntuaci ponderada de la prova s ms equilibrada internament, ja que s una puntuaci en que
cada una de les subdimensions t el mateix pes relatiu, s a dir, cada subdimensi s un ter (0,33) de la
puntuaci ponderada total final. La puntuaci ponderada mnima s: 39, la puntuaci ponderada mitjana
s: 90, i la puntuaci ponderada mxima de la prova s: 150.
Recomanacions
Quant a ls
Es passa, com tota la bateria, a dones que tenen una relaci de cohabitaci o no amb la parella que
exerceix violncia, i que reben o han rebut violncia de la manera que sigui. Les dones poden estar
separades fsicament de lagressor o no. El grau de contacte amb lagressor i la seva qualitat, tant si han
cohabitat com si no, es registra i puntua separadament a travs dun altre registre. La combinaci de les
dues puntuacions de separaci permetran una valoraci ms precisa de la situaci de la dona.
Quan es passa a una dona en situaci de violncia que est angoixada, caldr acompanyar-la amb ms
cura. Tamb s el cas de les dones que han tingut una separaci fsica precipitada, ja que aquesta escala
pregunta per situacions que sn motiu dangoixa en aquest moment.
Es recomana assegurar-se que la dona comprn el contingut dels tems i la consigna, entn el significat
de lescala de resposta i respon a partir dels seus pensaments, sentiments i vivncies.
Cal tenir cura que no es deixin cap tem sense respondre per garantir el rigor en la puntuaci final. Cal
ser-hi per resoldre dubtes, sempre intentant no influir en la direcci de les respostes.
Quant a les puntuacions

Sha de prestar especial atenci al gir dels tems inversos per garantir una avaluaci correcta. Cal tenir
present les diferents puntuacions en les subdimensions, ja que ens permetran saber tamb si estan ms
o menys preparades per a la separaci psicolgica en els diferents vessants que inclou la separaci duna
parella que exerceix violncia.

112
FULL de RESULTATS
escala de SEPARACI PSICOSOCIAL - 1vc de dones en situaci de
violncia de parella - ESPS-VP,
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

Puntuaci
Nombre
DIRECTA
dtems
parcial
EPS - 1a vc
REACCI A LA VIOLNCIA
PUNTUACI PARCIAL
PONDERADA
pt parcial dividit pel Nre.
tems = (1 decimal)
/1,6 = ..............
Puntuaci ponderada mnima = 10,0. Puntuaci ponderada mitjana = 30,0. Puntuaci ponderada mxima = 50,0
CONTROL DE LA PRPIA VIDA
/1,2 = ..............
VALORACI DE LA RELACI
/1,2 = ..............
PUNTUACI TOTAL PONDERADA-SEPARACI PSICOSOCIAL
(suma de puntuacions parcials ponderades)

En ............................... mesos/anys ha ...........................................................................................................................................................................................

113
Escala de SEPARACI PSICOSOCIAL - ESPS-VP,
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

ESCALA DE SEPARACI PSICOSOCIAL
Resposta al protocol
1 girat*
ResistnciaAguant
3 girat*
4 girat*
Justificaci
2 girat*
8 girat*
17
Qestionament
19
22
REACCI A LA
VIOLNCIA
Buscar ajut
extern
13
25
14
Limitar la
violncia
16
20
Detectar
situacions de
violncia
21
23
27
PUNTUACI DIRECTA (suma dels tems) =

Puntuaci mnima= 16; Puntuaci mitjana= 48; Puntuaci mxima= 80
* Sentit dels girs:

Si la dona ha posat un 1, sha de comptar un 5

Puntuaci per
SUBDIMENSIONS
114
7 girat*
Desvinculaci
10 girat*
12 girat*
5
Represa del jo
6
9
CONTROL
DE LA PRPIA
VIDA
11
Represa de
relacions socials
15
18
32
Autopervivncia
34
36

24 girat*
Desig de relaci
26 girat*
28 girat*
29 girat*
Dol
31 girat*
33 girat*
37
VALORACI
DE LA RELACI
Separaci
35
39
30 girat*
Superaci
38
40

* Sentit dels girs:


8.3 NDEX de SEPARACI FISICOLEGAL (ISFL-VP)

Protocol
Instruccions ds
Full de resultats

115
116
Protocol de lNDEX de SEPARACI FISICOLEGAL

de dones en situaci de violncia de parella (ISFL-VP),
Neus Roca Corts i Soledad Ruiz Saiz (2013)
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

Nm. expedient ................................................................. DATA de la informaci que es registra .............................................................................
PROFESSIONAL referent que omple el protocol ......................................................................................................................................................................
En cas que la professional referent no conegui aquesta informaci, cal preguntar-li directament a la dona.
Marqueu amb un cercle O lopci que millor reflecteixi la situaci ACTUAL de la dona en relaci
amb el contacte amb la parella que exerceix violncia, per cada un dels indicadors segents:
1. CONTACTE
2. La dona S que
est SEPARADA
FSICAMENT de la
parella maltractadora
0 = VIUEN JUNTS o SURTEN JUNTS com a parella

1 = Viuen junts en habitacions separades
3 = Viuen junts per cadasc fa vida separadament o quan es tracta de parelles que no
cohabiten han estat alternant separacions i retorns a la relaci, durant els ltims 6 mesos
7 = SEPARATS, per es relacionen (xat, telfon, es veuen) siguin quins siguin els motius
10 = Separats completament, no cohabiten mai ni es relacionen ni es veuen de cap manera o
molt mnima
- Qui va tenir la INICIATIVA de la separaci fsica?:
0 = Viuen JUNTS o surten junts com a parella
1 = ELL
2 = DESPLAAMENTS DE LA FEINA (dell o ella)
3 = PRESSIONS de les institucions o sentncies del sistema legal
4 = Pressions dels FILLS-FILLES o daltres FAMILIARS propers
5 = ELLA
- Quant TEMPS fa que estan separats fsicament? = .. MESOS
3. FREQNCIA
amb la qual la dona
est en CONTACTE
amb EL MALTRACTADOR (sigui fsicament, per telfon, per
ordinador, etctera)
0 = Viuen JUNTS o surten junts com a parella

1 = una o ms vegades A LA SETMANA
2 = una vegada cada QUINZE DIES o al MES
3 = una vegada al TRIMESTRE
4 = una vegada cada 6 MESOS O A LANY
5 = NO es veuen ni contacten MAI
4. En cas que la
0 - VOLUNTARI = Encara viuen junts o surten junts com a parella, la dona va a llocs que sap
dona S que tingui
que trobar a lexparella maltractadora, o el busca o no evita trobar-sel.
CONTACTE amb el
3 - CONSENTIT = Un cop separats, ell sapropa quan ella no ho ha buscat (per visites dels
maltractador (opcifills, per telfon, ordinador, fsicament, a travs daltres persones) i ella ho accepta o no li
ons 0, 1, 3 i 7 de ltem
sembla malament i no fa cap acci per evitar trobar-sel.
n1): quin s el grau 5 - INVOLUNTARI= Un cop separats, ella li parla o el veu perqu no t cap altra opci, per
de VOLUNTARIETAT
fora (assetjament dell, visites dels fills i filles, judicis pendents, etctera) quan ella fa
del contacte per
accions per no veurel ni tenir-hi cap mena de contacte.
part della
5. En cas que la
dona NO tingui
CONTACTE amb
el maltractador
(opci 10 de ltem n1):
quin s el grau de
VOLUNTARIETAT
del no contacte per
part della
0= Viuen JUNTS o surten junts com a parella

1 = INVOLUNTARI = ell, la parella maltractadora, la va abandonar i es va allunyar della; ell
s a la pres per la denncia daltres, per iniciativa de la policia o per motius diferents de
la violncia contra ella; ella est en una casa dacolliment perqu lhi van portar o la van
forar a anar-hi (NO hi s per iniciativa della).
5 = VOLUNTARI = pres o b ordre dallunyament per denncia posada per iniciativa della;
la dona s en una casa dacollida per dones en situaci de violncia per iniciativa della;
en separar-se sha allunyat del territori dell.
7 = VOLUNTARI + 6 MESOS o MS SENSE contacte, sempre que hagi estat per iniciativa
della. Quant temps fa que no hi ha cap mena de contacte (ni i es veuen, ni es parlen , ni
sescriuen, ni es relacionen indirectament? = ........ MESOS

117
Marqueu amb un cercle O, lopci que millor reflecteixi la situaci ACTUAL de la dona en relaci
amb el contacte amb la parella que exerceix violncia, per cada un dels indicadors segents:
6. FREQNCIA amb la qual
la dona entra en contacte (sigui fsicament, per telfon,
per ordinador, etctera) amb
MALTRACTADORS AFINS a la
parella maltractadora
(familiars, amics o amigues, subordinats, etctera que assetgen
i/o sn violents contra la dona)
QUI SN: ........................................

0= una o MS vegades A LA SETMANA
1= una vegada cada QUINZE DIES
2= una vegada al MES
3= una vegada al TRIMESTRE
4= una vegada cada 6 MESOS O A LANY
5= NO es veuen ni contacten MAI
7. Separaci i/o divorci

LEGAL de la parella (inclou
separaci de bns)
0= Viuen JUNTS o surten junts com a parella

1= NO sha procedit a legalitzar la separaci
2= INICIEN el procs de separaci i/o divorci legals
3= PENDENT (pendent de resoluci, pendent de judici o en recurs)
4= SENTNCIA dictada i acceptada
5= NO S NECESSRIA la separaci legal (parella, nuvis, amants o parelles de fet)
8. TRMITS LEGALS en relaci a la potestat i custdia

de FILLS i FILLES
0= Viuen JUNTS i per tant no sn necessaris

1= Estan separats per NO SHAN INICIAT els trmits legals quan SN
NECESSARIS
2= S QUE SHAN INICIAT els trmits
3= PENDENT (pendent de resoluci, de judici o en recurs)
4= SENTNCIA dictada i acceptada legalment
5= NO S NECESSRIA (no hi ha fills i filles menors dedat)
9. Guarda i custdia dels

FILLS i FILLES
Qui t actualment la guarda i custdia dels fills i filles?:

0= Viuen JUNTS i per tant s dambds
1= ELL
2= FAMLIA DELL (de la parella maltractadora)
3= COMPARTIDA (amb la parella maltractadora)
4= LADMINISTRACI t la custdia
5= FAMLIA DELLA
6= ELLA
10. ALTRES TIPUS dassumptes legals entre ambds

(siguin iniciativa della o de
la parella maltractadora)
ASSUMPTES LEGALS POSSIBLES (posa creu o creus):

.........- denncia della contra la parella o exparella per maltractament
.........- deutes dell que han quedat legalment a nom della
.........- ella ha estat denunciada per maltractament, per SAP, per segrest dels fills
(o altres acusacions)
.........- demanda o demandes della per a la seva seguretat o la dels fills i filles:
dordre dallunyament, en relaci a les visites dels fills i filles al pare
(exparella maltractadora), en relaci al compliment de les visites o de les
tasques de cura en les visites, etctera.
- altres: ........................................................................................
Sigui per un o per diversos assumptes legals, cal reflectir el contacte de tipus
legal que mant la dona amb la parella maltractadora:
0= Viuen junts i no hi ha cap assumpte legal pendent entre ells
1= SHAN INICIAT els trmits
2= PENDENT (pendent de resoluci, pendent de judici o en recurs)
3= SENTNCIA dictada i acceptada legalment sense cap altre assumpte legal
pendent
5= NO HI HA CAP ASSUMPTE LEGAL PENDENT i estan separats
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

118
NDEX de SEPARACI FISICOLEGAL (VP)

de dones en situaci de violncia de parella (ISFL-VP),
Instruccions ds
Objectius
Aquest ndex avalua la intensitat i qualitat del contacte amb la parella agressora que sovint arriba per
dues vies, la comunicaci involuntria o voluntria entre els dos i els afers legals que encara mantenen
la dona en la relaci.
Aquest ndex no s un registre descriptiu de les diferents formes de contacte ni dels diferents tipus de
relacions legals entre la dona en situaci de violncia i la parella maltractadora.
La pretensi daquest ndex s noms mesurar la quantitat i qualitat del contacte com a indicador de
lalliberament i recuperaci.
Normes de correcci
Shan de sumar les puntuacions de totes les respostes de tots els tems.
Una puntuaci alta en lescala ens indicar un alt grau de separaci fisicolegal de la dona. Com ms
separada fsicament, telemticament i legalment estigui, com menys comunicaci directa o indirecta
mantingui amb la parella maltractadora i/o altres maltractadors afins, ms alliberada i recuperada estar. I, per contra, una puntuaci baixa a lescala indicar un grau baix de separaci fisicolegal i un alt
grau de contacte amb la parella maltractadora (i/o altres maltractadors afins). La puntuaci mnima de
lndex s: 0. La puntuaci mitjana de lndex s: 29. La puntuaci mxima de lndex s: 58.
Recomanacions
Quant a ls
Es passa, com tota la bateria, a dones que estan en relaci de cohabitaci o no amb la parella que exerceix violncia, i que reben o han rebut violncia en la forma que sigui.
Totes dues dimensions reflecteixen diferents separacions fsiques i legals que es produeixen durant
el procs dalliberament i recuperaci, incls quan sn assajos de separaci prvia a la separaci ms
definitiva. Reflecteix tamb la diversitat de casustiques de la postseparaci. El que interessa s la intensitat i qualitat del contacte tant pel risc que pot tenir, com per la por i la pressi que exerceix aquest
contacte en la dona, per la sensaci de control que encara pot mantenir en la dona o per la possibilitat
o impossibilitat de tancar lexperincia traumtica.
Si sentrevista directament la dona en situaci de violncia que est angoixada, caldr acompanyar-la amb
ms cura. Tamb s el cas de les dones que han tingut una separaci fsica precipitada, ja que aquesta
escala, com lanterior, pregunta per situacions que sn motiu dangoixa en aquest moment.

119
FULL de RESULTATS ndex de SEPARACI FISICOLEGAL

de dones en situaci de violncia de parella (SFL-VP)
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

NDEX de SEPARACI FISICOLEGAL
SEPARACI
FSICA i
TELEMTICA
Puntuaci mnima = 0
Puntuaci mitjana = 18,5
Puntuaci mxima = 37
tems Puntuacions
Grau de contacte fisicotelemtic
Iniciativa de la separaci
Freqncia de contacte fsic o telemtic
Voluntarietat del contacte
Voluntarietat del NO contacte
Freqncia de contacte
amb altres maltractadors/es afins
Puntuaci final (suma de tots els tems) =
SEPARACI
LEGAL
Puntuaci mnima = 0
Puntuaci mxima = 21
Separaci legal de la parella
Trmits de la potestat i custdia dels fills i filles
Guarda i custdia dels fills
Altres assumptes legals
10
Puntuaci final (suma de tots els tems) =
PUNTUACI TOTAL NDEX de SEPARACI FISICOLEGAL:

Puntuaci mnima = 0. Puntuaci mitjana = 29. Puntuaci mxima = 58
VALORACI DIAGNSTICA

En ............................... mesos/anys ha ...........................................................................................................................................................................................

120
9. SALUT
9.1 AVALUACI DE LA SALUT
Qu savalua i per qu
Una altra dimensi de la definici de recuperaci
i constitutiva del model multidimensional davaluaci de lalliberament i recuperaci de les dones
en situaci de violncia s la salut.
Entenem la salut de la supervivent com la

desaparici dels smptomes de sofriment o
disfuncionalitat conseqncia de la violncia.
La salut s un dels impactes de la violncia ms

estudiats sistemticament i cientficament. La violncia en les relacions afectives de parella t conseqncies en la salut de les supervivents, i de la
qual es consideren indicadors les lesions producte
directe de la violncia, tant les malalties fsiques
associades com limpacte emocional (Etienne G.
Krug et al., 2002, informe de lOMS; Mireia Martnez Artola, 2010).
La violncia masclista de parella genera estats psicolgics dinseguretat, smptomes de sofriment
psicolgic i, ocasionalment, alteracions mentals
greus. Limpacte de la violncia desemboca en
malalties fsiques o psicosomtiques temporals
i en lincrement de smptomes de malalties fsiques crniques, que desapareixen quan la violncia desapareix i la dona es pot cuidar; tamb s
causa directa de malalties crniques o lesions que
requereixen atencions constants o han provocat
discapacitacions funcionals permanents.
Hem dividit la salut en dos subdimensions: a) salut
psicolgica i b) salut fsica, conscients del carcter
dinfluncia mtua de totes dues.
La relaci entre violncia de gnere i salut psicolgica ha estat mpliament estudiada, i de la qual
en resulta una associaci positiva (Amy Holtzworth-Munroe, Natalie Smutzler i Elizabeth Sandin,
1997; Pilar Matud, 2004; Patricia Villavicencio i Julia Sebastin, 1999; Lenore E. Walker, 1991, 2000).
Sobserva que la depressi, lansietat, el trastorn
per estrs posttraumtic i la indefensi apresa o
desesperana sn les alteracions ms freqents,
no noms en les dones vctimes del maltractament
fsic o psicolgic, sin tamb en altres violncies
contra les dones, com ara labs sexual (Jocelyn
Brown, Patricia Cohen, Jeffrey Johnson i Elizabeth

Smailes, 1999) i lagressi sexual (Norah Feeny i
Edna Foa, 2000). Les dones que han experimentant
violncia de gnere tenen una prevalena ms alta
de sndrome destrs posttraumtic, crisis dansietat, fbies, abs de substncies, trastorns per somatitzaci, dolor crnic, depressi i risc de sucidi (Jacqueline Campbell, 2002; Mary Koss, 1990).
Dentre la diversa simptomatologia, la depressi,
i el trastorn destrs posttraumtic (TEPT) i la seva
comorbiditat (Enrique Echebura, Paz Corral i
Pedro Amor, 2002) sn les conseqncies ms detectades sovint a llarg termini en les vctimes de
violncia de gnere.
Existeix una relaci negativa entre la violncia i
lautoestima (Ola W. Barnett, 2001) i evidncies que
les dones augmenten lautoestima un cop han deixat la relaci violenta (Lenore E. Walker, 2000). Les
experincies viscudes per la dona en el context
de violncia crnica fan que els esquemes sobre
si mateixa esdevinguin negatius, el sentiment de
culpa que moltes dones desenvolupen els provoca
una desconfiana en elles mateixes que les porta
a una ineficcia, sumada a les escasses fonts de
refor social per lallament daquest tipus de violncia (Shannon Lynch i Sandra Graham-Bermann,
2000; Patricia Villavicencio i Julia Sebastin, 1999).
Resulta de vital importncia conceptualitzar correctament com a simptomatologia les reaccions
psicolgiques de la dona fruit de la situaci crnica de violncia, en contrapartida a les teories
que apuntaven a un cert perfil de personalitat de
les dones que han viscut violncia de gnere. Daltra banda, tamb cal assenyalar la importncia de
no confondre la simptomatologia associada a la
violncia de gnere amb diagnstics especfics de
patologies mentals estndards (Judith Hermann,
1992; Patricia Villavicencio i Julia Sebastin, 1999).
En relaci amb la desesperana de les dones que
es troben en una relaci violenta de parella, Lenore E. Walker (1984, 2000) aplica la teoria de la
indefensi apresa de Seligman, per explicar el seu
funcionament cognitiu, emocional i conductual:
les dones aprenen a disminuir la intensitat del maltractament utilitzant estratgies per fer-hi front
que condueixen a comportaments dindefensi. La
percepci destar en possessi de conductes ineficaces per afrontar el context aversiu, la violncia impredictible i la important crrega de neguit

que aix comporta, es tradueix en la vctima en el

desenvolupament dall que es coneix com a conductes de victimitzaci (Andrs Montero, 2001).
Respecte a les malalties fsiques, les dones vctimes de maltractaments fsics i psicolgics per part
de la parella i les dones amb experincies dabs
o agressi sexual presenten un increment en els
problemes mdics, ms mala salut i major ingesta de medicaci que les dones que no han viscut
aquestes experincies (Pilar Matud, 2004; Luciana
Ramos-Lira, Maria Teresa Saltijeral-Mndez, Martha
Romero-Mendoza, Miguel ngel Caballero-Gutirrez i Nora Martnez-Velez, 2001).
Segons lInforme mundial de violncia i salut de
lOMS (Krug et al., 2002; WHO, 2005), els problemes mdics ms freqents es refereixen al dolor
crnic cervical, lumbar i plvic, entre altres; les
malalties de naturalesa digestiva, com ara les lceres destmac, el sndrome de colon irritable i
la malaltia inflamatria intestinal. Segons aquests
estudis, entre el 40 i el 72% de les dones que han
experimentat violncia fsica per part de la seva
parella resulta lesionada en algun moment de la
seva vida. Entre les lesions ms freqents hi ha la
ruptura del timp i en relaci amb la localitzaci
es ms probable que presenten lesions al crani,
tronc i coll (Muelleman, 1996). La violncia durant
lembars pot provocar: avortaments espontanis,
retard de latenci prenatal, parts i naixements
prematurs, lesions fetals i baix pes en nixer (Krug
et al., 2002). Als Estats Units, els clculs de maltractament durant lembars varien entre un 3 i
un 11% de les dones adultes i fins a un 38% de les
mares adolescents.
121
Cada subdimensi s avaluada per lescala corresponent o per registres. Les escales que presentem
sobre ansietat i depressi, autoestima i estrs
post-traumtic sn reduccions descales ds com
en psicologia, amb bones propietats psicomtriques, adaptades a la poblaci espanyola i emprades
en estudis de dones maltractades. Totes les escales
shan redut i revalidat per a la poblaci de dones
en situaci en violncia amb els mtodes explicats
a lapartat 4.4.
Lescala dansietat i depressi, dAnthony Zigmon i Philip Snaith (1983), reduda per a dones en violncia de
parella (HAD-VP) per Mireia Martnez Artola, Neus
Roca Corts i Montserrat Yepes Bald, s una escala
que ens permet mesurar simultniament la presncia dels smptomes psicofisiolgics, conductuals i
cognitivoemocionals de lansietat i la depressi en
el moment present. Lescala reduda per les autores
consta de nou tems i es divideix en tres subdimensions: ansietat i depressi (smptomes negatius),
benestar (smptomes positius) i ideaci sucida.
Lescala dautoestima Marshall Rosenberg (1965), reduda per a dones en violncia de parella (AUTEST-VP)
per Neus Roca Corts, Mireia Martnez Artola
i Clara Porra Garca, t com a objectiu avaluar
el sentiment de satisfacci duna persona amb si
mateixa. Lescala reduda consta de sis tems i es
divideix en dues subdimensions: valoraci positiva
i desvaloritzaci.
La bateria dinstruments del model multidimensional avalua la salut psicolgica amb un seguit
descales validades, utilitzades en poblaci de dones supervivents de violncia masclista de parella
corresponents a les rees principals afectades. Sha
afegit un registre de diagnstics de salut mental,
de creaci prpia. La salut fsica savalua amb un
qestionari dautoposicionament de nova creaci.
Lescala destrs posttraumtic de Jonhatan Davidson

et al (1997) , reduda per a dones en violncia de parella
(EPT-VP) per Neus Roca Corts, Mireia Martnez Artola, Montserrat Yepes Bald, valora la freqncia
i gravetat dels smptomes devitaci de referncies
sobre lesdeveniment traumtic, hiperactivaci psicofisiolgica i reexperimentaci. Seguint les indicacions de Davidson, sha puntuat separadament
la freqncia, la gravetat i desprs les dues alhora,
amb resultats similars quant als tems resultants
per la reducci. Per a ls professional, proposem
emprar directament la puntuaci de freqncia
per gravetat perqu reflecteix de manera ms precisa labast de la presncia o absncia de la simptomatologia. Lescala reduda consta de nou tems i
es divideix en dues subdimensions: hiperactivaci
i evitaci i, daltra banda, reexperimentaci.
Les escales de salut psicolgica avaluen sis

subdimensions: a) ansietat i depressi;
b) autoestima; c) estrs posttraumtic;
d) desesperana i e) diagnstics
psicopatolgics i addiccions.
Lescala de desesperana, de Martha Crdova, Jos C.

Rosales i Luz Eguiluz (2005), ha estat adaptada i
reduda per a dones en situaci de violncia de parella
(EDESP-VP) per Mireia Martnez Artola, Neus Roca
Corts i Soledad Ruiz Saiz. Aquesta escala mesura
els sentiments i pensaments associats a la prdua
de lesperana que les coses puguin canviar i ser
Com savalua

122
millors. Hem modificat algunes paraules i expressions per adaptar-les al context espanyol i sha dut
a terme la reducci. Lescala t onze tems i es divideix en dues subdimensions: descoratjament-indefensi i, daltra banda, illusi-enfortiment.
El registre de diagnstics de salut mental i consum de
substncies txiques (RDSM) per a dones en situaci de
violncia de parella, ha estat creat de nou per Neus
Roca Corts.
Es tracta dun registre que recull, per no mesura,
els diagnstics sobre salut mental fets per experts,
la medicaci o automedicaci que pren la dona i
la ingesta dalcohol o drogues. La informaci que
proporciona aquest registre sadrea a dos conceptes. Duna banda, afegir informaci qualitativa a la puntuaci de salut psicolgica. La recerca
i latenci assenyalen escassos casos de trastorn
mental estable derivats de la situaci de violncia
de parella, ms aviat sobserva medicaci psicotrpica des de metges de famlia o automedicaci
que diagnstics o atencions constants des de salut
mental. La minvada presncia daquests trastorns
mentals suggeria desestimar aquesta informaci,
per lhem mantingut per la consideraci dimprescindible que t en latenci a supervivents.
Daltra banda, com a puntuaci quantitativa aquesta
informaci ser emprada en la dimensi de capital
sociosanitari de lndex dinclusi social.
Totes les escales de mesura de la salut psicolgica
han estat revalidades o validades18 per a la poblaci
de dones en situaci de violncia de parella (SVP)
en la seva estructura interna, i han donat com a
resultat unes consistncies amb puntuacions alfa
per damunt de 0,68 i fins a 0,88, tant en les escales
completes com en els seus factors. Les varincies
explicades van del 57 al 74% i tamb positives per
damunt del 50%.
En el qestionari de seqeles sobre la salut fsica,
en no tractar-se de fenmens psicolgics, no shan
aplicat els criteris psicomtrics de validesa estructural. La gradaci d1 a 5 en les respostes, de tipus
ordinal, permet elaborar un ndex dimpacte de la
violncia en la salut fsica.
Lndex dimpacte en la salut fsica en dones en violncia

de parella (ISF-VP), de Mireia Martnez Artola i Neus
Roca Corts, estudia la presncia i freqncia de
danys fsics segons la dona i la seva percepci de la
gravetat del dany. Sha elaborat a partir de la classificaci de smptomes dimpacte de la violncia
en la salut fsica que fa lestudi de la OMS-WHO
(Etienne G. Krug et al., 2002). Aquesta classificaci
proporciona informaci exhaustiva i pertinent sobre el fenomen objecte destudi al procedir duna
sntesis de revisi de recerca especfica. Sha conservat el vocabulari i shan afegit entre parntesi
alguns exemples orientatius per facilitar la comprensi del contingut. Aquesta llista de smptomes
sha convertit en divuit tems que mesuren principalment dos tipus de conseqncies: les fsiques
(incloent-hi les possibles discapacitacions) i les
sexuals o reproductives.
18 Els mtodes seguits en aquestes validacions sn aexplicats en lapartat 4.4.

9.2 ESCALES DE SALUT PSICOLGICA (ESP-VP)

Protocols
Instruccions ds
Fulls de resultats
Clculs de puntuacions

123
124
Protocol
ESP-VP
LA SEVA SALUT
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................


125
A continuaci, llegir unes frases que poden descriure COM SE SENT AFECTIVAMENT I EMOCIONALMENT. Llegeixi cada frase i marqui amb una O la resposta que coincideixi ms amb com sha sentit
durant lLTIMA SETMANA. No hi ha respostes bones ni dolentes. No s necessari que pensi gaire
temps cada resposta.
1
Mai
2
Poques vegades
3
Algunes vegades
4
Bastantes vegades
5
Contnuament
1
Mai
2
Poques
vegades
3
Algunes
vegades
4
5
Fora Contnuavegades
ment
1. Em sento tibant o nerviosa
2. Segueixo gaudint amb les mateixes coses de

sempre
3. Sento una mena de por, com si alguna cosa

dolenta hagus de passar
4. Sc capa de riure i veure el costat gracis de

les coses
5. Estic alegre
6. Experimento una desagradable sensaci de

nervis i formigueig a lestmac
7. Em sento inquieta, com si no pogus parar de

mourem
8. Experimento de sobte sensacions de gran

angoixa o por
9. Sc capa de gaudir amb un bon llibre o un

bon programa de rdio o de televisi
10. A vegades penso a sucidar-me
A continuaci, trobar una llista dafirmacions entorn dels SENTIMENTS O PENSAMENTS QUE T
SOBRE VOST. Marqui amb una O la resposta amb qu ms sidentifica.
1
Mai
2
Poques vegades
3
Algunes vegades
4
Fora vegades
5
Contnuament
1
Mai
2
Poques
vegades
3
Algunes
vegades
1. Sento que sc una persona digna destima
2. Minclino a pensar que, en conjunt, sc una fracassada
3. Crec que tinc diverses qualitats bones
4. Puc fer les coses tan b com la majoria de la gent
5. De vegades em sento veritablement intil
6. De vegades penso que no serveixo per res

4
5
Fora Contnuavegades
ment
126
Cadascuna de les preguntes segents es refereix a sensacions o pensaments especfics, que pot HAVER
EXPERIMENTAT DURANT LLTIMA SETMANA.
Per a cada pregunta tingui en compte QUANTES VEGADES li ha passat (freqncia) i amb QUANTA
INTENSITAT (gravetat). Marqui amb un cercle O en els requadres del costat de cada pregunta un
nombre, de l1 al 5, per indicar la freqncia i la gravetat.
FREQNCIA
1
Mai
2
Poques vegades
3
Algunes vegades
4
Bastantes vegades
5
Contnuament
2
Poc
3
Alguna cosa
4
Bastant
5
Molt
GRAVETAT
1
Gens
FREQNCIA:
QUANTES VEGADES
HA PASAT?
1
Mai
2
3
4
5
Poques Algunes Bastantes Contnuvegades vegades vegades ament
GRAVETAT:
COM HA ESTAT
DE FORT?
1
Gens
2
Poc
3
4
Algunes Bastant
vegades
5
Molt
1. He tingut alguna vegada imatges, records o pensaments dolorosos del fet
2. He tingut alguna vegada malsons sobre

el fet
3. He sentit que el fet estava passant una

altra vegada, com si lestigus revivint
4. Hi ha coses que mho han fet recordar
5. He estat evitant pensaments o sentiments sobre el fet
6. He estat evitant fer coses o estar en situacions que em recordessin el fet
7. He tingut dificultats per gaudir de les

coses
8. He tingut dificultats per comenar a

dormir o seguir dormint
9. He tingut dificultats per concentrar-me
10. Mhe sentit nerviosa, fcilment distreta

o en gurdia.
11. He estat nerviosa o mhe espantat fcilment

127
Si us plau, llegeixi amb atenci les frases del qestionari, una per una, i indiqui amb un cercle O
en quina MESURA la frase descriu la seva ACTITUD durant la SETMANA PASSADA, incloent-hi el dia
davui.
1
Mai
2
Gairab mai
3
De vegades
4
Sovint
5
Sempre
1
Mai
2
Gairab
mai
3
De
vegades
4
Sovint
5
Sempre
1. Penso que el meu futur millor en comparaci de

la meva situaci present
2. Sento desesperaci a causa que el futur em

sembla incert
3. Penso que les situacions o condicions que viur

en el futur seran molt prometedores
4. Penso que ser per culpa meva que en el futur les

coses no seran com voldria
5. Sento desesperaci perqu crec que les coses no

canviaran amb el pas del temps
6. Penso que si en el futur canvien les coses ser per

empitjorar-les
7. Tinc grans illusions
8. Penso que no tinc la capacitat o habilitat per

formar-me un bon futur
9. Estic convenuda del refrany cadasc s

arquitecte del seu propi dest o futur
10. Millusiono pel que far o ser en el futur
11. Sento decepci en no percebre un futur

prometedor

128
ESCALES de SALUT PSICOLGICA (VP)
Instruccions generals ds
Objectiu
Aquestes escales avaluen la presncia de danys psicolgics que es deuen a la violncia rebuda en una
relaci de parella. Aquests danys psicolgics tenen a veure amb lansietat, la depressi, la satisfacci
amb si mateixa o lautoestima, els efectes psicofisiolgics i psicolgics reactius a una situaci traumtica
i amb la desesperana.
Puntuacions
La puntuaci global de salut psicolgica es pot obtenir noms quan shan passat totes les subescales de salut
psicolgica. T a veure amb la presncia de salut entesa com labsncia de smptomes negatius i la desaparici de les seqeles negatives de la violncia en la salut psicolgica.
Es calcula (vegeu fulls de resultats) sumant la puntuaci directa de la subescala positiva (autoestima)
ms les puntuacions directes per invertides de les subescales de dany psicolgic sofert i de presncia de
smptomes negatius (ansietat i depressi, estrs posttraumtic i desesperana).
Aquesta puntuaci global de salut psicolgica est associada al sentit general de la puntuaci de recuperaci: com ms salut psicolgica, ms recuperaci, i viceversa.
Recomanacions generals
Recomanem avaluar tots els aspectes de la salut psicolgica per la precisi que aporten al diagnstic i perqu
orienten les prioritats del pla dintervenci psicosocial a desenvolupar.
Es recomana assegurar-se de que la dona comprn els continguts dels tems i de la consigna, entn el
significat de lescalat d1 a 5 i respon motivada a partir dels seus pensaments, sentiments i vivncies.
Cal cuidar que no es deixin cap tem sense respondre per tal de garantir rigor en el clcul de la puntuaci
final. Cal ser-hi per resoldre dubtes, i intentar que la o el professional que passa les proves no influeixi
en les respostes de la persona.

129
ESCALA DANSIETAT I DEPRESSI Escala HADS, dAnthony Zigmon i Philip Snaith,

reduda per a dones en situaci de violncia de parella-VP
Neus Roca Corts i Mireia Martnez Artola (2013)
Instruccions ds
Objectiu
Aquesta escala avalua simultniament la freqncia dels smptomes psicofisiolgics, conductuals i cognitivoemocionals de lansietat i la depressi, i de lideaci sucida tamb present en alguns casos en
dones en situaci de violncia.
Normes de correcci
Calcularem aquesta subescala per valorar la presncia de smptomes dansietat i depressi. s a dir,
com ms puntuaci directa, ms smptomes dansietat i depressi. Desprs, transformarem aquesta puntuaci
directa en una puntuaci positiva de salut quan, ms endavant, calculem la puntuaci global de salut
psicolgica (vegeu full de resultats de salut psicolgica).
La puntuaci directa de lescala dansietat i depressi sobt de la manera segent (vegeu full de clcul de
puntuacions directes):
A) en primer lloc, shan de girar les respostes a alguns tems de tipus invers. Sn tems inversos els que,
en aquest cas, pregunten per pensaments, emocions o comportaments positius. Girar les respostes
dels tems inversos significa que, en el moment de comptar la puntuaci directa dansietat i depressi, sha de transformar la puntuaci de la dona de la manera segent: quan la dona ha respost 1
sha de comptar un 5, quan ha respost 2 sha de comptar un 4, quan ha respost 3 sha de comptar un
3, quan ha respost 4 sha de comptar un 2 i quan ha respost 5 sha de comptar un 1. Els tems que
shan de girar sn: 2, 4, 5 i 9.
B) a continuaci, shan de sumar totes les respostes als tems (les que no shan girat, ms les que shan
girat).
Una alta puntuaci directa ens indicar un nivell dansietat i depressi alt i, per contra, una puntuaci
baixa ens indicar un nivell dansietat i depressi baix. La puntuaci directa mnima possible de lescala
s de 10. La puntuaci mitjana de lescala s: 30. La puntuaci directa mxima possible de lescala s: 50.
Recomanacions
Es recomana assegurar-se que la dona entn les consignes, i el significat de lescalat d1 a 5; acostuma
a ser til acompanyar-la en els primers tems sense influir en les seves respostes. Recordem: cal que no
es deixin cap tem sense respondre.
Es recomana que presteu especial atenci en el full de clcul per a garantir que la suma es fa amb els
girs de puntuaci duts a terme correctament.

130
ESCALA DAUTOESTIMA
Escala AUTOEST, de Marshall Rosenberg,
reduda per a dones en situaci de violncia de parella VP,
Neus Roca Corts, Mireia Martnez Artola i Clara Porra Garca (2013)
Instruccions ds
Objectiu
Aquesta escala avalua el sentiment de satisfacci duna persona amb si mateixa.
Normes de correcci
Calcularem aquesta subescala per valorar la presncia duna autoestima positiva. s a dir, com ms
puntuaci, ms satisfacci duna persona amb si mateixa. En la puntuaci global de salut psicolgica
(vegeu full de resultats), aquesta puntuaci directa quedar igual, no es transformar.
La puntuaci directa final sobt de la manera segent (vegeu full de clcul de les puntuacions directes):
A) en primer lloc, shan de girar les respostes a alguns tems de tipus invers. Sn tems inversos els que,
en aquest cas, es formulen per obtenir informaci de pensaments, emocions o comportaments oposats a lautoestima. Girar les respostes dels tems inversos significa que, en el moment de comptar la
puntuaci directa final, shan de transformar les puntuacions assenyalades per la dona de la manera
segent: quan la dona ha respost 1 sha de comptar un 5, quan ha respost 2 sha de comptar un 4,
quan ha respost 3 sha de comptar un 3, quan ha respost 4 sha de comptar un 2 i quan ha respost 5
sha de comptar un 1. Els tems que shan de girar sn els: 2, 5 i 6.
B) a continuaci, shan de sumar totes les respostes als tems (les que no shan girat, ms les que shan
girat). Presteu especial atenci a garantir que la suma es fa amb els girs de puntuaci duts a terme
correctament.
Una puntuaci alta en autoestima ens indicar un grau alt de recuperaci de la dona i, a la inversa,
una puntuaci baixa. La puntuaci directa mnima possible de lescala s de 6. La puntuaci mitjana de
lescala s: 18. La puntuaci directa mxima possible de lescala s: 30.
Recomanacions
Es recomana anotar els comentaris que les dones fan sovint quan responen a la prova, ja que matisen i
emfasitzen aspectes peculiars de les seves vivncies.
Com en la resta de proves es recomana assegurar-se de que la dona comprn els continguts i respon
motivada. Cal cuidar de que no es deixi cap tem sense respondre per tal de garantir el rigor en el clcul
de la puntuaci final.

131
ESCALA dESTRS POSTTRAUMTIC

Escala SPT de lescala de trauma, de Jonhatan Davidson,
reduda per a dones en situaci de violncia de parella (VP)
Mireia Martnez Artola i Neus Roca Corts (2013)
Instruccions ds
Objectiu
Aquesta escala avalua la freqncia i severitat dels smptomes psicofisiolgics i psicolgics de la hiperactivaci neurovegetativa, levitaci o la reexperimentaci del trauma i tot el que sen deriva propi del
trastorn per estrs posttraumtic en persones que han sofert una experincia estressant.
El marc de referncia temporal per a les respostes s la setmana anterior. Cada tem savalua mitjanant
una escala doble: una de freqncia i una de gravetat.
Normes de correcci
Calcularem aquesta subescala per valorar la presncia de smptomes destrs posttraumtic. s a dir, com
ms puntuaci directa, ms smptomes de sofriment psicolgic i psicofisiolgic. Ser desprs, en la puntuaci
global de salut psicolgica, que transformem aquesta puntuaci directa de smptomes negatius en una
puntuaci positiva de salut (vegeu full de resultats de salut psicolgica).
La puntuaci directa sobt de la manera segent (vegeu full de clcul de puntuacions directes): per cada
tem, es multiplica la puntuaci assenyalada en la columna de freqncia per la puntuaci assenyalada en
la columna de gravetat. Amb aquesta puntuaci global per tem, se sumen tots els tems.
Una puntuaci directa alta en estrs posttraumtic ens indicar un nivell alt de smptomes de sofriment
i, per contra, una puntuaci baixa ens indicar un nivell de sofriment baix. La puntuaci directa mnima possible de lescala s: 11. La puntuaci mitjana de lescala s: 143 La puntuaci directa mxima
possible de lescala s: 275
Recomanacions
Sha de confirmar que la dona entn b la diferncia entre freqncia (quantes vegades) i gravetat (quanta
intensitat, com ha estat de fort ). Pot haver-li passat poques vegades per de manera intensa, o viceversa.
Per aix, cal acompanyar-la en els primers tems, sempre sense respondre per ella, fins que veiem que
ho ha ents. Cal estar present per resoldre possibles dubtes sense influir en les respostes de la dona.
Es recomana anotar els comentaris que les dones fan sovint quan responen a la prova, ja que matisen i
emfasitzen aspectes peculiars de les seves vivncies.
Cal respondre a tots els tems per garantir el rigor en el clcul de la puntuaci final.

132
ESCALA DE DESESPERANA
Escala DESP, de Martha Crdova, Jos C. Rosales i Luz Eguiluz,
adaptada i reduda per a dones en situaci de violncia de parella (VP)
Mireia Martnez Artola, Neus Roca Corts i Soledad Ruiz Saiz (2013)
Instruccions ds
Objectiu
Aquesta escala avalua la freqncia dels pensaments i sentiments de confiana de la persona en el seu
futur, que fluctuen del descoratjament i la indefensi a la illusi i la fortalesa.
Normes de correcci
Calcularem aquesta subescala per valorar la presncia de pensaments i sentiments negatius respecte
al seu futur. s a dir, com ms puntuaci directa, ms desesperana. Ser desprs, en la puntuaci global de
salut psicolgica, que la transformem en una puntuaci positiva de salut (vegeu full de resultats generals
de salut psicolgica).
La puntuaci directa de desesperana sobt de la manera segent (vegeu full de clcul de puntuacions
directes):
A) en primer lloc, shan de girar les respostes a alguns tems de tipus invers. Sn tems inversos els
que, en aquest cas, es formulen per obtenir informaci de pensaments, emocions o comportaments
oposats a la desesperana. Girar les respostes dels tems inversos significa que, en el moment de
comptar la puntuaci directa final, shan de transformar les puntuacions assenyalades per la dona
de la manera segent: quan la dona ha respost 1 sha de comptar un 5, quan ha respost 2 sha de
comptar un 4, quan ha respost 3 sha de comptar un 3, quan ha respost 4 sha de comptar un 2 i quan
ha respost 5 sha de comptar un 1. Els tems que shan de girar sn: 1, 3, 7, 9 i 10 .
B) a continuaci, shan de sumar totes les respostes als tems, les que no shan girat ms les que s que
shan girat.
Una puntuaci directa alta en desesperana ens indicar un grau alt de descoratjament i indefensi i, per
contra, una puntuaci baixa ens indicar un nivell baix. La puntuaci directa mnima possible de lescala
s: 55. La puntuaci mitjana de lescala s: 33. La puntuaci directa mxima possible de lescala s: 11.
Recomanacions
Es recomana que presteu especial atenci a garantir que la suma es fa amb els girs de puntuaci correctament. Es recomana anotar els comentaris que les dones fan sovint quan responen a la prova, ja
que matisen i emfasitzen aspectes peculiars de les seves vivncies. Cal que no es deixin cap tem sense
respondre per garantir el rigor en el clcul de la puntuaci final.

133
FULL DE RESULTATS
de les ESCALES de SALUT PSICOLGICA
adaptacions per a dones en situaci de violncia, 2013
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................
= Puntuaci
transformada en
direcci
salut-recuperaci
Clculs de puntuaci
global
Pt. Directa
dividit pel Nre.
dtems de
lescala =
ANSIETAT I DEPRESSI
........ : 10
= ......
6 - .................... =
= ......
AUTOESTIMA
........ : 6
= ......
No es transforma
= ......
ESTRS POSTTRAUMTIC
........ : 55
= ......
5,2 - .................... =
= ......
DESESPERANA
........ : 11
= ......
6 - .................... =
= ......
= Puntuaci
PONDERADA
amb 2 decimals
5,00 menys la Pt.

Ponderada =
SALUT PSICOLGICA. Puntuaci global

Puntuaci transformada mnima = 3,2; nivell ms baix de salut psicolgica
Puntuaci transformada mitjana = 14,6; nivell mitj de salut psicolgica
Puntuaci transformada mxima = 20; nivell ms alt de salut psicolgica

En ............................... mesos/anys ha ...........................................................................................................................................................................................

134
Clcul de puntuacions directes (I)

escales de SALUT PSICOLGICA (ESP-VP),
adaptacions de Neus Roca Corts et al. (2013)
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

ESCALES DE SALUT PSICOLGICA (I)
puntuacions DIRECTES
Puntuacions
Puntuacions
subdimensions
1
3
Ansietat i depressi
6
7
8
2 girat*
ANSIETAT I
DEPRESSI
Benestar
4 girat*
5 girat*
9 girat*
Risc dautlisi
10
Puntuaci directa AD =
Puntuaci directa mnima = 10; Puntuaci directa mitjana = 30; Puntuaci directa mxima = 50
1
Valoraci positiva
3
4
2 girat*
AUTOESTIMA
Desvaloraci
5 girat*
6 girat*
Puntuaci directa AE =
* Sentit dels girs:


135
Clcul de puntuacions directes (II)

escales de SALUT PSICOLGICA (ESP-VP),
adaptacions de Neus Roca Corts et al. (2013)
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

ESCALES DE SALUT PSICOLGICA (II)
puntuacions DIRECTES
Puntuacions
Items
Pt. de
Pt. de
Pt. de
freqncia
freqncia gravetat multiplicat
per gravetat
5
Evitaci i
hiperactivaci
6
7
8
9
ESTRS
POSTTRAUMTIC
10
11
1
Reexperimentaci
2
3
4
Puntuaci directa SPT =
2
4
Descoratjament i
indefensi
5
6
8
11
DESESPERANA
1 girat*
Illusi i
enfortiment
3 girat*
7 girat*
9 girat*
10 girat*
Puntuaci directa DESP =
* Sentit dels girs:


Puntuacions
subdimensions
136
9.3 REGISTRE DE DIAGNSTICS DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS

(RSMAD)
Protocol

137
Protocol del REGISTRE de

DIAGNSTIC DE TRASTORNS PSICOPATOLGICS I ADDICCIONS
Neus Roca Corts, 2013
Si aquesta informaci no s a lexpedient, cal preguntar-li a la dona i/o obtenir informes mdics
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................
Nm. expedient ....................................................................... DATA EN QU SOMPLE ..................................................................................................................
Marqueu amb un crecle O, lopci que correspongui a la situaci de la usuria.
NO T DIAGNSTIC fet per expertes o experts.
S QUE T DIAGNSTIC fet per expertes o experts, i es tracta del segent:
SUBRATLLEU el nom del DIAGNSTIC en el quadre corresponent:
si el diagnstic est escrit en un informe de lexperta o expert,
s millor consultar-lo
En cas de no coincidir, escriviu diagnstic al quadre de sota
1. Trastorns dansietat (crisi dangoixa, trastorn dangoixa amb agorafbia o sense,
fbia especfica, fbia social, trastorn obsessivocompulsiu, trastorn per estrs
posttraumtic, trastorn per estrs agut, trastorn dansietat generalitzada)
CAL ASSENYALAR si el
diagnstic expert realitzat
marca explcitament
INCAPACITACI
2. Trastorn dangoixa amb agorafbia

3. Trastorns de lestat dnim (trastorn depressiu major, trastorn distmic, trastorn
bipolar manac, depressiu o mixt, trastorn ciclotmic)
4. Trastorns relacionats amb substncies (alcohol, allucingens, amfetamines,
cafena, cnnabis, cocana, fenciclidina, inhalants, nicotina, opiacis, sedants,
hipntics, ansioltics)
5. Esquizofrnia i altres trastorns psictics (esquizofrnia, trastorn esquizofreniforme, trastorn esquizoafectiu, trastorn delirant, trastorn psictic breu, trastorn
psictic compartit)
6. Trastorns somatomorfs (smptomes fsics que suggereixen una malaltia mdica,
per que, desprs de lavaluaci requerida, no es poden explicar completament
per la presncia duna malaltia fsica: malestar fsic general difs, trastorn de
somatitzaci, trastorn somatomorf indiferenciat, trastorn de conversi, trastorn
per dolor, hipocondria, trastorn dismrfic corporal).
7. Trastorns dissociatius (alteraci de les funcions integradores de la conscincia,
la identitat, la memria i la percepci de lentorn: amnsia dissociativa, fugida
dissociativa, trastorn didentitat dissociatiu, trastorn de despersonalitzaci)
8. Trastorns sexuals i de la identitat sexual (paraflies i disfuncions sexuals)
9. Trastorns de la conducta alimentria (anorxia i bulmia)
10. 10. Trastorns de la personalitat (trastorn paranoide de la personalitat, esquizoide, esquizotpic, antisocial, lmit, histrinic, narcisista, trastorn de personalitat
per evitaci, trastorn de la personalitat per dependncia, trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat)
CAL ASSENYALAR si el
En cas de NO COINCIDIR amb les etiquetes anteriors, ESCRIVIU AQU el diagnstic diagnstic expert realitzat
marca explcitament
expert rebut:
INCAPACITACI
Per a utilitzar-ho en lndex dInclusi Social: ASSENYALEU amb el nmero

corresponent, a QUINA de les caselles anteriors creieu que s ms AF letiqueta
diagnstica rebuda per la dona:
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
138
Marqueu amb un cercle O lopci que correspongui a la situaci de la dona.

Preguntes: Prens actualment medicaci? amb recepta sense recepta, continuadament o espordicament?; prens
cervesa, vi, unes copes ...? cada quan ms o menys?; fumes marihuana o alguna altra cosa semblant? prens crack,
cocana o quelcom semblant? cada quan ms o menys?
Consum ACTUAL de substncies txiques (no sinclou el tabac):

Psicofrmacs amb recepta
NO HI HA cap mena de
consum
Psicofrmacs sense recepta

(automedicaci) continuada
(la freqncia sigui
molta o poca, es repeteix
contnuament)
Descartem les medicacions

que no afecten al
comportament hum
(antibitics, antinflamatris,
etc,)
Consum espordic drogues /
alcohol
Psicofrmacs sense recepta

(automedicaci) espordic
Consum habitual (la

freqncia sigui molta o poca,
es repeteix contnuament) de
drogues / alcohol
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

9.4 NDEX DE SALUT FSICA (ISF-VP)

Protocol
Instruccions ds
Full de resultats

139
140
Protocol
NDEX (SPF-VP)
LA SEVA SALUT FSICA
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................


141
Si us plau, sobre la seva salut fsica, assenyaleu amb un cercle O si patiu en lACTUALITAT les manifestacions segents. Assenyaleu la GRAVETAT (com s de fort) i la FREQNCIA (quantes vegades). Sn
sempre smptomes de malaltia fsica com a conseqncia del tracte rebut per la parella.
FREQNCIA
1
Mai
2
Poques vegades
3
Algunes vegades
4
Bastantes vegades
5
Contnuament
2
Poques vegades
3
Algunes vegades
4
Bastantes vegades
5
Contnuament
GRAVETAT
1
Mai
Freqncia:
QUANTES VEGADES
HA PASSAT?
Conseqncies fsiques
1
Mai
1. Dolor abdominal/torcic (dolor a la zona

del baix ventre o de labdomen, etctera)
2. Hematomes i contusions (blaus, inflamacions, etctera)
3. Sndrome de dolor crnic (dolors continuats amb una durada superior als sis
mesos, localitzats a diferents parts del
cos, com ara: cap, extremitats, esquena,
etctera)
4. Discapacitat (discapacitat associada a
qualsevol rgan o part del cos, com ara:
prdua auditiva, limitacions de la visi,
malfuncionament dels ronyons, del
fetge, etctera)
5. Fibromilgia
6. Fractures (trencaments dossos o tendons, etctera )
7. Trastorns gastrointestinals (mal de panxa, etctera )
8. Colon irritable
9. Laceracions i abrasions (cremades, etctera)
10. Dany ocular (dany o dolor a la zona dels
ulls, etctera)
11. Reducci del funcionament fsic (disminuci o reducci de la mobilitat)
12. Trastorns ginecolgics
13. Infertilitat (incapacitat per aconseguir un
embars o mantenir-lo)
14. Inflamaci de la pelvis
15. Complicacions en lembars/avortament
16. Disfunci sexual (problemes sexuals com
ara dolor en les relacions sexuals, vaginisme, etctera)
17. Malalties de transmissi sexual (inclosa
la Sida)
18. Avortament insegur (avortament dut a
terme sense les condicions medicohiginiques reglamentries)
2
3
4
5
Poques Algunes Bastantes Contnuvegades vegades vegades ament
Gravetat:
QUANT FORT
HA ESTAT?
1
Gens
2
Poc
3
Mig
4
Bastant
5
Molt
1
1
2
2
3
3
4
4
5
5
1
1
2
2
3
3
4
4
5
5
1
1
2
2
3
3
4
4
5
5
1
1
2
2
3
3
4
4
5
5
142
NDEX de SALUT FSICA ndex dimpacte

per a dones en situaci de violncia de parella (ESF-VP),
Mireia Martnez Artola i Neus Roca Corts, 2013
Instruccions ds
Objectiu
Aquesta escala avalua la presncia de lesions i malalties fsiques, sexuals i reproductives, incloent-hi
les possibles discapacitats que es presenten com a conseqncia de la violncia rebuda en dones
en situaci de violncia de parella.

Normes de correcci
Calcularem aquesta subescala per valorar la presncia de smptomes de malaltia i lesi fsica. I, a continuaci, la transformem en una puntuaci positiva de salut fsica, de recuperaci.
En primer lloc, es calcula la puntuaci directa, que sobt de la manera segent (vegeu full de clcul de
puntuacions): per cada tem, es multiplica la puntuaci assenyalada en la columna de freqncia per
la puntuaci assenyalada en la columna de gravetat. A aquesta puntuaci global (freqncia x gravetat)
per tem, tot seguit, se sumen totes les puntuacions globals dels tems.
En segon lloc, sobt la puntuaci ponderada dividint la puntuaci directa pel total dtems de cada subdimensi. Una alta puntuaci ponderada ens indicar un nivell de malalties o discapacitats fsiques alt, un
nivell alt de seqeles negatives en la salut fsica i, per contra, una puntuaci baixa ens indicar un nivell
baix de seqeles negatives. La puntuaci ponderada mnima possible de lescala s: 18,0. La puntuaci
ponderada mitjana: 12,5; i la puntuaci ponderada mxima possible de lescala s: 25,0.
La puntuaci transformada de salut fsica ens indicar el nivell de salut fsica (en positiu) en la recuperaci, que sobt calculant 25 menys la puntuaci ponderada obtinguda (vegeu full de resultats). Una
alta puntuaci transformada de salut fsica ens indicar que la dona est b de salut fsica i, per tant,
un nivell alt de recuperaci.
Recomanacions
Es recomana assegurar-se que la dona que respon entn b la diferncia entre freqncia i gravetat, i
acompanyar i supervisar les respostes als primers tems.
Tamb es recomana acompanyar la usuria en la comprensi dels tems per accedir al vocabulari ms
tcnic, que malgrat que s habitual, pot ser que es desconegui si no sha patit algun daquests problemes.
Cal assegurar-se que la dona respongui a tots els tems per garantir el rigor en el clcul de la puntuaci
final.

143
FULL de RESULTATS de lNDEX de SALUT FSICA

per a dones en situaci de violncia de parella (ESF-VP),
Mireia Martnez Artola i Neus Roca Corts, 2013
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

Clculs de puntuaci global
Pt. Directa
dividit pel
Nre. dtems
de lescala =
= Puntuaci
ponderada
amb 1
decimal
............... : 11
= .................. 25,00 - ...................... = ......................
................. : 7
= .................. 25,00 - ...................... = ......................
25,00 menys la Pt.

Ponderada
= Puntuaci
transformada en
direcci salutrecuperaci
CONSEQNCIES FSIQUES
Puntuaci ponderada mnima = 11
Puntuaci ponderada mitjana = 33
Puntuaci ponderada mxima = 55
CONSEQNCIES SEXUALS I
REPRODUCTIVES
Puntuaci ponderada mnima = 7
Puntuaci ponderada mitjana = 21
Puntuaci ponderada mxima = 35
NDEX de SALUT FSICA - Puntuaci global

Puntuaci transformada mnima = 1,00; Puntuaci transformada mitjana = 12,5; Puntuaci transformada mxima = 24

En ............................... mesos/anys ha ...........................................................................................................................................................................................

144
escales de SALUT FSICA (ESF-VP),
elaborada per Martnez Artola i Roca Corts (2013)
NDEX DE SALUT FSICA (VP)

tem
CONSEQNCIES FSIQUES
Puntuaci de
freqncia
Puntuaci
de gravetat
Puntuaci global per tem

= freqncia multiplicat
per gravetat
= ....
= ....
= ....
= ....
= ....
= ....
= ....
= ....
= ....
10
= ....
11
= ....
Puntuaci directa =
Puntuaci directa mnima = 11; Puntuaci directa mitjana =

33; Puntuaci directa mxima = 55
CONSEQNCIES SEXUALS
I REPRODUCTIVES
12
= ....
13
= ....
14
= ....
15
= ....
16
= ....
17
= ....
18
= ....
Puntuaci directa =
Puntuaci directa mnima = 7; Puntuaci directa mitjana =

21; Puntuaci directa mxima = 35
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

145
10. INCLUSI SOCIAL

10.1 AVALUACI DE LA INCLUSI SOCIAL
Qu savalua
Inclusi social, tot i que sempra en estudis sociolgics de desigualtats socials, el considerem
un concepte idoni per a lavaluaci de la recuperaci de la violncia masclista de parella perqu integra aspectes clau de lalliberament i la recuperaci dins dun sol concepte. El procs
dalliberament i recuperaci cont aspectes subjectius del benestar social, per definit des dun
enfocament psicosocial i de gnere, obligatriament tamb implica un conjunt de condicions
materials i circumstncies dindependncia individual i inserci social que el concepte dinclusi social preveu. Aquestes condicions materials i socials sn: els ingressos propis, lhabitatge,
locupaci, les xarxes i el suport socials, la ciutadania, lestat i accs a la salut.
En les societats occidentals i postindustrials, la inclusi social contempla la participaci de les persones en tres eixos bsics que actuen separadament
(Joan Subirats et al., 2004): el mercat o la utilitat
social aportada per cada persona com a mecanisme dintercanvi i de vinculaci a la contribuci
collectiva de creaci de valor; la redistribuci, que
bsicament duen a terme els poders i les administracions pbliques, i, finalment, les relacions de
reciprocitat que es despleguen en el marc de la
famlia i les xarxes socials. El concepte dinclusi
social i derivats, exclusi social i vulnerabilitat social, sn emprats en les poltiques socials europees
i en els plans nacionals, des de la primera dcada
dels anys dos mil.
La finalitat demprar el concepte dinclusi social
com a recuperaci s dotar de contingut i coherncia
el vessant social i de supervivncia de la recuperaci.
La inclusi social s sinnim de recuperaci

en el sentit que lhem definit, de reconstruir
la vida social amb salut, independncia i llibertat. En el cas de les dones, que se situen
en lestructura social com un grup social en
posici desafavorida segons els estudis de
desigualtats socials, la llibertat passa tant
per lexercici explcit de la participaci sociopoltica i en lestat del benestar com per la
independncia i suficincia econmica.
La inclusi i exclusi socials van ms enll dels

conceptes de pobresa econmica i nivell de vida
perqu inclouen tamb mecanismes de marginaci
social, com ara factors dndole laboral, formativa,
residencial, relacional, sociosanitria, de ciutadania i participaci (Joan Subirats, Clara Riba, Laura
Gimnez, Anna Obradors, Mara Gimnez, Didac
Queralt, Patricia Bottos i Ana Rapoport, 2004). Es
tracta dun concepte global que integra aspectes
socioeconmics, culturals i del benestar social de
la vida material de les persones i les possibilitats
daccedir-hi i participar-hi. A ms, amb el concepte
dinclusi social constitut com un ndex individual, per subjecte (i no per grup de poblaci), variables que abans noms eren sociodemogrfiques,
allades i descriptives, ara es podran valorar globalment i comparativament per subjecte i tamb
en la investigaci sobre la influncia que tenen en
la recuperaci tant per descriurel com per relacionar aquesta variable amb daltres, per exemple,
la recuperaci.
Les subdimensions de la inclusi social que emprem sn tres, en reagrupar les sis proposades per
Joan Subirats et al. (2004): el capital socioeconmic,
que inclou el capital econmic, laboral, formatiu
i residencial; el capital relacional (inclou el de ciutadania) i el capital sociosanitari. En el capital relacional i de ciutadania hem incls el suport social
percebut tal com sestudia en psicologia social. Es
tracta dun aspecte important en el fenomen de la
violncia de parella i la seva recuperaci.
Les situacions de violncia contra les dones no impliquen necessriament lexclusi social per s que
sempre les colloca en risc dexclusi social perqu
afecta moltes de les dimensions de la inclusi social.

146
El capital econmic s una de les principals dianes de

la violncia afectiva de parella. El principal efecte
de la violncia econmica i de lallament social s
que la supervivent o no t estalvis o depn econmicament de labusador, cosa que representa un
dels obstacles crtics de moltes dones quan intenten deixar la parella abusiva (Michael J. Strube i
Lisa S. Barbour, 1984).
Els ingressos propis, locupaci assalariada i lhabitatge sn factors importants en lalliberament i
la recuperaci. En un seguiment longitudinal, les
dones que deixaven abans les relacions abusives
tenien ms probabilitats de tenir ocupaci fora de
casa, menys temps de relaci i haver assajat ms
estratgies per alleugerir labs, mentre que les
que continuaven en la relaci passaven penries
econmiques, creien que labusador podria canviar
i no tenien lloc on anar (Michael J. Strube i Linda
S. Barbour, 1984).
En el cas de les dones, coresponsables de la criana dels fills i filles, aquestes circumstncies tenen
molt ms impacte. Les famlies monomarentals,
amb histries de violncia o sense, tenen ingressos
limitats, no reben suport econmic ni social per als
infants i tenen recursos socials pblics limitats per
a la cura i educaci dels infants. Lincrement de la
necessitat de recursos socioeconmics quan t lloc
la separaci s ms dura en el cas de les dones en
situaci de violncia, per lempobriment econmic
amb qu arriben a causa de la violncia econmica
(Paul R. Amato, 1999).
Lallament social propi de la violncia de parella pot
ser intens i abastar moltes rees de la vida de la
dona, que provoquen una debilitaci o prdua de
les relacions socials, de la qualitat de locupaci
que ja es t, doportunitats formatives o laborals,
i com hem esmentat, de la qualitat i quantitat dels
ingressos econmics propis. En els cas de dones
desplaades, emigrants que es troben en situaci
de violncia, la manca de xarxa social, la no-ciutadania, les dificultats daccs al mn laboral, entre
altres raons per les lleis restrictives destrangeria, i
el sentiment daband de la prpia famlia (especialment dels fills i filles) al pas dorigen, sn factors
que la deixen en una situaci de ms vulnerabilitat
(Roberta de Alencar, 2011).
El suport social forma part de lmbit

relacional de la inclusi social, que t en
compte la quantitat i fortalesa de les xarxes
socials disponibles de la persona. La situaci
de violncia masclista de parella afecta
especialment aquesta subdimensi, ja que
lallament social s una de les estratgies
per excellncia de la violncia psicolgica.
En el camp de la salut pblica, els estudis socials sobre famlia, xarxa social i salut han aportat
dades dels beneficis que t el suport social en les
persones que es consideren part duna xarxa social
i que saben que poden rebre el seu suport (Susan
Folkman i Richard S. Lazarus, 1986).
Shan trobat evidncies de la presncia de menys
suport social i suport social estructural (recursos
institucionals, professionals o b prctiques religioses) en les dones que cohabiten amb lagressor.
Sha comprovat lefecte protector del suport social en les dones maltractades per la seva parella
per proporcionar-los laccs a oportunitats, suport
emocional i informaci que les pot protegir de la
violncia i de les amenaces dels seus agressors i,
per tant, que t com a resultat menys smptomes
destrs posttraumtic, ansietat, depressi, menys
inadaptaci i major autoestima en les dones amb
suport social enfront de les que no en tenen, (Pedro J. Amor, Enrique Echebura, Paz Corral, Irene
Zubizarreta i Beln Sarasua, 2002). Aquesta mancana de suport social s significativament diferent
comparat amb dones ja separades del maltractador i dones que no han viscut maltractades, de
manera que impedeix a les dones que cohabiten
amb lagressor beneficiar-se de lefecte amortidor
de lestrs que proporciona el suport social (Mara
Pilar Matud Aznar, Laura Aguilera vila, Rosario
J. Marrero Quevedo, Olga Moraza Pulla i Mnica
Carballeira Abella, 2003).

147
Com savalua
Lndex dinclusi social de dones en situaci de violncia

de parella (INCLS-VP), de Neus Roca Corts, mesura
la participaci de les dones en situaci de violncia
en el mercat o la utilitat social aportada com a mecanisme de vinculaci a la contribuci collectiva
de creaci de valor econmic19; la participaci en
la redistribuci materialitzada en els drets socials
de ciutadania, com ara leducaci, la sanitat i la
protecci social i, finalment, les relacions de reciprocitat que es despleguen en el marc de la famlia
i les xarxes socials.
LINCLS-VP s un ndex creat en aquesta recerca

utilitzant registres anteriors de dades sociodemogrfiques per a dones en situaci de violncia
(Neus Roca Corts et al., 2005, 2007) i el resultat de
ladaptaci dindicadors macrosocials a les dones
en situaci de violncia de parella des duna perspectiva microsocial i de gnere.
Consta dun registre dindicadors per recollir la informaci pertinent, bona part de la qual es troba
en els expedients dels serveis, i duna frmula per calcular els valors numrics. Les respostes als indicadors
es graduen de manera ordinal. Cada tipus de capital t el mateix pes en el valor total de lndex. La
inclusi social va en la direcci de la recuperaci
i viceversa.
Algunes informacions necessries per completar
aquest ndex formen part daltres qestionaris o escales, especialment els referits al capital sociosanitari.
El protocol INCLS-VP t en compte els indicadors
sociosanitaris i els seus valors numrics, per no
reprodueix els qestionaris de salut fsica i els de
diagnstics psicopatolgics i addiccions dels quals
sextreu la informaci.
El capital relacional disposa de lescala de suport social, de Pilar Matud (1998),que ha estat adaptada i
reduda per a dones en situaci de violncia de parella
(SS-VP) per Clara Porra Garca, Neus Roca Corts i
Soledad Ruiz Saiz. Aquesta escala mesura el suport
instrumental i emocional disponible per a la dona,
la possibilitat que t mitjanant les seves relacions que lacompanyin, acompanyin i ajudin en les
rees econmica, laboral, afectiva, dinformaci i
dentreteniment. Seguint el mateix esquema conceptual, sha redut i adaptat a cinc tems en una
sola dimensi. Ltem eliminat ha estat aquell en
qu es preguntava pel suport professional. Recordem que es pregunta en el mateix servei on es
rep el suport i tota la mostra hi ha respost positivament, fos quin fos la resta de suport rebut. Les
caracterstiques tcniques de lescala de suport social
indiquen una validesa estructural amb un sol factor i amb un resultat notable dun alfa de 0,80 i
una varincia explicada del 56,82%.
19 Com sabem, aquest valor es refereix noms als beneficis econmics
directes, no al valor de sostenir la vida amb les tasques de cura que,
malgrat que s una tasca imprescindible per al manteniment de la
riquesa, ni estan remunerades ni estan valorades econmicament
en els ndexs macroeconmics estndards (Cristina Carrasco, 2003).

s un ndex sensible a les variacions del fenomen

objecte destudi en la mostra daquesta recerca,
ja que shan obtingut resultats amb desviacions
tpiques dun 30% de linterval de puntuaci.
148
10.2 NDEX DINCLUSI SOCIAL (INCS-VP)

Protocol
Instruccions ds
Full de resultats

149
Protocol de lNDEX DINCLUSI SOCIAL

de dones en situaci de violncia de parella (IS-VP)
Si aquesta informaci no s a lexpedient, cal preguntar-li a la dona

NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................
PROFESSIONAL que ho registra .......................................................................................................................................................................................................................
Marqueu amb un cercle O lopci que correspongui a la situaci de la dona, per a cada un dels
indicadors segents. Els nmeros de la primera columna de cada resposta corresponen al valor
quantitatiu de la resposta a ltem.
1. Assenyaleu QUINA s la QUANTITAT TOTAL de DINERS que INGRESSA la dona MENSUALMENT (pot
provenir del treball, de rendes, dherncies, de subsidis diversos, etctera):
QUANTITAT ACTUAL (si lutilitza el servei)
No t cap ingrs
Baix (<MIP = 460,50* )
Mitj (MIP = 651** )
Mitj-alt (650 < 1.000 )
Alt (1.000 < x >2.000 )
Quantitats ms grans de 2.000
* El criteri del lmit s la RAI aproximada, renda activa dinserci en vigor (cal actualitzar la xifra, segons la normativa)
** El criteri del lmit s el SMI aproximat, salari mnim interprofessional en vigor (cal actualitzar la xifra, segons la normativa)
2. Indiqueu quina s la FONT PRINCIPAL dingressos de la dona (don obt la major quantitat
dingressos i de forma ms constant):
0
No en t
Ajudes de tercers (familiars, amics, caritat, etctera)
Estalvis, herncies, subsidis temporals, pensions alimentries pels fills espordiques
Subsidis constants, pensions constants (inclou les pensions alimentries dels fills)
Treball (noms del treball)
Rendes de propietats (lloguers, inversions...) o treball ms rendes de propietats
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
3. SUFICINCIA dingressos ( ha de respondre la mateixa dona):
Econmicament, amb els

diners que sola aconsegueixo
puc mantenir-me a mi (i els
meus fills)
0
Gens

1
Molt
poc
2
3
4
A vegades
Suficient Bastant
costa arribar
b
a final de mes
5
Ms que
suficient
150
4. Assenyaleu el tipus dOCUPACI de la dona:

0
No treballa amb remuneraci
S que fa treball remunerat, o b no treballa perqu no el necessita pel patrimoni al seu

nom (propietats, rendes, etctera)
5. Indica quin TIPUS de CONTRACTE t la dona:

0
Sense contracte
0,5
Contracte de tipus temporal o autnoma SENSE cobertura de seguretat social i altres

prestacions contributives
1,5
Contracte de tipus indefinit o autnoma AMB cobertura de seguretat social i altres

prestacions contributives
Funcionria o negoci propi al SEU NOM o amb participaci firmada LEGALMENT, amb
cobertura de seguretat social i altres prestacions contributives pbliques o privades
6. Assenyaleu el nivell dESTUDIS ACTUAL de la dona:

Analfabetisme
1
Estudis primaris inacabats (primria, EGB, bsics, etctera) o formaci bsica

alfabetitzadora
Estudis primaris (fins als 14 anys*: primria, EGB, graduat escolar) i el currculum
adaptat de la branca deducaci especial
Estudis secundaris inacabats (fins als 16 anys*: ESO, EGB, *FPI, etctera)
Estudis secundaris (fins als 16 anys*: ESO, EGB, FPI, etctera) o formaci ocupacional
especfica
Estudis secundaris no obligatoris (fins als 18 anys, batxillerat, COU, etctera)
3
5
Estudis secundaris no obligatoris (fins als 18 anys: FP II o mduls professionals I,

etctera)
Estudis superiors (desprs dels 18 anys: mduls professionals II, diplomatura,
llicenciatura, etctera)
* Sinclou en tots els nivells destudis el currculum adaptat propi de la branca deducaci especial. Sassenyalen les edats com a
informaci orientativa per incloure-hi dones que pertanyen a plans destudis diferents i, a ms a ms, els noms dels estudis per
a dones que poden haver cursat aquest tipus destudis en altres edats.
7. DISPONIBILITAT actual dHABITATGE Indiqueu:

ACTUALMENT la dona (i els fills a crrec) viu en un:
0
0,5
Habitatge cedit temporalment (institucional, familiar, duna amistat)

Habitatge propietat de la parella o exparella maltractadora o de la famlia dell
Habitatge de lloguer, amb contracte del pis a nom daltres persones o lloguer
sense contracte
Habitatge de lloguer, amb contracte a nom seu o habitatge en copropietat (amb

parella o exparella o famlia dell o amb altres persones)
Habitatge propietat nica seva
Sobre la SEGURETAT de lHABITATGE (cal que respongui la mateixa dona):

Jo (i els fills o altres parents directes dependents) vivim en un lloc segur i tranquil
0
0,5
Gens Una mica
1
Mig
1,5
2
Bastant Contnuament
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

151
9. Sobre SUPORT SOCIAL Escala de suport social per a dones en situaci de violncia de parella (SS-VP),
de Clara Porra Garca, Neus Roca Corts i Soledad Ruiz Saiz (2013)
Les preguntes segents es refereixen a la PRESNCIA DE PERSONES que donen o li poden donar SUPORT O AJUDA en diverses ocasions.
Si us plau, respongui EN QUINA MESURA POT COMPTAR amb ella o ell en les circumstncies segents,
i digui quina relaci t* amb aquestes persones (amiga, germana, germ, mare, vena, companya de
treball, etctera).
DURANT aquest mes
Tens amb qui sortir de casa,
si ho vols fer
0
Mai
0,5
Poc
1
De vegades
2
Sovint
3
Sempre
Tens a qui recrrer quan tens

problemes de parella
0
Mai
0,5
Poc
1
De vegades
2
Sovint
3
Sempre
Tens alg amb qui ser realment tu

mateixa
0
Mai
0,5
Poc
1
De vegades
2
Sovint
3
Sempre
Tens alg que et cuidi, tescolti

i tajudi si ho necessites
0
Mai
0,5
Poc
1
De vegades
2
Sovint
3
Sempre
Tens a qui recrrer quan tens

problemes econmics o laborals
0
Mai
0,5
Poc
1
De vegades
2
Sovint
3
Sempre
* Aquestes persones es poden escriure o no si la informaci sutilitzar posteriorment. En el cas de lavaluaci noms es fa servir
per centrar a la dona en les oportunitats reals que t.
10. Indiqueu el tipus de CIUTADANIA que t la dona actualment:

0
En situaci irregular o regularitzaci en procs
Perms de residncia o de treball
Perms de residncia i tamb perms de treball o refugiada
Immigrant amb la ciutadania espanyola
Espanyola
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
11. Sobre PARTICIPACI SOCIAL (cal que respongui la mateixa dona):

0
No participo en cap associaci, agrupaci, centre cvic, partit poltic, club, etctera
Vaig alguna vegada a una associaci, agrupaci, centre cvic, partit poltic, club,
etctera, per no es constant ni en sc membre
Sc membre duna associaci, agrupaci, centre cvic, partit poltic, club, etctera, per
hi vaig poques vegades
Participo regularment en una associaci, agrupaci, centre cvic, partit poltic, club,
etctera
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

152
12. Assenyaleu lACCS de la dona al SISTEMA SANITARI:

0
No t accs al sistema sanitari pblic ni al privat o de mutualitat
T accs parcial noms al sistema sanitari pblic per als fills i filles menors
T accs parcial noms al sistema sanitari pblic per als fills i filles menors i per a ella
T accs total noms al sistema sanitari pblic per als fills i filles menors
T accs total al sistema sanitari pblic per als fills i filles menors i per a ella i no t
possibilitats daccs al sistema privat o de mutualitat
T accs total al sistema sanitari pblic i al privat o de mutualitat per a ella i per als fills
i filles menors
4
5
13. En relaci amb la SALUT, indiqueu les MALALTIES I ADDICCIONS de la dona (es troba al registre
de diagnstics psicopatolgics i a lndex de salut fsica):
0
2
Consum habitual de drogues i alcohol

Infertilitat
Alguna de les malalties ressenyades desprs, que cursen amb bastanta gravetat o molta
freqncia
Psicofrmacs amb recepta
Psicofrmacs sense recepta o automedicaci continuada
Consum espordic de drogues
Malalties crniques
Colon irritable
Laceracions i abrasions
Trastorns ginecolgics
Complicacions en lembars o en lavortament
10
Malalties transmissi sexual

Avortament insegur
Alguna de les malalties ressenyades desprs, que cursen amb gravetat o molta freqncia
Dolor abdominal
Hematomes i contusions
Fractures
Trastorns gastrointestinals
Dany ocular per pot fer vida normal
Inflamaci de la pelvis
Disfunci sexual
Sense cap lesi ni dany
14. Assenyaleu les DISCAPACITATS FSIQUES I TRASTORNS MENTALS de la dona ((es troba registre
de diagnstics psicopatolgics i a lndex de salut fsica):
0
Diagnstic psicopatolgic de trastorn mental sever*

Discapacitat associada a qualsevol rgan o part del cos
Reducci del funcionament fsic
Sndrome de dolor crnic; fibromilgia

Diagnstic psicopatolgic de trastorn mental lleu o no sever (tems 1, 4, 6, 8 i 9)
10
Sense discapacitats ni trastorns
OBSERVACIONS: ....................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................
* Severs sn els diagnstics psicopatolgics corresponents als tems 2,3,5,7 i 10 del registre de diagnstics psicopatolgics; en
el cas dels tems 1,4,6,8 i 9 noms si el diagnstic expert ha assenyalat explcitament que el trastorn diagnosticat ha produt
incapacitaci.
153
NDEX D'INCLUSI SOCIAL

de dones en situaci de violncia de parella (INCLS-VP),
Instruccions ds
Objectiu
Aquest ndex valora els aspectes socials, econmics i culturals que donen accs al benestar social de la
vida de les persones i a participar dels recursos disponibles per assolir aquest benestar. Savalua a travs del concepte capital, ents com les condicions actuals que sostenen possibles condicions futures
que provoquen la marginaci social o no. Inclou les subdimensions de capital socioeconmic, capital
relacional i capital sociosanitari.
En la definici dalliberament i recuperaci de les dones en situaci de violncia hem incls les condicions materials i socials dautonomia i independncia que es reflecteixen en aquest ndex. La independncia scio-econmica saconsegueix no noms per tenir cobertes les necessitats bsiques de supervivncia,
sin tamb perqu aquestes estan controlades realment i legalment per ella mateixa. La direcci de lndex s
que, com ms inclusi social, ms recuperaci, i viceversa.
Normes de correcci
La puntuaci final de lndex dinclusi social sobt sumant les puntuacions obtingudes en cada tem
(valor numric de cada resposta collocat a la columna de lesquerra) en cada tem. La puntuaci mxima de lndex dinclusi social s 75. La puntuaci mitjana s 37,5. I la mnima puntuaci possible de
lndex s 0.
Lndex INCLS-VP inclou l escala de suport social (SS-VP) per a dones en situaci de violncia de parella, de Clara
Porra Garca, Neus Roca Corts i Soledad Ruiz Saiz, i t com a objectiu avaluar la percepci dajuda actual
que la persona considera que disposa en les rees instrumentals i afectives de la seva vida, en aquest
moment. En aquest ndex dinclusi social cada tem rep una puntuaci que va de 0 a 3, amb lobjectiu
dequilibrar les puntuacions de lndex.
No obstant, aquesta escala t un clcul propi, ja que s un fenomen psicolgic i sha validat com a tal
(vegeu lapartat corresponent). Quan es fa servir noms lescala de suport social, cada tem es puntuar
d1 a 5 i la puntuaci final de suport social sobtindr sumant les puntuacions obtingudes en cada tem.
Una puntuaci alta en suport social ens indicar un grau alt de recuperaci de la dona i, per contra, una
puntuaci baixa ens indicar un grau de recuperaci baix.
Aquesta escala es pot complementar preguntant per les persones (i el vincle que hi tenen) que proporcionen cada un dels tipus de suport social. El nombre de persones es pot multiplicar per la freqncia
i proporciona una informaci ms precisa del suport social.
Recomanacions
Cal no deixar-se cap tem sense respondre per calcular amb rigor la puntuaci final dinclusi social.

154
FULL DE RESULTATS de lNDEX DINCLUSI SOCIAL

per a dones en situaci de violncia de parella (INCLS-VP)
NOM ................................................................................................... COGNOMS ..............................................................................................................................................................

INDEX DINCLUSI SOCIAL
tems
Resposta
Nivell dingressos propis

Capital
SOCIOECONMIC
Puntuaci mnima = 0
Puntuaci mxima = 25
Capital
RELACIONAL
Puntuaci mnima = 0
Puntuaci mxima = 25
Capital
SOCIOSANITARI
Puntuaci mnima = 0
Puntuaci mxima = 25
1
2
Precarietat dingressos propis
3
4
Nivell docupaci
5
Nivell destudis
6
7
Accs autnom a lhabitatge
8
Puntuaci parcial =
Suport social (suma dels tems de
9
lescala)
Ciutadania
10
Participaci
11
Puntuaci parcial =
Accs al sistema sanitari
12
Malalties i addiccions
13
Discapacitats fsiques i trastorns mentals
14
Puntuaci parcial =
PUNTUACI TOTAL:
Puntuaci mnima = 0; Puntuaci mitjana = 37,5; Puntuaci mxima = 75

En ............................... mesos/anys ha ...........................................................................................................................................................................................

Total
REFERNCIES
BIBLIOGRFIQUES
Amato, P. (1999). The postdivorce society: How

divorce is shaping the family and other forms of
social organization. A. R. Thompson i P. Amato.
The postdivorce family: Children, parenting, and society
(p. 161-190). Thousand Oaks: Sage.
Amato, P. (2000). The consequences of divorce for
adults and children. Journal of Marriage and the Family, 62, 1269-1287.
Amnista Internacional. (2008). Obstinada realidad,
derechos pendientes. Tres aos de la ley de medidas de
proteccin integral contra la violencia de gnero. Espaa.
Anderson, D. K. i Saunders, D. G. (2003). Leaving
an abusive partner: An empirical review of predictors, the process of leaving, and psychological
well-being. Trauma, Violence, & Abuse, 4(2), 163-191.
Arroyo, A. (2002). Mujer maltratada y trastorno de
estrs postraumtico. En Revista de Psiquiatra de la
Facultad de Medicina de la Universidad de Barcelona, 29
(2), p. 77-82.
Barnett, O. W. (2000). Why battered women do not
leave, part 1: External inhibiting factors within society. Trauma, Violence, & Abuse, 1(4), 343-372.
Barnett, O. W. (2001). Why battered women do
not leave, part 2: External inhibiting factors-social support and internal inhibiting factors. Trauma,
Violence, & Abuse, 2(1), 3-35.
Brown, J. (1997). Working toward freedom from violence. The process of change in battered women.
Violence Against Women, 3, 5-26.
Brown, J., Cohen, P., Johnson, J., i Smailes, E. (1999).
Chilhood abuse and neglect: Specificity efects on
adolescent and young adult depression and suicidality. Journal of the American Academy of Child and
Adolescent Psychiatry, 38(12), 1490-1496.
Brownmiller, S. (1981). Contra nuestra voluntad: Hombre, mujeres y violacin. Planeta.
Campbell, J. C. (2002). Health consequences of intimate partner violence. The Lancet, 359, 1331-1336.
Cantera, L. (2005). Violencia en la pareja: espejo del
atropello, deconstruccin del amor. En L. Cantera
(Eds.) La violncia a casa. Barcelona: Fundaci Caixa
Sabadell.
Carrasco, C. (2003) Conciliacin?, no gracias. Hacia una nueva organizacin social. A Amoroso, M.
I.; Bosch A.; Carrasco, C.; Fernndez; H, Moreno

157
N., Malabaristas de la vida. Mujeres tiempos y trabajos.

Barcelona: Icaria.
Crdova, M., Rosales, J. C. i Eguiluz, L. (2005). La
didctica constructiva de una escala de desesperanza: resultados preliminares. Enseanza e Investigacin
en Psicologa, 10(2), 311-324.
Cruz Roja. (2007). Informe anual sobre vulnerabilidad
social. Madrid: Cruz Roja.
Davidson, J. R. T., Book, S., W., Colket, J. T., Tupler,
L. A., Roth, S., David, D., Hertzberg, M., Mellman,
T., Beckham, J. C., Smith, R. D., Davison, R. M.,
Katz, R. i Feldman, M. E.(1997). Assessment of a
new self-rating scale for post-traumatic stress disorder. Psychological Medicine, 27, 153-60.
De Alencar, R. (2011). Mujeres inmigrantes sobrevivientes de la violencia de gnero en la pareja. Tesis de Doctorado en Psicologa Social, Universidad Autnoma
de Barcelona, Bellaterra.
De Miguel, A. (2003). La violencia de gnero: la
construccin de un marco feminista de interpretacin. Cuadernos de Trabajo Social, 18.
Echebura, E., Corral, P. i Amor P. J. (2002). Evaluacin del dao psicolgico en las vctimas de delitos
violentos. Psicothema, 14 (Supl.), 139-146.
Feeny, N. i Foa, E. (2000). Sexual assault. Encyclopedia
of Stress, 3, 435-440.
Fields, J., i Casper, L. (2001). Americas families and
living arrangements: March 2000 (Current Population Reports, P20-537). Washington, DC: U.S. Census
Bureau.
Lazarus, R. i Folkman, S. (1986). Estrs y Procesos cognitivos. Barcelona: Martinez Roca.
Gmez Enguix, E. (2007). La recuperaci de les
dones maltractades: una revisi terica sobre el
fenomen i una proposta transversal integradora
sobre el concepte. Document no publicat.
Herman, J. L. (1992). Trauma and recovery: The aftermath of violence - From domestic abuse to political terror.
New York: Basic Books.
Hirigoyen. M. F. (2006). Mujeres maltratadas. Los mecanismos de la violencia en la pareja. Barcelona: Paids.
Holtzworth-Munroe, A., Smutzler, N. i Sandin, E.
(1997). A brief review of the research on husband
violence. Part 2: The psychological effects of hus-
158
band violence on battered women and their children. Aggression and Violent Behavior, 2(3), 179-213.
Hudson,W. W. i McIntosh, S. R. (1981). The assessment of spouse abuse: Two quantifiable dimensions. Journal of Marriage and the Family, 43, 873-885.
Johnson, M. (2006). Conflict and control: Gender
symmetry and asymmetry in domestic violence.
Violence Against Women, 12(11), 1003-1019.
Koss, M. P. (1990). Violence against women. American Psychology, 45, 374-380.
Krug E. G., Dahlberg, L. L., Mercy J. A., Zwi A. B. i
Lozano R. (2002) World report on violence and health.
WHO, World Health Organization. Geneva. Switzerland. (En castell per a lOPS: Informe mundial
sobre la violencia y la salud: resumen. Washington, D.
C., Organizacin Panamericana de la Salud, 2003).
Landerburger, K. (1989). A process of entrapment
in and recovery from an abusive relationship. Issues in Mental Health Nursing, 10, 209-227.
Lazarus, R. i Folkman, S. (1986). Estrs y procesos cognitivos. Barcelona: Martnez Roca.
Llei 5/2008, del 24 dabril, del dret de les dones a
eradicar la violncia masclista.
Merritt-Gray, M., i Wuest, J. (1995). Counteracting

abuse and breaking free: The process of leaving
revealed through womens voices. Health Care for
Women International, 16, 399-412.
Millet, K. (1995) Teora de la poltica sexual. A Poltica
sexual. Madrid: Ctedra. 1995 (edic. orig. 1970).
Montero, A. (2001). Sndrome de adaptacin paradjica a la violencia domstica: una propuesta
terica. Clnica y Salud, 12(1), 371-397.
Muelleman, R. L., Lenaghan, P. A. i Pakieser, R. A.
(1996). Battered women: Injury locations and types.
Ann Emerg Med, 28(5), 486-92.
OMS (2005). Estudio multipas de la OMS sobre salud
de la mujer y violencia domstica. Resumen del informe.
Organizacin Mundial de la Salud. (WHO, Multicountry study womens health and domestic violence against
women).
ONU (1993). Declaracin sobre la eliminacin de la violencia contra la mujer. Resolucin de la Asamblea
General de las Naciones Unidas 48/104, de 20 de
diciembre de 1993. Organizacin de las Naciones
Unidas.
Lorente Acosta, M. (2006). El rompecabezas: anatoma

del maltratador. Barcelona: Crtica.
Ramos-Lira, L., Saltijeral-Mndez, M. T., Romero-Mendoza, M., Caballero-Gutirrez, M. A. i Martnez-Vlez, N. A. (2001). Violencia sexual y problemas asociados en una muestra de usuarias de un
centro de salud. Salud Pblica Mxico, 43(3), 182-191.
Lynch, S. i Graham-Bermann, S. (2000). Woman

abuse and self-affirmation. Influences on womens
self-esteem. Violence against Women, 6(2), 178-197.
Roca Corts, N (2011) Intervencin grupal y

violencia sexista: marco conceptual. A Roca
Corts, N. i Masip Serra, J. (2011). Intervencin
Martnez Artola, M. (2010) Evaluacin de la salud

de las mujeres supervivientes de la violencia de gnero.
Proyecto final del mster de Psicologa Clnica y
de la Salud. Universitat de Barcelona.
Matud, M. P. (1998). Investigacin del estrs y su impacto en la salud de las mujeres en Canarias. Informe
del proyecto de investigacin. Instituto Canario de la
Mujer.
Matud, P. (2004). Impacto de la violencia domstica
en la salud de la mujer maltratada. Psicothema, 16,
397-401.
Matud, M. P., Aguilera, L., Marrero, R. J., Moraza, O.
i Carballeira, M. (2003). El apoyo social en la mujer
maltratada por su pareja. International Journal of Clinical and Health Psychology, 3(3), 439-459.
grupal en violencia sexista. Experiencia, investigacin y

evaluacin. Barcelona: Herder. p. 15-79.
Roca Corts, N (2013) Violencia ntima o violencia machista de pareja?. Su visibilidad desde una
perspectiva de gnero y feminista. Notas de la experiencia en Espaa. La Camera Blu, Journal of gender
studies, 10, pp 243-274, Rivista di Studi di Genere. Italia.
Roca Corts, N. i Crdenas Jimnez, M. (2012)

Intervencin social con perspectiva de gnero.
Revista de Trabajo Social. Revista de Treball Social, 195,
9-22.
Roca Corts, N. i Masip Serra, J. (2011). Intervencin grupal en violencia sexista. Experiencia, investigacin
y evaluacin. Barcelona: Herder.
Roca-Corts, N., Cantera, L.; Codina, N.; Rodrguez, A. et al. (2005). Creencias de las mujeres

maltratadas en su proceso de recuperacin. Informe de

investigacin del proyecto IM 50/02. Instituto
de la Mujer. Ministerio de Trabajo y Asuntos
Sociales.
Roca-Corts, N., Cantera, L.; Codina, N.; Rodrguez, A. et al. (2007). Creences de les dones en situaci
de violncia en el seu procs de recuperaci. Informe
dinvestigaci del projecte U-39/06. Institut
Catal de les Dones. Generalitat de Catalunya.
Roca-Corts, N., Pano, M., Albarracn, M., Crdoba, L., i Espn Ruz, J. (2007). Treball grupal i
violencia sexista. Investigaci-acci dun grup de suport
psicosocial a dones. Observatori Social Barcelona:
Ajuntament de Barcelona.
Rosenberg, M. (1965). Society and the adolescent

self-image. Princeton, NJ: Princeton University
Press.
Strube, M. J. i Barbour, L. S. (1984). Factors related to the decision to leave an abusive relationship. Journal of Marriage and the Family, 46,
837-844.
Subirats, J., Riba, C., Gimnez, L., Obradors, A.,
Gimnez, A., Queralt, D., Bottos, P. i Rapoport,
A. (2004). Pobresa i exclusi social: una anlisi
de la realitat espanyola i europea. Barcelona:
Fundaci la Caixa.
Turner, S. F. i Shapiro, C. H. (1986). Battered
women: Mourning the death of a relationship.
Social Work, 31(5), 372-376.
Villavicencio, P, i Sebastin, J. (1999). Variables
predictoras del ajuste psicolgico en mujeres maltratadas desde un modelo de estrs. Psicologa Conductual, 7(3), 431-458.
Walker, L. E. A. (1984). The battered women syndrome.
Nueva York: Sringer.
Walker, L. E. A. (1991). Postramatic stress disorder
in women: Diagnosis and treatment of batered women syndrome. Psychotherapy, 28, 21-29.
Walker, L. E. A. (1996). Abused woman and survivor
therapy. A patriarcal guide for the psicotherapy. Wasingthon D.C: American Psychological Asociation.
Walker, L. E. A. (2000). Battered woman syndrome (2a
ed). Nueva York: Springer.
Wuest, J., Merritt-Gray, M. (1999). Not going back:
Sustaining the separation in the process of leaving

159
abusive relationships. Violence Against Women, 5(2),

110-133.
Wuest, J., Merritt-Gray, M. (2007). A theoretical
understanding of abusive intimate partner relationships that become non-violent: Shifting the
pattern of abusive control. Journal of Family Violence,
23 (4), 281-293.
Zigmond, A. i Snaith R. (1983). The hospital anxiety
and depression scale. Acta Psychological Scandinava,
67, 361-370.
RECUPERACIDE LES DONES

EN SITUACI DE VIOLNCIA
MASCLISTA DE PARELLA
Descripci i instrumentaci

Ajbcn Dona Recup Viol Masc Web

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Ajbcn Dona Recup Viol Masc Web

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

RECUPERACI DE LES DONES

DE LES PARTS II, III I IV

Carmina Catal Galofr

Margarida Saiz Lloret

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada

Fundaci Salut i Comunitat,

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada

Investigaci patrocinada per lAjuntament

Dipsit legal: B.29664-2013

RECERCA, POLTIQUES PBLIQUES I SERVEIS SOCIALS ...................................................................................................................................... 10

Autores: Carmina Catal Galofr i Margarida Saiz Lloret.

1. LA RECERCA APLICADA AL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS .......................................................................................................... 11

La recerca aplicada: un requisit en processos de millora contnua .............................................................................. 16

PROCS DE RECUPERACI DE LES DONES

4.1 La violncia masclista de parella .................................................................................................................................................................................. 33

5. MODEL INTEGRAL DE FASES ....................................................................................................................................................................................................... 39

5.1 Caracterstiques ................................................................................................................................................................................................................................... 39

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada

MESURA DE LALLIBERAMENT I LA RECUPERACI ...................................................................................................................................................... 78

6. AVALUACI DE LALLIBERAMENT I LA RECUPERACI .................................................................................................................................. 79

6.1 Finalitat ........................................................................................................................................................................................................................................................... 79

7.1 Avaluaci de la violncia rebuda de la parella .......................................................................................................................................... 86

Avaluaci de la separaci ........................................................................................................................................................................................................ 99

9. SALUT ................................................................................................................................................................................................................................................................... 120

Avaluaci de la salut .................................................................................................................................................................................................................. 120

10. INCLUSI SOCIAL .................................................................................................................................................................................................................................. 145

10.1 Avaluaci de la inclusi social ..................................................................................................................................................................................... 145

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES .................................................................................................................................................................................................... 156

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada

Tinc la satisfacci de presentar aquest llibre sobre

Disposar daquesta bateria dinstruments permet

El motiu de satisfacci s doble.

Francina Vila i Valls

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada

1. LA RECERCA APLICADA AL CONTEXT DELS SERVEIS SOCIALS

Els i les professionals apliquen metodologies de

Aquesta complexitat del context de la intervenci

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada

No obstant aix, per seguir avanant necessitem

Proveir els i les professionals i els serveis

Aquest pla de gesti del coneixement t tres grans

-- Espais danlisi de casos / espais de reflexi

1. Donar visibilitat i compartir el coneixement

-- Grups de millora: focus grup, comunitats de

-- El Banc dExperincies i Bones Prctiques.

La recerca aplicada: una xarxa de coneixement entre les universitats

el mn acadmic a les diferents realitats socials,

La sinergia entre recerca i prctica dna

El pensament i la reflexi conjunta entre els i les

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada

coneixement imprescindible per al creixement

Reflexionar sobre lexperincia i les teories

Si partim daquestes premisses, el projecte de col

La recerca aplicada en el context dels serveis socials: efectes, finalitats

Descriure de forma sistemtica una manera de

Validar o avaluar leficcia dun tipus dintervenci social, metodologia o model.

Produir coneixement explicatiu de la manera

Fer propostes de millora.

Demostrar leficincia i leficcia.

Sistematitzaci dinstruments tcnics, escales

Investigar un problema o un tema dinters nou

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada

Plantejar noves qestions o noves necessitats,

En qualsevol explotaci de lobra autoritzada