1.

ANTECEDENTS
2. VALORACI DEL PERODE JOAN I MART I.
3. EL COMPROMS DE CASP.
3.1. Judici o elecci?
3.2. Frederic.
Lorenzo Valla cau en un cert grau dincoherncia en tractar el tema de
Frederic, rei de Mart I, fill de Mart El Jove, com a candidat a la successi del
lHum. Per una part, en el passatge en qu explica lambaixada de Llus de
Calbria, posa en boca del rei que no t nts. Daltra banda, per, explica
com Mart I va intentar legitimar Frederic a travs del Papa Benet XIII.
3.3.

Elements de legimitaci: Vincles amb Mart I i faccions.

En contra de la legitimaci de Jaume dUrgell, Lorenzo Valla recorre als

problemes de bandositats a Arag. Deixa de banda les faccions valencianes,
els Vilaragut i els Centelles, i posa leccent en el conflicte aragons entre els
Luna i els Urrea.
Els Luna, a travs dAntonio Luna, es convertirien en aliats del comte,
mentre que els Urrea, en vida del rei Mart, sinclinaven cap a el dAnjou.
Des`rs dadonar-se el comte que no podria favorir la seva causa noms
amb promeses decideix demanar al rei el crrec de governador, que fins
aleshores estava en mans del seu rival Egidio Roiza, apellant a la corrupci
imperant que impedia que arribs a les arques reials tots els diners que
correspondrien per llei. Els motius que atribueix Valla a la cessi del rei Mart
a les demandes de Jaume dUrgell sn ms aviat estratgics. Es tractaria
daconseguir allunyar el comte de les maniobres de Mart I per a legitimar el
seu nt, Frederic de Luna i, al mateix temps, aconseguir que el mateix
Jaume dUrgell tingus ms enemics a Arag i suposs un obstacle pel seu
cam al tron.
Quan ha de prendre el crrec, ltali fa referncia a un episodi de violncia
en qu el governador i el Justcia no volien accedir a nomenar governador
Jaume dUrgell. Diu que Se produjeron entonces abundantes altercados
(...)m diariamente hubo enfrentamientos que apuntaban a una guerra civil. i
3.4.

Els candidats.

El relat de Valla est format amb un nic objectiu: donar a entendre que la
successi va ocrrer de la manera que succe perqu hi havia una
intencionalitat prvia de Mart I. Per exemple, en referncia a la tria de la
nova esposa que Valla no amaga que fou en contra de la voluntat reial
explica els suposats motius que van fer decantar la balana cap a Margarita
de Prades, en comptes de Ceclia, ja que aquesta ltima obriria un cam
dinfluncia del seu germ, en Jaume dUrgell, cap al rei.
Lautor itali sesfora en donar una imatge de rebuig de Mart cap a Jaume
dUrgell, ja que daquesta manera legitima lexclusi daquest com a
candidat ferm a la successi. Daquesta manera justifica la decisi del rei de
donar-li el crrec de governador perqu aix el podria mantenir allunyat
mentre ell intentava legitimar el seu nt, Frederic de Luna, grcies als
vincles amb el Papa Luna. De fet, el candidat en qui ms energies gasta el
cronista per a fer un retrat negatiu s en Jaume dUrgell, a qui acusa

dempitjorar la situaci de conflicte a lArag. Segons Valla, Jaume dUrgell

lluitava pels seus propis interessos, mirava por s mismo.ii
3.5.
3.6.
3.7.

El Cisma dOccident.
No intervenci de Mallorca.
Omissi dinformaci.

VALLA, Lorenzo. Historia de Fernando de Aragn. Edicin de Santiago Lpez

Moreda. Akal Clsicos Latinos Medievales y Renacentistas. Madrid 2002.

i VALLA, Lorenzo. Historia de Fernando de Aragn. Edicin de Santiago Lpez Moreda.

Akal Clsicos Latinos Medievales y Renacentistas. Madrid 2002. Pp. 144. En endavant,
Historia de Fernando (...).
ii Historia de Fernando () pp. 143.