Jnica

Per b que trossejrem llurs esttues,

per b que els bandejrem de llurs temples,

no per aix moriren pas els dus.

, ,

Oh terra de la Jnia, a tu encara testimen,

guarden el teu record llurs nimes encara.

Quan un mat dagost saixeca damunt teu,

per la teva atmosfera

rev com una saba de llur vida;

, ,

i de vegades una aria,

jovenvola forma,
indefinida, amb trnsit prompte,
pel cim dels teus pujols es veu com passa.

Konstandinos Kavafis, 1911

(traducci de Carles Riba)