Acceleradors de Particules-Problemes

AULA POLITCNICA
/ FSICA
Yury Kubyshin
Acceleradors de partcules
Problemes
EDICIONS UPC
AULA POLITCNICA 132
Problemes
AULA POLITCNICA
/ FSICA
Yury Kubyshin
Problemes
EDICIONS UPC
Primera edici: febrero de 2007

Disseny de la coberta: Jordi Calvet
Yury Kubyshin, 2007
Edicions UPC, 2007

Edicions de la Universitat Politcnica de Catalunya, SL
Jordi Girona Salgado 31, 08034 Barcelona
Tel.: 934 016 883 Fax: 934 015 885
Edicions Virtuals: www.edicionsupc.es
E-mail: edicions-upc@upc.edu
Producci:
CPET (Centre de Publicacions del Campus Nord)

La Cup. Gran Capit s/n, 08034 Barcelona
ISBN: 978-84-8301-909-2
Sn rigorosament prohibides, sense l'autoritzaci escrita dels titulars del copyright, sota les sancions
establertes a la llei, la reproducci total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos la
reprografia i el tractament informtic, i la distribuci d'exemplars mitjanant lloguer o prstec pblics.
Prefaci
Aquesta publicaci recull la collecci de problemes utilitzada com a material

destudis en lassignatura Introducci a la Fsica de Partcules i dAcceleradors
que simparteix a la Universitat Politcnica de Catalunya en el marc del Programa
de Doctorat Enginyeria Nuclear de lInstitut de Tcniques Energtiques (INTE)
i de la Secci dEnginyeria Nuclear del Departament de Fsica i Enginyeria
Nuclear. El mateix autor va publicar una primera collecci de problemes sobre
aquest tema lany 2004 com a publicaci interna de lINTE: va ser la primera
publicaci de material destudis dedicat al tema dacceleradors a la UPC.
Al llarg dels ltims anys sha observat un inters creixent en la fsica i tecnologia
dacceleradors i la necessitat formar especialistes en aquest camp a Catalunya.
Limpuls principal prov de linici de la construcci de la installaci de llum de
sincrotr Alba al Valls Occidental, prop de Barcelona. Dacord amb aquesta
tendncia, la UPC ha mostrat un inters decidit a fomentar lR+D en acceleradors;
en particular ha resolt impulsar un projecte de disseny i de construcci dun petit
accelerador delectrons de tipus microtr. En coherncia amb aquest
desenvolupament, les tres universitats de lrea de Barcelona (UAB, UB i UPC)
conjuntament amb el Consorci CELLS, encarregat de la construcci de lAlba,
han decidit crear el Mster en Radiaci de Sincrotr i Acceleradors de Partcules,
que es comenar a impartir a partir de lany acadmic 2007-2008.
Totes aquestes actuacions i iniciatives, com tamb una evoluci natural de
lassignatura de doctorat Introducci a la Fsica de Partcules i dAcceleradors,
han fomentat la decisi de fer una revisi, ampliaci i actualitzaci de la
publicaci del 2004 a fi dadaptar-la al temari actual de lassignatura i al de cursos
corresponents del futur Mster. El fruit del treball que sha dut a terme dacord
amb aquestes idees i intencions s la publicaci que us presentem.
La collecci consta de 77 problemes i engloba tot el temari de lassignatura de
doctorat. La meitat dells es dedica als temes propis de la fsica dacceleradors,
Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007
principalment als principis de funcionament dacceleradors i a lptica del feix en

sincrotrons, mentre que laltra meitat tracta temes de carcter ms general, com
ara la introducci a la fsica de partcules o el moviment de partcules carregades
en un camp elctric o magntic. Es pretn que la resoluci dels problemes de la
collecci per part dels estudiants que cursen lassignatura permeti als alumnes
familiaritzar-se amb els conceptes bsics de la fsica dacceleradors, aprendre
tcniques i adquirir una certa percia de clcul en aquest camp.
Alguns dels problemes de la collecci han estat utilitzats en assignatures de lliure
elecci, com ara Enginyeria de Sincrotrons, que simparteix a lEscola Politcnica
Superior de Castelldefels (EPSC) i Funcionament i Aplicacions dAcceleradors de
Partcules, impartida a lEscola Tcnica Superior dEnginyeria Industrial de
Barcelona (ETSEIB).
En principi, tots els temes principals de lassignatura Introducci a la Fsica de
Partcules i dAcceleradors estan reflectits en els problemes que es presenten
aqu. Tanmateix, som conscients que la proposta es pot millorar i ampliar en
futures edicions i estem oberts a tot tipus de comentaris i suggeriments sobre la
publicaci.
La majoria dels problemes sn originals i shan preparat precisament per a aquesta
assignatura. Una petita part sha elaborat utilitzant el material dels llibres [1]-[3]
de la llista de bibliografia (Secci 9).
Durant els quatre anys de la impartici de lassignatura, hem tingut loportunitat
de recollir punts de vista tant destudiants com de companys de lINTE sobre els
continguts de la collecci dels problemes. Els seus comentaris han estat, sense
dubte, un ajut molt important en la preparaci daquesta publicaci. De manera
ms concreta, la revisi del text feta pel Prof. Xavier Ortega Aramburu i pel Prof.
Francisco Calvio Tavares ha perms millorar-ne sensiblement la versi final.
Vull destacar la collaboraci fructfera dEdicions UPC, especialment a la
Montserrat Ma i a lAna Latorre, que han acollit la meva proposta de publicaci
amb molt inters i bona disposici.
Amb tots ells estic en deute i els vull expressar el meu agrament ben sincer.
Barcelona, febrer de 2007
ndex
Prefaci ..................................................................................................................... 7
ndex........................................................................................................................ 9
1. Relativitat ........................................................................................................11
2. Electromagnetisme ...........................................................................................13
3. Partcules elementals, cinemtica de processos................................................14
4. Moviment de partcules carregades en un camp elctric o magntic ..............17
5. Acceleradors lineals .........................................................................................19
6. Acceleradors circulars .....................................................................................20
7. Sincrotrons .......................................................................................................22
8. ptica lineal del feix de partcules ..................................................................25
9. Bibliografia ......................................................................................................33
10. Taules de partcules elementals ........................................................................35
11. Algunes unitats i factors de conversi .............................................................37
12. Algunes constants fsiques ..............................................................................39
10
11
Relativitat
Indicacio: Pel valor de la massa de les partcilules que figuren en els problemes
consulteu les taules a la Seccio 10.
1. Sigui K un sistema de referència que es mou amb velocitat v en la
direccio x respecte a un altre sistema de referència K. A partir de la
formula de la propagacio duna ona electromagnètica esfèrica en K i
K , deriveu la transformacio de Lorentz que relaciona les coordenades
(x , y , z , t ) en K i (x, y, z, t) en K.
2. Demostreu la invariància de linterval relativista s sota les transformacions de Lorentz.
3. Per a dos esdeveniments de coordenades (x1 , y, z, t1 ) i (x2 , y, z, t2 ) separats per un interval relativista s de tipus time-like (s2 > 0), trobeu el
sistema de referència en el qual els esdeveniments tenen lloc al mateix
punt, es a dir, x1 = x2 .
4. Trobeu la longitud del recorregut mitjà en el sistema de referència de
laboratori de mesons lents de lenergia cinètica K = 170 MeV. El
temps de vida mitjà daquest tipus de mesons en el sistema de referència
de la partcula es de 0 = 25, 5 ns.
Indicacio: La longitud del recorregut mitjà es la distància mitjana que
es desplacen les partcules abans de desintegrar-se.
5. En un experiment, mesons recorren, des del punt de la seva produccio fins al punt de desintegracio, la distància mitjana de l = 11 m.
Lenergia cinètica inicial dels mesons es 0,8 vegades la seva energia en
repòs. Trobeu el temps propi de la vida mitjana dels mesons.
6. Analitzeu la desintegracio de muons còsmics utilitzant la llei estadstica
de la desintegracio radioactiva:
N(t) = N0 et/ ,
1
12
on es el temps de vida mitjà de la partcula. A laltura H = 9 km

es detecta N0 = 5.800 muons en 5 minuts. A nivell del mar, el mateix
detector detecta Nmar = 2.100 muons, aproximadament, en 5 minuts
dobservacio. Demostreu que
(a) el càlcul fet en el marc de la mecànica no relativista està en contradiccio amb les dades de lobservacio;
(b) el càlcul relativista està dacord amb les dades experimentals.
7. Calculeu el factor relativista , lenergia total, lenergia cinètica i el moment lineal dun electro la velocitat del qual fos v = 0, 1c, 0, 5c, 0, 9c, 0, 99c.
8. Deriveu les formules relativistes que expressen la velocitat duna partcula
en funcio de
(a) la seva energia total;
(b) la seva energia cinètica;
(c) el seu moment.
9. Calculeu lenergia cinètica de lelectro de moment p = 10 keV/c, 0, 5 MeV/c
o 10 Mev/c.
10. Calculeu el moment lineal dun proto, dun muo i dun electro si lenergia
cinètica de cadascun es K = 1, 0 GeV.
11. Calculeu lenergia total i el moment de protons denergia cinètica K =
10 MeV, 1 GeV, 1 TeV i 7 TeV (l
ultim valor es lenergia del feix de
protons del futur accelerador LHC del CERN).
12. A partir de la definicio del moment p, lenergia total E i lenergia
cinètica K, demostreu les relacions sig
uents:
(a) E 2 = p2 c2 + m2 c4
(b) p2 c2 = K(K + 2mc2 )
13. Amb quina velocitat sha de moure una partcula perquè la seva energia
cinètica sigui igual dues vegades la seva energia en repòs?
13
14. Calculeu lenergia cinètica dun mòbil de massa m = 1 g que es mou

amb la velocitat v = 2 cm/s (per exemple, un mosquit) i expresseu-la
en TeV.
Electromagnetisme
1. A partir de les equacions de Maxwell, demostreu la llei de conservacio
de la carrega elèctrica (equacio de continutat):
+ divj = 0, on es
t
la densitat de la carrega i j es la densitat del corrent.
2. Demostreu les relacions seg
uents del càlcul vectorial:
(a) div gradf = f
(b) div rotA = 0
(c) rot gradf = 0
(d) rot rotA = grad divA A,
on f = f (x, y, z) es una funcio escalar i A = A(x, y, z) es un camp
vectorial.
3. A partir de les equacions de Maxwell, escriviu les equacions per als potencials A(r, t) i (r, t) en el gauge de Coulomb div A = 0. Demostreu
que sempre es pot imposar la condicio de gauge de Coulomb.
4. Comproveu si una ona electromagnètica amb la longitud dona =
5 cm pot propagar o no en una guia dona cilndrica de radi a = 3 cm.
En cas afirmatiu, calculeu la freq
uència f , la freq
uència angular w, el
nombre dona k, la velocitat de fase vf i la velocitat de grup vg daquesta
ona. Calculeu tambe el nombre dona crtic de la guia dona.
5. Considereu una ona electromagnètica T M010 que propaga en una guia
dona cilndrica. Demostreu que la seva velocitat de fase vf > c, que la
seva velocitat de grup vg < c i que vf vg = c2 .
14
6. Calculeu la freq
uència de tall wc , el nombre dona de tall kc , la veuència
locitat de fase vf i la velocitat de grup vg duna ona de freq
f = 2, 96 GHz de tipus T M010 que propaga en una guia dona cilndrica
de radi R0 = 10 cm.
7. Analitzeu la relacio de dispersio
cosh L = cosh 0 L +
y
sinh 0 L
2
duna guia dona carregada amb perode L. Considereu el cas de la

càrrega inductiva (el mode T E o ona H) de ladmitància normalitzada
y = 2K1 /(0 L), on K1 es una constant real positiva adimensional.
Dibuixeu la gràfica de cos L com a funcio de 0 L, on = i, 0 = i0 , i
el diagrama de dispersio en què indiqueu les bandes de pas (passbands).
8. A partir de la solucio general del potencial escalar del camp magnètic
dins de la cambra de buit
(
1
(x, y) = Im B0
(bn1 + ian1 ) (x + iy)n
n
n=1
trobeu els termes dipolar, quadrupolar i sextupolar de lexpansio multipolar de . Imposeu la condicio de simetria de pla mitjà i expresseu
els components Bx , By de la induccio del camp magnètic en termes dels
coeficients B0 , b0 , b1 i b2 = m/2.
Partcules elementals, cinem`

atica
de processos
Indicacio: Pel valor de la massa i per altres caracterstiques de les partcilules

que figuren en els problemes consulteu les taules a la Seccio 10.
1. Analitzeu el proces de desintegracio + + + en el sistema de referència del centre de massa. Calculeu lenergia total i lenergia cinètica
del muo i les del neutr. Suposeu en aquest càlcul que la massa del
neutr m = 0.
4
15
2. Una partcula de massa m denergia cinètica K xoca contra una partcula

en repòs de la mateixa massa m. Trobeu lenergia cinètica total de les
partcules en el sistema de referència del centre de massa i el moment
lineal i la velocitat de cada de les partcules en aquest sistema.
3. Estudieu el proces danihilacio e+ e 2. Calculeu lenergia dels
fotons en el sistema de referència del centre de massa. Considereu dos
casos:
(a) els electrons son no relativistes, es a dir, lenergia cinètica de
lelectro K me c2 ;
(b) lenergia total de lelectro E = 100 GeV.
4. Suposem que una partcula de massa m xoca contra una partcula en
repòs de massa M i, com a resultat daixò, es produeixen k partcules
de masses m1 , m2 , . . . , mk , es a dir, es realitza el proces
m + M m1 + m2 + . . . + mk .
Lenergia cinètica de llindar daquest proces en el sistema de referència
de laboratori, es a dir, lenergia cinètica mnima de la partcula incident,
es dona per la formula:
Kmin =
P
n
j=1
mj
2
(m + M)2
2M
c2 .
Demostreu aquesta formula.

5. Suposem que en un collisionador xoquen dos feixos de partcules a
i b de la mateixa massa i denergia cinètica K. Calculeu lenergia
Ebf que ha de tenir la partcula a que xoca contra la partcula b en
repòs (blanc fix) perquè la suma de les seves energies en el sistema de
referència del centre de massa sigui la mateixa que en el collisionador.
Calculeu el valor numèric de Ebf en el cas del collisionador VEPP-4M
a Novosibirsk, el LEP al CERN, el TEVATRON al Fermilab i el futur
collisionador LHC. Com a font de les dades, utilitzeu, per exemple, el
[4].
16
6. La lluminositat L del collisionador Tevatron (Fermi National Laboratory, Batavia, Estats Units) es L = 2 1032 cm2 s1 . Feu una
estimacio del nombre de collisions que es produiran durant dos anys
de lexperiment situat al Tevatron. Per a aquest càlcul, feu servir
lestimacio clàssica de la seccio eficac del proces de collisio de dos protons representant el proto per una bola de radi rp 1015 m i calculant
làrea rp2 de la seccio transversal de la bola.
7. Construu amb tres quarks el proto i amb dos quarks el meso K .
8. Construu amb dos o tres quarks els barions i els mesons seg
uents: el
+
0
0
neutro n, els barions , , i , i els mesons , K i K0 .
9. Decidiu quins dels processos seg
uents estan permesos o prohibits:
(1) e + e+ +
(2) e+ + e + +
(3) e + e + (dispersio de Compton)
(4) + p p + e+ + e
(5) e + e e + e + e + e+
(6) n p + e + e (desintegracio beta)
(7) n p + e
(8) p n + e+ + e
(9) p e+ + e
(10) e + e
(11) e + + e
(12) e+ + + + e
(13) e + e +
(14) 0 +
(15) + p + K +
(16) n + p 0 + +
(17) 0 +
6
17
Raoneu-ho. Per a cada proces permès, indiqueu-ne el tipus: dispersio

elàstica o inelàstica, desintegracio, anihilacio, etc. Per a cada proces de
desintegracio, indiqueu tambe el temps de vida mitjà i la fraccio (j /)
del mode de desintegracio.
Font de referència: [4].
10. Son estables els electrons i els positrons?
Se sap que la concentracio de positrons a lUnivers es molt baixa, quasi
nulla. Què passa aleshores amb els positrons que es produeixen en
processos de tipus (4) o (5) de lexercici anterior?
11. Determineu els nombres quàntics (les càrregues Q, B, S, T3 ) de la partcula
X en el proces
K + p + K 0 + X.
Identifiqueu la partcula X utilitzant les dades a les taules de caracterstiques de les partcules elementals a la Seccio 10.
12. Familiriatzeu-vos amb lexperiment ATLAS i les caracterstiques principlas del seu detector utilitzant el material a la pàgina web [5]. Expliqueu com els fsics sabran que una partcula detectada pel detector
es un foto. O un proto? O un neutro? Com shi detecten els neutrins
produts en les collisions dels feixos?
Moviment de partcules carregades en un

camp el`
ectric o magn`
etic
Indicacio: Pel valor de la massa de les partcilules que figuren en els problemes
consulteu les taules a la Seccio 10.
1. Un proto, inicialment en repòs, es accelerat per una diferència de potencial U i entra, a linstant t = 0, a lespai entre les dues plaques planes
i paralleles dun condensador que genera un camp elèctric uniforme E.
La longitud de les plaques en la direccio del movimient es d. El camp
varia en el temps segons la formula E = t , on i son constants.
Considereu que el proto es no relativista i que inicialment la direccio
7
18
B
a
d
1: 2 de la secci 4.
Figura 1.Figure
Problema
del seu moviment es parallela a les plaques. Trobeu langle entre la
direccio inicial i la direccio final del moviment de la partcula. Com a
casos particulars considereu = 0 (camp elèctric constant) i = 1.
2. Un proto, accelerat per una diferència de potencial U, entra en una
banda amb un camp magnètic uniforme perpendicular a la direccio del
moviment. La induccio del camp magnètic es B, lamplada de la banda
es d. Deriveu la formula de langle entre la direccio de moviment del
proto a la sortida de la regio del camp i la seva direccio de moviment
inicial en funcio de U, B i d. Suposeu que el proto es no relativista.
Considereu diferents casos del valor de d, un dells es presenta a la fig.
1. Calculeu langle en el cas de U = 450 kV, B = 0, 48 T i d = 10 cm.
3. Una partcula carregada es mou al llarg de la circumferència de radi R =
20 cm en un camp magnètic constant uniforme dinduccio magnètica
B = 5 mT. Trobeu-ne la velocitat i el perode de revolucio en el cas
que sigui
(a) un proto no relativista;
(b) un electro relativista.
4. Considereu el moviment dun electro denergia cinètica K = 3 GeV, en
un camp magnètic constant uniforme dinduccio B = 2, 1 kG. El camp
magnètic es perpendicular a la velocitat inicial de la partcula.
(a) Triem el sistema de referència (x, y, z) amb leix z orientat al llarg
del vector B del camp magnètic i leix x al llarg del vector de la
velocitat inicial. Trobeu la trajectòria i la formula de moviment
de lelectro en aquest sistema de referència amb la condicio inicial:
x(0) = 0,
y(0) = 0, z(0) = 0,
19
vx (0) = v0 , vy (0) = 0, vz = 0.
(b) Calculeu el factor relativista de lelectro, el radi de lòrbita, la
freq
uència ciclotrònica i el perode de revolucio.
Acceleradors lineals
1. Un electro de velocitat inicial v0 = 0 saccelera en un accelerador lineal
electrostàtic per un camp elèctric uniforme constant dintensitat E =
10 kV/cm. Calculeu el temps necessari perquè lenergia cinètica de
lelectro sigui igual a la seva energia en repòs?
2. Un electro, inicialment en repòs, es accelerat per la diferència de potencial U = 100 kV i entra en un lnac de Wideroe. Passa pel primer
espai dacceleracio (acceleration gap) i travessa el primer tub de deriva.
El guany denergia a lespai dacceleracio es de E = 1 MeV. La
freq
uència del camp elèctric es frf = 5 MHz. Considereu que lelectro
està sincronitzat amb la fase daccelercaio del camp elèctric. Trobeu la
longitud del primer tub de deriva.
3. Calculeu la longitud dels tres primers tubs de deriva dun lnac de
Wideroe amb els paràmetres seg
uentes: lenergia cinètica inicial K0 =
500 keV, el guany denergia per espai dacceleracio E = 0, 8 MeV,
la freq
uència del camp frf = 15, 8 MHz. Feu el càlcul tant per al cas
delectrons com de protons, i compareu-ne els resultats.
4. En un lnac de Wideroe, el voltatge en el primer espai dacceleracio
canvia segons la formula U(t) = U0 cos(2frf t). Sigui s la fase de la
partcula sncrona.
(a) Indiqueu el rang de valors de s per al qual lacceleracio dun paquet (bunch) de partcules amb fases properes a la fase sncrona
sigui estable.
(b) En el cas de lacceleracio estable, quina es la distància mnima
20
entre els paquets en la injeccio? Lenergia cinètica dinjeccio es

igual a K0 .
Considereu tant el cas dels electrons com dels ions de càrrega positiva.
Es pot negligir la longitud dels espais dacceleracio.
Acceleradors circulars
1. El betatro mes gran construt fins ara es el betatro de Kerst (1950).
de radi R = 1, 23 m, el seu imant pesa 350 tones i genera un camp
Es
magnètic dinduccio B = 8, 1 kG. Trobeu el moment màxim i el guany
de lenergia cinètica en el cas que les partcules accelerades siguin:
(a) electrons relativistes;
(b) protons no relativistes.
2. Considereu el betatro de Kerst de radi R = 1, 23 m. En el moment
dinjeccio els electrons tenen lenergia cinètica K0 = 25 keV. Trobeu la
induccio del camp magnètic en el moment dinjeccio i en el moment en
què els electrons hagin adquirit lenergia cinètica K = 40 MeV.
3. En un betatro de radi R, la induccio del camp magnètic a la cambra
de buit creix des de B = B0 fins a B = B1 . Trobeu el guany denergia
en un cicle dacceleracio.
4. En un betatro amb lòrbita dequilibri delectrons de radi R = 0, 5 m,
el flux del camp magnètic dins de lòrbita creix durant el cicle
dacceleracio a un ritme constant, amb d/dt = 10 Wb/s (1 Wb =
1 V s). Si el guany de lenergia cinètica dels electrons es igual a
K = 50 MeV, trobeu el nombre de voltes N que ha fet lelectro
durant el cicle dacceleracio i la distància L que ha recorregut durant
aquest perode de temps.
5. En un betatro, la induccio del camp magnètic varia amb la distància r
des de leix de laccelerador segons la formula B(r) = B0 kr , on B0 ,
k i son constants positives. Utilitzant la condicio 1/2 de Wideroe,
10
21
trobeu el radi R de lòrbita dels electrons. Com a casos particulars

considereu = 1 i = 2.
Indicacio: El flux del camp magnètic que travessa una superfcie S
ve donat per la integral de superfcie:
=
B ds.
Com que la induccio del camp B del betatro es ortogonal al pla de

lòrbita, i si S es el cercle limitat per lòrbita dels electrons, aleshores
en coordenades polars B ds = B(r)rdrd.
6. La induccio del camp magnètic en un ciclotro de protons es igual a
B = 0, 7 T. La distància entre les dues òrbites venes de radi r 0, 5 m
es igual o superior a r = 1 cm. Trobeu la freq
uència del generador
de radiofreq
uència i el voltatge efectiu dacceleracio entre les Des del
ciclotro. Teniu en compte que el nombre harmònic es h = 1.
7. Uns protons sacceleren en un ciclotro amb el radi de lòrbita màxima
R = 50 cm. Lenergia cinètica dels protons al final de lacceleracio
es igual a K = 20 MeV. Trobeu la induccio del camp magnètic i la
freq
uència mnima del generador de radiofreq
uència.
8. Trobeu la freq
uència frf del generador de rf i lenergia cinètica màxima
Kmax que poden assolir les partcules en un ciclotro de radi R = 1 m
amb el camp magnètic B = 15 kG. Feu el càlcul per al cas de protons,
deuterons i ions He++ .
9. En un microtro, la variacio T del perode de revolucio per una volta
es igual al perode de radiofreq
uència, es a dir, T = Trf = 1/frf . La
induccio del camp magnètic es igual a B = 0, 1 T, la radiofreq
uència
frf = 5, 7 GHz i durant el perode dacceleracio els electrons dones
N = 20 voltes. Trobeu lenergia final que assoleixen els electrons en
aquesta màquina i el radi de la seva òrbita màxima. Suposeu que
lenergia cinètica inicial es nulla.
10. Un microtro funciona amb la radiofreq
uència fRF = 6 GHz i lenergia
inicial delectrons E1 = 1 MeV. El nombre harmònic en la primera
volta es h1 = 2 i lincrement del nombre harmònic en una volta es
11
22
h = 1. Calculeu la induccio del camp magnètic B i el guany denergia

E dels electrons en una volta. Trobeu el nombre de voltes nmax que
ha de fer un electro per assolir lenergia final Ef in = 15 MeV. Calculeu
tambe el radi de la primera òrbita R1 i el radi de l
ultima òrbita Rnmax .
11. Es demana dissenyar un accelerador delectrons de tipus microtro de
pista (race-track microtron) amb els paràmetres seg
uents: lenergia
cinètica dinjeccio Kin = 2 MeV, el guany denergia en una volta
E = 2 MeV, lenergia final Ef in 24, 5 MeV. En lestructura
dacceleracio del microtro es farà servir un magnetro de la longitud
dona RF = 5 cm. La longitud de lespai entre els imants (seccio
recta) L ha de ser propera a 25 cm però no inferior a aquest valor.
El microtro funcionarà amb lincrement del nombre harmònic en una
volta h = 1.
(a) Calculeu la induccio del camp magnètic B.
(b) Fixeu el valor del nombre harmònic en la primera volta h1 i la
longitud de la seccio recta L.
(c) Calculeu el nombre de voltes que ha de fer un electro per assolir
lenergia final.
(d) Calculeu el radi de la primera òrbita i de l
ultima.
(d) Feu un croquis de limant de curvatura i indiqueu-ne les dimensions. Tingue en compte que, perquè el camp magnètic sigui suficientment homogeni en els punts de les trajectòries, els pols de
limant han dexcedir radialment l
ultima òrbita com a mnim en
3 cm.
Sincrotrons
1. Demostreu que en un sincrotro delectrons relativistes que es mouen a
la velocitat v c es verifica la relacio seg
uent entre la rigidesa del feix
B i lenergia de les partcules:
B [T m] = 3, 3356E [GeV],
12
23
on B es la induccio del camp magnètic dipolar de limant corbador i

nes el radi de curvatura.
2. Un sincrotro delectrons relativistes amb el radi de lanell = 40 m
funciona amb el nombre harmònic h frf /frev = 420 i la induccio del
camp magnètic màxim Bmax = 2, 1 kG. Trobeu la freq
uència frf de la
cavitat ressonant de laccelerador i lenergia cinètica màxima Kmax que
poden assolir els electrons.
3. Un sincrotro de circumferència (longitud de lanell) C = 50 m i denergia
E = 300 MeV emmagatzema paquets de N = 109 electrons. La
freq
uència del camp electromagnètic en la cavitat ressonant es frf =
30 MHz.
(a) Trobeu el nombre harmònic de la màquina.
(b) Calculeu el corrent tant en el mode dun paquet (singlebunch mode)
com en el mode docupacio completa (fully filled mode).
(c) Calculeu la induccio del camp magnètic B en els imants corbadors
(bending magnets) si el radi de curvatura de lòrbita dins daquests
imants es de = 4 m.
4. En el cas del collisionador LHC, calculeu el factor relativista dels
protons i el nombre de paquets (bunches) que circularan en la màquina
si linterval temporal entre dos paquets es igual a = 7, 5 ns.
Indicacio: Les dades que falten es poden trobar, per exemple, a la
pàgina web [5].
5. Es demana dissenyar un sincrotro (booster) per a lacceleracio delectrons
des de lenergia E = 100 MeV fins a E = 650 MeV. Laccelerador funcionarà amb el nombre harmònic h = 2 i es farà servir un klystron
comercial de freq
uència frf = 190, 86 MHz. Calculeu el radi de lanell
de la màquina, el valor mnim i el valor màxim de la induccio del camp
magnètic i la freq
uència de revolucio frev de les partcules.
6. En un electroimant dipolar amb el nucli dacer, el camp magnètic es
crea per un corrent de I = 500 A en dues bobines de N = 40 voltes en
13
24
cada delles. Lentreferro (gap) entre els pols es igual a 2G = 4 cm. Calculeu la induccio del camp magnètic B suposant que la permeabilitat
relativa de lacer es F e = .
7. Un imant crea un camp magnètic simètric respecte del pla mitjà i amb
els components dipolar i quadripolar tals que en el punt (x, y) = (0, 0)
la induccio
By
By (0, 0) = 0, 9 T,
(0, 0) = 0, 35 T/m
x
Sabent que el radi de curvatura de lòrbita dels electrons en aquest
imant es = 8 m, trobeu els coeficients B0 , b1 i k de lexpansio multipolar.
8. Un anell demmagatzematge delectrons denergia E = 2 GeV està
format per un imant combinat continu de radi = 7 m i dndex de
camp n = 0, 4. Trobeu-ne els coeficients en les formules:
Bx = gy,
By = B0y + gx,
de la induccio del camp magnètic creat per limant.
9. Un booster de tipus sincrotro de radi = 7 m accelera electrons. El
component vertical de la induccio del camp magnètic de limant combinat de la màquina com a funcio del temps durant el cicle dacceleracio
i de la coordenada horitzontal x es dona per la formula seg
uent:

By (t, x) = B0 (t) 1 x 0, 1 m1 ,
B0 (t) = 0, 048 T + t 0, 301 T/s
(se suposa que el cicle comenca a linstant t = 0). La durada del cicle
dacceleracio es Tacc = 3 s. Trobeu lenergia inicial (a linstant t = 0)
i lenergia final (a linstant t = Tacc ) del feix, el guany de lenergia
en una volta i el nombre de voltes que fa un electro durant el cicle
dacceleracio. Trobeu tambe lndex del camp magnètic.
10. Considereu un anell demmagatzematge delectrons denergia E = 2 GeV
i de radi = 7 m. Calculeu la pèrdua denergia del feix per la radiacio
de sincrotro en una volta i la potència de radiacio de sincrotro daquest
feix si a lanell circulen 10 paquets de N = 109 electrons en cada paquet.
14
25
11. Un sincrotro, que es fa servir com a anell demmagatzematge delectrons

denergia E = 2.5 GeV, te el permetre (longitud de lanell) C = 252 m.
La freq
uència del camp en la cavitat dacceleracio es de frf = 500 MHz.
(a) Trobeu la freq
uència de revolucio de les partcules.
(b) Quants paquets de partcules (bunches) es poden accelerar en aquesta màquina simultàniament?
(c) Trobeu la intensitat del feix, es a dir, el corrent mitjà que circula
a lanell, en el mode de n = 210 paquets. El nombre delectrons a
cada paquet es igual a N = 3, 1 109 partcules.
(d) Suposem que el sincrotro funciona en el mode docupacio completa
(fully filled mode). Trobeu la potència de la radiacio de sincrotro
emesa pels electrons i la pèrdua de lenergia de les partcules per
la radiacio de sincrotro en una volta, si el radi de curvatura dels
imants corbadors es = 8, 25 m.
12. Un anell demmagatzematge funciona amb dues cavitats ressonants
dacceleracio. El voltatge a la cavitat es U = 0, 2 MV, la seva impedància
shunt es Rsh = 0, 4 M. Calculeu la potència que sha de subministrar a cada cavitat si la potència de la radiacio de sincrotro del feix es
PSR = 200 kW.
`
Optica
lineal del feix de partcules
1. Un sincrotro delectrons de radi de lòrbita dequilibri = 40 m està
compost per un imant combinat que sesten en forma dun anell continu
per a tota la circumferència. El potencial escalar del camp magnètic
creat per limant es igual a (x, y) = B0 y gxy, on x i y son la
coordenada horitzontal i la vertical, respectivament, en el sistema de
referència de la partcula sncrona, el component dipolar de la induccio
del camp magnètic es B0 = 2, 1 kG i el seu gradient g = 0, 0021 T/m.
(a) Trobeu la formula dels components Bx i By de la induccio del camp
magnètic.
15
26
(b) Dibuixeu el perfil dels pols de limant si lespai (gap) entre els pols
en lòrbita dequilibri es igual a G = 5 cm i lamplada del pol es
d = 20 cm.
(c) Trobeu lndex n0 del camp magnètic.
(d) Trobeu la trajectòria de la partcula amb les condicions inicials
sig
uents a linstant t = 0:
x(0) = 1, 0 cm,
vx (0) = 0,
y(0) = 0, 5 cm,
vy (0) = 0.
(e) Trobeu els tons (tunes) de la màquina x i y .

estable el moviment del feix en aquest accelerador? Justifiqueu
(f) Es
la resposta.
2. Es pot obtenir la matriu de transferència dun imant rectangular a
partir de la matriu dun imant sectorial (fig. 2) sobreposant un tasco
magnètic (magnetic wedge) dangle = /2 a lentrada i un altre igual
a la sortida (fig. 3). Aqu es langle de larc de limant sectorial
corresponent: = l/, on l es la longitud de larc i es el radi de la
curvatura.
(a) Demostreu que langle de defleccio del tasco magnètic es igual a:
=
x tan
x
,
aix que el tasco magnètic actua com una lent fina desfocalitzadora
de la potència de focalitzacio 1/f = tan / en el pla horitzontal
i focalitzadora de la potència de focalitzacio |1/f | en el pla vertical.
(b) Utilitzant aquest resultat, calculeu la matriu horitzontal de transformacio dun imant rectangular. Simplifiqueu el resultat al màxim
fent servir identitats trigonomètriques.
16
27
Longitud
de
larc
90
90
r
j
Figura 2. Imant dipolar sectorial (problema 2 de la secci 8).
a
d
Figura 3. Imant dipolar rectangular i tasc magntic desfocalitzador

(problema 2 de la secci 8).
17
28
3. Comproveu si focalitza o no un sistema de focalitzacio compost per dues

lents fines de distància focal f1 = 5 m i f2 = 2, 5 m, respectivament,
separades per un espai de d = 3 m.
4. Una xarxa magnètica periòdica es composta per celles FODO de longitud L. La longitud dels espais de deriva es igual a L/2. La distància
focal dels imants quadrupolars es f > 0. Els imants quadrupolars es
consideren en laproximacio de lent fina.
(a) Calculeu la matriu de transport M de la cella.
estable el moviment
(b) Trobeu la condicio destabilitat del feix. Es
del feix si el periòde L = 4 m i la distància focal f = 1, 5 m?
5. Considereu una xarxa magnètica periòdica composta per celles FODO
amb les caracterstiques seg
uents:
la longitud de limant quadrupolar lQ = 0, 5 m,
el gradient de limant quadrupolar g = 12 T/m,
la distància entre els centres dels imants quadrupolars L/2 = 6, 5 m.
La rigidesa del feix (B)beam = 42 T m. Calculeu la traca de la matriu
de transport per perode. Utilitzant la parametritzacio de Twiss
M=
cos + sin
sin
sin
cos sin
(1)
trobeu la formula de lavanc de fase per perode (phase advance per

period) . Calculeu el valor de i el valor de la funcio en limant
focalitzador.
6. Considereu una xarxa magnètica periòdica composta per celles FODO
de perode L i amb lestructura seg
uent:
QF DS QD DS
suposant que limant focalitzador de la primera cella està situat en
el punt s = 0. Calculeu la matriu de transport per cella M(s) i les
funcions òptiques (s), (s), (s) en els punts s = 0, s = L/2 i s = L.
18
29
7. Demostreu que
u(s) = C(s)u0 + S(s)u0 + D(s)
(2)
es la solucio general de lequacio dHill no homogènia:

1
u (s) + K(s)u(s) = ,
(3)
on = p/p0 , amb les condicions inicials u(0) = u0 , u (0) = u0 .

A la formula (2), C(s) i S(s) son solucions de tipus cosinus i sinus,
respectivament, i la funcio de dispersio D(s) es dona per la formula:
D(s) = S(s)
C(t)
dt C(s)
(t)
S(t)
dt.
(t)
8. Considereu un anell demmagatzematge delectrons de radi = 1 m

format per un imant combinat continu de = 2. El camp magnètic
de limant es caracteritza pel component dipolar B0y = 0, 5 T i lndex
de camp n = 0, 36.
(a) Trobeu les freq
uències doscillacions betatròniques wx , wy .
(b) Trobeu la trajectòria x(s), y(s) duna partcula a lanell amb les
condicions inicials seg
uents:
x(0) = 0, 0 cm; x (0) = 0, 01; y(0) = 1, 0 cm; y (0) = 0, 00
Calculeu les desviacions màximes en x i y respecte de la posicio
dequilibri.
(c) Per a tots els valors del paràmetre de lanell s, les coordenades x(s),
x (s) verifiquen lequacio duna ellipse. En el cas de la trajectòria
de lapartat anterior trobeu els paràmetres de lellipse i dibuixeula esquemàticament. Suposant que aquesta ellipse rodeja lespai
de fases del feix, calculeu-ne lemitància.
9. Considereu un anell demmagatzematge delectrons de radi , format
per un imant combinat continu de = 2 i de radi amb el gradient
caracteritzat per lndex de camp n = k2 .
19
30
(a) Càlcul analtic.

(a.1) Trobeu les solucions de tipus cosinus C(s) i sinus S(s) tant
per al pla horitzontal com per al vertical.
(a.2) Calculeu la funcio de dispersio D(s).
(a.3) Calculeu els tons x , y .
(a.4) Calculeu les funcions òptiques , , horitzontals i verticals.
(a.5) Calculeu la dispersio periòdica (s).
(a.6) Calculeu el factor de compactacio del moment .
(a.7) Trobeu les funcions de Floquet u1 (s) i u2 (s), i la seva expansio en termes de les funcions de tipus cosinus, sinus.
(b) Sigui el radi = 1 m i lndex de camp n = 0, 36.
(b.1) Utilizant les formules analtiques dedudes a lapartat (a),
calculeu la funcio , els tons x , y , la dispersio periòdica i
el factor de compactacio del moment .
(b.2) Suposant que la dispersio del moment (momentum spread)
relatiu es p/p = 0, 03, feu lestimacio del màxim desplacament
de les òrbites tancades respecte de lòrbita nominal.
10. Considereu un anell demmagatzematge format per N perodes:
BM DS
on BM es un imant combinat de longitud l caracteritzat pel coeficient
K = (1 n)/2 a lequacio (3), on n es lndex de camp, es el radi de
curvatura, i DS es un espai de deriva de longitud d = (L l), on L es
la longitud del perode.
(a) Calculeu-ne la dispersio periòdica (s) i la seva derivada (s).
(b) Calculeu el factor de compactacio del moment .
(c) En el cas d = 0, 5 m, = 1, 0 m, n = 0, 6 i N = 4, calculeu el valor
de (s) i de . Si el radi de la cambra de buit cilndrica es R =
5 cm, trobeu la dispersio del moment (momentum spread) màxima
que sigui acceptable en aquest accelerador (feu-ne lestimacio per
lòrbita tancada).
20
31
11. Considereu un anell demmagatzematge format per quatre perodes:

BM QF DS QD
on BM es un imant dipolar sectorial amb el radi de curvatura i de
longitud l = /2, DS es un espai de deriva de longitud d, QF es un
imant quadrupolar focalitzador amb la distància focal f > 0, QD es un
imant quadrupolar desfocalitzador amb la distància focal igual a (f ).
(a) Trobeu lexpressio analtica de la dispersio periòdica (s), de la
seva derivada (s) i del factor de compactacio del moment .
(b) En el cas d = 1 m i = 2 m, calculeu els valors mnim i màxim de
(s) i el valor de .
(c) Podria circular sense pèrdues en el tub de buit de radi R = 5 cm
daquest accelerador un feix amb p/p0 = 3% (feu-ne lestimacio
per a òrbites sense oscillacions betatròniques)?
12. Calculeu la cromaticitat natural x duna cella FODO de perode L
constituda pels imants quadrupolars amb distància focal f > 0 i (f ).
Feu servir laproximacio de lent fina utilitzant la formula:
1
k(s) = (s sQ )
f
per a la potència de focalitzacio dels imants quadrupolars, on sQ es
la posicio de limant. Es demana fer els càlculs seg
uents utilitzant els
resultats del problema 6 de la Seccio 8:
(a) Deduu la formula de x en termes de L i f .
(b) Deduu la formula de x en termes de lavanc de fase x .
(c) Suposant que f = 1, 5 m i L = 4 m, calculeu la cromaticitat x
i feu lestimacio del desplacament màxim del to x si la dispersio
del moment es p/p0 = 0, 03.
21
32
22
33
Bibliografia
[1 ] H. Wiedemann, Particle Accelerator Physics. Basic Principles and Linear Beam Dynamics. Springer, 1993.
[2 ] E. Wilson, An Introduction to Particle Accelerators. Oxford University
Press, 2001.
[3 ] I. Irodov, Zadachi po obsei fizike (I. Irodov, Problemes de la fsica general, en rus). Fizmatlit, Moscou, 2001.
[4 ] Particle Data Group, Review of Particle Physics: http://pdg.lbl.gov
[5 ] Pàgina web de lexperiment ATLAS: http://atlasexperiment.org/
23
34
24
35
10
Taules de partcules elementals
QUARKS
Tipus
u
d
c
s
t
b
Massa
1, 5 4, 5 MeV/c2
5, 0 8, 5 MeV/c2
1, 0 1, 4 MeV/c2
80 150 MeV/c2
174, 5 5, 1 MeV/c2
4, 0 4, 5 MeV/c2
LEPTONS
Tipus
electro e
neutr electrònic e
muo
neutr muònic
meso tau
neutr taònic
Q
+2/3
1/3
+2/3
1/3
+2/3
1/3
Massa
0, 511 MeV/c2
< 3, 0 eV/c2
105, 66 MeV/c2
< 0, 19 MeV/c2
1.777, 0 MeV/c2
< 18, 2 MeV/c2
Spin J
1/2
1/2
1/2
1/2
1/2
1/2
Q
1
0
1
0
1
0
B
S
1/3 0
1/3 0
1/3 0
1/3 1
1/3 0
1/3 0
Spin J
1/2
1/2
1/2
1/2
1/2
1/2
25
Le
1
1
0
0
0
0
T3
+1/2
1/2
+1/2
1/2
+1/2
1/2
L
0
0
1
1
0
0
L
0
0
0
0
1
1
36
MESONS
Tipus de meso
pio +
pio
pio 0
kao K +
kao K
kao K 0
0
kao K
meso
Massa en MeV/c2
139, 57
139, 57
134, 98
493, 68
493, 68
497, 67
497, 67
547, 3
Q
+1
1
0
+1
1
0
0
0
Spin J
0
0
0
0
0
0
0
0
B
0
0
0
0
0
0
0
0
BARIONS
Tipus de bario Massa en MeV/c2
proto p
938, 27
neutro n
939, 56
0
hipero
1.115, 68
hipero +
1.189, 4
hipero
1.197, 45
hipero 0
1.192, 6
hipero
1.672, 45
Q
+1
0
0
+1
1
0
1
Spin J
1/2
1/2
1/2
1/2
1/2
1/2
3/2
B
+1
+1
+1
+1
+1
+1
+1
26
S
0
0
0
+1
1
+1
1
0
S
0
0
1
1
1
1
3
T3
1
1
0
1
2
12
12
1
2
T3
+1/2
1/2
0
+1
1
0
0
37
11
Algunes unitats i factors de conversi

o
Unitats denergia: 1 keV = 103 eV, 1 MeV = 106 eV, 1 GeV = 109 eV,
1 TeV = 1012 eV.
Unitats de seccio eficac: barn, 1 b = 1024 cm2 ; millbarn, 1 mb =
1027 cm2 ; micròbarn, 1 b = 1030 cm2 ; nanòbarn, 1 nb = 1033 cm2 ;
picòbarn, 1 pb = 1036 cm2 .
1 J = 6, 2415 1018 eV 6, 24 109 GeV.
1 GeV = 1, 602176 1010 J.
Unitat fonamental de càrrega elèctrica: e = 1, 6021761019 C (coulomb)
m
o e 9 GeV
s A
Unitats de la induccio magnètica: 1 tesla (T)= 1 V s m2 ; 1 gauss
(G)= 104 T.
2
1 C2 = 107 J m (c 1 s m1 ) .
27
38
28
39
12
Algunes constants fsiques
Nom
Smbol
Valor
Velocitat de la llum en el buit
299 792 458 m s1
Constant de Planck
6, 626 068 76(52) 1034 J s
Constant de Planck reduda
1, 054 571 596(82) 1034 J s

= 6, 582 118 89(26) 1022 MeV s
Càrrega elemental
1, 602 176 462(63) 1019 C
Constant destructura fina
7, 297 352 533(27) 103

= e2 /40 h
c = 1/137, 03599976(50)
Constant de gravitacio
GN
6, 673(10) 1011 m3 kg1 s2

= 6, 707(10) 1039 h
c (GeV/c2 )2
Constant de Fermi
GF /(
hc)3
1, 166 39(1) 105 GeV2
Constant de la interaccio forta s (MZ )
0, 1172(20)
29

Acceleradors de Particules-Problemes

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Acceleradors de Particules-Problemes

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

AULA POLITCNICA

AULA POLITCNICA 132

Primera edici: febrero de 2007

Yury Kubyshin, 2007

Edicions UPC, 2007

CPET (Centre de Publicacions del Campus Nord)

Aquesta publicaci recull la collecci de problemes utilitzada com a material

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

principalment als principis de funcionament dacceleradors i a lptica del feix en

Barcelona, febrer de 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

on es el temps de vida mitj`a de la partcula. A laltura H = 9 km

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

14. Calculeu lenergia cin`etica dun m`obil de massa m = 1 g que es mou

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

duna guia dona carregada amb perode L. Considereu el cas de la

Partcules elementals, cinem`

Indicacio: Pel valor de la massa i per altres caracterstiques de les partcilules

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

2. Una partcula de massa m denergia cin`etica K xoca contra una partcula

Demostreu aquesta formula.

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Raoneu-ho. Per a cada proces perm`es, indiqueu-ne el tipus: dispersio

Moviment de partcules carregades en un

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

entre els paquets en la injeccio? Lenergia cin`etica dinjeccio es

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

trobeu el radi R de l`orbita dels electrons. Com a casos particulars

Com que la induccio del camp B del betatro es ortogonal al pla de

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

h = 1. Calculeu la induccio del camp magn`etic B i el guany denergia

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

on B es la induccio del camp magn`etic dipolar de limant corbador i

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

11. Un sincrotro, que es fa servir com a anell demmagatzematge delectrons

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

(e) Trobeu els tons (tunes) de la m`aquina x i y .

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Figura 2. Imant dipolar sectorial (problema 2 de la secci 8).

Figura 3. Imant dipolar rectangular i tasc magntic desfocalitzador

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

3. Comproveu si focalitza o no un sistema de focalitzacio compost per dues

trobeu la formula de lavanc de fase per perode (phase advance per

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

es la solucio general de lequacio dHill no homog`enia:

on = p/p0 , amb les condicions inicials u(0) = u0 , u (0) = u0 .

8. Considereu un anell demmagatzematge delectrons de radi = 1 m

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

(a) C`alcul analtic.

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

11. Considereu un anell demmagatzematge format per quatre perodes:

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Lautor, 2007; Edicions UPC, 2007

Taules de partcules elementals