Vous êtes sur la page 1sur 4

Eros, un m ite canviant

Barcelona 7 de juliol de 2009


Jordi Pmias (UAB)
Bibliografia
Breitenberger, Barbara (2004). Aphrodite and Eros. The Development of Erotic Mythology in Early
Greek Poetry and Cult, New York.
Brisson, Luc (1996). Eros, in Yves Bonnefoy (dir.). Diccionario de las mitologas y de las
religiones de las sociedades tradicionales y del mundo antiguo. Vol. II, Barcelona (ps. 357375) [orig. Paris, 1981].
Calame, Claude (2002). Eros en la Antigua Grecia, Madrid [orig. Lros dans la Grce antique,
Paris, 1996].
Carson, Anne (1986). Eros the Bittersweet. An Essay, Princeton [1998].
Czapla, Beate (2006). Der Ku des geflgelten Eros. Figurationen des Liebesgottes in
Moschos 1 und Bion Aposp. 13 Gow als hellenistische Kontrafakturen des
, in M.A. Harder, R.F. Regtuit & G.C. Wakker (ed.),
Beyond the Canon, Leuven-Paris-Dudley, MA (ps. 61-82).
Fasce, Silvana (1977). Eros, la figura e il culto, Genova.
Furtwngler, A. (1884-1890). Eros, in W. H. Roscher, Ausfhrliches Lexikon der griechischen
und rmischen Mythologie. Bd. 1, Leipzig (cols. 1339-1372).
Garca Gual, Carlos (1995). Eros y Afrodita, in F. Javier Gmez Espelosn (ed.), Lecciones de
Cultura Clsica, Alcal de Henares (ps. 105-112).
Hamdorf, Friedrich Wilhelm (1964). Griechische Kultpersonifikationen der vorhellenistischen Zeit,
Mainz.
Hermary, Antoine; Cassimatis, Hlne; Vollkommer, Rainer (1986). Eros, LIMC III/1, Zrich
& Mnchen (ps. 850-942).
Lasserre, Franois (1946). La figure dEros dans la posie grecque, Lausanne.
Martnez, Marcos (1998). Los himnos a Eros en la literatura griega, in Luis Gil (ed.), Corolla
Complutensis in Memoriam J. S. Lasso de la Vega contexta, Madrid (ps. 187-197).
(2006). : el amor todo lo vence, in E. Caldern, A. Morales, M.
Valverde (ed.), KOINS LGOS. Homenaje al profesor Jos Garca Lpez, Murcia (ps. 603610).
Mazel, Jacques (1984). Les mtamorphoses dros. Lamour dans la Grce antique, Paris.
Pace, Cristina (2001). Le frecce degli Eroti (Anacr. fr. 100 [PMG 445] P. = 127 Gent.),
Eikasmos 12 (ps. 19-26).
Spatafora, Giuseppe (1995). La metafora delle frecce di Eros nella poesia greca antica,
Orpheus 16 (ps. 366-381).
(2007). Il fuoco damore. Storia di un topos dalla poesia greca arcaica al romanzo
bizantino. I: Limmagine del fuoco nella poesia di et arcaica e classica, Myrtia 22 (ps.
19-33).
Zeitlin, Froma I. (1999). Reflections on Erotic Desire in Archaic and Classical Greece, in
James I. Porter (ed.), Constructions of the Classical Body, Ann Arbor (ps. 50-76).
Dossier de textos
1/ Sapph. frag. 198 Voigt / Safo, frag. 198 Voigt
.



.

Hi ha dubtes sobre qui sn els pares dEros. Hesode


diu que sn el Caos i la Terra; Simnides diu que sn
Ares i Afrodita; Acusilau que s fil de la Nit i lter;
Alceu diu que sn Iris i el Zfir; i Safo, que s fill
dAfrodita i el Cel. Altres, encara, anomenen altres
progenitors.

2/ Mosch. I 1 / Moscos, I 1

,
...

Cipris reclamava, a grans veus, el seu fill Eros: Qui


hagi vist Eros vagant per una crulla, spiga que s
fugitiu meu...

3/ A.R. III 25-26


' ,
, ...

[Parla Hera] Va! Anem a trobar Cipris i, en arribar-hi,


exhortem-la totes dues que parli al seu fill, per si
consents...

4/ Alcm. frag. 59a PMG / Alcm, frag. 59a PMG



.

Eros, novament, per voluntat de la Xipriota (Afrodita),


amarant-me, dol, mabrusa el cor.

5/ A.R. III 84-97 / Apolloni de Rodes, III 84-97


,
'
.
,

, .
' '
,
.
' '
, ' .
3.95/ , ,

.

[Parla Hera] No venim pas necessitades de la teva


fora ni de les teves mans, ans estigues tranquilla i
demana al teu fill de fetillar la verge filla dEetes
[Medea] de passi per lEsnida [Json]. Car si ella
laconsella benvola, fcilment, jo crec, sapoderar
del Vell dOr i tornar a Jolcos; perqu s ben
astuciosa. Aix digu; i Cipris va respondre a totes
dues: Hera i Atena: a vosaltres us obeiria molt ms
que no pas a mi. Car per vosaltres, tan desvergonyit
com s, posaria als seus ulls ni que fos un bri de
respecte; el que s de mi, no samona ni sinquieta
gens destar tothora cercant-me raons. Fins i tot mha
vingut al pensament, envoltada per la desgrcia, de
trencar-li juntament amb larc les fletxes davorrible
so, a la vista dell.

6/ Alcm. frag. 58 PMG / Alcm, frag. 58 PMG


, ' <>
, / ' ' , ,
.

No s Afrodita, s el foll Eros, que juga com un nen


davallant al capdamunt de les flors no me les toquis!
de la jnara.

7/ X. Smp. VIII 1 / Xenofont, Convit, VIII 1


', , ,

, ,
, , ,
[] ,
;

Amics, digu, ja que entre nosaltres s present una


divinitat poderosa, que s igual en edat als dus
eterns, i per la figura la ms jove, que amb la seva
grandesa ho abraa tot, i fa estada dins lnima de
lhome, vull dir lAmor, seria just que no en
parlssim, essent aix que tots formem part de la colla
daquest du?

8/ A.R. III 112-290 / Apolloni de Rodes, III 112-290



' , .
' , ,
, ,
,
. '
, , .
'
3.120/ ,
,
'
, ' , '
, ,
,
, '
'

' , ;
3.130/ , ;
' ,


,
,
.
, '

, '
3.140/ ,
' .
,
'
, .

Ella [Afrodita], pel seu cant, va fer cap als replecs de


lOlimp per si hi trobava Eros. Va trobar-lo apartat, a
lhort ufans de Zeus, no pas sol, ans tamb amb
Ganimedes, que Zeus, una vegada, va establir al cel
com a hoste dels immortals, corprs per la seva
bellesa. Ambds jugaven, com minyons camarades,
amb marranxes dor. Eros, el pocavergonya, en tenia ja
un grapat ple a la m esquerra i lamagava al pit; dret,
tibat, una dola vermellor floria a les seves galtes. El
seu company, en canvi, sestava prop seu, ajupit en
silenci, capbaix; noms en tenia dues i les tirava luna
darrere laltra, endebades, i senfurismava de les
riallades de laltre, [125] i un cop tamb les va perdre
igual que les anteriors, sen va anar amb les mans
buides, abatut, sense veure Cipris que venia. Ella
satur davant del seu fill i, tot duna, agafant-lo de la
barbeta, li digu:
De qu somrius, maldat sense nom? Lhas enganyat,
com sempre, i lhas guanyat [a Ganimedes] sense
respectar les regles, perqu s un infeli. Vinga, sigues
amable amb mi, fes el que et digui i jo et regalaria la
preciosa joguina de Zeus, aquella que va fabricar per a
ell la seva dida estimada, Adrastea, a la cova de lIda,
quan encara era un infant: una pilota lleugera; millor
que ella, cap regal no rebries de les mans dHefest. La
formen crcols dor, cada un amb dues anelles rodones
que els envolten a banda i banda; no s veuen les
puntades i una espiral desmalt les recorre totes. Si la
llances a laire i la reps a les teves mans, traa a travs
de laire un solc llumins talment una estrella. Jo te la
regalar; tu, per, haurs de ferir amb els teus dards la
verge filla dEetes i fetillar-la de passi per Json. No
triguis gaire, perqu la meva gratitud seria, de deb,
menys esplndida

[...]
[...]
' ' ,

, .
' ,
' .
3.280/ '

'
, ,
'
' . '
'
, '
. '
' ,
, '
3.290/ ,

[275] Mentrestant, Eros va arribar, invisible, a travs


duna boirina blanquinosa; venia exaltat, talment
contra les jnegues es llana el tvec que anomenen
moscall els pastors de vaques. De seguida, sota la
llinda, al vestbul, va tensar larc i va traure del buirac
una fletxa no mai engegada, causa de molts gemecs.
Desprs, amb peus veloos, sense fer-se veure, va
creuar el llindar mentre mirava amb ulls espurnejants.
Petit, tot arraulit als peus de lEsnida, va posar la
mossa de la fletxa al mig de la corda i, tot seguit,
estirant amb les dues mans lengeg contra Medea. Un
mudesa es va apoderar del seu nim; i ell es va llanar
cap enrere fora de la sala de sostre alters, esclatant
en rialles. El dard cremava la donzella al dedins, sota el
cor, semblant a una flama. Sense parar llanava a
lEsnida [Json], de cara a ell, mirades llambrejants, i
la seva ra assenyada sesventava fora del pit pel
treball que patia; no tenia cap ms pensament, lnima
se li amarava en una dola angoixa.

9/ Anacr. frag. 398 PMG / Anacreont, frag. 398 PMG


'
.

Les tabes dEros sn follies i renyines.

10/ AP XII 46 [Asclepades] / Antologia Palatina, XII 46 [Asclepades]


' ' .
, ; ;
, ; , ,
' .

Amb prou feines tinc vint-i-dos anys i ja estic cansat


de viure. Amors, qu s aquest patir, per qu em
turmenteu? Si jo em moro, qu fareu? s clar, Amors,
que, forassenyats com sempre, continuareu jugant a
tabes.

11/ Anacr. frag. 358, 1-4 PMG / Anacreont, frag. 358, 1-4 PMG



.

Altra volta Eros, de rossa cabellera, em llana la pilota


de porpra i minvita a jugar amb la noia de sandlies
de colors.

12/ Simonid. frag. 541 PMG / Simnides, frag. 541 PMG


]
] [
] [

Perqu o b hom s forat, de mal grat, per la cobdcia,


incombatible, o b pel poders tvec dAfrodita,
teixidora denganys.

13/ Sapph. frag. 130 Voigt / Safo, frag. 130 Voigt


' ,
.

Em fibla una altra volta lamor que laxa els membres,


rptil dol i amargant, incombatible.

14/ Sapph. frag. 48 Voigt / Safo, frag. 48 Voigt


, , ' ,
' .

Has arribat has fet i jo tanhelava, has refrescat els


meus sentits, abrusats pel desig.

15/ Anacr. frag. 445 PMG / Anacreont, frag. 445 PMG



' .

Insolents, violents i desconeixedors daquells contra


qui llanareu les fletxes

16/ Opp. Cyn. II 422-425 / Opi, Cinegtic, II 422-425


, , ,
, , , ,
, ,
2.425/ ' .

Tens unes tals sagetes de foc, esperit ferotge,


esmolades, devastadores, delirants, enfollidores, dal
ftid, inguaribles, amb les quals incites fins i tot les
feres a desitjos desbocats.

Vous aimerez peut-être aussi