REGNE PLANTES

GENERALITATS
TIPUS ORGANITZACI CELLULAR: Cllula eucariota
ORGANITZACI: Pluricellulars
TEIXITS: S
NUTRICI: Autrtofa
REPRODUCCI: Sexual i asexual
HBITAT: Terrestres
ALTRES:

CLASSIFICACI:
1. BRIFITS (No vasos conductors)
- GENERALITATS (Molt abreujat i clar. Estructura talloftica)
Sn plantes terresres petites que viuen en llocs humits o amb presncia d'aigua. No
tenen ni flor ni fruits i es reprodueixen mitjanant espores. T una estructura
talloftica, es a dir, no tenen veritables rgans (arrel, tija i fulles) Tampoc tenen
vasos conductors que asseguren el transpor d'aigua i sals minerlas, llavors aquestes
substncies s'han de absorbir per tota la superficie del vegetal. S'agafen a terra
mitjanants els rizodes, filaments cruts que no absorbeixen substancies.

- GRUPS PRINCIPALS (llibre):

1.1. HEPTIQUES:
Sn les plantes ms primitives que existeixen, mantenen l'aspecte d'una alga per
amb un gruix ms gran i no tenen estomes
1.2. MOLSES:
Viuen per tot el planeta per sn molt sensibles a ala contaminaci atmosfrica. T
rizodes i unes tiges amb fulles falses que es situen en espiral

2. TRAQUEFITS (Plantes amb vasos conductors; Estructura cormoftica)

GENERALITATS (Molt abreujat i clar)
Plantes que posseeixen al seu interior vasos conductors, que trasnporten aigua i sals
minerals fins les partes ms altes de la planta, tenen veritables rgans (tija,
arrel,fulla) i les parets cellulars tenen lignina
GRUPS PRINCIPALS (llibre):
A. SENSE LLAVORS (Obviam els licopodis)
2.1. EQUISETS:
Es troben en llocs humits, sn plantes que careixen de llavors i tenen una forma
de cua de cavall. Contenen slice per la qual cosa s'utilitza en netetja
2.2. PTERIDFITS (Falgueres):
La major part sn espcies tropicals que arriben a tenir mides considerables. Les
fulles sn de gran mida, la qual cosa permet captar prou llum solar.
B. AMB LLAVORS (ESPERMATFITS)
B.1. GIMNOSPERMES (sense fruits)
2.3. CICADOFITINS (Cica):
Sn plantes amb llavor ms antigues i tenen una semblana amb les palmeres
2.5. GINKPSIDS (Ginko biloba):
Noms hi ha un representant: Ginko biloba. Sn molt antics, eren abundants
durant el periode jurssic. Les llavors sn carnoses i fan olor ftida quan
maduren
2.6. CONFERES:
Sn plantes que produeixen llavors en forma de cons. Constitueixen al grup
actual de gimnospermes ms gran, han tingut un gran xit ecolgic: poden
formar boscs.

B.2. ANGIOSPERMES
- MONOCOTILEDNIES
- Caracterstiques molt generals i exemples:
La majoria sn herbes. Els vasos conductors es disposen dispersos a l'atzar per la
tija. Les arrels sn fasciculades. La tija no t ramificacions. Les fulles no solen
tenir pecol i envolten a la tija. Els seus nervis solen ser parallels. Solen tenir-ne
tres ptals i estams, o mltiples de tres. Ex: Ceba, tots els Cereals, el Blat de
moro
- DICOTILEDNIES
- Caracterstiques molt generals i exemples.
Moltes sn herbes, per predominen les plantes llenyoses: arbres i arbustos. Els
vasos conductors es disposen formant anells concntrics a la tija. L'arrel sol tenir
un eix central que es ramifica. La tija sol ser ramificado.Las fulles solen tenir
pecol i els nervis es ramifiquen. Uelen tenir quatre o cinc ptals i estams, o
mltiples de quatre o cinc. Ex: Garrofer, Tabac, Campaneta

MONOCOTILEDNIES

DICOTILEDNIES

NOMBRE COTILEDONS

ARREL

Fasciculada

Principal i secundries

FULLA

Allargada. Nervis parallels

Tpica. Nervis em costella

PECES FLORALS

Mltiples de 3

Mltiples de 4 o 5

EXEMPLE

Palmera, lliri, gramnies

Roser, pomer