http://etikosas.orgfree.

com/
Nietzsche. Una primera lectura
1. La perspectiva nietzscheana
El pensament de Friedrich Nietzsche es troba en l'encreuament de dues coordenades
intellectuals del segle XIX: l'actitud de sospita i denncia i, en segon lloc, l'actitud
d'afirmaci dels valors lligats a la vida en detriment dels lligats a la ra.
Nietzsche comparteix amb Marx i Freud l'actitud de
sospita i denncia. Qu s sospitar? s intuir que
les coses no sn tal com semblen. La sospita porta
a anar ms enll de les aparences, a cercar el fons
amagat i soterrat de les coses. Marx, Nietzsche i
Freud seran coneguts amb l'expressi filsofs de la
sospita. La sospita de Marx i Engels fou de caire
socioeconmic: al cor de l'esplendors sistema
capitalista hi batega sofriment, alienaci i
explotaci. La sospita de Freud ser de caire
psicolgic: sota les ms nobles idees i ms bons
sentiments s'hi amaguen mbils obscurs, irracionals
i inconscients. La sospita de Nietzsche s global i
radical: els valors de la cultura occidental ja no sn
valen, sn valors buits i no pesen realment en la
vida de les persones.

Actitud de sospita i
denncia
La cultura occidental sovint ha donat primacia a la ra. Els illustrats del segle XVIII
divinitzen la ra: una eina que ens capacita per analitzar i entendre-ho tot. En el segle
XIX, amb el positivisme, la ra cientfica vol tenir l'ltima paraula. Nietzsche,
altrament, intueix que la natura, l'activitat humana, la vida en la seva totalitat,
escapen a les capacitats de la ra cientfica. La vida no s matematitzable; la vida
s histria, procs, canvi, irracionalitat. El ms hbil i capacitat per acostar-se al
cor de la vida no s el filsof ni el cientfic, s l'artista. L'artista est dotat d'una
capacitat d'entendre la realitat i la vida que manca al cientfic. I entre totes les arts,
la msica s la que expressa la realitat vital amb ms plenitud. Nietzsche s el ms
apassionat representant d'aquest vitalisme.
2. Primera gran intuci
El primer i revolucionari llibre de Nietzsche El naixement de la tragdia des de l'esperit
de la msica, profundament marcat per Schopenhauer i per Wagner, mostra el nucli del
seu pensament: el reconeixement de la vida com a valor fonamental i la convicci que
la cultura occidental ha rebutjat o temut la vida. Contrriament, el mn que representa
la tragdia grega clssica es mantenen els valors lligats a la vida, sense oblidar els lligats
a la ra. La tragdia mostra la viva oposici entre l'esperit dionisac (Dions s el du
del vi, la fecunditat, la passi, la corrent vital efervescent, la foscor) i l'esperit apollini
(Apollo s el du de la llum, la proporci, la mesura, l'equilibri).
Nietzsche considera que la Grcia clssica no ha oblidat cap dels dos dus: hi ha

http://etikosas.orgfree.com/
passi en l'equilibri grec. Contrriament, amb Scrates i el Cristianisme s'inicia el
predomini d'all que s lgic i racional, s a dir, dels valors apollinis en detriment dels
valors dionisacs.
Nietzshe esdevindr el gran defensor de l'actitud dionisaca d'acceptaci de la vida
tal com s, fins i tot amb la mort que porta dintre seu. Esdevindr el gran crtic de
l'actitud de renncia de la vida, de fugida davant la vida, l'actitud iniciada per Scrates.
3. Els grans temes de Zaratustra
Aix parl Zaratustra ha esdevingut el llibre ms llegit i l'obra central de Nietzsche. La
seva crtica radical a la religi, a la metafsica, a la moral es complementen amb la part
ms positiva de la seva filosofia. Zaratustra dir s a la vida i establir la nova taula
de valors.
Quatre grans temes apareixen en un primer pla:
La mort de Du. Tots els valors de la nostra cultura descansen en la
pressuposici que el sentit d'aquest mn est fora d'ell. Du personifica aquesta
pressuposici.
Amb la mort de Du s'enfonsen tots els ideals, fins i tot l'ideal de la cincia, car
la cincia es basa en la pressuposici d'un sentit nic i fix de les coses que el
concepte pot agafar. Ens precipitem en el nihilisme.
El superhome. La doctrina del superhome es fonamenta en la mort de Du. El
superhome ser el nou du terrenal, ser el sentit de la terra; el pol oposat
al darrer home. El superhome esdevindr el gran creador de valors.
La voluntat de poder. Amb que compta el superhome per operar la
transvaloraci? nicament amb la voluntat de poder. La voluntat de poder (mot
semblant a vida) expressa una energia sempre inquieta que crea
incessantment noves formes de vida, per que tamb les destrueix; una
inquietud sense descans que noms s'assossega una mica per la creaci de noves
formes de vida. Voluntat de poder s l'imperatiu nietzsche.
L'etern retorn. Etern retorn o circularitat del temps mostra que la distinci
entre pretrit i futur no la fa el mateix temps, sin cadasc de nosaltres des del
seu propi punt de vista. El que a alg apareix com a pretrit, per un altre apareix
com a futur. El que compta s que en cada instant creador s'illumina el
paisatge sencer del temps, com un llampec, i s'interpreta que sempre passa el
mateix, la creaci i mort de noves formes.
4. Transmutaci de valors
Tots els escrits de Nietzsche posteriors a Aix parl Zaratustra estan marcats per la idea
de transvaloraci o de transmutaci de tots els valors. Per a ell tots els problemes de
la filosofia sn, essencialment, problemes de valors.

http://etikosas.orgfree.com/
La supressi de la denuncia feta per Nietzsche exigeix reconixer que la vida i noms la
vida s el fonament ltim de tots els valors. L'afirmaci del valor de la vida s la
transmutaci de tots els valors, s a dir, l'eliminaci de l'autoalienaci humana.
La genealogia de la moral: un escrit polmic s un tracta sistemtic en el que argumenta
que la categoria de tota moral depn de com reconegui el valor de la vida, de com
s'ajusti a la voluntat de poder. Hi destaca la contraposici de dues morals: la moral de
senyors i la moral d'esclaus.
La moral de senyors s noble, elevada i opera amb la contraposici bo i dolent; bo
s tot el que eleva l'individu, tot el que porta a afirmar la vida; bo s igual a noble,
poders, bell, feli, grat a Du. La moral d'esclaus s la moral del remat i de la
mediocritat, una moral impregnada d'instint de venjana contra la vida superior; s la
moral de la democrcia: vol igualar totes les persones; una moral que glorifica tot all
que fa suportable la vida als dbils; bo ser igual a pobre, mancat, impotent, malalt,
lleig.
La moral original era la moral de senyors, aquesta es troba en la base de tota cultura;
per, es produ la inversi dels valors morals: una rebelli dels esclaus obra dels jueus i
el cristianisme que s'inicia quan el ressentiment esdev creador i genera valors.

AMPLIACI DE LA PRIMERA LECTURA

Els grans temes de Zaratustra
Aix parl Zaratustra (Also sprach Zrathustra) s la gran creaci
literria de Nietzsche. Zaratustra, el mateix persa que al segle
-VII fund la moral, retorna fent un cant a la vida i establint una
nova taula de valors. Nietzsche s el seu profeta. Amb llenguatge
sempre metafric, el llibre s una parodia dels Evangelis;
Zaratustra, com Crist, abandona la seva casa als trenta anys, es
prepara a les muntanyes i torna per a predicar el seu missatge. s
un provocatiu poema on es realcen quatre grans temes:
1. l'anunci de la mort de Du amb l'enfonsament de la
civilitzaci en Ell basada,
2. l'aparici del superhome com a nou du terrenal,
3. la voluntat de poder que mena cap a la creaci de nous
valors i
4. la doctrina de l'etern retorn o circularitat del temps.

Dos poemes simfnics

3.1 La mort de Du
L'expressi Du ha mort significa molt ms que l'afirmaci d'alguna
mena d'ateisme; s la gran metfora que expressa la mort de les veritats absolutes, de les idees
immutables i dels ideals que guiaven la vida humana. Du representa tot all que s

http://etikosas.orgfree.com/
suprasensible, representa tots els idealismes, representa les grans creences o veritats que travessen
tota la histria d'Occident. Els vells i ms elevats ideals ja no impulsen les vides de les persones,
han perdut la seva fora.
La mort de Du equival a l'enderrocament dels pilars de la nostra civilitzaci: tots els valors
d'aquesta descansen en la pressuposici que el sentit d'aquest mn est fora d'ell. Du personifica
aquesta pressuposici. Ara vivim la fi d'una civilitzaci que es basa en la mentida d'un sentit nic i
fix de les coses.
Du ha mort: no s que no exists, s que ha mort. El seu assassinat inaugura un temps nou: un
temps sense ideals, principis o valors erigits per damunt nostre. Davant la mort de Du noms
s'escauen dues posicions: la del darrer home, la del home que viu la fi de la civilitzaci o la del
superhome, la del nou du terrenal que diu s a la vida.
Nietzsche veu en el seu propi temps el regne del darrer home, de l'home que viu la trista fi d'una
civilitzaci en la qual havien imperat grans valors ara ja morts. s el regne de l'home empobrit, de
l'home sense grans objectius, noms amb petits interessos; s el regne de l'home que es veu
precipitat al nihilisme. El nihilisme s l'estat de l'home mancat d'objectius pels quals valgui la
pena lluitar, mancat de fora per superar-se. s l'home de la vida moderna, que est de tornada de
tot i cerca noms la comoditat i el seu plaer diari.
Per el nihilisme s molt ms. L'afirmaci de Du, l'afirmaci de mons ultraterrenals com el
platnic, el mateix cristianisme amb els seus valors morals que neguen la vida sn altres formes de
nihilisme. L'afirmaci de Du s nihilista perqu s l'afirmaci d'un nihil, d'un no-res emmascarat;
platonisme i cristianisme sn formes de nihilisme perqu defensen que les tendncies vitats o
instintives sn un no-res.
3.2 El superhome
La doctrina del superhome es fonamenta en la mort de Du. El superhome ser el nou du terrenal,
ser el sentit de la terra, l'home que ser capa d'infantar una estrella; el pol oposat al darrer
home. En el seu cam, el superhome s'oposar a tota difamaci del mn, a tot menyspreu pel
cos, a tot ascetisme. Ha de donar un nou sentit al mn: nous valors no transmundans. Aquesta
creaci de nous valors ser el gran risc del superhome, i no compta en cap suport fora d'ell mateix;
ser el gran creador de valors fonamentats en la vida.
I Zaratustra parl aix a la gent:
Jo us predico el superhome. L'home s quelcom que ha de ser superat. Qu heu de fer per
superar-lo?
Fins ara tots els ssers han creat alguna cosa que els superava: i vosaltres voleu ser el reflux
d'aquesta gran marea i recular fins a la bstia en comptes de superar l'home?
Qu s el simi per a l'home? Una riallada o una vergonya dolorosa. I precisament aix ha de ser
l'home per al superhome: una riallada o una vergonya dolorosa.
Heu seguit el cam del cuc fins a l'home i encara en vosaltres hi ha moltes coses que continuen
essent cuc. Antany freu simis i ara l'home s encara ms simi que qualsevol simi.
Per el ms savi de vosaltres s tamb un conflicte, un hbrid mig planta, mig fantasma. Per que
potser us dic que us torneu fantasmes o plantes?
Mireu, jo us predico el superhome!
El superhome s el sentit de la terra. Que la vostra voluntat digui: sia el superhome el sentit de la
terra!
Jo us conjuro, germans meus, que resteu fidels a la terra i que no cregueu a aquells que parlen

http://etikosas.orgfree.com/
d'esperances sobreterrenals! Sn gent que emmetzinen, tant si ho saben com si no...
Nietzsche Aix parl Zaratustra. Prleg, 3

Quines sn les qualitats del superhome? Nietzsche no porta a terme una caracteritzaci d'aquest
sser superior, noms en fa insinuacions. Ser un esperit lliure i cor lliure que no cedeix davant
res, per que participa de la innocncia i espontanetat del nen. Amb qu compta el superhome a
l'hora de crear nous valors? Amb la voluntat de poder.
3.3 La voluntat de poder
La voluntat de poder s l'energia que tota vida en plenitud
manifesta; s la voluntat de domini, voluntat de ser ms fort, de
crixer: s la potncia vital. La voluntat de poder s la vida que
imposa la seva llei. Per la voluntat de poder no s ben b la
salvatge llei del ms fort. s el poder dels creadors, el poder
d'aquells que, per la seva prpia grandesa, s'ensenyoregen de la
situaci. En el camp de la creaci artstica, un creador, un Picasso,
no fora ning a pintar com ell, per esdev senyor de la situaci i
de cap manera se'l pot ignorar.
Voluntat de poder s la nova llei, s l'imperatiu nietzschi. Cal
crear constantment formes noves de vida, cosa que comporta la
destrucci d'altres formes de vida, decadents o esgotades. La
instauraci de nous valors i la superaci del nihilisme sn
possibles amb la voluntat de poder.

Escolteu, doncs, la meva paraula, saberuts! Comproveu seriosament si m'he arrossegat fins al cor
de la vida i fins a les rels del seu cor!
Arreu on he trobat ssers vivents, hi he trobat voluntat de poder; i dhuc en la voluntat del criat,
hi he trobat la voluntat de ser senyor.
A servir el ms fort, a aix conven el ms dbil la seva voluntat, que vol dominar el que encara
s ms dbil: aquest plaer s l'nic al qual no pot renunciar.
I on hi ha immolaci i servitud i esguards d'amor: tamb hi ha voluntat de ser senyor. Per camins
secrets s'esmuny el ms dbil al castell i fins al cor del ms fort -i li roba poder.
I vet aqu el misteri que m'ha confiat la vida mateixa: Guaita -digu-, jo sc all que s'ha de
superar sempre a si mateix.

http://etikosas.orgfree.com/
Noms on hi ha vida, hi ha tamb voluntat: per no pas voluntat de vida, ans -aix t'ho ensenyo
jo- voluntat de poder!
Moltes sn les coses que l'sser vivent prea ms altes que la mateixa vida; per en el mateix prear
parla -la voluntat de poder!
Nietzsche Aix parl Zaratustra, De l'autosuperaci
La voluntat de poder s'oposa a la voluntat d'igualtat. Com ms poderosa i creadora s una vida,
ms imposa jerarquia i desigualtat; com ms dbil i impotent, ms imposa igualtat. Els
predicadors de la igualtat sn aquells que, com les tarntules, estan amarats de ver, d'un ver que
vol assassinar tota vida noble i superior. La voluntat d'igualtat s l'intent de reduir el que s original
i excepcional a ordinari i mediocre. Nietzsche polemitza contra la identificaci d'igualtat amb
justcia, identificaci ben viva en la Revoluci Francesa, en les propostes socialistes i
comunistes, en totes les democrcies i en el mateix cristianisme.
3.4. L'etern retorn
Del superhome, Zaratustra en parla a tothom; de la mort de Du i de la voluntat de poder, a pocs; de
l'etern retorn, noms a si mateix. s el seu pensament menys elaborat. En un mn on tot passa, on
tot es transforma, on tota forma nova de vida s destruda, perdura i es repeteix eternament
l'acte creador.
L'etern retorn o circularitat del temps comporta no una visi lineal del temps sin una visi cclica.
En un horitz lineal destaquen passat i futur; per aquests es fonen en una visi cclica: la distinci
entre passat i futur no les fa el temps, sin cadascun de nosaltres des del seu punt de vista. Aqu,
l'nic que compta s l'instant creador, un instant que, com un llampec, illumina tot el paisatge del
temps. Aleshores, l'instant decideix sobre l'eternitat, s a dir, el que es fa val per sempre, com el que
composa una llei cientfica amb validesa universal.
Tot se'n va, tot torna; eternament roda la roda de l'sser. Tot mor, tot torna a florir, eternament
corre l'any de l'sser.
Tot es trenca, tot s'ajunta de nou; eternament la mateixa casa de l'sser es basteix ella mateixa. Tot
s'acomiada, tot es torna a saludar; eternament roman fidel a si mateix l'anell de l'sser.
A cada instant comena l'sser; entorn de cada 'aqu' gira l'esfera 'all'. El mig s arreu. Corba s
la senda de l'eternitat.
Nietzsche Aix parl Zaratustra, El convalescent
La voluntat de poder i l'etern retorn no impliquen que imperin formes de vida cada vegada millors,
que les espcies creixin en perfecci, sin que el mn, eternament, es veu dominat per la
voluntat d'acceptar-se i de repetir-se, una voluntat que s una eterna necessitat. Aquest s l'amor
fati de Nietzsche, l'amor al dest, l'estimaci del que s necessari. s l'acceptaci, per part de la
voluntat, del dest enigmtic del mn.

La reformulaci de les doctrines de Zaratustra

4.1 Moral dels senyors i moral dels esclaus
Tots els escrits de Nietzsche posteriors a Aix parl Zaratustra estan marcats per la idea de
transvaloraci o capgirament de tots els valors. En tots ells els problemes de la filosofia sn,
essencialment, problemes tics o de valors: la vida, i noms la vida, s el fonament ltim de tots

http://etikosas.orgfree.com/
els valors.
En La genealogia de la moral analitza l'origen dels valors i el valor
d'aquest origen. El valor o categoria de tota moral depn de com
reconegui el valor de la vida, de com s'ajusti a la voluntat de poder. En la
primera dissertaci pren relleu la distinci entre dues morals: la moral de
senyors i la moral d'esclaus.
La moral de senyors s la moral noble en la qual bo s tot el que eleva
l'individu, tot el que porta a afirmar la vida; bo s igual a noble,
poders, bell, feli, grat a Du. bviament, dolent s el seu contrari. La
moral d'esclaus, per altra banda, s la moral del remat i de la
mediocritat, una moral amarada d'instint de venjana contra la vida
superior; s la moral de la democrcia: vol igualar totes les persones;
una moral que glorifica tot all que fa suportable la vida als dbils. Per
aquesta moral bo s igual a pobre, mancat, impotent, malalt, lleig.
Nietzsche afirma que la moral original fou la moral de senyors, la que es troba en la base de tota
cultura. Ara b, una rebelli dels esclaus, obra dels jueus i el cristianisme, produ la inversi dels
valors morals: el ressentiment dels oprimits esdevingu creador i gener els valors que lloen els
febles. La transvaloraci o capgirament dels valors vol ser un retorn a la ms originaria i creadora
moral: la moral aristocrtica.
4.2 Cauen moltes veritats falses
En Crepuscle dels dols o Com es filosofa amb el martell, una de les
darreres obres de Nietzsche, es completa l'enderrocament de tota mena
d'dols o veritats. No noms enderroca els dols o veritats antigues,
sin tamb les idees o veritats modernes. Veu el seu mn com una tardor
en la que cauen dels arbres, ja madures, moltes veritats falses. Ja en el
Zaratustra havia fet caure el gran dol de l'Estat, aquell que sempre
menteix en totes les llenges del b i del mal; ara fa caure l'dol de la
ra, que en l'mbit de la filosofia s la que porta a falsificar dels dades
dels nostres sentits; fa caure l'dol de la nova Alemanya unificada, un II
Reich que no s'adona del cam poc elevat i molt decadent que ha emprs;
fa caure l'dol de la cincia; fa caure l'dol de les causes socialistes i
obreres; fa caure, no faltaria ms, l'dol de la moral cristiana: Tots els
mitjans amb els que s'ha volgut fins ara la moralitat de la humanitat han
estat radicalment immorals. Per qu? Perqu s'han avergonyit de la
vida.

Manipulaci d'un pensament

Nietzsche se'ns presenta ms com un artista amb profundes intucions o guspires de genialitat
que com un pensador sistemtic. El seu pensament s un pensament in fieri, mai acabat, fent-se i
refent-se constantment. No s un pensament madur i perfilat. En els seus escrits hi trobem
llampecs mentals que illuminen determinades vivncies, no travades cadenes d'idees com
acostumen fer els filsofs. Per uns llampecs mentals que, essent peces allades sense cap sistema,

http://etikosas.orgfree.com/
permeten configuracions i interpretacions ben diferents. Quin s el meu lector ideal? es pregunta
Nietzsche. Un explorador, respon. Un home capa d'explorar noves possibilitats, noves respostes.
Nietzsche desmunta una visi clssica de les coses per, per altra banda, no veu clara la posici
alternativa. I quan rellegeix els seus escrits, s crtic: hi reconeix fanatisme. Per aix, tal com diu
Karl Jaspers, hom es fidel a Nietzsche afirmant-se constantment en contra d'ell.
Per, en direcci ben contrria, el pensament de Nietzsche ha sofert importants manipulacions. La
seva obra fou obertament integrada al patrimoni intellectual del nacionalsocialisme. El 1934, a
Weimar i amb la presidncia de Hitler, es fu la celebraci oficial del 90 aniversari del naixement
del filsof. Per el Nietzsche que els nazis veneraven i presentaven com a precursor del
nacionalsocialisme era un Nietzsche manipulat per la seva germana, la s racista Elisabeth Frster
Nietzsche.
A la mort del filsof, la seva germana reivindic tots els drets sobre els llibres i manuscrits del
seu germ; atur l'edici de les obres completes que preparaven amics de Nietzsche. Control
personalment el Nietzsche Archiv. A partir de petits fragments i notes soltes, escrits entre finals de
1887 i inicis de 1889, compos l'obra que ms valorada i difosa pels nazis, La voluntat de poder,
un fals llibre en el qual Friedrich Nietzsche, que havia escrit Nosaltres, els sense ptria, sm massa
diversos, massa mesclats pel que fa a la raa, apareixia com a patriota i racista. Nietzsche ja
s'havia malfiat de la germana casada, segons ell deia, amb un imbcil racista.
Les manipulacions dels escrits feren possible que tant Mussolini com Hitler reconeguessin
Nietzsche com a mestre: el seu pensament havia estat adaptat als eslogans ideolgics del Tercer
Reich. Ara b, s illustratiu recordar que un sector minoritari del partit nazi s'oposava a aquest
culte oficial a Nietzsche perqu veien en ell un anticrist, un filosemita, un francfil, un nihilista, en
resum, un esperit antinacional.
Aix, doncs, el Nietzsche ms conegut al llarg de tota la primera
meitat del segle XX fou el Nietzsche manipulat i adaptat a la
propaganda nazi. Fins el 1954 no s'inici el debat crtic sobre les
obres del filsof, tot reconeixent la pluralitat de falsificacions
introdudes. Els italians Giorgio Colli i Mazzino Montinari sn els que
han portat a terme, a partir de 1964, la primera edici crtica de les
obres Friedrich Nietzsche. Un dels llibres de Montinari porta el
revelador ttol La voluntat de poder no existiex; en lloc del fals llibre,
existeixen uns Fragments pstums.

Fuente: http://www.xtec.es/~lvallmaj/barrinou/nietzsch.htm