Repertori Lied:

La nit com a escenari al romanticisme.

Moonlight Wharfedale, 1886 , de John Atkinson Grikmshaw

Lieder:
La estrella vespertina D.806

(Abendstern)

Franz Schubert

Noche y lagrimas D.806

(Nacht und Trame)

Franz Schubert

El caminante a la luna D.870

(Der Wanderer an den Mond)

Franz Schubert

El caminante nocturno Op.7.2 (Nachtwanderer)

Hans Erich Pfitzner

Ciclo de canciones Op.39

(Liederkreis- Mondnacht)

Schumann

La luna Op. 86.5

(Der Mond)

Flix Mendelssoh
pg. 1

Alejandro Carbonell Toms

Rep.Lied Curs 2015/16 Prof: Joan Carles Cornelles

pg. 2

INDEX:

La estrella vespertina D.806

(Abendstern)..........................................................pg. 4

Noche y lagrimas D.806

(Nacht und Trame)...............................................pg. 6

La luna Op. 86.5

(Der Mond)............................................................pg. 8

Ciclo de canciones Op.39

(Liederkreis- Mondnacht)......................................pg. 10

El caminante a la luna D.870

(Der Wanderer an den Mond)................................pg.14

El caminante nocturno Op.7.2 (Nachtwanderer)......................................................pg.16

pg. 3

LA ESTRELLA VESPERTINA D.806 (1824)

(Abendstern)

Msica de Franz Schubert - Texto de Johann Baptist Mayhofer (1787 - 1836)

Was weilst du einsam an dem Himmel,

schner Stern? und bist so mild;
Warum entfernt das funkelnde Gewimmel
Der Brder sich von deinem Bild?

Qu haces sola en el cielo,

oh!, bella estrella?. Y siendo tan dulce,
por qu se aleja de ti
el centelleante hormigueo de tus hermanas?

"Ich bin der Liebe treuer Stern,

Sie halten sich von Liebe fern."
So solltest du zu ihnen gehen,
Bist du der Liebe, zaud're nicht!

"Del amor soy la estrella fiel,

ellas se mantienen lejos del amor"
T deberas ir hacia ellas,
Eres el amor, no temas!

Wer mchte denn dir widerstehen?

Du ses eigensinnig Licht.
"Ich se, schaue keinen Keim,
Und bleibe trauernd still daheim."

Pues quin quiere resistirse a ti?

T, dulce luz obstinada.
"Yo siembro, pero no germina,
y me quedo apenada y silenciosa en casa"

pg. 4

A walk at dusk, 1830-1835, de Caspar David Friedrich

Abendstern INT.Matthias Goerne..mp3

Abendstern:
El poema es de Johann Baptist Mayhofer, autor contemporani a Schubert, amb el
que mantenia una estreta amistat. Ens conta la historia de l'estrella vespertina, que s
Venus, que es la primera estrella ms brillant que es veu durant la posta de sol, a poca
distancia de la lluna en l'horitz. Trobem la veu del personatge que li pregunta perqu
est sola en el cel i perqu no hi ha ms estrelles prop d'ella, i respon l'estrella amb
entrecomillat, que ella s l'estrella fidel de l'amor, i que la resta d'estrelles es mantenen
lluny de l'amor.
En quan a la musicalitzaci del poema, trobe interessant destacar, que durant
tot el principi del lied, est utilitzant valors de figuraci llargs (tenint en compte que la
velocitat s lenta) com negres, negres amb puntet i corxeres, per per a la paraula
"funkelnde" a la primera estrofa, utilitza uns valors ms curts, semicorxeres, i ho fa aix
pg. 5

per a descriure o ajudar-nos a imaginar millor el significat d'eixa paraula, que vol dir
centellejant1. El mateix recurs l'utilitza una vegades ms, la segent s al la tercera
estrofa, a la paraula "widerstehen" que significa resistir-se, aquesta vegada ho fa a una
major velocitat que la primera, per a donar major agitaci i dramatisme a la pregunta
que est fent.
Tamb es interessant remarcar, que per a quan parla el personatge, utilitza una tonalitat
menor, la m, per a donar eixa impressi t'angustia, d'incomprensi, de dubtes, i quan ho
fa la estrella canvia el mode a La M, tamb per a ajudar a la comprensi del joc
pregunta resposta del poema.

NOCHE Y LGRIMAS D.827 (1822) (Nacht und Trame)

Msica de Franz Schubert - Texto de Matthus von Collin (1779 - 1824)

Heil'ge Nacht, du sinkest nieder;

Nieder wallen auch die Trume
Wie dein Mondlicht durch die Rume,
Durch der Menschen stille Brust.
Die belauschen sie mit Lust;
Rufen, wenn der Tag erwacht:
Kehre wieder, heil'ge Nacht!
Holde Trume, kehret wieder!

Sagrada noche, t desciendes

y descienden vagando los sueos;
como tu claro de luna se esparce en el espacio,
atravesando el sosegado pecho de los hombres.
Y les susurra tales gozos que gritan,
cuando despierta el da:
regresa, sagrada noche!
Volved, felices sueos!

pg. 6

Moonlight on Boulogne Harbour, 1868, de Edouard Manet

Nacht und Trume INT.Fischer-Dieskau.mp3

Nacht und Trame:

Aquest poema es de Matthus von Collin, autor contemporani tamb de
Schubert, al poema trobem la veu d'un narrador que ens conta com va arribant la nit, i
amb ella el plaenters somnis, que fan desitjar a tots que torne la nit per tornar a somiar.
Musicalment, el lied est contnuament acompanyat a la m esquerra per un baix
amb semicorxeres que es van doblant2, i amb acords a la m dreta. Aquest
acompanyament, junt als acords, dona la sensaci del transcurs del temps, com podem
vorer als primers compassos abans que entre la veu, on fa una escala completa
descendent, que pot representar com est arribant la nit.

2
pg. 7

Quan comena la veu, podem trobar els valors mes llargs utilitzat a tot el lied, per a les
paraules "Heil'ge Nacht", sobre tot per a la paraula "Heil'ge", que significa sagrada, ho
fa per a donar un carcter de solemnitat i transcendncia a la nit. Tamb remarcar que
quan diu la paraula "nieder", que significa descendre, la melodia tamb descendeix
A la meitat del poema, trobem la primera volta que la veu est en silenci durant
el valor de ms d'un comps just desprs d'una cadncia perfecta, i un canvi de tonalitat
a Sol M3, que pot representar que la nit a acabat i ha arribat un nou dia. Vejem tamb
que utilitza la mateixa melodia del comenament, als dos ltims versos, quan s'est
demanant que torne la nit amb els seus somnis.

LA LUNA Op. 86.5 (Der Mond)

Msica de Flix Mendelssohn - Texto de Emanuel von Geibel (1815 - 1884)
Mein Herz ist wie dunkle Nacht,
Wenn alle Wipfel rauschen;
Da steigt der Mond in voller Pracht
Aus Wolken sacht - und sieh!
Der Wald verstummt in tiefem Lauschen.

Mi corazn es como la noche oscura

cuando susurran todas las copas de los rboles.
All se eleva la luna en todo su esplendor,
por entre las nubes y... mira!
el bosque enmudece en una profunda escucha.

Der Mond, der lichte Mond bist du

In deiner Liebesflle,
Wirf einen Blick mir zu
Voll Himmelsruh' - und sieh!
Dies ungestme Herz wird stille.

T eres la luna, la plida luna

en tu plenitud amorosa.
Deja caer sobre m tu mirada
llena de paz celestial y... mira!
este impetuoso corazn se serena.

3
pg. 8

Daryal pass. Moonlight Night, 1895, de Arkhip Kuindzhi

Der Mond INT.Thomas Michael Allen.mp3

Der Mond:

El poema es de Emanuel von Geibel, es tracta d'una elegia a la lluna, y ens conta com la
lluna pot donar pau y tranquillitat a un cor entristit.
Musicalment no s un lied complex, est compost en Mi M, consta d'un
acompanyament d'acords trencats, amb la funci d'omplir armonicament, fent sincopes.

pg. 9

Utilitza les mateixes lnees meldiques en la veu, tant per a la primera estrofa com per a
la segona.
Es interessant destacar, l's que fa de la dinmica en el quart vers de cada
estrofa, per a recrear els "...", donant un efecte de sospir. Ho aconsegueix venint d'una
veu en cresc. sf, f, i reposar en un dimin.4
I tamb al quart vers de la segona estrofa, trobem una repetici de les paraules "Voll
Himmelsruh", que signifiquen ple de pau celestial, ho fa ascendint meldicament i
dinmicament, per a desprs tornar a fer l'efecte del sospir utilitzant un dimin.5

CICLO DE CANCIONES Op.39 (Liederkreis) (Mondncht)

Msica de Robert Alexander Schumann
Letra de Joseph von Eichendorff (1788 - 1857)
Mondnacht
Es war, als htt der Himmel
Die Erde still gekt,
Da sie im Bltenschimmer
Von ihm nun trumen mt.

Noche de Luna
Una vez, silenciosamente el cielo
a la tierra bes,
y ella, en resplandecientes florecillas,
slo a l debi soar.

Die Luft ging durch die Felder,

Die hren wogten sacht,
Es rauschten leis die Wlder,
So sternklar war die Nacht.

La brisa camin a travs de los campos,

haciendo ondular las espigas,
susurraban suavemente los bosques,
y la noche era estrellada.

44

pg. 10

Und meine Seele spannte

Weit ihre Flgel aus,
Flog durch die stillen Lande,
Als flge sie nach Haus.

Y mi alma extendi
hacia la lejana sus alas,
vol a travs de silenciosas tierras,
como dirigindose hacia el pas natal.

The sheep pen moonlight,1875, de Charles-Francois Daubigny

Mondnacht INT. Elly Ameling.mp3

Mondcht:
Aquest poema s de Joseph von Eichendorff, considerat el creador literari del paisatge
romntic alem. En aquest poema ens descriu una escena on hi ha una lluna que
illumina el paisatge mogut per una brisa, on tanta bellesa es capa de traure l'nima del
cos.
En quan a la musicalitzaci, hi ha que destacar (la fusi que hi ha entre el text
cantat i l'acompanyament) com podem vore als dos primers versos, quan el text diu
"Himmel" (cel) la veu ascendeix molt rpidament i l'acompanyament tamb ascendeix

pg. 11

per ms lentament, i seguidament, quan el text diu "Erde", (terra) la melodia baixa fins
una 8a, l'acompanyament fins dos octaves, aconsegueix aix un dibuix meldic molt
fidel al text6. Utilitza la mateixa idea meldica per a acabar d'acompanyar els dos versos
que falten per completar la primera estrofa.
A l'acompanyament, tamb trobem un element que s important destacar, i s la lnea
continua de semicorxeres durant totes les frases musicals, aquesta lnea fa referncia a la
brisa que diu el poema, com podem vorer a la segona estrofa.
La segona estrofa s musicalment casi igual a la primera, per en aquest cas el
que canvia s l'acompanyament, afegint la nota sol greu quan diu "Die Luft ging durch die
Felder ", que significa, la brisa camin a travs dels camps 7, i afegeix notes agudes a

l'acompanyament comenant desde el sol, quan el text del poema parla de que la brisa
est movent els arbres i que la nit s estrellada 8, fent aix tamb Schumann una distinci
musical, com a la primera estrofa, de quan el text esta fent referncia als elements de
terra i els del cel.
A la tercera estrofa, trobem per primera vegada tant acords a la m esquerra, com a la
dreta, aix com una successi de cresc. just quan el poema parla de "Und meine Seele
spannte", que significa expandre l'nima, Schumann utilitza un arpegi per a finalitzar
aquesta creixcuda i simbolitzar i donar significat al vers que continua, "Weit ihre Flgel
aus ", que junt a l'anterior vers significaria, expandre l'nima amb les seues ales cap a la
llunyania9.

8
9

pg. 12

pg. 13

EL CAMINANTE A LA LUNA D.870 (Der Wanderer an den Mond)

Msica de Franz Schubert - Texto de Johann Gabriel Seidl (1804 - 1875)
Ich auf der Erd', am Himmel du,
Wir wandern beide rstig zu:
Ich ernst und trb, du mild und rein,
Was mag der Unterschied wohl sein?

Yo en la tierra, en el cielo t,
ambos vamos a buena marcha:
yo, serio y triste, t, dulce y pura,
dnde querr estar la diferencia?

Ich wandre fremd von Land zu Land,

So heimatlos, so unbekannt;
Berg auf, Berg ab, Wald ein, Wald aus,
Doch bin ich nirgend, ach! zu Haus.

Yo camino lejos, de pas en pas,

tan sin patria, tan desconocido;
monte arriba, monte abajo, bosques adentro, bosques afuera,
pero en parte alguna, ay!, estoy en casa.

Du aber wanderst auf und ab

Aus Ostens Wieg' in Westens Grab,
Wallst Lnder ein und Lnder aus,
Und bist doch, wo du bist, zu Haus.

Mas t caminas arriba y abajo

desde la cuna del Este a la tumba del Oeste,
vas flotando pases adentro, pases afuera,
pero donde t ests, ests siempre en casa.

Der Himmel, endlos ausgespannt,

Ist dein geliebtes Heimatland;
O glcklich, wer, wohin er geht,
Doch auf der Heimat Boden steht!

El cielo, extendido infinitamente,

es tu patria amada:
oh, dichoso quien a donde quiera que va
est en el suelo de la patria!

pg. 14

Moonlight, 1871, de Atkinson Grimshaw

Der Wanderer an den Mond INT.Hermann Prey.mp3

Der Wanderer an den Mond:

Aquest poema es de Johann Gabriel Seidl, descriu una escena on hi ha personatge que
no te ptria, i va caminant de pas en pas, i en una d'eixes caminades, es compara amb
el moviment de la lluna, que tamb va canviant de posici en el cel, per que ella estiga
on estiga sempre est en el seu lloc, la seua ptria, i el caminant envetja a aquell home
que puga sentir-se en casa vaja on vaja.
En quan a la musicalitzaci del poema, cal remarcar l'acompanyament que
utilitza Schubert a l' introducci10, que simula el caminar constant del personatge, i que
desprs utilitza durant tot el lied, fent la ma esquerre el mateix baix i la ma dreta
simplificant l'acompanyament a acords als temps dbils del comps.
10

pg. 15

Tamb es important vorer l's que fa de la melodia per a acompanyar el primer vers del
poema, quan el personatge esta dient "Ich auf der Erd'" (jo en la terra), utilitza una
melodia greu com si el personatge estigus lamentant-se, amb pessimisme, mirant a
terra; i quan diu "am Himmel du" (en el cel tu), puja una octava la melodia, com si el
personatge alara la mir per a vorer la lluna 11. Aquesta melodia la utilitza durant tot el poema.

Un altre element important s el canvi de tonalitat a Sol M, a tercera estrofa, quan el

poema parla de sentir-se a com casa, donant una sensaci de major seguretat; i al mateix
temps, tamb fa un canvi a l'acompanyament afegint arpegis ascendents i descendents,
per a simular el moviment que fa la lluna12.
EL CAMINANTE NOCTURNO Op. 7.2 (Nachtwanderer)
Msica de Hans Erich Pfitzner - Texto de Joseph von Eichendorff (1788 - 1857)
Er reitet nachts auf einem braunen Ro,
Er reitet vorber an manchem Schlo:
Schlaf droben, mein Kind, bis der Tag erscheint,
Die finstre Nacht ist des Menschen Feind!

Cabalga de noche en un corcel alazn,

cabalg pasando ante muchos castillos.
Duerme, nia ma, hasta que amanezca!
La noche es enemiga de los hombres.

Er reitet vorber an einem Teich,

Da stehet ein schnes Mdchen bleich
Und singt, ihr Hemdlein flattert im Wind:
Vorber, vorber, mir graut vor dem Kind!

Cabalg pasando ante un estanque,

All, una hermosa muchacha canta,
su camisa ondea al viento:
Pasa de largo, la nia esconde peligro!

Er reitet vorber an einem Flu,

Da ruft ihm der Wassermann seinen Gru,
Taucht wieder unter dann mit Gesaus,
Und stille wird's ber dem khlen Haus.

Cabalg pasando ante un ro,

le saluda el duende de las aguas
y luego se sumerge de un salto.
El silencio cae sobre la fra casa.

Wann Tag und Nacht im verworrnen Streit,

Schon Hhne krhen im Dorfe weit,
Da schauert sein Ro und whlet hinab,
Scharret ihm schnaubend sein eigenes Grab.

Cuando el da y la noche peleaban,

cuando los gallos cantaban en la aldea,
se encabrit el corcel, relinchando,
piafando en el suelo, escarbaba su tumba.

11

12

pg. 16

Der Erlkonig,1887, de Julius von Klever

Nachtwanderer INT.Hermann Prey.mp3

Nachtwanderer:
Aquest poema es de Joseph von Eichendorff, considerat el creador literari del paisatge
romntic alem i tamb conegut popularment com el cantor del bosc alem. En aquest
poema ens conta la historia d'una persona que va cavalcant durant la nit per a arribar a
casa, i va fugint dels diferents perills que troba durant el cam.
En la musicalitzaci del poema, vegem que te molta semblana amb el lied Der
Erlkonig, de Schubert, per el seu ritme constant i carcter dramtic de la seua msica,
pot ser que Pfitzner s'insipirara en ell per a compondre'l.
Destaca el ritme frentic de l'acompanyament que simula a la perfecci el
cavalcar rpid del cavall, el trobem durant les tres primeres estrofes del poema, on va

pg. 17

esquivant els perills que li guarda la nit, aquestos perills els musicalitza fent subitto
fortes tant a la melodia com l'acompanyament,.
A la quarta estrofa, vegem que el ritme es menys rpid i la melodia ja no te tants
accents marcats, el poema ens dona a entendre que el personatge ja ha arribat a casa i ja
est fora de perill, per no per al cavall, al que li espera un trgic final.

pg. 18