Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Lieder:
La estrella vespertina D.806
(Abendstern)
Franz Schubert
Franz Schubert
Franz Schubert
(Liederkreis- Mondnacht)
Schumann
(Der Mond)
Flix Mendelssoh
pg. 1
pg. 2
INDEX:
(Abendstern)..........................................................pg. 4
(Der Mond)............................................................pg. 8
(Liederkreis- Mondnacht)......................................pg. 10
pg. 3
(Abendstern)
pg. 4
Abendstern:
El poema es de Johann Baptist Mayhofer, autor contemporani a Schubert, amb el
que mantenia una estreta amistat. Ens conta la historia de l'estrella vespertina, que s
Venus, que es la primera estrella ms brillant que es veu durant la posta de sol, a poca
distancia de la lluna en l'horitz. Trobem la veu del personatge que li pregunta perqu
est sola en el cel i perqu no hi ha ms estrelles prop d'ella, i respon l'estrella amb
entrecomillat, que ella s l'estrella fidel de l'amor, i que la resta d'estrelles es mantenen
lluny de l'amor.
En quan a la musicalitzaci del poema, trobe interessant destacar, que durant
tot el principi del lied, est utilitzant valors de figuraci llargs (tenint en compte que la
velocitat s lenta) com negres, negres amb puntet i corxeres, per per a la paraula
"funkelnde" a la primera estrofa, utilitza uns valors ms curts, semicorxeres, i ho fa aix
pg. 5
per a descriure o ajudar-nos a imaginar millor el significat d'eixa paraula, que vol dir
centellejant1. El mateix recurs l'utilitza una vegades ms, la segent s al la tercera
estrofa, a la paraula "widerstehen" que significa resistir-se, aquesta vegada ho fa a una
major velocitat que la primera, per a donar major agitaci i dramatisme a la pregunta
que est fent.
Tamb es interessant remarcar, que per a quan parla el personatge, utilitza una tonalitat
menor, la m, per a donar eixa impressi t'angustia, d'incomprensi, de dubtes, i quan ho
fa la estrella canvia el mode a La M, tamb per a ajudar a la comprensi del joc
pregunta resposta del poema.
pg. 6
2
pg. 7
Quan comena la veu, podem trobar els valors mes llargs utilitzat a tot el lied, per a les
paraules "Heil'ge Nacht", sobre tot per a la paraula "Heil'ge", que significa sagrada, ho
fa per a donar un carcter de solemnitat i transcendncia a la nit. Tamb remarcar que
quan diu la paraula "nieder", que significa descendre, la melodia tamb descendeix
A la meitat del poema, trobem la primera volta que la veu est en silenci durant
el valor de ms d'un comps just desprs d'una cadncia perfecta, i un canvi de tonalitat
a Sol M3, que pot representar que la nit a acabat i ha arribat un nou dia. Vejem tamb
que utilitza la mateixa melodia del comenament, als dos ltims versos, quan s'est
demanant que torne la nit amb els seus somnis.
3
pg. 8
Der Mond:
El poema es de Emanuel von Geibel, es tracta d'una elegia a la lluna, y ens conta com la
lluna pot donar pau y tranquillitat a un cor entristit.
Musicalment no s un lied complex, est compost en Mi M, consta d'un
acompanyament d'acords trencats, amb la funci d'omplir armonicament, fent sincopes.
pg. 9
Utilitza les mateixes lnees meldiques en la veu, tant per a la primera estrofa com per a
la segona.
Es interessant destacar, l's que fa de la dinmica en el quart vers de cada
estrofa, per a recrear els "...", donant un efecte de sospir. Ho aconsegueix venint d'una
veu en cresc. sf, f, i reposar en un dimin.4
I tamb al quart vers de la segona estrofa, trobem una repetici de les paraules "Voll
Himmelsruh", que signifiquen ple de pau celestial, ho fa ascendint meldicament i
dinmicament, per a desprs tornar a fer l'efecte del sospir utilitzant un dimin.5
Noche de Luna
Una vez, silenciosamente el cielo
a la tierra bes,
y ella, en resplandecientes florecillas,
slo a l debi soar.
44
pg. 10
Y mi alma extendi
hacia la lejana sus alas,
vol a travs de silenciosas tierras,
como dirigindose hacia el pas natal.
Mondcht:
Aquest poema s de Joseph von Eichendorff, considerat el creador literari del paisatge
romntic alem. En aquest poema ens descriu una escena on hi ha una lluna que
illumina el paisatge mogut per una brisa, on tanta bellesa es capa de traure l'nima del
cos.
En quan a la musicalitzaci, hi ha que destacar (la fusi que hi ha entre el text
cantat i l'acompanyament) com podem vore als dos primers versos, quan el text diu
"Himmel" (cel) la veu ascendeix molt rpidament i l'acompanyament tamb ascendeix
pg. 11
per ms lentament, i seguidament, quan el text diu "Erde", (terra) la melodia baixa fins
una 8a, l'acompanyament fins dos octaves, aconsegueix aix un dibuix meldic molt
fidel al text6. Utilitza la mateixa idea meldica per a acabar d'acompanyar els dos versos
que falten per completar la primera estrofa.
A l'acompanyament, tamb trobem un element que s important destacar, i s la lnea
continua de semicorxeres durant totes les frases musicals, aquesta lnea fa referncia a la
brisa que diu el poema, com podem vorer a la segona estrofa.
La segona estrofa s musicalment casi igual a la primera, per en aquest cas el
que canvia s l'acompanyament, afegint la nota sol greu quan diu "Die Luft ging durch die
Felder ", que significa, la brisa camin a travs dels camps 7, i afegeix notes agudes a
l'acompanyament comenant desde el sol, quan el text del poema parla de que la brisa
est movent els arbres i que la nit s estrellada 8, fent aix tamb Schumann una distinci
musical, com a la primera estrofa, de quan el text esta fent referncia als elements de
terra i els del cel.
A la tercera estrofa, trobem per primera vegada tant acords a la m esquerra, com a la
dreta, aix com una successi de cresc. just quan el poema parla de "Und meine Seele
spannte", que significa expandre l'nima, Schumann utilitza un arpegi per a finalitzar
aquesta creixcuda i simbolitzar i donar significat al vers que continua, "Weit ihre Flgel
aus ", que junt a l'anterior vers significaria, expandre l'nima amb les seues ales cap a la
llunyania9.
8
9
pg. 12
pg. 13
Yo en la tierra, en el cielo t,
ambos vamos a buena marcha:
yo, serio y triste, t, dulce y pura,
dnde querr estar la diferencia?
pg. 14
pg. 15
Tamb es important vorer l's que fa de la melodia per a acompanyar el primer vers del
poema, quan el personatge esta dient "Ich auf der Erd'" (jo en la terra), utilitza una
melodia greu com si el personatge estigus lamentant-se, amb pessimisme, mirant a
terra; i quan diu "am Himmel du" (en el cel tu), puja una octava la melodia, com si el
personatge alara la mir per a vorer la lluna 11. Aquesta melodia la utilitza durant tot el poema.
11
12
pg. 16
Nachtwanderer:
Aquest poema es de Joseph von Eichendorff, considerat el creador literari del paisatge
romntic alem i tamb conegut popularment com el cantor del bosc alem. En aquest
poema ens conta la historia d'una persona que va cavalcant durant la nit per a arribar a
casa, i va fugint dels diferents perills que troba durant el cam.
En la musicalitzaci del poema, vegem que te molta semblana amb el lied Der
Erlkonig, de Schubert, per el seu ritme constant i carcter dramtic de la seua msica,
pot ser que Pfitzner s'insipirara en ell per a compondre'l.
Destaca el ritme frentic de l'acompanyament que simula a la perfecci el
cavalcar rpid del cavall, el trobem durant les tres primeres estrofes del poema, on va
pg. 17
esquivant els perills que li guarda la nit, aquestos perills els musicalitza fent subitto
fortes tant a la melodia com l'acompanyament,.
A la quarta estrofa, vegem que el ritme es menys rpid i la melodia ja no te tants
accents marcats, el poema ens dona a entendre que el personatge ja ha arribat a casa i ja
est fora de perill, per no per al cavall, al que li espera un trgic final.
pg. 18