Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Carl Orff 1
FORTUNA IMPERATRIX MUNDI
1. O Fortuna
1. O, Fortuna
1. Oh, Fortuna
O Fortuna,
velut Luna
statu variabilis,
semper crescis
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obdurat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestatem
dissolvit ut glaciem.
O, Fortuna,
com la lluna,
de condici variable,
sempre creixes
o decreixes!
La detestable vida
primer atordeix
i desprs estimula,
com a joc, lagudesa de la ment.
La pobresa i
el poder
els dissol com el gel.
Oh, Fortuna,
como la luna,
de condicin variable,
siempre creces
o decreces!
La detestable vida
primero embota
y despus estimula,
como juego, la agudeza de la mente.
La pobreza y
el poder
los disuelve como al hielo.
Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
status malus,
vana salus
semper dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per ludum
dorsum nudum
fero tui sceleris.
Sort cruel
i intil,
tu ets una roda voluble
de condici dolenta;
vana salut,
sempre dissoluble,
coberta dombres
i velada
brilles tamb per a mi;
ara, pel joc
de la teua maldat,
porte lesquena nua.
Suerte cruel
e intil,
t eres una rueda voluble
de mala condicin;
vana salud,
siempre disoluble,
cubierta de sombras
y velada
brillas tambin para m;
ahora, por el juego
de tu maldad,
llevo la espalda desnuda.
Sors salutis
et virtutis
michi nunc contraria,
est affectus
et defectus
semper in angaria.
Hac in hora
sine mora
corde pulsum tangite;
quod per sortem
La sort de la salut
i de la virtut
ara ms contrria;
els afectes
i les mancances
vnen sempre com a cosa imposada1.
En aquesta hora,
sense demora,
impulseu els batecs del cor2,
el qual, per atzar,
La suerte de la salud
y de la virtud
ahora me es contraria;
los afectos
y las carencias
vienen siempre como cosa impuesta1.
En esta hora,
sin demora,
impulsad los latidos del corazn2,
el cual, por azar,
sternit fortem,
mecum omnes plangite!
fa caure el fort;
ploreu tots amb mi!
In Fortune solio
sederam elatus,
prosperitatis vario
flore coronatus.
Quicquid enim florui
felix et beatus,
nunc a summo corrui
gloria privatus.
Al tron de la fortuna
mhavia assegut jo, elevat,
coronat amb les variades flors
de la prosperitat.
I en veritat, tant com vaig florir
feli i content,
desprs, des del ms alt, vaig caure,
privat de la glria.
En el trono de la fortuna
me haba sentado yo, elevado,
coronado con las variadas flores
de la prosperidad.
Y en verdad, tanto como florec
feliz y contento,
despus, desde lo ms alto, ca,
privado de la gloria.
PRIMO VERE
A LA PRIMAVERA
EN PRIMAVERA
s celebrada.
es celebrada.
Cytharizat cantico
dulcis Philomena,
flore rident vario
prata iam serena,
salit cetus avium
silve per amena,
chorus promit virginum
iam gaudia millena.
Ama me fideliter!
fidem meam nota:
de corde totaliter
Estimam fidelment;
observa la total fidelitat
del meu cor
mame fielmente;
observa la total fidelidad
de mi corazn
et ex mente tota
sum presentialiter
absens in remota,
quisquis amat taliter,
volvitur in rota.
y de todo mi pensamiento.
Es como si estuviera presente
aunque me encuentre ausente en lugares remotos;
aqul que ama de tal manera
est girando en la rueda.
5. Ecce gratum
Ecce gratum
et optatum
Ver reducit gaudia;
purpuratum
floret pratum,
Sol serenat omnia.
Iam iam cedant tristia!
Estas redit,
nunc recedit
Hyemis sevitia.
Iam liquescit
et decrescit
grando, nix et cetera;
bruma fugit,
et iam sugit
Ver Estatis ubera;
illi mens est misera,
qui nec vivit,
nec lascivit
sub Estatis dextera.
Ja es fonen
i decreixen
el gel1, la neu i les altres coses;
lhivern fuig,
i ja salleta
la primavera dels pits de lestaci estival2.
T un esperit miserable
qui no viu
ni gaudeix
sota la protecci de lestiu.
Ya se derriten
y decrecen
el hielo1, la nieve y lo dems;
el invierno huye,
y ya se amamanta
la primavera de los pechos de la estacin estival2.
Tiene un espritu miserable
quien no vive
ni disfruta
bajo la proteccin del verano.
Gloriantur
et letantur
in melle dulcedinis,
qui conantur,
ut utantur
premio Cupidinis;
simus iussu Cypridis
gloriantes
et letantes
pares esse Paridis.
Es glorifiquen
i salegren
en la dolor de la mel
els qui sesforcen
per gaudir
del premi de Cupido.
Obem lordre de Venus3
que, gloriosos
i alegres,
siguem semblants a Paris4!
Se glorifican
y se alegran
en la dulzura de la miel
los que se esfuerzan
por gozar
del premio de Cupido.
Obedezcamos la orden de Venus3
de que, gloriosos
y alegres,
seamos semejantes a Paris4!
UF DEM ANGER
AL PRAT
EN EL PRADO
6. Tanz
6. Dansa
6. Danza
7. Floret silva
7. El bosc floreix
7. El bosque florece
9. Reie
9. Dansa en rotlle
9. Danza en corro
IN TABERNA
A LA TAVERNA
EN LA TABERNA
Estatus interius
Bullint interiorment
Ardiendo interiormente
ira vehementi
in amaritudine
loquor mee menti:
factus de materia,
cinis elementi
similis sum folio,
de quo ludunt venti.
dira vehement,
amb amargor
parle per al meu interior;
fet de matria,
com a substncia, cendra2,
sc semblant a una fulla
amb qu juga el vent.
de ira vehemente,
con amargura
hablo para mi interior;
hecho de materia,
como sustancia, ceniza2,
soy semejante a una hoja
con la que juega el viento.
Jo em deixe portar
com una nau sense mariner,
com pels camins de laire
es deixa portar locell errant.
No em retenen els lligams;
no em tanca la clau;
cerque els qui sn semblants a mi,
i munesc als depravats.
Yo me dejo llevar
como una nave sin marinero,
como por los caminos del aire
se deja llevar el pjaro errante.
No me retienen las ataduras;
no me encierra la llave;
busco a los que son semejantes a m,
y me uno a los depravados.
Miser, miser!
modo niger
et ustus fortiter!
Malaurat, malaurat!
Ara, noms negre
i fortament socarrat.
Desdichado, desdichado!
Ahora, slo negro
y fuertemente chamuscado.
Miser, miser!
modo niger
et ustus fortiter!
Malaurat, malaurat!
Ara, noms negre
i fortament socarrat.
Desdichado, desdichado!
Ahora, slo negro
y fuertemente chamuscado.
Miser, miser!
modo niger
et ustus fortiter!
Malaurat, malaurat!
Ara, noms negre
i fortament socarrat.
Desdichado, desdichado!
Ahora, slo negro
y fuertemente chamuscado.
13. Jo sc labat
Jo sc labat de Cucanya1
i el meu consell est format amb els bevedors,
i la meua voluntat est amb la secta de Deci2,
i qui al mat em cerque a la taverna
desprs de lofici de vespres3 neixir nu,
i aix, despullat de la seua roba, cridar:
Wafna, wafna!
quid fecisti sors turpissima?
Nostre vite gaudia
abstulisti omnia!
Ha, ha!
Ai las4, ai las!
Qu has fet, sort dall ms infame?
Els goigs de la nostra vida,
tots tels has emportats.
Ha, ha!
Ay de m4, ay de m!
qu has hecho, suerte de lo ms infame?
Los goces de nuestra vida,
todos te los has llevado.
Ja, ja!
COUR DAMOURS
CORT DAMOR
CORTE DE AMOR
10
me fay planszer
oy suvenz suspirer,
plu me fay temer.
em fa plorar,
o sovint em fa sospirar;
per sobretot em produeix temor.
me hace llorar,
o a menudo me hace suspirar;
pero sobre todo me produce temor.
O sodales, ludite,
vos qui scitis dicite
michi mesto parcite,
grand ey dolur,
attamen consulite
per voster honur.
Companys, alegreu-me;
vosaltres que sabeu, parleu-me;
compadiu-vos de mi, que estic trist;
gran s el meu dolor;
tanmateix, aconselleu-me,
pel vostre honor.
Compaeros, alegradme;
vosotros que sabis, habladme;
compadeceos de m, que estoy triste;
grande es mi dolor;
sin embargo, aconsejadme,
por vuestro honor.
Tu hermoso rostro
me hace llorar mil veces,
pues tu corazn es de hielo.
Como remedio,
al instante volvera a la vida
por un beso.
Stetit puella
rufa tunica;
si quis eam tetigit,
tunica crepuit.
Eia.
Stetit puella
tamquam rosula;
facie splenduit,
os eius fioruit.
Eia.
18. De mi pecho
De mi pecho
brotan muchos suspiros
a causa de tu belleza,
que me hieren miserablemente.
11
Si un xic es queds
amb una xica a la cambra,
es produiria una feli uni.
Creixent lamor,
i igualment apartades denmig,
lluny, les prevencions,
seria indescriptible el joc
de membres, braos i llavis;
si un xic es queds
amb una xica a la cambra,
es produiria una feli uni.
Si un chico se quedase
con una chica en la habitacin,
se producira una feliz unin.
Creciendo el amor,
e igualmente apartados de en medio,
lejos, los remilgos,
sera indescriptible el juego
de miembros, brazos y labios;
si un chico se quedase
con una chica en la habitacin,
se producira una feliz unin.
Tu hermoso rostro,
el brillo de tu mirada,
las trenzas de tu cabello,
oh, que radiante belleza!
Rosa rubicundior,
lilio candidior,
omnibus formosior,
12
semper in te glorior!
Ah! Nazaza.
21. In trutina
21. En la balana
21. En la balanza
s un temps alegre,
xiques;
solament gaudiu,
joves!
Es un tiempo alegre,
muchachas;
solamente disfrutad,
jvenes!
Mea me confortat
promissio,
mea me deportat
negatio.
La meua1 promesa
em conforta;
la meua negativa
em deprimeix.
Mi1 promesa
me conforta;
mi negativa
me deprime.
Tempore brumali
vir patiens,
animo vernali
lasciviens.
En el temps hivernal
lhome s pacient;
amb lesperit primaveral,
est anhelant.
En el tiempo invernal
el hombre es paciente;
con el espritu primaveral,
est anhelante.
13
totus ardeo,
novus, novus amor est,
quo pereo.
Manima
la meua joventut;
em fa cap arrere
la meua innocncia.
Me anima
mi juventud;
me echa para atrs
mi inocencia.
Veni, domicella,
cum gaudio,
veni, veni, pulchra,
iam pereo.
Vine, donzella,
amb alegria;
vine, bonica,
que ja muir!
Ven, doncella,
con alegra;
ven, guapa,
que ya muero!
23. Dulcissime
23. Amadssim
23. Amadsimo
Dulcissime,
totam tibi subdo me!
A tu, el ms estimat1,
tota sencera em lliure.
A ti, el ms amado1,
toda entera me entrego.
BLANZIFLOR ET HELENA
BLANCAFLOR I HELENA
BLANCAFLOR Y HELENA
Ave formosissima,
gemma pretiosa,
ave decus virginum,
virgo gloriosa,
ave mundi luminar
ave mundi rosa,
Blanziflor et Helena,
Venus generosa!
Salve, bellssima,
gema preciosa;
salve, esplendor de les donzelles,
donzella gloriosa;
salve, llumener del mn;
salve, rosa del mn1,
Blancaflor i Helena,
Venus generosa!
Salve, hermossima,
gema preciosa;
salve, esplendor de las doncellas,
doncella gloriosa;
salve, lucero del mundo;
salve, rosa del mundo1,
Blancaflor y Helena,
Venus generosa!
14
25. O Fortuna
25. O, Fortuna
O Fortuna,
velut Luna
statu variabilis,
semper crescis
aut decrescis;
vita detestabilis
nunc obdurat
et tunc curat
ludo mentis aciem,
egestatem,
potestatem
dissolvit ut glaciem.
O, Fortuna,
com la lluna,
de condici variable,
sempre creixes
o decreixes!
La detestable vida
primer atordeix
i desprs estimula,
com a joc, lagudesa de la ment.
La pobresa i
el poder
els dissol com el gel.
Oh, Fortuna,
como la luna,
de condicin variable,
siempre creces
o decreces!
La detestable vida
primero embota
y despus estimula,
como juego, la agudeza de la mente.
La pobreza y
el poder
los disuelve como al hielo.
Sors immanis
et inanis,
rota tu volubilis,
status malus,
vana salus
semper dissolubilis,
obumbrata
et velata
michi quoque niteris;
nunc per ludum
dorsum nudum
fero tui sceleris.
Sort cruel
i intil,
tu ets una roda voluble
de condici dolenta;
vana salut,
sempre dissoluble,
coberta dombres
i velada
brilles tamb per a mi;
ara, pel joc
de la teua maldat,
porte lesquena nua.
Suerte cruel
e intil,
t eres una rueda voluble
de mala condicin;
vana salud,
siempre disoluble,
cubierta de sombras
y velada
brillas tambin para m;
ahora, por el juego
de tu maldad,
llevo la espalda desnuda.
Sors salutis
et virtutis
michi nunc contraria,
est affectus
et defectus
semper in angaria.
Hac in hora
sine mora
corde pulsum tangite;
quod per sortem
sternit fortem,
mecum omnes plangite!
La sort de la salut
i de la virtut
ara ms contrria;
els afectes
i les mancances
vnen sempre com a cosa imposada1.
En aquesta hora,
sense demora,
impulseu els batecs del cor,
el qual, per atzar,
fa caure el fort;
ploreu tots amb mi!
La suerte de la salud
y de la virtud
ahora me es contraria;
los afectos
y las carencias
vienen siempre como cosa impuesta1.
En esta hora,
sin demora,
impulsad los latidos del corazn,
el cual, por azar,
hace caer al fuerte;
llorad todos conmigo!
15
Per a la realitzaci daquestes traduccions he partit dels textos de la partitura, originals en llat,
alt alemany mitj i francs antic, i les he contrastades mitjanant la consulta de les segents
obres:
- Carmina Burana, text en llat i versi al catal de Joan Petit i prleg dAntoni Comas, Quaderns
Crema, Barcelona, 1991.
- Carmina Burana, prleg de Carlos Yarza, text en llat i traducci a lespanyol de Llus Moles, Ed.
Seix Barral, Barcelona, 1978.
- Carmina Burana (cantos de goliardo), Ed. Altera, Barcelona, 2002. Prleg de Rodolfo Vargas
Rubio, i text i traducci idntics a lanterior.
- Carmina Burana. Antologa, selecci, traducci a lespanyol i comentari de Juan A. Estvez Sola,
Alianza Editorial, Madrid, 2006.
- Carmina Burana: Los poemas de amor, trad. a lespanyol dEnrique Montero Cartelle, Ed. Akal,
Madrid, 2001.
- Ricardo Arias y Arias, La poesa de los goliardos, Ed. Gredos, Madrid, 1970.
- Ricardo Garca Villoslada, La poesa rtmica de los goliardos medievales, Fundacin Universitaria
Espaola, Seminario Nebrija, Madrid, 1975.
- Serafn Bodeln: Carmina Burana. Seleccin y traduccin (en espanyol), dins Helmntica.
Revista de Filologa clsica y hebrea, LIII, nm. 161-162, 2002, p. 309-338.
- Poesa golirdica, text en llat i trad. a lespanyol, de Miguel Requena, Ed. Acantilado, Barcelona,
2003.
- Lrica latina medieval. I, Poesa profana, intr., ed. i trad. a lespanyol de Manuel A. Marcos
Casquero i Jos Oroz Reta, BAC, Madrid, 1995.
- Carmina Burana e altri canti della goliardia medievale, transcripci i comentaris dEugenio
Massa, Ed. Giolitine, Roma, 1979.
Excepte la de Joan Petit, que cont una traducci lliure al catal dels textos complets en llat
seleccionats per Orff, i la dEugenio Massa, transcripci en llat amb comentaris sense traducci,
aquestes obres contenen traduccions o versions de diversos poemes en llat seleccionats del
manuscrit, noms alguns dels quals es troben en el text seleccionat per Orff, amb estudis i notes
sobre la poesia dels goliards; la major part daquestes versions es troben en la lnia de la
traducci lliure, en alguns casos amb mtrica i rima.
A ms a ms, sobretot per als textos en alt alemany mitj, omesos quasi completament (excepte
algun fragment allat) en les seleccions de poemes indicades amunt, he tingut en compte diverses
traduccions que circulen per Internet en diverses llenges o que es troben en la documentaci de
les edicions discogrfiques, cadascuna amb les seues virtuts i defectes, entre les quals, les
segents:
http://maddingue.free.fr/carmina-burana/cb-by-Orff.fr.html (en francs),
http://www.classical.net/music/comp.lst/works/orff-cb/carmlyr.html (en angls),
http://www.tylatin.org/extras/index.html (en angls),
http://www.mcchorus.org/prognt22.htm (en angls),
http://www.stadtmusik-frauenfeld.ch/carminaburana/carminaburanatexte.pdf (en alemany),
Per a aquests textos en alt alemany mitj, mhan estat de molta utilitat les obres lexicogrfiques
que es troben en:
http://germazope.uni-trier.de/Projects/MWV/wbb
No he seguit al 100% cap traducci en particular de les consultades, sin que he realitzat la
meua prpia versi triant quan ha calgut entre les diverses interpretacions possibles la que mha
semblat que es troba ms justificada des del punt de vista lingstic i sajusta millor al context de
lobra. Cal tenir en compte que es tracta dun text complex, amb barreja de tres llenges, el
16
manuscrit del qual presenta dificultats de lectura en certs punts i que ofereix diferents
possibilitats dinterpretaci en diversos passatges. En tot moment he procurat ajustar-me al
mxim possible a loriginal, mantenint les paraules i el seu ordre dins del que permeten els lmits
de la correcci idiomtica; per aix, la meua traducci extrema la literalitat pretenent nicament
ajudar a copsar els detalls del significat del text, y que aquest significat, quasi mot per mot, siga
recordat fcilment en cantar o escoltar lobra i ens permeta gaudir-ne al mxim. Excepte
indicaci en contra, i sempre que el sentit lingstic ho ha perms, he seguit en la traducci el
text de la partitura (ed. Schott, per a veus i reducci per a piano), que s el que es troba en la
primera columna, text que en alguns detalls no coincideix amb el de la majoria de les edicions
crtiques del manuscrit; observem que quan Orff compongu lobra nicament shavia publicat el
primer volum de ledici crtica moderna, volum que afecta noms els nm. 1, 2 i 25 de la
partitura.
Josep Garca Illa (2007). http://webs.ono.com/jgarciailla/index.html (Revisat el 7-07-09).
mezcla de tres lenguas, cuyo manuscrito presenta dificultades de lectura en ciertos puntos y
ofrece diferentes posibilidades de interpretacin en varios pasajes. En todo momento he
procurado ajustarme lo mximo posible al original, manteniendo las palabras y su orden dentro
de lo que permiten los lmites de la correccin idiomtica; por ello, mi traduccin extrema la
literalidad pretendiendo nicamente ayudar a captar los detalles del significado del texto, y que
este significado, casi palabra por palabra, sea recordado fcilmente al cantar o escuchar la obra y
nos permita gozarla al mximo. Excepto indicacin en contra, y siempre que el sentido lingstico
lo ha permitido, he seguido en la traduccin el texto de la partitura (ed. Schott, para voces y
reduccin para piano), que es el que se halla en la primera columna, texto que en algunos
detalles no coincide con el de la mayora de las ediciones crticas del manuscrito; observemos que
cuando Orff compuso la obra nicamente se haba publicado el primer volumen de la edicin
crtica moderna, volumen que afecta slo a los nm. 1, 2 y 25 de la partitura.
Jos Garca Illa (2007). http://webs.ono.com/jgarciailla/index.html (Revisado el 7-07-09).
NOTES A LA TRADUCCI
NOTAS A LA TRADUCCIN
Carmina burana: Els textos de la cantata escnica Carmina burana (Canons de Beuern), de
Carl Orff, sn una selecci feta pel compositor, amb el subttol de Cantiones profanae
(Canons profanes), sobre la collecci de poemes amb el mateix nom que es troben en un
manuscrit descobert el 1803 en el monestir de Benediktbeuern, a lAlta Baviera. Aquesta
collecci constitueix la mostra ms important de la poesia profana en llat medieval, i la
ms representativa de lanomenada poesia golirdica. Els goliards eren una capa social
formada pels clerici vagantes (clergues errants de vida lliure) i per estudiants de les
diverses escoles i universitats naixents, que amb la seua manifestaci del goig per viure i
amb el seu inters pels plaers terrenals, per lamor carnal i pel gaudi de la naturalesa, i
amb la seua crtica satrica als estaments socials i eclesistics, ens donen una visi
contraposada a la que hi havia tradicionalment sobre ledat mitjana com a poca fosca.
Els Carmina burana, compostos en aquests ambients i amb aquest pblic, sn obra, per,
de poetes cultes amb una slida formaci clssica, tal com es palesa en els mateixos
poemes.
Carmina burana: Los textos de la cantata escnica Carmina burana (Canciones de Beuern), de
Carl Orff, son una seleccin hecha por el compositor, con el subttulo de Cantiones
profanae (Canciones profanas), sobre la coleccin de poemas con el mismo nombre que
se encuentran en un manuscrito descubierto en 1803 en el monasterio de Benediktbeuern,
en la Alta Baviera. Esta coleccin constituye la muestra ms importante de la poesa
profana en latn medieval, y la ms representativa de la llamada poesa golirdica. Los
goliardos eran una capa social formada por los clerici vagantes (clrigos errantes de vida
libre) y por estudiantes de las diversas escuelas y universidades nacientes, que con su
manifestacin del gozo por vivir y con su inters por los placeres terrenales, por el amor
carnal y por el goce de la naturaleza, y con su crtica satrica a los estamentos sociales y
eclesisticos, nos dan una visin contrapuesta a la que haba tradicionalmente sobre la
Edad Media como poca oscura. Los Carmina burana, compuestos en estos ambientes y
con este pblico, son obra, sin embargo, de poetas cultos con una slida formacin clsica,
tal como se hace patente en los mismos poemas.
angaria: En latn medieval, tarea o servicio obligatorio o impuesto por la autoridad.
corde: Contrariamente a la mayora de las versiones, considero que es una forma de cor cordis
corazn, neutro, antecedente de quod y sujeto de sternit, y no una forma del palabra
chorda cuerda. Parece coincidir con esta interpretacin, por ejemplo, Serafn Bodeln, que
en verso rimado traduce golpead vuestros pechos. Observamos que cor cordis aparece
con el significado inequvoco de corazn en los nm. 4, 11 y 15, y que la grafa ch aparece
en el latn del texto cuando es preciso, p. ej., en chorus, Baccho, christianis, monachis...
2
1
fronte capilata ... occasio calvata: Sigo aqu el sentido de la interpretacin dada en nota a pie de
pgina por Llus Moles: hay que aprovechar las pocas oportunidades que nos da la fortuna
(hay que cogerla por los pocos pelos que tiene), ya que la mayor parte de las veces no
tenemos ninguna oportunidad para aprovecharla (la pintan calva).
2
Hecubam reginam: la reina Hcuba era la esposa de Pramo, el ltimo rey de Troya antes de la
destruccin de sta a manos de los griegos.
3
1
Flora: Diosa de la vegetacin. En la partitura dice Phebus, pero en las ediciones modernas del
manuscrito ha sido corregido por Flora. Esta correccin se justifica tanto por motivos
lingsticos (Flora concuerda con el relativo nominativo femenino que latn clsico
17
per coherncia textual (Flora apareix en aquesta estrofa com a vegetaci amb vestits
varis, mentre que Febus apareix en lestrofa segent acompanyant Flora). Per aix, encara
que he reprodut en la primera columna el text tal com apareix a la partitura, he decidit fer
la substituci en les traduccions.
2
Phebus: Febus, nom alternatiu dApollo, du que ac personifica el Sol.
3
stipata flore: Traduesc ac segons la forma dels textos publicats consultats: stipate flore (cas
genitiu, amb el substantiu flora, ac amb el sentit modern de vegetaci).
4
Zephyrus: Zfir, du del vent.
5
Philomena: Filomena, personificaci del rossinyol a partir de la mitologia clssica.
4
1
deus puerilis: Es refereix a Cupido (o Amor), fill de Venus, du de lamor.
5
1
grando: Textualment, grans, calamarsa, calabruix. Per ac significa ms aviat gel.
2
sugit ver estatis ubera: Traduesc segons el text dOrff. En els textos publicats consultats diu
sugit veris tellus ubera (la terra salleta dels pits de la primavera), cosa ms lgica
contextualment.
3
Cypridis: De Cypris Cypridis. Sobrenom de Venus, deessa de la bellesa i de lamor, que tenia un
clebre santuari a Xipre.
4
Paridis: De Paris Paridis. Paris, amant dHelena i prototipus de lenamorat triomfant.
7
1
antiquus meus amicus: Encara que els cercles golirdics eren compostos principalment dhomes
(com es manifesta, per exemple, en els cants de taverna), lexistncia de fragments posats
en boca de dones (cf. tamb, per exemple, els nm. 8 i 23) ens indica que lelement femen
participava plenament en les festes i reunions en qu aquestes canons es cantaven i es
ballaven (cf. la introducci dE. Montero). Cal tenir en compte que aleshores clergue
significava home culte, illustrat, que sabia llat, i que podia haver rebut un dels ordes
menors que no implicaven el vot de castedat.
2
nach mime gesellen: Les estrofes i els poemes en alt alemany mitj tenien la funci dintegrar
en el cant i en la dansa persones alienes als ambients cultes dels clerici, persones que no
coneixien el llat. En les estrofes cantades per homes i dones, traduesc geselle (company,
companya, usat ac amb el mateix valor ertic que amic amiga en els poemes lrics
medievals) per amor, que val per a ambds gneres.
9
1
die wellent an man: an s una contracci de ne, en alemany modern ohne sense. Per tant,
literalment diu: elles volen passar sense cap home.... Normalment, sinterpreta aquesta
frase de manera irnica, com un joc en el qual es nega all que realment es desitja,
pensant que la perversa fortuna ens concedir precisament all que neguem desitjar. Per
aix, he preferit traduir segons el sentit amb una afirmaci indirecta: diuen que....
10
1
chnegin von Engellant: Probablement es refereix a Elionor dAquitnia (1112-1204), esposa
primer de Llus VII de Frana, i desprs de divorciar-se daquest, casada amb Enric II
dAnglaterra i mare de Ricard Cor de Lle. Va ser una dona de reconeguda bellesa i
carcter, i en la seua cort de Poitiers afavor la lrica trobadoresca i fou mecenes de
nombrosos trobadors.
11
1
Estuans interius: En altres versions consultades hi diu Estuans intrinsecus, amb el mateix
significat. Aquest fragment s una part del fams poema anomenat Confessi de Glies,
conegut tamb per altres manuscrits. El subjecte poemtic, Glies, s un personatge
imaginari, el mtic fundador de la secta o orde dels goliards; per als estaments
quae) como por coherencia textual (Flora aparece en esta estrofa como vegetacin con
trajes varios, mientras que Febo aparece en la estrofa siguiente acompaando a Flora).
Por ello, aunque he reproducido en la primera columna el texto tal como aparece en la
partitura, he decidido hacer la sustitucin en las traducciones.
2
Phebus: Febo, nombre alternativo de Apolo, dios que aqu personifica al Sol.
3
stipata flore: Traduzco aqu segn la forma de los textos publicados consultados: stipate flore
(caso genitivo, con el sustantivo flora, aqu con el sentido moderno de vegetacin).
4
Zephyrus: Cfiro, dios del viento.
5
Philomena: Filomena, personificacin del ruiseor a partir de la mitologa clsica.
4
1
deus puerilis: Se refiere a Cupido (o Amor), hijo de Venus, dios del amor.
5
1
grando: Textualmente, granizo. Pero aqu significa ms bien hielo.
2
sugit ver estatis ubera: Traduzco segn el texto de Orff. En los textos publicados consultados
dice sugit veris tellus ubera (la tierra se amamanta de los pechos de la primavera), cosa
ms lgica contextualmente.
3
Cypridis: De Cypris Cypridis. Sobrenombre de Venus, diosa de la belleza y del amor, que tena
un clebre santuario en Chipre.
4
Paridis: De Paris Paridis. Paris, amante de Helena y prototipo del enamorado triunfante.
7
1
antiquus meus amicus: Aunque los crculos golirdicos estaban formados principalmente de
hombres (como se manifiesta, p. ej., en los cantos de taberna), la existencia de fragmentos
puestos en boca de mujeres (cf. tambin, p. ej., los nm. 8 y 23) nos indica que el
elemento femenino participaba plenamente en las fiestas y reuniones en que estas
canciones se cantaban y bailaban (cf. la introduccin de E. Montero). Hay que tener en
cuenta que entonces clrigo significava hombre culto, ilustrado, que saba latn, y que
poda haber recibido una de las rdenes menores que no implicaban el voto de castidad.
2
nach mime gesellen: Las estrofas y los poemas en alto alemn medio tenan la funcin de
integrar en el canto y en la danza personas ajenas a los ambientes cultos de los clerici,
personas que no conocan el latn. En las estrofas cantadas por hombres y mujeres,
traduzco geselle (compaero, compaera, usado aqu con el mismo valor ertico que
amigo amiga en los poemas lricos medievales) por amor, que vale para ambos gneros.
9
1
die wellent an man: an es una contraccin de ne, en alemn moderno ohne sin. Por tanto,
literalmente dice: ellas quieren pasar sin ningn hombre.... Normalmente, se interpreta
esta frase de manera irnica, como un juego en el que se niega lo que realmente se desea,
pensando que la perversa fortuna nos conceder precisamente lo que negamos desear. Por
ello, he preferido traducir segn el sentido con una afirmacin indirecta: dicen que....
10
1
chnegin von Engellant: Probablemente se refiere a Leonor de Aquitania (1112-1204), esposa
primero de Luis VII de Francia, y despus de divorciarse de ste, casada con Enrique II de
Inglaterra y madre de Ricardo Corazn de Len. Fue una mujer de reconocida belleza y
carcter, y en su corte de Poitiers favoreci la lrica trovadoresca y fue mecenas de
numerosos trovadores.
11
1
Estuans interius: En otras versiones consultadas dice Estuans intrinsecus, con el mismo
significado. Este fragmento es una parte del famoso poema llamado Confesin de Golias,
conocido tambin por otros manuscritos. El sujeto poemtico, Golias, es un personaje
imaginario, el mtico fundador de la secta o orden de los goliardos; para los estamentos
18
eclesistics, remet al gegant filisteu Goliat, smbol del mal. El poema s atribut a
lanomenat Arxipoeta de Colnia (s. XII), funcionari de la cort de Reinald de Dassel, que
era arquebisbe elector de Colnia i arxicanceller de lemperador Frederic Barba-roja.
Lextracci social de lautor ens fa pensar que molts daquests poemes eren la manifestaci
duna etapa bohmia, transitria, de la vida dels autors, o b una simple recreaci literria
que en alguns casos podia manifestar els ideals vitals del poeta, sobretot en el cas de les
canons amatries o ertiques i per aix el carcter annim de la majoria dels poemes,
o simplement podien expressar els sentiments del subjecte poemtic, que no
necessriament havia de coincidir amb lautor.
2
cinis elementi: Traduesc literalment el text de la partitura. En altres versions dels textos
consultades diu levis elementi (de substncia lleugera).
3
Via lata gradior: Allusi per contraposici a levangeli de Mateu, 7, 13, en qu Jess recomana
entrar per la porta estreta (difcil), en compte danar pel cam ample (fcil), que porta a
la perdici.
4
inplicor et vitiis: No t sentit; per altres versione consultades corregeixen per inplico me
vitiis.
5
cutis: literalment pell, embolcall; per ac es refereix ms aviat a lembolcall de lnima, s a
dir, el cos.
13
1
Cucaniensis: de Cucanya, pas mtic de labundncia i la despreocupaci, equivalent al Pas de
Xauxa.
2
secta Decii: Amb aquesta expressi es feia referncia als jugadors.
3
vesperam: Cerimnia religiosa que se celebra a la vesprada. Lofici de vespres s parodiat
metafricament comparant-lo amb el joc a la taverna a la mateixa hora.
4
Wafna: expressi de lament, en aquest cas del qui ho ha perdut tot en el joc.
14
1
non curamus quid sit humus: no ens preocupem qu signifique aix de la terra (de qu estem
fets, en qu ens hem de convertir, on hem danar a parar al final); s a dir, no ens
preocupem per la mort.
2
indiscrete vivunt: les fonts consultades ho interpreten com viuen indiscretament,
llicenciosament, desenfrenadament, bojament, atrevidament.... Per indiscrete s
ladverbi corresponent a ladjectiu indiscretus, que significa unit, indistint. En correlaci
amb el vers anterior, jo crec que vol dir que alguns realitzen les dues activitats alhora.
Tinguem en compte que el verb moror, que t el significat dhabitar que tamb pot tenir el
verb vivo, al vers segent s usat tamb amb el significat figurat de dedicar-se a una
activitat.
3
pro Baccho: Bacus, du del vi.
4
pro nummata vini: La majoria de les versions tradueixen pel preu del vi, o expressions similars,
prenent nummata com a collectiu derivat de nummus moneda (cf. Eugenio Massa, p.
185). Tanmateix, aquesta interpretaci em resulta estranya en el context sem fa rar que
es puga brindar pel preu del vi, ats que tots els altres brindis es fan per persones
diverses. Per aix, he preferit interpretar nummata com a ladjectiu substantivat femen
de nummatus ric, enriquit amb el genitiu vini usual en llat en aquests casos: lenriquida
a causa del vi = la rica del vi = la rica tavernera.
5
pro sororibus vanis: Probablement alludeix a la narraci continguda en un poema satric del s.
XII en qu es mostra un grup de monges que, desprs de la lectura dels poemes amatoris
dOvidi, debaten sobre qu es preferible, si estimar un artista, un soldat, un cavaller o un
clergue.
6
pro militubus silvanis: els cavallers salvatges eren una mena de joglars que oferien
eclesisticos, remite al gigante filisteo Goliat, smbolo del mal. El poema es atribuido al
llamado Archipoeta de Colonia (s. XII), funcionario de la corte de Reinaldo de Dassel, que
era arzobispo elector de Colonia y archicanciller del emperador Federico Barbarroja. La
extraccin social del autor nos hace pensar que muchos de estos poemas eran la
manifestacin de una etapa bohemia, transitoria, de la vida de los autores, o bien una
simple recreacin literaria que en algunos casos poda manifestar los ideales vitales del
poeta, sobretodo en el caso de las canciones amatorias o erticas y por eso el carcter
annimo de la mayora de los poemas, o simplemente podan expresar los sentimientos
del sujeto poemtico, que no necesariamente deba coincidir con el autor.
2
cinis elementi: Traduzco literalmente el texto de la partitura. En otras versiones de los textos
consultadas dice levis elementi (de sustancia ligera).
3
Via lata gradior: Alusin por contraposicin al evangelio de Mateo, 7, 13, en que Jess
recomienda entrar por la puerta estrecha (difcil), en lugar de ir por el camino ancho
(fcil), que lleva a la perdicin.
4
inplicor et vitiis: No tiene sentido; pero otras versiones consultadas corrigen por inplico me
vitiis.
1
cutis: literalmente piel, envoltura; pero aqu se refiere ms bien a la envoltura del alma, es
decir, el cuerpo.
13
1
Cucaniensis: de Cucaa, pas mtico de la abundancia y la despreocupacin, equivalente al Pas
de Jauja.
2
secta Decii: Con esta expresin se haca referencia a los jugadores.
3
vesperam: Ceremonia religiosa que se celebra por la tarde. El oficio de vsperas es parodiado
metafricamente comparndolo con el juego en la taberna a la misma hora.
4
Wafna: expresin de lamento, en este caso de quien lo ha perdido todo en el juego.
14
1
non curamus quid sit humus: no nos preocupamos de qu signifique eso de la tierra (de qu
estamos hechos, en qu nos hemos de convertir, dnde hemos de ir a parar al final); es
decir, no nos preocupamos por la muerte.
2
indiscrete vivunt: las fuentes consultadas lo interpretan como viven indiscretamente,
licenciosamente, desenfrenadamente, locamente, osadamente.... Pero indiscrete es el
adverbio correspondiente al adjetivo indiscretus, que significa unido, indistinto. En
correlacin con el verso anterior, yo creo que quiere decir que algunos realizan las dos
actividades al mismo tiempo. Tengamos en cuenta que el verbo moror, que tiene el
significado de habitar que tambin puede tener el verbo vivo, en el verso siguiente es
usado tambin con el significado figurado de dedicarse a una actividad.
3
pro Baccho: Baco, dios del vino.
4
pro nummata vini: La mayora de las versiones traducen por el precio del vino, o expresiones
similares, tomando nummata como colectivo derivado de nummus moneda (cf. Eugenio
Masa, p. 185). Sin embargo, esta interpretacin me resulta extraa en el contexto se me
hace raro que se pueda brindar por el precio del vino, cuando todos los otros brindis se
hacen por personas diversas. Por ello, he preferido interpretar nummata como el adjetivo
sustantivado femenino de nummatus rico, enriquecido con el genitivo vini usual en latn
en estos casos: la enriquecida por el vino = la rica del vino = la rica tabernera.
5
pro sororibus vanis: Probablemente alude a la narracin contenida en un poema satrico del s.
XII en que se muestra a un grupo de monjas que, tras la lectura de los poemas amatorios
de Ovidio, debaten sobre qu es preferible, si amar a un artista, a un soldado, a un
caballero o un a clrigo.
6
pro militubus silvanis: los caballeros salvajes eran una espcie de juglares que ofrecan
19
espectacles de lluita.
confundantur: se cita el mateix mot del Te Deum: non confundar in aeternum.
com iustis non scribantur: Y ac se cita, tamb de manera pardica, el salm 69, 29.
15
1
Amor: Ac es troba personificat com el du Amor (tamb anomenat Cupido), fill de Venus,
representat habitualment com a infant alat. Aix pren ple sentit la intervenci del cor
infantil.
16
1
Dies, nox et omnia: La lectura del poema complet, tal com es troba al manuscrit poema que
planteja molts problemes textuals per la barreja de llenges (llat i francs antic),
suggereix la nostlgia de lestudiant que es troba lluny de la seua amada i dubta de la
fidelitat daquesta.
18
1
Manda liet: El significat daquesta expressi s molt discutit entre els especialistes. Jo he triat la
interpretaci que em sembla ms lgica des del punt de vista lingstic i contextual: es
tracta duna barreja entre limperatiu del verb llat mando entregar, dipositar, enviar, ac
en el sentit danar, i el mot que en alemany modern s lied can. s a dir, es tractaria
de la tornada de la can en qu lenamorat expressa els sentiments denyorana i desig
per la llunyania de lamada.
20
1
Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos: Els especialistes no troben sentit a aquestes paraules, que
podrien ser una exclamaci dalegria.
22
1
Mea me confortat... mea me deportat...; mea mecum ludit... mea me detrudit...: He tradut
segons el text de la partitura, que C. Orff posa en les veus femenines. Cal tenir en compte
que en el poema del manuscrit, que es troba en les fonts consultades, posa tua... tua...
en ambdues estrofes, en boca del mateix subjecte mascul de la resta del poema. Per aix,
el text tradut queda un poc incoherent. La traducci de la segona estrofa s encara ms
forada, ja que he hagut de jugar amb lambivalncia del verb ludo i amb un sentit figurat
de virginitas. En canvi, el sentit de la versi del manuscrit, en boca masculina, s molt clar:
La teua promesa em comforta; la teua negativa em deprimeix; La teua virginitat juga
amb mi (s a dir, es burla de mi, en sc el joguet dependent); la teua innocncia mexpulsa
(mallunya).
23
1
Dulcissime: coincidint amb quasi totes les versions, he interpretat aquest mot com a vocatiu
mascul del superlatiu de dulcis dol, suau, i tamb amat, estimat. Cal tenir en compte
que tamb s possible la interpretaci daquest mot com a adverbi superlatiu: molt
dolament.
24
1
Ave... virgo... mundi rosa, Blanziflor et Helena, Venus generosa: Desprs daplicar a lamada les
salutacions i els atributs usuals de la Mare de Du, el subjecte poemtic (lenamorat)
compara la seua estimada amb una srie de dones ideals de la histria, de la literatura i de
la mitologia: Rosamunda (mundi rosa), probablement es refereix a Rosamunda Clifford,
amant del rei Enric II dAnglaterra; Blancaflor, herona dels relats de cavalleries medievals i
via llegendria de Carlemany; Helena, la princesa mtica per la qual els grecs iniciaren la
guerra de Troia, i finalment, la mateixa Venus, deesa de lamor i de la bellesa.
25
1
Vegeu les notes al nmero 1.
7
8
espectculos de lucha.
confundantur: se cita la misma palabra del Te Deum: non confundar in aeternum.
com iustis non scribantur: Y aqu se cita, tambin de manera pardica, el salmo 69, 29.
15
1
Amor: Aqu se encuentra personificado como el dios Amor (tambin llamado Cupido), hijo de
Venus, representado habitualmente como nio alado. As cobra pleno sentido la
intervencin del coro infantil.
16
1
Dies, nox et omnia: La lectura del poema completo, tal como se encuentra al manuscrito
poema que plantea muchos problemas textuales por la mezcla de lenguas (latn y francs
antiguo), sugiere la nostalgia del estudiante que se encuentra lejos de su amada y duda
de la fidelidad de sta.
18
1
Manda liet: El significado de esta expresin es muy discutido entre los especialistas. Yo he
elegido la interpretacin que me parece ms lgica desde el punto de vista lingstico y
contextual: se trata de una mezcla entre el imperativo del verbo latn mando entregar,
depositar, enviar, aqu en el sentido de ir, y la palabra que en alemn moderno es lied
cancin. Es decir, se tratara del estribillo de la cancin en que el enamorado expresa los
sentimientos de aoranza y deseo por la lejana de la amada.
20
1
Hyrca, hyrce, nazaza, trillirivos: Los especialistas no encuentran sentido a estas palabras, que
podran ser una exclamacin de alegra.
22
1
Mea me confortat... mea me deportat...; mea mecum ludit... mea me detrudit...: He traducido
segn el texto de la partitura, que C. Orff pone en las voces femeninas. Hay que tener en
cuenta que en el poema del manuscrito, que se encuentra en las fuentes consultadas, pone
tua... tua... en ambas estrofas, en boca del mismo sujeto masculino del resto del poema.
Por ello, el texto traducido queda un poco incoherente. La traduccin de la segunda estrofa
es an ms forzada, ya que he tenido que jugar con la ambivalencia del verbo ludo y con
un sentido figurado de virginitas. En cambio, el sentido de la versin del manuscrito, en
boca masculina, es muy claro: Tu promesa me conforta; tu negativa me deprime; Tu
virginidad juega conmigo (es decir, se burla de m, soy su juguete dependiente); tu
inocencia me expulsa (me aleja).
23
1
Dulcissime: coincidiendo con casi todas las versiones, he interpretado este palabra como
vocativo masculino del superlativo de dulcis dulce, suave, y tambin amado, querido.
Hay que tener en cuenta que tambin es posible la interpretacin de esta palabra como
adverbio superlativo: dulcsimamente.
24
1
Ave... virgo... mundi rosa, Blanziflor et Helena, Venus generosa: Tras aplicar a la amada los
saludos y los atributos usuales de la Virgen Mara, el sujeto poemtico (el enamorado)
compara a su amada con una serie de mujeres ideales de la historia, de la literatura y de la
mitologa: Rosamunda (mundi rosa), probablemente se refiere a Rosamunda Clifford,
amante del rey Enrique II de Inglaterra; Blancaflor, herona de los relatos de caballeras
medievales y abuela legendaria de Carlomagno; Helena, la princesa mtica por la que los
griegos iniciaron la guerra de Troya, y finalmente, la misma Venus, diosa del amor y de la
belleza.
25
1
Vanse las notas al nmero 1.
7
8
20
21