MOT SO RAZO

La guerra de Troia i les

lletres catalanes medievals
Lola Badia

Entre lo Troi i lo Breviari

Pren-men aix com lo grosser herbolari

qui prop la mar les herbes del bosc cerca,
e com lo clerc faent de festes cerca
en lo Troi, lleixant lo Breviari.
[]
Aquells delits de qu la carn sagrada
casc b sap, i els de larma ignora;
aquella res que no falla alguna hora
entenen pocs i s per molts menys tocada.
(C: 57-60 i 137-140, Bohigas 2005: 323).

Les poesies dAusis March es documenten entre 1427
i 1459 i avui sabem que van ser escrites a lempara de
les corts aragoneses dels Trastmara, de Valncia, de
Saragossa, de Navarra i de Npols. La cultura ambient
hi estava dominada per lescolstica i per les preocu-
pacions morals derivades de fer compatible la fina amor
trobadoresca amb les exigncies de la moral cristiana,
que assimila tota manifestaci ertica amb el descon-
trol culpable de les passions. Des daquesta perspec-
tiva, lherncia central de les tradicions literries de la
noblesa, des dels trobadors als poetes del pas del XIV
al XV, com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi, signifi-
cava loblit de lexercici del lliure albir i de la prctica
dels bons costums. Lexperincia de lamor (els delits
de qu la carn sagrada) allunya lenamorat del conei-
xement del patrimoni privatiu i superior de lnima
(aquella res que no falla alguna hora): el b, la virtut,
en la perspectiva de la vida perdurable. Al costat da-
questes referncies culturals constitutives, observem
la presncia ms subterrnia, per indissociable de la
poesia mateixa, de la lli dels clssics: Ovidi, el Sne-
ca de les Tragdies,Virgili (70-19 a. C.) i el nostre tema:
lo Troi.1
Qu vol dir March quan ens presenta un clergue
que, en lloc de llegir el Breviari o consultar una compi-
laci de litrgia per saber quin dia cauen les festes de
precepte, llegeix lo Troi? Doncs que repassa culpa-
blement, quan no toca, una de les lectures profanes
ms apreciades, conegudes i citades del moment: les
Histries Troianes, que tenien alhora rang de text cls-
sic i histric, tan clssic com podien ser-ho els textos
accessibles dOvidi, Sneca o Virgili, tan histric com les
crniques universals, on es podia llegir la histria de
Troia escaientment inserida a la casella cronolgica que
li havia estat assignada.
1. Per actualitzar la introducci cultural de Bohigas (2005), vegeu
Cabr (1996), sobre labast del rerefons escolstic, i Torr (1999,
2001 i 2005), per a les vinculacions amb la cort i la presncia
dOvidi en March.

32

La successi dels fets histrics depenia dels
cnons cronolgics que ajustaven tots els esde-
veniments coneguts al cmput dels temps de la
Bblia. Actualment la guerra de Troia homrica
se situa entre el 1700 i el 1250 a. C. (vegeu
Fields 2004 i el Projecte Troia). Brunetto Latini, al
Llibre del tresor, una enciclopdia escrita en fran-
cs i traduda al catal per Guillem de Copons
a principis del XV, situa lesdeveniment a la ter-
cera edat des de la creaci, la que comena amb
Abraham.
Com s ben sabut, a lEdat Mitjana occidental, abans
de mitjan segle XV, el grec era una llengua prctica-
ment desconeguda, i dHomer sen coneixia poc ms
que el nom i un resum llat de la Ilada. A Castella
aquest resum llat va ser tradut a la llengua vernacla
el 1442 pel poeta Juan de Mena i entre 1446 i 1452
es va dur a terme una versi parcial del text llat com-
plet del primer poema homric grcies a les noves
traduccions llatines preparades pels humanistes ita-
lians Pier Candido Decembrio i Leonardo Bruni. Aques-
tes traduccions eren a labast dun redut cercle den-
tesos i biblifils de lentorn del rei Juan II, entre els quals
destaca Iigo Lpez de Mendoza, marqus de Santilla-
na. s molt propi de lalta cultura de mitjan segle XV
expressar el goig de poder saber finalment com i per
qu Homer se les va arreglar per exaltar Aquilles i
fer-lo un heroi de memria immarcescible, ell que
muri desastrada e mala muerte (Sers 1997: 84),
s a dir a causa duna fletxa que li va disparar Paris
quan sacostava a Troia per un assumpte sentimental.
O com ens diu mossn Corella, a la fi venut per les-
trema bellea de Polxena, lo vencedor de tots los
hmens fon mort ab sola una flexa tirada del flac bras
dAleixandre Paris. (Martos 2001: 126). LEdat Mitja-
na mirava amb desconfiana Aquilles i, en canvi, veia
en Hctor totes les virtuts dun bon cabdill, un bon
guerrer i un bon pare de famlia, daqu aquesta preo-
cupaci del primer traductor castell dHomer, Pedro
Gonzlez de Mendoza, fill digo i futur cardenal. Acce-
dir a Homer, encara que fos en la traducci duna tra-
ducci, feia caure una barrera existent des dels temps
de sant Agust, que abans de la conversi va ser un
professor de retrica, als de Francesco Petrarca, que
LA GUERRA DE TROIA I LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS
Reconstrucci de lescenari de la guerra de Troia dacord amb les exca-
vacions del nivell VI arqueolgic.
va aconseguir de saber tant de llat com Cicer i el
propi Agust.2
La guerra de Troia havia estat el referent cultural
per excellncia del mn antic i la Ilada i lOdissea dHo-
mer, el primer gran poeta i filsof conegut, eren els tex-
tos que transmetien, a travs del llenguatge de la fau-
la, la histria i els coneixements morals i cientfics de
tota una civilitzaci. Succea, per, que aquesta civilit-
zaci, per admirable que hagus estat, desconeixia la
revelaci de Crist en uns temps, els de la fundaci de
lEdat Mitjana, als primers segles de la nostra era, en
qu la lectura i lescriptura anaven esdevenint patrimo-
ni prcticament exclusiu dels clergues. I lofici dels cler-
gues era vetllar per la difusi de la paraula de Du. El
procs arrenca de loficialitzaci del cristianisme a lim-
peri el 313. Els termes en qu van plantejar el proble-
ma els pares de lEsglsia marca tota lEdat Mitjana fins
als segle XV.
A partir del segle XII lesclat de les escoles a Fran-
a, a la Gran Bretanya i a lImperi va tornar a fer neces-
sari ls acadmic del llat i aix volia dir llegir la lite-
ratura clssica per poder aprendre lidioma. Com que
el mtode daprenentatge i lectura implicava la imita-
ci dels models, van aparixer les primeres grans sn-
tesis de matria clssica pensades per a consumidors
de ficci coetanis. LAlexandreis de Gautier de Chti-
llon (1135-1201) est pensada per a clergues que saben
llat, per el Roman de Troie (1165) de Benot de Sain-
te-Maure o lannim Roman dEnas (1160-1170) ja
2. Per a una aproximaci a les novetats culturals importades dIt-
lia al segle xv, els studia humanitatis, vegeu Kraye (1996), Rico
(2002) i Cappelli (2007). Per a lHomer castell del xv, Sers
(1997).
33
MOT SO RAZO
van ser escrits en francs per al goig dun pblic ms
ampli. El fet s que tota la cultura de lEdat Mitjana cen-
tral i tardana del segle XIII al XV, fins i tot la ms tcni-
cament escolstica i teolgica, es fa ress de motius
histrics i morals que sexpressen a travs de temes
clssics, entre els quals s sempre present, al costat de
la figura dAlexandre el Gran, el gran exemple de Troia,
amb falsos dus, dones fatals, guerrers prepotents, tra-
dors astuts, vctimes innocents i, sobretot, la molt alli-
onadora gran catstrofe final. Tot i aix, s ben sabut
que loposici insalvable entre lo Troi i lo Brevia-
ri arriba fins al segle XV i es documenta en catal als
Sermons de sant Vicent Ferrer, que estava disposat a
enviar de cap a linfern un clergue com el de March,
si es despistava un sol punt de les lectures estrictament
canniques, s a dir lEvangeli.
Les destrosses esgarrifoses de la fi de Troia colpien profundament
el pblic medieval (Cermica del Museo nazionale etrusco di Villa
Giulia, Roma).
34
Mar t de Riquer (1964: II, 258), reuneix una
collecci de cites on sant Vicent diu coses tals
com: praedicate Euangelium; no diu Virgilum, ne
Ouidium, set Euangelium, car les doctrines poe-
ticals no salven les nimes. [...] Aristtil, on pen-
ses que sia? En infern [...] (Serm 31, De sanc-
to Paulo, Ferrer 1934-1988: II, 56). Al Serm 101,
Sermo Sancti Jeronimi (Ferrer 1934-1988: IV, 85-
86), posa molt dmfasi en les vergassades que
va rebre en somnis el traductor de la Bblia per
haver llegit massa textos de Cicer, segons que
explica ell mateix en una de les seves cartes.
Sant Jeroni hi conclou: Quid facit cum Psal-
terio Horatius? cum Evangeliis Maro? cum apos-
tolo Cicero? [Qu hi fa Horaci al costat del
Psalteri? Virgili amb lEvangeli? Cicer amb la-
pstol?] (Labourt 1949: XXII, 29).
Un relat en orde seriat
Per quin era exactament lo Troi a qu podia acce-
dir un lector de la Corona dArag a mitjan segle XV?
Recordem dentrada que, fins i tot suposant que aquest
lector pogus manejar discretament el llat, laproxima-
ci a la matria homrica segurament no es duia a ter-
me a travs de les darreres novetats de Decembrio i
Bruni: hauria calgut saber que existien i importar-les
expressament a travs de canals exclusius. Tres autors
llatins amb tradici escolar, per, oferien fragments de
la histria troiana.Virgili al segon llibre de lEneida expli-
ca lengany del cavall, la mort de Laocoont, la presa de
la ciutat, la mort de Pram a mans de Pirrus i la fuga dE-
neas. En segon lloc, Ovidi a les Heroides va redactar la
correspondncia imaginria entre Penlope i Ulisses, Bri-
seida i Aquilles, Enone i Paris, Medea i Json i Paris i Hele-
na. I, finalment, hi ha tres Tragdies de Sneca de tema
troi: Les troianes, Medea i Agammnon.3 Que Virgili, Ovi-
di i Sneca tenien tradici escolar vol dir que compta-
ven amb un corpus (per als dos primers molt antic)
de glosses literals i comentaris interpretatius, a partir dels
quals precisament al segle XV es van elaborar algunes
traduccions catalanes que han arribat fins a nosaltres, en
qu sovint trobem integrada, per procediments diver-
sos, una part dels materials afegits als manuscrits esco-
3. Avui dia ens sembla que les referncies a Medea estan descol-
locades, per de seguida veurem perqu no.

lars.4 A travs de la recuperaci de la tradici didctica
de Virgili, Ovidi i Sneca, es podien conixer molts detalls
i ancdotes rellevants de la guerra de Troia, per sesca-
pava el dibuix general dels fets i aix dificultava molt una
aproximaci marcada per la curiositat histrica, moral i
literria: s ms que comprensible.
Lannim del Curial (aprox. 1440), no tenia cap dub-
te a lhora dexplicar quina era la manera ptima, per
completa i imparcial, daccedir a lassumpte narratiu
que ens interessa; en efecte, hi havia
dos llibres, escrits en llengua grega e llatina, en los quals
se contenien les victries e fets grans darmes que Hc-
tor, en aquell poc temps que havia viscut, havia fets,
e com havia aportats tots los reis dsia a sser tribu-
taris de Pram; e contenien, aprs, per orde seriat, le-
dificaci e construcci de la gran Troia, e finalment totes
les coses ordonadament que esdevengueren fins a la
sua destrucci, e encara la fi que aprs feren tots los
prnceps dels grecs. (Aramon 1931-1933: III, 84-85).
Noteu lorde seriat i lexposici de totes les coses
ordonadament, una exigncia racionalitzadora que no
oferien mai les fonts clssiques que hem esmentat i que
lEdat Mitjana va haver de suplir amb compendis ad hoc,
com ara lExcidium Troiae, que remunta al segle IX i que
est molt vinculat a Virgili, o ms agosaradament amb
les dues crniques pseudoclssiques dels segles III o IV,
a qu fa referncia lannim, s a dir els dos llibres, escrits
en llengua grega e llatina: els Ephemeridos belli troiani
libri de Dictis, el cretenc, i el De excidio Troiae historia,
de Dares, el frigi. De tota manera lo Troi de qu par-
la March s una cosa encara molt ms prctica, que, a
ms, s dall ms amena i moralment instructiva. Avui
direm segurament que s una novella histrica sobre
Troia escrita en llat el 1287, per obra dun jurista de
Messina. Lannim del Curial ho veu diferent, ja que la-
nomena maestre Guido delle Colonne, feel relator de
tots aquells fets (Aramon 1931-1933: III: 84-85).
4. No sha conservat la traducci catalana antiga de Virgili, esmen-
tada per Enrique de Villena (1384-1434) a les seves glosses a
lEneida, per el manuscrit 352 de la Biblioteca de Catalunya
inclou un resum de lEneida en catal del segle XV (Bohigas 1985:
174). La traducci annima medieval de les Heroides dOvidi
es conserva al ms. espanyol 583 de la Biblioteca Nacional de
Pars (Badia 1993: 53-56). Les Tragdies de Sneca medievals les
va publicar Toms Martnez el 1995.Vegeu Pujol (2002b), i Lluch
(2004) per la relaci daquestes traduccions amb els materials
de la tradici escolar (en el cas de Sallusti).
LA GUERRA DE TROIA I LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS
La fidelitat de Guido delle Colonne deriva de
ls de fonts suposadament imparcials gregues (Dic-
tis) i troianes (Dares) i el fet de servir-se de la prosa
llatina en la seva exposici li dna prestigi als ulls dels
lectors tardomedievals. La seducci del llat, tanma-
teix, no ens ha de fer oblidar que Guido, a ms de Dic-
tis i Dares, va usar mpliament el text que realment
va rellanar la matria de Troia a lEdat Mitjana rom-
nica: el Roman de Troie de Benot de Sainte-Maure,
escrit en uns 30.000 octosllabs apariats francesos cap
a 1165. Els cent quaranta-quatre versos del prleg da-
questa obra plantegen el problema de la poca credi-
bilitat que cal atribuir a un Homer que ning no podia
llegir (recordem-ho, era en grec) i que calia desmiti-
ficar. El fabulador grec, com que va nixer cent anys
desprs de la caiguda de la ciutat, diu Benot, no va
poder ser testimoni presencial dels fets. Daltra ban-
da, va ser molt criticat per haver fet combatre dus
amb homes i haver volgut que algunes deesses pren-
guessin les armes. Per aquest Homer mentider va
acabar esdevenint lautoritat nica fins que, per sort,
a Roma, Corneli Nepos (segons el text, un nebot
de lhistoriador Sallusti) va traduir al llat la crnica del
frigi Dares aquest s, present al camp de batalla, des-
coberta per ell mateix a Atenes. Aquesta nova font
compensa el partidisme a favor dels grecs dHomer,
i Benot la segueix, diu, escrupolosament, tot i que, si
sescau, introdueix amplificacions de collita prpia.
Dares fa comenar la histria de la guerra de Troia
amb el viatge dels Argonautes, per aix Medea que-
da vinculada al cicle en les fonts medievals. A partir
del vers 24.397, el Roman de Troie se sustenta en una
altra font, la del cavaller grec Dictis, que va reportar la
caiguda final de la ciutat, amb la traci dAntnor i dE-
neas, que van pactar fraudulentament la rendici. El
Roman de Troie va esdevenir, al costat del Roman dE-
nas que s una adaptaci de lEneida a la societat
feudal i cavalleresca del segle XII, el referent major de
la matria antiga. Del segle XIII al XV Virgili era directa-
ment accessible per a qui freqentava les escoles, per
Homer no, per aix Guido va obtenir un xit colos-
sal refonent en llat lobra de Benot, a la qual va afe-
gir consideracions morals molt apreciades pels lectors
preocupats per la lectura cristiana dels problemes amo-
rosos i morals en general.5
5. Per als textos llatins de Dictis i Dares, vegeu la bibliografia da-
quest article i lestudi que precedeix la traducci espanyola de
Guido a Marcos (1996).
35
MOT SO RAZO

El Roman de Troie es basa en uns falsos cronistes coetanis de la guerra que tothom considerava autntics, com demostra
la troballa dels originals representada en aquesta escena.

Lo Troi de Guido consta de trenta-cinc llibres,

que comencen amb la primera destrucci de
Troia, obra de Json i Hrcules, posterior a lex-
pedici a la Clquida i a lepisodi sentimental i
trgic de Medea (llibres I-IV). Els llibres V a VII con-
ten la construcci de la Troia de Pram i el rapte
dHelena. Lorganitzaci de la gran expedici de
cstig fins a lestabliment del setge ocupa els lli-
bres del VIII al XIV. La preocupaci serial que
Guido pren de Benot enquadra els esdeveni-
ments del setge en onze batalles successives,
s a dir onze episodis militars amb trames diver-
ses afegides (llibres XV-XXVII). LEdat Mitjana
va desenvolupar la figura dun doble dHctor, el
seu germ Triol, que apareix fugament a la Ila-
da i a lEneida (Boitani 1989: 1-19 i 281-305). Per
la seva banda, Aquilles tamb ha estat presa de
la passi damor per Polxena, filla de Pram, i aix
s la causa de la seva mala mort al llibre XXVII.
Al llibre XXVIII arriba a Troia el contingent de les
amazones, comanades per Pentesilea. Segueix
la traci dAntnor i Eneas al llibre XXIX, la pre-
sa de la ciutat al llibre XXX, lexili dEneas i dAn-
tnor i la mort diax Telamoni al llibre XXXI i,
entre el XXXII i el XXXV, el retorn dels grecs,
amb la mort dAgammnon i la venjana dOres-
tes i les morts de Pirrus, fill dAquilles, a mans
dOrestes mateix, i dUlisses, a mans dun fill que
Lexpedici dels Argonautes tamb sinclou al cicle de Troia medie-
havia tingut de Circe. val (Lorenzo Costa, Museo Civico, Pdua).

36
 LA GUERRA DE TROIA I LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS
La Historia destructionis Troiae de Guido delle Colon-
ne va ser el text de referncia per a la guerra de Troia
del segle XIII al XV, i la versi catalana va esdevenir un
dels best-sellers de la literatura catalana medieval, ja que
sen conserva una desena de manuscrits, i aix tan sols
passa en uns pocs casos de gran xit, com la Crnica
de Desclot o el Llibre dels ngels de Francesc Eixime-
nis. A ms, tamb s un dels models fonamentals de la
nova narrativa autctona, del Curial, de Ros de Core-
lla i del Tirant lo Blanc (Pujol 2002a: 63-85). Per el
nou Homer de Guido delle Colonne tamb va ser
tradut al castell per Pero Lpez de Ayala i va alimen-
tar la capacitat fabuladora de Giovanni Boccaccio.Triol,
fill de Pram, s el protagonista del seu Filostrato, una
histria damor amb una forta crrega misgina inven-
tada per Benot al segle XII (Boitani 1989: 21-73), que
va adquirir un gran ress a la Gran Bretanya grcies a
la recreaci de Geoffrrey Chaucer, Troilus and Crisey-
de. La tragdia de Shakespeare del mateix nom, natu-
ralment, t molt poc a veure amb Homer.6
Visi medieval de lengany del cavall. Fixeu-vos en les armadures!
(R. Lefrebreve, Bibliothque Nationale, Pars).
6. Per a Triol a les lletres angleses, vegeu Lewis (1964) i Boitani
(1989: 95-280).
El gui de les Histries troianes de Guido delle
Colonne, s a dir lo Troi gaireb sallunya tant
de lhomric com el de la darrera versi cinema-
togrfica de la Warner Bros, dirigida per Wolfgang
Petersen (2004), en qu els dos Atrides moren
a Troia en combat, amb la qual cosa ens quedem
sense les aventures del retorn i liquidem la mei-
tat de la literatura grega. La comparaci s bona
perqu dna idea de fins a quin punt Benot de
Sainte-Maure al segle XII i Guido delle Colonne
al segle XIII se sentien autoritzats a recrear uns
materials narratius privilegiats per parlar dels dos
grans temes de la literatura dentreteniment de
tots els temps: lamor i la guerra. I la compara-
ci tamb s bona perqu els guionistes medie-
vals i els contemporanis aprofiten la llibertat del
recreador per projectar sobre lamor i sobre la
guerra els seus valors morals, esttics i socials.
Fabulejava ... de Troia: histria i
exemple
Al marge, per, de Benot i de Guido, el gran exemple de
Troia del segle XIII al XV representava un patrimoni com
que proporcionava esbargiment honest i instrucci moral.
Al cant XV del Parads Dante Alighieri fa que el seu avant-
passat Cacciaguida evoqui una situaci quotidiana dels
temps en qu els florentins no havien sucumbit a la dis-
sipaci dels costums. Les famlies passaven les vetllades
reunides a la llar i les dones tot filant explicaven en lidio-
ma local unes histries que consolaven i educaven:
37
MOT SO RAZO

Luna vetlava a estudi del bressol

e, consolant, usava lidioma
primer, que el pare e la mare dir sol;

laltra, tirant de filosa la ploma,

fabulejava ab la sua familla
de Troia e Fiesole e de Roma.7

La consolaci sobt de sentir parlar dels propis

orgens en la llengua materna. El catal de la traducci
de 1429 dAndreu Febrer no ens ha dinduir a creure
que lescena es pugui traslladar literalment a casa nos-
tra; a Catalunya les tradicions documentades dels or-
gens, o b sn les dinstiques del casal de Barcelona,
que al XV entronquen amb suggeriments germnics
(Otger Catal), o b les hispniques filtrades per Rode-
ric Ximnez de Rada, que apunten a Hrcules com a
fundador (s la font de la llegenda que relaciona el nom
de Barcelona amb la barca nona en qu viatjava). En
lentorn del Magnnim apareix el referent de Troia lli-
gat a la persona del rei, per no s cap motiu collec-
tiu, casol i ancestral com el que esmenta Dante.8
Pel que fa als mites dels orgens, els de Roma sex-
plicaven cannicament pel trasllat a Itlia del prncep La darrera conseqncia nefasta de la guerra de Troia s el suci-
troi Eneas i la seva gent. Lautoritat de lEneida no ni- di de la reina Dido (Virgili, Eneida, Bibliothque Municipale, Dijon).
cament donava valor histric a la llegenda de la sang
Als textos catalans medievals la dimensi hist-
troiana de Roma, sin que, sobretot al segle XII, va mul-
rica de la guerra de Troia s indestriable de la liter-
tiplicar les histries de prfugs destinats a fundar nous
ria: aquesta s la impressi que es dedueix de les
reialmes. Francus o Franci s un exiliat inventat a
adaptacions catalanes de la Histoire ancienne jusqu
lEdat Mitjana, que hom posava en relaci amb els or-
Csar de Gaucher de Dnain, que s una crnica uni-
gens de Frana.9 En canvi, els anglesos van construir un
versal francesa del segle XIII.10 Bohigas (1985: 78) ja
Brutus, que va donar nom a Britnia. El Roman de Brut,
va anotar que ladaptador havia intercalat la versi
de Wace (1115-1183), el va fer fams en llengua fran-
catalana de la Medea de Sneca al lloc que li corres-
cesa fonent la seva histria amb la matria artrica,
pon en el relat seriat que loriginal va extreure de
presa duna altra font llatina falsssima: la Historia regum
Dictis, Dares i Benot de Sainte-Maure.11 La fusi de
Britanniae.
materials que avui considerem literaris dins de les
fonts histriques medievals s una prctica corrent,
7. s el Parads, XV, 121-126 (Luna vegghiava a studio de la culla, documentable al Speculum historiale de Vicen de
/ e consolando, usava lidoma / che prima i padri e le madri tras- Beauvais, per exemple. Si agafem el llibre VI, dedicat
tulla; / laltra, traendo a la rocca la chioma, / favoleggiava con la
als temps de Juli Csar, veurem que comena parlant
sua famiglia / di Troiani, di Fiesole e di Roma), reprodut en la
versi catalana medieval dAndreu Febrer.
8. Vegeu linici de la Tragdia de Caldesa de Ros de Corella, que per- 10. Nhi ha una al manuscrit espanyol 13 de la Biblioteca Nacional
met de datar lobra per la referncia a la mort dAlfons el Mag- de Pars, i una altra, de ms elaborada, al manuscrit 352 de la
nnim el 1458: [...] en lo delits amenssim regne de Valncia, Biblioteca de Catalunya, del segle XV.
dins los murs de la sua major ciutat, regnant aquell que a lani-
11. Vegeu els continguts troians dels ms. 352 de la Biblioteca de
ms troi ha succet en egual nimo, rei don Joan[...]. (Miquel i
Catalunya a Bohigas (1985: 171-174). Gemma Navarro va lle-
Planas 1919: 124).
gir una tesina el 1991 sobre els episodis daquest manuscrit
9. Per a la matria troiana a la Frana medieval, vegeu Jung (1996) relatius al cicle de Tebes i t en preparaci un altre treball sobre
i el material grfic de lExposici Homer. la matria troiana: vegeu Navarro (2002).

38
 LA GUERRA DE TROIA I LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS

de Cicer i recollint una selecci de les seves obres;

segueixen extractes de Sallusti i de Virgili, intercalats
amb el relat del naixement de la Mare de Du. El lli-
bre tamb recull mostres de textos dHoraci, Ovidi
i Valeri Mxim. Vicen de Beauvais, per, no parla de
la guerra de Troia. Lnic esment que shi pot relacio-
nar s el del judici de Paris, que apareix al Speculum
doctrinale dintre de lapartat de lart potica, que s
un apndix de les arts del trivi, al llibre III. Lexemple
de Paris s una faula potica amb significat tropol-
gic o moral, i per aix en les lletres catalanes anti-
gues laprofiten tant Ramon Llull com Joan Ros de
Corella.12
La Historia regum Britanniae del monjo galls del
segle XII Geoffrey de Montmouth s el ms popular
dels falsos histrics de la literatura europea, ja que
va posar en marxa la llegenda del rei Ar ts, Merl,
Ginebra, Lancelot i els cavallers de la taula rodona,
s a dir el nucli central de lanomenada matria de
Bretanya. Els romans o novelles que en van deri-
var en francs, primer en vers i desprs en prosa,
al llarg dels segles XII i XIII van alimentar la literatu-
ra dentreteniment de tota lEuropa occidental. En
relaci a la matria de Troia, el mite ar tric repre-
sentava la competncia, per en realitat els dos cicles
simitaven (la matria de Bretanya tamb t un final
catastrfic causat per uns amors adlters) i es con-
taminaven (els guerrers grecs i troians es compor-
ten com cavallers medievals, els idillis reflecteixen
uns mateixos costums cortesans) i convergien (Troia
sempre s lorigen remot de tot). Daltra banda, l-
xit de la matria de Bretanya, recollida a les crni-
ques universals al costat de la matria troiana, atia
i complica el debat sobre les relacions entre hist-
ria i veritat.13
On comena la faula o ficci dels poetes i on aca-
ba el relat dels fets autntics? Des dels temps dHe-
rdot, el pare de la histria occidental, largument
estrella per distingir la veritat de la faula era el tes-
timoni presencial del cronista, com hem vist que sos-
tenia Benot de Sainte-Maure per defensar Dares

12. Com ja va notar Frances Yates, Llull fa un s absolutament extra-

vagant del motiu a lArbre exemplifical de lArbre de cincia
(1957: 829), en oberta polmica amb la tradici (Badia 1999).

13. El manuscrit espanyol 13 de la Biblioteca Nacional de Pars,

esmentat ms amunt, inclou una Histria dels reis de Bretanya
Reconstrucci cronolgicament ordenada de la guerra de Troia, des de Brut fins a Dunvallo, que es pot llegir a Bohigas (1985:
del gust dels lectors medievals (vegeu-la sencera a la coberta). 178-302). Lheroi fundador, Brut, viatja a Troia.

39
MOT SO RAZO
Una altra reconstrucci de la Troia histrica i el seu entorn, dacord amb les excavacions del nivell VI arqueolgic.
el frigi i Dictis el cretenc davant dHomer. Ramon
Muntaner el continuava esgrimint a la seva Crnica
(1325) per justificar la credibilitat dall que ens hi
conta. El seu testimoni no s banal perqu Munta-
ner va viatjar a lindret de lactual Turquia on anys ms
tard shan dut a terme les excavacions arqueolgi-
ques dels nou estrats de lantiga metrpoli dels Dar-
danels que associem amb lescenari de la Ilada. Al
captol 214 de la seva Crnica Muntaner ens expli-
ca com a testimoni ocular lexemple de Troia:
Veritat s que, con ja us he dit, la host [=tropa]
estava a Gallpol. E Gallpol vull que sapiats que
s cap del regne de Macednia, don Alexandri fou
senyor e hi nasc; e aix Gallpol en la marina s cap
del regne de Macednia, aix con Barcelona s cap
de Catalunya en la marina, e en la terra ferma, Llei-
da. E aix mateix ha una altra bona ciutat en lo reg-
ne de Macednia, qui ha nom Andrinpol; e ha de
Gallpol a Andrinpol cinc jornades. E a Andrinpol
era xor [=el senyor] Miqueli, fill major de lempe-
rador. E encara vull que sapiats que el cap de
Gallpol s en luna banda de Boca dver [=Dar-
danels], de ponent; e de laltra banda, de llevant, s
lo lloc de lArtaqu, on lo megaduc (qui llavors sa-
pellava ) eixhivern [=pass lhivern] laltre any ab
la host. E aquell lloc de lArtaqu era una porta de
la ciutat de Troia; e laltra porta era un port qui s
en mig de Boca dver, en qu ha un castell molt
bell, qui ha nom Paris, lo qual fu fer Paris, lo fill del
rei Parian, con hac presa per fora darmes Helena,
40
muller del duc dAtenes, a lilla del Tnedo, qui s
prop de Boca dver a cinc milles.
En aquella illa, en aquell temps, del Tnedo, havia
una dola, e venien-hi un mes de lany tots los hon-
rats hmens de Romania [=Imperi bizant], e hon-
rades dones, a romeria; e aix fo, en aquell temps,
que Helena, muller del duc dAtenes, hi vnc a rome-
ria ab cent cavallers qui lacompanyaven. E Paris, fill
del rei Parian de Troia, aix mateix era-hi vengut a
romeria e havia-hi ab si tro a cinquanta cavallers; e
ve la dona Helena e aalts tant della [=es va
enamorar], que dix a sos hmens que mester era
que lhagus e que la sen mens. E aix con sho
mes en son cor, aix es fu; que guarns ab tota sa
companya e pres la dona e volc-la-sen menar ; e
aquells cent cavallers qui eren ab ella volgren-la-li
defendre, e finalment tots cent moriren, e Paris men-
sen la dona; de qu puis se moc [=es va produir]
tan gran guerra, que a la fi la ciutat de Troia, qui
vogia [=mesurava] tres-centes milles, ne fo asset-
jada tretze anys, e puis fo aontada [=humiliada],
presa e destrovida.
E al cap de Boca dver, de fora, ha un cap que hom
apella lo cap de lEndremite, qui era porta de la ciu-
tat de Troia. E aix veus Boca dver con era b acom-
panyat de bons llocs e de gracioses de totes parts,
que de cascuna part trobrets que havia molta bona
vila e molt bon casal en lo temps que ns hi anam,
qui tot s estat destrovit e deshabitat per ns, segons
que a avant entendrets, a gran tort de lemperador
e a gran dret nostre. (Soldevila 1971:857).

Arribada solemne dHelena a Troia segons letiqueta elegant del
segle XV (Jean Courcy, La Bouquechardiere, British Library, Londres).
Noteu la precisi en els detalls estratgics de la
situaci de Troia, vistos des de la perspectiva dun mili-
tar que es va fortificar a les costes de la pennsula de
Gallpoli, just a laltra banda de lestret dels Darda-
nels (lHellespont al mn antic, Boca dver en Mun-
taner). La vila de Gallpoli, situada a la pennsula
homnima, pertanyia al regne de Macednia i Mun-
taner la presenta com la capital martima en relaci
a Andrinpolis (actualment Edirne), que s la plaa
forta situada terra endins. La comparaci amb Bar-
celona i Lleida no podria ser ms allionadora. Al cap-
tol segent, el 215, sens explica lassassinat de Roger
de Flor, cap de la companyia i csar de limperi, per
ordre de Miquel Paleleg, fill de lemperador Andr-
nic, que era el responsable de la contractaci dels
almogvers. El fet va tenir lloc el 5 dabril de 1305 i
va ser linici de la famosa venjana catalana. La refe-
rncia al megaduc i al fet que laltre any va passar
lhivern a la pennsula dArtaqu alludeix a Berenguer
dEntena i a lestada de la companyia en aquest indret
de la costa meridional del mar de Mrmara durant
lhivern del 1303-1304. La devastaci infligida a gran
LA GUERRA DE TROIA I LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS
dret nostre a la zona de Gallpoli de qu es parla
al darrer pargraf dna la clau de levocaci de lexem-
ple de Troia. La proximitat de lindret que la tradici
indicava com a teatre del fets de lantiga guerra posa
en primer terme el seu significat: la transgressi de
Paris va portar a la destrucci de Troia i la transgres-
si de Miquel Paleleg, a la de Gallpoli. Igualment
com els grecs tenien dret a recuperar Helena, la com-
panyia en tenia a venjar-se brutalment. Lexemple de
Troia era molt dctil. Situat en un context bllic, des-
apareix la histria damor entre Paris i Helena, que,
en canvi, dna tant de si quan llegim les Heroides -
dOvidi o el llibre VII de les Histries troianes. Per a
Muntaner el consentiment no interessa: noms hi
va haver rapte, mort i violncia.
Lo Troi: punt de referncia, imitaci,
reescriptura
El protagonista de la novella annima Curial e Gel-
fa viatja al Parns, on Apollo i les Muses el posen en
contacte amb els dos herois majors de la guerra de
Troia, Aquilles i Hctor, i amb els respectius defensors
literaris, Homer i Guido delle Colonne (que parla en
nom de Dictes i Dares). Curial ha de determinar quin
dels dos guerrers va ser el millor i si cal preferir la poe-
sia mentidera dHomer o la veritat de la histria
seriada. La soluci de lannim desactiva tot con-
flicte perqu atorga lexcellncia a tots dos campions
(un per cada bndol) i assigna la poesia i la histria a
dos pblics diferents: lelit intellectual que desxifri
Homer i les seves potiques ficcions, perqu els
consumidors de relats seriats i vertaders, amb
acci i moral, ja tenen Guido.14 Curial no viatja fsica-
ment a Troia a la recerca dels orgens de la cortesia i
de la cavalleria, per grcies a lexemple de Troia, es
reafirma en la seva vocaci militar i potica, darmes
i de lletres. Tant s aix, que del somni del Parns sen
desperta amb una corona de llorer que porta el filac-
teri: Millor e pus valent entre los cavallers, e major
de tots los poetes e oradors que vuy sn (Aramon
1931-1933: III, 92).
14. Per a la cultura de lannim, vegeu Badia (1988) i Torr (1991).
Els punts de referncia, a ms de Guido, sn la letteratura
mezzana de Boccaccio, alguns comentaris a La divina comdia
i apunts petrarquescos, juntament amb la tradici trobadores-
ca i cavalleresca del XII i del XIII i una selecci escolar dOvi-
di,Virgili i Sneca.
41
MOT SO RAZO
Un somni s ms vertader si se nimporta algu-
na penyora fsica. Sant Jeroni es va despertar
amb lesquena escorxada per les vergassades
rebudes per ser ciceroni (Labourt 1949: XXII,
29), Guillem de Torroella torna amb un espar-
ver i dos gossets de la visita a lIlla Encantada
a la seva Faula (Badia 2002: 89) i els personat-
ges del Filocolo de Boccaccio reben espases en
somnis, i tamb llorers i altres dons.
Lannim vol que lo Troi triomfi sobre lo Brevia- com en lexcitaci ertica duna nit de noces. En el segon
ri. Curial, en efecte, abans del Parns havia visitat Terra
Santa i el monestir de Santa Caterina del Sina. All el
Sanglier, un antic contrincant esdevingut francisc, li pro-
dueix un profund trasbals incitant-lo a abandonar la vida
seglar. Concretament, els seus companys quan el veuen
atret per una crida espiritual diuen que sembla un
begu, s a dir un penitent laic (Aramon 1931-1933: III,
44). Un cop perdut el favor de Gelfa i el de les corts
de Frana i dAlemanya, la renncia a la carrera de mili-
tar i de cortes s una soluci perfectament versem-
blant, en la lnia dels cavallers ermitans de les novelles
artriques o del trobador Rigaut de Berbezilh, que, rebut-
jat per lestimada, es retira al bosc, com sexplica a la razo
dAtressi con lorifanz (Riquer 1975: I, 289). Que alg,
colpit per la mala fortuna, pot trobar consolaci en la
vida religiosa, ho proclama amb insistncia el Sanglier
convertit. Per, en el cas del Curial, la renncia en la direc-
ci de lo Breviari s una opci a descartar. Ho exigeix
el gui de lobra: si la bona fortuna va aparellada amb la
virtut, la recuperaci moral, intellectual i social del cava-
ller caigut en desgrcia cal que sigui el motor del seu xit
en les armes i en les lletres.
Les Histries troianes sn un dels fars litera-
ris de lannim del Curial, fins al punt que la fami-
liaritat que suposa en el pblic amb aquesta obra
leximeix de manllevar-li materialment la descrip-
ci de la bellesa de la donzella Laquesis i del
desig amors dels protagonistes:
No vull musar [=perdre temps] en escriure per
menut totes les circumstncies de la sua bellesa, mas
aquell qui ho voldr saber llija [=llegeixi] Guido delle
Colonne all on descriu la bellesa dHelena e sia content
ab all, e pense que a Laquesis no li fallia bellesa, car
certes natura ab gran estudi per fer meravellar les gens
la produ tal en lo mn. (Aramon 1931-1933: I, 97).
42
[] ne parlar del desig que los nuvis havien de anar
al llit (aquells qui ho voldran saber, lligen [=llegeixin] maes-
tre Guido delle Colonne all on tracta del dormir de Json
e de Medea, si b tota comparaci s desigual, car all vnc
en un punt e a fonc desijat per molts anys; mas, perqu
maestre Guido ss treballat molt en fer tals descripcions,
a ell ho recoman). (Aramon 1931-1933: III, 255).
La remissi evita la complaena no desitjada tant en
la bellesa duna dona fatal, que molt aviat aprenem que
abusa lamentablement dels artificis cosmtics i del luxe,
cas la superioritat dels amants moderns sobre els antics
sexpressa en termes de continncia i llarga espera.
Si lannim del Curial cita lo Troi i semmiralla
en lexemple de Troia a lhora de perfilar el seu model
de cortes igualment apte en cambra i en llia, Joa-
not Martorell extreu matria primera per a la seva escrip-
tura imitativa del llibre de Guido, com tamb ho fa amb
el Gui de Warwick, la crnica de Muntaner, les Heroides
dOvidi, i diversos textos de Sneca, Boccaccio i Core-
lla.15 Els deutes de Martorell amb Guido els retrobem
tant en lestructura de la narraci com en la redacci
mateixa, construda a partir dun exercici continuat din-
tertextualitat. s significatiu el cas de la descriptio puellae
aplicada a Helena per Guido, la que lannim del Curial
considera que no cal copiar per descriure la bellesa de
Laquesis: i Martorell, en canvi, la retalla i lenganxa lliure-
ment per construir el retrat de Carmesina als captols
118 i 119 del Tirant (Riquer 1990: 374 i 384).
El cnon de bellesa femenina medieval ens pre-
senta un cos adolescent de setze anys. Per aix les
fades del mn artric trien de presentar mgicament
sempre aquesta aparena. Martorell aprofita el text
del llibre VII de Guido en dos dels seus captols: els pri-
mers fragments es troben tots seguits als captol 119.
Tirant, que ja se sent colpit per lamor, est mirant Car-
mesina durant una missa solemne i la part que veu
del seu cos s la que escau a la circumstncia. El detall
dels pits de la donzella, en canvi, saprofita hbilment
posant-lo en una altra situaci, la del captol anterior,
el 118, en qu la calor convidava a lalleugeriment de
15. Al costat de les anotacions de Hauf (2004), comencem a dis-
posar de bibliografia especialitzada sobre els manlleus i les-
criptura de Martorell i, grcies a Pujol (2002a), tenim un mapa
raonat dels deutes de Tirant amb les Histries troianes. Ja Anna-
maria Annicchiarico (1996) havia estudiat les variacions esti-
lstiques dun text troi de Corella, reprs per Martorell.
 LA GUERRA DE TROIA I LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS

roba.16 La grcia daquest aprofitament fraccionat del els quals no shi comptava lannim del Curial. Destaca la
text de Guido consisteix a atribuir als pits el paper que tensi de lestil potic en la prosa dart de Corella, que
solien tenir els ulls en linici de la passi damor, que impli- combina la sintaxi llatinitzant i ladjectivaci sobrecarre-
ca un intercanvi de mirades. Els pits de Carmesina es gada amb un calculat ritme de la prosa.
miren, per tamb es besen i es toquen.17 Si lannim Cada pea s un artefacte retric amb vida prpia,
del Curial talla en sec les insinuacions ertiques de Gui- que respon a models triats per a presentar adequada-
do, Martorell les dilata i shi diverteix a fons. Per aix ment determinats temes: Medea narra en primera per-
servien les fonts, per fer-ne un text nou, a la carta. sona la seva dissort adreant-se a les dones, Aquilles i
Els episodis del Tirant a limperi grec, amb la nova Polxena escriuen cartes dacord amb el model de les
condici denamorat del protagonista i amb les seves Heroides, iax Telamoni i Ulisses mantenen una dispu-
successives batalles contra els turcs, sn una imitaci de ta a causa de les armes dAquilles tal com succeeix al
lo Troi condicionada per lanada a Constantinoble, llibre XIII de les Metamorfosis, la desventurada reina Hcu-
una ciutat situada sobre el Bsfor, que sassociava amb ba pronuncia una lamentaci, amb narraci i expansions
Troia, situada sobre els Dardanels. El setge i posterior trgiques a partir dalguns cors de Les Troianes de Sne-
caiguda de Constantinoble (1453) anaven lligats inde- ca i Lo ju de Paris ofereix una interpretaci del mite de
fectiblement amb la catstrofe de Troia. Els grecs asset- carcter tropolgic, s a dir aplicable moralment a la vida
jats pels turcs parlen com si fossin troians, sobretot als humana. La narraci, lepistolografia, la disputaci, el plany
episodis finals de la novella, on Martorell manipula tex- i lexegesi servien per aprendre a escriure i a raonar
tos de Corella de matria troiana. Aix no impedeix, durant el currculum escolar a partir de models de qua-
per, que els propis turcs siguin vistos en altres moments litat garantida, com Virgili, Ovidi i Sneca, i Guido havia
com a venjadors dels troians derrotats (Pujol 2002a: 66- forjat el seu estil a partir dels mateixos models. Core-
68). Lexemple de Troia t una rendibilitat inacabable. lla va tenir lencert descriure els exercicis sobre Troia en
Joan Ros de Corella, autor de cinc proses mitolgi- catal, i descriurels magistralment.
ques de tema troi, ns una bona mostra. La seqn-
cia de la Histria de Json e Medea, Lo ju de Paris, el Rao-
nament de Telam e dUlisses, les Lletres dAquilles a Polxena
i el Plany dolors de la reina Hcuba segueix lordre narra-
tiu seriat, per segurament no correspon a la crono-
logia de redacci, com argumenta Cingolani (1998: 55-
61), ni t res a veure amb cap propsit demular Guido
delle Colonne com a cronista. Les Proses mitolgiques sn
obres de joventut de Corella, que, nascut el 1435, va ser
teleg, orador sagrat i escriptor religis en la seva edat
madura. Com explica Josep Pujol (2002a: 218), les peces
de tema troi, llevat de Lo ju, van ser parcialment incor-
porades per Martorell al Tirant amb tcniques com la
que sha esmentat a propsit de la descriptio puellae de
Guido. Aix les situa abans de 1460, per no gaire abans,
atesa la data de naixement de lautor. Els exercicis de
reescriptura del gran exemple de Troia en llengua vulgar
del jove Ros de Corella van seduir els seus coetanis, entre

16. El text de Guido parla tamb dels membres amagats: Mar-

torell es reserva desmentar-los en daltres moments, per exem-
ple al captol 189, quan Tirant toca lo vedat de la princesa
amb la punta de la sabata o al 231, quan lobserva damagat
al bany (Riquer 1990: 621 i 698).
17. Per exemple, a la pgina 619, del cap. 189, o a la 703 del cap. Paris presenta Helena a Pram, a les Histoires Romaines, Pars 1528
233 (Riquer 1990). (Biblioteca del Monestir de San Lorenzo, El Escorial).

43
MOT SO RAZO
Mossn Corella i la matria troiana
Lo ju de Paris, aparentment redactat en collabo-
raci amb Joan Escriv (doc. 1494-1497) s lo-
bra menys potica, en el sentit de menys liter-
ria, de la srie troiana, malgrat ls que es fa
daquest terme per designar-la (seguint lestil de
vostres elegants poesies, Martos 2001: 289). De
fet, Corella shi atorga un paper marcadament
cientfic, en sentit medieval, com a estudis de les
arts del trivi que teoritza sobre lexposici dels
sentits dels textos sacres i profans (Badia 1988:
157-166). Ms amunt ja sha alludit al fet que el
judici de Paris al Speculum doctrinale esdev el
prototipus de la faula interpretable en termes de
filosofia moral. El canems sobre el qual treballa
Corella estableix un parallelisme entre Paris
sollicitat per Minerva, Juno i Venus i lhome que
en la primera etapa de la vida ha de triar el cam
que el portar o b la saviesa i a lestudi, o b a
la consecuci de riqueses o b a la lascvia i al
plaer. Lexemple de Troia sha dilut completament
(Ehrhart 1987).
La Histria de Json e Medea est escrita en
primera persona per la protagonista femenina,
que sadrea a un pblic de dones per prevenir-
les de les males arts dels homes. Largument nic
s la traci de Json, que, desprs dhaver-li pro-
ms amor etern quan la necessitava per conque-
rir el vell dor, labandona ignominiosament per
una dama de rang ms alt. Lassassinat dels fills
haguts de Json s un rpid colof per a un text
en qu noms veiem el punt de vista de la part
ofesa i que es decanta visiblement cap al bn-
dol de les mansuetes, pdiques, honestes e cas-
tes dones (Martos 2001: 229).
Les Lletres dAquilles a Polxena, el Raonament
de Telam e dUlisses, i el Plany dolors de la reina
Hcuba contenen molta matria troiana, tota rela-
cionada amb la gran catstrofe final, clarament el
motiu que atreia ms la ploma de Corella (i que
Martorell va saquejar amb ms xit a lapoteosi
final del Tirant). Aquilles, que porta deu anys exter-
minant troians, senamora duna filla de Pram i li
escriu per demanar-li perd ja que ara la seva
vida denamorat depn della. Locasi ve broda-
da per acumular anttesis i fer jocs creuats entre
les nocions de vida i de mort. Aquilles, per exem-
ple, diu a Polxena que no sest descriure-li per-
qu no em plau per mi, a qui nunca has ofs,
atengues nom dhomicida (Annicchiarico 1996:
78). Les Lletres dAquilles a Polxena, de fet, com-
pleten les Heroides dOvidi des del vulgar amb
materials de la llegenda troiana de Guido.
44
iax Telamoni, que s un guerrer ms dotat que
no pas Ulisses, perd en la contesa verbal que els
enfronta a propsit de lherncia de les armes
dAquilles perqu laltre el supera en agudesa
mental i multiforme enginy: Tu sols batalles ab
fora; jo ab animoses astcies. (Martos 2001:
134). La disputa reconstruda en catal per Core-
lla amb materials ovidians informa el lector sobre
molts detalls del mite troi, des del sacrifici dIfi-
gnia, als episodis de Palamedes i de Resus, al de
la mort (la mala mort) dAquilles per un fletxa
de Paris.
La ms poderosament emotiva de les peces
troianes de Corella s el Plany dolors de la rei-
na Hcuba, que dna vida a la desmesura del sofri-
ment duna dona que relata en primera persona
la mort de fills i filles, lescapament del marit, las-
sassinat del nt enmig de lincendi i el saqueig del
seu regne. La grandesa esquinada de lHcuba
de Corella lacosta a la figura de la mare de Du
al peu de la creu. Lexemple de Troia dna lloc
a un dels millors textos escrits per un autor cata-
l antic. Vegem-ne lapartat IV:
O cosa raonable, si la gravitat daquelles dolors
que les altres totes passa, ab espar e apartat
llenguatge als oints [=odors] se parlava, e veus
llagrimants, doloroses, nostra msera destrucci
representassen, transportant los oints entres-
tits en la presncia de nostra gran prdua: no
consentissen sin ab gemecs, tristor, sospirs e
sanglots sser odes!
Aquestes sn dolors de mare i estril rei-
na, e cativa daquells que, ella mirant, en la sua
prpia ciutat han donat cruel e dolorosa mort
a sos fills, tollent a Pram ensems la vida e los
regnes! O invariables, inics e implacables fats,
qui la varietat dels actes humans infalliblement
ordenau! Per qu forau la mia trista nima sser
present a fatigat cos per dies e treballs, aix dbil,
envellit e caigut que, deixant-me de tan dolors
viure, altre no ser en color e magrea, sin tal
com era com fals nom de viu tenia?
Vixca, doncs, Hcuba, puix la mort sola de
misria la pot traure! O mare, semblant a ove-
lla que fecunda has parit lo fills per ser trosse-
jats, partits en diverses parts, rossegats a len-
torn de la ciutat, com aradre fent solcs de gran
profundiat en la sangonosa terra!
O febrida espasa dAquilles, guasta [=mal-
mesa] e oscada sovint tallant real carn en lo
meu miserable ventre criada, i aix mussa i enve-
llida en trossejar los ossos e carn dels fills, que
envides ha pogut tallar lo dbil coll del pare!
 LA GUERRA DE TROIA I LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS

Fir [=fereix] sens tarda, esquina e talla les nos-
tres carns femenils e molles per qu les nimes
prestament fugen dhabitaci derroda; que, sens
comparaci, ms cruel te mostres cessant de
ferir en nosaltres, que matant aquells per la mort
dels quals en tant estrem avorrim la miserable
vida. O defunt e no sobrat ni venut, fill meu Hc-
tor, oges [=escolta] dels profundes inferns la
mia piadosa veu, digna de moure los cruels infer-
nats dus a misericrdia. O, si la ous [=sents],
per qu venir tardes? Qui pot resistir a la tua
animosa fora? Encara en los escurs regnes
Aquilles te contrasta? Deixa lo cos en lo sepul-
cre, devorel la insaciable terra.Vine, desijada, lleu-
gera ombra, que sola tu bastes venre los covards
grecs que, de tu viu fugint, de tes victries sn
romasos. Porta Triol en ta companyia, que
ensems principi fu a la honor e fi a la vida.
No vingau, germ, regla dhonor e de cava-
lleria, resps Polxena, no augmenteu nostres
mals ab esperances de vans remeis que, puis
los cruels fats la nostra destrucci han orde-
nat, no solament Aquilles, si tornava, poria altra
vegada a vs invincible tolre la vida, mas lo covard
impiads Ulisses. Esperau en breu reebre nos-
tres fatigades nimes, per qu, ensems ab vs,
en los Camps Eliseus, a la verd delitosa riba del
gran riu, oblidant nostres passats mals, pas-
sem eterna desansiada e reposada vida. (Mar-
tos 1991: 215-216).

Bibliografia
ANNICCHIARICO, Annamaria, 1996:
Varianti corelliane e 'plagi' nel
"Tirant": Achille e Polissena, Fasano di
Brindisi: Schena.
ARAMON I SERRA, Ramon, 1931-1933:
Curial e Gelfa, 3 vols., Barcelona:
Barcino, Els Nostres Clssics.
ATWOOD, E. Bagby, i Virgil K. WHITAKER
(eds.), 1944: Excidium Troiae,
Cambridge (Mass.):The Medieval
Academy of America.
BADIA, Lola (ed.), 2003: Tres contes
meravellosos del segle XIV, Barcelona:
Quaderns Crema.
BADIA, Lola, 1988: De Bernat Metge a
Joan Ros de Corella, Barcelona:
Quaderns Crema.
BADIA, Lola, 1991: El Plany dolors de la
reina Hcuba de Joan Ros de
Corella. Restauracions i contextos,
Miscellnia Joan Fuster. Estudis de
Llengua i Literatura, III, ed. Antoni
Ferrando i Albert Hauf,Valncia-
Barcelona: Departament de
Filologia Catalana de la Universitat
de Valncia-PAM, 195-223.
BADIA, Lola, 1993: Tradici i modernitat als
segles XIV i XV . Estudis de cultura
literria i lectures dAusis March,
Valncia-Barcelona: Institut
Universitari de Filologia Valenciana-
PAM.
BADIA, Lola, 1999: La literatura
alternativa de Ramon Llull: tres
mostres, Actes del VII Congrs
Internacional de lAHLM (Castell de
la Plana, 1997), I, Castell de la
Plana: Universitat Jaume I, 11-32.
BEAUVAIS,Vicen de, 1624:Vincentius
Bellovacensis, Speculum quadruplex
sive maius: naturale, doctrinale,
morale, historiale, 4 vols., Douai:
Baltazar Belier. Reprint: Graz,
Akademische Druck, 1965.
BOHIGAS, Pere, (ed.) 2005 = March,
Ausis, Poesies, revisi dAmadeu J.
Soberanas i Noem Espins,
Barcelona: Barcino, Els Nostres
Clssics.
BOHIGAS, Pere, 1985: Sobre manuscrits i
biblioteques, Barcelona: Curial-PAM.
BOITANI, Piero, 1989: The European
Tragedy of Troilus, Oxford,
Clarendon.
C ABR, Llus, 1996: Aristotle for the
Layman: Sense Perception in the
Poetry of Ausis March, Journal of
the Warburg and Courtauld Institutes,
59, 48-60.
C APPELLI, Guido M., 2007: El humanismo
italiano. Un captulo de la cultura
europea entre Petrarca y Valla,
Madrid: Alianza Editorial.
CTEDRA, Pedro M. (ed.), 1994-2000:
Enrique de Villena, Traduccin y
glosas de la Eneida, Obras
Completas, vols., II i III, Madrid:
Fundacin Jos Antonio de Castro.
CINGOLANI, Stefano M., 1998: Joan Ros
de Corella. La importncia de dir-se
honest,Valncia:Tres i Quatre.
CONSTANS, Lopold, 1906-1912: Roman
de Troie de Benot de Sainte-Maure,
edici L. Constans, Pars, 6 vols.,
Socit des Anciens Textes Franais,.
Versi moderna abreujada i
anotada dEmmanule Baumgartner,
Pars, 10/18, Bibliothque
Mdievale, 1987.
DOL, Miquel (ed.), 1973-1975:Virgili
Mar, Publi, Eneida, 4 vols.,
Barcelona: Fundaci Bernat Metge.
EHRHART, Margaret J., 1987: The
Judgement of the Trojan Prince Paris in
Medieval Literature, Philadelphia,The
University of Pennsylvania Press.
EISENHUT,Werner (ed.), 1973: Dyctis
Cretensis, Ephemeridos belli troiani
libri a Lucio Septimio es graeco in
latinum sermonem translati, edici
de, Leipzig,Teubner.
Exposici Homer: Exposici Homre.
Sur les traces dUlisse,
http://expositions.bnf.fr/homere.
Consultat el 15-01-07.
FERRER,Vicent, 1934-1988: Sermons, 6
vols, Barcelona, Barcino, Els
Nostres Clssics.
FIELDS, Nic, 2004: Troy c. 1700-1250 BC,
illustr. D. Spedaliere i S. Sulemsohn
Spedaliere, Oxford: Osprey.
GALLINA, Anna Maria (ed.), 1974-1988:
Alighieri, Dante, La divina comdia, 6
vols., versi catalana dAndreu
Febrer, Barcelona: Barcino, Els
Nostres Clssics.

45
MOT SO RAZO
GARCA GUAL, Carlos (ed.), 1999: Homer,
Iliada/ Odissea, Madrid: Gredos. Tr.
catalana de la Ilada de Manuel
Balasch, Barcelona, Proa, 1997; de
lOdissea de Carles Riba, Barcelona,
Alpha, 1953 i La Magrana, 2001.
GRIFFIN, Nathaniel Edward, 1936: Guido
delle Colonne, Historia destructionis
Troiae, Cambridge (Mass.):The
Medieval Academy of America.
"HAUF, Albert (ed.), 2004: J. Martorell,
"Tirant lo Blanch",Valncia, Ed. Tirant
lo Blanc".
HOLZBACHER, Ana-Mara (ed.), 1999:
Roman dneas, Pars: Memini.
JUNG, Marc-Rn, 1996: La lgende de
Troie en France au moyen ge,
Basilea- Tbingen, Francke.
KRAYE, Jill (ed.), 1996: The Cambridge
Companion to Renaissance Humanism,
Cambridge: University Press.
LABOURT, Jrme (ed.), 1949: Jeroni, sant,
Carta XXII, Lettres, I, Pars: Les Belles
Lettres, 1949, 110-160.
LEWIS, C. S., 1964: The Discarded Image,
Cambridge: University Press. Tr.
espanyola: La alegora del amor,
Barcelona: Pennsula, 1997.
LLUCH, Montserrat, 2004: Editar el
Jugurta catal del segle XIV: un
plantejament metodolgic, Cultura
neolatina, 54, 559-593.
LLULL, Ramon, 1957: Arbre de Cincia,
Obres Essencials, I, Barcelona,
Selecta.
MARCOS CASQUERO, Manuel A. (tr.), 1996:
Guido delle Colonne, Historia de la
destruccin de Troya, Madrid: Akal.
MARTNEZ,Toms (ed.), 1995: Sneca,
Tragdies, traducci catalana
medieval amb glosses, 2 vols., edici
de Barcelona, Barcino, Els Nostres
Clssics.
MARTOS, Josep Llus (ed.), 2001: Les
proses mitolgiques de Ros de
Corella,Valncia-Barcelona:
Universitat de Valncia-PAM.
MEISTER, Ferdinandus (ed), 1873: Daretis
Phrygii, De excicio Troiae historia,
Leipzig,Teubner.
46
MIQUEL I PLANAS, Ramon (ed.), 1916:
Guido de Columnis, Histries
troianes, traducci catalana medieval
de Jaume Conesa, Barcelona:
Biblioteca Catalana.
MIQUEL I PLANAS, Ramon (ed.), 1919:
Joan Ros de Corella, Obres,
Barcelona: Biblioteca Catalana.
NAVARRO, Gemma, 2002: Les Histories
Troyanes dins el compendi historial
copiat al ms. 352 de la Biblioteca de
Catalunya: un model de ficci per a
la histria, Literatura i Cultura a la
Corona dArag (segles XIII-XV), ed. Lola
Badia, Miriam Cabr i Sadurn Mart,
Barcelona: Curial-PAM, 381-383.
PERUJO MELGAR, Joan M., 2004: Difusi
de motius de la llegenda de Troia:
traducci i reinterpretaci, Vestigia
faburarum. La mitologia antiga a les
literatures catalana i castellana entre
ledat mitjana i ledat moderna, ed.
Roger Friedlein i Sebastian
Neumeister, Barcelona: PAM. 13-30.
Projecte Troia = Projecte Troia, amb dades
arqueolgiques i reconstruccions
(Troia I-Troia IX), www.uni-
tuebingen.de/troia. Consultat el
16-01-07.
PUJOL, Josep, 2002a: La memria literria
de Joanot Martorell: models i escriptura
en el Tirant lo Blanc, Barcelona:
Curial-Publicacions de lAbadia de
Montserrat.
PUJOL, Josep, 2002b: Expondre,
traslladar i reescriure clssics llatins
en la literatura catalana del segle
XV, Quaderns. Revista de Traducci,
7, 9-32.
RICO, Francisco, 2002: El sueo del
Humanismo, Barcelona: Destino,
TREPAT, Adela M. i Anna M. de SAAVEDRA
2002.
RIQUER, Mart de, 1964: Histria de la
Literatura Catalana, 3 vols.,
Barcelona: Ariel.
RIQUER, Mart de, 1975: Los trovadores, 3
vols., Barcelona: Planeta.
RIQUER, Mart de (ed.), 1990: Joanot
Martorell, Tirant lo Blanch, Barcelona:
Ariel.
ROHLAND DE LANGBEHN, Regula (ed.),
1997: igo Lpez de Mendoza,
marqus de Santillana, La comedieta
de Ponza, Sonetos, Serranillas y otras
obras, Barcelona: Crtica.
SERS, Guillermo, 1997: La traduccin en
Italia y Espaa durante el siglo XV: la
Ilada en romance y su contenido
cultural, Salamanca: Ediciones de la
Universidad.
SOLDEVILA, Ferran (ed.), 1971: Jaume I,
Bernat Desclot, Ramon Munaner i
Pere III, Les quatre grans crniques,
Barcelona: Selecta.
TORR TORRENT, Jaume, 1991: Sobre el
Curial, Virgili i Petrarca, Miscellnia
Joan Fuster. Estudis de Llengua i
Literatura, III, ed. Antoni Ferrando i
Albert Hauf,Valncia-Barcelona:
Departament de Filologia Catalana
de la Universitat de Valncia-PAM,
149-169.
TORR TORRENT, Jaume, 1999: Ausis
March no va viure en temps
dOvidi, a Estudis de Filologia
Catalana. Dotze anys de lInstitut de
Llengua i Cultura Catalanes, Secci
Francesc Eiximenis, ed. Pep
Valsalobre i August Rafanell,
Barcelona: PAM, 175-199.
TORR TORRENT, Jaume, 2001: Una cort
a Barcelona per a la literatura del
segle XV, Revista de Catalunya, 163,
juny, 97-123.
TORR TORRENT, Jaume, 2005: Ausis
March, falconer dAlfons el
Magnnim, Actes del X Congrs
Internacional de lAssociaci
Hispnica de Literatura Medieval, III,
ed. Rafael Alemany, Josep Llus
Martos i Josep Miquel Manzanaro,
Alacant: Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana, 1521-1538.
(trs.), 1927: Publi Ovidi Nas,
Heroides, Barcelona: Fundaci Bernat
Metge.
TREPAT, Adela M. i Anna M. de SAAVEDRA
(trs.), 1929-1932: Publi Ovidi Nas,
Metamorfosis, 3 vols., Barcelona:
Fundaci Bernat Metge.
WITTLIN, Curt (ed.), 1971-1989:
Brunetto Latini, El llibre del Tresor, 4.
vols., Barcelona, Barcino, Els
Nostres Clssics.