ARISTOTELES

Resposta general a la pregunta sobre per qu he triat el texts que a continuaci es

mostren: dels que noms nhi ha un perqu la meva falta de criteri mha fet optar
per autors que els utilitzaven com exemples. Del que nhi ms dun perqu
considero que introdueixen els conceptes fonamentals de les diferents teories
aristotliques.

1. Problemes heretats:

o El problema de lexplicaci del cosmos dels fsics Jonis

La majoria dels primers filsofs grecs van creure tan sols com a principis a
aquells que es donen sota la forma de la matria; doncs afirmen que lelement i
principi primer de totes les coses s aquell a partir del qual totes les coses
existeixen i arriben per primera vegada a lsser i en el que acaben per
convertir-se en la seva corrupci, subsistint la substncia per canviant en els
seus accidents. Respecte al numero i la forma de tal principi no tots estan
dacord, sin que Tales, liniciador daquest tipus de filosofa diu que s laigua
(per aix va manifestar que tamb la terra est sobre aigua), prenent tal vegada,
aquesta suposici de lobservaci de que laliment de totes les coses s humit i
que el calor mateix viu i sorgeix en aquest. (Met A 3, 983 b 6)

Els anomenats pitagrics es van dedicar a les matemtiques i foren els primers
en fer-las progressar; absorts en els seus estudis, van creure que els seus
principis eren els principis (arch, en plural) de totes les coses (...) i en els
nmeros creien contemplar moltes semblants amb els essers existents (...) donat
que veien que els atributs i les relacions de les escales musicals eren expressades
en nmeros i que semblava que totes les altres coses assemblava en naturalesa
(Physis) als nmeros. [...] els cels eren harmonia i nmero. Per exemple, com
creuen que la dcada s perfecte i que avarca la naturalesa sencera, afirmen que
tamb els cossos es mouen en els cels sn deu, ms quan sn sols nou els
visibles, sinventen, per aquesta ra, el des, la antiterra. (...)

Tamb creuen que els elements del nmero sn el parell i el senar, que daquests
els primer s limitat i el segon illimitat, i que la unitat procedeix dambds,
perqu s, a la vegada, parell i senar; que el nmero procedeix de la unitat, i que
tots els cels, com sha dit, sn nmeros.

!1
Altres membre de la mateixa escola diuen que els principis sn deu i els disposen
per columnes de parells coordenades.

Aquest s el mode en qu sembla que Alcme de Crotona ho va concebre i

afirma que la majoria de les es coses sn duals. (Met. 1, 5)

Alguns filsofs antics van creure que el que s ha dexistir necessriament u i

immbil; ja que, essent el buit el no-ser, no podria existir el moviment sense un
vuit separat [de la matria) ni existir una pluralitat de coses sense quelcom que
les separi. (...) Per Leucip va creure tenir una teoria que, concordant amb la
percepci dels sentits, no feia desaparixer el naixement, la corrupci, el
moviment ni la pluralitat dels ssers. (Sobre la generaci i la corrupci, 1, 8, 325
a)

Leucip i el seu company Demcrit van sostenir que els elements sn el ple i el
buit als que van anomenar el ser i el no-ser, respectivament. El ser es ple
i slid; el no-ser buit i subtil. Com que el buit existeix no menys que el cos, es
segueix que el no-ser existeix no menys que el ser. Junts constitueixen les causes
materials de les coses existents (Met. 1, 4, 985 b).

A IES La Orden. Departamento de Filosofia. Historia de la filosofia. Orgenes de

la filosofia occidental. (Sin Fecha). En lnea: https://
filosofiaieslaorden.wikispaces.com/file/view/LA+EXPLICACIN++RACONAL
+DEL+COSMO+EN+LOS+PRIMEROS+FILSOFOS.+II+doc.pdf. Data de
consulta 18/01/2017.

En veritat, letern objecte de totes les investigacions presents i pretrites, la

qesti sempre plantejada, qu s lsser?, es redueix a aquesta altra: qu s
la substncia? Sobre la substncia, uns filsofs van afirmar que era nica i uns
altres que era mltiple (i aquesta multiplicitat era per a uns limitada en nombre i
per a altres infinita). Per a nosaltres tamb lobjecte fonamental, primer i, per
dir-ho aix, nic del nostre estudi ser lsser pres en aquest sentit la substncia.
(Met. VII. 1, 1028 b 3) A Tejedor (1992: 66)

!
He posat una varietat de texts per intentar mostrar els diversos problemes heretats
amb els que senfrontava Aristtil. Aquest darrer per, per la seva brevetat,
condensa els problemes heretats fent referncia a Tales, Herclit, Empdocles,
Anaxgores, Demcrit i els pitagrics.

!2
 o El problema del dualisme ontolgic (Plat)

Scrates no atorgava una existncia separada ni als universals ni a les

definicions. Per els filsofs que van venir desprs els van separar i van donar a
aquesta classe de realitats el nom dIdees. I daquesta manera van arribar a
admetre com a Idees tot el que safirma universalment. (Met, XIII, 4, 1078 b 30)
A Tejedor (1992: 61).

o El problema del dualisme epistemolgic (Plat)

Aristtil ataca igualment la matematitzaci de la teoria de les idees (interposici

de nombres ideals entre les coses i les idees o identificaci daquestes amb amb
els nombres) (bid: 62). Actualment les matemtiques shan convertit en
filosofia, sn tota la filosofia, per ms que es digui que sestudien en atenci a
ella.

2. Aristtil:

o Context social

Laspecte poltic dAtenes a la IV centria a de C, no era gaire alentidora. Les

guerres del Pellopons havien acabat el 404 a C, amb la caiguda dAtenes en
poder dEsparta, Durant els anys segents la regi es va veure assolada per
nombroses guerres i rebellions entre les ciutats-estats, prcticament evaporant
per sempre la idea de la unitat grega. A ms, va comenar a sorgir al nord-est la
creixent influncia macednica que es va iniciar amb una marxa cap a les ciutats
greges, anunciant el fi de la seva independncia. Barriento (2004: 107)

o Vida

Neix lany 384 a.C a la ciutat dEstagira (regi de Trcia). Quan compleix 17
anys sen va a estudiar a Atenes a lAcadmia de Plat on hi romandr fins a la
mort daquest ltim al 347.

Quan mor Plat, abandona Atenes i sen va a viure a Assos, una ciutat de Jnia.
Aqu funda una escola dedicada a ensenyar filosofa platnica y entra en contacte
amb la cincia experimental ms desenvolupada daquesta regi grega. Poc
desprs va a la ciutat de Mitilene, a la illa de Lesbos. Lany 342 es convidat pel
rei Filipo de Macednia a viure a la Cort per encarregar-se de leducaci del seu
fill, Alexandre Magne.

!3
Lany 336, quan Alexandre puja al tro, Aristtil sen va a Estagira on actuar com
a legislador o redactor de lleis. Un any desprs torna a Atenes i funda una nova
escola amb el recolzament econmic dAlexandre: el Liceu o tamb coneguda
com Peripatos (especie dhort o pati al voltant del qual Aristtil donava les seves
classes conversava passejant. El Liceu no sols era un centre destudis terics
(com lAcadmia platnica), sin tamb un centre dinvestigaci emprica.

Lany 323, en morir Alexandre, es produeix a Atenes (que romania sota domini
macedoni) una violenta reacci antimacednica. Aristtil, fou acusat de
simpatitzar amb els macedonis, ha de fugir a la illa dEubea, don era la seva
mare. Mor a lany 322.

Fernndez, S. (Sin fecha) Historia de la filosofia: 47)

o Obres

La classificaci de les obres dAristtil s fa en dos divisions principals, les

destinades a un s intern de lescola (esotriques) i que no havien estat escrites
per ser publicades, i una serie de composicions literries destinades a arribar a un
pblic ms gran (exotriques) Guthrie (1983: 66)
!
Tamb se solen agrupar en funci dels seus continguts, no en funci de la seva
probable data de creaci, donades les dificultats que rodegen la seva dataci
exacta, i incls lautoria dalguna delles. No obstant aix, els estudiosos
dAristtil, encara que amb matisos de major o menor calat, solen acceptar la
divisi cronolgica de la seva activitat filosfica en tres perodes.
!
1) Primer perode
(368-348): lpoca de lestada a lAcadmia. Es caracteritza per lacceptaci de
la filosofa platnica i pertanyen a aquest perode:
!
o 1. Gryllos o Sobre la retrica (dileg en el que atacava a Iscrates el
principal competidor de lAcadmia)
o 2. Eudem o "Sobre lnima" (un dileg en el que es mant la teoria
de les Idees, la teoria de la reminiscncia i la immortalitat de lanima).
o 3. Protrptic (carta en la que tamb es mant la teoria de las Idees,
carta dexhortaci a estudiar filosofia dirigida al prncep de Xipre:

!4
 Temison. Es refereix al filsof com contemplador didees i a la
prudncia com la virtut del savi).
!
2) Segon perode
!
(348-335): des de labandonament de lAcadmia fins el seu retorn a Atenes. En
aquest perode Aristtil comena a defugir de la de les tesis predominantment
platniques i comena a elaborar el seu propi pensament, encara es considera un
"acadmic", al manco en la seva primera fase.
!
o 4. Sobre la filosofa (Dividit en tres llibres el primer contenia una
historia de la filosofia fins a Plat, el segon una crtica de Plat, s a
dir, una crtica la teoria de las Idees, al manco en la seva interpretaci
matemtica que les identifica amb els nmeros i amb el carcter
transcendent, el tercer estava intentant un sistema general nou, amb
lmfasi posat a la cosmologia, a la teologia i la naturalesa de lnima,
Guthrie (1993: 96)).
o 5. tica a Eudem (satribueix als seus anys a Asos, encara satn a
la concepci platnica de la virtut. Els llibres V, VI y VII sn idntics
als de la tica a Nicmac).
o 6. Del cel (Cosmologia. Investigacions de temes fsics, referits a
lunivers en general, als cossos simples que ho formen, a la naturalesa
dels astres i de la terra).
o 7. De la generaci y la corrupci. (Explica processos que sols es
donen en el mn sublunar: la generaci i la corrupci, pas del no ser al
ser i del ser al no ser. En aquesta obra Aristtil postula lexistncia de
la matria primera com el que subjau als canvis entre els quatre
elements, atribueix tots els processos de generaci i corrupci al
recorregut anual del Sol en la eclptica).
o Satribueixen tamb a aquesta poca alguns dels llibres de la
"Metafsica" (W. Jaeger) y de la Poltica.
!
3) Tercer perode
!
(335-322): des del seu retorn a Atenes, coincidint amb la seva activitat al Liceu.
A aquest perode pertanyen la major part de les obres conservades, destacant

!5
clarament lorientaci empirista y cientfica del seu pensament en contraposici a
la filosofa de Plat. Malgrat la unitat amb la que ens han presentat pels
recopiladors posteriors, les obres dAristtil daquest perode, tal com les
coneixem sn el resultat de les llions impartides al Liceu, i van ser publicades
alladament com a tals; sols posteriorment se'ls fou agrupant en aquestes obres,
en un treball de composici tal volta iniciat ja per Aristtil per continuat, amb
seguretat, pel seus deixebles en el Liceu. Podem classificar-les en cinc grups,
atenent-nos a les ms significatives:
A) Lgica
o 8. Categories (Sobre els gneres suprems de lsser i del dir.
Proposa una classificaci mitjanant deu modes: substncia, quantitat,
qualitat, relaci, lloc, temps, posici, posici, posici, acci, passi).
o 9. Sobre la interpretaci (Sobre lenunciat i la proposici).
o 10. Primers analtics (teoria dels sillogismes, anlisi dels
arguments segons la seva forma).
o 11. Refutacions sofstiques. G (Versa sobre les fallcies)
o 12. Analtics posteriors o segons (La demostraci cientfica i la
definici del coneixement cientfic).
o 13. Tpics (Els recursos sillogstics per solucionar qualsevol
dificultat).
B) Metafsica
o 14. Els 14 llibres Metafsics. (Componen el tractat de lsser en tant
que sser i les seves propietats essencials, s a dir, lontologia o
teologia aristotlica. Les propietats i principis ms generals que
regeixen lo real).
C) Obres cientfiques
o 15. Fsica (Tractat sobre la naturalesa. Anlisi del canvi)
o 16. Metereolgics.
o 17. Histories dels animals (Zoologia: un conjunt destudis sobre els
animals als que va dedicar la major part de la seva activitat. Nou
llibres, els quatre primers sn un inventari danatomia comparada, els
tres segents estudien el mode de reproducci que es donen al regne
animal, els dos ltims reuneixen el que llavors es sabia sobre el
carcter, les costums i el mode de vida dels diversos animals).

!6
 o 18. Del moviment dels animals. (sobre locomoci animal, subratlla
lanalogia entre la marxa dels quadruplets, la reptaci de les serps, el
vol de les aus i els insectes i la nataci dels peixos)
o 19. De la generaci dels animals. (estudia, entre daltres, els rgans
sexuals dels animals)
o 20. Sobre les parts dels animals. (tractat danatomia comparada
terica)
o 21. Sobre la marxa dels animals.
o 22. Sobre lnima (La psicologa. Distingeix tres nivells vitals o
anmics i analitza lactivitat perceptiva i cognitiva implcita en els
nivells superiors).
o Parva naturalia (conjunt de petit tractats sobre la percepci, la
memria, el somni, i daltres).
o 23. Sobre els insomnis.
o 24. Sobre la memria. (distingeix la memria com a molts
animals, de la reminiscncia, memria autoconscient exclusiva dels
ssers humans)
o 25. Sobre lendevinaci mitjanant el somni.
o 26. Sobre la respiraci. (sobre la respiraci dels ssers humans i els
animals, fenmen per a refredar el calor dels ssers humans)
o 27. Sobre la joventut.
D) tica y poltica
o 28. Gran moral (on sost que el b suprem s la felicitat).
o 29. tica a Nicmac (Obra que cont la doctrina tica dAristtil).
o 30. Poltica (Exposici del pensament aristotlic sobre
lorganitzaci social y poltica).
o 31. Constitucions (Anlisis de nombroses, 158, constitucions de les
polis de la seva poca).
o 32. Constituci dAtenes. (histria poltica dAtenes i la descripci
del sistema i organitzaci de lEstat atenenc)
E) Esttica
o 33. Retrica (Lart de convncer).
o 34. Potica (Sobre la creaci artstica, sobre la tragdia i les seves
parts (cap. VI) obra perduda en la seva major part).
!
3. Projecte filosfic:

!7
 o Posar les bases de la cincia:

per a posar les bases de la cincia Aristtil parteix de lexperincia. Una forma
inicial de conixer en el sentit de que totes les altres, ms elaborades, agafaran
peu duna manera o duna altre en aquesta forma tant genticament com
epistemolgicament (Mas, 2002: 112).

Doncs b, els animals tenen per naturalesa sensaci i a partir daquesta alguns
dells es genera la memria, mentre que en altres no es genere, i per aix
aquests darrers sn ms intelligents i ms capaos daprendre que els que no
poden recordar: intelligents, si b no aprenen, sn aquells que no poden
percebre sorolls (per exemple labella i qualsevol altre gnere danimals
semblants, si s que nhi ha), aprenen, per la seva part, quants tenen, a ms de
memria, aquesta classe de sensaci. Certament, la resta dels animals viu
grcies a les imatges i els records sense participar gaire de lexperincia,
mentre que el gnere hum viu, a ms, grcies a lart i als raonaments. Per la
seva part, lexperincia es genera en els homes a partir de la memria: en
efecte, una multitud de records del mateix assumpte acaben per constituir una
fora duna nica experincia (Mtf. I, 980 a 30-980 b 28). A (Mas, 2002: 112)

Aix doncs, de la sensaci sorgeix la memria, com estaiem dient, i de la

memria repetida del mateix, lexperincia: doncs els records mltiples en
nmero sn una nica experincia. De lexperincia () sorgeix el principi de
lart i de la cincia (Anal, seg. II, 100 a 3-9) (bid)

o Posar les bases dun mtode com instrument de la cincia

4. La crtica a Plat

o La crtica a la teoria de les idees.

Han estat els nostres amics els qui han creat la teoria de les Idees, Per cal
seguir el parer que, per salvar la veritat, cal sacrificar les nostres preferncies,
tant ms com que tamb nosaltres som filsofs. Es pot estimar els amics i la
veritat; per el ms honest s donar preferncia a la veritat (Et. Nic. I, 6, 1906 a
11) A Tejedor (1992: 61)

Si fossin les essncies de les coses, estarien en les coses.

!8
Dir que les Idees sn paradigmes o models, i que les coses participen delles no
s si no pronunciar paraules buides i construir metfores potiques (Santa Olalla
(s.d): 30)

La doctrina de les idees va ser en els seus fundadors la conseqncia dels

arguments dHerclit sobre la veritat, arguments que els van persuadir, i segons
els quals totes les coses sensibles es troben en un perpetu esdevenir, de manera
que si hi ha cincia i coneixement de quelcom, han dexistir certes natures
permanents fora de les [natures] sensibles, ja que no hi ha cincia del que va
canviant.

Scrates es va limitar a lestudi de les virtuts morals i va ser el primer que va

buscar una definici general delles. Entre els fsics, Demcrit shavia limitat a
una petita part de la fsica, no definint gaireb ni ms menys que ho escalfi i ho
fregeixo; i anteriorment els Pitagrics noms havien definit un petit nombre
dssers, les nocions del qual reduen a nombres: aix eren les definicions de
locasi, del ms just o del matrimoni. Per amb ra Scrates buscava
lessncia, ja que tractava de fer sillogismes, i el principi del sillogisme s
lessncia. La dialctica encara no era capa de considerar els contraris amb
independncia de lessncia i de determinar si la cincia dels contraris s una.
Aix doncs amb tota ra pot atribuir-se a Scrates el descobriment de les dues
coses segents: els discursos inductius i la definici general coses ambdues que
concerneixen al punt de partida de la cincia. Per Scrates no concedia una
existncia separada ni als universals ni a les definicions.

Ells [els Platnics] les van separar i van donar a aquestes realitats el nom
didees. I un raonament idntic els va conduir a admetre com a idees tot el que
s conegut universalment. Com si alg, volent comptar quelcom i trobant que el
nombre dobjectes s excessivament petit, cregus que noms ho pot aconseguir
augmentant aquest nombre. Perqu les idees sn en nombre ms gran, segons
diuen, que els individus sensibles, les causes dels quals busquen i dels que
parteixen per arribar a les idees. En efecte, a cada cosa correspon una realitat
homnima i que existeix a banda, tant de les substncies com de les altres coses
que tenen en si la unitat duna multiplicitat, ja sigui sensible, ja sigui eterna.

A ms a ms, de tots els arguments per mitj dels que pretenen demostrar
lexistncia de les idees, cap s evident. De, els uns no neix un sillogisme
necessari; dels altres neix una idea de coses que no la tenen, segons la seva

!9
mateixa opini. Ja que, segons els arguments trets de lexistncia de les cincies,
hi haur idees de totes les coses de qu hi ha cincia. Segons largument de la
unitat duna multiplicitat, tamb hi haur idees de les negacions. A lltim,
segons largument que fins i tot el que ha perit constitueix un objecte de
pensament, hi haur tamb idea dels objectes destruts, perqu la seva
representaci roman en e! pensament. Fins i tot raonaments ms exactes
condueixen a uns a admetre idees dels relatius no considerats com a gnere en
si; o a altres a largument del tercer home. [...]

A ms a ms, segons la suposici per la qual afirmen lexistncia de les idees, hi

haur idees no sols de les substncies, sin de moltes altres coses, perqu hi ha
un pensament, no sols de les substncies, sin tamb de les no-substncies, i no
hi ha noms cincia de la substncia; i mil conseqncies daquest tipus. I no
obstant aix, resultat necessari daquesta teoria de les idees i de les opinions
[acceptades] respecte delles, si les idees sn participables, noms hi haur
idees de les substncies. Ja que no hi ha participaci per accident, sin que s
necessari que aquesta participaci es produeixi respecte de cada idea en tant
que aquesta idea no s afirmada per un subjecte. Per participaci accidental
entenc que si un sser participa de ho doblegui en si, participa tamb dall
etern, per per accident, ja que per accident ho doblegui en si s etern. Per
consegent, noms hi haur idees de la substncia. I el que la substncia
significa en el mn sensible, ho significa igualment en el mn intelligible; duna
altra manera, qu voldrem dir en declarar que la unitat duna multiplicitat s
quelcom separat daquesta multiplicitat? I si hi ha identitat de forma entre les
idees i els ssers que delles participen, hi haur quelcom com entre les idees i
aquests ssers. [...] Per si no hi ha identitat de forma, noms hi haur
homonmia, i llavors s com si es crids home alhora a Calias i a un tros de
fusta sense considerar res com entre ells. [...]

La qesti ms important que hem de plantejar ser preguntar quin pot ser la
contribuci de les idees als ssers sensibles, eterns o temporals. Perqu no sn
causes de cap moviment ni de cap canvi. No constitueixen tampoc cap ajuda per
a la cincia dels altres ssers: no sn la seva essncia, si no estarien en ells; ni
sn per explicar la seva existncia, perqu no sn immanents als ssers
participats. [...] Daltra banda els altres ssers no poden provenir de les idees,
en cap sentit de qu ordinriament sempren. I si diem que les idees sn
paradigmes, i que les altres coses deriven delles, pronunciem paraules buides i

!10
fem metfores potiques. Qui treballa amb els ulls fixos en les idees? Tamb pot
ocrrer que existeixi i es produeixi algun ser semblant a un altre sense estar
modelat sobre aquest un altre: aix, existint o no Scrates, podria nixer un home
semblant a Scrates i succeiria evidentment el mateix si se suposs un Scrates
etern. A ms a ms, hi hauria molts paradigmes daquest ser i per tant moltes
idees daquest ser; per exemple, per a lhome, seria lanimal, el bpede, alhora
que lhome en si. I les idees no seran noms paradigmes dels ssers sensibles,
sin tamb de les mateixes idees; per exemple, el gnere ser el paradigma de
les espcies contingudes en el gnere; i llavors paradigma i imatge seran el
mateix. A ms a ms, sembla impossible que la substncia estigui separada
dall del que s substncia; per tant com poden estar separades de les coses les
idees, que sn les substncies de les coses?

En el Fed es diu que les idees sn les causes del ser i de lesdevenir. No obstant
aix, fins i tot admetent lexistncia de les idees, els ssers participats no sn
produts, a menys que hi hagi un motor. Al contrari, sn produdes moltes altres
coses, de les que diuen que no hi ha idees. Aix doncs s possible que tamb les
altres coses, de les que diuen que hi ha idees, existeixin i es produeixin per
causes anlogues a les de les coses de qu parlem, i no a causa de les idees. I pel
mateix mode de refutaci i per arguments ms lgics i ms rigorosos encara,
respecte de les idees poden acumular-se moltes altres dificultats semblants a qu
acabem de trobar

Met, Xlll, 4 i 5. (R. Verneaux, Textos dels grans filsofs: edat antiga, Herder,
Barcelona 1982, 5a. ed., p.78-81) A Filoxarxa

o La nova teoria de la ousia (substncia)

En veritat, letern objecte de totes les investigacions presents i pretrites la

qesti sempre plantejada: qu s lsser?, es redueix a aquesta altra, qu s la
substncia? Sobre la substncia, uns filsofs van afirmar que era nica i uns
altres que era mltiple (i aquesta multiplicitat era per a uns limitada en nombre i
per a altres infinita). Per a nosaltres tamb lobjecte fonamental, primer i, per
dir-ho aix, nic del nostre estudi ser lsser pres en aquest sentit: la
substncia. (Met. VII, 1, 1028 b 3). (bid: 66)

La substncia en el sentit ms fonamental, primer i principal del terme s all

que ni es afirmat dun subjecte, ni s en un subjecte: per exemple, lhome
individual o el cavall individual. Per podem anomenar substncies segones

!11
les espcies en les quals sn contingudes les substncies preses en el primer
sentit; i encara hem dafegir a les espcies els gneres daquestes espcies. Per
exemple, un individu home est contingut en lespcie home, i alhora aquesta
espcie sinclou en el gnere animal [] Dentre les substncies segones,
lespcie sanomena substncia amb ms ra que el gnere, ja que s ms a
prop de la substncia primera (lindividu) [] Duna altra banda la
substncia parlant estrictament, saplica noms a les substncies primeres, ja
que nicament elles subjauen a totes les altres coses (Cat, V. passim) (bid: 66).

o La nova teoria del coneixement

Tots els homes desitgen per naturalesa saberres hi ha en lenteniment que no

hagi estat abans als sentits A Salgado (2012: 31) En absncia de tota sensaci no
s possible conixer ni comprendre res (Sobre lnima, III, 8) A Salgado (2012:
33)

1) El coneixement comena per all singular (substncies primeres), pel

coneixement sensible, el qual proporciona materials pel coneixement

2) Desprs el coneixement intellectual mitjanant labstracci s el que

produeix el concepte universal (substncia segona)

3) Aquest concepte universal, hi ha que posar-lo en relaci amb el particular

mitjanant un procediment deductiu, aix es projectat sobre el singular i, el
singular, s conegut dun mode universal, dun mode ms perfpecte i que
fonamenta tots els processos prpiament lgics.

El cognoscible cientficament i la cincia es diferencien dall opinable i la

opini en qu la cincia s universal i es forma mitjanant proposicions"
necessries, i all necessari no s admissible que es comporti duna altra
manera. En canvi, hi ha algunes coses que existeixen i sn vertaderes per que
poden comportar-se tamb duna altre manera. Est clar, que sobre aquestes no
hi ha cincia (An Pos I, 33, 88 b) A Salgado (2012: 3)

5. Cincia

o Definici de cincia

o La cincia socupa dall universal i la cincia s un

coneixement necessari

!12
La cincia i all que s cognoscible cientficament es distingeixen de lopini i
de lopinable, perqu la cincia s universal i procedeix mitjanant proposicions
necessries i all que s necessari no pot sser dun altre mode. Doncs b, hi ha
coses vertaderes i reals per que tamb poden ser dun altre mode. Resulta
manifest que la cincia no tracte daquestes coses, doncs, cas contrari, el que pot
ser daltre manera no podria ser daltre mode. Per sens dubte tamb [no les
tracte] lintellecte anomeno intellecte (nous) al principi de la cincia ni la
cincia s no demostrativa (APo. I 3, 72 b 18-20) s a dir, la comprensi
duna premissa immediata. (7) Ara b, lintellecte, la cincia i lopini, aix com
all que es diu a travs dells, (88 b 30-31) sn vertaders. Daqu resulta, per
aix, que lopini tracta del que es vertader o fals, per que tamb pot ser dun
altre mode. I aix significa que ella s la comprensi duna premissa immediata i
no necessria. (89 a 11-23) A Mesquita (2008: 130)

o La cincia s un coneixement per demostraci

Quan tres termes estan de tal manera relacionats que lltim s completament
incls o contingut en el terme mitj, i aquest est incls o excls totalment del
primer, de manera necessria hem dadmetre un perfecte sillogisme entre els
extrems. Significo per terme mitj aquell que s contingut en un altre i que cont
un altre en s mateix, i que a ms s intermedi per la seva posici; i significo per
extrems aquell que s contingut en un altre i aquell en qu un altre s contingut.
Si A, en efecte, es predica de tot B, i B es predica de tot C, A necessriament ha
de predicar-se de tot C (A. Po. I, 4, 25 b 32) A Tejedor (1992: 63)

Ja que la cincia s un coneixement de luniversal i de totes les coses

necessries, i que hi ha uns principis del demostrable i de tota cincia (doncs la
cincia s racional), el principi dall cientfic no pot ser ni cincia, ni art ni
prudncia; perqu all cientfic s demostrable (Et. Nic, VI, 6, 1140 b) A
Salgado (2012: 3)

o La cincia s un coneixement per las causes

essent quatre les causes s quefer i ofici del fsic el conixer-les totes. I ha
dexplicar, referint aquest per qu a totes les causes dites; s a dir: la matria, la
forma, lagent i el canvi (Fis. 198 a 21-25) A Mas (2002: 119)

o La cincia es un coneixement vertader i cert

!13
Com diu Mosterin (2006: 297) la veritat i la falsedat no es diuen de les coses,
sin dels pensaments i secundriament dels enunciats.

El fals s dir del que s de tal manera, que no s de tal manera, o dir del que no
s de tal mode, que s de tal mode. El vertader consisteix en dir del que s aix,
que s aix, i del que no s aix, que no s aix. (Met I, 1011 b 25)

Si s veritat que quelcom s blanc, es precs que sigui blanc. Si s veritat que no
s blanc, s precs que no sigui blanc. Si s blanc resulta vertader afirmar-ho; i
si no ho s, negar-ho. (Peri Hermeneias, 18 b 1)

o Els procediments cientfics

o El organon (Categories, De Interpretatione, Analytica

priora y posteriora, Topicorum, &c): la lgica

o La inducci

La inducci s el cam des de les coses singulars fins all universal. Per
exemple, si el ms efica pilot s el ms versat en el seu ofici, aix com el millor
cotxer, tamb en general el versat s millor en cada cosa (Topicos, I 105 a 13) A
Mostern (2006: 207).

Si quelcom est mancat dun dels sentits, estir mancat tamb irremeiablement
dun cert saber, que li resultar impossible dadquirir. En efecte, sols aprenem
per inducci o per demostraci. La demostraci parteix dels universals, i la
inducci dels particulars. Per s impossible arribar a conixer els universals
excepte per inducci [] I no hi pot haver inducci sense prvia percepci.
(Analtics primers, I, 81 a 38) A Mostern (2006: 208)

s evident que hem darribar a conixer les premisses primries per inducci,
doncs el mtode per el que encara la percepci sensible sembra en nosaltres
luniversal s inductiu. Ara b, de entre els estats de pensament pels que captem
la veritat, uns sn infalliblement vertaders, mentre que altres admeten lerror:
lopini, per exemple, el clcul; en canvi, el coneixement cientfic i la intuci
sn sempre vertaders; a ms, cap altre espcie de pensament, excepte la intuci,
s ms exacte que el coneixement cientfic, perqu no hi haur coneixement
cientfic de les premisses primries [] Ser la intuci la que aprehn les
premisses primries, conclusi que tamb es dedueix del fet de que la
demostraci no pot ser la font originria de la demostraci, ni per consegent, el

!14
coneixement cientfic del coneixement cientfic, Si doncs, ella s laltre espcia
nica de pensament vertader fora del coneixement cientfic, la intuci ser la
font originria del coneixement cientfic (Anal Pos, 1, 3) Salgado (2012: 37)

6. La physys (naturalesa)

Segons Mas (2002: 134) dAcord amb Aristtil, totes les coses que posseeixen en
si mateixes de manera immanent un principi de gnesis tenen naturalesa;
aquestes coses, afegeix, sn substncia o entitat, doncs pertanyen a la
categoria de substncia i tenen existncia substancial:

Naturalesa s per conseqent, el que sha dit; i tenen naturalesa quantes

coses posseeixin aquest principi. A ms totes elles sn entitat, doncs sn quelcom
que subjau i la naturalesa sempre resideix en all que subjau. En canvi, per
naturalesa sn aquestes i quantes se donen aquestes per s mateixes, com el
dirigir-se cap a dalt es dna en el foc: aix no s naturalesa, ni t
naturalesa, per s per naturalesa i conforme a la naturalesa (Fis., 189 b
32-190 a 8). A Mas (2002: 133).

o Ciencia primera: (metaphysis)

Hi ha una cincia que estudia el que s, en tant que s, i els atributs que, per si
mateix, li pertanyen. Aquesta cincia, daltra banda, no sidentifica amb cap de
les denominades cincies particulars. Cap de les altres [cincies], en efecte,
socupa universalment del que s, en tant que alguna cosa que s, sin que
desprs de seccionar daix una part, estudia els accidents d'aquesta: aix, per
exemple, les cincies matemtiques.
I ja que busquem els principis i les causes supremes, s evident que aquestes han
de ser-ho necessriament dalguna natura per si mateixa. I, certament, si tamb
buscaven aquests principis els qui buscaven els elements de les coses que sn,
tamb els elements havien de ser necessriament elements del que s, no
accidentalment, sin en tant que quelcom que s. Daqu que tamb nosaltres
hgim daconseguir les causes primeres del que s, en tant que quelcom que s.
Met, IV, 1, 1003a (Gredos, Madrid 1944, p. 161-162) A Filoxarxa
!
Lens se diu en varis sentits, segons vam exposar abans, per una part, significa
la quididad i quelcom determinat, i, per una altra, la qualitat o quantiat o
qualsevol dels altres predicats daquesta classe. Per dient-se ens en tants
sentits, s evident que el primer ens daquests s la quididad, que significa la

!15
substncia [] i els altres sanomenen ens per ser quantitats o qualitats o
afeccions o alguna altre cosa de lens en aquest sentit [] doncs en lenunciat
de cada cosa entrar necessriament el de la substncia (Met. Z, 1) A Salgado
(2012: 26)

!
o Teoria de la matria y la forma

Cada objecte del mn sensiblee que existeix separadament es redueix a un

compost (gr. syntheton, compost o objecte concret) que se compon dun
substrat (hypokemenon, subjaient) anomenat tamb matria (hyle) conformat
o poset per una forma determinada (eidos) Guthrie (1993: 117).

Tot el que sengendra, sengendra en virtut duna causa motriu (s a dir, un

principi de generaci) i dun subjecte (admetem que sigui no la privaci, sin la
matria) i arriba a ser una cosa determinada (per exemple, una esfera o un
cercle o qualsevol altra cosa). Ni el subjecte, per exemple, el bronze, ni lesfera
sn produts; el que es produeix s lesfera de bronze [] Arrodonir el bronze no
s produir la rodonesa, ni lesfera, sin produir una altra cosa, s produir la
forma (desfera) en el bronze [] s evident que la forma no est sotmesa a
lesdevenir, sin que s ella la que esdev en un altre sser. El que es produeix s,
per exemple, una esfera de bronze, que est feta de bronze i de lesfera: la forma
es realitza en la matria i el producte s una esfera de bronze [] Resulta,
doncs, evident que el que sanomena forma o substncia [segona] no s el que s
engendrat sin que el que s engendrat s el compost de matria i forma, el qual
rep el seu nom de la forma; per aix tot el que s engendrat cont matria i una
part de la cosa s matria i laltra s forma (Met. VIII, 8, 1033 a 24; text refs).
A Tejedor (1992: 67)

o Teoria del canvi: potncia-acte

La substncia sensible es troba sotmesa al canvi. Per si tot canvi t lloc entre
oposats o intermediaris (no entre tot tipus doposats, ats que el so s no-blanc,
sin nicament entre els contraris), ha dhaver-hi necessriament un substrat
que canvia dun contrari a un altre contrari (per exemple, del blanc al negre o
als seus intermediaris), ja que no sn els contraris els que es transformen lun en
laltre [] Per tant, cal afirmar que la matria que canvia ha destar en
potncia dels dos contraris. I ja que lsser posseeix una doble significaci, cal

!16
dir que tot canvi sefectua de lsser en potncia a lsser en acte. El mateix
val per a laugment i la disminuci. Resulta llavors que no solament pot procedir
un sser accidentalment del no-sser, sin que tamb tot pot procedir de lsser,
per no de lsser en acte, sin de lsser-en-potncia [] I aquest ltim s una
espcie de no-sser: el no sser com a potncia (Met. XII, 2, 1069 b 3-28) A
Tejedor (1992: 68)

o La teoria del moviment

Els tipus de canvi sn quatre: segons lessncia, o segons la qualitat, o segons la

quantitat, o segons la quantitat, o segons el lloc. La generaci absoluta i la
corrupci constitueixen el canvi segons el que s: laugment i la disminuci,
segons la quantitat; lalteraci, segons la qualitat, i el desplaament, segons el
lloc (Met I, 1069 b 9) A Mostern (2006: 221)

o La teoria de las causes

Es parla de causes en quatre sentits: 1) la substncia o essncia, 2) la matria

subjaient, 3) la font del moviment, 4) el contrari daquest, el bon resultat que es
persegueix, que es el fi i lobjectiu de tot esdevenir i moviment. Aquestes causes
les hem investigat suficientment a la Fsica. (Met 983 a 26) A Guthrie (1983:
237)

o Cincia segona

o Cosmologia general

!17
 mn sublunar/supralunar/el primer motor/

Imatge estreta de: http://es.slideshare.net/adelablancabarrios/4-filosofa-griega-

aristteles-presentation

o Biologia (Reivindicaci de la biologia)

Dels ssers constituts per naturalesa, uns, in-engendrats i incorruptibles,

subsisteixen per tota leternitat; daltres, en canvi, estan subjectes a la generaci
i a la corrupci [] Respecte a les plantes i als animals, peribles, tenim ms
mitjans pel seu coneixement, perqu convivim amb ells. Qualsevol que es prens
la molstia podria obtenir moltes dades sobre cada gnere [] Ambds estudis
tenen el seu encant [] Per la nostra relaci amb els ssers vius, com que s
ms profunda i extensa, ens permet un coneixement avantatjat. A ms, la seva
proximitat a nosaltres i la seva afinitat de naturalesa, restableixen lequilibri
amb la filosofia que tracta del div. Com que dels ssers divins ja hem tracta i
exposat el nostre parixer, ens falta parlar de la naturalesa dels animals, si fos
possible, sense ometre res, valus o no. Doncs, incls en animals poc grats als
nostres sentits, la naturalesa, que els va construir, tamb ofereix a qui els
estudien extraordinari plaer, sempre que siguin capaos de reconixer les causes
i posseeixin una natural inclinaci al saber [] Si gaudim contemplant les
imatges dels ssers vius perqu admiram lart que els va produir, sigui la pintura
o lescultura, seria illgic i estrany que no aprecissem encara ms lobservaci
dels propis ser composts de la naturalesa, al manco si podem advertir les seves
causes [] Per aix, un no ha de sentir una pueril repugnncia al examen dels
animals ms senzills dons en tots els ssers naturals hi ha quelcom dadmirable.
Aix com Herclit segons conten va convidar a passar a uns visitants
estrangers, que es van detenir en veurel encalentint-se al forn, dient: aqu
tamb hi ha deus; aix mateix hem datracar-nos sense objeccions a
lexploraci de cada animal, doncs en tots hi ha quelcom de natural i bell. (De
les parts dels animals I, 5, 644 b 22-645 a 24) A Marcos (1998: 26)

o Antropologia

Per tant, est clar que la ciutat s una de les coses naturals i que lhome s, per
naturalesa, un animal cvic. Izuzqua (1998: 34)

!18
El per qu sia lhome un animal poltic, ms encara que les abelles i tot altre
animal gregari, s evident. La naturalesa segons hem dit no fa res en va; ara
be lhome s entre els animal lnic que t paraula (Pol. 1, 1). A Webdianoia.

o Psicologia

Les substncies sn preferentment els cossos i, entre ells, els cossos naturals.
Ara: entre els cossos naturals, nhi ha que tenen vida i nhi ha que no en tenen.
Consegentment, qualsevol cos natural que t vida constitueix una substncia,
per b que en el sentit de matria composta (de matria i de forma). Aix doncs,
com que es tracta dun cos que t vida, el cos s un subjecte i matria. Per tant,
cal que lnima sigui una substncia com a forma dun cos natural que t vida
en potncia. Si cal dir, per tant, quelcom que sigui com a qualsevol mena
dnima, haur dafirmar-se que lnima s una entelquia primera dun cos
organitzat. Per aix, no cal preguntar certament si lnima i el cos sn una i la
mateixa cosa. Cal considerar, tanmateix, en aquest punt all que hem dit sobre
les parts. Car, si lull fos un sser vivent, la seva nima seria la vista. Al seu torn,
lull s la matria de la vista, de manera que si la vista labandona ja no s lull,
sin que noms en t el nom, com passa amb un ull pintat i amb un ull fet de
pedra. En aquest sentit, no hi ha cap dubte que lnima no pot separar-se del
cos. s pals que en les plantes hi ha una energia i un principi en virtut del qual
aconsegueixen una creixena. Lnima s el principi de tots aquells fenmens
que hem explicat i que es defineix concretament per ells, s a dir, per la facultat
de nutrici, per la sensaci, per la facultat de pensar i pel moviment. Tanmateix,
lnima s primriament aquella cosa per la qual hom viu, percep
sensorialment i pensa, de manera que alhora s forma i figura, per no pas
matria i substrat. Lnima no pot existir entre un cos i no s un cos, sin ms
aviat una cosa del propi cos (Psic. II, 1 i 2 text refs) A Tejedor (1992: 74)

7. El problema de la polis

La ciutat s la comunitat, procedent de varis llogarets, perfecte, ja que posseeix,

per dir-ho duna vegada, la conclusi de lautosuficincia total, i que t el seu
origen el lurgncia del viure, per subsisteix pel viure b. Aix que tota ciutat
existeix per naturalesa, de la mateixa manera que les comunitats originries.
Ella s la finalitat daquelles, i la naturalesa s finalitat. El que cada ser s,
desprs de complir-se el seu desenvolupament, aix deim s la seva naturalesa,

!19
aix dun home, dun cavall o duna casa. A ms, la causa final i la perfecci s
el millor. I lautosuficincia s la perfecci, i ptima. Izuzqua (1998: 34)

o Teoria de la virtut

La virtut s, doncs, una disposici voluntria adquirida que consisteix en un

terme mig en relaci a nosaltres, definit per la ra tal i com ho faria un home
sensat (t. Nic. II, 6 1106 b 36.) A Tejedor (1992: 77).

La virtut s, per tant, un hbit selectiu, consistent en una posici intermdia per
a nosaltres, determinada per la ra i tal com la determinaria lhome prudent.
Posici intermdia entre dos vicis, lun per excs i laltres per defecte, I aix, uns
vicis pequen per defecte i altres per excs del que cal per les passions i en les
accions, mentre que la virtut es troba i tria el terme mig. Pel qual, segons la seva
substncia i la definici que expressa la seva essncia, la virtut s mig, per des
de el punt de vista de la perfecci i del b, s extrem. (Et Ni, II, 6) A Webdianoia.

Existeixen, doncs, dues classes de virtut, la dianotica i la tica. La dianotica

sorigina i creix principalment per lensenyana, i per aix requereix experincia
i temps; ltica, en canvi, procedeix de la costum, com ho indica el nom que
varia lleugerament del de costum. Daquest fet resulta clar que cap de les
dues virtuts tiques es produeix en nosaltres per naturalesa, donat que cap cosa
que existeix per naturalesa es modifica per costum. Aix, la pedra que es mou per
naturalesa cap a vall, no podria ser acostumada a moures cap a dalt, encara
que sintents acostumar-la llanant-la cap a dalt innombrables cops; ni el foc,
cap a baix; ni cap altre cosa, de certa naturalesa, podrien acostumar-se a ser
duna altra manera. Daqu que les virtuts no es produeixin ni per naturalesa, ni
contra naturalesa, sin que nostre natural pugui rebre'ls i perfeccionar-les
mitjanant costum. A Izuzqua (1998: 34)

o La poltica

El b s certament desitjable quan interessa a un sol individu; per es revesteix

dun carcter ms bell i ms div quan interessa a un poble i a un estat sencer
(t. Nic. I, 2 1094 b) A Tejedor (1992: 77)

LEstat s anterior per naturalesa a la famlia i a cada home pres

individualment. El tot, en efecte s anterior a cada una de les parts [] i si
cada individu, considerat alladament, no es basta a s mateix cal referir-lo a la
totalitat. (Pol. I, 1, 1253 a). A Tejedor (1992: 78)

!20
s doncs manifest que la ciutat s anterior a lindividu, doncs si lindividu no pot
de per si bastar-se a si mateix, haur destar amb el tot poltic en la mateixa
relaci que les altres parts ho estan amb el seu respectiu tot. El que sigui incapa
dentrar en aquesta participaci com, o que, a causa de la seva prpia
suficincia no necessiti della, no s ms part de la ciutat, sin que s una bstia
o un du. (Pol. 1, 1) A Webdianoia.

!
BIBLIOGRAFIA

Barriento, A. (2004). El aporte de Aristteles a la meteorologia. Meteorologia

colombiana n8, pp. 107-113.

Guthrie, W. K. C. (1983). Historia de la filosofia griega. Introduccin a

Aristteles. Gredos. Madrid.

Mas, S. (2003). Historia de la filosofa antigua. Grecia y el helenismo. Madrid.

Uned.

Marcos, A. (1998). Invitacin a la biologia de Aristteles. Thmata. Nm. 20,

pp. 25-48. En lnia: http://institucional.us.es/revistas/themata/
20/02%20Marcos.pdf Data de consulta: 11/01/2017.

Fernndez, S. (Sin fecha) Historia de la filosofia. Instituto de Educaci

Secundaria Leon de Benavides.

Izuzqua, I (1998). Selectividad Filosofia. Madrid. Anaya.

Mesquita, A. P (2008). Ciencia y opinin en Aristteles. Rev. Filosofa Univ.

Costa Rica, XLVI (117/118),129-136, Enero-Agosto 2008, pp. 129-136 En
lnia: http://www.inif.ucr.ac.cr/recursos/docs/Revista%20de%20Filosof
%C3%ADa%20UCR/Vol.XLVI/Num.117-118/Ciencia%20y%20opinion
%20en%20aristoteles.pdf Data de consulta: 11/01/2017.

Mostern, J. (2006). Aristteles. Madrid. Alianza.

Santa Olalla, M. (Sin Fecha). Histria de la filosofia. Apuntes ajustados al

currculum de Castilla y Len.

!21
Salgado, S (2012). La filosofia de Aristteles. Duererias. En lnia: http://
guindo.pntic.mec.es/~ssag0007/filosofica/aristoteles-duererias.pdf Data de
consulta 18/01/2017

Tejedor, C. (1992). Histria de la Filosofia en el seu marc cultural. Barcelona.

Crulla.

PGINES WEB

Dianoia. En lnia: http://www.webdianoia.com/aristoteles/aristoteles_obr.htm

http://es.slideshare.net/adelablancabarrios/4-filosofa-griega-aristteles-
presentation

IES La Orden. Departamento de Filosofia. Historia de la filosofia. Orgenes de la

filosofia occidental. (Sin Fecha). En lnea: https://
filosofiaieslaorden.wikispaces.com/file/view/LA+EXPLICACIN++RACONAL
+DEL+COSMO+EN+LOS+PRIMEROS+FILSOFOS.+II+doc.pdf. Data de
consulta 18/01/2017

Filoxarxa. http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-3p6b.htm

!22