LA COVA DES PAS de Vallgornera UNA MERAVELLA SUBTERRNIA

Per Guiem Mulet, president de la Federaci Balear dEspeleologia

Corria l'any 1968 quan "mestre Tomeu" picava els ltims metres del pou negre que li
havien encarregat els amos de l'hotel Hotel Es Pas quan va perforar el sostre del que
avui coneixem com la sala d'entrada de la cova des Pas de Vallgornera.

Sens dubte va ser una notcia important la troballa de tan belles coves per no s
aquesta la primera referncia en la histria que tenim d'aquesta cavitat ja que aquesta
zona de penya-segats de la costa de la marina de Llucmajor ha estat durant molt de
temps refugi de contrabandistes que utilitzaven les coves com "amagatais". Aquests
"amagatais"han estat i encara sn secrets dels quals no es divulgava la seva ubicaci.

Miquel Font ,topgraf llucmajor , va ser una de les primeres persones a entrar i
observar les belles i delicades formacions de la cavitat i d'aix va quedar constncia
amb la publicaci de la notcia en diversos diaris
Per tot i podem retrocedir ms per trobar ressenyes d'aquesta cavitat.

Segons m'explicava el meu amic Dami Planes de Vallgornera Vell ...

a ca nostra tenim un plnol topogrfic del segle XIX cpia d'un del segle XVIII on hi ha una
tanca que es diu SA TANCA DE SA COVA, que est aprop de sa zona de s'actual entrada. Com
que sempre m'han agradat aquests temes i coincidint amb ses histries que contaven es meus
avantpassats vaig trobar una entrada (hi vaig entrar) bassantme en ses fites d'aquelles
histries ("a tal lloc hi ha un forat on no hi poden mollar sa fura ja que no surt i es perd")

Certament desprs ensenyar-me el mapa comprovar que existeix realment aquesta

entrada de la mateixa manera que una altra que tenem localitzada des de fa temps
uns centenars de metres ms lluny per que, al nostre pesar, es troben totalment
col.lapsades i per tant l'accs a l'interior de la cova s del tot impossible.
Centrant-nos novament en els nostres temps cal destacar que els propietaris de l'hotel
que van encarregar la realitzaci del pou negre a "mestre Tomeu" van tenir la gran
seny d'encarregar la realitzaci d'un altre pou, aquesta vegada en una zona que no
afecta la cavitat, per abocar les aiges grises de l'hotel i d'altra banda encomanar
l'exploraci de la cavitat trobada a un equip d'espelelegs belgues darrere de
comprovar la viabilitat de fer-la turstica cosa que pel que sembla finalment es va
descartar.
En anys posteriors els grups de espelelegs mallorquins EST i ANEM decideixen
reexplorar i topografiar la cavitat finalitzant el seu treball el 1992 amb un
desenvolupament d'uns 2.000 metres part dels quals correspon a galeries aqutiques.
Durant l'any 1994 l'exploraci detallada de les galeries aqutiques permetre superar
diversos passos estrets que van donar accs a una espectacular successi de llacs i
galeries ricament adornats amb multitud d'estalactites, a aquest nou sector li
anomenem les Noves Extensions i va sumar un desenvolupament total per a la cavitat
de 6435 metres
Superposici de la TOPOGRAFIA AMB EL PLA PARCEL LARI
No podem passar per aquest sector sense fer esment d'un dels seus punts ms
caracterstics que deixa bocabadat a tot espeleleg que progressa per la zona, es
tracta d'un dels llacs ms emblemtics potser del continent europeu, s el Llac de na
Gemma que ens delecta amb la seva rica ornamentaci del sostre i parets mentre
passem nedant per les seves tranquil aiges transparents

s un espectacle nic i inoblidable nedar al llarg dels seus gaireb 200 metres,
capritxosament la primera meitat del sostre es troba totalment colmatat de bellssimes
estalactites i en l'altra meitat la roca est totalment nua amb les seves formes de
corrosi provocades per l'acci de l'aigua

En aquest sector de les Noves Extensions tamb es va descobrir un laberint de

galeries parcialment inundades (Laberint inferior) que ens sorprn per la seva varietat
de espeleotemes.
Va ser en aquesta zona, quan el grup EST i ANEM estaven topografiant aquest sector,
que em vaig incorporar a l'equip de treball i vaig tenir la ocasi d'admirar per primera
vegada i, perqu no dir-ho, enamorar d'aquesta meravella natural.
Els treballs de topografia d'aquest sector van concloure l'any 1999

Al 2002 el Grup Espeleolgic Llubi (Gell), del qual era el president, va iniciar els
estudis i exploracions en la cavitat a partir dels coneixements d'estudis anteriors. El
projecte es va basar fonamentalment en l'estudi dels corrents d'aire que es registren a
l'entrada i diferents punts interiors aix com la seva possible relaci amb les
fluctuacions del nivell de l'aigua de l'aqfer que correspon al nivell del mar, l'estudi de
espeleotemes i realitzar conjuntament amb el Govern Balear un rgim de protecci.

Sobre la base de les dades recollides sobre els corrents d'aire i fluctuacions del nivell
de l'aigua determinem que el volum de la cavitat necessari per permetre aquestes
dades havia de ser ms de 50 vegades superior al que fins ara es coneixia per la qual
cosa ens vam posar mans a l'obra, havem de trobar el pas que ens permets accedir
a un nou i ampli sector que suposvem i estvem segurs havia de existir. Per en ms
de 6 km de galeries havia molts racons ocults que escodrinyar i el treball ens va portar
ms de dos anys d'incursions repetitives a la recerca del desconegut sector.
Diari d'exploracions del Gell: 2004.06.19 Guiem Mulet, Toni Mulet i Toni Merino
Tercer cap de setmana en qu tornem per explorar les noves galeries, aquesta vegada
si s possible, ms minuciosament i amb caretes per bussejar al llac de la sala Nova i
comprovar si t connexi amb una altra sala.
Al final del llac de na Gemma tornem a notar la corrent d'aire que surt del fons, ens
aturem a la sala de Na Barbara un cop ms per comprovar si aquesta vegada notem
d'on surt l'aire. Anem noms amb la llum elctrica del frontal, Toni Merino i Toni Mulet
estan fent fotos. Quan estic travessant nedant la sala observo que en cada respiraci
es nota un feix de llum pel fet que el vapor d'aigua que surt per la meva boca en
expirar es condensa suposo a causa de la saturaci d'humitat de l'aire que avui pel
motiu que sigui s ms gran i aquest es torna visible en travessar el raig de llum del
frontal per observo que aquest deixa de ser visible durant un parell de metres per
tornar a aparixer quan estic ms endavant. En principi no li vaig donar importncia
per desprs vaig comprendre que no es condensava perqu en aquella zona l'aire no
estava saturat com a la resta de la sala potser perqu, encara que no es nots, estava
en moviment i provenia d'una altra zona. La teoria era bona, a veure si en la prctica
funcionava, aix que desprs de comunicar-ho als companys ens vam posar a nedar
delimitant la zona utilitzant el nou sistema. Era evident que per all passava un canal
d'aire "fresc" o menys saturat.
 Amb aquest procediment arribem al fons de la sala i pujant per unes colades
constatem que el corrent d'aire sortia per un forat darrere de formacions pel qual era
impossible passar. Inspeccionant la zona descobrim un pas per sota molt estret pel
qual podem accedir a la petita saleta que es veia desprs de les formacions. La sala
s petita i en principi no sembla que tingui continuaci aix que fem servir una altra
vegada el nou procediment i tornem a comprovar que funciona ja que ens indica que
l'aire surt d'entre unes escletxes a la paret per les quals s impossible passar. No
podem veure darrere ja que estan molt estretes i ens ho impedeixen per no hi ha
dubte que l'aire surt per ahi. No ho pensem ms, cal desobstruir el pas. No va ser fcil
per a base de cops amb altres pedres aconseguim forar un pas que ens permets
seguir progressant.
A travs d'un petit balc entrem en una sala de mitjanes proporcions, bastant
adornada amb espeleotemes. Per la dreta hi ha diversos punts amb aigua i per la seva
esquerra una forta pujada amb trams de colada i roques. Est clar que es tracta de la
part oposada del con de roques que setmanes enrere havem trobat a la sala Nova i
que discorre per la part esquerra del que vindria a ser la galeria principal. Ara ens
trobvem a la part dreta, molt ms mplia i plena de formacions.
Desprs d'explorar la sala i amb la idea de superar el con que en teoria tapona la
galeria principal, per la seva part inferior desprs de treure diverses pedres que ens
impedien el pas vam aconseguir passar per un estret laminador d'uns cinc metres de
llarg per uns 40 centmetres de alt, desprs dels quals el sl aquesta revestit d'una
colada molt blanca amb les parets plenes de curioses cristallitzacions. El pas va
prenent cada vegada unes proporcions majors arribant a una sala enorme a primera
vista, a la llunyania es veuen grans formacions i un gran espai buit i negre.
Sens dubte el havem aconseguit, havem aconseguit superar el gran tap que
obstrueix la galeria principal.
Desprs d'un primer passeig per aquesta enorme sala ens vam comenar a adonar
que no s una sala ms, s la major sala que havem vist mai a Mallorca i encara no
veia el final. No s quants metres ha de tenir de llarg, les xifres que ens rondaven pel
cap eren d'uns 200 a 300 metres de llarg per uns 40 a 60 d'ample i 10 a 15 de alt. s
impressionant i no hi ha paraules per descriure-la. De fet no trobem un nom que li fes
justcia pel que vam decidir cridar-la La sala que no t nom. Sortim xiulant ja que
anem amb llum elctrica i hem deixat les motxilles amb piles de recanvi abans dels
passos estrets.
La cavitat est protegida per la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear,
segons Acord del Consell de Govern del 28 de juliol de 2000 i l'Acord del Consell de
Govern de 3 de mar de 2006 (BOIB nm. 38, 2006.03.16 ), com a Lloc d'Inters
Comunitari (LIC) Nm: ES5310049 de la Xarxa Natura 2000 (D. 92/43/CEE)
L'accs a la cavitat est restringit precisant autoritzaci de la Conselleria de Medi
Ambient
Desprs de la comprovaci per part de la Conselleria del trencament i possible espoli
de nombrosos i importants espeleotemes es va procedir a tancar la cavitat d'una
manera efica dotant d'un sistema de ALARMA via telfon que informa a l'instant als
Agents de Medi Ambient i al Seprona de la Gurdia Civil del trencament del sistema de
tancament i la possible entrada sense autoritzaci.
El 2007 la Direcci General de Biodiversitat del Govern Balear va iniciar la redacci del
Pla rector d's i gesti de la cavitat (PRUG) on s'estableixen i regulen les activitats i
estudis permesos
Tamb ha impulsat ,en cooperaci de la Federaci Balear d'Espeleologia , diversos
estudis per determinar la fauna troglbia que habita en el seu interior aix com la
monitoritzaci de diversos parmetres de les aiges que componen l'aqfer,
topografia i exploraci de nous sectors i establiment d'un pla de seguretat per als
espelelegs i cientfics amb la participaci de l'equip de rescat dels bombers de
Mallorca
Aquest va ser el dia que va marcar un altre abans i desprs a la cova des Pas de
Vallgornera ja que a partir del descobriment de la "sala que no et nom" s'han anat
succeint diversos treballs d'exploraci, estudi i topografia duts a terme per grups de
treball de espelelegs coordinats per la Federaci Balear de Espeleologia.

Fins ara es porten ms de 67 quilmetres de galeries topografiades distribudes en

tres pisos que estan superposats en algunes zones:

Nivell zero: Compost pels llacs i galeries inundades d'aiges salobres que estan a
nivell del mar. El nivell de les seves aiges s el mateix nivell del mar i per tant
s'observen les mateixes fluctuacions a causa de les marees o inclemncies
meteorolgiques.

Nivell Subaqutic: Est format per galeries subaqutiques i per tant totalment
inundades situat entre -4 i -6 metres per sota del nivell del mar. Requereix tcniques
de espeleobusseig per a la seva exploraci.

Nivell superior: s el pis format per un laberint de galeries situat a uns 10 metres per
sobre del nivell del mar o nivell zero amb gourgs d'aigua dola provinent de la infiltraci
de l'aigua de pluja.
Per entendre cientficament la formaci de la cova i la distribuci de la seva estructura
s'han realitzat i encara s'estan duent a terme diversos projectes que intenten
demostrar els fenmens que han contribut a la seva formaci. L'rea on es situa la
cavitat forma part de l'anomenada Marina de Llucmajor. Es tracta d'una plataforma
carbonatada desenvolupada entre el Mioc superior (Tortoni-Messini) que culmina a
sostre d'una rasa de erosi. Est formada per calcries arrecifales en les quals es
distingeixen diversos cicles i fcies: de front arrecifal, lagoon extern i intern, fcies de
tals i conca. A sostre culmina amb calcarenites del Pleistoc superior. La cavitat es
desenvolupa a la fcies del Complex Arrecifal (front i lagoon)

El que si est clar, i perqu ens entenguem tots, s que la Marina de Llucmajor va ser
fa milions d'anys una espcie de atolon tropical o front coralino amb el seu escull de
coralls (front arrecifal) i la seva llacuna interior (lagoon). Un escull de corall s un tipus
d'escull que es desenvolupa en aiges tropicals. Sn estructures slides del relleu del
fons mar formades predominantment pel desenvolupament acumulat de corals petris.
Per la seva situaci estratgica entre la costa i el mar obert, els esculls serveixen de
barreres que protegeixen els manglars i praderies de yerbas marines dels embats de
l'onatge, els manglars i praderies de yerbas, al seu torn, protegeixen a l'escull de la
sedimentaci i serveixen d'rees de reproducci i criana per a moltes de les espcies
que formen part de l'ecosistema de l'escull.
A l'interior de la cova des Pas de Vallgornera podem distingir clarament aquestes dues
parts clarament diferenciades de l'escull coralino:
El front arrecifal format per grans masses de fssils de corals i esponges, sn roques
ms toves i per tant susceptibles a una major erosi i correspondria a tota la zona de
les grans sales o galeries (Joan Max, Sala que no te nom, lnia 3000, galeria voltors) i
la zona de lagoon, a l'interior i desprs del front arrecifal, format per roques ms dures,
sense presncia de fssils de corals per s alguns fssils de vertebrats i branques o
arrels d'arbres. El que s hem de tenir en compte s que per garantir el creixement de
l'escull de coral es requereix una temperatura de l'aigua d'entre 20 i 28 C

Amb el transcurs de milers d'anys el paquet de roca formada va arribar a prendre un

gruix de diverses desenes de metres i desprs de les successives variacions del nivell
del mar Mediterrani es van anar formant els diferents nivells de galeries, tenint en
compte que s la zona ms superficial de l'aigua la que t ms poder corrosiu pel fet
que s la zona de mescla de l'aigua de pluja amb l'aigua salada del mar i que en tenir
contacte amb l'aire s ms gran l'intercanvi de gasos afavorint la dissoluci de les
parts ms toves de la roca.
DESCRIPCI ESQUEMTICA DE LA FORMACI DE LA COVA
1 - En un principi el paquet de roca que avui forma la marina de Llucmajor a causa de
forces geolgiques s'esquerda, es van formar falles i diclasis per les que va entrar
l'aigua del mar i per on s'infiltrava l'aigua de pluja.
2 - La barreja d'aquestes dues aiges fa que aquesta augmenti el seu poder corrosiu
sobre la roca calcria i s per tant en aquesta zona de barreja on es comena a
eixamplar la diclasi per la dissoluci de la roca.
3 - Possiblement a causa de glaciacions o altres fenmens que van motivar una
baixada del nivell del mar per un gran perode de temps i pel mateix procs de corrosi
abans descrit es van formar les galeries inferiors al temps que en les galeries del pis
superior que havien quedat seques comenaven a formar-diverses classes de
espeleotemes.
4 - El nivell del mar va seguir baixant el que va provocar que al pis inferior tamb es
poguessin formar espeleotenas
5 - En posteriors perodes interglacials o canvis climtics l'aigua del mar va arribar a
cotes d'uns 10 metres sobre el nivell actual el que va produir la formaci de les
galeries que avui anomenem pis superior.
6 - finalment el nivell del mar va baixant fins arribar al que avui tenim, diversos
processos de col.lapse s'eixamplen i uneixen galeries de diferents nivells formant
galeries ms grans.
Pel que fa a la part hidrogeolgica, la cova est integrada en la Massa d'Aigua M1,
situada a l'extrem meridional de l'illa de Mallorca, a la Plataforma de Llucmajor.
Constitueix un aqfer de carcter lliure, amb permeabilitat per fissuraci i carstificaci,
que s'incrementa a sostre de la unitat, en les fcies de front arrecifal i lagoon extern.
Les roques del Complex Arrecifal presenten un alt nivell de carstificaci, sn molt
poroses i permeables. Els lmits hidrogeolgics amb el Pla de Palma (a l'oest) i amb la
marina de Llevant (l'est), sn permeables i estan constituts per divisries
hidrogeolgiques. Al nord limita amb la Massa d'Aigua de Randa, la relaci
hidrogeolgica amb la massa d'aigua on s'ubica la cavitat sembla evident. El flux de
l'aigua subterrnia de la zona de Llucmajor s perpendicular a la lnia de costa, NE-
SO, amb sentit cap al mar, sense que hi hagi importants bombaments identificats que
puguin causar depressions hidrogeolgiques. Les entrades al sistema es produeixen
principalment per infiltraci de les aiges de precipitaci sobre l'aqfer, per aiges que
provenen des de la recrrega del Puig de Randa i per l'entrada de l'aigua salada des
del mar en el sistema. La descrrega principal es produeix per la prdua directa al
mar.
Pel que fa als treballs que s'estan duent a terme a la cova des Pas de Vallgornera cal
destacar els segents:

Exploraci i topografia: Grups d'espelelegs de la FBE actualment segueixen amb

l'exploraci de noves galeries en determinats sectors terrestres com sn el sector
Nord, laterals de la galeria Voltors i exterior del permetre del sector F. Per el gran
sector en exploraci s la part subaqutica del sector Antic, on els espeleobussejadors
estan descobrint grans galeries amb importants indicis que el termalisme (la presncia
d'aiges termals) va influir de manera molt directa en la formaci de la cavitat.
La topografia de les galeries es realitza prenent les distncies entre els diferents punts
topogrfics, les mesures d'alt i ample de les galeries, el rumb i la inclinaci. Totes
aquestes dades es mesuren amb telmetre lser, brixoles i clinmetre. Les dades
sn introduts en una PDA (ordinador de butxaca) i tractats amb un programa especial
que ens presenta en pantalla, i al moment, la topografia i ens avisa de possibles errors
que podem corregir a l'instant. Un cop acabat el treball de camp es traspassa l'arxiu de
dades a l'ordinador per acabar de configurar i definir la topografia final i la seva
correspondncia amb l'exterior.

- Estudis geolgics i de formaci de espeleotemes poc freqents

- Estudis sobre la fauna troglbia que habita la cavitat
- Recentment es va realitzar una expedici a la galeria del Tragus amb paleontlegs
de l'IMEDEA amb l'objectiu de realitzar una excavaci en el jaciment paleontolgic que
es va descobrir al final de la mateixa galeria. La major part de les restes ossis que es
van trobar pertanyen a Myotragus, una espcie de cabra-rata que va habitar Mallorca
molt abans que l'home i que amb l'arribada d'aquest es va extingir. Les restes que es
van trobar tenen una antiguitat d'entre dos i tres milions d'anys. Tot indica que la
cavitat en aquells temps tenia una entrada natural, precisament al final de la galeria del
Tragus per on van poder accedir a l'interior els animals o donada la disposici dels
sediments que fossin successives torrentades les que van arrossegar les restes i
sediments a l'interior de la galeria. Posteriorment es col lapse l'entrada amb un gran
ensorrament quedant precintat el seu accs de manera que resguardats de la
meteorologia exterior i confinats en un ambient sense canvis, les restes ossis s'han
conservat intactes fins als nostres dies, ms de dos milions d'anys desprs.
- Monitoritzaci dels parmetres ambientals: En general les coves sn mitjans molt
sensibles que esmorteeixen la climatologia de l'exterior i permeten l'estudi
paleoclimtic i paleambiental, no en va, la temperatura d'una cavitat sol ser la
temperatura mitjana anual de l'exterior. Per tant, qualsevol actuaci que es realitzi en
el seu entorn pot alterar el seu equilibri natural. La Cova des Pas de Vallgornera pel
seu valor geoambiental, hidrogeolgic i paleontolgic, s un dels exemples ms
singulars d'Espanya en general i de les Illes Balears en particular. La cavitat presenta
un conjunt d'elements de gran valor patrimonial i cientfic que fan d'aquesta un sistema
endokrstic molt particular, de manera que el control i estudi dels parmetres
ambientals s fonamental per a la seva protecci i conservaci. La cova s a ms un
exemple excel lent de cavitat litoral, on la barreja entre aiges dolces i salades regeix
part de la qumica del kars, de manera que el control dels parmetres qumics de
l'aigua tamb s molt important. L'objecte de la instal laci de sensors que mesuren els
parmetres ambientals de l'atmosfera (CO2, temperatura, pressi atmosfrica, humitat
relativa, velocitat, direcci de l'aire i rad) i l'aigua de la cova (hidroqumica), s
conixer quins sn els llindars en rgim natural en qu es mou l'atmosfera terrestre. El
monitoratge d'aquests indicadors ens permetr conixer el possible efecte que sobre la
cavitat puguin exercir tant les visites com l'activitat urbanstica de l'exterior, la
construcci del clavegueram i possibles focus de contaminaci i determinar les accions
a seguir per restablir als seus valors inicials
Des de fa diversos anys he acompanyat a diferents grups no noms espanyols sin de
tot el mn que han vingut nicament i exclusivament per veure un trosset de la cova i
no pocs d'ells sn experts i professionals del mn de la espeleologia que han visitat
multitud de les ms importants i interessants coves del mn i tots, tots, han quedat
bocabadats per la bellesa que contemplaven.

Certament com "Llucmajores o llucmajoreras" que sou i tots nosaltres com a habitants
d'aquestes illes podem estar molt orgullosos de tenir a la nostra terra una obra de la
naturalesa tan increble i sorprenent com s la Cova des Pas de Vallgornera, i s el
nostre deure i obligaci fer tot el possible i fins i tot l'impossible per a preservar-la i
conservar-la.
Molts sn els que, sense haver vist la cova, em pregunten...
Per per que s especial o important la cova des Pas de Vallgornera?
que t que no tingui una altra cova? ... ...
I la veritat s que em resulta molt difcil triar les paraules o frases que descriguin la
seva bellesa.. s que potser es pot donar una explicaci que faci justcia de la
bellesa d'un arbre o d'una simple flor?... Per aix he optat en aquest llibre explicar
simplement un mica la histria i formaci de la cova i que sigui el propi lector el que,
mitjanant les fotografies que es mostren, s'adoni i es faci la prpia idea de la
importncia i bellesa del que amaga el seu interior.
No vull acabar aquest preg sense donar les grcies, en nom de tots els espelelegs
que integrem la FBE, a tot el poble de Llucmajor per donar-nos l'oportunitat de
ensenyar-vos aquesta autntica meravella que teniu sota el vostres peus i molt
especialment als amics i vens de la urbanitzaci de Cala Pi-Es Pas-Vallgornera

Moltes de les fotografies mostrades van ser preses en plens treballs de exploraci de
manera que els falta qualitat per sn niques i no per aix menys interessants

Fotos: Tony Merino

Miquel Perello
Dani Mayoral
Manolo Luque
ESPELEOTEMAS
EXCENTRICAS
FLORES
FOSILES
PLATOS
PROGRESION
POR GALERIAS
CAMPAMENTO
GALERIAS SUBACUATICAS