Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Universitat de Barcelona
1. Conceptos preliminares
1.1. Arte y Lenguaje
1.2. La clasificacin de las artes
Grup C1
1.3. Arte e interpretacin
1.4. La percepcin visual
5.2. Vdeo
5.3. Performance
5.3.1. Definicin
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
5.3.2. Antecedentes
5.3.3. Especificidades del lenguaje de la performance
5.3.4. Casos de estudio
Grup C1
1
26/1/17
Universitat de Barcelona
Grup C1
5.2.1. DEFINICIN
performance
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
Voz ingl.
1. f. rendimiento (proporcin entre el resultado obtenido y los medios
utilizados).
2. f. Actividad artstica que tiene como principio bsico la improvisacin y el
contacto directo con el espectador.
Departament dHistria de lArt
lenguajes recientes del arte que hemos ido viendo, supone una categora
abierta.
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
2
26/1/17
5.3.2. ANTECEDENTES
Futurismo
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
irreverantes, prodigando el amor a la guerra, el progreso y la tecnologa y
dando a conocer los distintos manifiestos que elaboraron (1910 sobre
pintura, 1910 sobre msica, 1911 sobre dramaturgia, 1913 sobre teatro de
variedades, 1913 sobre el ruido).
Grup C1
centro de la accin pintada, se convirtieron en performers, que ms que
crear objetos de arte, lo eran ellos mismos.
5.3.2. ANTECEDENTES
Futurismo
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
A comienzos del siglo XX Pars era la capital artstica del mundo occidental,
conocida por sus cafs de artista y sus fiestas nocturnas en los cabarets.
Universitat de Barcelona
3
26/1/17
5.3.2. ANTECEDENTES
Futurismo
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
irreverantes, prodigando el amor a la guerra, el progreso y la tecnologa y
dando a conocer los distintos manifiestos que elaboraron (1910 sobre
pintura, 1910 sobre msica, 1911 sobre dramaturgia, 1913 sobre teatro de
variedades).Filippo Tommaso Marinetti, poema Zang Tumb Tumb impreso en la
portada de su libro Parole in Libert, 1912.
Los pintores futuristas, para los cuales el espectador deba vivir en el
Grup C1
centro de la accin pintada, se convirtieron en performers, que ms que
crear objetos de arte, lo eran ellos mismos.
5.3.2. ANTECEDENTES
Futurismo
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
A comienzos del siglo XX Pars era la capital artstica del mundo occidental,
conocida por sus cafs de artista y sus fiestas nocturnas en los cabarets.
Universitat de Barcelona
4
26/1/17
5.3.2. ANTECEDENTES
Futurismo
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
irreverantes, prodigando el amor a la guerra, el progreso y la tecnologa y
dando a conocer los distintos manifiestos que elaboraron (1910 sobre
pintura, 1910 sobre msica, 1911 sobre dramaturgia, 1913 sobre teatro de
variedades).
Grup C1
Umberto Serata
centro de la accin pintada, se convirtieron en performers, que ms que
crear objetos de arte, lo eran ellos mismos.
5.3.2. ANTECEDENTES
Futurismo
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
A comienzos del siglo XX Pars era la capital artstica del mundo occidental,
conocida por sus cafs de artista y sus fiestas nocturnas en los cabarets.
Universitat de Barcelona
1924.
centro de la accin pintada, se convirtieron en performers, que ms que
crear objetos de arte, lo eran ellos mismos.
5
26/1/17
5.3.2. ANTECEDENTES
Dadasmo
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
El Cabaret Voltaire cerr a los cinco meses, pero sent las bases del
movimiento Dadasta, que se articul sobre una revista y una galera
dirigidas por Tzara y Ball, que tambin pronto cerraron. Por all haban
pasado las obras de Kandisnky, Francis Picabia, las danzas de Sofa Taeuber.
Grup C1
Pars (Tzara), etc.
5.3.2. ANTECEDENTES
Dadasmo
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
Universitat de Barcelona
El Cabaret Voltaire cerr a los cinco meses, pero sent las bases del
movimiento Dadasta, que se articul sobre una revista y una galera
dirigidas por Tzara y Ball, que tambin pronto cerraron. Por all haban
pasado las obras de Kandisnky, Francis Picabia, las danzas de Sofa Taeuber.
Hugo Ball, Karawane, 1916.
Los principales artistas Dad se expandieron hacia Berln (Huelsenbeck),
Grup C1
6
26/1/17
5.3.2. ANTECEDENTES
Surrealismo
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
los cabarets que buscaban epatar, el Dadasmo consigui sorprender.
En 1925, tras las peleas de los dadastas, Andr Bretn, Louis Aragon, etc.
firmaron el Manifiesto Surrealista y posteriormente abrieron la Oficina de
Investigacin Surrealista.
Grup C1
Dieron las claves para la interpretacin de las performances pasadas y
continuaron el estilo, aunque recuperaron la argumentacin (onrica).
5.3.2. ANTECEDENTES
Surrealismo
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
En 1920 Tristan Tzara llega a Pars. Picabia, que haba estado en Nueva York
con Duchamp, haba hablado de l y de Dad en Zurich en la revista 391,
editada en Barcelona. El propio Tzara haba estado en contacto con los
escritores de la revista Littrature (Andr Breton, Paul Eluard, Louis
Aragon).
Ftes.
Facultat de Geografia i Histria
Universitat de Barcelona
En 1925, tras las peleas de los dadastas, Andr Bretn, Louis Aragon, etc.
firmaron el Manifiesto Surrealista y posteriormente abrieron la Oficina de
Investigacin Surrealista.
Grup C1
7
26/1/17
5.3.2. ANTECEDENTES
Surrealismo
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
los cabarets que buscaban epatar, el Dadasmo consigui sorprender.
Grup C1
Dieron las claves para la interpretacin de las performances pasadas y
continuaron el estilo, aunque recuperaron la argumentacin (onrica).
5.3.2. ANTECEDENTES
clsica.
Facultat de Geografia i Histria
Universitat de Barcelona
8
26/1/17
5.3.2. ANTECEDENTES
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
distintas artes o lenguajes, como la pintura, la poesa, la arquitectura o la
escultura.
Grup C1
5.3.2. ANTECEDENTES
clsica.
Facultat de Geografia i Histria
Universitat de Barcelona
9
26/1/17
5.3.2. ANTECEDENTES
En los EE.UU.
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
En las clases de Cage y Cunningham en Nueva York haba alumnos como
Allan Kaprow, Dick Higgins o Jim Dine, entre otros. Las ideas evolucionadas
de esa escuela condujeron a ampliar los conceptos de combine painting
de Rauschenberg, y los principios de la action painting de Pollock.
Grup C1
los ambientes (environments), y como consecuencia de su vivencia, los
happenings.
5.3.2. ANTECEDENTES
En los EE.UU.
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
Universitat de Barcelona
10
26/1/17
5.3.2. ANTECEDENTES
En los EE.UU.
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
En las clases de Cage y Cunningham en Nueva York haba alumnos como
Allan Kaprow, Dick Higgins o Jim Dine, entre otros. Las ideas evolucionadas
de esa escuela condujeron a ampliar los conceptos de combine painting de
Rauschenberg, y los principios de la action painting de Pollock.
Grup C1
los ambientes (environments), y como consecuencia de su vivencia, los
happenings.
Performance vs performatividad
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
Departament dHistria de lArt
Facultat de Geografia i Histria
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
Grup C1
11
26/1/17
Performance vs performatividad
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
En cambio la performance no vuelve real su significado, sino que acta
desde la realidad misma.
Grup C1
despierta en nosotros sentimientos o recuerdos. En cambio la
performatividad se relaciona con la performance a travs de la teatralidad.
Teatralidad
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
Universitat de Barcelona
12
26/1/17
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
As, el cuerpo primero se explora en su movilidad y en su condicin fsica,
para pasar rpidamente a explorar otros aspectos, como la sexualidad y el
gnero, el comportamiento social, los aspectos psicolgicos y
psicoanalticos, etc.
Grup C1
Al emplear su propio cuerpo, el performer elimina la distancia entre arte y
realidad. El cuerpo es adems un cmulo de smbolos.
Cuerpo
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
En el arte, a mediados del siglo XX (aos 50) hemos visto cmo la obra de
arte se desprende del soporte (pared, peana) para ocupar el espacio.
Tambin, a travs de la interdisciplinaridad con las artes escnicas en las
Vanguardias, y finalmente con la action painting, el movimiento y el gesto
adquieren gran importancia.
Universitat de Barcelona
13
26/1/17
Cuerpo
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
As, el cuerpo primero se explora en su movilidad y en su condicin fsica,
para pasar rpidamente a explorar otros aspectos, como la sexualidad y el
gnero, el comportamiento social, los aspectos psicolgicos y
psicoanalticos, etc.
Marina Abramovic y Ulay, Imponderabilia, 1977.
Grup C1
Al emplear su propio cuerpo, el performer elimina la distancia entre arte y
realidad. El cuerpo es adems un cmulo de smbolos.
Cuerpo
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
En el arte, a mediados del siglo XX (aos 50) hemos visto cmo la obra de
arte se desprende del soporte (pared, peana) para ocupar el espacio.
Tambin, a travs de la interdisciplinaridad con las artes escnicas en las
Vanguardias, y finalmente con la action painting, el movimiento y el gesto
adquieren gran importancia.
Universitat de Barcelona
14
26/1/17
Cuerpo
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
As, el cuerpo primero se explora en su movilidad y en su condicin fsica,
para pasar rpidamente a explorar otros aspectos, como la sexualidad y el
gnero, el comportamiento social, los aspectos psicolgicos y
psicoanalticos, etc.
Grup C1
Jordi Benito, Baiard, ja impacient Opus II,
Al emplear su propio cuerpo, el performer
1981. elimina la distancia entre arte y
realidad. El cuerpo es adems un cmulo de smbolos.
Cuerpo
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
En el arte, a mediados del siglo XX (aos 50) hemos visto cmo la obra de
arte se desprende del soporte (pared, peana) para ocupar el espacio.
Tambin, a travs de la interdisciplinaridad con las artes escnicas en las
Vanguardias, y finalmente con la action painting, el movimiento y el gesto
adquieren gran importancia.
Universitat de Barcelona
15
26/1/17
LLENGUATGES ARTSTICS
Universitat de Barcelona
arte conceptual.
Grup C1
mnimo indispensable). La relacin con el contexto es indispensable.
Universitat de Barcelona
Grup C1
Joseph Beuys, Charlotte Moorman, Nam June Paik, Wolf Vostell, FLUXUS
Happening, 1966.
16
5.3.4. CASOS DE ESTUDIO
5.3.4. CASOS DE ESTUDIO
Fina Miralles, Relacions. Relaci del cos amb elements naturals. El cos cobert de palla
Grup C1 Grup C1
Departament dHistria de lArt Departament dHistria de lArt
Facultat de Geografia i Histria Facultat de Geografia i Histria
Universitat de Barcelona Universitat de Barcelona
Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu Prof. Pablo Santa Olalla Moya | santaolalla@ub.edu
26/1/17
17
5.3.4. CASOS DE ESTUDIO
5.3.4. CASOS DE ESTUDIO
18