Sintaxi PDF

Sintaxi
Maria Josep Cuenca Ordinyana
PID_00153503
FUOC PID_00153503 2 Sintaxi
FUOC PID_00153503 Sintaxi
ndex
Introducci ................................................................................................ 5
Objectius ..................................................................................................... 6
1. La sintaxi: definici i conceptes bsics ......................................... 7

1.1. Estructura conceptual i estructura sintctica ................................... 7
1.2. El concepte de construcci ............................................................... 9
1.3. Loraci ............................................................................................. 11
2. Lestructura funcional de loraci .................................................. 15

2.1. Predicats, arguments i adjunts ......................................................... 16
2.2. Esquemes desdeveniments i construccions gramaticals ................. 18
3. Lestructura categorial de loraci ................................................. 21

3.1. Les categories gramaticals ................................................................. 21
3.2. Lmits entre categories i processos de gramaticalitzaci .................. 24
3.3. Els sintagmes ..................................................................................... 27
4. Lestructura lineal: lordre de paraules ........................................ 29

4.1. Ordre marcat i ordre no marcat ........................................................ 29
4.2. Posposici del subjecte ..................................................................... 31
4.3. Dinamisme comunicatiu i canvi dordre de mots ............................ 32
4.4. Ordre de paraules dins del sintagma ................................................ 34
Resum .......................................................................................................... 36
Activitats .................................................................................................... 39
Exercicis dautoavaluaci ...................................................................... 41
Solucionari ................................................................................................. 45
Glossari ....................................................................................................... 49
Bibliografia ................................................................................................ 52
Introducci
En aquest mdul estudiem la sintaxi: el nivell danlisi del llenguatge que re-
laciona significat i so en estructures complexes que, generalment, identifi-
quem amb oracions.
Ens proposem definir els conceptes bsics daquesta disciplina (oraci, funci,
categoria gramatical, sintagma, construcci, etc.) amb una perspectiva mplia
que entn la sintaxi des de tres enfocaments complementaris: el funcional, el
categorial i el lineal. El primer (funcional) s el ms proper al nivell semntic
i relaciona la conceptualitzaci amb lestructura gramatical. El segon (catego-
rial), el que ms atenci ha rebut per part dels gramtics, t naturalesa morfo-
sintctica i ens permet entendre lestructura jerrquica de loraci. El tercer
(lineal) ens aproxima al discurs i posa en relaci lordre de sintagmes amb fac-
tors sintctics i comunicatius.
Al llarg de lexposici, observarem com alguns aspectes sn ms o menys gene-

rals en totes les llenges, per nhi ha daltres que les diferencien i ens permeten
establir famlies. De fet, el pas del nivell funcional al lineal ens indica una pro-
gressi de menor a major en el grau de diferenciaci entre llenges.
Constatarem tamb que la sintaxi s el vehicle dexpressi de diferncies en la

conceptualitzaci desdeveniments i conceptes i, doncs, permet adaptar el
llenguatge a les necessitats comunicatives i la intenci dels parlants.
Objectius
Lestudiant, un cop hagi treballat el material daquest mdul, ha de ser capa

del segent:
1. Definir la sintaxi i entendre la interrelaci entre estructura sintctica i estruc-

tura conceptual.
2. Comprendre el concepte de construcci i la importncia que t per a relaci-

onar sintaxi, fonologia, semntica i pragmtica.
3. Aproximar-se al concepte doraci com a unitat mxima de la sintaxi; ser

capa de definir-lo i didentificar casos problemtics.
4. Analitzar loraci des de la perspectiva funcional, com a interacci dun

predicat, uns arguments i uns adjunts.
5. Relacionar les estructures conceptuals (esquemes desdeveniments) amb

les estructures sintctiques (construccions).
6. Analitzar loraci des de la perspectiva categorial, com a suma de categories

integrades en sintagmes.
7. Entendre la dificultat de definir i delimitar les funcions i les categories, per

la naturalesa que tenen i pel dinamisme lingstic, que implica lexistncia
de lmits difusos entre classes.
8. Estudiar les caracterstiques lineals de loraci i dels sintagmes, diferenciant

ordre marcat i no marcat.
9. Conixer les estructures i els factors que sassocien amb lordre marcat dels
sintagmes en relaci amb el dinamisme comunicatiu.
1. La sintaxi: definici i conceptes bsics
La sintaxi es pot definir com la disciplina lingstica que relaciona el nivell

del significat i el nivell del so en estructures complexes i socupa de com
combinem categories lingstiques per a formar unitats superiors (fonamen-
talment oracions).
El mot sintaxi procedeix de la paraula grega constituda pel prefix syn- (amb)
i el lexema tassein (ordenar). Aix, vol dir posar coses juntes, organitzar-les.
La qesti s determinar qu ordenem (categories gramaticals), com ho orde-
nem (construccions i esquemes) i quin s el resultat (oracions i, per extensi,
textos). Aquesta ordenaci reflecteix, dalguna manera, la conceptualitzaci
que fem de la realitat com a subjectes parlants duna determinada llengua.
Sintaxi oracional i sintaxi textual
En general, el terme sintaxi parteix del mot, com a unitat mnima, i arriba a loraci, com
a unitat mxima. Tanmateix, en els darrers anys tamb es parla de la sintaxi textual, o
cohesi, per a referir-se als mecanismes explcits que manifesten relacions dins de lora-
ci i entre oracions (connexi, mecanismes de referncia, relaci de temps verbals, etc.).
En aquest mdul ens centrarem sobretot en la sintaxi oracional, tot i que cal notar que
molts aspectes que shi estudien, com ara lordre de paraules, tenen una repercussi tex-
tual evident.
1.1. Estructura conceptual i estructura sintctica
La sintaxi es pot entendre com el nivell danlisi que relaciona el contingut

semntic i el contingut fonolgic del llenguatge. Lestudi de la sintaxi implica,
en primera instncia, la definici i la classificaci de les categories gramaticals,
com a unitats mnimes de la sintaxi i mximes de la morfologia, i lanlisi de
lestructura de loraci, com a unitat mxima de la sintaxi.
Des duna perspectiva cognitiva, les categories lingstiques o gramaticals

(el nom, el verb, ladverbi, la preposici, etc.) es poden considerar els conti-
nents o contenidors que donen forma gramatical a un concepte. Aix, el
concepte de circularitat, per exemple, pot expressar-se gramaticalment sota di-
ferents formes:
nom: cercle
verb: encerclar, envoltar
preposici: al voltant de
adjectiu: circular
adverbi: circularment
Aix, un mateix concepte (la idea que t una persona sobre com s alguna cosa
en el mn) pot adoptar diferents formes gramaticals, que tenen unes propietats
semntiques determinades i unes caracterstiques combinatries (sintctiques)

Lectura recomanada
que els possibiliten o impedeixen daparixer en certs contextos oracionals. Per
Vegeu la referncia segent:
exemple, si usem el contenidor preposicional, al voltant de, necessitem dos R. Langacker (1987).
participants que concreten la relaci (per exemple, el gos i la casa), la qual sin- Foundations of Cognitive
Grammar. Theoretical
sereix, en general, en una estructura ms complexa (per exemple, el gos corria al Prerequisites (vol. 1). Stanford:
Stanford University Press.
voltant de la casa).
Si comparem diferents llenges, ens pot sorprendre veure que un mateix

concepte pren forma lingstica de maneres distintes. Per exemple, en catal
parlem de loficina dobjectes trobats, en castell shi refereixen com la oficina
de objetos perdidos i en angls sen diu lost and found. s evident que ens estem
referint a una mateixa realitat, la dun lloc on es dipositen objectes que alg
ha perdut i on les persones que perden pertinences van per veure si les hi tro-
ben. Tanmateix, cada llengua ha focalitzat un aspecte daquesta realitat: en
catal la denominaci correspon al lloc (oficina) i al final del procs (trobar);
en castell, al lloc i a lorigen del procs (perdre); i en angls, a les dues parts
del procs (perdre i trobar). El fet s que la realitat que hi ha al darrere s la
mateixa, per la conceptualitzaci no ho s. Certament, tamb es podria ex-
pressar de les altres maneres en les respectives llenges (oficina dobjectes
perduts i trobats, oficina de objetos encontrados, found objects office), per, sim-
plement, no es diu aix perqu sn les altres les expressions que shan con-
vencionalitzat.
Parallelament, un esdeveniment (relaci complexa de conceptes) es pot

concebre de maneres diferents. s ben conegut lexemple de lampolla que
alg veu mig plena i alg altre, mig buida. De manera semblant, una mateixa
situaci, composta per un o ms esdeveniments, pot ser concebuda i expressada
lingsticament de maneres distintes, per exemple amb un grau despecificitat
diferent:
(1) a. Ha passat alguna cosa

b. El gos ha fet alguna cosa perillosa
c. El gos ha atacat alg
d. El gos ha mossegat una vena
e. El gos ha mossegat una vena a la cama
f. El gos ha mossegat una vena a la cama i lhan hagut de portar a lhospital
En els exemples d(1) estem parlant duna mateixa situaci, per ho fem amb
graus de generalitat diferents i fins i tot amb estructures sintctiques diferents.
Podem veure-ho de manera ms clara a (2):
(2) a. El gos ha mossegat una vena

b. El gos ha mossegat una vena a la cama
c. El gos ha mossegat la cama de la vena
d. Una vena ha estat mossegada pel gos
e. Una vena ha estat mossegada
Tots els exemples anteriors responen al mateix esdeveniment i fins i tot tenen
un grau igual o similar despecificitat. En canvi, lestructura sintctica sota la
qual es manifesten s diferent. En efecte, responen a construccions dife-
rents: una construcci activa transitiva en el cas de (2a-2c), una construcci

passiva en el cas de (2d, 2e). Encara ms, els participants en lesdeveniment se-
leccionats sn diferents: el gos i la vena (2a, 2d), el gos, la vena i la cama de la
vena (2b, 2c), la vena noms (2e).
La sintaxi dna compte del nostre coneixement de com es combinen les

categories gramaticals duna llengua en estructures predeterminades
per tal de donar forma lingstica a conceptualitzacions complexes. La
unitat mnima de la sintaxi s la categoria gramatical o part de loraci.
La categoria mxima s loraci.
1.2. El concepte de construcci
Els exemples anteriors ens han dut a introduir implcitament el concepte de

construcci, que relaciona de manera directa i no sempre predictible la forma
i el significat (semntic i pragmtic) duna estructura lingstica, de manera
que sentn que qualsevol canvi en la forma implica un canvi en el significat
o en ls.
Podem revisar, com a exemple, algunes construccions que, des dun punt de
vista tradicional, es considera que tenen el mateix significat bsic, s a dir, que
shan considerat com a variants o transformacions:
(3) a. Joan va identificar lerror

b. Lerror ha estat identificat per Joan
c. Lerror ha estat identificat
Tradicionalment, sentn que la passiva perifrstica (3b-c) s una transforma-

ci de lactiva corresponent (3a): lobjecte directe de lactiva esdev subjecte
gramatical i el subjecte agent sha convertit en complement agent (3b) i esdev
prescindible (3c). Si actives i passives sn pures variants estructurals, com as-
sumeixen moltes teories gramaticals: per qu existeixen totes dues possibili-
tats estructurals (amb una forma nhi hauria prou)? Per qu, si analitzem
qualsevol corpus, resulta que en catal s molt poc freqent la passiva que t
un complement agent? I quines sn les condicions que fan que sutilitzi una
estructura o laltra?
Sembla que aquestes preguntes apunten al fet que les diferncies estructurals
van aparellades a diferncies en el significat i ls. En efecte, la passiva s un
dels procediments per a relegar a un segon lloc o obviar el subjecte duna cons-
trucci agentiva transitiva [a (3), alg identifica alguna cosa] i, en correspon-
dncia, destacar-ne lobjecte, que passa a ocupar la posici oracional ms
prominent, la de subjecte gramatical. Dacord amb aquesta perspectiva, s clar
per qu lagent no sol aparixer: aix queda plenament destacat lobjecte. Aix
indica que actives i passives impliquen una conceptualitzaci diferent dun
mateix esdeveniment.
Encara ms, tot i que hi ha una correspondncia entre les dues estructures, prag-
mticament no sn equivalents i manifesten diferncies quant a condicions dis-
cursives ds. s fcilment comprovable que les passives perifrstiques sn poc
usades en la conversa colloquial, molt ms personal, i, en el cas del catal, noms
tenen una certa presncia en registres ms aviat formals, com pot ser el del llen-
guatge acadmic o el de lmbit del dret. Per tant, no es pot dir que actives i
passives siguin equivalents.
Aquesta perspectiva, que depassa la purament estructural, ens permet observar

els fenmens sintctics duna manera ms mplia i comprensiva i relacionar
construccions que, generalment, no es posen en relaci. Aix, la passiva no s
lnica estratgia per a desfocalitzar lagent; una funci semblant tenen les
construccions reflexes (passives o impersonals) (4a) o les impersonals amb in-
terpretaci genrica (4b-c).
(4) a. Sha identificat lerror Agent indetermitat

b. Hom ha identificat lerror
c. Han identificat lerror Aquestes estructures contenen
marques que remeten a un
agent indeterminat: el reflexiu se
Aquestes construccions sn en gran part equiparables a la passiva Lerror ha es- a (4a), el pronom indefinit hom
a (4b) i la tercera persona elidida
tat identificat; tanmateix, presenten la diferncia de no destacar tant lobjecte a (4c). Per aix les construccions
de lacci, perqu lagent continua implcit en lestructura (alg ha identificat de (4) no admeten un comple-
ment agent, a diferncia del que
lerror); es tracta dun agent indeterminat, que no interessa discursivament sesdev
amb les passives perifrstiques.
concretar per qualsevol motiu.
Daquests fets dna compte el concepte de construcci, segons el qual una

Lectura recomanada
forma i un significat no es relacionen de manera totalment arbitrria ni total-
Ch. J. Fillmore (1989).
ment predictible. Fillmore defineix el concepte de construcci gramatical Grammatical construction
theory and the familiar
daquesta manera: dichotomies. A: R. Dietrich;
C.F. Graumann (ed.).
Language Processing
Per construcci gramatical entenem qualsevol estructura sintctica a la qual sassigna una
in Social Context (pg. 36).
o ms funcions convencionals en una llengua, juntament amb tot all que est conven- Amsterdam: Elsevier.
cionalitzat lingsticament sobre la seva contribuci al significat o ls destructures que
la contenen.
Aix, certs aspectes de la forma o del significat no es poden derivar dels

constituents de la construcci, sin que sn efectes de la construcci ma-
teixa, la qual porta aparellada aspectes pragmtics, ds, que els parlants
coneixem.
La importncia del concepte de construcci es veu molt clarament en casos

com els segents:
(5) Joan socupar de la neteja de la casa tota aquesta setmana.

a. Creu-tho!
b. S, s!
Les respostes a loraci inicial tenen un valor negatiu que no deriva de cap dels
elements que hi ha, els quals, literalment, suggereixen el contrari del que, de fet,
signifiquen: sn expressions afirmatives que sinterpreten negativament (Joan
no socupar de la neteja...). Encara ms, en el cas de s, s!, es contrav clara-
ment el funcionament lgic de lafirmaci i la negaci: no noms dues nega-
cions no sn necessriament una afirmaci (No, no vindr cap persona s un
enunciat negatiu), sin, encara ms, dues afirmacions, pronunciades amb len-
tonaci adequada i dins dun context concret, poden ser una negaci molt forta,
una manifestaci dincredulitat. Aquestes propietats no deriven del significat ni
de les propietats de cadascuna de les paraules de les construccions de (a) i (b), si-
n de les caracterstiques de la construcci com a tot, considerant en especial
lentonaci i el significat pragmtic.
Una construcci s una estructura sintctica a la qual sassigna una

o ms funcions convencionals en una llengua, juntament amb tot
all que est convencionalitzat lingsticament sobre la seva contri-
buci al significat o ls destructures que la contenen. Aquest con-
cepte s fonamental per a entendre que el funcionament del tot no
s la pura suma de les parts i que qualsevol modificaci estructural
implica modificacions en el significat (semntic i pragmtic) duna
estructura.
1.3. Loraci
Com hem dit, loraci es pot entendre com la unitat mxima de la sintaxi, el
resultat final de les combinacions categorials. Tanmateix, no resulta fcil do-
nar una definici omnicomprensiva daquest concepte. Observeu el fragment
de text segent:
Saddam era un jove impetus, violent i intimidador que va agradar a la direcci del Baas,
que el va collocar en un comando amb la missi dassassinar el primer ministre iraqui Abdel
Karim Kassem. El 7 doctubre del 1959, Saddam va metrallar el vehicle on viatjava Kassem al
centre de Bagdad, per noms el va ferir. Va haver de fugir del pas amb una ferida a la cama
esquerra i va arribar a Egipte el febrer del 1960. Al Caire, Saddam va reprendre lactivitat po-
ltica i va comenar estudis de dret a la universitat. Tot i que mai es va llicenciar, quan ja era
vicepresident de lIraq va obligar la universitat de Bagdad a atorgar-li el ttol de jurista.
J. Llaonart (2003, 15 de desembre). La fi del dictador iraqui. Avui.
Quantes oracions podem distingir en el fragment de notcia anterior? Si fem Lectura complementria
cas de la puntuaci que ha triat lescriptor, que suposem que s un escriptor
Sobre la definici doraci
expert, hi ha cinc oracions (seqncies entre punt i punt). No obstant aix, i els conceptes que shi
relacionen, podeu consultar
podrem entrar en discussions sobre la quantitat doracions i, per tant, sobre el text segent:
el concepte doraci. No seria difcil trobar qui considers que cada verb cons- M. J. Cuenca (1996). Sintaxi
fonamental. Les categories
titueix una oraci i aleshores en diferenciarem tretze, si ens circumscrivim gramaticals (cap. 4).
Barcelona: Empries.
noms als verbs conjugats, o quinze, si considerem els infinitius assassinar i
atorgar. I s que loraci ha estat definida de molt diverses maneres a partir de

criteris que podem resumir en els segents:
a) Definicions nocionals: loraci es defineix com una unitat amb sentit com-
plet i independent.
b) Definicions prosdiques: loraci s una unitat entonativa, s a dir, unitat

marcada per una corba dentonaci nica, sense interrupcions.
c) Definicions sintctiques:
Gramaticals: loraci s una estructura complexa, que categorialment es cor-

respon amb la uni dun sintagma nominal i un sintagma verbal mitjanant
els morfemes de concordana i funcionalment equival al conjunt de subjecte
i predicat, o b dun element predicatiu (el verb) ms els seus arguments.
Distribucionals: loraci s, en paraules de Bloomfield, un constitut no

constituent, s a dir, una unitat autnoma sintcticament, no supeditada
estructuralment a una altra unitat sintctica superior.
d) Definicions semitiques: loraci es pot considerar la unitat mnima de co-

municaci (criteri normalment afegit a un dels anteriors).
Aix, les oracions prototpiques sn unitats de sentit i dentonaci, consten

dun subjecte i un predicat complets (i el predicat sorganitza al voltant dun
verb conjugat), no es troben inserides en cap altra construcci i sn unitats co-
municatives completes.
Oracions perifriques
Si b s cert que les oracions prototpiques sadapten a tots els criteris anteriors, no tot
all que en les gramtiques setiqueta com a oraci respon sempre a totes aquestes carac-
terstiques.
En primer lloc, sens planteja el problema de les oracions compostes. Per exemple, les
subordinades (com que el seu amic vindria a Va assegurar que el seu amic vindria) respo-
nen al concepte doraci gramaticalment (inclouen un subjecte i un predicat) per no
nocionalment, entonativament, distribucionalment ni semiticament, ja que formen
part duna unitat superior, que les inclou, que seria prpiament loraci (Va assegurar
que el seu amic vindria).
Al contrari, trobem estructures (com ara Taxi!) que responen a la majoria daquestes
caracterstiques (constitueixen una unitat de sentit i dentonaci, no es troben inseri-
des en cap altra construcci i sn unitats comunicatives), per no se solen considerar
oracions perqu no tenen una estructura subjecte-predicat.
Per tant, tenim dos grups de problemes complementaris: el de les estructures que respo-
nen al concepte doraci gramaticalment per no sn unitats autnomes i, al contrari, el
daquelles que sn autnomes des de tots els punts de vista per no tenen estructura sub-
jecte-predicat.
Queda, aix, lopci de no considerar aquestes estructures com a oracions o considerar-

les com a construccions oracionals no prototpiques (o perifriques) i atribuir-los un altre
concepte i terme, com ara el de clusula, en el primer cas, i fragment, en el segon.
Cal dir, a ms, que, en la prctica real, sovint el criteri didentificaci i delimitaci de
loraci utilitzat no s cap dels esmentats, sin un criteri grfic (porci de text entre
dues pauses fortes, que sidentifiquen amb un punt), que en part respondria al criteri
entonatiu.
Sintetitzant aquestes idees i adoptant un punt de vista cognitiu, podem enten-

dre loraci com el resultat de combinar la completesa conceptual i lingstica.
a) Des del punt de vista conceptual, una oraci dna forma gramatical a un
esdeveniment segons s ents pel parlant. Aquesta forma resulta de la selecci
dalguns dels participants en lacci, el procs o lestat i de la concepci de la
relaci entre els components duna manera determinada.
b) Des del punt de vista lingstic, una oraci tpicament inclou almenys un
participant i una acci, un procs o un estat en el qual el participant o parti-
cipants estan implicats. El participant bsic sol ser el subjecte de loraci i lac-
ci, el procs o lestat sol expressar-se amb un verb.
Aquesta concepci incideix en la idea que loraci no s simplement la suma

de categories, sin que implica processos complexos que tenen a veure amb
lestructura conceptual i gramatical.
Un dels principis bsics de la sintaxi s que cada oraci t una estructura in-
terna que es regeix per principis de jerarquia i linealitat. En concret, loraci
pot estudiar-se des de tres punts de vista complementaris:
a) Perspectiva funcional: sentn loraci prototpica com la interacci dun

predicat, uns participants (el subjecte i, opcionalment, un o ms complements),
i altres components que formen part del marc de lesdeveniment (adjunts).
b) Perspectiva categorial: es concep loraci prototpica com lorganitzaci de

categories gramaticals en sintagmes fins a produir una estructura bsica que
inclou un sintagma nominal relacionat amb un sintagma verbal per mitj
duns morfemes verbals.
c) Perspectiva lineal: sentn loraci prototpica com la seqncia de catego-

ries gramaticals o sintagmes que sordenen a partir desquemes predeterminats
segons les normes de disposici seqencial de la llengua i dacord amb efectes
discursius que es volen aconseguir.
Les dues primeres perspectives sn de naturalesa jerrquica (es basen en rela-

cions de dependncia entre els constituents), mentre que la tercera no orga-
nitza jerrquicament els elements, sin que els descriu dacord amb laparici
successiva que presenten en lexpressi lingstica.
Observem una oraci prototpica:
6. Joan ha menjat el pasts lentament

Perspectiva funcional
Joan ha menjat el pasts lentament
Argument Predicat verbal Argument Adjunt

subjecte complement directe circumstancial
Perspectiva categorial
Joan ha menjat el pasts lentament
Nom Verb Determinant Nom Adverbi
SN SN SAdv
SV
Perspectiva lineal
Joan ha menjat el pasts lentament Nota
Treballarem els conceptes de
Tema Rema tema i rema en lapartat 4,
Lestructura lineal: lordre de
les paraules. Avancem ara que
el tema s la informaci cone-
Comprovem, doncs, la possibilitat danalitzar lestructura oracional des de tres guda, all de qu es parla, i el
punts de vista complementaris, que van des dels aspectes ms vinculats a la rema s la informaci nova,
all que es diu del tema.
semntica fins als aspectes ms estructurals, relacionats amb el discurs.
Loraci, unitat mxima de la sintaxi, s lexpressi gramatical dun esde-

veniment segons s conceptualitzat per un parlant. Les oracions protot-
piques sn unitats de sentit i dentonaci, consten dun subjecte i un
predicat complets (i el predicat sorganitza al voltant dun verb conjugat),
no es troben inserides en cap altra construcci i sn unitats comunicati-
ves completes. Es poden estudiar des de tres perspectives complement-
ries: funcional, categorial i lineal.
2. Lestructura funcional de loraci
Des dun punt de vista funcional, loraci s lexpressi dun esdeveniment en-
ts temporalment: una acci, un procs o un estat al qual es vinculen uns par-
ticipants, que poden assumir funcions gramaticals diferents en lestructura de
loraci.
Per exemple, si pensem en una acci per la qual alg obre una cosa, tenim
un esdeveniment amb uns participants que podem organitzar de maneres
diferents:
Alg obrir alguna cosa amb alguna cosa
Agent Acci Tema o objecte Instrument

fer
7) a. La Marta ha obert el cotxe amb un dispositiu especial

b. El dispositiu especial obre el cotxe sense clau
c. I de sobte el cotxe es va obrir
En lexemple (7a), estem aplicant lesquema conceptual dacci corresponent a

fer i activem un agent, un objecte i un instrument com a participants. Aquest
mateix esquema es mant en els altres dos exemples, per no sempre hi apareixen
tots els participants i, a ms, la projecci sintctica s diferent. Observeu que a (7a)
el subjecte morfosintctic s a dir, el sintagma nominal que concorda amb el
verb s la Marta (semnticament, lagent); a (7b) s subjecte el dispositiu especial
(semnticament, linstrument), que abans tenia forma de sintagma preposicional
i feia de complement verbal; i a (7c) el subjecte s el cotxe (semnticament, el tema
o objecte), que s el complement directe de la primera versi.
Constatem, doncs, que el concepte de funci t una doble naturalesa: una na-
turalesa sintacticosemntica, que es pot concretar en el concepte de paper te-
mtic o semntic (agent, tema, instrument, causa, experimentador, resultat,
locatiu, meta, origen), i una naturalesa morfosintctica, que dna compte del
concepte tradicional de funci gramatical (subjecte, complement directe, indi-
Lectura recomanada
recte, de rgim verbal, circumstancial, etc.).
La definici dels papers
temtics, que estudiareu ms
Aquests dos vessants es relacionen de manera prototpica en molts casos: endavant en lassignatura
de Sintaxi catalana en
lagent sol fer de subjecte, el tema o objecte s complement directe, lexperi- el mdul Les funcions
gramaticals, es presenta
mentador es manifesta tpicament com a complement indirecte, etc. (8). de manera clara en la
referncia segent:
J. R. Ramos (1992).
Introducci a la sintaxi
(8) a. La directora ha protestat (subjecte agent)
(pg. 27-29). Valncia:
b. He vist el martell (complement directe tema) Tndem.
c. Al meu germ (complement indirecte experimentador), li agrada molt el futbol
Tanmateix, sovint aquestes correspondncies no es donen b per la construc-

ci triada b per les exigncies del verb, com mostren els exemples de (9), que
contenen subjectes amb altres papers temtics.
(9) a. La protesta ha estat signada per la directora (subjecte tema)

b. El martell va provocar laccident (subjecte causa)
c. El meu germ adora el futbol (subjecte experimentador)
En els exemples anteriors, tenim tres subjectes no prototpics, que tenen dife-
rents interpretacions semntiques: tema, causa i experimentador. En el primer
cas, el paper temtic s demanat per la construcci passiva; en els altres dos
casos, s la semntica del verb la que demana uns participants que fan que el
subjecte no pugui ser agent.
Aquesta manca de correspondncia dna compte de moltes de les confusions en-

tre funcions que sovint es produeixen: es creua el criteri sintacticosemntic amb
el morfosintctic i es fa prevaler el primer sobre el segon. Aquest fet explica que
es pugui pensar que dos llibres a han desaparegut dos llibres s complement directe
i no subjecte. Semnticament, dos llibres t la interpretaci prototpica del com-
plement directe, per concorda amb el verb (han desaparegut dos llibres - ha desa-
paregut un llibre) i aix fa que en sigui el subjecte.
2.1. Predicats, arguments i adjunts
Des dun punt de vista funcional, loraci t com a centre un predicat (general-
ment verbal) al voltant del qual sorganitzen la resta de components de lesde-
veniment: els components centrals, que es corresponen amb els participants de
lestat, procs o acci que sexpressa, i els components opcionals, que donen da-
des secundries sobre lesdeveniment indicat pel verb. Els components cen-
trals tenen lestatut sintctic darguments i els opcionals es corresponen amb
els adjunts.
Aix, el predicat selecciona un argument prominent (el subjecte), pot selec-

cionar uns altres participants o arguments i, a ms, pot anar emmarcat per
adjunts.
Ahir la mestra va explicar la lli al seus estudiants
Adjunt Argument Predicat Argument Argument

subjecte
El predicat s prototpicament un verb (conjugat o no), com va explicar en

lexemple anterior. Per cal tenir en compte que tamb hi ha predicats no verbals:
sintagmes nominals, adjectivals, preposicionals o adverbials que necessiten anar
acompanyats dun verb que sigui el suport dels morfemes de concordana amb el
subjecte per a formar una oraci gramatical.
El verb pot ser atributiu i aleshores el predicat es denomina atribut, o predi-

catiu i, en aquest segon cas, el predicat es denomina complement predicatiu.
Lacord s inviable
Argument Verb atributiu Predicat no verbal

subjecte atribut
La vaga va fer inviable lacord
Argument Verb Predicat no verbal Argument

subjecte predicatiu complement predicatiu complement directe
El complement predicatiu i el seu subjecte equivalen a una construcci atri-

butiva: lacord era inviable. En el nostre exemple, el subjecte del predicat
no verbal s alhora complement directe del verb. Per el subjecte del com-
plement predicatiu pot coincidir amb el subjecte del verb, com en lexem-
ple segent:
El nen descansava tranquil
Argument Predicat verbal Predicat no verbal

subjecte complement predicatiu
Observem que shi verifica una doble predicaci: El nen estava tranquil (mentre
descansava).
Els participants de lesdeveniment prototpicament funcionen com a argu-

ments. Els arguments sn sintagmes nominals (de vegades introduts per pre-
posici) demanats lxicament pel predicat, s a dir, aquells que es poden
considerar components centrals o participants de lesdeveniment. Per exem-
ple, el concepte de cuinar implica els participants segents: alg que cuina,
alguna cosa que es cuina. Si aquests participants apareixen expressats en les-
tructura oracional, funcionen com a arguments del predicat. En canvi, el lloc
on es cuina no t una relaci directa amb la significaci del verb, sin que
constitueix un element ms del marc de lacci (sempre cuinem en un lloc, pe-
r aquesta circumstncia no s rellevant). Aix, si apareix la indicaci de lloc,
el sintagma correspondr a un adjunt.
Ferran Adri va cuinar un pasts de xocolata al seu restaurant de Barcelona
Argument Predicat Argument Adjunt

subjecte complement circumstancial
Sn arguments les funcions sintctiques segents: el subjecte, el complement directe, el

complement indirecte i el complement de rgim verbal. Els adjunts sidentifiquen amb
la funci de complement circumstancial. Cal tenir en compte que el fet que un verb de-
mani uns arguments no implica que aquests hagin de manifestar-se gramaticalment en
cadascuna de les oracions on apareix aquest predicat. De fet, sovint podem prescindir
dels arguments a excepci del subjecte. Lexemple segent mostra que, tot i que cuinar
implica dos participants, podem trobar oracions gramaticals on noms napareix un, el
que fa de subjecte.
Ferran Adri va cuinar
Argument Predicat
(subjecte)
Des dun punt de vista funcional, loraci t com a centre un predicat

(generalment verbal) al voltant del qual sorganitzen la resta de compo-
nents de lesdeveniment que aquest manifesta. El predicat selecciona els
components centrals o participants: un argument prominent (el subjec-
te) i uns altres arguments (el complement directe, lindirecte i el de r-
gim verbal). A ms, poden aparixer altres components de naturalesa
opcional, els adjunts (complements circumstancials). Hi ha dos tipus de
predicats no verbals: latribut, que es combina amb un verb no predica-
tiu, i el complement predicatiu, que acompanya un verb predicatiu.
2.2. Esquemes desdeveniments i construccions gramaticals
Els esdeveniments sorganitzen lingsticament per mitj del que denominem

Lectura recomanada
esquemes desdeveniment (estructures predeterminades on es relacionen predi-
Les variacions sobre aquests
cats, arguments i adjunts de formes convencionals) i es concreten en construc- tipus desdeveniments, i
tamb la combinaci entre els
cions que poden ser diverses. diferents tipus, ens donen
moltes estructures conceptuals
i funcionals, que no podem
Dirven i Verspoor distingeixen set tipus desdeveniments fonamentals, que entrar ara a analitzar de
manera exhaustiva. Podeu
identifiquen a partir dels verbs ms prototpics: ser, ocrrer, fer, experimentar, consultar el text segent:
R. Dirven; M. Verspoor
tenir, moure, transferir.
(1998). Cognitive Exploration
of Language and Linguistics
(ap. 4.2). Amsterdam: John
(10) a. Joan s alt (ser) Benjamins.
b. Ha sortit el sol (ocrrer)
c. Maria per fi ha pintat el quadre (fer)
d. Llus adora els seus fills (experimentar)
e. El meu avi posseeix diverses obres dart (tenir)
f. Lautocar ha anat a la cotxera (moure)
g. Li he donat els meus estalvis (transferir)
Daltra banda, cada esquema pot concretar-se en construccions diverses segons

la selecci dels elements que ens interessa destacar en una situaci concreta. Per
exemple, lesquema fer expressa que una entitat s la fora de lenergia que dna
lloc a una acci. Implica un agent, pot tenir o no un objecte i pot concretar-se
Lectures recomanades
en una construcci transitiva amb complement directe (11a), en una construc-
D.I. Slobin (1996). Two
ci intransitiva (11b) o en una construcci passiva (11c). La primera s la ms ways to travel, verbs
of motion in English
freqent i prototpica. and Spanish. A:
S. Shibatani;
S.A. Thompson (ed.).
(11) a. He comprat un cotxe nou (alg compra un cotxe) Grammatical Constructions.
b. Ha treballat molt (alg treballa) Their Form and Meaning
c. La decisi ha estat presa (alg pren una decisi) (pg. 195-219). Oxford:
Oxford University Press.
L. Talmy (2000). Toward
Els esquemes bsics poden considerar-se universals; en canvi, no ho sn les a Cognitive Semantics.
Cambridge, MA: MIT Press.
construccions que els donen forma lingstica en diferents llenges. Un dels
exemples ms interessants s el de lesdeveniment de moviment proposat per

Talmy i analitzat ulteriorment per Slobin. El moviment implica conceptual-
ment els components segents: FIGURA, FONS, MOVIMENT, TRAJECTE, MANERA i
CAUSA.
Ja fa molts anys que Vinay i Darbelnet van observar que llenges com el francs
Lectura recomanada
i langls diferien en la manera com expressaven lingsticament aquest esque-
J. P. Vinay; J. Darbelnet
ma. Comparant un exemple clssic del contrast lingstic, Blriot flew across the (1958). Stylistique compare du
franais et de langlais. Pars:
Channel enfront de Blriot traversa la Manche en avion, es pot observar quina s Didier.
la distribuci dels components de lescena de moviment en cada llengua:
Blriot flew across the Channel
FIGURA MOVIMENT TRAJECTE FONS

MANERA
Blriot traversa la Manche en avion
FIGURA MOVIMENT FONS MANERA

TRAJECTE
En angls, prototpicament el verb incorpora MOVIMENT i MANERA (flew = des-

plaar-se volant), un satllit (una preposici o partcula) manifesta el TRAJECTE
(across) i un complement indica el FONS (the Channel). Talmy atribueix aquesta
possibilitat estructural a les que denomina llenges demmarcament per satllit,
per tal com s un satellit (una partcula) lelement que indica la trajectria
del moviment.
Aquesta mena destructura analtica, en molts casos, donaria resultats agrama-

Nota
ticals o poc acceptables en les llenges que Talmy denomina demmarcament
verbal, com el francs o el catal (12): Cal notar, per, que loraci
de (12) seria gramatical i ple-
nament acceptable si
(12) a. ?Blriot vola par-dessus la Manche lentenem en un sentit no
b. ?Blriot va volar a travs del canal de la Mnega direccional (volava pel canal,
per no necessriament el va
creuar del tot). En canvi, no s
En tot cas, versions com (12) no constitueixen la manera natural dexpressar adequada com a traducci de
loraci anglesa, que implica
aquesta mena desdeveniments. En aquestes llenges, el verb sol incorporar el que Blriot va arribar a laltra
MOVIMENT i el TRAJECTE (fr. traversa; cat. creuar), mentre que el FONS, lindica un part del Canal.
complement (fr. la Manche; cat. la Mnega) i la MANERA apareix sota la forma de

complement circumstancial (fr. en avion; cat. en avi) o simplement no sexpressa.
El psicolingista Dan I. Slobin, en un article amb leloqent ttol Two ways

to travel: verbs of motion in English and Spanish, va aplicar la dicotomia pro-
posada per Talmy entre llengua demmarcament per satllit / demmarcament ver-
bal a textos narratius produts per nadius de langls i del castell i tamb a
traduccions de novelles.
(13) a. Martha walked through the park and along the avenues
(original en angls)
b. Martha cruz el parque y se pase a lo largo de las avenidas
(traducci al castell)
c. Martha crossed the park and promenaded along the avenues

(traducci literal a langls)
Aix, en lexemple (13a), que pertany a una novella de Doris Lessing, el traduc-
tor a lespanyol amplia la construcci de loriginal afegint-hi un verb (13b). La
MANERA, que apareixia incorporada en el verb angls walk (anar a peu), somet
en la traducci del verb per cruzar; aquest verb del castell inclou el TRAJECTE, que
en angls sexpressa amb el satllit (through). Leliminaci de la MANERA es com-
pensa amb el segon verb (se pase), de manera que, de la coordinaci de sintag-
mes preposicionals de langls (13a), passem a una coordinaci de sintagmes
verbals (13b). Per tant, el traductor al castell, encertadament, ha optat per una
traducci no literal que complica lestructura sintctica de loriginal i modifica
lesquema conceptual representat. La traducci literal a langls de la versi cas-
tellana (13c) posa de manifest les diferncies entre les dues versions anteriors.
En general, lestudi de Slobin permet fer les generalitzacions segents:
a) en castell, la MANERA safegeix mitjanant complements preposicionals,

adverbials o subordinades adverbials i adjectives, mentre que en angls apa-
reix incorporada al verb;
b) en castell, el TRAJECTE sincorpora al significat del verb i/o safegeix amb com-
plements o clusules que concreten el significat del verb; en canvi, en angls sex-
pressa amb satllits (partcules);
c) les narracions en castell sn menys explcites respecte a la MANERA i el

TRAJECTE que les angleses;
d) els traductors de langls al castell eliminen informaci sobre la MANERA i

el TRAJECTE que sexplicita en els originals en angls; el ritme de les narracions
tradudes de langls pot fer-se ms lent i la construcci sintctica, ms com-
plexa. Per contra, la traducci del castell a langls sol enriquir-se amb detalls
addicionals per tal que el text soni natural en la llengua darribada.
Els esquemes desdeveniment relacionen el verb, els participants i els

adjunts de formes convencionals. Hi ha set esquemes bsics (ser, ocrrer,
fer, experimentar, tenir, moure, transferir), que, combinats amb construc-
cions diverses, donen compte de la varietat estructural en les llenges.
Els esquemes poden tenir concrecions distintes duna llengua a una al-
tra, cosa que permet establir diferncies tipolgiques que relacionen es-
tructura gramatical i conceptualitzaci.
3. Lestructura categorial de loraci
A diferncia de lenfocament tradicional, que entenia loraci com la pura

suma de paraules o signes lingstics, modernament lanlisi sintctica sol
partir de loraci i lestudia descomponent-la successivament en constitu-
ents de nivell inferior organitzats jerrquicament; aix ens duu al concepte
de sintagma i al de categoria gramatical o sintctica, que marca el lmit amb la
morfologia.
3.1. Les categories gramaticals
Des del punt de vista categorial, una oraci s el resultat de combinar un seguit
Categories gramaticals
de paraules o categories gramaticals. En darrera instncia, loraci prototpica
El nombre, la denominaci
s la suma dun sintagma nominal i un sintagma verbal relacionats pels mor- i la definici de les parts de
femes de concordana. loraci o categories gramati-
cals ha variat al llarg del temps.
Sembla que encara som lluny
daconseguir un acord en un
Albert va signar el conveni precipitadament
punt tan fonamental de la
sintaxi.
SN SN SAdv
SV
Lectures recomanades
Sobre el tractament de les

Observem en lexemple anterior que loraci resulta de la combinaci de qua- categories gramaticals, podeu
llegir els textos segents:
tre categories gramaticals: nom (napareixen dos casos), verb, determinant i
I. Bosque (1989). Las
adverbi. En dos casos, la categoria constitueix un sintagma, ja que no va acom- categoras gramaticales
(cap. 2). Madrid: Sntesis.
panyada de cap altre element (Albert = N = SN; precipitadament = Adv = SAdv); M. J. Cuenca (1996). Sintaxi
en els altres, el sintagma resulta de la combinaci de categories (el conveni = fonamental. Les categories
gramaticals (cap. 2).
determinant + nom = SN) o de categories i sintagmes (va signar el conveni pre- Barcelona: Empries
cipitadament = verb + SN + SAdv = SV).
Per tant, lanlisi de loraci des de la perspectiva categorial es basa en la iden-

tificaci i la definici de les categories gramaticals i la descripci de lestructura
dels sintagmes que poden formar.
Les categories gramaticals sn classes morfosintctiques que combinem per for- Lectura recomanada
mar oracions. Hi ha dues categories fonamentals en totes les llenges: el nom i el
R. Langacker (1987).
verb. Segons la definici de Langacker (1987), el nom delimita una regi concep- Foundations of Cognitive
Grammar. Theoretical
tual i, per tant, implica una concepci esttica, mentre que el verb identifica una Prerequisites (vol. 1). Stanford:
Stanford University Press.
relaci entesa temporalment.
Aix explicaria el fet que mots com actuar i acci corresponguin a un mateix
concepte general, ents en desenvolupament temporal en el cas del verb i es-
tticament, sense considerar leix temporal, en el cas del nom. Igualment, ex-
plica que el nom acci no sigui prototpic, ja que no correspon a un nom com
concret, com casa, sin que inclou trets lxics vinculats a la temporalitat.
Partint daquesta distinci primria entre noms i verbs, Langacker diferencia

una predicaci nominal, representada pel nom, i una predicaci relacional,
que aglutina la resta de categories, amb el verb com a prototipus. Altres cate-
gories corresponen a relacions concebudes atemporalment: ladverbi, ladjec-
tiu, la preposici i tamb els participis i els infinitius, que tot i ser formes
verbals conceptualitzen els esdeveniments atemporalment. Com hem explicat
abans, les diferncies entre aquestes categories remeten al tipus de conceptu-
alitzaci (perfil) que hom adopti.
Complementriament, Croft desenvolupa una definici semanticopragmtica de Lectura recomanada

les categories fonamentals: noms, verbs i adjectius. Les defineix a partir dun tret
W. Croft (1991). Syntactic
semntic (objecte, esdeveniment i propietat, respectivament) i dun tret pragm- Categories and Grammatical
Relations (cap. 2-3).
tic (referncia, predicaci i modificaci). Daquesta manera, un nom s una forma Chicago/Londres: The
morfosintctica que tpicament identifica un objecte i li dna valor referencial University of Chicago Press.
dins del discurs; un verb s la forma dexpressar lingsticament un esdeveniment

i constitueix leix de la predicaci duna construcci; un adjectiu tpicament indi-
ca una propietat que es relaciona amb un nom, el qual en queda modificat.
Podem afirmar que la variabilitat morfolgica o flexi s el tret que ms fcilment

Vegeu tamb
permet diferenciar formalment les categories gramaticals: en catal, nom i adjec-
tiu prototpicament tenen variaci morfolgica en gnere i nombre; el verb, al seu Vegeu el mdul de Morfolo-
gia, apartat 2.1, Flexi,
torn, cont morfemes de temps, mode, aspecte, persona i nombre. daquesta assignatura.
(14) a. cases blanques

b. aconseguirem
En el terreny de les paraules invariables, la diferenciaci s ms complexa, ja

que conceptualment solen tenir un valor relacional i formalment noms sn
diferenciables pel seu comportament sintctic. Per exemple, en catal podem
diferenciar entre preposicions, conjuncions i adverbis pel fet que les primeres
introdueixen sintagmes nominals, les segones introdueixen clusules i les ter-
ceres no tenen complements (15).
(15) a. Ho ha donat a la seva germana

b. Li he recordat que ha de donar-li-ho
c. Li ho he recordat repetidament
Tanmateix, aquest s el comportament definitori, prototpic, per no sempre

exclusiu i aix, unit al dinamisme diacrnic del canvi categorial, que revisa-
rem tot seguit, explica els punts dindefinici i les diferncies en la considera-
ci dalguns membres daquestes categories.
(16) a.Ho ha donat a qui li havien dit

(P + clusula)
b. Li ho he recordat a pesar de la discussi / a pesar que vam discutir
(P + SN/P + clusula)
c. Tornar desprs / desprs de la reuni / desprs que acabi la reuni
(P/P + SN/P + clusula)
Observem en els exemples anteriors que una preposici introdueix una clu-
sula (si b equival a un sintagma nominal, 16a), que trobem locucions que po-
den tenir forma preposicional o conjuntiva (16b) i formes que poden anar
soles, seguides de sintagma nominal o de clusules, com desprs (16c).
De la mateixa manera, en aquest punt sobserven diferncies interlingsti-

ques interessants, com la que afecta ls de preposicions-partcules en llenges
com langls o lalemany que hem comentat en lapartat anterior. Com hem
vist, els verbs daquestes llenges sovint es combinen amb satllits que in-
diquen valors com la direccionalitat duna acci; a ms, continguts semntics
que en les llenges romniques indiquem amb un verb, amb un adjunt o sim-
plement no especifiquem, en aquelles llenges germniques sexpressen amb
una partcula afegida al verb:
Els dos esquemes gramaticals que oposen les llenges demmarcament per satllit i les
demmarcament verbal, afecten una gran quantitat de verbs, com mostra la taula 1.
Taula 1. Comparaci de verbs de moviment

Catal Francs Castell Angls Alemany
entrar entrer entrar go in (enter) hineingehen
sortir/eixir sortir salir go out (exit) hinausgehen
pujar ascendre subir go up (ascend) hinaufgehen
baixar descendre bajar go down (descend) hinuntergehen
creuar traverser cruzar (traspasar) go over (cross, traverse) hinbergehen
Font: adaptada dUngerer i Schmid, 1996, pg. 235
Aix, el catal, el francs i el castell es poden considerar llenges demmarcament

verbal, mentre que lalemany i langls sn demmarcament per satllit. El TRAJECTE
sindica en alemany per mitj dun prefix verbal (hinein cap a dins, hinaus cap a fo-
ra, hinauf amunt, hinunter avall, hinber a travs, en els exemples anteriors), que
se separa del radical quan el verb est conjugat (Ich gehe hinaus, vaig fora, surto).
En les estructures angleses, indica el TRAJECTE una preposici que sadjunta al verb for-
mant el que es coneix com a phrasal verb (go in, go out, go up, go down, go over). Aques-
tes formes angleses amb satllit solen tenir un equivalent ms formal en paraules
dorigen llat (enter, exit, ascend, descend, cross/traverse), les quals responen, per, a una
estructura demmarcament verbal.
Per tant, podem dir que la categoria preposici t en angls o alemany ms

funcions que en catal o b que, en aquelles llenges, hi ha una altra cate-
goria invariable propera a la preposici que la nostra no t (partcules o
satllits), de la mateixa manera que el llat no tenia article i les llenges ro-
mniques s que en tenen.
Distinci entre categories
En general, es considera que hi ha dos grans tipus de categories: les majors o Com hem dit, deixant de ban-
lxiques i les menors o gramaticals. Entre les primeres hi ha, clarament, el da el nom i el verb, la resta de
categories presenten ms vari-
nom, el verb, ladjectiu i de manera menys evident ladverbi. abilitat i dificultat didentifica-
ci i diferenciaci segons les
llenges. Fins i tot la distinci
Entre les menors, se solen situar els determinants, els pronoms, les conjuncions entre adjectiu i adverbi en llen-
ges com langls es qestio-
i les interjeccions. Les preposicions, tradicionalment, es consideren categories na, ats que totes dues sn
invariables en aquesta llengua.
menors, per hi ha qui les considera majors, com explicarem en parlar dels sin-
tagmes (apartat 3.3, Els sintagmes), perqu sn lelement caracterstic, nu-

clear, del sintagma preposicional.
Aquesta distinci, que en realitat reflecteix els dos extrems duna gradaci, es
basa en criteris com els que reprodum en la taula segent:
Categories majors Categories menors

Significat Contingut descriptiu Contingut funcional
Codificar coneixement Codificar informaci o funci
Funci genric gramatical
(significat lxic) (significat gramatical)
Amb molts membres Amb menys membres
Tipus de classe Oberta (inventari gran Tancada (inventari redut
i ampliable) i fixat)
Gran Petita
Extensi i forma fonolgica
Tnica tona
Comportament morfolgic Flexiu (variable) No flexiu (invariable)
Independent Dependent
Naturalesa morfosintctica
Nuclear No nuclear
Les categories menors estan a mig cam entre les paraules lxiques i els morfe-
mes, ats que sn ms curtes que les majors, tendeixen a ser tones i solen de-
pendre sintcticament de categories lxiques majors.
Una categoria gramatical s una classe morfosintctica que dna forma

fsica a conceptes lxics i funcionals fonamentals. Les categories es de-
fineixen per trets morfolgics com la flexi o la invariabilitat i per trets
sintctics relacionats amb les seves possibilitats combinatries. Les ca-
tegories bsiques sn el nom i el verb; la resta de categories presenten
ms dificultats de definici i ms diferncies entre llenges. Se solen
classificar en categories majors i menors.
3.2. Lmits entre categories i processos de gramaticalitzaci
La definici i la classificaci de les categories gramaticals no sempre s fcil.

Tenim clar que taula s un nom, fer s un verb i bonic s un adjectiu. Per cal
tenir en compte que algunes peces lxiques poden tenir ms dun comporta-
ment categorial i que, en alguns casos, hi ha paraules que tenen un compor-
tament intermedi entre dues o ms categories.
Per exemple, fugida s una paraula que ens remet a un verb (fugir), que t for-
ma de participi-adjectiu i que es comporta com un nom (la fugida del presoner).
Aquests casos sn molt ms habituals del que es pot pensar dantuvi. Aix, una
paraula que clarament associem amb la categoria nom, com s rosa (flor), ac-
tua com un adjectiu en molts casos; encara ms, a partir del seu significat ad-
jectival pot convertir-se novament en un nom, amb un significat diferent de
loriginari (color).
(17) a. No suporta lolor de les roses

b. Portam la samarreta rosa, si us plau
c. No suporta el rosa; troba que s un color infantil
El canvi categorial (nom-adjectiu-nom) implica, com es veu, modificacions

morfosintctiques [per exemple, gnere femen (17a), gnere dependent del
nom que acompanya (17b), gnere mascul (17c)] i semntiques: objecte-flor,
relaci cromtica, objecte-color.
El fet de tenir diferents funcionaments categorials pot remetre a processos de

Vegeu tamb
naturalesa ms aviat morfolgica, com els anteriors, o tamb amb processos
de naturalesa pragmtica i sintctica, com en el cas de la gramaticalitzaci. Vegeu el mdul de Morfolo-
gia, apartat 5.3, Gramatica-
Observem lexemple de pesar: litzaci i morfologia, daquest
material didctic.
(18) a. Joan volia pesar el peix ell mateix

b. La notcia li va causar un gran pesar
c. A pesar de la notcia, va continuar el que estava fent
El verb pesar s la forma originria, el sentit literal del qual s determinar el

pes dalguna cosa o tenir un determinar el pes. Daquest verb, es crea el subs-
tantiu (el) pesar, que ha canviat de categoria i ha modificat el seu significat a
partir de la metfora LES COSES TRISTES PESEN. El nom, al seu torn, ha servit de
base a la locuci prepositiva i conjuntiva a pesar de / a pesar que, el significat
de la qual passa a ser concessiu, equivalent a malgrat, i es pot explicar a partir
duna metfora del tipus LES COSES PESADES SN DIFICULTATS; s aquesta idea de
dificultat superada la que, dalguna manera, subjau al significat concessiu.
Aquest darrer canvi s un cas clar de gramaticalitzaci.
La gramaticalitzaci s el procs a partir del qual una unitat lxica o estructura

assumeix una funci gramatical o una unitat gramatical assumeix una funci
ms gramatical.
Convencionalitzaci
del significat
Per exemple, el verb llat habeo (tenir), un verb ple, es va convertir en au-
Els processos de convenciona-
xiliar de temps compostos en les llenges romniques (haver, en catal); litzaci del significat es veuen
molt clarament en el cas dex-
per tant, de ser una unitat lxica independent va passar a ser una unitat pressions idiomtiques que
gramatical dependent dun verb en forma no personal (el participi), que s shan creat fa poc. Aix, fa pocs
anys una expressi com ma-
lelement que t la fora predicativa que abans tenia la forma llatina ara tem-ho no tenia ms sentit que
el literal (treure la vida a algun
convertida en auxiliar. sser viu). A fora de repetir-la
en contextos en els quals no
podem activar una lectura lite-
Els canvis gramaticals que implica la gramaticalitzaci es relacionen amb neral, ja que es refereix a una cosa
que no s viva, activem una
cessitats expressives que assoleixen forma convencional per mitj del discurs: lectura figurada. Per exemple,
si ens referim a una discussi,
laparici de les noves formes de manera recurrent en contextos discursius no podem fer una interpreta-
iguals o semblants fa que el que era un significat que sactivava contextual- ci literal. Aix fa que activem
una interpretaci que contex-
ment es convencionalitzi i quedi, doncs, incorporat a la gramtica. Aix, sen- tualment ens condueix a rein-
terpretar el significat de
tn que la gramaticalitzaci sactiva en un nivell intermedi entre la llengua i lexpressi com acabar alguna
cosa. Si la repetici continua i
el mn extern o real: el mn experimentat.
ls sestn, es convencionalit-
za i tothom entn lexpressi
(matem-ho = acabem la dis-
Una categoria gramatical molt directament influenciada per aquest feno- cussi, el tema) sense
lestranyesa inicial.
men sn les conjuncions. Aix, la conjunci adversativa per sorigina en el
sintagma preposicional del llat per hoc (per aix), que tenia valor causal.
Amb ls en contextos contrastius, el demostratiu (hoc) va perdre el valor
assenyalador o dctic, el sintagma es va fixar com una unitat i va assolir un
valor adversatiu. Actualment, ls colloquial de lexpressi per (ai)x, amb
valor concessiu, ens recorda un estadi intermedi daquesta evoluci (19b).
(19) a. Ell no vindr per aix que the dit abans (causal)
b. Tu penses que ell vindr; no vindr, per (ai)x (concessiu)
c. Tu penses que ell vindr, per no vindr (adversatiu)
Fixem-nos ara en mentre / mentre que, conjunci que illustra el canvi de signi-
ficat associat amb la gramaticalitzaci. Aquesta conjunci t un valor tempo-
ral originari (simultanetat) que, en combinar-se amb contextos en els quals es
presenta contrast entre els elements units, desenvolupa un valor contrastiu:
(20) a.Mentre tu estaves a la feina, ha trucat alg (temporal = quan)

b. Jo no he sortit en tot el dia, mentre que tu encara no has entrat (contrastiu = i, en
canvi; per)
El procs de canvi de significat, que passa per una etapa dambigitat o polis-
mica, tendeix a fixar una forma diferent per a cada significat, de manera que es
tendeix a preferir la forma amb que per al valor contrastiu i, en canvi, mentre
es consolida com a nica possibilitat amb interpretaci temporal.
Es poden observar processos semblants en altres llenges com els connectors

del francs cependant o langls still, que procedeixen de formes que indiquen
simultanetat temporal i han passat a expressar contrast.
(21) a. Cependant, il est la maison (mentrestant, ell s a casa)

b. Il ma dit quil vindrait la fte. Cependant, il a rest la maison
(Em va dir que vindria a la festa. Amb tot, sha quedat a casa)
(22) a. He is still at home (ell s encara a casa)

b. He told me that he would come to the party. Still, he stayed at home
(Em va dir que vindria a la festa. Amb tot, va quedar-se a casa)
Aquests processos es basen en modificacions des de nocions ms concretes

(temps) a nocions ms abstractes (contrast), que impliquen una participaci
ms gran de la subjectivitat del parlant en el missatge transms.
Els lmits entre categories gramaticals sn sovint difusos a causa de pro-

cessos de creaci lxica i de gramaticalitzaci. La gramaticalitzaci dna
compte de com una unitat lxica o estructura assumeix una funci gra-
matical o una unitat gramatical assumeix una funci ms gramatical. s
un procs que sactiva en el nivell del discurs i que implica un canvi se-
mntic associat amb transformacions morfosintctiques, que donen
lloc a un canvi de categoria gramatical.
3.3. Els sintagmes
El sintagma s lestadi intermedi entre loraci i les categories gramaticals o

parts de loraci: les categories es combinen en sintagmes (conjunts de catego-
ries amb un comportament sintctic unitari), els quals es combinen al seu torn
per a formar oracions.
La rellevncia del concepte de sintagma es comprova a partir del criteri dexpan-

si o substituci, que ens permet observar que, efectivament, un conjunt de ca-
tegories actua conjuntament al voltant del seu nucli. Aix, a (22), el sintagma
nominal funciona unitriament respecte al sintagma verbal, com demostra el
fet que la simplificaci dambds sintagmes no modifica substancialment
lestructura oracional:
(23) a. La professora de geografia amb qui comparteixes despatx (SN) va venir a casa nostra
ahir a la nit sense avs previ (SV)
b. La professora de geografia (SN) va venir a casa nostra (SV)
c. Marta (SN) va venir (SV)
Qualsevol sintagma consta, obligatriament, dun nucli i, opcionalment, des-

pecificadors (elements que tpicament se situen a lesquerra del nucli) i de
complements (elements que tpicament se situen a la dreta del nucli). Els com-
plements restringeixen o completen el nucli semnticament; els especifica-
dors lemmarquen discursivament, determinant-lo o quantificant-lo.
Especificador Nucli Complement
SN La casa verda
SAdj Molt bonica
SV No shavia construt del tot
SP Exactament amb aquell material
SAdv Adequadament
La preposici
En algunes teories estructurals,

a) El nucli s el constituent que determina la naturalesa del sintagma. Podem el sintagma preposicional es
considerar nuclears el nom, ladjectiu, el verb, ladverbi i, segons algunes pro- tracta com a exocntric; s
a dir, es considera que no t
postes, tamb la preposici. el nucli dins de lestructura,
perqu es tracta la preposici
com una categoria funcional
o relacional que no t ms pa-
b) Els especificadors sn categories de naturalesa gramatical o lexicograma- per que introduir el sintagma
tical que solen aparixer a lesquerra del nucli. Fan despecificadors nominals nominal. En canvi, els sintag-
mes nominals, verbals, adjecti-
els determinants i els quantificadors; sn especificadors del verb alguns adver- vals i adverbials es tracten,
sense dubte, com a endocn-
bis; poden especificar altres sintagmes alguns quantificadors i adverbis. trics (tenen com a nucli el
nom, el verb, ladjectiu i lad-
verbi, respectivament). En can-
c) Els complements duna categoria nuclear sn sintagmes que la completen vi, entenent el nucli com la
paraula que determina la natu-
des del punt de vista sintctic i semntic. ralesa del sintagma, la distinci
entre sintagma exocntric i en-
docntric deixa de tenir sentit
Dacord amb la relaci major o menor amb el nucli nominal, es poden diferenciar tres i la preposici es pot conside-
rar el nucli del sintagma prepo-
tipus: centrals o subcategoritzats (exigits pel nucli o molt relacionats amb aquest), peri- sicional.
frics o no subcategoritzats (no exigits pel nucli i menys relacionats amb aquest) i aposi-
tius (aporten una modificaci semntica al nucli, per no restringeixen labast

significatiu del nucli ni sn sintcticament exigits).
Complement Complement Complement

Especificador Nucli
subcategoritzat no subcateg. apositiu
Aquell tcnic de salut laboral tan simptic, en Miquel
que evita
Molta energia elica,
la contaminaci
Sn subcategoritzats respecte del verb el complement directe (han contractat lenginyer),

lindirecte (han telefonat a lenginyer) i el de rgim verbal (han parlat de lenginyer); respecte
del nom, els adjectius classificadors (enginyer aeronutic) i alguns sintagmes preposicio-
nals exigits (professor de matemtiques); respecte de la preposici, el sintagma nominal
que lacompanya (de matemtiques). Els sintagmes adjectivals i adverbials, generalment,
no tenen complements subcategoritzats.
Sn complements no subcategoritzats respecte al verb els circumstancials (llegir atentament),

els complements nominals no classificadors (enginyer ms eficient) i alguns sintagmes prepo-
sicionals o clausals que complementen alguns adjectius (vermell dira) i adverbis (sortosament
per a tu). Noms el sintagma nominal t complements apositius: es tracta de les aposicions i
les clusules de relatiu explicatives.
Un sintagma es pot definir com la uni duna o ms categories amb un

comportament unitari dins de loraci. Inclou necessriament un nucli
i, opcionalment, especificadors i complements. Representa lestadi in-
termedi entre la categoria i loraci.
4. Lestructura lineal: lordre de paraules
Lestructura lineal de loraci s a dir, com sordenen els sintagmes en loraci

i els constituents dins de cada sintagma s el nivell sintctic que ms diferen-
cia les llenges i el que inclou les diferncies ms fcilment observables.
4.1. Ordre marcat i ordre no marcat
En els estudis sobre lordre de les paraules, es distingeixen tres elements prin-
cipals: subjecte (S), verb (V) i objecte (O). A partir daquests, sestableixen ti-
pologies; fonamentalment es diferencien tres tipus de llenges:
Llenges SVO: catal, castell, angls, txec, mandar, etc.

Llenges SOV: japons, turc, etc.
Llenges VOS: tagal.
Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta classificaci no s absoluta, sin

que indica quina s lordenaci no marcada dels elements (en oracions proto-
tpiques declaratives):
a) Hi ha llenges que no imposen gaires restriccions dordre sobre els cons-

tituents oracionals: en llat, grec o snscrit els mots tenen ms mobilitat
que no pas en francs o angls. Aquestes llenges shan denominat dordre
lliure o no configuracionals, en contrast amb les llenges configuracio-
nals, on lordre determina en gran mesura la funci sintctica. Aquesta di-
ferncia s clara comparant els exemples segents, del llat i langls,
respectivament.
(24) a. Magistra puellam videt (la mestra veu la noia)

b. Magistra videt puellam (la mestra la noia veu)
c. Puella magistram videt (la noia veu la mestra)
(25) a. The teacher sees the girl (la professora veu la noia)
b. The girl sees the teacher (la noia veu la professora)
En llat, els noms tenen marques morfolgiques de funci: el cas acusatiu en

Vegeu tamb
magistram/puellam i nominatiu en magistra/puella indiquen que han de ser
complement directe i subjecte, respectivament. Per aix, independentment de Vegeu el mdul de Morfolo-
gia, apartat 2.1, Flexi,
la posici sinterpreta la funci dun nom de manera clara, com veiem en les daquesta assignatura.
tres versions de (24), que signifiquen el mateix. En angls, en canvi, la posici

determina en gran mesura la funci: un sintagma nominal que precedeix el
verb s el seu subjecte i un sintagma nominal que el segueix s el seu comple-
ment, generalment directe, i per aix (25a) i (25b) tenen significats diferents.
Ara b, lordre de paraules en les llenges configuracionals s relativament

lliure perqu hi ha algunes regles daparici lineal; per exemple, en llat la pre-
posici ha de precedir el sintagma nominal.
b) Cal distingir lordre lliure de paraules (llat) de lordre lliure de constituents

o sintagmes (catal, castell, itali), en contraposici a lordre fix (angls, fran-
cs). Aix ens permet diferenciar tres tipus de llenges: no configuracionals,
semiconfiguracionals i configuracionals. De fet, la llibertat posicional s una
qesti de grau: en catal, castell o itali (semiconfiguracionals), els constitu-
ents tenen ms llibertat que en francs o angls (configuracionals) per menys
que en llat (no configuracional).
c) En qualsevol cas, fins i tot en llenges configuracionals, es pot alterar lor-

dre normal per raons expressives i comunicatives. Per exemple, langls, llen-
gua SVO i amb un ordre fora rgid, admet estructures amb lesquema OSV
com (26) quan es vol emfasitzar lobjecte.
26.This wine I like
El catal es caracteritza com una llengua en qu lordre no marcat s subjecte-

El catal, llengua
verb-objecte(s) (SVO). Tanmateix, com que els sintagmes presenten una orde- de subjecte buit
naci relativament lliure, s freqent trobar alteracions daquest patr. En El catal s una llengua de sub-
jecte buit, s a dir, si el subjecte
concret, cal tenir en compte la freqent posposici del subjecte i la possibilitat s conegut, la norma general
s elidir-lo i noms es pronomi-
de destacar discursivament alguns objectes. Aquests canvis no modifiquen el nalitza en condicions discursi-
contingut bsic de lestructura ni les relacions que shi estableixen en el nivell ves especfiques que demanen
que aparegui explcitament.
categorial i funcional, per s que transformen lestructura informativa. Per aix es pot dir que, en rea-
litat, lordre no marcat del ca-
tal s (S)VO, amb el subjecte
La llibertat posicional dels sintagmes que fan de circumstancials elidit, o fins i tot VO.
Una caracterstica distintiva dels circumstancials s la mobilitat posicional. Si b, com a

adjunts, se situen tpicament darrere dels objectes que representen components centrals
o participants, poden assolir altres posicions i poden trencar, doncs, lordre SVO.
Lectura complementria
i) a) Els pares van anar al cine ahir a la nit
b) Ahir a la nit els pares van anar al cine Sobre la qesti del subjecte
c) Els pares ahir a la nit van anar al cine buit en catal, podeu
d) Els pares van anar ahir a la nit al cine consultar la lectura segent:
E. Vallduv (2002). Loraci
ii) a) El nen mirava la pissarra atentament com a unitat informativa.
A: J. Sol i altres (ed.)
b) El nen mirava atentament la pissarra
(2002). Gramtica del catal
contemporani (vol. 2, apartat
La poca relaci que tenen amb el nucli verbal i el fet que sovint emmarquen tota loraci 4.2.3). Barcelona: Empries.
explica aquesta mobilitat dels circumstancials.
Lestructura lineal de loraci permet classificar les llenges segons que

siguin configuracionals, semiconfiguracionals o no configuracionals i
dacord amb lordre de mots bsic o no marcat. El catal s una llengua
semiconfiguracional amb ordre no marcat (S)VO. Aquest ordre es pot
modificar, cosa que no altera el contingut bsic de lestructura ni les re-
lacions que shi estableixen en el nivell categorial i funcional, per s
que transforma lestructura informativa de loraci.
4.2. Posposici del subjecte
Una de les alteracions de lordre de mots prototpica del catal s la pospo-

sici del subjecte explcit respecte al verb. La posposici del subjecte sovint
respon a caracterstiques sintctiques de la construcci. Es produeix obliga-
triament en les interrogatives parcials, en les imperatives i en les construc-
cions emftiques.
(27) a. Qu feia el teu germ al partit?

b. * Qu el teu germ feia al partit?
(28) Comenta-li el problema tu mateixa
(29) a. UNES BONES VACANCES necessita la Maria (i no ms feina)

b. * UNES BONES VACANCES la Maria necessita (i no ms feina)
La inversi del subjecte es produeix de manera opcional en les interrogatives

Agramaticalitat
totals i en les declaratives.
Parlem dagramaticalitat en un
sentit molt general, tot i que hi
(30) a. Ha vingut ja el paleta? / El paleta ha vingut ja? ha casos, com (27b), que sn
clarament ms anmals que
b. Ja ha vingut el paleta / El paleta ja ha vingut
daltres, com (29b), que depe-
nen molt de lentonaci emf-
tica amb qu es pronuncia.
Quan la inversi s opcional, hi ha una srie de factors que lafavoreixen:
a) Quan el subjecte t molts constituents o sigui, s molt llarg i complex

(pesat), resulta menys marcada lestructura amb posposici de subjecte
(31a) que la preverbal (31b), la qual sovint s poc acceptable o agramatical en
contrast amb lestructura amb un sintagma nominal ms simple (31c).
(31) a. s intolerable acomiadar tot el personal sense donar alternatives de reinserci laboral
b. Acomiadar tot el personal sense donar alternatives de reinserci laboral s intolerable
c. El comiat s intolerable
b) Els subjectes amb article indefinit o sense article tendeixen a posposar-se al

verb:
(32) a. ? Estudiants estrangers assisteixen a classe

b. Assisteixen a classe estudiants estrangers
c) En construccions que tenen un subjecte no prototpic que saproxima a un

complement directe, perqu semnticament sinterpreta com a tal (s a dir,
com a tema o objecte), hi ha ms tendncia a la posposici.
(33) a. Han arribat tres trens / els teus amics

b. Li mancaven les plisses
c. Li agrada molt el bsquet
d. Sha desfet laliana
e. Ja bull lolla
(34) a. Va ser abolida la pena de mort

b. Es va abolir la pena de mort
La posposici del subjecte sovint deriva de caracterstiques sintctiques

de la construcci. Es produeix obligatriament en les interrogatives par-
cials, en les imperatives i en les construccions emftiques, i s opcional
en moltes declaratives i interrogatives totals. Les condicions que afavo-
reixen la inversi de lordre SVO sn la llargria i complexitat del sub-
jecte (pesantor), el fet de ser un sintagma nominal no determinat o el
fet que el subjecte es relacioni amb un complement directe.
4.3. Dinamisme comunicatiu i canvi dordre de mots
Fins ara hem vist els condicionants sintctics que propicien lalteraci de lor-
dre bsic de mots o obliguen a ordenar els sintagmes de manera marcada. Tan-
mateix, cal tenir en compte que el canvi dordre est condicionat de manera
molt forta pel dinamisme comunicatiu o embalatge informatiu que permet
que el contingut descriptiu de loraci es presenti en unitats informatives di-
ferenciades quant a la funci que fan i la importncia que tenen.
Aix, lopcionalitat sintctica en lordenaci dels circumstancials i del subjecte

i tamb de la resta de constituents est condicionada per lorganitzaci infor-
mativa del discurs. Per exemple, a (35),
35. Qu vas fer el cap de setmana? El cap de setmana vaig anar a esquiar
s lgic que el circumstancial (el cap de setmana) aparegui en primer lloc de la

resposta, ja que s el tema de qu parlem, el punt de partena, la informaci
compartida per emissor i receptor, a partir del qual demanem i donem la in-
formaci nova (vaig anar a esquiar).
Generalment, en loraci es diferencia un tema i un rema. El tema (T) s all

de qu es parla, la informaci coneguda pels interlocutors o que s donada pel
context. En lordre no marcat, correspon al subjecte, per tot sovint, com en
lexemple anterior, sidentifica amb un altre component (en aquest cas el tem-
poral el cap de setmana).
El tema sol tenir posici perifrica, generalment inicial, per tamb pot anar
al final sempre que vagi separat de la resta de loraci per una pausa.
36. El meu germ (T) juga a futbol (R)
37. A qu es dedica el teu germ?

El meu germ (T) juga a futbol (R)
Juga a futbol (R), el meu germ (T)
El rema (R) s el que es diu del tema, s a dir, la informaci que lemissor con-
sidera que s desconeguda per al receptor.
La progressi informativa del text es produeix per una relaci correcta entre
informaci coneguda (temtica) i informaci nova (remtica). Observem que
a la pregunta Qui va venir?, que pressuposa que alg va venir i pregunta qui va
ser, podem respondre com a (38a, 38b), on el subjecte s el rema, per no com
a (387c).
(38) Qui va venir?

a. Joan
b. Va venir Joan
c. ! Joan va venir
El SN Joan s la informaci nova en aquest context i, com a tal, ha daparixer

sol (38a) o darrere del tema (38b). Lordre no marcat (38c) contrav el dina-
misme comunicatiu que preveu que el rema ha danar, generalment, darrere
del tema.
Analitzem ara dues oracions com les de (39):
(39)a. He deixat les claus sobre la taula

b. Les claus, les he deixat sobre la taula
En aquestes oracions no hem canviat les funcions gramaticals ni lestructura

interna dels sintagmes, a part de laparici del pronom les, coreferencial amb
el complement directe (les claus). Per s que hem canviat lordenaci dels
constituents i, en conseqncia, de la informaci, de manera que es reflecteix
la jerarquia de prioritats comunicatives imposades per lemissor i pel desenvo-
lupament del text. Lestructura de (39b) es denomina tematitzaci i es pot de-
finir com una construcci en qu el sintagma collocat en un lloc perifric
(normalment en posici inicial i menys habitualment en la final, com hem
vist abans), queda separat entonativament de la resta de loraci i forma part
de la informaci compartida per emissor i receptor.
La tematitzaci prototpica afecta els complements centrals o subcategoritzats

pel verb (complement directe, indirecte o de rgim), que se situen en posici
inicial, se separen de loraci per una pausa i exigeixen laparici dun pronom
de represa.
(40) a. Les novelles que em vas prestar, ja les he llegit (CD)

b. Al nen, no li digueu aquestes coses (CI)
c. Daquestes coses, ja en parlarem un altre dia (CRV)
La focalitzaci
Contrriament, tamb podem destacar la part ms important del rema focalit-
Observeu que la focalitzaci
zant-lo. La rematitzaci implica un mfasi tonal dun constituent de loraci implica un desplaament
del focus a la posici inicial
i pot anar vehiculada per dos tipus de construccions: focalitzaci i construcci i crea una estructura aparent-
clivellada. La focalitzaci (41) es produeix quan destaquem entonativament ment semblant a la tematitza-
ci. Ara b, en aquest cas,
un constituent de loraci i, generalment, el traslladem a linici, com en el cas a ms de les diferncies infor-
matives, no s possible el do-
de les interrogatives parcials. Aquest constituent, el focus, contrasta amb altres blament pronominal. A ms,
la focalitzaci, com ocorre
informacions explcites o implcites. en les interrogatives parcials
que sn de fet estructures
de focalitzaci, demana la
(41) a. Una mica datenci li demanava el fill, res ms posposici del subjecte.
b. Amb tu volia entrevistar-se, no amb el teu ajudant
La construcci clivellada (42) separa el focus de la resta de loraci convertint

lestructura simple en una oraci composta al voltant del verb ser.
(42) a. Una mica datenci era el que el fill li demanava

b. Era amb tu que / amb qui volia entrevistar-se
Podem concloure, doncs, que en la rematitzaci lelement destacat (focus) ve-

hicula la informaci ms rellevant, la qual contrasta amb alguna informaci
implcita o explcita en el discurs.
El concepte de dinamisme comunicatiu dna compte del fet que la im-

portncia comunicativa dels constituents de loraci t incidncia en la
posici oracional que ocupen: les posicions externes sn les ms relle-
vants i marcades. De vegades, per raons expressives i comunicatives, el
parlant altera lordre normal de loraci (SVO) i situa en un lloc perifric
(normalment, en posici inicial i, menys habitualment, en la final) un
sintagma diferent del subjecte. Si aquest element vehicula informaci
coneguda i es produeix duplicaci pronominal, el procs s de tematit-
zaci; si vehicula informaci mximament nova, emftica i contrastiva,
el procs s de rematitzaci.
4.4. Ordre de paraules dins del sintagma
Fins ara ens hem fixat en lordre dels sintagmes, per conv no oblidar que tam-
b hi ha regles dordenaci dins de cada sintagma. Centrant-nos noms en el
sintagma nominal, podem observar que, en catal, els determinants i la majoria
de quantificadors han de precedir el nucli nominal, mentre que els comple-
ments (sintagmes adjectivals, preposicionals i nominals) solen seguir el nom.
Tanmateix, en catal, els sintagmes adjectivals tenen una certa mobilitat (poden
anar davant del nom, en alguns casos), a diferncia del que sesdev en angls,
per exemple, on la norma s que ladjectiu se situ davant del nom:
(43) a. Un llibre gran

b. Un gran llibre
c. A big book
Observem, a partir de lexemple anterior, que el canvi dordre introdueix difern-

cies de significat que poden ser de mats o molt grans. De fet, a big book, s traduc-
ci dun llibre gran, per no dun gran llibre, que es pot traduir com a great book.
En lordenaci dels complements, hi ha altres tendncies que cal tenir en

compte i que podem sintetitzar diferenciant lordre jerrquic i el categorial:
a) Ordre jerrquic: es tendeix a situar els complements ms units semntica-

ment i sintcticament al nucli abans dels menys relacionats. Aix determina
una ordenaci no marcada que organitza els complements en la seqncia se-
gent: centrals o subcategoritzats (Cs), perifrics o no subcategoritzats (Cns) i

apositius (Cap):
(44) a.Un llibre de text (Cs) excepcional (Cns), Introducci a la Nanotecnologia (Cap)
b. Vaig vendre la moto (Cs) fa un mes (Cns)
b) Ordre categorial: es tendeix a situar els sintagmes nominals i adjectivals

abans dels preposicionals i tamb els sintagmes abans de les clusules, com a
efecte de la pesantor, a qu hem fet referncia abans (apartat 4.2, Posposi-
ci del subjecte). Safavoreix aix la interpretaci de la relaci entre nucli i
complement mitjanant la proximitat i la presncia de marques especfiques,
com sn les preposicions.
(45) Vaig proporcionar una entrada (SN-Cs) al teu amic (SP-Cs)
(46) a. Vaig proporcionar al teu amic (SP-Cs) el que mhavia demanat en aquella reuni
(clusula-Cs)
b. *Vaig proporcionar el que mhavia demanat en aquella reuni (clusula-Cs) al teu
amic (SP-Cs)
Aix, lordre dins del sintagma s icnic, ja que representa la relaci major o
menor amb el nucli (ordre jerrquic) i la facilitat ms gran o ms petita de re-
lacionar complement i nucli (ordre categorial).
Molts dels canvis dordre al si dels sintagmes es produeixen per la interferncia

entre els dos ordres: el jerrquic i el categorial. Aix, els principis enunciats po-
den explicar lestranyesa que produeixen els exemples segents:
(47) a. *Un llibre interessant (Cns) de text (Cs)

(transgressi de lordre jerrquic)
b. *Una pintura de grans dimensions (Cns) bonica (Cns)
(transgressi de lordre categorial)
c. *Un problema fcil de resoldre mitjanant una equaci de segon grau (Cns-inclou clusu-
la) de matemtiques (Cn)
(transgressi de lordre categorial; possible ambigitat)
En els exemples de (47) sha transgredit lordre jerrquic (47a) o el categorial

(47b, 47c) i, per tant, shan produt estructures anmales gramaticalment.
Els sintagmes, tpicament, organitzen els seus constituents a partir de la se-

qncia: especificador(s), nucli, complement(s). Lordenaci delements
dins dun sintagma respon a lequilibri entre dos tipus dordre: el jerrquic,
que tendeix a situar ms prxims els constituents ms units semntica-
ment i sintcticament al nucli, i el categorial, pel qual es colloquen ms
prop del nucli els elements ms simples estructuralment.
Resum
La sintaxi s la disciplina lingstica que relaciona el nivell del significat i el nivell

del so en estructures complexes, les quals representen la conceptualitzaci desde-
veniments. Els esdeveniments i els seus components es poden conceptualitzar de
maneres diferents i, en conseqncia, poden adoptar formes lingstiques distin-
tes (construccions i categories) que impliquen caracterstiques estructurals i ds
diferenciades. En el nivell conceptual, parlem desquemes desdeveniment (els b-
sics sn: ser, ocrrer, fer, experimentar, tenir, moure, transferir); en el nivell sintctic,
parlem de construccions (transitiva, intransitiva, atributiva, passiva, etc.), ente-
ses com a estructures sintctiques a les quals sassigna una o ms funcions con-
vencionals en una llengua, juntament amb tot all que est convencionalitzat
lingsticament sobre la seva contribuci al significat o ls destructures que les
contenen. Aix, la sintaxi dna compte del nostre coneixement de com es com-
binen les categories gramaticals duna llengua en estructures predeterminades
per tal de donar forma lingstica a conceptualitzacions complexes.
La unitat mxima de la sintaxi s loraci, que es pot entendre com una unitat
completa des del punt de vista conceptual i lingstic:
a) Conceptualment, loraci s la forma gramatical que resulta de la selecci

dalguns dels participants en lacci, el procs o lestat i de la concepci de la
relaci entre els components duna manera determinada.
b) Lingsticament, una oraci inclou almenys un participant i una acci, un

procs o un estat en el qual el participant o participants estan implicats. El par-
ticipant bsic sol ser el subjecte de loraci i lacci, el procs o lestat sol ex-
pressar-se mitjanant un verb. La resta de components poden ser centrals
(participants) o opcionals (adjunts).
Cada oraci t una estructura interna que es regeix per principis de jerarquia i
linealitat. Aix, loraci pot estudiar-se des de tres punts de vista complemen-
taris, els dos primers de naturalesa jerrquica i el darrer de naturalesa lineal:
a) Perspectiva funcional: loraci s la interacci dun predicat, uns partici-

pants (el subjecte i, opcionalment, un o ms complements) i altres compo-
nents que formen part del marc de lesdeveniment (adjunts).
b) Perspectiva categorial: loraci prototpica s lorganitzaci de categories

gramaticals en sintagmes fins a produir una estructura bsica que inclou un
sintagma nominal relacionat amb un sintagma verbal per mitj duns morfe-
mes verbals.
c) Perspectiva lineal: loraci prototpica correspon a la seqncia de catego-

ries gramaticals agrupades en sintagmes, que sordenen a partir desquemes
predeterminats segons les normes de disposici seqencial de la llengua i
dacord amb efectes discursius que es volen aconseguir. La perspectiva lineal
relaciona els constituents oracionals a partir de la dicotomia tema (informaci
coneguda, all de qu es parla) - rema (informaci nova, all que es diu del
tema).
Lexemple segent mostra les tres perspectives que hem revisat en el mdul:
Nota
Joan ha tancat el llibre rpidament En el nostre exemple el rema

correspondria a tot el predicat
Argument Predicat verbal Argument Adjunt si hi hagus un context en qu,
Perspectiva funcional per exemple, es pregunts I
subjecte complement directe circumstancial
qu ha fet quan li ho has dit?.
Perspectiva categorial SN SV (V + SN + Sadv)
Perspectiva lineal Tema Rema
La unitat mnima de la sintaxi s la categoria gramatical o part de loraci. Les

categories gramaticals se solen classificar en:
a) Categories majors (amb contingut descriptiu; significat lxic; de classe

oberta i gran; variables morfolgicament; independents i nuclears sintcti-
cament).
b) Categories menors (amb contingut funcional; significat gramatical; de clas-

se tancada i petita; invariables morfolgicament; dependents i no nuclears
sintcticament).
Les categories bsiques sn el nom, que delimita una regi conceptual, i el

verb, que identifica una relaci entesa temporalment. La resta de categories
presenten ms dificultat per a ser definides i diferenciades. El tret que ms cla-
rament permet distingir-les en llenges com el catal s la variabilitat morfo-
lgica. Per aix els principals problemes es concentren en les categories
invariables, les quals, sovint, es relacionen amb processos de gramaticalitzaci,
pels quals elements lxics es converteixen en gramaticals o elements gramaticals
desenvolupen funcions ms gramaticals.
El sintagma representa lestadi intermedi entre les categories gramaticals i

loraci: les categories es combinen en sintagmes (conjunts de categories amb
un comportament sintctic unitari), els quals es combinen al seu torn per a
formar oracions. Cada sintagma inclou necessriament un nucli i, opcional-
ment, especificadors i complements.
Linealment, en cada oraci es pot diferenciar un tema i un rema. En una llengua

SVO com el catal, el tema s, prototpicament, el subjecte i el rema correspon al
predicat (verb + objectes). De vegades, per raons expressives i comunicatives, el
parlant altera lordre normal de loraci (SVO). Les alteracions dordre dels sintag-
mes en catal consisteixen sobretot en la posposici del subjecte i el canvi dordre

dels complements que corresponen a components centrals o participants. Daltra
banda, els circumstancials tenen mobilitat posicional i admeten una localitzaci
fora variada. Dins dels sintagmes, els complements poden variar de posici per
la interacci entre dos tipus dordre: el categorial i el jerrquic.
Activitats
1. Els mots clar, claror, aclarir responen a una noci bsica comuna, relativa al grau de llumi-
nositat dun objecte o un espai, per la conceptualitzen de manera diferent. Concreteu quina
diferncia conceptual i sintctica hi ha entre clar, claror, aclarir. Podeu utilitzar exemples o
dibuixos per a expressar-la.
2. Expresseu amb diferents graus de generalitzaci lesdeveniment de les oracions segents:

a) Els cientfics han trobat un tractament efica contra la pneumnia atpica
b) Joan ha rebut un premi
c) Hi ha hagut una desgrcia
3. El catal i langls difereixen en la manera com es predica una qualitat dun subjecte. Aix,
nosaltres podem utilitzar el verb ser o estar, mentre que en angls noms hi ha el verb to be,
com veiem en els exemples segents. Reflexioneu sobre aquest fet i les implicacions lings-
tiques que t.
i) a) Joan s feli
b) Joan est feli
ii) John is happy
4. A continuaci, proposem un exemple duna construcci idiomtica de sentit negatiu tot

i que no t cap marcant que ho indiqui. Determineu qu significa i quines caracterstiques
estructurals i pragmtiques t. Esbrineu com es diria en angls i concreteu per qu es pot con-
siderar una construcci.
a) Treballar ell amb nosaltres?
5. Identifiqueu les oracions del fragment segent i comenteu alguns dels casos en qu no
sacompleixen tots els criteris definitoris de loraci prototpica.
Es va obrir la porta. El jove oficial de rostre fred va penetrar a la cella. Amb un breu movi-
ment de la m, va assenyalar Ampleforth.
Habitaci 101! va dir.
Ampleforth va caminar cap a fora, pesadament, enmig dels gurdies, amb la cara vagament
pertorbada, sense comprendre-ho.
Va passar el que va semblar-li molt de temps. Se li havia revifat el mal de ventre. La ment li
anava contnuament pel mateix cam, com una pilota fent un cop i un altre la mateixa srie
de rebots. Tenia noms sis pensaments: el mal de ventre; un tros de pa; la sang i els xiscles;
OBrien; Jlia; la fulla dafaitar. Va patir un altre espasme als budells; les botes pesants torna-
ven a acostar-se. Mentre sobria la porta, el corrent daire creat va portar endins una bafarada
forta de suor freda. Parsons va entrar a la cella. Vestia pantalons curts i samarreta desport.
Aquest cop va ser Winston que es va esverar i es va oblidar de tot.
G. Orwell (2003). 1984 (pg. 227). Barcelona: Edicions 62.
6. Analitzeu lestructura funcional que es forma al voltant dels predicats marcats en cursiva
en el fragment segent, identificant els arguments i els adjunts que hi apareixen. Tingueu en
compte que els pronoms i els subjectes elidits impliquen un sintagma complet i tamb repre-
senten, per tant, components de lesdeveniment.
Ex.: mostrar-se: alg es mostra duna manera amb alg
(Larxivera) es mostra eixuta hi (= amb el futbolista)
Argument Predicat no verbal Argument

Predicat
(subjecte) (predicatiu) (comp. de rgim verbal)
Larxivera tracta amb menyspreu el futbolista. Shi mostra eixuta, displicent. De tant en tant,
quan ell li truca [...] li diu que aquell dia no li va b que es vegin. De vegades hi ha rumiat
(tampoc no gaire, no fos cas que sadons que actua de manera equivocada) i ha arribat a la
conclusi que el tracta amb menyspreu perqu en el fons lestima molt i li fa por que, si no
el tracts amb menyspreu, cauria en la trampa i senamoraria dell tant com ell est enamorat
della.
Q. Monz (1999). Lamor. A: Vuitanta-sis contes (pg. 349). Barcelona: Quaderns Crema.
7. Digueu a quin dels set esquemes desdeveniments responen les estructures predicatives
generades pels verbs subratllats identificant-les amb un dels verbs segents: ser, ocrrer,
fer, experimentar, tenir, moure, transferir.
Va obrir-se la porta i van fer entrar un altre pres. La seva aparena va provocar a Winston
una esgarrifana momentnia. Era un home daspecte normal i ordinari, devia haver estat
enginyer o tcnic dalguna mena [...] Lhome va seure al banc que hi havia prop de Winston,
el qual ja no sel va tornar a mirar. Per la cara esqueltica i turmentada era tan vvida al seu
cap com si la tingus exactament davant dels ulls. De sobte, va adonar-se de quina era la cau-
sa: lhome sestava morint de gana. [...]
Va haver-hi un rugit furis, eixordador, des de la telepantalla. Lhome sense ment va fer un
salt enrere. Lhome de la cara esqueltica va posar-se de pressa les mans darrere lesquena,
com si demostrs a tothom que refusava el regal.
G. Orwell (2003). 1984 (pg. 230). Barcelona: Edicions 62.
8. Identifiqueu els participants de tres dels esdeveniments descrits en les oracions anteriors,
com en lexemple segent.
Ex.: Va obrir-se la porta

Alg (agent) o alguna cosa (causa) obre la porta (tema).
Dels tres participants, noms se nha expressat un, el tema.
9. A partir dels exemples segents, establiu quin s el tipus de canvi que explica la polifun-
cionalitat de la paraula taronja, tenint en compte els canvis semntics i morfosintctics que
ha experimentat.
a) Va comprar moltes taronges

b) Va comprar una faldilla taronja
c) El taronja s un color molt afavoridor
10. En catal comptem amb els pronoms en i hi, que no existeixen en castell. Aix implica
conceptualitzacions i construccions diferents per a expressar alguns esdeveniments. Poseu al-
guns exemples en qu es vegi aquesta diferncia i comenteu quines conseqncies sen deri-
ven des del punt de vista de la descripci lingstica i de la traducci.
11. Identifiqueu lestructura dels sintagmes subratllats en el fragment segent i digueu qui-
nes categories gramaticals els integren. En el cas de sintagmes que inclouen altres sintagmes,
no cal que nanalitzeu lestructura:
Especificador Nucli Compl. subcategoritzat
SN La decisi denvair el pas rab

(Determinant) (Nom) (Sintagma preposicional)
Els atemptats van tenir lloc als locals del Partit Democrtic del Kurdistan [...]. El doble cop
va resultar especialment devastador ja que les installacions eren plenes de gent que celebrava
lEid al-Adha o Festa del Sacrifici, una de les dates ms assenyalades del calendari musulm.
El ministre iraqui dAfers Estrangers, Hoixiyar Zebari, dorigen kurd, va atribuir els dos atacs
terroristes a Al-Qaida i a Ansar al-Islam, una organitzaci aliada de la xarxa dOssama bin La-
den.
Els atacs dahir van coincidir amb la tercera visita a Bagdad del subsecretari de Defensa dels
EUA, Paul Wolfowitz, que va assegurar que el terrorisme ser derrotat a lIraq. El nmero dos
del Pentgon, que va mantenir una reuni amb el Consell de Govern iraqui, va defensar la
decisi denvair el pas rab malgrat que encara no shan trobat les armes de destrucci mas-
siva que van justificar la intervenci aliada.
Redacci (2004, 2 de febrer). Un doble atemptat sucida fa ms de 50 morts al Kurdistan ira-

qui. Avui (pg. 5).
12. Assenyaleu els subjectes posposats que hi ha en el fragment segent i identifiqueu en

cada cas les raons per les quals no apareixen en posici preverbal.
La grip del pollastre ha causat durant les dues ltimes setmanes la mort de 25 milions dani-
mals de granja (per malaltia o per sacrifici preventiu). A ms, han mort com a mnim 10 per-
sones contagiades pels animals malalts. Fins ara, per, no shavia detectat cap cas en qu el
virus que causa aquesta malaltia en els animals (la variant H5N1 del virus de la grip o influ-
ena) shagus contagiat entre dues persones. Les coses podrien haver canviat en les ltimes
hores. Segons van reconixer ahir experts de lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), dues
germanes mortes al Vietnam a causa de la grip del pollastre es podrien haver contagiat amb
aquesta malaltia per un germ infectat. [...]
Si es confirma el contagi entre els germans vietnamites, aquest seria el primer cas conegut
duna transmissi hum-hum de la malaltia [....]
Les investigacions a qu ha tingut accs lOMS indiquen que les germanes Ngo Le Hong, de 30
anys, i Ngo Le Hanh, de 23, que vivien a la provncia de Thai Binh, van morir el 22 de gener a
lInstitut de Malalties Tropicals dHanoi amb smptomes de la grip aviria. [...] No obstant aix,
aquests mateixos experts van voler evitar una alarma excessiva i van detallar que laparici de
casos espordics no significa que shagi produt la temuda mutaci en el virus.
Redacci (2004, 2 de febrer). LOMS tem que hagi comenat el contagi entre humans de la
grip del pollastre. Avui (pg. 19).
13. Els exemples segents presenten un ordre marcat o un ordre incorrecte de constituents.
Digueu si lestructura resultant s gramatical (G) o no (NG) i, en el segon cas, expliqueu per
quin motiu (categorial o jerrquic) no sn (plenament) acceptables.
a) Una tcnica especial pictrica

b) Quadre el
c) Parla tu amb ell
d) Cal dir en cada exemple quina s lestructura que t loraci
e) Un tren vell de rodalies
f) Li fa vergonya parlar per la televisi
g) Directament amb tu relacionat
h) Aquell de ratlles abric
i) s important comprar el bitllet amb anticipaci
j) Fa un mes van acabar-se les obres
k) No s amb qui la Marta anava a la festa
l) Ompliu amb lquids que hagin estat tractat qumicament una cubeta
m)Un vestit de lli llarg
n) Qu va trobar el teu germ?
14. Ordeneu com a SVO les oracions dels dos fragments segents que alteren aquesta estruc-
tura. Quin efecte gramatical i/o discursiu produeix el canvi? En alguns casos, lordre no mar-
cat, el provoca una tematitzaci o una construcci clivellada; identifiqueu-los.
Fragment 1.
Lhabilitat que t amb la moto no la t amb el cotxe. Fa dos anys, un dia abans del GP de
Catalunya, el van convidar a provar un extraordinari vehicle per crrer rallis. Rossi es va es-
tampar contra un arbre. A ell no li va passar res, per al cotxe, que costava cinc-cents mil
euros, s.
M. Planas (2004, 2 de febrer). PERSONATGES. Valentino Rossi. Avui (Suplement Esports,

pg. III).
Fragment 2.
Que tinguin urgncies dos equips que, sumant els punts dambds, no ocuparien lloc de
play-off, s una obvietat. Els dos ms modestos entre els catalans, dintre duna categoria de
modestos, afrontaven el matx dahir com qui va a lexamen de setembre. O guanyar, o anar
pensant a repetir cursos anteriors a Tercera.
I va ser el Matar qui va obtenir el crdit per seguir somiant. Als maresmencs, que noms
havien venut un dels deu partits anteriors al seu Municipal, els va sortir ahir tot de cara. Van
marcar a la primera ocasi clara de qu van gaudir, i van rematar el Palams al segon temps
quan comenaven a preveure la imminncia duna altra desfeta, davant la puixana dels va-
lents empordanesos.
Sens dubte, lequip de Domnec Torrent quedar tocat desprs de sortir escaldat dun matx
que va sortir a guanyar i en qu va rebre un cstig excessiu. Tanmateix, amb la professiona-
litat duns jugadors que lluiten fins al final oblidant els problemes econmics que els estan
esquitxant, no nhi ha prou per mantenir-se a segona B. Desprs de la fugida dIsrael, Nieto,
Alfonso i Sergio Lara, els palamosins shan quedat amb el justet per tapar les vergonyes i sen-
se davanter centre. Resta un calvari de quinze jornades.
J. M. Farr (2004, 2 de febrer). El Matar enfonsa ms el Palams en un duel per a la super-

vivncia. Avui (Suplement Esports, pg. IX).
Exercicis dautoavaluaci
1. Formeu diferents categories gramaticals que responguin al mateix concepte que lexemple
donat i penseu en les diferncies de conceptualitzaci que impliquen.
Adj: blanc N: V:
N: darreria Adj: V: P: Adv:
V: postergar N: Adj: P:
2. A continuaci, proposem un exemple duna construcci que t significat condicional per

no hi ha cap element que per ell mateix li atorgui aquest significat. Identifiqueu els consti-
tuents de lestructura i adduu proves per demostrar que s una construcci (equivalncia
amb construccions clarament condicionals, substituci delements que eliminen el valor
condicional, etc.).
a) Vine amb mi i et donar el teu regal
3. En els exemples que hi ha a continuaci, hem marcat elements amb funcions que no sn
prototpiques perqu morfosintcticament sidentifiquen amb una funci, per semntica-
ment tenen caracterstiques prpies duna altra. Identifiqueu la funci que tenen i a quina
altra funci sassemblen.
a) No era que aix no li agrads

b) Havien deixat la clariana
c) Li va sobrevenir una remota i curiosa sensaci de reconixer el lloc
d) Van arribar al comenament del bosquet
e) El sorprenia la rudesa del seu llenguatge
f) Jlia el va aturar
Exemples citats o adaptats de G. Orwell (2003). 1984 (pg. 121). Barcelona: Edicions 62.
4. Feu oracions amb construccions diferents que responguin a lesquema desdeveniment as-
sociat amb cadascun dels verbs segents, activant un o ms dels components que indiquem
entre parntesis.
a) robar (empleat, nmina, empresa)
b) desplaar/desplaar-se (nens, tren, ciutat)
c) desplaar/desplaar-se (paret, terratrmol)
d) regalar (Irene, pis, una ONG)
5. Analitzeu la traducci a langls i la versi original en castell de linici del resum dun ar-
ticle de lingstica. Observareu que, entre altres problemes, sha tradut malament el verb
central (rompe). Podem dir que en castell la construcci combina dos esquemes desdeveni-
ment, mentre que en angls noms nexpressa un. Determineu els dos esquemes i comenteu
els problemes de la versi traduda.
Versi original: La perspectiva de complejidad puede ser positiva y de gran ayuda para una
mejor teorizacin lingstica en general porque rompe con a) la idea de que el conocimiento
pueda existir sin el observador o el significado sin el significador, b) la visin fragmentarista
y reduccionista de la realidad y los modelos excesivamente mecanicistas [...]
Traducci anglesa: The complexity approach can be positive and very helpful for General
Linguistics theory because departs from: a) the idea that knowledge or meaning can exist
without a being who produces them, b) the fragmented and reductionist view of reality and
its too mechanistic oriented images []
6. En els fragments segents hem marcat alguns mots o locucions que tenen caracterstiques
de dues categories gramaticals. Identifiqueu-les i discutiu a quina penseu que pertanyen i a
quina sassemblen.
La vida mateixa ens du a la mort, ens habitua a la desaparici inevitable daquells que ens
han fet ser, ens ensenya a assumir les responsabilitats del relleu, ens educa a ser adults.
Prou. Em trobe cansadssim. Em gite. Apague el llum. Membocalle de foscor, espere que el
cos escalfe el fred blanc dels llenols. [...]. Sentir. Encara que siga la solitria gelor dels llen-
ols, lombra compacta de la nit. [...]
Avui tampoc no he pogut fer classe. I ja veurem si dem. He pogut observar aix s- una es-
cena estratgica daquests grups estudiantils dedicats a lagitaci permanent. Tot duna,
mhan passat per davant, fent-se escpols dels possibles incidents, una colla de joves capitane-
jats pel rogenc grassonet que parlava com un lder durant lassemblea de fa dies. Desprs, els
he observat aturar-se, xerrar un moment i perdres per un carrer del barri. [...] Al cap de poc
dentrar a la universitat, he comenat a sentir bramar alg darrere meu, mhe girat i, mentre
les portes es tancaven de colp, aquest mateix personatge pegava crits com un esperitat.
J. Piera (1987). Un bellssim cadver barroc (pg. 78-79). Barcelona: Edicions 62.
7. A partir dels exemples segents, establiu quin s el tipus de canvi que explica la polifun-
cionalitat de la paraula sopar tenint en compte els canvis semntics i morfosintctics que ha
experimentat.
a) Volia sopar pasta

b) Sopar tard no s bo per a la salut
c) El sopar ens va costar molt car
8. Tenint en compte la distinci entre llenges demmarcament per satllit i llenges dem-
marcament verbal de Talmy i Slobin, observeu les diferncies entre els estils narratius de lan-
gls i el catal i com es plasmen en estructures conceptuals i sintctiques diferents, a partir
dels segents exemples extrets de The Catcher in the Rye. Compareu els participants de cada
esdeveniment de moviment i lestructura amb qu sexpressa, i comproveu quines de les con-
clusions de Slobin es confirmen.
1) a) While I was eating my eggs, these two nuns with suitcases and all I guessed they were
moving to another convent or something and were waiting for a train came in and sat
down next to me at the counter. (pg. 114-115)
b) Mentre em menjava els ous, van entrar dues monges amb maletes i tot plegat vaig
suposar que canviaven de convent o alguna cosa per lestil i que esperaven un tren i van
seure a la barra al meu cant. (pg. 119)
2) a) He stepped back and stepped right on the ladys foot behind him. (pg. 133)
b) Va recular i va trepitjar el peu de la senyora que tenia a darrera. (pg. 138)
J. D. Salinger (1951). The Catcher in the Rye. Middlesex: Penguin, reedici de 1983 [Traducci
catalana dErnest Riera; J. M. Fonalleras (1990). El vigilant en el camp de sgol (8a. ed.).
Barcelona: Empries].
9. Observeu les diferncies quant a la posici de constituents en catal, angls i alemany dels
exemples segents. Determineu quina s la norma dordenaci de constituents en aquestes
llenges en construccions amb verb en temps compost.
a) Les ha donat a la seva germana

b) He has given them to his sister (lit.: Ell ha donat les a la seva germana)
c) Er hat sie seiner Schwester gegeben (lit.: Ell ha les a la seva germana donat)
10. Identifiqueu les estructures lineals de les oracions segents, extretes o transformades
dun article de diari, i digueu en quin sentit i per qu saparten de lordre no marcat del catal,
SVO.
Exemple: Bono va proposar a Corbacho refundar el PSOE a Catalunya

Estructura: subjecte, verb, complement indirecte, complement directe
Ordre marcat: apareix el complement indirecte davant del directe, perqu aquest s ms pe-
sat, ja que correspon a una clusula.
a) El bar socialista i president de Castella-la Manxa, Jos Bono, va proposar dilluns passat al di-
rigent del PSC i alcalde de lHospitalet, Celestino Corbacho, refundar el PSOE a Catalunya
b) Lalcalde de lHospitalet es va negar totalment a acceptar el repte
c) Trontollaven seriosament les possibilitats de Zapatero per aspirar a substituir Jos Mara
Aznar a la Moncloa
d) En la seva condici de membre de lexecutiva federal del PSOE, Montilla va sentir dilluns
passat les crtiques irades dalguns dels membres daquest rgan
e) Com va revelar el dia 27 de gener aquest diari
f) Ahir, en un acte del PSC Montilla va deixar- ho clar
g) Al darrere Maragall ha tingut un partit ms fort, slid, unit i ms autnom que mai
C. Palomar; F. Casas (2004, 2 de febrer). Bono va proposar a Corbacho refundar el PSOE a

Catalunya. Avui (pg. 9).
11. A continuaci, proposem diferents ordenacions dels sintagmes duna mateixa oraci.
Identifiqueu quines sn clarament gramaticals i quines no, i seleccioneu una de les possibi-
litats gramaticals com a continuaci del context discursiu que proporcionem.
a) Joan ha parlat amb la seva vena dues vegades

Joan ha parlat dues vegades amb la seva vena
Dues vegades amb la seva vena ha parlat Joan
Amb la seva vena, ha parlat Joan dues vegades
Dues vegades amb la seva vena Joan ha parlat
Amb la seva vena, Joan ha parlat dues vegades
Dues vegades Joan amb la seva vena ha parlat
Ha parlat Joan dues vegades amb la seva vena
Context:
Quantes vegades ha parlat Joan amb la seva vena?
Oraci:
b) El director va declarar la fallida de lempresa davant dels mitjans de comunicaci ahir

Ahir el director va declarar la fallida de lempresa davant dels mitjans de comunicaci
El director va declarar ahir la fallida de lempresa davant dels mitjans de comunicaci
La fallida de lempresa el director va declarar ahir davant dels mitjans de comunicaci

El director va declarar la fallida de lempresa davant dels mitjans de comunicaci ahir
Ahir, davant dels mitjans de comunicaci, el director va declarar la fallida de lempresa
El director va declarar ahir, davant dels mitjans de comunicaci, la fallida de lempresa
Context:
Sha fet pblic que lempresa Rafta ha estat una de les afectades per la deslocalitzaci.
Oraci:
c) La poblaci ms feble est en perill de mort tres mesos desprs del terratrmol
La poblaci ms feble est, tres mesos desprs del terratrmol, en perill de mort
La poblaci ms feble, tres mesos desprs del terratrmol, est en perill de mort
Tres mesos desprs del terratrmol la poblaci ms feble est en perill de mort
En perill de mort tres mesos desprs del terratrmol la poblaci ms feble est
Tres mesos desprs del terratrmol est la poblaci ms feble en perill de mort
Tres mesos desprs del terratrmol est en perill de mort la poblaci ms feble
Context:
Un sisme de 7 graus en lescala de Richter ha devastat Algria.
Oraci:
12. Langls t la possibilitat destructurar les construccions amb complement directe i indi-
recte de dues maneres, com en lexemple:
1) a) Paul gave a present to Jane

b) Paul gave Jane a present
Per no admet la construcci amb inversi dels complements si lindirecte mant la preposici:
2) *Paul gave to Jane a present
Expliqueu les caracterstiques d(1b), que es denomina construcci de doble objecte, i relacio-
neu-les amb el fet que langls admet que el subjecte de la passiva sigui el complement indi-
recte de lactiva corresponent (3).
3) Jane was given a present

Solucionari
1.
Adj: blanc N: blancor V: emblanquinar

N: darreria Adj: darrer V: endarrerir P: darrere (de) Adv: darrerament
V: postergar N: posterioritat Adj: posterior P: desprs de
2. Vine amb mi i et donar el teu regal
Estructura
clusula en imperatiu coordinaci copulativa clusula en futur
Equivalncia amb construcci condicional

Si vns amb mi, et donar el teu regal
Substituci amb canvi de significat

Vindrs amb mi i et donar el teu regal
Vine amb mi i dnam el meu regal
Vas venir amb mi i et vaig donar el teu regal
Havies vingut amb mi i thavia donat el teu regal
Es tracta duna construcci amb lestructura clusula en imperatiu coordinaci copula-

tiva clusula en futur (o amb un present amb valor de futur), de la qual es deriva un
significat condicional equivalent a una condicional prototpica (Si vns amb mi, et donar
el teu regal), com es comprova pel fet que el canvi dun dels dos verbs o de tots dos anulla
la lectura condicional.
3.
a) No era que aix no li agrads

aix: funci subjecte; funci a qu sassembla: complement directe (interpretaci semntica
de tema, no dagent).
li: funci complement indirecte; funci a qu sassembla: subjecte (s el participant hum,
que tpicament sassocia amb el subjecte).
b) Havien deixat la clariana

la clariana: funci complement directe; funci a qu sassembla: circumstancial (indica un
lloc del qual es prov, un origen).
c) Li va sobrevenir una remota i curiosa sensaci de reconixer el lloc

una remota i curiosa sensaci de reconixer el lloc: funci subjecte; funci a qu sassembla:
complement directe (interpretaci semntica de tema, no dagent; element no animat; posi-
ci postverbal).
li: funci complement indirecte; funci a qu sassembla: subjecte (s el participant hum i
t posici preverbal, trets que tpicament sassocien amb el subjecte).
d) Van arribar al comenament del bosquet

al comenament del bosquet: funci complement de rgim verbal; funci a qu sassembla:
circumstancial (tot i que s un participant, arribar a algun lloc t un significat (meta) que t-
picament sassocia amb el marc de lesdeveniment, s a dir, amb els circumstancials).
e) El sorprenia la rudesa del seu llenguatge

la rudesa del seu llenguatge: funci subjecte; funci a qu sassembla: complement directe (in-
terpretaci semntica de tema, no dagent, element no animat i postverbal).
el: funci complement directe; funcions a qu sassembla: subjecte (s el participant hum
i preverbal, trets que tpicament sassocien amb el subjecte) i complement indirecte (s un
complement hum).
f) Jlia el va aturar
el: funci complement directe; funci a qu sassembla: complement indirecte (s un parti-
cipant hum diferent del subjecte, que tamb hi apareix).
4.
a) robar (empleat, nmina, empresa)

Lempleat (subjecte-agent) va robar la nmina (complement directe-tema)
La nmina (subjecte-tema) fou robada
Lempleat (subjecte-agent) va robar la nmina (complement directe-tema) a la seva empresa
(complement indirecte-origen)
b) desplaar(-se) (nens, tren, ciutat)

Els nens (subjecte-agent) es van desplaar a la ciutat (complement de rgim verbal-meta) amb
tren (circumstancial-manera)
El tren (subjecte-manera) va desplaar els nens (complement directe-tema) a la ciutat (com-
plement de rgim verbal-meta)
c) desplaar(-se) (paret, terratrmol)

El terratrmol (subjecte-causa) va desplaar la paret (complement directe-tema)
La paret (subjecte-tema) es va desplaar a causa del terratrmol (circumstancial-causa)
d) regalar (Irene, pis, una ONG)

Irene va regalar el seu pis a una ONG. Irene (subjecte-agent) va regalar el seu pis (complement
directe-tema) a una ONG (complement indirecte-meta)
Irene ha regalat el seu pis. Irene (subjecte-agent) ha regalat el seu pis (complement directe-tema)
5. La construcci A rompe con B implica:
a) Un esdeveniment de moviment metafric (A se separa de B), en el qual participa un ele-

ment que es mou (A) i un element que s lorigen del moviment (B).
b) Una estructura de tipus fer: A fa C (ruptura) respecte a B i com a resultat es produeix un
moviment.
Aquesta construcci complexa es converteix en la construcci anglesa A departs from B, que
segueix el mateix esquema bsic vinculat al moviment, per elimina el component fer. El sig-
nificat final s diferent, ja que la idea de trencament ha desaparegut.
6.
desaparici: nom que sassembla a un verb perqu indica un procs.
aquells: determinant que sassembla a un pronom perqu no acompanya un nom, sin, en
aquest cas, una clusula que equival a un nom.
adults: adjectiu que sassembla a un nom; nom i adjectiu tenen la mateixa forma, per, en
aquest cas, el fet de canviar de significat la construcci si incloem un article, ens fa decantar-
nos per una interpretaci adjectival.
foscor: nom que sassembla a un adjectiu perqu indica una propietat.
fred: nom que sassembla a un adjectiu; indica una propietat, per actua com a nom perqu
remet a un concepte, no a una qualitat, i s complementat per un adjectiu i un sintagma pre-
posicional.
encara que: conjunci que prov de la gramaticalitzaci dun adverbi ms la conjunci ge-
neral que.
gelor: nom que sassembla a un adjectiu perqu indica una propietat.
dedicats: participi proper a un adjectiu; indica acci i t complements verbals, per la qual
cosa mant un comportament verbal.
agitaci: nom que sassembla a un verb perqu indica una acci.
tot duna: locuci adverbial, que sassembla a un quantificador (tot) ms un sintagma prepo-
sicional (duna), forma de la qual deriva per gramaticalitzaci.
davant: forma intermdia entre preposici i adverbi: no t cap complement, per implica un
nom ja que s una categoria que relaciona dos participants (estudiants davant de mi, etc.). En
aquest sentit, respon a les caracterstiques de la preposici.
grassonet: nom que sassembla a un adjectiu perqu indica una propietat; actua com a nom
perqu identifica una persona i s complementat per un adjectiu.
durant: preposici que sol confondres amb un adverbi perqu indica temps; s clarament
una preposici perqu introdueix un sintagma nominal (lassemblea).
desprs: forma intermdia entre preposici i adverbi: no t cap complement, per limplica
(desprs dels fets).
darrere: forma intermdia entre preposici i adverbi; en aquest cas, introdueix una forma
nominal (meu).
mentre: conjunci que es pot relacionar amb un adverbi pel significat temporal; tanmateix,
introdueix una clusula.
7. A (a), sopar s un verb, que es combina amb el modal voler, per podria aparixer tot sol
(Sopava pasta). Indica un esdeveniment, una acci desenvolupada temporalment, i demana
dos participants: el subjecte i un objecte o tema, que fa de complement directe.
A (b), sopar continua comportant-se com un verb: indica un esdeveniment, demana un

subjecte i un complement, que en aquest cas no sexpressa perqu no s rellevant, i t un
circumstancial (tard). Tanmateix, la construcci s una clusula dinfinitiu que fa de sub-
jecte del verb s i en aquest sentit ha perdut parcialment la interpretaci temporal i el
subjecte semntic (alg sopa) no pot expressar-se sintcticament.
A (c), sopar s un nom, indica un concepte ents atemporalment, no t les marques morfo-
lgiques i sintctiques de verbalitat (no admet conjugaci, no es relaciona amb participants
com el subjecte o lobjecte) i ha assolit marques nominals (t plural, va precedit darticle, po-
dria anar modificat per adjectius o altres complements nominals).
8.
1)
Two nuns came in
sat down
FIGURA MOVIMENT TRAJECTE
Dues monges van entrar

van seure
FIGURA MOVIMENT
TRAJECTE
2)
He stepped back
FIGURA MOVIMENT TRAJECTE

MANERA
(Ell) va recular
FIGURA MOVIMENT
TRAJECTE
He stepped on the ladys foot

behind him
FIGURA MOVIMENT TRAJECTE FONS

MANERA
(Ell) va trepitjar el peu de la senyora

que tenia a darrera
FIGURA MOVIMENT FONS

MANERA
En el primer cas (came in and sat down), la trajectria marcada pels satllits in i down en angls
queda incorporada al verb catal (entrar; seure). En el segon exemple (stepped back and stepped
on), la trajectria manifestada per la partcula back queda incorporada al verb recular i, a ms,
la MANERA (step fent un pas) ha desaparegut en la traducci de la primera aparici daquest
verb; en canvi, en el segon cas, el verb mant la MANERA (step es tradueix com a trepitjar), per
el satllit angls on, que indica la TRAJECTRIA, no t correspondncia en catal.
Comprovem, doncs, en la lnia establerta per Slobin, que

a) en catal, el TRAJECTE sincorpora al significat del verb;
b) les versions en catal sn menys explcites respecte a la MANERA i el TRAJECTE que les angleses.
9.
a) Catal: (subjecte), pronom feble (acusatiu, complement directe), auxiliar + participi, com-
plement indirecte (a + SN).
b) Angls: subjecte, auxiliar + participi, pronom (acusatiu, complement directe), comple-

ment indirecte (to + SN).
c) Alemany: subjecte, auxiliar, pronom (acusatiu, complement directe), complement indi-

recte (datiu, SN), participi.
En catal, el pronom feble pot anar davant o darrere del verb; si es tracta dun temps compost,
precedeix lauxiliar. Darrere del verb se situa el complement indirecte. El subjecte pronominal
tendeix a elidir-se, ja que els morfemes verbals garanteixen la interpretaci correcta de la persona.
En angls i en alemany, el subjecte ha destar explcit i s necessriament preverbal, el pronom
que fa de complement s tnic i ha danar darrere del verb (en el cas de langls, darrere del par-
ticipi; en el cas de lalemany, darrere de lauxiliar). En alemany, el participi ocupa posici final,
darrere de tots els complements, mentre que lauxiliar t posici segona, com en angls.
10.
a) Oraci: El bar socialista i president de Castella-la Manxa, Jos Bono, va proposar dilluns passat
al dirigent del PSC i alcalde de lHospitalet, Celestino Corbacho, refundar el PSOE a Catalunya
Estructura: S, verb, CC, CI, CD
Ordre marcat: els complements verbals inverteixen lordre jerrquic, que demana una orde-
naci: CD, CI, CC. El canvi es dna perqu els complements subcategoritzats (CD i CI) sn
pesats, llargs i complexos estructuralment, a diferncia del circumstancial. Lordre segueix
una norma de menys a ms complexitat estructural: CC (SN), CI (SP amb una coordinaci i
una aposici), CD (clusula).
b) Oraci: Lalcalde de lHospitalet es va negar totalment a acceptar el repte

Estructura: S, verb, CC, CRV
Ordre marcat: els complements verbals no segueixen lordre jerrquic, que demana una or-
denaci: CRV, CC. El canvi es dna per pesantor del complement de rgim verbal (a acceptar
el repte), que inclou una clusula.
c) Oraci: Trontollaven seriosament les possibilitats de Zapatero per aspirar a substituir Jos Mara
Aznar a la Moncloa.
Estructura: verb, CC, S
Ordre marcat: el subjecte s molt pesat, ja que s un SN amb diferents complements, un dels
quals s una clusula tamb complexa, i per aix adopta posici final doraci.
d) Oraci: En la seva condici de membre de lexecutiva federal del PSOE, Montilla va sentir dilluns
passat les crtiques irades dalguns dels membres daquest rgan
Estructura: CC, S, verb, CC, CD
Ordre marcat: en primer lloc, tenim un circumstancial llarg, que emmarca tota loraci i se
situa en posici inicial; en segon lloc, el complement directe s llarg i complex estructural-
ment, a diferncia del circumstancial, i se situa desprs daquest.
e) Oraci: Va revelar el dia 27 de gener aquest diari

Estructura: verb, CC, S
Ordre marcat: el subjecte adopta posici final doraci per qestions discursives o estilsti-
ques, ja que no hi ha motius categorials o jerrquics relacionats amb la posposici. El com-
plement directe no apareix en lestructura, sin que es dedueix duna construcci anterior,
per justament aix pot facilitar la posposici del subjecte, que s informaci ms coneguda
que la resta que saddueix.
f) Oraci: Ahir, en un acte del PSC Montilla va deixar-ho clar

Estructura: CC, CC, S, verb, CD, CPred
Ordre marcat: hi ha dos circumstancials, que emmarquen tota loraci i se situen en posici
inicial. La resta de lestructura segueix lordre no marcat.
g) Oraci: Al darrere Maragall ha tingut un partit ms fort, slid, unit i ms autnom que mai
Estructura: CC, S, verb, CD
Ordre marcat: hi ha un circumstancial que se situa en posici inicial; aquesta posici pot es-
tar induda pel fet que el complement directe s llarg i complex estructuralment, a diferncia
del circumstancial i, per tant, aquest difcilment pot situar-se desprs del complement direc-
te, ja que lestructura seria ms difcil dinterpretar (Maragall ha tingut un partit ms fort, slid,
unit i ms autnom que mai al darrere). Tamb es podria haver situat immediatament desprs
del verb (Maragall ha tingut al darrere un partit ms fort, slid, unit i ms autnom que mai).
11.
a) Joan ha parlat amb la seva vena dues vegades

Joan ha parlat dues vegades amb la seva vena
*Dues vegades amb la seva vena ha parlat Joan
Amb la seva vena, ha parlat Joan dues vegades
*Dues vegades amb la seva vena Joan ha parlat
*Dues vegades Joan amb la seva vena ha parlat
*Ha parlat Joan dues vegades amb la seva vena
Context:
Quantes vegades ha parlat Joan amb la seva vena?
b) El director va declarar la fallida de lempresa davant dels mitjans de comunicaci ahir

El director va declarar ahir la fallida de lempresa davant dels mitjans de comunicaci
* La fallida de lempresa el director va declarar ahir davant dels mitjans de comunicaci
? El director va declarar la fallida de lempresa davant dels mitjans de comunicaci ahir

Ahir, davant dels mitjans de comunicaci, el director va declarar la fallida de lempresa
El director va declarar ahir, davant dels mitjans de comunicaci, la fallida de lempresa
Context:
Sha fet pblic que lempresa Rafta ha estat una de les afectades per la deslocalitzaci
c) La poblaci ms feble est en perill de mort tres mesos desprs del terratrmol
? La poblaci ms feble est, tres mesos desprs del terratrmol, en perill de mort
La poblaci ms feble, tres mesos desprs del terratrmol, est en perill de mort
* En perill de mort tres mesos desprs del terratrmol la poblaci ms feble est
* Tres mesos desprs del terratrmol est la poblaci ms feble en perill de mort
Tres mesos desprs del terratrmol est en perill de mort la poblaci ms feble
Context:
Un sisme de 7 graus en lescala de Richter va devastar Algria el passat mes de gener
12. La construcci de doble objecte situa el complement indirecte davant del directe conver-
tint-lo de sintagma preposicional en sintagma nominal (Paul gave Jane a present). Si es man-
tingus com a preposicional, com podem fer en catal (Joan va donar a Maria un regal), en
angls, una llengua amb un ordre molt fix, es produiria una estructura anmala. Es violaria
lordenaci categorial, que fa que un sintagma preposicional hagi daparixer desprs dun
sintagma nominal i, per tant, ordena, normalment, lindirecte desprs del directe (*Paul gave
to Jane a present).
La construcci de doble objecte, de fet, converteix en directes morfosintcticament (s a dir,

sense preposici) els dos complements, tot i que semnticament mantenen una interpretaci
clarament diferenciada, pel fet que el directe s inanimat i el directe s animat. Aix permet
que lindirecte de la construcci transitiva prototpica, expressat ara com a sintagma nominal
i no com a preposicional, pugui convertir-se en subjecte duna passiva, a diferncia del que
sesdev en catal, on aquesta estructura s agramatical (*Joana va ser donada un regal).
Glossari
adjunt m Sintagma no demanat lxicament pel predicat, ja que indica un aspecte del marc
de lesdeveniment i no un participant. Sn adjunts els complements circumstancials.
argument m Sintagma demanat lxicament pel predicat, s a dir, aquell que es pot consi-
derar un dels components centrals o participants de lesdeveniment. Sn arguments el sub-
jecte, el complement directe, el complement indirecte i el complement de rgim verbal.
atribut m Predicat no verbal que selecciona el subjecte duna construcci atributiva i recol-
za en un verb conjugat, que noms s el suport dels morfemes de concordana amb el sub-
jecte i la resta de morfemes de temps, mode i aspecte.
categoria gramatical f Cadascuna de les classes morfosintctiques que combinem per for-
mar sintagmes i oracions. Actuen com a contenidors de conceptes lxics i funcionals i es
defineixen per trets morfolgics com la flexi i trets sintctics relacionats amb les seves pos-
sibilitats combinatries. Se solen classificar en categories majors i menors.
categoria major f Tipus de categoria gramatical que expressa un contingut descriptiu, t

significat lxic i sol ser independent sintcticament i nuclear dins del sintagma. Les catego-
ries majors solen formar classes obertes i amb molts membres i solen ser tniques. En catal,
sn categories majors el nom, ladjectiu, el verb i de manera menys prototpica ladverbi i,
per a algunes teories, les preposicions.
categoria menor f Tipus de categoria gramatical que expressa un contingut funcional, no

t significat lxic prpiament dit i sol ser dependent sintcticament. Les categories menors
solen formar classes tancades i amb pocs membres i solen ser tones. En catal, les categories
menors sn: determinant, quantificador, conjunci i de manera menys prototpica els pro-
noms. Les preposicions sn considerades, tradicionalment, categories menors, per des del
generativisme hi ha qui les tracta com a categories majors. Quant a la interjecci, sol tractar-
se com a categoria menor, tot i que cal tenir en compte que equival a una oraci.
complement m Sintagma que depn duna categoria nuclear; tpicament se situa a la dreta
daquesta i la restringeix o completa. Segons el grau de relaci que mant amb el nucli, pot
ser subcategoritzat, no subcategoritzat o apositiu.
complement apositiu m Sintagma que complementa un sintagma complet; no s dema-

nat lxicament per la categoria nuclear del sintagma que complementa ni la restringeix.
complement central m Vegeu complement subcategoritzat.
complement no subcategoritzat m Sintagma que depn duna categoria nuclear, per

que no s demanat lxicament per aquesta. T una relaci indirecta amb el nucli des del punt
de vista semntic i sintctic.
complement perifric m Vegeu complement no subcategoritzat.
complement predicatiu m Predicat no verbal que recolza en un verb tamb predicatiu, de

manera que loraci que el cont implica una doble predicaci. Amb el seu subjecte, que pot
correspondre al subjecte o al complement directe del verb, forma una estructura que equival a
una construcci atributiva.
complement subcategoritzat m Sintagma que depn duna categoria nuclear i que s de-
manat lxicament per aquesta. T una relaci directa amb el nucli des del punt de vista se-
mntic i sintctic.
configuracional adj. Dit de la llengua en qu els mots i els sintagmes tenen un ordre fora fix.
construcci f Estructura sintctica a la qual sassigna una o ms funcions convencionals en

una llengua, juntament amb tot all que est convencionalitzat lingsticament sobre la seva
contribuci al significat o ls destructures que la contenen.
dinamisme comunicatiu m Concepte que dna compte de lalternana entre informaci-

ons conegudes (tema) i noves (rema) dins de loraci, de manera que el discurs progressa en
equilibri informatiu. El dinamisme comunicatiu explica que el contingut descriptiu de lora-
ci es presenti en unitats informatives diferenciades quant a la funci que fan i la importn-
cia que tenen.
esdeveniment m Acci, procs o estat al qual es vinculen uns participants i uns elements
addicionals, que poden projectar-se gramaticalment de maneres diferent (conceptualitzaci-
ons) i a partir destructures diferents (construccions).
especificador m Categoria que tpicament apareix a lesquerra del nucli dins dun sintag-
ma. A diferncia del complement, no restringeix ni completa el nucli semnticament, sin
que lemmarca discursivament determinant-lo o quantificant-lo.
esquema desdeveniment m Cada una de les estructures que permeten relacionar predi-
cats i participants de formes convencionals. Es diferencien set esquemes bsics: ser, ocrrer,
fer, experimentar, tenir, moure, transferir.
funci gramatical f Concepte relacional que dna compte del paper que fan els constitu-
ents de loraci; especficament, amb aquest terme ens referim als vincles relacionals entre
un predicat i els constituents (sintagmes) que el completen. Aquests vincles concreten les
possibilitats estructurals del predicat (nivell morfosintctic) i les associen amb una interpre-
taci semntica (nivell sintacticosemntic).
gramaticalitzaci f Procs a partir del qual una unitat lxica o estructura assumeix una
funci gramatical o una unitat gramatical assumeix una funci ms gramatical. La gramati-
calitzaci sactiva en un nivell intermedi entre la llengua i el mn extern o real, el mn
experimentat. A partir de processos discursius de repetici i convencionalitzaci duna
construcci, es produeix un canvi semntic que sassocia amb transformacions morfosintc-
tiques, les quals impliquen un canvi de categoria gramatical.
no configuracional adj. Dit de la llengua en qu els mots solen tenir bastant mobilitat dins
de loraci.
nucli m Categoria que determina la naturalesa global del sintagma; pot anar precedit des-
pecificadors i seguit de complements.
oraci f Unitat mxima de la sintaxi, resultat de combinar categories i sintagmes, que s

lexpressi dun esdeveniment ents temporalment. Les oracions prototpiques sn unitats
de sentit i dentonaci, consten dun subjecte i un predicat complets, no es troben inserides
en cap altra construcci i sn unitats comunicatives completes. Es poden estudiar des de tres
perspectives complementries: funcional, categorial i lineal.
ordre categorial m Organitzaci lineal dels constituents dun sintagma per la qual se situ-
en abans els sintagmes nominals que els preposicionals i tots aquests abans que les clusules.
ordre jerrquic m Organitzaci lineal dels constituents dun sintagma que tendeix a situar
els sintagmes ms units semnticament i sintcticament al nucli abans dels menys relacio-
nats. Aix, se solen situar els complements subcategoritzats immediatament desprs del nucli
i abans dels no subcategoritzats i aquests abans dels complements apositius.
ordre marcat f Organitzaci lineal dels constituents que altera lordre prototpic de la llen-
gua. Pel que fa als sintagmes dins de loraci, lordre marcat del catal s el que no sajusta a
la seqncia subjecte-verb-objecte. Quant a lestructura interna del sintagma, lordre marcat
s el que altera lestructura especificador-nucli-complement (subcategoritzat - no subcatego-
ritzat - apositiu).
ordre no marcat m Organitzaci lineal dels constituents prototpica duna llengua concreta.
Pel que fa als sintagmes dins de loraci, lordre no marcat del catal s el que correspon a sub-
jecte-verb-objecte, s a dir, a lestructura prototpica de les oracions declaratives. Quant a les-
tructura interna del sintagma, lordre no marcat s el que segueix lestructura especificador-
nucli-complement (subcategoritzat - no subcategoritzat - apositiu).
paper semntic m Vegeu paper temtic.
paper temtic m Interpretaci semntica que rep un participant segons lestructura lxica
del seu predicat. Els papers temtics bsics sn: AGENT, CAUSA, INSTRUMENT, TEMA, RESULTAT,
ORIGEN, META i LOCATIU.
predicat m Constituent imprescindible duna oraci prototpica, que lorganitza des del
punt de vista sintacticosemntic. El predicat t un subjecte, pot anar acompanyat daltres
participants o arguments i tamb pot completar-se amb adjunts. El predicat tpic s el verb,
per tamb hi ha predicats no verbals (atribut i complement predicatiu).
predicat no verbal m Sintagma nominal, adjectival, preposicional o adverbial que selec-

ciona un sintagma nominal de loraci (el seu subjecte). Pot projectar-se sintcticament amb
un verb atributiu o amb un verb predicatiu. Si acompanya un verb atributiu, s un atribut, el
qual constitueix la predicaci primria de loraci; si acompanya un verb predicatiu, s un
complement predicatiu, el qual constitueix una predicaci secundria que se suma i se supe-
dita a la predicaci verbal.
predicat verbal m Verb que selecciona un sintagma nominal com a subjecte semntic i,
en virtut de la possibilitat de tenir flexi, el converteix en subjecte gramatical mitjanant els
morfemes de concordana.
rema m Part de loraci que, informativament, indica el que es diu del tema, s a dir, la in-
formaci que lemissor considera que s desconeguda per al receptor. Sol seguir el tema i en
lordre no marcat correspon al sintagma verbal de loraci.
rematitzaci f Procs pel qual destaquem un constituent oracional per marcar-lo com a fo-
cus, s a dir, com a part informativament ms important de loraci, que contrasta amb al-
guna informaci implcita o explcita en el discurs. Sovint, a ms de lmfasi en la
pronunciaci, la rematitzaci origina construccions sintctiques particulars: la focalitzaci i
les construccions clivellades.
semiconfiguracional adj. Dit de la llengua en qu els sintagmes, i en certa mesura tamb

alguns mots, solen tenir una certa mobilitat dins de loraci.
sintaxi f Nivell danlisi lingstica que socupa de com combinem categories gramaticals
per formar unitats superiors (fonamentalment oracions) a partir duna conceptualitzaci de-
terminada desdeveniments sota formes estructurals concretes (construccions). Lestudi de la
sintaxi conjumina la perspectiva funcional (relaci entre predicat, participants i adjunts a
partir desquemes desdeveniments), la categorial (estructura de sintagmes i doracions) i la
lineal (ordre de paraules).
sintagma m Conjunt de categories que sorganitza al voltant duna categoria nuclear. In-
clou necessriament un nucli i, opcionalment, especificadors i complements.
tema m Part de loraci que, informativament, indica all de qu es parla, la informaci co-
neguda pels interlocutors o que s donada pel context. Sol tenir posici perifrica, general-
ment inicial, per tamb final sempre que vagi separada de la resta de loraci per una pausa.
En lordre no marcat correspon al subjecte.
tematitzaci f Construcci en qu un sintagma ocupa un lloc perifric (normalment la po-

sici inicial per de vegades la final), queda separat entonativament de la resta de loraci i
forma part de la informaci compartida per emissor i receptor. Si es tracta dun complement
subcategoritzat del verb, ha daparixer un pronom feble (pronom de represa) que representa
aquest complement en lestructura predicativa. Com que el tema de loraci en lordre no
marcat s el subjecte, la tematitzaci implica una alteraci de lordre SVO.
Bibliografia
Bibliografia bsica
Bosque, I. (1989). Las categoras gramaticales. Madrid: Sntesis.

Llibre que presenta els tractaments que han rebut les categories gramaticals i en desenvolupa
una descripci definint-les i plantejant els punts dintersecci amb altres categories.
Cuenca, M. J. (1996). Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals. Barcelona: Empries.

Introducci a la sintaxi categorial que parteix de la revisi crtica del tractament de les cate-
gories en els principals models gramaticals i de la presentaci dun model basat en alguns
principis de la categoritzaci cognitiva, a partir del qual es defineixen les categories del catal
(nom, adjectiu, determinant, quantificador, verb, preposici, nexe i adverbi) i tamb lora-
ci. De cadascuna, sen determina el prototipus, se nidentifiquen els membres, sen classifi-
quen les principals subclasses i es plantegen els casos que marquen els lmits difusos amb
altres categories.
Cuenca, M. J.; Hilferty, J. (1999). Introduccin a la lingstica cognitiva. Barcelona: Ariel

(Ariel Lingstica).
Introducci general al cognitivisme. Shi expliquen i exemplifiquen conceptes com el de
categoritzaci (captol 2), construcci (captol 3) o gramaticalitzaci (captol 6).
Dirven, R.; Verspoor, M. (1998). Cognitive Exploration of Language and Linguistics (cap. 4).
Amsterdam: John Benjamins [trad. i adaptaci al castell: C. Inchaurralde; I. Vzquez (ed.)
(2000). Un introduccin cognitiva al lenguaje y la lingstica. Saragossa: Mira Editores].
Introducci a la lingstica feta des duna perspectiva cognitiva. El captol 4, dedicat a la sinta-
xi, tracta lestructura funcional i lestructura lineal, juntament amb els elements dancoratge
que relacionen oraci i enunciaci.
Hernanz, M. Ll.; Brucart, J. M. (1987). La sintaxis. 1. Principios tericos. La oracin simple

(cap. 1). Barcelona: Crtica.
Introducci a la sintaxi de loraci simple des duna perspectiva generativista. El captol 1
(La sintaxis) constitueix una introducci al tema clara i rigorosa.
Ramos, J. R. (1992). Introducci a la sintaxi. Valncia: Tndem.

Obra introductria que analitza loraci simple des de la perspectiva categorial i funcional
aplicant els principis de la teoria de la recci i el lligam de la gramtica generativa.
Sol, J. i altres (ed.) (2002). Gramtica del catal contemporani (vol. 2). Barcelona: Empries.
Descripci de la sintaxi catalana en el nivell doraci simple. Destaquem, en especial: el ca-
ptol 1, Loraci, dM. Ll. Hernanz, que tracta la definici de loraci, de les categories gra-
maticals i lordre de mots i que, en conjunt, resulta una panormica general de la sintaxi; el
captol 4, Loraci com a unitat informativa, dE. Vallduv, que socupa de lestructura li-
neal de loraci; i el captol 3, Enunciaci i modalitat, de Ll. Payrat, que desenvolupa els
mecanismes oracionals que vinculen enunciat i enunciaci. A partir del captol 5, hi ha es-
tudis detallats de les principals categories i sintagmes i, en relaci amb aquests, es descriuen
algunes funcions i construccions.
Bibliografia complementria
Bartra, A. (1985). Qestions de la sintaxi dordre en catal. Tesi doctoral. Bellaterra: UAB.
Croft, W. (1991). Syntactic Categories and Grammatical Relations. Chicago/Londres: The

University of Chicago Press.
Fillmore, Ch. J. (1989). Grammatical construction theory and the familiar dichotomies. A:
R. Dietrich; C. F. Graumann (ed.). Language Processing in Social Context (pg. 17-38). Amsterdam:
Elsevier.
Garolera, N. (1981). Una qesti dordre: la disposici dels elements en loraci. Els Marges
(nm. 18-19, pg. 19-37).
Givn, T. (1984, 1990). Syntax: A Functional-Typological Introduction Amsterdam: John

Benjamins, edici revisada, 2001.
Goldberg, A. (1995). Constructions: A Construction Grammar Approach to Argument Structure.

Chicago: The University of Chicago Press.
Hilferty, J. (2004). In Defense of Grammatical Constructions. Tesi doctoral. Barcelona:

Universitat de Barcelona.
Langacker, R. (1987). Foundations of Cognitive Grammar. Theoretical Prerequisites (vol. 1).

Stanford: Stanford University Press.
Lee, D. (2002). Cognitive Linguistics. An Introduction. Oxford: Oxford University Press.
Slobin, D. I. (1996). Two ways to travel, verbs of motion in English and Spanish. A:
M. Shibatani; S. A. Thompson (ed.). Grammatical Constructions. Their Form and Meaning
(pg. 195-219). Oxford: Oxford University Press.
Talmy, L. (1991). Path to realization, a typology of event conflation. A: Proceedings of the

Annual Meeting of the Berkeley Linguistic Society (nm. 7, pg. 480-519). Berkeley: Berkeley
Linguistic Society.
Talmy, L. (2000). Toward a Cognitive Semantics. Cambridge, MA: MIT Press.
Taylor, J. (2002). Cognitive Grammar. Oxford: Oxford University Press.
Ungerer, F.; Schmid, H. J. (1996). An Introduction to Cognitive Linguistics. Londres / Nova

York: Longman.
Vinay, J. P.; Darbelnet, J. (1958). Stylistique compare du franais et de langlais. Pars:

Didier [trad. cast.: Estilstica comparada del francs y del ingls. Barcelona: Ariel, 1998].

Sintaxi PDF

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Sintaxi PDF

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Sintaxi

Maria Josep Cuenca Ordinyana

1. La sintaxi: definici i conceptes bsics ......................................... 7

2. Lestructura funcional de loraci .................................................. 15

3. Lestructura categorial de loraci ................................................. 21

4. Lestructura lineal: lordre de paraules ........................................ 29

Exercicis dautoavaluaci ...................................................................... 41

Al llarg de lexposici, observarem com alguns aspectes sn ms o menys gene-

Constatarem tamb que la sintaxi s el vehicle dexpressi de diferncies en la

Lestudiant, un cop hagi treballat el material daquest mdul, ha de ser capa

1. Definir la sintaxi i entendre la interrelaci entre estructura sintctica i estruc-

2. Comprendre el concepte de construcci i la importncia que t per a relaci-

3. Aproximar-se al concepte doraci com a unitat mxima de la sintaxi; ser

4. Analitzar loraci des de la perspectiva funcional, com a interacci dun

5. Relacionar les estructures conceptuals (esquemes desdeveniments) amb

6. Analitzar loraci des de la perspectiva categorial, com a suma de categories

7. Entendre la dificultat de definir i delimitar les funcions i les categories, per

8. Estudiar les caracterstiques lineals de loraci i dels sintagmes, diferenciant

1. La sintaxi: definici i conceptes bsics

La sintaxi es pot definir com la disciplina lingstica que relaciona el nivell

Sintaxi oracional i sintaxi textual

1.1. Estructura conceptual i estructura sintctica

La sintaxi es pot entendre com el nivell danlisi que relaciona el contingut

Des duna perspectiva cognitiva, les categories lingstiques o gramaticals

semntiques determinades i unes caracterstiques combinatries (sintctiques)

Si comparem diferents llenges, ens pot sorprendre veure que un mateix

Parallelament, un esdeveniment (relaci complexa de conceptes) es pot

(1) a. Ha passat alguna cosa

(2) a. El gos ha mossegat una vena

rents: una construcci activa transitiva en el cas de (2a-2c), una construcci

La sintaxi dna compte del nostre coneixement de com es combinen les

1.2. El concepte de construcci

Els exemples anteriors ens han dut a introduir implcitament el concepte de

(3) a. Joan va identificar lerror

Tradicionalment, sentn que la passiva perifrstica (3b-c) s una transforma-

Aquesta perspectiva, que depassa la purament estructural, ens permet observar

(4) a. Sha identificat lerror Agent indetermitat

Daquests fets dna compte el concepte de construcci, segons el qual una

Aix, certs aspectes de la forma o del significat no es poden derivar dels

La importncia del concepte de construcci es veu molt clarament en casos

(5) Joan socupar de la neteja de la casa tota aquesta setmana.

Una construcci s una estructura sintctica a la qual sassigna una

J. Llaonart (2003, 15 de desembre). La fi del dictador iraqui. Avui.

atorgar. I s que loraci ha estat definida de molt diverses maneres a partir de

b) Definicions prosdiques: loraci s una unitat entonativa, s a dir, unitat

Gramaticals: loraci s una estructura complexa, que categorialment es cor-

Distribucionals: loraci s, en paraules de Bloomfield, un constitut no

d) Definicions semitiques: loraci es pot considerar la unitat mnima de co-

Aix, les oracions prototpiques sn unitats de sentit i dentonaci, consten

Queda, aix, lopci de no considerar aquestes estructures com a oracions o considerar-

Sintetitzant aquestes idees i adoptant un punt de vista cognitiu, podem enten-

Aquesta concepci incideix en la idea que loraci no s simplement la suma

a) Perspectiva funcional: sentn loraci prototpica com la interacci dun

b) Perspectiva categorial: es concep loraci prototpica com lorganitzaci de

c) Perspectiva lineal: sentn loraci prototpica com la seqncia de catego-

Les dues primeres perspectives sn de naturalesa jerrquica (es basen en rela-

Observem una oraci prototpica:

6. Joan ha menjat el pasts lentament

Argument Predicat verbal Argument Adjunt

Nom Verb Determinant Nom Adverbi

Loraci, unitat mxima de la sintaxi, s lexpressi gramatical dun esde-

2. Lestructura funcional de loraci

Alg obrir alguna cosa amb alguna cosa