Vous êtes sur la page 1sur 3

Bases per a la Constituci regional catalana

Poder central

Base 1a. Ses atribucions. Vindran a crrec del Poder Central:

a) Les relacions internacionals.


b) Lexrcit de mar i terra, les obres de defensa i lensenyana militar.
c) Les relacions econmiques dEspanya ab los dems pasos, i, en conseqncia, la
fixaci dels aranzels i lo ram dAduanes.
d) La construcci i conservaci de carreteres, ferrocarrils, canals i ports que sien
dinters general. En les dinters interregional podran posar-se dacord lliurement les
regions interessades, intervenint lo Poder central, sols en cas de desavinena. Les
vies de comunicaci dinters regional, seran dexclusiva competncia de les regions.
Igual criteri se seguir en los serveis de correus i telgrafos.
e) La resoluci de totes les qestions i conflictes interregionals.
f) La formaci del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arribin les rendes
dAduanes, deur distribuir-se entre les regions a proporci de sa riquesa.

Sa organitzaci. Lo Poder central sorganissar baix lo concepte de la separaci de les


funcions llegislativa, executiva i judicial.

Lo Poder llegislatiu central radicar en lo Rei o Cap de lEstat i en una Assemblea


composta de representants de les regions, elegits en forma que cada un estimi
convenient; lo nmero de representants ser proporcional al dhabitants i a la
tributaci, tenint-ne tres la regi a la que nhi corresponguin menos. Lo Poder executiu
central sorganissar per medi de Secretaries o Ministeris, que podran ser: de
relacions exteriors, de Guerra, de Marina, dHisenda i de lInterior.

Constituir lo Poder suprem judicial, un Alt Tribunal format per magistrats de les
regions, un per cada una delles, elegits per les mateixes; cuidar de resoldre los
conflictes interregionals i de ls regions ab lo Poder central, i dexigir la responsabilitat
als funcionaris del Poder executiu. Aquest Tribunal no es considerar superior
jerrquic dels Tribunals regionals que funcionaran ab completa independncia.

Disposicions transitries. Atenent a que les relacions que segons los preceptes
constitucionals vigents, uneixen lEstat ab la Iglesia, han sigutsancionades per la
Potestat daquesta, es mantindran aquelles, mentres abdues Potestats, de com
acord, no les modifiquin.

Lo poder central procurar ab lo Sant Pare de manera de subvenir la dotaci del Cult i
Clero, i de proveir les dignitats i prebendes eclesistiques, en harmonia ab
lorganisaci regional: i tant si es sost el Real Patronat, com si es restableix la
disciplina general de la Iglsia, deur procurar-se que, respecte de Catalunya, se
previngui en lo Concordat que hagin de ser catalans els que exerceixin jurisdicci
eclesistica prpia o delegada, com tamb els obtentors de dignitats i prebdendes.

Lo Deute Pblic avui aexistent vindr a crrec del Poder central; mes aquest no podr
crear-ne de nou, i quedar de compte de les diverses regions lo que en lesdevenidor
contreguin per a son sosteniment i el de les cargues del Poder central.
Poder regional

Base 2a. En la part dogmtica de la Con stituci Regional Catalana es mantindr lo


temperament expansiu de la nostra llegislaci antiga, reformant per a posar-les dacord
ab les noves necessitats, les svies disposicions que cont respecte dels drets i
llibertats dels catalans.

Base 3a. La llengua catalana ser lnica que, ab carcter oficial, podr usar-se a
Catalunya i en les relacions daquesta regi ab lo Poder central.

Base 4a. Sols los catalans, ja ho sien de naixena, ja per virtut de naturalisaci,
podran desempenyar a Catalunya crrecs pblics, fins tractant-se dels governatius i
administratius que depenguin del Poder central. Tamb deuran esser exercits per
catalans los crrecs militars que comportin jurisdicci.

Base 5a. La divisi territorial sobre la que es desenrotlla la gradaci jerrquica dels
Poders governatius, administratius i judicials, tindr per fonament la comarca natural i
el municipi.

Base 6a. Catalunya ser lnica soberana de son govern interior. Per lo tant, dictar
lliurement ses lleis orgniques; cuidar de sa llegislaci civil, penal, mercantil,
administrativa i processal; de lestabliment i percepci dimpostos; de lencunyaci de
la moneda, i tindr totes les dems atribucions inherents a la soberania que no
corresponguin al Poder central, segons la Base 1a.
Base 7a. Lo Poder llegislatiu Regional radicar en les Corts Catalanes, que deuran
reunir-se tots los anys en poca determinada, i en lloc diferent.
Les Corts es formaran per sufragi de tots los caps de casa agrupats en classes
fundades en lo treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la
propietat, indstria i comer, mitjanant la corresponent organisaci gremial en lo que
possible sia.

Base 8a. Lo Poder judicial sorganisar restablint lantiga Audincia de Catalunya. Son
president i vis-presidents, nombrats per les Corts, constituiran la suprema autoritat
judicial de la Regi, i sestabliran los Tribunals inferiors que sien necessaris, devent ser
fallats en un periodo de temps determinat i en ltima instncia, dintre de Catalunya,
tots los plets i causes.
Sorganisaran jurisdiccions especials com la industrial i la de comer.
Los funcionaris de lordre judicial seran responsables.

Base 9a. Exerciran lo Poder executiu cinc o set alts funcionaris nombrats per les Corts,
los qui estaran al davant dels diversos rams de ladministraci regional.

Base 10a. Se regoneixer a la comarca natural, la major latitud possible datribucions


administratives per al govern de sos interessos i satisfacci de ses necessitats. En
cada comarca sorganisar un Consell nombrat per los municipis de la mateixa, quin
exercir les citades atribucions.

Base 11a. Se concediran al municipi totes les atribucions que necessita per al cuidado
de sos interessos propis i exclusius. Per a lelecci dels crrecs municipals, se seguir
el mateix sistema de representaci per classes adoptat per a la formaci de les Corts.

Base 12a. Catalunya contribuir a la formaci de lexrcit permanent de mar i terra per
medi de voluntaris o b duna compensaci en diners, prviament convinguda, com
abans de 1845. Lo cos dexrcit que a Catalunya correspongui, ser fixo, i a ells
deuran pertnyer los voluntaris ab qu hi contribueixi.
Sestablir ab organisaci regional la reserva, a la que quedaran subjecte tots los
minyons duna edat determinada.

Base 13a. La conservaci de lordre pblic i seguretat interiors de Catalunya estaran


confiades al Sometent, i per al servei actiu permanent es crear un cos semblant al de
Mossos de lEsquadra o de la Gurdia Civil. Dependran en absolut, totes aquestes
forces, del Poder regional.

Base 14a. En lencunyaci de la moneda, Catalunya haur de subjectar-se als tipus


unitaris en qu convinguen les regions i los tractats internacionals dUni monetria,
essent lo curs de la moneda catalana, com lo de les dems regionals, obligatori en
tota Espanya.

Base 15a. LEnsenyana pblica, en sos diferents rams i graus, deur organisar-se
duna maneraadequada a les necessitats i carcter de la civilisaci de Catalunya.
Lensenyana primria la sostindr el municipi, i en son defecte, la comarca; en cada
comarca segons sia son carcter agrcola, industrial, comercial, etc., sestabliran
escoles prctiques dagricultura, darts i oficis, de comer, etc. Deur informar los plans
densenyana, el principi de dividir i especialisar les carreres, evitant les ensenyances
enciclopdiques.

Base 16a. La Constituci Catalana i los drets dels catalans, estaran baix la
salvaguarda del Poder executiu catal, i qualsevol ciutad podr deduir demanda
davant dels tribunals contra els funcionaris que la infringeixin.

Base 17a. Disposicions transitries. Continuaran aplicant-se el Codi penal i el Codi de


comer, per en lesdevenidor ser de competncia exclusiva de Catalunya reformar-
los.

Es reformar la llegislaci civil de Catalunya, prenent per base son estat anterior al
Decret de Nova Planta i les noves necessitats de la civilisaci catalana. Se procurar
immediatament acomodar les lleis processals a la nova organisaci judicial establerta,
i mentrestant saplicaran les lleis processals a la nova organisaci judicial establerta, i
mentrestant saplicaran les lleis dEnjudiciament civil i criminal.

Manresa, 27 de mar de 1892

Per acord de l'Assemblea, lo President, Llus Domnech i Montaner.- Los secretaris, Enric Prat de la
Riba.- Josep Soler i Palet.