Apunts Sobre Cultura Tradicional Sami

APU TS SOBRE CULTURA
TRADICIO AL SAMI
Aspectes principals de la fe i la mitologia del poble sami
Gerard Canals Puigvendrell

Desembre de 2016, Vic
2
APU TS SOBRE CULTURA TRADICIO AL SAMI
Aspectes principals de la fe i de la mitologia del poble sami
ndex de continguts Pgina
1. Introducci 7
2. El Regne dels Morts, el Regne dels Vius i el Regne de les Divinitats 7
3. Les persones i el mn 9
3.1. Les persones i la natura 9
3.2. Lanimisme 10
3.3. El xamanisme 11
3.4. Les divinitats, els esperits i altres ssers 11
3.5. Els mites de la creaci 18
3.5.1. Com el fill del sol va descendir a la terra dels gegants 18
3.5.2. La filla del sol 19
3.5.3. Jumbel i Berkel 20
3.5.4. oah 20
3.5.5. Mites sobre perqu els samis sn pastors de rens 20
3.6. Com es creen els nens segons la tradici sami 21
3.7. Fe sami i fe nrdica 22
4. El oaidi i el tambor 22
4.1. El oaidi 22
4.2. Lentrenament del oaidi 23
4.3. Les dones oaidi 24
4.4. El tambor 24
4.5. Els smbols del tambor 25
3
4.5.1. El tambor dAnders Poulsen 26
4.5.2. El tambor amb el smbol solar central (I) 29
4.5.3. El tambor amb el smbol solar central (II) 34
4.5.4. El tambor amb el smbol solar central (III) 38
4.5.5. El tambor amb el smbol solar central i diverses seccions 42
4.5.6. El tambor amb la representaci del moviment estacional del

smbol solar 44
4.6. El Joik 47
4.7. El oaidi Anders Poulsen 47
5. Els altres mons 48
5.1. Els morts i els vius 48
5.2. El cos i lnima 49
5.3. Els enterraments, les tombes i els costums funeraris 49
5.4. Lenterrament dssos 50
5.5. Lenterrament de rens 51
6. Els paisatges sagrats 51
6.1. Comprendre el paisatge 52
6.2. Les muntanyes sagrades 52
6.3. Els sieidis i altres llocs dofrena 53
6.4. El cel nocturn sami 54
6.5. Els laberints 55
6.6. La tenda i la cabana de torba 55
7. Les ofrenes i els rituals 56
7.1. Els rituals relacionats amb el part 56
7.2. Els rituals relacionats amb la tria dels noms 56
4
7.3. Els rituals relacionats amb la caa de ls 57
7.4. Els rituals relacionats amb els costums funeraris i denterrament 58
7.5. El Poder del metall 58
8. Les missions i La cristianitzaci 59
8.1. Les missions dels segles XVII i XVIII 59
8.2. El Laestadianisme 60
9. La fe supervivent 60
9.1. Les ofrenes i altres tradicions 60
9.2. Sanar i parar lhemorrgia 61
9.3. El nou xamanisme sami 62
10. Interpretaci, potser un tant personal, de la cosmologia sami 64
5
6
1. I TRODUCCI
Dacord amb lantiga fe sami, hi ha divinitats i esperits que ens envolten

arreu, a la naturalesa i a les cases. En altres temps, retre culte, proferir honors i
fer ofrenes a aquestes forces era una part quotidiana de la vida sami.
Larribada del cristianisme al llarg dels segles XVII i XVIII al spmi, s a
dir, al territori on habiten tradicionalment els samis, va causar que lantiga fe fos
perseguida, forosament oblidada i noms practicada damagat per una petita
part, cada vegada ms reduda, de la societat sami. Per una srie de concepcions
dels antics dus i esperits ha sobreviscut malgrat els esforos dels missioners
cristians i de les autoritats dels diferents pasos on viuen els samis ( oruega,
Sucia, Finlndia i Rssia), i certs rituals i parts de la fe i de la mitologia antigues
daquest poble indgena shan conservat fins als nostres dies.
2. EL REG E DELS MORTS, EL REG E DELS VIUS I EL REG E DE LES

DIVI ITATS
El terme sami sivu pot significar diverses coses, per sovint est vinculat a
un altre mn i als ssers que hi viuen. Segons la concepci dels samis el cosmos es
troba dividit en tres nivells o mons; el superior o de les divinitats, el mig o dels vius
i linferior o dels morts. s aquest darrer al que fa referncia el sivu.
A les zones del sud del spmi, saajve-vaerieh s el terme utilitzat per
designar les muntanyes sagrades, tamb anomenades les muntanyes del
patrimoni. Els esperits que habiten aquestes muntanyes es diuen saajve o saajve-
almaj (habitants del sivu). Van ser aquests esperits els que van ensenyar als
noaidis, els antics xamans samis, tots els secrets del seu cosmos religis.
7
Sivu tamb sha utilitzat per descriure els llacs o petites llacunes amb un
doble fons. A laltra banda del fons del llac sobria el sivu, on tot era ms gran i
millor que en el mn de les persones, talment com si es tracts dun parads.
Els peixos dels llacs que donaven al sivu eren especialment grossos i
gustosos, per a la vegada eren difcils datrapar. En temps precristians els samis
feien sovint ofrenes en sieidis, o petits temples pagans, molts dells propers a llacs a
laltra banda del fons dels quals es creia que hi havia el sivu. Per a la mateixa ra,
tamb van aixecar-se sieidis en turons, cims de serres, en meandres de rius i en
qualsevol lloc on una forma curiosa del terreny pogus fer pensar que era un bon
lloc per retre honors als esperits i forces del sivu, aix com a les divinitats, uns i
altres com a entitats que es troben ms enll del mn dels vius.
8
3. LES PERSO ES I EL M
La manera com percebem el mn depn necessriament de la cultura on

hem crescut. Per les persones de la cultura cristiana occidental un fet molt especial
s la creaci de lhome. Per la fe i cultura tradicionals samis lhome t una posici
menys prominent. Aix influeix en lopini dels samis de la natura i del paisatge.
3.1. LES PERSO ES I LA ATURA
La tradici sami no fa cap diferncia entre la cultura i la natura. Les

persones i les activitats humanes es perceben com a part de la natura. Per exemple,
els samis no tenen cap paraula per anomenar el desert o per anomenar la
guerra, ja que cap dels dos elements formen part de la seva cultura. Que les
persones sn una part intrnseca de la natura s una concepci que trobem entre
molts dels pobles indgenes del mn, i sens dubte aquesta s una visi molt
primignia dins de la psicologia humana.
Els viatges dels samis a travs de la natura tradicionalment shan relacionat
amb la utilitat daquests viatges. Sortir a caminar o sortir a passejar no ha
estat mai una activitat normal pels samis. La gent sortia a pescar, a caar, a
recollectar fruits silvestres, a tenir cura dels ramats de rens o per tal de veure si
tal o qual planta ja havia comenat a florir. Mentre eren fora havien de considerar
i retre culte a molts dus i esperits que hi ha a la natura. Molts llocs eren
considerats sagrats i havien de ser tractats amb respecte. Per a algunes persones
aix segueix sent una tradici ben viva. Aquesta concepci gaireb viva del
paisatges confereix a la cultura sami unes caracterstiques intrnsicament
relacionades amb el medi que els envolta i amb les seves formes de vida.
9
3.2. LA IMISME
Lanimisme s una expressi que sutilitza sovint per definir lantiga fe sami
que, de fet, era animista (tot tenia una nima o esperit), politeista (hi havia
diversitat de detats cadascuna amb unes funcions determinades) i xamnica
(lsser hum podia contactar i relacionar-se amb els esperits i els dus, a travs
duna srie de rituals i cerimnies i, especialment, el cas del xaman).
La fe sami, doncs, s animista ja que la compren la realitat entenent que tot
es troba posset per esperits o governat per dus. Aquests esperits i divinitats
poden ser invisibles, o poden habitar en elements visibles, com ara animals,
plantes, pedres, muntanyes, fenmens meteorolgics i, fins i tot, objectes.
10
3.3. EL XAMA ISME
El xamanisme indica que un grup de persones depn dun lder espiritual,

un xaman, que pot comunicar-se, i fins i tot viatjar, al mn dels dus i al mn dels
esperits. Aix es sol fer a partir de rituals i cerimnies on aquest xaman es posa a si
mateix en un estat alterat de conscincia conegut com a trnsit o trngol i que li
permet entrar en contacte amb aquests dus i esperits.
Arreu del mn es troben diferents formes de xamanisme, especialment entre
els pobles indgenes. La paraula xaman ve de les llenges de la Sibria (per
exemple de lEven: samn). Entre els samis aquests lders espirituals han tingut
diverses denominacions al llarg del temps i dels indrets. La ms utilitzada s la de
noaidi.
Des de la dcada de 1960, linters pel xamanisme sami ha anar creixent en
el mn occidental i ha donat lloc al que es coneix com a xamanisme modern o
nou xamanisme.
3.4. LES DIVI ITATS, ELS ESPERITS I ALTRES SSERS
Les divinitats, esperits i altres ssers de la fe sami varien dun lloc a laltre i
tamb al llarg del temps. De la mateixa manera, el mateix nmen pot tenir diversos
noms i caracterstiques o funcions diferents tamb depenent de lpoca i el lloc.
Sovint lantiga religi sami sha de considerar ms per la representaci animista,
politeista i xamnica que t ms que no pas pels dus, esperits o ssers que
conformen la seva mitologia. Aqu es presenta una llista de les divinitats, esperits i
altres ssers ms coneguts als segles XVII i XVIII de la mitologia sami.
Els dus ms importants variaven d'un lloc a un altre, i tamb al llarg del
temps. El mateix du, esperit o sser tamb pot tenir diversos noms i
caracterstiques diferents d'un lloc a un altre dacord amb la importncia que cada
comunitat sami els dons.
11
of = forma antiga, ss = sami del sud, ls = sami lule, ns = sami del nord
rja (ns): Esperit gzzi femen. El nom significa energia, decisi.
Aknidi: Divinitat que va habitar un temps entre els homes i que els va
ensenyar a cantar joiks, a fer tendes, a fer botons fins que els homes,
gelosos de la seva saviesa, van aixafar-la sota una gran roca i aquesta va
retornar al Regne de les Divinitats, noms oferint els seus coneixements
a aquells que els mereixen.
Apara: Esperits dinfants morts per accident o de manera violenta. Les

nimes dels infants no nats, els nounats que moren poc desprs de nixer
o els nens morts per accident o causa violenta sovint eren retornats per
Jabmedakka a Madderakka, via Paive, Beaivi, Mano, Lebikies, dun regne
a laltre, per tal que pogussin reprendre la vida interrompuda
bruscament. El oaidi intercedia per aconseguir-ho.
Brbmohkk (ns): Divinitat que assegura que totes les aus migratries
tornen dels pasos ms clids, Brbmu. Era ajudada per Gourga, la grua.
Beaivi (ns)/Biejvve (ls)/Biejjie (ss): El sol, considerat en femen. El culte

al sol era molt important en la religi sami i era una forma de culte a la
fertilitat i a leterna renovaci dels cicles naturals.
Bieggaalmmi (ns): La divinitat dels vents destiu, era qui decidia la

direcci del vent, que era especialment important per a la caa de rens.
Sel considerava el que governava els vents impredictibles del sud i les
seves tempestes. En els tambors sel representava amb dues pales a les
mans, amb les que barrejava els vents dins i fora la seva cova.
Biegkegaellies (ns): La divinitat dels vents dhivern. Era lhomleg

hivernal del Bieggaalmmi.
Boahjenasti: Estrella del nord sobre la que gira el cosmos. Sel relaciona
estretament amb el pilar central solar, el Peive i els Lebikies, i la via
lctia.
Boauhkk (ns): La deessa que governa el boau, lindret sagrat del

lavvu o tenda sami, darrera la foguera, on es guardava el goavddis o
tambor sami. Era molt important per donar xit en la caa i era una
divinitat de la llar. En alguns indrets se la confon amb Jukshkk.
hcealmmi (ns)/Tsjaetsielmaj (ss): La divinitat de les aiges,

governava sobre els llacs, rius i la pesca.
ahcervga/guovdi (ns): sser que vivia als rius o al mar i que era
utilitzat per espantar els nens per tal de fer-los creure.
12
ahklakkat (ns): ssers que vivien a prop de les torberes i aiguamolls.
Eren molt petits i anaven nus. El seu cap tenia el poder de guarir i
tenien lestmac ple de monedes de plata. Aquetes mateixes monedes es
podien fer servir per atraurels i capturar-los o matar-los.
Eanan: La terra, considerada en femen.
Fsto-olmmi (of): La divinitat del dejuni, era la que governava els dies
dobservaci del dejuni.
Gieddegeaglgu (ns): Esperit femen savi que vivia a la vora dels sidda
o llocs de residncia de les persones i que podia ser consultada en
moments de dificultat o per anar-hi a buscar consell. En alguns llocs i en
temps recents va adquirir un sentit negatiu de vella xafardera.
Gufihtar (ns): Esperits que vivien dins dels turons o promontoris,

anomenats gufihtarohkka. Ells atreien els nens als seus monticles, per
els infants havien de tenir cura de no menjar ni beure res mentre eren
dins, ja que sin mai ms podrien sortir-ne.
Guolleipmil (ns): La divinitat de la pesca, governava totes les activitats

relacionades amb la pesca. Hi havia molts llocs de culte dedicats a
aquest du al costat de llacs, llacunes i rius.
Guopvssahast: Les llums del nord o aurora boreal, que castiga a aquells
que no aprecien la seva bellesa.
Hlddit (ns): Esperit que protegeix animals i plantes i que governa els
paisatges naturals. A vegades sels dedicaven sieidi.
Ipmel/Ibmil/Jubmel/Jupmele (of): Alguns noaidi creien que

Raedieaehtjie i Raediegiedtie eren la mateixa divinitat, anomenada
ipmel/ibmil. Aquest du es descriu com la divinitat de ms alt rang,
segurament per influncia del cristianisme ja que, en arribar els primers
missioners van adoptar el nom ipmel/ibmil, i aquest es va convertir en el
nom sami per anomenar el du dels cristians.
Jbmiidhkk (ns)/Jbbmehkk (ls)/Jaemiehaahka (ss): La deessa de

la mort que governava sobre el Regne dels Morts, el Jbmiidibmu.
Jmi (ns): Esperits dels morts que viuen sota terra, al Regne dels
Morts.
Jeetanis: Gegants, en aquest cas no necessriament hostils i responsables

de la creaci de certs tossals o acumulacions de roques.
Joeksaahka (ss)/Jukshkk (ns/ls): La deessa de larc, protectora dels

infants quan aquests encara sn molt petits. s una de les filles de
Mhtrhkk i es considera una de les deesses que governen lembars,
13
el part i la infantesa (en el seu cas regiria especialment la infantesa quan
els nens ja saben caminar). En alguns llocs i tradicions es considerava
que tamb convertia les nenes en nens en el moment de nixer. Tamb
en alguns indrets protegia el boau, tenint en aquest cas una funci molt
similar a Boauhkk.
Jormungad (ns): Esperit que es relaciona amb els Homes Savis o

Esperits Sagrats del Peive i que interv estretament amb el cicle solar i
llunar aix com tot el que shi relaciona. Es considera un esperit molt
poders, sovint aqutic, i propiciador del canvi de les estacions.
Kaamos: Perode sense sol, especialment a la part septentrional del

sapmi.
Kirvaradien (of)/Tjervieraeie (ss): El du banyut que governava els

animals, especialment els que tenien banyes, com els rens.
Laibalmmi (ns): La divinitat del bosc. Sel considerava el que

governava sobre tots els animals del bosc, que eren els seus ramats. Era
una divinitat important a la que calia fer ofrenes i cantar joiks al mat i a
la tarda per tal daconseguir sort en la cacera. Alguns animals sels
considerava molt importants: el ren, ls, els ocells, les serps, eren
especialment importants.
Leaibealmmi (ns)/Liejblmaj (ls)/Liejplmaj (ss): El du de la caa,

anomenat tamb del vern. Governava sobre els animals salvatges del
bosc. Segons la tradici se li havien de fer ofrenes abans de la caa de
ls per tal de protegir els caadors. Larbre del vern era considerat
sagrat i fins i tot sutilitzava el pigment vermell de la seva escora per
pintar els tambors. Tamb sespargia el seu suc vermell sobre el cos dels
caadors dssos que aconseguien retornar de la cacera. Era tamb la
divinitat protectora de les persones adultes. Se lassociava amb larbre
del Vern i donava bona sort als caadors en els seus encontres amb els
ssos ja que sovint es presentava davant els ssers humans en forma
daquest animal. En honor seu es celebraven festivitats i rituals entorn
de la figura sagrada de ls.
Mailmenraedie: Milbmi (ns) + raedie(ss): Divinitats governadores del

mn.
Mano: La lluna, considerada en femen.
Maadteraahkas (ss)/Mhtrhkk (ns/ls): Deessa mare primordial,

mare de les tres deesses que governen lembars, el part i la infantesa,
Shrhkk, Ukshkk i Jukshkk. Ella s qui crea lnima humana, la
dna a Shrhkk (la deessa del foc, que dna un cos a lnima fins al
moment del part), la primera filla la passa a Ukshkk (la deessa de la
porta, que en el moment del part pot canviar el sexe de la criatura i que
la vetlla els primers mesos de vida), finalment interv la tercera filla
14
Jukshkk (la deessa de larc, que cuidar linfant durant en els seus
primers passos).
Mubpienolmmi: Conjunt de divinitats malignes.
aideh: Sacerdots que acompanyen al oaidi en la preparaci de rituals

i sacrificis.
oaidi: Xaman que porta a terme els rituals de curaci, profetitzaci,

pronstic del temps, recuperaci dnimes perdudes (en la creena sami
cada persona t una nima lligada al cos i una altre nima lliure que
vaga quan el cos est inconscient). Utilitzaven tambors, flautes i cants
especials per dur a terme els seus rituals. Els missioners cristians els van
perseguir, ridiculitzar i van cremar-los els tambors, els quals estaven
adornats amb art sacre simbolitzant mapes cognitius.
El oaidi era el mediador entre els tres regnes. El xaman utilitzava el

tambor, anomenat goavddis, i una tipus de flauta domstica anomenada
fadno, per a les seves cerimnies. El tambor sacompanyava de la arpa
que era la baqueta del tambor, feta de banya de ren i de forma
triangular, representant la destral de doble fil, vida i mort. Es feien
servir tamb baquetes rodones anomenades ballin, i en aquests casos la
arpa servia com a fletxa per indicar direccions. A ms de la arpa tamb
sutilitzava el vuorbe o vuorbi, que era una anella de metall que es
collocava al centre del tambor, posat aquest de manera horitzontal, i
que, al colpejar-se el tambor amb la baqueta, es desplaava per damunt
la pell fins deturar-se damunt la figura que determins el designi div i
que era llegit pel cap de casa o pel noaidi. El joik tamb era utilitzat en
els rituals quan el noaidi entrava en estat de trnsit, anomenat dirran, i
la seva nima transcendia als altres regnes i entrava en contacte amb les
divinitats i amb els esperits de la natura i dels avantpassats per tal de
millorar el dest del clan o de restablir de nou lequilibri perdut. Igual
com passa amb moltes altres religions circumpolars, la religi sami
tamb t una cerimnia de la caa com a part del culte a ls. Els homes
fan ofrenes i sacrificis en honor als dus masculins, i les dones ho fan als
femenins. En aquests rituals sacostumaven a oferir objectes metllics,
com a smbol de riquesa; i a sacrificar animals blancs, especialment
rens, que es considera que tenen una transcendncia mtica i les seves
nimes poden viatjar millor enll dels tres regnes.
oaidegzzi/sivugzzi (ns), noaidegadze/saivogadze (of): Esperits

auxiliadors. El terme podria traduir-se com a seguidors o
companys. Sovint es representaven, en els tambors, com a petites
persones vestides amb acolorides robes samis. Podien ser esperits dels
ancestres que triaven les persones que haurien de ser ensinistrades com
a noaidis i els acompanyaven durant la resta de les seves vides, incloent
els seus viatges enll dels tres regnes de la conscincia i del cosmos.
Aquests gzzi tamb podien ser heretats o formar part dun dot llegat
entre famlies o comunitats.
15
oaideloddi/sivoloddi, noaideguolli/sivoguolli i noaidesarvvis/
sivosarvvis (ns): Els noaidis tamb tenien esperits auxiliars en forma
danimal, eren els anomenats animals de poder. Podien ser ocells
(noaideloddi/sivoloddi), peixos (noaideguolli/sivoguolli) o rens
(noaidesarvvis/sivosarvvis), entre daltres. Els noaidis ms poderosos
tenien rens com a esperits auxiliars.
Oksaahka (ss)/Uhkshkk (ns/ls): La deessa de la porta, protectora de

totes les entrades i sortides. En alguns llocs i tradicions es considerava
que tamb convertia les nenes en nens en el moment de nixer, cosa ms
probable en aquest cas que per Jukshkk. s una de les filles de
Mhtrhkk i es considera una de les deesses que governen lembars,
el part i la infantesa (en el seu cas regiria especialment el part i els
primers dies de vida quan els nens aprenien a caminar, per evitar que
caiguessin al foc).
Peive: Pilar solar per on el sol i la lluna segueixen el seu cicle natural de
renovaci de la natura. Aquest pilar s el que estructura les
representacions del tambor sami. Els rajos o Lebikies van des dels astres
del firmament descendint fins a la terra. En el Peive hi trobem el sol, el
Beaivi, la lluna, el Mano i les estrelles, que reben diferents noms i la ms
important de les quals s lestrella del nord, Boahjenasti.
Radien kieddi (of)/Raediegiedtie (ss): Divinitat filla de Raedieaehtjie.
Radien-acce/-attje (of)/Raedieaehtjie (ss): Du pare primordial.
Rohttu (ns): Du de la malaltia i la mort que habita a lindret ms

profund del Regne dels Morts, el Rohttuibmu. Tamb anomenat
Ruohtta, sel considerava el que governava les malalties i la mort
daquelles persones que havien viscut la seva vida desquena a les ordres
de la natura o de la resta de divinitats. Les nimes daquestes persones,
un cop mortes, anaven a parar a la part ms fonda del Jabmedaimo,
anomenat Rotaimo. (All aquestes nimes podien rebre un nou cos,
segons algunes tradicions, per mai podien abandonar aquest indret).
Ruot (ns): Esperit gzzi femen. El nom podria significar la que porta
el so dels gemecs.
Serge-edni (of): Esposa de Raedieaehtjie o Ipmel. En algunes tradicions

s equivalent a Mhtrhkk ja que crea lnima humana.
Stllu (ns): Gegant espantacriatures que es feia servir per fer-les portar
b. Vivien en construccions fetes per amuntegaments de roques que ells
mateixos desplaaven en llocs concrets; cims de muntanyes, vores de
rius o llacs, etc. semblantment a dolmens.
Storjunkeren (no): La divinitat que governava els animals salvatges, els

ocells i els peixos. Era vist com un ajudant dun altre du de ms rang,
Tiermes.
16
Saajve/saajveolmai (ss), saivo/saivo-olmai(of): Esperits lligats a les
muntanyes sagrades, anomenades saajve o muntanyes del patrimoni. Els
amos dels animals tenien saajve ajudant al seu servei.
Saaraahka (ss)/Shrhkk (ns/ls): La deessa de la foguera que dna

calor a la llar. s una de les filles de Mhtrhkk i es considera una de
les deesses que governen lembars, el part i la infantesa (en el seu cas
regiria especialment lembars, ja que tenia la funci de donar un cos a
lnima creada per la seva mare. Era la filla primognita de les tres i la
ms distingida, se la considerava tamb protectora de les dones). Els
infants quan naixien sels encomanaven a ella.
Sieidis: Per tot el spmi es poden trobar Sieidis, llocs o indrets inusuals
respecte a les terres circumdants. Segons el Xamanisme Sami aquests
indrets sn considerats punts focals espirituals que sadoraven com a
portes dentrada als diferents regnes. En aquests Sieidis es realitzaven
sacrificis danimals i ofrenes dobjectes.
Els Sieidis, en aquest cas tamb anomenats Seitas, tamb eren els dus
particulars de cada clan familiar sami. Cada assentament tenia el seu
Seita, que no tenia forma regular, i que generalment constava de pedres
amb formes estranyes, amuntegaments de roques, soques darbres
morts, etc. generalment ubicats en llocs prominents o al centre de
meandres. Aquests indrets de culte senvoltaven de branques verdes
davet durant lhivern (ja que les branques davet sn sempre verdes) i
daltres arbres a lestiu, per venerar el lloc. Els Seitas tenien la funci de
protegir contra les desgrcies els homes i tamb especialment els ramats
de rens, eren indrets que marcaven rutes transhumants i eren llocs on
acudien rens salvatges per caar-los i formar nous ramats. Les persones
tamb podien tenir Seitas propis, sovint pedres amb forma
antropomorfa, pedres dretes semblantment a menhirs, situats al cims de
muntanyes o turons, en coves o prop de rius, fonts o llacs.
Aquests Sieidis o Seitas shavien de mantenir sempre envoltats de

branques verdes i eren els llocs on els samis retien culte a totes les seves
divinitats, eren prpiament llocs de culte o temples. Era en aquests
indrets on es feien ofrenes dobjectes i sacrificis danimals, especialment
rens, i cada clam familiar tenia aix el seu lloc de culte particular. (Molts
reben el nom de Turons de Sacrifici).
Suologievra: Lesperit del llop, que pot viatjar entre els tres regnes.
Tiermes (of)/Dierpmis (ns)/Bjanolmmi (ns)/Aijeke (of)/tjek (ls)/

Horagalles (of)/Hovrengaellies (ss)/ Thor: Diferents noms per anomenar
el du de la tempesta, governador sobre la vida i la mort de les persones.
s un du molt important per lhome. Es simbolitza per un o dos
martells, amb els que crea i retrau les tempestes, i tamb per un martell
i un arc, el martell creador de tempestes i larc de Sant Mart com a
smbol de bon temps. Podia tamb matar els stllu, ajudar en una
17
venjana i evitar visites no desitjades. Com a divinitat de la tempesta,
sel representa amb una figura antropomorfa amb un clau o pic al cap,
amb una pedra foguera, i un martell en una m o a les dues, el
Wetschera. Tamb sen feien dols de fusta. s el du del tro, de la
tempesta, del llamp, del cel, dels oceans, dels llacs i interv en la salut
humana castigant els mals esperits que freqentaven les roques i
muntanyes. En molts casos en els tambors porta dos martells, un a cada
m, amb un crea tempestes i amb laltre les destrueix. T un equivalent
Siberi anomenat Torym.
Tjaetsiealmmi (ns): La divinitat de la pesca i de laigua. Sel

considerava el que governava les aiges de rius, llacs i marts aix com la
fortuna en la pesca. Es celebraven tamb petits rituals i festivitats per
propiciar el seu favor.
Trille: Animals conjurats pel servei de lhome a travs de la mgia.
Ulddat (ns): ssers subterranis, del Regne dels Morts, amb forma
humana que vivien en muntanyes concretes.
3.5. ELS MITES DE LA CREACI
Totes les cultures tenen mites sobre com el mn i els seus habitants foren
creats i per qu el mn s de la manera que s. A continuaci es presenten alguns
dels mites que shan conservat de lantiga tradici sami:
3.5.1. COM EL FILL DEL SOL VA DESCE DIR A LA TERRA DELS

GEGA TS
El joik Peivebarnen suongah jehtanasan maajisn (sud sami), explica com el

fill del sol va descendir a la terra i va conixer a la filla del rei dels gegants. Ells
volien casar-se, per abans de consentir-ho el pare de la noia volia provar la fora
del fill del sol per tal de veure si era digne de casar-se amb la seva filla i, per
mesurar-la, va decidir que miraria destirar els dits del puny clos del noi, per
veure si podia estirar-los-hi.
18
La filla del gegant va adonar-se que all no sortiria b, afortunadament el
gegant era cec, aix que quan ell estava a punt de comenar ella li va oferir una
ncora en lloc del dit del fill del sol. El gegant estava impressionat per la seva fora
i va accedir al casament dels dos joves. Daquella uni en van sortir tres fills, que
eren els avantpassats dels samis. Els fills van ser anomenats Gallibartnit, que s
tamb el nom de les tres estrelles que coneixem altrament amb el nom de Cintur
dOri.
3.5.2. LA FILLA DEL SOL
La llegenda Biejjen neide, La filla del sol s una llarga narraci que es
coneix en diverses formes en moltes regions del spmi.
Explica la llegenda que al principi dels temps tot era felicitat i harmonia,
dels rierols rajava llet i els rius estaven plens de menjar. Aquests dies de ledat
dor van ser interromputs per un seguit de males anyades que van conduir al caos
quan la gent va comenar a atacar-se i a matar-se els uns als altres. Lordre noms
va retornar al mn quan javvis i Attjis es van casar amb les seves esposes, que
eren javvis-ene que era una filla del sol, percebuda com a bona; i Attjis-ene que
era una filla de la lluna, percebuda com a dolenta.
Passat un temps javvis i Attjis tamb ven ser assassinats mentre les seves
respectives esposes estaven embarassades. La rondalla explica com les dues vdues
es van convertir en les dues pastores des rens originals. En lloc de seguir els
pescadors i caadors es van quedar al bosc, on van estacar els rens que els homes
havien caat, els rens adults que havien caigut en els pous dels caadors i les cries
que no havien aconseguit seguir les seves mares en creuar els rius crescuts durant
la primavera. Aix va ser com javvis-ene i Attjis-ene van aconseguir domesticar els
rens.
javvis-ene i Attjis-ene van tenir la primera un fill i la segona una filla. Al
principi van mantenir junts els seus ramats, per quan el fill de javvis-ene va
comenar a ser prou gran com per ajudar-la, Attjis-ene la va enganyar per
intercanviar-lo per la seva filla. javvis-ene hi acced i quan Attjis-ene va tenir el
nen va separar el ramat del de la seva companya mofant-sen i dient-li que ella
seria molt ms rica ja que tenia un noi fort per ajudar-la.
Llavors, durant la primavera segent va arribar una forta inundaci.
javvis-ene no podia creuar el riu, per els seus rens ja havien creuat a les pastures
destiu. Ella i la seva filla estaven afamades. El nen sabia que la seva companya
dinfncia estava patint, aix que va agafar un tros de carn i el va portar on es
trobaven javvis-ene i la nena. La mare, en veurel, va dir-li que era el seu fill i que
Attjis-ene els havia separat perqu lhavia enganyada a ella. Quan el nen sen va
adonar, va tornar on es trobava la seva falsa mare i la va matar. En el moment de
la seva mort, els rens de Attjis-ene es van transformar en altres animals. Alguns
dells es van convertir en gripaus i granotes, pel que sempre ha sigut un costum
sami deixar aquests animals en pau.
La gent es multiplicava i no hi havia carn suficient per tots. Per sort, les
divinitats havien amagat les deus de llet de lpoca de la felicitat i ara prenien
aquesta llet i la posaven als braguers dels rens i ensenyaven als samis com
aprofitar-la. Degut a que la llet s un regal div, mai ha de malgastar-se ni vessar-
se.
Els ramats de rens van tornar-se tan grans que els rens es van fer tmids. La
gent no podia mantenir-los junts. Aix que el gos els va oferir la seva ajuda, a canvi
19
duna mica de llet, carn, sang i ossos dels rens sacrificats. Aix s com el gos es va
posar al servei de lhome i es va convertir en el millor amic i servent dels samis.
La bona filla del sol i de javvis-ene va viure una llarga vida. Quan
finalment va sentir que la mort estava a prop, va ordenar que lenterressin al cim
del pic ms alt. Des dall podria veure-ho tot al seu voltant i seguir el que
estiguessin fent els homes.
Quan ella va morir va ser enterrada amb una gran cerimnia al cim de la
muntanya que es coneix com a Muntanya de la Filla del Sol. Estava envoltada
amb una mortalla i tombada sobre un llit de javvi, el pel llarg del coll del ren, que
tamb era el nom del seu marit, i el qual es considerava un smbol i un record per a
ella que havia aconseguit domesticar els primers rens salvatges.
La Filla del Sol va ser enterrada en una tomba feta de lloses grosses que la
cobrien i damunt shi va escampar terra on amb el temps hi va crixer herba. I aix
va restar la tomba fins al dia davui al cim de la Muntanya de la Filla del Sol.
3.5.3. JUMBEL I BERKEL
Una llegenda local sami explica que Jumbel, considerat un du benvol,

havia creat el mn juntament amb el Berkel, considerat un du malvat. Jumbel
volia que tots els arbres fossin plens de medulla i que tots els llacs estiguessin plens
de llet, per Berkel ho va impedir. Aix que el mn no era tan bo com Jumbel
hauria volgut.
Abans que el mn es forms com s avui per Jumbel i Berkel, hi havia hagut
una gran inundaci. Totes les persones excepte un nen i una nena es van ofegar.
Jumbel va conduir al nen i a la nena a la seguretat duna alta muntanya
anomenada Bassevare, la muntanya santa. Quan va acabar el perill, cada un sen
va anar a buscar altres persones. Es van reunir de nou desprs de tres anys, sense
haver trobat a ning ms. Tres vegades va passar aix, per a la tercera vegada
que es van retrobar no es van reconixer. Van quedar-se junts, llavors, i van tenir
fills. I dell van venir tots els pobles del mn.
3.5.4. OAH
A la regi de Pite es diu que dos rens i dos samis, home i dona, van
sobreviure a la inundaci per les muntanyes fins que van trobar-se amb o, que
els va casar. Llavors els van convertir en els pares de tots els samis i els seus rens es
convertiren en els avantpassats de tots els ramats del spmi. Aquest mite est
clarament inspirat en la histria bblica de o, i tamb amb la major antiguitat
del poble sami.
3.5.5. MITES SOBRE PER QU ELS SAMIS S PASTORS DE RE S
Una tradici sami sost que originalment ells volien tenir lant com a
animal. Per els ants sempre es quedaven menjant a les cabanes de torba i no
deixaven mai els samis en pau. Una anciana resava per qu poguessin trobar un
altre animal que saparts de la torba i deixs els nens tranquils per jugar, ja que
els ants tenien molt mal geni. Aix va ser com els samis continuaren buscant i
trobaren el ren, molt millor per la cria que lant.
Una altre tradici sami sost que lant pertany a Biejjen nieide, la filla del
sol. Un dia va ser capturada per un home i aquest la va portar fins al seu lavvu. La
20
filla del sol va dir-li que podia quedar-se amb ella i amb els ants si podia quedar-se
en el lavvu durant tres nits amb el forat de la xemeneia i lobertura de la porta
coberts. Lhome ho va aguantar durant dues nit, per a la tercera lhome va
aixecar la coberta del fum ja que no pensava que fos un gran risc, "Mu attjen ja
tittjen tjalmeh vuoinoh!" va crida la filla del sol Ara pots veure els ulls del meu
pare i els de la meva mare!, llavors es va esfumar pel mateix forat i ni ella ni els
ants van tornar mai ms.
Algunes tradicions deien que el ren, la tenda, el trineu i lesqu els havien
aprs els samis a laltre mn, al Regne dels Morts.
3.6. COM ES CREE ELS E S SEGO S LA TRADICI SAMI
Quan sanava per crear un nou nen, Mailmenraedie, la deessa ms gran dels
samis segons alguna tradici, indua a Maadteraahka a crear una nima. Aquesta
lenviava a Saaraahka, Uksaahka i Juksaahka.
Saaraahka, deessa del foc,
fa crixer la carn entorn de
lnima al ventre de la mare. Per
aix es feien ofrenes a Saaraahka
per tal que els nens naixessin
correctament. Uksaahka, deessa
de la porta, podia fer que la
criatura fos un nen mentre
estava al ventre, just en el
moment del part. Uksaahka
noms feia aquest canvi si rebia
una bona ofrena, ja que una
vegada convertida la criatura en
nen la lliurava a lenemic de la
seva mare i germanes, el du de
la caa Liejpalmaj. Finalment, Juksaahka, la deessa de larc, cuidava els infants
mentre eren molt petits i ja comenaven a caminar. ( otar que Uksaahka i
Juksaahka es confonen en moltes tradicions samis).
21
3.7. FE SAMI I FE RDICA
Lantiga religi sami no tenia un nmero especfic de divinitats en les que es

podia creure, aix els samis van anar creant i abandonant algunes divinitats i
tamb van incorporar dus i rituals daltres religions amb les que van entrar en
contacte al llarg del temps.
La cultura nrdica i sami comparteixen moltes coses en com i
sinfluenciaren mtuament. Per exemple, ambdues cultures creien en un du
equivalent a Thor. En sami sanomenava Tiermis, Dierpmis o Hovregaellies (sami
meridional), i era un dels dus ms importants, especialment pels homes. La seva
imatge apareix en molts dels tambors originals.
Les sagues nrdiques parlen de la bruixeria sami, que era considerada
extremadament poderosa, fins al fet que alguns herois de la mitologia nrdica
havien adquirit la seva saviesa desprs dhaver anat a visitar els samis.
4. EL OAIDI I EL TAMBOR
En la fe precristiana dels samis, el noaidi

tenia un lloc important. Ell era una persona amb
habilitats especials per entrar en trnsit,
comunicar-se amb els dus i els esperits, viatjar a
altres mons, predir el futur i sanar. El tambor era
una de les eines ms importants del noaidi per
portar a terme aquestes tasques xamniques.
4.1. EL OAIDI
oaidi (sami septentrional)

oajdde (sami lule)
ejttie (sami meridional)
jjd (sami skolt)
iojte (sami ter)
oojd / uojd (Sami kildin)
El noaidi actuava com a intermediari entre les persones del clan (siida) i les
divinitats i esperits essent, per tant, un personatge molt respectat. Alguns noaidis
es sap que entraven en trnsit per comunicar-se amb aquestes forces.
Aquesta comunicaci es podia produir cantant un joik i picant un tambor, o
utilitzant altres ajudes. Alguns bevien entranyes de peix o aquavit (destillats), per
entrar en trnsit.
Una vegada en estat de trnsit, el noaidi podia enviar la seva nima lliure
per viatjar a altres llocs o a altres mons. Si una persona del siida estava malalta
greument, el noaidi havia de treure lnima del regne dels morts, o esbrinar qu
calia oferir per tal que la persona torns a estar b.
Era sovint el noaidi el que realitzava les ofrenes ms grans. Tamb podia
obtenir noticies dels que estaven lluny, predir el futur i trobar coses que shavien
perdut. El noaidi tamb era responsable dassegurar-se que tothom del siida es
comportava com un bon sami. Alguns noaidis eren capaos de fer mal a la gent i
alguns eren tan forts que podien utilitzar els seus poders per matar. Totes aquestes
tasques eren freqents en la vida diria dels xamans samis.
22
4.2. LE TRE AME T DEL OAIDI
Quan es moria un noaidi, els seus esperits ajudants, els noaidegzzi o

sivugzzi, escollien una nova persona a qui oferir-se per entrenar en les arts del
noaidi, anomenades noaidevuohta.
Ser escollit era sovint una crrega
pesada. Els noaidis tenien una gran
responsabilitat en el benestar de la gent.
Controlaven poders que tamb podien
perjudicar als altres. Tamb passaven
per una gran tensi fsica i mental
durant el perode daprenentatge i
podien emmalaltir o embogir durant
diversos anys.
Per era difcil dir que no, ja que
lalternativa no era molt millor. El gzzi
obligava a lescollit a aprendre el
noaidevuohta a travs del turment i la
tortura. Aquells que no acceptaven la
seva oferta corrien el risc de ser
torturats fins a la mort.
En el sud de les rees sami es
creia que els noaidis eren entrenats per
saajve, els esperits que vivien a les
muntanyes sagrades. o est clar si els
saajve eren esperits auxiliars, esperits
ancestrals o altres noaidis morts.
23
4.3. LES DO ES OAIDI
Tot i que no era la situaci ms habitual, est demostrat que les dones
tamb podien ser noaidis.
De la mateixa manera que els
noaidis masculins, les dones noaidis
podien tenir diferents habilitats i poders.
Les llegendes parlen de dones noaidis que
podrien moure illes, provocar el mal
temps o sanar malalties. Generalment, en
els clans familiars, dos dels personatges
amb ms renom eren els noaidis i les
remeieres i, noms en casos molt
puntuals, els dos personatges convergien
en una mateixa persona ja que, per regle
general, aquests dos crrecs sempre els
ocupaven homes noaidis i dones
remeieres, respectivament.
Segons el missioner Hans Skanke,
les dones utilitzaven ganivets, destrals,
pedres i cinturons per preveure el futur o
per posar-se en contacte amb divinitat i
esperits. Per algunes fonts tamb
afirmen que les dones tamb utilitzaven
els seus propis tambors.
Aix contradiu altres fonts que
sostenen que les dones no tocaven el
tambor, ni podien accedir al boau, la
part sagrada de lhabitatge on es guarda
el tambor. Tampoc les dones han de
viatjar per la mateixa ruta que el tambor
fins que passessin com a mnim tres dies en les migracions nmades tradicionals de
la ramaderia de rens sami.
Aquesta informaci contradictria es deu probablement a que les tradicions
i costums han variat dun lloc a laltre i tamb al llarg del temps.
4.4. EL TAMBOR
Goabdes / Goavdis (sami septentrional)

Meavrresgrri (sami septentrional)
Gievrie (sami meridional)
El tambor era un instrument important pels noaidis. Juntament amb el

tambor sutilitzaven tamb la massa o baqueta, els punters fets de banya de ren i
les anelles tamb fetes de banya o de llaut. Quan el tambor era colpejat amb la
baqueta, els punters es movien i indicaven diversos smbols damunt la pell del
tambor. Daquesta manera els noaidis podien preveure el futur i comunicar-se
amb divinitats i esperits. El noaidi tamb podia utilitzar el tambor per entrar en
trnsit. De fet, ls del tambor en les cerimnies i rituals xamnics era i s com en
la majoria de pobles indgenes de Sibria i les regions circumpolars.
24
Els tambors de les zones del sud del spmi eren fets amb un marc de fusta
(sanomenen tambors de marc), mentre que els tambors del nord del spmi eren
fets amb un conc buit (sanomenen tambors de bol). Lligats a la part posterior del
tambor, podien haver-hi diversos amulets de plata, llaut o urpes i ullals danimals
aix com altres ossos i ornaments metllics que estaven destinats a augmentar la
potncia del tambor.
Els missioners dels segles XVII i XVIII van destruir molts tambors, i avui
en dia noms es conserven 71 tambors sami de lpoca precristiana.
4.5. ELS SMBOLS DEL TAMBOR
Els smbols del tambor es pintaven amb el suc vermell fet amb lescora del
vern, barrejada a vegades amb sang de ren. Els tambors tenien poders mgics i
representaven el mn dels noaidis i tots els seus interessos. o hi ha dos tambors
iguals, per s que shi repeteixen nombrosos smbols, com les diverses divinitats, el
sol, la lluna, el ren, etc.
En els tambors
del sud, el sol, Biejjie, es
pintava al centre del
tambor amb els altres
smbols al seu voltant.
Ms al nord, el tambor
es dividia en tres o cinc
seccions horitzontals.
Aquestes podien
simbolitzar els diversos
mns. En algunes rees,
les tradicions del sud i
del nord sunien en
tambors que estaven
dividits en seccions i
tamb tenien un smbol solar al centre.
A mesura que els samis van ser influts pel cristianisme, tamb van
comenar a pintar en els tambors smbols de la santa trinitat i altres conceptes
cristians. Desafortunadament tenim pocs registres en els que el propietari dun
tambor hagi explicat els smbols per si mateix. Lexplicaci del noaidi Anders
Poulsen sobre un dells ns una excepci.
25
4.5.1. EL TAMBOR DA DERS POULSE
Aquest tambor va pertnyer al noaidi Anders Poulsen, al qual va ser

confiscat lany 1691. El mateix Anders Poulsen va explicar els smbols del seu
tambor, reproduts a continuaci segons loficial administratiu Lillienskiold, 1695.
o obstant, cal mencionar el fet que la seva explicaci probablement va
veures distorsionada expressament, donant importncia o inventant smbols
cristians aix com ometent o tergiversant smbols pagans, per no rebre les
represlies, en alguns casos de mort, per part dels missioners i les autoritats
cristianes de lpoca:
26
Primera fila:
1. Representaci de Ilmaris, divinitat que governa la tempesta i el mal temps.

2. Representaci de Diermis, divinitat que pot recordar les inundacions i la
pluja, per que no t poder fins que Du no li otorga. Aix com Ilmaris pot
fer el mal temps per fer mal a vaixells i barques, Diermis pot fer el bon
temps.
3. Representaci en forma de ren silvestre anomenat Govdde. Si el tambor
sest utilitzant per a fer prediccins i lanell no es para en aquesta figura,
el que est preguntant sobre la sort de la caa no obtindr rens aquesta
vegada, fins i tot si ho fa millor.
Segona fila:
4. Representaci del sol. Aix significa bon temps.

5. Representaci de Jumal nen. Elimina el pecat.
6. Representaci de Jumal-Etiem. Du Pare que castiga el mal. Pot donar
perd als pecats i salvaci a lnima cristiana.
7. Representaci de la catedral. Cal orar per la salvaci de lnima.
8. Representaci de Engil. LEsperit Sant. Elimina el pecat per tal que lsser
hum torni a ser una nova persona.
Tercera fila:
9. Representaci de Santa Anna. Aix sembla indut pel fet que s la germana
de Maria. Santa Anna sempre busca el consell de Maria quan les dones
necessitaven ajuda en el part ja que sense Maria no es pot fer res.
10. Representaci de Maria Jumal, Enne, Ache. Maria, Mare de Crist, Mare de
Du. Ajuda a les dones especialment en el part. Tamb ajuda a dissoldre el
pecat i es adorada igual que Du.
11. 12. 13. Representaci de tres smbols anomenats Juli-peive o Senyor Yule,
que governen els dies de adal. El primer sanomena Ouct Juli peive,
senyor del dia de adal. El segon s Coupe Jule peive, senyor del segon dia o
de Sant Esteve, i el tercer s Golme Jule peive, senyor del tercer dia. Quan
alg els profana, Du el castiga, per quan alg els adora i prega a Du per
alguna cosa, llavors Du respondr les seves oracions.
Quarta fila:
14. Representaci de Manna. s a dir, lhome. Es sobreentn que resa per qu

el temps sigui bo i clar.
15. Representaci de dos homes formant un conjunt anomenat Olmoug manna
kirke. Sn persones que van a lesglsia.
16. Representaci duna esglsia. Aquesta s lesglsia a la que pertanyen els
homes. Ells hi fan ofrenes despelmes, diners i altres objectes. o obstant,
ning fa cap ofrena si no rep ajuda. Lofrena s donada al sacerdot de
lesglsia. Aix succeeix quan alg est malalt, t problemes amb els rens o
quan passa alguna cosa dolenta.
27
17. Representaci dun home. Est parat a laltre costat de lesglsia i
aparentment hi vol entrar.
Cinquena fila:
18. Representaci duna dona que aparentment s lesposa del Dimoni. o

sabia el nom.
19. Representaci duna persona que es troba una mica per sota de la primera.
Diu que representa un dimoni que mata a la gent i porta malalties.
20. Representaci que ell afirma que s del Dimoni que ara est a linfern i que
vola entorn del mn. o sap el nom, per va escapar quan Du va lligar a
laltre Dimoni. Per fer-ho, Du va utilitzar sabates de ferro, els va posar al
dimoni i el va deixar enmig dun gran pant.
21. Representaci de Helvit Tol. Saixeca pels focs de linfern, on les nimes de
la gent es cremen.
22. Representaci del que ell anomena Helvit tarve Geidm. Representa el
bullidor de quitr de lInfern, en ell bullen les nimes de linfern.
23. Representaci que significa la tomba de linfern i sanomena Helvit hauff,
on es llencen totes les persones que creuen en Satans.
28
4.5.2. EL TAMBOR AMB EL SMBOL SOLAR CE TRAL (I)
29
Daquest tambor no sen coneix lautor, per s que ens nha arribat la
interpretaci i explicaci dels seus smbols. Es troba reprodut per J.A. Friis lany
1871:
1: Representaci de la divinitat de ms alt rang anomenada Radien, Raedieaehtjie,

Raediegiedtie, Radien-acce/-attje, Raedieaehtjie i que es relaciona amb els astres i el
firmament, especialment amb lestrella del nord.
2: Representaci de Raediehkk o Serge-edni, lesposa de Radien que en alguns

indrets es considera Mhtrhkk.
Representacions de les tres Deesses de la Fertilitat filles de Mhtrhkk:
3: Shrhkk o Deessa del Foc.
4: Uhkshkk o Deessa de la Porta.
5: Jukshkk o Deessa de lArc.
6: Representaci del Du del Vent, anomenat Bieggaalmmi (vents clids) o

Biegkegaellies (vents freds).
7: Representaci del Du de la Tempesta, anomenat Tiermes, Dierpmi,

Bjanolmmi, Aijeke, tjek, Horagalles, Hovrengaellies, Thor.
8: Representaci del Beaivi, el sol.
9: Representaci del descens al Regne dels Morts, tamb sinterpreta com una cova
o com les arrels de larbre de la vida que representa el Peive amb el Beaivi i els
Lebikies.
Aquesta suposada cova o arrels de larbre era el lloc on es situava el vuorbi,

lanella de llaut, per fer les prediccions de lesdevenir.
10: Representaci de lascens al Regne de les Divinitats, tamb sinterpreta com els
cims duna muntanya o com les branques de larbre de la vida que representa el
Peive amb el Beaivi i els Lebikies.
En el Peive hi veiem representat un Ren a la part de dalt i uns smbols que es

poden interpretar com a persones o esperits sagrats a la part de baix i que denoten
el carcter mitolgic de la creu o pilar solar central del tambor, tant aquest ren
com els dos smbols de persones es troben situats a la banda del Peive que dna al
Regne dels Vius i, en alguns casos, es consideren samis o esperits que capturen rens
salvatges per convertir-los en domstics, de manera que aquesta escena es
considera un fet ancestral molt important per a la vida dels samis, tant que es
troba en el mateix arbre del a vida i en conjunci amb el Beaivi.
La part superior del Peive es trifurca talment es tracts de les tres branques dels
tres mons xamnics.
30
11: Representaci duna cleda o tancat per encorralar els rens i poder-los munyir,
saprecia un sami fent de guardi del bestiar.
12: Representaci dun gos o dun llop.
13: Representaci dunes tendes samis.
14 i 15: Representaci dun bosc de pins o davets (figura 14) on hi viuen esquirols
(figura 15) i altres animals i que pot interpetar-se com un indret propici per a
lassentament dels samis degut a la bona fertilitat de la terra.
16: Representaci de ls o de lssa que representa tamb els cicles de la terra i

lanimal ms poders de tots, ancestre de lhome i que el va ensenyar a caar,
recollectar, pescar, viure i tenir descendncia en coves, hibernar i enterrar els seus
difunts.
17: Representaci duna persona, per la seva posici sembla mantenir alguna
relaci amb el tambor (figura 18) i es pot interpretar com el seu propietari, un
oaidi, un esperit que es manifesta a travs seu o simplement com la visita duna
persona llunyana o aliena a la comunitat.
18: Representaci del propi tambor que indica que els esperits volen manifestar-se
i, tamb, que els que es manifesten a travs seu diuen la veritat.
19: Representaci dun sami que va a caar, aquesta figura es troba en relaci amb
els ocells (figura 20), tamb amb el tambor (figura 18), amb la persona de la figura
17 i amb ls (figura 16).
20: Representaci duns ocells, que poden interpretar-se com a esperits auxiliars
missatgers.
21: Representaci dun bot de pesca amb una xarxa.
22: Representaci duna dona sami que va a buscar menjar a la construcci on

semmagatzema la despensa, tamb es pot interpretar com que les dones van a
recollectar menjar o que aquesta dona s una remeiera que busca plantes i les
guarda en el magatzem de la figura 23.
23: Representaci dun magatzem pel menjar, tamb pot interpretar-se, en relaci
amb la figura 22, com que la dona va a buscar-hi o a portar-hi menjar o altres
queviures i, fins i tot, que la figura 22 s una persona encarregada de guardar la
despensa de la comunitat.
24: Representaci duna muntanya on els samis porten els rens i que, en relaci a
la figura 22, tamb pot representar que aquesta s un sami que guarda el bestiar o
que porta el bestiar a les muntanyes.
25: Representaci dels llops que persegueixen i maten rens a les muntanyes.
31
26: Representaci dunes tendes samis en un indret diferent de les de la figura 13 i
que, podem interpretar, es relacionen amb un assentament que es troba entre les
muntanyes i que pot indicar una migraci nmada, una transhumncia o un altre
poble de samis.
27: Representaci dun ren o dun ramat de rens que pertanyen als samis, en
relaci a les figures 26 i 25 tamb pot significar que els samis de les tendes tenen
ramats de rens a les muntanyes i que aquests sn atacats per llops.
28: Representaci dun bot que, per a la seva situaci intermitja entre al Regne de
les Divinitats, el Regne dels Vius i el Regne dels Morts, es pot interpretar com un
mitj de transport pel trasps dels esperits entre els tres mons.
29: Representaci del cam anomenat Ristbalges en que hi apareix una casa amb
bestiar domstic (vaques, cabres o ovelles, porcs, etc.), sinterpreta com un conjunt
descenes quotidianes on sovint tamb shi representen homes i dones i, a vegades,
esglsies, fet pel qual en algunes ocasions es coneix com el cam dels cristians.
30: Representaci que sembla una persona amb un senyal de sacrifici i que pot
interpretar-se que est all per indicar si molts animals moriran durant els
primers mesos de lany o per si caldr fer ofrenes o sacrificis de caps de bestiar
durant la primavera.
31 i 32: Representaci dun lloc dofrena o sacrifici, anomenat sieidi, i que va

acompanyat de la figura 32 dun cavall amb genet o dun cavall amb un senyal de
sacrifici i que estan all per esbrinar si el vell cavall ha de ser sacrificat pels homes,
de manera que el sami pugui obtenir-ne la pell i guardar-ne la carn per menjar
(pot ser un cavall, un ren o qualsevol altre animal tpic dels samis).
33: Representaci de la mgia, o maledicci, llanada per fer mal al bestiar i que,
en aquest cas, trobem en una de les vores del tambor prenent la tpica forma duna
creu amb uns cercles als extrems o intercalats entre els diferents segments, rep el
nom de gandflue.
34: Representaci dun temple al Regne dels Morts, anomenat Jbmiidibmu i que
en alguns casos sinterpreta com un sieidi o una esglsia.
35: Representaci dun cementiri sami a la muntanya.
Lespai situat entre les figures 34 i 35 i les figures 38 i 39 sanomena

Jabmikudibalges, el cam dels fantasmes.
36: Representaci duna dona sami, una esposa que, per la proximitat amb les tres
Deesses de la Fertilitat (figures 3, 4 i 5), podem intuir que serveix per preveure els
embarassos.
37: Representaci dun linx.
38: Representaci de la mgia, o maledicci, llanada per fer mal a les persones i
que, en aquest cas, trobem suspesa enmig del tambor prenent la tpica forma duna
32
creu amb uns cercles als extrems o intercalats entre els diferents segments, rep el
nom de gandflue.
39: Representaci dun sami anant amb trineu, per a la seva disposici podem
pensar que es relaciona amb una migraci nmada, amb escapar de la maledicci
del gandflue que t relativament a prop o amb la travessa duna extensi gelada,
com pot ser el Llac Sagrat que comunica amb el Sivu.
40: Representaci duna persona o esperit que ha aprs a llenar les malediccions
contra el bestiar i les persones i que cal entendre doncs en conjunci amb les
figures 33 i 38, si ens hi fixem veurem que aquesta figura es troba al Peive,
denotant aix els seu carcter mitolgic, i situada a la banda que dna al Regne
dels Morts de manera que, en alguns casos, es considera un sami o esperit malvat
que fa mal a persones i animals, considerant-se un fet ancestral important tamb a
la vida dels samis.
33
4.5.3. EL TAMBOR AMB EL SMBOL SOLAR CE TRAL (II)
34
Daquest tambor tampoc no sen coneix lautor, per s que ens nha arribat
la interpretaci i explicaci dels seus smbols. Es troba reprodut per J.A. Friis
lany 1871:

2: Representaci de Radienbarne, el fill de Radien, els fills del qual tamb eren
anomenats Radien kieddi i, en alguns casos, es consideren un equivalent a Odin o a
Jess.

4: Representaci dun cavall, per la seva situaci propera al Ristbalges (figura 5)

podem considerar que aquesta figura pot servir per predir la bona o mala salut del
bestiar.
5: Representaci del Ristbalges en que hi apareixen: un cap de bestiar

(probablement una cabra o un ren), un home, la casa de lhome, la seva esposa i
una esglsia.
6: Representaci dun bot que hem dentendre com un mitj per a les nimes per
anar pels tres mons; el Regne dels Vius, el Regne dels Morts i el Regne de les
Divinitats.
8: Representaci dun lloc que ha causat la mort de rens, aquest lloc probablement
sn unes muntanyes i es troben properes on viuen els samis de la figura 7.
9: Representaci dun ren o dun ramat de rens que pertany als samis,
probablement els de la figura 7.
10 i 11: Representaci de dos ants, un es troba pasturant (figura 10) i podem

pensar que s un animal mans o domstic, per contra, laltre (figura 11) el veiem
representat a la part de dalt del Peive, juntament amb un smbol a la part de baix
del mateix i que es pot interpretar com a una persona o esperit sagrat que denota
el carcter mitolgic de la creu o pilar solar central del tambor, tant aquest ant
com el smbol de la persona es troben situats a la banda del Peive que dna al
Regne dels Vius i, en alguns casos, es considera un sami o esperit que va capturar
ants salvatges per convertir-los en domstics abans de fer el mateix amb els rens,
de manera que aquesta escena es considera un fet ancestral molt important per a
la vida dels samis, tant que es troba en el mateix arbre del a vida i en conjunci
amb el Beaivi.
12: Representaci de ls o de lssa que representa tamb els cicles de la terra i

lanimal ms poders de tots, ancestre de lhome i que el va ensenyar a caar,
35
recollectar, pescar, viure i tenir descendncia en coves, hibernar i enterrar els seus
difunts.
13: Representaci dun genet a cavall o dun cavall amb un senyal de sacrifici i que
estan all per esbrinar si el vell cavall ha de ser sacrificat pels homes, de manera
que el sami pugui obtenir-ne la pell i guardar-ne la carn per menjar (pot ser un
cavall, un ren o qualsevol altre animal tpic dels samis).
14: Representaci de la malaltia que es considera mgia o una maledicci pel

bestiar anomenada gandflue.
15: Representaci dun sami que empren un viatge, probablement una migraci
nmada.
16: Representaci del Du de la Malaltia, Rohttu, i del Rohttuibmu o indret ms

profund del Regne dels Morts, anomenat Jbmiidibmu.
17: Representaci de lofrena dun ren al Jbmiidibmu o Regne dels Morts.
18 i 19: Representaci duna casa i un temple, sieidi o esglsia, al Regne dels Morts.
Lespai situat entre les figures 16, 17, 18, 19 i les figures 22 i 15 sanomena
Jabmikudibalges, el cam dels fantasmes.
20 i 21: Representaci dels homes dels dies sagrats, son considerats persones o
esperits sagrats com els comentats a les figures 10 i 11 i 23.
22: Representaci de la mgia o maledicci, gandflue, per fer mal a les persones.
23: Representaci de la persona o esperit que emet el gandflue, aquesta figura es

troba a la banda del Peive que dna al Regne dels Morts.
24: Representaci dun esperit auxiliar del oaidi, probablement un ocell (tot i que
tamb sembla un esperit aqutic).
25: Representaci dun esperit auxiliar del oaidi, probablement una serp.
26: Representaci dun sami anant a caar.
27: Representaci de la pesca, dun sami anant a pescar o dels estris relacionats
amb la pesca.
28: Representaci dun magatzem per guardar el menjar i la despensa.
29: Representaci de la muntanya on els samis acostumen a portar els rens.
30: Representaci duna barrera o presa utilitzada per atrapar peixos al riu.
31: Representaci dunes cabanes de torba samis.
36
32: Representaci del xaman, oaidi, amb el seu tambor, goavddis o gievrie.
33: Representaci dun porc.
34: Representaci duna cleda o tancat per encorralar els rens i poder-ne obtenir
la llet.
35: Representaci de Shrhkk, probablement fa referncia a les tres Deesses de

la Fertilitat: Jukshkk, Uhkshkk, Shrhkk filles de Mhtrhkk.
36: Representaci del Regne dels Morts, Jbmiidibmu.
37: Representaci del Beaivi, el sol, fixem-nos que el sol t un paper central en el
tambor, de fet es troba al mig del Peive o pilar central solar, figura que es
representa amb larbre de la vida, amb la part baixa similar a una cova o a les
arrels de larbre, on es situa el vuorbi, els rajos del sol a banda i banda, els Labikies
i, a la part de dalt, una figura similar a un cim o a tres branques, una per a
cadascun dels tres mons xamnics.
38: Representaci de Mano, la lluna.
39: Representaci de lentrada al Sivu.
A la vora daquest tambor hi trobem un seguit de segments que, en molts tambors

siberians, sinterpreten com a muntanyes i serveixen per inicar una frmula
xamnica que diu mn muntanys... i va precedida per a la cerimnia o ritual
preceptiu.
37
4.5.4. EL TAMBOR AMB EL SMBOL SOLAR CE TRAL (III)
Daquest tambor tampoc no sen coneix lautor, per s que ens nha arribat
la interpretaci i explicaci dels seus smbols. Es troba reprodut per J.A. Friis
lany 1871:

38
3: Representaci del Iddedes guovso que es pot entendre com lalbada o crepuscle
matut. Es contraposa a la figura 47.
4: Representaci de lanomenat Radien noaidi, s a dir, el oaidi de la divinitat de

ms alt rang o oaidi del cel.
5: Representaci de Radienbarne, el fill de Radien, els fills del qual tamb eren
anomenats Radien kieddi i, en alguns casos, es consideren un equivalent a Odin o a
Jess.

7: Representaci del gos del Du de la Tempesta, aquesta figura es relaciona amb

els llamps i trons que acompanyen la tempesta i que sassocien als lladrucs duna
manada de gossos.

9: Representaci de lesposa del Du de la Tempesta.
10: Representaci de Mhtrhkk.
11: Representaci de Shrhkk.
12: Representaci duna dona que es troba al costat de les tendes samis i que
mant algun tipus de relaci amb les Deesses de la Fertilitat, probablement es
tracta de Slge-dne, que podem entendre com una llevadora o una remeiera.
13: Representaci de Jukshkk.
14: Representaci de Uhkshkk.
15, 16, 17: Representaci dels anomenats Tres Homes Savis. Podem entendre que
representen esperits davantpassats o de personatges importants en la tradici
sami, tot i que tamb sels ha relacionat amb dies assenyalats del calendari o fins i
una adaptaci de la trinitat cristiana. A voltes es relacionen amb lsser Jormungad
que apareix en alguns tambors i indica els cicles (solars i llunars) de les estacions.
18: Representaci del Beaivi, el sol, fixem-nos que el sol t un paper central en el
tambor, de fet es troba al mig del Peive o pilar central solar, figura que es
representa amb larbre de la vida.
19: Representaci duna figura que guarda algun tipus de relaci amb la figura 20,
s a dir, amb lant que es troba just per sobre seu. Probablement es tracti dun
caador o esperit dun caador que va capturar aquests animals que, segons
39
explica la tradici, van ser els primers que els samis van intentar domesticar abans
de substituir-los pels rens.
20: Representaci dun ant.
21: Representaci del Du de la Caa, anomenat Leaibealmmi, Liejblmaj,

Liejplmaj.
22: Representaci dun ren. Probablement es tracta danimals salvatges que poden
ser apressats pel Du de la Caa. Tamb poden ser rens portats a la muntanya per
pasturar.
23: Representaci dun ant. Igual que el ren de la figura 22, aquest animal es troba
en una muntanya, per la qual cosa ens pot fer pensar que es tracta danimals
salvatges.
24: Representaci del Saivvo-sarvak que hem dentendre com una entrada al mn
dels esperits i dels dus (a vegades es considera una muntanya sagrada). Els rens
que hi apareixen, en aquest cas desquenes, els hem dentendre com a esperits
auxiliars del oaidi que guien la seva entrada al Regne de les Divinitats. En aquest
cas es troba repetit a les entrades del Regne de les Divinitats (figura 24) i del Regne
dels Morts (figura 49).
25: Representaci de ls i del seu caador, el Stouk-olmai, fa referncia a les

ancestrals cerimnies entorn de ls.
26: Representaci de la foscor, anomenada Mrket. Aquesta figura es pot entendre

com el contraps del sol, el Beaivi, i en alguns casos es tracta de la mateixa lluna,
Mano.
27: Representaci dun bot que permet el pas dels esperits entre els tres mons,
sanomena Baad.
28: Representaci dun oaidi que compra una cabra en un poble. Es relaciona
amb el cam dels cristians o Ristbalges.
29: Representaci duna cabra.
30: Representaci duna casa.
31: Representaci de lesposa, en aquest cas hem dentendre que la muller del
oaidi que hi ha al principi del cam.
33: Representaci duna cleda o tancat on encorralar els rens salvatges per
marcalr-los i/o munyir-los.
35: Representaci duna despensa o indret on emmagatzemar aliments.
40
36: Representaci de lanomenat Saiva Guolle, s un dels esperits auxiliars tpics
del xamanisme sami, en aquest cas s una serp amb cap docell tot i que pel nom es
relaciona amb el peix o els esperits aqutics.
37: Representaci de lanomenat Saiva Lodde, s un dels esperits auxiliars tpics

del xamanisme sami, en aquest cas s un castor amb cap docell tot i que pel nom
es relaciona amb els ocells o els esperits aeris.
38: Representaci dun porc que, segurament, soferia a les Deesses de la Fertilitat
a lestar representat just sobre de les mateixes.
39: Representaci de la verola, una malaltia recorrent al nord i que causava molta
mortalitat entre els samis.
40: Representaci dun ren ofert al Jbmiidibmu o Regne dels Morts.
41: Representaci del Jbmiidibmu o Regne dels Morts.
42: Representaci duna malaltia que segueix el genet, Rota, que va amb el cavall.
43: Representaci dun genet a cavall. Motes vegades el cavall es considera una
oferta tamb al Regne dels Morts.
44: Representaci de lesposa de Rota, que probablement s el genet del cavall.

Aquesta dona s la portadora de la malatia.
45: Representaci de la mgia, o maledicci, llanada per fer mal al bestiar.

Tamb es pot considerar una malaltia.
46: Representaci del Rota-aibmo, el lloc on habita Rota o Rothu a laltre mn, s la
part ms profunda del Regne dels Morts.
47: Representaci del kkedes-guovso que es pot entendre com el capvespre o

crepuscle vespert. Es contraposa a la figura 3.
48: Representaci dun llop, animal lesperit del qual es considera que pot moures
pels tres regnes sense restriccions. Indica el Jabmikudibalges, cam dels fantasmes.
49: Representaci de lanomenat oaidesarvvis o oaidisarvak, s un dels esperits

auxiliars tpics del xamanisme sami i es troba estretament relacionat amb el Saiva-
sarvak, s a dir, amb les entrades al sivu entesos com a altres regnes diferents al
dels vius. Els rens que hi apareixen, en aquest cas de cara, els hem dentendre com
a esperits auxiliars del oaidi que guien la seva entrada al Regne dels Morts. En
aquest cas es troba repetit a les entrades del Regne de les Divinitats (figura 24) i
del Regne dels Morts (figura 49).
50: Representaci de lanomenat Vuoile aibmo, que podem entendre com a indret
dentrada pels esperits al Regne dels Morts.
51: Representaci del Ganflue, mfia o maledicci per fer mal a les persones.
41
4.5.5. EL TAMBOR AMB EL SMBOL SOLAR CE TRAL I DIVERSES
SECCIO S
Tambor dibuixat pel missioner Thomas von Westen a principis del segle
XVIII. En el mateix manuscrit hi havia escrita una explicaci dels smbols. Es
troba reprodut per J.A. Friis lany 1871:
42
1. Representaci de Hora-gales, Du del tro.
2. Representaci de Varalde-olmai, Home del cel.
3. Representaci de Biegga-gales, Du de la tempesta.
4. Representaci de Varalde- oaide, oaidi del cel.
5. Representaci de Rutu, servent dels tres grans dus.
6. Representaci dun gall jove, que soferia als tres grans dus.
7. Representaci dun ren, que soferia als grans dus.
8. Representaci de Varalde-Biri, ls del cel.
9. Representaci de dues lnies, que separen el cel de la terra i els dus
celestials dels dus terrenals.
10. Representaci de Ailekes olmai, Home sagrat del diumenge.
11. Representaci de ubbe ailekes olmai, Home sagrat del dissabte.
12. Representaci de Goalmad ailekes olmai, Home sagrat del divendres.
13. Representaci de Bbiv, el sol.
14. Representaci del Rist-balges, el cam dels cristians, sobre el qual hi ha el
cavall, la cabra, lesglsia, etc.
15. Representaci de Sturik, Cavall.
16. Representaci de Vuollenere oaide, oaidi dels morts.
17. Representaci del Jabmikudi aibmo, el regne dels morts, amb lesglsia, la
tenda sami i unes lnies, que denoten la mort i que eren invocades com si
fossin ttems per contactar amb els morts.
17 14. Lespai entre 17 i 14 sanomena Jabmikudibalges, el cami dels
fantasmes
18. Representaci de Juks-akka, Mare de larc, deessa dels infants masculins
segons aquesta interpretaci.
19. Representaci de Sarakka, Mare de la creaci.
20. Representaci de Mader-akka, Mare ancestral.
21. Representaci dun llac amb peixos, cal entendrel com un lloc on anar a
buscar menjar i, potser, com una connexi amb el sivu.
22. Representaci de la prpia residencia del sami.
23. Representaci de Laeib-olmai, Du del bosc o de ls.
24. Representaci de Biri, ls.
43
4.5.6. EL TAMBOR AMB LA REPRESE TACI DEL MOVIME T
ESTACIO AL DEL SMBOL SOLAR

a) Du de la Tempesta en actitud de bon temps.

b) Du de la Tempesta en actitud de mal temps.
En aquest cas entenem que les dues figures del mateix personatge es refereixen al
carcter dual daquest du tant important dins de la religi sami.
44
Al costat del Du de la Tempesta en actitud de mal temps hi apareix un animal,
probablement un s en allusi a la importncia de les cerimnies entorn a aquest
animal. Tamb podria ser el gos del Du de la Tempesta, que lacompanyaria
durant els temporals.


4: Representaci de la lluna.
5: Representaci de les estrelles.
6: Representaci del llop.
7: Representaci del bou o la vaca.
8: Representaci de gossos.
9: Representaci del Beaivi, el sol. Talment com succea amb el Du de la

Tempesta, en aquest tambor fixem-nos que el sol hi apareix tamb dues vegades.
Aquestes aparicions fan referncia a les dues posicions del sol, la destiu i la
dhivern, en un territori com s el spmi el qual, recordem, en bona part es troba
per sobre del cercle polar rtic i on, per tant, es distingeixen clarament el sol de
mitjanit a lestiu i la nit rtica a lhivern. Aquestes dues figures solars, i el cam o
recorregut que segueixen, converteixen el tambor en un fidel mapa cognitiu de la
realitat.
10: Representaci un tant desconeguda on hi apareix una espcie de bot a la part

alta, un sser amb una llarga cua que podem pensar que es tracte dun esperit
auxiliar degut al fet que t molt a prop la figura duna serp, un dels esperits
auxiliars tpics del xamanisme sami, i que acaba amb una figura que podem
entendre com una representaci del cicle de la lluna.
Les figures 9 i 10 probablement representen una explicaci mitolgica als

moviments cclics i estacionals del sol i la lluna, amb un seguit desperits guies que
shi troben estretament relacionats.
11: Representaci dun caador, o del Du de la Caa, Leaibealmmi, Liejblmaj,

Liejplmaj. Fixem-nos que aquesta figura no sembla tenir cap, podem entendre que
aix implica que sutilitza per preguntar sobre lxit de la caa. A ms, aquesta
figura sembla intentar caar a lanimal indeterminat que hi ha just davant per
davant della.
12: Representaci duna vaca.
45
13: Representaci duna despensa de gra que guarda relaci amb la situaci de la
vaca de la figura 12, amb el cicle llunar de la figura 10 i amb el cicle solar de la
figura 9 i que pot portar a pensar en cicles de lagricultura i la ramaderia
relacionats amb la lluna i el sol.
14: Representaci del Jbmiidibmu o Regne dels Morts.
15: Representaci dun sser anomenat Jormungad que es relaciona amb els Tres
Homes Savis o amb els Esperits Sagrats del Peive i que, en aquest cas, es relaciona
estretament amb el cicle solar. Aquesta mena dessers es consideren a vegades
esperits aqutics molt poderosos, com els que apareixen en alguns tambors Selkup
Siberians. Tamb es relacionen amb els dracs tradicionals dalgunes cultures
orientals, com la xinesa, ssers mitolgics compostos per parts de diferents
animals: cos serpentiforme, potes i urpes docell, bigotis i escates de peix, banyes
de crvol o ren, morro de llop o de gos, melena de lle o ds, etc. i que es relaciona
estretament amb el temps com a propiciador de la pluja i laigua en general.
16: Representaci de les tres Deesses de la Fertilitat: Jukshkk, Uhkshkk,

Shrhkk filles de Mhtrhkk.
17: Representaci duna xarxa o destris de pesca en general. Hi ha motius per

pensar que la presncia daquestes xarxes de pescadors relacionades amb el
Jormungad, el sol i la lluna poden fer referncia a la sort amb la pesca i, potser, al
fet que la comunitat sami usuria del tambor vivia prop del mar o de masses
daigua importants.
46
4.6. EL JOIK
El joik s una tradici lrica sami. En temps precristians el joik va ser

utilitzat pel noaidi per aconseguir el trnsit, per el joik ha acomplert moltes
funcions en la cultura sami que no estaven relacionades amb aquests rituals.
El joik sutilitzava tamb per calmar el ramat de rens i allunyar els animals
salvatges. Sutilitzava i sutilitza encara per explicar histries (joiks narratius) o
per evocar la memria dun lloc, un animal o una persona (joiks personificats).
El joik doncs no tracta sobre alguna cosa, sin que s aquesta cosa. All
captat pel joik ns el seu propietari. En molts casos el ms important dels joiks no
sn les paraules, sin lentonaci, la msica o lestat dnim.
A les zones costaneres i orientals els vells joiks sovint sn narratius, tenen
ms dun narrador i utilitzen ms paraules.
Els vells joiks poden explicar la fe i la mitologia precristianes. Coneixem la
llegenda de Beaivebrtni, el Fill del Sol, dun joik sami de la zona sud que va ser
escrit al final del segle XIX.
En el moment de larribada del cristianisme el joik va ser condemnat com a
pecamins. Avui dia el joik sutilitza sovint com una font dinspiraci i un element
de la msica sami moderna.
Alguns joiks del Finnmarksvidda:

http://www.jus.uit.no/ansatte/somby/juigosatE G.html
4.7. EL OAIDI A DERS POULSE
El noaidi Anders Poulsen va se detingut a esseby, al Finnmark, lany 1691.

Va ser acusat de posseir un tambor, que tamb va ser confiscat.
Durant laudincia i el judici que van seguir (any 1692) Anders Poulsen va
explicar els smbols del tambor i com els utilitzava. La cort va creure que el
tambor i el seu s eren obra del diable, per com que ning acusava a Poulsen de
fer-los mal amb les seves arts, no sabien si podien condemnar-lo a mort.
47
El cas contra Poulsen ha de ser vist en el context de les caceres de bruixes
que es van portar a terme a tota Europa entre 1450 i 1750. Al nord de oruega es
dirigien principalment contra les dones noruegues, per tamb alguns samis,
especialment els homes.
La cort de Vads mai va arribar a condemnar a Anders Poulsen, per el
gurdia que el tenia sota la seva custdia, endut pel seu fanatisme cristi, va pegar-
lo fins a matar-lo al considerar-lo un infidel.
El tambor dAnders Poulsen es conserva a la Collecci Sami de Karasjok i
una cpia es troba al museu sami de Varanger, al municipi de esseby.
5. ELS ALTRES MO S
Els altres mons eren una part important de la comprensi sami de la

realitat en temps precristians.
A ms del mn dels vius, hi havia el mn dels morts i el mn dels dus. A
partir dalgunes fonts sembla que hi havia altres esferes amb dus i esperits per
sobre i per sota del mn dels vius. Dus i esperits que podien visitar i influir en el
mn dels vius.
5.1. ELS MORTS I ELS VIUS
Els morts tenien el seu propi mn per podien ser cridats i ajudar en el mn
dels vius.
Per exemple, podien ajudar a cuidar el ramat de rens. Els morts tamb
retornaven per la seu propi compte, per dir a les dones embarassades com shavien
de dir els infants.
48
Jbmeibmu sembla haver sigut el mn dels morts en el que la majoria dels
samis creien. Aquest mn estava governat per la deessa Jbmehkka. En algunes
rees es pensava que el sivu era el lloc de residncia dels avantpassats morts. En
el mn sivu, tot era ms gran, millor i ms bonic que en el mn dels vius. Algunes
fonts tamb anomenen el Rohttuibmu, un regne ombrs dels morts en el qual
governava Rohttu, el du de la malaltia i la mort.
Si els morts perdien als seus parents vius, podien emportar-se les seves
nimes lliures al regne dels morts. Aix feia que la persona viva emmalalts. Una
de les tasques ms importants dels noaidis era tornar nimes de retorn del regne
dels morts.
5.2. EL COS I L IMA
Segons la fe precristiana sami, totes les persones tenien dues nimes: una
nima corporal i una nima lliura.
Lnima lliura era idntica a la persona viva i tenia tamb la seva
personalitat. Seguia a la persona com una espcie dombra. Per durant el son, en
els somnis, visions i trnsits, lnima lliure podia deixar el cos i viatjar en viatges
de lnima. Quan una persona moria, lnima lliure abandonava el cos per sempre
i viatjava al regne dels morts.
Lnima corporal era espiritual i corporal. Podria ser el mateix que
respirar. Quan una persona moria, es creia que lnima corporal romania unida a
les restes fsiques, especialment a lesquelet. Si certs rituals pels morts no eren
realitzats, lnima corporal podia abandonar temporalment lesquelet i retornar
en forma de fantasma.
5.3. ELS E TERRAME TS, LES TOMBES I ELS COSTUMS FU ERARIS
Els costums funeraris samis dels temps precristians eren diversos, per els
enterraments amb pedra eren la forma ms comuna i ms caractersticament sami
de practicar lenterrament.
49
Els cossos podien situar-se b enmig damuntegaments de roques, b sota
una roca talment fos una lpida o b en una fenedura o cova entre roques,
ocasionalment tamb senterraven els cossos en un trineu. El cos era embolicat
amb una escora de bedoll cosida. Els morts portaven amb ells regals funeraris,
com fletxes, eines i joies.
Els ossos dels animals i les petxines tamb shan trobat en tombes. Aquestes
poden haver sigut ofrenes a la deessa Jbmehkk, que dominava el regne dels
morts. A part daix, sabem poc sobre els rituals denterrament.
Les tombes ms antigues han sigut datades fins a lltim millenni AC i es
troben a Varanger. Durant el perode de 1000 a 1200 dC, el costums de la
sepultura amb pedres es va estendre cap al sud. Durant el segle XVII la prctica va
desaparixer al nord de les rees samis, per va continuar fins ven entrat el segle
XVIII al sud de lrea sami.
Els enterraments amb pedra shan registrat fins al sud a Tydal, oruega, o
re, Sucia. Els anomenats enterrament de terra de caa o llac dHedmark a
oruega i a Hrjedalen i Dalarna, a Sucia, sn probablement tamb enterraments
samis.
5.4. LE TERRAME TS DSSOS
Ls, conegut en llengua sami com a guova, tenia un lloc especial en la

cultura sami precristiana.
Hi ha moltes descripcions dels rituals relacionats amb la caa dssos, per
tots ells expliquen que una vegada ls havia sigut menjat, els seus ossos havien de
ser recollits i enterrats.
Aquests enterraments dssos han sigut trobats en rees sami tant de
oruega, Sucia, Finlndia i Rssia. Sovint es troben en pedregars o roques i per
tant sassemblen als enterraments humans practicats amb pedres. De manera
similar a com es feia amb els homes, ls tamb podia rebre regals denterrament.
50
Els enterrament dels ssos varien i la seva aparena no sempre sajusta
exactament al que es relata a les fonts escrites. Aix pot ser degut a variacions dun
lloc a un altre i al pas del temps. Lenterrament ms antic ds que sha datat fins
ara s del perode 220-325 AC. El ms recent est datat del 1640. Larctolatria, o
ladoraci i el culte a ls, s una caracterstica prpia de molts pobles indgenes
circumpolars.
5.5. LE TERRAME TS DE RE S
Diversos tipus denterraments dossos de rens i cornamentes shan localitzat

en rees samis.
Un daquests tipus denterrament dossos de ren consisteix en enterrar els
ossos que queden dels pats i que senterraven prop dels assentaments humans i es
cobrien amb pedres. Al sud del spmi aquets enterraments sanomenaven jrtesie,
que es podria traduir com la pell de los.
Aquestes fosses havien de mantenir els gossos i animals salvatges allunyats
de les restes dels pats, per fonts de Vsterbotten tamb descriuen lenterrament
dels ossos de ren com una espcie dofrena.
Les troballes desquelets sencers de rens individuals sanomenen
enterraments de rens. Els enterraments dels rens sn sovint en llocs pedregosos
o roques i, per tant, sassemblen tamb als enterraments amb roques tpics dels
humans. A les rees denterrament de Varenger, shan trobat diversos
enterraments de rens juntament amb tombes de persones. Es suposa que els
esquelets de rens sn les restes del sacrifici ritual.
6. ELS PAISATGES SAGRATS
Dacord amb la fe sami, hi havia dus, esperits i forces de la natura.

Aquestes creences influenciaven profundament amb la manera com la gent es
movia en el paisatge i com es comportaven en llocs especials.
51
6.1. COMPRE DRE EL PAISATGE
Segons la fe sami, la natura era percebuda com a posseda per dus i

esperits. Aquest tipus de creences sanomena animisme.
Pedres, muntanyes, rius, llacs i altres elements naturals es creia que tenien
vida prpia. Alguns llocs eren governats per dus nombrats, altres eren habitats
per esperits subterranis o pels morts. Hi havia entrades a altres mn en els llacs del
sivu amb doble fons o a les muntanyes sagrades.
Les parts del paisatge habitades per dus i esperits tenien un significat
especial. Sovint aquests llocs tenien indrets per fer ofrenes i tamb hi havia regles
segons com calgus comportar-se en cada lloc. Tamb hi havia llocs on no es podia
anar, o on shavia danar noms en unes determinades condicions o moments.
Amb aquest coneixement i creena, el paisatge semblava molt diferent de la forma
en que el veiem avui dia.
Sensenyava als nens sobre els llocs sagrats i sensenyaven tamb els tabs i
normes de comportament en el paisatge. Daquesta manera, la comprensi de
lentorn es va transmetre de generaci en generaci.
6.2. LES MU TA YES SAGRADES
Les muntanyes sagrades o santes es trobaven a totes les rees sami. Sovint
tenen noms amb paraules com basse, lda o sivu o altres associats amb quelcom
sagrat.
Els samis creien que els avantpassats morts, els esperits i altres forces
divines habitaven aquestes muntanyes. Les muntanyes tamb podien ser entrades
al regne dels morts o al mn del sivu.
Saajve o saajve-vaerieh (sami del sud) sn una tradici important dels samis
del sud. Aquestes eren muntanyes sagrades en les que vivien esperits o
avantpassats (tamb anomenats saajve). Els que tenien saajve tamb tenien esperits
auxiliars. Quant ms saajve es tinguessin, ms poders i millor considerada era una
persona. Aquestes muntanyes tamb sanomenaven muntanyes del patrimoni.
52
Les muntanyes sagrades sn els elements sagrats ms importants dels samis
coneguts fins a lactualitat en relaci al paisatge. Podien ser muntanyes allades,
fcilment reconeixibles i amb cims amb aspectes caracterstics que es distingissin
de la resta. Sovint es creaven llocs dofrena propers o en aquestes mateixes
muntanyes. En algunes fonts apareix que les dones no podien pujar o acostar-se a
aquestes muntanyes ni tampoc als indrets dofrena, tot i que sembla que aquest fet
podia ser propi noms dalguns indrets o poques. El que s s cert s que encara
avui hi ha la tradici de no dir pel nom algunes muntanyes considerades sagrades.
6.3. ELS SIEDIS I ALTRES LLOCS DOFRE A
Els llocs dofrena samis poden ser formacions naturals especials com penya-
segats o blocs grans de pedra, o poden ser pedres ms petites amb una aparena
especial o fins i tot figures de fusta fetes per persones (aquests ltims semblants a
ttems).
Aquestes pedres o figures de fusta on es feien les ofrenes eren anomenats
sieidis, els qual podem trobar en muntanyes sagrades, llacs, illes, caps de roca aix
com a prop de llocs importants de caa o de pesca.
Les ofrenes quotidianes als sieidis poden incloure oli o entranyes de peix,
carn i sang de la caa o petits objectes metllics o monedes, iella. Lofrena estava
feta a la mesura de la cosa que sestava demanant i segons amb quin du o esperit
es feia la mateixa.
El ren era lofrena ms habitual per situacions especials. El noaidi era capa
desbrinar exactament quin animal demanaven els dus i esperits com a ofrena per
aconseguir els seus favors. A vegades el ren es menjava en un pat dofrena i
noms els ossos i certes parts de lanimal eren enterrats als sieidis. En altres
ocasions els rens eren enterrats sencers, amb noms la cornamenta sobre el terra.
Encara avui s possible trobar restes de banyams de rens en molts indrets dofrena
antics.
Algunes fonts indiquen que a les dones no sels permetia apropar-se als
indrets dofrena. Ofendre o destruir un lloc sagrat, amb foc per exemple, era
considerat un pecat molt greu i era severament castigat.
53
6.4. EL CEL OCTUR SAMI
Part de la tradici sami que envolta el cel nocturn ha sobreviscut a travs de

fonts escrites.
Un dels motius principals del cel sami s una gran escena de caa en la que
molts caadors persegueixen la seva ms apreciada presa, Srvas o Sarvvis, un gran
ren o ant.
Un dels caadors es Fvdna amb el seu arc, Fvnnadvgi, que s equivalent
a larc que es coneix a la tradici nrdica com a Karlsvogna, i en angls com a
The big dipper. La histria de la caa varia dun lloc a un altre, com solen fer-ho
les tradicions orals, per lelement principal de la histria s que aquesta cacera a
travs dels cels ha continuat des de temps immemorials sense que ning aconsegus
fer presa a Srvas.
Si aix arribs a
succeir, aquest fet
significaria la fi del
mn.
Considerant
la histria de la
caa, si sobserva
el cel durant el
transcurs de la nit,
es pot veure com
les estrelles i, per
tant, les diverses
figures de la faula
es mouen a travs
dels cels mentre la
cacera es desplega.
54
6.5. ELS LABERI TS
Al llarg de la costa del

Finnmark i a la Pennsula de
Kola hi ha molts laberints de
roques, sovint situats prop dels
cementiris.
Aquests poden haver
sigut utilitzats en rituals
denterrament. Tal vegada els
morts entraven i sortien del
laberint per reconixer la
misteriosa transici entre la
vida i la mort.
6.6. LA TE DA I LA CABA A DE TORBA
Fins al segle XX, els samis vivien en gran part en cabanes de torba,
anomenades goahti, i en tendes, anomenades lavvo. Quatre deesses importants
vivien en diferents indrets de lhabitatge; la deessa primordial Mhtrhkk, i les
seves filles, deesses de lembars, el part i la infncia Srhkk, Jukshkk i
Ukshkk.
Aquestes divinitats sn particularment conegudes per tenir papers vitals en
la creaci dels infants aix com en els processos de fecunditat, gestaci, part,
menstruaci i cura dels infants durant els seus primers anys de vida. Era
particularment com fer una ofrena a Srhkk, que vivia a la llar de foc al centre
de lhabitatge. Per contra, sovint les funcions de Jukshkk i Ukshkk es
confonien segons el lloc i lpoca, essent la primera coneguda pel seu arc i la segons
per viure a la porta dentrada de lhabitatge.
Existien regles sobre qui havia docupar cada part de la cabana de torna o
de la tenda, depenent en gran mesura de ledat i del sexe. Rere la llar de foc hi
havia una rea sagrada de lhabitatge coneguda com a boau. Diverses fonts
indiquen que a les dones no sels permetia acostar-se a aquesta part que era a la
vegada on es guardava el tambor sagrat.
55
7. LES OFRE ES I RITUALS
En la fe sami precristiana, les petites ofrenes eren part de la vida quotidiana

i es practicaven en moltes ocasions. En situacions especials, eren necessries
ofrenes ms grans, que denotaven la seva importncia. Com a totes les cultures, les
transicions importants de la vida van ser marcades per diferents rituals.
7.1. ELS RITUALS RELACIO ATS AMB EL PART
En algunes regions del

spmi, com succea especialment a
la seva zona nord, les fonts
indiquen que una dona
embarassada havia doferir un gos
en sacrifici per facilitar el part. El
gos havia dacompanyar-la durant
la gestaci i shavia de sacrificar
abans del part.
o obstant, si sorgien
problemes, calia requerir el noaidi.
Ell tindria la funci de descobrir el
que calia oferir als morts, els jmi,
o als dus que requerien la ofrena.
Quan el nen havia nascut i
tot havia sortit b, havien doferir
un ren mascle de dos anys detat,
un ren femella o un escamot de
cries de ren o dalgun altre animal
de pengla en cas de no disposar de rens. Aquests animals eren enterrats
completament a la terra com a acte dofrena als jmi.
7.2. ELS RITUALS RELACIO ATS AMB LA TRIA DELS OMS
Abans que el nen nasqus, un jmi sapareixia a la mare i li comunicava el

nom que hauria de tenir el nen. El nen rebia llavors les caracterstiques de la
persona anomenada.
Si el nen emmalaltia, era perqu no estava dacord amb el nom. Aix que el
nom era oblidat i el nen rebia un altre nom nou que tamb es creia que enviaven
els jmi. Si la persona emmalaltia ms tard al llarg de la seva vida, aix podia
resoldres de la mateixa manera. Aix doncs una persona podia tenir ms dun nom
durant la seva vida.
Amb larribada del cristianisme, el nen havia de ser batejat a lesglsia. Els
samis creien que el baptisme cristi feia emmalaltir els nens, aix que en arribar als
lavvus eren netejats i batejats novament amb un nom sami.
En el sud de les rees sami es collocava un nammasjiele a laigua amb que
es netejava el nen per primera vegada, o desprs del bateig cristi. Aquest
nammasjiele era un anell o joia dos, plata o llaut que, un cop triat el nom de
linfant, es subjectava a la seva roba com a amulet protector.
Els nens petits tamb podien rebre un nammaguelie o nammaguolli, un
peix nom, que ajudaria al nen a convertir-se en un noaidi poders.
56
7.3. ELS RITUALS RELACIO ATS AMB LA CAA DE LS
Guova, ls, era un animal especial pels samis. Els rituals relacionats amb
la caa dels ssos han sigut descrits en diverses fonts.
Una delles diu que la partida de caa anava fins a lamagatall dhivern en
un ordre predeterminat. El caador que havia descobert primer lamagatall de la
fera anava primer. Aixecava un bast amb una anella de llaut, ja que es
considerava aquest metall com a protector. Ls mai era mencionat pel seu nom
durant la caa, sin que se lanomenava avi pelut o el vell o algun altre nom
similar i de carcter descriptiu.
Quan el grup de caa tornava al campament, el que havia matat ls havia
dentrar a la cabana de torba a travs de la
porta posterior que donava al boau, la part
sagrada darrera la llar de foc.
Les dones noms podien mirar els
caadors dssos que tornaven a travs
danells de bronze, i els escopien el suc
vermells de lescora del vern mastegada
com a smbol de virilitat per a la cacera
mentre elles tamb shi empastifaven com a
smbol de fertilitat.
A les dones no sels permetia estar presents quan ls era pelat i cuinat i els
homes menjaven per separat i de diferents parts de lanimal de les que ho feien les
dones.
Els rituals de la caa de ls variaven dun indret a un altre, per a tot arreu
els ossos de ls havien de ser reunits i enterrats desprs de lpat. Tals
enterraments rituals es practicaven a tota lrea del territori sami.
57
7.4. ELS RITUALS RELACIO ATS AMB ELS COSTUMS FU ERARIS I
DE TERRAME T
o es coneix amb exactitud com eren els rituals de sepultura sami en temps
precristians. Algunes fonts posteriors mencionen que la persona que havia de
preparar el cos per ser enterrat havia dutilitzar un anell de bra de llaut per
allunyar els esperits malignes. Aquest anell no shavia de treure fins que el cos
hagus sigut collocat a la tomba. La forma ms habitual de sepultura eren els
enterraments de pedres, lloses o lpides.
A molts llocs poden trobar-se anells ofrenats en tombes samis. Aquests
poden haver sigut utilitzats com a ofrena denterrament i tamb tal vegada per
honrar els morts.
Molts laberints shan trobat al llarg de la costa del Finnmark i de la
Pennsula de Kola, sovint prop de llocs denterrament. Aquests tamb poden haver
sigut utilitzats per rituals denterrament. Tal vegada els morts van ser portats dins
i fora del laberint per marcar la transici mstica entre la vida i la mort.
7.5. EL PODER DEL METALL
iella (sami septentrional)

Sjiele (sami meridional)
Els samis creien que diversos metalls, i especialment el llaut, tenien

propietats especials i fins i tot mgiques.
El noaidi podia utilitzar anells de llaut com a punters del tambor. El llaut
era important pels rituals implicats en la caa de ls i com a protecci quan un cos
havia de ser preparat per la sepultura.
58
El llaut sha utilitzat en ganivets
per protegir el seu propietari i ha sigut
important en la medicina popular sami
per aturar hemorrgies i curar dolors.
Els anells de llaut tamb
sutilitzaven coma a iella. iella pot
significar moltes coses: ofrenes de petits
objectes de metall en els enterraments,
petites ofrenes de metall en els llocs
sagrats, objectes de metall que
sutilitzaven com a amulets protectors i
objectes que van ser donats com a regals
en el part, en el moment dassignar el
nom duna persona o en les bodes. iella
tamb pot significar la recompensa del
buscador.
8. LES MISSIO S I LA CRISTIA ITZACI
Les missions i la cristianitzaci dels samis es remunten al segle XIV, per

lobra missionera ms intensa va esdevenir-se entre els segles XVI i XVIII.
Al llarg del segle XIX, el Laestadianisme va comportar una onada de
despertar religis cristi a les rees samis.
8.1. LES MISSIO S DELS SEGLES XVII I XVIII
A oruega i Sucia, diverses comunitats samis ja shavien convertit al

cristianisme al llarg dels segle XVII, per les activitats de les missions ms intenses
a les rees samis van arribar durant el perode de 1650 a 1750.
Es van utilitzar molts mtodes de repressi, es va porhibir lantiga fe sami,
es van destruir els llocs dofrena i es van requisar i cremar els tambors.
A Sucia les autoritats van comenar els seus
esforos per convertir els samis al llarg del segle XVII. La
seva intenci era que els samis havien de ser batejats i
assistir als serveis de lesglsia. A lesglsia serien
instruts en els camins del cristianisme i, per tant,
allunyats de la seva fe tradicional.
Les missions a oruega van ser organitzades pel
govern al llarg del segle XVIII. La feina va ser dirigida
pel sacerdot Thomas von Westen, anomenat lapstol
dels samis. Lestratgia de oruega era convertir a cada
sami individualment. Per aconseguir aquest objectiu, von
Westen va recopilar una gran quantitat dinformaci
sobre lantiga fe sami. Aix va servir per permetre-li
presentar arguments als samis per tal de persuadir-los a
convertir-se al cristianisme i a abandonar les seves creences.
Tot i que els samis es van convertir oficialment en cristians al llarg dels
segles XVII i XVIII, molts van continuar honorant els seus antics esperits,
divinitats i llocs de culte de manera ms o menys clandestina durant encara un bon
espai de temps, fet que ha perms que la seva cultura no hagi desaparegut del tot.
59
8.2. EL LAESTADIA ISME
Lars Levi Laestadius va ser un sacerdot de

Karesuando de 1826 a 1849. Ell provenia de famlia
sami i, a diferncia de molts altres sacerdots, era
favorable a la llengua i cultura samis. Estava
interessat en les condicions mundanes dels samis i
creia que els sacerdots i altres representants de les
autoritats havien de poder parlar lidioma sami.
Degut a que va poder veure que lalcoholisme
era la causa de langoixa social que patien molts
samis, Laestadius va comenar a instar a una nova
vida cristiana. Era una persona carismtica que
despertava sentiments forts quan predicava contra la
immoralitat i lalcohol. Aix va fer renixer la fe dels
samis i es va acabar convertint en una nova corrent,
el Laestadianisme.
El Laestadianisme va arribar a ser molt important pel collectiu sami. Les
prdiques de Laestadius es van caracteritzar pels esclats emocionals i van donar
un sentit de solidaritat entre els samis. Per una minoria oprimida va ser un
moviment important i la insistncia de Laestadius per utilitzar la llengua sami
tamb va portar confiana en si mateixos. En molts sentits, Laestadius va ser
responsable de la preservaci de la llengua i de molts altres aspectes de la cultura
sami fins als nostres dies. Per altra banda, els Laestadians es caracteritzen per una
fe extremadament disciplinada i austera, arribant a esser considerada una
interpretaci massa severa del cristianisme pensada per sotmetre la cultura
tradicional pagana dels samis.
9. LA FE SUPERVIVE T
Tot i la conversi dels samis en els segles

XVII i XVIII, una srie de conceptes de lantiga fe
precristiana han sobreviscut fins als nostres dies.
Alguns daquests aspectes shan convertit en
tradicions i creences que segueixen sent part de la
cultura sami fins al dia davui.
9.1. LES OFRE ES I ALTRES TRADICIO S
Un dels rituals i tradicions que han sobreviscut a larribada del cristianisme

als segles XVII i XVIII s el respecte pels llocs sagrats del paisatge, els sieidis.
Certes muntantes sagrades segueixen sent reverenciades, per exemple, no
referint-se a elles pel seu nom.
Antics llocs dofrena i sieidis no han sigut completament oblidats tampoc.
Les ofrenes de cornamentes de ren, peix, fruits del bosc, monedes i altres objectes
encara es fan a dia davui.
Alguns dels que fan ofrenes tenen creences vivents sobre els dus samis que
pertanyen al lloc. Per altres lofrena s una manera de mostrar respecte pels seus
avantpassats i la seva fe. Altres posen un petit regal al passar-hi, ms per costum
que per algun deix de fe especial.
60
Els ssers mtics segueixen formant part de la realitat en les rees samis.
Molts creuen en els esperits subterranis i alguns diuen que han vist i shan
comunicat amb gufigttars. Les figures de llegenda tals com els Stllu, una mena de
gegant, o els ahcervga o Guovdi, esperits del riu i mostres del mar, sutilitzen en
la criana dels nens per espantar-los i propiciar el seu bon comportament.
9.2. SA AR I PARAR LHEMORRGIA
Guhyllr (sanador)
Buorideaddji (sanador)
Diehtti (expert)
albmegeaidi (clarivident)
Lvvi (amic)
Aquestes sn algunes denominacions de persones amb habilitats curatives

especials.
A la societat sami precristiana, els noaidi sanaven els malalts al recuperar
les seves nimes del mn dels morts. Les tradicions de la curaci shan continuat
mantenint en la societat sami fins als nostres dies. Els guaridors poden tractar
malalties i trastorns crnics i tamb ajudar en afectacions agudes com parar una
hemorrgia, per exemple.
Per parar el sagnat, el guaridor repeteix formules especials recitades per
parar el sagnat de talls o similars. Per aqueta ra sels anomena lectors. Les
formules solen incloure oracions cristianes i paraules de la Bblia. La guarici de
lhemorrgia no s noms una tradici sami, sin que tamb es troba molt estesa a
tot el nord de oruega.
Aquells que tenen poders curatius sovint tenen cura al parlar de si
mateixos. Lexposici pblica podria debilitar els seus poders. Molts creuen que el
poder ha sigut donat per Du. Altres diuen que sn els seus ancestres difunts els
que els han llegat lhabilitat de sanar.
61
En moltes comunitats rurals samis, s ben sabut que certes persones i
famlies tenen tals habilitats. Molts han visitat al sanador tan sovint com al metge,
quan la medicina moderna no ha tingut efectes o quan el metge proper est massa
lluny.
9.3. EL OU XAMA ISME SAMI
Al llarg dels ltims 50 anys, el xamanisme ha adquirit nous seguidors a tot

el mn. Molts shan acostat a la fe xamnica per entrar en contacte amb altres
nivells de conscincia i, tal vegada, per predir el futur o per guarir-se. Aquest
inters sha anomenat nou xamanisme.
Per aconseguir un altre estat de conscincia, sutilitzen tambors en
particular, per tamb danses, canons i altres mtodes. Alguns han utilitzat
diversos intoxicants per aconseguir els efectes desitjats.
El xamanisme sami, noaidevuohta, tamb ha atret a nous seguidors. La
forma sami del nou xamanisme es basa en el coneixement de lantiga fe, per s
discutible si es pot dir que aquest nou xamanisme s descendent de la fe sami
precristiana. s un gran salt, tant temporal com cultural, des dels ltims noaidis,
que formaven part duna societat xamnica sami autntica, fins als individus que
desitgen practicar el xamanisme avui.
Els que practiquen el xamanisme sami creuen que estan invocant una fora
que sempre ha sigut accessible i que aquest fet els connecta amb lantiga tradici.
Alguns tamb apunten al parentesc amb els noaidis reals dels temps precristians.
Sigui com sigui, el xamanisme s la forma religiosa ms antiga de la
humanitat, probablement practicada des de la prehistria com una fe despcie
que basa el seu conjunt de creences amb el funcionament neuronal del cervell
hum, cosa que justifica la seva universalitat i linters que encara avui desperta.
62
La bandera sami representa un motiu derivat del tambor del xaman i del
poema Paiven parneh Fills del sol que descriu els samis com a fills i filles
daquest astre. La bandera t els colors dels samis; vermell, verd, groc i blau, de
manera que el cercle representa el sol (vermell), la lluna (blau) i el tambor.
63
10. I TERPRETACI, POTSER U TA T PERSO AL, DE LA
COSMOLOGIA SAMI
El poble sami s un poble indgena finogric que habita lrea rtica

dEscandinvia, anomenada el spmi, que avui dia abasta parts de lextrem nord
de oruega, Sucia, Finlndia i Rssia. s un dels pobles indgenes circumpolars i
mant una estreta relaci tnica i cultural amb molts altres pobles rtics.
Des dels temps prehistrics, els sami han habitat lrtic i han viscut i
treballat al llarg duna vasta zona que sestn sobre les parts septentrionals de
oruega, Sucia, Finlndia i Rssia. Han habitat aquesta zona, anomenada
tradicionalment com a spmi, durant al menys 5.000 anys. Els samis formen part
dels pobles rtics i sn membres de grups circumpolars com el Secretariat del
Pobles Indgenes del Consell rtic.
Petroglifs i troballes arqueolgiques tals com assentaments que daten duns
10.000 anys es poden trobar al llarg de les terres tradicionals dels samis. El terme
ara obsolet utilitzat per anomenar la cultura arqueolgica daquests caadors i
recollectors del final del paleoltic s el de Komsa. Es pot assumir una continutat
cultural entre aquestes persones de ledat de pedra i els samis degut a evidncies
com les similituds en els patrons de decoraci dobjectes ossis i patrons de
decoraci actuals samis aix com pel fet de no haver-hi evidncia arqueolgica
duna hipottica substituci daquesta poblaci original.
Descobriments arqueolgics recents a linterior del spmi Finlands han
sigut vistos originalment com la versi continental de la cultura Komsa de la
mateixa edat que les troballes de la costa oruega. Es planteja lhiptesi que els
Komsa seguissin les glaceres que retrocedien fins a linterior de la costa rtica al
final de lltima edat de gel (11.000 y 8.000 anys A.C) a mesura que noves terres
64
sobrien per a lassentament hum i mantenint doncs aix una unitat cultural lineal
directa amb els pobles paleoltics, sapiens i neandertals, del centre i sud dEursia.
Aquesta unitat cultural es manifesta amb una determinada cosmovisi aix

com amb uns determinats costums i creences. Segons els samis lunivers, aix com
el propi sser hum, es troba dividit en tres mns o regnes:
El Regne de les Divinitats.

El Regne dels Vius.
El Regne dels Morts.
En aquests tres regnes hi trobem diverses divinitats i esperits que hi habiten i

amb els que es pot interactuar a la vegada que es pot rebre la seva interacci, tot
plegat defineix lantiga religi sami com a animista, politeista i xamnica. Ms
enll de les divinitats i esperits que ja shan mencionat en el punt 3.4. daquest
llibre, cal esmentar que la cosmovisi sami es troba organitzada o regida per un
conjunt de divinitats i esperits dels quals a continuaci vull parlar ms
extensament.
Paive, Beaivi, Mano, Lebikies, conjunt tamb anomenat Veralden-Raiden o

Veralden-Olmai. Representa els astres: Beaivi s el sol; Mano s la lluna. Tots dos
considerats divinitats femenines. Paive s la columna vertical que els sost, similar
a la via lctia. Els Lebikies sn els travessers horitzontals de la columna, com si es
tracts de rajos o arcs iris. Aquests astres, fets divinitats, tenen la funci dordenar
i governar la creaci amb els seus cicles estacionals.
65
Madderakka: Divinitat governadora de la vida que es troba en lorigen de totes les
coses, s prpiament una Deessa Mare que pobla de vida a la Terra que, igual que
el sol i la lluna, s una entitat divina anomenada Eanan. s lantecessora o
fundadora de la tribu, la dona cap. s qui crea i qui rep lnima humana. (En
algunes tradicions minoritries s la consort femenina duna altra divinitat
masculina, el Veralden-Raiden o Veralden-Olmai, que t una funci creadora i
sassocia amb el pilar central solar, el Paive i els Lebikies, que contenen el sol, el
Beaivi, essent lsser que es troba ms a prop del cel estrellat aix com de linterior
de la terra. Aquest Veralden-Raiden s responsable del manteniment continu de la
vida i connecta les nimes entre el Regne de les Divinitats, el Regne dels Vius i el
Regne dels Morts. Probablement aquest du sigui una interpretaci del Beiavi, la
Divinitat Solar, per interferncia de la religi cristiana, ja que antigament Beaivi es
considerava una entitat femenina que governava el cosmos juntament amb Mano,
la Divinitat Lunar, i Eanan, la prpia terra. Aquestes divinitats ordenaven el
cosmos i predisposaven a la resta de divinitats.) Madderakka t tres filles, les Tres
Akkas, que lassisteixen com a Divinitats de lEmbars, del Part i de la Infantesa.
Aquestes tres filles marquen tamb el viatge de lnima creada per Madderakka al
cel fins lnima que habita el cos a la terra. Les Tres Akkas sn:
1. Sarakka: Se la coneix com a Deessa, Mare o Akka del Foc. s la filla gran i la
ms distingida. Generalment es situa a la dreta de les tres germanes. Sarakka recull
lnima lliurada per la seva mare i li dna un cos dins el ventre, procura pel
creixement de linfant i ajuda a la mare a parir. Protegeix la mare i tot el que es
relaciona amb la seva fertilitat. Antigament les dones parien a les tendes o cabanes
de torba, al centre de les quals hi havia un foc a terra, aquest foc, per mgia
ancestral imitativa, tamb es troba dins el ventre de la mare, i per aix Sarakka se
lassocia amb el foc.
2. Uksakka: Se la coneix com a Deessa, Mare o Akka de la Porta. Acostuma a

situar-se al mig de les tres germanes i s la segona. Uksakka t la funci de
transformar les noies en nois ja que, entre els samis, totes les criatures primer sn
femenines, al ventre de la mare, fins que Uksakka interv en alguns casos per
convertir-les en masculines. Aquesta funci prov tamb de la similitud entre
lacte de parir i el de travessar una porta i que, per mgia ancestral imitativa,
implicaria el fet que dins el ventre de la mare linfant s femen i pot esdevenir
mascul en ser parit. Un cop parit linfant, nen o nena, Uksakka t la funci de
vigilar lentrada i la sortida de la tenda o cabana de torba, i habita just a lentrada
de la mateixa i davant per davant del foc, de Sarakka, per evitar que els infants
ms petits hi caiguin.
3. Juksakka: Se la coneix com a Deessa, Mare o Akka de lArc. Generalment es

situa a lesquerra de les tres germanes i s la tercera. Juksakka t la funci de
protegir els infants petits davant de qualsevol amenaa. Aquesta funci prov
tamb del smbol de larc i la fletxa com a element de protecci enfront les
amenaces del cos i de lnima, ja que per mgia ancestral imitativa larc i la fletxa
sutilitzaven tant per combatre animals o persones com per fer front a Esperits
Malignes que apuntessin les seves fletxes cap als infants, especialment vulnerables
a aquest sortilegis. Juksakka pot vigilar doncs, amb el seu arc, a dins i a fora de la
tenda o de la cabana de torba.
66
Jabmedakka: Divinitat governadora de la mort, s la que pren lnima del cos per
fer-la traspassar al Regne dels Morts, anomenat Jabmedaimo o tamb Saivo. En
alguns casos sassociava la mort amb el pas dun riu de sang, que es podia o no fer
amb una espcie de barca o canoa. Aquest smil, tamb per mgia ancestral
imitativa, es recolza en el fet que el cos mort ple de sang ha de ser travessat per
lnima, amb o sense ajuda, per poder arribar al Regne dels Morts. Jabmedakka
podia retornar, en alguns casos molt especials, nimes de nou cap al Regne dels
Vius o cap al Regne de les Divinitats a travs del conjunt del Paive, el Beaivi, el
Mano i els Lebikies. (En algunes tradicions, Jabmedakka atorgava un nou cos a les
nimes dels morts quan entraven al seu regne).
El conjunt del
Veralden-Olmai, en
tant que ordenador,
era el que impellia els
impulsos de
Madderakka alhora de
crear nimes pel
Regne dels Vius, i de
Jabmedakka alhora
dendur-sen nimes
cap al Regne dels
Morts, i tamb al
revs. Aquest conjunt
sassimilava a lArbre de la Vida daltres creences antigues, aix com a la via lctia
i a lestrella del nord, que marcaven el cam de les nimes.
En un tambor heliocntric el Paive, Beaivi, Mano i Lebikies es troben al centre,
com si el tambor tingus relleu i es trobessin a la part ms elevada, al Regne de les
Divinitats, amb els astres (Beaivi i Mano) a dalt de tot i al centre, amb els rajos
(Lebikies) que en surten en forma de creu cap als laterals i avall a la terra, Eanan.
En aquests tambors, les divinitats relacionades amb els fenmens meteorolgics es
troben damunt els rajos, propers als astres, Maderakka i les seves filles es troben
damunt els rajos, apropant-se ja al Regne dels Vius, on hi trobem tamb altres
divinitats relacionades amb la caa, la pesca, etc. Ms avall hi trobem ja escenes de
la vida dels samis, generalment amb animals, pobles, persones i el oaidi. A la vora
del tambor hi trobarem el Regne dels Morts, el Jabmedaimo o Saivo, amb els seus
esperits i amb Jabmedakka, com si fos la part ms baixa del relleu.
Aquests tambors heliocntrics sn tpics de la regi ms meridional del spmi,
que es caracteritza per ser fortament muntanyosa a causa dels Alps Escandinaus,
el tambor per tant exemplifica la realitat esdevenint una mena de Muntanya
Sagrada, amb les Divinitats al cim, els Vius als vessants i els Morts a la base.
Aquests tambors acostumen a ser del tipus tambor de marc.
En un tambor no heliocntric, el Regne de les Divinitats es troba a la part
superior, amb Madderakka i les seves filles com a divinitats principals. Daquest
regne en baixa el pilar central solar, el Paive que cont els astres al centre (Beaivi i
Mano), dels quals en poden o no sortir rajos, Lebikies. Aquest pilar travessa del
Regne de les Divinitats al Regne dels Morts, passant pel Regne dels Vius. En cada
regne hi ha els esperits que li sn propis. En alguna ocasi el pilar central solar no
es troba definit, per sintueix la seva presncia a la part del mig del tambor.
67
Si el tambor heliocntric s una imatge representada amb relleu, el tambor no
heliocntric s una imatge representada en el pla. Aquests tambors sn tpics de la
regi ms septentrional del spmi, que es caracteritza per estar formada per
laltipl del Vidda o Finnmarksvidda, el tambor per tant exemplifica la realitat
esdevenint una mena de Planura Sagrada on les Divinitats es situarien al sud (ms
clid i assolellat, els Vius als mig i els Morts al nord (ms fred i fosc). Aquests
tambors acostumen a ser del tipus tambor de bol.
Els tambors sn per tant mapes cognitius del cosmos que servien tamb per
marcar les rutes del nomadisme que caracteritzava la vida dels antics samis. El
relleu dels tambors heliocntrics es contraposa amb el fet que molts sn del tipus
tambor de marc, s a dir, amb la part inferior buida; mentre que els tambors no
heliocntrics acostumen a ser del tipus tambor de bol, amb la part inferior
arrodonida. Aix doncs el relleu del tambor es representa o b amb els smbols de
la seva part superior o b amb la forma de la seva part inferior.
Existeixen fonamentalment dos tipus de tambors, els de bol i els de marc.

Habitualment els de marc es realitzaven a la part meridional del spmi, mentre
que els de bol sacostumaven a fer a la part septentrional.
En un tambor de bol, el nivell superior probablement representa el mn
dels dus, el nivell mitj representa el mn dels homes, el nivell inferior representa
el mn dels esperits de la natura i dels avantpassats (s una mena de parads). Els
tres mns o nivells espirituals es representen segons la seva situaci al cel, a la
terra i sota terra, i tamb segons la seva latitud, el Regne de les Divinitats es
situava al sud, el Regne dels Vius al spmi i el Regne dels Morts al nord.
Tamb sembla factible que, especialment en els tambors heliocntrics
representants al sud del spmi, el tambor representa un mapa estellar on algunes
figures es representen segons les constellacions similarment a com succeeix amb el
zodac, tot i que s una hiptesi factible, no exclou que el tambor tingus altres usos
i representacions. El que s s cert s que els tambors heliocntrics representen una
imatge amb relleu, al centre, on hi ha el Beaivi, s la part ms alta, com un cim, al
68
Paive i als Lebikies hi ha les divinitats, ms avall es representen les escenes tpiques
dels homes i, a la vora, les escenes dels avantpassats.
Molts smbols tenen una forta reminiscncia prehistrica, i denoten un
paper central del sol, de la caa, la ramaderia i la pesca aix com de la mare terra.
A continuaci es mostren les interpretacions de molts dels smbols que
apareixen en els tambors samis.
Representacions de persones (samis):
Representacions del xaman (Noaidi) en trnsit (dirran), aix com tamb

representacions del propi xaman o duna persona xamanitzada:
69
Representacions del xaman ( oaidi) i del tambor (goavddis o gievrie)
Representacions dants o rens en indrets de culte (Sieidis o Seitas):
Representacions de gossos:
70
Representacions de llops, esperits viatgers:
Representacions de ls i de ls dins la cova, esperit tutelar de la natura i ancestre

de lhome:
71
Representacions de petits animals (guineus, martes, linxs, esquirols, mosteles),
esperits del bosc i a vegades ttems:
Representacions docells, esperits missatgers:
72
Representacions de la caa i/o referncies al du de la caa (Leaibealmmi,
Liejblmaj, Liejplmaj):
Representacions de les serps, esperits del trnsit:
73
Representacions de castors i altres esperits aqutics, es consideren habitualment
esperits missatgers:
Representacions de barques, bots i xarxes de pesca:
74
Representacions de peixos i equips de pesca i/o referncia al du de la pesca
(Guolleipmil):
Representacions de tendes (lavvu), cabanes de torba (goahti) i poblats samis

(siida):
Representacions de magatzems de menjar i despenses (njalla):
75
Representacions de magatzems de menjar (njalla):
Representacions destructures per assecar la carn:
76
Representacions de bots i vaixells. Poden representar embarcacions reals o
elements simblics de trasps:
77
Representacions de rens amb trineus o esqus. Poden representar trineus reals o
elements simblics de trasps:
78
Representacions darcs i arquers com a arma i coma eina mgica:
79
Representacions de rens, ramats de rens i tancats per encorralar els rens. Alguns
rens es troben a la muntanya i daltres en cledes. Alguna daquestes muntanyes
amb rens es consideren Muntanyes Sagrades (Passevare):
80
Representacions del sol, la lluna i les estrelles del firmament. Tamb podem
entendre que s el Regne de les Divinitats:
81
Representacions del Beaivi, el Mano, el Paive i els Lebikies (Sol, lluna, astres,
estrelles, via lctia, pilar solar, arbre de la creaci o de la vida). Representaci
tpica dels tambors heliocntrics:
82
Representacions de la divinitat de ms alt rang (Radien, Raedieaehtjie,
Raediegiedtie, Radien-acce/-attje, Raedieaehtjie, Ipmel, Ibmil, Jubmel, Jupmele):
Representacions de la divinitat de ms alt rang (Radien) amb la branca o halo:
83
Representacions del du de la tempesta (Tiermes, Dierpmi, Bjanolmmi, Aijeke,
tjek, Horagalles, Hovrengaellies, Thor):
84
Representacions del du del vent (Bieggaalmmi (vents clids), Biegkegaellies
(vents freds)):
85
Representacions de les deesses de la fertilitat (Mhtrhkk, Shrhkk,
Uhkshkk, Jukshkk):
86
Representacions de la fertilitat. La filla de la terra i deessa de la primavera (Rana-
Neida o Rana-Nieta) es representava sovint amb smbols vegetals, tot i que aquests
no necessriament la representen sempre a ella:
87
Representacions de grups de divinitats (Deesses de la fertilitat, dus de fenmens
meteorolgics, de la caa, de la natura, dels animals i dels homes) (I):
88
Representacions de grups de divinitats (Deesses de la fertilitat, dus de fenmens
meteorolgics, de la caa, de la natura, dels animals i dels homes) (II):
89
Representacions dels llocs de culte, sacrifici, honor i ofrena (Sieidis o
Seitas):
90
Representacions del llac sagrat o entrada als altres mons (Sivu), i del Regne dels
Morts (Jabmedaimo) el situat sota del sivu (I):
91
Representacions del llac sagrat o entrada als altres mons (Sivu), i del Regne dels
Morts (Jabmedaimo) el situat sota del sivu (II):
Representacions del descens al Regne dels Morts, tamb es consideren aquests

smbols els anomenats Homes dels Dies Sagrats (divendres, dissabte i diumenge),
o Esperits Sagrats:
92
Representaci dun sser relacionat amb el cicle solar anomenat Jormungad que es
relaciona amb els Tres Homes Savis o amb els Esperits Sagrats del pilar central
solar, el Peive. Aquesta mena dessers es consideren a vegades esperits aqutics
molt poderosos, com els que apareixen en alguns tambors Selkup Siberians. Tamb
es relacionen amb els dracs tradicionals dalgunes cultures orientals, com la xinesa,
ssers mitolgics compostos per parts de diferents animals: cos serpentiforme,
potes i urpes docell, bigotis i escates de peix, banyes de crvol o ren, morro de llop
o de gos, melena de lle o ds, etc. i que es relaciona estretament amb el temps
com a propiciador de la pluja i laigua en general.
93
Representaci del Regne dels Morts (Jabmedaimo):
En molts tambors existeix un espai situat just damunt del Regne dels Morts
(Jabmedaimo) conegut com a cam dels fantasmes (Jabmikudibalges).
94
Representaci delDu de la Malaltia i la Mort (Rohttu) que habita a lindret ms
profund del Regne dels Morts, el (Rohttuibmu):
95
Representaci de lesglsia i els predicadors. Es consideren smbols moderns,
apareguts en els tambors amb larribada del cristianisme a les terres samis:
Aquests smbols han rebut el nom de cam dels cristians (Ristbalges). Originalment
es considera una representaci quotidiana que sutilitzava per predir fets de la
vida dels samis i en la qual hi apareixen: Un ren o vaca morts o sacrificats per
saber si moririen molts animals al principi de lany o si calia fer sacrificis, un sami
que fa de guarda del bestiar o dels rens, un sami que fa de guarda de la despensa
de menjar i de provisions (en alguns indrets i poques es considerava un capell),
un depredador atacant un ren o cap de bestiar, un lloc denterrament o cementiri
sami per saber si moriria alg proper (en alguns indrets i poques es considerava
una esglsia) i un matrimoni. Es feia servir per fer prediccions de fets habituals de
la vida dels samis especialment degut al seu carcter nmada. Ms modernament
es va associar aquestes figures a la representaci dels cristians que anaven poblant
les terres samis.
96
Representacions agrupades en tambors. En els conjunts (a), (b), (c) i (h) veiem
ntidament la divinitat de ms alt rang (Radien) amb la seva esposa (Raediehkk o
Mhtrhkk) i el seu fill (Radienbarne o Radien kieddi). En el conjunt (d) veiem un
lloc de culte i ofrena (Sieidi). En el conjunt (e) veiem la divinitat de ms alt rang i la
seva esposa a la dreta amb una figura que es correspon a un predicador (o un
guardi de la despensa) i una esglsia (o la despensa) a lesquerra. En el conjunt (f)
i (g) veiem unes representacions que ens poden fer pensar en el Regne dels Morts:
b
a
c
d
f
e
h
g
El trnsit xamnic, anomenat dirran, sutilitza per reequilibrar la natura en

cas de malaltia, descassetat, de manca duna font daliment, de control dalgun
fenomen meteorolgic extrem, etc. Tamb sutilitzava per a lendevinament del
futur, especialment en el que respectava la caa. Es podien consultar aspectes des
del mn dels homes al dels esperits, s a dir, posar-se en contacte des del regne dels
vius al dels morts, i tamb al revs, s a dir, permetre el contacte des del regne dels
morts al dels vius. Laspecte consultiu s com amb els xamans siberians com per
exemple els ganasans, els enets, els Evenks, els Selkup, els Koryak, entre molts
daltres.
97
Per consultar el tambor es posava horitzontal, amb quelcom al centre,
generalment un anell anomenat vuorbi, que es movia al picar damunt el tambor
amb la baqueta anomenada arpa.
El tambor podia acompanyar en alguns casos el cant de joiks, tot i que

aquests es practicaven generalment sense instruments.
El trnsit o dirran consistia en entrar en un xtasi corporal indut pel so del
tambor a partir del qual lesperit del xaman podia abandonar el seu cos i viatjar
pels altres mons. Es creia fins i tot que es podien intercanviar nimes i esperits
dun mn a un altre si el xaman tenia el coneixement per fer-ho. La base cientfica
del trnsit deriva de la capacitat del cervell hum a lhora dentrar en estats de
conscincia alterada, en aquests estats lindividu visualitza primer de tot uns
flaixos lluminosos, de formes centellejants, anomenades fosfens, aquestes formes es
concreten ms endavant en objectes de formes i colors ben definits, generalment
amb tendncia arrodonida, fins a esdevenir un remol de fosfens que pot donar la
sensaci de trasps cap a un viatge dascens, de descens o de pas cap a una altre
realitat on sesdev lltim estadi del trnsit, on acostumen a aparixer animals i
persones ben definits, especialment animals amb banyes, persones amb cap
danimal o ssers mig animal i mig persona. El trnsit en estats alterats de
conscincia es coneix des de la prehistria i sembla ser que podria ser un dels
orgens de les pintures rupestres. En la interpretaci de lantiga fe sami es veu
clarament la influncia dels estats alterats de la conscincia, en primer lloc per qu
es considera que lsser hum t una nima lligada al cos i una altre de lliure,
aquesta s la que entra en trnsit i visualitza primer les formes espurnejants, els
98
fosfens, que a vegades es representen amb figures zigzaguejants similars a serps,
aquestes formes, de colors vius i que sn el primer nivell dalteraci de la
conscincia, sassocien llavors a elements concrets i coneguts, especialment de
formes arrodonides i de colors contrastats, en moltes cultures aquests objectes sn
recipients com calzes, copes, marmites, etc. que contenen lquids de colors intensos,
probablement en la cultura sami les formes i colors dels fosfens es projectessin en
el segon nivell de conscincia alterada en la figura del tambor. En el tercer estat de
conscincia alterada es reprodueix en certa manera aquest patr i es passa dels
objectes definits a un remol de formes espurnejants i colors vius, aquest remol
sovint sha interpretat com una serp que senrotlla, daqu lexistncia de creences
en dracs i monstres que vetllen portes i passos duna realitat a una altra. El remol
crea un tnel al fons del qual es veu llum, com en les visions associades a la mort o
trasps, el pas per aquest tnel pot donar la sensaci que de translocaci o viatge
de lnima, dascens cap a un mn superior o de descens cap a un mn inferior.
Generalment el pas pel tnel, associat tamb sovint a la cova o al fet dengendrar i,
daqu, a la justificaci de la importncia de les deesses mare, noms lefectuen
aquells acostumats a aprofundir en estats de conscincia alterada ja que dna lloc
al quart nivell, i ms profund, on sobre un ventall de visions inabastable. Per una
banda els fosfens tornen a aparixer, en aquest cop acompanyants danimals de
poder, ttems, ssers guia, auxiliars o protectors. Tamb ssers de caracterstiques
humanes i animals, especialment ssers amb cossos hbrids i sovint associats a dus
i deesses aix com, evidentment, ssers paorosos, sovint de formes imprecises, tots
ells barrejats en els confins de la conscincia alterada de lsser hum.
Aquest procs de conscincia alterada es pot aconseguir a partir de la

inducci produda per sorolls repetitius i per autosuggesti, daqu la importncia
del repic del tambor i de lentonaci de cants guturals o joiks. Lgicament, el
trnsit tamb es pot assolir amb substncies psicotrpiques, tot i que aquest no s
el cas dels pobles indgenes circumpolars. Qualsevol persona pot entrar en trnsit,
i de fet el son es un estat de conscincia alterada quotidi, daqu que lnima lliure
de qualsevol sami
pogus viatjar com a
mnim pels mons dels
vius i dels morts i, els
noaidis, pels tres mons
al entrenar-se per poder
dominar totalment el
trnsit i poder moures
pels tres mons esquivant
els perills que hi habiten
i coneixent els secrets
que shi amaguen.
99
En un tambor heliocntric es dibuixen 8 projeccions, 4 seguint els radis
solars i 4 entre aquests mateixos radis. El radi inferior tamb acostuma a separar
el mn dels vius del mn dels morts, entre els que qualsevol persona pot viatjar en
somnis o a partir dexperincies preternaturals.
Encara que sigui en un tambor heliocntric, els tres mons en els quals es
divideix la cosmovisi sami continuen existint a la superfcie del tambor, a la part
alta el mn dels dus, al centre el mn dels homes i a baix el mn dels morts. En els
tambors heliocntrics els tres mons es troben relacionats i connectats a partir dun
pilar on al centre es troba el sol. Aquest pilar s el Peive, el sol s el Beaivi, la lluna
s el Mano i la terra s Eanan. La cosmovisi dels samis s la duna realitat cclica
a causa de la forta influncia del sol en la seva vida i societat i del seu estil de vida
tradicional nmada dacord amb les migracions de les seves fonts daliment (lant,
el crvol, el salm, la truita i, especialment, el ren).
Els samis sautoanomenen fills del sol o persones de les vuit estacions.
Tot i que al centre del tambor hi pugui haver la figura central del sol, aix no
implica una adoraci estricte daquest per part de la religi natural xamnica dels
samis. El sol sembla tenir ms aviat una funci ordenadora del mn, on cada
figura que es representa en el tambor sembla guardar-hi algun tipus de relaci.
El tambor s un mapa cognitiu pel xaman, el qual hi guarda una estreta
vinculaci pel fet de ser-ne, sovint, el constructor o el depositari per herncia o
donaci. La part de dalt del tambor, per on es toca i on hi ha els esquemes i
dibuixos, s igualment la part collectiva del tambor, on hi ha tota la informaci a
labast de qualsevol que spiga llegir-lo. El tambor es llegeix seguint els eixos que
marca el Peive o pilar solar central en els tambors heliocntrics, o de dalt a baix,
on generalment tamb es situa el pas entre els tres mons, en els tambors no
heliocntrics.
Molt sovint els smbols dels tambors, especialment els heliocntrics,
sorganitzaven dacord amb les quatre direccions cardinals. El sud sovint
sidentifica com la direcci de lestiu i de la vida, i cont smbols quotidians dels
sami: les tendes, lavvu o goahti, els magatzems de menjar o njalla, els ramats de
bestiar i closos pels rens, les pastures, etc. s tamb la direcci cap al Regne de les
100
Divinitats. El nord sovint sidentifica com la direcci de lhivern i la mort, i cont
smbols de malaltia, de trasps i, en alguns casos, tamb del mal, s tamb la
direcci cap al Regne dels Morts.
Les figures del tambor sn una mena de mapa cognitiu pel viatge de lnima
del xaman a travs dels tres nivells de lunivers.
Els smbols del tambor es poden resumir en les segents categories: natura,
rens, ssos, ants, altres mamfers (llops, castors, petits animals de pelleteria), aus,
peixos, escenes de caa, escenes de pesca, escenes de la ramaderia i la cria de rens,
poblats samis (amb lavvu i njalla), poblats no samis (amb esglsies i cases),
elements quotidians i de transport (trineus, esqus, bots), llocs de culte (sieidis),
esperits i detats i el seu mn. A vegades es representa fins i tot ls del propi
tambor.
La cria de rens, activitat molt important per la vida dels samis, es
representa principalment amb un smbol circular que representa un tancat per
recollir, marcar i obtenir la llet dels ramats semisalvatges. Aquest smbol es troba
molt profusament present en els tambors meridionals, per no en els tambors
septentrionals, la qual cosa pot indicar diverses maneres de criar aquests animals.
El cercle o tancat de rens sempre es situa a la meitat inferior del tambor. Tamb
sn freqents els smbols de les tendes (lavvu) i els magatzems daliments (njalla),
les tendes es representen amb formes triangulars ms o menys adornades, mentre
que els magatzems sn petites construccions de fusta construdes dalt els arbres
que generalment es representen amb les seves escales daccs al davant.
Els tambors pertanyents a comunitats eminentment caadores i
recollectores presenten ms presncia danimals en els dibuixos, tals com llops,
ssos, ocells, linxs, castors, etc., mentre que les comunitats eminentment ms
ramaderes presenten ms presncia del ren i les activitats relacionades amb el seu
pasturatge, la seva cura i la seva cria.
101
Les detats sn molt diverses, com ja sha indicat prviament, i poden
aparixer en mltiples indrets del tambor depenent el cas.
Alguns aspectes del mn no sami tamb apareixen en diversos tambors.
Aquests sn interpretats com a intents de comprendre i dominar els nous impulsos
introduts pel cristianisme a la societat sami. Sovint es representen esglsies, cases i
cavalls com a elements propis dels colonitzadors escandinaus.
La interpretaci dels smbols dels tambors pot ser difcil, alguns smbols
fins i tot poden presentar diferents explicacions segons el cas. Sovint sha assumit
que els samis van donar deliberadament explicacions equivocades quan van
presentar els seus tambors als missioners cristians, per tal de reduir la seva
vinculaci amb el paganisme, fins i tot es van remarcar elements cristians presents
en els tambors per demostrar la creena dels samis en el cristianisme. Alguns
smbols actualment sinterpreten com a religiosament obscurs, mentre que
probablement noms mostren aspectes quotidians i prctics de la vida dels samis.
Totes les famlies sami tenien el seu propi tambor, que era consultat
regularment pel cap de la casa a partir del vuorbe (anella metllica). El tambor es
guardava en un lloc determinat de la tenda, el boasso i, en cas que en una consulta
el cap de casa o el noaidi observessin que sacostava alguna desgrcia per la
famlia, era guardat en aquest lloc amb la prohibici que shi acosts ning,
especialment les dones.
La part de darrera del tambor guardava tamb una significaci esotrica.
En molts dels tambors es troben marques gravades sobre la fusta que sn niques
en cada tambor i que podrien tenir significat en la famlia que el possea o entre el
xaman o xamans que lhavien utilitzat de generaci en generaci. Aquestes
marques podien indicar alguns aspectes esotrics complementaris als gravats al
damunt del tambor. En la majoria dexemples del xamanisme rtic aquesta
realitat es practica sempre dins del clan o famlia. De manera que el tambor o
tambors de cada clan concret devien tenir una significana especial dins dels
rituals practicats en el clan i s possible que les marques posteriors fessin
102
referncia a la semitica particular de cada clan en la prctica del xamanisme,
cada famlia tenia com una mena de llenguatge particular amb els dus i esperits.
Els xamans eren una instituci familiar i molt probablement cada clan tenia
un xaman.
El tambor es tocava sostenint-lo amb la m esquerra i colpejant-lo amb la

baqueta amb la m dreta. La baqueta podia ser com una massa, el ballin, o ser com
una fletxa, coneguda com a arpa, una banya de ren treballada en forma triangular
i que sutilitzava per indicar els camins a seguir en les migracions, en la caa, en la
pastura de rens, etc. Larpa era un objecte molt important ja que la seva forma
doble podia indicar la necessitat de fer sacrificis als dus o als esperits protectors
per salvaguardar la vida o salut dalgun membre del clan.
El goavddis o gievrie, el vuorbi i larpa tamb eren utilitzats per consultar la
voluntat dels dus a lhora de determinar un cstig pel robatori de rens, per un
assassinat o per altres delictes greus.
Els accessoris del tambor eren doncs la baqueta rodona o ballin, que servia
per tocar el tambor, la baqueta triangular o en Y anomenada arpa, que servia per
tocar el tambor i marcar direccions, i lanella anomenada vuorbi, que servia per
fer prediccions.
Al tambor tamb shi lligaven corretges de cuir amb decoracions de llaut,
estany, ossos, peces de bronze i urpes o ullals, especialment ds. Aquests adorns
eren ofertes dagrament al tambor fetes pel seu propietari en recompensa per la
sort adquirida en fer cas a les instruccions dictades amb el mateix. Sovint
sassociava cada corretja a un afer important del que shavia volgut deixar
constncia en el propi tambor. Els tambors de bol presenten menys adorns fets
amb corretges i ms gravats a la part posterior, per contra, els tambors de marc
presenten ms corretges per adornar, aix s degut a que en els de bol els fets
importants es referien amb senyals fets damunt la fusta del bol, mentre que en els
de marc, al no haver-hi fusta al darrere, calia penjar-hi elements que, a ms, feien
soroll en utilitzar el tambor.
103
Hi havia algunes normes a lhora dutilitzar els tambors, generalment, en el
xamanisme sami la dona no podia utilitzar el tambor excepte en casos molt
especials. Igualment, el tambor es guardava a la part posterior de les tendes i
gumpis, en un lloc anomenat boasso situat a la part posterior de lhabitacle, un
rac considerat sagrat on cap dona podia posar els peus. Es creia que si una dona
tocava un tambor podia patir algun mal, fins i tot, durant les migracions nmades,
en anar dun lloc a un altre el tambor era dut darrera de tot de la caravana de rens
i trineus, ms enrere de la resta, per evitar que cap dona pogus tocar-lo per
equivocaci. En algunes ocasions, fins i tot, es portava el tambor per una cam
diferent al que seguia la resta de la caravana, fins a la ubicaci final del trajecte
estacional.
Especialment al nord, el noaidi es vestia de manera especial per portar a
terme els rituals, utilitzant un barret de quatre puntes, una per cada punt cardinal,
i probablement cobrint-se els ulls per evitar que aquests quedessin a la vista de la
resta de persones que participaven a la cerimnia.
El tambor tamb representa un cert cerimonialisme animal arran del fet
que els animals tenen un paper preeminent en la simbologia del xamanisme
animista sami.
Com a materials constructius, els goavddis i gievries es feien de pell de ren i
de fusta de diverses espcies tpiques de la zona, com la pcea, el pi roig, lavet, el
bedoll, etc. Els smbols es pintaven amb pigments descora de vern. El vuorbi es
feia de llaut o banya, i la arpa tamb de banya de ren. En alguns casos sanomena
goavddis al tambor de bol (ms com al nord del spmi) i gievrie al tambor de
marc (ms com al sud del spmi), tot i que no sn denominacions plenament
establertes degut al mltiples hbrids entre els dos models. Hi ha dues altres
modalitats de tambor, que no poden considerar-se tipologies com a tals, els
tambors danell constituts per una sola pea de fusta consistent en un tronc tallat i
buidat, i els tambors de marc angular on el marc es compon duna sola pea de
fusta doblada en forma de marc.
104
105
A continuaci es resumeix ls del
tambor en el trnsit xamnic aix com en
lendevinaci:
- Abans del seu s, la membrana es
reforava collocant el tambor
prop del foc.
- Lusuari del tambor es posava de
genolls o assegut amb les cames
creuades, sostenint el tambor amb
la m esquerra.
- El vuorbi es collocava sobre la
membrana, ja sigui en un lloc
concret o a latzar, la baqueta
(ballin o arpa) sagafava amb la
m dreta i es colpejava amb ella el
tambor. En el cas dutilitzar la
arpa es podia picar amb les puntes
o amb la part plana del mateix.
- El so del tambor siniciava a ritme lent i els cops anaven incrementant cada
vegada ms intensament fins assolir el trnsit o trngol.
- Quan el noaidi queia en trnsit, el seu tambor es collocava damunt dell
amb la membrana pintada cap avall. El cam seguit pel vuorbi a travs de la
membrana i els llocs on es deturava, sinterpretaven com el missatge
transms pels esperits o divinitats.
Es considera que hi ha quatre assumptes en qu el tambor podia donar

respostes:
1. Per buscar el coneixement sobre com eren les coses en altres llocs i regnes.
2. Per buscar el coneixement sobre la sort, la desgrcia, la salut i la malaltia.
3. Per curar malalties.
4. Per conixer quan i qu shavia doferir o sacrificar a la divinitat pertinent
per obtenir el seu favor.
Tot i que tots els caps de casa podien utilitzar el tambor, sembla ser que entrar
en estat de trnsit noms ho feia el noaidi de la comunitat. Observant
detingudament els smbols dels tambors i la seva disposici al llarg del spmi,
podem arribar a la conclusi que, al sud del spmi, els tambors sutilitzaven
majoritriament per caps de casa i amb la finalitat de lendevinaci, ja que els seus
106
smbols representaven sovint escenes quotidianes de la vida dels samis; per contra,
al nord del spmi, els tambors devien utilitzar-se majoritriament per noaidis i
amb la finalitat de viatjar entre els diferents mons i comunicar-se amb esperits i
divinitats, ja que els seus smbols representaven sovint lestructura jerrquica dels
mons espirituals. Aquesta distinci, no obstant, no s exclusiva, ja que es coneix
amb tota seguretat lexistncia de noaidis a tot el spmi i tamb lexistncia de
moltes famlies amb tambors.
El tambor es transportava al llarg dels recorreguts nmades. Tamb es
coneixen, per, alguns casos en qu el tambor samagava prop dels llocs de parada
habituals, generalment prop de Sieidis o muntanyes del patrimoni.
La fabricaci del tambor requeria una certa preparaci ritual i, quan

aquest estava acabat, es feia una cerimnia que implicava a tot el clan familiar.
El noaidi utilitzava el tambor per entrar en trnsit, o dirran. Ell colpejava el
tambor amb un ritme intens fins que entrava en una espcie de trnsit o de son
profund durant el qual el seu esperit lliure podia viatjar als mons espirituals o a
altres mons materials. Es coneixen relats que parlen de xamans que shavien
enfrontat amb esperits malignes per curar malalties del seu clan o que havien anat
a negociar amb Jabmeakka per la salut i la vida de persones concretes. Aquests
viatges implicaven un risc per la salut del xaman.
Sens dubte, un dels rituals ms importants pel xamanisme sami, i tamb
siberi, era el ritual de preparaci per a la caa de ls. En aquest cas el noaidi
efectuava un ritual per consultar en oracle la sort en la cacera i per informar als
esperits de la natura i a les prpies detats sobre les seves intencions. En alguns
casos es suggereix que el xaman podria ser capa tamb de manipular ls per
facilitar la seva caa. El xaman, o el cap de casa que feia la consulta, sempre eren
membres que participaven en la cacera i anaven a prop del portador de la llana.
El noaidi tamb sasseia en un lloc prominent durant la festa de desprs de la caa,
quan tamb es feia tot un cerimonial de gratitud. La caa de ls representava un
107
triomf en tots els sentits, saconseguia una bona pea de caa, que podia
subministrar aliment per temporades llargues, saconseguia controlar un
depredador potencialment perills i competidor per lhome i sestablia tamb una
estreta correlaci amb la natura, representada tradicionalment en aquest animal
que apareixia i desapareixia com el Beaivi, amagant-se en solitud quan arribava el
perode sense sol (el kaamos) i apareixent, amb els cadells, en tornar a aparixer la
llum i lescalfor. Ls, igual com la majoria delements essencials de lantiga
tradici sami, es considerava femen i sassociava profundament amb els cicles de
la vida, amb la fertilitat i amb la
saviesa. Els ssos havien sigut els
primers habitants de les coves, en les
poques prehistriques que els
primers homnids tamb les
utilitzaven. En elles els humans havien
pogut evolucionar durant milions
danys i havien observat tamb els
costums dels ssos; la caa, la
recollecci, la pesca, lhibernaci en
coves de les quals les femelles en
sortien amb els seus petits cadells a la
primavera, lenterrament de les preses
i dels animals morts, etc. Tots aquests
comportaments, juntament amb el
carcter totmic de ls com a animal
de poder, va relacionar-lo estretament
amb lhome, i no eren estranys els
relats que situaven aquest animal com
lancestre hum. Daqu el paper
central daquestes feres en les cultures
indgenes de molts pobles de
lhemisferi nord, anomenat arcolatria.
De tots els animals que habiten els climes del nord del mn, cap ha sigut
objecte de major reverncia que ls. Les societats indgenes de ordamrica i
Eursia septentrional comparteixen una creena aparentment uniforme daquesta
criatura elusiva al fet destar dotada de qualitats sobrenaturals. Les cerimnies
que veneraven els ssos caats eren, fins a temps recents, un aspecte important del
sistema de creences sami. Un examen minucis dels relats dels testimonis mostra
que aquest ritual s, de moltes maneres, tpic daltres cerimnies dedicades a ls
arreu de lhemisferi nord. Basant-nos ens els estudis antropolgics realitzats al
respecte, el cerimonialisme dedicar a ls existeix en moltes cultures indgenes del
nord a causa dels segents parallelismes culturals:
Convergncia: A cada cultura ls s reconegut, en algun nivell, com el

missatger arquetpic del mn sobrenatural. La uniformitat daquesta creena
s el resultat duna inherent tendncia humana a venerar certs animals. El
paper especial de ls en el sistema metafsic aborigen no es deu al contacte
entre aquestes societats, ni s el resultat dun sistema com de creences
ancestrals. Largument s que els rituals sn una conseqncia de grups
semiallats de grups humans que reacciona a ambients similars de manera
similar. Es pot dir que aquests grups del nord constitueixen un nic districte
108
cultural circumpolar en el que un nic ambient constitueix la base del
desenvolupament com.
Antic sistema de creences ancestrals: La posici de ls de prominncia dins de
la jerarquia de la dominaci totmica, en cadascun daquests grups humans, s
el resultat dun sistema com de creences ancestrals dorigen asitic que data
de lpoca magdaleniana de fa 20.000 anys. Els Samis, els antics Finlandesos,
els Tungs, els Gilyaks i altres tribus de Sibria, els Ainu del Jap i els grups
natius dAmrica del ord, com els Algonkins i els Tlingit, van derivar aquesta
creena, ms o menys intacta, de culte a ls dels temps prehistrics.
Interacci histrica: La reverncia s una reacci com dels ssers humans que
viuen en estret contacte amb els ssos. o obstant, moltes de les similituds en
els rituals sn el resultat dinteraccions culturals. Altres similituds sn
purament superficials i no indiquen un sistema ancestral compartit.
La cerimnia de ls s un bon exemple de ritual que cont mltiples funcions.

Aquestes funcions poden ser interpretades en els segents nivells:
ivell religis: La cerimnia de ls s una forma de comunicaci amb el mn

sobrenatural, i s una expressi de la creena en una jerarquia dentitats
espirituals. Ls s el representant duna divinitat dalt rang.
ivell econmic: Aquest sistema de creences s el resultat duna necessitat
percebuda de reciprocitat amb la natura. Lxit de la caa i la pesca depn de
la bona voluntat de ls que regeix la reproducci dels animals.
ivell psicolgic: A les societats caadores i recollectores hi ha una certa
quantitat de culpa associada amb el fet de matar animals. El nivell de culpa pot
ser major quan s necessari matar un animal que s vist com a ms
antropomrfic o estrany. La cerimnia de ls es porta a terme per pacificar
lesperit venjatiu de ls.
109
Les cerimnies dels ssos ja no es celebren al spmi. La veneraci de ls no t
sentit fora del context de lantiga religi sami. Aquest ritual pertany doncs a les
antigues formes de caar, pescar i seguir els ramats de rens quan creien que totes
les coses eren animades pels esperits. A la seva mitologia diverses divinitats
dirigien tot tipus de fenmens naturals. La dependncia directa dels sami amb
lentorn va formar part activament daquest sistema de creences. La relaci de la
humanitat amb les forces de la natura ha sigut vista de manera molt diversa en
relaci a la nostra actual basada en un model empric. La limitada interacci de la
societat industrial amb la vida silvestre ha portat a la objectivaci dels animals no
humans. Les nostres observacions es comprenen ara en termes de instints, reflexes,
adaptacions ambientals i sobretot una suposici de superioritat. Considerem el
nostre parentesc evolutiu amb altres animals basat en classificacions taxonmiques
de files, ordres, classes, etc. que derivem de les relacions morfolgiques i
filogentiques.
La concepci del mn natural basada en lantiga religi sami es fonamenta
principalment en lutilitat, per sembelleix granment amb nocions metafsiques.
o obstant, la psicologia subjacent rere aquesta conceptualitzaci no s tan
drsticament eliminada de la nostra prpia epistemologia com podria semblar.
Com Gonseth ja indica, generalment les cincies naturals no sn fonamentalment
diferents a les formes indgenes i populars de coneixement en el sentit que busquen
la comprensi i el reconeixement entre diferents elements del medi ambient. o
obstant, les creences sobre la relaci entre aquests elements es manifesten en forma
de saviesa popular en lloc de en forma de teories. Ms enll daix, qualsevol
comentarista extern ha de recordar que hi ha premisses lgiques en el treball rere
de tals costums aparentment irracionals com la cerimnia de ls sami.
Es creu que els animals tenen essencialment el mateix tipus dessncia
animadora que posseeix lhome. Tenen un llenguatge propi, poden entendre el que
els ssers humans diuen i fan, tenen formes dorganitzaci tribal o social i viuen
una vida que s parallela en altres aspectes a la de la societat humana.
A causa que la religi xamnica precristiana dels samis va ser destruda
sense deixar cap mitologia escrita, la comprensi actual de com funcionava el seu
pante de detats est oberta a lespeculaci. Sembla que els samis van mantenir
una religi que era molt similar, en la majoria dels aspectes, a la daltres grups
circumpolars. Les seves creences es centraven en una divinitat creadora ltima
anomenada Raedieaehtjie, la seva esposa Serge-edni (en algunes tradicions
Mhtrhkk) i la seva descendncia Radien kieddi que complien diversos altres
rols associats amb fenmens naturals. El lloc de ls a lantic sistema de creences
samis s com a mediador entre les divinitats i els homes. Es creia que lnima de
lanimal era capa de moures lliurement entre el mn natural i laltre mn. Cada
condici daquesta creena, amb noms diferents pels diferents dus, es podia
trobar en poques pretrites des de la badia de Hudson, a travs de Yukn, fins a
lEstret de Bering, descendint fins a la pennsula de Kamtchatka i les illes de
Sakhalin i dHokkaido, travessant Manxria, Monglia i tota la Sibria fins al
nord dEscandinvia, al spmi.
La caa i la matana daquests animals s certament necessria pels samis,
per al mateix temps s freqentment una tasca perillosa, ja que al portar-la a
terme el caador incorre naturalment en lira de lanimal mort. A continuaci es
descriuen els principals aspectes relacionats amb la cerimnia de la caa de ls
per part dels samis.
110
La sortida cap al bosc. La caa de ls solia tenir lloc durant la temporada
dhibernaci, finals dhivern o principis de primavera. Una vegada shavia
localitzat lamagatall de ls, sajuntaven els caadors, es consultava el noaidi i
el seu tambor, i llavors es dirigien al bosc. El que havia localitzat ls prenia la
iniciativa sostenint un bast amb una anella de bronze unida a ell. El noaidi
generalment el seguia i precedia al caador escollit per atacar primer.
La caa. El que havia localitzat ls era enviat a lamagatall per despertar-lo.
Es sabia que els samis havien utilitzat arcs, fletxes, llances, torxes i fins i tot foc
per matar ls. Lanimal no era atacat directament si sutilitzava una llana,
sin que es mantenia larma en sentit invers fins que la bestia no comenava
latac, moment en el qual es feia servir la llana per matar lanimal.
Lanellament de ls. Desprs que ls hagus sigut mort aquest era arrossegat
fora lamagatall i comenat a colpejar amb branques suaus de bedoll. A
continuaci es collocava una anella a la mandbula inferior de ls que es
lligava al cintur del principal caador que encapalava la comitiva amb ls
mort fins al poblat mentre lltim dels homes entonava un joik peculiar dedicat
a lesperit sagrat de ls, i al seu caador, anomenat mestre.
El retorn del mestre. Quan els caadors tornaven al sidda, les seves esposes els
saludaven escopint suc vermell descora de vern als seus rostres. El caador
principal portava lanella a la seva tenda picant tres vegades amb ella a la
porta. Si ls era femella, ell cridava i lanomenava dona sagrada; si ls era
mascle, ell cridava i lanomena home sagrat. Lesposa del mestre caador de
ls mant lanella en una tela de lli fins desprs de lpat cerimonial.
La festa. Era costum dels
homes preparar i cuinar la
carn de ls en un goathi
especialment erigit en el que
cap dona podia entrar. Les
dones havien de cobrir-se el
cap i durant els propers cinc
dies noms podien mirar al
caador de ls a travs dun
anell de bronze. Desprs de tres
dies, la pell de ls era estesa al
centre de lrea del banquet, on
soferien al seu esperit diverses
libacions de tabac i productes alimentaris. Desprs dun discurs apologtic en
el qual es defensava que la mort de ls havia ocorregut com a defensa
sistemtica al seu atac, es donava pas a la festa de lpat de la cacera de ls.
Desprs de la festa es treia lanell del caador i les dones i els nens lunien a una
cadena de llaut que llavors es lligava a la cua de ls. A continuaci es donava
lanella del caador als homes encarregats denterrar els ossos de lanimal
juntament amb aquesta. Es donava molta importncia al fet dassegurar-se que
els ossos estiguessin disposats en la seva forma original.
Limmunitzaci de les dones. Finalment, la pell de ls es collocava sobre un
tou de torba i les esposes dels caadors, amb els ulls embenats, es tornaven
disparant-li fletxes. Aquesta darrera caracterstica s la ms destacada del
ritual sami, que dna molta importncia a la protecci de les dones i els nens
enfront a lesperit venjatiu de ls, ja que al disparar sobre la seva pell
saconsegueix conquistar aquesta por.
111
A tall de comparativa antropolgica, a continuaci es presenta la cerimnia de
ls dels Gilyaks, de la regi de lAmur, a Sibria; aix com la dels Ainu,
dHokkaido i el nord del Jap.
La cerimnia de ls dels Gilyaks: Ls juga un paper important a la vida

de tots els pobles que habiten la regi de lAmur, la Sibria oriental i la
pennsula de Kamtchatka, tot i que en cap daquests indrets la seva
importncia s major que entre els Gilyaks.
o Un cadell ds s capturat al bosc: La seva mare s abatuda, si s
necessari, i el cadell s portat al poble on s confinat en una gbia
fins arribar a la maduresa.
o Durant la seva estada al poble el cadell s tractat com un invitat
dhonor i rutinriament sel treu a passejar, sel neteja i se
lalimenta.
o Un cop adult es prepara una espcie dara aturonada on ls
morir. Es fa sortir de la gbia i es condueix de cabana en
cabana on els habitants el saluden amb branques davet mentre
se li diuen paraules tranquillitzadores. A vegades fins i tot
lamfitri arriba a abraar-lo, a besar-lo i a acomiadar-se dell.
o Ls s portat fins a un riu, prop de la casa de lamfitri o
cuidador, tres vegades i desprs es retorna a casa daquest. En
aquests moments tot el poble ha de sortir de casa, excepte el
membre de major edat, que pot quedar-se a casa.
o Finalment, ls s portat al lloc que ha sigut preparat per ell i s
lligat entre dues estaques. Lanimal queda sol per uns moments
mentre el banquet comena. El cuidador alimenta ls per ltima
vegada i li diu Talimento per ltima vegada perqu puguis
tornar al teu mn i guanyar lafecte dels esperits i els dus.
o Comena la process del botx. El cap del poble camina davant,
portant un bullidor i una destral, el segueix el narch-en (el
xaman), sostenint tamb un bullidor i una destral, i finalment la
resta del poble.
o El botx espera que ls es colloqui de tal manera que una fletxa
pugui ser clavada directament al seu cor mentre ell hi parla per
tranquillitzar-lo.
o El cadver de ls sestira a terra amb el cap cap a loest. Tota la
seva pell s extreta i es colloca sobre una estructura que sembla
un cos. Llavors es colloquen fletxes, tabac i menjar sota el seu
cap.
o La carn de ls es menja el dia segent de lexecuci. Una festa
animada continua tamb durant la nit.
o Dos gossos sn sovint sacrificats en honor a lesperit de ls el dia
desprs de la festa. El gran festival dhivern s nomes una
extensi del ritual que sobserva en la matana de cada s.
La cerimnia de ls dels Ainu:

o La cacera, particularment la cacera dssos, requereix una
estricta adhesi al ritual. Ls mateix s vist com una divinitat i
la cerimnia de ls s el ms conegut de tots els rituals Ainu.
112
o Els caadors capturen un cadell ds del seu amagatall poc
desprs de sortir de lhibernaci.
o Ls s criat entre la gent del poble durant un any i mig dins
duna cabanya especial. Les dones del poble sn les encarregades
de cuidar-lo.
o El festival Iyomante es celebra a linici de la temporada freda, al
setembre o a loctubre.
o Sofereixen oracions a Fuchi, la deessa del foc, i a Kimun-Kamuy,
el du de les muntanyes.
o Ls s conduit fora de la cabanya per una process dhomes
provinents del poble fins a un indret anomenat nusa. Durant la
process les dones del poble acompanyen ls proferint-li gests
tranquillitzadors i destimaci.
o Ls s situat al lloc indicat i s finalment abatut amb fletxes i
estrangulat entre dos troncs. Mentrestant, les dones i les nenes
prenen lloc darrere dels homes, on ballen tot lamentant i
colpejant els homes que sacrifiquen lanimal.
o La pell de ls, un cop adobada, es colloca davant un altar amb
regals que inclouen menjar, beure i armes. A vegades la pell s
adornada amb collars i penjolls.
o La carn de ls es porta a la cabanya i es deixa all el dia segent.
El seu fetge s tallat a trossos petits, salat i desprs menjat. Els
homes beuen la sang que han recollit en copes. Mentre ls s
esquarterat i la carn es va preparant, les dones comencen a
plorar i a ballar tristament. Finalment, la carn es menja el dia
segent i la celebraci continua.
o El ritual Iyomante es va realitzar en honor a molts daltres
animals que eren preses habituals dels Ainu, no obstant aix la
cerimnia de ls era la ms important i elaborada daquestes
festivitats.
A molts altres indrets de lhemisfri nord es celebren cerimnies

relacionades amb el culte ancestral a ls, cultes que han perviscut ms o
menys inalterats des dpoques prehistriques. A Catalunya, es conserven
les anomenades Festes de ls del Vallespir, a Prats de Moll, Arles de Tec i
Sant Lloren de Cerdans, tres festes de finals dhivern que mantenen una
simbologia estretament relacionada amb les antigues cerimnies de culte a
ls reportades a la regi en coves ocupades per lhome prehistric.
113
El motiu que empeny aquest ritual
ancestral s la reciprocitat amb la natura.
Amb la caa i adoraci de ls sespera
que lanimal sacrifiqui el seu jo mortal
per tal que pugui retornar al mn dels
dus amb paraules dalabana cap als
seus homlegs humans. o obstant, pot
haver-hi certa incertesa sobre si lanimal
desitja o no fer aquest viatge. Lesperit de
ls no es tem degut a qualsevol malignitat
inherent, sin a que pot simplement estar
enutjat per haver sigut caat per part de
lhome. Aquesta idea podria, de fet, ser el
resultat del respecte, i de la culpa,
experimentats desprs de prendre la vida
duna criatura formidable com un s.
oms assumint la mentalitat del
participant es pot esperar apreciar el
veritable significat del ritual.
La dispersi generalitzada daquestes celebracions, des del spmi fins a la
Badia de Hudson, suggereix que els seus orgens es troben realment arraigats en el
culte a ls practicat a la prehistria per part de neandertals i sapiens. Una pintura
mural de la cova dels Trois-Frres (Frana), que data del perode magdaleni,
representa clarament un antic ritual de ls. Lnimal s mostrat essent disparat i
apedregat fins a la mort mentre la sang flueix de la seva boca. Shan trobat
innombrables colleccions dossos i cranis ursins dipositats al llarg de tot
lhemisferi nord. Per suposat, moltes de les similituds compartides per pobles
indgenes ms o menys propers poden explicar-se sens dubte pel contacte entre ells.
Per aix no ha de negar la teoria del seu origen antic. Tampoc el fet que la
reverncia pels ssos sembli ser una inclinaci natural per part dels ssers humans
a tot arreu. Hi ha restes daquesta evidncia a la cultura occidental, aix el mite
grec que explica lorigen de la Ursa Major i de la Ursa Minor s sorprenentment
similar a algunes de les creences dels pobles indgenes esmentats.
El peculiar hbit dhibernaci
de ls li confereix una aire misteris.
Els ssos desapareixen en arribar
lhivern i reapareixen a la primavera,
seguint el cicle de la natura. Si sn
femelles, entren soles a lhibernaci i
en surten amb els cadells, cosa que
les relaciona amb la fertilitat de la
terra. Aix mateix, els ssos poden
ensenyar a caar, a pescar i a
recollectar aliments. Els cadvers
dels ssos sn difcils de trobar ja que generalment van a morir en coves o sn
enterrats pels seus congneres, tendncia, la denterrar els morts, que practiquen
amb totes les seves preses i que els aproxima als homes, similitud que es veu
ampliada pel seu hbit de parar-se sobre dues potes. Tot plegat ha indut a molts
pobles, inclosos els samis, a atribuir un cert sentit de parentesc ancestral entre
homes i ssos.
114
Per continuar amb la caracteritzaci de la ritualstica sami, cal dir que la
relaci de les dones amb els tambors continua sent confusa, per una banda sembla
ser que a les dones no sels permetia acostar-se al tambor quan aquest es guardava
al boasso, per altra banda, tota la famlia simplicava en la iniciaci del tambor, a
ms, la participaci de les dones en el cantar de joiks era molt important per lxit
el viatge de lnima a travs dels regnes i hi ha fonts que suggereixen que hi podia
haver noaidis dones igual que homes. De fet, molts pobles xamnics permeten sense
problema que les dones efectun rituals.
En un context ms ampli trobem altres exemples de tambors cerimonials

utilitzats en un context ritual per pobles indgenes de tot el mn, sovint
acompanyats pel cant. A les regions circumpolars els tambors han sigut classificats
per trets tals com pel disseny, la mida, els motius de la membrana, els adorns, etc.
A tota la regi es defineixen per dos grups principals: els que tenen colpejadors
interns i aquells que shan de colpejar externament.
Els tambors amb colpejadors interns els trobem en els Txuktxis dsia i en els
Inuit dAmrica del ord. La resta, ms estesos, es colpegen externament i podem
dividir-los en quatre grups:
1. Els dels grups de la Sibria Occidental: Khant, Mansi, enets i similars.

2. Els dels grups del Sud de Sibria: Grups que viuen entorn del riu
Yenisei. Aquest tipus t moltes variants (Sajano-Yeniseic, Sjoric, Altaics,
etc.). En aquest tipus hi trobem tamb el tambor sami, que es classifica
dins el tipus Sajano-Yeniseic de transici amb el Sjoric.
3. Els dels grups de la Sibria Central: Aquest tipus t dues variants,
lEvenki-Yakutic i el ganasan-Entsic principalment.
115
4. Els dels grups de la Sibria Oriental: anayians, Udegeyians, Ulchians,
ivkhians, Aino, Evenkians, Buryatsians, Yukagirians, Dolganians,
Orochs, Orokians, egidalians i Zabaykalska Evenkians, s a dir
Evenkians de la regi de l'extrem del llac Baikal, on dos tipus hi sn
caracterstics: Amursic i Zabaykalic
Un altre instrument utilitzat en els rituals xamnics juntament amb el

tambor era la flauta sami, anomenada fadno, tot i que sutilitzava en molt menor
mesura que el mencionat tambor.
El fadno s un instrument de llengeta format per la tija buida de la planta
de langlica de lapnia, una varietat danglica prpia de la regi. Aquest
instrument acostumava a tenir de tres a sis forats, encara que el ms general era
que en tingus quatre, amb els que modular el so amb els dits.
116
El fadno s doncs una espcie de clarinet idiogltic, s a dir, un tall en el que
saixeca una llengeta, realitzat duna tija verda danglica de menys dun any
dedat.
Tant el tambor com la flauta samis sutilitzaven en la majoria de rituals de
la seva antiga cultura tradicional, dels quals a continuaci sen presenta un petit
resum complementari als ja exposats al llarg daquest llibre:
El ritual funerari sami es va dur a terme de diferent manera segons el

clan, la zona i lpoca:
1. Enterrant els morts directament en clots al terra coberts amb
tarteres de rocs; o ficant-los dins les esquerdes de les muntanyes i
en coves. s una clara reminiscncia a la creena denviar les
nimes a laltre mn a travs de coves i esquerdes de les roques.
2. Enterrant-los a terra, marcant lindret amb pedres a la
superfcie.
3. Collocant els morts en trineus de rens amb el fons rod,
anomenats bulke, en grans grups de tres; o en troncs darbres
buits collocats directament sobre el sl. Ens remet a les antigues
creences relacionades amb les migracions en el mn dels vius i
dels morts aix com en la travessa dun mn a laltre a travs de
bots o canoes. Tamb sassociava el viatge de les nimes del
Regne dels Vius al Regne dels Morts, i al revs, a lesperit dun
ren mitolgic encarregat de guiar el trineu.
Els enterraments de rens i ssos. Els samis enterraven alguns animals de

la mateixa manera que les persones. Els animals ms comunament
enterrats de manera ritual eren els rens i els ssos, que eren honorats
aix amb aquest tipus de funerals.
Probablement els rens (anomenats bohcco) soferien en sacrifici,
especialment si eren blancs, en ofrena a alguna divinitat o per tal
dalliberar la seva nima mitolgica.
Els ssos (anomenats guovza) eren sacrificats tamb en cerimnies amb
finalitats similars, probablement, a les que ho eren els rens.
117
Ls tenia una posici especial en la cultura sami, i era considerat com
un animal amb habilitats especials i un gran poder, pel que era
important mantenir bones relacions amb ell. El seu cicle vital, lligat
profundament amb les estacions; el seu cicle reproductor, que remetia al
poder de les deesses de la fecunditat; la capacitat per la caa i la
recollecci; lenterrament que porta a terme dels animals morts, etc. el
feia especialment venerat pels samis. Existien cerimnies per honorar
ls en molts moments de la vida dels samis, com la caa, la preparaci
de la carn, lenterrament del propi s, entre daltres.
Antropolgicament, el culte a ls o arctolatria es considera la prctica
religiosa de culte al ssos per part de molts pobles indgenes o cultures
antigues darreu dEursia i dAmrica del ord. Anualment, aquests
pobles celebraven i celebren la festivitat de la Cerimnia de ls, culte
aquest que pot provenir ja des del paleoltic segons les troballes
arqueolgiques on shan trobat enterraments dssos disposats de
manera ritual en societats sapiens i neandertals.
Aquest culte consistia primordialment en una festa o celebraci que es
practicava a finals dhivern quan es matava un s i es menjava la seva
carn en una cerimnia molt elaborada. Lesperit de ls viatjaria llavors
al mn dels morts, on faria dintercessor pel noaidi. Saprofitaven
aquestes celebracions per establir lligams entre diferents poblats i
establir tractes i convenir casaments entre membres dels mateixos.
118
Ofrenes en indrets sagrats. Els vincles
espirituals entre lhome, els esperits i
els dus es reforava a partir
dofrenes aix com del comportament
respectus amb aquestes entitats.
Els samis feien ofrenes en els
anomenats sieidis, que sovint eren
formacions curioses fetes per la prpia
natura per que tamb podien ser
pedres o fustes aixecades
expressament amb aquestes finalitats.
Habitualment soferia diriament
menjar (restes de la pesca i la caa), i
tamb petits objectes metllics. En
circumstncies ms especials soferien
rens o altres animals. El noaidi podia
obtenir informaci exacta de quin
tipus danimal era exigit pels esperits o les divinitats com a regal
dofrena.
Llegendes i rondalles. La transmissi oral de la religi, la cultura i els
costums samis va implicar la utilitzaci freqent de contes, llegendes i
rondalles explicades i transmeses de pares a fills al llarg de segles.
Aquestes llegendes, moltes delles contingudes en joiks, ens permeten
conixer el luohtu o naturalesa fsica, i el luondu o naturalesa espiritual
de totes les coses.
Una altre aspecte cabdal de la cultura sami s el joik. El joik s la forma

dexpressi ms completa de la tradici sami. En els seus origen la cultura sami es
transmetia oralment, i en aquesta funci el joik hi jugava un paper molt important.
Segons la tradici sami, els esperits van donar al poble sami la capacitat de poder
expressar-ho tot en forma de cant. Actualment s la tradici musical ms antiga
dEuropa.
119
El joik s comparable a altres cants tradicionals indgenes circumpolars,
amb parts cantades i parts que imiten sons de la natura.
Aquest tipus de can pot ser profundament divers, a vegades es dedica a
un sser hum estimat, altres a un animal honorat, a una divinitat o esperit, a un
paisatge o sieidi o, fins i tot, sutilitza com a firma personal. La improvisaci no s
inusual, ja que per copsar lessncia dall cantat es poden utilitzar qualssevol
mena de sorolls.
Aix doncs un joik no s simplement una descripci que intenta capturar un
subjecte en la seva totalitat, sin que es tracta d'una imatge hologrfica
multidimensional de lsser, una rplica, no noms una fotografia plana o una
memria visual senzilla que intenta assemblar-se a la realitat. o tracta sobre
alguna cosa, s aquesta cosa. o comena i no acaba. Un joik no necessita tenir
paraules, la seva narrativa est en el seu poder, es pot explicar una histria de vida
amb una can. El cantant pot explicar la histria a travs de les paraules, la
melodia, el ritme, les expressions o la gestualitat.
120
El concepte habitual d'una can tal i com sentn a la cultura europea
occidental s el duna composici musical ms o menys complexa que t un
comenament, un desenvolupament i un final. En aquest sentit, una can t una
estructura lineal. Un joik, per contra, sembla comenar i parar de cop i volta. o t
un comenament o un final. El joik no s lineal, sin que s una espcie de cercle.
Un cercle amb una simetria plana i, tamb, amb una simetria en profunditat que
engloba tot all del que tracta.
El joik cantat al nord sanomena luohti, amb cinc notes sense mitjos tons; el
cantat al sud sanomena vuolle, amb tres notes; el cantat a lest sanomena leudd,
ms llarg i pic que els altres.
Degut a la seva naturalesa, el joik no s de qui el compon, sin que s dall
sobre el que sha compost, i segons la cultura sami, t la capacitat de fer reviure
sentiments, llocs, emocions, persones, sensacions, moments i qualsevol altre
element sobre el que tracti ja que el joik s prpiament aquests elements en si, no
s una mera representaci dels mateixos.
El joik tamb tenia una funci cabdal en el xamanisme sami, segons la seva
tradici cada persona t dues nimes, una que resta sempre amb el cos fins a la
mort, quan passa al mn dels esperits (al parads de sota terra), i una altra que pot
moures entre el mn dels homes i el dels esperits, el joik ajudava a aquesta segona
nima a viatjar entre els dos mons. El noaidi s lnic lnima deslliurada del qual
pot viatjar, en el trnsit xamnic, pels tres mons. El noaidi tenia doncs per finalitat
aconseguir lharmonia entre els tres nivells, que es representaven interna i
externament, i podia compondre joiks amb aquesta finalitat i utilitzar-los per
comunicar-se amb nimes, esperits i divinitats.
s sens dubte una forma dexpressi arcaica, per extremadament efica
per expressar la complexitat de la vida humana i del mn que lenvolta. El joik s
ms un concepte que un estil musical, i aix, juntament amb la seva senzillesa i
austeritat, li confereix una fora i un poder nics.
121
Un joik no necessita tenir paraules, la seva narrativa est en el seu poder, el
cantant pot explicar la histria a travs de les paraules, de la melodia, del ritme, de
les expressions o de la gestualitat. s el cant espiritual de la natura, la natura
espiritual, el luohtu.
Seguint amb la caracteritzaci de la cultura sami, a continuaci

aprofundirem en els seus habitatges habituals, la tenda i la cabana de torba.
La tenda sami, anomenada lavvu, s un tipus dhabitatge temporal que es
caracteritza per tenir un disseny similar al dels tipis o les yurtes daltres pobles
indgenes de Sibria i Amrica del ord. La forma del lavvu est especialment
pensada per tal de suportar b les temperatures baixes i especialment el vent tpic
de la tundra escandinava. Permet a les cultures indgenes de les planes sense
arbres del nord dEscandinvia i de lalt rtic dEursia el fet de seguir els seus
ramats de rens.
122
Hi ha diverses referncies histriques que descriuen lestructura del lavvu
utilitzat pels samis. Aquest habitatge t sempre els segents punts en com:
1. El lavvu es recolza en tres o ms pals principals bifurcats espaiats
uniformement formant una mena de trpode.
2. Hi ha ms de deu pals rectes sense assegurar que es posen contra el trpode i
que donen forma a lestructura.
3. El lavvu no necessita cap tipus destaca per ser clavat a terra o corda per
proporcionar forma o estabilitat a lestructura.
4. La forma i el volum del lavvu es determina per la mida i la quantitat dels
pals principals bifurcats que sutilitzen per a lestructura.
5. o hi ha cap pal central per donar suport a lestructura, de manera que
lhabitacle intern es troba totalment lliure dentrebancs.
6. Es diferencien del goahti
o cabana de torba tpica
sami, pel fet que els pals
principals del lavvu sn
fcilment obtinguts de
qualsevol arbre, la qual
cosa implica que sovint
noms es transportaven
les pells de ren, per no
els suports. En canvi, els
quatre troncs corbs que
constitueixen
lestructura del goahti
sn ms difcils de
trobar, i sovint havien
de ser transportats dun indret a un altre.
El lavvu tradicional consisteix en dos tipus de pals de fusta: 1) tres o ms
troncs rectes i bifurcats i; 2) diversos pals rectes. Els troncs bifurcats es troben
entrellaats en forma de trpode de manera que a aquest conjunt shi afegeixen els
pals rectes creant una forma circular que es recobreix amb pells de ren. Al centre
del lavvu shi encenia una foguera envoltada de pedres que marcaven un cam fins
a lentrada de la tenda.
123
El lavvu es troba sovint representat en els tambors samis mitjanant formes
triangulars que el representen com a smbol. Els poblats de lavvus reben el nom de
siida i en la majoria dels casos es representaven amb fumeres sortint de les puntes
de les tendes, indicant que eren pobles vius i amb vida, si no era aix, podia indicar
que alguna desgrcia o amenaa havia deixat el siida sense vida.
El goahti s un tipus de cabana temporal dels samis, sovint formada per una
estructura similar a la duna tenda, amb la part superior arrodonida, i coberta
principalment per molsa de torba, escorces darbre o pells de ren. Tamb se
lanomena lavvu de pol corbat, tot i que la seva tipologia constructiva s diferent a
la de la tenda tpica o lavvu.
El goahti es troba format pels segents
elements: 1) quatre troncs corbats; 2) un
tronc recte central i; 3) aproximadament una
dotzena de pals rectes de totes mides que
serveixen per conformar la paret exterior de
la cabana.
La forma corbada daquestes cabanes
s deguda als quatre troncs principals que
suneixen amb el tronc central a partir duns
forats que tenen als extrems dos daquests
pals corbats, mentre que els altres dos es
colloquen i sestaquen damunt el travesser format pel tronc central i els dos altres
troncs que shi entravessen. Quan aquesta estructura est configurada, es forma
un suport de quatre potes al llarg de la part superior central de lestructura. A
continuaci es colloquen entre deu i dotze vares envoltant lestructura i recolzant-
se al marc de suport de la seva part superior. Finalment, la coberta sacostumava a
fer amb molsa de torba o pells de ren.
124
Les diferncies entre el goahti i el lavvu saprecien especialment a la part
superior dambdues estructures. El lavvu t la punta amb els troncs entrecreuats
que sobresurten de la coberta, mentre que el goahti t lacabament rom i els troncs
es troben dessota la coberta. El goahti s un assentament ms durador que el lavvu,
especialment si es recobria de torba o escorces de bedoll, no obstant, tamb es
transportava en les campanyes de transhumncia al llarg del vidda.
Tradicionalment, els samis transportaven tota lestructura desmuntada dels
goahti per tal de construir-los on els convingus. Els transportaven amb rens
domesticats que sutilitzaven com a animals de carrega juntament amb els seus
trineus, anomenats gerresii o geres (tamb dits bulkur).
125
Per acabar aquest llibre volem posar mfasi en limportncia del tambor en
la cultura i la religi tradicionals samis.
Els tambors samis sn marcs de fusta ovalats (anomenats gievries en el sud
del spmi) o concs (anomenats goavddis en el nord del spmi) coberts amb pell de
ren. Les pells dels tambors estan decorades amb patrons caracterstics pintats amb
un color vermell intens obtingut al mastegar lescora del vern. Dels centenars,
possiblement milers, de tambors existents en el passat, noms nhan sobreviscut 71
amb les seves pells intactes.
Els tambors es poden classificar segons els seus estils de construcci i
decoraci. Encara que el lloc dorigen exacte noms es coneix per una minoria dels
tambors supervivents, la distribuci de cada tipus sembla correspondre tan
estretament al territori dun dialecte sami concret que la classificaci daquests
dialectes pot tamb ser aplicada, amb precauci, per a la classificaci dels tambors.
El mapa mostra la recent distribuci de les llenges samis amb el nombre

actual de parlants entre parntesis. Les figures mostren les caracterstiques
principals dels tipus de tambor corresponents i el nmero de tambors
supervivents. Fonts escrites confirmen que tamb van existir tambors a les rees
sami orientals ms enll de Kemi, per cap dells ha sobreviscut ni els seus tipus de
construcci ni els seus estils o dissenys ens sn coneguts.
Les llenges samis poden organitzar-se en un arbre de llenges, per la seva
relaci potser es descriu millor com un continu on els dialectes vens generalment
sn mtuament intelligibles. De la mateixa manera, els tipus de tambor poden
agrupar-se en categories ms grans, encara que amb el mateix problema inherent,
no importa quina caracterstica es tri per definir un grup, la seva frontera tamb
separar els tambors amb altres caracterstiques compartides. A ms, els termes
126
generals utilitzats per tals categories tamb sutilitzen per les branques de larbre
de llenges sense necessriament coincidir amb aquestes amb precisi.
Aquest diagrama suggereix dues alternatives bvies en la categoritzaci: en

files, organitzant de nord a sud els diferents tipus de tambor; i en columnes,
organitzant entre est i oest els diferents tipus de tambor. o obstant les seves
inexactituds, i tot i les clares similituds en la decoraci tant entre els tambors sami
del sud i els vens de la regi de Ume, com entre els tambors Kemi i els dels samis
del nord, aquesta ltima classificaci s probablement la millor per dues raons. En
primer lloc, la majoria de les caracterstiques compartides pels tambors de Lule i
de Pite tamb sn comuns a Ume i al ord, per la qual cosa la categoria del cercle
rtic suggerida es definiria per criteris negatius (falta de la creu solar central i no
ms de dos camps separats horitzontalment). En segon lloc, les tres columnes
corresponen estretament a diferents tipus de construcci.
127
A continuaci es mostra la classificaci dels tambors segons la regi i
dialecte on cada tipologia era ms comuna:
Existeixen dos tipus principals de construcci de tambors, els tambors de

marc, on la pell sestira sobre un bastidor fet de fusta doblada endurida per un
travesser que tamb funciona com a nansa; i els tambors de bol, on un cos
arrodonit fet duna sola pea de fusta, amb dos forats allargats al centre que
constitueixen lagafador, serveix per estendre-hi la pell tensada al damunt. Els dos
tipus es van desenvolupar abans que es fes qualsevol dels tambors que han arribat
fins als nostres dies, per el tambor de bol s tipolgicament un disseny posterior, a
travs dun subtipus de tambor de marc amb una brida cap endins a la vora
inferior del bastidor del tambor.
128
En els tambors normals de marc, el bastiment es fa duna sola pea fina de
fusta doblada en oval. Aquest tipus s similar als tambors de xaman siberians, al
Bodhran irlands i a diversos altres tambors de tot el mn. Amb quatre petites
excepcions, aquest subtipus es correspon a lestil de decoraci del sud del spmi,
encara que devia haver sigut el tipus original a totes les rees. Les excepcions sn
dos tambors de bol amb decoraci del sud i un tambor de marc amb decoraci de
Ume, tots tres amb caracterstiques transitries en la seva decoraci, i finalment
un tambor del sud molt tard de marc.
first
# type place of origin current location
known
1 frame drum Lycksele, Sweden 1688 SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
2 frame drum sele, Sweden SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
5 frame drum South Smi, Norway or Ethnologisches Museum, Berlin
Sweden
6 frame drum Granbyn, Lycksele SHM, Stockholm (deposited at Silvermuseet,
Lappmark, Sweden Arjeplog)
7 frame drum sele Lappmark (?), SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
Sweden
8 frame drum Lycksele Lappmark Kungliga Livrustkammaren, Stockholm
(?), Sweden
Sweden
10 frame drum South Smi area, Museum fr Vlkerkunde, Leipzig
Sweden
11 frame drum sele Lappmark, SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
Sweden
12 frame drum South Smi area (?), 1779 Vitenskapsmuseet, Trondheim
Norway
Sweden
14 frame drum sele Lappmark, Nordiska museet, Stockholm
Sweden
Sweden
Sweden
17 frame drum South Smi area (?), Museum fr Vlkerkunde, Leipzig
Sweden
Sweden
Sweden
20 frame drum Vapsten, Lycksele 1723 British Museum, Department of
Lappmark, Sweden Ethnography, London
21 frame drum Umbyn, Lycksele SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
Lappmark (?), Sweden
22 frame drum South Smi area, Nordiska museet, Stockholm (deposited in
Sweden (?) Finland)
129
23 frame drum sele or Lycksele SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
Lappmark, Sweden
Sweden
Sweden
Sweden
27 frame drum Granbyn, Lycksele 1726 Muse de l'Homme, Paris
Lappmark (?), Sweden
28 frame drum sele Lappmark, SHM, Stockholm (deposited at
Sweden Vrldskulturmuseet, Gteborg)
Sweden
30 frame drum Folddalen, 1727 Henneberger Museum, Meiningen
Nordtrndelag, (at Meininger Museum)
Norway
31 frame drum South Smi area, 1723 Nationalmuseet, Den etnografiske Samling,
Norway or Sweden Copenhagen
32 frame drum sele Lappmark (?), rbyhus slott
Sweden
33 frame drum sele Lappmark (?), Skoklosters slott
Sweden
34 frame drum sele Lappmark (?), Vlkerkundesammlung der Hansestadt
Sweden Lbeck
Sweden
36 frame drum South Smi area (?), Rautenstrauch-Joest-Museum, Kln
Norway or Sweden
Sweden
38 frame drum South Smi area (?), Nationalmuseet, Den etnografiske Samling,
39 frame drum Rans Lappby, sele 1730 Muse de l'Homme, Paris
Lappmark, Sweden
Sweden
41 frame drum sele Lappmark (?), Naturkunde-Museum, Kassel
Sweden
42 ring frame drum South Smi area (?), Jmtlands lns Museum, stersund
Norway or Sweden
43 flanged frame drum Kemi Lappmark, SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
Finland
44 flanged frame drum Kemi Lappmark, Museum fr Vlkerkunde, Leipzig
Finland
45 bowl drum Grans Lappby, Sorsele, 1723 SHM, Stockholm (deposited at Svenska
Sweden Linn-sllskapets Museum, Uppsala)
46 bowl drum Sorsele (?), Sweden Naturkunde-Museum, Kassel
47 bowl drum Sweden SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
48 bowl drum Sweden Private owner (Kemner), Ystad
49 bowl drum North of Ume lv, 1787 Schloss Waldenburg (at Museum
130
Sweden Waldenburg)
50 bowl drum North of Ume lv, 1746 Private owner (Fuller) (deposited at SHM,
Sweden Stockholm)
51 bowl drum Norway or Sweden Nationalmuseet, Den etnografiske Samling,
Copenhagen
52 bowl drum Norway or Sweden 1706 Nationalmuseet, Den etnografiske Samling,
Copenhagen
53 bowl drum Norway or Sweden Museo Preistorico ed Etnografico, Rome
54 bowl drum Pite Lappmark, University Museum of Archaeology and
Sweden Anthropology, Cambridge
55 bowl drum Pite Lappmark (?), Museum fr Vlkerkunde, Hamburg
Sweden
56 bowl drum Pite Lappmark (?), 1681 British Museum, Department of
Sweden Ethnography, London
57 bowl drum Pite or Lule Lappmark Private owner (C. Gripenstedt), Bysta grd,
(?), Sweden rebro
58 bowl drum Lule Lappmark (?), SHM, Stockholm (deposited at Norrbottens
Sweden museum, Lule)
59 bowl drum Lule Lappmark (?), Nordiska museet, Stockholm
Sweden
60 bowl drum Lule Lappmark (?), Private owner (Bergshammar), Fgd
Sweden (allegedly sold, probably to a museum in
Norrland, but its whereabouts are unknown)
61 bowl drum Lule Lappmark (?), University Museum of Archaeology and
Sweden Anthropology, Cambridge
62 bowl drum Lule Lappmark (?), Dala Fornsal, Falun (at Dalarna museum)
Sweden
63 bowl drum Lule Smi area (?), 1668 Museum fr Vlkerkunde, Dresden
Norway or Sweden
64 bowl drum Lule Lappmark (?), SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
Sweden
65 bowl drum Lule Lappmark (?), Museum fr Vlkerkunde, Leipzig
Sweden
66 bowl drum Lule Lappmark (?), Nordiska museet, Stockholm
Sweden
67 bowl drum Torne Lappmark (?), SHM, Stockholm (at Nordiska museet)
Sweden
68 bowl drum Torne Lappmark (?), Museum fr Vlkerkunde, Mnchen
Sweden
69 bowl drum Torne Lappmark (?), 1808 Lunds Universitets Historiska Museum,
Sweden Lund
70 bowl drum North Smi area (?), Nationalmuseet, Den etnografiske Samling,
71 bowl drum Finnmark, Norway 1691 Nationalmuseet, Den etnografiske Samling,
Copenhagen
? ? Russian museum of Ethnography, St.
Petersburg
? ? Murmansk Regional Museum, Murmansk
72 fake Lycksele Lappmark, Nordiska museet, Stockholm
Sweden
73 fake ? 1889 British Museum, Department of
131
Ethnography, London
74 fake Pite or Lule Lappmark 1787 Schloss Waldenburg (at Museum
(?), Sweden Waldenburg)
75 fake Lule Lappmark (?), Nordiska museet, Stockholm
Sweden
76 fake Torne Lappmark (?), Ethnologisches Museum, Berlin
Finland
77 fake ? Museum fr Vlkerkunde, Leipzig
fake "Lapponia" Museo nacional de Antropologa, Madrid
78 bowl Jokkmokk, Lule Norrbottens museum, Lule
Lappmark, Sweden
79 bowl Jokkmokk, Lule Norrbottens museum, Lule
Lappmark, Sweden
80 bowl Northern Nordland, Kulturhistorisk museum, Oslo
Norway or Lule
Lappmark, Sweden
81 bowl Lule Lappmark (?), Nordiska museet, Stockholm
Sweden
frame fragment Bindalen, Nordland, Kulturhistorisk museum, Oslo
Norway
frame with skin Henriksdalen, 1969 Velfjord bygdemuseum, Hommelst
fragments Nordland, Norway
frame and Nry, Nord- 1993 Vitenskapsmuseet, Trondheim
accessories Trndelag, Norway
frame and Visten, Nordland, 1997 Vitenskapsmuseet, Trondheim
accessories Norway
flanged frame Bjrsvika, Nordland, Salten Museum, Bod
Norway
accessories Jomafjell, Nordland, Kulturhistorisk museum, Oslo
Norway
accessories ? Kulturhistorisk museum, Oslo
accessories ? SHM, Stockholm
accessories ? Nationalmuseet, Den etnografiske Samling,
Copenhagen
accessories Kuusamo, Finland Kansallismuseo, Helsingfors
The main source for this table is Samiskt kulturarv i samlingar, a report on the possibilities for repatriation of Smi
object of religious significance in museum collections. Source: http://old.no/samidrum/ // www.saivu.com
Tambors de marc, principalment amb lestil decoratiu del sud del spmi:
Caracteritzat per una creu solar central, absent en un sol tambor, i una
trajectria ininterrompuda entorn de la vora, i per labsncia de lnies horitzontal
que separen el camp en compartiments separats com en tots els altres estils. Les
figures individuals es colloquen comunament als braos de la creu solar, en la
tragectria externa o flotant entre aquests. Petits camins rectes o moderadament
corbats que formen la lnea de base per a altres figures poden estar flotant o
ramificant-se prop de la vora exterior, de la creu solar o entre si mateixes. La creu
del sol es forma normalment com una forma romboide amb els braps que
sobressurten en totes les direccions cardinals. Aquesta caracterstica rara vegada
sallunya del centre al llarg de leix horitzontal del tambor, encara que en alguns
132
casos es situa clarament per sota del centre exacte del mateix i, molt rarament, per
sobre.
La terminaci del bra inferior de la creu solar sovint sadorna, en molts
casos amb una espcie dobertura (potser una cova?). Aix concorda amb les
descripcions antigues en qu aquest adorn terminal del bra inferior de la creu
solar era la posici de partida per lanell de llaut o tros de cornamenta collocat
damunt la pell del tambor quan sutilitzava per lendevinaci. Les niques altres
figures comunament trobades en aquest bra sn els homes del dia sagrat.
Aquestrs tres figures (a vegades noms una o dues) solen ser les ms simplificades
de totes les figures humanes, freqentment representades per simples creus.
La terminaci superior tamb sadorna tot sovint, per de maneres diferent
que linferior. Un tipus com dornament daquest bra s una barra transversal
curta que forma una trajectria de lnia de base per una o ms figures en una
posici vertical. Del contrari, no es pot observar una preferncia significativa per
la orientaci de les figures individuals.
Tambors de marc originals conservats a lactualitat:
133
134
135
136
137
Tambors de marc originals no conservats a lactualitat:
138
Tambors de marc qestionables:
Tambors de bol, principalment amb lestil decoratiu des les regions de Ume, Pite,
Lule i nord del spmi:
Caracteritzats per tenir una lnia horitzontal que divideix el tambor en un

camp inferior ms gran i un camp superior ms petit. Sovint, tres o ms divinitats
es troben erguides sobre aquesta lnia, mentre que un ren flota sobre ells. Algunes
altres figures tamb poden estar flotant en aquesta rea, i les estructures, que
representen possiblement habitatges, es fixen sovint a la vora exterior del camp
superior.
s en ls del camp inferior on es distingeixen els quatre subtipus dins
daquesta categoria. Els tambors de la regi de Ume tenen una creu solar com els
propers de la regi del sud del spmi. Els dissenys de la regi de Pite tenen una
lnia divisria vertical central, de manera que els tambors es divideixen en tres
camps daproximadament la mateixa mida. Els tambors de la regi de Lule tenen
de nou una representaci del sol collocada centralment en el camp inferior, per
aqu s circular enlloc de entrecreuada. Els tambors de la regi nord del spmi
tenen una segona lnia horitzontal que engloba tota lamplada, de manera que el
tambor es divideix en tres files daproximadament la mateixa mida. Un sol tambor
del nord del spmi, a vegades considerat com un subtipus prpi de Finnmark, t
tant el camp superior com el central dividit per lnies horitzontals, formant cinc
files (i encara ms si es compten les lnies parcials).
Encara que probablement sigui una simplificaci excessiva, el camp
superior sembla representar el regne dels dsus en tots els tipus daquesta
categoria, amb el regne dels homes a la part ms gran. Linframn es troba
representat com una fila inferior separada en els tambors del nord del spmi,
mentre que en els altres s una regi ms limitada a la part ms inferior de la vora
exterior.
139
Tambors de bol originals conservats a lactualitat:
140
141
142
Tambors de bol originals no conservats a lactualitat:
143
144
Tambors de bol qestionables:
Tambors de marc amb vora amb estil decoratiu de la regi de Kemi:
Els dos tambors de la regi de Kemi supervivents fins a lactualitat tenen

dues lnies horitzontals, com succeeix amb els del nord del spmi, per difereixen
daquests en molts aspectes. Els tambors de marc amb vora sn significativament
ms grossos que la resta dels tambors, aquesta mida permet una vora decorada
que freqentment falta en els tambors de bol i de marc, ms petits, i tant aquesta
vora com les lnies horitzontals es dibuixen amb lnies dobles amb ornamentaci
entre elles. Una caracterstica nica compartida per aquests dos tambors s que
tan la vora com les lnies horitzontals sinterrumpeixen a lintersecci amb leix
vertical central que, daltra banda, no sndica de cap altra manera.
Tambors de marc amb vora originals conservats a lactualitat:
145
Tambors xamnics siberians:
Els tambors xamnics siberians sn els ms similars als samis, tant en la

seva vessant esttica, com social i histica. Comparteixen molts aspectes bsics:
tambors de marc oval amb dibuicos esquemtics de cossos celestes, vegetaci,
animals, persones, habitatges, etc. tot sovint dividits en regions o regnes separats
per lnies horitzontals o verticals.
Tambors siberians:
146
Aquest tambor, probablement Mongol o Siberi,
mostra lomnipresent motiu de lhoritz muntanys. La
secci inferior t set genets en una lnia, fent ress del
motius dels grups de set esperits que ballen en una
lnia freqentment present en els tambors trquics
siberians. Sota aquesta lnia hi ha tres tortugues,
probablement representant els esperits de laigua, aix
com la tortuga sobre la qual descansa la terra. En el
mn superior cinc genets espirituals es troben en una
lnia, amb tres ms dempeus per sobre dells. Hi ha
molts ocells i arbres, i un s que est pintat de roig, en
contrast amb les altres figures executades amb pintura
blanca.
Tambor tpic Evenk, amb la vora punxeguda i els

ferraments interiors per sostenir-lo. La baqueta s de
fusta treballada.
147
Aquest tambor, de procedncia desconeguda, t molts
similituds amb els tambors xamnics de les
nacionalitats trquiques siberianes, especialment pel
que fa als dissenys geomtrics abstractes. Dues figures
semblen ser xamans, un amb les borles a la roba, i
laltre que sost un tambor i un batall. Hi ha molts
esperits de cavalls, genets, alguns amb armes, altres
esperits estan de peu sostenint un arc i una fletxa. Hi
ha molts animals i ocells, alguns semblen ser crvols,
ssos i peixos. La lnia horitzontal a la part inferior
sassembla a les estructures utilitzades en els rituals
Evenks per simbolitzar el Dolbor, el riu del mn. Tota
lescena est rodejada de representacions de
muntanyes.
Tambor altic que mostra un simbolisme molt

complex. En aquesta representaci la lnia divisria
muntanyosa sembla separar el mn dels vius i el de les
divinitats. El xaman est dins duna casa en el mn
dels vius, amb un cavall a fora i una tortuga i un peix
representant probablement els esperits de laigua. En el
mn dels dus la part superior del tambor est
dominada pel sol i la lluna i les venus de la nit i del
dia. Sota daquests apareix el que sembla un estel
fuga, i els patrons en reixa que venen a significar els
nou forats de les culleres de sacrifici (sasali), per
poden representar constellacions. Hi ha set ocells
blancs, alguns amb quatre potes, i un sol ocell negre
amb el que sembla ser un cap hum. Tamb hi ha tres
cavalls blans i tres cavalls negres, un dells amb el que
sembla ser un genet, aix com tres arbres.
Representa potser un viatge del xaman a travs dels

altres mons assistit pels seus esperits auxiliars i
animals guia.
148
Aquest tambor xamnic Khakass t una variant del
motiu de lhoritz muntanys, per les marques
creuades tamb poden ser tendes (ursa). En el mn
superior, els esperits xamnics blancs i negres porten
els seus arcs mgics, acompanyats pel sol i la lluna,
dos ocells negres i molts animals, entre ells cavalls,
llops i guineus. En el mn inferior hi ha dos arbres i
dues fileres de set figures aparentment ballant una
dansa yohor, un llop o un gos i dues tortugues. Les
tortugues no noms estan connectades amb els esperits
de laigua, sin tamb amb lhistria de la creacci, en
la que el creador va collocar terra seca a la closca de
les mateixes per crear la terra ferma.
Tambor xamnic de lAltai que mostra el xaman en el

mn dels vius dins dun habitacle amb quatre parets
amb un cavall fora i representacions dels esperits de
laigua. En el mn superior hi ha un genet amb uns
altres cinc cavalls, vuit ocells similars a guiles, el sol i
la lluna, constellacions o smbols dofrena i/o
sacrifici, tres arbres i un estel fuga.
149
Aquest tambor Yakut t imatges molt complexes,
algunes de les quals es troben obscurides per la mala
qualitat de limatge. El tambor est dividit per un
horitz muntanys que marca la frontera amb el mn
superior a la vegada que rodeja el tambor sencer,
evocant a la frase habitual de moltes invocacions
xamnique hangai delkhii mn muntanys. Hi ha
ocells i un arbre de turge en el mn superior amb un
ocell que es para a la seva punta. Es veu tamb un
crvol, un gos i files de ballarines dominant el paisatge
del mn mitj dels vius. A la part inferior hi ha una
serp que simbolitza els esperits de laigua i una figura
estirada, possiblement un xaman en xtasi.
Linterior daquest tambor Evenk mostra un agafador

amb les quatre direccions cardinals.
150
Un tambor Trtar siberi mostra moltes
caracterstiques tpiques dels tambors trquics
siberians, com les bandes de lhoritz muntanys i les
dues lnies desperits dansaires. A la part del mn mitj
un xaman aguanta un arc a prop de dos arbres turgue,
unes serps, un llop, una tortuga i el que sembla ser un
crvol. En el mn superior hi ha molts animals i ocells,
i esperits muntats, un dels quals sost un tambor de
xaman.
El dors dun tambor xamnic, probablement Tuvan o

Evenk, que mostra lencordat de vetes per lligar
campanes i els cons de cascabell que sn sacsejats pel
xaman seguint el ritme primari del tambor.
151
Vista interior dun tambor xamnic dels Darkhat de
Monglia, mostrant el cap de cavall tallat en el mnec,
larc mgic enganxat tamb al mnec i les files de cons
de cascabell lligats a les vetes del tambor per propiciar
el dringueig.
Aquest tambor mostra un disseny de mnec de tambor

com pels tambors xamnics Evenks. Mentre que
molts pobles Siberians, aix com Mongols, per regle
general tenen nanses de fusta o de cuirs insertat
directament al marc del tambor, els tambors Evenks
sovint tenen agafadors de metall en forma de creu
adjunta a larc mitjanant vetes. En aquest cas les
corretges subjecten un mnec format per un anell de
metall que a la vegada est unit per corretges a laro
del tambor. El que semblen ser protuberncies a la
vora de lanell de lagafador sn en realitat minscules
mscares desperits, i un gros batall ds de metall es
troba a la part superior de lanell. Les corretges
absorbeixen la fora dels cops sobre el tambor i poden
actuar com a ressorts de manera que la m que subjecte
el tambor no es veu colpejada repetidament pels cops
de la baqueta.
152
Un tambor xamnic Beltir, amb vista frontal i posterior. A la part davantera els dissenys sn bastant descolorits,
encara que el disseny en zigzag al voltant de la vora que representa muntanyes a lhoritz s visible. Les nou figures
de pal que suneixen per les mans poden estar ballant una dansa yohor, ja que en algunes cerimnies sescullen nou
persones per ballar mentre el xaman realitza el ritual. A la part de darrere hi ha un mnec tallat i gros amb filferros
que surten a cada banda sostenint dos cascabells o esquellots grossos.
Vistes posterior de dos tambors Trtars siberians mostrant les seves pesades i elaboradament tallades nanses de fusta.
Ambds tenen filferror que surten de laro en ambdues bandes per aguantar els penjolls de metall hanhinuur que
dringuegen al tocar el tambor.
153
Un tambor Khakass mostra el motiu com de lhoritz
muntanys. La part del mn mitj mostra files de
ballarins, probablement esperits ongon, i una figura
amb una llana o un horiboo, el guia dels xamans.
Tamb hi ha un llop (o un gos), una serp que
representa els esperits de laigua, i una figura
monstruosa, potser un mangadhai. A la part superior
del mn hi ha un arbre turge i un guerrer a caball,
potser un xaman, aix com els ocells, el sol i una
constellaci, ja siguin les pliades o la del Gran s.
Tambor i ornaments metllics dun xaman Buryat.

Aquest tambor s nic perqu el disseny zagalmai est
creat per la costura de quatre pells de bestiar. El forat
central s intencionat i es crea cosint les pells en un
anell de ferro al centre. Aix representa el centre de
lunivers i lentrada del xaman a altres mons. Les
cintes a cada banda del tambor ajuden a augmentar la
sensaci de moviment del tambor en dansa, i els cons
de cascabell que pengen de la part inferior agreguen un
dringueig sonor al repic del mateix. La cadena llarga,
amb lhome i els penjolls amb forma de caball est
pensada per penjar de la part posterior de la corona del
xaman. Sota hi ha un arc en miniatura i una fletxa feta
de ferro, una de les armes mgiques del xaman.
154
Un xaman Khant posa amb el seu gros tambor. La roba
que porta s una reminiscncia de lindumentria
dalguns pobles natius dAlaska.
Linterior daquest tambor es troba adornat amb cintes,

cons de cascabell i un arc mgic. Les protubarncies de
la vora representen el motiu habitual del mn
muntanys que envolta el tambor.
155
Un petroglif de la vall del riu Lena, probablement
Uraankhai o Evenk. El dibuix mostra al xaman amb el
seu vestit ritual amb banyes i dos tambors amb els
smbols de les quatre direccions cardinals que es troba
sovint en els tambors Buryat i Evenk. Les nou figures
de pal poden representar ballarins o esperits ongon,
potser aquest darrer cas ja que un sembla tenir un bec.
Entre els Buryat i altres cerimnies de sibria era com
tenir un grup de nou ballarins que realitzaven una
dansa yohor durant el ritual. Els dos animals de la part
inferior poden representar un llop i un s, encara que el
desgast ha borrat part de limatge.
Un dibuix dun xaman Mongol de Chahar al museu de

Copenhague. Mentre que el vestit s prcticament
idntic al daltres xamans mongols i siberians, el
tambor en forma de piruleta, s a dir, amb mnec, s
tpic dels xamans del sud de Monglia i Manxria.
156
Un dibuix dun xaman Manx mostre els cons de
cascabell grans lligats a la seva cintura, el vestit o tocat
de plumes simplificat i el tambor amb mnec que
tamb s popular entre alguns mongols del sud, Evenks
de lest i Txuktxis.
Aquest tambor est dedicat a Uha Losan Khaan,

Mestre dels esperits de laigua.
157
Vista posterior i lateral de la baqueta dun tambor
Tuvan, feta amb fusta, pell i anelles de coure per
dringar mentre es pica el tambor.
Aquest gran tambor Selkup mostra moltes campanes

penjades al seu interior.
Aquest tambor Dolgan tamb est pintat amb el smbol

del zagalmai, aquesta vegada els extrems de la creu
presenten un disseny trifurcat utilitzat sovint per
representar arrels en lart xamnic siberi, evocant aix
el smbol de larbre del mn i els tres mons xamnics.
158
Aquest tambor xamnic Dolgan s molt senzill i
directe en la seva presentaci del zagalmai, un smbol
connectat amb les quatre direccions cardinals i amb la
deessa mare que recorda el Beaivi, el Peive i els
Lebikies samis.
Tambor Evenk amb les quatre direccions cardinals, el centre de lunivers o la porta del trnsit, larbre del mn amb
les seves arrels o coves que delimiten quatre quadrants rics en figures i interpretacions. En el quadrant superior
esquerra veiem uns pals on es clavava carn de sacrifici i una parella de crvols. En el quadrant superior dret apareix
la mateixa parella de crcols acompanyats duna guila, el sol i la lluna (o estels o una constellaci), i una forma
similar a un arc mgic xamnic. En el quadrant inferior esquerra apareix un estol lineal de sis antides i, finalment,
en el quadrant inferior dret apareixen dos llops.
159
Vista interior dun tambor xamnic Udege, que mostra
la creu zagalmai en forma de nansa i les corretges que
la subjecten a laro del tambor. Un sol i una lluna es
dibuixen a linterior del tambor, a mode de cap.
La majoria de tambors representen lestructura cclica

del cosmos: naixement, mort, renaixement.
Aquest tambor Evenk mostra una versi del zagalmai

amb un doble anell al centre.
160
Tambor xamnic Evenk decorat amb una guila.
Sovint els vestits dels xamans presenten pengerelles al
llarg del tors i sobretot dels braos que recorden les
plomes i les ales daquesta imatge.
Aquesta variaci del smbol del zagalmai daquest

tambor Dolgan s evocadora dun dels significats del
zagalmai, el crvol de la deessa mare, mostrat aqu en
el gol o centre del tambor.
161
Els dissenys daquest tambor xamnic
Nanai semblen estar relacionats amb
els esperits de laigua, mostrant serps,
granotes, llangardaixos i una tortuga.
Un petroglif Mongol antic que mostra el que sembla

ser un esperit ogon dins dun tambor representant una
tortuga.
162
Tambor xamnic trquic de lAltai amb un disseny
simple, amb la banda horitzontal en zigzag
representant la superfcie de la terra. Larbre turge i el
sol i la lluna a cada banda dell sn centrals a lescena,
amb un home i dues cabres de muntanya que
representen probablement esperits auxiliars xamnics.
La cama de la figura pot ser intencionalment curta per
representar que lesperit dun avantpassat era coix.
Vista davantera i posterior dun tambor xamnic trquic de lAltai. Limatge de lArbre del Mn o Esperit Matern
domina el davant i el darrere del tambor, unint aix els mons. La part interior t imatges del sol i la lluna, larc iris a
les bandes esquerra i dreta de la figura central, que formen una silueta que sembla la de larbre de turge, i els dracs o
serps que representen els esperits de laigua. La part exterior mostra un xaman que sost un tambor amb un disseny
similar al real, un cavall lligat a un arbre turge, cabres de muntanya, un zukheli i la pell dun animal de sacrifici
penjat dun arbre. Sembla haver-hi dues tortugues en el mn superior, la tortuga est associada a la histria de la
creaci. Aquest tambor s interessant perqu la part ineterior, oculta generalment, mostra larbre en forma humana
estilitzada, per al capdamunt hi apareix una corrent o lnia que uneix els mons, representant el gol, centre de totes
les coses.
163
Tambor xamnic turquic de lAltai amb escenes molt
complexes. La figura central s larbre del mn o
lesperit central, amb larc iris que sestn a lest i a
loest. La figura central sembla tenir el sol i la lluna a
les seves mans, i el patr en zigzag de la longitud del
seu cos representa la via lctea. A la banda oest de la
figura central hi ha un grup de xamans i un altre xaman
sota dells t un tambor. Les agrupacions a la banda est
mostren un xaman amb un tocat o vestit menys
elaborat aparentment portant un grup de persones a una
dansa yohor, i per sota dels ballarins un home observa
un cavall lligat a un arbre turge.
Tambor xamnic, probablement de lAltai, amb larbre

mare al centre amb els braos en forma darc iris que
ho abracen tot i el sol i la lluna entorn el seu cap.
164
Un tambor xamnic Altaic mostra novament una figura
central que sost el cel, essent la seva forma larbre del
mn i la divinitat central, amb triple arrel, i les borles
que pengen dels braos com si fos un vestit de xaman.
La figura est rodejada pels esperits de cabres de
muntanya, un arc iris, larbre turge, estrelles i el sol i la
lluna.
Aquest tambor turquic Altaic s tpic per la figura

central gegantina que abraa els mons, amb un arc iris
que va de est a oest. Per una banda hi ha un tambor de
xaman i el que sembla ser una parella, a laltra banda
un aparent arbre turge est flanquejat per un s o un
home i un animal de cua llarga, prossiblement un
lleopard de les neus.
165
Un tambor Trtar Siberi que mostra una divisi
inusual entre els mons, engrandint-se en un cercle
central que suggereix el Tengeriin uuden, lentrada al
cel, el gol o el centre de lunivers. Dues vares o pols i
dos arbres turge literlament semblen connectar la terra
amb les estrelles i el firmament. El mn superior t
dues lnies desperits dansants, aix com dos esperits
que semblen estar aguantant un tambor. A continuaci
hi ha una altra lnia de ballarins, aix com un xaman
amb un tambor, una tortuga, i el que sembla ser un llop
o una guilla. La vora, en lloc de mostrar muntanyes,
sembla representar un riu, tal vegada el Dolbor, el riu
del mn.
Tambor Orotx que mostra dos petits dissenys zagalmai

i una banda horitzontal que representa probablement
un horitz muntanys i la frontera entre els dos mons.
166
Tambor Evenk decorat amb un ocell estilitzat,
probablement una guila.
Aquesta tambors Orotx Evenks sn dun estil similar

als dels seus parents tnics, els Manxs, i el dels
Mongols del sud.
167
Vista frontal, lateral i posterior dun tambor xamnic Tuvan, mostrant la seva estructura. El mnec vertical, amb un
ongon, unes les serps tallades en ell i la vara don pengen els cascabells o holgogo que dringuen quan el tambor es
colpeja.
Aquest tambor xamnic Selkup mostra moltes de les

imatges habituals de lart xamanstic de Sibria i
Monglia. La figura amb moltes potes del centre pot
ser un esperit aqtic o una representaci de larbre del
turge en forma danimal. A cada costat daquesta
figura hi ha el sol i la lluna amb els estols docells
associats amb cadascun dells i que evoquen les files
de ongons docell utilitzats en els rituals xamnics,
especialment entre els Yakuts. Els dos grups docells
que volen sn similars a les pengerolles amb forma
docell que adornen molts dels vestits tradicionals dels
xamans. A la dreta de la lluna hi ha un conjunt de
troncs endrets de ongons, cadascun amb un suport amb
forma de tripode que simbolitza els tres mons. Els dos
grups danimals sn probablement llops i ssos. Un
xaman es desplaa amb trineu tirat per rens portant
amb ell una tambor amb el disseny clssic del
zagalmai. Hi ha tres conjunt desperits en forma
humana, un normal, un sense cap i un sense braos. La
fila de figures sense braos sassembla a ongons
Siberians i Mongols, recordant llunyanament a les
formacions rocoses de Manpupuner i essent similars
tamb a figures que es troben en tambors samis. Els
esperits deformats signifiquen que sn els mestres
daquestes deformitats. Sha de tenir en compte que
tots els conjunts desperits, ocells i animals tenen el
mateix nombre.
168
Tenint en compte els anlisis fets dels tambors xamnics Escandinaus, Siberians i Mongols, a continuaci es presenta
una interpretaci personal daquest interessantssim tambor Selkup:
1: Representaci de set muntanyes perfent lhoritz, probablement relacionades amb la formula per a linici de molts
rituals xamnics que sinicia amb lexpressi mn muntanys. Desprs daquestes muntanyes veiem un cercle
negre ms acusat, potser fent allusi a la visi en tnel o embut dels estats de trnsit.
2: Representaci dun sser amb catorze potes, set per banda, situat al centre del tambor i que es relaciona amb un
esperit aqutic molt poders o amb una representaci animal de larbre de la vida o del turge. Es relaciona amb els
cicles de laigua i de regeneraci de la natura.
3: Representaci del sol que es troba al costat esquerra de lesperit central o sser de catorze potes.
4: Representaci dun estol de set ocells que acompanyen el sol en els seus cicles. Poden ser ttems o esperits
relacionats amb lastre dirn. Recorden especialment les files de ongons docells utilitzats en els rituals xamnics.
5: Representaci de la lluna que es troba al costat dret de lesperit central o sser de catorze potes.
169
6: Representaci dun estol de set ocells que acompanyen la lluna en els seus cicles. Poden ser ttems o esperits
relacionats amb lastre nocturn. Recorden especialment les files de ongons docells utilitzats en els rituals xamnics.
7: Representaci de set ocells o esperits que semblen elevar-se cap al sol i que guarden relaci amb el grup desperits
sense cap de la figura 10 i amb el bot de la figura 13. Aquests ocells recorden als penjolls amb forma docell que
adornen sovint els vestits i tocats tradicionals dels xamans.
8: Representaci de set ocells o esperits que semblen elevar-se cap a la lluna i que guarden relaci amb el grup
desperits amb cap de la figura 11 i amb el trineu de la figura 14. Aquests ocells recorden als penjolls amb forma
docell que adornen sovint els vestits i tocats tradicionals dels xamans.
9: Representaci dun grup de set animals, probablement ssos o llops, que podem considerar ttems o esperits
poderosos i que guarden relaci amb la figura solar. Tenen un sentit descendent.
10: Representaci dun grup de set esperits sense cap que es troben precedits dels ssos o llops de la figura 9 i
desprs del pas amb el bot representat amb la figura 13. Potser es tracta duna representaci del regne dels morts.
Recorden tamb la representaci dalgunes danses xamniques com les yohor.
11: Representaci dun grup de set esperits amb cap que es troben precedits pels esperits sense cap de la figura 10 i
de lsser central de catorze potes de la figura 2. Potser es tracta duna representaci del regne dels vius. Recorden
tamb la representaci dalgunes danses xamniques com les yohor.
12: Representaci dun grup de set animals, probablement ssos o llops, que podem considerar ttems o esperits
poderosos i que guarden relaci amb la figura llunar. Tenen un sentit ascendent.
13: Representaci dun bot, que guarda relaci amb el sol representat a la figura 3, amb els ocells de la figura 10 i
amb els esperits sense cap de la figura 10. Aquest bot pot ser un mitj pel viatge de les nimes a travs dels mons
xamnics. En aquest cas, la figura 16 lhaurem dentendre com una representaci del mn de les divinitats, on hi
trobem set daquestes divinitats que guarden algun tipus de relaci amb el cicle solar, els animals guia (ssos o
llops), el propi bot i els esperits sense cap de la figura 10. Podria representar un cicle dels esperits enll dels tres
mons.
14: Representaci dun trineu tirat per un ren en el qual hi va un xaman amb un tambor on shi representa la tpica
figura entrecreuada del zagalmai. Aquesta figura guarda relaci amb la lluna representada a la figura 5, amb els
ocells de la figura 8 i amb els esperits amb cap de la figura 11. Aquest trineu pot ser un mitj pel viatge de les nimes
a travs dels mons xamnics. En aquest cas, la figura 16 lhaurem dentendre com una representaci del mn de les
divinitats, on hi trobem set daquestes divinitats que guarden algun tipus de relaci amb el cicle llunar, els animals
guia (ssos o llops), el propi trineu i els esperits amb cap de la figura 11. Podria representar un cicle dels esperits
enll dels tres mons.
15: Representaci de set figures que poden representar tendes, tombes o conjunts de troncs endrets de ongons amb
forma de trpode que simbolitzen els tres mons xamnics. Probablement tenen la triple funci de representar un
poblat, un cementiri i un lloc de culte.
16: Representaci dun grup de set figures que hem dentendre com a dus i deesses del mn de les divinitats.
170
Una tambor xamnic fora abstracte mostrant el que
sembla ser un esperit de laigua al centre i possibles
lnies de lhoritz a cada costat, amb les
representacions del sol i la lluna flanquejant lesperit i
arbres de turge naixent dels dos astres en senyal de
renovaci cclica de la natura.
Aquest tambor Selkup s tamb molt abstracte en el

seu disseny. La imatge central representa un arbre
turge, amb les entrades al mn superior i inferior
situades als seus dos extrems. El sol i la lluna
flanquegen larbre i es perfilen en un estil ms tpic del
pobles urlics com els Nenets. Els dissenys de les
vores poden representar muntanyes estilitzades.
171
Un tambor xamnic Chelkan amb una mnec amb
forma dhome. Aquestes escultures antropomrfes sn
populars entre molts fabricants de tambors Siberians i
Mongols. Lhome representa la manifestaci humana
de lesperit del tambor. Els dos filferros que li
serveixen de braos sn utilitzats per lligar-hi
cascabells que dringuegen al tocar el tambor. Moltes
vegades la funci dels cascabells s la de foragitar els
esperits intrusos indesitjables.
Vista frontal i posterior dun dels

tambors del gran xaman Tubyaku
Kosterkin, de ltnia Nganasan,
habitants de la Pennsula del Taimir.
Tubyaku va ser el darrer xaman del

seu poble i era reconegut com un dels
ms grans coneixedors de les
tradicions xamniques del gran nord
de Sibria.
La tradici xamnica a la famlia

Kosterkin es remuntava a unes
quantes generacions enrere, i tant el
pare com el germ menor de Tubyaku
havien sigut tamb xamans com ell.
Sens dubte els tambors representen com cap altre element lessncia de les
creences xamniques ms ancestrals, unes creences lligades a lexistncia humana i
arrelades neurolgicament a la ment de lhome a travs de la comprensi
intrnseca dels cicles de la natura i de la meditaci profunda que porta a la
comuni i a la integraci dels impulsos neuronals dels dos crtex ms interns i
primitius del cervell, larqueocrtex i el paleocrtex; amb el mes extern i
evolucionat, el neocrtex: fet que condueix a una elevada activitat cerebral
traduda en una major sensibilitat i en lendinsament en els estats alterats de
conscincia on habiten els esperits i divinitats dels tres insondables mons xamnics.
172
Reconeixement o Comercial Sense Obra Derivada (by-nc-nd): No es permet un s
comercial de lobra original ni la generaci dobres derivades, 2017.
Copyright dels textos de Gerard Canals Puigvendrell.

Fotografies daccs lliure obtingudes dinternet.
173

Apunts Sobre Cultura Tradicional Sami

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Apunts Sobre Cultura Tradicional Sami

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

APU TS SOBRE CULTURA

Aspectes principals de la fe i la mitologia del poble sami

Gerard Canals Puigvendrell

ndex de continguts Pgina

2. El Regne dels Morts, el Regne dels Vius i el Regne de les Divinitats 7

3.1. Les persones i la natura 9

3.4. Les divinitats, els esperits i altres ssers 11

3.5. Els mites de la creaci 18

3.5.1. Com el fill del sol va descendir a la terra dels gegants 18

3.5.2. La filla del sol 19

3.5.3. Jumbel i Berkel 20

3.5.5. Mites sobre perqu els samis sn pastors de rens 20

3.6. Com es creen els nens segons la tradici sami 21

3.7. Fe sami i fe nrdica 22

4.2. Lentrenament del oaidi 23

4.3. Les dones oaidi 24

4.5. Els smbols del tambor 25

4.5.2. El tambor amb el smbol solar central (I) 29

4.5.3. El tambor amb el smbol solar central (II) 34

4.5.4. El tambor amb el smbol solar central (III) 38

4.5.5. El tambor amb el smbol solar central i diverses seccions 42

4.5.6. El tambor amb la representaci del moviment estacional del

4.7. El oaidi Anders Poulsen 47

5. Els altres mons 48

5.1. Els morts i els vius 48

5.2. El cos i lnima 49

5.3. Els enterraments, les tombes i els costums funeraris 49

5.4. Lenterrament dssos 50

5.5. Lenterrament de rens 51

6. Els paisatges sagrats 51

6.1. Comprendre el paisatge 52

6.2. Les muntanyes sagrades 52

6.3. Els sieidis i altres llocs dofrena 53

6.4. El cel nocturn sami 54

6.5. Els laberints 55

6.6. La tenda i la cabana de torba 55

7. Les ofrenes i els rituals 56

7.1. Els rituals relacionats amb el part 56

7.2. Els rituals relacionats amb la tria dels noms 56

7.4. Els rituals relacionats amb els costums funeraris i denterrament 58

7.5. El Poder del metall 58

8. Les missions i La cristianitzaci 59

8.1. Les missions dels segles XVII i XVIII 59

9.1. Les ofrenes i altres tradicions 60

9.2. Sanar i parar lhemorrgia 61

9.3. El nou xamanisme sami 62

10. Interpretaci, potser un tant personal, de la cosmologia sami 64

Dacord amb lantiga fe sami, hi ha divinitats i esperits que ens envolten

2. EL REG E DELS MORTS, EL REG E DELS VIUS I EL REG E DE LES

La manera com percebem el mn depn necessriament de la cultura on

3.1. LES PERSO ES I LA ATURA

La tradici sami no fa cap diferncia entre la cultura i la natura. Les

El xamanisme indica que un grup de persones depn dun lder espiritual,

3.4. LES DIVI ITATS, ELS ESPERITS I ALTRES SSERS

rja (ns): Esperit gzzi femen. El nom significa energia, decisi.

Apara: Esperits dinfants morts per accident o de manera violenta. Les

Beaivi (ns)/Biejvve (ls)/Biejjie (ss): El sol, considerat en femen. El culte

Bieggaalmmi (ns): La divinitat dels vents destiu, era qui decidia la

Biegkegaellies (ns): La divinitat dels vents dhivern. Era lhomleg

Boauhkk (ns): La deessa que governa el boau, lindret sagrat del

hcealmmi (ns)/Tsjaetsielmaj (ss): La divinitat de les aiges,

Eanan: La terra, considerada en femen.

Gufihtar (ns): Esperits que vivien dins dels turons o promontoris,

Guolleipmil (ns): La divinitat de la pesca, governava totes les activitats