RETROCESSOS EN

MATRIA DE DRETS
HUMANS: LLIBERTAT
DEXPRESSI DELS
CRRECS ELECTES I
SEPARACI DE PODERS
AL REGNE DESPANYA

ABRIL 2017
RETROCESSOS EN
MATRIA DE DRETS
HUMANS: LLIBERTAT
DEXPRESSI DELS
CRRECS ELECTES I
SEPARACI DE PODERS
AL REGNE D'ESPANYA
ABRIL 2017
Sndic de Greuges de Catalunya

1a edici: Abril de 2017

Retrocessos en matria de drets humans: llibertat d'expressi dels crrecs electes i separaci de
poders al Regne d'Espanya. Abril 2017
Maquetaci: Sndic de Greuges

Imprs sobre paper ecolgic

Disseny original: America Sanchez

Foto portada: Parlament de Catalunya
NDEX

1. INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

2. DRETS HUMANS I SEPARACI DE PODERS EN EL CONTEXT ESPANYOL . . . . . . . . . . . 7

2.1. EL DRET A LA LLIBERTAT DEXPRESSI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2.2. RESTRICCIONS LEGISLATIVES DEL DRET A LA LLIBERTAT DEXPRESSI AL
REGNE DESPANYA: LLEI DE SEGURETAT CIUTADANA I CODI PENAL . . . . . . . . . 8
2.3. UN CAS EMBLEMTIC DABS DELS DELICTES DENALTIMENT DEL
TERRORISME I DISCURS DE LODI: EL CAS DELS TITELLAIRES . . . . . . . . . . . 13
2.4. XARXES SOCIALS I LLIBERTAT DEXPRESSI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
2.5. LINFORME GRECO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
2.6. LA REFORMA DE LA LLEI ORGNICA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL . . . . . 17
Introducci
La reforma
Dos apunts sobre la sentncia
Lopini de la Comissi de Vencia

3. REGRESSIONS EN DRETS I LLIBERTATS A CATALUNYA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

3.1. DETERIORAMENT DE LA QUALITAT DEMOCRTICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
3.2. ALGUNS CASOS RECENTS DE JUDICIALITZACI DE LA POLTICA . . . . . . . . . . . 24

4. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
4.1. CONCLUSIONS GENERALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
4.2. LLIBERTAT D'EXPRESSI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
4.3. AFEBLIMENT DE LA SEPARACI DE PODERS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
4.4. REGRESSIONS EN DRETS I LLIBERTATS A CATALUNYA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
4.5. RECOMANACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
1. INTRODUCCI
Dacord amb larticle 78.1 de lEstatut
dautonomia de Catalunya (EAC), el Sndic
de Greuges t la funci de protegir i
defensar els drets i les llibertats que
reconeixen la Constituci (CE) i el mateix
Estatut. Larticle 4 de la Llei 24/2009, de 23
de desembre, del Sndic de Greuges, reitera
aquest manament en assenyalar que el
Sndic de Greuges vetlla per la protecci i
la defensa dels drets i les llibertats
reconeguts per la Constituci, per lEstatut
i per les normes de desenvolupament
corresponents. Aix mateix, afegeix que,
en aquest marc, pot elaborar informes
monogrfics i extraordinaris.
Les referncies que lEAC i la Llei 24/2009
fan a la CE i el fet que la mateixa CE i lEAC
reconeguin el paper que tenen les
institucions autonmiques en laplicaci
dels tractats internacionals posen de
manifest que, tot i que labast competencial
del Sndic de Greuges se circumscriu a
Catalunya i a les seves administracions,
aquesta instituci no pot ser aliena a les
lleis i poltiques pbliques que, malgrat
que el seu origen se situ a escala estatal o
internacional, tenen una afectaci directa
a Catalunya.
La CE i lEAC incorporen sengles cartes de
drets fonamentals. A ms, larticle 10.2 CE
afirma que les normes relatives als drets
fonamentals i a les llibertats que la
Constituci reconeix sinterpretaran de
conformitat amb la Declaraci universal de
drets humans i els tractats i els acords
internacionals sobre aquestes matries
ratificats per Espanya.
El Regne dEspanya s part de nombrosos
tractats internacionals en lmbit dels
drets humans, entre els quals hi ha el
Conveni europeu per a la salvaguarda dels
drets humans i les llibertats fonamentals
(Roma, 1950), i tamb la major part dels
seus protocols facultatius, i els Pactes
internacionals de drets civils i poltics i de
drets econmics, socials i culturals (Nova
York, 1966). Est sotms a la jurisdicci del
Tribunal Europeu de Drets Humans del
*
Per a lelaboraci daquest informe el Sndic ha comptat amb la collaboraci de lInstitut de Drets Humans de
Catalunya i amb les contribucions singulars dels professors Joan Queralt i Joan Vintr de la UB, i puntuals de Jos Mara
Mena, ex-fiscal en cap de Catalunya.
5
Consell dEuropa i ha acceptat la
competncia de diferents comits de drets
humans de lONU. La jurisprudncia dun i
altres malgrat que noms les sentncies
del primer tenen fora jurdica vinculant
sentn generalment com a interpretaci
autntica dels tractats als quals es vinculen
aquests rgans i forma part del cabal
interpretatiu dels drets constitucionals i
estatutaris.
En aquest context, aquest informe
analitzar les afectacions en matria de
drets humans i llibertats fonamentals que,
a parer daquesta instituci, sestan
produint al Regne dEspanya i que tenen
una especial incidncia a Catalunya. Uns
retrocessos que afecten els drets i les
llibertats reconeguts tant en les normes
fonamentals catalana i espanyola com en
el marc jurdic internacional. Aix s'ha
estat denunciant en els informes anuals de
2014, 2015 i 2016 i en diversos informes
monogrfics presentats al Parlament.*
Les regressions democrtiques i en lmbit
dels drets poden tenir diferents orgens.
Tal com es veur en aquest informe, hi ha
lleis aprovades pel Parlament espanyol que
en si mateixes lesionen o posen en risc
drets i llibertats fonamentals. A parer del
Sndic, s el cas dalguns aspectes de la
darrera reforma de la Llei orgnica de
seguretat ciutadana o del Codi penal. En
altres casos, s la interpretaci que sen fa
en seu judicial la que no sadequa als
estndards constitucionals, estatutaris i
internacionals de drets humans. Finalment,
sovint sn decisions poltiques o
administratives, incloses decisions de
poltica pblica, les que constitueixen
incompliments flagrants dels drets
reconeguts en les ms altes normes
jurdiques.
Metodolgicament, aquest informe
sestructura en dues grans parts. Primer
sanalitza, tot partint de la definici que
ofereix la jurisprudncia del Tribunal
Europeu de Drets Humans sobre el dret a la
llibertat dexpressi, la nova legislaci
espanyola (Llei de seguretat ciutadana i
Codi penal) i el seu impacte en la
criminalitzaci de les opinions dissidents.
6 INTRODUCCI
Daltra banda, en lmbit institucional
sincideix en els pronunciaments
internacionals que han demanat reformes
per garantir plenament la separaci de
poders. En particular, es fa mfasi en la
reforma de larticle 92.4 de la Llei orgnica
del Tribunal Constitucional i en la Sentncia
185/2016, del Tribunal Constitucional, que
en resol la impugnaci, la qual ha reblat en
la insuficient qualitat de la separaci de
poders al Regne dEspanya.
La segona part de la investigaci se centra
en les restriccions del dret a la llibertat
dexpressi que afecten el conegut com a
procs sobiranista. Mesures restrictives que
utilitzen els tribunals de justcia com a
mitj de pressi contra conductes
realitzades per ciutadans o representants
poltics, que en un sistema democrtic
haurien de ser considerades exercicis
legtims de la llibertat dexpressi o de
manifestaci, pensades per incidir en el
sistema democrtic i arribar a modificar
determinades situacions o normes. En
aquest punt, sanalitzaran, duna banda,
alguns dels diversos processos judicials i
reaccions governamentals que shan obert
en el marc de lanomenat procs sobiranista,
en la mesura que sadrecen a crrecs
electes tant a escala autonmica com
local, els quals, dacord amb la
jurisprudncia del Tribunal Europeu de
Drets Humans, tenen un plus de protecci
pel que fa al seu dret a la llibertat
dexpressi i a la participaci poltica.
En data 30 de mar de 2017, el Parlament
de Catalunya va notificar al Sndic la Moci
107/XI, en qu, a lempara de larticle
27.3.a) de la Llei 24/2009, sacorda traslladar
una queixa al Sndic per la polititzaci i la
manca dindependncia i dobjectivitat de
lalta judicatura i la fiscalia espanyoles i
del Tribunal Constitucional. Aquest
informe va ser anunciat en lInforme anual
del Sndic de Greuges, lliurat al Parlament
el dia 1 de febrer de 2017. Per tant, no es
pot considerar conseqncia daquella
moci, per s que pot respondre a
qestions que s'hi plantegen; daltres
escapen de la competncia daquesta
instituci, tal com sha comunicat a la
presidenta del Parlament.
Barcelona, 28 dabril de 2017.
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
2. DRETS HUMANS I SEPARACI DE
PODERS EN EL CONTEXT ESPANYOL
2.1. EL DRET A LA LLIBERTAT
DEXPRESSI
El dret a la llibertat dexpressi constitueix
un dels fonaments essencials de la societat
democrtica, una de les condicions
essencials del seu progrs i del
desenvolupament de cadascun dels seus
membres1 i, per tant, s un dret essencial
per a la salvaguarda de lordre pblic
democrtic europeu en matria de drets
humans.
Larticle 10.1 del Conveni europeu de drets
humans estableix que aquest dret comprn
la llibertat dopini i la llibertat de rebre o
de comunicar informacions o idees sense
que pugui haver-hi ingerncia dautoritats
pbliques i sense consideraci de
fronteres.
En considerar que lexercici de la llibertat
dexpressi comporta deures i
responsabilitats, el Conveni europeu
admet que aquest dret estigui sotms a
regulaci a condici, no obstant aix, que
les restriccions o sancions siguin previstes
per llei i constitueixin mesures necessries
en una societat democrtica per assolir
alguna de les diverses finalitats legtimes
enumerades. Com sestableix en larticle
10.2:
2. Lexercici daquestes llibertats, que
comporten deures i responsabilitats, pot ser
sotms a determinades formalitats,
condicions, restriccions o sancions, previstes
per la llei, que constitueixin mesures
necessries, en una societat democrtica, per
a la seguretat nacional, la integritat territorial
o la seguretat pblica, per a la defensa de
lordre i per a la prevenci del crim, la
protecci de la salut o de la moral, la protecci
de la reputaci o dels drets daltri, per impedir
la divulgaci dinformacions confidencials o
per garantir lautoritat i la imparcialitat del
poder judicial.
1
Entre daltres, Assumpte Handyside contra Regne Unit, STEDH de 7 desembre de 1976, par. 49, doctrina que es mant fins al
dia davui.
2
Entre daltres, Assumpte Jersild contra Dinamarca, STEDH de 23 de setembre de 1994, par. 37, doctrina que es mant fins al
dia davui.
3
Entre daltres, Assumpte Incal contra Turquia, STEDH de 9 de juny de 1998, par. 46, doctrina que es mant fins al dia davui.
7
Aix, el Tribunal Europeu de Drets Humans
sha pronunciat en diverses ocasions
respecte del contingut i dels lmits
daquests drets:
1. La llibertat dexpressi constitueix un
dels pilars bsics de la societat democrtica,
una de les condicions primordials del seu
progrs i del desenvolupament de cadascun
dels seus membres. Sota la reserva del
pargraf segon, aquesta s vlida no noms
per a les informacions o idees que sn
acollides de manera favorable o considerades
com a inofensives o indiferents, sin tamb
per a aquelles que xoquen o inquieten: aix
ho volen el pluralisme, la tolerncia o
lesperit dobertura sense el qual no hi ha
societat democrtica. Tal com recull larticle
10, hi ha excepcions, que shan dinterpretar
de manera restrictiva, i la necessitat de
restricci sha destablir de manera
convincent;2 principi que no es pot oblidar a
lhora danalitzar els possibles retrocessos
en matria de llibertat dexpressi que
sestan produint a lEstat espanyol i, en
concret, a Catalunya.
2. Ats que la llibertat dexpressi
constitueix un dels pilars fonamentals
duna societat democrtica, les restriccions
previstes en larticle 10.2 del Conveni
europeu shan de justificar nicament en
situacions que presenten una gravetat
particular. Per poder justificar aquestes
restriccions de conformitat amb el Conveni
europeu, ha de ser imperatiu establir que
les informacions o idees en causa sn
susceptibles de comportar un risc o dany
real i seris i no simplement hipottic per
a la protecci de la reputaci o els drets
aliens, la seguretat nacional, la divulgaci
dinformacions confidencials o l'autoritat i
imparcialitat del poder judicial. Cal que es
tracti duna gravetat objectiva i no merament
subjectiva decidida des dinstncies
governamentals o judicials.
3. El Tribunal Europeu considera que, si b
la llibertat dexpressi s essencial per a
tothom, ho s ms particularment per als
partits poltics i els seus membres actius.3
Aquests representen els seus electors,
8 DRETS HUMANS I SEPARACI DE PODERS EN EL CONTEXT ESPANYOL
assenyalen les seves preocupacions i
defensen els seus interessos. Per tant, les
opinions, propostes o crtiques que es
manifesten des de loposici tenen un
marge de restricci o limitaci molt redut.
Pel que fa a la crtica als poltics, el marge
de discurs crtic admissible s ms ampli
quan es refereix a un govern (i en menys
mesura a un individu poltic) que quan fa
referncia a un simple particular. Daltra
banda, la posici dominant que ocupa el
govern li exigeix tenir moderaci en ls de
la via penal, sobretot si hi ha altres
mecanismes per respondre als atacs i a les
crtiques dels seus adversaris. No hi ha res
menys desitjable per a les autoritats
competents de lEstat que adoptar mesures
penals, en qualitat de garants de lordre
pblic, destinades a reaccionar de manera
adequada i no excessiva a aquests propsits.4
4. Un altre dels aspectes en qu incideixen
les restriccions a la llibertat dexpressi fa
referncia a determinats interessos socials
que afecten directament els valors propis
de les societats democrtiques. Un daquests
s la protecci de la defensa de lEstat i de
lorganitzaci social.
La llibertat dexpressi s un dels drets ms
profundament democrtics, ja des del
primer liberalisme. Sn poques i molt
estrictes les limitacions constitucionalment
admeses. Aix, la defensa de lEstat i de
lorganitzaci social seguretat nacional,
integritat territorial, seguretat pblica,
defensa de lordre i prevenci del delicte
poden justificar determinades ingerncies
de les autoritats pbliques en lexercici de
la llibertat dexpressi. Segons la
jurisprudncia del Tribunal Europeu,
principalment, aquestes ingerncies afecten
el rgim de la disciplina militar i les mesures
adoptades per lluitar contra el terrorisme.5
Tot i aix, aquestes restriccions no poden
ser illimitades i, per tant, han de tenir un
carcter excepcional.
En sntesi, el Tribunal Europeu de Drets
Humans valora laplicaci de mesures
restrictives del dret a la llibertat dexpressi
4
Entre daltres, Assumpte Castells contra Espanya, STEDH de 23 dabril de 1992, par. 46, doctrina que es mant fins al
dia davui.
5
Entre daltres, Assumpte Zanca contra Turquia, STEDH de 25 de novembre de 1997, par. 55, doctrina que es mant fins al dia
davui.
6
Informe 2016/17 Amnistia Internacional. La situacin de los derechos humanos en el mundo, pg. 182.
sobre la base de lexistncia dun inters del
pblic a saber. I, atesa la importncia de la
llibertat dexpressi en una societat
democrtica, el Tribunal Europeu determina
que les restriccions previstes en larticle
10.2 de Conveni europeu shan de justificar
nicament en situacions que presentin una
gravetat especial, quan les informacions o
idees en qesti siguin susceptibles de
comportar un risc o dany real i seris, i no
simplement hipottic, per a la salvaguarda
dalguna de les finalitats legtimes previstes
en el mateix article 10.2; risc o dany real i
seris que, com es veur, no s'ha detectat
en cap dels casos analitzats en aquest
informe.
2.2. RESTRICCIONS LEGISLATIVES
DEL DRET A LA LLIBERTAT
DEXPRESSI AL REGNE DESPANYA:
LLEI DE SEGURETAT CIUTADANA I
CODI PENAL
Linforme 2016/17 dAmnistia Internacional
comena lapartat corresponent a Espanya
amb aquesta afirmaci: A lo largo del ao se
impusieron restricciones injustificadas a los
derechos a la libertad de informacin, de
expresin y de reunin, basadas en la reforma
del Cdigo Penal y la nueva Ley de Seguridad
Ciudadana que haban entrado en vigor en
2015.6
En efecte, en els darrers temps, Espanya sha
dotat duna legislaci administrativa i penal
que, en opini daquesta instituci, restringeix
en excs els drets i les llibertats fonamentals,
de manera incompatible amb la jurisprudncia
del Tribunal Europeu. Coincidim en lanlisi
daquells que defensen que primer es van
produir retallades en drets econmics, socials
i culturals i que, arran de les mobilitzacions
socials que van provocar aquestes regressions,
lEstat ha reaccionat amb clars retrocessos en
els drets civils. Les reformes de 2015 del Codi
penal (Llei orgnica 1/2015, de 30 de mar) i
de la Llei orgnica de seguretat ciutadana
LOSC (Llei orgnica 4/2015, de 30 de mar)
illustren aquest punt. En aquest sentit, no s
menor assenyalar que totes dues reformes
van comptar amb informes preceptius fora
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA 9

crtics del Consell dEstat, el Consell General
del Poder Judicial i la Fiscalia General de
lEstat. Val a dir tamb que ambdues lleis han
estat objecte de recurs dinconstitucionalitat,
no resolt a data davui.
La LOSC implanta un model de control
administratiu que prioritza la presumpci de
veracitat de les forces i els cossos de seguretat
de lEstat davant de la presumpci
dinnocncia, fonament de qualsevol rgim
democrtic, amb una redacci vaga i imprecisa
que permet un excessiu marge dactuaci al
poder executiu en la restricci de les llibertats
individuals, inclosa la llibertat dexpressi: en
lobligaci didentificar-se, tant de nacionals
com destrangers; en les potestats de la
policia de seguretat pel que fa a les entrades i
escorcolls, la identificaci de persones, la
possibilitat destablir zones de seguretat, els
controls i les comprovacions; en les actuacions
per al manteniment i el restabliment de la
seguretat ciutadana en reunions i
manifestacions; en les potestats especials de
policia administrativa de seguretat consistent
en les obligacions de fer registres documentals,
lenumeraci dels establiments i les
installacions obligats a adoptar mesures de
seguretat, la supervisi del desenvolupament
dels espectacles i les activitats recreatives,
leliminaci de les garanties en la identificaci,
els escorcolls corporals, les mesures de
seguretat extraordinries i ls de cmeres de
vdeo, i, en el rgim sancionador, amb un
catleg de sancions ampli i dimports molt
alts, fins i tot ms costoses que les sancions
econmiques de lmbit penal, i tamb
lestabliment dun registre central dinfractors.
La LOSC t un enfocament fora marcat de
repressi de la protesta i la dissidncia poltica
en un context de creixents lluites socials al
carrer. Tant s aix que alguns autors han
estat capaos didentificar, per a cada tipus
dinfracci, la protesta en qu pensa el
legislador.7 El quadre segent reflecteix el
carcter reactiu de la Llei envers formes de
protesta preexistents, tot i que tamb s
interessant assenyalar que, segons dades
oficials del Ministeri de lInterior per al
perode previ a ladopci de la Llei (2012-
2015), no no hi ha un increment de conductes
(manifestacions illegals, etc.) que en
justifiquin la necessitat.8

Clasificacin Infracciones relacionadas

Multa Protesta-tipo
infracciones con protestas

100-600 Leves Celebracin de reuniones o

15-M.
manifestaciones no comunicadas
(Considrese prctica habitual por
o prohibidas. La responsabilidad
parte de los movimientos sociales).
corresponder a los organizadores o
promotores.
Exhibicin de objetos peligrosos con Piquetes de huelgas: llevar varas o
nimo intimidatorio, siempre que no palos (quizs las propias pancartas).
constituya delito o infraccin grave. Movimiento estudiantil
15-M: manifestacin con itinerario
Incumplimiento de las restricciones
desconocido (ha sido algo habitual
de circulacin peatonal o itinerario
por parte de los movimientos
que provoque alteraciones menores.
sociales).
Falta de respeto a un miembro de Aturem el Parlament, 25-S:
las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad enfrentarse a policas que custodian
(FCS), cuando no sea delito. los edificios.

Ocupacin o permanencia en
Okupas: por resistirse a desalojos.
cualquier inmueble contra la
15M: acampar en espacios pblicos
voluntad de su propietario, cuando
cuando lo prohbe la ley, el alcalde o
no sea delito. Asimismo la ocupacin
el subdelegado del Gobierno.
de la va pblica contra la ley o contra
la decisin de la autoridad.

7
Oliver Olmo, P.; Urda Lozano, J. C. Protesta democrtica y democracia antiprotesta. Los movimientos sociales ante la represin
policial y las leyes mordaza. Pamplona: Pamiela, 2015.
8
http://www.interior.gob.es/web/archivos-y-documentacion/reunion-y-manifestacion1
10 DRETS HUMANS I SEPARACI DE PODERS EN EL CONTEXT ESPANYOL

Clasificacin Infracciones relacionadas

Multa Protesta-tipo
infracciones con protestas

100-600 Leves
No tener DNI o no denunciar su 15-M: no llevar el DNI o asegurar en
prdida. varias ocasiones que se ha perdido

3. y posteriores prdidas del DNI en 15-M: no llevar el DNI o asegurar en

1 ao. varias ocasiones que se ha perdido

Daar o deslucir bienes muebles o

Piquetes de huelgas
inmuebles, pblicos o privados, en
Movimiento estudiantil
la va pblica, cuando no constituya
(se incluyen las pintadas)
delito.
Escalamiento de edificios o Greenpeace: escalar el Congreso,
monumentos con riesgo cierto escalar edificios y descolgar
de que se ocasionen daos a las pancartas, escalar centrales
personas o a los bienes. nucleares.
Remocin de vallas, encintados u Aturem el Parlament, 25-S:
otros elementos colocados por las enfrentarse a policas que custodian
FCS, cuando no constituya infraccin edificios; quitar vallas que cortan el
grave. paso.

601 Graves Perturbacin de la seguridad en PAH: escraches en medio de

- actos pblicos, espectculos o mtines.
30.000 solemnidades religiosas. FEMEN: performances en iglesias.

Perturbacin grave de la seguridad

en manifestaciones frente al Aturem el Parlament, 25-S
Congreso, el Senado y las asambleas Ciertas protestas obreras o
legislativas de las CC. AA., aunque ciudadanas
no estuvieran reunidas, cuando no
constituya delito.

Causar desrdenes en las vas,

espacios o establecimientos
pblicos, u obstaculizar la
Piquetes de huelgas: cortar
va pblica con vehculos,
carreteras con la quema de
contenedores, neumticos u otros
neumticos.
objetos, cuando en ambos casos se
ocasione una alteracin grave de la
seguridad ciudadana.
Aturem, 25-S: cortar el paso y
abuchear a diputados nacionales y
Actos de obstruccin dirigidos
autonmicos.
impedir a un empleado pblico el
PAH: escraches a polticos.
ejercicio de sus funciones, siempre
Brigadas Vecinales de Observacin
que no sean constitutivos de delito.
de Derechos Humanos: dificultar la
persecucin policial del migrante.

Desobediencia o resistencia a la
15-M: desobediencia pasiva;
autoridad o a sus agentes, cuando
no llevar encima el DNI y no
no sean constitutivas de delito, as
poder identificarse; negarse a
como la negativa a identificarse o la
identificarse.
alegacin de datos falsos o inexactos.

Negativa a la disolucin de reuniones 15-M: resistir el desalojo de

y manifestaciones en lugares pblicos acampadas; no llevar el DNI encima
por ser estas ilcitas o por haber y no poder identificarse; negarse a
sucedido alteraciones del orden. identificarse.
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA 11

Clasificacin Infracciones relacionadas

Multa Protesta-tipo
infracciones con protestas

601 Graves Perturbacin del desarrollo de una PAH

- reunin o manifestacin lcita, Protestas en mtines
30.000 cuando no sea infraccin penal.

Intrusin en infraestructuras
Greenpeace
que prestan servicios bsicos,
Protestas ecologistas o ecopacifistas y
incluyendo su sobrevuelo, cuando
antimilitaristas*
se haya producido una interferencia
grave en su funcionamiento.

Falta de colaboracin con las FCS

en la averiguacin o prevencin de Todos los movimientos sociales
delitos.

Uso no autorizado de imgenes o 15-M: pedir el nmero de

datos personales o profesionales de identificacin al polica que
autoridades o FCS que pueda poner reprime la manifestacin; grabar
en peligro su seguridad personal o cmo los policas se propasan con
familiar o el xito de una operacin. manifestantes y viandantes.

Greenpeace
Reuniones o manifestaciones no
Protestas ecologistas o ecopacifistas y
comunicadas o prohibidas en
30.001 antimilitaristas*
infraestructuras que prestan servicios
-
Muy graves bsicos o en sus inmediaciones,
600.000 Las acciones antimilitaristas en
incluyendo su sobrevuelo, cuando se
instalaciones militares competen
haya generado un riesgo para la vida
a la jurisdiccin militar (art. 61 del
de personas.
Cdigo Penal Militar).

La LOSC dota les diverses administracions de
lEstat dun seguit de sancions administratives
que es poden fer servir per reprimir la protesta
social. Aquesta repressi administrativa de la
protesta adquireix centralitat i autonomia en
el sistema de control-sanci. Adquireix
autonomia perqu ofereix solucions ad hoc a
les preocupacions ms peremptries dun
sistema de poder que sha vist molt afectat
per labast, la notorietat i la capacitat
dinfluncia dels moviments de protesta, amb
lafegit dun control jurisdiccional ms difcil
dels tribunals de justcia. I adquireix
centralitat perqu la sanci administrativa
deixa destar en els marges del dret penal i es
posa en el centre de la defensa duna
determinada concepci dordre pblic. El
grfic segent, basada en dades oficials del
Ministeri de lInterior, posa de manifest
lamplssim s de la LOSC en els primers
mesos de vigncia.
En particular, resulta significatiu que en els
set mesos que recull el grfic shagin imposat
ms de 10.000 sancions per faltes de respecte
a lautoritat o desobedincia, infraccions en
qu lagent que denuncia s, alhora, vctima i
testimoni dels fets.
No debades, la instituci del Defensor del
Poble ja va formular algunes recomanacions
generals sobre laplicaci de la LOSC en
lInforme de 2015, en el sentit de
circumscriure-la a alteracions realment greus
de lordre pblic. Enguany, en lInforme 2016,
la instituci denuncia diversos casos de mal
s, particularment pel que fa a limitacions
del dret de reuni i de la llibertat dinformaci
(apartat 3.4 de lInforme). Cal assenyalar que
en lactual legislatura tots els partits de
loposici shan posat dacord per, com a
mnim, reformar la LOSC, si b encara s
aviat per conixer-ne labast.
12 DRETS HUMANS I SEPARACI DE PODERS EN EL CONTEXT ESPANYOL
Grfic 1: Sancions tramitades en virtut de la Llei de seguretat ciutadana
Inclou les dades de sancions tramitades per les delegacions del Govern des de juliol de 2015 fins al
28 de gener de 2016
Font: Dades del Ministeri de l'Interior
Pel que fa al Codi penal, en lrea concreta
dels delictes vinculats dalguna manera a la
llibertat expressi, s important recordar que
no tot excs del dret protegit en larticle 20 de
la CE sha de traduir necessriament en una
conducta delictiva. Aix, quan sigui difcil
precisar la frontera entre un delicte i un dret
fonamental, el legislador i el poder judicial
haurien descollir la forma de protecci del b
jurdic en risc menys lesiva respecte al dret
fonamental en qesti. Cal recordar que la
jurisprudncia del TEDH ha estat reiterant
que, fins i tot quan sigui adequat penalitzar
una certa conducta, la legitimitat de lEstat
per imposar la sanci decau si no respecta un
procediment just que acaba amb una sanci
proporcionada al b jurdic que es busca
protegir. El que est en joc amb la desproporci
s el que es coneix com el carcter fragmentari
del dret penal. El dret penal noms hauria
dacudir all on s imprescindible, ja que
altres branques de lordenament jurdic
poden oferir millor protecci i garantia per als
interessos ciutadans i collectius, amb un cost
personal i social normalment ms baix. Aix
sempre que no caiguin en els excessos de
lactual regulaci sancionadora de la LOSC:
valgui com a exemple que la immensa
majoria de les antigues faltes, derogades pel
vigent Codi penal, han passat a la LOSC amb
una sanci econmica superior i amb menors
garanties de defensa.
En qualsevol cas, una excessiva intervenci
del dret penal en la vida social comporta una
reducci de lmbit de llibertat individual,
que s incompatible amb la idea bsica
duna societat basada en la llibertat, i s
especialment greu si es fa servir en
representants poltics i crrecs electes.
Les mesures contra persones individuals,
especialment quan ocupen un crrec electe,
haurien de constituir lltima rtio de
mesures a prendre per qestions ideolgiques
que afectessin la integritat de lEstat. A parer
de la instituci, seguint la jurisprudncia del
Tribunal Europeu de Drets Humans, shaurien
de limitar tant com fos possible a escenaris
de violncia, tumults i, en general, veritable
risc per a aquesta integritat. En cas contrari,
la imatge de la justcia utilitzada com un
instrument servil en contra duna posici
poltica, malgrat que des del punt de vista
tcnic i jurdic pugui estar justificada, no
troba comprensi en gran part de la societat,
amb el subsegent daltabaix per al prestigi de
lEstat de dret, alhora que es produeix una
possible prematura limitaci de la llibertat
dexpressi i del debat poltic.
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
Per tot aix, es fa necessari buscar
interpretacions possibles orientades a evitar
el recurs a la via penal per a la soluci de
conflictes poltics. En aquest sentit,
perfectament es podria recrrer a
l'antijuridicitat material absent quan la
conducta no suposa una afectaci real al b
jurdic protegit per la norma penal. O, si es
prefereix, recrrer a les possibilitats de la
interpretaci teleolgica clssica de les
normes o a la consideraci del dret penal com
a ltima rtio que, si b no serveix per
derogar judicialment les normes penals, ha
de servir per interpretar-les, en remetres al
principi constitucional de proporcionalitat
(STC 136/1996) .
Preocupen les interpretacions que no noms
no sorienten a reduir la intervenci penal a
lltima rtio, sin que semblen buscar
precisament tot el contrari, per exemple,
desbordant el concepte de provocaci per
vincular discursos, que es poden compartir o
no, a un delicte tan greu com ara el de sedici,
fet que condueix a tots els supsits en qu
collideix amb el dret a la llibertat dexpressi.
Cal assenyalar que el Codi penal espanyol s
ampli en la protecci del prestigi de les
institucions i pena les injries que sadrecen:
a la Corona (art. 491), a les Corts Generals i als
parlaments autonmics (art. 496), al Govern,
al Consell General del Poder Judicial, al
Tribunal Constitucional, als governs
autonmics o tribunals superiors de justcia
de les comunitats autnomes (art. 504) etc.
Aquests tipus penals shaurien dacotar en la
mesura que poden collidir amb la llibertat
dexpressi. Mentre siguin vigents, tamb s
possible evitar-ne laplicaci quan les
expressions no suposin un perill real per a les
institucions constitucionals protegides, fet
que succeeix en la majoria dels casos. Es pot
constatar que els sistemes poltics insegurs
per la seva falta de consens social necessiten
recrrer al dret penal per protegir el seu
prestigi.
Finalment, i sense entrar en detalls, no es pot
deixar desmentar ladopci, durant la darrera
legislatura, duna tercera legislaci vinculada
a lordre pblic, la Llei de seguretat nacional
(Llei 36/2015), que, tal com palesa el ttol
preliminar, t un abast molt ampli, en gran
part coincident en objectius amb la Llei de
seguretat ciutadana, i que es caracteritza per
la concentraci de poders en el Govern central
de lEstat.
13
2.3. CASOS EMBLEMTICS DS DELS
DELICTES DENALTIMENT DEL
TERRORISME I DISCURS DE LODI: EL
CAS DELS TITELLAIRES
El conegut com a cas dels titellaires planteja
diverses reflexiones crtiques enllaades
amb la llibertat dexpressi com a dret
fonamental i els lmits que pot tenir, per
en cap cas es pot afirmar que ls
desproporcionat dels delictes vinculats al
terrorisme sigui nou.
Un dels episodis ms desproporcionats en
aquest sentit va ser la detenci del noi de
catorze anys ric Bertran. Lany 2004 lric
va ser acusat d'un presumpte delicte
d'amenaces terroristes per haver enviat un
correu electrnic a uns supermercats per
demanar l'etiquetatge en catal, amb el
nom de la seva pgina web LExrcit del
Fnix. Trenta agents de la brigada
antiterrorista de la Gurdia Civil es van
presentar a casa seva acusant-lo d'amenaces
terroristes. Setmanes ms tard va declarar a
l'Audincia Nacional durant quatre hores
seguides. L'endem se li va fer un test
psicolgic de dues hores ms i s'enfrontava
a una pena de vuit anys de reformatori.
Finalment, la pressi popular davant de
l'empresa que l'havia denunciat va fer que
es retirs la denncia i que l'ric finalment
no fos condemnat.
Els fets dels titellaires es remunten al 5 de
febrer de 2016, quan la companyia de
titellaires Tteres desde Abajo va representar
a la plaa Canal Isabel II La Bruja y Don
Cristbal, obra amb qu pretenien atacar
els quatre poders que regeixen la societat
espanyola, s a dir, la propietat, lEsglsia,
les forces de seguretat i els tribunals
(cadascun daquests poders representats
per un titella-tipus). Largument de lobra,
presentada en el programa municipal de les
festes de Carnaval com a apta per a tots els
pblics, incloa la violaci de la monja i
posterior assassinat del violador, una
agressi policial contra la bruixa, seguida
dun judici que acabava amb una condemna
a mort per penjament contra la bruixa, que,
grcies a un ardit, acabava fent que el jutge
es pengs, i un cop el magistrat moria li
penjava una pancarta on es llegia Gora
Alka-ETA. Amb aquest gest, es criticaven
els suposats abusos policials i la manipulaci
duna investigaci amb proves falses.
14 DRETS HUMANS I SEPARACI DE PODERS EN EL CONTEXT ESPANYOL
Tal com reconeix el jutge del Jutjat Central
dInstrucci nm. 2 de lAudincia Nacional,
resulta rellevant esmentar que lobra es va
representar en esperanto i llat, de manera
que el seu contingut era inintelligible per a la
majoria del pblic. Per si mateixa aquesta
circumstncia ja invalidaria la possibilitat
dapreciar un delicte dodi (art. 510 CP) basat
en el menyspreu a les vctimes o un delicte
denaltiment del terrorisme (art. 578 CP), ja
que no saprecia el factor de comunicaci
pblica ni dintencionalitat caracterstic
daquest tipus de delictes.
No obstant aix, les acusacions van sostenir
durant el procs que la simple exhibici
pblica de la pancarta Gora Alka-ETA
suposa un acte denaltiment del terrorisme.
Aquesta afirmaci sembla ignorar que la
pancarta s un joc de paraules amb els noms
de les organitzacions terroristes Al-Qaeda i
ETA. Tampoc no es pot perdre de vista que tot
plegat es desenvolupa en el marc duna obra
de titelles de carcter satric. A ms de
lestructura bsica del dret denaltiment del
terrorisme, conforme a reiterada i abundant
doctrina del Tribunal Suprem (ben compilada,
entre daltres, en les sentncies de 5 de juny
de 2009, 30 de maig de 2011 i 28 de juny de
2013, totes tres esmentades en la
interlocutria), es requereix la presncia
duna voluntat inqestionable i principal de
lloar lactivitat terrorista que presideixi la
conducta de la persona perqu hi hagi tal
delicte.
En aquest sentit, ats el context de lobra,
resulta improbable apreciar la presncia de
fonaments jurdics slids sobre aquests fets
per fer prosperar una acusaci dacord amb
larticle 578 del Codi penal. Sota aquesta
perspectiva, linici en si mateix del
procediment judicial sense cap altra prova
que els fets de la plaa Canal Isabel II resulten
especialment discutibles, amb independncia
de larxivament final de la causa.
La mateixa reflexi es pot fer de laplicaci,
en aquest cas i en daltres, de larticle 510 del
Codi penal. Cal recordar que lorigen
inspirador daquest article s la lluita contra
el discurs de lodi o hate speech, impulsada
9
Cas de Rita Maestre, regidora dAhora Madrid a l'Ajuntament de Madrid, condemnada en primera instncia per un
presumpte delicte contra els sentiments religiosos, per b que va ser absolta posteriorment per lAudincia Provincial
de Madrid.
10
Assumpte Ricci contra Itlia, STEDH de 8 de gener del 2014, par. 52.
tant des de la Uni Europea com des del
Consell dEuropa. Aquest tipus penal
requereix una voluntat inequvoca i principal
dexaltar lodi i els perjudicis contra un
determinat collectiu o b ofendre en el
significat, com a mnim proper a la lesi
psquica en el sentit penal del terme, una
persona o collectiu. Com a tal, ha estat
imprescindible per perseguir la distribuci de
publicacions nazis a Barcelona o donar
empara a vctimes de persecuci per ra
dorientaci sexual o identitat de gnere. Ara
b, cal que aquest important precepte no
sigui emprat amb finalitats diferents
daquelles per a les quals va ser creat i, com
succeeix amb el delicte denaltiment del
terrorisme, no sembla que en un context
dhumor es pugui produir lelement
dexaltaci de lodi contra un collectiu. Cal
apreciar-ne la voluntat o el dol, usant la
terminologia penal, perqu arribi a existir. En
aquest sentit, una valoraci crtica del
contingut de lobra i de la inadequaci de la
seva representaci davant de menors dedat
circumstncia per la qual lAjuntament de
Madrid va demanar disculpes s
perfectament legtima, per mai no hauria de
ser objecte dun procediment penal.
El darrer element que denota una mala
administraci de la justcia, en aquest cas
emblemtica, s ls de la pres preventiva
contra els dos titellaires, durant cinc dies, en
un cas de desproporci evident entre els fets
objectius, la seva rellevncia penal (nulla en
ltima instncia) i ls dels mecanismes de
coerci per part de lEstat.
En qualsevol cas, lanlisi del cas dels
titellaires, que es podria fer extensiu a altres
supsits,9 s clarament illustrativa de ls
desproporcionat del Codi penal per coartar el
lliure exercici del dret a la llibertat dexpressi
i per intentar castigar penalment les veus
discordants amb el discurs oficial de les
instncies governamentals. Malgrat que
finalment sarxivi la causa en altres casos hi
ha sentncies absolutries, aquests tipus de
casos exemplifiquen el que el TEDH ha
anomenat efecte dissuasiu (chilling effect), que
t greus afectacions prctiques en lexercici
dels drets humans i les llibertats fonamentals.10
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
2.4. XARXES SOCIALS I LLIBERTAT
D'EXPRESSI
Les imputacions per delictes denaltiment del
terrorisme i per delictes dodi per
expressions manifestades a les xarxes
socials tamb mereixen una menci
especial, en la mesura que sembla que els
poders pblics no tenen un criteri clar per
diferenciar lexercici de la llibertat
dexpressi, per molt molesta que pugui
resultar, del que sn atacs i expressions
dodi vers persones o collectius per ra de
la seva pertinena a un grup.11 En tot cas,
sembla que labs daquests tipus penals
s endmic a la Uni Europea, ats que,
segons Amnistia Internacional, lany
passat se proces a cientos de personas
por delitos de disculpa o enaltecimiento
del terrorismo, conculcando su derecho a
la libertad de expresin, sobre todo en
Francia y, en menor grado, en Espaa, a
menudo por comentarios publicados en
redes sociales.12
Darrerament ha estat notcia que sestiguin
celebrant a lAudincia Nacional fins a set
judicis vinculats a expressions manifestades
a les xarxes socials (principalment Twitter)
que la Gurdia Civil ha considerat
enaltiment del terrorisme. Malgrat que
siguin considerades mostres d'humor, de
gust dubts i sovint ofensives, un estat
democrtic les hauria d'acceptar com a
manifestacions de la llibertat d'expressi.
El resultat daquests judicis s imprevisible,
ats que, focalitzant noms en els primers
mesos de 2017, hi ha com a mnim quatre
precedents aparentment contradictoris.
Inicialment, la condemna penal del msic
del grup Def Con Dos, Csar Strawberry,
amb piulades referides a Carrero Blanco, el
rei, ETA i els GRAPO, i labsoluci del
regidor dAhora Madrid, Guillermo Zapata,
que reprodua acudits sobre vctimes de
lHolocaust o sobre la vctima del terrorisme
Irene Villa en uns tuits emesos anys abans
de ser escollit per al crrec.13 Darrerament
tamb sha conegut labsoluci dun altre
tuitaire, Arkaitz Terron, per lAudincia
11
Resulta illustratiu en aquest sentit, Laia Serra, El efecto boomerang de llevar a juicio el discurso del odio, eldiario.es,
21 de mar de 2017.
12
Amnista Internacional 2016/17, cit. supra, pg. 50. I continua dient: Una propuesta de directiva de la UE para combatir el
terrorismo, que al final del ao segua pendiente de aprobacin, daba paso a la proliferacin de tales leyes.
13
Manuel Cancio: La banalizacin del terrorismo en Espaa: la Ley y (algunos) jueces, eldiario.es, 3 de mar de 2016.
14
German Teruel, Cassandra y el por qu tuitear chistes no es delito, Agenda Pblica, 30 de mar de 2017.
15
Nacional (sentncia de 21 de mar de
2017). Com en el cas de Strawberry, els
seus tuits feien freqents referncies a
Carrero Blanco. En canvi, la mateixa
Audincia Nacional ha condemnat a un
any de pres i set dinhabilitaci la jove
Cassandra Vera per haver fet diversos
acudits sobre Carrero a Twitter (sentncia
de 29 de mar de 2017).14
Per la seva banda, tot rebutjant un criteri
excessivament ampli del delicte dodi, el
Sndic de Greuges ha obert actuaci dofici
i ha traslladat a la Fiscalia la publicaci de
piulades agressives contra els catalans en
ocasi de fets luctuosos com ara laccident
de lavi de la companyia Germanwings o
lassassinat dun professor a lInstitut Joan
Fuster de Barcelona (en aquest darrer cas,
tamb la defensora del poble es va adrear
al fiscal general de lEstat), i tamb al
voltant de la xiulada a lhimne espanyol a
la final de la Copa del Rei de futbol de 2015.
Al Sndic li consta que la Fiscalia de
Catalunya ha iniciat algunes investigacions
al voltant daquests fets i que recentment
sha produt una condemna.
Atesa la confusi existent al voltant
daquests delictes dodi i denaltiment del
terrorisme, caldria revisar la legislaci
vigent i la doctrina jurisprudencial per
aconseguir-ne un perfecte equilibri amb la
llibertat dexpressi.
2.5. LINFORME GRECO
En un estat democrtic i de dret el respecte
escrupols del principi de separaci de
poders s essencial. A parer dorganismes
internacionals rellevants, Espanya, en
canvi, est donant senyals derosi daquest
principi.
En aquest sentit, s simptomtica la
denncia del Consell dEuropa, en el
denominat Informe GRECO, en el qual
critica el Regne dEspanya per no haver ats
les seves recomanacions per enfortir la
independncia judicial.15
16 DRETS HUMANS I SEPARACI DE PODERS EN EL CONTEXT ESPANYOL

Lany 2013 el Grup dEstats contra la Corrupci
(GRECO) del Consell dEuropa va plantejar al
Regne dEspanya onze recomanacions per
combatre millor la corrupci entre els
parlamentaris, els jutges i els fiscals. Gaireb
tres anys desprs, considera que cap de les
onze mesures proposades llavors ha obtingut
una resposta satisfactria. Sis daquestes
mesures ni tan sols shan posat en marxa.16
En termes generals, les mesures recomanades
pel GRECO se centren a aconseguir una major
independncia del poder judicial, per tamb
de la Fiscalia, i a dotar de ms transparncia
lactivitat parlamentria. La resposta en els
tres captols s "decebedora" i "globalment
insatisfactria", segons el GRECO. Entre altres
mesures, el GRECO ha criticat el Regne
dEspanya per no garantir la independncia
del Consell General del Poder Judicial. La
instituci recorda al Regne dEspanya que "les
autoritats poltiques no han dintervenir en
cap de les etapes del procs de designaci
dels magistrats" i destaca que el Govern no
ha analitzat, tal com se li va exigir, el resultat
en aquest sentit de la reforma de 2013, que va
mantenir lelecci dels jutges pel Congrs.
Les crtiques al sistema espanyol delecci del
Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sn
particularment dures en aquest informe del
Consell dEuropa. I no sha doblidar que el
CGPJ nomena tots els magistrats del Tribunal
Suprem, tots els presidents dels tribunals
superiors de justcia i tots els presidents de
les audincies provincials. Tamb cal destacar
que des de la promulgaci de la Constituci
de 1978 sha legislat en diverses ocasions el
mecanisme delecci dels vocals del CGPJ i
que cap dels sistemes no ha estat satisfactori
en termes dassegurar la independncia del
govern dels jutges. Entre aquestes
recomanacions hi havia analitzar i demostrar
lefectiva independncia del CGPJ, tenint en
compte la reforma empresa mesos abans.
Aquella reforma es va aprovar amb els nics
vots a favor del Partit Popular i mantenia la
potestat del Congrs i el Senat per elegir els
20 membres del CGPJ. A ms, fins aquell
moment, els crrecs nomenats pel Consell (els
principals en la carrera judicial) es decidien al
seu si per majoria qualificada dels vocals (tres
cinquenes parts dels vots). Ara es fa per
majoria simple, la qual cosa s un canvi
negatiu en vista dels informes anteriors del
Consell dEuropa. Aquest veia en la majoria
qualificada un marge ms petit per a les
maniobres poltiques, ats que es requeria "un
acord entre les forces poltiques
parlamentries". Segons el GRECO, el Govern
espanyol no ha fet cap anlisi per demostrar
que el mxim rgan dels jutges ha guanyat
independncia. Noms ha allegat davant el
Consell dEuropa que "la reforma buscava el
major consens possible en el sistema de
nomenaments dels jutges sortits de les seves
prpies files, la qual cosa apaivagaria el debat
poltic un cop nomenats els magistrats per
part del Parlament". Espanya tamb va allegar
que el mtode delecci sha de respectar
perqu est contingut en la Constituci
espanyola, la qual cosa no conven el GRECO,
que afirma que "la Constituci no precisa les
modalitats de selecci dels membres de la
magistratura al CGPJ". No obstant aix, a parer
dalgun autor, es tracta duna polititzaci del
CGPJ, que afecta negativament el conjunt del
sistema judicial.17
Els experts europeus en matria
d'anticorrupci mostren en linforme la seva
inquietud per lopini generalitzada entre els
jutges que el seu mxim rgan rector no
respecta el principi dindependncia (segons
un sondeig intern) i pel fet que el Regne
dEspanya encara ocupi el vint-i-cinqu lloc
(de vint-i-vuit) pel que fa a la mala percepci
dels ciutadans referent a aix, segons una
anlisi elaborada per la UE (en el darrer
Eurobarmetre, Espanya baixa al lloc vint-i-sis
en aquesta percepci de manca dindependncia
del poder judicial). Per al GRECO, s fonamental
recuperar la confiana dels ciutadans en les
seves institucions.

15
Groupe dtats contre la Corruption, quatrime cycle dvaluation, Prvention de la corruption des parlementaires, des
juges et des procureurs, Rapport de conformit sur lEspagne, GrecoRC4(2016)1, 10 doctubre de 2016.
16
Les sis mesures que el Regne dEspanya no ha adoptat i que havia demanat el Grup d'Estats contra la Corrupci sn: 1. Que
el Congrs i el Senat adoptin un codi de conducta amb mesures prctiques aplicables; 2. Que es faci un registre de lobbistes
i un codi de conducta per a la professi; 3. Que es prenguin mesures per garantir un control de les obligacions declaratives
dels parlamentaris; 4. Que s'analitzi el marc legislatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ); 5. Que es legislin criteris
objectius i regles d'avaluaci per als nomenaments a les altes funcions de la judicatura, i 6. Que s'amplin els terminis de
prescripci de procediments disciplinaris dels jutges. Les cinc mesures adoptades parcialment sn: 1. Que es torni a examinar
el tipus de dades que han de fer pblics els parlamentaris; 2. Que els jutges adoptin un codi deontolgic pblic; 3. Que es
revisi el mtode de selecci i la durada del mandat del fiscal general; 4. Que els fiscals adoptin un codi deontolgic, i 5. Que
s'estableixi un marc reglamentari especfic per a les sancions disciplinries en la fiscalia.
17
Joan Queralt, Preservar la Judicatura, El Peridico, 17 doctubre de 2016.
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
Grfic 2: Percepci de la independncia judicial
Excellent Bona Regular Pssima
Font: Eurobarmetre
Hi ha altres supsits de manca de respecte
institucional als tribunals, en aquest cas,
internacionals. En sn exemples la
sentncia de la Gran Sala del Tribunal
Europeu de Drets Humans de 2012, que va
declarar illegal lanomenada doctrina Parot,
en la mesura que significava una aplicaci
retroactiva in peius de la llei penal. O la ms
recent de 2016 del Tribunal de Justcia de la
Uni Europea, relativa a les anomenades
clusules terra, que obliga els bancs
espanyols a retornar ntegrament els diners
cobrats per les taxes dinters mnim.
Ambdues van ser rebudes pel Govern de
lEstat amb manifestacions explcites en
contra de la seva execuci i intents de
retardar el desplegament dels seus efectes
jurdics dins de l'ordenament jurdic
espanyol. 18 Amb tot, la primera ja s
plenament operativa, en tant que la seva
posada en prctica depenia exclusivament
de lAudincia Nacional, mentre que la
segona tamb est en cam de ser-ho
mitjanant la intervenci del Tribunal
Suprem, malgrat que es nega la
retroactivitat amb data anterior al 2013, i a
ms lavantprojecte de llei de contractes
immobiliaris no reconeix el nivell de
garanties plantejades per Europa.
18
Sobre el primer cas, sen pot veure un bon resum en aquest article daquell moment (doctubre de 2013): http://ara-
info.org/el-tribunal-de-estrasburgo-desestima-el-recurso-del-gobierno-espanol-y-falla-a-favor-de-ines-del-rio/
17
Colors tons clars: 2016
Ns/nc
Colors tons foscos: 2017
2.6. LA REFORMA DE LA LLEI ORGNICA
DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Un dels majors exponents dels darrers
temps de la desdibuixada separaci entre
poders a Espanya ha estat la reforma de la
Llei orgnica del Tribunal Constitucional,
avalada per aquest mateix rgan, motivada
pel procs sobiranista.
Introducci
Darrerament sha aguditzat el debat social
sobre la judicialitzaci de la poltica i la
polititzaci de la justcia (incloent-hi la
constitucional) com a expressi dun
afebliment de la separaci de poders a
Espanya. Un afebliment especialment greu
quan afecta la instituci creada per vetllar
pel respecte de la Constituci. En efecte,
els tribunals constitucionals es creen
exclusivament per garantir que un rgan
(el Tribunal Constitucional TC) controlar
els altres poders perqu els darrers
respectin la Constituci. s imprescindible,
doncs, garantir-ne la independncia
respecte dels altres poders de lEstat.
18 DRETS HUMANS I SEPARACI DE PODERS EN EL CONTEXT ESPANYOL

En els darrers anys shan produt diversos
senyals que indiquen una crisi institucional
del TC i de credibilitat pel que fa a la seva
independncia. Duna banda, shan viscut
polmiques com ara la recusaci dun dels
seus membres en la sentncia relativa a
lEstatut de Catalunya, les pugnes partidistes
i les demores en la seva renovaci (com est
succeint ara a Catalunya amb algunes
institucions de rellevncia estatutria), o
fins i tot el fet que el fins fa poc president del
tribunal tingus un clar vincle amb el partit
poltic que governa lEstat. De laltra, la
recent reforma de la seva llei orgnica i la
sentncia del TC que lavala signifiquen, en
paraules de laleshores magistrada del TC
Adela Asa, que el TC est abdicant de
lexercici de les seves funcions.19
L'anlisi de la reforma de la LOTC que es
presenta a continuaci se centrar en la
sentncia del TC (STC 185/2016, de 3 de
novembre de 2016), en qu aquest avala la
constitucionalitat de la reforma de la Llei
orgnica del Tribunal Constitucional (LOTC).20
Dit aix, cal tenir en compte que no es tracta
destablir aqu quina seria la jurisprudncia
correcta. Lobjectiu s posar de manifest que
lactuaci de les institucions dacord amb els
parmetres estatals i internacionals de
lEstat de dret sn essencials per garantir els
drets fonamentals dels individus.
el seu compliment que en el termini que
sels fixi informin en aquest sentit.
Rebut linforme o transcorregut el termini
fixat, si el Tribunal aprecia lincompliment
total o parcial de la seva resoluci, pot
adoptar qualssevol de les mesures segents:
a) Imposar una multa coercitiva de tres mil a
trenta mil euros a les autoritats, empleats
pblics o particulars que incompleixin les
resolucions del Tribunal. La multa es pot
reiterar fins al compliment ntegre del que
es mana.
b) Acordar la suspensi en les seves funcions
de les autoritats o empleats pblics de
lAdministraci responsable de
lincompliment, durant el temps necessari
per assegurar lobservana dels
pronunciaments del Tribunal.
c) Lexecuci substitutria de les resolucions
recaigudes en els processos constitucionals.
En aquest cas, el Tribunal pot requerir la
collaboraci del Govern de la naci a fi que,
en els termes que fixi el Tribunal, adopti les
mesures necessries per assegurar el
compliment de les resolucions.
d) Deduir loport testimoni de particulars
per exigir la responsabilitat penal que pugui
correspondre.

La reforma La reforma permet que el TC apliqui mesures

executives per obligar la resta de poders a
La Llei orgnica 15/2015 va ser aprovada a les complir les seves sentncies. Mesures
Corts Generals per la via durgncia al final sancionadores que sn indeterminades
de la X legislatura. Introdueix una nova quant al contingut, sense lmit temporal,
redacci de larticle 92.4 de la Llei orgnica que afecten persones aforades, respecte de
del Tribunal Constitucional (LOTC) en les quals no hi ha cap possibilitat de recurs
aquests termes: i que es prendrien sense audincia a la part.
En suma, mesures exorbitants des de
En cas que es constati que una resoluci qualsevol perspectiva democrtica del dret
dictada en lexercici de la seva jurisdicci es sancionador, sigui penal o administratiu.
pot estar incomplint, el Tribunal, dofici o a
instncia dalguna de les parts del procs en Aquests canvis van ser impulsats pel Partit
qu hagi recaigut, ha de requerir les Popular loctubre del 2015, quan tenia
institucions, autoritats, empleats pblics o majoria absoluta a les Corts Generals, i de
particulars a qui correspongui portar a terme les actes de la sessi en qu es va debatre la
19
[] estamos ante una lamentable abdicacin en el ejercicio de la jurisdiccin constitucional. pg. 61 STC 185/2016,
de 3 de novembre de 2016.
20
Sentncia 185/2016, de 3 de novembre de 2016, que es pot consultar a: https://www.tribunalconstitucional.es/No-
tasDePrensaDocumentos/NP_2016_088/2016-00229STC.pdf (posteriorment hi va haver la sentncia que resol el recurs
presentat per la Generalitat de Catalunya, en qu el TC respon en termes semblants als de la sentncia comentada.
Shi pot accedir a:
https://www.tribunalconstitucional.es/NotasDePrensaDocumentos/NP_2016_100/Sentencia_2015-07466STC.pdf).
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
reforma sen desprn que la seva motivaci
va ser nicament i exclusiva la lluita contra
el procs sobiranista a Catalunya.
La Llei va ser objecte de dos recursos al
mateix Tribunal Constitucional, que aquest
va desestimar en les sentncies nm.
215/2016 i 185/2016, ambdues objecte dun
vot particular contrari dels magistrats Asa,
Valds i Xiol.
Dos apunts sobre la sentncia
Lanlisi del context social i poltic de les normes
examinades s cabdal en els raonaments dun
tribunal constitucional
Els tribunals constitucionals estan cridats a
pronunciar-se sobre les qestions ms
difcils que es formula una societat.
Lavortament s constitucional? I leutansia?
I la clonaci? La llista s inacabable, com ho
sn les qestions que no tenen una resposta
clara en la Constituci, ja sigui perqu no hi
ha unanimitat en la societat o perqu el
debat sha generat en una etapa
postconstituent. Els tribunals constitucionals
sovint han de raonar sobre la constitucionalitat
de lleis en qu la societat est dividida i en
qu la Constituci tant pot ser interpretada
per donar la ra a uns com als altres. Aix fa
que els tribunals constitucionals hagin de
recrrer a diversos tipus de tcniques
interpretatives i una daquestes s la
contextualitzaci.
En aquesta sentncia no es connecta en cap
moment lanlisi jurdica amb la realitat
social que ha fomentat la reforma, que no s
altra que el procs sobiranista a Catalunya.
Tal com apunten en el seu vot particular els
tres magistrats dissidents, la nova redacci
de larticle 92.4 (vid. supra) en realitat no
atorga al TC competncies en lexecuci de
les sentncies, sin que dota el Tribunal de
capacitat sancionadora en un mbit molt
concret: disciplinar les autoritats de les
comunitats autnomes que no respectin
una sentncia del TC. Tot i que la norma
parla dun poder de coerci del TC perqu
sexecutin les sentncies davant de
lincompliment de qualsevol persona, rgan,
autoritat, etc., els vots particulars analitzen
en profunditat larticle i van eliminant
21
Lnica excepci a la Uni Europea s ustria, i noms pel que fa al delicte de traci.
19
supsits en els quals no seria aplicable, fins
que arriben a la conclusi que noms es
podria aplicar davant les actuacions de
governs i autoritats autonmics. Labsncia
daquesta anlisi en la sentncia no fa ms
que subratllar la voluntat del TC de
desconnectar lanlisi de la norma amb les
comunitats autnomes. El TC sembla no
voler fer pals que no es tracta, doncs, de
configurar un poder general sobre lexecuci
de les seves sentncies, sin un de particular
per constrnyer les autoritats de les
comunitats autnomes.
Una potestat anmala per a un tribunal
constitucional: potestat sancionadora
Larticle 92.4 LOTC atorga la capacitat al TC
dobligar al compliment de les seves sentncies
mitjanant sancions personals. Duna banda,
cal tenir en compte que lexecuci de les
sentncies no acostuma a ser un element que
conformi les competncies dels tribunals
constitucionals. Ni el constituent ho va voler
(tot i que certament es deixa al legislador
desenvolupar el TC), ni en dret comparat es
pot dir que sigui gaire com. Ms aviat al
contrari, als estats del nostre entorn que tenen
TC acostuma a ser lexecutiu qui sencarrega
de vetllar per lexecuci de les sentncies del
TC. El fet que satorgui aquesta capacitat al TC
s un element ms que fa posar en gurdia
amb relaci als vincles entre govern i TC.
Segons reiterada jurisprudncia del TEDH
(doctrina Engel) i la mateixa jurisprudncia del
TC, a travs de larticle en disputa no es dota
el TC de mesures per executar una sentncia,
sin que sel dota duna nova potestat
sancionadora. Una potestat, com ja sha
assenyalat, adreada a persones aforades que
vulnera el principi de legalitat, ja que no
determina les mesures i els tipus a aplicar ni
tampoc no t cap lmit temporal.
El TC no t funcions sancionadores per disseny
constitucional, ni a Espanya ni a altres Estats
amb TC,21 de manera que aquest canvi en la
LOTC suposa un canvi molt profund en el
dibuix duna de les institucions bsiques de
lEstat constitucional.
Cal tenir molt en compte lanlisi proposada
en els vots particulars, en tant que es tracta
dun canvi que afecta lestructura de lEstat de
20 DRETS HUMANS I SEPARACI DE PODERS EN EL CONTEXT ESPANYOL

dret, i tamb directament un dret fonamental demani informaci sobre aquests punts. En
(art. 23 CE i art. 6 Conveni europeu de drets canvi, considera qestionables dos extrems:
humans CEDH). En definitiva, tota mesura la capacitat dimposar sancions econmiques
sancionadora ha de respectar les garanties de caire penal amb carcter reiterat i la
formals i materials exigides tant per la CE com suspensi en les seves funcions dels crrecs
pels tractats internacionals ratificats per que refusin executar les decisions del
Espanya. Segons els vots particulars, es tracta Tribunal. Sobre aquest darrer aspecte,
duna norma sancionadora que no respecta assenyala: Lmbit personal de la suspensi
aquestes regles, i que s ambigua, innecessria de crrec roman indefinit i shauria
i desproporcionada. despecificar. Seria problemtic si inclogus
jutges o crrecs electes, com la redacci de
La gravetat de la introducci daquesta potestat larticle 92 sembla que indica.
sancionadora creix en la mesura que la CE ja
preveu que es puguin disciplinar les comunitats En sntesi, la Comissi de Vencia rebutja
autnomes que no respectin lordre que lexecutiu central carregui sobre el TC
constitucional (art. 155 CE). En aquest punt, el la responsabilitat de fer complir les seves
magistrat Juan Antonio Xiol assenyala que [...] prpies sentncies. Estableix que,
el modelo del art. 155 CE toma como base la mitjanant la reforma, pot semblar que
idea de que el conflicto ha de ser resuelto, prima saugmenta el poder del TC, per el que est
facie, por instancias polticas; y, por el contrario, fent s danyar-ne la independncia. La
el legislador orgnico en la Ley Orgnica del Comissi de Vencia manifesta
Tribunal Constitucional est presidido por la expressament que latribuci de
idea de la jurisdiccionalizacin de la reaccin responsabilitat total i directa de lexecuci
estatal por medio del Tribunal Constitucional. de les seves sentncies al mateix tribunal
Aix doncs, es tracta duna polititzaci de la shauria de reconsiderar a fi de promoure la
justcia, ja que, disposant de vies poltiques, es percepci del tribunal com un rbitre
pretn arribar als mateixos resultats defugint la neutre, com ara el jutge de les lleis. Afegeix,
via poltica i emparant-se en la judicial, fins i tot en aquest informe no vinculant, que per a
creant aquesta via quan no existia fins llavors qualsevol mesura executiva, el tribunal no
(com fa larticle 92.4 LOTC). hauria dactuar motu propio, sin sota
requeriment de les parts. La Comissi
Lopini de la Comissi de Vencia considera legtim prendre mesures per
assegurar el compliment de les sentncies,
La Comissi Europea per a la Democrcia a per no creu que sigui positiu atorgar
travs del Dret (Comissi de Vencia), rgan aquesta responsabilitat al TC. De fet,
dexperts del Consell dEuropa, ha tingut assenyala que en dret comparat la frmula
ocasi de pronunciar-se sobre la reforma de vigent al Regne dEspanya s lexcepci, ja
la LOTC en la seva sessi de 9 de mar de que, per norma general, aquesta tasca
2017.22 Lopini de la Comissi de Vencia va satribueix a un altre poder estatal.
ser requerida per la Comissi de Control de
lAssemblea Parlamentria del Consell Cal destacar que davant aquest
dEuropa, que havia rebut una queixa per la pronunciament de la Comissi de Vencia, el
reforma de la Llei del TC. Govern central ha estudiat laplicaci de
larticle 116 de la CE per si fos necessari per
En sntesi, la Comissi observa que la aturar el procs catal. En efecte, el document
responsabilitat del TC de garantir lexecuci dallegacions que lexecutiu central va
de les seves prpies sentncies s lexcepci enviar a la Comissi de Vencia afirma que
en dret comparat i demana que es reconsideri si la situaci fos ms greu i no es pogus
aquesta potestat. solucionar amb altres eines, com ara larticle
155 CE, es podria aplicar el 116, que es
A la Comissi no li sembla problemtic que el refereix a lestat dalarma, excepci i setge.23
TC insti el Govern de lEstat a iniciar accions per Es tracta de la mesura ms extrema que es
a lexecuci de les seves sentncies, ni que pot adoptar en qualsevol rgim democrtic.24
22
European Commission for Democracy Through Law (Venice Commission), Spain, Opinion, On the act of 16 October 2015
amending the organic law n 2/1979 on the Constitutional Court, CDL(2017)009, de 13 de mar de 2017.
23
European Commission for Democracy Through Law (Venice Commission), Position of Spain regarding its new legislation
(Organic Law 15/2015 of 16th October) aimed at the effective enforcement of the constitutional court judgements, Executive
summary and report, CDL-REF (2016)034, de 29 de setembre de 2016.
24
Com a reacci a aquesta informaci, lexpert independent de lONU, Alfred de Zayas, ha manifestat en una entrevista que
Espanya no pot emprar lestat de setge per coartar el dret a lautodeterminaci: http://www.vilaweb.cat/noticies/de-zayas-
spain-cannot-invoke-the-state-of-siege-to-destroy-the-right-to-self-determination/
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
3. REGRESSIONS EN DRETS I
LLIBERTATS A CATALUNYA
Aquest informe no pretn abastar totes les
regressions i les vulneracions en lmbit dels
drets i les llibertats que shan produt a
Catalunya en els darrers anys. En els mbits
de poltiques socials, administracions
pbliques i tributs, poltiques territorials,
consum, seguretat ciutadana i justcia,
participaci, universitats, cultura i llengua
es fa una remissi a tot all que ja sha
constatat en el darrer informe del Sndic de
Greuges de Catalunya al Parlament.25 En tot
all que fa referncia a les competncies
prpies del Mecanisme Catal per a la
Prevenci de la Tortura, es fa una remissi
al darrer informe anual, amb una incidncia
especial a la interpretaci inadequada de la
Directiva europea sobre el dret a la
informaci de la persona detinguda.26 No
seran objecte daquest informe, tot i que no
est de ms fer-ne esment, sentncies
recents del Tribunal Constitucional que
donen prioritat a una discutible interpretaci
de la distribuci competencial entre Estat i
comunitats autnomes per davant duna
anlisi centrada en la garantia efectiva dels
drets.27
En aquesta segona part de linforme es far
referncia a casos concrets de persecuci
penal de crrecs electes de carcter local i
autonmic en el marc daccions de carcter
eminentment poltic. Es tractaran les
querelles per desobedincia i prevaricaci
que shan interposat com a conseqncia
de la consulta independentista del 9 de
novembre de 2014 o per haver perms una
tramitaci parlamentria prohibida pel
Tribunal Constitucional. Com es veur, en
aquest punt resulta duna importncia
especial la Sentncia 42/2014, que s el
punt de partida per atribuir efectes jurdics
a una resoluci parlamentria dimpuls
poltic, cosa que fins aquell moment el TC
mai no havia acceptat. Tamb es far
referncia a casos dmbit local vinculats al
delicte de desobedincia.
25
Informe al Parlament 2016 del Sndic de Greuges de Catalunya.
26
Informe anual del Mecanisme Catal per a la Prevenci de la Tortura, 2016, pg. 129-130.
27
Cas de les sentncies de 2015 sobre la Llei del Sndic, pel que fa a lAutoritat Catalana de Prevenci de la Tortura, o la de 2016,
pel que fa a la Llei contra la pobresa energtica, entre daltres.
28
Margarita Batallas, Un informe policial confirma que hi havia una 'operaci Catalunya'. El Peridico, 11-07-2016. Altres mi-
tjans (eldiario.es, Ara, elnacional, etc.) shan fet ress daquestes operacions.
21
Prviament, cal fer esment dalgunes
manifestacions descassa qualitat
democrtica pronunciades en els darrers
temps i que afecten tant actors poltics i
institucionals de Catalunya com de lEstat.
3.1. DETERIORAMENT DE LA QUALITAT
DEMOCRTICA
Una democrcia real va molt ms enll de
lexercici del dret de sufragi, per s evident
que poder votar en eleccions lliures,
peridiques, en condicions digualtat i
sense interferncies illegtimes s un pilar
fonamental dun estat democrtic.
En els darrers anys, el Sndic ha denunciat
diverses situacions que posen de manifest
serioses deficincies en els processos
electorals que han tingut lloc a lEstat,
incloent-hi eleccions al Parlament de
Catalunya.
Sense anar ms lluny, el Sndic de Greuges
va obrir una actuaci dofici lany 2014
arran de diverses filtracions de presumptes
informes de la Unitat de Delictes Econmics
i Fiscals (UDEF) de la Policia Judicial que
involucraven poltics catalans en afers de
corrupci. Aquestes filtracions no noms
no tenien la ms mnima base factual, sin
que es produen coincidint amb conteses
electorals i amb una clara voluntat dinfluir
en aquests processos. Es podria, doncs,
tractar dun delicte electoral previst en la
Llei orgnica de rgim electoral general. La
investigaci va ser traslladada a la instituci
del Defensor del Poble, que, desprs
dalgunes actuacions, la va tancar sense
trobar-hi cap irregularitat. Tampoc no sha
esclarit encara lorigen de la filtraci ni se
nhan dilucidat les responsabilitats
poltiques.
En connexi amb aquella actuaci, diversos
mitjans de comunicaci28 han donat a
conixer dun any en lexistncia duna
operaci policial i dintelligncia encoberta
contra el procs sobiranista a Catalunya. Les
22 REGRESSIONS EN DRETS I LLIBERTATS A CATALUNYA
derivades daquesta operaci han estat molt
diverses, per tenen com a fil conductor
lescs respecte per la dissidncia, la llibertat
dexpressi i la separaci de poders a
Espanya.
Potser el cas ms xocant per a lopini
pblica ha estat la revelaci de converses
amb contingut conspirador entre l'exministre
de lInterior, Jorge Fernndez Daz, i
l'exdirector de lOficina Antifrau de
Catalunya, Daniel de Alfonso, revelades pel
diari Pblico el juny de 2016. Les reunions
entre tots dos es van produir pocs dies abans
de la consulta independentista del 9N (2014)
i en aquestes converses Fernndez Daz
demanava al cap de lOficina Antifrau que
busqus proves incriminatries contra el
germ dOriol Junqueras, lder dEsquerra
Republicana de Catalunya. A ms, discutien
sobre com aconseguir dades que permetessin
desprestigiar o acusar judicialment els lders
dERC i CDC. Fernndez Daz, per la seva
banda, insinuava que el president del Govern,
Mariano Rajoy, estava informat de les
converses.
El Sndic va obrir una actuaci dofici en
aquest cas i va traslladar els fets al Defensor
del Poble i a la Fiscalia del Tribunal Suprem,
com van fer els representants dalguns
partits poltics. La Fiscalia va declinar actuar,
mentre que la Sala Penal de Tribunal Suprem
ha arxivat (amb linforme favorable del fiscal
per a aquest arxivament) la querella
interposada pel Partit Demcrata Catal
(PDECat) contra lexministre de lInterior,
Jorge Fernndez Daz, i lexdirector de
lOficina Antifrau de Catalunya, Daniel de
Alfonso Laso. Com que es tracta duna prova
obtinguda illegalment, larxivament potser
era previsible. En canvi, resulta inslit que
no hi hagi constncia duna investigaci
judicial sobre lobtenci indeguda de la
prova, evidentment delictiva. Tampoc el
Govern no ha tingut cap inters a explicar el
que va passar a lopini pblica, el Govern
no ha facilitat cap explicaci dels fets a
l'opini pblica, la qual cosa suposa un clar
exemple de mala administraci, a banda de
les possibles responsabilitats penals dels
fets. En la legislatura actual, per, sha iniciat
una comissi dinvestigaci al Congrs dels
Diputats que podria aportar alguna llum
sobre aquests fets, malgrat que de moment
lacord dels grups parlamentaris del PP i del
PSOE impedeix la compareixena dels alts
crrecs policials directament implicats en
lafer.
En aquest context, no s sobrer fer esment
que lany 2015 en qu hi va haver eleccions
municipals, catalanes i generals, el Sndic va
emetre una resoluci en qu posava de
manifest algunes deficincies en els processos
electorals:
Les dificultats per exercir el vot per
correspondncia, tant des de territori de
lEstat com des de lexterior. En particular, pel
que fa a aquest segon, la implantaci del vot
pregat a partir de 2011 ha generat uns
terminis demissi de vot prcticament
impossibles de complir, cosa que al seu torn
ha comportat una important davallada de la
participaci de votants a lestranger.
Discriminacions a lhora dexercir el dret de
vot de persones amb discapacitat, en
particular persones amb discapacitat visual i
ceguesa, mobilitat reduda i, sobretot,
persones incapacitades legalment, amb
sentncies judicials que limitaven
innecessriament aquest dret.
La mala praxi dels blocs electorals en
televisions pbliques i el fet que les televisions
privades tampoc no respectessin una mnima
ponderaci en la participaci de diferents
sensibilitats poltiques. En aquest aspecte en
particular, el Sndic va publicar lInforme
sobre el dret de vot, igualtat i proporcionalitat en
la campanya electoral (setembre de 2015), en
qu es donaven dades que demostraven un
biaix de les televisions privades marcadament
favorable als grans partits tradicionals
dmbit estatal abans i durant la campanya
electoral.
En el marc de les eleccions catalanes de
setembre de 2015, la vulneraci, per part
duna entitat privada, de la Llei electoral, en
tant que prohibeix a les persones jurdiques
diferents de partits i candidats fer campanya
electoral a partir de la data de la convocatria
de les eleccions. La Junta Electoral Provincial
de Barcelona va constatar aquesta vulneraci,
per ho va fer el mateix dia dels comicis i
sense obrir cap expedient sancionador.
Algunes de les deficincies assenyalades en
aquell informe es poden considerar de
carcter tcnic i estan en vies de superaci
(les limitacions a la restricci de vot en
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
supsits dincapacitaci judicial, per exemple;
o, en alguns mitjans, la qesti dels blocs
electorals). No obstant aix, les interferncies
ms greus en la qualitat democrtica dels
processos electorals (filtraci dinformes
falsos en plena campanya, biaixos
informatius, vulneraci de la Llei electoral)
no han tingut la ms mnima resposta dels
rgans competents (Fiscalia i juntes
electorals, segons el cas).
La mateixa manca de qualitat democrtica
es pot mantenir davant de limpuls
insuficient de les poltiques de memria
democrtica a lEstat i a Catalunya (en
particular, en algunes localitats on es posen
traves a la retirada de smbols franquistes).
Al llarg dels anys, el Sndic ha actuat, tant a
instncia de part com dofici, en diversos
aspectes vinculats a la recuperaci de la
memria democrtica. Lany 2016, coincidint
amb el 80 aniversari de linici de la Guerra
Civil, es va obrir una actuaci dofici amb la
finalitat de posar en relleu els apartats ms
rellevants de lInforme del relator especial
de lONU, Pablo de Greiff, sobre la promoci
de la veritat, la justcia, la reparaci i les
garanties de no-repetici, en qu evidencia
que lEstat espanyol no ha afrontat el passat
ni ha fet prou justcia.
Segons de Greiff, els buits ms grans es
manifesten pel que fa a la veritat i la justcia.
"No es va establir mai una poltica destat en
matria de veritat, no hi ha informaci
oficial, ni mecanismes per aclarir la veritat".29
Linforme del relator sarticula amb relaci
als principis i les directrius bsics sobre el
dret de les vctimes de violacions manifestes
de normes internacionals de drets humans
que porten aparellats el reconeixement dels
drets segents: el dret a la veritat, el del dret
a la justcia, el dret a la reparaci i a les
garanties de no-repetici (Resoluci 60/147,
de 16 de desembre, de lAssemblea General
de les Nacions Unides).
A aquests efectes, linforme recomana a
lEstat que mostri un comproms decidit per
donar plena vigncia, amb carcter prioritari,
als drets esmentats. Aix mateix, estima que
29
Informe del relator especial sobre la promocin de la verdad, la justicia, la reparacin y las garantas de no repeti-
cin, Pablo de Greiff. Misin a Espaa. Doc. A/HRC/27/56/Add., de 22 de juliol de 2014.
23
cal avaluar amb rigor laplicaci de la Llei de
memria histrica i el seu s efectiu per part
de les vctimes per ajustar els models i les
mesures als seus reclams, i establir canals
de comunicaci entre les autoritats
competents, les vctimes i les associacions,
sense que en cap cas les limitacions de
recursos puguin justificar una inacci a
favor daquestes mesures. Aquest
posicionament de lONU contrasta amb la
poltica dels successius governs espanyols
(manca d'obertura de fosses, anullaci de
consells de guerra, etc.), que t com a
expressi emblemtica la preservaci
monumental del Valle de los Cados.
Com sha vist, laparent deteriorament de la
qualitat democrtica no s privatiu de les
institucions de lEstat. A principis del 2017 el
Sndic ha obert dues actuacions dofici arran
de les declaracions, com a mnim,
desafortunades de crrecs poltics catalans.
En primer lloc, dun senador independentista
que afirmava, entre daltres, que el Govern
de Catalunya tenia llistes dafectes i
desafectes a la causa independentista, i
tamb dades protegides dels ciutadans de
Catalunya com ara les de carcter fiscal. La
resposta del Departament dEconomia ha
estat, a banda de negar qualsevol
versemblana a aquestes manifestacions,
sotmetre l'Agncia Tributria de Catalunya a
una auditoria de protecci de dades, tot i
que no ha considerat necessari, contra el
criteri del Sndic, iniciar accions legals per
defensar el bon nom de la Generalitat.
En segon lloc, per les declaracions en seu
parlamentria de la consellera de Governaci
en qu animava els funcionaris de la
Generalitat a demanar un dia dassumptes
propis per donar suport als ex-alts crrecs
del Govern catal en el primer dia del judici
pel cas 9N. Malgrat les disculpes pbliques
de la consellera, el Sndic ha manifestat que
resulta inadmissible aquest tipus
dindicacions per part del responsable poltic
de tot el funcionariat de la Generalitat, i va
rebre resposta clara del Departament en el
sentit de no haver ems, ni tenir previst
emetre, cap instrucci, circular o recomanaci
oficial sobre aquest assumpte.
24 REGRESSIONS EN DRETS I LLIBERTATS A CATALUNYA

3.2. ALGUNS CASOS RECENTS DE aprovada el dia abans. La consulta es va

JUDICIALITZACI DE LA POLTICA convocar per al dia 9 de novembre de 2014.

Tal com sha assenyalat en la primera part Aquest decret va provocar un consell de
daquest estudi, la jurisprudncia del TEDH ministres extraordinari del Govern espanyol
demana una protecci especial per a la celebrat a la Moncloa el dia 29 de setembre
llibertat dexpressi de les persones que (dissabte) i, desprs de linforme preceptiu
ocupen crrecs de representaci. s per del Consell dEstat (reunit diumenge), es van
aquest motiu que aquesta segona part se presentar recursos dinconstitucionalitat
centra en procediments judicials adreats a contra la Llei de consultes i el Decret de
poltics per actes realitzats en lexercici de convocatria davant el Tribunal
les seves funcions.30 Constitucional, que es va reunir de forma
extraordinria (dilluns), per primera vegada
Abans danalitzar els casos concrets, cal des de la seva creaci, per admetre a trmit
recordar lespecial importncia de la els recursos. Amb ladmissi dels recursos se
Sentncia 42/2014, ja que s el punt de suspenia automticament de manera
partida a lhora datribuir efectes jurdics a cautelar durant cinc mesos la Llei de
una resoluci parlamentria de carcter consultes i el Decret de convocatria.
merament poltic.31 Aquesta sentncia va
suposar un canvi de gran transcendncia en Aquesta suspensi judicial va comportar
la jurisprudncia constitucional, ja que que el 14 doctubre el llavors president Artur
sempre abans el TC havia defensat (STC Mas fes un anunci verbal de convocatria
40/2003) que les resolucions parlamentries des del Palau de la Generalitat de Catalunya
dimpuls poltic no tenien efectes jurdics i dun procs de participaci ciutadana que
no eren impugnables jurisdiccionalment. En incloa una consulta amb la mateixa pregunta
canviar aquest criteri, la Sentncia 42/2014 i que es duria a terme el mateix dia que
permet la subjecci a control jurisdiccional figurava en el Decret de convocatria susps.
de resolucions parlamentries de carcter
estrictament poltic, tal com sexposar ms Davant daquesta declaraci poltica, el
endavant. Govern espanyol va presentar davant el TC
una nova impugnaci que va provocar la
1. La imputaci i la condemna de providncia cautelar del 4 de novembre de
lexpresident de la Generalitat de Catalunya 2014; instrument legal que seria utilitzat
i de tres dels seus consellers ha cridat ms endavant per a la imputaci penal dels
latenci fins i tot dels rgans de supervisi crrecs electes.
dels drets humans de lONU.32
Cal destacar que, tot i que lexecutiu havia
El 27 de setembre del 2014 el llavors president instat els magistrats del TC que, en la seva
de la Generalitat, Artur Mas, va signar el resoluci, advertissin el president de la
Decret 129/2014, de convocatria de la Generalitat de lobligaci de complir aquesta
consulta popular no referendria sobre el suspensi i de les responsabilitats i
futur poltic de Catalunya, dacord amb la infraccions que suposaria ignorar-la, aquest
Llei de consultes populars no referendries i advertiment no apareix en la providncia
daltres formes de participaci ciutadana, cautelar.
30
La classe poltica no s lnica afectada en la seva llibertat dexpressi. En aquest sentit, val la pena recordar que el 9
de mar de 2017 el Tribunal Suprem va desestimar la demanda de la magistrada ngels Vivas per haver estat preterida
pel CGPJ en el nomenament com a presidenta de lAudincia Provincial de Barcelona respecte dun altre candidat ma-
nifestament menys qualificat. El TS manifesta de manera explcita que, tot i el dret a la llibertat dopini i expressi de
qu gaudeix la magistrada, el fet dhaver-se posicionat obertament en favor de lanomenat dret a decidir t conseqn-
cies. I que ning no pot esperar un tracte de favor (sic) si expressa pblicament les seves opinions sobre qestions so-
cialment controvertides, ni menys encara sobre iniciatives poltiques de molt dubts encaix constitucional. El Tribunal
tampoc no pondera la condici de dona de la magistrada ni lobligaci dequilibrar els crrecs pblics per ra de gnere.
31
Joan Vintr, El Tribunal Constitucional y el derecho a decidir de Catalua: una reflexin sobre la STC de 25 de marzo de 2014,
Blog Revista catalana de dret pblic, 2 dabril de 2104.
32
Preocupaci que han constatat les Nacions Unides mitjanant lexpert independent sobre la promoci dun ordre demo-
crtic i equitatiu, Alfred de Zayas. Per nota de 30 de gener de 2017 manifesta la seva preocupaci per la campaa difamatoria
denominada Operacin Catalua contra dirigentes polticos catalanes i pel fet que los juicios contra antiguos dirigentes que
organizaron el referndum continen.
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA 25

En aquest punt s quan sentra en la dimensi investigats davant del TS han declarat com a
penal del conflicte, que s la que el Sndic testimonis davant del TSJC i, al mateix temps,
considera de legitimitat ms dubtosa i en qu investigats davant del TSJC han hagut de
es constata la influncia que t lexecutiu declarar com a testimonis a Madrid.
sobre la Fiscalia.33 Aquesta incidncia va ser
pblica i va suposar una important crisi El 13 de mar de 2017 el TSJC va dictar
institucional del Ministeri Fiscal perqu en un sentncia de condemna per un delicte de
primer moment els fiscals del Tribunal desobedincia a Mas (dos anys dinhabilitaci
Superior de Justcia de Catalunya van i multa de 36.500 euros), Ortega (un any i nou
concloure que no hi havia fonaments jurdics mesos dinhabilitaci i multa de 30.000
per imputar els membres del govern. euros) i Rigau (un any i mig dinhabilitaci i
multa de 24.000 euros), mentre que sels
Els fiscals del TSJC argien que la suspensi absol del delicte de prevaricaci. Per la seva
cautelar de la consulta va ser automtica, ja banda, el 22 de mar de 2017, el Tribunal
que aix ho estableix la llei quan el Govern Suprem va condemnar Homs a un any i un
recorre contra la decisi dun govern mes dinhabilitaci, amb una multa de 30.000
autonmic, i assenyalaven que el euros.
Constitucional no va emetre cap ordre
expressa sobre labast de la seva prohibici. Cal fer notar que les sentncies se separen de
Tamb manifestaven que la suspensi del TC la pacfica jurisprudncia (fins ara) del
no incloa un requeriment i una prevenci Tribunal Suprem, pel que fa a la necessitat
expressa que adverts les autoritats vinculades duna ordre explcita, personal i directa, i
a lorganitzaci de la consulta del 9N que no tamb un requeriment formal, per apreciar el
hi havien de collaborar i de les responsabilitats delicte de desobedincia.35
penals en qu podrien incrrer si ho feien.
Lexistncia de dues sentncies pels mateixos
No obstant aix, ats el carcter jerrquic de fets, per amb diferents imputats davant
la instituci, el fiscal superior de justcia de dinstncies entre les quals hi ha una relaci
Catalunya va haver de signar la querella per de jerarquia jurisdiccional resulta com a
ordre del fiscal general de lEstat.34 mnim complex i, davant de lanunci de la
interposici dun recurs contra la sentncia
Un any i mig ms tard, mentre es debatia la del TSJC, que necessriament shaur de
fallida investidura de la XI legislatura, la dirimir davant la Sala Segona del Tribunal
Fiscalia va demanar al Tribunal Superior de Suprem (que s qui ha jutjat i condemnat
Justcia de Catalunya que proposs al Francesc Homs), caldr veure que la
Tribunal Suprem investigar lexconseller de composici efectiva del tribunal no sigui la
la Generalitat Francesc Homs, aleshores mateixa que ha jutjat els mateixos fets
diputat del Congrs, pel paper que havia respecte duna altra persona.
tingut en lorganitzaci de la consulta del
9N. La pena que se sollicitava per a tots els Amb independncia de les sentncies, resulta
investigats era la dinhabilitaci per a inslit haver jutjat una acci poltica, sense
lexercici de crrecs pblics. efectes jurdics i que nicament va donar un
resultat de valor poltic i dexpressi
En el moment de presentar aquest informe, ja ciutadana. Resulta desproporcionat que
hi ha hagut la vista oral i sentncia dels dos aquests fets puguin arribar a tenir efectes
judicis. En aquestes vistes orals sha produt penals, quan com a resposta shauria dhaver
labsurd que hi ha hagut un intercanvi de donat una acci poltica activa dels governs i
testimonis en ambds processos, ja que partits poltics.
33
Cal recordar que el Ministeri Fiscal s una instituci jerrquica el control final de la qual recau en el fiscal general de
l'Estat, crrec designat pel Govern. Aquest fet pot provocar que sen pugui qestionar la independncia i imparcialitat
en casos que sn dinters per al Govern.
34
Un any abans, el mar del 2013, el llavors fiscal superior de Catalunya, Martn Rodrguez Sol, va haver de dimitir desprs
d'haver expressat que la consulta catalana podria ser legal. I s tamb significatiu que un mes desprs dimposar la querella,
el desembre de 2014, fos el mateix fiscal general de lEstat qui dimits, entre altres qestions, perqu estava en desacord amb
les pressions del Govern a la Fiscalia per ra del 9N.
35
Jaume Alonso-Cuevillas: Ni desobedincia, ni prevaricaci, La Vanguardia, 11 de febrer de 2017.
26 REGRESSIONS EN DRETS I LLIBERTATS A CATALUNYA
2. La Resoluci 1/IX del 9 de novembre de
2015 va proclamar el Parlament de Catalunya
com a "depositari de sobirania" i va afirmar
un procs constituent de "desconnexi
democrtica" al marge de la voluntat i
lautoritat de les institucions de lEstat. La
Resoluci, que era de carcter poltic i en
exercici de la funci parlamentria dimpuls,
va ser objecte de recurs per part del Govern
de lEstat davant el TC, el qual, seguint el
cam obert en la Sentncia 42/2014, va
admetre la impugnaci del Govern de lEstat.
D'aquesta manera, va acceptar d'entrar
definitivament en el procs de judicialitzaci
de la poltica en el cas catal. La providncia
de lalt tribunal va incloure el manament de
fer una notificaci expressa a la presidenta
del Parlament, que va ser publicada en els
diaris oficials pocs dies desprs.
No obstant aix, el 20 de gener de 2016, el
Parlament de Catalunya va aprovar la nova
Resoluci 5/XI, directament vinculada al
contingut de fons i propsits de la resoluci
anteriorment objecte de recurs, que
encarregava la creaci duna comissi destudi
del procs constituent. A partir daqu
lAdvocacia de lEstat va promoure un incident
dexecuci de la Sentncia 259/2015, que va
ser estimada pel TC en la interlocutria del 19
de juliol de 2016. La interlocutria advertia
"els poders implicats i els seus titulars,
especialment la Mesa del Parlament, sota la
seva responsabilitat, del seu deure dimpedir
o paralitzar qualsevol iniciativa que suposs
ignorar o eludir els mandats enunciats", fent
referncia a les conclusions de la dita comissi
destudi. En aquest punt, cal recordar que la
capacitat del TC dexecutar les seves
sentncies li s atorgada per la Llei orgnica
15/2015, aprovada a les Corts per la via
durgncia al final de la X legislatura.
No obstant lavs, el 20 de juliol de 2016 es
publicaven en el Butllet Oficial del Parlament de
Catalunya les conclusions daquesta comissi
destudi del procs constituent. Posteriorment,
la presidenta va permetre que aquestes
conclusions es poguessin incloure a lordre
del dia del Ple del dia 27 de juliol de 2016, a
petici de dos grups del Parlament (Junts X S
i la CUP), la qual cosa va donar lloc, desprs
de les votacions corresponents, a una nova
resoluci, la 263/XI. La Fiscalia, en la querella
10/2016, considera que la presidenta del
Parlament no hauria hagut dautoritzar
aquestes votacions ni la publicaci de les
conclusions de la Comissi dEstudi en el
Butllet Oficial, ja que t autoritat per
impedir-ho (juntament amb la Mesa) i
lobligaci de fer-ho, havent-li-ho notificat
expressament el Tribunal Constitucional.
En data de 22 de febrer de 2017, complint amb
el manament del Tribunal Constitucional, la
Fiscalia Superior de Catalunya va presentar
una nova querella contra Carme Forcadell per
laprovaci el 6 doctubre de 2016 al Parlament
duna resoluci relativa a la celebraci dun
referndum sobre el futur poltic de Catalunya.
La Fiscalia ha demanat al Tribunal Superior
de Justcia de Catalunya que ampli la
investigaci ja oberta a la presidenta del
Parlament per aquest nou fet. A ms, demana
que tamb sinvestigui el vicepresident de la
mesa, Llus Corominas; la secretria primera,
Anna Sim, i la quarta, Ramona Barrufet. Els
responsabilitza dels delictes de desobedincia
i prevaricaci.
La querella dona una rellevncia especial al
paper de Forcadell i assenyala que ella era
"conscient" de la sentncia del TC que anulla
la resoluci 1/XI de 9 de novembre del 2015 i
que la seva conducta en permetre la votaci
de la resoluci del referndum "evidencia
encara ms la seva obstinada i permanent
voluntat dincomplir els mandats
constitucionals". El mateix afirma de la resta
de querellats, pel que fa al delicte de
desobedincia.
En canvi, la querella excloa el secretari tercer
de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet
(EUiA), tot i que va votar dues vegades a favor
dincloure en la votaci del ple del 6 doctubre
del 2016 la resoluci del referndum.
Assenyala que Nuet "no pretenia, com fan la
resta de querellats, incomplir els manaments
del TC ni tirar endavant un projecte poltic
amb total menyspreu a la Constituci". La
Fiscalia tenia en compte la trajectria del
diputat a lhora dexclourel de la querella.
Manifestava que els seus anys com a
parlamentari "evidencien la falta de voluntat
de sumar-se al projecte poltic de ruptura
unilateral amb el sistema constitucional". Per
aix creia que Nuet no va actuar amb la
voluntat de desobeir el TC com la resta de
querellats, sin que ho va fer "per la creena
errnia destar complint amb les seves
funcions com a membre de la mesa del
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
Parlament"; consideracions que han estat
desmentides pblicament per Joan Josep
Nuet.
La magistrada ha suprimit daquesta
diferncia de tractament personal en la
persecuci penal duns mateixos fets. En
aquests casos cal assenyalar que lactuaci de
la presidenta del Parlament i dels membres
de la Mesa quedava protegida per la
prerrogativa de la inviolabilitat parlamentria.
Com ha posat de manifest la professora
Merc Barcel, larticle 57 de lEstatut
estableix que els membres del Parlament
sn inviolables pels vots i les opinions que
emetin en lexercici de llur crrec, principi
avalat per consolidada jurisprudncia que
sinicia amb la Sentncia del TC 36/1981.36 s
en exercici daquest crrec, com a presidenta
o com a membres de la Mesa del Parlament,
que es van produir els actes i els vots dels
querellats. En aquest sentit, sha de subratllar
que les decisions de la presidenta i dels
membres de la Mesa en aquests casos sn
actuacions de contingut poltic, i no
merament administratiu, ja que la
determinaci de lordre del dia i ladmissi a
trmit de les iniciatives sn elements
essencials per a la formaci de la voluntat
lliure del Parlament, i s aquesta formaci
lliure de voluntat el sentit teleolgic ms
profund que el Tribunal Constitucional dona
a la prerrogativa de la inviolabilitat.
3. En lmbit municipal, shan produt
diverses iniciatives penals contra crrecs
electes vinculades al delicte de desobedincia
i la llibertat dexpressi. En el cas de
lalcaldessa de Berga, els fets es remunten a
les campanyes electorals de les eleccions
catalanes del 27 de setembre i les eleccions
generals del 20 de desembre de 2015, durant
les quals la senyera estelada (com un smbol
del moviment independentista, no dun
partit) va romandre penjada a la faana
consistorial de Berga, malgrat les notificacions
de la Junta Electoral que nexigien la retirada
fins desprs dels comicis.
Val la pena recordar que la norma que regula
la presncia de banderes als edificis
institucionals, la Llei 39/1981, de 28 doctubre,
exigeix la presncia de la bandera espanyola
oficial, i tamb, si escau, la de les banderes
36
Merc Barcel, La inviolabilitat parlamentria, El Peridico, 5 de mar de 2017.
27
autonmica i municipal, sense tancar la
presncia daltres smbols i ensenyes. Per
tant, en cas que lajuntament compleixi amb
la presncia de les banderes oficials, res no li
impedeix dins de la llei dafegir-hi altres
smbols, com, daltra banda, succeeix sovint
(banderes de larc de Sant Mart, lemes a
favor dels refugiats o contra la violncia
masclista, etc.).
Citada dos cops a declarar per aquests fets,
en ambdues ocasions lalcaldessa es va
negar a comparixer. Finalment, el Jutjat
dInstrucci nm. 1 de Berga va emetre una
interlocutria en qu demanava la detenci
de Montserrat Venturs en virtut de larticle
487 LECrim. Al mat segent, cap a dos
quarts de vuit, els Mossos dEsquadra es van
presentar al seu domicili i van conduir
lalcaldessa fins al jutjat, on va anar sense
oposar-hi resistncia.
En data d1 de mar de 2017 el jutge de Berga
va arxivar la causa contra Montserrat
Venturs, ja que considera que el fet de no
despenjar una estelada del balc de
lAjuntament no s constitutiu de delicte
perqu no es pot entendre com un acte de
propaganda electoral. La Fiscalia ha anunciat
que recorrer contra larxivament de la
causa.
A parer daquesta instituci, un ptim judici
de ponderaci entre els bns jurdics a protegir,
en aquest cas la neutralitat dels espais pblics
en campanya electoral com una garantia per
als ciutadans del seu bon desenvolupament,
aconsella limitar ls de lleis penals noms per
als casos greus que posin en risc el veritable
desenvolupament pacfic duna campanya
electoral i tamb accions encaminades al
falsejament dels escrutinis o la coacci sobre
els votants. Per a la resta de casos, nhi hauria
dhaver prou amb una sanci administrativa
proporcional al dany coms. Una legislaci en
aquest sentit respondria molt millor a la noci
del dret penal com a ltima rtio de lEstat,
defensada tant pel Tribunal Constitucional
espanyol com pel Tribunal Europeu de Drets
Humans.
4. Encara en lmbit municipal, cal fer
esment de la imputaci del regidor de Vic
Joan Coma, ja que, malgrat el recent
28 REGRESSIONS EN DRETS I LLIBERTATS A CATALUNYA
sobresement del procs per part de
lAudincia Nacional el 3 dabril de 2017, el
delicte de prevaricaci pot continuar viu al
Jutjat de Vic.
En el Ple de lAjuntament de 9 de desembre
de 2015, el regidor Coma va proposar no
supeditar les decisions de les nostres
institucions a les decisions de les institucions
espanyoles, i en particular del Tribunal
Constitucional, mancat de legitimitat i
competncia. I va fer una crida a la
desobedincia afegint que per fer una truita,
cal trencar els ous, refrany clssic catal
amb el qual assumia la conseqncia de
suportar els riscos de la desobedincia.
La querella de la Fiscalia contra Joan Coma
es fonamenta en larticle 548 del Codi penal,
s a dir, provocaci, conspiraci o proposici
(s a dir, actes preparatoris) per a la sedici.
Ara b, si sanalitza la definici daquest
delicte, el Codi penal el defineix com una
variant del delicte de rebelli, que implica
un aixecament dut a terme de manera
"pblica i tumulturia per impedir, per la
fora o fora de les vies legals, laplicaci de
les lleis o a qualsevol autoritat, corporaci
oficial o funcionari pblic, el legtim exercici
de les seves funcions o el compliment dels
acords o resolucions administratives o
judicials".
Indubtablement, el regidor apellava a la
desobedincia com una via per impedir que
les autoritats espanyoles i determinades
resolucions judicials aturessin el procs, fins
i tot en el cas que aquest vulners la legalitat
vigent. Ara b, sembla, com a mnim,
agosarat deduir que la seva pretensi fos que
aquest propsit sarticuls per mitj dun
desordre pblic tumultuari, terme que es pot
relacionar amb mot o disturbi vinculat a
una agitaci multitudinria.
Cap dels fets de la causa permet apuntar a
un risc de desordre tumultuari ni tampoc
que les declaracions de Joan Coma anessin
en aquesta lnia. En aquest sentit, cal
considerar les declaracions de Coma dins de
lmbit de la llibertat dexpressi, marc en el
qual cadasc pot valorar si sn adequades o
no, si es tracta dunes paraules coherents
amb alg que creu fermament en el procs,
37
Jordi Nieva: Judicializar la poltica, Agenda Pblica, 8 de gener de 2017.
o b si advocar per la desobedincia
constitueix una irresponsabilitat per part
dun crrec pblic. Ara b, resulta desmesurat
que aquestes declaracions shagin de
considerar dinters penal.
Novament, encara que el procs hagi acabat
en un sobresement, el fet que shagi obert
una causa penal amb uns fonaments tan
escassos constitueix un atemptat a la
llibertat dexpressi i una forma de pressi
cap a lautocensura del discurs pblic.
Una altra dimensi del cas, que tamb es
produeix en lafer Venturs, s la
incompareixena de Joan Coma davant les
citacions judicials. En aquest cas, el jutge de
lAudincia Nacional en va ordenar la
detenci i trasllat a Madrid per declarar.
Desprs de la declaraci va ser posat en
llibertat, se li va retirar el passaport i se li va
acordar lobligaci de comparixer al jutjat
cada cop que fos requerit.
Tant en el cas Venturs com en el cas Coma,
els imputats tenien dret a no declarar davant
el jutge. No obstant aix, seguint una
interpretaci molt tradicionalista, que
actualment shauria de rebutjar, se nordena
la detenci i conducci a presncia judicial
amb un costs i molest trasllat a Madrid en
el segon cas perqu els subjectes, ja davant
del jutge, manifestin de nou que no volen
declarar, cosa a la qual tenen dret, o aprofitin
per fer una manifestaci poltica i desprs
quedin en llibertat. Els subjectes investigats
no sn ni testimonis ni perits. No tenen
obligaci de collaborar activament amb la
justcia, ja que estan emparats pel seu dret
al silenci i a no aportar proves contra ells
mateixos. Diferent situaci seria si exists
risc de fuga, per exemple, cosa que ning no
ha addut.37 En aquestes situacions, shauria
de considerar la possibilitat destablir que
els imputats que voluntriament no
volguessin comparixer poguessin
notificar-ho al jutjat, de manera que aquest
pogus continuar amb les actuacions i la
instrucci sense necessitat de practicar una
detenci.
5. Finalment, es far esment de la polmica
sorgida entorn del cas dels regidors de
Badalona pels fets ocorreguts el 12 doctubre
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
de 2016. Aquest cas demostra la sensibilitat
social i meditica que hi ha entorn dels
smbols, com ara el Dia de la Hispanitat, i
tamb el que es podria considerar una
sobreactuaci del Govern de lEstat (a travs
de la Delegaci a Catalunya i lAdvocacia de
lEstat), que aquest cop no ha prosperat
judicialment.
La cronologia dels fets s la segent. El 2 de
maig de 2016 lAjuntament de Badalona va
dictar una resoluci relativa al calendari
laboral del consistori que permetia els
empleats pblics que ho volguessin
poguessin treballar el dia 12 doctubre,
canviant la festa daquell dia per un altre a
escollir entre l1 dabril de 2016 i el 9 doctubre
de 2016.
Mesos ms tard, el 10 doctubre de 2016, la
delegada del Govern a Catalunya emet una
resoluci que declara que interposar un
recurs contencis administratiu als tribunals
contra la resoluci municipal de Badalona.
Cal recordar que larticle nic de la Llei
18/1987, de 7 doctubre, declara festa nacional
dEspanya el 12 doctubre. Per la seva banda,
larticle 37.2 de lEstatut dels treballadors
situa aquesta data entre les poques festes
que shan de respectar "en qualsevol cas",
fent fins i tot indisponible per al Govern
central que es traslladi a dilluns.
El mateix dia 10 doctubre, ladvocat de
lEstat va interposar el recurs contencis
administratiu en qu, entre altres coses,
demana ladopci de mesures cautelarssimes
sense audincia a la part contrria. Lendem
el magistrat titular del Jutjat del Contencis
Administratiu nm. 14 de Barcelona va
dictar una interlocutria que contenia com a
mesura cautelarssima la suspensi de tota
efectivitat de qualsevol actuaci
administrativa de lAjuntament, inclosa la
via de fet, que impliqus obrir els seus locals
o dependncies al pblic o als treballadors
pblics dependents del consistori el dia 12.38
El dia 12 al voltant de les 8.30 hores els dos
regidors objecte dinvestigaci en la causa es
38
Aquell mateix dia 11, cap a les 15.32 hores, el primer tinent d'alcaldia, investigat per aquests fets, va fer arribar als
treballadors municipals un correu electrnic en qu els comunicava que, conforme a l'esmentada interlocutria del ju-
tjat, lendem el consistori no obriria les seves portes als treballadors. Afegia al final: "No obstant aix, els representants
poltics del govern municipal de Badalona atendran la ciutadania davant de l'edifici del Viver" (FJ 2n).
29
van presentar davant del Viver, on van
invocar el dret i el deure de desobeir per
protegir la "sobirania municipal" davant els
tribunals de lEstat. A continuaci, es va
estripar la interlocutria del dia anterior i
van passar al rebedor de ledifici. Poques
hores ms tard, cap a les 13.45 hores, el
Partit Popular de Badalona va interposar
una denncia davant el jutjat en funcions
de gurdia pels fets, en qu demanava com
a mesura cautelar "el tancament immediat
de lAjuntament". El jutjat en funcions de
gurdia va sollicitar als Mossos dEsquadra
que comprovessin els fets denunciats. El
cos policial va contestar que lAjuntament
era tancat.
En la interlocutria de sobresement lliure,
el titular del Jutjat dInstrucci nm. 4 de
Badalona explica que els fets denunciats
noms podrien ser constitutius dun delicte
de desobedincia tipificat en larticle 410
del CP, per els fets provats no sadeqen a
aquest tipus. En realitat, segons el jutge, les
activitats dels regidors van ser una
performance i les representacions artstiques
amb cert grau dimprovisaci no sn pas
objecte de coneixement penal. El jutge
apunta que tots els elements estan massa
ben calculats: noms entrar al vestbul de
ledifici sense posar-lo en marxa, que
ning pogus entrar si no era acompanyat
per un regidor, les dates dels segells
municipals (del dia 13, no el 12), la prohibici
de la presncia de qualsevol empleat pblic
al Viver, etc. Els regidors van fer un gran
espectacle afirmant que desobeen, per mai
no van tenir intenci de traspassar la lnia
de la legalitat. Per aix, el jutge conclou la
seva interlocutria demanant el sobresement
lliure.
Sentn que els regidors eren lliures de fer la
seva performance com a acci poltica en el
marc de la llibertat dexpressi i no sha
infringit cap precepte penal. No obstant
aix, lafer est pendent de resoluci
definitiva, ats el recurs interposat per la
Fiscalia.
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
4. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
4.1. CONCLUSIONS GENERALS
Al Regne d'Espanya es detecten regressions
democrtiques que afecten els drets i les
llibertats fonamentals reconeguts tant en
el marc jurdic estatal com internacional, i
que tenen una incidncia especial a
Catalunya.
Les regressions democrtiques que recull
l'informe tenen lorigen en lleis aprovades
pel Parlament espanyol (s el cas de la
darrera reforma de la Llei orgnica de
seguretat ciutadana o el Codi penal), en la
interpretaci que se'n fa en seu judicial, en
la vaguetat i la falta de concreci d'alguns
tipus penals i en la utilitzaci del Codi
penal com a instrument dissuasiu.
En l'mbit institucional, els
pronunciaments internacionals GRECO,
Comissi de Vencia i el relator de les
Nacions Unides han demanat reformes
per garantir la separaci de poders.
En els darrers temps hi ha clars exponents
que posen en relleu un afebliment de la
separaci de poders a Espanya. Un dels
ms rellevants s la reforma de la Llei
orgnica del Tribunal Constitucional, que
permet que el TC apliqui mesures
executives per obligar la resta de poders a
complir les seves sentncies.
Els retards en el compliment de les
sentncies dels tribunals europeus tamb
suposen una lesi de drets per a molts
ciutadans.
4.2. LLIBERTAT D'EXPRESSI
La llibertat d'expressi constitueix un
dels pilars bsics d'una societat democrtica
i, per tant, s un dret essencial per a la
salvaguarda de l'ordre pblic democrtic
europeu en matria de drets humans.
La llibertat d'expressi s un dels drets
en qu sn poques, i molt estrictes, les
limitacions constitucionalment admeses.
Segons la jurisprudncia del Tribunal
Europeu de Drets Humans, les restriccions
previstes en l'article 10.2 del Conveni
31
europeu s'han de justificar nicament en
situacions que presentin una gravetat
especial, quan les informacions o idees en
qesti siguin susceptibles de comportar
un risc o dany real i seris.
La LOSC t una redacci vaga i imprecisa
que permet un excessiu marge d'actuaci
al poder executiu en la restricci de les
llibertats individuals, inclosa la llibertat
d'expressi. Alhora, t un enfocament
marcat de repressi de la protesta i la
dissidncia poltica en un context de
creixents lluites socials al carrer sense que
hi hagi un increment de conductes
sancionables que en justifiquin la
necessitat.
Una excessiva intervenci del dret penal
en la vida social comporta una reducci de
l'mbit de llibertat individual i s
especialment greu quan es fa servir en
representants poltics i crrecs electes. Al
Regne d'Espanya hi ha casos clarament
illustratius de l's desproporcionat que es
fa del Codi penal per coartar el lliure
exercici del dret a la llibertat d'expressi i
per intentar castigar penalment les veus
discordants amb el discurs oficial de les
instncies governamentals.
Hi ha un abs dels tipus penals
d'enaltiment del terrorisme i dels delictes
d'odi per expressions manifestades a les
xarxes socials que, per la seva vaguetat i la
falta de concreci, entren en collisi amb
la llibertat d'expressi.
4.3. AFEBLIMENT DE LA SEPARACI DE
PODERS
En un estat democrtic s essencial el
respecte escrupols del principi de separaci
de poders. Tanmateix, Espanya sembla
erosionar aquest principi perqu cap de les
onze mesures proposades pel GRECO per
combatre millor la corrupci entre els
parlamentaris, els jutges i els fiscals han
tingut una resposta satisfactria, i sis ni tan
sols s'han posat en marxa.
En termes generals, les mesures
recomanades pel GRECO se centren a
aconseguir una major independncia del
poder judicial, de la Fiscalia i a dotar de ms
transparncia l'activitat parlamentria.
32 CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
Un dels mxims exponents de la difusa
separaci entre poders al Regne d'Espanya
ha estat la reforma de la Llei orgnica del
Tribunal Constitucional, que atorga
potestat sancionadora al TC, una frmula
que s l'excepci en dret comparat, ats
que, per norma general, aquesta tasca
s'atribueix a un altre poder estatal.
La Comissi de Vencia rebutja que
l'executiu central carregui sobre el TC la
responsabilitat de fer complir les seves
prpies sentncies i proposa que es
reconsideri aquesta facultat, a fi de
promoure la percepci del tribunal com
un rbitre neutre.
4.4. REGRESSIONS EN DRETS
LLIBERTATS A CATALUNYA
En els darrers temps hem assistit a
manifestacions que posen en relleu un
deteriorament de la qualitat democrtica,
com s el cas de les deficincies
detectades en els processos electorals
que han tingut lloc a l'Estat que no han
tingut cap resposta per part dels rgans
competents segons el cas.
La manca de qualitat democrtica s
notria en l'impuls insuficient de les
poltiques de memria histrica a l'Estat
i a Catalunya, en qu el relator especial
de l'ONU evidencia que l'Estat espanyol
no ha afrontat el passat ni ha fet prou
justcia.
Recentment, hem presenciat
procediments judicials adreats a poltics
per actes realitzats en l'exercici de les
seves funcions en qu s'ha constatat la
influncia que t l'executiu sobre la
Fiscalia. La imputaci i condemna de
l'expresident de la Generalitat de
Catalunya i tres dels seus consellers ha
cridat l'atenci fins i tots dels rgans de
supervisi dels drets humans de l'ONU.
S'ha constatat un canvi en la jurisprudncia
del Tribunal Constitucional quan ara es
permet la subjecci a control jurisdiccional
de resolucions parlamentries de carcter
estrictament poltic.
4.5. RECOMANACIONS
Cal buscar interpretacions possibles
orientades a evitar el recurs a la via penal
per a la soluci de conflictes poltics. En
aquest context, les mesures contra
persones individuals, especialment quan
ocupen un crrec electe, s'haurien de limitar
tant com fos possible a escenaris de violncia,
tumults i, en general, veritable risc per a la
integritat de l'Estat.
El dret penal noms hauria d'acudir all
on s imprescindible i recrrer a la resta de
branques de l'ordenament jurdic que poden
oferir millor protecci i garantia per als
interessos ciutadans i collectius.
I El Sndic fa seva la recomanaci del
Defensor del Poble sobre l'aplicaci de la
LOSC en el sentit de circumscriure-la a
alteracions realment greus de l'ordre pblic.
Cal acotar l'abast dels delictes que
protegeixen les institucions de l'Estat davant
les injuries que se'ls adrecen en la mesura
que poden collidir amb la llibertat
d'expressi.
Cal revisar la legislaci vigent i la doctrina
jurisprudencial per aconseguir un perfecte
equilibri dels delictes d'odi i d'enaltiment
del terrorisme amb la llibertat d'expressi.
El Sndic fa seves les onze mesures
proposades pel GRECO per combatre millor
la corrupci entre els parlamentaris, els
jutges i els fiscals.
Cal garantir la immediata aplicaci de les
sentncies dels tribunals europeus. En
particular, pel que fa a les clusules terra,
cal que la sentncia del Tribunal de Justcia
de la Uni Europea sapliqui a totes les
persones afectades i que la futura llei de
contractes immobiliaris shi adeqi
plenament.
s imprescindible garantir la independncia
del poder del Tribunal Constitucional
respecte dels altres poders de l'Estat.
s la jurisdicci ordinria la que s'ha
d'encarregar de vetllar per l'execuci de
 RETROCESSOS EN MATRIA DE DRETS HUMANS A ESPANYA
les sentncies del Tribunal Constitucional,
per la qual cosa es recomana que es derogui
la darrera reforma d'aquest rgan.
Davant escndols com ara la revelaci de
converses amb contingut conspirador entre el
llavors ministre de l'Interior i l'anterior
director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, el
Govern de l'Estat ha d'adoptar totes les
mesures per investigar el que va passar, sens
perjudici de les responsabilitats que
s'escaiguin en l'mbit poltic i penal.
Les interferncies i deficincies en els
processos electorals han de tenir una resposta
adequada per part dels rgans competents
(Fiscalia i juntes electorals, segons el cas).
L'Estat ha de mostrar un comproms decidit
per donar plena vigncia als drets de les
vctimes de violacions manifestes de normes
internacionals de drets humans.
33
Cal tornar a la jurisprudncia
constitucional tradicional en qu les
resolucions parlamentries d'impuls poltic
no tenien efectes jurdics i no eren
impugnables jurisdiccionalment.
Cal que es prenguin mesures per garantir
la independncia de la Fiscalia respecte de
l'executiu.
Cal que les accions poltiques noms
tinguin com a resposta accions poltiques
per part dels governs i els partits poltics.
S'ha de considerar la possibilitat de
permetre que els imputats que
voluntriament no vulguin comparixer
puguin notificar-ho al jutjat, de manera que
aquest pugui continuar amb les actuacions
i la instrucci sense necessitat de practicar
una detenci.
Sndic de Greuges de Catalunya
Passeig Llus Companys, 7
08003 Barcelona
Tel 933 018 075 Fax 933 013 187
sindic@sindic.cat
www.sindic.cat