Jlia Blay Quart de Filosofia 1

Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

I. LAURORA DE LA FILOSOFIA DE LA HISTRIA

Tot i que en el Renaixement i als inicis de la modernitat trobem la presncia duna

preocupaci histrica, no es fins a la Illustraci quan neix prpiament la filosofia de la
histria (com una forma de pensar histrica, reflexiva i crtica). Podem explicar el seu
naixement, en els segles XVI i XVII, a causa de lemancipaci de la ra filosfica
respecte a la tradici teolgica. Ho diem en dos sentits:

1. Moviment humanista Progressiu abandonament de la visi teolgica i

providencialista que havia dominat la historiografia medieval.
2. Lluita contra els prejudicis i contra largument dautoritat que es portava a terme
en els inicis de la modernitat.

Aix doncs, podem marcar un abans i un desprs pel que fa a aquest canvi de
paradigma: lltima teologia de la histria s Discours sur lHistoire Universelle
(Bossuet, 1681) i la primera filosofia de la histria s lEssai sur les Moeurs et lEsperit
des Nations (Voltaire, 1756).

Durant el Renaixement, la visi histrica estigu molt vinculada a les concepcions

poltiques, com es veu en les obres de Maquiavel, per exemple, o al desenvolupament
de les idees jurdiques, com en les de Bodino. De fet, en Bodino trobem antecedents
de la idea del progrs desenvolupada durant la Illustraci: 1) Rebuig de la teoria de la
degeneraci humana, 2) lafirmaci que el temps nou s, en les cincies i en les arts,
superior al de lantiguitat clssica, i 3) la concepci duna histria universal comuna a
tots els pobles de la terra.

Quan ja ens apropem a la modernitat podem veure un clar menyspreu del saber
histric en favor del desenvolupament de les cincies exactes Descartes, la seva
obra porta a un escepticisme histric, que serv de base per una nova escola
historiogrfica que defensava el postulat de no admetre cap font documental sense
abans sotmetre-la a un procs crtic. La tasca histrica aix concebuda encara
descansava en textos escrits, per els historiadors estaven aprenent a tractar les
seves fonts amb un esperit profundament crtic Spinoza, Tractat teolgic-poltic.

Tanmateix, segurament fou Leibniz el precursor de lhistoricisme, ja que la seva

postura indica una clara aproximaci entre les esferes, fins llavors alienes, de la
filosofia i de la histria, tot i que conservi la diferenciaci entre la filosofia, com a
cincia demostrativa que es refereix a les coses possibles i necessries, i la histria,
que s un coneixement de les qestions de fet o singulars, el coneixement del qual
 Jlia Blay Quart de Filosofia 2
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

necessita tamb de la memria i no noms de la ra com la filosofia. s tamb a

Leibniz qui li devem la idea de la filosofia com una tradici histrica continuada, on els
avenos obeeixen no tant a la postulaci didees noves i revolucionries, sin a la
conservaci i desenvolupament del que ell anomen perennis philosophia, s a dir, el
conjunt de veritats permanents i immutables que sempre han estat conegudes (crtica
a Descartes). No obstant, Leibniz mai no elabor una filosofia de la histria tot i que si
ha influt molt en ella, pel que fa, per exemple, a la relaci dels estudis filolgics amb
els histrics. Influncia a Herder, Kant, Hegel i Marx, sobretot pel que fa als principis
metafsics de continutat, perfecci i harmonia universal, lentramat dels quals
proporciona un antecedent a la versi laica i racional de la providncia que es dna en
Kant i Hegel, en forma dintenci oculta de la naturalesa o de astcia de la ra.

La ra illustrada anticipa els anticipava els camins pels quals anava a avanar-se la
filosofia especulativa de la histria: lexposici de la racionalitat subjacent en tots els
fets i aspectes de lexperincia humana.

Voltaire: Creador del terme filosofia de la histria.

Vico: Instaurador de la disciplina entesa com a filosofia de la histria.
Herder: primera aportaci clara la matria en el mn alemany, que hauria
dinfluir tant en el desenvolupament especulatiu que culmina en lidealisme
objectiu de Hegel, com en el moviment romntic. Parlarem de Herder abans
que Kant perqu, malgrat ser aquell deixeble daquest, li precedeix en la seva
preocupaci (o almenys exposici escrita) per la temtica relativa a la filosofia
de la histria.

En ells apareixen en germen tamb molts dels problemes de la cara oculta de la

Illustraci.

1. VOLTAIRE. LORIGEN DE LEXPRESSI FILOSOFIA DE LA HISTRIA

El terme filosofia de la histria fou encunyat en el segle XVIII per Voltaire, tot i que ms
aviat sembla que els vertaders creadors de lexpressi foren els editors ginebresos del
seu Essai sur les Moeurs et lEsperit des Nations (1769), els germans Cramer, els
quals denominaren a lobra de Voltaire en el seu prleg historie philosophique du
monde. Es pot considerar aquesta obra com la primera filosofia de la histria, davant
la concepci presentada per Bossuet pocs anys abans del seu Discours sur lHistoire
Universelle (1681), considerada com lltim vestigi de la teologia de la histria segons
el patr agustini.
 Jlia Blay Quart de Filosofia 3
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

En la secularitzaci present en lobra de Voltaire hi juga un paper rellevant el fams

terratrmol de Lisboa de 1755. Alguns pensadors creuen que aquest esdeveniment
marc el fi del segle de la teodicea. Voltaire distingeix en el seu Diccionari entre
histria sagrada i histria profana, i postula que latenci ha de centrar-se en la
histria profana, per considerar lhome i les seves creacions (lleis, usos i costums) com
els vertaders subjectes de la histria i no a la providncia divina.

Trobem a lAssaig linters de concebre la histria de manera crtica o cientfica, com

un tipus de pensar histric en el qual lhistoriador socups de reconstruir la histria,
en comptes de limitar-se a repetir els relats trobats en llibres antics. Tanmateix, no pot
dir-se que ens trobem davant duna filosofia de la histria, sin ms aviat davant duna
histria universal desenvolupada amb inters filosfic, amb independncia de
largument religis dautoritat, i crticament.

Voltaire trenca conscientment amb aquesta consideraci de la histria que se centra

en el desenvolupament del judeocristianisme, obrint al judici crtic de lhistoriador la
histria de tota la humanitat; aix s el que proporcionar a Croce motiu per parlar
dun cristianisme tornat al revs o una teologia profana en Voltaire, afirmat que
aquest creia en la ra universal, intemporal, com el cristianisme ortodox creu en la
validesa del dogma independentment del temps, en la revelaci duna ra
sobrenatural.

En definitiva, per Voltaire fer filosofia de la histria consistia en llegir la histria en clau
filosfica. Per a Voltarie, en la histria han lluitat el dogma (supersticions i
fanatismes religiosos) i la moral (fonaments de religi natural iguals per a tots els
pobles), i la missi cultural duna exposici histriaca s fer patenta a la humanitat els
defectes del fanatisme, les guerres de religi, etc. perqu es colloqui de laltra banda,
el de la ra i la tolerncia.

Voltaire i els illustrats varen contribuir escassament en la tasca de perfeccionar els

mtodes de la investigaci histrica, per, des dun punt de vista dialctic, si no
shaguessin oposat tan radicalment a la manera teolgica de veure la histria, mai no
hauria pogut afirmar desprs Collingwood ni ning que una perspectiva vertadera
ment histrica consisteix en veure que tot en la histria t la seva prpia ra de ser i
que tot existeix en benefici dels homes les ments dels quals han creat comunitriament
aquesta histria.

El seu inters no era donar a saber tots els esdeveniments, sin les veritats tils que
es desprenen dells; obtenir un concepte general dels pobles, conixer lesperit, la
 Jlia Blay Quart de Filosofia 4
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

moral i les costums de les principals nacions. Tanmateix, no en fa una exposici

metdica i fidedigna. Aquesta visi del passat com carga que llastra els avenos de
lesfor histric, en comptes de com a edat dor utpica, juntament al admiraci que li
produen els descobriments matemtics i cientfics del mig segle anterior, s el que
permet a alguns autors de parlar duna certa teoria del progrs en la concepci
histrica de Voltaire. La idea de progrs est present en ell de manera moderada,
recolzada en la mateixa idea de ra universal, que s part de lhome, i que, com diu en
el seu Assaig subsisteix malgrat totes les passions que la combaten i totes les
supersticions. En realitat, Voltaire no t tant una idea de progrs com a
perfeccionament gradual de la comunitat, com daproximaci gradual daquesta
mateixa humanitat als ideals de la ra i civilitzaci del seu temps.

Descobrim en les reflexions de Voltaire sobre la histria un optimisme que descansaria

en la seva creena en les qualitats perfectibles de la ra (que dirigeixen el progrs) i
en la seva confiana en lacci teraputica de la filosofia. Voltaire aporta quelcom ms
que la seva discutible creaci del terme filosofia de la histria.

2. VICO. LA PRIMERA FORMULACI DELS PRINCIPIS DEL MTODE HISTRIC

Trobem linici de la filosofia de la histria als seus Principi di una scienza nuova
dintorno alla comune natura delle nazioni (1725) aka. Cincia nova. No fou fins al
cap de dos segles que es reconegu la seva importncia filosfica. Tot i que va
aparixer el 1725, fou revisada per ltima vegada el 1743 i publicada definitivament un
any desprs, aix s, quatre anys abans de Lesperit de les lleis de Montesquieu i deu
anys abans de lAssaig de Voltaire, tot i que cap dels dos manifesten directament que
llegiren a Vico, si b s veritat que tant a Montesquieu com a Voltaire hi trobem tesis ja
manifestades per Vico: pel que fa al primer, la introducci de lelement histric en el
dret positiu, i al segon, la distinci entre histria sagrada i histria profana. Vico tamb
va anticipar idees de Herder, Goethe, Hegel, Dilthey, i fins i tot va ser llegit molt
positivament per Marx.

Sobre els elements que varen poder influir en el refs de lobra de Vico pels seus
coetanis, probablement se centren tots en el seu tarann dalguna forma antiillustrat,
si el considerem illustrat, haurem de subratllar que es tracta dun illustrat atpic.
Vico s a ms un convenut catlic que no pretn desbancar els dogmes eclesistics
amb la seva nova cincia, sin fer conciliables ambdues perspectives, en el mateix
sentit que Leibniz. Per per sobre de tot cal ressaltar que Vico no buscar cap aliana
amb el poder eclesistic, ni tampoc amb el monrquic i les tradicions en general.
 Jlia Blay Quart de Filosofia 5
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

Altres intrprets prefereixen reconixer-lo com un renaixentista, per la seva proximitat

a Bacon i Galileu per sobretot per la seva concepci dels corsi i ricorsi (cursos i
recursos) de lahistria humana, que sempre repeteix quelcom de si mateixa en el seu
renaixement infatigable. Trobem una cpia dels mtodes dexperimentaci de Galileu i
Bacon, sobretot de linductivisme daquest ltim, i la seva radical postura
anticartesiana.

Vico intenta portar a terme lelaboraci dun esquema que li permeti explicar el mn
histric amb la mateixa precisi que el mecanicisme modern explicava el mn de la
naturalesa. Per aix segueix da prop el mtode baconi, el concepte dexperimentaci
del qual es basa en la provocaci per part de lobservador per fer que la naturalesa li
digui all que desitja saber. Aqueta postura de Bacon implicava una supeditaci del
coneixement a lacci, de la cincia a la tcnica, i Vico la va aplicar a la seva
interpretaci histrica. Vico assumeix el plantejament empirista que all que millor
coneixem s all que nosaltres mateixos fem: verum et factum convertuntur, aix s,
que la condici perqu es pugi coneier amb veritat consisteix en el fet que el subjecte
que coneix hagi fabricat all que coneix. El criteri i la regla de veritat s haver-la fet;
verum s una veritat a priori, i sobt raonant matemticament, on cada pas s
rigorosament demostrat. Aix, un coneixement a priori pot estendres noms a all que
el coneixedor mateix ha creat, i per tant, sentn per qu t en compte el coneixement
matemtic, en tant que aquest ha estat creat per lhome. De la mateixa manera que la
histria. Ara b, els homes no poden crear el mn fsic, daqu que no tinguin dell una
forma de verum, sin de certum, s a dir, no tenen dels processos naturals una
scienza sin una cognoscienza.

La histria pot ser definida com el conjunt daccions humanes protagonitzades per
lhome, daqu que Vico consideri el procs histric com un procs pel qual els ssers
humans construeixen sistemes de llenguatges, costums, lleis, governs, etc., s a dir,
pensa la histria com a gnesi i desenvolupament de les societats i institucions
humanes. Per a Vico la histria, en el sentit cientfic del terme, no ser la histria dels
individus, sin la histria de les nacions. Daquesta manera fonamenta la subjectivitat
humana, que es basa en el dret natural, i amb aquest fonamenta la naturalesa
comuna d eles nacions.

Trobem, per tant, en Vico lelaboraci dun mtode cientfic i la fonamentaci de la

subjectivitat humana, per podem afegir un tercer element: la seva peculiar concepci
del progrs. El curs de les nacions est format pel seu naixement, progressos,
estancaments, decadncies i finals, curs que coincideix de forma immanent amb
 Jlia Blay Quart de Filosofia 6
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

lordenaci de l aprovidncia; els ricosi sn els ressorgiment de les nacions que tornen
a adoptar formes socials antigues, per aix no s una decadncia ni un retorn a all
mateix, sin un desenvolupament a un nivell superior que passa pels tres estadis que li
marca la providnciaa divina, la qual, aprofitant-se de legoisme dels homes,
aconsegueix conservar el gnere hum. Aix doncs, la histria no es desenvolupa
cclicament, sin que lacumulaci de saber la converteix en una forma espiral. La
histria mai no es repeteix, sin que el retorn a cada nova fas es revesteix de formes
diferents de les precedents. la barbrie de ledat mitjana no s la mateixa que la
pagana de ledat homrica. No pot predir-se la histria ja que constantment crea
novetats.

Vico se centra en la histria antiga, que divideix en sagrada i profana- la primera

comprn quatre edats:

1. La creaci i ledat de la innocncia admica

2. Ledat del diluvi
3. La dAbraham i la fundaci del poble elegit
4. Ledat de Moiss i la legislaci sinatica.

La histria profana antiga comprn un temps obscur dividit en cinc poques:

1. El rgim teocrtic patriarcal

2. El teocrtic tribal
3. El dels herois i les aristocrcies
4. El de les monarquies i les democrcies
5. El del dret de guerra i de pau que dna origen a una societat racional

Finalment, hi ha el temps histric, on es desenvolupa el curs de les nacions, que es

divideix en edat dels dus, dels herois i dels homes. A cada un correspon un tipus de
govern teocrtic, aristocrtic o democrtic: mentre que en la primera la histria no la
fan els homes, sin Du, civilitzant-se els homes en virtut de tres factors basats en el
sentit com (la religi, els matrimonis que funden les famlies, i lenterrament dels
morts), en lltima Du queda fora duna histria que fan els propis homes, ja que
aquesta s ledat de la ra desenvolupada completament. Aix, en ledat dels homes,
sn ells els encarregats de fer la histria per la providncia segueix manifestant-se en
les seves costums naturals.

Vico va ser el primer en emprar mtodes historiogrfics revolucionaries: la utilitzaci de

la filologia per illuminar la histria, ls no literal de les fonts mitolgiques i tradicionals,
o laplicaci de la psicologia en lestudi de les societats primitives. Daltra banda, tamb
va reconixer algun prejudicis en qu podria caure lhistoriador: tenir una idea
 Jlia Blay Quart de Filosofia 7
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

desorbitada sobre la magnificncia de lantiguitat, la vanaglria nacional, la vanaglria

dels savis, la fallcia de les fonts, el prejudici de suposar que els antics estaven ms
informats que nosaltres sobre els temps que els estaven ms propers, etc.
Fonamentaci de lesperit clnid + rebuig dels arguments dautoritat.

3.HERDER. LA PEDRA ANGULAR DE LA FILOSOFIA ALEMANYA DE LA HISTRIA

Malgrat que fou deixeble de Kant, la seva preocupaci per presentar una interpretaci
del curs de la histria fou molt ms anterior. El que es valora dell no tant el
descobriment del pensar filosfic de la histria, sin el canvi de rumb que suggereix i
que acabar imprimint una fisonomia nova a la cincia histrica, sobretot a Alemanya.
Cassirer lanomena Coprnic de la histria.

Tanmateix, no elabor mai un sistema harmnic ni complet. La falta de rigor en els

seus raonaments ser un dels punts forts de la crtica kantiana. Trobem, per, dues
hores destacables quant a qestions de filosofia de la histria:

Una altra filosofia de la histria per a leducaci de la humanitat, 1774.

Idees per a una filosofia de la histria de la humanitat, 1784-1791.

Idees per a una filosofia de la histria de la humanitat, 1784-1791

El gran descobriment de Herder rau en afirmar que lhome no s noms un sser que
obra, sin que tamb pensa i sent, daqu que la interpretaci histrica no hagi de
polaritzar-se cap a la suma daquests actes sin ms aviat cap a la gnesi dinmica
daquesta individualitat que els genera: els fets noms compten per a Herder com a
manifestaci dall hum que samaga darrera dells. No ens hem de fixar tant en els
fets (visi fragmentria), com en la seva nima, perqu aquesta ens mostrar el tipus
de racionalitat que shi amaga.

Per tant, trobem una oposici a la forma pragmtica i illustrada de fer histria, com
tamb una insistncia en separar entre jo-ra i jo-passi, un dels elements que el
convertiren en precursor del romanticisme i lidealisme. La seva proposta es xifra en
una manera subjectiva de viure la histria, aix s, en una conciliaci de la meta
universalitzadora histrica amb la potenciaci de lindividu.

Trobem el concepte devoluci de la humanitat com la idea fonamental per lexplicaci

histrica. En aquest concepte trobem una vessant immanent i una altra de
transcendent:
 Jlia Blay Quart de Filosofia 8
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

Vessant immanent: es recolza en el modern concepte de naturalesa i en una

espcie devoluci vegetativa, conduint a una certa forma de progrs en qu
cap gra de la cadena es concep sense laltre, per cap no existeix tampoc en
funci dun altre solament.
Vessant transcendent: Remet a un pla de desenvolupament div, del qual no
som capaos de descobrir-ne la intencionalitat la gran majoria de les vegades,
per, de totes maneres, s segur que existeix tal intencionalitat i s el resultat
de la providncia del creador. Du obre a travs de la naturalesa, per la qual
cosa no es pot parlar duna intervenci sobre natural de Du en la histria.

Herder veu la vida humana estretament relacionada amb el seu escenari en el mn

natural. Creu que si hem de comprendre la histria humana, hem de conixer primer el
lloc de lhome en el cosmos. La Terra s el planeta, dins del sistema solar, en qu es
dna les condicions perqu es pugui donar vida en tot lunivers. La ms primitiva de
totes s la vida vegetal, la vida animal s una especialitzaci ulterior daquella, essent
la vida humana una especialitzaci ulterior de lanimal. Es tracta duna concepci
teleolgica de la naturalesa, en la qual cada etapa de levoluci es presenta com una
espcie de preparaci per a la segent; cap etapa no s un fi en si mateixa, per amb
lhome arriba el procs a la seva culminaci; perqu lhome s s un fi en si mateix, la
vida racional i moral del qual justifica la seva prpia existncia, daqu que aparegui
com un gra entre el mn natural i lespiritual. Influncia leibniziana quant a la
participaci humana dels dos mons.

A lultim llibre de les Idees analitza les caracterstiques essencials de lespcie

humana, entre les quals ressalta la capacitat per caminar en posici vertical, i afirma
que daquest es dedueix tota la varietat de fenmens humans, no noms el
desenvolupament de les facultats de raonar i ls del llenguatge, sin tamb la
possessi de facultats socials, morals i religioses, incls la llibertat. Lhome es torna
racional i lliure pel fet de caminar erecte. Aix s el que li critica Kant: que defensi que
la ra s quelcom adquirit, no que a lhome li fou assignada la posici erecta per ls
racional dels seus membres per estar destinat a la ra, sin que ms aviat adquirs
aquesta com a resultat natural de tal posici.

El concepte dhumanitat va substituint al de naturalesa conforme lesperit hum va

creixent per les forces espirituals que poc a poc es an desenvolupant en ell, per
tamb es veu sotms a una evoluci processual tendent a un horitz de perfecci, al
vertader ideal de la humanitat que potser assoliran les generacions futures: La nostra
 Jlia Blay Quart de Filosofia 9
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

humanitat s noms un exercici preliminar [...]. La Naturalesa salluna pas a pas dall
innoble, cultivant pel contrari all espiritual.

Quant a sser natural, lhome es divideix en les diverses races de la humanitat,

cadascuna delles estretament relacionada amb un medi ambient climtic i geogrfic, i
cada una amb caracterstiques fsiques i mentals segons aquest ambient. Per cada
raa, una vegada formada, s un tipus especfic dhumanitat que t caracterstiques
prpies permanents, que no depenen de la seva relaci immediata amb el seu
ambient, sin amb les seves peculiaritats congnites. Daquesta humanitat
racionalment diferenciada sorgir un tipus ms elevat dorganisme hum: lorganisme
histric, una raa la vida de la qual en comptes de romandre esttica es desenvolupa
amb el temps cap a formes ms elevades Europa: noms la vida humana europea
s genunament histrica, estant les altres civilitzacions privades de progrs histric i
sotmeses a una immutabilitat esttica. Etnocentrisme.

Herder fou el primer pensador en presentar de forma sistemtica les diferncies

racials, estudiant les peculiaritats fsiques i psicolgiques i els seus costums Pare
de lantropologia comparada. Pas molt important en la concepci de la naturalesa
humana, ja que reconeixia que aquesta era un problema, no era quelcom uniforme en
totes parts (davant la idea illustrada duna sola naturalesa humana fixa), sin quelcom
variable. No obstant, aquesta concepci no era genunament histrica, en considerar a
cada una de les naturaleses humanes nicament com un supsit previ de la histrica, i
no com un producte histric. Encara no havia nascut la idea que el carcter dun poble
s el que s per la seva prpia experincia histrica, considerant-se, pel contrari,
aquesta experincia com el mer resultat del seu carcter fix. En el fons de la
interpretaci herderiana es trobaria la confusi entre lantropologia fsica i
lantropologia cultural.

Una altra filosofia de la histria per a leducaci de la humanitat,

1774.

Cassirer afirma que Herder rebutja aquells criteris que tendeixen a santificar una
determinada poca o una determinada naci i a convertint-la en cnon per a les altres.
A Una altra filosofia de la histria Herder es negava a admetre la preponderncia
absoluta en el passat de Grcia i desprs de Roma, com si aquestes civilitzacions
haguessin sigut la meta de la histria: cada una fou un gra de la cadena. Per lnic
que importava era laven del tot, el pla de desenvolupament de la histria traat per la
providncia, i la intenci suprema de la qual en s desconeguda. En aquest sentit,
 Jlia Blay Quart de Filosofia 10
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

cada civilitzaci, cada poca, sn a la vegada mitj o instrument i fi o quelcom

substantiu. En levoluci histrica tot s a la vegada diversitat i unitat, determinisme i
teleologia, mitj i fi.

El paper preponderant dun poble en una poca determinada no s sin una escena
de la gran representaci universal, i Herder en cap moment pretn, com ms tard ho
far Hegel, que lEuropa del seu temps culmini la histria, perqu tamb s un gra
ms en la cadena de la histria. Cada civilitzaci s bona per proporcionar felicitat a la
seva humanitat. Postura antiillustrada, crtica a Voltaire. Li sembla ingenu que els
filsofs de Pars creguin que eduquen a tota Europa i a tot lunivers, quan noms
pateixen de lespecificitat de la cultura i costums de cada poble. Aquesta concepci
que subjau el valor intrnsec a cada cultura, amb les seves diferncies, ser refusada a
les Idees perqu implica relativisme.

Entre els dos escrits herderians so re filosofia de la histria, transcorren deu anys
passats per Kant, un Kant precrtic que li ensenya antropologia i geografia fsica, per
que est, alhora, arrengant les seves Idees per a una histria universal en clau
cosmopolita. Daqu que Herder oscilli entres subratllar lautonomia i peculiaritat
especfica de cada cultura i lexistncia duna racionalitat subjacent a la histria, aix
s, un pla que persisteixi sota la varietat de les poques i els pobles.

Noci de progrs

Soposa a la histries dun estat final nic i gual en perfecci, coma meta de la histria,
ja que aix implicaria que les generacions precedents existiren nomes per a servir a
lltima i que patiren par assegurar la felicitat de la posteritat ms remota. Pel contrari,
lhome pot realitzar la seva felicitat en qualsevol estadi de la civilitzaci, totes les
formes de societat sn igualment legtimes; totes sn fins en si mateixes i no mers
estadis en el cam cap a quelcom millor.

Tanmateix, daltra banda subratlla que el b es desenvolupa progressivament i que la

ra i la justcia esdevenen gradualment ms poderoses, grcies a leducaci de la
humanitat que tendeix a la realitzaci del seu ideal. En aquest sentit, cada generaci
precedent llega les seves experincies a les posteriors.

Laparent contradicci es resol apellant a la idea que en el desenvolupament histric

tot s per a Herder mitj i fi alhora. Una naci succeeix a una altra i recull els seus
fruits culturals, per imprimint-los el seu propi carcter, per aix les cincies gregues
recollides pels romans es varen fer romanes. Aix no implica que la cultura dun pas
 Jlia Blay Quart de Filosofia 11
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

pugui tornar enrere o que sigui per segona vegada el que ja fou anteriorment
Negaci del moviment cclic.

Herder adopta una postura ambivalent respecte a la idea de progrs. Assumeix la visi
illustrada, per la remodela en funci dun contingut metahistric: lideal dhumanitat,
en el qual queden reabsorbides la individualitat dels pobles i les genialitats de les
poques. Lelement natural s assumit dialcticament com a fora que possibilita la
marxa de la histria cap a la seva meta final, lideal dhumanitat, que s una virtualitat
en fase de desenvolupament, una perfecci possible encara no assolida. En aquest
procs, cada poca, cada individu, cada poble, no sn sin desplegaments duna
mateixa meta a aconseguir, lideal dhumanitat. I tots els esdeveniments histrics,
malgrat la seva dispersi aparent, posseeixen una finalitat immanent i una lgica
interna: la formaci de la humanitat, que juntament amb la persecuci de la felicitat pel
gnere hum constitueixen el segell duniversalitat que converteix els fets histrics en
una totalitat amb sentit.

En lideal dhumanitat convergeixen tres conceptes diferenciats: el pla provident de

Du, leducaci i la tradici, els quals fan que la histria no sigui una seqncia de fet
arbitraris.

El decurs de la histria apareix regit per la ra divina, que escapa a la nostra

intelligncia, tot i que la seva presncia evita que aquesta histria transcorri
com un aglomerat de forces irracionals.
El paper de la tradici es reflecteix en qu cada individu, cada poble s i es
realitza com s en virtut dels graons que el precedeixen.
Leducaci en aquest procs s cabdal ja que lassimilaci de la tradici cultural
es duu a terme en un procs dautoeducaci que tendeix a aconseguir la
perfecci de lhome. s un procs vital, de racionalitat prctica, a cada un
segons les seves possibilitats. Aquesta idea tamb la trobem de forma
secularitzada en Kant.

La construcci del saber histric consisteix en estudiar el procs educatiu de la

humanitat (sobretot en la seva vessant tica i religiosa) a travs dels fets histrics en
qu es manifesta el pla div i que queda reflectit en les creences de les religions i en
les cultures dels pobles.

La filosofia de la histria de Herder aconsegueix secularitzar la idea histrica de Sant

Agust, fent que el regnat de la humanitat es converteixi en la vertadera ciutat de Du
en la terra. Com vrem veure, Herder no admet una intervenci sobrenatural de Du
 Jlia Blay Quart de Filosofia 12
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

en la histria, per aix no impedeix que representi el paper deducador de la

humanitat, a travs del desenvolupament natural daquesta mateixa histria, tot i que
sigui inescrutable en els seus designis.

3.1. Herder contra la Illustraci

Un dels efectes de la secularitzaci histrica s el desplaament dinters especulatiu

cap a aquelles dimensions de lhome que poden tenir certa perdurabilitat temporal.
Latenci filosfica se centra ara en la construcci sistemtica de les individualitats
histriques, el desplegament de la humanitat sobre la terra. Herder es contraposa
contra la confiana illustrada en el poder del mtode cientfico-racional, contra
lexclusivitat de les seves lleis universals i immutables que absorbeixen all particular
de cada perode histric en un esquema intemporal. I oposa a luniversalisme
abstracte el nacionalisme concret, el Volkgeist, lEsperit del poble.

3.2. Organicisme histric

Les propietats dall orgnic sn la funcionalitat, la totalitat i la finalitat, determinades

pel carcter fonamental de lautopisic, i per tant, de lautomoviment i autoformaci.
Tanmateix, ni Herder ni els idealistes no pensen lorganisme histric com un cos
biolgic, sin com un organisme els membres del qual estan connectats internament,
malgrat les contradiccions de cadasc, per la totalitat orgnica resol i supera
aquestes contradiccions, en virtut duna polaritzaci teleolgica que travessa de part a
part. Tot serveix per al tot.

3.3. La individualitat histrica

Molts illustrats sostenien que la societat s un artifici: noms quan lhome entra en
societat civil (sota lleis) i se sotmet a la voluntat general aconsegueix desenvolupar
relacions establement humanes.

Herder respon que la societat civil t al possibilitat de donar-nos instruments artificials,

per tamb pot pendrens a nosaltres mateixos. La Naci (Volkstum) s creada per la
naturalesa; lhome crea lEstat. La naci s un entramat de consanguinitat i solidaritat
social, mentre que lEstat s un producte de conquesta, de violncia, i a vegades,
desclavitzaci. En la Naci es compleixen les relacions naturals de marit-muller, pare-
fill, amic-amic.

All valus de la histria residiria en les individualitats culturals i no en al universalitat

racional que les fa homognies. Els illustrats, per contra, creien que duna banda, la
 Jlia Blay Quart de Filosofia 13
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

seva poca era la cspide del desenvolupament histric i, de laltra, que la seva
condici social burgesa era lnica font de llum espiritual. Herder es proposa demostrar
que poques i gents primitives tenen en certa manera tanta llum espiritual que els
moderns.

Oposa lespontanetat del subjecte a la reflexi intellectual. Lexcs de reflexi

illustrada resseca les arrels de la cultura i de la mateixa felicitat.

3.4. Hermenutica fonamental

El llenguatge espontani i potic s el ms primitiu, lorigen del llenguatge abstracte, o

sigui, filosficocientfic. Daqu podem extreuren tres tesis capitals:

1. El llenguatge no s el revestiment perifric de la ra o el producte purament

extern daquesta.
2. La ra no es pot entendre fora del llenguatge, ja que aquest no s res ms que
la forma particular en qu aquesta sorganitza.
3. La ra no s un principi separat i autosuficient, allat dels impulsos i els
sentiments.

Cal buscar les ms antigues expressions simbliques dels pobles, incloses en els
cants i les llegendes.

Mitjanant la paraula que uneix els sentiments amb les coses i el present amb el
passat es crea la comunitat bsica (la famlia), la cultura i la histrica. Pensar s
heretar, actuar en tradici.

Podem extreuren quatre conclusions daquesta crtica a la Illustraci:

1. All decisiu en la histrica sn les individualitats, especialment les collectives:

el poble o la naci.
2. Cada individualitat s incommensurable. Les aspiracions i la felicitat duna
individualitat no poden ser el patr amb qu ha de jutjar-se una altra
individualitat. Cadascuna t una sentit en si mateixa.
3. En el procs temporal, les individualitat histriques experimenten increment,
per no progrs, almenys, no el progrs proclamat per la Illustraci
racionalista. Cada estadi temporal, cada individualitat, s tan feli com pot ser.
4. En la individualitat regeix el principi de totalitat, segons el qual el tot es
reflecteix o projecta en les parts. La individualitat (personal o grupal) sexpressa
en linterior de cada acci, de cada obra, com en el llenguatge, en els mites i
els costums, els quals adquireixen intelligibilitat o sentit estructural per reflectir
la totalitat de la qual provenen, daqu que tota manifestaci cultural hagi de
 Jlia Blay Quart de Filosofia 14
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

ser compresa des del seu interior, o sigui, des del nucli configurador del seu
desenvolupament i dels seus propis fins.

Davant lestudi histric centrar en els grans herois de la histria, Herder proposa una
altra histrica, encaminada en lestudi del model cultural, de luniversal concret, en qu
es donen cita dimensions tiques, poltiques, esttiques, econmiques i religioses, per
formar un tot nic i plstic. Aqu hi tenen un paper important el clima, la tradici i el
llenguatge.

3.5. Lhome com a fi de la naturalesa: La Humanitt

El fi de la naturalesa humana s la humanitat, i per permetre als homes dassolir-lo,

Du ha posat en les seves mans el seu propi dest. Daqu en podem treure dues
conclusions:

El fi de la naturalesa est en lhome.

El fi de lhome est en si mateix o el fi de la histria s la meta de la humanitat
perfecta.

Totes les composicions i organitzacions del mn fsic i biolgic es refereixen o

desemboquen en lhome. el mn s un sistema el centre del qual s lhome o, si es vol
dir dun altra manera, ell s la punta de la pirmide en qu sarticulen tots els gneres i
espcies animals. Val a dir que aquest finalisme no s evolucionista. Herder afirma dos
carcters fonamentals de lnima humana: la seva espiritualitat i la seva immortalitat.
Lesperit s unitat original extramecnica, irreductible a fenmens de simple associaci
didees. Ms aviat, lassociaci ha de ser explicada per la unitat espiritual. Aix no
significa que Herder estripi de la vida fisiolgica i psicolgica lesperit. Est convenut
que tant la vida fisiolgica com la psicolgica sn instruments necessaris de lesperit.
Per la referncia necessria que lesperit fa als canvis orgnics no altera la seva
constituci ontolgica original.

En el pla biolgic, una fora vital, una entelquia dirigeix i impulsa als vivents, els
quals es distribueixen en una escala ascendent en qu progressivament saprecia la
complicaci orgnica unida a la diferenciaci de funcions. Les espcies inferiors
preparen laparici de les superiors, fins a arribar a lhome, lnic sser racional i lliure.

Per si el fi de la naturalesa s lhome el fi de lhome est en si mateix: la Humanitt

El fi de lhome no s ni subhum ni suprahum, sin que consisteix en ser all de qu
s capa per si mateix.
 Jlia Blay Quart de Filosofia 15
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

3.6. Sentit de la idea dHumanitt

La Humanitat s el fi de la naturalesa hi la histrica. Herder concep lhome com a cada

individualitat en procs de fer-se, si b en el punt de partida ja t nes disposicions
prpiament humanes (grcies a la hominitzaci), a partir del qual arriba a la Humanitat.
La hominitzaci s a la vegada linici de la humanitzaci. El procs mateix que
desemboca en la plenitud de la humanitzaci s anomenat Humanitt. Per tant, tenim
tres accepcions daquest terme:

1. Com a conjunt datributs i propietats fsiques i psicolgiques que tenen els

ssers humans com a tal. Condicions naturals, les quals figuren tan sols com a
fonament i comenament de la naturalesa humana, no com a fi daquesta.
Quan aqu parla de ra, no sha dentendre com a ra illustrada, sin que a
ms de la vessant lgica, tamb hi ha la potica i lartstica en general. Lhome
est organitzat per a la humanitat, o sigui, per a la ra i per a la llibertat, i a ms
t la potencialitat de perfeccionar-les.
2. Lideal al qual tendeix la naturalesa humana, com a fi de la histria i leducaci.
Podem atribuir-li aquestes caracterstiques:
a. Significa el carcter ideal de lespcie.
b. s innata.
c. No est actualitzada, sin que s potencialitat o predisposici.
d. Es desenvolupa per mitj de leducaci o formaci (Bildung) en el camp
cientfic, artstic o institucional.
e. No condueix a la producci dun superhome, sin a un sser intra-
especfic que ha desenvolupat o realitzat al mxim la seva humanitat.
3. El desenvolupament i la cultura activa (cultura com a procs) daquells atributs
o facultats. La humanitat aqu seria la cultura que cada home es dna a si
mateix, com a lart de lespcie. La formaci humana s una obra que ha
delaborar-se sense descans.

3.7. Els continguts de la Humanitt

Trobem dos tipus de continguts:

Continguts transcendentals: veritat, bondat i bellesa. Inclou aspectes morals

i esttics: llibertat i justcia, i imaginaci i sentiment dall bell. Aquestes
instncies estan unides per la ra, entesa com a proporci, equilibri i harmonia
entre la virtut i la bellesa. Per tant, a humanitat s lharmonia de virtut i
bellesa. Aquestes forces malgrat elevar lhome de la naturalesa no
lescindeixen della.
 Jlia Blay Quart de Filosofia 16
Filosofia de la Histria
Histries de la Filosofia de la Histria

Continguts categorials, concrets de la imatge pre-reflexiva de la humanitat:

obligacions del matrimoni, de lamor paternal i filial, de la famlia i la societat,
aix com molt especialment, de la religi.

La humanitat com a procs tendeix a la humanitat com a fi, comptant ambla humanitat
com a comenament (capacitats). El procs dhumanitat una doble dimensi:
individual i comunitria. Cada un ha desforar-se per assolir aquest ideal, per no pot
fer-ho sense comptar amb lesfor de la resta dhomes. Per aix la histria s tradici,
que li permet a lhome distingir-se de lanimal que est biolgicament guiat pels seus
instints especfics. La nostra vida s progressi: lhome comena a viure sobre el
cmul dunitats histriques que els seus avantpassats li han llegat.

3.8. La situaci geoclimtica de lindividu histric

El procs dapropament a la humanitat esdev en els individus de cada poble sota les
condicions de factors ambientals fsics i de la tradici mateixa. Aix comporta que els
carcters de la humanitat no puguin ser alterats per segles de disciplina i educaci.

Per la humanitat lliure i plena s patrimoni no de tots els pobles, sin dalguns?
Herder sinclina a pensar que s el gnere hum, collectivament format, el que
assoleix plenament la humanitat, comptant amb cada una de les formes, des de la ms
baia fins a la ms alta, en qu la humanitat pot expressar-se. Per uns grups dhomes
concrets estarien ms prxims a lideal que daltres. Reacci contra la Illustraci, la
qual tendia a sobreposar la humanitat en general al patriotisme o nacionalisme.
Herder, en canvi, fa que la humanitat i el patriotisme convergeixin en un punt, ja que la
humanitat sexpressa activament a travs de formes individuals.

Herder no s racista, ja que afirma que es pot assolir la humanitat dins dun poble
individual si b cada poble noms representa un grau de la humanitat. No hi ha un
poble preferit. A ms, en reivindicar all individual i popular subratlla la funci dels
grups tnics en la configuraci de la cultura. Indicar la significaci dun poble no
equival a posar-lo com a culminaci decisiva de la histria. Herder propugna el
desplegament harmnic de tots els pobles i les races en la formaci dels estats.