Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
2
1. OBJECTIU DE LA PROVA
Per fer-ho, cal analitzar els atributs sensorials que es considerin ms importants (olor,
cruixenca, fermesa, dolor i acidesa) i determinar si existeixen diferncies. Altrament,
es vol observar el comportament dels diversos panelistes, els quals cal entrenar
prviament.
2. ATRIBUTS ESCOLLITS
La prova ha constat de tres tastos: un dentrenament i dos per a lavaluaci del perfil
sensorial de les pomes.
En les tres proves shan analitzat els mateixos atributs, que sn:
Olor: sensaci que es percep pels sentits humans a causa del despreniment de
substncies voltils de la poma.
Cruixena: sensaci de trencament i soroll a causa de la primera mossegada a
la poma.
Fermesa: resistncia de laliment a ser trencat a partir de la segona
mossegada.
Dolor: concentraci de sucre de la poma.
Acidesa: contingut d cid de la poma.
3
3. ENTRENAMENT
Olor:
Per determinar-la, shan escollit dues pomes: una molt aromtica (Pink Lady) i una
altra poc aromtica (Granny Smith). Shavia dagafar la poma sencera i inspirar per la
part inferior.
Cruixena:
Shan escollit dos aliments molt diferents en quant a cruixena: formatge Brie ( tou,
que no emet cap soroll) i pastanaga, (ferma i que emet soroll).
Fermesa:
Dolor:
Per avaluar la dolor shan usat com a referncia les pomes Pink Lady (molt dola) i
Granny Smith (poc dola).
Acidesa:
Per avaluar lacidesa tamb shan usat com a referncia les pomes Pink Lady (poc
cida) i Granny Smith (poc cida).
4
3.2. Fitxa dentrenament
5
4. DESENVOLUPAMENT DE LA PROVA
Un cop realitzat lentrenament, hem hagut de desenvolupar la prova de cata. Per fer-
ho, shan fet dues repeticions de tast en dos dies diferents.
El tast sha realitzat en una sala de cata, sota unes condicions determinades segons els
estndards. A cada cabina disposvem de les mostres, un got daigua (per calibrar-
nos), i un tovall. Podem regular tamb la llum a lhora davaluar el color de la
mostra, per tal de veure-la amb ms claredat.
6
4.2. Fitxa de cata
7
4.3. Fitxa de treball
8
5. RESULTATS
Olor
Pel que fa al producte, ens surt una probabilitat (>F) de 0.0169, valor inferior a la
significaci establerta de 0.05. Aix vol dir que o tots els catadors ho han fet molt b o
tot ha estat degut a latzar. Malgrat tot, aquesta probabilitat possiblement indica que
tots ho han fet molt b.
Pel que fa als tastadors, ens surten diferncies (Pr=0,4833). Una de les possibles causes
pot ser que al 2n tast no tenem la Pink Lady.
Cruixena
Fermesa
Dolor
En la repetici hem obtingut un valor de probabilitat de 0.0291. Aix vol dir que en
alguna de les mostres hi havia una diferncia general de dolor. Pot ser degut a un
problema de mostreig malgrat haver comprat les pomes al mateix establiment.
Acidesa
Pel que fa a lacidesa hem obtingut molts bons resultats tan pel que fa al producte,
catador, repetici i interacci producte:catador.
9
Poma Olor Cruixena Fermesa Dolor Acidesa
Pink Lady 5,891 a 5,418 b 4,764 b 6,118 a 5,055 b
c
Royal Gala 5,335 a 3,555 c 3,565 c 6,11 a 4,05 b
Granni Smith 5,02 a 7,24 a 7,13 a 1,83 b 9,09 a
Starking 3,555 b 6,585 a 5,595 b 5,17 a 4,23 b
b
Honestly 1,493796 1,493796 1,493796 1,493796 1,493796
Significant
Difference
Taula 2: Mitjanes dels atributs sensorials de les pomes mesurats en una escala de 0 a 10.
Que tinguin la mateixa lletra vol dir que tu no pots assegurar que siguin diferents tot i
que les mitjanes siguin diferents. Perqu tinguin lletra diferent, la diferncia ha de ser
major que 1.493796.
Olor
No podem assegurar que les pomes Pink Lady, Royal Gala i Granni Smith siguin
diferents ja que tenen la mateixa lletra (a). La Starking s que resulta ser fora diferent
de les altres, sent la poma menys olorosa.
Cruixena
Fermesa
Per aquest atribut, tal com per la cruixena, tamb trobem notables diferncies. La
Granni Smith s la poma ms ferma, seguida de la Starking, la Pink Lady i la Royal Gala
(aquesta darrera no la distingim de la Pink Lady).
Dolor
Veiem com les pomes Pink Lady i la Royal Gala sn les ms dolces, amb prcticament el
mateix resultat, seguides de la Starking i, amb una mitjana molt ms petita la Granni
Smith (que s raonable ja que s una de les pomes ms cides que existeixen).
Acidesa
La Granni Smith ressalta sobre les altres, amb una mitjana notablement ms alta (que
s normal ja que s una de les pomes ms cides que trobem al mercat). Desprs,
sense trobar-hi diferncies, tenim la Pink Lady, la Starking i la Royal Gala.
10
Catadors Mitjana Grups
(Olor)
Borja 6,357 a
Marc 5,643 ab
Sara 5,571 ab
Paula 5,286 ab
Lluc 5 ab
Marta 5 ab
Ariadna 4,857 ab
Andrea 4,271 ab
Honestly Significant Difference 3,145053
Taula 3: Comportament dels catadors (mitjanes) per latribut olor.
11
Catadors Mitjana Grups
(Cruixena)
Jon Va 7,4 a
Borja 7,371 a
Paula 6,429 ab
Ariadna 6,286 ab
Marc 6,286 ab
Sara 6,071 ab
Lluc 5,571 abc
Marta 5,5 abc
Francesc 4,575 abc
Andrea 4,286 bc
Ferran 2,714 c
Honestly Significant Difference 3,145053
Taula 5: Comportament dels catadors (mitjanes) per latribut cruixena.
12
Catadors Mitjana Grups
(Acidesa)
Borja 6,986 a
Andrea 6,429 a
Francesc 6,4 a
Ariadna 6,071 a
Ferran 6,071 a
Marc 6 a
Jon Va 5,429 a
Lluc 5,286 a
Sara 4,714 a
Marta 4,5 a
Paula 4,357 a
Honestly Significant Difference 3,145053
Taula 7: Comportament dels catadors (mitjanes) per latribut acidesa.
13
Diagrama1: Diagrama daranya amb el perfil sensorial de totes les pomes.
14
6. DISCUSSI DELS RESULTATS
Podem observar al diagrama daranya els cinc atributs que hem seleccionat per elaborar el
perfil sensorial descriptiu de les pomes: olor, cruixena, fermesa, dolor i acidesa.
Veiem que, en general, totes les pomes tenen caracterstiques sensorials fora similars a
excepci de la Granni Smith, que destaca tot presentant un elevat grau dacidesa (i, per aquest
motiu, poca dolor), de fermesa i cruixena.
Pel que fa a lolor, cap poma destacava per sobre de les altres, en general eren poc oloroses.
No obstant aix, la Starking s que prcticament no presentava olor.
Pel que fa al comportament dels catadors per latribut olor, noms trobem diferncies
significatives en un dels catadors.
Altrament, en el cas de la fermesa, s que distingim diferncies entre catadors, sent 3 els que
han avaluat ms alt, 3 ms baix, i la resta prcticament igual.
s normal obtenir aquests resultats per aquests dos atributs (cruixena i fermesa) ja que sn
els que costen ms dentendre, danalitzar.
Per la dolor, tornem a tenir el mateix catador que diferia en el cas de lolor, que en aquest cas
tamb ha avaluat ms alt; i tamb distingim dues persones que han avaluat molt baix
(comportament tamb diferent).
Finalment, per latribut acidesa no distingim cap diferncia significativa entre catadors, resultat
que s una mica destranyar ja que molts cops es confon amb lamarg.
Per acabar dobservar una mica millor el comportament dels catadors i constatar els resultats
obtinguts, he utilitzat el Panel Check. Amb aquest programa he pogut veure amb ms claredat
la diferncia de comportament dels diversos panelistes amb el corresponent valor de
significaci. Lnic problema que he tingut s que al passar les dades al programa, aquest no
em llegia correctament lExcel, ja que dues persones (Marta i Francesc) van faltar en una de les
repeticions i, tamb, ens faltaven les dades corresponents a la Pink Lady, ja que el segon dia de
cata no la vam trobar (i, per tant, no la vam poder analitzar).
Malgrat tot, exceptuant aquest petit problema, he pogut constatar b els resultats, observant
sobretot un comportament ms heterogeni en el cas dels atributs cruixena i fermesa.
15