Eduard CONNOLLY

Mallorca i els seus llibres de text

Quan comença un nou curs gran part del desembors inicial es va en
llibres, com saben bé gairebé tots els pares amb fills en edat escolar. El
que ja no coneix tanta gent, és que Mallorca tenia una producció pròpia
de llibres de text no ja important sinó molt important, sobretot en
textos d'educació primària.

Pinzellades històriques sobre inicis de l'educació a Mallorca

Segons ens conta Bernabé Bartolomé Martínez en la interessant obra

Historia de l'educació a Espanya i Amèrica: Durant el segle XIX l'escàs
desenvolupament econòmic, la inexistència de classe burgesa, l'elevat
grau de caciquisme, etc., van provocar una escassa atenció cap als
temes educatius. Encara que en l'última cambra del segle XIX es
produïxen sota la influència de la Institució Lliure d'Ensenyament alguns
intents d'impulsar i renovar la instrucció pública, aquests són més aviat
fets aïllats i d'escassa repercussió en el conjunt de la societat balear. En
termes generals en 1900 el sistema educatiu presenta una situació
bastant caòtica, amb un dèficit escolar major que el de la resta
d'Espanya. Aquest fet es deu a la falta d'iniciatives, tant públiques com
privades, en el terreny de la instrucció. Un article publicat en el diari
palmesà L'Almudaina en 1904 pel mestre Miquel Porcel Riera, un dels
més actius difusors de les idees de l'escola activa a Mallorca, ens indica
que la taxa d'analfabetisme en les Balears a principis de segle és d'un 77
per100, mentre que la mitjana espanyola era d'un 66,66 per 100.
Segons Porcel, la situació més greu es donava en la illa d'Eivissa, en les
zones de la qual rurals la taxa superava en tots els municipis el 90 per
100. La illa de Menorca era la qual presentava taxes menors, no havent
en ella cap municipi que superés el 85 per 100 i arribant a en les ciutats
de Ciutadella i Maó només un 66 per 100. Mallorca es mantenia entorn a
la mitjana, sent el poble de Sóller el qual presentava, amb solament un
52 per 100 d'analfabets la taxa més baixa. Aquests índexs es van anar
reduint durant les tres primeres dècades del segle fins a arribar en 1930
aproximadament a un 50 per 100 de mitjana.

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 2
Davant aquesta situació, a principis del segle XX els sectors més
sensibilitzats deixen sentir les seves veus criticant l'estat en el qual es
troba la instrucció pública. Diversos articles i publicacions posen de
manifest l'escassesa dels recursos destinats a educació que l'estat
inverteix en les illes. Encara en 1926, en una carta signada per la
majoria d'alcaldes dels municipis de les Balears i enviada al govern, es
reclamen ajudes a l'Estat per a crear 522 escoles unitàries o seccions de
les graduades per a corregir el dèficit que s'observava i arribar així als
percentatges d'escola per habitant que es donaven com mitjana en la
resta del territori de l'Estat.

El buit que deixava l'escassa intervenció de l'Estat en la creació d'escoles

va ser cobert en bona part per la iniciativa de l'Església. A principis del
segle XX, l'Església mallorquina, dirigida pel bisbe Pere Joan Campins
Barceló (1891-1915) es va mostrar especialment dinàmica. (…) Campins
va afavorir l'establiment en la illa de noves ordres religioses moltes
d'elles dedicades a l'ensenyament. (…) Des del bisbat es van potenciar
també les escoles nocturnes per a obrers i es van crear cases per a
recollir als fills petits de les mares treballadores. Campins es va ocupar
també de l'organització dels joves introduint a Mallorca l'escoltisme,
creat pocs anys abans per Baden Powell, i donant a aquest moviment
una orientació catòlica. (…) Un dels temes centrals de l'obra del prelat
mallorquí va ser la defensa de la independència de l'església enfront del
poder civil. Per aquest motiu es va oposar radicalment al decret del
comte de Romanones de 1902 prohibint l'ensenyament del catecisme en
les escoles es fes en altra llengua que no anés la castellana. Campins
considerava imprescindible fer ús de la llengua catalana per a poder
arribar a tot el poble.” (…) (Cap ressenyar que sota la prelatura d'aquest
bisbe es va editar en 1900 un Catecisme “Compendi de la Doctrina
Cristiana compost per manament de Juan Campins Barceló” escrit en mallorquí,
es a dir en català no normatiu, que es va seguir usant i reeditant fins a
1937 entrat ja el primer franquisme ! “En el període que va de 1901 a
1925, d'un total de 81 centres escolars que sol—liciten a Mallorca
l'autorització oficial, 60 d'ells són religiosos. (…) La incidència de la
pedagogia obrera, socialista o anarquista, va ser molt escassa, han de
citar-se en aquesta època algunes experiències, com l'Escola de

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 3
l'agrupació socialista del poble mallorquí de Llucmajor, de la qual
s'ocupava el mestre Juan Montserrat Parets. (…)

El gran pes que tenen els estaments conservadors en l'educació balear

de les primeres dècades no impedeix que en aquesta època es deixi
sentir la influència de les idees renovadores de l'Escola Nova. L'esperit
de reforma de principis del XX troba el seu punt de partida en les
influències “institucioniestes” (Es refereix a la Institución Libre de
enseñanza) que es produïxen a la fi del segle anterior. En aquest sentit,
com ha demostrat Antonio J. Colom, és significatiu el paper fixat pel
mestre mallorquí Miquel Porcel Riera, qui desenvolupa una important
labor de difusió de noves idees en el trànsit del Institucionisme a
l'escola activa. Per exemple, va ser Porcel qui en 1893 va iniciar a
Mallorca les Colònies Escolars, que es van desenvolupar des d'aquest
any amb bastant regularitat fins a 1936 . En aquesta època, el sector
que es mostra més sensible a l'esperit renovador és el magisteri públic.
Els mestres de Balears estaven agrupats en l'Associació Provincial del
Magisteri, que publicava la revista Magisteri Balear, un dels instruments
amb que van contar els educadors de les illes per a conèixer les noves
idees pedagògiques i el desenvolupament de l'educació en altres països.
(…)

Educació i llibres de text

La “racionalització” del sistema d'ensenyament és alguna cosa

relativament nou, fins a bé entrat el S. XIX l'educació estava en mans
d'ajuntaments, parròquies o fins i tot particulars que establien centres
d'ensenyament, les més de les vegades en condicions precàries, sense
personal docent adequat i sense materials pedagògics moderns. Fins
que l'estat no intervé i organitza el sistema d'ensenyament, ja en el
segle XIX, regna un cert caos, i els llibres de text i editorials dedicades a
això, o no existeixen o són iniciativa de particulars. Per descomptat les
primeres obres educatives que es cataloguen són religioses, catecismes
i similars.

Gràcies a l'estudi sobre ”La producció d'obres escolars en Balears” que

van escriure el catedràtic de la UIB Bernat Sureda García, Jordi Vallespir

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 4
Soler, i Elíes Alles Pons en 1992, que roman inèdit en format llibre i
només figura editat com treball d'investigació, podem datar els primers
manuals d'ensenyament apareguts i impresos a Mallorca des de 1775.

No obstant això, els majors nivells d'edició no es donaran fins a finals

del segle XIX i fins als inicis de la guerra civil que es produïx una brusca
caiguda. Aquests nivells màxims, ens assenyalen els autors,
coincideixen amb el període en el qual es produïx en les Illes Balears un
significatiu moviment renovador entre el magisteri primari i l'aparició
d'una sèrie d'autors que lligats a ell, es mostren especialment actius en
el camp de la publicació d'obres escolars.

Els pioners del Segle XX

Els primers autors d'obres de text en les nostres illes provenen del camp
docent, mestres, inspectors d'ensenyament, professors, etc. El primer
que hauríem d'assenyalar és un mestre, Don Miguel Porcel Riera (1), el
dels famosos “Grados” tan cercats avui pels nostàlgics en les llibreries
de vell. Des de principis del segle XX publica una col—lecció de manuals
d'ensenyament elemental pel mètode cíclic, creant una editorial pròpia
que va funcionar fins als anys quaranta. Miguel Porcel va publicar
d'alguns dels seus llibres centenars de milers d'exemplars, arribant a
vendre's “Els Porcel” en la resta d'Espanya i en països d'Amèrica del Sud,
amb edicions especials per a Argentina, Uruguai o Cuba entre unes
altres i, sorprengui's el lector, fins a una edició especial en llengua
catalana per a les escoles del principat durant la Segona República
Espanyola. Per cert, exemplar aquest últim molt buscat per
col—leccionistes.

Citarem també a Llorenç M. Duran Coli (2), mestre com l'anterior. El seu
pare, Miguel Durán, havia creat a Inca una petita impremta, amic del que
després seria Inspector d'ensenyament Don Joan Capó Valls de Padrinas
(3), sorgeix, com producte d'aquesta amistat, Mallorca Editorial, que en
1918 publica “Flors de Mallorca. Antologia de poetes mallorquins”, una
antologia que proporcionava als nens un primer contacte amb els poetes
de la terra. Duren fill, estudiarà magisteri per influència de Don Joan Va
capar. La seva carrera de mestre no va durar molt, doncs va ser depurat

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 5
del magisteri nacional en la guerra civil, i al quedar-se sense treball es
va dedicar a reorganitzar el negoci editorial familiar, editant a partir de
1941 un bon nombre d'obres escolars, pròpies i alienes. La més famosa
d'aquestes, i que els lectors entrats en anys recordaran, serà l'Ingrés “de
Durán”.

Un altre dels precursors en l'edició pedagògica és Don Andreu Ferrer

Ginard (4), que a principis dels vint va crear una petita impremta a Artà,
i que en 1929 es trasllada a Palma creant en aquesta ciutat la Impremta
Politècnica que segueix en funcionament i ha publicat nombroses obres
escolars.

En aquest atapeït, i forçosament incomplet, repàs d'autors i editorials,

no podem deixar d'esmentar la llibreria Fondevila i Alomar, que encara
existeix, i que serà de les pioneres en l'edició i distribució de llibres de
text en ple segle XX. Sent durant molts anys el major centre de venda de
llibres escolars. Altra editorial que no podem deixar d'esmentar és
l'Editorial Moll, “criatura” de do Francesc de Borja Moll (5) una de les més
importants de les illes, que va editar, entre molts altres, nombrosos
llibres per a l'ensenyament d'idiomes, constituint un dels seus èxits de
vendes, en aquest camp, un manual per a l'aprenentatge de l'italià que
es va distribuir per centenars i milers durant la nostra guerra civil.

L'idioma en els llibres de text

Aquest sempre controvertit tema de la llengua, també va tenir el seu

reflex en els llibres de text de producció local. Curiosament des de la
Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, es van preocupar per
difondre l'ensenyament del castellà i en castellà. A través del segle XIX, i
gairebé tot el XX la llengua considerada ”de progrés“ per les oligarquies
locals era la castellana, així doncs, no és d'estranyar, que en detriment
de la llengua mallorquina, els llibres de text estiguin escrits en la seva
pràctica totalitat en castellà, a pesar de les iniciatives en contrari que
varen dur a terme des de l' Associació per la Cultura de Mallorca (1923-
1936) que va intentar la publicació d'alguna obra de text en català.
Curiosament en Balears durant la Segona República i a pesar de la
permissivitat de la mateixa, es va publicar poc en català, doncs no van
existir escoles que ensenyessin en aquest idioma. Per descomptat amb

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 6
l'arribada del franquisme la llengua oficial i única va ser la castellana
impedint-se l'ensenyament en vernacle, just el contrari dels nostres dies
que la llengua “desplaçada” del sistema d'ensenyament local i els seus
textos és la castellana.

L'Església Mallorquina va publicar durant anys un Catecisme diocesà

exclusivament en mallorquí des de 1576. En 1864 el Bisbe Miguel Salvà
va publicar una edició bilingüe del mateix que va seguir publicant-se
fins a 1931 (proclamació de la II República i prohibició de l'ensenyament
religiós). En la guerra civil i a pesar de la prohibició d'editar en llengua
distinta al castellà, el bisbe Miralles Sbert va seguir publicant l'obra fins
a 1947.

El Mallorquí dels Porcel

Cal assenyalar una petita confusió que encara avui roman entre els
defensors a ultrança de la modalitat mallorquina, aquesta és que
argueixen com prova d'una suposada supervivència de l'ensenyament
del mallorquí “primigeni”, no “normativitzat”, els vocabularis que
apareixien en obres com les de Porcel, que no eren altra cosa que
correlacionis de paraules escrites en “mallorquí” i la seva
correspondència castellana. Doncs bé, si ho pensem, el problema dels
docents de l'època no era el qual els seus alumnes haguessin d'aprendre
el mallorquí a l'arribar a classe, aquest idioma ja ho dominaven, almenys
oralment, el problema és que en molts casos desconeixien el castellà.
Així Porcel i altres autors s'esforcen per ensenyar el castellà a força de
les correspondències mallorquines, d'aquí l'incloure vocabularis bàsics
mallorquí-castellà perquè els alumnes poguessin tenir uns rudiments en
aquest idioma, doncs l'ensenyament es donava, oficialment, en castellà.
Els vocabularis en “mallorquí”estan escrits, a més, atenent a criteris de
reconeixement fonètic pel lector. Per a més “Inri”, en la practica, aquesta
lliçó era molt sovint ignorada pels mestres.

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 7
La guerra civil i la producció local de llibres

Durant la Guerra Civil es va reflectir l'adoctrinament polític també en els

llibres de text, el més famós és el “Catecismo Anticomunista” del
canonge Andrés Coll publicat en 1936, o “Por España y y para España
deberes del niño buen español” de 1937 i escrit per Pedro Vidal Torres,
fins i tot el mateix Joan Capó i Valls de Padrinas, com altres autors, va
publicar “Soy Flecha”, textos, tots ells, que reflectien clarament els nous
aires imperants.

Ocàs de la producció local

Amb els anys, i com moltes empreses de Mallorca, la competència amb

macro empreses de la península feien inviable l'edició d'obres de
caràcter local, els sectors econòmics amb el boom turístic van canviar, i
les iniciatives empresarials van caminar cap a altres rumbs. Si bé ja des
de temps els llibres produïts en les Balears convivien amb els publicats
per altres editorials en la península, com els Dalmau Carles, Calleja,
Paluzzie, Santiago Rodríguez, etc. o la inefable enciclopèdia Álvarez,
entre els anys seixanta i setanta els llibres de text locals
desaparegueren a poc a poc del mercat, sent veritables cants del cigne
l'edició en 1961 d'una magnífica enciclopèdia escolar titulada “Estudi i
Vida” l'autor de la qual Don Andrés Rotger Pizà va arribar ja tard a un
mercat editorial tan competitiu, o en els anys setanta una col—lecció de
“Letras Mallorquinas”, escrit en castellà per cert, de l'editor, escriptor i
cronista Lluís Ripoll Arbós.

Avui dia ja desaparegudes la majoria de les editorials citades queden

alguns carrers i col—legi que duen els noms d'aquests pioners de la
pedagogia i de l'edició a Mallorca, i nostàlgics i col—leccionistes que
atresorem les seves obres.

Eduard CONNOLLY DE PERNAS

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 8
Mestre i Llibreter de Vell

Notes

(1) Miquel Porcel i Riera (Manacor, 1869 - Barcelona, 1933) Pedagog. Va

ser director de l'Escola Pràctica de la Normal (1891) a Palma, on va tenir
també un col—legi privat. En 1892 va publicar “Memòria sobre el treball
manual”, fruit de la seva estada en *Näas (Suècia) viatge pensionat per la
diputació de les Balears. A partir del 1893 va organitzar colònies
escolars de vacances. El 1895 va publicar un Curs complet
d'ensenyament primari con arranjament al mètode cíclic, del com va
arribar a fer tiratges d'un milió d'exemplars. Va col—laborar amb la
revista "El Magisteri Balear" i va publicar molts treballs relacionats amb
l'ensenyament. En 1939 fossin desautoritzats els seus textos i van haver
de reeditar-se amb modificacions.

(2) Llorenç M. Duran Coli, Fill de l'editor i poeta Miquel Duran i Saurina,
va néixer a Inca (Mallorca) en 1903. “Maestro Nacional “, home de gran
cultura es va convertir en un autèntic especialista en psicologia. Durant
la Segona República exercia a Sencelles (Mallorca) membre actiu de
Esquerra Republicana Balear va arribar a regidor en el mateix poble en el
qual exercia de mestre. Va Ser empresonat en els primers dies de
“l'Alçament Nacional”. Li van jutjar sota acusacions tan falses i absurdes
(haver fet donar potades al crucifix als alumnes) que les pròpies
autoritats militars ho van posar en llibertat en 1937. No va poder no
obstant això lliurar-se de la “depuració” que van sofrir els mestres per
part de les noves autoritats. Després de la guerra no va poder exercir de
mestre i es va dedicar a exercir la psicologia i publicar obres educatives
sota pseudònim. Va morir a Palma en 1986 (Biografia traduïda i
resumida de l'original: Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la
postguerra, 1930-1950 , Josep Massot i Muntaner, 1980, Publicacions
de’lAbadia de Montserrat)

(3) Juan Capó Valls de Padrinas, d'aquest mestre, pedagog i escriptor

prolífic, que va arribar a inspector d'ensenyament durant la guerra civil i
poc després va ser depurat pels mateixos que ho havien encastellat,

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 9
s'han publicat nombrosíssims estudis per part del catedràtic Antoni Joan
Colom Cañellas, obres a les quals remeto als interessats. Per la nostra
banda i pel que fa a l'article cap ressenyar , tal com ens expressa Josep
Massot i Muntaner en Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la
postguerra, 1930-1950, citant el que del va dir Duran i Coli, que “va ser
un home que es va adaptar a les diferents situacions polítiques “abans
de la dictadura era un regionalista, escriptor i poeta dels més significats.
Va arribar la dictadura de Cosí de Rivera i de seguida va ser un fervent
addicte, com després ho va anar de la República, per a acabar vestint la
camisa blava amb el Moviment. En el seu descarrego es podria dir que
era, més que gens, un enamorat de l'escola i que tractava d'obtenir
avantatges de totes les situacions. Tot això no li va servir de res, doncs
més tard va ser empresonat i reduït a simple mestre d'escola a Castelló”

(4) Andreu Ferrer Ginard (Artà, Mallorca, 1887 - Palmell, Mallorca,

1975). Folklorista. Mestre Nacional, va exercir a Menorca, a Artà
(Mallorca) i a Palma. Va recollir nombrosos materials folklòrics balears,
publicats només en part a les revistes "Llevant" (1917-30) i "Tresor dels
Avis" (1922-28), fundades per ell a Artà, al diari "El Dia", a "La Veu de
Mallorca" i a "Cort", de Palma, etc. El 1914 va iniciar la col—lecció
"Folklore Balear", en la qual van aparèixer les seves recopilacions
Rondaies de Menorca (1914) i Cançonetes menorquines (1922) i unes
notes sobre Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore
(1924). En 1965 va publicar el fullet Folklore balear, i a partir del 1959
va promoure la Fundació Tesoro dels Avis, amb vista a formar un arxiu
folklòric i bibliogràfic de les Balears, de la qual va editar un "Boletín
Informativo", que va tenir diversos títols.

(5) Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Ciutat de Mallorca, 1991)

va ser lingüista i editor. Des de molt jove va col—laborar amb Antoni Dt..
Alcover en projectes com el Diccionari català-valencià-balear, inventari
exhaustiu de la llengua catalana, o l'Editorial Alcover, que més tard
quedaria en les seves mans, rebatejada amb el nom d'Editorial Moll.
L'elaboració del Diccionari va ocupar bona part de la seva vida com
lingüista, circumstància que no li va impedir una intensa labor com
conferenciant, gramàtic i escriptor.

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 10
A més del Diccionari, acabat en l'any 1962, en l'elaboració del com van
participar també Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll Marquès, Borja Moll
va escriure llibres de memòries, biografies i gramàtiques d'extrema
importància per a l'estudi de la llengua catalana, com l’Ortografia
mallorquina (1931) o la Gramàtica d’Història Catalana (1952). Tampoc
podem oblidar el seu treball d'editor, fonamental per al restabliment
literari i cultural després de la Guerra Civil, amb l'edició de llibres en
català ja en 1943 i la fundació de col—leccions i biblioteques que han
marcat la vida cultural de les Illes Balears. En l'any 1971 va rebre el
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El Parlament de les Illes Balears
va aprovar el dia 12 de març la declaració del 2003 com Any Francesc de
Borja Moll, commemorant així el centenari del seu naixement. Va ser
membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

http://pedagogoterapeuta.blogspot.com/ 11