Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.net/publication/262935439
CITATION READS
1 688
3 authors:
SEE PROFILE
Some of the authors of this publication are also working on these related projects:
All content following this page was uploaded by Melina Furman on 09 June 2014.
The user has requested enhancement of the downloaded file. All in-text references underlined in blue are added to the original document
and are linked to publications on ResearchGate, letting you access and read them immediately.
DOI: 10.2436/20.2003.02.102 http://scq.iec.cat/scq/index.html
El procs daprendre a plantejar
preguntes investigables
The process of learning to ask researchable questions
resum 1
En aquest treball es discuteix com es poden plantejar activitats experimentals que promoguin el desenvolupa-
ment de la capacitat de formular preguntes investigables. Es presenten tres activitats dindagaci en qumica
paraules clau
Preguntes investigables, indagaci, didctica de la qumica, treballs prctics.
abstract
This study discusses the kinds of experimental work in the science classroom that promotes the development of the
skill of asking researchable questions. We present three inquiry-based chemistry activities, with different degrees of
teacher guidance. Our results suggest that conceptual understanding of the phenomena under investigation is a key
requisite for students to be able to ask researchable questions. We also show that this skill is promoted if empirical
inquiry of natural phenomena is developed in the science classroom over time.
keywords
Researchable questions, inquiry-based teaching, chemistry teaching, laboratory work.
Per qu cal ensenyar a plantejar cada vegada ms comprensible, producci daquesta informaci.
preguntes investigables? estenent la frontera entre el que En aquest escenari, la capacitat
Cap al 1938, Albert Einstein i coneixen i el que encara resta de formular bones preguntes i
Leopold Infeld parlaven, al llibre seguir aprenent. dissenyar camins metodolgica-
Levoluci de la fsica, sobre la La capacitat de plantejar ment vlids per respondre-les
importncia de formular pregun- preguntes, i en particular pregun- comena a ocupar un rol cada
tes com a forma davanar en el tes investigables, s a dir, aque- vegada ms fonamental en la
coneixement del mn: Postular lles a les quals es pot donar formaci destudiants amb
noves preguntes, noves possibili- resposta de manera emprica, pensament crtic i autnom, cada
tats, mirar vells problemes des mitjanant observacions o vegada ms amos del seu trajecte
dun nou angle, deien, reque- experiments, s, per tant, un daprenentatge.
reix imaginaci creativa i marca aprenentatge central en la forma- En sintonia amb aquesta
laven real en les cincies. De la ci cientfica de tot ciutad. En perspectiva, el programa davalu-
mateixa manera que per als particular en un mn en perma- aci OCDE (2006) estableix la
cientfics, per als estudiants les nent canvi com lactual, ladqui- capacitat didentificar qestions
preguntes poden ser un punt de sici dinformaci fctica comen- cientfiques com una de les tres
partida per a lexploraci curiosa, a a tenir un lloc secundari competncies cientfiques
alhora que sistemtica i rigorosa, enfront de laprenentatge de les bsiques. En la seva definici,
dun mn que comena a ser capacitats danlisi, cerca i sesmenta la capacitat de reco-
nixer interrogants que poden ser interrogants orientats a la xen automticament en temes
investigats cientficament en una indagaci sobre un fenomen, dinvestigaci cientfica.
situaci determinada, juntament incloses la descripci, la cerca de Ms enll del desig dindagar
amb la possibilitat de comenar a mecanismes causals i la posada a entorn duna determinada
pensar en escenaris de resposta prova dhiptesis. Tanmateix, la qesti, perqu el problema
des dun disseny dinvestigaci tradici del treball a laula aplica realment es concreti com a punt
vlid, per exemple, quins un contracte didctic, acceptat de partida duna investigaci, cal
elements han de ser comparats, per professors i estudiants, en formular-lo en paraules que
quines variables shaurien de mo- funci del qual a qui ensenya li daltres entenguin i amb la
dificar o sotmetre a control, pertoca plantejar preguntes i a precisi necessria perqu es
quina informaci complement- qui aprn, respondre-les. Tradici- pugui investigar. A partir dun
ria es requereix o quines mesures onalment, les preguntes dels problema general o de gran
shan dadoptar per recollir les alumnes noms tenen la funci amplitud, s important escollir
2 dades que fan al cas. de demanar aclariments, i no una pregunta ms especfica que
La visi del coneixement com tant la de dirigir el procs faci referncia a la relaci
a resultat dun procs de cerca daprendre (Sanmart i Mrquez, existent entre diversos factors o
dut a terme per ssers humans 2012). Dacord amb aquesta fenmens, s a dir, una pregun-
nmero 14
que proven de respondre pregun- observaci, els estudis mostren ta investigable. Per exemple, a
tes no noms salinea amb la que les preguntes que es relacio- partir de la pregunta general
prctica autntica de la investi- nen amb la comprovaci, la Qu provoca el cncer?, ens
gaci cientfica, sin que fins i tot predicci, la gesti o lavaluaci podem plantejar qestions ms
Educaci Qumica EduQ
t el potencial dapropar els sn molt poc freqents a laula, especfiques que obrin la porta a
alumnes a la idea que ells mentre que la gran majoria de pensar una investigaci, com ara
mateixos poden ser actors en les preguntes formulades tant Existeix cap relaci entre fumar
aquest procs de generaci pels estudiants com pels seus i tenir cncer?, o b, de forma
didees (Furman i Podest, 2009). docents tenen a veure amb la encara ms concreta, Influeix la
El fet de generar bones preguntes descripci i la generalitzaci quantitat de cigarretes diries
investigables i abordar el desafia- (Roca, Mrquez i Sanmart, 2013). que fuma una persona amb la
ment de respondre-les enriqueix probabilitat de tenir cncer de
la formaci duns estudiants que Ensenyar a plantejar preguntes pulm?. Aquestes preguntes
es perceben a si mateixos com a investigables a partir dactivitats orienten envers la planificaci
possedors deines poderoses per experimentals dexperiments i la realitzaci
estudiar el mn. Tal com indicaven Friedler i dobservacions els resultats de les
El treball a laula amb pregun- Tamir (1990), el primer pas duna quals possibilitin el fet didentifi-
tes investigables tamb obre la investigaci cientfica s definir el car evidncies que validin una
porta a lensenyament daspectes problema que cal investigar. Ara possible resposta a linterrogant
fonamentals de la naturalesa de b, qu s un problema cientfic? plantejat.
la cincia. Quant a aix, Arons Quines caracterstiques tenen les
(1990) esmentava la importncia preguntes que es generen a partir El treball a laula amb
que els alumnes fossin capaos dun problema cientfic i que sn preguntes investigables
de comprendre les limitacions susceptibles de ser investigades? tamb obre la porta
inherents a la indagaci cientfica En cincies, la decisi de
a lensenyament
i ser conscients dels tipus de definir quelcom com a problema
preguntes que no es formulen ni dinvestigaci s una qesti daspectes fonamentals
es responen; ser conscients de la subjectiva derivada del judici de la naturalesa de
infinitat de preguntes sense intern i est influda per diferents la cincia
respondre que hi ha rere tota factors, com ara els interessos
pregunta que ha estat resposta. personals, econmics i socials, o En aquesttreball ens pregun-
La transposici del procs de fins i tot els coneixements previs tem sobre maneres de treballar a
formulaci de preguntes en la i els instruments de qu es laula que promoguin la formula-
prctica cientfica a la construc- disposa. La curiositat i lesperit ci de preguntes investigables a
ci del coneixement cientfic indagador poden ser el rerefons partir de lobservaci de fen-
escolar comporta promoure a per identificar problemes ms mens. Ens ha interessat estudiar
laula situacions que facilitin el especfics, per no totes les quina mena dacompanyament
fet que els alumnes es plantegin curiositats o rareses es convertei- didctic afavoreix el desenvolupa-
Monografia/Estratgies didctiques
ment daquesta capacitat en el contingut conceptual associat als llibres per fer les consultes que
marc de lestudi de la qumica. fenmens a investigar, i noms necessitessin i connexi a
Per fer-ho, analitzem el cas dun posteriorment es va demanar de Internet per realitzar la cerca
curs semestral de formaci de formular preguntes. dinformaci que consideressin
professors de cincies de secun- A la tercera, lapropament es pertinent. Inicialment, es va
dria impartit a la Universitat va fer a partir dun relat de la treballar en petits grups, i
de Piura (Per), que forma part de histria de la cincia que va servir cadascun dells va abordar un
PRONAFCAP, un programa perqu els participants es poses- dels fenmens esmentats.
nacional de capacitaci i formaci sin en el rol dels investigadors de En analitzar els udios i
permanent del Ministeri dEduca- lpoca i poguessin aprendre el les notes de camp realitzades
ci peru. Al llarg del curs, es van contingut conceptual associat al a classe, sobserva que en tots
realitzar una srie dactivitats fenomen a explorar, i tot plegat els casos els estudiants, primer,
experimentals que abordaven tamb abans de formular les es van preguntar sobre el feno-
diversos continguts conceptuals i preguntes. men i van provar dentendrel. 3
didctics per a lensenyament de Per exemple, en el fenomen de
la qumica. La investigaci es va A continuaci, descriurem el loxidaci del ferro, deien: Ens
realitzar a partir del material desenvolupament de les activi- han demanat una pregunta per
del ferro?, i tamb: Influeix la darrere de la capacitat de formu- o tamb: Qu deu passar amb
temperatura en la dissoluci del lar preguntes investigables per els altres sabons? (fig. 2 i 3), i,
sucre a laigua?, o b: Quina part dels docents, sense la qual la juntament amb els interrogants,
fruita deu tenir ms contingut de possibilitat mateixa de plantejar propostes per comenar-los a
Educaci Qumica EduQ
vitamina C? (fig. 1). Tan sols el aquesta mena de preguntes es investigar: Aix ho podem
grup que va demostrar ms veu molt limitada. mesurar. Tenim tots els materials
necessaris a la taula de treball
per fer-ho.
En aquest punt de lactivitat,
sels va assignar un objectiu a
complir: lelecci dun sab i una
pasta de dents per a la higiene
personal usant com a criteri de
selecci el factor del pH del sab.
En el marc de la tasca, els
professors havien de proposar
preguntes que els permetessin
indagar entorn de lacci neteja-
dora dels diferents productes i
solucionar el problema plantejat.
Per investigar lacci netejado-
Figura 1. Determinaci de la vitamina C en suc de llimona i altres substncies. ra dels sabons i les pastes de
dents en funci del pH, els
coneixements de qumica va ser Tipus 2: indagaci guiada amb professors van comptar amb col
capa de tenir-los en compte a discussi conceptual prvia del llombarda per mesurar-lo,
lhora de plantejar les preguntes. fenomen a investigar diverses marques de sabons i
En concret, els seus membres En aquesta activitat, es va pastes de dents i altres materials
van recordar que havien determi- comenar recollint les idees necessaris, com ara vasos dun
nat el pH utilitzant suc de col prvies dels professors sobre la sol s.
llombarda en una classe anterior importncia daplicar els coneixe- En aquesta segona versi de
i es van plantejar: Influeix ments de qumica i de desenvolu- lactivitat, vam poder observar
lacidesa en la quantitat de par habilitats de pensament que el plantejament de preguntes
vitamina C?. cientfic i danlisi dinformaci va resultar ms gil i senzill que
s interessant observar que, en relaci amb fets de la vida en la primera. En aprofundir
en aquesta activitat, quan es va quotidiana, com ara lelecci dun inicialment en els aspectes
demanar als professors que producte ds quotidi: un conceptuals del fenomen quotidi
plantegessin preguntes investiga- xamp, una pasta de dents o un a investigar, els professors van
bles, noms un 58 % de les sab. poder comenar a plantejar un
Monografia/Estratgies didctiques
Figura 2. Mesurant el pH de diverses marques de sab per rentar roba.
hagi estat un element important
en el desenvolupament de la
seva capacitat de plantejar 5
preguntes investigables. Al
mateix temps, ats que aquesta
sessi es va portar a terme a
projectar un vdeo que explicava El fet dubicar el problema indagaven entorn de la relaci
6 la histria del descobriment de la dinvestigaci en el marc de la entre variables: Dependr el
pila per part dAlessandro Volta i histria de la cincia va permetre voltatge del nombre de discos
es van discutir els conceptes als professors de situar-se en el que hi colloquem?, o b: Hi
involucrats juntament amb la paper i lpoca de Volta. En les haur cap diferncia de voltatge
nmero 14
docent, la qual va oferir les discussions dins dels grups, els si usem solucions iniques
explicacions necessries. Des- professors es preguntaven, per diferents?, o b: Influeix la
prs, es va sollicitar als partici- exemple: Qu hauria fet Volta: quantitat de soluci electroltica
pants que portessin a terme un escollir el material, apilar dis- en el voltatge generat?, o tamb:
Educaci Qumica EduQ
petit esfor dimaginaci i cos?, i tamb: Per com va Influir en el voltatge de la pila
pensessin qu es devia haver saber que els discos havien de ser el material de qu estan fets els
preguntat Volta mentre investi- diferents?, o b: Hi havia elctrodes que utilitzem a la pila
gava sobre les piles, i que ho voltmetres a lpoca?, o fins i casolana?, o fins i tot: Influir
escrivissin al quadern, ja que tot: El drap humitejat... de quin en la intensitat del corrent
aquesta seria la seva pregunta material era? (fig. 5 i 6). elctric el material de qu estan
investigable, per acabar lactivi- En havent comenat a com- fets els elctrodes que utilitzem a
tat elaborant la pila tal com prendre el problema des duna la pila casolana?. En un dels
Volta lhavia dissenyat. A ms de perspectiva histrica, els professors grups, fins i tot es va plantejar un
la projecci del vdeo, els profes- es van comenar a plantejar pregun abordatge sistemtic per a la
sors tenien com a suport materi- tes que permetien originar petites recollecci de dades: els profes-
al de lectura relacionat amb el investigacions: Si hi posem un sors van proposar de fer un
tema. disc ms gruixut, qu passar quadre de doble entrada on es
En aquesta tercera activitat, amb el voltatge?, o b: Quants registressin el voltatge i la intensi-
vam observar que les preguntes discos deuen ser necessaris per tat generats en anar variant el
van sorgir fins i tot abans de encendre un led (dode emissor nombre de discos (fig. 6 i 7).
sollicitar el material concret per de llum)?. Considerem que una de les
treballar. Analitzant el percentat- Quan sanalitzen els udios i raons per les quals en la tercera
ge de preguntes investigables apunts de classe, es pot observar activitat els professors van poder
formulades, es pot observar que que, en aquesta tercera activitat, proposar preguntes ms comple-
el 98 % correspon a aquesta la gran majoria de les preguntes xes va ser la possibilitat de
categoria. formulades pels professors reflexionar sobre els continguts
Figura 6. Apunts del quadern dun professor la pregunta del qual feia referncia a canviar el material dels discos i mesurar el
voltatge generat.
Monografia/Estratgies didctiques
7
conceptuals relacionats amb el prou conegudes, labordatge a lhora dindagar sobre els
tema des duna perspectiva conceptual dels fenmens a cada fenmens involucrats, la qual
histrica, la qual cosa els va activitat va resultar un element cosa va redundar en la possibili-
ubicar en el problema des del clau perqu aquestes situacions tat de plantejar una major
punt de vista dels que van prenguessin sentit en el marc de quantitat de preguntes investiga-
explorar-lo per primera vegada. lestudi de la qumica. bles ms complexes.
La tasca de provisi dinformaci Tal com diem, a la primera Aquest treball es va realitzar
i de reflexi prvia a lexperimen- activitat, la possibilitat de en el marc dun curs de formaci
taci va facilitar, molt possible- formular preguntes que portessin del professorat. Tanmateix,
ment, la formulaci de preguntes a possibles investigacions va creiem que aquestes conclusions
que promovien lexperimentaci. veures empetitida per la necessi- tenen implicacions importants
Daltra banda, aquesta activitat tat dels participants de compren- dmbit didctic, tant en la
es va dur a terme desprs que els dre el fenomen en qesti. En el formaci docent com en lense-
professors realitzessin les expe- segon i en el tercer cas, labordat- nyament de nivell mitj, ats
rincies prvies suara descrites, ge de caire conceptual del que mostren que una indagaci
que segurament van contribuir a fenomen a explorar, que va tenir totalment oberta, en qu els
continuar refinant la seva lloc prviament a la tasca de alumnes shan dapropar per si
capacitat de plantejar preguntes formular preguntes investigables, sols els conceptes associats al
que poguessin originar investiga- va obrir el cam a la possibilitat fenomen sobre el qual investiga-
cions. de plantejar qestions per ran, no necessriament redunda
investigar en relaci amb els en la possibilitat de ser capa de
Reflexions finals fenmens, les quals van comen- formular preguntes investiga-
La nostra anlisi revela la ar sent ms simples (suggerint la bles, ni daprendre a fer-ho. Les
importncia del maneig dels mesura i realitzaci dobservaci- observacions realitzades mos-
coneixements conceptuals ons) i van avanar envers daltres tren que el fet que els partici-
associats als fenmens a explorar ms complexes que indagaven pants comptessin amb bibliogra-
com a element central en la entorn de la relaci entre diverses fia disponible i la possibilitat de
possibilitat de plantejar pregun- variables. En el tercer cas, els dialogar amb els companys no
tes investigables. Si b en els tres professors van tenir, a ms, un van ser suficients perqu les
casos analitzats els professors espai de reflexi ms gran entorn qestions formulades anessin
van treballar amb problemes de les preguntes que shavien ms enll del seu coneixement
derivats de situacions quotidianes formulat els cientfics de lpoca quotidi previ, i, per tant, po-
La tasca de provisi emmarcats en una nica discipli- Referncies
dinformaci i de na, com la qumica. A mesura que Arons, A. (1990). A guide to
els professors es van anar familia- introductory physics teaching.
reflexi prvia a
ritzant amb la realitzaci dexpe- Nova York: Wiley and Sons.
lexperimentaci va rincies, vam poder comprovar Einstein, A.; Infeld, L. (1986). La
facilitar, molt que la seva capacitat de plantejar evolucin de la fsica. Barcelona:
possiblement, la preguntes investigables sanava Salvat.
fent ms profunda i sofisticada, i Friedler, Y.; Tamir, P. (1990). Basic
formulaci de pregun-
tamb que es mostraven ms concepts in scientific research.
tes que promovien confortables amb la possibilitat Jerusalem: Israel Science
lexperimentaci de pensar i portar a terme les Teaching Center: The Hebrew
seves prpies investigacions. University of Jerusalem.
ques van resultar investigables. Tornant al comenament Furman, M.; Podest, M. E. (2009).
8 Hem vist tamb que en brindar daquest treball, la imaginaci La aventura de ensear ciencias
ms espai de reflexi concep- creativa que assenyalaven naturales. Buenos Aires: Aique.
tual entorn del fenomen a Einstein i Infeld com a requisit OCDE (2006). PISA 2006: Marco
investigar, incloses les pregun- per a la investigaci cientfica de la evaluacin. Conocimientos
nmero 14
tes formulades pels cientfics (i que en aquest cas es reflecteix, y habilidades en Ciencias,
que havien indagat el mateix almenys en part, en la capacitat Matemticas y Lectura
fenomen per primera vegada, de plantejar preguntes investiga- [en lnia]. Pars: OCDE.
els participants van aconseguir bles) s una capacitat complexa i <http://www.oecd.org/
Educaci Qumica EduQ
Melina Furman Mara del Carmen Barreto Prez Neus Sanmart Puig
s professora a lEscola dEducaci s degana i professora ordinria s catedrtica emrita de
de la Universitat de San Andrs principal de la Facultat de Cincies didctica de les cincies a la
(Argentina) i investigadora del de lEducaci de la Universitat de Universitat Autnoma de
Consell Nacional dInvestigacions Piura (Per), a ms de docent als Barcelona. Doctora en cincies
Cientfiques i Tcniques (CONICET). cursos de didctica general i qumiques (didctica), est especi-
Llicenciada en cincies biolgiques i qumica al PRONAFCAP. s alitzada en temes
doctora en educaci, est especia- enginyera industrial, llicenciada relacionats amb el desenvolupa-
litzada en temes relacionats amb en cincies de leducaci (nivell ment curricular, lavaluaci
el disseny curricular, laprenentatge secundari) i mster en educaci formativa i el llenguatge amb
del pensament cientfic i la formaci amb menci en teories i prctiques relaci a laprenentatge
docent. educatives. cientfic.
A/e: mfurman@udesa.edu.ar. A/e: marycarmen.barreto@udep.pe. A/e: Neus.Sanmarti@uab.cat.
DOI: 10.2436/20.2003.02.102 http://scq.iec.cat/scq/index.html
El proceso de aprender a
plantear preguntas investigables
El procs daprendre a plantejar preguntes investigables
resumen
palabras clave
Preguntas investigables, indagacin, didctica de la qumica, trabajos prcticos.
resum
En aquest treball es discuteix com es poden plantejar activitats experimentals que promoguin el desenvolupa-
ment de la capacitat de formular preguntes investigables. Es presenten tres activitats dindagaci en qumica
amb diferents graus dacompanyament en lmbit conceptual. Els nostres resultats suggereixen que la compren-
si conceptual dels fenmens observats s un requisit indispensable per possibilitar el plantejament de preguntes
investigables i, a ms, que aquesta capacitat safavoreix si al llarg del temps es duen a terme treballs enfocats a
lexploraci emprica de fenmens.
paraules clau
Preguntes investigables, indagaci, didctica de la qumica, treballs prctics.
abstract
This study discusses the kinds of experimental work in the science classroom that promotes the development of the
skill of asking researchable questions. We present three inquiry-based chemistry activities, with different degrees of
teacher guidance. Our results suggest that conceptual understanding of the phenomena under investigation is a key
requisite for students to be able to ask researchable questions. We also show that this skill is promoted if empirical
inquiry of natural phenomena is developed in the science classroom over time.
keywords
Researchable questions, inquiry-based teaching, chemistry teaching, laboratory work.
Por qu ensear a plantear preguntas como modo de avanzar nacin creativa y marca el avance
preguntas investigables? en nuestro conocimiento del real en las ciencias. Del mismo
All por el ao 1938, Albert mundo: Postular nuevas pregun- modo que para los cientficos, para
Einstein y Leopold Infeld hablaban, tas, nuevas posibilidades, mirar los estudiantes las preguntas
en su libro La evolucin de la fsica, viejos problemas desde un nuevo pueden ser un punto de partida
sobre la importancia de formular ngulo, decan, requiere imagi- para la exploracin curiosa, a la
vez que sistemtica y rigurosa, de La visin del conocimiento las. Tradicionalmente, las
un mundo que comienza a ser como el resultado de un proceso preguntas del alumnado solo
cada vez ms comprensible, de bsqueda llevado a cabo por tienen la funcin de pedir
exten-diendo la frontera entre seres humanos que intentan aclaraciones, y no tanto la de
aquello que conocen y aquello que responder preguntas no solo se dirigir el propio proceso de
an resta seguir aprendiendo. alinea con la prctica autntica aprender (Sanmart y Mrquez,
La capacidad de plantear de la investigacin cientfica, sino 2012). En la lnea de esta observa-
preguntas, y en particular que incluso tiene el potencial de cin, los estudios muestran que
preguntas investigables, es decir, acercar a los alumnos a la idea las preguntas que se relacionan
aquellas a las que se puede dar de que ellos mismos pueden ser con la comprobacin, la predic-
respuesta de manera emprica, actores en ese proceso de genera- cin, la gestin o la evaluacin
mediante observaciones o cin de ideas (Furman y Podest, son muy poco frecuentes en el
experimentos, es por lo tanto un 2009). Generar buenas preguntas aula, mientras que la gran
10 aprendizaje central en la forma- investigables y abordar el desa- mayora de las preguntas formu-
cin cientfica de todo ciu-dada- fo de responderlas enriquece la ladas tanto por estudiantes como
no. En particular en un mundo formacin de un estudiantado por sus docentes tienen que ver
en permanente cambio como el que se percibe a s mismo como con la descripcin y la generali-
nmero 14
de anlisis, bsqueda y produc- preguntas investigables abre las investigables a partir de activi-
cin de dicha informacin. En puertas tambin a la ense-anza dades experimentales
este escenario, la ca-pacidad de de aspectos fundamentales de la Tal como indicaban Friedler y
formularse buenas preguntas y naturaleza de la ciencia. Al Tamir (1990), el primer paso de
disear caminos metodolgica- respecto, Arons (1990) menciona- una investigacin cientfica es
mente vlidos para responderlas ba la importancia de que los definir el problema que se debe
comienza a ocupar un rol cada alumnos fueran capaces de investigar, pero qu es un
vez ms fundamental en la comprender las limita-ciones problema cientfi-co?, y qu
formacin de estudiantes con inherentes a la indagacin caractersticas tienen las pregun-
pensamiento crtico y autnomo, cientfica y ser conscientes de los tas que se generan a partir de l
cada vez ms dueos de su tipos de preguntas que no se que sean sus-ceptibles de ser
propio trayecto de aprendizaje. formulan ni se contestan; ser investigadas?
En sintona con esta perspec- conscientes del sinfn de pregun- En ciencias, la decisin de
tiva, el programa de evaluacin tas sin contestar que reside detrs definir algo como problema de
OCDE (2006) establece la capaci- de toda pregunta contestada. investigacin es una cuestin
dad de identificar cuestiones La transposicin del proceso subjetiva derivada del propio
cientficas como una de las tres de formulacin de preguntas en juicio interno y est influida por
competencias cient-ficas bsicas. la prctica cientfica a la cons- diferentes factores, como, por
En su definicin, se menciona la truccin del conocimiento ejemplo, los intereses personales,
capacidad de reconocer interro- cientfico escolar conlleva econmicos y sociales, o incluso
gantes que pueden ser investiga- promover en el aula situacio-nes los conoci-mientos previos e
dos cientficamente en una que faciliten que el alumnado se instrumentos de que se dispone.
situacin dada, junto con la plantee interrogantes orientados La curiosidad y el espritu
posibilidad de comenzar a pensar a la indagacin acerca de un indagador pueden ser el trasfon-
en escenarios de respuesta desde fenmeno, incluyendo su descrip- do para identificar problemas
un diseo de investigacin vlido, cin, la bsqueda de mecanismos ms especficos, pero no todas las
por ejemplo, qu elementos causales y la pues-ta a prueba de curio-sidades o rarezas se
deben ser comparados, qu hiptesis. Sin embargo, la tradi- convierten automticamente en
variables deberan modificarse o cin del trabajo en el aula aplica temas de investigacin cientfica.
some-terse a control, qu infor- un contrato didctico, aceptado Ms all del deseo de indagar
macin complementaria se por profesores y estudiantes, en acerca de una cierta cuestin,
requiere o qu medidas han de funcin del cual a quien ensea para que realmente el problema
adoptar-se para recoger los datos le co-rresponde plantear pregun- se concrete como punto de
que hacen al caso. tas y a quien aprende, responder- partida de una investigacin, es
Monografia/Estratgies didctiques
preciso formularlo en palabras recogido durante las clases el desarrollo de las actividades en
que otros entiendan y con la impartidas en el curso 2011-2012, el aula y los desem-peos de los
precisin necesaria para que se con una muestra constituida por profesores participantes con el
pueda investigar. A partir de un los cuarenta profesores partici- fin de reflexionar acerca de las
problema general o de gran pantes del curso. Todos ellos distintas posibi-lidades y desafos
amplitud, es importante escoger estaban en ejercicio docente, que se plantean de acuerdo con
una pregunta ms especfica que distribuidos en treinta y siete el tipo de acompaamiento
haga referencia a la relacin entre colegios estatales del departa- didctico ofrecido en cada una de
diversos factores o fenmenos, es mento de Piura, en secundaria, y ellas, pensando en su posterior
decir, una pregunta investigable. su nivel de conocimientos de aplicacin en el contexto de la
Por ejemplo, a partir de la pregun- qumica era diverso. en-seanza en secundaria.
ta general qu provoca el En las actividades que descri-
cncer?, nos podemos plantear bimos a continuacin, los profe- Anlisis de cada tipo de actividad
cuestiones ms especficas que sores, trabajando en pe-queos 11
abran la puerta a pensar una grupos, propusieron una serie de Tipo 1: indagacin abierta que asume
investigacin, como, por ejemplo, preguntas investigables para saberes conceptuales conocidos
existe una relacin entre fumar avanzar luego en la construccin Esta actividad se inici
puede deter-minar si est presen- cen la oxidacin del hierro?, y la cual la posibilidad misma de
te?. En cambio, en otro de los tambin: Influir la temperatura plantear este tipo de preguntas se
grupos que trabajaba con el en la disolucin del azcar en el ve muy limitada
mismo fe-nmeno, haba una agua?, o bien: Qu fruta tendr .
Educaci Qumica EduQ
profesora que lo conoca y que ms contenido de vitamina C? Tipo 2: indagacin guiada con
explic a sus compaeros qu es (fig. 1). Solo el grupo que demostr discusin conceptual previa del
fenmeno a investigar
En esta actividad, se comenz
recogiendo las ideas previas de los
profesores acerca de la importan-
cia de aplicar los conocimientos
de qumica y de desarrollar
habilidades de pensamiento
cientfico y de anlisis de informa-
cin en relacin con hechos de la
vida coti-diana, como, por ejem-
plo, la eleccin de un producto de
uso cotidiano: un champ, una
pasta de dientes o un jabn.
Luego, se proyectaron en clase
cuatro videos publicitarios en los
Figura 1. Determinacin de la vitamina C en zumo de limn y otras sustancias. que se exponan las cualidades de
diversos productos, incluyendo
la vitamina C, dnde se encuentra ms conocimientos de qumica conceptos qumicos, como pH.
e incluso cmo se poda hacer un fue capaz de tenerlos en cuenta al Estos vi-deos constituyeron un
anlisis cualitativo de la presencia plan-tearse las preguntas. En punto de partida para que la
de la sustancia en distintos concreto, sus miembros recorda- docente del curso pudiera hablar
zumos. Esto permiti que el grupo ron que haban determinado el pH de los conceptos implicados en los
avanzara ms rpi-damente hacia utilizando zumo de col morada en fenmenos que se propona luego
la formulacin de preguntas una clase anterior y se plantearon: investigar. Durante la discu-sin
acerca del fenmeno. Influir la acidez en la cantidad de los videos, los profesores ya
Posteriormente, los profesores de vitamina C?. comenzaron a formular algunos
buscaron establecer conexiones Es interesante observar que, en comentarios prelimi-nares que
con experiencias y observaciones esta actividad, cuando se pidi a los podan dar origen a eventuales
previas. As, recordaron que profesores que plantearan pregun- investigaciones, como, por
algunos objetos de hierro de su tas investigables, solo un 58 % de ejemplo: Ser ver-dad que el pH
casa se haban oxidado estando a las preguntas correspondi a esta de esta marca de jabn es 5,5?, o
la intemperie, en contacto con el cate-gora. El resto de los interro- tambin: Qu pasar con los
Monografia/Estratgies didctiques
Figura 2. Midiendo el pH de diferentes marcas de jabn para lavar ropa.
cotidiano a investigar, los profe-
sores pudieron comenzar a
plantear un mayor nmero de 13
preguntas investigables que en la
actividad anterior (en este caso,
el 70 % de las preguntas corres-
En esta actividad, se comenz relacionado con el tema. preguntas formuladas por los
recogiendo las ideas previas de En esta tercera actividad, profesores indagaban acerca de la
los profesores sobre la importan- observamos que las preguntas relacin entre variables: Depen-
cia de acercar la historia de la surgieron incluso antes de der el voltaje del nmero de
ciencia al aula. Sus primeros solicitar el material concreto para discos que co-loquemos?, o bien:
comentarios en este sentido trabajar. Analizando el porcenta- Habr alguna diferencia de
coincidan en promover la lectura je de preguntas investi-gables voltaje si usamos diferentes
de biografas de cientficos y formuladas, se puede observar soluciones inicas?, o bien:
hacer una lnea de tiempo de sus que el 98 % corresponde a esta Influir la cantidad de solucin
descubrimientos, pero no pensa- categora. electroltica en el voltaje genera-
ron en recoger aspectos que Ubicar el problema de investi- do?, o tambin: Influir en el
hubieran caracte-rizado su gacin en el marco de la historia voltaje de la pila el material del
investigacin. de la ciencia permiti a los que estn hechos los electrodos
Se continu explicando a los profesores situarse en el papel de que utilizamos en la pila case-
profesores que ahora el plantea- Volta y en su poca. En las ra?, o incluso: Influir en la
miento de la pregunta investigable discusiones dentro de los grupos, intensidad de la corriente elc-
se hara de manera diferente. En los profesores se preguntaban, trica el material de que estn
este caso, el punto de partida sera por ejemplo: Qu habra hecho hechos los electrodos que utiliza-
un experi-mento realizado por un Volta: escoger el material, apilar mos en la pila casera?. En uno
cientfico. Para ello, se proyect discos?, y tambin: Pero cmo de los grupos, incluso se plante
un video que contaba la historia supo que los discos deban ser un abordaje sistemtico para la
del descubrimiento de la pila por diferen-tes?, o bien: Haba recoleccin de datos: los profeso-
Alessandro Volta y se discutieron voltmetros en aquella poca?, o res propusieron hacer un cuadro
los conceptos involu-crados junto incluso: El pao humedecido... de doble entrada donde se
con la docente, quien ofreci las de qu material era? (fig. 5 y 6). registrara el voltaje y la intensi-
Figura 6. Apuntes del cuaderno de un profesor cuya pregunta haca referencia a cambiar el material de los discos y medir el
voltaje generado.
Monografia/Estratgies didctiques
15
fenmeno por primera vez, los la capacidad de plantear pregun- y habilidades en Ciencias,
participantes lograron plantear tas investigables) es una capaci- Matemticas y Lectura
ms y mejores cuestiones para dad compleja que no viene dada [en lnia]. Pars: OCDE.
ser investigadas. de antemano, sino que se desa- <http://www.oecd.org/
Educaci Qumica EduQ
Melina Furman Mara del Carmen Barreto Prez Neus Sanmart Puig
Es profesora en la Escuela de Es decana y profesora ordinaria Es catedrtica emrita de
Educacin de la Universidad de San principal de la Facultad de Ciencias Didctica de las Ciencias en la
Andrs (Argentina) e investigadora de la Educacin de la Universidad de Universitat Autnoma de
del Consejo Nacional de Investigacio- Piura (Per), adems de capacitadora Barcelona. Doctora en Ciencias
nes Cientficas y Tcnicas (CONICET). en los cursos de Didctica General y Qumicas (Didctica), est
Licenciada en Ciencias Biolgicas y Qumica en el PRONAFCAP. Es especializada en temas
doctora en Educacin, est especiali- ingeniera industrial, licenciada en relacionados con el desarrollo
zada en temas relacionados con el Ciencias de la Educacin (Nivel curricular, la eva-luacin
diseo curricular, el aprendizaje del Secundario) y magster en Educacin formativa y el lenguaje con
pensamiento cientfico y la forma- con mencin en Teoras y Prcticas relacin al aprendizaje
cin docente. Educativas. cientfico.
A/e: mfurman@udesa.edu.ar. A/e: marycarmen.barreto@udep.pe. A/e: Neus.Sanmarti@uab.cat.