Unitat 13: Animalets i animalons!

Els animals El talp Els arbres i les mates

Lguila El ratol El xop
El voltor El porc Lalzina
El falc El porc senglar Lavet
La cigonya La cadernera Lesbarzer
La gavina El teulad El xiprer
La mona Loreneta El llorer
Lelefant El colom Lom
El lle El mussol El pi
Ls La rat penat El roure
La formiga El lloro El surer
Lalacr El cuc El tiller
Lnec La palometa Lespgol
El gall La papallona La farigola/el tim (occ.)
El gall dindi/el pa El tvec La gespa
El xai/anyell El grill El roman
La cabra Labella
El gat El borinot Les flors
El gos La marieta Lassutzena
El llop El corc El clavell
La llebre La cuca de llum La clavellina
El conill El polp El crisantem
La rabosa La dlia
El bou Daltres La rosella
La vaca La closca El gerani
Lesquirol Les urpes El gessam
Lestru El bec El lliri
Laranya La ploma La margarida
Lase La pota El nard
El cavall La cua Lorqudia
El crvol Les banyes La rosa
La zebra La gbia La tulipa
El taur Lestable
La balena El pinso
El dof El pap
La granota El cadell
El gripau El cau
El cocodril
La serp
12.1 EL NOM DELS ANIMALS

12.1.1 Feu grups i anoteu en primer lloc un animal que us agradi i digueu-ne tres
adjectius; en segon lloc, digueu un altre animal que tamb us agradi per no tant i tres
adjectius; en tercer lloc, tres adjectius sobre el mar; en quart lloc, el mateix per
referent al bosc i, finalment, sobre el caf.
Ex.: llebre (rapidesa, agilitat i nerviosisme), talp (perseverana, treballador i discreci)
1r ______________________________________________________________________
2n _____________________________________________________________________
3r ______________________________________________________________________
4t ______________________________________________________________________
5 _____________________________________________________________________
Ara toca fer una posada en com i veure els gustos de la resta de la classe. Potser hi
haur ms duna sorpresa!

12.1.2 Llegiu el segent text i amb els companys debateu el seu contingut:

ELS DRETS DELS ANIMALS

Josep-Maria Terricabras

En aquests darrers anys ha millorat molt la conscincia collectiva a favor del bon
tracte que es mereixen els animals. Sabem que la lluita contra el sofriment i el dolor en el
mn ha dabraar, sense lmits, qualsevol sofriment i qualsevol dolor. Per aix hem de
lluitar tamb contra el sofriment dels animals, massa sovint sotmesos a tractes cruels i
abusius. La legislaci catalana ha estat pionera en la defensa i protecci dels animals.
Reconeix que s indigne que es converteixin en instruments de diversi, o fins i tot de
recerca i de cultura, sense tenir cap mena de mirament per la seva integritat o pel seu dolor.
s, certament, indigne i les lleis catalanes van avanant en la prohibici daquestes
prctiques.
Ara b, fins i tot entre els que troben que est molt b cuidar o protegir els animals, no
tots accepten que es parli de drets dels animals. Com si els animals ni tinguessin ni
poguessin tenir drets. Em sembla que sequivoquen. Perqu jo s que un altre t drets si jo
tinc deures envers ell. I s ben clar que jo tinc deures -legals i morals- envers els animals.
Aix vol dir que ells tenen drets. Que els humans tinguem el deure de tractar b els animals
i no fer-los patir, mostra que ells tenen el dret de ser ben tractats. Per sort, la sensibilitat
collectiva millora. I les lleis tamb, encara que sigui lentament.
Fa unes setmanes lAjuntament de Barcelona es declarava contra les curses de braus.
Confiem que aviat ho faci el Parlament de Catalunya. Aquesta bona disposici, per, sha
descampar a tots els mbits. Per aix s lamentable que el mateix Ajuntament de
Barcelona no faci accions decidides perqu la gossera municipal de lArrabassada surti de
la situaci precria en qu ara es troba: ni el pressupost, ni els espais, ni els plantejaments
sn els adequats.
 LAjuntament ho sap, i tamb sap que lestat duna gossera no millora canviant-li el
nom (Centre dAcollida Municipal de lArrabassada), sin millorant-ne els recursos i les
installacions.
Ara sobre el Frum de Barcelona. Si vol ser de deb el Frum de les Cultures, haur
dacceptar que li caiguin al damunt peticions, reivindicacions i queixes de molts tipus. Ser
pretensis no s de franc. I em sembla ben clar que el Frum de les Cultures ha de ser
tamb el Frum del respecte a la vida i al bon tracte dels animals. Avui lexemple de
Barcelona davant el mn s crucial: ha de defensar els drets dels animals sense passivitat ni
deixadesa.
Article publicat al diari AVUI el 12 de maig del 2004.

12.2 FORMACI DEL FUTUR I EL CONDICIONAL SIMPLE

12.2.1 El condicional
Aquest temps verbal expressa:
1. Una hiptesi vinculada a una condici: Si arribs prompte, soparia amb vosaltres.
2. La cortesia: Em podria indicar on s el carrer major?
s el temps ms habitual de les oracions condicionals. Atenci als verbs de la 2a acabats en
re, perqu la e de linfinitiu desapareix per a evitar el contacte amb la vocal de la
desinncia.

Condicional simple

Cantar Vendre Tmer Sentir Patir

cantar-ia vendr-ia temer-ia sentir-ia patir-ia

cantar-ies vendr-ies temer-ies sentir-ies patir-ies
canta-ria vendr-ia temer-ia sentir-ia patir-ia
catar-em vendr-em temer-em sentir-em patir-em
catar-eu vendr-eu temer-eu senti-rem patir-eu
cantar-ien vendr-ien temer-ien senti-rien patir-ien

Verbs irregulars

Haver: hauria, hauries, hauria, haurem, haureu, haurien

Voler: voldria, voldries, voldria, voldrem, voldreu, voldrien
Poder: podria, podries, podria, podrem, podreu, podrien
Saber: sabria, sabries, sabria, sabrem, sabreu, sabrien
Anar: aniria, aniries, aniria, anirem, anireu, anirien
Fer: faria, faries, faria, farem, fareu, farien
Tenir: tindria, tindries, tindria, tindrem, tindreu, tindrien
Venir: vindria, vindries, vindria, vindrem, vindreu, vindrien
12.2.2 Futur

1a conjugaci 2a conjugaci 3a conjugaci

Parlar Tmer Dormir

parlar temer dormir
parlars temers dormirs
parlar temer dormir
parlarem temerem dormirem
parlareu temereu dormireu
parlaran temeran dormiran

Casos especials
poder: podr, podrs, podr...
saber: sabr, sabrs, sabr...
voler: voldr, voldrs, voldr...
anar: anir, anirs, anir...
fer: far, fars, far...
haver: haur, haurs, haur...

12.2.3 Completeu el quadre segent:

Verb

Infinitiu Present Indefinit Perifrstic Futur Imperfet

dindicatiu dindicatiu
He vingut
coneixia
Vaig poder
tenir
ser
encenia
escoltar
prefereixo
crec
anar
agafar
He vist
Vaig llegir
escric
beure
He fet
Llevar-se
He viscut
12.2.4 Poseu en futur les formes verbals que hi ha entre parntesis:

1. Dem _______________ (ANAR) al zoo i ___________ (VEURE) elefants i mones.

2. La setmana prxima Maria __________ (PARLAR) amb mi per a anar a escollir el ram
dorqudies.
3. No s si la Isabel ____________ (VOLER) acceptar lanell de robins que en Pep li
______________ (REGALAR) pel seu aniversari.
4. Pere ____________ (DONAR) menjar al gat i al peix durant les vacances.
5. Llusa no __________ (PODER) sortir dem del despatx fins a les 10.00 h.
6. Fins al juliol la Patrcia no _________ (SABER) si ______________ (TENIR) el treball
que ella volia.
7. Lngels ____________ (FER) un pasts de maduixa i prssecs per al dinar.
8. Si no separis el teu gos del meu ______________ (BARALLAR-SE).
9. Dissabte en Joan i tu _____________ (FER) una excursi a la muntanya per a recollir
farigola i slvia.

12.2.5 Posa nom als dibuixos segents: