Manual de Practicas de Metrologia Catala

EUETIB - UPC
Tecnologia mecnica: metrotcnia bsica 0101 Introducci a la Metrotcnia
OBJECTIUS
Entendre la diferncia entre Metrologia i metrotcnia
Comprendre el concepte de mesurar, comparar i verificar i saber diferenciar-los
Saber distingir entre una mesura directa i una dindirecta
INTRODUCCI
En aquest tema farem una introducci a la metrologia en general i en particular a la metrotcnia.
NDEX DE LA UNITAT
1. Metrologia i metrotcnia ................................................................................................................. 2
2. Mesurar ........................................................................................................................................ 2
2.1 Mesura directa, mesura indirecta............................................................................................. 2
3. Comparar...................................................................................................................................... 3
4. Verificar........................................................................................................................................ 4
4.1 Procs de verificaci ............................................................................................................... 4
4.1.1 Verificaci dels materials ............................................................................................... 4
4.1.2 Verificaci de peces i/o conjunts semielaborats............................................................... 4
4.1.3 Verificaci de peces i/o conjunts acabats........................................................................ 5
4.2 Departament de control de qualitat ......................................................................................... 5
Professor: Eduard Calduch Edici: 01 1 de 6

EUETIB - UPC
1. Metrologia i metrotcnia
La Metrologia s la cincia que estudia tot all que fa referncia a la mesura.
Dins de la metrologia sestudien:
Magnituds: tota propietat dun cos que es pot mesurar. El temps, la longitud, la massa, la fora, etc.
sn magnituds susceptibles de mesura.
Sistema dunitats: per mesurar amb correcci dins duna comunitat (pas, regi, estat etc.) cal fixar un
sistema dunitats de referncia. Histricament, la humanitat ha anat establint diferents sistemes per me-
surar magnituds. De tots ells, destaca per la seva importncia lanomenat sistema internacional de mesu-
res (SI).
Instruments de mesura: sn els aparells desenvolupats per a poder mesurar qualsevol magnitud. En
metrologia dimensional podem destacar el peu de rei, el plmer, el gonimetre, el comparador,
lalexmetre, etc.
Les normes i els criteris que fan possible efectuar les mesures amb correcci.
Les instruccions precises per a manejar correctament els instruments de mesura.
Aix doncs, la Metrologia entra dins del domini de totes les cincies.
Ara be, dins de la indstria mecnica solament saplica una petita part de la Metrologia que anomenem me-
trotcnia.
La metrotcnia estableix i regula la utilitzaci dun conjunt de tcniques, habilitats, mtodes i processos en
els que ens basem per a aplicar la Metrologia a la tcnica.
Per exemple. Per a fabricar correctament una pea hem de controlar, per una banda, les condicions tcni-
ques de les mquines i, per un altre, la qualitat de les peces elaborades. En ambds casos fem s de la me-
trotcnia.
2. Mesurar
Mesurar1 consisteix a determinar la grandria duna magnitud respecte a una unitat patr (de referncia);
el valor numric obtingut com a resultat de lacci de mesurar lanomenem mesura2.
2.1 Mesura directa, mesura indirecta

Podem classificar les mesures segons el mtode emprat per a efectuar-les. Alguns cops farem servir instru-
ment de lectura directa i, daltres, caldr fer servir uns de mesura indirecta; aquests ltims, ens proporciona-
ran un valor intermedi qu, mitjanant operacions de clcul, ens permetran dobtenir el valor final desitjat.
Una mesura s directa quan el valor de la magnitud sobt de forma immediata llegint lescala de
linstrument.
Un peu de rei, un plmer o un gonimetre sn instruments de mesura directa (fig. 1).
1 mesurar = medir
2 mesura = medida
EUETIB - UPC
Peu de rei Micrmetre o plmer Gonimetre
Fig. 1
Una mesura s indirecta quan el valor de la magnitud no sobt directa-

ment amb linstrument de mesura, sin que requereix un clcul pos-
terior.
Per exemple, per a determinar la duresa dun material, entesa com la re-
sistncia d'aquest a sser penetrat per un identador, pels sistemes Brinell
o Vickers, cal mesurar prviament lempremta deixada per lidentador so-
bre la pea; posteriorment, mitjanant una frmula de clcul, determina-
rem el grau de duresa del material (fig. 2).
Fig. 2
3. Comparar
Comparar s loperaci amb la que sexaminen dos o ms objectes geomtrics, per a descobrir les seves re-
lacions, diferncies i semblances. Un dels objectes a comparar ser el de referncia que anomenarem patr.
Anomenem pea patr a un objecte de forma i mides prefixades amb un grau dexactitud superior a
lobjecte a comparar.
Amb aquesta operaci es comprova si sn iguals les dues peces (la patr i la que volem comparar), si tenen
la mateixa forma, per sense expressar numricament el seu valor.
Per exemple, sest comparant quan sexamina:
si dues superfcies formen un angle igual a un altre, mitjanant un escaire patr (fig. 3)
si una corba t o no un radi determinat, mitjanant unes galges (fig. 4)
si la distncia entre dues superfcies s igual o no en tots els seus punts, mitjanant un comps (fig. 5)
el parallelisme duna de les cares duna pea respecte a una superfcie de referncia, mitjanant un com-
parador de rellotge muntat sobre un suport adequat (fig. 6)
comparador
pea escaire galges
suport
comps pea
Fig. 3 Fig. 4 Fig. 5 Fig. 6

EUETIB - UPC
4. Verificar
De vegades, no ens interessa conixer el valor de la magnitud duna pea sin tants sol saber si compleix o
no unes determinades caracterstiques preestablertes com, per exemple:
les dimensions
la qualitat superficial
la uniformitat geomtrica
la forma
el material
La verificaci t com a fonament bsic determinar si la pea fabrica-

da est dacord amb el disseny prviament establert.
Els instruments ms emprats per realitzar la verificaci dimensional

sn els calibradors, que seran estudiats ms endevant; la figura 7
mostra un calibrador de tap3 pensat per a verificar els dimetres de
forats cilndrics. Fig. 7
4.1 Procs de verificaci

Donat que la verificaci inclou un conjunt doperacions clarament diferenciades entre si, s important establir
un ordre dexecuci.
Generalment, en primer lloc es verifica la qualitat del material. Posteriorment, es fan comprovacions inter-
mdies durant el procs de conformat de les peces i/o de lensamblatge dels conjunts mecnics. Finalment,
es verifiquen les peces acabades i/o els conjunts acabats.
La rigorositat amb que sefectua la comprovaci depn, fonamentalment, de la qualitat exigida al producte,
de la qualitat de les mquines, accessoris i utillatges emprats durant el procs delaboraci i dels mtodes de
treball aplicats.
4.1.1 Verificaci dels materials

Aquesta operaci es realitza sobre les matries primeres que subministra el provedor; des de materials de
base (perfils comercials i components estandarditzats) fins a peces semielaborades sobre les que cal realit-
zar una operaci final. Segons convingui al client, aquest tipus de verificaci la pot realitzar el provedor
(qualitat concertada i qualitat certificada) o el propi client (control de qualitat de recepci).
4.1.2 Verificaci de peces i/o conjunts semielaborats

En cada fase del procs de fabricaci, les peces i/o els conjunts poden ser verificats amb major o menor ri-
gorositat.
Si es detecta un error en la pea desprs duna operaci de mecanitzat es possible rebutjar-la en el mateix
moment i evitar que passi a loperaci segent. A ms, permet variar els parmetres que es necessiten en la
mquina per a aconseguir que les segents peces siguin correctes.
Procedirem de la mateixa manera, si es detecta lerror en el procs densamblatge dun conjunt.
3 calibrador de tap = calibre de tampn

EUETIB - UPC
4.1.3 Verificaci de peces i/o conjunts acabats

Aquesta fase permet desestimar les peces que resultin defectuoses un cop acabat el procs delaboraci. La
tendncia actual s eliminar aquest tipus de controls assegurant la qualitat en els controls intermedis; cada
operi es fa responsable de la seva prpia feina.
La verificaci dels conjunts consisteix, bsicament, en comprovar que el producte final compleix correcta-
ment les funcions previstes en el seu disseny.
4.2 Departament de control de qualitat

La seva funci principal s vetllar per la qualitat del producte; s a dir, posar els mitjants necessaris per a
garantir que el producte que es fabrica compleix amb les especificacions indicades en el projecte.
Les principals tasques daquest departament sn:
donar conformitat a la qualitat produda, s a dir, acceptar o rebutjar els

productes fabricats (fig. 8)
determinar la qualitat real del producte (pea i/o conjunt)
controlar la qualitat, s a dir, supervisar la producci per a detectar pos-
sibles incidncies i suggerir els canvis necessaris per a evitar-les
garantir la qualitat, s a dir, assegurar que es mant el nivell de qualitat
establert
Fig. 8

EUETIB - UPC
ACTIVITAT DENSENYAMENT APRENENTATGE

Observa les figures adjuntes i completa la taula.
C E
B D
F
I
H
Tipus doperaci Instrument usat Raona la teva resposta

A
I
Nota: les operacions poden ser: mesura directa, mesura indirecta, comparaci o verificaci

EUETIB - UPC
Tecnologia mecnica: metrotcnia bsica 0102 Errors de mesura
OBJECTIUS
Entendre el concepte derror de mesura
Conixer les causes que originen els error de mesura i aprendre a evitar-les
Comprendre els conceptes de valor vertader i xifres significatives
Saber resoldre problemes sobre errors de mesura
INTRODUCCI
En realitzar qualsevol mesura duna magnitud fsica sempre es comet un cert error, ja sigui per accident, per
s inadequat de linstrument de mesura o per les limitacions prpies daquest instrument.
Per aix, per a conixer la validesa duna mesura s necessari determinar tant lerror experimental com el
valor de les xifres significatives.
Tamb s fonamental identificar les causes que originen els errors de mesura i saber palliar-les.
En aquest tema estudiarem els conceptes descrits anteriorment.
NDEX DE LA UNITAT
1. Exactitud, precisi i sensibilitat duna mesura .................................................................................. 2
2. Error de mesura ............................................................................................................................. 2
2.1 Valor vertader i xifres significatives ........................................................................................... 2
2.2 Errors sistemtics..................................................................................................................... 5
2.2.1 Instrument de mesura................................................................................................... 5
2.2.2 Precisi i sensibilitat de linstrument ............................................................................... 5
2.3 Errors accidentals ................................................................................................................... 7
2.4 Error absolut, error relatiu ...................................................................................................... 7
2.5 Efecte de les variacions trmiques en les mesures......................................................................10
2.5.1 La pea a mesurar est a una temperatura diferent a 20C ............................................10

EUETIB - UPC
1. Exactitud, precisi i sensibilitat duna mesura

Lobjectiu fonamental de mesurar s obtenir les dimensions duna pea de la forma ms exacte possible. En
la unitat 0101 (Introducci a la Metrotcnia) vam avanar que lexactitud de la mesura depn de diversos
factors imputables a loperari/a, a linstrument i a lentorn de treball i que ampliarem en aquest tema.
Anomenem exactitud duna mesura al grau daproximaci entre el valor obtingut i el valor real de la magni-
tud analitzada.
Precisi i sensibilitat sn caracterstiques prpies de linstrument de mesura i estan ntimament lligades a

lexactitud.
Anomenem precisi a la capacitat de linstrument de mesura doferir resultats amb un mnim error.
Anomenem resoluci o sensibilitat1 a la mnima variaci de magnitud que podem llegir sobre linstrument.
Per anar be, la sensibilitat de linstrument ha de ser deu cops superior al grau dexactitud desitjat en la di-
mensi que es vol mesurar.
Ex.: si volem mesurar centsims de millmetre hem de triar un instrument amb una sensibilitat igual o supe-
rior al millsim de millmetre (1/1000 mm).
2. Error de mesura
2.1 Valor vertader i xifres significatives
s evident qu, pel que hem vist fins ara, la mesura que sobt amb un instrument de mesura no coincideix
amb el valor real, per tant, caldr acceptar un cert grau derror en qualsevol de les mesures que realitzem.
Donat que no podem conixer el valor real de la magnitud, es considera com a valor vertader la mitjana
aritmtica ( x ) dun conjunt de valors mesurats suficientment representatius.
x
x= [1]
n
Ex. 1: determina el valor real de la longitud duna pea si shan obtingut les segents mesures:
lectura n. valor (mm)

1 15,26
2 15,28
3 15,25
Donat que no podem conixer el valor real, prenem la mitjana aritmtica de les mesures efectuades com
a valor vertader de la longitud. Aleshores, tindrem ...
x=
x = 15,26 + 15,28 + 15,25 15,26 mm
n 3
Tal com hem dit, tota mesura presenta un cert grau derror. Per aix, sha dexpressar amb un nombre limi-
tat de xifres, que anomenem xifres significatives.
Les xifres significatives duna mesura sn totes les que es coneixen amb certesa, ms una de dubtosa.
1 sensibilitat o resoluci = apreciacin

EUETIB - UPC
Seguint amb lEx. 1, si hem fet servir un instrument amb una sensibilitat de centsim de millmetre ...
1. les xifres significatives seran quatre: les tres primeres es coneixen amb certesa (l1, el 5 i el 2) i
lltima ser dubtosa (6, 8 i 5)
2. el valor pres com a vertader (mitjana aritmtica) tamb ha de tenir quatre xifres significatives,
dacord amb la sensibilitat de linstrument; per tant, si el resultat del clcul matemtic ha estat de
15,26333..., hem de menysprear el tercer decimal i aplicar el criteri darrodoniment en el segon.
Ex. 2: la mesura duna longitud amb un plmer2 millesimal dna com a resultat 62,403 mm.
En aquest cas, les xifres significatives sn cinc: el 6, el 2, el 4 i el 0 es coneixen amb certesa i el 3 s

dubts.
Si la part entera duna quantitat s zero, aquest zero i els zeros situats a continuaci de la coma decimal no
es consideren xifres significatives.
Ex. 3: 2,403 m = 0,002 403 km
quatre xifres quatre xifres

significatives significatives
Per a evitar la confusi que comporten els zeros, s convenient utilitzar la notaci cientfica. En aquesta no-
taci, totes les xifres significatives apareixen abans de la potncia de deu.
Ex. 4: 1,141 10-3 m 4,72 103
quatre xifres tres xifres

significatives significatives
En el mn de la mecnica de precisi cal evitar lambigitat a lhora dexpressar el resultat duna mesura;
sempre lexpressarem amb totes les seves xifres significatives encara que matemticament resulti una obvie-
tat.
Ex. 5: amb un peu de rei, de resoluci 0,05 mm, shan efectuat les segents lectures duna determinada co-
ta: 20 mm; 20,5 mm; 20,35 mm. Determina el valor vertader de la cota.
Rta. Les lectures estant indicades de forma incorrecta perqu generen dubtes dinterpretaci. La for-
ma correcta dindicar-ho s la segent:
1a lectura: 20,00 mm. Dos decimals perqu treballem amb una resoluci de centsim de millmetre.
Si no ho fem aix, podem pensar que loperari/a sha oblidat danotar el valor decimal.
2a lectura: 20,50 mm. dem al cas anterior
3a lectura: 20,35 mm. Est expressada amb correcci

20,00 + 20,50 + 20,35
Aleshores, la mesura vertadera ser: x = = 20,2833... 20,28 mm
3
Tenim quatre xifres significatives, les tres primeres sn certes i la quarta incerta (el 8).
2 tamb dit, micrmetre dexteriors

EUETIB - UPC
ACTIVITATS DENSENYAMENT APRENENTATGE

1. Assenyala les xifres significatives de les quantitats segents i indica quines sn certes i quines sn dubto-
ses:
a) 4,19 b) 29,575 0 c) 0,000 112 d) 5,610 102 e) 8,970 0 103 f) 4,3 104
Rta.:
a) sn tres. El 4 i l1 sn certes i el 9 dubtosa
b) sn sis: 2, 9, 5, 7, 5 sn certes i el 0 incerta
c) cal expressar-la en notaci cientfica: 1,12 10-4. Aleshores tindrem tres xifres significatives: els dos
1 sn certs i el 2 incert.
d) el nombre s en realitat: 5,61 102. Tres xifres significatives: 5, 6 certes; l1 s incerta
e) el nombre s en realitat: 8,97 103. Tres xifres significatives: 8, 9 certes; el 7 incerta
f) sn dues: 4 certa i 3 incerta
2. Amb un plmer, la resoluci del qual s 0,01 mm, es fan les mesures segents: 9,99 mm; 10,00 mm,
10,02 mm. Determina el valor vertader amb totes les seves xifres significatives.
Rta.: x =
x = 9,99 + 10,00 + 10,02 10,0033 mm = 10,00 mm
n 3
Fixat que hem afegit els dos zeros per a evitar lambigitat en la resposta. Si escrivim 10 mm generem
un dubte dinterpretaci.
3. En una anlisi dimensional duna pea shan determinat els valors indicats a les taules segents. Com a
instrument de mesura sha fet servir un peu de rei de sensibilitat 0,02 mm. Analitza cada un dels valor
mesurats i indica quins sn correctes i quins no.
cota 1
lectura mida (mm) s acceptable? Per qu?
1 ko. La resoluci de laparell indica que el segon decimal ha de ser de valor
46,21
parell
2 46,24 ok. Correctament expressat; el valor s plausible
cota 2
lectura mida (mm) s acceptable? Per qu?
1 ko. El valor est expressat incorrectament perqu genera un dubte dinter-
80,2
pretaci. Per a evitar-lo, cal escriure: 80,20
2 ko. La resoluci de laparell indica que el segon decimal ha de ser de valor
80,25
parell

EUETIB - UPC
2.2 Errors sistemtics

Els errors sistemtics sn aquells que es produeixen invariablement en totes les mesures i sn imputables
a linstrument de mesura emprat, a la seva precisi i sensibilitat, a la destresa de loperari/a, a irregularitats
de la pea i a les condicions ambientals en que es realitza la mesura.
2.2.1 Instrument de mesura

Les principals causes derror atribubles a linstrument emprat sn:
defectes en la graduaci
deformacions permanents a causa del desgast o de cops
deformacions elstiques temporals per contraccions i/o dilatacions fsiques o mecniques
reglatge incorrecte (el zero de lescala no coincideix amb el zero de linstrument)
2.2.2 Precisi i sensibilitat de linstrument

Histricament shan desenvolupat diversos tipus dinstruments per a mesurar una mateixa magnitud i en di-
verses qualitats. s evident, que no sobt la mateixa exactitud si es mesura amb un regle de plstic que si
es mesura amb un dacer, donat que el primer est sotms a deformacions i a un desgast molt superior; a
ms, el procs de fabricaci de linstrument s menys rigors.
Daltra banda, cada til t una sensibilitat (resoluci) diferent. Mentre que uns solament poden apreciar
millmetres, altres poden detectar dcims, centsims o millsims de millmetre.
2.2.3 Destresa de loperari/a

Els instruments convencionals sn manipulats per operaris que han de posseir un cert grau de destresa i ha-
bilitat en el seu s i manipulaci. Sobre tot han d acreditar una bona visi, facilitat de clcul, pulcritud i agili-
tat manual. Per tant, la destresa de loperari/a s un factor determinant en la exactitud del resultat de la
mesura.
Destaquen dos tipus derrors imputables a loperari/a: de lectura falsa i de pressi de contacte incorrecta.
Lectura falsa
Quan lescala de mesura s analgica es pot cometre un error de lectura si
els trets estan molt prxims entre si perqu lull no els pot distingir. A ms,
tamb es pot produir un error de lectura per parallaxi3, que es comet
quan la nostra visual no est parallela a lescala de lectura. La figura 1
mostra el cas tpic de lectura falsa.
Si els trets de lescala de mesura han destar molt junts, podem incorporar
a linstrument una lupa, una escala ampliada o un lector digital (solucions
molt esteses entre els fabricants) (fig. 2). Aix evitem un dels errors tpics
de lectura falsa. Lerror de parallaxi sevita practicant la lectura correcta.
Lector analgic
Fig. 1
Lector digital
Fig. 2
3 parallaxi = paralaje
EUETIB - UPC
Pressi de contacte incorrecta

Una excessiva pressi dels topalls de contacte de laparell de mesura sobre la pea origina deformacions
elstiques que indueixen un error en la mesura (fig. 3).
Daltra banda, si saplica una pressi diferent en cada mesura, es podem obtenir resultats diferents. Per aix,
alguns instruments, com el plmer, incorporen un mecanisme que permet exercir la pressi adequada amb
facilitat i de forma uniforme; dispositiu davan sensible (fig. 4).
Observa que, a diferncia del plmer, el peu de rei de la figura 3 no incorpora un dispositiu davan sensible;
en aquest cas, s loperari/a qui controla la pressi exercida sobre la pea.
Avan Avan
rpid sensible
Fig. 3 Fig. 4
2.2.4 Errors en la pea

Les peces presenten algunes irregularitats que poden falsejar el resultat duna mesura, perqu els instru-
ments no es recolzen be sobre les superfcies de contacte.
Aquestes irregularitats poden ser de forma geomtrica de la pea (fig. 5), o dacabat superficial (fig. 6)
Per exemple, si un cilindre presenta un cert grau de conicitat (error de forma), la mesura del seu dimetre
en diferents punts de la seva longitud ser diferent (fig. 7).
Els errors dacabat superficial poden ser induts, principalment, per deficincies en la mquina que sha fet
servir per a fabricar la pea, pel desgast i vibracions de les eines de tall i per la fixaci incorrecta de leina o
de la pea.
D1 D2
D1 D2
Fig. 5 Fig. 6 Fig. 7
2.2.5 Condicions ambientals

Les condicions ambientals poden influir de forma decisiva en la obtenci duna mesura. Els factors ambien-
tals ms importants sn tres: temperatura, humitat i illuminaci.
Temperatura
Com ja sabem, les dimensions dels objectes varien per efecte de la temperatura. Quan un cos sescalfa s
dilata; quan un cos es refreda es contrau. Per aquest motiu, cal indicar sempre la temperatura a la que es
realitza la mesura si volem comparar-la amb un valor de referncia, sobre tot si treballem amb una resoluci
de millsim de mm.

EUETIB - UPC
El grau de dilataci o de contracci que experimenta un objecte s funci de la seva prpia naturalesa. Els
aparells i instruments de mesura es fabriquen amb materials amb un coeficient de dilataci molt petit perqu
el seu efecte sigui mnim.
Les mesures de precisi han de prendres a una temperatura fixa, anomenada temperatura de referncia, si
volem fer comparacions. Aquesta temperatura sha establert en 20 C. Per aquest motiu, els laboratoris de
metrologia solen tenir cambres allades amb control de temperatura i humitat.
Humitat
La humitat pot oxidar els instruments i accessoris i les peces malmetent-los; aquest deteriorament pot origi-
nar errors de mesura. Caldr prendre mesures preventives per a evitar aquest problema.
Es considera com a ptim, un grau humitat que oscilla entre un 50% i un 60%, perqu afavoreix la qualitat
del lloc de treball i la oxidaci que causa s insignificant.
Illuminaci
Una illuminaci deficient, dificulta la lectura de linstrument; cal dotar-nos duna illuminaci adequada i sufi-
cient per a obtenir lectures fiables.
La llum ha dincidir sobre la pea i sobre linstrument de mesura de manera que no es produeixin reflexos ni
escalfaments induts sobre la pea.
Generalment, una temperatura inadequada s la font ms comuna derrors ambientals.
2.3 Errors accidentals

Hi ha errors que es produeixen per causes fortutes (datzar) i sanomenen errors accidentals o eventu-
als. En ser imprevisibles, solament poden palliar-se, en part, mesurant diverses vegades una mateixa cota.
Com a norma general, cal prendre tres mesures per cota i determinar el valor vertader tal com hem vist a
lexemple 1. Perqu el valor vertader sigui realment representatiu, la dispersi entre les tres mesures ha de
ser mnima; en cas contrari, desestimarem el valor discordant i tornarem a repetir la mesura.
Ex. 6:
Amb un plmer de resoluci centesimal shan obtingut les segents mesures: 52,24 mm; 52,36 mm;
52,25 mm. Valora la coherncia dels resultats.
Rta.:
Sobserva que la mesura de 52,36 mm s molt discordant respecte a les altres dues; per tant, cal des-
estimar-la i fer una nova lectura. Lerror pot haver estat motivat per una manipulaci incorrecta de
linstrument, per una actuaci incorrecta durant lexecuci de la mesura o per una lectura inadequada
per part de loperari/a.
2.4 Error absolut, error relatiu

Un cop enumerats i definits els principals factors que influeixen en la mesura, ara toca quantificar els errors.
Un primer parmetre til s la proporci derror coms que denominem error absolut.
Anomenem error absolut (Ea) a la diferncia, en valor absolut, entre el valor aproximat obtingut en la me-
sura (x) i el valor vertader de la mesura ( x ).
Recorda que considerem la mitjana aritmtica dun conjunt de mesures duna mateixa cota com a valor ver-
tader, donat que el valor real s impossible de determinar.

EUETIB - UPC
Per tant, lerror absolut s: XEa = x - x X [2]
Ara be, lerror absolut no s suficientment clarificador. Per exemple, no s el mateix un error absolut de 2
mm en una pea de 10 mm de longitud que en una de 1200 mm.
Per conixer el grau dexactitud duna mesura cal treballar amb error relatiu.
Anomenem error relatiu (Er) al quocient entre lerror absolut i el valor vertader de la mesura.
Ea
Er = [3]
x
s molt habitual expressar-lo en tant per cent (Er%); aleshores, lexpressi de clcul ser:
E r % = E r 100 [4]
Ex. 7:
Determina lerror absolut i lerror relatiu de cada mesura i expressa el valor vertader amb el seu error. Reso-
luci de linstrument 1 cmm (centsim de millmetre).
lectura n. valor (mm) Ea (mm) Er Er%
1 15,26 0 0 0
2 15,27 0,01 6,55 10-4 0,07
3 15,25 0,01 6,55 10-4 0,07
Ea ?
Donat que lerror relatiu de les lectures s molt semblants, podem determinar el valor vertader. Si al-
guna delles fos sensiblement diferent a les altres, caldria repetir-la.
x
[1] x = 15,26 mm
n
[2]X Ea(1) = x - x = 15,26 15,26 = 0 mm
Ea(2) = x - x = 15,27 15,26 = 0,01 mm
Ea(3) = x - x = 15,25 15,26 = 0,01 mm
Er ?
Ea
[3] Er(1) = = 0 Er(1)% = 0
x
E 0,01
Er(2) = Er(3) = a = 6,55 10 - 4 Er(3)% = Er(3)% = 6,55 10-4 x 100 0,07%
x 15,26
Prenem com a error absolut del valor vertader, la mitjana dels errors absoluts de cada lectura:
Ea 0 + 0,01 + 0,01 )
[1] Ea = = = 0,006 mm 0,01 mm
n 3
Lexpressi correcta de la mesura vertadera ser: (15,26 0,01) mm

EUETIB - UPC

4. En mesurar la cota A duna pea cinc cops sobtenen els segents valors: 24,94 mm; 25,01 mm; 25,07
mm; 24,99 mm; 25,01 mm. Resoluci de linstrument 0,01 mm
Identifica els valors incoherents i justifica-ho. Determina el valor vertader i expressal amb el seu grau
derror.
Rta.
Per a identificar els valors incoherents construm la segent taula:
lectura valor (mm) Ea (mm) Er%

1 24,94 0,06 0,24
2 25,01 0,01 0,04
3 25,07 0,07 0,28
4 24,99 0,01 0,04
5 25,01 0,01 0,04
mitjana: 25,00
De lanlisi dels errors relatius es desprn que les lectures 1 i 3 sn molt discordants respecte als al-
tres valors; per tant, no les considerarem. En queden 3 amb un error relatiu idntic i baix i sn sufici-
ents per a determinar el valor vertader representatiu de la cota.
Aleshores, tindrem:

2 25,01 0,01 0,04
4 24,99 0,01 0,04
5 25,01 0,01 0,04
mitjana: 25,00 0,01
A (valor vertader): 25,00 0,01) mm
5. En mesurar la cota B duna determinada pea shan obtingut els segents valors: 32,021; 32,018;
32,020 a 20C. Si el valor nominal de la cota s de 32 mm, determina lerror absolut respecte a aquesta
mida.
Rta.:

1 32,021 0,001 0,003
2 32,018 0,002 0,006
3 32,020 0,000 0,000
mitjana: 32,020 0,001
La dispersi entre els valor mesurats s molt baixa (Er%), aleshores:

x )
[1] x = = 32,0196 mm 32,020 mm
n
Ea cota = x - CN = 32,020 32,000 = 0,020 mm 20 cmm (centsims de millmetre)

EUETIB - UPC
6. LAlbert ha mesurat 34,98 mm en una pea que en realitat mesura 35,00 mm. En Carles ha fet el mateix
en una altra pea i ha mesurat 219,95 mm sobre una dimensi de 220,00 mm. La resoluci dels instru-
ments emprats s de 0,01 mm. Calcula lerror absolut i relatiu coms per tots dos i indica qui ha realitzat
la mesura amb ms exactitud i qui amb ms precisi. Raona la resposta.
Rta.
Albert: Ea = 34,98 35,00 = 0,02 mm Er% = 0,02 / 35,00 x 100 0,057 %
Carles: Ea = 219,95 220,00 = 0,05 mm Er% = 0,05 / 220,00 x 100 0,023 %
La mesura den Carles ha estat ms exacta, perqu t un error relatiu ms baix.

Les dues mesures sn igualment precises perqu la resoluci de linstrument emprat en cada cas s la
mateixa, 0,01 mm
2.5 Efecte de les variacions trmiques en les mesures

En general tots els materials que s'empren en construcci de mquines es dilaten en augmentar la seva
temperatura i es contreuen en disminuir. Cada material es deforma en graus diferents en veure's sotms a
una variaci trmica, donat que s una caracterstica intrnseca a la seva naturalesa. Aquest efecte cal tenir-
lo molt en compte a l'hora de fer una mesura sobre una pea i comparar-la amb la indicada en el plnol, do-
nat que aquesta ltima est referenciada a 20C per norma.
2.5.1 La pea a mesurar est a una temperatura diferent a 20C

Aquest cas s molt habitual quan treballem en un taller mecnic sense aclimatar i no podem traslladar la pe-
a ni linstrument de mesura a un entorn de laboratori controlat a 20 C. El cas tpic es dna quan mesurem
una pea sobre una mquina i no la podem desmuntar perqu perdrem la referncia.
Si la cota de la pea analitzada s crtica, mesurarem la cota insitu i anotarem la temperatura a la que sha
realitzat; procurarem que sigui lambiental, pea i instrument. Desprs deduirem el seu valor a 20 C mitjan-
ant clcul i el compararem amb el del plnol.
La dilataci o contracci lineal que experimenten els materials en variar la seva temperatura s un fenomen
fsic que podem predir. La llei de variaci trmica que la defineix pot expressar-se de la segent forma:
[ (
Mt = M20 1 + Tf 20 )] [5]
On
Mt: indica la mida de la pea a la temperatura ambiental, expressada en mm

M20: indica la mida que tindria la pea a la temperatura de referncia (20 C), expressada en mm
Tf: temperatura ambiental, expressada en C
: coeficient de dilataci lineal, expressat en C-1.
Taula 1
El coeficient de dilataci lineal s un valor experimental obtingut en assa- material
jos de laboratori, que podem consultar en taules apropiades. Indica l'alte- alumini 24 10-6
raci dimensional que sofreix la unitat de longitud en variar la temperatu- acer 12 10-6
ra un grau centgrad (1C). La taula 1 mostra un extracte. bronze i coure 17 10-6

EUETIB - UPC
Ex. 8:
La cota A duna pea mesura 40,00 mm a 20C (mida vertadera). Resoluci de linstrument emprat 0,01
mm. A quina temperatura shauria de trobar per mesurar: a) 40,01 mm b) 39,99 mm
Rta.:
No considerem la variaci de linstrument, perqu est estudiat perqu sigui inferior a la dels materials
treballats (consultar apartat 2.2.5).
[ (
[5] Mt = M20 1 + tf 20 )]
pea dacer: [ (
40,01 = 40,00 1 + 12 10 -6 Tf 20 )] Tf 31 C
39,99 = 40,00 [1 + 12 10 -6
(Tf 20 )] Tf 9 C
Anlogament amb els altres material sobt la taula segent:
mida a Tf (C) pea dacer pea dalumini pea de bronze

40,01 mm 31 C 26 C 28 C
39,99 mm 9 C 14 C 12 C
Podem concloure que si treballem amb una temperatura ambiental prxima a 20 C, la variaci dimensio-
nal de la pea per efecte trmic NO s significativa amb una resoluci de centsim de millmetre.
Ex. 9:
La cota A duna pea mesura 40,000 mm a 20C (mida vertadera). Resoluci de linstrument emprat 0,001
mm. A quina temperatura shauria de trobar per mesurar: a) 40,001 mm b) 39,999 mm
Rta.:
Anlogament a lexemple 8, sobt la taula segent:
mida a Tf (C) pea dacer pea dalumini pea de bronze

40,001 mm 22 C 21 C 21 C
39,999 mm 18 C 19 C 19 C
Podem concloure que si treballem amb una temperatura ambiental diferent de 20 C, la variaci dimen-
sional de la pea per efecte trmic S significativa amb una resoluci de millsim de millmetre.
Com a norma general, i sempre que puguem, farem la mesura en un entorn controlat a 20 C si treballem
amb una resoluci millesimal, pea i instrument. Aix el resultat es podr comparar amb la cota del plnol.
Avui dia s molt habitual veure les mquines eina de precisi millesimal treballant en el taller dins dun en-
torn acondicionat a 20 C.

EUETIB - UPC

7. La cota A duna pea de bronze mesura 43,325 mm a 30 C. Resoluci de linstrument 0,001 mm. Quant
mesuraria a 20 C?
Rta.:
bronze: 17 10-6.
[5] M30 = M20 [1 + (tf - 20)]
43,325 = M20 [1 + 17 10-6 (30 - 20)] M20 43,318 mm
Com podem observar la variaci s significativa. Si no es tingus en compte, en comparar la mida obtin-
guda amb la del plnol cometrem un error que ens podria induir a prendre una decisi inadequada.
8. Durant el procs de mecanitzat dun arbre de transmissi s mesura el coll on anir allotjat un rodament
(mony); sobt un valor de 24,994 mm a una temperatura de 28 C ambientals. La cota del plnol de
referncia indica un valor de 25g7. Cal continuar mecanitzant?
Rta.:
A la temperatura de referncia de 20C ha de mesurar: 25 g7 = 25 7 (taula de tolerncies ISO)
28
CM = 25 - 0,007 = 24,993 mm (cota mxima admissible)

Cm = 25 - 0,028 = 24,972 mm (cota mnima admissible)
Per tant, si la cota real (Cr) s dins daquest interval a 20 C, la mida ser correcta.
Quan mesuraria el coll de larbre a 20 C?

Cr = M28 = 24,994 mm
M20 ?
acer: 12 10-6
M28 = M20 [1 + (tf - 20)] M20 = 24,994 / [1 + 12 10-6 (28 - 20)] M20 24,992 mm
No cal continuar mecanitzant, perqu ja som dins de tolerncia.

EUETIB - UPC
Tecnologia mecnica: metrotcnia bsica 0103 Instruments de mesura directa
OBJECTIUS
Conixer a grans trets els instruments de mesura lineal ms habituals a mecnica
Conixer en profunditat el peu de rei
Conixer en profunditat el micrmetre o plmer
Conixer en profunditat el gonimetre
Entendre el principi de funcionament del nonius i saber resoldre problemes sobre la resoluci dels ins-
truments
INTRODUCCI
En aquest tema estudiarem detingudament els instruments de mesura directa ms importants del taller me-
cnic.
NDEX DE LA UNITAT
1. Instruments de mesura directa de longituds.................................................................................... 2
1.1 Cinta mtrica i regle ............................................................................................................... 2
1.2 Nonius ................................................................................................................................... 2
1.3 Peu de rei universal ................................................................................................................ 4
1.3.1 Mesura amb el peu de rei.............................................................................................. 5
1.3.2 Classes de peus de rei................................................................................................... 5
1.3.3 Normes de conservaci i ds......................................................................................... 5
1.4 Micrmetre o plmer .............................................................................................................. 8
1.4.1 Resoluci de linstrument............................................................................................... 9
1.4.2 Mesura amb el micrmetre centesimal ........................................................................... 9
1.4.3 Mesura amb el micrmetre millesimal ..........................................................................10
1.4.4 Classes de micrmetres................................................................................................10
1.4.5 Normes ds i de conservaci........................................................................................12
2. Instruments de mesura directa dangles.........................................................................................14
2.1 Gonimetre...........................................................................................................................14
2.2 Nonius circular (gonimetre analgic) .....................................................................................14
2.2.1 Mesura amb el gonimetre ...........................................................................................15

EUETIB - UPC
1. Instruments de mesura directa de longituds

A mecnica, els instruments ms emprats per a la mesura directa de longituds sn la cinta mtrica, el regle,
el peu de rei i el micrmetre o plmer
1.1 Cinta mtrica i regle

Els metres sn cintes o barnilles graduades en centmetres o millmetres construts en fusta, acer o aliatge
dalumini i materials plstics (fig. 1). No es fan servir en el mn de la mecnica de precisi.
Hi ha metres que senrotllen dins duna caixa metllica que anomenem cinta mtrica; aquesta si susa
abastament a mecnica per la seva comoditat (fig. 2).
El regle graduat s una barra prismtica rectangular fabricada en acer laminat i trempat (endurit per a evi-
tar el seu desgast). Generalment est graduat en millmetres i en mitjos millmetres (fig. 3). Es fabriquen
en diverses longituds per a satisfer qualsevol necessitat. Nosaltres les fem servir molt per al traat de peces.
Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3
1.2 Nonius
Intentar apreciar un valor inferior al millmetre (dcims, centsims o millsims de millmetre) en escales
analgiques (de ratlles) resulta impossible perqu lull hum no els pot distingir. Per aquest motiu, sha ideat
un enginy capa de detectar les faccions de millmetre anomenat nonius.
El nonius s un regle recte o circular que fracciona les divisions de linstrument de mesura en parts propor-
cionals i amplia la resoluci daquest (fig. 4).
Fig. 4

EUETIB - UPC
Veiem el principi de funcionament: A
Linstrument de la figura 5 est format per dos regles,

el regle A s fix i est graduat en millmetres i el re-
gle B s mbil i incorpora el nonius.
El nonius (regle B) t una escala amb una longitud

total de nou millmetres dividida en deu parts mitjan-
ant el teorema de Tales. Per tant, la separaci entre nonius
B
dues divisions s de 9/10 = 0,9 mm (fig. 6).
Si fem coincidir els zeros de les dues escales, la sepa- Fig. 5

raci existent entre 1 i 1 (fig. 6) s de:
9 1
1 mm - mm = mm (0,1 mm)
10 10
La separaci entre 2 i 2 s:
9 2
1 mm - 2 mm = mm (0,2 mm)
10 10
i la separaci entre 3 i 3 s 3/10 (0,3 mm), i aix successivament.
De lanlisi anterior, podem deduir que ...
La sensibilitat de linstrument amb nonius incorporat s la dife-

rncia entre el valor duna divisi de linstrument i una del nonius.
En general, si el nonius divideix en n parts una longitud n-1 del re-

gle fix, la sensibilitat o resoluci s: Fig. 6
n 1 n n +1 1 1
s =1 = = s= [1]
n n n n
Els casos ms habituals sobre regle sn els segents:
Nonius de 10 divisions: si prenem en el regle mbil 9 mm i els dividim en 10 parts iguals, cada una
delles valdr 9/10 mm i la seva resoluci ser (fig. 6):
1 1
s= = = 0,1 mm
n 10
Nonius de 20 divisions: si prenem en el regle mbil 19

mm i els dividim en 20 parts iguals, cada una delles val-
dr 19/20 mm i la seva resoluci ser (fig. 7):
1 1
s= = = 0,05 mm Fig. 7
n 20
Nonius de 50 divisions: si prenem en el regle mbil 49

mm i els dividim en 50 parts iguals, cada una delles val-
dr 49/50 mm i la seva resoluci ser (fig. 8):
1 1
s= = = 0,02 mm
n 50 Fig. 8

EUETIB - UPC
Els instruments que fem servir per a realitzar mesures angulars de precisi incorporen un nonius circular
per a apreciar fraccions darc ms petites que les divisions de la seva escala.
La resoluci daquest tipus de nonius es calcula de la mateixa manera que en el cas dun nonius recte. Gene-
ralment, en les mesures angulars, fetes amb instruments analgics, s suficient una resoluci de cinc minuts
tot i que hi ha instruments que aprecien dos minuts i mig.
Finalment, cal recordar qu, tal com hem vist en la unitat 0102 Errors de mesura, quan expressem una me-
sura numricament, s important afegir els decimals que siguin necessaris per a indicar el grau de precisi
daquesta. Per tant, si la resoluci de linstrument s de centsims de millmetre, la mesura, encara que si-
gui exacte, haur de dur dos zeros a la dreta de la coma decimal.
Ex.: 23 mm incorrecte 23,00 correcte
1.3 Peu de rei universal

s linstrument bsic del taller de producci per mecanitzaci (fig. 9).
Consta de dues parts, la fixa i la mbil.
La part fixa consisteix en un regle prismtic graduat en millmetres per una aresta i en polzades per
laltre i acabada en forma descaire per un dels seus extrems que anomenem boca o pota fixa.
La part mbil est formada per un cursor amb una escala graduada que constitueix el nonius. Acaba
tamb en forma descaire per lextrem que es troba encarat a la boca fixa i que anomenem boca o pota
mbil. Tamb t adherida una barnilla prismtica que anomenem sonda de profunditat i que es desplaa
amb el cursor.
Tamb t unes orelletes, una fixa i laltra mbil, pensades per a poder mesurar interiors.
Fig. 9
En general, es fabrica en acer inoxidable tractat per a evitar A

el seu desgast prematur degut a la fricci entre el regle i el
cursor durant el seu s. A
Segons les necessitats de mesura podem fer servir el pal-

pador dexteriors, el palpador dinteriors (orelletes) o el pal-
pador de profunditats (sonda). En qualsevol cas, cada un
dells amida el mateix (fig. 10). Ara be, cal destacar que el
palpador dexterior i el dinteriors s fiable, en canvi, el de
A Fig. 10
profunditats s aproximat, donat que la base de sustentaci
s inestable.

EUETIB - UPC
1.3.1 Mesura amb el peu de rei

En mesurar amb un peu de rei, es poden presentar dos casos:
Mida amb un valor enter: el zero del nonius coincideix amb una divisi del regle; a ms, la darrera di-
visi del nonius tamb coincideix amb una del regle.
Per exemple, la figura 11 indica un valor de 25,00 mm (resoluci 0,05 mm).
Mida amb un valor decimal: quan el zero del nonius es troba entre dues ratlles del regle.
Per exemple, la figura 12 indica un valor de 25,60 mm (resoluci 0,05 mm). El zero del nonius ens indica
sobre el regle que la mesura s superior a 25. La part decimal ve donada per aquella divisi del nonius
que coincideix amb una del regle i solament una; en aquest cas, la divisi que fa 12 que correspon a 60
centsims de millmetre.
Exercici 1
Fig. 11
Fig. 12
1.3.2 Classes de peus de rei

Els peus de rei es poden classificar en funci:
Longitud del regle en cm: de 15 cm, de 25 cm, etc.
Grau de resoluci del nonius: 0,1; 0,05; 0,02 mm, etc.
Forma de les seves boques (del seus peus) i la seva aplicaci (fig. 13)
1.3.3 Normes de conservaci i ds

Com a normes de conservaci tindrem present ...
No fer servir el peu de rei com un comps per a comprovar parallelisme

No mesurar peces en moviment; es desgasta i s perills fer-ho, podem prendre mal
Mantenir-lo ben net dolis i greixos
No netejar-los mai amb tela desmeril ni amb cap abrasiu
Netejar-lo amb una camussa1 neta o lleugerament untada amb vaselina neutra
Evitar els cops i llimadures, sn abrasives
Conservar-lo dins dun estoig o element protector
El seu s adequat laprendrs, en el dia a dia, en les prctiques del taller i en el laboratori de metrotcnia
perqu s un instrument bsic de mecnica.
el
1 Camussa = gamuza
EUETIB - UPC
Fig. 13

EUETIB - UPC

1. Identifica el valor en cada un dels casos segents:
1 2 3 4 5 6
2. Activitat de grup (2 alumnes):

- Un membre del grup anir a buscar el seu peu de rei; el professor proposar lectures diverses
- cada alumne per separat far la lectura de linstrument i lanotar en un full procurant que el com-
pany no descobreixi el resultat
- el segon company far el mateix que el primer
- comparar resultats i validar-los. En cas de discrepncia, esbrinar quina s la mesura correcta

EUETIB - UPC
1.4 Micrmetre o plmer

El micrmetre s un instrument de mesura ms precs que el peu de rei, donat que s capa de mesurar
centsims i millsims de millmetre. Al micrmetre per a mesures exteriors tamb se lanomena plmer.
El principi de funcionament daquest instrument s el del cargol femella: si

en una femella fixa es fa girar un cargol una volta complerta, aquest avan-
ar axialment una distncia igual al pas (fig. 14).
Com pot observar-se a les figures 14 i 15, el micrmetre consta dun cos
principal en forma de ferradura que porta incorporats una femella fixa en un
extrem i un palpador fix que fa de topall a laltre.
El cargol micromtric est enroscat en la femella fixa de manera que, si es fa girar en el sentit de les bus-
ques2 del rellotge, avana cap a el palpador fix i viceversa. Habitualment, els micrmetres es fabriquen amb
un pas de rosca de mig millmetre; per tant, si donem una volta complerta de cargol, aquest avana 0,5
mm.
El cargol micromtric acaba tamb en un topall de contacte anomenat palpador mbil, que sencara perfec-
tament amb el palpador fix del cos. Per laltre extrem est acoblat el tambor graduat giratori.
Sobre el cos principal i, a continuaci de la femella, sacobla un cos graduat amb una escala expressada en
millmetres i en mitjos millmetres. El tambor porta graduat en centsims de millmetre un nonius de 50 di-
visions.
En girar el tambor, aquest es desplaa sobre lescala del cos de forma que, la vora del tambor indica la sepa-
raci entre els palpadors
La cota A de la figura 15 correspon a la mida en aquesta posici de linstrument.
Fig. 15
2 busques = agulles del rellotge

EUETIB - UPC
1.4.1 Resoluci de linstrument

Com ja hem estudiat anteriorment, la resoluci dun instrument s funci del nombre de divisions que t la
seva escala. Per tant, la resoluci del plmer estar en relaci directa amb el nombre de divisions del tam-
bor.
A metrotcnia es fa servir, habitualment, el micrmetre centesimal (fig. 15). Per a aconseguir-ho dotem al
cargol dun pas de 0,5 mm (lescala del cos principal ser de mig millmetre) i fem en el tambor 50 divisions;
aleshores la resoluci ser:
d d 0,5 mm
s= [2] s= = = 0,01 mm
n n 50
Tamb es fa servir molt el micrmetre millesimal (fig. 16). En

aquest cas, al tambor de 50 divisions se li afegeix un subno-
nius de 10 divisions; aix, subdividim una divisi del tambor
(un centsim de mm) en deu divisions ms. El resultat ser,
una resoluci de:
0,01mm Fig. 16
s= = 0,001 mm
10
1.4.2 Mesura amb el micrmetre centesimal

En mesurar amb un micrmetre, es poden presentar tres casos:
Mida amb un valor enter: el zero del nonius coincideix amb la lnia de referncia del cos graduat; la
vora del tambor indica la separaci entre els palpadors.
Per exemple, la figura 17A indica un valor de 12,00 mm (resoluci 0,01 mm). I la 17B, un valor de 17,50
mm.
Mida amb un valor decimal inferior a 50 centsims: quan una divisi del nonius coincideix amb la
lnia de referncia del cos graduat; la vora del tambor indica la separaci entera dels palpadors.
Per exemple, la figura 17C indica un valor de 57,31 mm.
Mida amb un valor decimal superior a 50 centsims: quan la vora del tambor indica un decimal su-
perior a 50 centsims; una divisi del nonius coincideix amb la lnia de referncia del cos graduat. En a-
quest cas, hem de sumar la part entera, ms 0,50 mm, ms la part decimal que indica el nonius.
Per exemple, la figura 17D indica un valor de: 67.00 + 0,50 + 0,19 = 67,69 mm.
20
0 0
30
15 55 65
Fi
A B C D
Fig. 17

EUETIB - UPC
1.4.3 Mesura amb el micrmetre millesimal

Els casos que hem vist anteriorment es podem extrapolar en aquest instru-
ment. Per tant, no repetirem lexplicaci.
Veiem la lectura millesimal amb lexemple de la figura 18. Com podem deduir
el tambor t 50 divisions; per tant, en el cas que no disposs de subnonius, la
mesura estaria compresa entre 11,73 mm i 11,74 mm, donat que no coincideix
cap divisi del tambor amb la lnia de referncia del cos graduat.
Fig. 18
Aleshores, quant valdr el millsim per sortir de lambigitat de la mesura?
El subnonius ens dna la resposta. Aquella divisi del subnonius que coincideix amb una del tambor sn els
millsims que falten. En aquest cas, sn 4 millsims (observa la fletxa de la figura); s a dir, 0,004 mm.
Per tant, la mesura ser: 11,73 (11,50 + 0,23) + 0,004 = 11,734 mm
Recorda que de totes les xifres significatives, el 4 s dubts: (11,734 0,001) mm
1.4.4 Classes de micrmetres

Els plmers es poden classificar segons el tipus de mesura que es vol realitzar, segons la seva capacitat i se-
gons la seva resoluci.
Tipus de mesura
Micrmetre per a mesures exteriors, ja sigui un dimetre o una longitud (fig. 19 A i 19B).
Micrmetre per a mesures interiors, ja sigui una longitud (fig. 19C) o un dimetre (fig. 19D). Cal obser-
var que per a mesurar un dimetre amb precisi, linstrument ha de tenir tres braos telescpics situats a
120.
A B
D
C
Fig. 19

EUETIB - UPC
Micrmetre per a mesures de profunditats, tamb sanomena sonda micromtrica (fig. 20E i 20F).
Micrmetres especials; podem destacar per a mesurar el pas duna rosca (fig. 20G) o el pas cordal duna
roda dentada (fig. 20H).
E F
G H
Fig. 20
Capacitat de mesura
Donat que un plmer dexteriors t forma de ferradura, les distncies a mesurar estan limitades a les seves
dimensions.
Les capacitats estndards sn les segents: de 0 a 25; ms de 25 fins a 50; ms de 50 fins a 75; ms
de 75 fins a 100 (fig. 21).
Aquestes capacitats sn extensibles als plmers de profunditats; en canvi, els dinteriors solen tenir capaci-
tats molt diverses que caldr consultar especficament al fabricant.
Fig. 21
Resoluci
Ja hem comentat que la resoluci ms habitual daquest instrument s el centsim i el millsim de mill-
metre.

EUETIB - UPC
1.4.5 Normes ds i de conservaci

Com a normes ds cal remarcar ...
Seleccionar el micrmetre ms adient segons la grandria de la pea a mesurar. El ms prctic s fer una
aproximaci amb el peu de rei i en funci del valor obtingut, triar el micrmetre.
Verificar que funciona correctament i verificar el seu calibratge sempre (que estigui a zero)
Efectuar la mesura dins dun entorn aclimatat prxim als 20C. Si no es fa aix, caldr corregir el resultat;
s a dir, determinar el valor que haurem obtingut si hagussim efectuat la mesura a la temperatura de
referncia.
Fer servir latacador de linstrument sempre; aix evitarem un excs o manca de pressi sobre la pea.
Repetir la lectura duna mateixa cota tres cops (recorda el que hem vist en la unitat derrors de mesura)
El seu s adequat laprendrs, en el dia a dia, en les prctiques del taller i en el laboratori de metrologia per-
qu s un instrument bsic de mecnica.
Com a normes de conservaci cal remarcar...
mantenir-lo sempre net

desar-lo sempre en el seu estoig
no lliscar els contactes sobre les peces, es desgasten: si es vol comprovar el parallelisme entre cares o
dimetres de cilindres en diversos punts, es fa la lectura puntual cada cop, obrint i tancant el micrmetre.
No fer-lo servir en peces en moviment
Mesurar sobre peces netes i polides

EUETIB - UPC

3. Identifica el valor en cada un dels casos segents (resoluci 0,01 mm):
1 2 3 4 5 6 7

- el professor repartir un micrmetre centesimal i proposar lectures diverses
- cada alumne per separat far la lectura de linstrument i lanotar en un full procurant que el com-
pany no descobreixi el resultat
- el segon company far el mateix que el primer

EUETIB - UPC
2. Instruments de mesura directa dangles

2.1 Gonimetre
Per a mesurar magnituds angulars amb precisi, es fa servir un instrument anomenat, gonimetre (fig. 22 i
23).
El gonimetre t moltes aplicacions, no solament mesurar, tamb permet transportar angles i traar-los.
El gonimetre analgic (fig. 23) consta del segents elements:
(1) bra
(2) cargol de fixaci del bra
(3) cargol dimmobilitzaci
(4) limbe3; normalment graduat en escala sexagesimal
(5) nonius circular; normalment en fraccions de 5 minuts i, en al-
guns casos, en fraccions de 2,5 minuts
(6) cos principal Fig. 22
El nonius va incorporat al disc central giratori i pot immobilitzar-se en qualsevol posici mitjanant una feme-
lla unida a leix central. El bra porta una ranura que el permet lliscar-se longitudinalment.
El gonimetre digital s una evoluci tecnolgica de lanalgic i s de lectura directa.
Fig. 23
2.2 Nonius circular (gonimetre analgic)

El nonius del gonimetre est dividit, normalment, en 12 o 24 divisions i est repetit en els dos sentits a par-
tir del zero centra, igual que lescala del limbe.
La resoluci de linstrument la trobarem aplicant lexpressi ja coneguda:
d
s= [2]
n
On
s: resoluci del nonius
d: menor divisi del regle principal, en aquest cas, el limbe
n: nombre de divisions del nonius
3 limbe = limbo
EUETIB - UPC
El gonimetre de la figura 24 t una resoluci de 5 (minuts angulars) perqu el nonius est dividit en 12 di-
visions ...
d 1 60'
[2] s= = = 5'
n 12 1
2.2.1 Mesura amb el gonimetre

En mesurar amb el gonimetre, es poden presentar dos casos:
Mida amb un valor enter: el zero del nonius coincideix

amb una divisi del limbe; a ms, la darrera divisi del no-
nius tamb coincideix amb una del limbe.
Per exemple, la figura 24 indica un valor de 60 0.
Recorda que cal evitar lambigitat dexpressar el valor an-

gular sense la part decimal; en aquest cas, sense expressar
la fracci de grau, per tant, seria incorrecte indicar-ho aix:
60.
Observa en la figura 24 que caldr interpretar langle que

est mesurant linstrument perqu no sempre coincidir Fig. 24
amb el buscat.
Mida amb una fracci de grau: quan el zero del nonius es troba entre dues ratlles del limbe; la divisi
del limbe ms propera al zero del nonius senyar els graus i la divisi del nonius que coincideixi amb una
del limbe ens indicar els minuts angulars. La lectura la farem sempre en el nonius que t la numeraci
en el mateix sentit que lescala del limbe en el que estem treballant
Per exemple, la figura 25A indica un valor de 8 20 (resoluci de 10). El zero del nonius ens indica sobre
el limbe que la mesura s superior a 8. La part decimal ve donada per aquella divisi del nonius de la
dreta que coincideix amb una del limbe i solament una; en aquest cas, la divisi que fa 2 que correspon a
20 (minuts angulars).
Anlogament, la figura 25B indica un valor de 13 30. Observa que, en aquest cas, la lectura del nonius
es fa a lesquerra, segons el sentit del limbe.
Fig. 25A Fig. 25B

EUETIB - UPC

- el professor repartir un gonimetre i proposar lectures diverses
- cada alumne per separat far la seva lectura de linstrument i lanotar en aquest full procurant que
el company no descobreixi el resultat

EUETIB - UPC
Tecnologia mecnica: metrotcnia bsica 0104 Instruments de comparaci i de verificaci
OBJECTIUS
Identificar i conixer els instruments de comparaci i de verificaci
Aprendre a elaborar conjunts de cales Johansson segons les criteris normatius
INTRODUCCI
En aquesta unitat estudiarem el comparador i el seu camp daplicaci. A ms, analitzarem els instruments
bsics de verificaci emprats en el taller de mecnica i en el laboratori de metrotcnia. Tamb estudiarem en
profunditat les cales Johansson perqu sn uns elements fonamentals del laboratori de metrotcnia.
NDEX DE LA UNITAT
1. Mesura per comparaci.................................................................................................................. 2
1.1 El comparador........................................................................................................................ 2
1.2 Normes ds i de conservaci .................................................................................................. 3
2. Verificaci ..................................................................................................................................... 4
2.1 Instruments per a verificar superfcies planes........................................................................... 4
2.1.1 Marbre de verificaci..................................................................................................... 4
2.1.2 Regles de verificaci ..................................................................................................... 6
2.2 tils per a verificar parallelismes, perpendicularitats i angles.................................................... 8
2.3 Instruments per a verificar magnituds lineals ..........................................................................10
2.3.1 Calibradors fixos per a interiors.....................................................................................10
2.3.2 Calibradors fixos per a exteriors....................................................................................10
2.3.3 Calibradors regulables per a exteriors ...........................................................................11
2.3.4 Calibradors per a verificar rosques exteriors i interiors....................................................12
2.3.5 Alexmetre..................................................................................................................12
2.3.6 Cales o galgues ...........................................................................................................13
2.4 Cales Johansson....................................................................................................................14
2.4.1 Acoblament entre cales ................................................................................................15
2.4.2 Qualitat de les cales.....................................................................................................18
2.4.3 s de les cales.............................................................................................................20

EUETIB - UPC
1. Mesura per comparaci

1.1 El comparador
La mesura per comparaci s del tipus indirecta; es fa servir quan volem constatar la possible diferncia
entre la mesura real duna cota i el seu valor nominal (de referncia del plnol).
Aquest sistema s molt emprat en el control de fabricaci pels avantatges que presenta. Els ms destacats
sn:
Facilitat de lectura
Pressi de contacte mnima i uniforme
s senzill i sense esfor
Disminuci de la possibilitat de cometre errors de mesura
Linstrument bsic per fer una mesura indirecta per comparaci s el comparador i el podem trobar en for-
mat analgic (fig. 1) o en digital (fig. 2).
Fig. 1 Fig. 2
Els comparadors es poden acoblar a diferents tipus de suports. El de la fi-

gura 3 ens permet fer, a ms de la comparaci, les segents verificacions:
Parallelisme i perpendicularitat entre dos eixos, entre un eix i un pla, o

entre dos plans (fig. 4)
Coaxialitat de cilindres amb un eix com
Control de les formes cilndriques que, per un defecte de mecanitzat,
poden ser realment cniques, cncaves, no circulars, o estar ovalades
Axialitat de cilindres
Excentricitat entre eixos
Fig. 4
Fig. 3

EUETIB - UPC
Una variant de suport s el de la figura 5. Sobre ell es munta un comparador de

cursa limitada. A ms, incorpora dos ndex desplaables que permeten indicar ndex
sobre lesfera analgica els valors mxim i mnim admissible de la mesura, facili-
tant una lectura rpida de la zona de tolerncia. Est pensat per a mesurar peces
de petites dimensions de forma rpida per a classificar-les com a bones o dolen-
tes.
La figura 6 mostra les parts bsiques dun comparador analgic. Veiem el seu
principi de funcionament:
Fixem linstrument sobre el seu suport i situem el palpador sobre la superfcie

de la pea a mesurar. Es gira lescala mbil del rellotge fins a fer coincidir el
seu zero amb la busca1 del rellotge (fig. 6A).
Desplacem la pea sobre una base de referncia; si la pea sobresurt en un

punt diferent a linicial (fig. 6B), la corredora es desplaa verticalment i el Fig. 5
mecanisme de piny-cremallera actua, transformant el moviment lineal de la
cremallera en un moviment circular en el piny. Alhora, el piny transmet el
moviment de rotaci a leix de la busca del rellotge i aquest fa girar la busca
una fracci de grau equivalent a la distncia X.
cremallera 0 Escala 0
piny X
mbil
Busca
palpador rellotge X
Superf. pea
(A) Fig. 6 (B)
s un instrument dabast universal, molt emprat en el laboratori de metrotcnia i en el taller mecnic pels
seus mltiples usos.
La resoluci ms emprada a mecnica s de centsim de millmetre i de millsim de millmetre.
1.2 Normes ds i de conservaci

Degut a la seva gran precisi, els comparadors sn instruments delicats i cal tenir cura en la seva manipula-
ci. Les normes ds ms importants sn:
Segons la precisi desitjada cal donar a la pea un bon acabat super- OK KO

ficial
Triar el suport ms adient segons les necessitats i fixar el compara-
dor correctament.
Situar la tija de linstrument normal a la superfcie de contacte de la
tija
pea; si no es fa aix la mesura realitzada ser incorrecta (fig. 7).
No fer-lo servir sobre peces en moviment, s perills i el palpador es
desgasta
Fig. 7
1 Busca del rellotge = aguja del reloj

EUETIB - UPC
En quan a la conservaci de linstrument cal seguir el mateix protocol que hem descrit en els instruments de
mesura directa.
El seu s i aplicacions concretes laprendrem, en el dia a dia, en el taller i en les prctiques de laboratori.
2. Verificaci
Desprs de construir una pea, es fa necessari constatar si la forma, les dimensions i les propietats amb les
que ha quedat sn les correctes. A aquest darrer procs se lanomena verificaci.
La verificaci s un procs mitjanant el qual es determina lacceptaci o el rebuig del producte elaborat.
La verificaci es pot realitzar sobre les peces, sobre els conjunts, sobre les mquines o sobre els mateixos
instruments de mesura.
Sobre les peces perqu hem de verificar si les seves mides i formes sn dins de tolerncia, dacord amb el
disseny prviament establert.
Sobre les mquines perqu hem de verificar si el seu funcionament s correcte. Per exemple, en un torn s
fonamental que leix de revoluci del capal i el del contrapunt siguin coaxials (fig. 8); si no s aix, la pea
mecanitzada sortir cnica enlloc de cilndrica.
capal capal
pea contrapunt pea contrapunt
ok ko
Fig. 8
Sobre els instruments de mesura perqu hem de verificar el seu possible desgast i posada a zero.
2.1 Instruments per a verificar superfcies planes

Planitud s la condici que ha de complir la superfcie plana duna pea. Per a verificar la planitud podem
fer servir un marbre o un regle de verificaci.
2.1.1 Marbre de verificaci

A dia davui, es fabriquen amb fosa de ferro (ferro colat2) perltica estabilitzada per a evitar deformacions,
amb pedra natural de granit o de diabassa i amb almina cristallitzada aglomerada amb un producte cer-
mic.
Els marbres de fosa de ferro incorporen uns nervis en la seva part inferior per a dotar-los duna major rigide-
sa per a evitar deformacions (fig. 10). Es fabriquen en grandries molt diverses per a poden treballar tota
mena de peces. En qualsevol cas, tenen tres punts de recolzament per a facilitar el seu nivelatge.
Sobre la cara de treball es recolzen les superfcies de les peces a verificar. Aquesta cara t un acabat de pre-
cisi que es pot assolir per la tcnica del rectificat, el rasquetejat o lapidatge3.
2 ferro colat, fosa de ferro = fundicin de hierro, cololoquialment fundicin

3 lapidatge = lapeado, bruido o lapidado
EUETIB - UPC
El lapidatge s la tcnica de rectificat ms precisa dels mecanitzats de precisi. Consisteix en afinar les su-
perfcies amb diversos abrasius de grandria diferent. Amb aquesta tcnica es poden assolir tolerncies de
planitud excellents.
Cara de treball
Fig. 10
A metrotcnia fem servir el marbre de verificaci per a ...
verificar la planitud de les cares duna pea o

com a pla de referncia
Veiem cada cas.
Marbre per a verificar planituds
Per a verificar la planitud de la cara duna pea aplicarem el segent procediment:
1. Observar si la superfcie de la cara a verificar est ben acabada, polida, neta i exempta de rebaves o de
ferritja per a evitar que es ratlli el marbre.
2. Si el pas 1 s correcte, impregnar la cara de treball del marbre amb una fina capa de colorant; se sol fer
servir, mini, blau de Prsia o tinta dimpremta diluda. El producte sha descampar uniformement sobre
el marbre.
3. Es fa lliscar la pea suaument sobre el

marbre en diverses direccions (fig. 11).
El colorant tacar la part de la superfcie
analitzada; si aquesta superfcie s irre-
gular, el colorant deixar en evidncia
unes srie dilles sense tacar. Aleshores,
caldr rebaixar la cara fins aconseguir
una taca uniforme i sense illes.
Per a evitar el desgast desigual de la cara de

treball del marbre, cal fer-lo servir per tota la
seva amplitud. Fig. 11
Desprs dusar-lo, cal netejar-lo escrupolosament i assecar-lo. A ms, si s de ferro colat, cal greixar-lo4 amb
vaselina neutra per a evitar la seva oxidaci.
Marbre com a pla de referncia
4 greixar = engrasar
EUETIB - UPC
Tamb podem fer servir el marbre com a base de referncia per a verificar angles, el parallelisme o la per-
pendicularitat entre cares duna pea (fig. 12) i per a traar peces. En aquests casos, farem servir una srie
delements i utillatges auxiliars.
El seu s i aplicaci el veureu al taller mecnic i al laboratori de metrotcnia.
Fig. 12
Per al traat de peces amb precisi farem servir, fonamentalment, el rosset5.
El rosset s una variant de peu rei pensat per a mesurar i

traar peces sobre marbre.
Com podem observar a la figura 13, consta d'una part fixa,

la columna principal, que est graduada en millmetres, i
duna part mbil que consta duna punta traadora i dun
nonios de precisi (analgic); si s digital un lector. La pun-
ta del rosset s de metall dur.
Tamb el podem fer servir per a comprovar el parallelisme

entre cares duna pea si substitum la punta traadora per
un rellotge calibrador.
2.1.2 Regles de verificaci

Quan es fa necessari verificar la planitud de superfcies de gran dimensions (peces molt grans) farem servir
els regles de verificaci (fig. 14); tamb els podem fer servir per a verificar la planitud de peces petites com
una alternativa al marbre. Les que tenen una longitud compresa entre 30 i 300 mm sanomenen regletes.
Fig. 14
Els regles
5 rosset = gramil
EUETIB - UPC
de verificaci solen estar bisellats i la seva secci pot tenir forma de triangle equilter o issceles.
Es fabriquen generalment en acer cementat, trempat i estabilitzat per a dotar-les duna major resistncia al
desgast. Les seves cares es rectifiquen i es lapiden en funci del grau de precisi exigida.
Verificaci de peces petites
En aquest cas es recolza laresta de treball del regle de verificaci sobre la pea i es mira al contrallum. Con-
siderarem que la superfcie de la pea s plana quan no passi llum entre ambds elements (fig. 15).
s habitual observar en el taller mecnic que es fa servir el peu de rei com a regle de verificaci. Aquest h-
bit s del tot incorrecte perqu a base de fer-lo servir el regle graduat del peu de rei es desgasta; en conse-
qncia, el regle mbil tindr un joc excessiu i linstrument perdr precisi en la mesura.
Fig. 15
Verificaci de peces grans
En aquest cas, podem fer servir tres procediments: verificaci amb regle, verificaci amb regle i bloc patr, i
verificaci amb regle, bloc patr i comparador.
Veiem cada cas. De tota manera, cal remarcar que aquestes tcniques han caigut en dess en favor de
lamidament tridimensional que estudiarem ms endavant.
verificaci amb regle:
- impregnar la superfcie de referncia del regle de verificar amb un dels colorants descrits en els mar-
bres
- lliscar el regle sobre la superfcie que es vol verificar
- si la superfcie analitzada s irregular sobresortiran les illes
verificaci amb regle i bloc patr:
- es recolza el regle sobre dos blocs patr iguals

- sintenta fer passar per sota del regle un tercer bloc, idn-
tic als altres dos
- si passa de forma uniforme i sense folgana6, la superfcie
s correcta; si passa amb folgana, la superfcie s cnca-
va i, si no passa, s convexa
6 folgana = holgura
EUETIB - UPC
verificaci amb regle, bloc patr i comparador:
s un variant del procediment anterior amb lavantatge que obtenim el valor numric de les irregularitats

- es tria un regle de verificaci amb dues

cares paralleles
- es recolza el regle sobre dos blocs patr
iguals
- es recolza sobre la superfcie superior del
regle un comparador amb el seu suport
especficament ideat per a aquesta feina;
es posa a zero en un extrem del regle
- es fa lliscar el comparador sobre la super-
fcie superior del regle i sanoten les dife-
rncies detectades en cada punt
- segons el grau dirregularitat detectada es
dna per bona o per dolenta la planitud
Amb mquina tridimensional. A dia davui, s la soluci ms rpida i eficient.
2.2 tils per a verificar parallelismes, perpendicularitats i angles

De vegades es fa necessari comprovar la posici relativa entre dues superfcies: el seu parallelisme, la seva
perpendicularitat o langle que formen entre si. En aquests casos podem fer servir els tils que es detallen a
continuaci:
El parallelisme entre superfcies es pot verificar amb un comparador o amb un comps (fig. 16A). La veri-
ficaci de langle es pot fer amb un escaire (fig. 16B) o amb una plantilla dangles (galges) (fig. 16C).
(A) (B)
(C)
Fig. 16
Els compassos sn instruments que requereixen una gran sensibilitat al tacte per a poder percebre la pressi
de les seves puntes sobre els diferents punts de la pea. Els podem classificar en dos tipus: comps
despessors i comps dinteriors.
El comps despessors es fa servir per a verificar el parallelisme entre cares externes duna pea i el
comps dinteriors per a verificar el parallelisme entre cares internes (fig. 17).

EUETIB - UPC
La forma dusar-los s la segent:
1. graduar lobertura de les puntes amb un patr (fig. 18)

2. lliscar el comps per la cara de la pea que volem analitzar de mane-
ra que el desplaament sigui suau i regular en tot el trajecte
Una alternativa ms precisa i fiable per a determinar el grau de pa-

rallelisme entre cares s ls del comparador tal i com hem vist anteri-
orment (fig. 4). s la tcnica que farem servir com a mecnics.
Fig. 18
Fig. 17
Els escaires sn instruments pensats per a verificar perpendicularitats i angles. Com podem observar a la
figura 16B els escaires ms emprats sn els de 45, 60, 90, 120 i 135. El seu s s senzill.
Verificar la perpendicularitat entre cares (fig. 19):
1. situar lescaire sobre la cara de referncia de la pea

2. collocar la pea a contrallum perqu el seu perfil destaqui amb claredat
3. segons lobservat, treure conclusions
OK KO
Cara
Cara
analitzada
analitzada
Cara de Cara de
referncia referncia
Fig. 19
Les plantilles dangles sn molt usades per a verificar langle de les eines de tall per al mecanitzat de ros-
ques. La figura 16C mostra les que corresponen a una rosca trapezial i a una rosca mtrica ISO. Procedirem
de manera semblant al cas anterior. Lobservaci al contrallum en dir si langle s correcte o no (fig. 20).
OK KO
eina Plantilla
Fig. 20

EUETIB - UPC
2.3 Instruments per a verificar magnituds lineals

En la verificaci de magnituds lineals sha de tenir en compte la tolerncia especificada en el plnol. En
aquest cas, lobjectiu s comprovar si la dimensi s dins dels lmits exigits. Per tant, els tils emprats per a
aquests tipus de verificaci no estan dotats de graduaci perqu no ens interessa el valor numric de la
magnitud.
Els instruments ms emprats sn:
calibradors fixos per a interiors i per a exteriors,

calibradors regulables per a exteriors,
calibradors per a rosques exteriors i interiors,
alexmetre i
cales o galges
2.3.1 Calibradors fixos per a interiors

Els calibradors fixos per a interiors es fan servir per a verificar forats
cilndrics. Sn dacer tractat, resistent al desgast i altament rectificat.
La seva forma varia segons la grandria i la superfcie de treball. El
ms emprat s el calibrador de tap.
El calibrador de tap7 (fig. 21). Es fan servir per a verificar dimetres

interiors. Un dels seus extrems t la mesura mxima admissible i Fig. 21
sanomena costat passa, perqu ha dintroduir-se suaument i sense di-
ficultat dins del forat que es desitja verificar si la seva dimensi s correcta. Laltre extrem sanomena no
passa i porta un anell roig a prop del mnec per a distingir-lo; aquest no ha dentrar dins del forat. Quan no
porta lanell roig, aquest extrem sol ser ms curt que laltre per a distingir-lo.
En lempunyadura va indicada la mesura nominal i la tolerncia del calibrador expressades en m.
2.3.2 Calibradors fixos per a exteriors

Els calibradors fixos per a exteriors es fan servir per a verificar
dimetres exteriors darbres i deixos. El principal avantatge
daquests calibradors rau en el fet que poden verificar els dime-
tres sense necessitat de desmuntar larbre o leix del seu allotja-
ment.
La modalitat de calibrador ms emprada s la de ferradura do-

ble (fig. 22). Disposa duna boca que correspon a la mesura m-
xima, o costat passa, i una altra que correspon a la mesura m-
nima, o costat no passa.
En la zona de subjecci est inscrita la mesura nominal i la tole- Fig. 22

rncia expressades en m.
El costat no passa est pintat de roig i t aixamfranades les seves arestes per a facilitar la seva identificaci.
Una pea verificada amb un calibrador de ferradura es considera correcta quan el costat passa llisca suau-
ment sobre el dimetre i el costat no passa no entra. Si alguna de les dues condicions falla, la pea ser re-
butjada perqu s fora de mida.
Per a dimetres superiors a 100 mm susen calibradors de ferradura simple. En aquest cas, podem tro-
bar dues modalitat:
7 Calibrador de tap = calibre tampn

EUETIB - UPC
un joc de dos calibradors per a comprovar la cota mxima i mnima (fig. 23)
un calibrador simple amb una boca de dues dimensions; la part exterior correspon a la mesura mxima,
costat passa, i la part interior, a la mesura mnima, costat no passa (fig. 24)
Fig. 23 Fig. 24
2.3.3 Calibradors regulables per a exteriors

En teoria podem assignar a un mateix dimetre mltiples tolerncies; a ms, els dimetres amb que treballa-
rem en arbres i eixos seran mltiples. Aquest fet obligaria a fabricar una infinitat de calibradors fixos que els
faria inviables a la prctica (un calibrador especfic per a cada cota nominal i tolerncia). Ja veurem a la uni-
tat de Tolerncies de mida i ajustament que aquest tema sha resolt normalitzant un conjunt de tolerncies
que simplifica en gran mesura la construcci de calibradors. Tamb ens podem trobar amb el fet de no dis-
posar del calibrador especfic perqu no es fabrica o perqu el seu cost no s assumible per lempresa.
Doncs be, quan no tinguem a m un calibrador fix per a un determinat dimetre, shan desenvolupat els ca-
libradors regulables per a exteriors (fig. 24).
Com podem observar a la figura 24, consta dun cos en forma de ferradura, amb un seient fix en una de les
parts de la boca i est provis de dos seients en laltre extrem que sn regulables mitjanant un cargol.
El costat passa sajusta entre el seient fix i el mbil des de lexterior, mentre que el costat no passa es regula
des de linterior.
Una variant fora interessant s lobservada en la figura 25, el micrmetre de doble mesura per a tole-
rncies. Com podem veure, correspon a un micrmetre de doble tambor que podem regular fcilment. b-
viament, el tambor exterior correspondr al costat passa i linterior al no passa.
passa
no passa
Fig. 24 Fig. 25
2.3.4 Calibradors per a verificar rosques exteriors i interiors

Per a verificar rosques exteriors i interiors es fan servir calibradors del tipus passa no passa similars als des-
crits anteriorment. La diferncia rau en que les superfcies de referncia sn perfils de rosca.

EUETIB - UPC
Per a verificar rosques exteriors sutilitzen els calibradors de ferradura i danell (fig. 26). En canvi, per a ros-
ques interiors sempren les calibradors mascle (fig. 27).
Fig. 26 Fig. 27
2.3.5 Alexmetre
Lalexmetre (fig. 28) s un instrument pensat per a verificar mides interiors.
Permet verificar la dimensi dun forat cilndric i, per desplaaments successius
de rotaci i de translaci, el possible ovalament i conicitat. Tamb podem veri- Indicador
ficar el parallelisme entre les cares interiors duna pea. de mesura
Consta bsicament de tres parts: indicador de mesura, cos central i cabota de

mesura.
Es classifiquen en funci de la dimensi del forat:
Per a forats de 0,50 mm a 18 mm de dimetre, la cabota de mesura s in-

tercanviable
Per a forats de 6 mm a 400 mm, la cabota de mesura disposa de puntes
fixes i despigues intercanviables per a satisfer qualsevol mesura. La figura cos
29 mostra un joc complert (s el model que fem servir al nostre laborato-
ri)
cabota
de mesura
Fig. 28
Fig. 29
Lindicador de mesura sol ser un comparador preparat per a poder acoblar-se a la cabota de mesura.
El seu s prctic el veurem al laboratori donat que s un instrument molt emprat en producci per mecanit-
zaci.

EUETIB - UPC
2.3.6 Cales o galgues

Quan desitgem verificar la distncia que separa dos elements, calibrar aparells de mesura o, simplement,
disposar duna mesura exacta per a verificar longituds, podem emprar les cales o galgues.
Les ms usuals sn galgues despessors, galgues de radis i galgues de passos de rosca.
Galgues despessors:
Estan constitudes per fines lmines dacer flexible que porten gravades la se-
va dimensi (fig. 30). Solen comercialitzar-se en jocs de 10 a 15 lmines de
gruixos diferents i escalades. Es fan servir per a verificar rpidament petits
jocs i ranures (fig. 31).
Galgues de radis:
Les galgues de radis es fan servir per a verificar radis interiors o exteriors (fig.
32). Es comercialitzen en jocs de 10 a 15 lmines de gruixos diferents i esca- Fig. 30
lades.
Galga despessors
Fig. 32
Fig. 31
Galgues de pas de rosca:
Les galgues de pas de rosca, colloquialment, galgues de rosques o pintes de rosques, sempren per a de-
terminar el pas duna tija roscada. Es comercialitzen en jocs de lmines de passos normalitzats. Hi ha un joc
per a cada tipus de rosca; en el nostre entorn s habitual fer servir el sistema de rosca mtrica ISO i el
Whitworth.
s Whitworth
Procediment per a identificar el pas de la rosca en un entorn on sola-
ment es treballa amb mtrica ISO i Whitworth:
Orelletes
1. Identificar el tipus de rosca:
Filet
- obrir el peu de rei (mitja polzada = 12,7 mm) rosca
- situar les orelletes del peu de rei sobre la tija roscada (fig. 33). Si
les dues orelletes coincideixen amb les crestes del filet s rosca
Whitworth; en cas contrari, s Mtrica ISO. s Mtrica
Per qu? perqu en el sistema Whitworth el pas es defineix com el

nombre de filets que hi ha en una polzada. Aix si, per exemple,
comptem els filets de la figura 33 surten 6; en una polzada hi hau-
r 12 i, per tant, el pas ser 1/12. bviament, si obrssim el peu
de rei 1 ens donaria 12 filets directament.
Fig. 33

EUETIB - UPC
2. Identificar el pas duna rosca:
- Triar el joc de galgues ms adient, Mtric o Whitworth (fig. 34)

- tal com podem veure a la figura, se situa una galga sobre la tija ros-
cada i es comprova al contrallum si ajusta perfectament. En cas
afirmatiu, el pas de la tija roscada correspon a lindicat en la galga;
en cas contrari, es prova amb una altra galga fins trobar ladequada.
Fig. 34
Si el que volem s identificar el dimetre nominal de la rosca dun cargol procedirem de la segent ma-
nera:
1. Identificar el tipus de rosca amb el peu de rei (ja hem explicat com fer-ho).
2. Mesurar el dimetre exterior del cargol. Per aproximaci deduir el valor nominal (consultar la taula de
rosques normalitzades).
3. Per a confirmar si el valor obtingut s correcte, anem al magatzem de cargolam del taller, busquem una
femella amb el mateix valor i la provem enroscant-la en el cargol. Si ajusta correctament, confirmem el
valor nominal de la rosca i si consultem la taula de rosques podem deduir el pas.
2.4 Cales Johansson

Les cales Johansson, tamb dites, galgues Johansson o blocs patr, van ser inventades per un enginyer su-
ec anomenat Carl Edvard Johansson lany 1894.
El seu camp daplicaci s divers com veurem ms endavant.
Sn plaques de diversos espessors amb forma de parallelpede, fabricades amb acer trempat molt dur o
amb material cermic altament resistent. Les seves cares, dues de les quals denominades cares de refe-
rncia, sn perfectament paralleles i planes; el seu acabat s de rectificat ptim.
La distncia entre les cares de referncia corresponen a la mesura nominal a la temperatura de referncia
(20C); el valor nominal est gravat en cada cala (fig. 35).
La cala de la figura 35 indica que la cota A t un valor nominal de 25 mm; el seu valor real dependr del
grau de qualitat de la cala.
25
Fig. 35

EUETIB - UPC
2.4.1 Acoblament entre cales

La superposici de diverses cales permet dobtenir una gamma de mesures molt mplia, donat que els jocs
de cales disposen de sries
amb millsims (d1,001 a 1,009 mm),

amb centsims (d1,010 a 1,090 mm),
amb dcims (d1,100 a 1,900 mm),
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm) i
amb desenes (de 10,000 a 90,000 mm)
Tamb hi ha jocs que disposen de la srie des d1,010 a 1,490 mm en intervals dun centsim, aix com dels
mitjos millmetres (de 0,500 a 10,000 mm) en intervals de 0,5 mm.
Per a unir les cales entre elles, es netegen les cares principals i es deixen completament seques. A continua-
ci es van adherint comenant per les unitats ms petites.
El grau dacabat i de geometria (parallelisme i planitud) de les cales s tal que permet la uni entre elles per
simple adherncia.
Les cales suneixen fortament per adherncia molecular, de forma que es necessari disposar duna capa de
lubricant entre elles per a evitar la seva soldadura en fred.
Cas prctic 1
Indica el conjunt de cales que necessitem per a compondre la mesura de 23,575 mm. Suposar que tenim un
joc de cales amb millsims, centsims, dcims, unitats i desenes.
Regles prctiques:
1. Triar el menor nombre de cales possibles

2. Sempre hem de triar la cala amb la mesura ms petita (amb el decimal ms baix) i anar pujant
3. Que les cales petites quedin al centre de la uni
4. Que ladherncia sigui perfecta
5. Si s possible emprar blocs protectors als extrems
s molt prctic muntar una graella com la observada a continuaci ...
23,575 mm ?
amb millsims (d1,001 a 1,009 mm): 1 , 0 0 5

amb centsims (d1,010 a 1,090 mm): 1 , 0 7 0
amb dcims (d1,100 a 1,900 mm): 1 , 5 0 0
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm):
amb desenes (de 10,000 a 90,000 mm): 2 0 , 0 0 0
2 3 , 5 7 5

EUETIB - UPC

1. Identifica els blocs patr necessaris per a formar les segents mesures: a) 39,605 mm b) 60,430 mm
c) 99,995 mm
El joc de cales disponible s el segent:
amb millsims (d1,001 a 1,009 mm)

amb centsims (d1,010 a 1,090 mm)
amb dcims (d1,100 a 1,900 mm)
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm)
Rta.:
a) 39,605 mm ?

amb centsims (d1,010 a 1,090 mm):
amb dcims (d1,100 a 1,900 mm): 1 , 6 0 0
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm): 7 , 0 0 0
3 9 , 6 0 5
b) 60,430 mm ?
amb millsims (d1,001 a 1,009 mm):

amb dcims (d1,100 a 1,900 mm): 1 , 4 0 0
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm): 8 , 0 0 0
6 0 , 4 3 0
c) 99,995 mm ?

amb dcims (d1,100 a 1,900 mm): 1 , 9 0 0
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm): 6 , 0 0 0
9 9 , 9 9 5

EUETIB - UPC
2. Identifica els blocs patr necessaris per a formar les segents mesures: a) 13,476 mm b) 19,408 mm
c) 20,973 mm
El joc de cales disponible s el segent:
amb millsims (d1,001 a 1,009 mm)

amb centsims (d1,010 a 1,090 mm)
amb dcims (d1,100 a 1,900 mm)
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm)
Rta.:
a) 13,476 mm ?

amb dcims (d1,100 a 1,900 mm): 1 , 4 0 0
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm):
1 3 , 4 7 6
b) 19,408 mm ?

amb centsims (d1,010 a 1,090 mm):
amb dcims (d1,100 a 1,900 mm): 1 , 4 0 0
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm): 7 , 0 0 0
1 9 , 4 0 8
c) 20,973 mm ?

amb dcims (d1,100 a 1,900 mm): 1 , 9 0 0
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm): 7 , 0 0 0
2 0 , 9 7 3

EUETIB - UPC
2.4.2 Qualitat de les cales

En funci del seu camp daplicaci, shan establert quatre graus de qualitat de cales Johansson:
Grau de qualitat I: sn de gran precisi i sempren per a calibrar instruments de mesura en els labora-
toris de Metrologia.
L
Tolerncia constructiva: T = 0,2 + m
200 000
On L s el valor nominal de la cala en mm
Grau de qualitat II: sn de menor precisi i sempren per al control de calibres de verificaci del taller.
L
Tolerncia constructiva: T = 0,5 + m
100 000
Grau de qualitat III: tenen una precisi mitjana i sempren en operacions de reglatge o de verificaci
del taller.
L
Tolerncia constructiva: T = 1 + m
50 000
Grau de qualitat IV: sn les de menor precisi i sempren com a mesura dajust i de treballs en el ta-
ller que no requereixen una precisi elevada.
L
Tolerncia constructiva: T = 5 + m
20 000
Cas prctic 2
Determina lerror admissible duna cala de 7 mm de valor nominal fabricada amb un grau de ...
a) qualitat I
b) qualitat IV
Rta.:
a) Grau de qualitat I:
L 7,000
T = 0,2 + m = 0,2 + m 0,200035 m 2,00035 10 - 4 mm
200 000 200 000
Per tant, la cala mesura (7,000 2,00035 10-4) mm
Vmx 7,0002 mm Vmn 6,9998 mm
b) Grau de qualitat IV:

L 7,000
T = 5 + m = 5 + m 5,00035 m 5,00035 10 - 3 mm
20 000 20 000
Vmx 7,005 mm Vmn 6,995 mm

EUETIB - UPC
Cas prctic 3
La mesura total dun conjunt de blocs patr s de 20,973 mm. Determina lerror acumulat en el conjunt si
treballem amb un grau de qualitat II.
1r Pas: identificar les cales que formen el conjunt ...
20,973 mm ?
amb dcims (d1,100 a 1,900 mm): 1 , 9 0 0
amb unitats (d1,000 a 10,000 mm): 7 , 0 0 0
2 0 , 9 7 3
2n Pas: determinar la tolerncia de cada una de les cales per a un grau de qualitat II:
L 1,003
L = 1,003 mm T = 0,5 + m = 0,5 + m 0,50001 m
100 000 100 000
L 1,070
L = 1,070 mm T = 0,5 + m = 0,5 + m 0,50001 m
100 000 100 000
L 1,900
L = 1,900 mm T = 0,5 + m = 0,5 + m 0,50002 m
100 000 100 000
L 7,000
L = 7,000 mm T = 0,5 + m = 0,5 + m = 0,50007 m
100 000 100 000
L 10,000
L = 10,000 mm T = 0,5 + m = 0,5 + m = 0,5001 m
100 000 100 000
3r pas: determinar la tolerncia total: suma tolerncies parcials
Ttoltal = (5,0001 10-4 x 2 + 5,0002 10-4 + 5,0007 10-4 + 5,001 10-4) = 2,50021 10-3 mm
4t pas: determinar el valor total del conjunt: (20,973 2,50021 10-3) mm
Vmx = 20,973 + 2,50021 10-3 = 20,975 500 21 mm 20,976 mm
Vmn = 20,973 - 2,50021 10-3 = 20,970 499 79 mm 20,970 mm
Com podem observar hi ha cinc xifres significatives, (20, 9 i 7) certes i (6 0) incertes.

EUETIB - UPC
2.4.3 s de les cales

Per a obtenir un millor rendiment en ls de les cales, shan desenvolupat un conjunt daccessoris que facili-
ten la seva aplicaci prctica. Veiem els dos casos ms habituals en el nostre camp:
Per a ajustar lalexmetre a la mesura prefixada (fig. 36).
Per a calibrar el desplaament dels carros de les mquines eina (fig. 37).
Per a calibrar els aparells de comprovaci. Per exemple, si volem verificar el parallelisme de la cara su-
perior de la pea de la figura 38, primer hem de calibrar el comparador al valor nominal L mitjanant
una bloc patr.
comparador
Bloc patr
pea L
Fig. 36 Fig. 37 Fig. 38
Les cales Johansson sn delicades i requereixen una manipulaci acurada i adequada. Com a norma general,
tindrem en compte les segents recomanacions:
- no exposar-les a atmosferes humides perqu les dacer soxiden

- no exposar-les a atmosferes abrasives perqu es desgasten
- no manipular les cales dacer directament amb la m; la suor s oxidant i corrosiva; emprar guants de l-
tex (de cirurgi); aquest fenomen no es produeix en les cales cermiques.
- Per a evitar la seva oxidaci, impregnar-les amb una capa fina de lubricant desprs dusar-les; normal-
ment vaselina neutra. En les cermiques no cal fer aquesta acci.
- Quan es facin servir cal treure lexcs de lubricant de les cares de treball amb un drap suau; cal deixar
una fina pellcula lubricant per a evitar la soldadura en fred en unir dues cales.
- Cal mantenir net i exempt de partcules abrasives la zona de treball que ha de entrar en contacte amb
una cala
- Les mesures han defectuar-se el ms ajustat possible a la temperatura de referncia (20C)

Manual de Practicas de Metrologia Catala

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Manual de Practicas de Metrologia Catala

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

EUETIB - UPC

Tecnologia mecnica: metrotcnia bsica 0101 Introducci a la Metrotcnia

Professor: Eduard Calduch Edici: 01 1 de 6

Dins de la metrologia sestudien:

Les instruccions precises per a manejar correctament els instruments de mesura.

2.1 Mesura directa, mesura indirecta

Un peu de rei, un plmer o un gonimetre sn instruments de mesura directa (fig. 1).

Peu de rei Micrmetre o plmer Gonimetre

Una mesura s indirecta quan el valor de la magnitud no sobt directa-

Per exemple, sest comparant quan sexamina:

pea escaire galges

Fig. 3 Fig. 4 Fig. 5 Fig. 6

Professor: Eduard Calduch Edici: 01 3 de 6

La verificaci t com a fonament bsic determinar si la pea fabrica-

Els instruments ms emprats per realitzar la verificaci dimensional

4.1 Procs de verificaci

4.1.1 Verificaci dels materials

4.1.2 Verificaci de peces i/o conjunts semielaborats

Procedirem de la mateixa manera, si es detecta lerror en el procs densamblatge dun conjunt.

3 calibrador de tap = calibre de tampn

4.1.3 Verificaci de peces i/o conjunts acabats

4.2 Departament de control de qualitat

Les principals tasques daquest departament sn:

donar conformitat a la qualitat produda, s a dir, acceptar o rebutjar els

Professor: Eduard Calduch Edici: 01 5 de 6

ACTIVITAT DENSENYAMENT APRENENTATGE

Tipus doperaci Instrument usat Raona la teva resposta

Professor: Eduard Calduch Edici: 01 6 de 6

En aquest tema estudiarem els conceptes descrits anteriorment.

Professor: Eduard Calduch Edici: 01 1 de 12

1. Exactitud, precisi i sensibilitat duna mesura

Precisi i sensibilitat sn caracterstiques prpies de linstrument de mesura i estan ntimament lligades a

lectura n. valor (mm)

1 sensibilitat o resoluci = apreciacin

En aquest cas, les xifres significatives sn cinc: el 6, el 2, el 4 i el 0 es coneixen amb certesa i el 3 s

Ex. 3: 2,403 m = 0,002 403 km

quatre xifres quatre xifres

Ex. 4: 1,141 10-3 m 4,72 103

quatre xifres tres xifres

2a lectura: 20,50 mm. dem al cas anterior

3a lectura: 20,35 mm. Est expressada amb correcci

2 tamb dit, micrmetre dexteriors

ACTIVITATS DENSENYAMENT APRENENTATGE

3 46,20 ok. Correctament expressat; el valor s plausible

Professor: Eduard Calduch Edici: 01 4 de 12

2.2 Errors sistemtics

2.2.1 Instrument de mesura

2.2.2 Precisi i sensibilitat de linstrument

2.2.3 Destresa de loperari/a

Pressi de contacte incorrecta

2.2.4 Errors en la pea

Fig. 5 Fig. 6 Fig. 7

2.2.5 Condicions ambientals

Professor: Eduard Calduch Edici: 01 6 de 12

Generalment, una temperatura inadequada s la font ms comuna derrors ambientals.

2.3 Errors accidentals

2.4 Error absolut, error relatiu

Professor: Eduard Calduch Edici: 01 7 de 12

Per tant, lerror absolut s: XEa = x - x X [2]

Lexpressi correcta de la mesura vertadera ser: (15,26 0,01) mm

Professor: Eduard Calduch Edici: 01 8 de 12

ACTIVITATS DENSENYAMENT APRENENTATGE

lectura valor (mm) Ea (mm) Er%

lectura valor (mm) Ea (mm) Er%