Vous êtes sur la page 1sur 151

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias.

0
www.baucan.org
Revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas
templarias.

ISSN 1989-8800

Nmero conmemorativo.
EEll ffiilloo ddee llaa eesseenncciiaa..
D
De la gloriiaa aall ddeesscceennssoo aa llooss iinnffiieerrnnooss..
e la g lo r
770000 aaooss ddeell ffiinn ddee uunn m miittoo..

La pervivencia templaria en Menorca,


tras la supresin de la Orden: La
escultura templaria bafomtica de la
isla de Menorca: Ciudadela, Mercdal y
Alayor.

Lola Carbonell Bevi.

Abril 2012.
www.abacus.org.es
info@abacus.org.es
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 1
www.baucan.org
En portada.

Bafomet situado en el
dintel de una puerta de
una casa en Ciudadela.

Fotografa realizada por Lola Carbonell


Beva.

En el ao 1305, un oscuro personaje


llamado Esquiu de Floyran, quien
supuestamente haba sido prior de
Montfaucon, viajaba hasta Lrida con el
nico objetivo de acusar ante Jaime II a
los Pobres Caballeros de Cristo, a la
Orden del Temple.

Entre la lista de acusaciones, a las cuales el rey aragons no dio ningn crdito,
estaban el pecado de la sodoma, los sculos obscenos, y la hereja.

Despus del fracasado intento de acusacin ante Jaime II, Esquiu de Floyran se
dirigi a Felipe IV, rey de Francia, ante el que aadi una nueva acusacin:

Los templarios, los soldados de Cristo, eran acusados tambin de idolatra. El


Bafomet, una terrible cara barbada, era objeto de culto por parte de los
caballeros templarios, al parecer, tras haber entrado en contacto en Oriente con
los rabes y sus creencias.

De hecho, as rezaba en el captulo 46 del cuestionario pontificio que deban de


utilizar tanto en Castilla como en Aragn los comisionados para el proceso
contra el Temple:

que los mismos freires en cada provincia tenan unos dolos, esto es, unas
cabezas de las que algunas tenan tres caras, otras una y algunas tenan un
crneo humano

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 2


www.baucan.org
www.baucan.org

www.abacus.org.es

Redaccin: redaccion@abacus.org.es

Colaboraciones: colaboraciones@abacus.org.es

Informacin general: info@abacus.org.es

Administracin: administracion@abacus.org.es

Todos los artculos publicados en bacus son unicamente propiedad del autor.

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 3


www.baucan.org
INDICE

1- La poltica administrativa templaria en Ciudadela: la ciudad del


Conocimiento de Dios..-7-

1.1- Jaime II de Mallorca continuador de los linjes que apoyaron a su


padre Jaime I (1276-1285)......-8-

1.2- Alfonso III, El Franco, sucesor de la herencia templaria de su


abuelo paterno Jaime I (1285-1291).........................................................-9-

1.3- Jaime II, El Justo, de Aragn, el rey de linaje


templario....-10-

1.4- Jaime II El Prudente, de Mallorca, el rey de corazn


templario....-11-

1.5- Sancho I El Pacfico, de Mallorca (1332-1349).-11-

1.6-Jaime III El Desdichado, de Mallorca....-12-

2- La poltica matrimonial de las Casas de Aragn, y de Mallorca: la


influencia de las monarquas templarias europeas sobre el control poltico
de la isla de Menorca..-13-

3- La poltica religiosa en Ciudadela: Templarios, hospitalarios y ctaros,


en la ciudad del Conocimiento de Dios......-15-

3.1- Templarios en Ciudadela....-15-

3.2- Hospitalarios en Ciudadela....-22-

3.3- Ctaros en Ciudadela...-22-

4- Aplicacin del simbolismo y emblemtica templaria en la configuracin


urbanstica de Ciudadela.......-23-
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 4
www.baucan.org
4.1- La puerta...-24-

4.2- La cabeza bafomtica..-25-

4.3- El gallo...-26-

5- La pervivencia templaria en Menorca, tras la supresin de la Orden: la


escultura templaria bafomtica de la isla de Menorca: Ciudadella,
Mercadal y Alayor...-27-

5.1- El Bafomet simiesco de la grgola de la catedral de Santa Marina


de Ciudadela.-27-

5.2- Los Bafomets simiescos del Convento de San Francisco, ubicados


en el lmite meridional, extramuros de la muralla meridional de
Ciudadela...-28-

5.3- El Bafomet del portal de Artruxt-28-

5.4- El Bafomet leonino hallado en un lienzo de la muralla de


Ciudadela...-29-

5.5- El Bafomet satnico, ubicado en el lmite septentrional extramuros


de la muralla de Ciudadella...-31-

5.6- El Bafomet Behomot bblico, ubicado en el lmite oriental,


extramuros de la muralla medieval de Ciudadela.....-32-

5.7- simbologa y emblemtica postemplaria en Alayor..-33-

5.7.1- Las figuras bafomticas de Behomot bblico ubicadas en el


prtico principal de la parroquia de Santa Eulalia, de
Alayor...-34-

5.7.2- El gallo, smbolo de San Juan Bautista, ubicado en el


escudo de Alayor, que preside la fachada de la parroquia de
Santa Eulalia...-34-

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 5


www.baucan.org
5.7.3- Simbologa emblemtica postemplaria en Mercadal: los
bafomets Behemots ubicados en las jambas del prtico del
santuario de Nuestra Seora del Monte Toro..-35-

6- Conclusiones....-35-

Citas bibliogrficas.-37-

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 6


www.baucan.org
La pervivencia templara en Menorca, tras la
supresin de la orden: La escultura templaria
Bafomtica de la isla de Menorca:
Ciudadela, Mercadal y Alayor.


Lola Carbonell Bevi.

() Porque no hay nada oculto que no haya de ser manifestado; ni escondido, que no
haya de salir a la luz ().
(Marcos 4, 22).

1. La poltica administrativa templaria en Ciudadela: la ciudad del


Conocimiento de Dios.

Ciudadela, la antigua Medina Minurka musulmana, fue modificando su


configuracin como ciudad, a raz de la conquista cristiano-templaria por parte del rey de
Aragn y Conde de Barcelona, Jaime I El Conquistador, quin apoyndose en diversas
rdenes militares, no slo modific el aspecto urbanstico de la villa, sino su concepto
teosfico (1): () Templarios, Hospitalarios, Antonianos y Sanjorgianos dieron su apoyo al rey
Jaime I, y por tanto participaron directamente en la transformacin de la primitiva mezquita de
Medina Minurka, aplicando sus ideas teosficas y simblicas en la emblemtica de la iglesia de
Santa Mara, de Ciudadela. Posteriormente, continuaron sus aportaciones en la construccin del
templo, durante los reinados de Alfonso III y Jaime II. Los conocimientos esotricos estudiados por
dichas rdenes Militares se pusieron de manifiesto en la Arquitectura y Escultura de la iglesia de
Santa Mara, de Ciudadela, desarrollando una narrativa conceptual simblica a travs de la
escultura exterior del templo, en la que aparecen manifiestamente elementos del bestiario y
volucrario medieval, en las grgolas, tales como el lobo, bho, carnero, esfinge masculina, esfinge
femenina y cordero para la fachada meridional. La lechuza, el dragn y el pez, en la fachada
oriental. Y el licornio y quebrantahuesos en la fachada septentrional. Todo un relato teosfico
basado en la trasmisin esotrica, bajo un corpus hermtico fundamentado en el misterio del
conocimiento de Dios, y de una realidad existente despus de la muerte, muy diferente al concepto
religioso que nos ha sido legado, deformado por el paso de los siglos. Junto a la teosofa hermtica
esculpida en el exterior de la iglesia de Santa Mara, de Ciudadela, las rdenes Militares
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 7
www.baucan.org
Templarios, Hospitalarios, Antonianos y Sanjorgistas-, plasmaron a travs de otro bestiario, -en
este caso registrado en el friso corrido formado por el abocinamiento de las arquivoltas ubicadas en
las jambas de la Puerta de la Luz-, aplicando en l, la emblemtica de dragones, caradrios, grifos
dragonados y leones-. La emblemtica del friso corrido de las arquivoltas de la Puerta de la Luz,
confirma la participacin de dichas rdenes Militares en la construccin de la iglesia, en el periodo
histrico en el que detentaron su supremaca en la isla de Menorca. Por todo ello, las esculturas
externas de la iglesia de Santa Mara, de Ciudadela gozan de un enorme valor artstico y religioso-
conceptual, permitiendo conocer todo tipo de datos acerca del periodo medieval en que fue alzada
().

1. 1. Jaime II de Mallorca continuador de los linajes que apoyaron a su padre Jaime I


(1276-1285).

Entre la muerte de Jaime I en 1276, y el inicio del reinado del Alfonso III El Franco,
tuvo lugar el primer reinado de Jaime II de Mallorca, el cual fue continuador de los linajes
que apoyaron a su padre en la conquista de los reinos de Mallorca, Valencia, Catalua y
Aragn, tales como (2): () Raymundus de Rivosicco, Bernardus de Busqueto, Berengarius
Tolosani, Guillelmus de Montanyana, presbiter, Bernardus de aberola et Petrus Martini de Orto.
Sig [signe notarial] num Berengarii de Ripullo, publici notarii Valencie ().

(3): () 1278, abril, 20. Valncia El bisbe de Valncia, Jaspert de Botonac, i Mart Ros, fill
i hereu dArtal de Huerto, senyors respectius de Xulella i Xestalgar, trien larbitratge de Blasco
Maa de Bergua, Hug de Roman i Bernat de Busquet, perqu delimitin la frontera comuna
dambdues senyories. () Sig+num Iazperti, divina miseracione episcopi Valentini. Sig+num
Martini Roi, iurantis predictorum qui hec firmamus, concedimus et laudamus. Testes huius rei
sunt: Raymundus de Belestar, decanus Valentinus, et Iacobus de Albalato, sacrista eiusdem, et
Guillelmus de Moleto, rector ecclessie Gandie. Sig[signe notarial]num Guillelmi de Verunco,
notari publici Valencie, qui hec scribi fecit (...).

(4): (...) 1284, desembre, 27. Alcocer Carta de poblament de Xestalgar manada fer per Sana
Ros de Varea, vdua dArtal de Huerto i senyora del lloc, al seu capell, Guillem de Montanyana,
amb la demanda que la ratifiqui el seu fill Mart Ros. () e mando a don Guillem de
Montanyana, capelln mo, que scriva todas las cosas que laljama de Chestalgar deven fer al
senyor e han usado de fer e que las especifique totas cadaunas por s aquesta. () E yo, dona Sanxa
Ro de Varenya 61 avantdita, todas stas cosas dessusso ditas e scritas firmo e atorgo pregando a
Martn Roi, fillo mo e den 62 Artal dVuerto,63 que sto firme e atorgue e que meta lo senyal e so
siello; e mando a don Guillem, capelln mo, () Testimonios son de sto: don Arnau Mayal,
alcayde de Carlet, e don Domingo Ferrero, alcayde de Xestalgar, e Iucef Albenaxar, alamn
dAlcuer e Montcacet Abenal la qual cosa fon feta en Alcucer, 66 da de Sent Iohan Evangelista
en el mes de decembre en lanno de nostre senyor de mil e CC LXXX e quatro. E yo, don Guillem
de Montanyana, por mandament de dona Sanxa Roi avant dita, esto escriv e la siell con el siello
della acostumnada en presencia de los anteditos testimonios con la esmenda que es en la XX
octava lnea del mancu de la venda del bestiar grosso e menudo ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 8


www.baucan.org
1. 2. Alfonso III, El Franco, sucesor de la herencia templaria de su abuelo paterno
Jaime I El Conquistador (1285-1291).

Durante el periodo comprendido entre 1285 y 1291, el joven monarca Alfonso III El
Franco, tambin conocido como El Liberal, realiz una poltica continuista, en cuanto
a la utilizacin de sus hombres de confianza, para la ocupacin de puestos
institucionales en el gobierno balear (5): () El monarca aragons Jaime I, implant su
Administracin en Menorca, y no descuid el gobierno de la isla, -perteneciente al Reino de
Mallorca-, dejndola en manos de unos cuantos representantes que tan slo recogieron los tributos
exigidos a travs de los diferentes tratados de Capdepera que tuvieron lugar entre los aos 1231 y
1285. Los mismos hombres que lucharon en el ejrcito de Jaime I, no fueron recompensados
inmediatamente, sino a lo largo de los aos, conforme fue avanzando la conquista de las tierras que
formaron parte de la emergente Corona de Aragn. Jaime I, cumpli su palabra, y realiz
donaciones a sus hombres, desde el representante del oficio ms miserable, hasta el ms noble
caballero. Todos, absolutamente todos, tuvieron su recompensa de manos del rey Templario, Jaime
I. Durante el periodo de 1231 a 1287, la isla de Menorca tuvo una completa organizacin
administrativa, de la que formaron parte los hombres del ejrcito de Jaime I. Cuando tuvo lugar la
segunda conquista de Menorca, por el rey Alfonso III, tantas veces alabada y glorificada por los
cronistas clsicos, el monarca aragons Alfonso III, cont con los mismos hombres del ejrcito de
Jaime I, -que haban luchado junto a dicho monarca-, para formar su ejrcito. Los linajes que
apoyaron al rey Alfonso III, fueron los mismos, -en su gran mayora-, que los del rey Jaime I.
Algunos mantuvieron el nombre y apellido, por lo que bien pudieron ser los mismos individuos, o
sus hijos. En otros casos, fueron los descendientes de los primeros militares del ejrcito de Jaime I,
los que aparecen representados en El Llibre del Repartiment, de Valencia, puesto que coinciden
los apellidos, pero no ya, los nombres ().

Aunque exteriormente, Alfonso III, no manifestara su tendencia religiosa templaria,


s que lo ejecut mediante la utilizacin de linajes directa o indirectamente templarios,
que apoyaron a su abuelo Jaime I en la conquista de Menorca.

El Liberal se rode de personajes como: Mart Rois de Foces, Seor de Xestalgar,


Jaspert de Botonac, obispo de Valencia, Martn Roderic de Foces, seor de Xestalgar,
Bernardo de Vilamarino, archidicono de Valencia, Jaime de Albalat, sacristn de
Valencia, Blasco Eximn de Arens, cannigo de Valencia, (6), Arnau Burgus, que fue
baile de Mallorca en 1285 (7), Jaime de Sant Mart (8), Pere de Llivi, que tuvo
representacin poltica en Menorca, como lugarteniente del baile de Mallorca (9), Jaime
de Torrella (10), A., de Bastida (11), Arnau de Berga (12), Arnau de Santacilia (13), G., de
Belloch (14), Pere de Prat (15), y Pere de Clar (16), Hugo Mataplana, obispo de Zaragoza,
Ramn de Anglesola, Berenguer de Puchvert, Guilln Durfort y Bernardo Guilln de
Pinels (17).

Alfonso III mantuvo los cultos a las advocaciones religiosas iniciadas bajo el reinado
de su abuelo Jaime I, y las ampli con algunas ms (18): () Si se tiene en cuenta el
pequeo territorio de la isla de Menorca, se podr observar como primero el rey Jaime I, consolid
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 9
www.baucan.org
el mismo, otorgando terrenos para su instalacin a multitud de religiosos, correspondientes a
diferentes rdenes-, en todos los puntos de la isla. Dominios y cultos religiosos, que posteriormente
ratific y ampli el rey Alfonso III, a pesar de que, en las investigaciones realizadas hasta la fecha
sobre el asentamiento de los religiosos en Menorca, la gran mayora de autores apuntaban a que los
mismos fueron ejercidos durante los reinados de Alfonso III, Jaime II y Jaime III-. Pero la realidad
result muy diferente, ya que fue el monarca aragons Jaime I, quin tras conquistar Menorca
implant los cultos a san Bartolom, santa gueda, Nuestra Seora de la Merced, santa Catalina,
Nuestra Seora de Gracia, santa Mara, Santa Cruz, santa Eulalia, san Martn, san Salvador, san
Nicols, san Antonio, san Juan, san Francisco, san Jorge, Nuestra Seora del Rosario, y Nuestra
Seora del Monte Tur. Mientras que durante el reinado de Alfonso III, los nuevos cultos creados,
fueron: Santsima Trinidad, santa Clara, Corazn de Jess, san Sebastin, san Blas, san Lorenzo, y
Nuestra Seora del Mar o de la Asuncin ().

1. 3. Jaime II, El Justo, de Aragn, el rey de linaje templario (1294-1298).

Entre 1294 y 1298, asumi el gobierno de las Baleares el rey de la Corona de Aragn
y conde de Barcelona, Jaime II El Justo (19): () Jaime II tambin utilizara y confiara en
los mismos linajes o familias de arraigada tradicin militar, de sus antepasados, los reyes de
Aragn: Jaime I y Alfonso III. Lo que significa, que Jaime II, conoca la lealtad de dichos linajes, y
prefiri rodearse de los descendientes de dichas familias, para evitar ser traicionado. El monarca
aragons Jaime II, utiliz a los miembros de dichos linajes ligados a sus ancestros para ratificar su
poder en la isla de Menorca, al igual como para servirse de los mismos en la ampliacin del
territorio de su Corona, como fue la campaa para la conquista del Reino de Murcia. Por lo tanto,
tanto los hombres de Jaime I, como sus descendientes, o sus linajes, no quedaron establecidos en la
isla de Menorca inamovibles, a lo largo de un siglo, sino que su radio de accin estuvo centralizado
entre el Mediterrneo Peninsular de la emergente Corona de Aragn, e insular, del Mar Balerico
que rodea a las islas Baleares, Mallorca y Menorca. El Llibre del Repartiment, de Valencia,
recoge una serie de linajes indirectos, de personajes que pudieron haber participado en la conquista,
institucionalizacin y ratificacin del gobierno de los reyes de la Casa de Aragn en Menorca, que
se identifican con posteriores apellidos existentes en la isla de Menorca durante la Baja Edad
Media, y Edad Moderna ().

El Justo se rode en el gobierno de las Baleares de personajes como Nuo San


(20), Ramn Muntaner (21), el templario Guillem de Montcada, que desempe el cargo
de procurador real de Mallorca (22), Guillem dErill, primer maestre de la orden de
Montesa (23), Garca Lpez de Padilla, Erim dEroles, fray Galcer de Bellera, y fray
Arnau Soler, segundo maestre de la orden de Montesa (24), Vidal de Vilanova, nuncio y
procurador del rey de Aragn (25), Leonardo de Tibertis, visitador general de la orden
del Hospital (26), Gombau dEntena, Seor de Xiva y Xestalgar, consuegro de Jaime II de
Aragn (27), Bernat Guillem dEntena (28), Bernardo de Sarri, Martn Ruiz de Foces
(29), Eiximn de Torroella, alcalde de Xestalgar (30), Guillem de Entena, Guillem de
Montcada, Guillem de Anglesola, Pon de Ripoll, Alfonso, conde de Urgell; Ramn de
Ripoll, noble; Ambrosio de Ripoll, noble; Guillem Ramn de Montcada, noble; Guillem de
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 10
www.baucan.org
Cervera, noble; Pedro Martnez de Verga; Gonzalo Garca; Bernardo de Fenollar; Arnaldo
de Gerona, notario pblico de Balaguer (31), Jaspert, vizconde de Castelnou, Otho de
Montcada, Gilberto de Centelles, Bernardo de Abersona (32), Ramn, obispo de
Valencia, Gilabert de Centelles, Francisco de Proxida, Francisco de Bastida (33), Arnau de
Vilanova, mdico personal del rey (34), Ramn Gaufredi, general de la orden Franciscana
(35), Roger de Flor, militar templario (36).

1. 4. Jaime II, El Prudente, de Mallorca, el rey de corazn templario (1298-1311).

Su vida abarc el periodo comprendido entre 1243 y 1311. Rein en las Baleares
durante un corto periodo de nueve aos (1276-1285), en primer lugar. Y culmin su
segunda etapa de gobierno entre el periodo (1298-1311). Durante su mandato se rode de
asesores templarios cuyos bienes fueron confiados al obispo de Mallorca cuando se inic
el proceso contra la orden del Temple (37).

Entre su squito de confianza se encontraban: fray Bernat Font, comendador del


temple en Mallorca (38), el vizconde de Bearn (39), Guillem Bassa (40), Pere Morana de
Alar (41), Dalmau de Garriga, lugarteniente del rey Jaime II, en Mallorca (42), Ramn
Llull, criado en Montpellier por Jaime II de Mallorca cuando ste, todava era prncipe (43).

1. 5. Sancho I El Pacfico, de Mallorca (1311-1325).

Sancho I de Mallorca obtuvo un reinado inesperado, ya que por lnea sucesoria le


corresponda la corona a su hermano Jaime, el cual renunci para profesar la fe religiosa en
la orden franciscana (44).

Tras casi un siglo, todava, el rey Sancho mantena buenas relaciones con los linajes
que participaron en la conquista de las Baleares con Jaime I. Algunos de sus hombres
fueron: Guillem de Canet y Nicols de Sant Just, embajadores (45), y Pere de Plana (46), o
nuevos apoyos como el de Brenguer de San Juan, que desempe el cargo de lugarteniente
mayor en Mallorca (47), Pere Fenollet, a quin le otorg el vizcondado de Mallorca (48), o
Guillem Saguardia, nombrado vizconde de Canet (49).

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 11


www.baucan.org
1. 6. Jaime III, El Desdichado, de Mallorca (1332-1349).

Comenz a reinar a los 17 aos, concretamente el 13 de enero de 1332 (50), mientras


que desde 1325 a 1328 fue regente su hermano el infante Ferrando (51).
Al producirse el matrimonio convenido, entre Jaime III, y su prometida Constanza de
Aragn, se volvieron a unir los linajes de los antiguos conquistadores del reino de Mallorca
con los de Aragn. De modo que Jaime III de Mallorca fue yerno del rey catalano-aragons
Alfonso IV de Aragn y de su esposa la infanta Teresa de Entena, condesa de Urgell. Del
matrimonio entre Jaime I y Constanza de Aragn naci Jaime IV (52). De modo que los
hombres de Jaime III de Mallorca, compartidos con Alfonso IV de Aragn, fueron entre
otros: Garca de Lori, mayordomo; Arnaldo Ballester, escribano; Enmanuel de Entena, de
la Casa del Rey; Sancho Roderici, de la casa del Rey; Geraldone de Monte Senisio, Elvire de
Iacca, Beatrici de Boxadors, Mayllete dEntiena, Francesie de Moreyll, Agneti de Puiades,
Teresie hija de Emanuelis dEntiena, Marie Martini de Font y Sibilie Otgera, doncellas
todas ellas del servicio real; Marie Amargos y Thode Martini, amas de cra de la Casa Real;
Sibila de Antilione, noble; Agneti tambin llamada Paschasie, personal de la Casa Real;
Teresie Gombaldi, religiosa del Monasterii de Casvis; Geraldona, ama de cra de la reina de
Mallorca, Constanza; Azenario d Orbe, cartero mayor; Berengario de Rajadello, escribano;
Poncio Ugonis, hermano de la reina Teresa y Conde de Urgell; Guillelmi dEntiena,
hermano natural de la reina Teresa; Roderico de Luna, personal de la Casa Real; Poncio de
Vilariacuto, repostero; Garcia Sancho de Sotes, personal de la Casa Real; Raymundo de
Vilafrancha, panadero; Raymundo de Boyl, militar al servicio del infante; Iacobo de Urries,
camarero mayor; Arnaldo Stanyeti, personal de la Casa Real; Egidio dAraur, caballerizo;
Petro Sartre, personal de la Casa Real; Bernardo Luppeti, escribano real; Luppo de Contut,
escribano real; Sancho Lopez de Olmeda, escribano del infante Pedro; Bernardo de Petra,
personal de la Casa Real; Iohanni Martini dEntiena; Petro Iordani dUrries; Berengario de
Boxadors; Bartholomeo Cespujades; Pericono Guillelmi, cartero; Arnaldo Tarraso,
Guillelmo Palazini, Guillelmo Torroja, Dominico Petri de Turribus, carteros del rey;
Dominico Petri de Nayno, cartero del infante primognito Pedro; Francesio de Podio
Rubeo y Petro Cerdany carteros externos; Martino de Soteriis, Petro de Lori y Iohanii de
Almunia, personal de cmara; Petro dEsplugues, subrepostero; Bernardo Comitis;
Arnaldo de Manso, subpanadero, Arnaldo Lor, subbotellero; Guillelmi de Campanis,
Francisco Folque, cocinero; Iohanni Garcesii de Alfaya achicador; Bernardo Molinerii
aprendiz; Marco halconero; Francisco Cescala, peletero y maestro Ricardo, menescal,
maestro Iuccen y maestro Guillelmi de Carcassona, medicos; Pericono de Turrellis,
Francisco Leopart, Bartholomeo de Casa, Iacobo Vaqueri, Marie que freganchines; Iohanni
Navarro, Garsie Navarro, Blascoto, Michaeli, Petri Punienta, Nicolao de Granyen,
Guillelmo Torner, Pericono de Menargues, Farach Doveta, sarraceno, Benedicto Radio,
Paschasio Martini de las Andas, Paschasio de Barbera, Iohanico Blascho, Palazino de
Focibus, Petruco Boquino et Petri Sancho dAyvar; Domengot et Petro Saranyena,
mensajero; Iacobo Rossell, repasador; Michaeli Fusterii, Bernardo Gaucerandi, Francisco
Campi et Guillelmo Gaucerandi, sastres; Michaeli Petri apata et Raymundo de Boyl,
militares, consejeros del infante Alfonso; Michaele Petri apata et Raymundo de Boyl,
militares; Egidii Petri de Buysan, secretarios y poseedores de los sellos del primognito
infante Pedro hijo del rey de Aragn; Sancho Lpez de Olmeda notario privado de los
infantes, y pblico; (53), Arnaldo obispo de Lrida, Arnaldo, obispo de Urgell, Guillermo
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 12
www.baucan.org
de Angesola, Ramn Cornell, Ramn de Ripoll, Bartolom de Podio, escribano real (54),
Garsia de Sancto Paulo, obispo de Lrida y preceptor de la iglesia de la ciudad de
Balaguer; Iacobo de Alosio, Bernardo de Camporrellis, Guillelmo Servent, doctores en
Leyes; Bernardo de Castilione, ciudadano de Balaguer, fray Bernardo Fuster, franciscano
del convento de Lrida y confesor de los reyes de Aragn; Miguel Petri abata; Raymundo
Vinaderii, doctores en leyes; preboste de Manresa; Bernardo Guillelmi dEntiena hijo de
Poncii Ugonis dEntiena; Pardo de la Casta; Petro Oliverii, cocinero de la Casa Real;,
Andree Fresch, cocinero de la condesa de Urgel consorte y esposa del rey de Aragn;
Constancie, dama de la condesa de Urgell, hija del noble Raymundo de Ripellis; Agneta,
hija de Bernardi de Guardia; Sclaremonda, hija de Bernardo de Camporrellis, Margarita,
hija de Guillelmo de Conques; Bru hija de Poncii Ugonis de Entena; Iacobo, Iohanni et
Sanccio hijos de Elvira Martini ama de cra de los reyes de Aragn; Ana Solana y Solanete,
hijas de Petri Sola y Ana Rabaa personal de cmara de la condesa de Urgell; Laurencio
Foguet, personal de la Casa Real; Bernardo, conde de Comenge y vizconde de Turensis;
Berengarius de Ripellis, Simo de Miro; Raymundus de Coponibus, Berengarius de
Coponibus, Bernardus de Lavinaria, militares distinguidos; Bernardus de Boxadors, y
Berengarius Vives, cancilleres de los infantes; Bernardi de Corronibus, notario pblico de
los reyes de Aragn (55).

2. La poltica matrimonial de las Casas de Aragn, y de Mallorca: La


influencia de las monarquas templarias europeas sobre el control poltico
de la isla de Menorca.

Desde la fundacin de la orden de los Pobres Caballeros de Cristo, en el primer tercio


del siglo XII -entre 1130 y 1136- (56), los condes de Barcelona a priori, y posteriormente los
reyes de la Corona de Aragn, se adhirieron a dicha orden militar. El primero de ellos fue
Ramn Berenguer III, El Grande.

Un hecho similar ocurri en el territorio de las monarquas europeas. Todos los reyes
templarios se contrajeron esponsales entre ellos para unir la religin cristiana a la poltica.
Los reyes de la cristiandad generaron entre los siglos XII, XIII y XIV las mayores fuerzas
militares hispanas y francesas para defender sus propios reinos.

De este modo, Ramn Berenguer III, se uni matrimonialmente con la tambin


templaria familia real de Dola de Provenza, quin aport a la casa condal de Barcelona
como dote el marquesado de Provenza y los condados de Gavald y Rodas (57).

Ramn Berenguer IV, -primognito de Ramn Berenguer III-, que hered el condado
de Barcelona, se cas en 1137, con Petronila de Aragn, hija del rey templario Alfonso I El
Batallador, rey de Aragn. Por lo tanto, esta fue la primera unin matrimonial basada en
alianzas templarias en la Casa Condal de Barcelona. Pero an hay ms. Ramn Berenguer
IV, no slo hered el ttulo de Conde de Barcelona, sino el de Rey de Aragn (58).
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 13
www.baucan.org
Berenguer Ramn, segundognito hijo de Ramn Berenguer III, hered de su madre
Dola de Provena, las tierras provenzales. En 1144, muri y su herencia occitana pas a su
hijo Ramn Berenguer, primero como conde de Provenza, -bajo la tutora de su to Ramn
Berenguer IV, rey de Aragn, conde de Barcelona y marqus de Provenza-; y
posteriormente bajo el ttulo de conde de Melgueil (59).

El ltimo cuarto del siglo XII result crucial entre los reyes catalanoaragoneses y los
occitanos por la disputa de los territorios franceses (60): () Para defender Provenza de las
apetencias de la familia Baus y del conde de Tolosa, el prncipe cataln se propone que su sobrino
provenzal Ramn Berenguer case con Riquilda, sobrina del emperador Federico Barbarroja; to y
sobrino reconoceran detentar Provenza y Arls como feudo del emperador alemn, pagndole censo
anual. Para la entrevista pactada de los dos condes con el emperador, Ramn Berenguer IV al pasar
Piamonte, mora el 6-VIII-1162 en la aldea Borgo San Dalmazo. Ramn Berenguer III de
Provenza ser de hecho el tutor de Alfonso II, menor de diez aos al morir su padre Ramn
Berenguer IV. Cuando muere el provenzal en el sitio de Niza, ao 1166, sin descendencia,
Alfonso II trata de unir Provenza a su corona: a principios de 1167 pasa a este condado, se
proclama soberano del mismo. Pero esto le proporcionar luchas constantes con Ramn V
conde de Tolosa que tambin desea Provenza. Se sucedieron tratados, treguas y proyectos
pacifistas de Alfonso II que siempre rompa el de Tolosa. Este implic en el problema a
Gnova a la que vendi el litoral provenzal en 1174; y en 1181, Ramn Berenguer hermano
del aragons que tena el gobierno de Provenza y haba heredado Cerdaa, Carcasona y
Narbona, fue asesinado cerca de Montpellier por partidarios del conde de Tolosa. La
reaccin de Alfonso II fue aliarse con Pisa, y lograr dominar toda la Galia meridional desde Niza al
Atlntico: tendr procuradores suyos gobernando Provenza, Millau y Gavaldn; influye en
Montpellier; son feudatarios suyos los condes de Foix, Bigorra, Razs y Carlat; tambin los
vizcondes de Nimes, Beziers, Carcasona y Bearn; se hacen sus vasallos los Busca seores de
Piamonte y en 1172 muerto sin sucesin el conde Gerardo de Roselln, deja el seoro a Alfonso II,
que tom posesin del mismo en Perpin. Cuando muera en 1196 su hijo segundo Alfonso heredar
Provenza, Millau, Gavaldn y Rodez ().

Junto a los pequeos seores de los condados franceses e hispnicos, que se


disputaban el terriorio francs, se encontraba el rey de Inglaterra Enrique II, Plantagenet,
igualmente templario, y poseedor de un amplio territorio - por matrimonio-, en Aquitania
y Gascua (61).

Los inicios del siglo XIII, conllevaron nuevos enfrentamientos por el control del
territorio francs. Pero aparecieron nuevos elementos. No slo el Temple se haba
extendido en Europa a travs de la milicia, sino de la realeza. Las monarquas templarias
tenan cada vez mayor poder sobre el territorio. Su fuerza iba creciendo y poda
equipararse a la del papado. El Temple iba ganando adeptos que dejaban sus bienes
testamentarios a la rden, en detrimento del Cister.

Pedro II, rey de la Corona de Aragn y conde de Barcelona posea territorios en


occitania. Por un lado, estaba emparentado con los nobles de la zona (62), y por otro, a
travs de los matrimonios entre casas reales templarias (63). En sus dominios habitaban
ctaros, quienes proporcionaban beneficios al rey templario Pedro II, y a quin interesaba
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 14
www.baucan.org
protegerlos. El papado busc el apoyo del Cister para contrarrestar el avance del poder
templario, y utiliz a los ctaros, como cabeza de turco, para enarbolar una cruzada, que
en realidad no fue la cruzada ctara, sino Cister-Templaria.
El conflicto sobre la erradicacin de la orden del Temple en la Francia del siglo XIV,
fue un problema que se gener a lo largo del siglo XIII, pero especialmente en el ltimo
cuarto, a raz de las luchas por el territorio, tras la muerte del rey Jaime I, quin haba
continuado la poltica matrimonial entre linajes templarios europeos (64), hasta el punto de
que Jaime I, rey de Aragn y de Mallorca fue suegro de Felipe III, (65), el padre del
sanguinario Felipe IV, El Hermoso, que carg contra la orden del Temple.

El final del siglo XIII no fue menos violento que el anterior. Continuaron los conflictos
por el poder del territorio francs entre los reyes herederos de la Corona de Aragn, de la
Corona de Mallorca, del rey de Francia, y del papado. Y a todo esto se sumaron los nuevos
matrimonios templarios hispano-franceses (66). Todo un conflicto perpetuo y familiar
iniciado tras la firma del tratado de Corbeil, en 1258 (67), que continuara con el tratado de
Perpian en 1279 (68), y sigui con la paz de Agnani en 1295 (69).

3. La poltica religiosa en Ciudadela: Templarios, Hospitalarios y Ctaros,


en la ciudad del Conocimiento de Dios.

Ciudadela se convirti a lo largo del siglo XIII y primera mitad del XIV, en una ciudad
dirigida por los linajes de los reyes de Aragn y de Mallorca, por lo que se gener un
trasiego de administradores que cruzaban el Mediterrneo Balear haciendo partcipes a las
administraciones regias de Barcelona, Zaragoza, Valencia, Murcia y Mallorca.

3.1. Templarios en Ciudadela.

No hay que olvidar que muchos de los cargos pblicos institucionales fueron
desempeados por templarios. De modo, que durante dicho periodo fueron templarios y
hospitalarios los que se encargaron de la poltica religiosa de Menorca. Su huella qued
plasmada en una serie de edificios pblicos, como fue en primer lugar la primitiva iglesia
de Santa Mara, en Ciudadela; as como la primita iglesia y monasterio de Nuestra Seora
del Monte Toro, en Mercadal; y la iglesia de Santa Eulalia, de Alayor, la cual fue
construida con posterioridad a estas fechas, pero en la que qued la impronta de la
simbologa templaria (70).

Durante estos aos, el dominio religioso templario se dej sentir a travs de la figura
de sus monarcas. Jame I fue un templario reconocido por l mismo. Su hijo Jaime II, no
figur oficialmente como templario, pero su educacin y religiosidad templaria
influyeron en su fe, concretamente en la advocacin de Nuestra Seora de Gracia, a la que
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 15
www.baucan.org
erigi una pequea iglesia en Alayor, y posiblemente fuese la base para la construccin
de la ermita de Mahn (71).

Por otro lado, durante el ltimo cuarto del siglo XIII, Jaime II de Mallorca se
posicion de parte del rey francs Felipe III y del papado, por intereses personales;
enfrentndose a su familiar, el rey de Aragn, Jaime II. Por su parte, Felipe IV El
Hermoso, de Francia, orden a Jaime II de Aragn, la detencin de todos los templarios
que habitasen en sus dominios, con fecha de 26 de octubre de 1307. El 17 de noviembre
del mismo 1307, la respuesta de Jaime II de Aragn fue negativa. Por otro lado, el papa
Clemente V, el 22 de Novimbre de 1307, comunic al rey de Francia la captura de los
templarios, y la orden de inventariar sus bienes (72): () se cultiven a expensas de la orden
sus heredades, y quede todo bien custodiado, o para restituirlo a los mismos si se hallasen
inocentes, o para aplicarlo a la Tierra Santa si saliesen culpados (). El rey de Aragn decidi
colaborar a partir de la llegada de la misiva del papa, producida el 18 de enero de 1308.
Dispuso que sus hombres de confianza, -los representantes de los linajes que por
tradicin familiar le haba apoyado-, iniciaran la investigacin y proceso contra los
templarios (73): () Esta carta lleg a manos del rey estando en Valencia a 18 de Enero
siguiente, do que el maestre y otros de la orden del Templo, tam milites, quam capellani, quam
sargentes, habam confesado sus delitos. 12. A 5 de Diciembre de 1307 desde Valencia despach el
rey convocy al otro da contest a S. S., diciendo lo que ya tena dispuesto en orden a los templarios
a instancia de los obispos e inquisidores, y que proseguira en ello con ardor. 6. Breve expediente
sobre los templarios formado en Valencia en el real a I de Diciembre de 1307 ante Bernardo de
Apersona, que comprehende: I nombramiento hecho por el rey D. Jayme II del obispo de
Valencia D. Raymundo Despont, y del de Zaragoza D. Ximen, y de Fr. Juan Llotger,
dominico, inquisidor de estos reynos, para que procediesen aquellos en sus dicesis, y
este en todo el reyno, a inquirir en la causa de los templarios: 2 aceptacin de los dichos,
ms con la protesta de que les auxiliase el brazo real para impedir la fuga y el encerramiento en sus
castillos, y de que se procediese al seqestro de todos los bienes de aquella orden. Testigos fueron
D. Jayme Prez y D. Juan, hermanos del rey, Fr. Guillermo Aranyon, dominico, y confesor
del rey, Gonzalo Garca y Artal de Azlor sus consejeros, Pedro de Costa juez, y
Bernardode Albacia, vice-canciller. 7. Real orden dada el mismo da a Gombaldo de
Entenza, procurador real del reyno de Valencia, para prender a los templarios, ocupar e
inventariar sus bienes de dicho reyno. 8. La misma orden para los de Pescola y Xivert y los
de Catalua y Aragn, dada all mismo el da siguiente 2 de Diciembre (en todas estas rdenes se
pone por causilla instancia que sobre ello haca el rey de Francia). 9. A 4 de Diciembre de 1307
escribe el rey al papa, avisndole como haba procedido contra los templarios, segn queda
indicado; y que muchos de ellos, odos los rumores de Francia, se haban refugiado y fortificado en
castillos, los quales tena nimo de sitiar y combatir. Excsase con S.S., de haber obrado as,
habiendo prometido en su carta ltima que nada hara sin su aviso y precepto; porque a esto le
obligaron la requisicin de sus obispos e inquisidor, y las repetidas instancias del rey de Francia.
10. Con la misma fecha respondi el rey a la carta de Fr. Romeo Zabruguera, arriba citada nm.,
2, diciendo que haba recibido del rey de Francia el mismo aviso sobre los templarios, y que no
haba querido proceder contra ellos por no habrselo mandado el papa; pero que novisimamente a
instancias de su inquisidor haba decretado su prisin, y que ya se hallaban algunos en las crceles
reales. Adems le ruega que enve copia autntica de los procesos que se hicieren en Francia sobre
este negocio. 11. Otra con la misma fecha al rey de Francia diciendo lo mismo; a lo que aade que
se haba resuelto principalmente por haber sabiatorias a los obispos de Valencia,

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 16


www.baucan.org
Zaragoza, Tarazona, Huesca, Segorbe, Lrida, Barcelona, Vique, Gerona, Tortosa y Urgel,
y al vicario general del arzobispado de tarragona D. Rodrgo, para que acudiesen todos a
Valencia en la prxima Epifana a tratar sobre el modo de proceder contra los
templarios. 13. Habinse ya apoderado los del rey, del castillo de Pescola a 12 de Diciembre de
1307, en que estando l en Silla, lugar junto a Valencia, mand a Bernardo de Libiano
(Llebia) que le traxese preso el comendador de aquel castillo, con todo lo que en l haba
hallado. 14. De 29 del mismo mes y ao hay una orden del rey, fecha en Valencia, dirigida al
bayle de Tortosa, mandndole conducir a su presencia tres fratres templarios, qui rasis barbis,
relicto dicto ordine fugiebant quorum alter interrogatus qualiter fiebat professio et ingressus per
fratres ipsius ordinis, respondit se hoc nec papae, nec alicui alio nisi nobis (regi) tantummodo
revelaret. En un diario lemosn se lee lo siguiente: En 1307 fon deposat lorde dels
templaris, e moriren la maior part a mala mort e degollats, per lo gran pecat que ab ells
era. 15. carta del papa al rey de 3 de Enero de 1308, exhortndole a que proceda contra los
templarios. 16. A 10 del mismo mes y ao Fr. Juan Llotger, inquisidor, envi a la curia del
papa a Fr. Bernardo de Boxados, dominico, para que se informase de lleno sobre lo que deba
hacerse en la inquisicin de los templarios. 17. Carta del rey, fecha en Valencia a 23 de Enero de
1308, dirigida a D. Fr. Raymundo Despont, obispo de Valencia, residente en Tarragona, en
que le encarga participar al concilio que all se celebraba, como el papa le haba mandado prender a
todos los templarios en un da: precepto que no poda cumplir por haberse anticipado a prender
algunos, de lo qual haba resultado que muchos de ellos se haban fortificado en los castillos de
Miravet, Ascon, Monzn, Cantavieja, Vilell, Castellot y Chalamera; pero que los combatira con
todo su poder hasta apoderarse de ellos. 18. Tres das antes de esta fecha hay una citacin a
Raymundo Zaguardia, lugarteniente del maestre del Templo en Aragn, existente en
Miravet, demandndole comparecer con todos sus sbditos (De esta clase hay muchas
citaciones con partidos ventajosos, algunos de los quales se vern mas adelante). 19. El conde de
Urgel y Dalmacio de Rocabert y el obispo de Gerona se opusieron a la captura de los
templarios y seqestro de sus bienes en sus estados y dicesis: con esta ocasin hay una
orden del rey a los tres, para que obedezcan y auxilien su decreto, fecha en Valencia a 31 de Enero
de 1308. 20. A 17 de Febrero de 1308 envo el rey estando en Valencia fratrem Paschassium
Tholosani ord praed., por embaxador al rey de Francia, para que se informase y certificase de los
delitos y procesos de los templarios. 21. A 16 de Mayo de 1308 escribi el rey a Pedro de Queralt,
mandndole intimar a los templarios encerrados en el castillo de Miravet, que se
sujetasen al juicio del inquisidor. Los templarios respondieron que obedecieron gustosos la
resolucin que tomase el papa, si con el consejo de sus cardenales suprima su orden, y les mandaba
entrar en otra, ms no si los culpaban de hereges, porque en tal caso queran antes morir en sus
castillos. 22. Captulos que propuso el rey a los templarios que se defendan en el castillo de
Monzn a 18 de Junio de 1308: van copiados.23. Orden del rey a Berenguer de Toba para
trasladar los templarios de Cantavieja al lugar de Villarlongo, y tenerlos all presos.
Manda que en los domingos, martes y jueves de cada semana les de carne de carnero a razn de un
carnero para veinte y quatro personas: los otros das o huevos o pescado, sin mezclar ambas cosas,
fecha en Valencia a 19 de Septiembre de 1308. 24. Otra orden para que del castillo de Miravet
pudiesen salir el hijo de D. Pedro de Moncada y otros hijos de nobles, que todava non
sunt fratres, y volver a sus casas, fecha en Teruel a II de Octubre de 1308. 25. Con la misma
fecha, salvo conducto a los templarios de Miravet para poder enviar uno que trate su negocio con el
rey. 26. Inventario de varios libros hallados en poder de los templarios, y entregados al rey, fecha
en Daroca a 24 de Octubre de 1308 (copiado nm. 2). 27. Carta de Fr. Raymundo Zaguardia,
lugarteniente del maestre del Templo en Aragn y Catalua, a Arnaldo, abad de Fuenfra,
vice-canciller del papa, en que referido el sitio de nueve meses que l con sus hermanos
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 17
www.baucan.org
padeca en el castillo de Miravet, y la resolucin en que estaban todaos de no entregar un
fuerte que con tanto trabajo conquistaron de los moros sus antepasados, le ruegan que se
interese con el papa, a fin de que mande al rey alzar el cerco; que en lo tocante a sus
delitos estaban prontos purgare nos et fratres nostros ut milites veri et catholici
christiani per bellum, vel alias, juxta canonicas et legitimas sanctiones, velalio
quocumque mododomino papae videbitur faciendum. 28. Del mismo da y fecha de Daroca
son los tratados que propuso el rey a los de Miravet sobre su rendicin (van copiados nm.3). 29.
Orden del rey a Bartolom Tharin sobrejuntero (suprajunctario) (I) de Zaragoza, dada en
Calatayud a 13 de Noviembre de 1308 para que a los templarios de Castellot no les permitiese
entrar en las iglesias al tiempo de celebrarse en ellas los divinos oficios, sino solo a otras horas. 30.
A 16 de Noviembre de 1308 envi el rey desde Calatayud su ultimtum a los captulos que
propusieron los de Miravet (va copia nm.4). 31. Carta de Fr. Raymundo Zaguardia y los
otros templarios de Miravet al papa, en que le hacen presente su inocencia y los trabajos
pasados en defensa de la religin de Jesucristo, la malicia de sus acusadores, y la
perversidad con que no pudiendo probar los delitos que les imputaban, pasaron a la
fuerza y a los tormentos, obligando con ellos a que los confesasen algunos religiosos, y
que por esta causa les tenia el rey muy apretados en el castillo de Miravet; y as le
suplican que mande al rey afloxar en esta demanda, ofreciendo purgarse como arriba:
fecha en Miravet a 22 de Noviembre de 1308. 32. Debi luego rendirse esta fortaleza, puesto
que a 19 de Diciembre del mismo ao ya dio el rey, estando en Epila, orden a Mascaros Garidell
para que le trayga duo volumina biblias, et alios libros hallados en el castillo de
Miravet. Praeterea, le dice, mittatis nobis illud ferrum laticeae quod fuit comitis Barchinonae,
quod que sicut intelleximus, in dicto castro inventum est. Recibi todo esto el rey estando en
Zaragoza, como lo dice en carta de 26 de Diciembre del mismo ao. 33. Con fecha de Zaragoza de
24 del mismo escribi al dicho Mascars, pidindole toda la pedrera y tesoro hallado en Miravet;
mandndole tener en depsito las lmparas, ornamentos y vasos de la iglesia. 34. Ibid. a 26 del
mismo dio permiso a Fr. Raymundo Zaguardia para permanecer preso en el mismo
castillo de Miravet. 35. A 30 de Diciembre del mismo ao escribi el papa al rey instndole de
nuevo a la prisin de los templarios, y que los entregase a los respectivos ordinarios para ser
juzgados. 36. Otra carta del mismo papa al arzobispo de Tarragona y sus sufragneos, en que les
dice, que habindole manifestado los templarios que queran poner en manos de S. S., sus castillos
y bienes, haba nombrado para apoderarse de ellos a Bertrando, prior de Casiano, y desmanda
que le auxilien: fecha 5 de Enero de 1309. 37. Lo mismo dice al rey con carta fecha el da siguiente:
y aade que luego que Bertrando se apoderase de dichos castillos y tierras, deba entregarlos al rey,
para que l los tuviese en nombre de la silla apostlico. 38. de una carta de 25 de Enero del mismo
ao consta que en ese da solo quedaba por rendir el castillo de Monzn, con el pequeo subalterno
de Chalamera: los quales se entregaron a fines de Junio siguiente. 39. A 22 de Marzo de 1309 se
traxeron a Barcelona todas las escrituras y privilegios hallados en Miravet, cuyo arancel se halla
armario de templarios extra sacos nmero 410. 40. De una orden al bayle de Lrida de 4 de Marzo
de 1309 se colige la repugnancia con que los de aquella ciudad y otros lugares iban a sitiar el
castillo de Monzn. 41. Rendido el castillo de Miravet, D. Fr. Raymundo Zaguardia, que
estaba en l, y era el lugarteniente general de maestre del Templo en Aragn y Catalua,
qued preso en Miravet, y luego fue conducido a Lrida; de all otra vez a Miravet, y por
fin a Barcelona. Estando all pidi el rey licencia al papa para conducirle a Mallorca,
donde haba sido comendador mansi Dei (a), y esto a peticin del rey de aquellas islas.
La carta al papa es fecha en Barcelona a 7 de Junio de 1309. (Respondi el papa
concediendo lo pedido desde Avin a 8 del Agosto siguiente). [(a). Masdeu, Encomienda
del Roselln, y por ello perteneciente al reyno de Mallorca]. 42. A instancias del obispo de
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 18
www.baucan.org
Valencia mand el rey a los vegueres de sus reynos que presentasen todos los templarios a los
ordinarios e inquisidores quando fuesen por ellos requerido, para entender en la averiguacin de
sus delitos: fecha en valencia a 14 de Julio de 1309. 43. Carta del rey al papa desde Valencia de 30
de Marzo de 1310, la qual llev Pedro de Speluncis (Esplugues) su embaxador. Dcele que el
arzobispo de Tarragona y el obispo de Valencia, nombrados por S. S., colectores de todos los bienes
de los templarios del reyno de Aragn, luego que volvieron del sitio de Almera, instaron al rey que
les entregase los castillos y tierras de dicha orden, respondi el rey que gran parte de ello era la
corona y dado a los templarios con ciertas restricciones: item que l haba gastado mucho de su
erario en combatir a los de Monzn, Miravet y otros; y as que nada entregara hasta que S. S.,
resolviese con el concilio que para ello estaba convocado. Esto pone en consideracin todos los
bienes de dicha orden en caso de ser abolida, salvo su derecho y dominio. 44. Carta del papa al rey,
dada en Avin a 4 de Abril de 1310, diciendo que aunque le haba convocado al concilio vienense
para las prximas calendas de octubre; mas como la inquisicin de los templarios todava no se
haba evacuado en algunas partes, no haba esperanza e que se evacuase en breve; para poder
exponerlo todo al concilio, haba resuelto prorrogarlo un ao ms adelante; y ruega al rey que se
digne asistir personalmente. 45. En este ao 1310 estaban deputados por la sede apostlica para
inquirir en los delitos de los templarios de la dicesi de Lrida Petrus de S. Georgia, prior de
Hermanicis, Nemausen. dioc., Joanes Burgundi, sacrista majoric, et Bertrandus de Podio
Basconis, canonicus Reatinus, et capellanus domini papae. 46. A 5 de Julio de 1310 real
orden, fecha en Daroca, a todos los bayles para estrechar mas la prisin de los templarios,
ponindoles grillos, conforme pedan los inquisidores apostlicos; y que esto se ejecutase en un da,
que era el de Santa Magdalena prximo. 47. Pasado algn tiempo, esto es, a 20 de Octubre de
1310, estando el rey en Barcelona mand a los vegueres que mitigasen aquel rigor, dexando libres a
los templarios dentro de los castillos, jurando primero ellos no salir ni escaparse, sopena de ser
tenidos y reputados por hereges. Dice el rey que esto ordenaba a instancias del concilio provincial
tarraconense, celebrado aquellos das inmediatos, el qual le pidi que pues no se haba sentenciado
el negocio de los templarios, ni constaba con certidumbre sus delitos, les mandase poner en
custodia segura, mas no penal. 48. Carta del papa al rey, fecha en Avin a 18 de Marzo de 1311,
en que le dice que de los procesos que haban formado el arzobispo de Tarragona, obispo de Valencia
y otros comisionados en la causa de los templarios, no quedaban convencidos los acusados, y solo
resultaba contra ellos una vehemente sospecha; y que por consiguiente haba mandado que se
procediese a la qestion de tormentos, y suplicaba al rey que auxiliase y protegiese esta
resolucin.49. Carta del rey al arzobispo de Tarragona, dicindole que senta no se hubiese
sentenciado el negocio de los templarios en el concilio provincial del ao anterior; y que ellos le
ponan por medianero para que se sentenciase en el concilio prximo: fecha en Morella a 5 de Mayo
de 1311. 50. Nueva orden para poner grillos y apretar la prisin de los templarios: Barcelona 16 de
Agosto de 1311. 51. carta del rey de Castilla sobre la unin de ambos y el de Portugal, en orden a
defender en la curia romana la posesin que haban tomado de los bienes de los templarios: fecha
ibid., a 17 de Agosto del mismo ao (va copiada nm, 5).52. Carta del papa al rey, dada en el
priorato de Graussello a 23 de Agosto, ao VII (1311), citndole para alegrar los motivos por que
no permita que los bienes de los templarios se uniesen a la orden de S. Juan como se haba hecho en
otras partes.53. Estando el rey en Gerona a 29 de Setiembre de 1311 nombr a Humberto de
Capitepontis (Cappont), doctor en leyes y juez de las curias, para que asistiese al juicio
y sentencia de los templarios, que haban de dar los obispos de Lrida y Vique junto con
Fr. Pedro de Monclus y Fr. Juan Llotger, inquisidores, substituidos por el papa en lugar
del arzobispo de Tarragona y el obispo de Valencia: para esto se haban mandado llevar a
Lrida los templarios para el juicio y examen de tormentos.54. A 3 de Diciembre siguiente mand
el rey que se propinasen medicinas a los templarios que las necesitasen, o por enfermedad o propter
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 19
www.baucan.org
tormenta.55. Con fecha de Avin a 20 de Febrero de 1312 escribi el papa al rey, para que
los bienes de los templarios mandase pagar la dieta de quatro florines de oro a Juan
Burgundi, sacrista de Mallorca, enviado a ese reyno y al de Navarra para el negocio e los
delitos de aquella orden; la qual dieta deban pagar el arzobispo de Tarragona y el
obispo de Valencia. 56. Orden del rey a todos los que custodiaban los templarios para que los
condujesen a Tarragona al concilio, quod ibidem nunc celebratur. El arzobispo de dicha metrpoli
haba rogado al rey que los hiciese ir all desde el 1 de Marzo hasta el 15 del mismo, porque no
poda prorrogarse ms el concilio. 57. Bula indita de extincin de los templarios, que comienza:
Vox in excelso audita est, expedida en el concilio vienense a 22 de Marzo de 1312,en que se
extingui la orden, y se procedi contra sus individuos, non per modum diffinitivae sententiae, sed
per modum provisiones, como se lee tambin en la publicada por Labbe y otros. Pero esta tiene de
antelacin lo que va del 22 de Marzo al 2 de Mayo, que es la fecha de la ltima. Es tambin muy
diferente en su contexto, aunque convengan en la substancia se hall una copia simple en papel y
escritura de aquel tiempo en el archivo del arciprestazgo de Ager; de la qual habla el P. Caresmar
en un discurso que se public en el Semanario erudito tom. VII. Posteriormente se ha hallado otra
copia, que tiene la autenticidad necesaria, en el archivo real de Barcelona en el libro intitulado:
regestrum templariorum, de donde es la que acompaa (nm.6). 58. Otra bula indita del mismo
papa, dada en Viena a 6 de Mayo de 1312, en que suponiendo extinguidos los templarios, manda a
los de todas las provincias (a excepcin de los franceses) que comparezcan ante sus respectivos
metropolitanos, para ser juzgados en los concilios provinciales, y castigados si fuesen reos de los
delitos, o absueltos si fuesen inocentes: dando facultad a los dichos concilios para el ltimo caso
sealarles una cngrua dotacin de los bienes de la misma orden (va copiada nm.7). 59. carta del
rey de Aragn a D. Dionis, rey de Portugal, sobre la unin de ambos con el de Castilla en orden a
la posesin de los bienes de los templarios: fecha en Barcelona a 12 de Julio de 1312 (copiada nm.
8). 60. Orden general del rey mandando conducir todos los templarios a Barber o a Monblanc a
peticin del arzobispo de Tarragona, para el concilio provincial, que deba comenzar en la prxima
fiesta de san Lucas: dada en Lrida a 7 de Octubre de 1312. 61. Sentencia a favor de los templarios,
pronunciada en el concilio provincial tarraconense a 4 de Noviembre de 1312, y leda por Arnaldo
Cescomes, cannigo de Barcelona.62. Orden del rey a Bertran Desvall o Zavall para que
execute comandado en dicho concilio sobre la distribucin, destino y alimentos de los
templarios, sin que por ello se les permita ir vagabundos, sino que vivan como deben: fecha en
Exea a 24 de Noviembre de 1312. 63. Carta del arzobispo de Tarragona al rey, pidindole las
reliquias, alhajas &c., de los templarios para poderles dar lo decretado en el sobredicho concilio:
fecha como la antecedente. Ao 1317 tom posesin la orden de S. Juan de todos los castillos y
bienes de los templarios de Aragn y Catalua, como se ve en la memoria que queda en Tortosa
junto ala puerta de la iglesia llamada del Temple. Hzose esto en execucion de la bula del papa Juan
XXII, dada en Avion a 10 de Agosto de 1317, en que mand entregar a Fr. Martin Prez de
Oros, castellan de Amposta, los sobredichos bienes. Concordia entre el castellan de Amposta
D. Fr. Martin Prez de Oros y D. Fr. Raymundo de Ampurias, gran prior de Catalua,
sobre lo que deban pagar a los quondam templarios en sus respectivos distritos, fecha a 22 de
Noviembre de 1319, con expresin de los nombres de dichos templarios, copiada del archivo de la
religin de S. Juan de Malta en Barcelona (nm.9) (). I. Captulos propuestos por el rey de
Aragn D. Jayme II a los templarios sitiados en el castillo de Monzn en 1308 (a). [(a) Copiados
del archivo realde Barcelona libro regestrum templariorum]. Nobili et dilecto Artaldo de Luna
gerente vices procuratoris in Aragonia pro inclito inf. Jacobo charissimo primogenito
nostro &c. Viemos Gonzalvo Gil que nos aduxo cartas vostras et capitulos que con el nos
enviastes. E nos sobre aquellos avemos provisto et fecho fer cartas, las quales el dito Gonzalvo
Gil vos traye. Quanto a lo de los freyres del Temple qui son en Monon, nos y avemos provisto
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 20
www.baucan.org
segunt que en la cedula, que dentro esta cartta vos enviamos, veredes que se contiene. E si los
freyres querran fazer la una de las ditas cosas, fazetlo segn la forma de la dita cedula. Dat. Valent.
XIIII. kal.Jul. an. MCCCVIII. Aquestes dues maneres tramet a dir lo senyor rey a Don Artal de
Luna, que si los templers qui son et Montco volen estar a una daquelles, plau al senyor rey que
sobre aco puscha venir un dells ab Nartal, o ab un cavaller seu al senyor rey per posar lo fet en
estament, et en seguritat. Primerament que si los dits templers volen et sofferen quel senyor rey los
fassa guardar en totes aquelles maneres que puscha et vulla fora les parets del castell, en aquest cas
fara cessar lo senyor rey de combatre e de destrenyerlos daltra guiza, tro quel senyor para haia
ordonat de lurs persones; e si ells volran estar a la dita ordinacio del papa, que fara em lurs
persones, seguirse ha segons aquella. E si no que o quel senyor rey per aquesta manera hauria fet
tancar et obrar en torn del castell questos derrocat et tornat en lestament que vuy es, et el fet
aitambe axi como ara esta. E en aquest cas lo senyor rey no troba de consell quels pogues donar
refrescament negu, ne ayuda de viandes, ne daltres coses. La segona manera es que si los dits
templers volen retre lo castell de Mono al senyor rey en la condicio de ius escrita, co es a saber,
que venga en poder et en ma duna persona,de que lo senyor rey et ells savenguen; axi que feta per
lopapa ordinacio en lur fet; si la orde nes cassada, o ells jujats per culpables de o de que son
infamats, quel castell sia llirat al senyor rey; e si la orde e ells romanen en lur estament, quel castell
lur sia tornat. En aquest cas lo senyor rey ab covinent guarda, axi com te fratre Examen de
Lerida, et els altres fratres, los tendra a Gardeny, o en altre loc covinent, o encara sis volens ab los
dits frares a Valencia. E fara pensar de les demandes, e daltres coses complidament, axi com fa dels
altres damunt dits. E aquesta forma enten lo senyor rey que sia tenguda et observada a tots los
altres castells del Temple qui son setiats ().

Pero aos ms tarde, cuando comienza el conflicto religioso contra los templarios, el
rey de Mallorca, Jaime II se posiciona contra Felipe IV El Hermoso de Francia, y contra
el papa, acogiendo a los templarios tanto del territorio hispano como francs. Como se ha
visto, el primero que solicit el derecho de asilo en el reino de Mallorca fue fray
Raymundo Zaguardia, lugarteniente general del maestre del Temple en Aragn y
Catalua; y comendador del Temple de la encomienda del Rosselln, perteneciente al
reino de Mallorca (74): () y esto a peticin del rey de aquellas islas. La carta al papa es fecha
en Barcelona a 7 de Junio de 1309. (Respondi el papa concediendo lo pedido desde Avin a 8 del
Agosto siguiente) ().

Unos aos ms tarde, en 1312, Juan Burgundi, sacristn de Mallorca, fue enviado por
el papado a Mallorca y Navarra para investigar los delitos de la orden (75): () Con fecha
de Avin a 20 de Febrero de 1312 escribi el papa al rey, para que los bienes de los templarios
mandase pagar la dieta de quatro florines de oro a Juan Burgundi, sacrista de Mallorca, enviado a
ese reyno y al de Navarra para el negocio e los delitos de aquella orden; la qual dieta deban pagar
el arzobispo de Tarragona y el obispo de Valencia ().

Burgundi fue enviado a Mallorca, porque all se econtraban los expedientes de los
templarios de la encomienda de Mallorca, que afectaba a las Baleares; pero en cambio en
Navarra, se hallaban los expedientes de los Antonianos, muy ligados por su teosofa al
Temple (76). Los templarios adscritos a la encomienda de Mallorca, en 1319, fueron (77):
() Ar. Ar. Duyl de Molins; G.de Muntantanes; R. F.; Martin Pere Doscha P. Martorell;
March Capeller; P. Ermengol; Bertran de Poblet; y G. Soler de Tornes Dargent (). Mientras
que los pertenecientes a la encomieda del Masdu del Rossell, incluidos en la provincia

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 21


www.baucan.org
eclesistica de Mallorca, fueron (78): () Ramn de. Zaguardia; Berenguer. Dolms; G., de
Tamarit; Berenguer Dezcoyl; Jacme Box; G., de Sant Ipolit; G. Martorell; P. Belda; P., de Sent
Arnarch; Ar. Setember; F. Hoc; P. Servent; P; R. Des Carme; En Gili; G. Pelicer de Tarrats ().
Pero qu ocurri exactamente tras desaparecer la Orden del Temple? Los
Templarios tuvieron obligatoriamente que incorporarse a la Orden de Montesa, pero
fueron todos?

Pudo haber ocurrido que sufrieran la incertidumbre sobre su futuro religioso y


poltico, y que algunos de ellos entraran como acogidos en otros conventos y hospitales
de la ciudad de la isla de Mallorca, entre el periodo 1319-1321 (79): () entre 1319 y 1321
se triplic el nmero de acogidos a siete conventos de la ciudad, que en 1322 descendi de nuevo
hasta un contingente un poco superior al de 1319 (con una diferencia en ms slo de un 31%) y
que, en el mismo periodo, el nmero de los acogidos a cuatro hospitales de la ciudad tambin se
triplic y volvi a descender en 1322 hasta llegar a slo el 138% respeto al inicio del periodo. Estas
oscilaciones tan marcadas en el nmero de personas acogidas o refugiadas en establecimientos que
les concedan inmunidad, en el espacio de slo dos aos, podra tener algn sentido de pnico social
o de divisiones que pueden producir revanchas cruentas que slo se pueden rehur acogindose al
cobijo de aquellos refugios ().

3. 2. Hospitalarios en Ciudadela.

La segunda victoria del Cister sobre el Temple tuvo lugar con la desmembracin de
la Orden del Temple, en el concilio de Vienne, celebrado en 1312, en el que se decidi que
los bienes templarios pasaran a los Hospitalarios. Pero tras largas discrepancias poltica-
religiosas, se decidi la creacin de una nueva orden, en 1317: Montesa (80), aunque la
toma de posesin de la misma tuvo lugar en 1319 (81), desapareciendo en esta fecha la
orden del Hospital, oficialmente, y quedando absorbidos sus compenentes en la de
Montesa (82), cuya simbologa y emblemtica se halla de manifiesto en la decoracin
externa de la catedral de Menorca, en Ciudadela (83).

3.3. Ctaros en Ciudadela.

Si a priori puede parecer sorprendente la existencia templaria en Menorca, ms que


demostrada. Ms sorprendente resulta la existencia de ocho indivduos ctaros en
Ciudadela, durante el reinado del rey Jaime III de Mallorca. Lo cierto es que la existencia
ctara aparece reflejada en el ao 1345, en Ciudadela. Los documentos no amplan mucho
los conocimientos sobre la comnmente denominada herega albingense o ctara, ni en
qu momento llegaron los ctaros a la isla de Menorca, ni cmo, ni con quin. Pero
aparecen relacionados con el caballero Ferrer de Montpalau, que fue investigado por la

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 22


www.baucan.org
Inquisin, a instancias del rey de Aragn, que era el suegro de Jaime III de Mallorca. La
investigacin fue dirigida por Guilabert de Corbera, gobernador de Menorca (84): () El
18 de enero de 1345, los jurados de la isla dan cuenta en presencia de todo el consejo municipal
reunido en la iglesia de Santa Mara de Ciudadela, a Guilabert de Corbera, gobernador de la
existencia de concilibulos sospechosos de traicin al rey de Aragn y solicitan una inquisicin. El
gobernador, que est presente con el juez de Menorca Sim Garau y el notario de la curia real Pere
de Contamina, procede a realizarla ().

Los ctaros menorquines aparecen designados con la denominacin de bons


homes, adjetivo por el que tambin fueron conocidos (85): () B son VIII Bons homens
de la isla de Manorcha que. l dit Guilabert t en enquestes, que b ha VIII meses que I scriv
no fa sino enquestes secretes contra aquells que (9) mes saben en les feines del dit Guilabert ().
De ellos, la investigacin seala que se ocupaban de labores de correo para el caballero
Ferrer de Montpalau (86): () XX. Posiciones de la primera acusacin de Ferrer de
Montpalau. 1345, enero, 18, 1345. Davant vos, en Gilabert de Corbera, portant veus de
governador en la illa de Menorca per lo nostre senyor rei dArag i de Mallorques. () E com vos,
senyer, fos vengat en la villa de Ciutadella e parls ab tots els prohomens e intrs per un portal e
isqus per laltre qui ere pues luny, cerquen la vila, e tots los bons homens de la terra obeiran-
vos e acompanyaven-vos com a missatger de lur senyor. Proceso ff. 9v-11 ().

4. Aplicacin del simbolismo y emblematica templaria en la configuracin


urbanstica de Ciudadela.

En el ao 1303, se estaba en plena construccin de la muralla de Ciudadela (87),


construida con piedra de sillera (88), que separaba los principales monumentos
construidos en ese momento (89): () Ciutadella experiment un notable desarrollo y, ya en
el siglo XIII, su ncleo urbano era de considerable amplitud. Exista un palau reial, residencia del
gobernador, y adems se menciona en los documentos el born, diversas plazas, un ferraginal y un
jardn, donde estaba enterrado el ltimo almojarife muerto en Menorca. En 1292 se estaban
construyendo la curia y un alfondic o mercado. Exista una sinagoga y un call o barrio judo.
Haba asimismo obradors o sea locales en donde los artesanos ejercan sus oficios. La amplia y
esbelta iglesia de Santa Mara, hoy catedral, se iba levantando en el centro de la poblacin ().

La muralla segment ya en aquellos aos algunos terrenos, como el perteneciente al


convento de franciscanos (90): () Jaime, por la gracia de Dios rey de Mallorca, conde de
Roselln y de Cerdea y seor de Mompeller, su amado Dalmacio de Garriga, nuestro
lugarteniente en el reino de Mallorca, salud y gracia. Vistas y examinadas las cartas que nos
habis enviado, que dicen que vos con el maestro Poncio fuisteis y estuvisteis en Menorca y que
empezasteis poner all el cimiento de la muralla de Ciudadela, que pasar y se extender por la
huerta de los frailes menores, mitad por mitad, y que ordenasteis que las torres sean de forma
redonda como lo son el muro de Perpin, sabed que consideramos bien lo antes dicho (). Dado
en Perpin el da 1 de Julio, ao del Seor, 1303 ().
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 23
www.baucan.org
Se tiene certeza de que la construccin de las murallas de Ciudadela abarcan varios
periodos: 1303, 1315, 1326, y 1349. Es decir, fechas cronolgicas que indican que se estaba
en pleno proceso contra los templarios (1303 y 1315), mientras que las dos restantes
anunciaban que ya haba concluido el problema poltico religioso, y la paz flua con la
orden de Montesa (91): () El primer documento que nos habla de las murallas de Ciutadella,
que es caput insulae, es de 1315. Las obras proseguan en 1326. El sistema defensivo de la
capital inclua un alczar separado de la ciudad propiamente dicha. La comunicacin entre la villa
y el alczar se hizo mediante un muro, que se empez a construir en 1349, por disposicin de Pedro
IV. Se citan en los documentos varias murallas, construidas unas sobre otras sin derribarlas.
Podemos hablar de las denominaciones siguientes.

Portales:
Portal de Ma (situado al fin de la calle de dicho nombre. Corresponde a la actual de Alfonso III).
Portal de la fuente (situada al final de la calle de la fuente).
Portal de Artuig, en la actual plaza de Cabrisas y Caimaris.
Portal den Salas; daba al camino de San Nicols a partir del Born, al lado al real alczar.
Portal de la mar; daba a la cuesta de mar. Hoy es la calle Capllonch.
Portal del Mirador; en el Born, dando a una escalera que bajaba al muelle.

Bastiones:
Spar de los frailes (Corresponde al nmero 5 del mapa).
Bastin de la Fuente (nmero 4 del mapa).
Torre del Mirador (situado en el Born, vigilando la bajadla muelle) ().

4. 1. La puerta.

Templarios y Hospitalarios fueron acrrimos seguidores del evangelista Juan. Y


Juan, dej escrito en su evangelio el simbolismo de la puerta, relacionado directamente
con la figura simblica de Jess, como predicador de la palabra de Dios (92): () De
cierto, de ciertos digo: El que no entra por la puerta en el redil de las ovejas, sino se sabe por otra
parte, ese es el ladrn y salteador ().

(93): () Ms el que entre por la puerta, el pastor de las ovejas es ().

(94): () Volvi, pues, Jess a decirle: De cierto, de ciertos digo: Yo soy la puerta de las
ovejas ().

(95): () Todos los que antes de m vinieron, ladrones son y salteadores; pero no los oyeron
las ovejas ().

(96): () Yo soy la puerta; el que por mi entrare, ser salvo; y entrar, y saldr, y
hallar pastos ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 24


www.baucan.org
(97): () Jess le dijo: Yo soy el camino, y la verdad, y la vida; nadie viene al Padre, sino
por m. (Juan 14:6). Yo soy la puerta; el que por m entrare, ser salvo; y entrar, y saldr, y
hallar pastos. (Juan 10:9) () He aqu, yo estoy a la puerta y llamo; si alguno oye mi voz y
abre la puerta, entrar a l, y cenar con l, y l conmigo. (Apocalipsis 3:20). ().
La simbologa y emblemtica recogida por el evangelista Juan, atribuye a la puerta el
smil del paso al Conocimiento de Dios, o lo que es lo mismo a la vida ultraterrena, lo
que primitivamente llamaron los hebreos Sheol (98), y los griegos Hades (99), o los
romanos quienes designaron a su dios Jano, con la emblemtica del cetro y las llaves que
abren las puertas del paraseo celeste (100): () Los smbolos asociados a los dos San Juan y
a Jano, son el cetro y la llave o las llaves de oro y de plata, representando respectivamente la puerta
de los hombres y la puerta de los dioses, la de los infiernos y la de los cielos, el poder temporal y la
autoridad espiritual, etc.; es el acceso al paraso terrestre y al paraso celeste, a los pequeos y a los
grandes misterios ().

La simbologa trasmitida por el evangelista Juan, sobre la puerta, consistira en ser la


guardiana de la verdad, de la justicia y de los sagrado (101), poniendo en comunicacin el
reino terrenal con el reino del Conocimiento de Dios.

Por lo tanto, como Ciudadela era la representacin terrestre de la ciudad celestial del
Conocimiento de Dios, los templarios y hospitalarios utilizaron la simbologa y
emblemtica de la puerta como nico camino de acceso a la ciudad celestial. Pero
adems, la nica puerta que guardaba dicho conocimiento teosfico fue el portal de
Artrutx que comunicaba la vieja ermita templaria-hospitalaria sanjuanista con la ciudad
del Conocimiento de Dios (102).

4.2. La cabeza bafomtica.

La representacin demonaca de Dios apareci ya en la Edad del Bronce, con


similares caractersticas a la emblemtica que nos llegado (103): () Una cara demonaca
de la Edad del Bronce, entre el 1600 y el 1400 a. C., tipifica el signo empleado para ahuyentar el
mal (Louis, 1950, fig.22) (). El demonio est visto de frente y tiene algn indicio de barba.
Tiene la boca totalmente abierta, descubriendo los dientes. Los contornos de las mejillas
se combinan en las lneas de sus brazos levantados con ademn enftico. Los dedos estn
muy separados. De cada mano sobresale una daga. Con esta cara grotesca se pretende asustar a los
espritus malos; en modo alguno amenaza a los seres humanos (). Tenemos un testimonio
escrito de su finalidad como demonios o genios atemorizadores en textos babilnicos
tempranos, segn los cuales al abrir la boca, ensear los dientes y apuntar a la barba
serva a la concretsima funcin de ahuyentar a los malos espritus (Contenau, 1940
pg.210) () En el dios enano egipcio Bes se ve ahora con certeza a uno de los originadores de los
ritos prehistricos todava conservados en el culto y la magia (Jesi, 1958). En Egipto, donde a los
seres humanos se los representa con toda la lozanna y la juventud, Bes, el dios de la msica y de la
danza, es un enano deforme de rostro demonaco, con barba, los dientes salientes, el vientre
hinchado, las piernas torcidas, los pies dislocados y cola de leopardo (Drioton y Vandier, 1938, pg.
80). Sin duda esta representacin se remonta hasta esa tradicin milenaria segn la cual se
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 25
www.baucan.org
ahuyentaba a los malos espritus taendo instrumentos musicales. La tenacidad con que esa
tradicin perdur en Egipto se demuestra en el hecho de que todava en el Imperio Nuevo se
pintase la grotesca figura del dios Bes sobre las plegarias, ya que para los egipcios bastaba su
presencia para tener alejados a los malos espritus durante la ausencia [del individuo] en el suelo
().

Desde la Antigedad Persa, se ha relacionado a Dios con Asmodeo (104), Sarr (105),
y Lucifer (106), cuya simbologa y emblemtica pas de reconocer la figura defica, a
satnica (107). Los griegos, sin embargo, continuaron manteniendo el significado
originario de Sofa, equivalente a Sabidura (108). En el Nuevo Testamento, los
demonios, siguieron relacionndose con la Sabidura, siendo Mara Magdalena, la
portadora de los Siete Demonios, equivalentes al Conocimiento de Dios (109). Y el
evangelio de Toms especificaba la cabeza con la esencia de Dios, y con el conocimiento
que abre las puertas del alma (110), de ah que los templarios utilizasen los textos
cristianos para representar a Dios con el emblema de una cabeza demonaca sobre el
dintel de la puerta, ya fuere de entrada a la ciudad; o bien de entrada a un templo; o a la
de una vivienda.

Pero el papa, Clemente V, patriarca de la Iglesia Catlica Cristiana, -el cual,


presumiblemente, deba conocer los mismos presupuestos religiosos que los templarios
sobre la simbologa y emblemtica defica-, emiti la VI. Bulla extinctionis
templariorum a Clemente V in gli concilio Viennensi peracta die 22 martiii anno 1312,
pontificatus sui anno septimo, en la que el papa refiere la ira, indignacin y el furor que
le provoca ver las imgenes de las caras de dolos demonacos, que l califica como
Baal, a quin adoraban como su verdadero dios. Clemente V continu tergiversando en
el edicto de su bula que los templarios haban cometido pecado de nefanda apostasa,
detestable idolatra, y execrable sodoma. Nada ms lejos de la realidad.

Ahora bien, qu inters tena Clemente V para descalificar de esa manera a la orden
del Temple, cuando el mismo papa por fuerza, tuvo que haber estudiado todos los textos
sagrados bblicos del Antiguo y Nuevo Testamento? En primer lugar, desacreditar a la
orden del Temple, por segunda vez, con insidias y calumnias, para beneficiar al Cister,
que fue el que realmente sali mejor parado, econmicamente. Y en segundo lugar la de
mantener oculta una realidad religiosa que para nada le interesaba que saliera a la luz,
puesto que si se hubiera hecho pblico, hubira peligrado el papado y con el, la Iglesia
Catlica Cristiana.

4. 3. El gallo.

El smolo y emblemtica del gallo proceden de las Sagradas Escriuras Bblicas. Se le


ha relacionado con San Juan Bautista como presentacim emblemtica del amanecer de la
Luz interior (111): () El emblema de San Juan Bautista es el gallo, que anuncia la salida del

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 26


www.baucan.org
sol y el principio del da y por analoga el amanecer de la Luz interior. Como todo smbolo, el del
gallo, es ambivalente. Smbolo solar, mercurio alqumico, sin embargo no se nos escapa, en la
tradicin cristiana, pensar en la negacin de Pedro, y entre los budistas significa la vanidad, el
deseo y la clera ().

El evangelio de Toms tambin hace referencia al gallo como a la negacin de Pedro,


es decir el ser vencido por el sueo, y no estar atento ante la llagada de Dios (112).

El gallo viene a representar el concepto de La Parusa en el que que hay que estar
peparado y prebenido para la llamada de Dios (113). Por otro lado, los gallos vienen a
representar desde la Antigedad y Edad Media al Salvaor (114).

En el siglo XI todava permaneca vigente la simbologa y emblematica del gallo en


relacin a que el individul deba estar prevenido ante la Parusia (115).

Y por ltimo la utilizacin del gallo en la emblemtica templaria, tiene la


representacin del guardin del centro sagrado que permanece en vela (116).

5. La pervivencia templara en Menorca, tras la supresin de la orden: La


escultura templaria Bafomtica de la isla de Menorca: Ciudadela,
Mercadal y Alayor.

Las fechas constructivas tanto de la muralla y sus puertas, como las de los edificios
donde se encuentran las figuras bafomticas indican que son posteriores a la
desintegracin de la orden del Temple, hecho que resulta muy significativo, puesto que
su significado estriba, en que los templarios, pudieron desaparecen integrndose en el
Hospital o en Montesa, pero su teosofa estuvo tan arraigada en la sociedad menorquina,
que perdur a lo largo de todo el siglo XIV, XV y posiblemente XVI.

5. 1. El Bafomet-simiesco de la grgola de la catedral de Santa Mara de Ciudadela.

A pesar que el significado de la cabeza bafomtica tiene un claro significado


genrico. Existen modalidades dentro de la simbologa y emblemtica bafomtica. Este es
el caso del Bafomet-simiesco, que en un primer momento represent al Salvador y al
cristianismo, pero en tiempos de Tertuliano fue condenado a representar simblicamente
al Anticristo (117).

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 27


www.baucan.org
La catedral de Ciudadela se construy en varias fases, por lo tanto, el Bafomet-
simiesco, pudo haberse realizado bien antes dela supresin del Temple, o posteriormente.

5. 2. Los Bafomets simiescos del Convento de San Francisco, ubicados en el lmite


meridional, extramuros de la muralla medieval de Ciudadela.

El mismo ejemplo de emblemtica defica se produjo en las dos esculturas de


losBbafomets simiescos que aparecen en el frontis de la puerta secundaria de la iglesia del
Convento de San Francisco.

Ahora bien, el solar de la antigua iglesia de San Francisco, perteneci a un arraiz


musulmn, que el rey Alfonso III don a los Franciscanos de Ciudadela. En 1290, una
parte del terreno se destin a cementerio (118). Y despus el edificio del convento sufri
varias transformaciones debidas a las incursiones pirticas turcas, y a reformas
posteriores (119).

Por lo tanto, lo ms probable que es los Bafomets simiescos de la fachada de la


iglesia de San Francisco, sean posteriores a la desaparicin del Temple en Menorca.

5. 3. El Bafomet del portal de Artruxt.

El portal de Artruxt fue el de mayor importancia en contenido simblico templario,


pues por l llegaba la va procedente del la parroquia sanjuanista de Artruxt, situada en
la alquera de Monestir o Monastrell, posiblemente de origen templario, desde la
conquista de la isla por el rey Jaime I (120), cuya denominacin cambi por la San Juan
Evangelista en la documentacin de 1399 (121). Por lo tanto, pudo ocurrir, que tras la
supresin del Temple pasar al Hospital, integrndose posteriormente en Montesa, y de
ah el cambio de advocacin de San Juan Bautista, por San Juan Evangelista (122).

La efigie bafomtica que apareci en el portal de Artruxt, y que se custodia en el


Museo Arqueolgico de Ciudadela, se caracteriza por la emblemtica de Behemot, basado
en la simbologa veterotestamentaria de Dios, cuyo aspecto fsico es el siguiente: fuerte,
musculado, tranquilo, y con cola (123): () 15. He aqu ahora Behemot, el cual hice como a ti;
hierba come como buey. 16. He aqu ahora que su fuerza est en sus lomos, y su vigor en los
msculos de su vientre. 17. Su cola se mueve como un cedro, y los nervios de sus msculos estn
entretejidos.18. Sus huesos son tan fuertes como bronces y sus miembros como barras de hierro.
19. l es el principio de los caminos de Dios; el que lo hizo, puede hacer que su espada a l se
acerque. 20. Ciertamente los montes producen hierba para l; y toda bestia del campo retoza all.
21. Se echar debajo de las sombras, en lo oculto de las caas y de los lugares hmedos. 22. Los
rboles sombros lo cubren con su sombra; los sauces del arroyo lo rodean. 23. He aqu sale de

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 28


www.baucan.org
madre el ro, pero l no se inmuta; tranquilo est, aunque todo un Jordn se estrella contra su boca
().

Un dios a la vez terrorfico (124): () 14. Quin abrir las puertas de su rostro? Las
hileras de sus dientes espantan. 15 La gloria de su vestido son escudos fuertes, cerrados entre s
estrechamente. 16. El uno se junta con el otro que el viento no entra en ellos. 17. Pegado est el
uno con el otro; estn trabados entre s, que no se pueden apartar.18. Con sus estornudos enciende
lumbre, y sus ojos son como los prpados del alba. 19. De su boca salen hachones de fuego,
centellas de fuego proceden. 20. De sus narices sale humo como de una olla o caldero que
hierve. 21. Su aliento enciende los carbones, y de su boca sale llama ().

5. 4. El Bafomet leonino hallado en un lienzo de la muralla de Ciudadela.

Se trata de una cabeza bafomtica leonina que tambin se halla ubicada en el Museo
Arqueolgico de Ciudadela, y que con toda seguridad, sera de cronologa postemplaria.

En este caso la simbologa del len hace referencia a la justicia de Dios (125): () La
Edad Media no rompi los lazos que antes de su advenimiento relacionaban el len con la idea de
justicia, Desde Italia hasta el Loira, las jurisdicciones eclesisticas solan tener su sede en los
prticos de las iglesias entre leones de piedra que enmarcaban el portal, y as los juicios se
celebraban, segn una conocida expresin, interleones et coram populo, entre leones y ante el
pueblo reunido. Todava puede verse uno de estos prtico de justicia, con sus leones mutilados por
el tiempo, en el gran portal de la iglesia de Santa Radegunda de Poitiers 81) [1.Vase ch. de
Cherg, Gide du Voyogeur Poitiers, pp 47-146 y Fr. Eygun, Architecture romane, p. 115]. Los
leones figuran tambin en el umbral de varias iglesias antiguas de Roma, en San Lorenzo
extramuros, en los Doce Apstoles, en San Lorenzo in Lucina y en San Saba (2). [2. Cfr. Ciampini,
Vetera Monumenta I, c. III].La concepcin que relaciona el len con la virtud de justicia, dentro de
la Simbologa cristiana, se apoyaba en la descripcin que hace la Biblia del trono de justicia de
Salomn, hecho de marfil y oro, y que descansaba sobre seis gradas guardadas por doce leones
magnficos (3) [3. 1 Libro de los Reyes (Vulgata III Libro) X. 18-21] ().

As, como al propio smbolo de Dios (126): () El Rey. He aqu al rey; el primero de
esos cuatro reyes que el Eterno hizo aparecer ante los deslumbrantes ojos de Ezequiel junto al ro
Kebar (1) [1. Ezequiel, profeca I, 10. Ezequiel vivi a finales siglo VII a.C.], y que reconoci san
Juan en su deslumbrante visin de Patmos, cuando estaban cantando delante del trono del Cordero
dominador agitando sus alas de fuego: el len, terrible rey de las fieras, el toro, rey de las vctimas,
el guila, rey de los aires, y el Hombre, rey del mundo. Pero ese Len de los profetas de Israel, por
soberano que fuese, era tan slo un siervo, y por eso, de concierto con el Hombre, el guila y el
Toro, aclamaba, en trances de amor y de adoracin, a Aquel que ocupaba el trono, ora Cordero, ora
Len, que Juan vio sentarse en la sede divina para abrir el Libro siete veces sellado (2) [2. Vase
San Juan, Apocalipsis, V, 8 y VI 5, 6] ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 29


www.baucan.org
Igualmente fue smbolo y emblema de resurreccin (127): () Todo el mundo, dice
Mle [El arte religioso del siglo XIII en Francia] admita en la Edad Media que la leona para
leones que parecan nacidos muertos. Durante tres das, los cachorros no daban ninguna seal de
vida, pero al tercer da volva el len y les daba vida con su aliento (). En aquel mundo
completamente idealista, que trataba de monumentalizar cada verdad a travs de los smbolos, el
auge de la ficcin de los cachorros de len nacidos muertos y vivificados al tercer da por su padre
fue enorme; cont con el favor de san Epifanio, de san Anselmo, de san Yves de Chartres, de san
Brunon de Asti, de san Isidoro, de Adamantius y de todos los fisilogos (3) [3. G. Hvysmans, La
Cathedrale. Edit, Cres. 1920. T. II. Pgina 220] la muerte aparente del pequeo len representaba
la estancia de Jesucristo en el sepulcro, y su nacimiento era como una imagen de la resurreccin
(4) [4. E. Mle, Op, ct, ibid] ().

Bafomet encontrado en la muralla de Ciudadela.

Y emblema de la vigilancia de Cristo (128): () Pero nuestros intrpretes del medievo


fueron ms all: si el cristiano, segn la clebre expresin, es otro Cristo, con mayor razn lo sern
los pontfices y los sacerdotes. Por eso, refirindose a stos, aadieron al len, emblema de justicia
esculpido en el umbral de las iglesias, otro sentido que, en sus Poesas Latinas (1) [1. Alciato,
Embl. v]. Alciato expresa elegantemente de este modo: Est leo, sed custos, oculis qui dormit
apertis; templorum idcirco ponitur ante fores. es un len, pero tambin un guardin, porque
duerme con los ojos abiertos por eso lo ponen ante la puerta de los templos. Por eso San Carlos
Borromeo, recogiendo en el siglo XVI la Simbologa de los antiguos Padres, en el IV concilio
provincial de Miln que presida, dio el consejo de adornar las iglesias con la figura del len para

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 30


www.baucan.org
recordar a los que tienen cura de las almas la vigilancia necesaria (2) [2. Martigny, Dictionaire des
Antiquits chetiennes, pag. 369] ().

Y por ltimo representaba la fuerza y gloria de la milicia de Cristo (129): () el len


simboliza la fuerza y la gloria militar, el mismo sentido tena en los miles de escudos nobiliarios del
medievo en que est representado ().

5. 5. El Bafomet satnico, ubicado en el lmite septentrional extramuros de la muralla


de Ciudadela.

En la zona norte de la muralla de Ciudadela, existe el frontispicio de una vivienda -


ubicada en una calle que accede de forma perpendicular al convento de santa Clara-, en la
que aparece un altorrelieve de una cabeza bafomtica satnica con aspecto de macho
cabro, emmarcado por dos dragones, en su parte posterior. La cronologa es claramente
posterior al siglo XIV, por lo tanto postemplaria.

La simbologa y emblemtica del Bafomet satnico procede de la tradicin bblica


veterotestamentaria, relacionando al Dios-macho cabro con el redentor de los pecados
(130): () En muchos lugares de los Libros del Pentateuco, Moiss ordena la inmolacin del
macho cabro: slo el captulo de los Nmeros que codifica las liturgias de la Fiesta de las
Trompetas, de la Fiesta de las Expiaciones y de la de los tabernculos, prescribe, diez veces
distintas, la muerte de machos cabros ante Yaveh (1) [1. Libro de los Nmeros, cap. XXIX]; y ello
en absoluto como homenaje de adoracin o en ofrenda de peticin, sino en redencin de los pecados.
Este carcter expiatorio claramente precisado para cada una de estas muertes del macho cabro
ritual ha hecho que se le considere de manera completamente natural una figura proftica del
Redentor del mundo que deba morir tambin para expiar las faltas humanas y redimir las almas
().

Mientras que la simbologa de los dragones traseros representan el umbral (131):


() Desde hace muchos siglos hasta nuestros das, las agrupaciones de base iniciatica han
retenido en su simbolismo la ficcin del dragn defensor, y su ttulo de guardin del umbral ha
pasado a su vocabulario. Esotricamente, el mito dragontino significa la lucha del iniciado contra el
dragn del umbral (4) [4. A. Rochier, La leyenda de la Tarasque, pgina 14]. De modo, pues, que
es la muerte ficticia de ese dragn guardin lo que permite acceder al sanctasanctorum de la
agrupacin y participar en la vida y los conocimientos de los grandes iniciados. Por eso en un
cenculo intelectual de Pars, muy independiente, este tema simblico se ha formulado as: el
dragn de los antiguos centros iniciaticos es una imagen de Jesucristo. Slo dndole muerte pudo
abordar la humanidad cada el umbral de la vida eterna. As como el dragn guardin defiende la
entrada del camino de dicha con garras y dientes, as Cristo, con su doctrina y moral tan severas,
con sus rigurosos mandamientos, hace difcil acceder ala morada de la dicha sin fin, cuyo estrecho
sendero que slo los valerosos pueden abordar, l mismo ha trazado y construido. Este es el reino de
los cielos que slo los violentos consiguen, segn el Evangelio ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 31


www.baucan.org
Por lo tanto el conjunto significara que el dios redentor de los pecados en el que
introduce en el Conocimiento de Dios, una vez pasado el umbral de la muerte fsica
terrenal.

Bafomet situado en el dintel de una puerta de una casa en Ciudadela.

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 32


www.baucan.org
5. 6. El Bafomet Behemot biblico, ubicado en el lmite oriental, extramuros de la
muralla medieval de Ciudadela.

En la fachada de la iglesia del Santo Cristo, de Ciudadela, se encuentran dos cabezas


bafomticas, correspondientes al Bahemot bblico veterotestamentario, caracterizado por
la fuerza de su boca, de la que sale una ventisca, como seala el libro de Job (132): ()
14. Quin abrir las puertas de su rostro? Las hileras de sus dientes espantan. () 18. Con
sus estornudos enciende lumbre, y sus ojos son como los prpados del alba. 19. De su boca salen
hachones de fuego, centellas de fuego proceden. 20. De sus narices sale humo como de una olla o
caldero que hierve. 21. Su aliento enciende los carbones, y de su boca sale llama ().

Bafomets ubicados en la puerta de la iglesia del Santo Cristo de ciudadela.

5. 7 . Simbologa y emblemtica postemplaria en Alayor.

La iglesia de Santa Eulalia de Alayor dispone de planta de llave (133). Un elemento


caractertico de la arquitectura templaria, aunque se construyera posteriormente en
poca postemplaria (134), ya que parece ser que se hallaba en funcionamiento en el siglo
XV (135).

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 33


www.baucan.org
5. 7. 1. Las figuras Bafomticas de Behemot bblico ubicadas en el prtico principal de
la parroquia de Santa Eulalia, de Alayor.

En la clave del arco de entrada a la iglesia de Santa Eulalia de Alayor, existe un


bajorrelieve de una cabeza bafmotica de Behemot bblico, con unos ojos saltones y, una
gran boca fuertemente marcada (136): () 18. Con sus estornudos enciende lumbre, y sus
ojos son como los prpados del alba. 19. De su boca salen hachones de fuego, centellas de fuego
proceden ().

En cambio, en las jambas de la puerta principal, se hallan dos bajorrelieves de Bafomets-


Behemot, delimitados por una gran garra sobre la cabeza, cuya simbologa reside en la
naturaleza divina y humana de Cristo (137): () Los antiguos estaban de acuerdo en afirmar
que todas las cualidades activas del len estaban localizadas en su parte delantera, en la cabeza, el
cuello, el pecho y las zarpas delanteras; la parte trasera, para ellos, tan slo tena funcin de sostn,
de punto e apoyo terrestre. Por eso, en sentido figurado, y apoyndose en san Ireneo (2). [San
Ireneo. Hieroglyphicorum, L, VI c 27] () Lucieron de la parte delantera del len el emblema de la
naturaleza divina de Cristo, y de la parte posterior del animal, la imagen de su humanidad ().

5. 7. 2. El gallo, smbolo de San Juan Bautista, ubicado en el escudo de Alayor, que


preside la fachada de la parroquia de Santa Eulalia.

El gallo, smbolo del escudo de Alayor, se encuentra en el centro de la fachada


principal de la iglesia de Santa Eulalia, sobre el prtico principal. Fue un smbolo
templario, representativo de la emblemtica de san Juan Evangelista. Y ha quedado como
legado postemplario de la parroquia de Santa Eulalia de Alayor.

Escudo de Alayor en el centro de la fachada principal de la iglesia de Santa Eulalia.

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 34


www.baucan.org
5. 7. 3. Simbologa y emblemtica postemplaria en Mercadal: Los Bafomets Behemots
ubicados en las jambas del prtico del santuario de Nuestra Seora del Monte Toro.

El prtico de acceso interior al santuario de Nuestra Seora del Monte Toro,


presenta en las jambas de la puerta, dos figuras bafomticas de Behemots
veterotestamentarios, realizados en mediorelieve. Destaca como rasgo prominente su
gran nariz.

Aunque existen referencias de que en 1309, el bayle de Menorca quiso que un


capelln se encargase de la capilla de santa Mara, del Monte Toro, hecho que no se
concret hasta 1348; mientras que en 1363, aparece referenciado el primer clrigo (138).
Parece ser que su construccin tambin fue postemplaria, dado que las fuentes
archivsticas atestiguan que en el ao 1330, exista una capilla dedicada a san Salvador
(139).

Conclusiones.

Este trabajo pretende demostrar tres lneas de investigacin diferenciadas,


relacionadas con la isla de Menorca. En primer lugar, la continuidad de los linajes que
apoyaron la conquista de las Baleares realizada por el rey Jaime I El Conquistador,
cuyos pactos de fidelidad mantuvieron tanto con los reyes de Mallorca -Jaime II, Alfonso
III, Sancho I y Jaime III- como con los de la corona de Aragn, -Jaime II y Alfonso IV.

En segundo lugar, la pervivencia de las ordenes militares en Menorca, desde la conquista


de la isla por el rey Jaime I, -especialemente de Los Pobres Caballeros de Cristo, o
Templarios, y de los Antonianos-, rdenes que fueron investigadas durante el
proceso contra los templarios, -tanto en Mallorca, como en Navarra-, ya que las
encomiendas templarias a las que pertenecan las casas de Masdeu, -en el Rosselln-,
Menorca y Mallorca, dependan de la encomienda central de Mallorca. Igualmente
ocurri con los Antonianos de las Baleares investigados, cuyos expedientes se hallaban
en Olite (Navarra), debido a que los Antonianos de las Baleares, pertenecieron a la casa
central de Olite.

Ahora bien, durante el proceso contra los templarios, los reyes de Mallorca, Jaime II y su
sucesor Sancho I, se opusieron a la poltica inquisitorial dirigida desde el papado y reino
de Francia, y apoyada por el rey de Aragn Jaime II. De modo, que templarios,
hospitalarios y ctaros pudieron moverse con total normalidad en la isla de Menorca, bajo
los gobiernos de Jaime II, Sancho I y Jaime III de Mallorca. Hasta el punto de que la
teosofa templaria se mantuvo vigente a los largo de los siglos en Menorca, una vez
erradicada la orden del Temple, y creada la de Montesa que aglutin a ex-templarios, y
hospitalarios.

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 35


www.baucan.org
Y por ltimo, esta investigacin demuestra como la acusacin papal -proveniente de
Clemente V-, sobre la idolatra templaria, -basada en falsos dolos balicos, en lugar de
rendir culto y pleitesa al Dios cristiano catlico-, fue una autntica falacia, guiada, en
primer lugar, por intereses ligados al poder econmico del papado y de la curia romana,
interesados en prestigiar al Cister, a cambio de contar con su apoyo incondicional. En
segundo lugar, porque al papado le interesaba recuperar y obtener los bienes
patrimoniales procedentes de los templarios, ya que la bula VI. Bulla extinctionis
templariorum a Clemente V in gli concilio Viennensi peracta die 22 martii anno 1312, pontificatus
sui anno septimo, de Clemente V, dejaba muy claro, que si los templarios salan acusados
del proceso, sus bienes pasaran a Tierra Santa, concretamente a las instituciones de los
hospitalarios, y ms adelante con la reconversin hospitalaria, en orden de Montesa, al
Cister; y por tanto, indirectamente a la Iglesia Catlica Cristiana. Y en tercer lugar, porque
el papado segua oficialmente las directrices del catolicismo oficial iniciado con el
pontificado de san Pedro, mientras que la orden del Temple se guiaba religiosamente por
la base de la Iglesia de Juan el Bautista y Juan el Evangelista, cuyos presupuestos
teosficos permanecieron ocultos durante siglos, debido a una serie de luchas intestinas
instigadas por parte de la Iglesia oficial, u ortodoxa Catlica Cristiana, que consigui
tachar de heterodoxa a la Iglesia Juanista, relegndola a la inexistencia. Pero la Iglesia
Juanista pervivi secretamente a travs de los siglos y fue rescatada por los Templarios.
De modo, que la gran popularidad de la nueva Iglesia Templaria, y el gran auge de sus
correligionarios, pona en peligro la religin ortodoxa Cristiana Catlica. Por tanto, la
Iglesia ortodoxa Catlica Cristiana, a sabiendas de que los templarios eran inocentes,
prefiri inculparlos, mediante un proceso inquisitorial lleno de blasfemias, antes que
perder el poder que ostentaba.

En Villajoyosa (Alicante)
A 12 de febrero, 2012.

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 36


www.baucan.org
Citas Bibliogrficas

(1). CARBONELL BEVI, Lola. El bestiario y volucrario medieval de la catedral de


Santa Mara, de Ciudadela (Menorca). Simbologa y emblemtica escultrica externa
(Siglos XIII y XIV). Pginas 47 y 48.
(2). PASTOR I MADALENA, Manuel. El cartulari de Xestalgar: memoria escrita
dun senyoriu valenci. Barcelona. Fundaci Noguera. Col.lecci Diplomataris n
29. 2004. www.cartulariXestalgar.pdf Pgina 97 y 98. Documento 3.
(3). Ibidem. Pgina 99 y 100. Documento 4.
(4). Ibidem. Pgina 101. Documento 5.
(5). CARBONELL BEVI, Lola. Los hombres de Jaime I. La ratificacin del poder del
monarca en la isla de Menorca (Siglos XIII y XIV). Revista Medievalismo. 2010.
Pgina 67. www.LoshombresdeJaimeI.pdf
(6). PASTOR I MADALENA, Manuel. El cartulari de Xestalgar: memoria escrita
dun senyoriu valenci. Barcelona. Fundaci Noguera. Col.lecci Diplomataris n
29. 2004. www.cartulariXestalgar.pdf. Pgina 106. Documento 6. () 1286,
abril, 8. Valncia Mart Ros de Foces, senyor de Xestalgar, i Jaspert de Botonac,
bisbe de Valncia, juntament amb el captol de la seu valenciana, que det la senyoria
de Xulella, procedeixen a lamollonament de la frontera comuna. Lacord inclou una
regulaci sobre la caa per a ambdues comunitats venes.() per se et capitulum
Valencie, ex una parte et dompnum Martini Roderici de Focibus, dominum de
Xestalgar et turris et alcharea vocata de Landenya et campus vocatus de
Farsiterg et campus vocatus La Pera, ex altera, occasione termini seu
limitacionum castri de Xulella et termini seu limitacionum castri de Xest Algar
et tandem prefatus dominus episcopus suo nomine et nomine eciam ecclesie et
capituli Valencie et succesorum suorum et dictus dompnus Martinus 2 Roderici
de Focibus () / (Pgina 107) Considerantes eciam dicti dominus episcopus et
dominus Martinus Roderici quod, ex huiusmodi, amicabili composicione ipsis et cuilibet
eorum et eciam ecclesie Valencie magna () / (Pgina 109) Ego Iapertus, episcopus
Valencie, subscribo. Ego Bernardus de Vilamarino, archidiaconus Valencie,
suscribo. Ego Iacobus de Albalato, sacrista Valencie, subscribo. Ego Arnaldus 15
de Rexaquo, archidiaconus Xative, subscribo. Ego Raymundus de Bellestar,
decanus Valencie, subscribo. Ego Dominicus Mathei, canonicus Valencie,
subscribo et hoc sig[signe]num facio. Ego Olmarius Mascharelli, canonicus
valentinus, subscribo. Ego Andreas de Montesono, canonicus Valencie, subscribo.
Ego Geraldus de Albalato, canonicus Valencia subscribo. Ego Guillelmus de
Molleto, canonicus Valencie subscribo. Ego Bernardus de Auclato, 16 canonicus
Valencie, subscribo. Ego Blasius Eximini de Arenosio, canonicus Valencie
subscribo. Ego Bernardus de Monte Alatus, canonicus Valencie, subscribo. Ego
Geraldus de Albalato ad preces magistri Radulfi, canonici Valencie, loco suo17
subscribo. Ego Poncilianus Garrige, canonicus Valencie, subscribo. Ego Iacobus de
Moura, canonicus Valencie, subscribo. Sig[signe notarial]num Guillelmi de
Acrimonte, notari publici Valencie, qui mandato partium predictorum hec scripsit
cum supprascripto in XVIII linea ubi dicitur et gignis et clausit loco, die et anno
prefixis ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 37


www.baucan.org
(7). MAIZ CHACN, Jorge. Actividades econmicas y polticas de los judos de
baleares en la Baja Edad media (1229-1391). Volumen II. Fuentes documentales
(regestos). Tesis doctoral. Departamento de Historia Medieval y Ciencias y
Tcnicas Historiogrficas. Facultad de Geografa e Historia. Universidad
nacional de educacin a Distancia. 2007-2008. www.PDF_2.pdf . Pgina 163.
Arnau Burgus, baile de Mallorca. (Hermano de Berenguer Burguet?). ()
Documento n 310. 8 marzo, 1285 - ARM, ECR, 349, f. 246. David Mocatil, judo, y
sus hijos Jucef Mocatil y Abrahim Mocatil, venden a Arnau Burgues, baile de
Mallorca que lo compra en nombre del rey, unas casas en la Almudaina de la Ciudad
de Mallorca, que fueron de Mosse Abenlap, judo, que las dej en testamento a su
hermana Maria; confrontan con un callejn que no pasa, entre estas casas y las de Jucef
Abenfara y Jucef Abennono, el Palacio Real, la calle de la Almudaina. Precio de 100
libras. Lo aprueban las hijas Certo, mujer de David Cohen, y Ester mujer de Bonet hijo
de Bonsicac Daycs ().Pgina 167. Arnau Burgues, baile real en Mallorca.
(Hermano de Berenguer Burguet?). (...) Documento n 332. 16 enero, 1286 -
ARM, ECR, 16, f. 43v. Arnau Burgues, baile real de Mallorca, concede
instrumento de franqueza a Daut, hijo de Jacob Benixua, judo, quien jura que ser fiel y
leal al rey y que har residencia personal en Mallorca, no usando este instrumento para
defraudar o contra el rey. Firman entre otros los secretarios de la aljama Isaac ben
Ambram, Man hijo de Ileel. Tambin se concede carta similar a Issac hijo de Atzas,
judo ().
(8). Ibidem. Pgina 165. Jaime de Sant Mart, baile real. (Hermano de Ferrer
de Sant Mart?). () Documento n 314. 30 agosto, 1285 - ARM, ECR, 351, f.
108v.Hubeit Alatzarach, judo, reconoce tener en comanda de Jaime de Sant Mart,
batle de Mallorca, 10 libras obligadas en nombre de Mafomet (sarraceno) libre por
razn de justicia ().Pgina 165. Jaime de Sant Mart, baile real. (Hermano de
Ferrer de Sant Mart?). () Documento n 315. 1 septiembre, 1285 - ARM, ECR,
351, f. 31v. Jaume de Santmart, baile real, en nombre del rey vende a Jucef hijo de
Abrahim, judo, una sarracena llamada Aixa que fue de Jucef Benaiub y que fue presa
por la corte porque este Jucef era de Valencia, y el rey haba mandado que fueran
secuestrados todos los bienes de los hombres del distrito del rey de Aragn ().
(9). Ibidem. Pgina 169. P. de Libian = Pere de Llivi. () Documento n 33672.
29 marzo, 1286 - ACA, Reg. 67, f. 141. Alfonso III manda a P. de Libian
().Pgina 181 y 182. Pere de Llivi, lugarteniente del reino de Mallorca.
() Documento n 36696. 21 diciembre, 1290 - ACA, Reg. 83, f. 99v-100v. Alfonso
III confirma el mandamiento de P. de Libian, lugarteniente del baile del reino de
Mallorca, de acuerdo con los jurados y otros prohombres de la Universitat de Mallorca,
que haba asignado como emplazamiento de la aljama a los judos de aquella ciudad, el
pasado 30 de septiembre, la parte llamada Temple y Calatrava. Autoriza a los judos a
establecer dentre de la aljama una sinagoga y un horno. Los exime de la obligacin de
albergar uno externo a dichas casas contra su gracia. Informa tambin a sus fieles
jurados y prohombres de Mallorca, que confirmado el ordenamiento a P. de Libian, les
pide ponerse de acuerdo con aquel oficial para edificar portales, puertas, y una cerca,
todas las cosas necesarias para una sola calle. Indica y ordena a los secretarios de la
aljama de los judos de Mallorca, pagar los 12.000 sueldos por el privilegio autorizando
el privilegio de la aljama judaica. Ordena a P. de Libian, forzar a los judos de Mallorca
que rechazen pagar parte de los 12.000 sueldos. Urge a todos los judos de la ciudad de

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 38


www.baucan.org
Mallorca a establecer sus casas en el lugar fijado, as como portales, puerta, cerca y otras
cosas, si los judos quieren tener horno, P. de Libian lo permitir por derecho real ().
(10). Ibidem. Pgina 171. Jaime de Torrella. () Documento n 34275. 26 agosto,
1286 - ACA, Reg. 67, f. 58v. Alfonso III reconoce haber recibido los 10.000 sueldos de
Jaime de Torrella, que haba recibido de la aljama de Mallorca ().
(11). Ibidem. Pgina 172. A. de Bastida. () Documento n 34477. 6 diciembre,
1286 - ACA, Reg. 71, f. 1, 30v. Recibo de 20.000 sueldos reales dado por A. de
Bastida a los judos de Mallorca. Alfonso III ha sido informado que Mosse Ahamar,
judo de Mallorca, que P. de Angeler, Bernat Adenar y G. Moragues de Beniforani
estaban endeudados con el dicho Mosse por documento pblico, per una suma que se
haban comprometido a pagar con fecha fija, que aquellos renunciaron, en este punto, a
los privilegios y concesiones obtenidos del rey. El rey ordena al veguer y al batle de
Mallorca forzar a dichos deudores y sus avaladores a cumplir los compromisos, ya que
ya haba avisado a sus oficiales de tal situacin y renunciar a los prolongamientos
otorgados ().
(12). Ibidem. Pgina 174. Arnau de Berga, esposo de Bablonia, y yerno de
Guillem Despuig. () Documento n 348. 1288 - ARM, ECR, 352, f. 86v. Vidal
de Quila y Cima mujer de Vidal de Quila, venden a Babalonia, viuda de Arnau de
Berga y yerno de Guillem Despuig l'agrer que hacen sobre un honor en el trmino de
Bunyola, por 700 sueldos ().
(13). Ibidem. Pgina 179. Arnau de Santacilia. () Documento n 36190. 5 abril,
1290 Arxiu Parroquial de Santa Eullia, Pergamins, 75. Elisenda, esposa de
Ramn de Navarra, alias Romeu Aragones, del cual es procupradora propter maximam
inopiam famis et nuditatis quam patior et quia non habec unde possim mihi providere in
meis necessitatibus, vende a David Perfect judo, cuatro jovades91 de tierra en la
alquera Palmer, en el trmino de Canarosa de la parroquia de Alar, las cuales habra
comprado su marido Berenguer Claver y su mujer Guillerma, y el mencionado B.
Claver a Guillem Perell, el cual las tena por dotacin hecha por Arnau de Santaclia
().
(14). Ibidem. Pgina 188 y 189. G. de Belloch. () Documento n 377101. 17
abril, 1292 - ACA, Reg. 86, f. 94. El infante propone comprar una propiedad en
Mallorca, y para dicho fin necesita la ayuda financiera de los prohombres y los judos del
reino de Mallorca, por lo mismo, pide a los adenantats de la aljama juda, as como a G.
de Belloch, de dignarse a ayudarlo, se compromete a recompensarlos ().
(15). Ibidem. Pgina 189. Pere de Prat. () Documento n 378. 13 agosto, 1292 -
ARM, ECR, 353, f. 56. Hayon Benamor Balchayar, judo, y mujer Mara, venden a
Pere des Prat unas casas en la Ciudad de Mallorca, que confrontan con las casas de
Cassim hijo de Salomo, judo, un callejn que no pasa y entra en estas casas y otros, por
precio de 77 libras ().
(16). Pgina 189. Pere de Clar. () Documento n 381. 24 diciembre, 1292 -
ARM, ECR, 353, f. 73v. Jucef Lev hijo de Boniach de Marsella, y su mujer Bonjorn,
venden a Pere de Clar unas casas dentro de la Ciudad de Mallorca por 53 libras
().
(17). CANELLAS LPEZ, ngel. Relaciones polticas, militares y dinsticas entre
la Corona de Aragn, Montpellier y los Pases de Languedoc de 1204 a 1349. RHJZ.
53-54 www.2canellas.pdf Pgina 24. () Unos legados pontificios establecidos en
Montpellier tratan de conjuntar a embajadores de Carlos de Anjou y de Alfonso III de

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 39


www.baucan.org
Aragn, y Jaime de Mallorca. De Aragn marchan a estas vistas y tratos Hugo de
Mataplana obispo de Zaragoza, Ramn de Anglesola, Berenguer de Puchvert,
Guilln Durfort y Bernaldo Guilln de Pinels ().
(18). CARBONELL BEVI, Lola. Religin y repoblacin en Menorca: Plena y Baja
Edad Media. Revista Medievalismo. 2010. Pgina 34.
(19). CARBONELL BEVI, Lola. Los hombres de Jaime I. La ratificacin del poder
del monarca en la isla de Menorca (Siglos XIII y XIV). Revista Medievalismo. 2010.
Pgina 67. www.LoshombresdeJaimeI.pdf. Pginas 67 y 68.
(20). MAIZ CHACN, Jorge. Actividades econmicas y polticas de los judos de
baleares en la Baja Edad media (1229-1391). Volumen II. Fuentes documentales
(regestos). Tesis doctoral. Departamento de Historia Medieval y Ciencias y
Tcnicas Historiogrficas. Facultad de Geografa e Historia. Universidad
nacional de educacin a Distancia. 2007-2008. www.PDF_2.pdf . Pgina 199.
Nuo San. () Documento n 392. 29 diciembre, 1295 - ARM, ECR, 354, f. 75.
Abrahim Aben Isaac, judo, y mujer Mara, venden a Daniel ben Haron, judo, su
nuero, la mitad de unas casas situadas dentro de la Ciudad de Mallorca, en la porcin
que fue antiguamente de Carros y despus de Nuno San y ahora del rey, por 18 libras
().
(21). Ibidem. Pgina 200. Ramn Muntaner, mercader. () Documento n 393. 2
marzo, 1296 - ARM, ECR, 354, f. 86v. Cacim Moxat, hijo de Salomo Moxat, judo, y
mujer Hana, venden a Ramn Muntaner, mercader, unas casas en la Ciudad de
Mallorca, en la costa de Arnau Benet, confrontando con las casas de Joan de Mata
notario, y otros, por 50 libras ().
(22). Ibidem. Pgina 203 y 204. Guillem de Montcada, procurador real de
Mallorca. () Documento n 401112. 17 septiembre, 1297 - ACA, Jaume II, Cartes
Reials, 325. Pere Bou, baile mayor de Mallorca, notifica al rey Jaime de Aragn, que,
este rey, concedi a la aljama de los judos de Mallorca un privilegio mediante el cual las
cuestiones entre judos seran determinadas por dos judos adelantats, lo que genera
cierta descompensin sobre los derechos y la jurisdiccin real y contra las franquezas y
buenos usos de Mallorca. Los judos son habitantes de Mallorca y por tanto deberan
atender a las franquezas y privilegios del territorio. El ha mandado a los judos que no
usaran su privilegio, pero ha sido suplicado por Guillem de Montcada, procurador
real de Mallorca, que no se entrometiera en este caso. Ahora los secretarios de la
aljama han hecho tambin otras peticiones, siendo en detrimento de los derechos reales.
Sepa el rey que los judos de Mallorca son entre unos y otros unos 2.000 y
continuamente vienen procedentes de Barbaria para habitar Mallorca por saber que el
reino de Mallorca es de vuestra jurisdiccin. Adems de esto, se debera tener presente
que la mitad de las mercaderas de Mallorca son de los judos, as como tambin debe
tener en cuenta que los judos mensajeros que acudieron ante el rey no tienen la
autorizacin de la aljama para implorar dicho privilegio, cuestin que hemos conocido de
boca / (Pgina 204) de los mejores judos de la aljama: que no velen lo dit privilegi, e
com aquels quif oren misatges aien passat lo manament a els per lur aljama e aien per
lur propia auctoritat demanat so que demanar no devien e per asso dien tots lurs bens
conficatz a la vostra senyoria si la vostra saviea o volra o manara yo esquivare dasso eu
punire axi com vos seor manertz ().PASTOR I MADALENA, Manuel. El
cartulari de Xestalgar: memoria escrita dun senyoriu valenci. Barcelona. Fundaci
Noguera. Col.lecci Diplomataris n 29. 2004. www.cartulariXestalgar.pdf

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 40


www.baucan.org
Pgina 51, 52, 53. Los hombres de Jaime I en los documentos de Xestalgar.
() El primer document (1), 59 de 1238, s la donaci in extenso de lanotaci que
coneixem continguda en els registres del Repartiment. El document romania
desconegut fins ara. Jaume I hi fa donaci a Rodrigo Orts de lalqueria de Xestalgar en
qualitat de propietat alodial per hereditatem propriam, francham et liberam vobis /
(Pgina 52) Roderico Orti et vestre posteritati sive progeniei imperpetuum amb els
drets acostumats per explotar el territori i per disposar dandum, vendendum... amb
lnica limitaci habitual que impedeix transmissions posteriors a clericis et juris
religiosis. El document va sser lliurat in obsidione Valencie a mitjan mes de juny
comptant amb el testimoni de linfant Ferran, Guillem de Montcada i Roderic de
Liana. 60 Lescriv, Guillem, va actuar en nom del bisbe de Barcelona i
canceller reial, Berenguer de Palou. No disposem de gaire informaci del
cavaller Rodrigo Orts. Noms hem pogut localitzar un cavaller anomenat aix que
apareix documentat en 1254 com a jurat de Terol. 61 El segon document (2) s la venda
feta en 1255 per Rodrigo Orts i la seua esposa Toda Peres en favor dArtal de Huerto i
sa muller Sana Ros. La venda es fa en les mateixes condicions, en franc alou i lliure de
tota servitud. En la descripci dels aprofitaments sinclou la referncia a unes salines
que produiran algun dels escassos efectes documentals que coneixem amb relaci a
Xestalgar.62 El preu que shi recull: septingentos morabatinos alfonsinos pot
representar al voltant duns 5.600 sous63 i shi inclouen ara, per primera vegada, les
afrontacions del senyoriu, identificat encara senzillament com a alcariam. Es tracta dels
territoris de Chullella (Xulella/Chulilla) que ja havia ajudat a localitzar el lloc en la
documentaci primitiva, Petralba (Pedralba),64 Chiva (Xiva/Chiva) i Gest al Campo
(Xest/Cheste). Apareixen com a fiadors del tracte Ferran Dies i Gonal Llopis de
Pomar i com a testimonis Garcia Ferrandis de Varea, Ferran Peres Munys,
Ferran Llopis de Pomar i Guillem de Loarre. / (Pgina 53) Lapellatiu Pomar que
llueixen dos dels cavallers esmentats ens condueix, com quasi sempre, a lorient dOsca,
en aquest cas a lactual Pomar de Cinca. Altres personatges relacionats amb Pomar els
trobarem vinculats amb els Entena com ara Garcia Peres de Pomar a qui Gombau
reconeix deure al seu testament 1.000 sous de Jaca (=s.j.) o San Pomar, ve dAlcolea de
Cinca, que signa com a testimoni de la carta de poblament de Xiva de 1303. El
document manca de dataci tpica i usa la tradici aragonesa de lera hispnica per a la
cronologia (sub Era CC XC tercia = any de la nativitat 1255). El fedatari de loperaci
que hi subscriu s Pere de Armellos, publici notari Turolii. El nou senyor de Xestalgar
arrossega en la seua onomstica un ress que ens acompanyar. Huerto, com advert
Burns, s un lloc al nord de Sarinyena, als dominis del riu Alcanadre, terres del
Somontano de Barbastre i venes de la Ribagora i les riberes del Cinca, territoris
estretament relacionats amb els cavallers dEntena. 65 La seua esposa, Sana, presenta
un apellatiu que, a desgrat de les temptatives del copista (Vecaya-Varenya), creiem que
deu provenir de la localitat de Vareya/Varea, prop de Logronyo, a la Rioja. De Varea
era, tamb, Mart Ferrandis, un creditor de Gombu dEntena recordat al seu
testament aix com un dels testimonis daquest document, Garcia Ferrandis. El mateix
Gombau tamb shi declara senyor de cert eredamiento en la villa ma de Vareya, que es
en Castiellya, en disposar-ne la venda per tal de fer front al compliment dels testaments
dels seus avantpassats.66 En 1277 (3) s Sana, vdua dArtal de Huerto, qui fa la
donaci de Xestalgar al seu fill Mart Ros. Es tracta duna donaci inter vivos per ra
del matrimoni projectat que abans viem entre el fill dels senyor de Xestalgar i la filla
dels vens senyors de Vilamarxant. Aquesta donaci afecta dues alqueries ms: una,
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 41
www.baucan.org
anomenada Alchoer a la Ribera del / (Pgina 54) Xquer, prop dAlberic, i laltra,
Passarela prop de Castell de la Ribera. Ambdues alqueries es trobaven ben a prop en
sengles vores del Xquer i havien estat adquirides en 1268 per Artal de Huerto de mans
dElvira Lope, vdua de Garcia Llopis de Castilla (67) El lot sarrodoneix amb el
castrum et villam de Colongo que ha de correspondres amb lactual Colungo, prop
dAlquzar, en la comarca aragonesa del Somontano, atenent als elements descriptius de
la delimitaci: afrontat in termino de Alchefar et in termino de Salinis et in termino de
Solbes et in termino de Lansano (68). En tot cas, la donaci inclou la reserva dusdefruit
en favor de la mare llegant. Trobem, per, un passatge ben interessant al document. La
prudent mare, en guardar les espatlles assegurant-se la percepci de les rendes diebus
vite mee, shi fa ress dels perills que encara sacsegen un territori mal conquistat i li
reserva encara la meitat de totes les rendes que posseeix a lArag per al cas que loca que
vobis dono in regno Valencie amiterentrur racione guerre per tal que de ipsa medietate
positis vivere. El document s signat a Valncia en juliol de lanno Domini de
1277 amb la presncia dels testimonis: Ramon de Riusec, Bernat de Busquets,
Berenguer Tolos, Bernat de Caberola/Saberola i Pere Martines dOrto
juntament amb un Guillem de Montanyana, ac identificat simplement com a
presbiter i que desprs veurem com a capell de Sana redactant la carta de
poblament. Aquest capell fou tamb mestre del Temple la dcada anterior i
encara en 1288 signava com a testimoni del testament dElvira Sanxis de
Bergua, primera esposa de Mart Ros, desprs dhaver-li estat assignada una deixa de
200 sous valencians (69). De bell nou, lonomstica ens condueix, ara amb el topnim
Montanyana, cap a la / (Pgina 55) zona de Barbastre (70). Berenguer de Ripoll publici
notarii Valencia ho corrobor tot. Mart Ros va vendre Xestalgar (7) al rei Jaume II en
1295 quan estava casat amb Eva dEntena en nom de la qual tamb actu en qualitat
de procurador (71). s aquesta una nova, i desconeguda fins ara, representant del
llinatge Entena i no deixa de cridar latenci que immediatament, el monarca
torns a vendre Xestalgar a lEntena senyor de la vena Xiva, Bernat Guillem.
Ac apareix el senyor de Xestalgar lluint lapellatiu de Foces que ja abans
trobem, en 1286, en ocasi de la divisi dels termes de Xulella i Xestalgar que
desprs veurem. No sabem com ladquir per el topnim ens torna, una volta ms, a les
riberes de lAlcanadre, territori sota la influncia dels Entena. La via habitual per a
ladquisici de lonomstica s, sens dubte, la de ladquisici del patrimoni i en aquest
sentit cal adduir que Artal de Huerto havia estat marmessor testamentari del cavaller i
lloctinent reial a Valncia, Ximn de Foces, juntament amb el fill daquest, At de
Foces, (72) indici duna familiaritat propera. No hem pogut, tanmateix, esbrinar si
alguna circumstncia que desconeixem safeg a lamistat, que endevinem intensa, amb
els cavallers de Foces per part de son pare, Artal, per a esdevenir una ra suficient
per desplaar el Huerto patern i la Veraya materna, o fins i tot, els
illustres Bergua o Entena de les dues successives mullers. Tanmateix, segons
Manuel Benito Moliner, el mateix Artal pertany al llinatge de Foces, encara que
lacompanyi lapellatiu de Huerto per tal com era senyor del lloc, on man
construir un monestir que regirien els hospitalers. Aix, Artal de Huerto podria
sser tamb reconegut com Artal de / (Pgina 56) Foces (73). La documentaci de
Santa Clara dOsca, publicada per Agustn Ubieto, inclou una cpia del testament de
Maria Ros de Varea que tria sepultura al monestir i que raonablement podem pensar
que era germana o filla de Sana Ros de Varea. Descobrim que els seus executors
sn San de Laano i San Pomar, ambds estrets collaboradors dels Entena
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 42
www.baucan.org
de Xiva i Xestalgar, que han de seguir els consells del noble padre senyor don
Bernart Guillem. Un altre signe del parentiu que intum entre ambdues famlies
encara que en la frase el mot padre t un significat difs (74). Mart Ros de Foces fou
un dels dirigents de la Uni que actuava en 1286 com a procurador representant dels
territoris valencians en tant que membre dels rebels. Pocs anys desprs, apareix
nomenat com a sobrejunter per al regne de Valncia amb relaci al mateix conflicte de la
Uni aragonesa. En el marc daquests esdeveniments obtingu una sorprenent resoluci
contra el rei que hagu dindemnitzar-lo amb 7.000 sous pels castells de Cardet i
Novels, que Jaume I li havia llevat a son pare Artal de Huerto (75). Uns anys desprs,
en abril de 1301, apareix, novament rebel, enfrontant-se al monarca amb el rebrot de la
Uni acompanyat de molts altres senyors aragonesos. Jaume II el desterr pel perode
dun any (76). Mart Ros va vendre Xestalgar a Bernat Colom, que hi actuava com a
procurador del monarca, per la quantitat de 50.000 sous valencians que decuplica el
preu de la primera transmissi feta quatre
dcades enrere quan lhavia comprat son pare. En aquesta ocasi la baronia apareix
descrita amb major detall: castrum et villam de Xestalgar et Algar et Penam de
Xestalgar que quondam nominari solebat Penam de Xulella. Tamb shi especifica
lentrega cum fortitudinis eiusdem castri, que testimonia lexistncia duna fortificaci.
/ (Pgina 57) Apareix com a fiador de loperaci lalmirall Bernat de Sarri i actua com
a notari Gener Rabassa, que signa el document a Valncia, el dia 1 de juliol de
lesmentat 1295. Lany segent (8) s el propi monarca qui ven Xestalgar a Bernat
Guillem dEntena com abans hem vist. El senyoriu s ara descrit amb algun element
ms: castrum et villam de Xestalgar et Algar et penam de Xestalgar que quondam
nominari solebat penam de Xulella et turrem et alchaream de Lendenyna et campum
vocatum de Farsiterg et campum vocatum de la Pera. Els nous elements descriptius sn
els llocs de Lendenya, Farsiterg i la Pera. La venda s igualment avaluada en 50.000 s.
valencians. El monarca en rep, per, noms 30.000 perqu els restants 20.000 s. es
cancellen amb lentrega per part del cavaller dEntena del castrum et alchaream de
Alfandegella (Fondeguilla?) (77). La venda es fa en condici dalou franc. El
comprador hi era representat per San de Laano, (78) alcaid de Xiva, senyoria de
Bernat Guillem. Pel que fa a lexercici del poder i la conflictivitat relacionada amb
lexercici jurisdiccional tenim al cartulari cinc documents. En primer lloc, els docs. 4 i 6
alludeixen respectivament al comprims de les parts per tal dacordar uns rbitres que
han dencarregarse de pacificar el litigi fronterer entre Xestalgar i Xulella (4) i
defectuar lamollonament que dictaminin els composadors (6). Veurem la carta de
poblament (5) i finalment els conflictes amb Pedralba per lobertura duna squia (9) i
amb lalcaid dAlpont sobre la baixada de fusta pel riu (18). La conflictivitat sobre
delimitaci de termes representa tota una tipologia especfica en la documentaci
valenciana de lpoca. Lassalt a la terra, als inicis de la colonitzaci dels territoris
conquistats, produ una allau de conflictes sobre un territori mal conegut i amb un
model organitzatiu i dexplotaci dels recursos diferent. Una nova concepci,
evidentment, requeria un complex procs per tal de fer encaixar les magres peces
posades a disposici dels nouvinguts. Ben illustratives resulten les paraules de Jaume I
recollides / (Pgina 58) a la seua Crnica fent ajustar els patrons comptables al convuls
projecte colonitzador. El monarca hi advertia que les cartes de les donacions que ns
havem feites... eren ms... que no bastaria al terme i en conseqncia decid de copiar
la mesura aplicada a Mallorca vs baixats la jovada a sis cafiades e haur nom jovada
e no ho ser i amb efectes retroactius a qui nhavem massa dat, que els torn hom a
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 43
www.baucan.org
mesura. Ms enll de la conflictivitat del repartiment (79) el particular procs
dassaonament relacionat amb la creaci i consolidaci dels espais baronials degu
afectar amb ms intensitat les zones de, amb paraules de Josep Torr, aljames
persistents, en la mesura que la fosca concepci de la propietat de les comunitats
musulmanes, ac ms consistent, acolliria amb dificultat la implacable i enutjosa xarxa
jurisdiccional que teixeix i retalla entorn de les persones, dels horts i les aiges, dels
animals i del bosc, una complexa maquinria exactiva. Ja sha advertit, tamb a
bastament, fins a quin punt les conjuntures expansives, que requereixen terra i fonts
dingressos, han afavorit la profusi dels conflictes. El fet s que coneixem, per exemple,
altres conflictos semblants del comenament de la centria segent en aquesta mateixa
zona, singularitzada per la persistncia de les aljames: 1318 Xest i Xiva, 1323
Xestalgar i Xiva, c. 1320 Bunyol i Dosaiges (80). Al document, que compromet les
parts en litigi a triar aquest sistema darbitratge (4), intervenen, duna banda, el bisbe
Jaspert de Botonac i el captol de la Seu de Valncia com a senyors de Xulella i, de
laltra, Mart Ros, fill dArtal de Huerto, ja difunt, com a senyor de Xestalgar. Els
encarregats de pacificar el conflicte tot dictant una composici sn el cavaller Blasco
Maa de Bergua i els ciutadans de Valncia Huguet de Roman i Bernat de Busquet. Els
litigants, per la seua part, es comprometen a observar-ne el resultat sota una pena de
100 morabatins conjuntament acceptada. La / (Pgina 59) validesa de lacord noms
requereix la consonncia de dos dels tres jutges triats. Recordem que entre els
intermediaris hi s el sogre del senyor de Xestalgar ja que Mart shavia casat amb
Elvira, filla dels senyors de Vilamarxant: Blasco Maa i Teresa Ximenis. El comproms
es va signar a Valncia el 20 dabril de 1278 davant del notari, Guillem de Verunco, i
amb el testimoni de Ramon de Bellestar i Jaume dAlbalat respectius deg i sagrist de
la seu valenciana, i el de Guillem de Mollet, rector de Gandia. Vuit anys trigaren a fer
efectiu larbitratge. El 8 dabril de 1286 (6) sestn el document que traa el recorregut
detallat del mohnos que parteixen aiges i jurisdicci. Finida la partici, el
documentens ofereix de retruc una curiosa previsi que afecta tamb al dret de cacera
dels habitants dambdues baronies. En aquest punt la regulaci preveu que els
musulmans de cadascuna de les venes senyories puguin caar en els territoris contigus.
Els de Xulella podran fer-ho des del primer dia de novembre fins al primer de febrer
segent amb lexcepci de bovalaris sive devesis. En tot cas hauran de satisfer el delme
corresponent al valor de les captures davant del senyor o lalcaid del lloc ali. Poden fer
s de ginys semblants (retibus et laqucis et gignis) als usats pels seus vens, sempre fora
del espais reservats. Els qui vulguin caar al territori ve shan dacordar amb lalcaid
del territori i, si sospiten que loficial pretn demanar-los ms contribucions que als seus
propis habitants, lalam i els vells (veteros vel seniores) dels musulmans aliens hauran
de jurar quina contribuci els era exigida. Aquesta regulaci ens recorda la dificultat del
barons del nord que volien projectar sobre aquestes terres una concepci aliena en
matria dordenaci territorial i dexercici del poder jurisdiccional que sovint no
encaixava en la societat colonitzada. El comproms de vetllar pel compliment s refermat
per una nmina de clergues ben generosa. A ms del bisbe Jaspert hi signen Bernat de
Vilamar, ardiaca; el sagrist Jaume dAlbalat; lardiaca de Xtiva, Arnau de Reixac; el
deg de Valncia Ramon de Bellestar i els canonges de la seu de Valncia: Domnec
Mateu, Oldomar Mascarell, Andreu de Monts, Gerard dAlbalat, Guillem de Mollet
(que al doc. anterior signava com a rector de Gandia), Bernat dAuclac, Blai Ximenis
dArens, Bernat de Montalat, Poncili Garriga, Jaume de Mour i el mestre Radulf,
aquest darrer per m de Gerard dAlbalat ad preces del seu representat. Guillem
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 44
www.baucan.org
dAgramunt, notari de Valncia, sign el document a la mateixa ciutat de Valncia. /
(Pgina 60) Encara en maig de 1298 el monarca, a requeriment suposem de Bernat
Guillem dEntena, hagu dordenar al seu procurador als regnes de Valncia i Mrcia,
Jaume de Xrica, la defensa dels de Xestalgar davant les molsties ocasionades per una
disputa sobre la possessi duna part del seu terme (81). Dos anys abans de
lamollonament shavia signat la carta de poblament (5). La dataci remet a Alcosser
(Alcucer al document), una alqueria en les vores del Xquer, en desembre de 1284, el
dia de Sant Joan Evangelista, s a dir, el dia 27. El document s lliurat per la senyora de
Xestalgar, Sana Ros vdua dArtal de Huerto, encara que havia fet donaci de
Xestalgar i altres llocs al seu fill Mart Ros per tal de dotar el seu casament en 1277
amb Elvira Sanxis de Bergua. Com hem dit, la mare se nhavia reservat lusdefruit
mentre visqus. Sana encarrega la redacci del document a Guillem de Montanyana, el
seu capell, que, si s, com diem, el mateix Guillem de Montanyana mestre del Temple
al qual veiem signant documents poblacionals a Arag i a Valncia com a representant
de lorde, esdev la persona ms adequada per fer-ho (82). Declarada la intenci de
resoldre disputes i divergncies, no sabem si basades en alguna regulaci prvia que
desconeixem, comena el document eximint els de Xestalgar, musulmans
exclusivament, del pagament del ter delme que en aquells anys ocasion una vertadera
guerra en paraules de Burns. Un important acord sacabava de signar mesos enrere
encara que els conflictes semblaven reviscolar pertot arreu i especialment als llocs
poblats per musulmans. (83) No deixa de ser curiosa lallusi al marc de referncia usat
per la senyora de Xestalgar, que diu seguir i respectar els costums establerts en todo el
ro de Guadalaviar; en la zona cap altre senyor no prenia dels musulmans el ter delme.
Els habitants pagaran la seua part al senyor i desprs, sols desprs, el delme i la primcia
eclesistics, al bisbe i al capell. / (Pgina 61) Una vegada aclarida la intenci
destimular les rompudes sense gravar els pagaments, relaciona les demandes senyorials
i entre elles la peita que puja a 245 s. i 3 diners (=d.). Les collites dhortes i vinyes,
alfarrassades per lalcaid conjuntament amb lalam i els vells, paguen el quint, que s
redut al sis a la part de Landenya i encara al set a la de Collalbar. Hauran de moldre i
coure al mol i forn del senyor. Hi ha les prestacions a preu taxat dous, gallines i
espatlles i paguen per les cabres i els bucs dabelles 2 d. Els caadors, a ms del delme
senyorial pel producte de les peces obtingudes, paguen 8 d. per crvol o 4 d. la crvola.
Crida la nostra atenci la percepci anomenada alforra (una forma de capitaci?) que
desconeixem. Analitzant, per, el seu valor i abast 1 almut de pans per cap dels de
ms de dos anys creiem que s una altra forma de la imposici generalment coneguda
com a alfetra (84). Tamb hi s lalmaxia de les bodes, clarament identificable com de
tradici ritual musulmana, i el dret de la roba deguda (una forma de la cena, lobligaci
dhostatjar el senyor). Hi ha el delme del fascar i el pagament d1 d. per arrova de lli o
per cabra o ovella venudes a forasters. Seran 4 d. per vaca, bou o ase i 12 d. per mul.
Aquesta prestaci fou definida posteriorment com a mancuz per lescriv que va fer les
anotacions marginals que envolten la prctica totalitat daquest text. Diverses
disposicions relacionen les diferents sofres: el treball del lli, labastament de llenya i
aigua al castell, lelaboraci del vi, lexplotaci de les salines del lloc i el treball personal
o aportaci de bsties de crrega o el trasllat de les collites. Cal observar ac que lescriv
ads alludit, en un procs que podem relacionar amb la revisi dels drets
jurisdiccionals, sembla clasificar el reguitzell de les prestacions entre drets i ofres. La
lliure circulaci es limita als bns que puguin carregar amb la confiscaci conseqent de
la resta dels que hagin estat abandonats. El senyor disposa les calnies i lherbatge
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 45
www.baucan.org
reservant-se una zona vedada a la caa i la tala de fusta dels habitants. / (Pgina 62) I,
finalment, dues disposicions curioses. Una que creiem molt poc usual referida a les
prostitutes: el senyor podr disposar el temps que hi romandran i la taxa que sels
aplicar (85). Laltra es refereix a la fusta que baixa pel riu Tria que puguin extraure
els vens de Xestalgar: en cas de valdre ms de 12 d. haur de pagar 2 d. a lalcaid i
haur dsser oferida primerament al senyor i desprs en forma de subhasta en lalqueria
si s que lafortunat no la volia. Un document ben interessant, que mereix una anlisi
detallada.
El comproms de la senyora inclou el prec perqu el seu fill ratifiqui el document. Per
part de laljama signen lalam Dafamet Fainan i els vells. El capell, i no cap notari, s
lencarregat de donar fe al document comptant amb el testimoni dArnau Mayal, alcaid
de Carlet, i Domnec Ferrero, alcaid de Xestalgar. Tamb signen com a testimonis
lalam dAlcosser, Jucef Albenaxar, i Montcacet Abenali. En la dcada segent, un cert
puig al terme de Xest (9) Xestalcamp al text s lescenari del document, nascut de
la controversia ocasionada per lactuaci dels habitants i el senyor de Pedralba que han
intentat obrir una squia del riu Tria Guadalaviar al document per fer arribar
laigua a una determinada zona del seu territori envaint, presumptament, el terme de
Xestalgar. Davant del notari de la ciutat de Valncia, Sim de Creu, compareix Ximn
de Torroella, alcaid de Xestalgar, senyoriu aleshores de Bernat Guillem dEntena [I],
perqu all mateix, territori neutral, llegeixi al senyor de Pedralba, Rui Sanxis de
Calataiud, un document ems per Gil de Liori com a lloctinent del procurador dels
regnes de Valncia i Mrcia, Jaume de Xrica, amb relaci a la disputa. El document
llegit fa constar al senyor de Pedralba la queixa presentada per lalcaid de Xestalgar que,
desprs doposar-se a la realitzaci de la squia abans esmentada, es queixava perqu el
de Pedralba havia fet presoners dos musulmans de Xestalgar. Gil de Liori demana
explicacions al segrestador i li ofereix locasi per a mostrar el seu dret a obrir la
conducci. Li ordena, per, detenir les obres i tornar immediatament els presoners. La
comunicaci shavia ems tres dies abans a Xtiva. / (Pgina 63) Rui Sanxis no
simmut. De cap manera no havia de tornar els captius que afirma haver sorprs fent
malb les conduccions dins del seu propi terme i que, com que lalcaid de Xestalgar
havia obtingut la disposici de Gil de Liori, no ja mentint sin callant la veritat (tacita
veritate), ell pensava defendres enviant-hi la corresponent procuraci. Res ms no es
podia fer en aquells moments i lloc, de manera que noms mancava, doncs, la rbrica
notarial i la signatura dels testimonis: Ximn de Tovia, Pere Ximenis de Tovia, Andreu
Matiani, Francesc Escorna i Domnec Munys. Probablement, en silenci i en direccions
tan oposades con ho eren els respectius interessos, els contendents abandonaren aquell
quodam monte termini de Xestalcamp. Era el 26 de mar de 1299. Quasi un segle
desprs, un nou conflicte produ, entre altres efectes, el document que segueix (18); un
smptoma ms de lamarga i sorollosa disputa oberta entre les aspiracions econmiques
dels operadors comercials i mercaders, sovint ciutadans de Valncia, i els senyors de les
baronies perifriques. Shi enfronten franqucies i privilegis contraposats. En aquest cas,
per, no s un mercader del Cap i Casal. El damnificat s lalcaid dAlpont, que
allegava la franqucia de qu gaudia perqu els seus troncs baixessin pel riu i la
jurisdicci del senyor de Xestalgar daleshores, Guillem Ramon de Montcada (el comte
dAgosta), per fer arribar la fusta a la ciutat. El bar, per contra, mant que a ell, tal
com tamb shavia esdevingut amb els seus antecessors en la baronia, li correspon
rebre la imposici del tribut de passatge encara que tamb, i s igualment signe
desafiant del poder baronial, de levar la imposici. Aquesta potestat provenia, segons
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 46
www.baucan.org
diu, del temps en que lo dit regne [de Valncia] fon conquest e pres de poder de moros.
Per tal devitar danys posteriors i a la vista dels ja ocasionats, les parts decideixen
demanar una composici per a la qual han triat la intermediaci del llicenciat en lleis
Aimeric Donat, el jurisperit Ramon Borrell i el notari Salvador Ferrando, ciutadans tots
tres de la ciutat de Valncia. La cria de la governaci havia encetat el procs mesos
enrere i el 10 doctubre de 1386 es va signar el conveni pel qual es comprometen
dacceptar la resoluci que emeteren els rbitres esmentats. Duna banda, lalcaid
dAlpont, Pere des Puig, de laltra, Miquel Balaguer, procurador pel senyor de Xiva i
Xestalgar Guillem Ramon de Montcada, des dabril de 1384, s a dir, dos anys de litigi
registrats. / (Pgina 64) L11 doctubre de 1386, doncs, es produ la resoluci
reconeixent al noble el dret de percebre de cinquanta fusts un fust pel passatge en litigi.
El senyor de Xestalgar shavia pres dotze fusts que, a judici dels rbitres, suposava un
preu de trenta lliures, vinti-una ms de les que li pertocaven, i que ha de restituir a
lalcaid dAlpont. Certific lacord el notari Pere Vicent amb la compareixena dels
testimonis, Bartomeu de Vilafranca i Eiximn dEroass, escuders habitants de la ciutat.
Una important batalla guanyada pel bar, salomnicament amagada amb la restituci
parcial de lacapte practicat. El segent grup de documents el constitueixen les cpies de
les disposicions emeses pels monarques concedint la mxima jurisdicci als barons de
Xiva i Xestalgar i franqucies sobre els drets reials als seus habitats. El primer (12) de
gener de 1318 (1319) es registra la donaci feta per Jaume II al seu fill Alfons del mer
imperi amb expressa autoritzaci derigir-hi el signe macabre de tal potestat, les furcas...
ad duo milaria quam plus in circum dictorum castri, mer imperi que podr exercir a
Xiva i Xestalgar, senyories aportades per la seua dona, Teresa dEntena, privilegi del
qual no havien gaudit els seus antecessors en aquests senyorius.86 El segent (13),
ems per Jaume II uns dies desprs, enfranqueix els habitants de Xestalgar, senyoria del
seu fill linfant Alfons, del pagament de lleuda, peatge i altres drets reials. Anys enrere,
el propi monarca havia enfranquit els habitants de Xiva ad suplicacionem et preces de
Gombau dEntena (87). Febrer Romaguera public el document pel qual El Cerimonis
repetia en 1378 la seua prpia disposici emesa en 1338, confirmant el privilegi de
franqucia que abans havia disposat el seu avi Jaume II. La guerra amb Castella havia
causat la prdua del document que ara ordena predictam litteram in registris nostri
archivi Palatii nostri Barchinone reconditis perquiri... et inventam reparari. El privilegi
alludit i atribut a Jaume II afectava els de Bunyol et in tota fovea als de Xiva et locis et
terminis sibi adiacentibus et subjectis, videlicet, Peranchisa, Godella, Chestalgar, de
Miralcamp (88). / (Pgina 65) Finalment, el 18 de setembre de 1333 (15) s lanterior
beneficiari ara ja esdevingut rei, Alfons el Benigne, qui tramet al seu fill Jaume, comte
dUrgell, la mxima potestat, lexercici del mer imperi sobre Xiva, tal com ell lhavia
rebuda de son pare. Sorprn el fet que aquest document hi estigui copiat encara que no
fa menci expressa a Xestalgar tot i que tal exercici del poder baronial igualment shi
hagu de produir. Creiem, per, que pel tenor de la frase que acabem de llegir al
document del Cerimonis podem entendre que Xestalgar havia estat considerat, respecte
de Xiva, com un del locis et terminis sibi adiacentibus (89). Vegem ara les cartes
nupcials dels infants Alfons i Teresa i els testaments inclosos al cartulari. Ja hem
advertit de lestranyesa de la conservaci de cartes nupcials com la que cont el cartulari
(11). Potser cal recordar que un dels elements que afavoreixen la conservaci dels
documents s la producci de cpies dels textos i aquesta prctica t una relaci directa
amb la utilitat o laprofitament que sen deriva. No s aquest el cas daquest tipus de
documentaci, circumstncia que pot explicar lalludida raresa. El document recull les
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 47
www.baucan.org
condicions del pacte matrimonial signat a Lleida el dia de les noces, l11 de novembre de
1314. Davant el notari Arnau de Girona hi signen els infants contraents, Teresa
dEntena i Alfons, i el monarca Jaume II. Tamb hi ha un seguici de grans personatges,
a lalada de locasi, que precedeixen els tutors de la infanta i que hi representen el seu
desaparegut pare, Gombau dEntena: sa tia Elvira dAntill, priora del monestir de
Casbas; el seu parent Guillem dEntena, senyor de la baronia catalana dEntena en les
terres de lEbre; els Guillem dAnglesola i de Montcada; tamb Ot de Montcada i els
Ribelles, Pon i Ramon; i finalment, Guillem de Valseniu i Pere dAibar, tutors de la
infanta i artfexs de lacord amb el monarca que portava a efecte laltre acord-adquisici
del comtat dUrgell, pactat pel rei amb el vell comte Ermengol X uns mesos abans (90).
La confirmaci reial s acompanyada de les signatures dun altre estol de cavallers
significats: Felip de Celua, Ambrosi i Ramon de Ribelles que / (Pgina 66) apareix
representant ambdues parts, un ms dels Montcada, Guillem Ramon; Guillem de
Cervera, Pere Martines de Bergua i els venerables Gonal Garcia, Bernat de Fenollar i
Vidal de Vilanova de domo dicti domini regis testium. Teresa ofereix com a dot
lherncia del seu pare et iure nostro, s a dir lherncia dAntill i la successi del
comtat dUrgell, amb reserva sobre els llocs que poden vendres per tal datendre
obligacions contretes per certes disposicions testamentries de son pare Gombau i del
seu avi, Bernat Guillem [I] dEntena (91). Alfons aporta com a sponsalicio 100.000 s.j.
pels quals obliga els castells de Castell, Tartareu i Os, al vescomtat dger. Quant als
testaments, comenarem pel de Gombau dEntena (10), senyor de Xiva i Xestalgar i
altres senyories, que shavia casat amb Constana dAntill, filla de San dAntill i de
Leonor germana del comte dUrgell Ermengol X.92 Al seu testament, dictat en 1308,
recorda i mana executar les disposicions testamentries pendents de son pare Bernat
Guillem i del seu germ, homnim, ambds difunts. Gombau, doncs, deu ser el fill segon
de Bernat Guillem [I], que substitu el seu germ, tamb anomenat Bernat Guillem [II],
en la gesti del patrimoni familiar, entre el qual es trobava Alcolea de Cinca, el lloc de la
Ribagora que sovint usen com a distintiu onomstic daquesta branca del llinatge. El
relleu, que creiem accidentat, tant per la brevetat del seu germ al capdavant de la
nissaga com pel fet que aquest no hagus deixat cap rastre de famlia, degu produir-se
poc abans de la data del document inserit al testament de Gombau, que relaciona els
seus deutes, compromisos i malifetes, fet el 12 de setembre de 1304. El seu germ havia
signat un document poblacional adreat als colons de Xiva el 4 de mar de lany
anterior, com ja hem vist (93). Ens sorprengu, en aquest punt, la dataci atribuda per
Soberanas i Lle al testament fent servir la data daquell document / (Pgina 67) que
recollia els dbits de Gombau redactat, com sha dit, en 1304. s cert que lestructuraci
del text podia induir a una certa confusi comptant que el reguitzell de deudos, injuris e
lexas apareix al final com si clogus el testament amb la subscripci corresponent de
testimonis i lanunci dun notari la signatura del qual no hi s, si ms no a la nostra
cpia. Tot i aix, al text copiat al cartulari es pot llegir clarament, arran del
consentiment exprs de la seua esposa, Constana dAntill, davant les disposicions del
marit, que es fa en el castiello de Alcolea, dentro en la cambra de la dita noble dona
Gostana de Antellyon, mullyer del dit noble don Gombalt dEntiena, quarto idus
aprilis anno Domini M CCC octavo. Segueixen els testimonis del consentiment de
Constana i ens hi manca, certament, la subscripci completa del testament prpiament
dit, ja que, com sexplica al final del text, s un notari, Ramon de Vinyas, encomanat pel
justcia i jurats de la ciutat dOsca, lencarregat de reparar, sacar e escrivir el testament
a partir de les notas de Johan Garcs de Sos. Aquesta s, doncs, lnica subscripci
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 48
www.baucan.org
notarial i correspon a lencarregat de recompondre un testament en un moment que, en
tot cas, desconeixem. El testador declara en el protocol del
document que est fent-lo con volentat e consentimento expresso de la noble dona
Gostana dAntellyo, amada muller ma, present, e expressament atorgant las cosas
diuso ordenadas e scriptas, ordeno e fago aquest mi present testament; si aix prova que
el consentiment de lesposa s simultani a la redacci del testament, noms aix li podem
atribuir la data que ofereix la intervenci de Constana, que sense trencar lestructura
textual del testament ja que no s un document inserit resulta que sesdevingu el
10 dabril de 1308. Entre els beneficiaris de diferents llegats, trobem dos germans:
Guillem, probablement monjo del convent de Ruedo (Roda?), i Teresa (94). Hi s,
lgicament, la candidata a vdua, la seua esposa Constana dAntill. Tamb hi tenim
un grapat de fills. Seguint lordre del testament trobem una Tharesa, fillya ma que
finqua con dona Teresa, hermana ma.95 I encara una nova Teresa, la otra Teresa que s
professa a Casbas, un dels monestirs favorits del llinatge don / (Pgina 68) fou abadessa
Elvira dAntill, germana de la seua esposa (96). Segueixen dos barons, Guillem i Pon
Hug, que no poden heretar el senyoriu dAlcolea perqu sn illegtims. Tots dos, amb
les Tereses esmentades, eren fills dels amors de Gombau amb Estefania de Siclia.
Amb Constana, lamant oficial, havia tingut finalment dues filles,
Teresa i Urraca (97). Teresa estava destinada a erigir-se en pont entre el vell comte
Ermengol dUrgell, mancat de descendncia directa per al tamb vell comtat, i el
monarca Jaume II, que es disposava a aprofitar lavinentesa per tal dincorporar als
dominis de la Corona el cobejat comtat catal. Una nova Teresa que, a manca dun fill
que encara sanhela en diversos passatges del text, ns la principal hereda heredera
ma universal. Li s assignat el gruix del patrimoni familiar que ara repassem: els
castells i les viles dAlcolea de Cinca, Castelflorite (Castellfollit al document), (98)
Rfals, Mananera, Xiva, Xestalgar. I els heretaments i possessions a Barbastre,
Gruessa, Valncia (cases a la ciutat), Vlez Blanco (Almeria). Notem la presncia de
Rfals, que havem vist en laixovar de Guillem dEntena per al seu casament amb
Alamanda de Santmart, i que per algun mecanisme que desconeixem trobem ara a les
mans de la branca valenciana del llinatge. Tamb comprovem que disposava de la vila de
Mananera, que havia estat en mans del Berenguer dEntena de Xiva (99). Les rendes
daquesta / (Pgina 69) senyoria havien de servir per dotar amb nou mil morabatins
laltra filla, Urraca, que va sser maridada amb el comte de Pallars Arnau Roger II.
Recollirem, encara, la presncia dun Guillem dEntena entre les persones encarregades
pel testador dajudar els marmessors i els tutors de la seua descendncia. Lnic cavaller
daquesta onomstica i cronologia que podem deduir per familiaritat i prestigi ja que
ha de desenvolupar lencrrec acompanyant Ermengol X, comte dUrgell, i Guillem de
Montcada s el titular de la baronia casal del llinatge, el bar dEntena, anomenat
Guillem, fill i hereu del Berenguer dEntena senyor de Mra i Falset, i nt daquell
Guillem dEntena que shavia casat amb lhereva del senyoriu catal dels Castellvell-
Santmart que posteriorment havia de ser conegut com a baronia dEntena-Prades.
Tots sn, com abans diem, hereus de lheroi del Puig de Santa Maria. No s pas lnica
mostra de bona familiaritat entre els membres dambdues branques. Gombau, senyor de
Xiva i Xestalgar i pare de Teresa, va sser tutor de Berenguer/ Roger, fill de la seua
parenta Saurina dEntena germana daquest Guillem i de lalmirall Roger de
Llria (100). Quant al patrimoni del llinatge, cal recordar que el testament de Gombau
recull, a ms dels llocs i possessions llegats, lordenament de vendre un seguit de bns
per tal de fer front al compliment dels testaments de son pare i son germ, ambds
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 49
www.baucan.org
anomenats, com hem vist, Bernat Guillem dEntena. Es tracta de lheredamiento mo
del Almolda e los molinos mos que son en Alcanadre, con todo leredamiento que he en
Peralta dAlcophea (101). Shi esmenten tamb les alqueries de Godeillia que es en
trmino de Chiva, e lalquera de Parenxissa. Tamb les possessions a Navarra: les viles
de Muqui, Curandi e Gorria (102) i lheretament a Azagra; la vila castellana de Varea
(Vareya al document), i, finalment, el castiello e la villa de Oso (103). / (Pgina 70)
Advertim, finalment, que entre els testimonis que rubriquen el testament hi apareix un
Pere Valcarca o Balcarca que tamb havia subscrit la carta de Poblament als musulmans
de Xiva i les alqueries de la zona del propi Gombau en 1304. El document fou transcrit
per Febrer Romaguera i ofer la lectura Pere Vallcaral, rector de Perenxisa que li va
fer pensar que lalqueria de Perenxissa, inclusa dins del castrum de Xiva, hagus tingut
un temple cristi encara que lhistoriador valenci revelava un cert neguit en advertir
que lexistncia daquell capell no deixa dsser sorprenent tenint en compte que el
lloc era de poblaci predominantment mudjar (104). Definitivament, podem ara
aclarir la complexa lectura daquell registre de la Cancelleria Reial perqu Pere Valcarca
s al testament identificat com a rector de Presinyena i no Perenxissa (105). El lloc de
Presinyena, (106) daltra banda, es trobava a la vora del riu Alcanadre, dins lrea
dinfluncia dels Entena, a la Ribagora, i el seu senyor daleshores, Pere Lopes de
Vallmanya, s un cavaller dels que participa, juntament amb la parentela catalana de
Gombau, en les bregues entre aquells Entena i els templers de la zona de la ribera de
lEbre (107). / (Pgina 71) El testament de Teresa dEntena (14) es va signar a
Saragossa el 23 doctubre de 1327 i encara que Monfar en referir-lo asegura no haver-lo
trobat als arxius, ms tard sen va localitzar una cpia, ja que hem tingut ocasi de
contrastar-la amb el nostre text. s a la Cancelleria Reial de lArxiu de la Corona
dArag (vria 21[12]) i sadiu perfectament amb el nostre document amb molt petites i
intranscendents diferncies. Disposa la infanta la tria dels executors: el seu marit
Alfons, larquebisbe de Saragossa i els seus fidels Garcia de Lors, majordom, i Arnau
Ballester, scriptor porcionis. Els atorga plens poders per administrar els seus bns i per
disposar-ne. Tria sepultura als franciscans de Lleida i els deixa 1.000 morabatins.
Inclou al text, curiosament, lequivalncia monetria de octo solidos pro morabatino
(108). Fund diverses capellanies: a lesglsia de Sant Joan dAlcolea de Cinca, en la
capella on va sser sepultat son pare, Gombu dEntena, assignant-hi les rendes dunes
possessions; a lesglsia del monestir de Casbas per lnima de sa mare, Constana
dAntill; a la de Bellpuig de les Avellanes on jau Ermengol X, comte dUrgell; a Santa
Maria de Sales dOsca per la seua prpia nima i per les de tots els seus parents; a Santa
Maria del Pilar de Saragossa, a Santa Maria de Montserrat i a Santa Maria Magdalena
del castell dAlcolea. Ordena tamb que el dret de presentaci de totes aquestes
capellanies correspongui al senyor dAlcolea. En haver estat jurat linfant Alfons, el seu
marit, com a hereu de la Corona arran de lestranya renncia-destituci del seu germ
gran, Jaume, el fill com i primognit, Pere, esdevenia automticament candidat al tron,
per la qual cosa i seguint les indicacions del pacte-compra del comtat dUrgell fet en
1314, Teresa institueix hereu universal el seu fill segon, San, que tamb havia de morir
aviat. Li entrega totes les possessions i els bns que provenen del llegat de Gombau
dEntena, del seu avi San dAntill i el seu oncle Valls dAntill, que reuneixen les
senyories de: Alcolea, Osso de Cinca, Rfals i Castelflorite, Quatuor Casades, Casades
en la Gruessa, Xiva amb les seues alqueries, Xestalgar, Mananera, Antill, Las /
(Pgina 72) Cellas, Ponzano, el Grado, Artasona, Secastilla (Siet Castiella), Abizanda
(Avitando), Pui de Cinca, Clamosa, Samitier (Sant Mitrer), Morcat, Solana, Alerre i
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 50
www.baucan.org
Abiego. Lhavia de substituir Jaume en cas de mort de lhereu, tal com sesdevingu. La
compensaci als altres fills, Pere i Jaume, puposa 10.000 s. reials (=r.) respectivament.
Les joies sn per a Constana, que seria reina de Mallorca. I a sa germana Urraca li
assigna les rendes dAlcolea mentre visqui. A Castellana, vdua de Manuel dEntena
de domo nostra, 1.500 s.r. anuals per a la seua vida. A San Rodrigo 3.500 s.r. ms. A
les seues donzelles, 8.000 s.r. per als seus casaments respectius. A Maria Omargos,
nodrissa seua, 1.000 s.r. anuals i a la nodrissa de linfant Pere, Toda Mart, 1.000 s.r.
anuals tamb. A Siblia dAntill, totes les rendes dels llocs que ara t en nom seu
durant la seua vida. Confirma, aix mateix, els 600 s.j. assignats a la seua germana,
Teresa Gombau, monja a Casbas, sobre la baronia dAntill. A la nodrissa de sa filla
Constana, Geraldona, 2.000 s.r. i 1.000 s.r. anuals al seu majordom abans nomenat
executor, Garsia de Lors de la mateixa manera que laltre executor, Arnau Ballester. A
aquest darrer servidor seu, li han dsser pagats els 33.000 sous que li deu la infanta. A
Joan Mart dEntena, 1.000 s.r. anuals A les seues esclaves i servidors en diversos
oficis (escrivans, consellers, cuiners, pellissers, falconers...) els fa diverses deixes, aix
com als pobres i necessitats. Fa donatius al monestir de Casbas i a Sant Sim de
Pontano i ordena la fundaci dun monestir vora lesglsia de Xalamera. Mana
confeccionar quatre imatges dargent, una per a Xalamera, una altra per a laltar de
Sant Esteve dAlcolea, la tercera per a Santa Maria Magdalena del castell dAlcolea i
una ms per a Montserrat. Ordena tamb la coberta dargent del pilar de Santa Maria
del Pilar de Saragossa. Dues imatges dargent ms a Santa Maria de Sales dOsca i
diverses deixes al franciscans i als dominics, al convent del Carmel i el de Sant Agust,
tots de Lleida. Ordena, finalment, el compliment de totes les qestions pendents
ordenades als testaments de son pare Gombau i del seu avi Bernat Guillem. Nomena
tamb usufructuari dels seus bns el seu marit, linfant Alfons. El testament es clou a
Saragossa el 23 doctubre de 1327. Els testimonis sn Miquel Peris Sabata i Ramon de
Bol. El notari Gil / (Pgina 73) Peres de Buisan declara que seguint ordres de linfant
Pere ha extret el text ex notula del notari San Llop/Sanxo Lope. El document inclou
lordre de linfant. Finalment, el cartulari ens ha perms de conixer el testament de
linfant Jaume, fill del rei Alfons el Benigne i de Teresa, a ms de titular del comtat
dUrgell (16). Linfant havia rebut de son pare les senyories heretades de sa mare en
produir-se la mort de Teresa en 1327 encara que el monarca continu administrant el
patrimoni fins el 1334, en qu Jaume assol la majoria dedat, ja que era un nen de vuit
anys aleshores. La seua mort, esdevinguda en 1347, es produ en circumstncies
estranyes que permeteren que alguns cronistes divulguessin la improbable implicaci
del seu germ, el rei Pere el Cerimonis. Monfar fa noms una petita allusi al seu
testament, sense cap altre detall, recordant la seua ordre de fundar un monestir
francisc a Balaguer amb un sepulcre per sser-hi sepultat encara que pogu basar-se en
altres disposicions relacionades amb lexecuci del testament que no sembla haver
localitzat. No coneixem cap altra referncia a aquest important document de qu ara
disposem. Armand de Fluvi tampoc no en don cap indici (109). El testament va sser
signat a Peralada el 14 de maig de 1344 davant el notari Bernat de Corrons i amb la
compareixena dels testimonis: Berenguer de Ribelles, Sim de Mir, Ramon i
Berenguer de Copons i Bernat de Lavinria, Bernat de Boixadors i el canciller de
linfant, Berenguer Vives. Seguint lordre acostumat, tria sepultura al monestir que al
propi testament ordena bastir a Balaguer per sser encomanat a tretze monges
franciscanes preveient que si no estigus acabat fos dipositat als franciscans de Lleida
mentre no senllestia la seua tomba a Balaguer. Monfar, per, diu que va sser soterrat
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 51
www.baucan.org
en la capella de Santa Isabel del monestir dels franciscans de Barcelona sense que
shagus, fins aleshores, produt cap trasllat posterior (110). Seguidament, institueix
marmessors el bisbe de Lleida, Jaume Sitj; Garcia de Sant Pau, rector de lesglsia de
Balaguer o qui en fos rector; Jaume dAls; Bernat de Camporrells; el legum doctorem
Guillem Servent, i Bernat de Castell, ciutad de Balaguer. Hauran dactuar dacord
amb Bernat Fuster, el francisc confessor seu, o el conventual o el guardi dels
franciscans de Lleida, Trrega o Cervera. / (Pgina 74) Ordena, primerament, la
restituci dels deutes i les injries que puguin demostrar-se i assigna 10.000 lliures de
Barcelona pro remedium anime nostre, que hauran de distribuir els executors entre
Lleida: les obres de la casa dels franciscans (500 s.) i de les menoretes (1.000 s.); les
oracions de les menoretes per la seua nima (200 sous); les oracions dels dominics (100
sous), agustinians (100 sous), trinitaris (50 sous) i les de Santa Maria del Carmel (100
sous); les obres del convent agustini (500 sous) de la mateixa ciutat, i altres. Vol que es
facin almoines als acostumats orfanis maritandis del comtat dUrgell, del vescomtat
dger i de les altres senyories del comte (500 s.b.) i als pauperibus verecumdancibus de
la seua terra (500 s.b.) el dia de lenterrament; disposa ajudes per als precs dels dominics
de Balaguer (100 s.b.) i per a la construcci de la seua esglsia en aquella ciutat llega
25.000 s.b. amb un encrrec especial: els frares predicadors havien de bastir-hi una
capella sota la invocaci de la Trinitat on shavien de celebrar dues misses diries, una
per les nimes dels parents del comte, incls el comte Ermengol, i una altra que havia de
servir per minorar una crrega peculiar, la de lnima den Puig, un clergue quem in
Barchinona suspendi fecimus. Tamb hi ha deixes per a les oracions i els aniversaris del
rector i els clergues de lesglsia de Balaguer (100 s.b.). I encara ofereix una
collaboraci si els prohoms de la ciutat decidien, dins lespai de cinc anys desprs de la
mort del comte, eixamplar notabiliter lesglsia de Santa Maria dAlmat o bastir-ne
una de nova (3.500 s.b.). Deixa diners a lHospital dels Pobres de Balaguer (1.000 s.b.) i
per als orfes i pobres dels seus territoris (2.000 s.b.) en laniversari de la seua mort; per a
les obres de les esglsies de Ponts (500 s.b.), de Santa Maria de Castell de Farfanya
(500 s.b.), Santa Maria de Parells (1.000 s.b.), i lesglsia de Menrguens (500 s.b.).
Ajuda per a les obres del pont dAlbesa (500 s.b.) i per a Santa Maria de la Suda al seu
castell de Balaguer (2.000 s.b.) amb la condici que a laltar de Santa Maria sen faci un
altre dedicat a les santes gata i Brbara en les festivitats de les quals hauran de
celebrar sengles clergues, vespres, completes i la missa corresponent. El rector de
lesglsia de Balaguer in parte Ageris ser lencarregat dorganitzarho (10 s.j. per
clergue). Shi encendran lampade que ardeat nocte dieque com tamb a Santa Maria de
Crvoles (prop dOs de / (Pgina 75) Balaguer), a Montserrat (100 s.b.) o ante altare
beate Marie capella castri de Chiva. Mana bastir una capella al castell de Bunyol
dedicada a Santa Maria, amb el corresponent capell dotat amb 250 s.b., el ius
patronatum de la qual ser del senyor del castell i shi mantindr una lluminria
perptua i un ciri mentre es digui la missa diria ab initio prefacii... usque Corpus
Christi sumatur. Hi ha deixes per a vestir els eremites de Montserrat (30 s.b.) i diverses
dotacions per al material litrgic: canelobres dargent per a Montserrat, un calze per a
Sant Mart Valldosera (San Martn de Val dOnsera, a Osca) i un altre per al Pilar de
Saragossa. Almoina per als frares (100 s.b.) i les obres (200 s.b.) de Santa Eullia
dAgramunt. Una lluminria a Santa Maria de Colobor (8.000 s.j.). Un calze per al
comanador de Sant Antoni de Cervera. Als franciscans de Cervera (100 s.b.) i Trrega
(100 s.b.) i les obres de lesglsia de les Onze Mil Verges de Cervera (100 s.b.) i les
menoretes de Sant Daniel de Barcelona (100 s.b.). Draps preciosos per als monuments
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 52
www.baucan.org
de Santa Eullia a Barcelona i de Sant Narcs a Girona. Diners per a les obres del
convent de les Franqueses de Balaguer (1.000 s.b.), ciris a Sant Pere dger i a laltar de
Santa Maria a Bellpuig de les Avellanes. Disposa que es paguin alguns petits deutes: a
labat de Banyoles (30 s.b.), al prepsit de Manresa (50 s.b.), al seu conseller Pere
Sabata (1.000 s.b.) per un llibre que retingu dell i al legum doctori Ramon Vinader
(100 s.b.). Ordena tamb la fundaci dun monestir de menoretes a Balaguer, on havia
dsser sepultat. Ledifici es bastir adientment cum paretibus terre et argamasa et
arcubus lapideis et cohoperitis fusteis i haur de tindre tres altars: el major sota la
invocaci de lAnunciaci, un altre dedicat a sant Francesc i santa Clara i el tercer a
sant Llus i sant Antoni. Hi haur tretze monges i abadessa, que seguiran la regla i
lhbit de les monges franciscanes de Lleida, ben provedes (150 s.b. per a labadessa i 60
s.b. per a cada monja). Ordena ladquisici dels solars (patua) escaients per portar a cap
la construcci. Shi han de proveir tamb dos preveres (250 s.b. cadasc) que celebraran
misses i oficis seguint les indicacions de labadessa i els ornaments i llibres
corresponents (4.000 s.b.). Tamb ordena al rector i els clergues de lesglsia de
Balaguer i labadessa del futur convent que celebrin misses per lnima de Ximn Peres
de Ianyes en aquell temple soterrat. / (Pgina 76) Altres llegats: Al nebot Bernat
Guillem dEntena, fill del seu germ Pon Hug, 3.500 s.b. Llop dAntill, de domo
nostra, 2.000 s.b. Pardo de la Casta, 2.000 s.b. Pere Oliver, coquo nostro, 600 s.j.
Andreu Fresc, coquo comitisse, 600 s.j Constana, domicelle comitisse, filla de Ramon
de Ribelles, 10.000 s.b. I per a Agns, filla de Bernat de Gurdia; Esclarmonda, filla de
Bernat de Camporrells; Margarida, filla de Guillem de Conques, i Brunissenda, filla de
Berenguer de Conques, totes donzelles de la comtessa, 3.000. s.b. a cadascuna. A Teresa,
filla de Pon Hug, 8.000 s.b. auxilium maritandi. Als fills dElvira Mart, nutrici
nostre: Jaume 2.000 s.b., Joan 1.000 s.b. i San 1.000 s.b. Anna Solana i Solaneta, filles
de Pere Sol i Anna Rabassa, de la cambra de la comtessa, 300 s.b. a cadascuna, i als
esclaus de la comtessa (pedisecis) 200 s.b. a cadascun. Lloren Foguet, de domo nostra,
rep 100 s.b. dum vixerit sobre rendes del castell de Montfalc. Disposa tamb sobre el
dot de la seua esposa Ceclia. El sogre, Bernat comte de Comenge, li havia proms
35.000 lliures de Barcelona que no ha fet efectives malgrat haver entregat a compte 300
escuts dor, circumstncia que impedeix la restituci del dot. Li entrega tota la roba, i el
mobiliari de la cambra i capella de la comtessa i una corona que li fu per a les noces que
desprs haur dentregar al fill hereu. Assigna les rendes dAlcolea i Algerri per a
lalimentaci de la comtessa. Si t cap altre fill li correspondr Alcolea de Cinca, Oss de
Cinca, Albalat, Rfals, Castelflorite, Mananera, Xestalgar, Xiva i Bunyol i la baronia
dAntill. Aquest, que seria el segon fill bar, haur de portar insignia generis de
Entena tal com ho havia fet sa mare, Teresa. Posat cas que tingus dos fills ms, el
segon rebria 40.000 s.b. per a professar. Tots el bns del comtat dUrgell, del vescomtat
dger i dels llocs dAlgerri i Montfalc i el feu que havia adquirit de Pon de Ribelles a
Balaguer, els deixa al seu fill Pere, institut com a hereu universal, que de fet ho heret
tot. Segueix lhabitual i complexa / (Pgina 77) recepta dalternatives per fer front a tota
la casustica que cal previndre i, en ltim cas, labsncia dhereus i hereves ser Roberta
pels pauperes Ihesu Christi, els servidors, la vdua i els domstics i les inevitables orfes
maritandas i pauperes verecumdantes sempre a judici dels marmessors. Finalment, la
seua muller, Ceclia, s nomenada tutora dels fills comuns. El conjunt documental ms
nombrs s el que fa referncia al llinatge dels Montcada que, com hem dit i el cartulari
mostra, bast en la nostra zona un senyoriu almenys durador ja que, malgrat les
disputes successries i comptant amb la fusi amb la potent nissaga castellana de
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 53
www.baucan.org
Medinaceli esdevinguda al segle XVIII, ens els trobarem a Xiva al darrer atzucac de les
senyories a les portes mateixes del passat segle XX (111). El primer document daquest
grup significa laccs duna de les branques de la nissaga a la baronia de Xiva i, en
aquell moment, la de Xestalgar (17). Lintercanvi portat a cap entre el comte Pere
dUrgell i Guillem Ramon de Montcada, comte dAgosta i de la Nuara, sesdevingu a
finals de 1382. Fins aquell moment, els senyorius reunits per Bernat Guillem dEntena
a les acaballes del segle XIII, shavien transms a travs de la infanta Teresa dEntena
als comtes dUrgell, que els regiren juntament amb la Foia de Bunyol. El comte
dAgosta, doncs, entregava la baronia de Cervell i les viles de Sant Vicen dels Horts i
Piera a Pere dUrgell a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.
Lintercanvi es va fer per la meitat indivisa daquest patrimoni que Pere havia de dividir
amb posterioritat tot oferintne la tria al Montcada. Guillem Ramon havia rebut del rei
ad feudum honoratum aquelles possessions catalanes que es compromet a lliurar
franques de les crregues imposades per la reina Leonor, a Cervell, i per linfant a
Piera. Versa vice, el comte dUrgell, que disposava de la Foia de Bunyol, de Xiva
definides com a baroniarum i el lloc de Xestalgar in alodium, es compromet a dividir-
los en el terme de quinze dies des de la recepci de les possessions del Montcada per tal
que aquest en pugui triar la meitat. Immediatament, li ser efectuada la transmissi
lliure de totes les crregues que li haguessin estat / (Pgina 78) im posades.
Sestengueren cpies per a cadascun dels protagonistes de loperaci, a Menrguens, el
dissabte dia 20 de desembre de 1382. Amb el notari Nicolau Domnech hi testimonien
els venerabiles et circumspecti viri Berenguer de Reixac, Mateu Castell i Pere Pascasi/
Pasqual, tots ells in utroque iure doctores i lescuder Ramon Jofre. A Guillem Ramon li
foren segrestades aquestes noves possessions valencianes pels deutes que desprs veurem
i, en pblica subhasta, Xestalgar i Xiva serien adquirides per Ot de Montcada, fill del
bar dAitona dit tamb Guillem Ramon de Montcada, que havia esdevingut senyor de
Vilamarxant per ra del seu matrimoni amb lhereva del lloc, Elvira Maa de Liana,
anys enrere. Ot, ara ja senyor del llocs de Vilamarxant i de Castellnou Alt
Palncia acreix el seu patrimoni amb les senyories venes de Vilamarxant: Xiva i
Xestalgar. Loperaci li suposa una despesa considerable, 160.000 sous, i s ac quan
sesdev la venda de Xestalgar al cives Valencie Vicent Nadal que simultniament es fa
amb el lloc descarregant el formidable dispendi del Montcada adquirent. De tot plegat
socupa el segent grup de documents produt en un brevssim espai de temps: entre
l11 de desembre de 1391 i el 10 de gener de 1392 (docs. 19, 20-26). El procs, ho
comprovarem aviat, es presenta ple de sorpreses. Cronolgicament, ens trobem, en
primer lloc, amb lacord que sobre la venda de Xestalgar signen el venedor, Ot de
Montcada, i ladquirent, Vicent Nadal (19). La complexitat del negoci exigeix un
document capitulat que ara veurem.
Ot de Montcada hi s acompanyat de Ramon Jofre, que representa els habitants de les
senyories catalanoaragoneses del bar, Sers, Aitona i Mequinensa, i la corresponent
representaci de les senyories valencianes de Xiva, Castellnou i Vilamarxant, que
conjuntament fan la venda de Xestalgar que Ot diu posseir per ttol de venda fahedora
en via de cort a ell feta pels seus parents, la nissaga del comte dAgosta. El grup complet
daquesta colla de Montcades reuneix la comtessa Aragrante, vdua de Mateu de
Montcada, i els seus fills. El primer, el titular actual del comtat, Guillem Ramon.
Segueixen Antoni, comte dAdern, i Joan, a ms dElvira i Constana. El preu sn
7.500 florins dor comuns dArag, que al doc. 26 es diu que representen 82.500 sous.
El venedor estn la corresponent poca del preu que directament ha entregat Vicent
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 54
www.baucan.org
Nadal als Montcada de Xiva, que correspon amb la quantitat deguda a ells per Ot de la
compra / (Pgina 79) conjunta de Xiva i Xestalgar. La venda de Xestalgar ser signada
en un termini de vuit dies per les aljames i universitats de Valncia i en sis mesos per
les de Catalunya-Arag es lliuraran a ladquirent totes les cartes e altres ttols fahents
per la dita baronia. Encara, Ot es compromet perqu el seu fill Guillem Ramon, en
cumplir els vint anys, ho ratificar tot a demanda del comprador, Vicent Nadal.
Lgicament sestenen un ramat de cpies per satisfer tots els interessats. La capitulaci
es va redactar previo longo tractatu lgicament, aquest inconvenient exig que la
necessria discussi es clogus diligenter tot i els colloquis pluribus haguts. Loperaci
tenia els seus misteris... De moment, a hora de completes, tots tres, Ot, Ramon i Vicent,
signaren lacord. De cinc dies desprs tenim la carta de la compra feta per Ot de
Montcada de les baronies de Xiva i Xestalgar (20). El document ens mostra el noble Ot
adquirint les baronies desprs dhaver participat en la corresponent subhasta dels bns
requisats al seu parent, el comte dAgosta, portada a cap per la cria de la Governaci
valenciana. Sorprenentment, un altre familiar, Roger de Montcada, hi s al cap com a
gerensvices del governador del regne, linfant Mart. La intervenci shavia esdevingut
arran del comproms incomplit per part del comte dAgosta, Guillem Ramon de
Montcada, senyor de Xiva i Xestalgar, dentregar a la seua llarga parentela la no menys
llarga suma de 44.444 lluents florins dor i sis miserables sous. Encausat des del 20 de
setembre de 1390, havia estat sentenciat pel gener de lany 1391, i, a requeriment dels
creditors, en demanda de lexecuci de la resoluci judicial, feta el dia tretze del mateix
mes de gener, li van fixar un termini de deu dies per tal de fer efectiu un pagament que,
a la vista dels efectes, no va tampoc realitzar. Li fou pres, aix, el patrimoni que
suportava la condemna el mateix dia 25 de gener i a requeriment del representant dels
familiars impagats fou cridada pels llocs acostumats de la ciutat de Valncia palam et
publice subastari voce Sebastiani dAlpont, curie nostre publice pro sonece sive cursoris
nedum per triginta dies in rebus mobilibus subastandis... No sabem si les crregues
imposades que arrossegava o algun altre factor que ens s desconegut o amagat hi foren
decisius, el cas s que a tal crida acud el senyor dAitona, Sers i Mequinensa, de
Vilamarxant i Castellnou, el nostre Ot de Montcada, tan o tan poc parent de lembargat
comte dAgosta com / (Pgina 80) del lloctinent de linfant a la Governaci del regne.
Ning no va poder superar els 160.000 sous que ofer i que, descomptant el tracte
anterior de la venda simultnia de Xestalgar, li suposava un desembossament encara de
77.500 sous. En conseqncia, feta la venda per viam execucionis fou immediatament
ordenat a possessione sepedicte baronie... de facto expelli el comte dAgosta. I,
lgicament, entregada a Ot de Montcada. El document sestn el 16 de desembre de
1391 amb la rbrica de Roger de Montcada, la fe notarial de Francesc Calonge i la
concurrncia dels testimonis Francesc Munys, cavaller; Francesc Castell, donzell,
ambds habitadors de Valncia, i els discrets Nicolau Felices i Pere Basella, notaris i
ciutadans de la mateixa ciutat. Els quatre documents que segueixen sn les
procuracions esteses per les universitats i les aljames de Castellnou (21), Vilamarxant
(22), Xiva (23) i Xestalgar (24) amb relaci als respectius papers en les operacions de
compra de Xiva i Xestalgar i de la venda daquesta ltima. No trigaren gaire a fer
efectiu el procs de reunir les aljames i les universitats i el mateix dia 16 de desembre de
1391 hora terciarum sapleg la gent de Castellnou (21) i hora vesperorum la de
Vilamarxant (22). La setmana segent saplegaren els de Xiva (23) el dimecres i dos
dies desprs, els de Xestalgar (24). A Castellnou, fou feta la corresponent crida per part
del pregoner Benet Pasqual i la reuni, de cristians i musulmans, es fu in porticu de
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 55
www.baucan.org
lesglsia del lloc, indret acostumat per tal defectuar aquests consells populars. El
justcia, Pere Santfacund, acompanyat dels jurats i els representants de la comunitat
cristiana i de lalam, aat Darquos, els veteres i els representants dels musulmans de
Castellnou acceptaren el paper de fiadors de la venda de Xestalgar feta pel seu senyor i
designen procurador el mercader de Valncia Bernat Costa amb el comproms del
jurament ritualitzat davant lEvangeli i lAlquibla respectives. Al lacta el notari
Francesc de la Torre amb el testimoni de Bartomeu Serra, escuder i alcaid del castell del
lloc, Miquel Esteve, ve de Vila-real, i els sarrans aat, alfaqu dAlmedxer, Baxir de
Sers i Jucef Abeale de Castellnou mateix. Semblantment, i amb el ritual escaient, la
gent de Vilamarxant va sser cridada pel pregoner Roderic de Peralta al lloc acostumat
que ac no s cap plaa o porticu amb el temple a prop sin el / (Pgina 81) cim del pujol
que hi ha al mig del poble in penis sive rupibus. Tal com els de Castellnou, resolen
avalar loperaci del seu senyor i atorgar la procuraci escaient al mateix Bernat Costa.
Els cristians, amb el justcia Domnec Adri i els jurats al capdavant, juren per Du i
els sants evangelis i els musulmans, amb lalam Mahomat Ayet i els vells, ho juren per
lAlquibla. Signa el notari Pere de Prats amb els testimonis del rector de Vilamarxant,
Berenguer Coma; Guillem Corones, porter del rei, i els sarrans del lloc, Al Ubeyt i
uleyme Alfafar. A Xiva, ultra els comissionats de la universitat encapalats pel
justcia Francesc Ximenis i de laljama per lalam Lopo Aladuyt, comptem amb la
presncia duna representaci dels cristians de Miralcamp i dels musulmans de
Godelleta (al document, Godella). El pregoner, Asensi Andrs, ha convocat consell
general in quadam platea coram eclesie dicte ville, s a dir, la placeta que envoltava la
vella parroquial de Sant Miquel. Arriben a lacord previst i trien la procuraci, amb els
juraments tamb acordats, davant del mateix notari que havia actuat a Vilamarxant,
Pere de Prats, i amb els testimonis de Romeu Sanchis, vicari de la parroquial del lloc,
Domnec Red, oriundus de Morella i els musulmans aat Mugim de Llria i Abrafim
Albarach de Riba-roja de Tria (Ribaroga al doc.). A lltim, el divendres, dia 22 de
desembre de 1391, ordenat per lalcaid de Vilamarxant en qualitat de procurador dOt
de Montcada, Ramon Jofre, la reuni es produeix a la plaa on est usaticum concilium
convocari, congregari et teneri. A Xestalgar no hi ha ms que musulmans encapalats
per un juratus, Abada Duranti, i no es desprn daquest text la presncia dels vells
acostumats. Lobjectiu, per, s ara designar com a procurador de laljama lalam,
Hamet Almae, i lobjecte de la procuraci s tamb diferent: prestar el sagrament de
fidelitat i homenatge al nou possedor de Xestalgar, Vicent Nadal. Ho rubrica el notari
Bernat Guillem, el mateix que sign el document de venda, amb la participaci com a
testimoni del notari que actu a Xiva i Vilamarxant, Pere de Prats, i els vens de
Valncia Ramon Oso i Ramon Peralada iuniore juntament amb els musulmans Acen
Alafrahi de Vilamarxant i Hamet Axeroni de Benaguasil.
Manquen dos documents ms per a tancar el bloc del recull primigeni del nostre
cartulari. En primer lloc, lextensa i detallada presa de possessi (25) protagonitzada el
22 de desembre de / (Pgina 82) 1391112 per Ramon Jofre, representant del venedor, Ot
de Montcada, absent i ocupadssim aliis arduis occupatus negociis non poterat
personaliter interesse i el procurador de Mequinensa i Sers, Bernat Costa, que actua
com a sndic procurat per la gent de Vilamarxant, Xiva i Castellnou i el comprador,
Vicent Nadal. Ramon Jofre s, per, lencarregat de fer efectiva lentrega material de la
baronia amb un ritual ac perfectament detallat, del qual sestengu la corresponent
acta. A lhora trcia, ubicat a la part interior del portal exterior del castell i envoltat del
notari i els testimonis, Ramon Jofre rep Vicent Nadal, que roman a lexterior de laccs,
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 56
www.baucan.org
que imaginem amb les portes tancades. Vicent, alant la veu perqu pogus arribar ms
enll de la tanca de fusta que shi interposava, deman amb energia el lliurament de la
possessi al procurador dOt de Montcada, que li pregunt amb semblant veu potent si
a la vista del pacte
i les condicions de la venda estava plenament satisfet, a la qual demanda Nadal contest
afirmativament. Jofre obr les portes i agafant-lo de la m dreta fu entrar Vicent Nadal
al recinte i el condu per les cambres, torres i estances fent-li entrega de les claus. Tots
plegats tornaren a les portes del castell i el nou senyor despatx la quadrilla (eiectis
omnibus predictis) i es felicit per la seua adquisici de manera que, en signe de plena
satisfacci, clogu les portes exigint, segons correspon al bar recent estrenat,
linstrument pblic corresponent. Testifiquen la cerimnia el notari Pere de Prats i els
vens de Valncia Ramon Oso i Ramon Peralada, menor. El relat segueix amb el
jurament de laljama esdevingut cap al migdia i seguint, encara, les ordres de Ramon
Jofre. El procurador dOt de Montcada mostr el document de la seua procuraci
(hostendit) i lleg el document in lingua vulgari (suposem que el tradueix) pel qual Ot li
encomanava lentrega del senyoriu a Vicent Nadal. A ms, li encarrega que demani a
lalcaid, lalam i els vens que el tinguin com a nou senyor i li reten el corresponent
homenatge tot eximint els seus antics vassalls dels deures amb ell contrets en virtut de
lesmentada senyoria, ara tramesa. El document, llegit amb veu alta i tradut per Ramon
Jofre, havia estat signat a Valncia / (Pgina 83) el proppassat dia 12, amb el notari
Bernat Guillem i actuant com a testimonis el comte dAgosta, Guillem Ramon de
Montcada, el doctor en lleis Bartomeu Manso i els vens de Valncia Jaume de Puig i
Bartomeu Roig. El document de venda, inserit al nostre text, els va sser ara noms
mostrat (eis occulariter demostravit) i havia estat redactat a Valncia el dia 11 de
desembre amb la conformitat del notari Bernat Guillem, les firmes del senyor Ot de
Montcada, i dels procuradors dels seus dominis Ramon Jofre i Bernat Costa. Els
testimonis daquest document foren Pere des Pujol, campsor, els mercaders Ramon de
Salas, valenci, i Rossello Soldani, florent, els missatgers Jaume de Puig i Bartomeu
Roig i el beiner Pere Domnech, aquests tres de Valncia.
Ramon Jofre, com hem vist, fou lencarregat de trametre realiter et cum effectu...
possessionem corporalem del castell i la vila de Xestalgar a Vicent Nadal, de manera que
els demanava el respecte degut al nou senyor, la prestaci dels serveis i el compliment de
les obligacions escaients, a ms de lindestriable homenatge i jurament de fidelitat.
Vicent, que hi era present, atengu labsoluci del jurament de fidelitat ofert per Ot de
Montcada als vens, que es mostraren disposats a prestar el degut comproms de fidelitat
al nou senyor encara que demanaren que sels signs un altre comproms al voltant de
dues qestions: primer, que el procurador dOt de Montcada firms amb ells la resoluci
del vincle de fidelitat, i segon, queVicent Nadal, el nou senyor, jurs els furs dArag,
els privilegis i les llibertats, els bons usos, la una i la Xara. La demanda fou
immediatament atesa i ambds signaren sengles documents dacord amb laljama.
Seguidament, lalam Hamet Almae, en nom dels habitants de Xestalgar, es
compromet a servir el nou senyor i atendre les obligacions rebent-lo com a senyor i
prestant-li jurament de fidelitat i homenatge per lAlquibla, acceptat i rubricat per les
parts en un nou document. Lalam represent solemnement el ritual homenatjant el
senyor amb el ritual de mans la imposici de mans i besant-li el muscle, a la vista
del notari. Immediatament, Vicent Nadal, fent s del seu nou poder i representant aix
un altre ritual preestablert, amb tota la seua energia (utendo viriliter) remou els crrecs
de lalam i del jurat de laljama comunicant-los que els desprn dels seus respectius
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 57
www.baucan.org
oficis. Desprs duna no menys rutinria, semblantment velo i idntica / (Pgina 84)
ment ritual, reflexi, el complagut senyor, advertint la professionalitat mostrada pels
recentment despossets oficials, els restitueix en les responsabilitats. Quedava clar, si
ms no, qui els havia nomenat. La representaci s a punt de cloure i, seguidament, de
semblant manera com shavia esdevingut al castell, Ramon Cofre i Vicent Nadal
sadrecen a lhospicium del senyor en la prpia vila i representen de nou el ritual.
Ramon portes endins i Vicent extra dictas fores sive ianuas i Ramon, en presncia del
notari i els testimonis, el fa entrar prenent-lo de la m dreta, el porta cap a dins i li
lliura les claus. Vicent expulsa el vell possedor en la persona del procurador i clou les
portes demanant que li sigui enviat linstrument notarial adient. En acabat, torna a
obrir-les. El darrer document s lpoca de la venda de Xiva i Xestalgar (26) a Ot de
Montcada on es reflecteix el procs dentrega dels 160.000 sous que el noble ha de fer
efectius per la seua adquisici. Per si hi havia cap dubte, s Roger de Montcada, en la
seua qualitat de representant del governador, linfant Mart, qui estn la corresponent
poca ja que per viam execucionis les baronies havien estat subhastades i se li van
adjudicar per les raons ads comentades. Vicent Nadal lliura els 82.500 sous pels quals
adquireix Xestalgar dOt i la resta, 77.500, li sn entregats per Ramon Jofre, lalcaid de
Vilamarxant i representant del noble. El rebut fou signat a Valncia el 10 de gener de
1392 davant el notari Francesc Calonge, que hi actuava en nom del donzell senyor de
lescrivania de la cria, Joan de Jfer, i els testimonis de Ramon de Salas, Francesc
dEspara i Llus dAlviny, notaris de Valncia, i de Guillem Bosc i Sebasti dAlpont,
porters de la cria de la Governaci. Aquest darrer, curiosament, havia estat
lencarregat de cridar la subhasta. Per tancar aquesta revisi de la documentaci
continguda al cartulari obrim pas als tres documents que foren afegits al recull
primitiu. El primer s un acord puntual sobre algunes matries que han estat
disputades per laljama i el senyor (27). El nou senyor, Francesc Sarsuela, sha fet amb
la baronia de Xestalgar i l1 de juny de 1418 resol de fer determinades concessions als
seus vassalls, atrafegats per cargas insuperables, imaginem que com a resultat duna
negociaci que sempre sol seguir a un conflicte anterior. Es tracta de rebaixar unes
prestacions que romanien regulades per la vellssima carta de poblament que, ara ja,
coneixem. La ofra que obligava a cinc peonades per casa s ac rebaixada a dues /
(Pgina 85) peonades nicament, que podran sser substitudes pel preu de 5 d. per pe
a convenincia del senyor. Si les necessitats de m dobra pugen, el bar prendr els que
convingui abonant-los 5 d. Es compromet, tamb a pagar 7 d. per bestia que necessiti
per damunt de la gratuta prestaci que en aquesta altra matria tamb els obliga. Ac
noms firma el senyor. El segent (28) s un extens, dens i mal grafiat text de
concrdia entre els vassalls, no gaire cristianitzats, atesa lonomstica, i el senyor,
Gaspar de Montpalau. La persistncia dels musulmans batejats degu promoure un
conflicte prou important per requerir cinc folis del quadern, oblidat durant quasi 180
anys al calaix del barons, per sser resolt, si ms no, sobre el paper. Un paper que
reflecteix perfectament i contundent els maldecaps que li supos al poc avesat escriv
lassaig de redacci, ms que no pas cpia, daquest complex acord i que tramet a
lagosarat transcriptor. Els contendents sn el bar i una representaci batejada amb
denominacions com ara jurati, justicia o universitas, que fins i tot aleshores degueren
resultar una mica estranyes. Tres sn els conflictes que havien ocasionat la brega que
suposem, els litigis a lAudincia i lacord que atenem. Duna banda, els vassalls es
neguen a pagar el quint dels prssecs y altres arbres enfront de lopini del senyor que,
en resposta, els ha tallat els arbres ocasionant la corresponent demanda de reparaci per
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 58
www.baucan.org
part dels vassalls. Com caldria esperar, el document s geners amb els arguments del
senyor que, certament, tamb ho s de lescriv. El segon conflicte sesdev del dret
reclamat pels vassalls perqu sels reconeguin les possessions, encara que no disposen de
cartes i documents. Finalment, el tercer resulta de la negativa dels camperols a fer
tandes i en la seua rebelli arriben a exigir al bar que s ell qui ha de mostrar els
documents que acrediten la que hi t dret. Lacord suposa la retirada de les demandes
interposades, en primer lloc. El senyor renuncia a la pretensi de cobrar el quint dels
prssecs des de la data de possessi de la baronia, ni tan sols des que li havia estat
proms, feia tretze anys. El vassalls reconeixen que les terres sn quintades i es
comprometen a pagar el sis. El senyor els concedeix una franqucia de cinc anys. De
pas, els vassalls sn obligats a fer declaraci daltres compromisos com ara lobligaci de
pagar el quint de lhorta i el nov del sec; les garrofes al quint i les olives a la setena;
nous / (Pgina 86) i cebes al quint. De les bajoques, abbergnies, carabasses i hortalisses
donaran les que necessiti el senyor per al seu servei; el ram a la dotzena i una cistella de
fruita. Han de fer front, tamb, al pagament d1 d. per cap de ramat i cada buc dabelles,
aix com 7 s. i mig per cada tafulla dalfals. Accedeix tamb el senyor a capbrevar i
perdonar els comisos practicats comprometent-se tamb a documentar les cases i les
possessions que ho necessitin. Per la seua part, els vassalls reben aquestes
magnificncies fent gala duna generositat que sembla poc sincera: el comproms per
al pagament de 500 lliures de compensaci per la renncia als comisos i per atendre el
senyor una capbrevaci que sospita dubtosa. Finalment els vassalls acorden acceptar el
reguitzell de demandes de tandes i servicis que es negaven a practicar: portar crregues,
fer jornals a preu taxat, entregar ous i pollastres, treballar el lli, collir-li les garrofes de
la costa del castell, portar els fruits a Valncia, treballar en les obres del castell... Sembla
tot plegat un llarg viatge de retorn al precis, noms per a nosaltres, document de 1284:
la carta de poblament medieval. Un llarg viatge segellat a Chestalgar un 25 de mar de
1590 amb la signatura del senyor de laljama batejada com a universitat i els testimonis
del rector de Xestalgar, Francesc Saragossa, i de lescuder del mateix lloc, Joan Mija. El
notari Pau Galceran, amb la seua signatura ratllada completament i una prctica guia
del document en forma de taula dels continguts que, insospitadament, ens regala
lescriv, clouen el document. Ara s, el darrer document del cartulari (29) s un senzill
recull a propsit de la creaci del vincle dels Montpalau i la seua transmissi fins a
finals del segle XVII ().
(23). GUINOT RODRGUEZ, Enric. La Orden de Montesa en poca Medieval.
Revista de las rdenes Militares; Madrid, Real Consejo de las rdenes
Militares, 2005, nmero 3, pp. 111-137. www.docdow.pdf Pgina 5. () De
hecho y aunque no se ha identificado a todos ellos, lo cierto es que todo indica que estos
primeros fueron casi todos ellos procedentes de la orden del Hospital, y que el primer
maestre de Montesa, fray Guillem dErill, lo sera con la anuencia del rey Jaime
II ().Pgina 9. Los dos primeros maestres de la Orden de Montesa.
Cronologa. () frey Guillem dErill (22 de julio-4 de octubre de 1319) ().
(24). Ibidem. Pginas 5 y 6. () Con todo, la bula del 10 de junio de 1317 no fue el
punto final de cara a la creacin de Montesa pues an tuvieron que pasar dos largos
aos hasta que empezase su vida como institucin independiente. Si bien el papado
nombr rpidamente a los delegados para dar posesin a los nuevos freiles, no pas lo
mismo con Hospitalarios y Calatravos, los cuales alargaron los trmites, tanto los
primeros, remisos a abandonar su patrimonio seorial en tierras valencianas, como
sobre todo los segundos. Era el maestre frey Garca Lpez de Padilla quien deba
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 59
www.baucan.org
dar el hbito a los primeros freiles montesianos, y prcticamente se neg a
cumplir dicho mandato durante todo el ao 1318 pues, probablemente, se resista a
aceptar una nueva orden que tan slo dependiese espiritualmente de su jerarqua. Ello
llevo a Juan XXII a enviar el 26 de noviembre de dicho ao un escrito al obispo de
Valencia para que emplazase al maestre de Calatrava a dar dichos hbitos a los
montesianos bajo pena de excomunin. As fue como, finalmente, el 22 de julio de 1319
tuvo lugar una solemne ceremonia en el palacio real de Barcelona, en presencia del
monarca y la corte, en la cual el comandador de Alcaiz de la Orden de Calatrava el
maestre no acudi--, dio el hbito/ (Pgina 6) montesiano con los smbolos calatravos a
los tres primeros freiles: el que sera nombrado a continuacin primer maestre, frey
Guillem dErill, el que sera primer clavero, frey Erim dEroles, y frey Galcer
de Bellera. Seguidamente el rey Jaime II dio posesin a la nueva orden del castillo y
villa de Montesa. Durante los meses siguientes se sucedieron las tomas de posesin y
juramentos de fidelidad de los nuevos vasallos de los pueblos valencianos del Temple y
del Hospital a Montesa, as como la toma de control de todos los derechos seoriales, si
bien, una vez ms, este inicio se vi ralentizado por la repentina muerte en Pescola, a
los tres meses, en octubre de 1319, del primer maestre. Ello conllev la necesidad de
rpidas negociaciones del rey con el papa para buscar un substituto, lo que llev al cargo
al tambin antiguo freile hospitalario, frey Arnau de Soler, anterior comendador
sanjuanista de Aliaga, en Teruel, pero sobre todo ayo del primognito real. Es
evidente pues la intervencin del monarca en el proceso de nombramiento de un maestre
que iba a estar siempre al lado de la corona ().Pgina 9. Los dos primeros
maestres de la Orden de Montesa. Cronologa. () frey Arnau de Soler (26 de
octubre de 1319- 6 de noviembre de 1327) (). GUINOT RODRGUEZ, Enric.
La Orden de San Juan del Hospital en la Valencia Medieval. www.108511.pdf
Pgina 739. () Aunque no se ha estudiado con detalle, los indicios parecen
demostrar que fueron los freiles Hospitalarios la base humana de la nueva Orden de
Montesa valenciana; de hecho, sus dos primeros Maestres, fra Guillem dErill y fra
Arnau de Soler, lo fueron. ().
(25). Ibidem. Pgina 21. () tandem post longam et diutinam altercationem super
hoc habitam cum dilecto filio nobili viro Vitale de Villanova, nuncio et
procuratore dicti regis Aragonum ad hoc sufficiens (). Pginas 24, y 25. ()
Que omnia et singula idem Vitalis, nomine procuratorio dicti regis Aragonum, nec
non visitator, procurator, priores et fratres dicti ordinis Hospitalis presentes inhibi
eiusdem ordinis nomine in quantum videlicet, que libet pars exinde tangebatur et tangi
poterat et debebat acceptaverunt et apprabaverunt expresse, rata habuerunt et grata,
nihilominus promittentes se bona fide effecturos et curaturos, quod rex et ordo predicti
ea omnia et singula, prout ad unumquemque pertinebit, pertinere poterit et debebit,
acceptabunt et approbabunt, rata habebunt, et grata, eaque servare, et adimplere
curabunt, ullo unquam tempore in contrarium non venturi. Thenor autem
procuratorii dicti Vitalis talis est: Nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum,
Valentie, Sardinie et Corsice, ac comes Barchinone, confidentes de fide,
legalitate et industria nostri dilecti consiliarii ac familiaris nostri Vitalis de
Villanova, militis, cum testimonio presentis publici instrumenti constituimus et
ordinamus vos, dictum Vitalem presentem, et hanc procurationem sponte suscipientem,
certum et specialem procuratorem nostrum ad tractandum, concordandum et / (Pgina
25) conveniendum pro parte nostra cum sanctissimo in Christo patre ac domino,
domino Joanne, Divina providentia sacrosancte Romane ac universalis ecclesie Summo
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 60
www.baucan.org
Pontifice, super ordinatione per ipsum dominum Summum Pontificem facienda de
bonis que ordo quondam Templi habebat infra limites regnorum et terrarum
nostre ditioni subiectarum, et ad consentiendum nostro nomine ordinationi de
dictis bonis per dictum dominum Summum Pontificem faciende, prout idem
dominus Summus Pontifex voluerit ordinare, et super huiusmodi ordinatione
cum ipso domino Summo Pontifice poteritis concordare, et ad firmandum ex
parte nostra quamcumque dispositionem seu ordinationem dictus dominus
Summus Pontifex fecerit, ut premittitur de bonis predictis, et ad obligandum vos
nostro nomine dicto domino Summo Pontifici, quod ordinationem iam dictam
faciendam per eum de bonis premissis, tenebimus et sequemur per nos et successores
nostros nec contraveniemus eidem. Dantes et concedentes vobis, dicto Vitali,
potestatem plenariam et generalem administrationem cum libera tractandi,
concordandi et conveniendi cum dicto domino Summo Pontifice in predictis, et
consentiendi cuicumque ordinationi de ipsis bonis per eum, ut predicitur
faciende, ac firmandi ordinationem predictam et in personam nostram
admittendi et recipiendi quecumque ad nos spectaverint ex ordinatione iam
dicta ad nostri et regni nostri satisfactionem, et omnia alia faciendi in et super
predictis prout vobis videbitur, quecumque nos in predictis et eorum quolibet
possemus facere, si presentes essemus. Ratum et firmum habere promittentes
perpetuo per nos et nostros quicquid per vos, dictum Vitalem, nostro nomine in
predictis tractatum, concordatum, conventum et firmatum fuerit et nullo tempore
revocare sub bonorum nostrorum omnium hypoteca. In cuius rei testimonium presens
scriptum nostrum inde fieri iussimus sigilli maiestatis nostre munimine roboratum.
Quod est actum Barchinone, quinto decimo kalendas marcii anno Domini
millesimo trecentesimo sexto decimo. Sig+num Jacobi, Dei gratia regis
Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone, qui hec
concedimus et firmamus. Testes sunt qui predictis presentes interfuerunt Gondialbus
Garcie, miles, consiliarius; Petrus Marci, thesaurarius, et Guillelmus
Oulomarii, judex curie domini regis predicti ().
(26). Ibidem. Pgina 21. () dilectis filiis fratribus Leonardo de Tibertis, priore
Venetiarum, generali visitatore et generali procuratore ac multis ex prioribus et
fratribus dicti ordinis Hospitalis eiusdem ordinis nomine, de fratrum nostrorum
consilio in modum qui sequitur duximus ordinandum, cum enim illa feda sarracenorum
natio et impia christiani nominis inimica in fronteria regni Valentie, quod est ipsius
regis Aragonum constituta ().
(27). PASTOR I MADALENA, Manuel. El cartulari de Xestalgar: memoria escrita
dun senyoriu valenci. Barcelona. Fundaci Noguera. Col.lecci Diplomataris n
29. 2004. www.cartulariXestalgar.pdf Pgina 35. Teresa dEntena, nuera de
Jaume II. () Si ens fixem en el contingut, destaquem, en primer lloc, la inserci dels
documents que refereixen el reconeixement de latribuci de la jurisdicci superior, el
mer imperi, als barons de Xestalgar com ara latorgada per Jaume II al seu fill,
linfant Alfons, esdevingut senyor de la baronia arran del seu matrimoni amb
Teresa, filla i hereva de Gombau dEntena, senyor de Xiva i Xestalgar, del qual
shi recorda explcitament que no havia gaudit lexercici daquella alta jurisdicci ().
Pgina 21. () El cartulari de Xestalgar, doncs, cont un manoll de documents
copiats de singular rellevncia per a la historiografia medieval valenciana i en general,
encara que puntualment, per al conjunt de la Corona dArag com ara els testaments de
personatges tan representatius com Teresa dEntena, esposa de linfant Alfons, fill
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 61
www.baucan.org
segon de Jaume el Just (futur Alfons el Benigne), o el del seu pare Gombau
dEntena, important cavaller del seguici reial i procurador del regne valenci
de les primeries del segle XIV. Tamb podem trobar-hi el testament de Jaume,
comte dUrgell i fill dAlfons el Benigne i Teresa dEntena. Aquest darrer
romania, fins ara, perdut i ni tan sols es coneixien disposicions a travs de fonts
indirectes. Tots tres, Gombau, Teresa i Jaume, naturalment, van sser titulars
successius de la baronia de Xestalgar (...).Pgina 48. Los testamentos de Gombu
dEntena y su hija Teresa. () Els testaments de Gombau dEntena i sa filla
Teresa copiats al nostre cartulari ens ofereixen algunes dades interessants a lhora de
precisar la genealogia daquest important llinatge. Malauradament, no podem comptar
amb els corresponents testaments dels dos Bernat Guillem: el pare i el germ de
Gombau. Un dells apareix esmentat en una anotaci marginal al foli 48r, on es fa
constar que loriginal del document aqu copiat romandria en mans del notari fins que
Ot de Montcada entregus a Vicent Nadal translat del testament den Bernat Guillem
dEntena. Podem pensar, aix, que alguna vegada havia o havien format part de la
collecci documental del senyoriu.53 Aquesta mancana ens impedeix, de moment, la
reconstrucci general del llinatge ja que no ens s possible precisar la relacin familiar
entre el Berenguer dEntena, senyor de Xiva entre 1237-1249, i el Bernat Guillem [I]
dEntena que apareix novament com a senyor de Xiva en 1286. Potser caldria esbrinar
el paper dun Pon Hug, fill dun Bernat Guillem dEntena, documentat lany 1283 en
els conflictes de la Uni Aragonesa, com desprs veurem. El testament de Teresa,
atorgat a finals doctubre de 1327, romania fins ara indit. Molts dels seus efectes van
sser comentats / (Pgina 49) per Monfar tot i reconixer que no el va poder localitzar.
En don, tanmateix, algunes dades importants aprofitant, segons ell mateix declara,
informaci de diversas memorias y registros de estos tiempos i particularment en un
registro que se conserva en el archivo real de Barcelona sobre la ejecucin de los
testamentos del rey don Jaime el segundo y de la infanta (54). Actualment hi ha
localitzada una cpia del testament a lArxiu de la Corona dArag, a Barcelona (55). A
Teresa, lheret el seu tercer fill, Jaume. Dacord amb els pactes que marcaven la relaci
dels titulars del comtat dUrgell amb la Corona, el fill gran, Pere, semblava destinat a
ocupar el tron en adquirir el seu pare, linfant Alfons, la qualitat de primognit i
hereu. El segon, San, havia estat triat al testament com a hereu universal, com desprs
veurem. Les complexes i acuradament previsores clusules testamentries entraren en
joc perqu San trig molt poc temps a morir. Jaume, investit amb el comtat i amb els
senyals i terres dEntena, fou, doncs, senyor de les baronies valencianes de Bunyol,
Xiva i Xestalgar. El succe el seu fill Pere, comte dUrgell tamb, lgicament, i hereu
daquestes mateixes contrades. El comte Pere dUrgell es desprengu de Xiva i
Xestalgar intercanviant-los pel castell de Cervell i la vila de Piera en 1383 amb el
comte dAgosta, Guillem Ramon de Montcada, aleshores cap de la branca siciliana
daquesta encara ms complexa i extensa nissaga. Un altre Guillem Ramon de
Montcada, aquest de la branca dels barons dAitona, era per aquells mateixos anys
senyor de la baronia vena de Vilamarxant pel seu casament amb Elvira Maa, que
nhavia heretat el senyoriu. La documentaci de qu ara disposem ens permet de
descobrir que al comte dAgosta li van haver de segrestar els seus senyorius de
Xestalgar i Xiva per fer front a les obligacions contretes amb la seua prpia parentela i
als diversos carregaments imposats sobre ambdues baronies. Una operaci certament
estranya, doncs, fou la subhasta cridada per la cort del governador on va acudir i
guanyar, curiosament, Ot de Montcada, / (Pgina 50) el ve i parent senyor de
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 62
www.baucan.org
Vilamarxant i Castellnou heretades de son pare Guillem Ramon, que reun
efmerament totes quatre senyories cap a 1392 ja que loperaci, valorada en 160.000
sous valencians, fou finanada parcialment amb la venda simultnia de la mateixa
baronia de Xestalgar a Vicent Nadal, ciutad de Valncia. Ms estrany i sorprenent s
el paper que hi degu representar un altre parent, Ramon de Montcada, lloctinent de
linfant Mart en la seua qualitat de governador del Regne de Valncia, i responsable del
procs del segrest i la subhasta ads esmentades, si recordem les tensions que presidiren
les seues relacions amb el comte dAgosta amb relaci als conflictes de la Siclia
daleshores. Crida tamb la nostra atenci la intervenci dOt com a tutor dels fills de
Guillem Ramon, el mateix comte dAgosta, per haver estat nomenat pel justcia de Xiva
per tindre cura del patrimoni de sa mare, Beatriu, que ha mort sense testar, seguint les
ordinacions dels furs. Un embolic suggeridor que no ens permet destendrens (doc. 20).
Xestalgar apareix, en 1418, a les mans dun important personatge estretament vinculat
als Trastmara encara que havia ocupat alts crrecs al servei del rei Mart: Francesc
Sarsuela, que fou justciadArag entre diverses altres responsabilitats. No podem,
malauradament, aclarir com shavia fet Sarsuela amb Xestalgar ni tampoc com sen
desprengu.56 El personatge mor cap a 1433 i un fill seu del mateix nom lheret com a
senyor de Planes i tamb al comtat de Xrica que li havia venut linfant Joan. Perdem,
per, el rastre de la senyoria de Xestalgar que apareix tot al llarg del segle XVII en els
nostres documents en mans dels Montpalau fins a Francesca de Montsoriu i
Montpalau, que aport la baronia al seu casament amb el comte de lAlcdia. El cavaller
Jofre de Vilarig intervingu probablement en la venda de Xestalgar a Salelles de
Montpalau en 1484. Baltasar de Montpalau reb el 1628 el ttol de comte de Xestalgar
(57). / (Pgina 52) Segons Sanchis Sivera, el patrimoni sintegr en el dels Duch
dAlmodvar (58) (). Pgina 48. Cita (53). () Ens atrevim a suposar que la nota
alludeix el testament del Bernat Guillem pare, lavi de la infanta Teresa. El testament
del fill homnim, encara que s mencionat pel de Gombau, s ignorat pel de Teresa i
sembla que no t gaire transcendncia (). Pgina 49. Cita (54). () MONFAR,
D., Historia de los condes..., pp. 120-122 (). Pgina 49. Cita (55). () Armand de
Fluvi en dna la referncia. FLUVI, A. de, Els primitius comtats i vescomtats de
Catalunya, Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1989, p. 32. La cpia del testament s a
ACA, RC, Vria 21 (12). Zurita naport, tamb, prou detalls, del patrimoni de qu
dispos (ZURITA, VI-75) (). Pgina 50. Cita (56). (...) Sobre ladquisici sembla
lgic relacionar-la amb ladveniment dels Trastmares tot i que no sabem quin paper hi
pogu cumplir Vicent Nadal el barrer titular de la baronia. Francesc Sarsola (o
Sarsuela/Sarzola) fou tamb tresorer i conseller del Magnnim i senyor de la baronia de
Planes, vegeu DOMNGUEZ MOLT, A., El Seoro de la barona de Planes,
Alacant, 1978, pp. 111-117 (). Pgina 50. Cita (57). (...) Recollim la notcia duna
anotaci inclosa en la documentaci del llinatge Blanes-Centelles en 9 de abril de 1484
venta judicial del lugar y castillo de Gestalgar como bienes de Gamfrido de Vilarig en
favor de Salelles de Monpalau por precio de 127.800 sous en la qual venta se dice incluir
la jurisdiccin civil y criminal, mero y mixto imperio.... La frase prov dun quadern
de paper amb lletra del segle XVIII a la caixa 82 de dit fons documental que es troba
dipositat a lArxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Valls). Tamb shi registra
latorgament del ttol costal el 20 de febrer de 1628 (). Pgina 50. Cita (58). ()
SANCHIS Y SIVERA, Jos, Nomencltor Geogrfico-Eclesistico de Valencia, edici
facsmil Pars-Valencia, Valncia (1922), 1980, p. 245 ().Pgina 123 y 124.
Documento 10. () 1304, setembre, 12. Alcolea de Cinca Testament de Gombau
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 63
www.baucan.org
dEntena, senyor dAlcolea de Cinca, de Xiva i Xestalgar, i daltres llocs, en qu
institueix hereva universal la seua filla Teresa. [A]. Original perdut.B. CX, f. 25r-33v.
a. SOBERANAS I LLE, A. J., Documents aragonesos medievals: El Testament de
Gombau dEntena (1304), Anuario de Filologa, 4, Universitat de Barcelona, 1987,
pp. 429-457. [fol. 25r] Testament del noble don Gombalt dEntena. X.1 Porque,
segunt condicin natural, toda cosa de carne a muert corporal fuir non puede, e cosa
alcuna no sia ms cierta que la muert e menos cierta que la hora, por esto yo, don
Gombalt dEntenca, senyor dAlcolea, temiendo las penas del infierno e cobdiciando por
mereximientos venir a la gloria de Parayso, leyendo sano e alegre, la merc de Dios, en
mi pleno seso e memoria e paraula2 entegra, con volentat e consentimento expresso de la
noble dona Gostana dAntellyo, amada muller ma, present, e expressament atorgant
las cosas diuso ordenadas e scriptas, ordeno e fago aquest mi present testament, en3 el
qual esleo por manomissores mos los hondrados e savios don Guillem de Valseniu,
sacristn, e don Per Aznar, prebost dUesca, e don Pero Martnez Godor, cavero,
coreano e mayordompne mo, a los quales do mi4 pleno poder de demandar, recebir,
complir, exeguir, vender, amministrar,5 distribuir e dar a pro de mi nima aquest
testament, segunt que por m ordenado es de part diuso, sienes danyo6 dellyos e de sus
bienes. Primerament,7 esleyo mi8 sepultura en la glesia de Sant Iohan dAlcoleya, en la
qual mando que sia feta de mis bienes una capella de piedra boltada endreyt del altar a
honor de Santa Mara e avocacin suya. E si Nuestro Senyor toviere por bien de recebir
la mi9 nima fora del dito logar de Alcolea, quiero e mando que el cuerpo e los huessos
mos sean adueytos a enterrar a la dita capellya. E porque edificacin de ca-[fol. 25v]-
piellya non deve seer10 menos de servidores qui la siervan e establesco dos capellanas
perpetuas en la dita capellya e recibo de mis bienes pora provisin e sustentacin de dos
clrigos e de un escolar e una maneba et de / (Pgina 125) que sea puesto el
sobrepls12 a complimento del dito testament. Ass, empero, quel testament de don
Bernat Guillem, padre mo, de cmo yes primero, sea complido primerament. De los
quales ditos quinze mil sueldos quiero e mando que sean comprados trehudos e
possessiones, segunt que a mis marmessores mellyor visto ser, por la provisin de los
ditos clrigos e pobres daqu a quantidat de cient setanta maravads de trehudo. E si la
compra de los ditos quinze mil sueldos montar mayor quantidat de trehudo, que sea
todo assignado por la dita provisin, e ass como irn comprando de las rentas que
salrn de las ditas compras, segunt que bastarn las rentas, fagan cantar missas daqu a
que viengan a complimento que de las ditas rentas puedan haver provisin por los ditos
clrigos.E de hi enant, segunt que las rentas crexern, que las metan en comer de pobres
daqu a que de los ditos quinze mil sueldos sia feto complimento de compras, segunt
dito es. E feto el dito complimiento de las ditas compras, quiero e mando quel senyor
dAlcolea, qui por tiempo ser, si present fuere, prisiente un clrigo dentro cincho das
que la dita compra ser feta al vispo de Lrida, qui por tiempo ser, por perpetuo
beneficiado de la dita capiellya, la presentacin del qual clrigo retiengo poral senyor de
Alcolea, segunt la forma aqu continida. E si el dito senyor fuere absent, que haya
presentado dentro die das el dito clrigo. E si dentro el dito tiempo de cincho o die
das no moviere feta la dita presentacin, quiero que quanto aquellya vegada que [fol.
26r] presienten clrigo al vispo de Lrida dentro cincho das labat dAlcoleya o13
aquella persona qui tenr14 logar del abat qui por tiempo ser. E si dentro este tiempo
no haviere presentado, quiero que los jurados de Alcolea fagan la dita presentacin
dentro espacio de otros cinco das. E en defalta de todos stos, quiero que el vispo de
Lrida, qui por tiempo ser, dentro otros cinco das pueda meter clrigo por ala dita
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 64
www.baucan.org
capiellya quanto aquella vagacin. E aquesta forma de presentacin quiero que sea
observada toda hora que la dita capella vacar de clrigo, al qual clrigo assigno por
perpetuo aquesta carga: que de todas las rendas exidas de las compras que sern fetas de
los ditos quinze mil sueldos provedesca en comer e en soldadas de un clrigo que haur a
tener que coma con ell uno e a hun scolar e una maneba que lis guise de comer, segunt
que se avenr15 con ellos que lis d sus soldadas. Encara quiero, ordeno e mando quel
dito clrigo sia tenido de tener tretze pobres cada da de las rentas sobreditas todos
tiempos e que lis d a comer una trete pobres perpetuos quinze mil sueldos11 dineros
jaccenses, los quals assigno sobre la villya e el castiellyo de Figaruela e las rentas e
exidas de aquell. En tal forma e manera que encontinent, empus das mos, sea vendido
el dicho lugar de Figaruela por los ditos espondaleros mos o por aquell o aquellos quey
querrn seer o podrn. E si alcuna cosa mengua de la dita quanta por m asignada a la
dita capiella ma, quiero que sea complido encontinent de los otros bienes mos. E si
alcuna cosa sobrara, ultra la dita quanta, / (Pgina 126) vegada el da, es a saber: a cada
uno dellos un pan de trigo en que haya vint e cincho onas de pan cueyto, e aquello que
sobrar que comer non podr cada uno de su pan que se lo pueda levar; e que d dos
cartas de vino suficient, sienes agua, a los ditos pobres al da. E en carnal tres das en la
sepmana cada da die dineros de carne de carnero, e los otros das en la sepmana que
de16 diuno non sern, cincho dineros de queso pora aguasal que lis fagan. E el viernes e
todos los otros das que de deyuno sern, tan bien de carnal como de quarayesma, que lis
den sex dineros e miallya de pescado salado. E por tal que los ditos pobres no puedan
seer defraudados de la dita almosna, quiero quel abat dAlcoleya, 17 qui por tiempo
ser, o aquella persona qui tenr18 su lugar, pueda veer sobre aquesto. E a defalta de los
jurados del dito lugar ass quel dit abbat, o los jurados en su caso, puedan destrenyer al
dito clrigo a dar la dita provisin segunt que ordenado yes. E quiero e ordeno que los
ditos pobres coman todos ensemble en una casa, la qual los ditos cabealeros ordenarn
por aquesto. E feta la dita provisin e pagadas las soldadas del clrigo e del escolar e de
la maneba, todo aquello que sobrar que sia por beneficio del clrigo presentado por
razn de su treballyo. Quiero encara, ordeno e mando que la sepultura ma sa feta19
hondrament dentro la dita capella e que los ditos clrigos todos los das [fol. 26v]
firiados suelten el mi vaso e digan missas de requie por nimas de mi padre, de mi madre
e de mis predecessores e ma e de mis deffunctos. En el canon de la missa por las ditas
nimas expressa mencin fagan e juron por los Santos Evangelios que aquella mencin
de cierta sciencia non lexarn. E quiero e mando que el testament de mi padre, don
Bernat Guillem, e el de Bernat Guillem, hermano mo, e aquest mi present testament,
que sian adueytos a exsequcin por los ditos espondaleros, segunt que diuso yes
ordenado e dito. tem, quiero e mando que enmienden todas las injurias mas que
verdaderament sern trobadas por testimonios o por cartas, a las quales yo sia tenido
segunt fuero e judicio de nima. E aquesta misma manera quiero e mando que paguen20
todos los mis deudos que verdaderament sern atrobados, a los quales yo sia tenido. E
lexo al abat dAlcolea, qui por tiempo ser, cinquanta / (Pgina 127) sea feta una casula
por a servicio de la dita capiella, e que los cabealeros mos compren lneas e un cli
dargent e un missal e todos los otros ornamientes que mester sern por al altar de la
dita capiella ma; e fagan illuminar de olio e de candelas la dita capella. E de hi enant
que el dito clrigo beneficiato de la dita capiella sia tenido de mantenir los ornamentes de
la dita capiella, e fer la dita luminaria de las rentas que de all recebr. tem, lexo a cada
una de las glesias hermitanias de Alcolea die sueldos. tem, mando que den a comer a
cinquanta pobres el da de mi enterramiento et de hi enant a cinquanta pobres cada da
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 65
www.baucan.org
daqu a el novn da cantado. tem, quiero que den a cincentos pobres a cada uno una
saya de sarcil. tem, lexo al convent del monasterio de Cseas cient maravads doro, de
los quales sia feta una pitana al convent. E el sobrepls de la dita quanta sea por a
vestir a las duenyas del dito convent, e prieguen a21 Dios por mi nima. tem, lexo al
monasterio de Sixena cient maravads doro, de los quales sia feta una pitana al
convent, e el romanent de la dita quanta que sea por al vestir de las ditas duenyas, e que
rueguen a Dios por mi nima. tem, al monasterio de Font Clara cient maravads doro,
de los quales quiero que sa feta una pitana al convent, e el sobrepls de la dita quanta
sea por a la obra del dito monasterio, e que rueguen a Dios por mi nima. tem, al
monasterio de Scarp cient [fol. 27r] maravads22 doro, e aquello que a los ditos
espondaleros, ultra esto, ben visto ser, de los quales sa feta una pittana al convent, el
sobreps de la dita quanta sa por al vestir de los monges del dito monasterio, e que
rueguen a Dios por mi nima. tem, al monasterio de Santa Maria de Chalamera cient
sueldos dineros jaccenses, de los quales sa feta una pitana en casa, e el romanient sa
por a ornamentes de la dita glesia, e que rueguen a Dios por mi nima. tem, a los
conventos de los frayres menores e predicadores de las casas de aragoa, de Huesca,
Barbastro, 23 Monn, Lrida e de Saranyena a cada uno de los ditos conventos
cinquanta sueldos jaccenses por a una pitana, e que rueguen a Dios por mi nima. Al
convent de las menoretas de Huesca cient sueldos jaccenses, de los quales sa feta una
pitana al dito convent, e el sobrepls sea por a lobra del dito monasterio, e que rueguen
a Dios por mi nima, sueldos dineros jaccenses, e que priegue a Dios por mi nima.
tem, lexo a cada uno de los clrigos de la dita villya qui a mi sepultura presentes sern
die sueldos, e que prieguen a Dios por mi nima. tem, quiero que del panno que sobre
cuerpo a la mi muert ser, /(Pgina 128) tem, a los conventos de Santa Mara del
Carmen de aragoa, de Huesca, de Lrida a cada uno vint sueldos por a una pitana, e
rueguen a Dios por mi nima. tem, lexo al convent de los monges de Ruedo cient
sueldos por a una pitana. tem, a fray Guillem, hermano mo, cient maravads doro, de
los quales sean comprados trahudos, los quales aur24 en su vida pora su vestir.
Empus das dl, que finque al dito monasterio. tem, 25 lexo a Tharesa, fillya ma que
finqua con dona Teresa, hermana ma, mil maravads doro por a su casamento. E si por
aventura devena della sienes fillyos legttimos, quiero que ella moriendo de edat de
XIIII anyos asuso pueda prender de la dita quantidat mil sueldos por la su nima, e el
sobrepls que torne al heredero mo, senyor dAlcolea. tem, lexo a la otra26 Teresa,
fillya ma, que es en Cseas, dozientos maravads doro, con los quales entre monja en27
el monasterio de Cseas. tem, 28 lexo a Pontz Huc, fillyo mo, mil maravads doro, los
quales quiero que haya sobre la villya e el castiello de Huesso, sitiado en la ribera de
Cinqua, e que aquell, enpus das mos, tiengan tanto e tan luengament, non contados
los fruytos, en paga daqu a quel heredero mo, senyor dAlcolea, qui por tiempo ser,
pague a ell los ditos mil maravads. E si devena dl de edat de quatorze anyos assuso
sienes de fillyos legttimos, quiero que en el dito caso pueda prender de los ditos
maravads dos mill sueldos jaccenses por a sua nima, los quales pagados29 torne el
sobrepls al senyor dAlcolea, qui por tiempo ser. tem, lexo a30 Guillem dEntiena,
fllyo mo, todos los feus que se tienen por m en Ribagorca, yes a saber: de Benavarre, de
Falco e de Gual [fol. 27v] e, encara, el dreyto que devo haver en Caseras e en todos los
otros lugares de Ribagorca por razn de feus, exceptando Viacamp, del qual he feta
donacin an Guillem dAguilaniu; exceptando Perarrica, el qual retiengo pora mi
heredero31 qui ser senyor dAlcolea. Ass empero que si devena dl sienes de fillyos
legttimos, que tornen los ditos lugares al senyor dAlcolea. Quiero, encara, que si mora
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 66
www.baucan.org
el dito Guillem dEntienca, 32 filio mo, de quatorze anyos assuso, que pueda prender
dos mil sueldos jaccenses por su nima. tem, quiero que aquell beneficio el qual don Per
Ayvar, prebost dUescha, tiene en la peyta de los moros dAlcoleya e en los trehudos, /
(Pgina 129) por donacin de mi padre e con volentat ma por a en sus das, que aquell
pueda prender pora su nima tres anyos complidos e continuos depus ell ser finado.
E33 porque ordinacin de testament non deve seyer sienes de institucin de heredero,
por razn de aquesto, yo, dito don Gombalt, ordeno e fago heredera ma universal a
Tharesa dEntiena, filla ma e de dona Gostana dAntillyon, muller ma, es a saber: del
castiello e de la villa dAlcolea, e del castiello e de la villa de Castellfolit, e del castiello e
de la villa de Rffals e de todo leredamiento mo de Barbastro34 con el castiello mo, el
qual all he, e con el palacio e con la part del mercado e la lezda e los moros del dito lugar
de Barbastro,35 con el senyoro que yo he en ellos e con casas, trehudos, censes, molines,
fornos, tablas, campos, vinyas e con todo lotro dreyto e senyoro que yo he e haver devo
en el dito lugar e en los ditos bienes e moros. E todo leredamiento que he en la villya de
Gruessa e el castiello e la villya de Mananera con el senyoro e dreyto que yo all he.
E36 el castiello e la villya de Chiva e el castiello e la vila de Chestalgar e las casas de
Valencia con todos sus dreytos e pertinencias que en los ditos lugares he, e todo aquell
dreyto que yo he e haver devo en Veli el Blanco. En los37 quales castiellos e villyas e
bienes e casas por m lexadas a la dita Theresa, fillya ma, aquella a m heredera
universal instituesco e38 fago en los ditos bienes. tem, 39 lexo a Hurraqua dEntiena,
filia ma, nueu mil maravads doro, los quales quiero que haya sobrel castiello e la villa
de Mananera, ass que quando casar tinga el dito lugar e reciba las rentas de aquell
tanto e tan longament acostumpne de exuar. Daqu que la dita Theresa, hermana suya,
pague a ella los ditos nou mil maravads con los quales se tinga por pagada por part e
legttima e ntegra de todos mis bienes sedientes [fol. 28r] e movientes. E aquella en el
dito caso heredera ma fago e establesco. E si por ventura, gracia e merc fuere de
Nuestro Senyor Jesucristo que la dita Gostana, muller ma, haviera fillo varn, quiero
que en el dito caso el dito fillyo mo sia heredero mo universal. E a la dita Theresa
dEntiena, filla ma, en aquest caso assigno, por part legttima e ntegra de todos mis
bienes sedientes e movientes, nueu mil maravads doro por su casamento, en40 los
quales maravads sia heredera e sea pagada e ntegra por la dita part e legttima de todos
mis bienes sedientes e movientes, los quales quiero que haya sobre el castiello e la villya
de Chiva e las rentas de aquella, las quales rentas tienga e reciba en tiempo de su
casamiento tanto / (Pgina 130) e tan luengament acostumpne de exuar, daqu a quel
dito heredero mo pague a ella los ditos maravads. tem, quiero, ordeno e mando quel
dito heredero mo sa tenido dar a la dita Hurraca dEntiena, fillya ma, seys mil
maravads doro en tiempo de su casamiento, los quales haya sobrel castiello e la villa de
Mananera, segunt la forma dessusso dita posada, de los ditos nueu mil maravads. E
ally e de la dita Theresa, hermana suya, devenis lo que Dios no mande, quiero que en el
dito caso haya la dita Hurraca dEntiena los ditos nueu mil maravads, bien ass como
los hava quando la dita Theresa fincava heredera. E si devena de la dita Theresa, lo que
Dios no mande, sienes fillos legtimos de edat de fuero assusso, quiero que la dita
Theresa en el dito caso pueda prender de la dita quantidat dos mil maravadins doro por
fer de aquellos a todas sas proprias voluntades, los quals haya por part e legttima de
todos mis bienes sedientes e movientes, e los VII mil maravads remanentes el senyor
dAlcolea, heredero mo. E si entestada mora, lo que Dios no mande, quiero que en
aquest caso los ditos maravads tornen en todos al dito heredero mo qui sobreviur a
ella. E si devena de la dita Hurraca dEntiena, lo que Dios no mande,41 sienes fillyos
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 67
www.baucan.org
legttimos de edat, segunt dito yes, quiero que prenga en el dito caso de la dita quantidat
dos mil maravads doro pora fer sus propries voluntades, los quales haya por part e
legttima de todos mis bienes sedientes e movientes. E todo el sobrepls de las ditas
quantidades cada una en su caso tomen al dito heredero mo. E si mora intestada, lo que
Dios no mande, 42 en aquest caso tornen al heredero co-[fol. 28v]-mo dito es. E si por
ventura, lo que Dios no mande, deviniesse del dito filio mo sienes fillos legttimos,
quiero que en el dito caso, si43 la dita Theresa sobreviur a ell e yo no haviendo otros
fillos de la dita muller ma, que finque heredera de los ditos bienes mos. E all o la dita
Theresa o fillos suyos no sobreviviessen al dito heredero, quiero que la dita Hurraca
dEntiena, fillya ma, finque heredera ma universal de todos mis bienes, yo no oviendo
filio varn de la dita muller ma. E el dito fillo mo, en el dito caso, si mora de edat de
XX anyos assusso, que haya sobre mis bienes tres mil maravadins doro por part
legttima e ntegra de todos mis bienes sedientes e movientes por fer de aquellos a todas
sus proprias voluntades. En los quales tres mil maravads aquell, en el dito caso44
heredero mo fago. E si devena dl de edat de vint anyos enjuso e de XIIII anyos
ensuso, quiero que pueda prender por sua nima mil maravads doro. E si moriesse
intestado, quiero que en qualquiere de los ditos casos / (Pgina 131) los ditos maravads
tornen al heredero o heredera mo, senyor dAlcolea. E si por ventura yo oviere dos
fillyos de la dita muller ma, quiero quel primero sea heredero universal mo en los ditos
bienes e sea tenido de pagar los ditos maravads a las ditas fillyas mas, segunt que dito
es, e el filio postremero, en el dito cas, haya por part legttima e ntegra de todos mis
bienes sedientes e movientes el castiello e la villa de Mananera, en el qual castiello e
villa aquell a m heredero establesco e fago e con aquesto se tenga por part e legttima
por pagado de todos mis bienes sedientes e movientes. E si esdeveniere, lo que Dios no
mande, del uno de aquestos fillyos menos de fillyos legttimos, quiero que en aquest caso
aquell qui sobreviviere finque heredero mo de todos los ditos bienes substituido del otro,
ass que si esdeveniere dl de vint anyos assuso que haya por part e legttima, ntegra,
de todos mis bienes sedientes e movientes quatro mil maravads doro por fer suas
proprias voluntades, con los quales sea e se tenga por pagado. E en aquellos, en el dito
caso, aquell heredero fago. E si devena, segunt dito es, de qualquiere dellos de vint
anyos45 ayuso e de quatorze assuso, quiero que en el dito caso aquell pueda prender46
dos mil maravads doro por a su nima e el sobrepls que torne a aquell qui [fol. 29r]
sobrevivir. E si por ventura se acayeciesse, lo que Dios no mande, que en qualquiere de
los ditos edados47 moriesse sienes que testament non fizis,48 ordeno, quiero e mando
que aquell que sobrevivir herede todos bienes del otro e finque heredero universal mo.
tem, quiero, ordeno e mando que si per ventura, lo que Dios no mande, se esdeveniesse
ditos fillyos mos moriessen sienes fillyos legttimos, que no haviessen, que, segunt que
dito yes, la ordenacin dessusso dita de los ditos fillyos mos se sigua caduna en su caso.
E si por ventura se acayeciesse, lo que Dios no quiera, que finasse la dita Theresa
dEntiena, fillya ma, sienes de fillyos legttimos varones, quiero, ordeno e mando que
en aquest caso, si49 la menor filla ma, hermana suya, sobreviviere50 a ella, que sea
heredera universal ma de51 los ditos bienes por dreyto de institucin e de substitucin.
E si esdevena dsta sienes de fillos legttimos, lo que Dios no mande, que XX anyos
assuso pueda prendrer dos mil maravadins doro de la dita quantidat a ella assignada
por fer de aqullas a todas sus proprias voluntades. E aqullos a ella assigno en el dito
caso por part e legtima ntegra de todos mis bienes sedientes e movientes. E si de vint
anyos ayuso e de XIIII assuso esdevena della, que pueda prender por su alma mil
maravads doro. / (Pgina 132) E en los otros bienes instituesco a mi heredera e
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 68
www.baucan.org
subtituesco a ella la postrema hermana suya e fillya ma, si la oviere, si en orden no
fuere entrada. Quiero, encara, ordeno e mando que si la dita Theresa dEntiena, fillya
ma, en el dito caso, o ella finqua heredera ma universal, oviere dos fillyos varones o
ms, que el secundo que verr enps del mayor, no seyendo clrigo en sacras rdenes o
religioso professo, seya heredero en los bienes a ella assignados universal mo. E sia
tenido de prender el sobrenombre e las armas dEntiena. E si no lo fecisse, por el feto
contrario, que pierda el derrito que yo a ell lexo e sea del otro varn, si hi fuere, qui
venr enpus dl, sots la dita pena que sia tenido de recebir el sobrenombre e las
armas52 dEntiena. Ass empero que si el fillyo mayor querr heredar ms los bienes de
part de la madre que del padre, que en aquest caso, prendiendo el sobrenompne e las
armas dEntiena, sea heredero universal mo de los ditos bienes, fincando de otro
hermano suyo heredero mayor de los bienes de part [fol. 29v] de padre,53 per tal que los
di-tos censales no vingan a un heredero, e que cada uno dellos ditos casales haya su
heredero con el sobrenompne e con las armas de cada uno. E que si el dito heredero mo
non prenda el sobrenompne e las armas dEntiena, 54 segunt dito yes, que pierda todo
el dreyto que yol lexo e que se sigua la ordinacin, por m aqu feta, de los ditos bienes.
E si por ventura no oviere ms de un fillyo varn yo aquell, en el dito caso, a m, en los
ditos bienes, heredero fago e subtituesco a l dius la pena del sobrenompne dEntiena e
de recebir las armas. E si no lo querra fer, que pierda toto el dreyto que yol lexo,
exceptando que si mora de vint anyos assuso prenda dos mil maravads doro por part e
legttima de los bienes de la part de la madre. E el sobrepls de los bienes a ell lexados
que se sigua el vincle del testament de mi padre, bien ass como si esdevena de m que
finasse sienes de fillyos legttimos. Aquesta misma manera quiero que se sigua del fillyo
varn legttimo de la fillya de la dita Theresa dEntiena, filia ma, ayll o oviere caso
que oviere a heredar mis bienes que sia tenido prendrer el sobrenompne e las armas
dEntiena. Quiero encara e mando que todos los debdos, injurias e lexas que yo he
reconocidas en un scripto, del qual he mandada fer carta pblica al escrivano diuso
scripto, que valgan ass bien como si en / (Pgina 133) est present testament fuessen
spacificados e scriptas de palaura a palaura. E por scriptas aqu quiero que sean havidas
e entendidas, exceptado aquello que de los ditos deudos, injurias e lexas he pagado he55
paguar o far pagar en mi vida que sea abbatido de la dita carta. E por a complimento
de aquest mi testament en los sobreditos testamentes de mi padre e de mi hermano
Bernat Guillem, ordeno e mando que enpus das mos sia vendido todo leredamiento
mo del Almolda e los molinos mos que son en Alcanadre, con todo leredamiento que he
en Peralta dAlcophea e56 lalquera de Godeillia57 que es en trmino de Chiva, e
lalquera de Parenxissa, e las villyas mas que he en Navarra, es a saber: Muqui,
Curando e Gorria, con todo leredamiento que he en Aagra e en la villa ma de Vareya,
que es en Castiellya, en todo el dreyto e senyoro que yo he e haver devo en los ditos
lugares del precio que haurn de los ditos lugares con [fol. 30r] todos los mobles que
trobados sern en qualquiere lugar en tiempo de la mi muert que sean puestos e dados
encontinent a complimiento de aquest mi testament e de los otros sobreditos. E si el
precio de los lugares sobreditos con todos los mobles non complan a pagar los ditos
deudos e injurias e testamentes quiero que el lugar de Chestalgar qui agora hi es
obligado seyendo desobligado sia vendido por satisfer aquellyos, e qul seyendo obligado
o alienado quiero que sea vendido el castiellyo e la villa de Oso por complir el testament
de mi padre e de mi hermano Bernat Guillem e mo. E si esto non compla, que los
espondaleros tiengan tanto e tan luengament todos los otros bienes mos daqu que los
ditos testamentes en todos e por todas cosas sian complidos e sean adueytos a exsequcin
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 69
www.baucan.org
e acabamiento, exceptado las villyas de Rffals e Castellfolit, en las quales es dotada
dona Gostana dAntellyon, muller ma, e porque la villa dAlcolea era obligada al
testament de mi padre ante el tiempo del matrimonio della en la qual fue dotada e
aquella hora fue exceptando, que non podis tener el dito lugar dAlcolea, daqu quel
testament de don Bernat Guillem fuesse complido, daqu que desobligado sea de la carga
del dito testament de mi padre el dito lugar de Alcolea que la dita dona Gostana tienga
el castiello e la villya de Mananera por viduitat con los sobreditos lugares de Rffals e
de Castellfolit, e las rentas de aquellos e desobligada Alcolea de la dita carga del
testament de mi padre58 torne la dita villya de Alcolea a mi muller por viduidat e finque
Mananera desobligada della. / (Pgina 134) Quiero, encara, e ordeno que si todos los
sobreditos manmessores non podan o non queran seer59 a exsecucin del dito
testament que aquell o aquellos que hi presentes sern e hi que cumplan60 el dito
testamento, dugan aquella a exsequcin, non contrastant la absencia o el non querer de
los otros. E por tal que aquest present testament ms desembargadament e mellor pueda
venir a exsequcin, humilment supplico e ruego al muyt alto e poderoso senyor don
Iayme, por la gracia de Dios rey dAragn, que si la merc e gracia suya fuere por razn
de la grant sperana que yo he en ell que de [fol. 30v] aquest testament sea mantenedor,
ayudador e deffendedor e que a los ditos manumessores61 e tudor e consiellyo e ayuda
sobre aquellas cosas que mester li far a exsequcin de aquell. En tal manera que los
bienes assignados por complir el dito testamet puedan tenir, tanto e tan luengament,
segunt dito yes, em paz; daqu que aquell ayan adueyto a exsecucin e acabamiento. E
como quiere que el vispe por su oficio aya ha veer en feto de los testamentes con todo
aquesto bien, desde agora ruego al vispe de Lrida, que por tiempo ser, que sea
ayudador, deffendedor e mantenedor de aquest testament, e consellador e destreyedor si
mester ser, que sea aduyto a exsequcin. E encara en defalta de manmessores que noy
fuessen o no quisiessen usar quey pueda otro o otros assignar e meter, qui con los otros
ensemble e en uno exseguescan el dito testament. E ruego encara a los muyt nobles don
Armengau, por la gracia de Dios comte dUrgell, e don Guillem de Moncada, senyor de
Fraga, e don Guillem dEntena, que quando requiridos sern per los ditos
manumissores mos e tudor, quieran ayudar a ellos e consellar sobre l dito testament
mo a exsequcin de aquell, por la gran fe e sperana que yo he en ellos, en guisa que
vienga a exsecucin e acabamiento segunt que desss es dito e ordenado. El qual
testamento yo, dito don Gombalt, quiero que valga por dreyto de testament o de codicillo
o por qualquiere otra ordenacin o de postremera voluntat. Por la qual ordinacin no
entiendo en cosa alcuna venir contra la ordinacin del testament del noble don Bernat
Guillem, padre mo, qui fue, ante quiero e mando quel dito testament suyo e el de
Bernat Guillem, mi hermano, e aquest mo se cumplan segunt que en62 cada uno de los
ditos testamentes ordenado es, e complir e enseguir se deve segunt ya dito yes, como yo
sia tenido non coentravenir a aquellos por jura, dando licencia e pleno poder a los ditos
espondaleros de demandar, respondre, recebir, complir, exseguir, vender, aministrar,
distribuir e dar, / (Pgina 135) empe nyorar e obligar los bienes mos por fiana de
salvedat e qualesquiere otras fianas que se coverr dar, e fer albars de paguas e
receptas e todas otras cosas que manumissores pueden e deven fer a exsecucin del
testament63 a pro de mi nima, sienes danyo dellyos e de sus bienes, segunt ya dito yes.
Et porque muytas vegadas se acayesce que quando los fillyos romanen menores de edat
sienes tudor o de curador en el tiempo en64 el qual deven seer regidos sots [fol. 31r]
custodia e governamiento de las ditas personas que los ditos fillyos ass romanientes
sustienen ass a las vegadas grandes danyos e a las vegadas es discordia sots eleccin de
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 70
www.baucan.org
tales personas e porque a las vegadas tales son dados por tudores e curadores quel padre
no les hi pora ne querra de ssus fillyos fuessen regidos deis governamiento de tales
personas por tollyer todo danyo e escusar toda discordia, yo, dito don Gombalt, assigno e
do por65 tudor e, finido el tiempo de la tudora,66 por curador al dito Pero Martne
Godor, ayll o esdeviniesse de m, lo que Dios no mande, dentro el tiempo quellos, tudor
e curador, avent mester a aver. Et all o esdeveniesse del dito don Pero Martnez, lo que
Dios no mande, dentro el tiempo de la tudora67 o curadora, assigno e do lis por tudor e
curador don Pere Ayvar, prebost dUescha sobredito. E68 si devena al dito prebost, el
sagristn dUescha dessuso dito. E yo, dona Gostana dAntillyn, mullyer del dito
noble don Gombalt dEntiena, non forada ni enganyada, antes scientment e consellada
e de todo mi dreyto bien certificada, de buen corazn e dagradable voluntat, consiento
specialment a la ordinacin de todos los muebles, los quales el69 dito Gombalt, marido
mo, ha preso por a su nima e por complir el testament del dito padre suyo don Bernat
Guillem e de Bernat Guillem, hermano suyo e dl; por estho porque los espondaleros del
testament del dito padre suyo lexaron a ell todos los debdos quel senyor rey deva al dito
don Bernat Guillem, e encara gran partida de los otros muebles, los quales ditos deudos
e mobles havemos puestos en proveyto de nos. E generalment consiento encara a todas e
cada unas cosas contenidas de part dessuso en aquest testament. El qual fue feto en el
castiello de Alcolea, dentro en70 la cambra de la dita noble dona Gostana dAntellyn,
mullyer del dit noble don Gombalt dEntiena, quarto idus aprilis anno Domini
MCCC octavo, presentes los testimonios a aquesto clamados specialment e rogados los
hondrados don Bertrn de Fon e don Pero Ianuas, caveros, vasallos del dito noble, e
don Pero Balcarca, rector de Presinyena, e muytas71 otras personas hodradas e
honestas, con todas as duenyas e doncellas de la dita noble dona Gostana, publice
factum. / (Pgina 136) Aquestas son las injurias que yo, don Gombalt dEntiena,
reconosco que deve emmendar, de las me acordo agora: Primerament, reconosco que [fol.
31v] fiz danyo a los moros de Pueyo de Bolea, qui son de la partida de Atho de Lesn, a
los quales quiero que sia satisfeto e emendado todo aquello que en buena verdat ser
trobado que lis fiz de danyo. tem, a Domingo Banco, de Santa Liara, de die sueldos.
tem, a los hmens de Ilch por a una cena que los pris, cient e vint sueldos jaccenses.
tem, a los hombres de Calavera, mil sueldos jaccenses. tem, a los hombres de Vallfarta
por una corrida que lis fi que lis sia enmendado todo aquello que buena verdat ser
atrobado. tem, sien dados dozientos karllines de plata por Dios, que pris de los hombres
de Galas cabo Sant Matheu en Secilia. tem, sea enmendada una carga de savogas que
priseron72 quando la guerra dAlbalat a aquell de qui fueren, si fuere trobado, e si no,
sea dado el precio por Dios. tem, quiero que sean dados cent sueldos que finquaren por
pagar al casamiento de Corana. tem, a un hombre de Lrida por hermmios73 quel
tolliron quando la guerra quaranta sueldos jaccenses. tem, reconosco que pris de Iohan
Esparber trizientos sueldos jaccenses porque fue acusado que fue consencient del furto
de la campana de Castellfolit. E si fuere trobado de consellyo quen sia tenido, segunt
fuero de nima, que sia feta enmienda. tem, a un homne de Gimineles quel sia feta
emmienda daquello quel finqua por pagar del precio de una mula que fue stimada cient
cinquanta sueldos, quel fue presa quando la guerra. Aquestos son los deudos de los
quales me puedo agora acordar: In primis, devo a don Pero Basta, camiader de Lrida,
dos mil sueldos e mando quels sian pagados. tem, devo a Domingo Crexena, de
Barbastro, 74 dozientos hueytanta sueldos jaecenses. tem, devo a don Iohan de Paneda
mil sueldos jaccenses e cinquanta cafizes dordio, mesura de Saranyena. tem, quiero e
mando que paguen a don Sancho Pomar todo aquello que per75 buena verdat ser
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 71
www.baucan.org
atrobado que li devo. / (Pgina 137) tem, devo a don Guillem Matheu, dAlbalat,
dozientos sueldos. tem, devo a Adam de Maysn mil sueldos jaccenses con carta, e los
otros deudos con cartas mando que lis sien pagados. tem, a don Guillem Baceller, de
Calamera, dozientos sueldos jaccenses. tem, sian pagados dozientos sueldos jaccenses76
los quales pris del deudo que los hombres de Villiellas lis devan. tem, creo que devo al
fillyo de don Guillem Marqus, de Barbastro, trizientos sueldos jaccenses77 con carta e
sea demandada verdat si son tantos. tem, devo a Iohan Royo, clrigo de Barbastro, 78
cincho sueldos. tem, devo a Iohan de Montcls, de Barbastro, 79 quaranta e siet sueldos
[fol. 32r] die dineros miallya. tem, devo a Lop Arcez de Sesse, cient sueldos por razn
de un cavallo que compr dl. tem, a Ferrn Snxec, scudero de greda, o a ssus
herederos, trezientos maravads burgaleses. tem, devo a Burgales, judo de Sern, o a
los herederos dl, trizientos quaranta maravads burgaleses. tem, devo a Berenguer
dIvar cinquanta sueldos jaccenses. tem, devo a herederos de don Ramn de Sexena
cient e quaranta sueldos jaccenses. tem, a aquest mismo quinze80 sueldos por un
lorign. tem, a herederos de Pero Paniero cient quaranta sueldos reales e ellyos tornen
a m las sortillyas que tena el padre dellyos penynales. tem, a Domingo Pre, janpoti,
vint e dos sueldos. tem, devo a Guillyamet de Adam de Mayssn, vint maravads de
Castiellya. tem, devo a Bernat Tolsn dozientos sueldos jaccenses. tem, devo a don
Ramn Mercer e a don Miguel de Raxmat e a don Bernat Muntanyes e a don Iohan de
Pomar dozientos sueldos jaccenses que me prestaron. tem, devo a herederos de Pero
Guillem, camiador de Valencia, cient sueldos reales. tem, devo a Sancho dOres, vizino
dAlcolea, trenta tornesos dargent e die sueldos jaccenses. / (Pgina 138) tem, devo a
Sancho Barbastro81 cient e quaranta sueldos jaccenses. tem, a Berenguer de Castro,
vezino de Monn, sea pagado aquello que fincha por pagar por razn de un cavallo que
compr dl. tem, reconosco que devo a Loren Bayell, de Alcolea, cient cinquanta
sueldos por una mula suya quel pris, la qual di a Odger82 de Pina. tem, devo al dito
Loren quatrecientos sueldos jaccenses por razn de un rocn que lev mi padre. tem,
devo a Ferrer Alamn dos mil sueldos baralonesses con quarta. tem, quiero e mando
que a cada uno de mis vasallayes sean pagadas las assignaciones que cada uno dellos
han de los dreitos que tienen por m por razn de sus cavalleras, 83 segunt que a m son
assignadas por el rey, encontinent que los ditos asignados podrn seer avidos del senyor
Rey. Et reconosco que devo a herederos de dito Blascho de Foncea de la quitacin del
viatge de Secilia mil cinchcientos sixanta quatre sueldos e tres dineros jaccenses. tem, a
herederos de don Gil Martne por razn del dito viatge hueytanta libras e tres sueldos
jaccenses. tem, a herederos de Pero Lppe, de Valimayn, por razn de la quitacin del
dito viatge seyscientos vint nou sueldos cinquo dineros jaccenses. tem, a Per Yenguez
de Rueda, trezientos sueldos X dineros jaccenses por razn del dito viage. tem, a
Bertrn de Fontz por aquesta misma razn doscientos huytanta VI sueldos e VIII
dineros e miallya jaccenses. tem, a don Guillem [fol. 32v] del Almariar, por la dita
razn, trizientos dos sueldos tres dineros mialla jaccenses. tem, a Pero Ianuas por razn
del dito viage sexanta siet sueldos V dineros jaccenses. tem, a Goncalbo Foncea, qui
st84 en aragoa por razn del dito viage trezientos vint VII sueldos VIII dineros e
miallya jaccenses. tem, a Guillamn de Fontz por la dita razn trizientos diez e hueyto
sueldos quatre dineros e mialla. tem, a Guillamn de Ressa por la dita razn setanta
menos un soeldo. / (Pgina 139) tem, a Rodrigo dEros trizientos die e huyt sueldos
quatre dineros mialla. tem, a Guillema Pre, de Moriellyo, por la dita razn,
trescientos diez e hueyto sueldos IIII dineros85 jaccenses. tem, a Odger de Pina por
aquesta misma razn trescientos trenta sueldos menos IIII dineros e mialla jaccenses.
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 72
www.baucan.org
tem, a Iohan Garcs de Leori, por la dita razn, sea satisfeyto segunt que ser atrobado
que receber deva. tem, a Guillema Pre, de Contrunyennego, por la dita razn cient e
V sueldos jaccenses. tem, a Baldovn, de aragoa, por la dita razn trescientos vint V
sueldos VIII dineros mialla jaccenses. tem, a Bernat Tolsn trezientos vint VIII sueldos
V dineros miallya jaccenses por razn del dito viage. tem, a Exemn Pre, de Luesia,
cinchcientos XVIII sueldos IX dineros jaccenses por sta razn. Aquestas son las lexas
las quales fago e que reconosco que son quasi por deudo por razn del servicio que
alcunos feto me han de que me tiengo por obligado: In primis, lexo a don Pero Martnez
Godor, cormano e mayordompne mo, por muytos e agradables servicios que me ha fetos
e faze cada da mil maravads doro. tem, lexo a Ferrando de Falces, mil sueldos
jaccenses. tem, a Ferrando de Foncea, cient maravads doro. tem, a Guillem de Ressa,
mil sueldos jaccenses. tem, a Garca Pre, de Catallya, mil sueldos jaccenses. tem, a
Simn de Rocaffort, cient maravads doro. tem, a Sancho Eximnez86 dOnadre, cient
maravads doro.87 tem, a Garca Peres de Moriellyo, mil sueldos jaccenses. tem, a
Garca Pre de Pomar, mil sueldos jaccenses. tem, a Martn Aznrez de Casada, mil
sueldos jaccenses. tem, a Exemn Pre dIanis, mil sueldos jaccenses. tem, a Martn
Ferrndez, de Vareya, cinchcientos sueldos jaccenses. tem, a88 Alfonso Civadero,
trizientos sueldos jaccenses. tem, lexo a Bodoyll cient sueldos jaccenses. / (Pgina 140)
tem, a Ocenda, donzella de mi casa, trezientos sueldos jaccenses. tem, a Andrea, fillya
de Garca Pre de Pomar, trescientos sueldos jaccenses. tem, a Mara Enneco
dAranda, dozientos sueldos. tem, 89 lexo a Orfresa, filia de Iohan de Laano,
trescientos sueldos jaccenses pora unes vestires. tem, a Guillem de Castellnou, el que
vive con m, cient90 [fol. 33r] cinquanta sueldos por a una bestia. tem, quiero que toda
la otra companya que en mi casa sern que lis den de vestir de raz o de valenchina. De
los quales deudos, injurias e lexas desusso ditas, mand el dito don Gombalt a m,
notario deis scrito, quen91 fizis carta pblica. Fetto fue sto en Alcolea, pridie idus
septembris, anno Domini millesimo trecentesimo quarto. Presientes testimonios ad
aquesto clamados: don fray Berenguer Mir, abat de Alcolea, e don Pere de Tornes,
capelln en la glesia de Sancta Mara Magdalena de Castiello de Alcolea. Et yo, Ramn
de Vinyas, notario pblico de la ciutat dUescha,92 de las notas de Iohan Garcs de Sos,
notario general qui fue e por toda la tierra e senyora93 del senyor rey de Aragn, a m
acomendadas por los jurados de la dita ciutat de la notara cancellyada, de mandamiento
del hondrado Domingo Lpe de Savastin, justicia de la dita ciutat, feyto a m por
subreu aquest present testament reparar, sacar e scrivir ficie en dos pieles de pergamino
juntados e pegados con agua cuyta; la fin del primero de los ditos pergaminos yes atal
que sia tenido de recebir, e el principio del secundo pergamn yes atal el
sobrenompne e las armas de Antiena, e con sobrescripto94 en la setena lnea hont dize
mo; e con sobrescripto en la XIII lnea hont dize un; e con sobrescripto en la XVI
lnea hont dize pobres. E con raso enmendado en la XXXI lnea hont dize
quatorze; e con raso enmendado en la XXXIX lnea hont dize maravads; e con
sobrescripto en esta misma lnea hont dize95 e merc; e con sobrescripto en las LII
lneas hont dize que torne; e con sobrescripto en la LVI lnea hon dize en; e con
sobrescripto en la LXXVI lnea hont dice exseguir; e con sobrescripto en la LXXX e
V., lnea hon dize quales; e con sobrescripto en aquella misma lnea hont dize /
(Pgina 141) tem, a Domingo Bano, de Santa Lezina, d X sueldos. tem, a los homes
de Ilch pora una ena que les pris, cient e XX sueldos jaccenses; e con sobrescripto en
la LXXXVIII lnea hont dize tem, a un homne de Gimineles quel sia feyta
enmenda; e con sobrescripto en la XC VI lnea hont dize que deva; e con
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 73
www.baucan.org
sobrescripto en la cient e prima lnea hont dize tem, a Guillamn de Ressa por la dita
razn setanta me-[fol. 33v]-nos un sueldo. tem, a Rodrigo dOros e die hueyto sueldos,
quatre dineros mialla; e con sobrescripto en la CII lnea hont dize sueldos. E en
testimonio de las sobreditas cosas est mi signo acostumpnado y [signe notarial]fficie
().
(28). Ibidem. Pgina 38. Bernat Guillem dEntena y Gombu dEntena. ()
Coneixem tamb la referncia inclusa en la carta de poblament de Xiva adreada als
pobladors autctons de la zona, signada en 1304 per Gombau dEntena (24).
Xestalgar hi apareix com un dels llocs afectats pel document. Un altre membre
daquesta famlia, Bernat Guillem dEntena, havia adquirit en la dcada anterior
el lloc de Xestalgar per compra feta al monarca Jaume II i lincorpor a lhonor
de Xiva, que havia rebut dels seus avantpassats, eixamplant-ne aix els dominis
(25) (). Pgina 39. Bernat Guillem dEntena. (...) Ladquisici de lalqueria de
Xestalgar en 1296 per Bernat Guillem dEntena, senyor dAlcolea i tamb dels
dominis vens de Xiva i les seues alqueries, provoc la seua inclusi en lmbit daquest
senyoriu de Xiva que conform, juntament amb el de Bunyol, un patrimoni de
dimensions considerables arran del casament de la darrera representant daquesta
branca del llinatge, Teresa, filla de Gombau dEntena i nta daquell Bernat
Guillem, amb linfant Alfons, a qui son pare, el rei Jaume II, en 1304, havia
comprat el senyoriu ve de Bunyol (26). Loportuna reuni, a les mans de Teresa,
dels rics patrimonis dEntena, dAntill i del cobejat comtat dUrgell, (27) juntament
amb altres petites senyories, permet al monarca no noms la reubicaci del vell comtat
als encontorns de la corona sin tamb la creaci al regne valenci dun espai senyorial /
(Pgina 40) controlat (28). Xestalgar, doncs, continu formant part del
patrimoni valenci dels comtes dUrgell, fills i/o germans dels reis, tot al llarg
del segle XIV a finals del qual fou venuda pel comte Pere dUrgell, juntament
amb la baronia de Xiva, al poders noble Guillem Ramon de Montcada ().
Pgina 41. Parentesco entre los Entena y los condes de Ampurias. () Sn
ben coneguts tamb els parentius dels Entena amb els comtes dEmpries i amb la
famlia reial (30). En ambds casos es tracta de dones Entena que estenen lonomstica
del llinatge, amb les corresponents i indestriables dotacions patrimonials, cap als
respectius marits, donant lloc a sengles branques que escampen noves Tereses i
Berenguers dEntena pels territoris de la Corona (31). Una descendent de la branca
emparentada amb els comtes dEmpries, Jussiana dEntena, es cas amb
Bernat Guillem de Montpeller, que aviat havia de ser anomenat Bernat Guillem
dEntena. s ben conegut el cas del senyoriu que incorpor lonomstica del
llinatge a les muntanyes de Prades. En aquesta ocasi es tracta dun Guillem
dEntena que amb el seu matrimoni amb Alamanda, lhereva del senyoriu
Castellvell-Santmart, dna pas a la baronia dEntena- Prades a la Catalunya
Nova (32) (). Pgina 43. Berenguer dEntena, hijo de Pon Hug. ()
Centrant-nos en la zona estudiada, el primer cavaller del llinatge que cal considerar s
el Berenguer dEntena beneficiari de la donaci de Xiva feta pel rei Jaume I al
Puig poc abans del setge a la madina Balasiya. Era fill de Pon Hug, nascut del
matrimoni entre el comte dEmpries i Jussiana dEntena, senyora dAlcolea
(37). No feia gaire temps que el propi Berenguer dEntena shavia fet crrec de la
defensa daquella posici avanada de les tropes encarades a lassalt de la madina: el
puig que aviat va ser batejat com a Puig de Santa Maria. Jaume I la hi havia
encomanada arran de la mort del parent dambds, Bernat Guillem dEntena.
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 74
www.baucan.org
El relat de la Crnica posa en boca del rei lexplicaci del parentiu del finat capit, mort
en combat: era nostre oncle de part de nostra mare. (38). Amb tota probabilitat, el nou
cap de lescamot, / (Pgina 43) Berenguer dEntena, era germ de la vdua
Jussiana, (39) de manera que rellevava el seu cunyat al capdavant de la posici
avanada del Puig. El propi relat sembla justificar-ho per ra de la jovenesa del
fill del Bernat Guillem dEntena (o de Montpeller) mort que hi va sser,
tanmateix, armat cavaller apressadament. El jove que havia nom Guillem
dEntena havia estat menat pel propi Jaume I, que shi compromet
solemnement a entregar-li tota la terra que son pare tenia per Ns.
Efectivament, el Puig de Santa Maria, juntament amb daltres senyories, entre elles les
aportades pel matrimoni del seu difunt pare amb Jussiana dEntena, semblava destinat
a integrar el patrimoni senyorial dels hereus del plorat oncle del monarca i podrem
resseguir els destins de tan emblemtic indret entre les possessions de la branca dels
Entena de les muntanyes de Prades a finals del segle XIII (40). Berenguer dEntena
obtingu de mans del rei el senyoriu de Xiva, juntament amb Pedralba, en 1237
i degu morir cap a 1249 perqu, en tal data, la seua vdua i el seu fill homnim,
segons que sembla, sen venen una part (41). La documentaci s una mica confusa /
(Pgina 44) i obre un parntesi de silenci inquietant que, nodrit per alguns errors
dinterpretaci, ha ubicat el senyoriu de Xiva en mans del rei fins a finals del mateix
segle XIII, en qu torna a aparixer en possessi dun altre Entena, documentat en
1285, quan el rei Alfons III ordenava als seus oficials que no intervinguessin en el plet
que mantenia amb el bisbe el senyor de Xiva daleshores: un nou Bernat Guillem
dEntena (42). Febrer Romaguera addu diversos documents que mostraven
aparentment el control directe sobre Xiva per part dels monarques fins a les darreries
del segle XIII, moment en qu de bell nou apareix el senyoriu en mans de la nissaga. Ho
va relacionar amb un estrany passatge de la Crnica reial que reflecteix certes
desavinences de Berenguer amb el rei i sospit que li haurien estat embargades les
possessions. Ens sembla, per, poc probable, ja que els documents allegats es refereixen
a Xiva de Morella, a la comarca valenciana dels Ports i cal recordar que en 1249 era la
vdua del cavaller dEntena i el fill com dit tamb Berenguer que venien
la meitat del senyoriu a Petrus Martini dAngo (Agn?) (43). Berenguer
dEntena protagonitz amb un germ seu, Gombau, un doble matrimoni amb
dues filles de Miquel de Lusia. Berenguer, a qui el rei havia donat Xiva i
Pedralba, es cas amb Guillema i Gombau, senyor de la vena baronia de Tors,
amb Elvira de Lusia. Lhereva daquest Gombau, coneguda com a Teresa
dEntena o Teresa Gombau, es cas amb el senyor de Bunyol daleshores,
linfant Pere Ferrandis (44) (). Pgina 42. Cita (37). (...) Ell mateix ho confirma
...Berengarium de Entenza, filium Pocii Hugonis.... al document de juliol de
1229 transcrit per CONTEL BAREA, Concepci, El Cster Zaragozano en los siglos
XIII y XIV, CSIC, Saragossa, 1977, doc. 71. Pon Hug, de ms a ms, era fill de
Jussiana dEntena que fou germana dria dEntena, esposa del comte de
Pallars i fundadora del monestir de Casbas. ria tramet a sa germana el
senyoriu dAlcolea tal com hom pot deduir del seu testament. UBIETO, A.,
Documentos de Casbas, Valncia, 1966, doc. 7, de maig de 1178. Vegeu la nostra
proposta genealgica a la pgina 79 ().Pgina 43. Cita (39). () Aix aquesta
Jussiana dEntena, esposa del Bernat Guillem mort al Puig, seria tamb filla
de Pon Hug i, per tant, nta duna altra Jussiana dEntena que shavia casat
amb el comte dEmpries al darrer ter del segle XII ().Pgina 43. Cita (40).
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 75
www.baucan.org
() SOLDEVILA, F. (ed.), Crnica de Jaume I, Edicions 62, Barcelona, 1982 (=CJI).
Cap. 232, 235 i 236. Seguint el rastre de la senyoria del Puig trobem que est en
mans dels Entena de la Ribera dEbre la qual cosa ens porta a pensar que el
Guillem dEntena que shi install en casar-se amb Alamanda de Santmart
era el fill del mort al Puig, s a dir, de Bernat Guillem de Montpeller-Entena.
Lintent del gran genealogista Fluvi proposa, per, que el marit dAlamanda era fill del
Berenguer de Xiva tot i que el fill daquest Berenguer es deia tamb Berenguer i no pas
Guillem (veg. nota segent i text). Per reforar la nostra teoria podem adduir el fet que
s el mateix Jaume I qui contribueix amb 1.000 masmudines in suplementum de
Guillem dEntena per ra de laixovar del seu matrimoni amb Alamanda de Sobirats-
Santmart. Aquesta intervenci del monarca en un paper reservat al pare del contraent
sorprengu Romero Tallafigo, que advert, desconcertat: Pudiera ser que el rey hiciera
las veces de padre en razn de una tutora (cit., p. 539). s illustratiu, en aquest punt,
recordar la reacci protectora del monarca envers el jove orfe del seu estimat oncle
abatut al Puig en 1237, com ara veurem. La presncia del Puig de Santa Maria al
patrimoni dels Entena de la Ribera dEbre la podem testimoniar, per exemple, amb el
doc. 32 dels regestats per Romero Tallafigo en larticle abans citat i novament referit
ms amunt. El 3 de febrer de 1242 Guillem aportava les rendes de Castellnou
(prop de Sogorb) i Rfals (a la Llitera) com a esponsalici per a Alamanda. Al
document es recorda laportaci que havia fet el rei nomine mei et pro me de 4.000
morabatins alfonsins pro exovario tempore nupciarum nostrarum, doc. 347 de
CABANES, D. i HUICI, A., Documentos de Jaime I de Aragn, vol. II, Anubar,
Valncia, 1976. Guillem degu morir abans del juliol de 1258, com es pot deduir del
doc. 178 dels publicats per Burns al vol. II del seu Diplomatarium (cit.) ().Pgina
45. La venta de Xiva y Xestalgar de Jaime I a Berenguer dEntena. (...)
Malgrat les boires que encara ens amaguen levoluci de la Xiva medieval entre 1249 i
1286, al tombant del segle tornem a trobar clarament documentada la presncia del
llinatge als senyorius de Xiva i Xestalgar. El nostre cartulari recull la cpia de totes les
transmissions que afecten el lloc i, per tant, el document de la venda feta per Jaume
II en 1296 a Bernat Guillem dEntena. El monarca lhavia adquirida de Mart
Ros de Foces lany anterior. Descobrim ara, estranyament, lexistncia duna
nova Entena, Eva, per ra del seu matrimoni amb Mart, que autoritza
lesmentada venda de Xestalgar al rei, b que per mitj de la corresponent
procuraci estesa en favor del marit. Mart shavia casat primerament amb
Elvira Sanxis de Bergua, filla de Blasco Maa i Teresa Ximenis que eren senyors
de Vilamarxant. En el moment que es produ el comproms matrimonial
esdevingu la donaci del senyoriu feta en 1277 per Sanxa Ros de Varea, vdua
dArtal de Huerto, antic senyor de Xestalgar, al seu fill Mart, que lany segent
tractava amb el bisbe i el captol de Valncia, senyors de la vena Xulella, sobre
els lmits dambdues jurisdiccions. Observem, per, que en 1284 s encara sa mare
qui signa la carta de poblament, tot i encomanar al seu fill que la ratifiqui, per ra de
lusdefruit que se nhavia reservat. La seua primera esposa, Elvira, mor cap a 1288 i
Mart es cas novament, ara amb Eva dEntena amb la qual apareix en 1295 venent el
senyoriu a Jaume II, com hem vist. La documentaci de labadia de Roda dEbre,
publicada per Concepci Contel, inclou el testament del magnat Blasco
dAlagn, redactat en gener de 1272, i on esmenta entre la seua descendencia
una filla amb el mateix nom, Eva. Si recordem que el noble aragons shavia
casat amb una filla del Berenguer dEntena i Guillema de Lusia, senyors de
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 76
www.baucan.org
Xiva, anomenada Jussiana Jimnez podrem pensar que estem davant de la
nostra Eva dEntena (45). No hem pogut esbrinar, en tot cas, quina relaci directa
podrem atribuir-li amb el beneficiari de loperaci de Jaume II, segurament un parent
seu, Bernat Guillem dEntena, aleshores senyor de Xiva (46). / (Pgina 46) Daltra
banda, els casaments de Mart Ros de Foces retrauen la importncia de les estratgies
matrimonials desplegades per aquestes contrades que permetrien, amb una mica de
pacincia, teixir una complexa xarxa de parentiu entre els llinatges ensenyorejats de
Xiva, Tors, la Foia de Bunyol, Xest, Vilamarxant, Pedralba i Xestalgar. Recordem,
per exemple, el doble matrimoni entre els germans Berenguer i Gombau
dEntena, amb dues filles de Miquel de Lusia. Aquest havia estat senyor
dHjar i la seua nta Teresa tamb coneguda com a Teresa Gombau, filla
de Gombau i Elvira de Lusia senyors de Tors, es cas amb el senyor de
Bunyol daleshores, el fill de Jaume I, Pere Ferrandis que el mateix any del
casament esdevingu senyor dHjar. Elvira de Lusia havia perdut aquell
senyoriu per un plet amb Ximn dUrrea i Hjar havia acabat en mans del
monarca, que sen serv per dotar el seu fill Pere (47). Ja hem vist tamb els
successius matrimonis de Mart, primer amb la filla dels senyors de la baronia vena de
Vilamarxant (48) i nta de Ximn Peres de Tarassona/Arens, senyor de
Xestalcamp/Xest, i desprs amb una neboda del Berenguer dEntena que havia estat
senyor de Xiva entre 1237 i 1249. / (Pgina 47) El Bernat Guillem que adquir
Xestalgar de mans del rei el podem documentar a Xiva, com hem dit, alguns anys abans
el 1285 si ms no encara que no hem pogut esbrinar el parentiu exacte que caldria
atribuir-li amb el Berenguer de la dcada posterior a la conquesta, el primer senyor de
Xiva el fill del qual, tamb Berenguer, apareixia amb sa mare vdua venent una
part de la senyoria en 1249. Alguns autors fan a aquest Bernat Guillem fill del
Bernat Guillem que mor al Puig acreditant-li una longevitat, si no impossible, una
mica sorprenent per a lpoca ja que la seua mort cal cercar-la pels volts del segle,
probablement el mateix 1300, i als esdeveniments del Puig de 1237 tindria de deu tro
en onze anys (49) com declara el propi monarca. El text de la Crnica, per, lidentifica
com a Guillem i no Bernat Guillem i, com hem vist, es tracta del Guillem casat amb
lhereva dels Sobirats-Santmart, Alamanda, a les riberes de lEbre amb la intervenci
i dotaci personal i paternal del mateix rei (50). De 1303 s el primer
document poblacional de Xiva que coneixem i anava adreat als colons. El firmant s un
Bernat Guillem. Lany segent, en 1304, el segon document poblacional de Xiva i les
alqueries de la zona, ara adreat als autctons va sser signat per un Gombau
dEntena, homnim del seu parent senyor de Tors. La primera carta de poblament
cont un passatge que ha estat mal llegit i ha originat una de les confusions de qu
abans parlvem. Latorgant del document sidentifica com a Bernardo Guillem
dEntena, filio que fue del noble don Gombalt Guillem dEntena (51), no en ninguna
cosa forado ni enganado, ms de grado e de cierta sciencia e de mi direyto certificado, e
con conseylo e voluntat expressa del noble don Gombalt dEntena, hermano nuestro
seguint les transcripcions ofertes per Febrer Romaguera i Guinot Rodrguez (52). /
(Pgina 48) Revisat loriginal, comprovem que el text realment diu amb claredat filio
que fue del noble don Bernat Guillem dEntena... que sacorda perfectament amb el
pargraf del mateix document que recull la intervenci del notari por mandamiento de
Bernat Guillem, fillyo que fue de don Bernat Guillem, varn noble, perfectament recollit
en ambdues transcripcions, abans esmentades ().Pgina 52. Cita (62). () Jaume
II havia autoritzat Bernat Guillem dEntena, en 1298, a vendre sal de les seues
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 77
www.baucan.org
salines de Xiva, Xestalgar i de Mananera. ACA, RC, reg. 859, fol. 225r.
Lassentament s de Pere el Cerimonis, fet en 1336, que confirma aquell privilegi (...).
Pgina 66. Cita (91). () Ja hem advertit les escasses referncies al testament
del Bernat Guilem germ de Gombau i oncle de Teresa, que degu morir jove ja
que no tenim constncia que shagus casat, i que govern els seus senyorius
durant molt poc temps, aparentment entre 1300 i 1303. No en consta cap
descendent ().Pgina 68. Cita (99). () Potser la transmissi de Mananera ens
podria ajudar a esbrinar la relaci de Teresa i els seus avantpassats immediats amb
aquell Berenguer dels anys 1235- 1240. Comprovem que el lloc ja era a les mans de
Bernat Guillem dEntena, pare de Gombau i avi de Teresa, en 1276, en el
document nm. 18 publicat a COSTA I PARETAS, M. Merc, La casa de Xrica i la
seua poltica en relaci amb la monarquia de la Corona dArag (segles XIII-XIV),
Fundaci Noguera, Barcelona, 1998. Es tracta dun plet sobre el Toro i Mananera
sostingut per Teresa Gil de Vidaure i els seus fills amb Bernat Guillem dEntena. Un
altre document (ibidem, doc. 36), de 1292, mostra que Bernat Guillem ns el senyor (a
partir dACA, RC, reg. 86, fol. 115v). La documentaci adduida per GONZLEZ
ANTON, op. cit., vol. II, pp. 23, 30 i altres) ens mostra un cavaller identificat com a
Pon Hug que declara ser fill dun Bernat Guillem dEntena en la revolta
unionista de 1283. Aquest Pon Hug, si atenem les preferncies onomstiques de
la branca comtal empordanesa, podria sser el nexe amb el propi Bernat
Guillem de Montpeller o amb un fill desconegut del seu cunyat Berenguer, don
descendrien els Bernat Guillem pare i fill de 1286-1303 i Gombau dEntena,
tots ells senyors de Xiva i Xestalgar. La coincidncia en la trasmissi de Xiva i
Mananera ens animen a considerar-los hereus directes de Berenguer ().Pgina 71.
Cita (108). () Teresa va morir el 28 doctubre de 1327, pocs dies abans que el
sogre, el rei Jaume II. Fou soterrada, finalment, al convent de Sant Francesc de
Saragossa, on havia mort. A propsit de la seua tomba, vegeu MARTNEZ
FERRANDO, J. E., SOBREQUS, S., BAGU, E., Els descendents de Pere el Gran,
Barcelona, 1954, p. 181 i nota 12 ().Pgina 115. Documento 8. (...) 1296, agost,
20. Valncia El rei Jaume II ven Xestalgar a Bernat Guillem dEntena, representat
pel seu procurador, San de Laano, alcaid de Xiva, per 50.000 sous valencians.
() vendimus, concedimus, tradimus et quasi tradimus vobis nobili viro Bernardo
Guillermi de Entena licet absenti tanquam presenti et Sanccio de Laano,
militi, / (Pgina 116) alcaydo de Chiva, procuratori vestro presenti et
auctoritate specialis mandati pro vobis et ad opus vestri et nomine
procuratorio vestro recipienti et notario infrascripto (...) / (Pgina 120) Et pro
hiis omnibus et singulis sic complendis et firmiter attendendis, [fol. 23v] salvandis et
deffendendis13 obligamus scienter14 vobis et dicto Sanccio de Laano, procuratori
vestro presenti et auctoritate specialis mandati pro vobis recipienti, et notario
infrascripto loco vestri a me legittime stipulanti et recipiendi et vestris omnia bona
nostra mobilia et inmobilia ubique habita et habienda possent semper intelligantur esse
apposita ad comodum et utilitatem vestram ac si hic specialiter essent scripta. Et si qua
apposita sunt que per cavillacionem alicuius vel nimiam iuris subtilitatem vobis vel
vestris obesse possent tamquam pro non appositis habeantur obscura vero vel ambigua
si qua sunt hic apposita vestro vestrorumque interpretacionis arbitrio comitentur. Et ad
maiorem firmitatem damus vobis, fideiussores salvitatis, Bernardum de Sarriano et
Berengarium de Vilarioacuto,15 milites consiliarios nostros, qui insolidum ut
fideiussores nobiscum et sine nobis predictam vendicionem cum omni suo melioramento
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 78
www.baucan.org
facto et faciendo vobis et vestris perpetuo per francho et libero alodio defendere et salvare
teneantur ad forum Valencie. Quam fideiussionem nos, dicti Bernardus de Sarriano
et Berengarius de Vilarioacuto16 in nos suscipimus et libenter facimus et
concedimus super omnibus bonis nostris mobilibus et inmobilibus ubique habitis et
habendis que ad hec scienter et caute vobis et dicto Sanccio de Laano procuratori
vestro presenti et auctoritate specialis mandati pro vobis recipienti et notario
infrascripto loco vestri a vobis legitime stipulanti et recipienti et17 utrique insolidum
obligamus de presenti. Quod est actum Valencie, terciodecimo kalendas septembris,
anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo sexto. Sig18+num Iacobi, Dei gracia
regis Aragonum, Maioricarum, Valencie et Murcie ac comes Barchinone. Sig19+num
Bernardi de Sarriano, fideiussoris. Sig20+num Berengarii de Vilarioacuto
fideiussoris predictorum qui hec concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt:
magister Raymundus de Ponte, episcopus valentinus, Bernardus Columbi et
Poncius de Solerio, cives Valencie. Testes fuerunt vocati et rogati scripcioni et
addicioni tercie partis decime et vendicionis salinarum et salis21 prout superius est /
(Pgina 121) expres sum que omnia fuerunt apposita in hoc instrumento de mandato
domini regis pridie kalendas septembris et anno quo supra Berengarius de Finestris,
civis Barchinone, Bernardus Columbo, civis Valencie, et Michel de Valencie.
Sig[signe notarial]num Ianuarii Rabaie, notari publici Valencie, qui hec scribi
fecit et cum literis rasis et emendatis in sexta linea ubi dicitur confrontantur et
terminantur et in nona linea ubi dicitur et clausit loco die et anno prefixis ().
(29). PASTOR I MADALENA, Manuel. El cartulari de Xestalgar: memoria escrita
dun senyoriu valenci. Barcelona. Fundaci Noguera. Col.lecci Diplomataris n
29. 2004. www.cartulariXestalgar.pdf Pgina 110. Documento 7. () 1295,
juny, 30. Valncia Mart Ros de Foces i la seua dona, Eva dEntena, venen al rei
Jaume II el castell i la vila de Xestalgar, per 50.000 sous valencians.() / (Pgina 114)
Quam fideiussionem ego, dictus Bernardus de Sarriano, libenter facio et concedo
vobis, dicto illustri domino regi, et vestris super omnibus bonis meis, mobilibus et
inmobilibus, ubique habitis et habendis, que ad hec scienter et caute in posse et manu
notari / (Pgina 115) infrascripti loco vestri a me legittime stipulanti et recipienti una
cum dicto procuratore vestro obligo de presenti. Quod est actum Valencie, pridie
kalendas iulii, anno Domini M CC nonagesimo quinto. Sig+num Martini Ruicii de
Focibus. Sign+um Bernardi de Sarriano, militis, fideiussoris predictorum qui hec
concedimus et firmamus. Testes huius rei sunt: Bartholomeus Tareboni,
Bartholomeus Natalis, Michael de Valencia, Alvarus Iordani et Petrus
dOrrius, milites. Sig[signe notarial]num Iannuari Rabaie, notari publici
Valencie, qui hec scribi fecit et cum litteris suprapositis in tercia linea ubi dicitur et
Algar, clausit loco die et anno prefixis (...).
(30). Ibidem. Pgina 121. Documento 9. () 1299, mar, 26. Xestalcamp (in
quodam monte) Rui Sanxis de Calataiud, senyor de Pedralba, s citat en un tossal
de Xestalcamp per a llegir-li la resoluci feta a Xtiva el 23 de mar de 1299 per Gil de
Liori, en nom del procurador dels regnes de Valncia i Mrcia, Jaume de Xrica,
davant la ferma de dret presentada per Eiximn/Ximn de Torrocella, alcaid de
Xestalgar, en nom del seu senyor, Bernat Guillem dEntena, queixant-se perqu els de
Pedralba havien obert una squia dins el terme de Xestalgar per tal de dur aigua a
Pedralba i havien capturat dos musulmans del lloc. La resoluci ordenava al senyor de
Pedralba detenir les obres i tornar els dos presoners que retenia. Rui Sanxis, per, la
rebutja allegant que sha obtingut amb falsedats i que els musulmans de Xestalgar van
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 79
www.baucan.org
sser capturats perqu feien malb la squia dins el terme de Pedralba. () In presencia
/ (Pgina 122) mei Simonis de Cruce, notari publici Valencie, et testium
infrascriptorum, Eximinus Torrocella, alcaydus castri de Xestalgar, pro nobili
Bernardo Guillelmi dEntena, obtulit et presentavit Ruicio Sanxi de
Calataiubi, incliti domino de Pedralba, in quodam monte termini de
Xestalcamp et per me, dictum notarium, dicto Ruicio Sanxi de Calataiubi legi
et publicari fecit quadam literam papiretam Egidii de la Hori, tenentis locum
procuratoris in regno Valencie pro nobili Iacobo, domino de Exerica,
procuratoris regnorum Valencie et Murcie pro domino rege, et sigillo eiusdem in
dorso sigillatam tenor cuiusquidem litere dinoscitur esse talis: () / (Pgina 123)
Testes fuerunt ad hoc vocati et rogati: Eximinus de Tovia, Petrus Eximeni de Tovia,
Andreas Matiani, Franciscus Escorne et Dominicus Munyo. Sig[signe
notarial]num Simonis de Crue, notari publici Valencie, qui predictis una cum
dictis testibus interfuit et predictam literam ad instanciam dicti alcaydi legit et
publicavit dicto Ruicio Sanccii et hec scribi fecit et clausit cum raso et emendato in
decima linea ubi dicitur breument e sens ().
(31). Ibidem. Pgina 142. Documento 11. () 1314, novembre, 11. Lleida Cartes
nupcials entre linfant Alfons, fill segon del rei Jaume II, i Teresa dEntena. () /
(Pgina 146) Quod est actum in civitate Ilerdensis, III idus novembris, anno a
nativitate Domini M CCC quartodecimo. Sig+num Teresie, filie quondam nobilis
Gombaldi dEntena. Sig+num Elvire de Antyello, Dei gracia abatisse de Casves.
Sig+num nobilis Guillelmi dEntena. Sig+num Guillelmi de Montecateno.
Sig+num Guillelmi de Angularia. Sig+num Poncii de Ripellis. Sig+num Othoni
de Montechateno. Sig+num Guillelmi10 Raymundi de Ripellis. Sig+num
Guillelmi de Vallesenicii, sacriste. Sig+num Petri de Ahivar, prepositi sedis
oscensis. Sig+num Alfonsi, Dei gracia comitis Urgellensis, mariti dicte nobilis
Teresie. Sig+num Iacobi, Dei gracia regis Aragonum predictorum qui hoc
concedimus et firmamus firmiterque rogamus. Sig+num Nobilis Filipi de Celua.
Sig+num nobilis Raymundi de Ripellis. Sig+num nobilis Ambrosi de Ripellis.
Sig+num nobilis Guillelmi Raymundi de Montecateno. Sig+num nobilis
Guillelmi de Cervaria. Sig+num Petri Martini de Vergo. Sig+num venerabilis
Gondisalvi Garcie. Sig+num venerabilis Bernardi de Fenollario. Sig+num
venerabilis Vitalis de Villanova de domo dicti domini Regis testium. Sig[signe
notarial]num mei Arnaldi de Gerunda, publici notari Balaguerii et per totam
terram et iurisdiccionem domini regis Aragonum qui hoc scribi feci (...).
(32). Ibidem. Pgina 147. Documento 12. (...) 1318, gener, 4. Valncia El rei Jaume
II fa donaci del mer imperi al seu fill, linfant Alfons, a les baronies de Xiva i Xestalgar
que havia rebut per dot de la seua esposa, Teresa dEntena, amb la condici que si les
havia de tornar sanullaria aquesta donaci. () / (Pgina 149) Datum Valencie,
pridie nonas iannuarii, anno Domini M CCC septimodecimo. Sigillatur. Signum+5
Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac comitis
Barchinone. Testes sunt: infans Iohannes, domini regis predicti natus et
cancellarius, Raymundus Valencie episcopus, Iaspertus vicecomes Castrinovi,
Othonus de Montecateno, Gilabertus de Scintillis. Sig[signe notarial]num mei
Bernardi de Aversone, dicti domini regis notarii qui de mandato ipsius hec scribi
feci cum literis rasis et emendatis in decima linea ubi dicitur et vestri predicti et in
XII linea ubi dicitur et vestris liberis et in quartadecima linea ubi dicitur castra et
bona et clausi loco, die et anno prefixis (...).
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 80
www.baucan.org
(33). Ibidem. Pgina 149. Documento 13. (...) 1318, gener, 23. Xtiva Franqucia
de lleuda, peatge i altres drets reials atorgada pel rei Jaume II als vens de Xestalgar.
() / (Pgina 150) Data Xative, decimo kalendas februarii, anno Domini millesimo
trecentesimo septimodecimo. Sigillatur. Sig[senyal reial]num5 Iacobi, Dei gracia
regis Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice6 ac comes Barchinone. Testes sunt
Raymundus episcopus valentinus, Petrus Martini de Luna, Franciscus Carrocii,
Gilabertus de Scintillis, Franciscus de Proxida. Sig[signe notarial]num Francisci
de Bastida predicti domini regis scriptoris qui de mandato eiusdem hec scribi feci et
clausi (...).
(34). Ramn Llull. www.00038147.pdf Pgina 7. Arnau de Vilanova. (...)
1281. Arnau de Vilanova esdev metge del rei d'Arag (...).
(35). IBidem. Pgina 7. Ramn Gaufredi, general de los Franciscanos. (...). El
26-X-1289 el general dels franciscans, Ramon Gaufredi, lautoritza a ensenyar en els
seus convents. Contactes amb els espirituals ().
(36). Ibidem. Pgina 9. Asesinato de Roger de Flor (templario). (...) 1305:
Assassinat de Roger de Flor (...).
(37). MAIZ CHACN, Jorge. Actividades econmicas y polticas de los judos de
Baleares en la Baja Edad Media (1229-1391). Volumen I. Tesis doctoral.
Departamento de Historia Medieval y Ciencias y Tcnicas Histricas. Facultad
de geografa e Historia. Universidad Nacional de Educacin a Distancia. 2007-
2008. www.PDF_1.pdf Pgina 116. La segunda etapa de Jaime II de Mallorca
(1298-1311). () Las disposiciones sobre los templarios, afectarn de manera directa e
indirecta beneficiosamente al patrimonio real 289. Los bienes sern confiados al
obispado de Mallorca, mientras que sus antiguos propietarios se enfrentarn a un
proceso sumarsimo de confiscacin patrimonial y judicial 290(). Pgina 116. Cita
(289). () MAZ CHACN, Jorge: "Poltica, economa y fiscalizacin de un espacio
urbano ().
(38). MAIZ CHACN, Jorge. Actividades econmicas y polticas de los judos de
baleares en la Baja Edad media (1229-1391). Volumen II. Fuentes documentales
(regestos). Tesis doctoral. Departamento de Historia Medieval y Ciencias y
Tcnicas Historiogrficas. Facultad de Geografa e Historia. Universidad
nacional de educacin a Distancia. 2007-2008. www.PDF_2.pdf Pgina 213. Fray
Bernat Font, comendador del Temple en Mallorca, anteriormente a marzo de
1300. () Documento n 414. 3 marzo, 1300 ACM, Pergamins, 8.905. Astruc
Bennono, judo estableca a Isaach Provenal, judo de Mallorca, para edificar casas, un
trozo de patio que tena dentro de la ciudad en la porcin de la Casa del
Temple, en el lugar en el que sola haber vias y que haba sido a Fray Bernat
Font, comandador del temple, a censo de 10 morabatines. Ahora el censo ser de 10
morabatines alfonses de oro fino y buen peso y entrada de 10 sueldos ().
(39). Ibidem. Pgina 218. Vizconde de Bearn. () Documento n 422. 1302
ARM, ECR, 442, f. 146. Issac Fadal, judo, comparece ante la corte del veguer de
Mallorca e instala una querella contra Dola, viuda de Jaume Costa, hija de Arnau de
Collfratina, por motivo de una deuda, y esta mujer asigna para subastar un albergue
situado delante de la iglesia de San Jaime, porcin del vizconde Bearn. Adquirida por
Guillem Guarina por el precio de 120 libros ().LPEZ BONET, Juan Francisco.
Para una Historia Fiscal de la Mallorca cristiana (siglos XIII-XIV). ANUARIO DE
ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM) 38/1, enero-junio de 2008 pp. 101-184.
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 81
www.baucan.org
www.64-65-1-PB.pdf Pgina 120. Cita (24). Hombres de Jaime I. () Los
cuatro porcioneros distintos del rey eran: Nuo Sanz. Sus bienes pasaron a la corona a
partir de 1242. El obispo de Barcelona, con jurisdiccin civil compartida con el monarca
desde 1315; El heredero del conde Huc d'Empries, que haba muerto en Mallorca en
una peste declarada inmediatamente despus de la entrada en la ciudad. Se autoriz la
transferencia de sus territorios a los hermanos Pere y Francesc Font en 1318, pero el rey
se retena el dominio directo, los laudemios, las faticas y los foriscapios; Gast de
Bearn, heredero de los Montcada: sus bienes los empe la corona en 1310,
aunque despus se pact una indemnizacin ().
(40). Ibidem. Pgina 219. Guillem Bassa, jurista y ciudadano. () Documento
n 425. Septiembre, 1302 ARM, ECR, 442, f. 90v-91. Guillem Bassa, jurista y
ciudadano, establece para trabajar a Maimo Fonoll dos talleres contiguos que tiene por
la mujer Andrevete, hija de Arnau Rovira, delante de la plaza de Santa Eulalia,
porcin y jurisdiccin de Guillem de Montcada, que confronta con las casas de
Omar hijo de Jucef, judo, y otras casa, a censo de 11 morabatines y entrada de 20
sueldos. El mismo Fonoll, zapatero, establece a Guillem Rovira, zapatero un taller a
censo de 5 morabatines y medio y entrada de 5 sueldos (). FERRER I GINART,
Andreu. Llegendes de les Balears. Colecci Biblioteca Serra DOr. Barcelona.
Abada de Montserrat/ IME. 2009. Pgina 265. Sant Cabrit i sant Bassa. () El
rei Anfs dArag, pretenguent benjar lagravi que, segons deia, el rei En Jaume de
Mallorca havia fet al seu pare, pass a Mallorca i a la fora la fu sotmetre, mentres el
rei mallorqu se trobava a Montpeller. Tota Mallorca li prest acatament manco el
castell dAlar que no volia rendir-se. El rei mateix shi present a manar que li
entregassen el castell, a la seua insinuaci, un de dedins pregunt:- Qui mana que li
entreguem el castell? I el rei contest: -Som jo, nAnfs, rei dArag i de Mallorca. Per
el de dintre contest despestivament: -Lanfs se menja amb salsa. -El rei, enfadat per la
burla rebuda, deman qui era tan ariscat que aix parlava i aquell contest: - Som dos; jo
que manomn Cabrit, i mon company, que sanomena Bassa. El rei respongu: Doncs,
te jur oh cabrit, que te far rostir com en els animals semblats a tu. Efectivament, al cap
de pocs dies, rendit el castell a la fora, nAnfs fu rostir damunt unes argrelles de
ferro i calius excesos els cossos de Cabrit i Bassa, lo qual meresqu que el papa Gregori
XII excomunics a nAnfs i ms tard fou perdonat per ell amb tal que torns el reine de
Mallorca a Jaume II i construs un altar a la Verge i a tots els sants, considerant que ho
/ (Pgina 266) eren tamb Cabrit i Bassa, com a mrtirs de la relligi i la ptria. La festa
dedicada en aquests dos sants se celebrava a Mallorca el dia 7 de novembre fins a lany
1632, en qu es deixa de celebrar. Llurs cendres se guarden dins duna urna i tenen un
retaule baix de lorgue de la seu de Palma. Pres dun escrit publicat per Mn. Lloren
Riber en un almanac mallorqu de 1903. El P.Villanueva, en el tom XXI de Viage
literario, du notes sobre ells i les llions del reso ().
(41). Ibidem. Pgina 219. Pere Morana de Alar. () Documento n 427. Febrero,
1303 ARM, AH, SU, 2, f. 370. Pere Morana de Alar peda que fuera anulado el
contrato hecho con el judo Omer Benamar, de la venta de 120 quartans de aceite por
precio de 7 libras y media razn de 15 dineros, cuando en Mallorca cada uno vale 3
sueldos. Se siente engaado y no puede querellarse porque es pobre y miserable ().
(42). Ibidem. Pgina 219. Dalmau Garriga, lugarteniente de Jaime II de
Mallorca, en Mallorca. () Documento n 428121. 23 mayo, 1303 ARM, LLRR,
1, f. 35. Jaime II rey de Mallorca a su lugarteniente Dalmau Garriga, que los judos

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 82


www.baucan.org
que an residen fuera de la aljama se trasladen a dicha aljama rpido (). Pgina 222.
Dalmau Garriga, lugarteniente de Jaime II de Mallorca, en Mallorca. ()
Documento n 432125. 28 junio, 1303 ARM, LLRR, 1, f. 18. Jaime II, manda a
Dalmau Sagarriga, lugarteniente suyo en Mallorca, que los judos de la isla que
acuen moneda falsa sean tratados como criminales, colgados y bautizados y que
reciban sepultura eclesistica (). Pgina 222. Dalmau Garriga, lugarteniente de
Jaime II de Mallorca, en Mallorca. () Documento n 433. Julio, 1303 ARM,
LLRR, 1, f. 38. El rey comunica a su lugarteniente de Mallorca las quejas de los
secretarios de la aljama de los judos, por el hecho que l, el lugarteniente (Dalmau
Sagarriga), Pere Estur y Ramn des Brull, ordenadores, que los pobladores de las
nuevas villas de Mallorca no paguen las deudas contradas con los judos, y conviene
que paguen (). Pgina 224. Dalmau Garriga, lugarteniente de Jaime II de
Mallorca, en Mallorca. () Documento n 436. Septiembre, 1303 ARM, LLRR,
1, f. 43. Jaime II ordena a Dalmau Sagarriga, lugarteniente suyo en el reino de
Mallorca, que el judo P. de Manlleu sea condenado a muerte y colgado por haber
acuado moneda falsa ().AGUIL. E. K. Construccin de las murallas de
Ciudadela en 1303. Revista de Menorca (2 poca) Coleccin de materiales y
noticias sobre Historia, Literatura, Ciencias, Artes. Mahn. 1896-1897.
www.RevistadeMenorca1896-1897.Alaior.pdf Pgina 170. () Jaime, por la
gracia de Dios rey de Mallorca, conde de Roselln y de Cerdea y seor de
Mompeller, su amado Dalmacio de Garriga, nuestro lugarteniente en el reino
de Mallorca, salud y gracia. Vistas y examinadas las cartas que nos habis enviado,
que dicen que vos con el maestro Poncio fuisteis y estuvisteis en Menorca y que
empezasteis poner all el cimiento de / (Pgina 171) la muralla de Ciudadela, que
pasar y se extender por la huerta de los frailes menores, mitad por mitad, y que
ordenasteis que las torres sean de forma redonda como lo son el muro de Perpin,
sabed que consideramos bien lo antes dicho (). Dado en Perpin el da 1 de Julio,
ao del Seor, 1303 ().
(43). Ramn Llull. www.00038147.pdf Pgina 6. Relaciones de Ramn Llull
con Jaime I y Jaime II. (...) 1249. Al servei de Jaume I. Educaci cavalleresca i
cortesana. 1256. Senescal del prncep, futur Jaume II de les Mallorques (...)1263.
Conversi del cortes complerta la trentena per misterioses aparicions del Crucificat.
Viatges a Catalunya, Montpeller, Rocamador. Pelegrinatge a Sant Jaume de Galcia. A
Barcelona, Ramon de Penyafort li recomanar que torni a Mallorca. (...) 1275. Llull s
cridat a Montpeller pel prncep Jaume. Sotmet les seves obres Ars Major, Ars
Generalis, Ars Compendiosa Medicinae a l'anlisi d'un expert francisc, que les
aprova. Mort de sant Ramon de Penyafort. 1274-6? Llibre de lorde de cavalleria.
Doctrina pueril. 1276: Mor Jaume I. Pere el Gran hereta PPCC; Jaume II les Illes,
Rossell i Montpeller. 1276. Jaume II autoritza la fundaci del monestir de Miramar per
a la formaci en llenges els missioners. Llull, deixant la llar, el dirigeix i, fins ben
entrada la dcada segent, signora gaireb tot dell. Potser va viatjar a terres dinfidels?
Data probable del Llibre dAmic e Amat,que incorporar a Blanquerna.(...) / (Pgina 7)
1287. Primera visita de Llull a la Cort papal. Quan hi arriba, Honori IV ha mort. 1288-
9 Primera estada a Pars. Intents d'ensenyament universitari. Mestre en Arts.
Redacci del Felix o Llibre de Meravelles. El 26-X-1289 el general dels franciscans,
Ramon Gaufredi, lautoritza a ensenyar en els seus convents. Contactes amb els
espirituals. 1291: Cau la darrera plaa cristiana a Terra Santa. Inici regnat Jaume II.

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 83


www.baucan.org
1290 Tornada a Montpeller. Comena etapa ternria del seu Art. Art inventiva. Art
amativa. Llibre de sancta Maria (?) Mor Blanca, la seva muller. 1292 A Roma, davant
Nicolau IV(que mor el 4-IV-1292). Llull hi escriu la primera obra sobre la croada.
1293. Depressi i malaltia a Gnova. Primer viatge al dfrica Nord. Empresonat a
Tunis i expulsat.
1294 Estada a Npols perqu hi fa estada Celest V. Taula general. Labdicaci de
Celest V contraria les esperances posades en aquest papa sobre els seus projectes de
croada espiritual. Li havia ofert en llat Disputaci dels cinc savis. 1295-6. Elegit papa
Bonifaci VIII, tampoc no sen sent ats tot i entrevistar-shi. Abatiment. Lo desconhort.
Proverbis de Ramon. El monumental Arbre de Cincia (1296). 1297-99 Segona estada a
Pars on escriu Arbre de filosofia damor. Llibre de la quadratura i triangulatura del
cercle (1299) i altres: Declaratio per Modum Dialogi, Contra Aliquorum
Philosophorum Opinionem, Tractatus Astronomiae i el Liber de Geometria Nova. 1299
Escriu, a Barcelona, Dictat o Cant de Ramon i el Llibre d'Oraci. Condemna del
tractat d'Arnau de Vilanova De adventu Antochristi et fini mundi. 1300. Estada
llarga a Mallorca desprs de quasi 18 anys. Acaba el Cant de Ramon(?). Fundaci de
L'Estudi General de Lleida per Jaume II, primer centre d'estudis superiors. 1301-2.
Viatge a Xipre. Visita al gran Mestre dels Templers. Predicaci. A Aias, port de
lArmnia Menor, cau malalt, segons ell, emmetzinat. Torna a Xipre. Jerusalem (?)
Escriu Rhetorica [Lgica] nova.(1303) (...) / (Pgina 9) 1303 Viatja a Gnova,
Montpeller i Pars. Planteja a Jaume II el Just la necessitat duna croada espiritual.
(...)1307 Segon viatge al Nord d'frica, a Bugia (Arglia), on s empresonat durant sis
mesos i expulsat. Original rab de la Disputatio Raymundi Christiani et Hamar
sarraeni. Naufragi prop de Pisa. 1308 A Pisa torna a escriure l'obra perduda en
naufragi: Ars magna generalis ultima. Dedica a Climent V el seu Ars Dei. Possible
contacte amb Arnau de Vilanova a Marsella.1309: El Papa sinstalla a Aviny. 1309 A
Montpeller escriu una nova obra sobre la croada, Liber adquisitione Terrae Sanctae.
Estades a Aviny, a frec del papa. Guillem d'Ockham ensenya a Oxford. 1310: Els
almogvers sestableixen a Atenes. Raonament dAviny, d'Arnau de Vilanova. 1311:
Mor el seu protector, Jaume II de Mallorca. (...) 1312 Ja t 81 anys. El mar s a
Montpeller. Escriu, a Mallorca, un cicle de 182 sermons. Activitat increble en un home
de ms de 80 anys. 1313 26-IV: Redacta el testament. Sembarca cap a Tunis, per fa
escala a / (Pgina 10) Messina. Torna a Mallorca. De compendiosa contempoatione.
Divina Commedia, de Dante. 1314: Mor Climent V. Condemna dels Templers. 1314.
Torna de nou a Tunis. Controvrsies pbliques. Demana a Jaume II el Just que li
atorgui un francisc que l'ajudi a traduir els seus escrits al llat. 1314 Liber de maiore
fine intellectus, amoris et honoris. Liber de Deo et mundo. 1316 Mor a Tunis, o en el
vaixell de tornada a Mallorca. Segons una llegenda , a Tunis hi hauria estat lapidat
(...).
(44). BENASSAR BARCEL, Miguel. La conquista de las Baleares por Jaume I.
Reino de Mallorca. Universitat per a majors. Universitat Jaume I. Castelln,
mayo 2005. www.conquestamallorca.pdf Pgina 26. Reyes de Mallorca. ()
Sancho el Pacfico (fallecido en 1325), hijo de Jaime II y de su esposa
Esclaramunda de Foix, heredero del reino por renuncia de su hermano mayor el
Infante Jaime, que proces como religioso franciscano. Sancho cas con Mara de Anjou,
sin hijos. Continu las obras de consolidacin del Reino y las arquitectnicas iniciadas
por su padre y puso la primera piedra de la Iglesia de San Juan el Nuevo de Perpin. A

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 84


www.baucan.org
l se debe la creacin de la bandera del Reino de Mallorca. Su reinado es un perodo de
tranquilidad y de progreso ().
(45). CANELLAS LPEZ, ngel. Relaciones polticas, militares y dinsticas entre
la Corona de Aragn, Montpellier y los Pases de Languedoc de 1204 a 1349. RHJZ.
53-54 www.2canellas.pdf Pgina 27. () El ardid tiene xito y Sancho de
Mallorca enva a Valencia dos embajadores suyos, Guilln de Canet y el
tesorero Nicols de Santjust, que pactan unin y concordia y prometen que el
de Mallorca acudir a cortes de Catalua ().
(46). MAIZ CHACN, Jorge. Actividades econmicas y polticas de los judos de
baleares en la Baja Edad media (1229-1391). Volumen II. Fuentes documentales
(regestos). Tesis doctoral. Departamento de Historia Medieval y Ciencias y
Tcnicas Historiogrficas. Facultad de Geografa e Historia. Universidad
nacional de educacin a Distancia. 2007-2008. www.PDF_2.pdf Pgina 232. Pere
de Plana = Pere de Pl. () Documento n 446. 17 mayo, 1311 - ARM, Notari
Bernat Roca, R-8, f. 16. David Abennono, judo de Mallorca y mujer Mara venden a
Pere Plana de la villa de Muro unas casas que haban adquirido de Berenguer Mulet
().
(47). Ibidem. Pgina 235. Berenguer de San Juan, lugarteniente real en
Mallorca. () Documento n 454137 7 marzo, 1313 Codice Pueyo, s/f. El rey
Sancho manda a Berenguer de Sanjuan lugarteniente que mantenga las franquicias e
inmunidades de los judos mallorquines contra las pretensiones de ciertos oficiales de su
curia ().
(48). VERDENY i FORT, Antn. Pere III contra el rei de Mallorques. Un procs amb
garanties?. Treball Fi de Carrera dirigit pel Dr. Carlos Prez del Valle.
Universitat Abat Oliba CEU. Llicenciatura en DRET. 2008. www.TFC-
VERDENY-2008.pdf Pgina 38. San I de Mallorques. () San I de Mallorques
no tenia descendents masculins i per preparar la successi, el nomen el seu hereu
(1319). Tanmateix, fins el 1325 no saconsegu nominar-li un tutor, crrec que ocup el
seu oncle Felip, monjo francisc. Ms enll dels problemes diplomtics que la quesito
suscit amb Jaume II de Barcelona () al Rossell, San I de Mallorca cre lany
1314 el vescomtat dilla a afavor de Pere de Fenollet i el 1321 el vescomtat de
Canet a favor de Guillem Sagurdia, que pass al cap de poc al Fenollet ().
(49). Ibidem.
(50). LPEZ BONET, Juan Francisco. Para una Historia Fiscal de la Mallorca
cristiana (siglos XIII-XIV). ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM)
38/1, enero-junio de 2008 pp. 101-184.
www.64-65-1-PB.pdf Pgina 117. Reinado de Jaime III. () El 13 de enero de
1332 tom posesin Jaume III, a los 17 aos, y jur las franquezas y los privilegios de la
isla ().
(51). BENASSAR BARCEL, Miguel. La conquista de las Baleares por Jaume I.
Reino de Mallorca. Universitat per a majors. Universitat Jaume I. Castelln,
mayo 2005. www.conquestamallorca.pdf Pgina 26. Reyes de Mallorca. ()
Jaime III el Desdichado (1315-1349), hijo de Ferrn de Mallorca (fallecido en
1316), hermano del Rey Sancho y de su esposa Isabel de Sabran, Princesa de
Acaia (Grecia). Durante su minora de edad, de 1325 hasta 1328, fue Regente del
Reino su to el Infante Ferrando, hermano de su padre e hijo de Jaime II ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 85


www.baucan.org
(52). BENASSAR BARCEL, Miguel. La conquista de las Baleares por Jaume I.
Reino de Mallorca. Universitat per a majors. Universitat Jaume I. Castelln,
mayo 2005. www.conquestamallorca.pdf Pgina 26 y 27. Reyes de Mallorca en
el exilio. () Jaime IV (muerto en 1375), hijo de Jaime III y de su esposa Constanza
de Aragn. Prisionero de Pedro IV, una vez liberado llev una vida errante e intent sin
xito la recuperacin del Reino, / (Pgina 27) llegando en su ltima incursin hasta
Sant Cugat del Valls, a las puertas de Barcelona. Cas a Juana I de Npoles, sin hijos.
Nombr heredera a su hermana Isabel. Muri en tierras de Soria, segn la tradicin
envenenado por emisarios de Pedro IV ().
(53). PASTOR I MADALENA, Manuel. El cartulari de Xestalgar: memoria escrita
dun senyoriu valenci. Barcelona. Fundaci Noguera. Col.lecci Diplomataris n
29. 2004. www.cartulariXestalgar.pdf Pgina 150. Documento 14. (...) 1327,
octubre, 23. Saragossa Testament de Teresa dEntena, senyora dAlcolea de Cinca,
de Xiva i Xestalgar, muller de linfant Alfons i comtessa dUrgell. Hi institueix
hereu universal el seu segon fill, San, i, si de cas hi mancava, el tercer fill, Jaume. [A].
Original perdut. B. Cpia del s. XIV a ACA, RC, vria 21(12). C. Cpia del s. XIV e. al
CX, f. 35v-41v. Testament de la molt alta senyora inffanta dona Teresa
dEntena, muller del alt senyor inffant nAmfs, comtessa dUrgell. [fol. 36r] /
(Pgina 151) XII.1 In nomine domini nostri Iesu Christi amen. Cum creatura humana
non habeat quid pro meritis suo respondeat creatori et ideo non sit inquirendum
divinum iudicum sed Christi misericordia postulanda, nam cum natura semper ad
finem deproperet nichil continens in se stabile sive firmum, ideo sapientis est cogitare
futura ut cum altissimus Dei filius fragilitatis humane hostum duxerit propulsandum2
paratam inveniat creaturam animam sibi reddere comendatam ne de falsa vellitacione
valeat reprehendi. Idcirco noverint universi quod nos Infantissa Theresia,
illustrissimi domini infantis Alfonsi consors ac comitissa Urgelli, sana per
graciam Iesu Christi mente et sensu, languens licet corpore cum voluntate, auctoritate
et expressa consensu prefati domini infantis domini et viri nostri carissimi, nostrum
ultimum facimus seu concedimus testamentum ac nostrarum rerum et bonorum
omnium disposicionem. Primo ad infrascripta omnia et singula in presenti meo3
testamento sive ultima voluntate contenta executanda esse volumus comissarios nostros
et huiusmodi nostri testamenti executores, illustrissimum dominum infantem
Alfonsum virum et4 dominum nostrum carissimum predictum, reverendum in
Christo patrem Petrum Cesaraugustanum archiepiscopum ac dilectos Garsia de
Lori, maiordomum nostrum et Arnaldum Ballistarii, scriptorem porcionis
prefati domini viri nostri. Quibus damus et concedimus plenam licenciam et liberam
potestatem ut, absque omni contradiccione heredum nostrorum aut alterius cuiusvis
persone, possint sua propria auctoritate de bonis nostris mobilibus vendere et alienare
pro infrascriptis omnibus et singulis integre adimplendis prout in nostro testamento
huiusmodi plenius continetur. Dantes in et super eisdem5 plenam et liberam potestatem
es specialem mandatum agendi, respondendi, defendendi, proponendi tam in iudicio
quam extra libellos offerendi, excipiendi, triplicandi, lites contestandi, iudicis oficium
implorandi, supplicandi iuramentum decalumpnia prestandi, procuratorem et
procuratores constituendi et substituendi, eosque revocandi et resumendi quotiens
eisdem visum fuerit expendire appellandi et appellationes prosequendi, compotum et
compota racionem seu raciones a quibuscumque alcaydis, baiulis, clavigueriis,
administratoribus seu quibuscumque aliis officialibus quocumque nomine censeantur
seu quibusvis personis aliis cuiuscumque status, gradus seu condicionis existat que pro
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 86
www.baucan.org
nobis seu nostro nomine vel mandato aliquid hucusque receperunt, collegerunt,
dederunt, expendiderunt seu alio quomodolibet ministrarunt / (Pgina 152) per se et
vel alium seu alios ad hoc per eos deputandum seu deputandos audiendum et [fol. 36v]
recipiendum ipsaque compota et raciones approbandum et si necesse fuerint
impugnandum et contradicendum eaque et quascumque alias questiones iniciandum,
diffiniendum, absolvendum ac eciam relaxandum debita et iniurias nostras ubicumque
et undecumque claruerint. Necnon legata nostra infrascripta absque lite, questione,
libelli, oblacione, litis, contestatione, sentencia, mandato, licencia vel permissu iudicis
cuiscumque eorum porpria auctoritate sine heredum nostrorum vel alterius persone
contradiccione solvendum, satisffaciendum et emendandum de bonis nostris integre et
perfecte pro sue libitu voluntatis et omnia alia et singula faciendum et exercendum que
causarum et negociorum merita exigunt et requirunt. Item, eligimus sepulturam
nostram in monasterio fratrum minorum civitatis Ilerdensis ubi dictus
dominus infans, vir et dominus noster carissimus, suam elegit sepulturam. Item,
volumus et iubemus quod dicta sepultura nostra fiat bene perfecte et honorifice iuxta
decenciam nostri status, iudicio et disposicione nostrorum executorum predictorum.
Item, volumus et iubemus quod omnia et singula debita et iniurie nostre ubicumque et
undecumque claruerint ut premittitur sive de bonis nostris querelantibus sine
diminucione qualibet satisffacta seu eciam emendata. Item, legamus sive dimittimus
quemcui fratrum minorum Ilerdensis predictorum, racione dicte sepulture nostre, mille
morabatinos auri tradendo eisdem iuxta disposicionem dictorum nostrorum executorum
qui solvantur eisdem ad octo solidos iaccesis pro morabatino. Item, volumus et iubemus
quod tali die, sicut dominus Iesu Christi nos vocaverit ab hac luce, fiat anno quolibet
imperpetuum unum anniversarium pro anima nostra in monasterio dictorum fratrum
et, die quam dictum celebrabitur aniversarium, dentur quolibet anno, de bonis nostris,
centum quinquaginta solidos iaccensis pro precanta fratribus antedictis. Item,
instituimus et ordinamus unam perpetuam capellaniam continue celebranda in
ecclesia Sancti Iohannis deAlcolea de Cinqua videlicet in capella ubi corpus
nobilis domini GombaldidEntena, patris nostri memorie recolende
tumulatum est ad sustentacionem cuiusquidem capellanie dimittimus seu
legamus totum illud hereditamentum nostrum situm in termino de Alcolea
vocatum de los Quadrones prope viam de Albalato. Quodquidem hereditamentum
confrontatur cum via publica de Albalato et cum orto abacie eiusdem loci et quedam
senda inmedio et cum braali unde rigatur et cum orto Iohannis Ballistarii et cum
orto capellanie / (Pgina 153) Iohanis de Pomar. Et volumus et iubemus dictam
capellaniam perpetuo celebrari pro anima dicti patris nostri, nostra et nostorum,
dimittimus eciam ad ipsius capellanie sustentationem centum solidos iaccensis anno
quolibet censuales ex illis censibus quos habemus in [fol. 37r] loco et terminis eiusdem
loci de Alcolea in vineis, ortis, prediis et aliis posesionibus quibuscumque. Item,
instituimus aliam capellaniam perpetuo celebranda continue in ecclesia
monasterii de Casvis pro anima nobilis domine Constancie, felicis
recordacionis matris nostre, nostra et nostrorum. Ad cuius capellanie
sustentacionem volumus et mandamus quod emantur de bonis nostris bona hereditates
sive possessiones per manus dictorum nostrorum exequtorum quarum redditis valeant
anno quolibet ducentos solidos iaccensis censuales. Item, instituimus aliam capellaniam
perpetuo et continue celebranda in ecclesia domus de Bellpuch, ubi corpus nobilis
Ermengaudi, comitis Urgelli bone memorie patrui nostri, extitit tumulatum, ad
cuius sustentationem volumus et iubemus emi de bonis nostris possessiones, bona sive
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 87
www.baucan.org
hereditates per exequtores nostros antedictos quarum redditos valeant annuatim
ducentos solidos iaccenses censuales. Item, instituimus aliam perpetuam
capellaniam continue celebranda in ecclesia Sancte Marie de Salis Osce pro
anima nostra et pro animabus6 patris et matris ac aliorum parentum
nostrorum ad cuius sustentationem iubemus emi bonis nostris per dictos nostros
exequtores posesiones sive redditus attingentes summa ducentorum solidorum iaccensis
censualis. Item, instituimus aliam capellaniam in eccleisam Sancte Marie de
Pilari Cesarauguste et quod ibidem continue celebretur pro anima nostra et pro
animabus patris et matris et aliorum omnium parentum nostrorum ad
sustentacionem cuius iubemus similiter emi bonis nostris sive possessiones per dictos
nostros exequtores usque ad quantitatem ducentorum solidorum iaccesis annualium
attingentes. Item, instituimus aliam capellaniam perpetuo et continue
celebrandam pro anima nostris patris, matris et parentum nostrorum in
ecclesia Sancte Marie de Monte Serrato ad cuius sustentacionem iubemus emi per
dictos nostros exequtores de bonis nostris posesiones sive redditus summa ducentorum
quinquaginta solidos Barchinone rendalium anno quolibet attigentes.7 Item,
instituimus aliam perpetuam capellaniam in ecclesia Sancte Marie Madalenes
castri dAlcolea perpetuo ibidem et continue celebrandam pro animabus8
omnium fidelium deffunctorum ad cuius sustentationem ex nunc assignamus
ducentos solidos iaccensis rendales in illis censibus sive tributis que nos habemus in
loco / (Pgina 154) et terminis de Alcolea, scilicet in domibus, prediis, vineis ceterisque
aliis posesionibus universis. Si vero census sive tributa nostra predicta non suficient ad
quantitatem dictorum ducentorum solidorum iaccesis rendalium, iubemus emi de bonis
nostris per dictos nostros exequtores redditus ad complementum dictorum ducentorum
solidorum iaccesis anno [fol. 37v] quolibet rendalium. Item, volumus et iubemus quod
presentatio capellanorum dictorum capellaniarum spectet semper ad dominum de
Alcolea de Cinqua qui per tempore fuerit. Item,9 karissimum10 infantem Sanccium,
filium comunem prefati viri et domini nostri domini infantis Alfonsis et nostri,
herede nostrum instituimus universalem cui dimittimus iure hereditario omnia bona
nostra mobilia et inmobilia ad nos videlicet spectancia et signantur castra, villas, loca,
alchareas, hereditates, molendina, posesiones et omnia iura et acciones que nos habemus
et habere debemus et nobis competunt et competere possunt et debent quacumque
racione, modo sive causa ac cetera bona que fuerunt nobilium Gombaldi11 de
Entena, patris nostri et Sancii de Antilione avi nostri ac Vallesi de Antilione,
patrui nostri scilicet Alcolea, 12 Hueso, Rafals, Castellfollit, Quatuor
Cassades, Cassades en la Gruessa, Chiva13 cum alchareis, terminis eiusdem,
Chestalgar et Mananera, Antiellon, Las Cellas, Ponano, El Grado, Artasona,
Siet Castiella, Avitando, Puy de Cinqua,14 Clamosa, Sant Mitrer, Morcat,
Solana, Alerre et Aurego cum universis et singulis hominibus masculis et feminis
cuiuscumque legis vel condicionis existant inibi habitantibus et de cetero habitaturis et
cum alchareis, furnis, molendinis, aquis, rivis, pratis, ortis, vineis, prediis, terris ac
possessionibus universis cultis et incultis ortalibus nemoribus, silvis, arboribus
fructiferis et infructiferis, montibus et pascuis, heremis et populatis, terris, censibus,
tributis, peytis, ademprivis, penis, calonis, homicidiis, exaccionibus, monetatico et cum
hoste, exercitu et cavalcata ac redempcionibus eorumdem et cum censibus, quartis,
quintis, cenis, ofris, adempriviis, questiis et cum omni dominio et iurisdiccione civili et
criminali ac mero et mixto imperio aliisque iuribus universis et singulis quocumque
nomine censeantur predictis castris, villis, alchareis, locis atque bonis pertinentibus et
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 88
www.baucan.org
pertinere debentibus quoquomodo. Si vero contigerit dictum infantem Sancium,
filium et heredem nostrum universalem, infra pupillarem etatem vel alia
quandocumque sine liberis legittimis et naturalibus decedere inclitum et
karissimum infantem Iacobum, filium comune dicti domini infantis Alfonsi ac
nostri, eidem infanti Sancio heredem / (Pgina 155) universalem instituimus sive
substituimus in omnibus et singulis dictis bonis prout melius et firmius fieri potest de
foro iure et racione. Item, dimittimus inclitis infantibus Petro et Iacobo predicto,
filiis nostris karissimis pro [fol. 38r] parte et legittima bonorum nostrorum cuilibet
eorum scilicet decem mille solidorum regalium et in eis eos heredes instituimus. Item,
dimitimus iure legati domine Constancie regine Maioricarum, illustri filie
comuni dicti domini infantis Alfonsi et nostre karissime, omnia et singula iocalia
nostra tam auri quam argenti, necnon perlas, anulos, coronas,15 garlandas, operata sive
operanda, cuiuscumque generis vel speciei sint, ubicumque et in quibuscumque locis
consistant, ad faciendum de eis tamquam de re propria prout sue placuerit voluntati.
Item, dimittimus iure legati nobili Urache dEntiena, sorori nostre karissime,
omnes et singulos fructus, redditus, exitus et proventibus loci nostri de Alcolea ad
vitam suam dumtaxat pro faciendo de eis pro sue libitu voluntatis. Item, dimittimus seu
legamus Castellane, uxor quondam Emanuelis de Entiena de domo nostra, mille
et quingentos solidos regalium ad vitam suam dumtaxat anno quolibet renduales. Item,
dimittimus seu legamus Sanccie Roderici, de domo nostra, tria mille solidos
regalium ad vitam suan tamen anno quolibet renduales. Item, dimittimus seu legamus
Geraldone de Monte Senisio, Elvire de Iacca, Beatrici de Boxadors, Mayllete
dEntiena, Francesie de Moreyll, Agneti de Puiades, Teresie filie Emanuelis
dEntiena, Marie Martini de Font et Sibilie Otgera, domicellabus nostris, pro
suis matrimoniis contrahendis, cuilibet earum, octo mille solidos regalium. Item,
dimittimus seu legamus Marie Omargos, nutrici nostre, mille solidos regalium ad
vitam suam anno quolibet renduales. Item, dimittimus sive legamus Thode Martini,
nutrici infantis Petri, filii nostri karissimi, mille solidos regalium ad vitam suam
dumtaxat anno quolibet renduales. Item, dimittimus sive legamus nobili Sibilie16 de
Antilione omnes fructus redditus exitis et proventus omnium illorum locorum
nostrorum quos ipsa nunc tenet ad faciendum de eis ad vitam suam tamen prout sue
placuerit voluntati. Et quod predictus dominus infans, vir et dominus noster
karissimus, teneatur eidem solvere quicquid ei per ipsum et nos debetur ultra redditus
antedictos. Item, dimittimus sive legamus Agneti sive Paschasie, pedissecis
nostris, cuilibet earum mille solidos. Item, ex alia parte unicumque ipsarum ducentos
solidos regalium anno quolibet solvendos eis ad vitam earum habendos et percipiendos
dumtaxat et non ultra. / (Pgina 156) Item, cum nos assignaverimus Teresie
Gombaldi, sorori nostre moniali Monasterii de Casvis sexcentos solidos iacenssis
habendos et percipiendos anno quolibet super redditibus et fructibus baronie de
Antilione eosdem sibi, ex certa sciencia, confirmamus prout in dicta assig-[fol. 38v]-
natione plenius continetur. Item, dimittimus et legamus Geraldone, nutrici dicte
domine Constancie Regine Maioricarun illustris filie nostre karissime, duo mille
solidos regalium. Item, dimitimus sive legamus Garsie de Lori, dilecto maiordomo
nostro, mille solidos regalium renduales sibi et suis ano quolibet perpetuo exsolvendos,
laudamus namque approbamus et, ex certa sciencia, confirmamus eidem quascumque
donaciones omnes et singulas per nos eidem hucusque de quibuscumque bonis sive
rebus factas prout in ipsis donacionibus plenius continetur. Volumus insuper et
iubemus quod fiat ei per exequtores nostros memoratos bonum et utile finale arbaranum
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 89
www.baucan.org
necnon transaccio, quitatio et remissio de omnibus bonis et peccuniis sive aliis rebus
universis et singulis que per nos seu nomine nostro vel mandato usque ad diem
hodiernam recepit, tenuit, dedit et expendidit sive alio modo quolibet ministratis prout
melius, firmius et utilius fieri poterit ad sui comodum et suorum. Item, dimittimus seu
legamus Arnaldo Ballistarii, scriptori porcionis domus17 dicti domini viri
nostri mille solidos regalium renduales sibi et suis anno quolibet perpetuo exolvendos
iubemus inquam atque volumus quod prenunciati exequtores nostri faciant ei bonum et
utile finale albaranum necnon transaccione quantitatem et remissionem de omnibus
bonis et pecuniis sine aliis quibuscumque rebus universis et singulis que per nos seu
nomine nostro vel mandato hucusuqe recipit, tenuit, dedit, expendidit sive alio
quomodolibet ministrabit prout melius, firmius et utilius fieri poterit
ad sui comodum et suorum. Volumus eciam et iubemus eidem Arnaldo exolvi
triginta et tria mille solidos Barchinone quos eidem debemus, volentes quod dictam
quantitatem recipiat et de ea se integret de peccunia que est nunc in domo nostra vel
erit tempore obitus nostri si suficiat ad quantitatem dictorum triginta trium mille
solidorum eidem preterea exsolvendam vel si quod residuum ex quantitate predicta
eidem remanserit ad solvendum quos illud ei de bonis nostris penitus exsolvatur. Item,
laudamus ac eciam confirmamus dilecto Azenario dOrbe, portario18 nostro
maiori, illos mille solidos quos eidem concessi / (Pgina 157) mus graciose prout in
concessione nostra inde sibi facta plenius continetur. Item, dimittimus seu legamus
eidem Azenario ex alia parte mille solidos regalium sibi exsolvendos anno quolibet dum
sibi fuerit vita comes verumtamen si habuerit filium vel filia ex uxore quam nunc habet,
volumus et concedimus eidem Azenario quod dictos mille solidos per nos eidem in
huiusmodi [fol. 39r] nostro testamento legatos post eius vitam eos habeat et percipiat
dictos filios vel filia ex eo dicta uxore sua nasciturus seu eciam nascitura toto tempore
vite sue. Item, dimittimus sive legamus Berengario de Rajadello, scriptori porcionis
domus nostre, decem mille solidos regalium. Item, legamus seu dimittimus Poncio19
Ugonis, fratri nostro naturali quindecim mille solidos regalium. Item, laudamus,
approbamus et eciam confirmamus eidem ex certa sciencia quascumque donaciones
eidem per nos usque ad presentem diem factas de quibuscumque bonis sive rebus prout
in donacionibus per nos ei de ipsis bonis factas plenius continetur. Et si forte aliquid
sibi debetur ex testamento domini Gombaldi, patris nostri et sui, volumus et
iubemus quod id ei integre solvatur.20 Item, laudamus et ratificamus et ex certa
sciencia confirmamus universas et singulas concessiones sive donaciones factas per nos
hucusque nobili Guillelmi dEntiena, fratri nostro naturali de omnibus et
singulis bonis sive rebus ut in donacionibus sive concessionibus per nos eidem factis
seriosius continetur. Item, legamus sive dimittimus dilecto nostro Roderico de
Luna, suppracoquo nostro, quindecim mille solidos21 regalium. Item, legamus sive
dimittimus Poncio de Vilariacuto, reposterio nostro quindecim mille solidos
regalium. Item, legamus sive dimittimus Garsie Sancii de Sotes qui scindit contra
nobis quindecim mille solidos regalium. Item, legamus sive dimittimus Raymundo
de Vilafrancha, panicerio nostro, decem mille solidos regalium. Item, legamus sive
dimittimus Raymundo de Boyl, militi dicti domini Infantis viri nostri
consiliario, decem mille solidos regalium. Item, legamus sive dimittimus Iacobo de
Urries, camerario nostro maiori, decem mille solidos regalium. Item, legamus sive
dimittimus Arnaldo Stanyeti, emptori maiori domus nostre, quinque mille solidos
regalium. Item, legamus sive dimittimus Egidio dAraur, cavallaricio nostro,
quinque mille solidos regalium. Item, legamus sive dimittimus Petro Sartre,
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 90
www.baucan.org
superazemulario, mille solidos regalium anno quolibet sibi exsolvendos dum eidem
fuerit vita comes et non ultra Item, legamus sive dimittimus Bernardo Luppeti
scripturi22 nostro tria mille solidos regalium. Item, legamus sive dimittimus Luppo
de23 Contut, scriptori / (Pgina 158) nostro, decem mille solidos. Volumus eciam et
iubemus sibi fieri per executores nostros antedictos bonum et utile albaranum finale
necnon transaccionem quitacionem ac remissionem de hiis que hactenus per nos seu
nostro nomine vel mandato recipit, tenuit, dedit et expendidit sive alio quomodolibet
administravit prout melius et utilius fieri potuerit ad eius comodum et suorum.24 Item,
legamus sive dimittimus Sancio Lupi de Olmeda, scriptori incliti infantis Petri
carissimi primogeniti [fol. 39v] nostri duo mille solidos regalium. Item, legamus sive
dimittimus Bernardo de Petra octo mille solidos regalium. Item, legamus sive
dimittimus dilecto nostro Iohanni Martini dEntiena mille solidos regalium sibi et
suis perpetuo anno quolibet exsolvendos. Item, legamus sive dimittimus ei ex alia parte
decem mille solidos regalium. Item, legamus sive dimittimus Petro Iordani dUrries
decem mille solidos regalium Item, legamus Berengario de Boxadors duo mille solidos
regalium. Item, legamus Bartholomeo Cespujades quinque mille solidos regalium.
Item, legamus Pericono Guillelmi, portario nostro, tria mille solidos regalium. Item,
legamus Arnaldo Tarraso, Guillelmo Palazini, Guillelmo Torroja, Dominico
Petri de Turribus, portariis nostris et Dominico Petri de Nayno, portario incliti
infantis Petri carissimi primogenito nostri cuilibet eorum scilicet duo mille solidos
regalium. Item, legamus Francesio de Podio Rubeo et Petro Cerdany portariis
porte forane cuilibet eorum25 mille solidos regalium. Item, legamus Martino de
Soteriis, Petro de Lori et Iohanii de Almunia de camera nostra cuilibet eorum
scilicet duo mille solidos regalium. Item, legamus Petro dEsplugues, subrebosterio,
tria mille solidos regalium. Item, Bernardo Comitis de scribania porcionis,
Arnaldo de Manso, subpanicerio, Arnaldo Lor, subbotellario, Guillelmi de
Campanis, Francisco Folquet coquo, Iohanni Garcesii de Alfaya minucerio,
Bernardo Molinerii scolari, Marco falchonerio, Francisco Cescala, pellipario et
magistro Ricardo, menescallo, cuilibet eorum videlicet mille solidos regalium. Item,
legamus magistro Iuccen et magistro Guillelmi de Carcassona, medicis, cuilibet
eorum scilicet tria mille solidos regalium. Item, legamus Pericono de Turrellis,
Francisco Leopart, Bartholomeo de Casa, Iacobo Vaqueri, Marie que abluit
fuscam coquine, Iohanni Navarro, Garsie Navarro, Blascoto, Michaeli, Petri
Punienta, Nicolao de Granyen, Guillelmo Torner, Pericono de Menargues,
Farach Doveta, serraceno, Benedicto Radio, Paschasio Martini de las Andas,
Paschasio de Barbera, Iohanico Blascho, Palazino de Focibus, Petruco Boquino
et Petri Sancii dAyvar cuilibet eorum scilicet mille solidos regalium. Item, legamus
Domengot et / (Pgina 159) Petro Saranyena, cursoribus, cuilibet eorum scilicet
quingentos solidos regalium. Item, legamus Iacobo Rossell, perlerio, duo mille
solidos regalium. Item, Michaeli Fusterii, Bernardo Gaucerandi, Francisco Campi
et Guillelmo Gaucerandi, costureriis, eorum cuilibet scilicet mille solidos regalium.
Item, legamus sive dimittimus monasterio de Casves decem mille solidos regalium ex
quibus emantur redditus pro vestiario dominarum monialium monasterii
memorati. Item, quia nos quando eramus in adquisicionem regni Sardinie cum
illustrissimo domino,[fol. 40r] predicto viro nostro carissimo, voluerimus, suo
et nostro nomine, facere monasterium dominarum ad Dei servicium in ecclesia
Sancte Marie de Chalamera. Ideo volumus et mandamus quod fiat per exequtores
nostros predictos monasterium in dicta ecclesia de Chalamera in quo collocentur
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 91
www.baucan.org
terdecim domine minorissarum quibus provideatur de bonis nostris perpetuo
secundum decenciam sui status. Item, volumus et iubemus quod fiant duo
monasterio in dicto regno Sardinie quorum unum sit fratrum minorum et aliud
minorissarum ubi et secundum quod prefato viro et domino nostro carissimo videbitur
expedire. Nam ad hoc tenemur ex voto per nos nostro et26 dicti domini infantis nomine
facto dum eramus in dicti regni adquisicione una cum eodem personaliter constituta.
Item, iubemus atque volumus quod solvantur et dentur mille solidos ecclesie Sancti
Simonis de Pontano quos nos ex voto per nos facto eidem ecclesie tenemur solvere
atque dare. Item, volumus et iubemus fieri tres ymagines argenti ad ymaginem
Beate Virginis Gloriose quarum una ponatur in altari Sancte Marie de
Chalamera, altera in altari Sancti Stephani de Alcolea, altera vero in altari
Sancte Marie Madalenes castri eiusdem loci de Alcolea pro quibus recipimus de
bonis nostris quindecim mille solidos regalium videlicet pro una quaque ymagine
quinque mille solidos. Item, volumus quod fiat una ymago argenti Beate Virginis
que ponatur in altari Sancte Marie de Monteserrato pro qua recepimus de bonis
nostris duodecim mille solidos regalium. Item, volumus et iubemus quod pilare
Sancte Marie de Pilari Cesarauguste coperiatur argento iudicio et disposicione
nostrorum executorum predictorum. Item, recepimus de bonis nostris viginti mille
solidos regalium pro Christi pauperibus induendis. Item, volumus et iubemus quod
fiant due ymagines argenti quarum una sit pensi corporis dicti domini infantis
domini et viri nostri carissimi et altera pensi corporis nostri que ponantur et
sint in ecclesia Sancte Marie de Salis Osce. / (Pgina 160) Item, legamus
conventui fratrum minorum civitatis Ilerdensis predicti racione sepulture nostre
ducentos solidos tradendos eidem conventui die nostre sepulture. Item, conventui
fratrum predicatorum eiusdem civitatis ducentos solidos. Item, conventui
minorissarum ducentos solidos. Item, conventui Sancte Marie de Montecarmelo
eiusdem civitatis centum solidos. Item, conventui fratrum Beati Augustini dicte
civitatis centum solidos pro pitanciis qui tradantur eis die nostre sepulture. Item,
volumus et iubemus quod dentur cuilibet canonicorum qui obitus nostri intererunt
nostre sepulture duos solidos. Item, cuilibet presbiterorum qui ibi die intererunt decem
et octo dinerii. Item, cuilibet aliorum clericorum qui dicta die inducti superpelliciis ad
sepulturam nostram venierunt prelibatam duodecim dinerii. Item, volumus [fol. 40v] et
iubemus quod die funeris nostri induantur ducenti Christi pauperes
supertunicalibus et capis panni de sayal. Iubemus insuper quod dicta die omnes
domestici nostri induantur panno nigro quilibet secundum statum suum de bonis
nostris per manum dictorum et nostrorum executorum. Iubemus inquam volumus ac
eciam ordinamus quod ilico dum ab hoc seculo migrare nos congintas exequtores nostri
predicti recipiant plenarie et potenter ad manus suas omnia castra, villas, loca,
alchareas, possessiones, molendina et universa alia bona supradicta per nos iamdicto
infanti Sanccio, filio nostro superius hereditario, iura legata seu dimissa eaque omnia et
singula potenter teneant et explettent fructusque redditus et proventus integre
percipiant ex eisdem tantum et tamdiu quousque omnia nostra debita, iniurie,
ordinaciones, mandata seu legata predicta integre et perfecte ac sine qualibet
diminucione fuerint exsoluta completa ac eciam emendata necnon quousque testamenta
nobilum Bernardi Guillelmi, avi, et Gombaldi dEntena, patris nostrorum,
bone memorie, integraliter ac perfecte completa extinerint, iuxta tenorem et contineciam
eorumdem, et quod, ex fructibus et redditibus proventibus dictorum castrorum,
villarum, locorum, et aliorum bonorum nostrorum iamdictorum, solvant et satisfaciant
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 92
www.baucan.org
integre presens nostrum testamentum ac testamenta predicta avi et patris nostrorum
predictorum. Postquam autem hoc presens nostrum testamentum completum fuerit in
omni sui parte sine diminucione qualibet integre et perfecte ut in eo lacius et seriosius
continetur nec non postquam testamenta nobilum Bernardi Guillelmi avi et
Gombaldi de Entiena patris nostrorum predictorum, memorie recolende, a simili
integre completa extiterint iuxta continencia eorumdem dimittimus
usumfructumarium omni castrorum, villarum, locorum, / (Pgina 161) alcharearum,
possessionum, molendinorum et aliorum bonorum nostrorum predictorum
illustrissimum dominum infantem Alfonsum, virum et dominum nostrum carissimum
supradictum. Hoc est nostrum ultimum testamentum et hec est nostra ultima
voluntates quam valere volumus iure testamenti quod si iure testamenti non valet vel
valebit valeat phaltum iure codicillorum vel cuiuslibet alterius ondinacionis seu ultime
voluntatis. Volumus eciam et iubemus hoc presens nostrum testamentum seu nostram
ultimam voluntatem omnibus aliis nostris testamentis vel ultimis voluntatibus
hucusque retrofactis omni mode prevalere. Quod est actum Cesarauguste, die veneris
intitulata decimo kalendas [fol. 41r] novembris, anno M CCC vicesimo septimo.
Testibus presentibus et ad hec adhibitis ac specialiter evocatis, nominatis periteque
rogatis: honorabilibus viris Michaeli Petri apata et Raymundo de Boyl,
militibus, consiliariis illustrissimi domini infantis Alfonsi memorati. Eadem
autem die post tractum aliquem exposito et dato intelligi27 eidem domino infanti
Alfonso testamento predicto et que in ipso continetur presentibus me notario et testibus
infrascriptis, testamentum ipsum laudavit, ratificavit et expresse eciam approbavit ac
eidem et contentis in eo suam auctoritatem prestitit et consensum. Et insuper, tactis per
eumdem Sacrosanctis Evangelis, iuravit testamentum huiusmodi et universa et
singula in eo contenta effectualiter adimplere seu facere adimpleri dum modo
testamentum presens ultimum fuerit de dicte domine infantisse. Testibus presentibus et
ad hoc adhibitis vocatis rogatis ac specialiter nonimatis, Michaele Petri apata et
Raymundo de Boyl, militibus supradictis. Sig+num mei Egidii Petri de Buysan,
scriptoris ac sigillum tenentis illustris domini infantis Petri illustrissimi
domini regis Aragonum primogeniti ac eius generalis procuratoris et
auctoritate regia notari publici per totam terram et dominacionem domini regis
predicti. Qui ex comissione dicti domini infantis michi facta cum littera sua cuius
tenor inferius est insertus ex notula testamenti prescripti recepta per Sanccium Luppi
de Olmeda quondam notarium dicti domini inffantis et publicum per et per
dictum dominum inffantem michi tradita suprascriptum testamentum prout
continebatur in notula supradicta. Cum dictus Sanccius Luppi morte preventus illud
in mundum redigere nequisset transibi feci cum raso et emendato in XXXII linea ubi
dicitur legamus seu dimittimus et clausi in civitate Cesarauguste predicta, tercio
nones / (Pgina 162) decembris, anno predicto M CCC tricesimo primo, tenor vere
dicte litere sequitur in hoc modum: Nos infans Petrus, illustrissimi domnini regis
Aragonum primogenitus ac eius generalis procurator, de fide et legalitate nostri
fidelis scriptoris nostri Egidii Petri de Buysan, sigillum nostrum tenentis, plenarie
confidentes, comittimus vobis et fidei vestre notulas sive summas testamenti et
codicillorum conditorum per illustrem dominam inffantissam Theresiam, recolende
memorie matrem nostram, que confecte fuerunt seu recepte mandato dicte infantisse
per Sanccium Lupi de Olmeda, quondam notarium nostrum, cum aliqui ex eidem
notulas petant clausulas pro ipsis facientes quas habere [fol. 41v] non poterant propter
mortem dicti Sanccii Lupi qui predicta in mundum seu formam publicam non
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 93
www.baucan.org
redigerat. Ita quod vos ex notulis sive summiis aut protocollo dicti Sanccii Luppi que
vobis tradimus in quibus dictum testamentum aut codicilli notata ac scripta existunt,
testamentum ipsum omnino et codicillos ipsos prius tamen a dicto domino genitore
nostro constancia de dictis codicillis habita transcribere seu transcribi facere et in
mundum seu formam publicam redegi faciatis. Ita tamen quod vos in ipsis, signum
assuetum vestrum et clausuram apponiatis et publicam obtineat auctoritatem in iudicio
sive extra et alibi ubicumque. In cuius rei testimonium hanc nostram literam sigillo
nostro munita vobis fieri iussimus ad cautelam. Data Cesarauguste, tercio kalendas
decembris, anno Domini M CCC tricesimo primo. ().
(54). Ibidem. Pgina 163. Documento 15. () 1333, setembre, 18. Lleida El rei
Alfons IV fa donaci del mer imperi de Xiva al seu fill Jaume, comte dUrgell, tal com
lhavia rebut de son pare, el rei Jaume II. Jaume dUrgell havia rebut la baronia pel
testament de sa mare, la infanta Teresa dEntena, els antecessors de la qual, antics
senyors de Xiva, no hi exerciren aquella jurisdicci. () XVIIII.2 Noverint universi
quod nos Alfonsus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie, Sardinie et Corsice ac
comes Barchinone, attendentes castrum seu locum de Chiva in regno Valencie
situatum, 3 cum terminis iuribus et pertinenciis suis pervenisse ad ius4 dominium [fol.
63r] et proprietatem vestri incliti ac karissimi filii nostri infantis Iacobi, comiti
Urgelli et vicecomitis Agerensis, ex successione inclite infantisse dompne
Theresie, consortis nostre matrisque vestre memorie recolende, que inter alia vobis
castrum et locum predicta legavit in suo ultimo testamento et cui castra et loca ipsa
pertinebant tamquam filie et heredi nobilis quondam Gombaldi de Entena, patris
sui, et que dictus quondam nobilis Gombaldus in castro seu loco ipso merum
imperium non habebat nec ipsum inibi poterat exercere nec per consequens succesor
eius, nos ipsum merum imperium ab illustrissimo domino Iacobo, rege Aragonum
recolende memorie patre nostro, procuravimus nobis dari, qui de ipso mero imperio
nobis perpetua, fecit donaciones cum carta sua ut in ea lacius continetur. () / (Pgina
164) Data Ilerde, XIIII kalendas octobris, anno Domini M CCC tricesimo tercio.
Provisa. A. Sig[senyal reial]num6 Alfonsi, Dei gracia regis Aragonum, Valencie,
Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone. Testes sunt: Arnaldus, Ilerdensis
episcopus, Arnaldus, Urgellensis episcopus, Guillelmus de Angularia,
Raymundus Cornelli, Raymundus de Ripellis. Sig7 [fol. 63v] sig[signe
notarial]num8 Bartholomei de Podio, scriptoris dicti domini regis qui de mandato
eiusdem hec scribi fecit et clausit (...).
(55). Ibidem. Pgina 164 y 165. Documento 16. (...) 1344, maig, 14. Peralada
Testament de linfant Jaume, comte dUrgell, i fill segon del rei Alfons IV i de la
infanta Teresa dEntena. Linfant s tamb senyor, entre altres, de les baronies de
Bunyol, Xiva i Xestalgar. Hi institueix hereu universal el seu fill Pere. [A]. Original
perdut. B. CX, f. 41v-48r. Testament del alt senyor inffant en Jacme, comte
dUrgell. XIII.1 In Christi nomine. Noverint universi quod nos infans Iacobus,
illustrissimi domini Alfonsi, bone memorie regis Aragonum filius, Dei gracia comes
Urgelli et vicecomes Agerensis, pensantes recta consideracione quod quia nullus in
carne positus mortem / (Pgina 165) evadere potest nichilque morte certius et incertius
hora mortis existit vigilare nos decet divina sapiencia informati ut antequam hora que
nescitur adveniat dum savente divina clemencia in nobis viget corporis sanitas, sensus
plenitudo herectur memorie consistit integritas mentemque regit rem nos et nostra
iuxta recte voluntatis propositum sit disponamus feliciter et prudenter ad laudem et
gloriam divini nominis et salutem anime nostre et comendo subditorum nostrorum ac
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 94
www.baucan.org
bonorum que [fol. 42r] habemus ordinacionem salubrem pro omnipotenti Deo a quo
nostre ordinacionis et status rependet auctoritas dignis valeamus operibus complacere.
Idcirco et per Dei graciam in pleno sensu et integra memoria, persistentes moti ex
causis premissis, ordinamus, condimus et facimus preseas testamentum nostrum in quo
voluntas nostra et comittatus ac vicecomitatus predictorum et terrarum ac aliorum
locorum, bonorum et iurum nostrorum disposicio valeat reperiri. In primis igitur
salvatori nostro domino Iesu Christo et gloriosissimi virgini Marie, matri eius, corpus
nostrum et animam comendamus et eligimus sepulturam nostram in monasterio
minorissarum quod construhi iubemus in civitate Balaguerii ut inferius
continetur. Verumtamen si monasterium ipsum, tempore obitus nostri,
constructum non fuerit, volumus quod, in hoc casu, corpus nostrus sepeliatur
intus ecclesiam domus fratrum minorum Ilerde cum habitum beati Francisci.
Constituto vero monasterio minorissarum predictarum ossa nostra ad dictum
monasterium portentur et translatentur in ecclesia eiusdem et ponantur in tumulo sive
monumento quod inibi ante translationem huiusmodi per manumisores nostros
infrascriptos fieri volumus prout eis videbitur. Post hec facimus, constituimus et
ordinamus certos et speciales manumissores nostros et exequtores huius testamenti
nostri seu ultime voluntatis: reverendum in Christo patrem Iacobum, divina
providencia Ilerdensis episcopum, Garsia de Sancto Paulo, rectorem ecclesie
civitatis Balaguarii cum ipsius ecclesie rector fuerit et in ipsa civitate suum
foveat domicilium, Iacobum de Alosio, Bernardum de Camporrellis,
Guillelmum Servent, legum doctorem, et Bernardum de Castilione, civem
Balagarii, quos quanto possumus carius rogamus quod, si nos mori contigerit
antequam aliud faciamus testamentum, ipsi vel eciam tres ex eis, cum consilio fratris
Bernardi Fusterii de ordine minorum, conffesoris nostri si et dum conventualis
fuerit domus fratrum minorum Ilerde, Tarrage vel Cervarie2 et ipso fratre
Bernardus deffuncto vel non existente conventuali in aliqua de dictis domibus
fratrum minorum cum consilio guardiani dicte / (Pgina 166) domus fratrum
minorum Ilerde qui nunc est vel qui per tempore fuerit vel eciam duo ex dictis
manumissoribus cum consilio dicti fratris Bernardi si et dum conventualis fuerit
in aliqua de dictis fratrum minorum domibus vel eciam ipso fratre Bernardo
deffuncto vel non existente conventuali in aliqua de dictis domibus cum consilio
guardiani dicte domus fratrum minorum Ilerde qui nunc est vel qui per tempore
fuerit, exequantur hoc nostrum ultimum testamentum seu hanc nostram voluntatem
prout inferius ordinatum invenerint. Volentes et ordinantes quod peccunia ad
huiusmodi seu ultime voluntatis deputanda administretur iuxta ordinacionem dictorum
manumissorum nostrorum et sub forma predicta per dictum Bernardum de
Castillione et ipso sublato de medio per illum quem dicti manumissores ad hoc
duxerint eligendum. Subsequenter enim ordinamus, volumus et mandamus quod
omnes iniurie et debita nostra in quibus teneamur quovis modo seu causa solvantur [fol.
42v] et restituantur per dictos manumissores nostros de bonis nostris prout vera
apparuerint et probari potuerint per instrumenta, cartas sive literas nostro sigillo
sigillatas, aut albarana nostra vel albarana scriptoris porcionis domus nostre sive per
testes aut alia legittima documenta de plano sine diffugiis et malicia et sine strepitu et
figura iudicii sola facti veritate atenta et alia prout forus anime id requirat. Accipimus
autem de bonis nostris pro remedium anime nostre decem mille libras Barchinone quas
per dictos manumissores nostros dari et distribui volumus et iubemus ut inferius

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 95


www.baucan.org
continetur. De quibusquidem decem mille libris dimittimus conventui fratrum
minorum Ilerde ad opus operis dicte domus quingentos
solidos Barchinone dicti vero fratres teneantur facere absolucionem anno quolibet simili
die qua obierimus super monumentum nostrum dum corpus nostrum in ecclesia dicte
domus fuerit tumulatum alia translato dicto corpore iuxta ordinacionem nostram iidem
fratres teneantur eam facere in illo loco in quo dictum nostrum corpus tumulatum erit
ante translacionem predictam. Item, legamus conventui monialium minorissarum
civitatis Ilerde ducentos solidos Barchinone qui eis solvantur et dentur die quo corpus
nostrum tumulabitur, eas rogantes quod, ipsa die et alia, orent ad Deum pro anima
nostra. Item, legamus operi dictarum minorissarum mille
solidos Barchinone. Item, legamus conventui fratrum predicatorum civitatis Ilerde quos
habeant pro pietancia die qua tumulabimur rogantes ut orent pro anima nostra centum
solidos Barchinone. Item, legamus conventui domus fratrum sancti Augustini /
(Pgina 167) civitatis Ilerde quos habeant pro pietancia die qua corpus nostrum
tumulabitur centum solidos Barchinone. Item, legamus operi monasterii dictorum
fratrum sancti Augustini dicte civitatis vel pro redempcione censualis cui tenentur
quingentos solidos Barchinone. Item, legamus conventui fratrum beate Marie de
Carmelo eiusdem civitatis quos habeant die que corpus nostrum tumulabitur pro
pietancia centum solidos Barchinone. Item, legamus fratribus beatissime Trinitatis
civitatis Ilerde quos habeant pro pietancia die qua dictum corpus nostrum
tumulabitur quinquaginta solidos Barchinone. Item, volumus et mandamus die qua
tumulabitur corpus nostrum predictum dentur per dictos manumissores nostros pro
anima nostra amore Dei mille solidos Barchinone de quibus dentur orfanis maritandis
comitatus Urgelli et vicecomitatus Agerensis et aliorum locorum nostrorum quingenti
solidi et residui quingenti solidi dentur pauperibus verecumdantibus terre nostre ut
predicitur et eciam dentur per dictos manumissores nostros ultra dictos mille solidos
dicta die ducenti solidos Barchinone3 pauperibus qui palam hostianti amore Dei
elemosinas [fol. 43r] querunt. Item, legamus conventui fratrum predicatorum
civitate nostre Balagarii quos habeant aut pro pietancia die qua corpus
nostrum tumulatum seu translatum fuerit in monasterio minorissarum quod in
eadem civitate construhi volumus centum solidos Barchinone. Item, legamus
fabrice ecclesie domus dictorum fratrum predicatorum civitatis Balagarii
viginti quinque mille solidos Barchinone sub hac tamen condicione quod dicti fratres de
dictis viginti quinque mille solidos teneantur construhere seu construhi facere in dicta
ecclesia in loco ydoneo unam capellam sub invocacione sancte Trinitatis in altari
cuius capelle teneantur celebrare perpetuo qualibet die missas duo fratres perbisterii
quorum altera pro anima nostra et parentum nostrorum et nobilis viri
Ermengaudi, quondam comitis Urgelli, celebret et altera pro anima dEn Puig,
clerici quondam quem in Barchinona suspendi fecimus cum ad id iuxta
absolucionem papalem inde obtentam teneamur. Et qualibet die eciam dicti fratres
post missam maiorem pro anima nostra teneantur facere absolucionem solempnem
diebus festivis exceptis. Item, legamus rectori et presbiteris ecclesie civitatis
Balagarii pro anniversario quod faciant anno quolibet pro anima nostra simili
die qua obierimus centum solidos Barchinone censuales quos per dictos manumissores
nostros in loco ydoneo emi volumus et iubemus. Item, volumus et mandamus quod si
probi homines dicte civitatis Balagarii infra spacium quinque annorum a die obitus
nostri in antea / (Pgina 168) computandorum construhent seu construhi facient in
alio loco seu augmentare notabiliter ecclesiam beate Marie de Almatano dicte
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 96
www.baucan.org
civitatis dicti manumissores nostri eo tamen dent et solvant et dare et solvere
teneantur fabrice ipsius ecclesie tres mille solidos Barchinone qui infra quatuor
annos post obitum nostrum persolvantur. Item, legamus4 hospitali pauperum civitatis
Balagarii predicte mille solidos Barchinone pro pannis lectorum ad opus pauperum
emendis. Item, volumus et mandamus quod infra unum annum a die obitus nostri in
antea computandum et continue subsequentem dentur, per dictos manumissores
nostros de dicta peccunia, duo mille solidi Barchinone amore Dei et pro anima nostra
videlicet orfanis maritandis quingenti solidi et pauperibus verecumdantibus quingenti
solidi et pauperibus elemosinam palam et passim pro Deo querentibus mille solidi illis
tamen qui fuerint comitatus et vicecomitatus predictorum et alterius terre nostre qui
per dictos manumissores nostros eligentur. Item, legamus operi ecclesie de Pontibus
quingentos solidos Barchinone qui post obitum nostrum infra duos annos persolvantur.
Item, legamus operi pontis Albesie qui solvantur post obitum nostrum infra duos
annos quingentos solidos Barchinone. Item, legamus operi ecclesie beate Marie
Castillionis Farfanie qui solvantur post obitum nostrum infra duos annos
quingen-[fol. 43v]- tos solidos Barchinone. Item, legamus fabrice ecclesie Beate
Marie de Parellis mille solidos Barchinone qui infra unum annum post obitum
nostrum exsolvantur. Item, volumus et mandamus quod ecclesia vocata Sancta
Maria de la uda sita in castro nostro Balagarii reperetur per dictos
manumissores nostros reparacioni cuius ecclesie legamus duos mille solidos
Barchinone nisi nos in vitam nostram illam duxerimus reparanda. In quaquidem
ecclesia volumus construhi et hedificare5 altare beate Marie quod nunc in ea est
quoddam altare sub invocatione sancte Barbere et sancte Agate. Item, volumus
et mandamus emi per dictos manumissores nostros viginti solidos iaccensis in loco
ydoneo de quibus dentur perpetuo anno quolibet clericis qui intererunt vesperis,
complete et misse que fieri debent in vespere et festo sancte Barbere decem solidos et
residui decem solidi clerici qui intererunt vesperis complete ac misse que
celebrari debent vespere et festo sancte Aguate predicte quorum viginti solidi
distribucionem fieri volumus per rectorem qui fuerit ecclesie Balagarii in parte
Ageris. Item, legamus fabrice ecclesie Menargiarum qui infra duos annos6 post
obitum nostrum persolvatur quingentos solidos Barchinone. Item, volumus et
mandamus / (Pgina 169) emiper dictos manumisores nostros censuale
necessarium duabus lampadibus altera quarum ardeat die et nocte coram altari
Beate Marie predicte de la uda et altera coram altari Sanctarum Barbare et
Aguate predictarum. Volumus et mandamus emi per dictos manumisores nostros
censuale in loco ydoneo ad opus unius lampadis que ardeat continue die ac nocte
ante altare beate Marie de Servoles. Item, volumus et mandamus quod duo cerei
ardeant qualibet die ante altare beate Marie de Monteserrato dum missa maior
celebrabitur in eodem et pro predictis cereis inibi tenendis et ardendis volumus emi per
dictos manumissores nostros in loco ydoneo centum solidi Barchinone censuales qui
solvantur et dentur anno quolibet sacriste ecclesie eiusdem prima die augusti. Item,
legamus cuilibet heremitarum montanearum Montisserrati qui tempore obitus
nostri vivent pro eorum vestitu triginta solidos Barchinone. Item, volumus et
mandamus quod dictos manumissores nostros instruhi et fieri in castro nostro de
Bunyol quedam capella sub invocacione Beate Marie et pro provisione
capellani dicte capelle volumus emi ducentos quinquaginta solidos Barchinone
censuales qui emantur infra regnum Valencie in loco ydoneo ad cognicionem dictorum
manumissorum nostrorum cuius capelle ius patronatum esse volumus illud qui
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 97
www.baucan.org
dominus fuerit dicti castri. Item, volumus et mandamus emi per dictos manumissores
infra dictum regnum Valencie censuale necessarium ad opus huius lampadis que ardeat
nocte dieque ante altare dicte capella et unius cerei qui ardeat qualibet die dum
capellanus dicte capelle missam celebrabit in dicto altari videlicet [fol. 44r] ab initio
prefacii misse usque7 corpus Christi sumatur. Item, volumus emi per dictos
manumissores nostros decem solidi Barchinone censuales pro una lampade que
ardeat nocte dieque ante altare beate Marie capella castri de Chiva. Item,
volumus et mandamus emi per dictos manumissores nostros quatuor lampadas
argenti ponderiis octo marcharum argenti que ponantur ante altare beate Marie
Montisserrati. Item, volumus et mandamus per dictos manumissores nostros emi
unum calicem ponderis duarum marcharum argenti cum quo celebrentur missa
in altari ecclesie sancti Martini Valldolsera qui calix mutatur ad ecclesiam
antedictam rectori seu capellanis eiusdem. Item, volumus et mandamus emi per dictos
manumissores nostros unum calicem cum patena deauratum ponderis duarum
marcharum argenti qui detur capellano beate Marie de Pilario Cesaruguste ut
cum eo celebretur missa in altari eodem. Item, legamus fratribus Sancte Eulalie
loci nostro Acrimontis qui eis dentur die obitus nostri amore / (Pgina 170) Dei
pro pietancia rogantes ut die ipsa et alia pro nostra anima ad Deum orent, centum
solidos Barchinone. Item, legamus operi ecclesie Sancte Eulalie predicte ducentos
solidos Barchinone. Item, volumus emi per dictos manumissores nostros octo8 mille
solidos iaccensis censuales pro una lampade que ardeat nocte dieque ante altare
beate Marie de Colobor. Item, volumus emi per dictos manumissores nostros unum
calicem argenti cum patena deauratum ponderis duarum marcharum argenti
qui detur comendatori domus Sancti Anthoni valle Cervarie et celebrentur
misse cum eodem in altari sancti Anthoni predicti. Item, legamus conventui
fratrum minorum domus dicte ville Cervarie pro pietancia, rogantes ut orent ad
Deum pro anima nostra centum solidos Barchinone. Item, legamus conventui
fratrum minorum domus Tarrege pro simili pietancia centum solidos Barchinone.
Item, legamus operi ecclesie Undecim Mille Virginum Cervarie predicte centum
solidos Barchinone. Item, legamus conventui minorissarum Sancti Danielis
civitatis Barchinone quos habeant pro pietancia et orent ad Deum pro anima nostra
centum solidos Barchinone. Item, volumus et mandamus emi per dictos
manumissores nostros unum pannum aureum de marromach qui detur per eos
et ponatur supra vel ante monumentum corporis beate Eulalie civitatis
Barchinone. Item, volumus et mandamus emi per dictos manumissores nostros
unum pannum aureum de diaspre qui detur et ponatur supra vel ante
monumentum sancti Narcisi civitatis Gerunde. Item, volumus et mandamus dari
et solvi per dictos manumissores nostros [fol. 44v]-dilecto consiliario nostro
Michaeli Petri abata pro quodam libro suo quem penes nos retinuimus mille solidos
Barchinone. Item, volumus et mandamus solvi per dictos manumissores nostros
Raymundo Vinaderii, legum doctori, in quibus tenemur centum solidos Barchinone.
Item, volumus dari et solvi per dictos manumissores nostros preposito Minorisse in
quibus sibi tenemur quinquaginta solidos Barchinone. Item, legamus operi
monasterii Franquesiarum mille solidos Barchinone. Item, volumus solvi abbati
monasterii de Balneolis presenti in quibus sibi tenemur triginta solidos Barchinone.
Item, volumus et mandamus emi per dictos manumissores nostros in loco ydoneo
censuale necessarium ad opus quatuor cereorum quorum cereorum quilibet sit
ponderisquindecim libre ceree de quibus duo ardeant qualibet die ante altare
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 98
www.baucan.org
beati Petri Monasterii Ageris et alii duo ante altare beate Marie monasterii
Bellipodii videlicet a principio prefacii misse maioris usque corpus Christi per
celebrante dictam missam summatur et / (Pgina 171) in die Sancti Petri per
totam missam ardeant ante altare predictum sancti Petri et in festo sancte
Marie mensis augusti ante dictum altare Beate Marie monasterii Bellipodii
predicti. Item, volumus et mandamus dari per dictos manumissores nostros quinque
mille solidos Barchinone qui distribuantur per eos inter pauperes verecundantes et alios
qui palam et passim elemosinas querunt cum eos racione concessionis quam fecimus
civitati Balagarii de imposicione inibi inponenda, solvi et dari volumus. Item,
ordinamus, volumus et mandamus quod per dictos manumissores nostros
construhatur et hedificetur in civitatis nostra Balagarii in loco ydoneo
quoddam monasterium monialium9 minorissarum quod monasterium et
ecclesiam eiusdem fiant cum paretibus terre et argamassa et arcubus lapideis et
cohopertis10 fusteis queque in ecclesia dicti monasterii construhantur tria
altaria videlicet altare maius sub invocacione Anunciacionis beate Marie et
aliud sub invocaicone sancti Francisci et sancte Clare et aliud sub invocacione
Sanctorum Ludovici11 et Anthonii ordinis minorum. Volentes et ordinantes quod
in monasterio ipso sint tresdecim domine moniales cum abatissa earumdem que
portent, habeant et teneant similem ordinem regulam et habitum quemadmodum tenent
habent et portant moniales monaterii minorisarum civitatis Ilerde. Volentes et
eciam ordinantes quod per manumissores ipsos emantur patua necessaria ad opus
ecclesie et monasterii predictorum empcioni quarum patuorum volumus dari et solvi
per dictos manumissores nostros quinquaginta mille solidos Barchinone. Volumus et
eciam ordinamus quod per dictos manumissores nostros emantur censualia in locis
ydoneis ad cognicionem eorum infra comitatum et vicecomitatum [fol. 45r] predictos vel
in loca regalibus necessaria ad provisionem monialum et abatisse predictarum videlicet
centum quinquaginta solidos Barchinone pro provisione abatisse et cuiuslibet
monialum predictarum et sexaginta solidos Barchinone cuilibet predictarum pro earum
vestitu quodque instrumenta que de empcionibus censualem predictorum fient,
tradantur abatisse et monialibus antedictis per manumissores nostros predictos.
Ordinantes et volentes quod sepultura nostra sive monumentum nostrum fiat in
predicte ecclesie dicti monasterii. Item, quod dictum monumentum ab uno latere aperte
dicte ecclesie ostendatur et videatur et ab alio latere aperte dicti parietis ecclesie
respondeatis versus claustrum valeat inspici et videri a volentibus illud inspicere et
videre. Volumus ac eciam ordinamus quod dicte abatisse et / (Pgina 172) moniales
orent ad Deum et gloriosissima Virginem, matrem eius, et sanctos ac sanctas Dei pro
anima nostra et omnibus parentum et predecessorum nostrorum et celebrari faciant pro
eis officia deffunctorum tribus diebus perpetuo in qualibet septimana videlicet diebus
lune, mercurii et veneris et diebus ipsis absoluciones facere solemnes pro animabus12
predictis. Item, volumus et eciam ordinamus emi per dictos manumissores nostros
quingentos solidos Barchinone censuales in loco ydoneo ad cognicionem eorum qui
dentur duobus presbiteris videlicet ducenti quinquaginta solidi cuilibet eorum pro
provisione et vestitum eorum, qui presbiteri deserviant in missis celebrandis et aliis
divinis oficiis ut fieri debeant in monasterio antedicto si et prout dicta abatissa cum eius
conventum duxerint ordinandum. Et predicta omnia et singula, debitis et iniuriis
exceptis, volumus exequi et fieri de peccunia quam pro anima nostra accipimus ut
superius continetur. Item, volumus et mandamus quod, solutis legatis et aliis superius
expressatis et per nos pie ordinatis, dentur per dictos manumissores nostros abatisse et
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 99
www.baucan.org
conventui monialium prediccatorum pro ornamentis altariorum predictorum et pro
emendis libris ad faciendum et legendum divina officia in monasterio predicto quatuor
mille solidos Barchinone si vero de peccunia predicta pro anima nostra accepta aliquis
superaverit illud quantumcumque sit per dictos manumissores nostros ad cognicionem
eorum distribui volumus et iubemus. Si vero non sufecerit ad predicta de bonis aliis
nostris suppleatur de aliis eciam bonis nostris cuilibet dictorum manumissorum
nostrorum pro onere manumissorie predicte duos mille solidos Barchinone. Item,
volumus emi per dictos manumissores triginta solidos iaccensis perpetuo censuales in
loco ydoneo ad cognicionem manumissorum ipsorum de quibus dentur anno quolibet
rectori et clericis ecclesie Balagarii [fol. 45v] pro anniversario quod annis singulis
faciant et facere teneantur quintam diem introhitus mensis octobre et si feriata fuerit
sequenti non feriata pro anima Eximini Petri dIane, cuius corpus in cimiterio
dicte ecclesie iacet, quindecim solidos iaccensis et residui quindecim solidi dentur
abbatisse et conventui minorissarum dicte civitate Balagarii anno quolibet pro
anniversario quod quolibet anno faciant et facere teneantur dicta die pro anima
deffuncti predicti. Item, legamus Bernardo Guillelmi dEntiena filio Poncii
Ugonis dEntiena tres mille solidos Barchinone. Item, legamus Lupo de Antilione de
domo nostra duos mille solidos Barchinone. Item, legamus13 Pardo de la Casta duos
mille solidos Barchinone. Item, legamus Petro / (Pgina 173) Oliverii, coquo nostro,
sexcentos solidos iaccensis. Item, legamus14 Andree Fresch, coquo inclite dompne
comitisse consortis nostre, sexcentos solidos iaccensis. Item, legamus Constancie,
domicelle dicte Comitisse, filie nobilis Raymundi de Ripellis quondam, decem
mille solidos Barchinone. Item, legamus Agneti, filie Bernardi de Guardia
quondam, Sclaremonde, filie Bernardi de Camporrellis, Margarite, filie
Guillelmi de Conques quondam, Brunissendi, filie15 Berengarii de Conques
domicellabus dicte comitisse cuilibet eorum tres mille solidos Barchinone. Item,
legamus Teresie, filie Poncii Ugonis de Entena quondam, in auxilium
maritandi octo mille solidos Barchinone. Et si ipsa Theresia ordinem intrare voluerit in
hoc casu legamus sibi tres mille solidos Barchinone tamen. Item, legamus Iacobo,
Iohanni et Sanccio filiis Elvire Martini nutricis nostre videlicet dicto Iacobo
duos mille solidos Barchinone et cuilibet dictorum Iohannis et Sanccii mille solidos
Barchinone. Item, legamus Ana Solana et Solanete, filiis Petri Sola et Ana
Rabaa de camara dicte Comitisse, cuilibet earum trecentos solidos Barchinone.
Item, legamus pedisecis dicte Comitisse que tempus in eius servicio erunt
tempore obitus nostri cuilibet earum ducentos solidos Barchinone. Item, legamus
Laurencio Foguet, de domo nostra, centum solidos iaccensis de violario quos ei
assignamus dum vixerit in et super redditibus castri de Montefalcona.
Recognoscimus tamen quod egregius vir Bernardus, comes Comenge et
vicecomes Turensis quondam, pater inclite dompne Cecilie consortis nostre
predicte, promisit nobis dare et pro dote et nomine dotis ipsius triginta quinque mille
liberas Barchinone solvendas nobis certis terminis sub modis et formis in instrumentis
dotalibus inde factis positis et insertis de quibus nichil hactenus nobis extitit exsolutum.
Est tamen certum quod recepimus nomine interesse prime solucionis trescentos
scudatos auri volentes quod, si contingat [fol. 46r] nos decedere ante dicte dotis totalem
solucionem, quod dicta instrumenta dotalia restituantur dicte dompne comitisse, nostre
consortis, cum ad aliud eidem non teneamur. Si vero in vita nostra dictam dotem
receperimus vel eius partem id quod recipere non contigerit restitui volumus et iubemus
dicte dompne comitisse, consorti nostre, cum deodario sibi promisso per nos constituto
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 100
www.baucan.org
pro rata quantitatis dicte dotis solute. Disponimus eciam quod, si in casu solute dotis
vel partis eius interesse nobis promissum deberetur, quod illud deduceretur de
quantitate dicte dotis solute et restituende. Item, legamus dicte domine Cicilie,
consorti nostre, omnia vasa argenti et alia universa eidem constante / (Pgina
174) matrimonio per quoscumque sive per nos sive per alios nostri
contemplacione donata et eciam vestes omnes et apparamenti lecti et camere et
insuper omnia ornamenta capelle sue. Retinemus tamen nobis coronam quam sibi
fecimus tempore solempnizacionis matrimonii predicti. Predicta que damus et legamus
sibi, si caste vixerit et sine viro alio, volumus quod omnia predicta que sibi legavimus et
donavimus ad heredem nostrum infrascriptum penitus revertantur. Et quod de hoc
dicta consors nostra nisi proles comunis nobis et sibi succederet in bonis nostris
caucionem idoneam prestare teneatur cum dicta legata sibi tradetur predicte autem
domine legamus et dimittimus pro alimentis et aliis sibi necessariis quamdiu caste
vixerit et sine viro redditus fructus exitus et16 proventus17 castrorum et locorum
nostrorum de Alcolegia et de Algerre quos iam sibi pro alimentis et aliis predictis
assignandos duximus cum codicillo per nos facto in possessione notarii infrascripti
firmato quem codicillum et contenta in eo ratificamus et eciam approbamus et ea
penitus volumus exequi et compleri prout in eo lacius continetur. Preterea, si contingat
dictam dominam Ceciliam, consortem nostram, esse pregnante vel in posterum
impregnari et ex ipso pregnatu18 unum filium masculum post mortem nostram vel
nobis viventis nasci, eidem filio masculo iure institucionis dimittimus
Alcolegia et loca de Oso, de Albalato Ripparie de Cinqua, de Rafals et de
Castro Follito ac de Mananera, de Xestalgar, de Xiva et de Bunyol cum
hominibus et feminis habitantibus et habitaturis in eisdem ac cum eorum
alchareis, terminis, iuribus et universis pertinencias eorum et eciam cum mero
et mixto imperio el alia iurisdiccione quacumque. Et eciam legamus sibi
baronia Antillionis cum omnibus et singulis locis eiusdem, cum terminis,
pascuis et universis iuribus eiusdem prout nos predicta tenemus, possidemus
eciam et habemus et habere debemus et in eis ipsum filium heredem instituimus, dictus
autem filius in vexillo et armis teneatur portare [fol. 46v] et facere insignia generis de
Entena prout ea domina mater nostra portabat et faciebat et deferat insignia nostra per
la orla. Si vero duos filios masculos postumos vel nobis viventibus de eadem domina
nasci contingat, ei quem primo nasci continget dimittimus iure institucionis loca et
baroniam predictam, secundo vero dimittimus iure institucionis quadraginta mille
solidos Barchinone et ingrediatur aliquem ordinem approbatum. Si vero unicus filius
masculus et unica filia postumi vel nobis viventibus nascantur, filio masculo
dimittimus Alcolegiam baroniam et alia / (Pgina 175) loca predicta iure
institucionis, filie vero dimittimus viginti mille liberas Barchinone iure
institucionis. Si vero plures filii vel filie postumi vel nobis viventibus nascantur nobis
ex dicta dompna dimittimus cuilibet eorum qui ultra dictum numerum fuerint iure
instituciones in ipso casu videlicet cuilibet masculo quadraginta mille solidos
Barchinone et quod egrediantur ordinem approbatum filiabas vero scilicet prime filie
quindecim mille liberas Barchinone, secunde autem decem mille liberas dicte monete,
tercie vero et cuilibet aliarum que nate fuerint dimittimus iure institucionis decem mille
solidos Barchinone et quod intrent ordinem monialium approbatum et eciam duos mille
solidos Barchinone de violario cuilibet earumdem ingredientium ordinem antedictum.
Omnia vero bona nostra videlicet comitatum Urgelli et vicecomitatum Ageris
et loca de Algerre et de Montefalcone ac feudi Balagarii et alia bona quem
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 101
www.baucan.org
habemus prout ea plenius habemus ac eciam possidemus seu ad nos spectare
nasciuntur aut debent, dimittimus egregio Petro, filio comuni nobis et dicte
domine Cicilie, eumque heredem nobis universalem instituimus. Si vero idem
Petrus, nobis viventibus, decesserit, filio legittimo masculo ex se ex carnali matrimonio
procreato eumdem filium eius nobis heredem insituimus. Si vero contingat dictum
Petrum filium nostrum vel eius filium qui nobis heres fuerit succedere in Regno
Aragonum in eo casu dictum comitatum et vicecomitatum et alia que sibi dimittimus
relinquimus secundo scilicet primo nascituro masculo. Si vero dictum Petrum heredem
universalem infra pupillarem etatem vel post absque liberis quandocumque decedere
contigerit substituimus sibi primo ex nunc nobis nasciturum si fuerit sane
mentis alium sequentem nasciturum masculum in ordine geniture. Si vero
dictum Petrum heredem et alios masculos filios nostros infra pupillarem
etatem vel post quandocumque absque liberis decedere contigerit substituimus
eis et cuilibet eorum videlicet in baronia Antillionis, locis Alcolegie, de Oso, de
Albalato, de Raffals, de Castrofollito, de Mananera, de Xestalgar, de Chiva, de
Bunyol, dAlgerre, de Montefalcono et in feudo Balagarii [fol. 47r] quod emimus
a nobili Poncio de Rippellis filiam nostram ex nunc nascituram alia ipsa
deficiente infra pupillarem etatem vel alia quandocumque absque liberis
sequentem nascitura iuxta ordinem geniture, tunc viventem. Predicti vero
comitatus et vicecomitatus, in casu quo filios masculos non habuerimus sed tamen
filias, revertantur excellentissimo domino Petro regi Aragonum, fratri nostro vel heredi
eius universali regi Aragonum et comiti Barchinone iuxta condiciones et / (Pgina 176)
retenciones appositis in donacione nobis facta per serenissimum dominum Alfonsum,
bone memorie rege Aragonum patrem nostrum, de comitatu et vicecomitatu
predictis si tamen secundum ius et iusticiam servande sint et non aliter. Ita scilicet
quod in casu quo reverti debeant eidem domino regi, dicte filie nostre honorifice
maritentur iuxta earum decenciam de bonis dictorum comittatus et vicecomitatus. Et, si
contigerit nos decedere sine filiis et filiabus vel ulterioribus a nobis per rectam lineam
descendentibus, instituimus heredem universalem dictum dominum regem Petrum
fratrem nostrum si tunc vixerit alia instituimus heredem filium eius primo nasciturum
vel filium eius aliud descendentem masculum qui rege fuerit Aragonum. Et, si filium
vel filios masculos dictus dominus rex tunc non habuerit, instituimus heredes nostros
filias eiusdem19 domini regis. Et, si dictus dominus rex vel filii eius masculi vel
feminis nobis non supervixerint, instituimus nobis heredem universalem
dominam Constanciam, reginam Maioricarum, sororem dicti domini regis et
nostram. Si tunc vixerit alios eius filios masculos legittimos exceptis dictis comitatu et
vicecomitatu qui in dictis casibus ad dominum regem Aragonum, quicumque sit, cum
suis oneribus revertantur seu verti debeant iuxta retenciones predictas. Si autem dictus
heres noster aliis masculis vel feminis nobis non nascentibus vel nascentibus et nobis
superviventibus vel liberi eius masculi ex legittimo et carnali matrimonio procreati
decesserat infra pupillarem etatem vel quandocumque sine liberis ex legittimo et carnali
matrimonio procreatis substituimus eidem heredi dictum dominum regem Petrum,
fratrem nostrum, et liberos eius masculos vel feminas. Si tunc vixerint alioquin
substituimus dicto heredi nostro dominam Constanciam reginam Maioricarum,
sororem nostram, vel liberos suos masculos. Predictis vero casibus quibus nos vel
dictus heres noster sine liberis utriusque sexos decesserimus et locus restitucioni domini
regis vel filiorum suorum fuerit volumus et ordinamus et, sub hac condicione,
insitucionem et substitucionem predictis de ipsis facimus quod si dictus dominus rex
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 102
www.baucan.org
frater noster vel liberi eius nobis vel dicto heredi nostro per modum declaratum20
successerint teneantur antequam integre adipiscant21 possessionem hereditatis
manumissoribus nostris predictis dare et realiter tradere ultra onera suprascripta
triginta mille libras Barchinone, quequidem quantitas [fol. 47v] distribuantur suis
casibus per dictos manumissores nostros inter nostros domesticos et servitores et dicte
dompne comitisse, / (Pgina 177) consortis nostre, vel nostrorum et eius liberorum
iuxta status et merita cuiuslibet et orfanas maritandas et captivos redimendos ac in aliis
piis causis ad arbitrium manumissorum predictorum. Simili honeri dandi triginta mille
libras Barchinone supponemus dictam dominam Constanciam sororem nostram et
liberos eius si locus fuerit substitucioni eorum et cuiuslibet ipsorum iuxta superius
anotanta. Et, si dominus rex predictus vel eius liberi aut domina Constancia vel
eius liberi succedentes nobis vel filiis nostris in dictis casibus contra voluntatem
dictorum manumissorum nostrorum et contra presentem ordinacionem adepicerentur
possessionem dicte hereditatis aut aliquam violenciam vel iniuriam facerent, in predictis
ipsos privatos esse volumus hereditate predicta et eam devalui volumus pauperibus
Ieshu Christi et, in eo casu, ipsos pauperes heredes universales instituimus. Et, si plures
filios masculos habuerimus in dictis casibus et quemlibet eorum serventur instituciones
et substituciones superius iam facte et per modum in eis declaratum in quibus eos ad
invicem substituimus heredes pupillariter, vulgariter et per fideicomissum. Si vero
omnes dicti filii nostri masculi sine liberis ex legittimo et carnali matrimonio procreatis
decesserint, subsituimus ultimo morienti filiam nostram si unica fuerit et omnes si
fuerint multe et eas ad invicem substituimus pupillariter vulgariter et per
fideicomissum, exceptis dictis comitatu et vicecomitatu in quibus servetur ordinacio per
dictum dominum genitorem nostrum facta in donacione per eum de eisdem nobis facta
cum suis omnibus si servanda fuerit iuxta superius annotata. Et, si dictus dominus rex
vel ei liberi vel dicta domina regina Maioricarum vel eius liberi masculi nobis non
supervixerint vel si supervixerint et sine liberis ex legittimo et carnali matrimonio
procreatis decesserint, substituimus ultimo ipsorum morienti pauperes Ieshu Christi
cum onere quinquaginta mille libris Barchinone que dividantur inter domesticos et
servitores nostros et dicte dompne comitisse qui nobis supervixerint vel inter liberos
eorumdem et orfanas maritandas et pauperes verecundantes ad arbitrium et
cognicionem dictorum manumissorum nostrorum. Denique assignamus et instituimus
dictam dominam Ceciliam consortem nostram in tutricem et curatricem filiis
nostris et suis comunibus nato et nascituris que personas et bona eorum regat et
administret quamdiu caste vixerit et sine viro. Hoc est autem nostrum ultimum
testamentum quod valere volumus iure testamenti vel ultime voluntatis et, si non valet,
valebit ut iure testamenti valeat saltim iure codicillorum vel alterius cuiuslibet ultime
voluntatis. / (Pgina 178) Quod est actum [fol. 48r] in loco de Peralada, pridie idus
madii, anno Domini M CCC quadragesimo quarto. Sig+num nostri infantis Iacobi,
illustrissimi domini Alfonsi bone memorie regis Aragonum filii, Dei gracia
comitis Urgelli et vicecomitis Agerensis, testatoris predicti qui predicta concedimus
et firmamus. Testes huius rei sunt vocati et rogati nobiles: Berengarius de Ripellis,
Simo de Miro et venerabilis Raymundus de Coponibus, Berengarius de
Coponibus, Bernardus de Lavinaria, milites, Bernardus de Boxadors, cuius est
castrum de Boxadors, et Berengarius Vives, dicti domini infantis cancellarius.
Sig[signe notarial]num mei Bernardi de Corronibus, notari publici per totam
terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, auctoritate
eiusdem qui predictis interfui hecque scribi feci, cum superposito in XXI linea ubi
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 103
www.baucan.org
legitur decem solidos et cum raso et emendato in ultima linea dicti testamenti ante
lineam apposicionis testium ubi scribitur nostri et clausi (...).
(56). MARTNEZ DEZ, Gonzalo. Gestos e imgenes del caballero templario?.
Revista digital de la Asociacin Baucn. N 7. Julio-agosto-septiembre. 2011.
www.Abacusnum7.pdf Pgina 78. () Con la imposicin de un nombre a una
cosa, a una institucin o a un fenmeno generalmente se pretende con esa denominacin
que le ha sido asignada iniciar la descripcin o la caracterizacin del objeto que ha
recibido ese nombre. Esto es lo que sucede con los templarios. El escrito ms antiguo
relativo a los templarios que ha llegado hasta nosotros es sin duda la carta o escrito que
San Bernardo dirige a Hugo de Payns, fundador y primer maestre general de la nuevo
orden, respondiendo a los insistentes ruegos del destinatario. Esta carta abierta, que
tanta resonancia tuvo en toda la Cristiandad occidental y que tanta trascendencia tuvo
para el asentamiento y propagacin de la nueva Orden religiosa, no puede ser datada
con toda exactitud, aunque suele sitursela entre los aos 1130 y 1136 ().
(57). VERDENY i FORT, Antn. Pere III contra el rei de Mallorques. Un procs amb
garanties?. Treball Fi de Carrera dirigit pel Dr. Carlos Prez del Valle.
Universitat Abat Oliba CEU. Llicenciatura en DRET. 2008. www.TFC-
VERDENY-2008.pdf Pgina 22. Occitnia. () De fet durant molts segles els
barons de catalunya no tenien una clara conciencia que els diferencis dels nostres
germans del nord dels Pirineus, ans els consideraven de la nostra mateixa sang. Cal
recordar que la formaci de les principals cases comtals del / (Pgina 23) Llenguadoc
tenen llur origen en lantiga Septimnia visigtica, ntimament lligada a la marca
hispnica i als comtats catalans. () Llavors els Pirineus, ms muralla infranquejable
que no pas ara, apareixien com la columna vertebral duna comunitat dinteressos
dinstics i no pas com una frontera natural que tenia vocaci de poltica. Aixi veiem
com durant el govern dels primers comtes lliures de vasallatge als francs (segle XI) i
amb ells, llur sbdits, mica en mica, es van establint ayos, essencialment matrimonials,
per tamb comercials, amb les principals cases nobiliries del Llenguadoc. A mitjan
segle XII, amb el matrimoni de Ramon Berenguer III el Gran i Dola de
Provena- la qual tenia com a dot el marquesat de Provena i els comtats de
Millau, Gavald i Rods-, el Casal de Barcelona obtenia una posici de primer
nivell en les terres occitanes ().
(58). VERDENY i FORT, Antn. Pere III contra el rei de Mallorques. Un procs amb
garanties?. Treball Fi de Carrera dirigit pel Dr. Carlos Prez del Valle.
Universitat Abat Oliba CEU. Llicenciatura en DRET. 2008. www.TFC-
VERDENY-2008.pdf Pgina 17. Ramn Berenguer IV. () A la mort dAlfons I
el Batallador (1134), desprs del sonor fracs del setge de Fraga, el regne que amb tant
desfor havia contribut a prosperar des de linicial reducte pirinec entre les terres de
Sobrab i Navarra, es comenava a desintegrar. Duna banda, hi havia linters del
monarca castellanolleons, Alfons VII, que rpidament es va anexionar les terres
riojanes i sorianes llavors pertanyents a Arag- fins ms enll de saragossa, sobre les
queals hi pretenia certa sobirania. A la vegada, els navarresos que, per qestions
dinstiques duien vora seixanta anys sota domini aragons, van proclamar llur propi
rei, separant aix les terres de lactual Comunitat de Navarra i Pas Basc, aix com
algunes zones pertanyents s Cantabria (fins a Santander) i a La Rioja (Logronyo). Els
nobles aragonesos, tement una annexi castellana en tota regla, van decidir cercar una
soluci en lnic germ dAlfons I el Batallador que quedava viu. Es deia Ramir i viva

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 104
www.baucan.org
retirat del mn com a monjo. Tanmateix, sel va obligar a deixar els hbits. Fou coronar
rei i casat per obtenir descendencia. Un cop hagu tingut un descendent que result ser
una noia anomenada peronella-, va cercar el suport del poders comte de Barcelona
com a futur esps. Val dir que el text de lacord entre Ramir i Ramon Berenguer que,
entre altres coses, pacta el futur matrimoni entre el comte i la filla de Ramir, no deixa
gaire bon lloc la cancelleria aragonesa del moment en tant que el document afirma que
Ramir fa donaci de tots els bns mobles i immobles i de totes les terres i persones del
seu domini. Obviament, el que el rei monjo volia dir era que lliurava limperi i el govern
dArag al comte de Barcelona i, a ms ams, ho feia amb independencia de si sa filla es
moria de forma prematura a la consumaci del matrimoni. La ra: apartar-se tantost li
fos posible de la vida pblica i tornar a retirar-se al monestir. No obstant, encara hi
havia un altre element que actuava per enrair la situaci a Arag. El problema era el
testament de lanterior rei, Alfons I. Dacord amb el contingut del testament dividia el
seu regne en tres parts iguals a repartir entre els ordres del Temple, de lHospital i del
Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquestes disposicions eren la mort poltica dArag i el
nostre comte-prncep hi hagu de fer front. Per resoldre aquesta situaci, el comte de
Barcelona opt per atraures lamistat del rei de le i Castella, Alfons VII. Lobjectiu era
recuperar lautoritat sobre les terres dArag anexionarse pel castell. Per aconsegui-ho,
Ramon Berenguer va declarar.se vassall del rei castell per les terres de lantiga taifa de
Saragossa. Daquesta manera tan hbil, el nostre comte aconseguia recuperar el domini
sobre Saragossa i fer recular la frontera / (Pgina 18) amb Castella fins a lactual linia
de Borja-Calataiud. No obstant, va haver de renunciar a les terres de lactual provincia
de Sria i La Rioja que, a ms a ms,li haurien comportar ms tibantors amb el nou rei
de Navarra que tamb les pretenia (). Pel que fa al tema de Esglsia i el testament
dAlfons el Batallador, Ramon Berenguer ho resolgu amb una gran finesa diplomtica.
Va optar per aceptar en aparena el testament i negociar una sortida amb els hereus
oficials. Lacord era de gran importancia, atesa la gran pressi que exercia Roma sobre
lassumpte. Lacord a qu va arribar el nostre comte amb els diversos ordres fou
que ell actuaria com administrador de lherncia, per a major benefici de la
terra i de la fe i, a canvi, pagaria una indemmitzaci als ordres en questi i es
declararia vassal dela Santa Seu i sobligaria al pagament de certs censos
anuals. A la prctica, aquesta situaci de comproms permetia legalitzar la situaci
catalana a Arag i, a la vegada, apartar-ne qualsevul la pretensi castellana. A partir
dac, Ramon Berenguer IV intent apoderarse de Navarra diverses vegades, per
fracass. On s reeix en els seus ocjectius fou en consolidar la reconquista
aragonesa i fer avanar la frontera catalana amb la conquista de Lleida i
Tortosa ().
(59). CANELLAS LPEZ, ngel. Relaciones polticas, militares y dinsticas entre
la Corona de Aragn, Montpellier y los Pases de Languedoc de 1204 a 1349. RHJZ.
53-54 www.2canellas.pdf Pgina 8. () La historia de la Corona de Aragn se
inicia en 11-VIII-1137 en que Ramn Berenguer IV conde de Barcelona casa con
Petronila reina propietaria de Aragn. Petronila, no tuvo jams participacin
efectiva en el gobierno y por ello Ramn Berenguer ser el monarca pirenaico. Pues al
norte de los Pirineos le toca intervenir en el gobierno de Provenza, primero como
protector de su hermano menor Berenguer Ramn, que hered el condado unido a
los destinos de la casa de Barcelona por ser herencia de Dulce condesa heredera
del mismo, casada con Ramn Berenguer III padre de Ramn Berenguer IV y de
Berenguer Ramn. Esta anexin de Provenza a la casa catalana ya haba sido mal vista
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 105
www.baucan.org
por el conde de Tolosa, que acab en 1125 aceptando este destino. Cuando muere
Berenguer Ramn de Provenza en 1144, y hereda Provenza su hijo Ramn Berenguer,
sobrino por tanto de Ramn Berenguer IV, este desempear la tutora y los seores
provenzales le / (Pgina 9) prestarn homenaje como conde de Provenza. De hecho fue el
gobernante del condado y se titul hasta su muerte Marqus de Provenza mientras su
sobrino y protegido se contentaba con titularse conde de Melgueil ().
(60). Ibidem. Pgina 9.
(61). VERDENY i FORT, Antn. Pere III contra el rei de Mallorques. Un procs
amb garanties?. Treball Fi de Carrera dirigit pel Dr. Carlos Prez del Valle.
Universitat Abat Oliba CEU. Llicenciatura en DRET. 2008. www.TFC-
VERDENY-2008.pdf Pgina 23 y 24. () En el regnat dAlfons I el Cast, primer
comte de Barcelona que fou tamb rei dArag, lherncia provenal tornava al tronc
central, atesa la mort de la primera branca catalana de Provena sense descendencia.
Alfons intent governar de forma conjunta les seves terres i, realment, fou mes un
senyor occit que no pas hispnic, ats el poc temps que pass en els seus dominis
aragonesos. Diverses guerres, batalles i tracions el tingueren ocupat en una situaci de
desgast entre el Casal de Barcelona i la Casa de Tolosa que, en perspectiva histrica, feia
perdre un temps precis a la posible unitat. Tanmateix, en el regnat de Pere I el Catlic,
fill dAlfons I, la situaci prengu un caire especial i preocupant. Mentre laven del
poder catal noms topava amb la rivalitat tolosana, ja tradicional, el problema es
trobava dins dels lmitis coneguts i, de fet, tamb amb les poltiques matrimonials
adequades es feia els possibles per assolirla pau. En aquesta tasca cal destacar el paper
preponderant dEnric II dAnglaterra, pare de / (Pgina 24) Ricard Cor de Lle.
Val a dir que els reis anglesos posseen extensos dominis a lAquitnia i a la
Gascunya, convertint-los en un vertader contrapoder al pes del rei de Frana.
En aquest joc, Tolosa jugava la carta francesa; per la histria, que sempre gira, acab
per fer-los-en penedir. Aix, simultniament a lextensi dels dominis catalans i a
lapropament al Casal de Tolosa, sestenia per a tota aquella terra una nova variant del
cristianismo, ben aviat, anomenada heretgia per les autoritats eclesistiques. Eren els
ctars ().
(62). CANELLAS LPEZ, ngel. Relaciones polticas, militares y dinsticas entre
la Corona de Aragn, Montpellier y los Pases de Languedoc de 1204 a 1349. RHJZ.
53-54 www.2canellas.pdf Pgina 9. Implicaciones de Pedro II de Aragn en
Provenza. () Alfonso Berenguer, hijo de Alfonso II de Aragn y Sancha de
Castilla, hered en 1196 Provenza. En tiempo de su padre se haba concertado su
casamiento con Garsendis, sobrina de Guillermo conde de Forcalquier. Un pleito
interno de Forcalquier implicar a Pedro II de Aragn: pues Guillermo de Forcalquier
ocupar tierras que pertenecen a su / (Pgina 10) sobrina Garsendis, entre ellas el
castillo de Sistern en el ro Durance; pero los vecinos asesinaron a la guarnicin,
entregaron la plaza a gentes de Alfonso Berenguer y le juraron por seor. En ayuda de
Guillermo de Forcalquier se pronunciarn muchos seores de Francia (Sancho
conde de Roselln que era to de Pedro II de Aragn, Ramn y Pedro Baucio,
Pedro de Nigele, Ponce de Montlau, etc). La verdad es que Alfonso Berenguer
era joven y estaba mal gobernado y Pedro II hubo de intervenir en el conflicto.
Llegado a Aigues Mortes (1203), logra treguas entre los contendientes y un arbitraje de
los condes de Narbona y Tolosa y varios prelados. El arbitraje fij que Pedro II tuviera
Sistern por Alfonso Berenguer y si mora sin tener hijos de Garsendis, se reintegre la
plaza a Guillermo de Forcalquier. Y en cuanto a otras tierras ocupadas a Garsendis por
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 106
www.baucan.org
su to se acuerda, que: las salinas y puertos de Tarascn se adjudiquen a Alfonso
Berenguer de Provenza, las dems tierras hasta Lombarda sean comunes del de
Provenza y del Forcalquier; y el castillo de Sistern lo detente Guerao de Vilanova en
nombre de Pedro II de Aragn. Guillermo de Forcalquier perdonaba a los rebelados en
Sistern. Finalmente los condes de Provenza y de Forcalquier quedaban
confederados y al servicio de Pedro II de Aragn. El rey aragons permaneci as,
en Aigues Mortes hasta el verano de 1204, de donde partira para Roma en donde
Inocencio III lo coronaba rey en el mes de noviembre de aquel ao y el aragons
se declaraba censatario de la Santa Sede. A principios de 1205 Pedro II haba regresado a
Provenza, pues Guillermo de Forcalquier haba quebrantado la paz con Alfonso
Berenguer de Provenza, apresando a este con grave traicin. Por ello Pedro II de Aragn
reuni a todos los barones y caballeros provenzales, para guerrear contra el de
Forcalquier, y liber a su hermano el conde provenzal. Alfonso Berenguer fallecera en
febrero de 1209, durante su estancia en Palermo, a donde fue acompaando a
Constanza, viuda desde 1204 de Aimerico rey de Hungra, que contraa segundas
nupcias con Federico I Hohenstaufen emperador de Alemania y rey de Sicilia. El conde
provenzal dejaba heredero a su hijo Ramn Berenguer IV, de muy corta edad
().VERDENY i FORT, Antn. Pere III contra el rei de Mallorques. Un procs
amb garanties?. Treball Fi de Carrera dirigit pel Dr. Carlos Prez del Valle.
Universitat Abat Oliba CEU. Llicenciatura en DRET. 2008. www.TFC-
VERDENY-2008.pdf Pgina 24. () Durant el regnat de Pere I el Catlic la difusi
de lheretgia arrib al seu punt lgid i la Santa Seu decid prendre-hi cartes. Tramet
durant un cert temps amonestacions i avisos als senyors occitans que donaven
cobertura a lheretgia instant-los a esborrar-la. Entre aquests senyors nhi
havia de molt destacats com el senyor de Carcassona, i vassall del rei catal,
Roger de Trencavell o el mateix comte de Tolosa, Ramon VI. Amb el temps, el
papa Innocenci III, en el mxim apogeo del poder gelf i de la teocracia universal; sen
va cansar i va proclamar una croada per tota la Cristiandad per fer la guerra a lheretgia
i als senyors que la recolzaven. Un petit noble francs de lilla de Frana, anomenat
Sim de Montfort, acabdill la Croada i emprant tcniques vils sempar per la violencia
dels feus dels senyors llenguadocians. En aquest tessitura, el monarca catal es va
trobar un dilema de gran calat. Duna banda, tenia el deure de no atacar Sim de
Montfort, puix que actuava en nom de lEsglsia. Daltra, tenia el deure de senyor
feudal de protegir els seus vassalls, alguns familiars del monarca i dhuc protegir la
seva terra duna invasi en tota regla. Desprs de la victria a Las Navas de Tolosa
(1212) i desprs desgotar la via diplomtica es va conjurar per vncer i expulsar la
Croada dels seus dominis. Automticament va rebre el vassallatge dels gran
senyors occitans, especialment important fou el del comte de Tolosa, ara
cunyat seu i aliat; i el del vescomte de Barn, de la noble casa catalana dels
Montcada ().Pgina 14. Nuo Snchez. () Alfonso II de Aragn cedi a
Sancha Nez y a los hijos que tuviera de su marido el conde Sancho, en
concreto a Nuo Snchez, los condados de Cerdaa y Coflent, la ciudad de
Carcasona y el Carcass, el seoro de Bergadn, y el honor de Trencavello con
el vizcondado de Narbona. Por ello Nuo Snchez reclamara estas tierras, ms
los seoros de Aimilln y Provenza a Jaime I de Aragn. Por contra Jaime I
exiga de Nuo Snchez Coliure, Valespir y Capsir, confinantes con el condado de
Roselln, y el valle de Prades. Al fin pactan en 5-V-1235 mediante arbitraje de Lope
Daz de Haro sr. de Vizcaya, fray Guilln de Cervera de Poblet y fray Hugo de
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 107
www.baucan.org
Montlauro del Temple, que Jaime I pague cierta cantidad a Nuo Snchez y le deje los
estados vecinos a Roselln, habida cuenta que careciendo Nuo de hijos, a su muerte
iban a volver a la corona de Aragn ().
(63). CANELLAS LPEZ, ngel. Relaciones polticas, militares y dinsticas entre
la Corona de Aragn, Montpellier y los Pases de Languedoc de 1204 a 1349. RHJZ.
53-54 www.2canellas.pdf Pgina 10. Pedro II de Aragn y Montpellier. Mara
de Montpellier. () Las relaciones de la Corona de Aragn con la Galia meridional,
tendrn nexo trascendental cuando Pedro II de Aragn case con Mara seora de
Montpellier. Son bien conocidas las circunstancias que precedieron a este matrimonio.
El propietario de Montpellier, Guillermo VII, haba casado / (pgina 11) en primeras
nupcias con Eudoxia, hija mayor del emperador Manuel Conneno y esposa de este
Matilde de Antioqua, hija de Raimundo de Poitiers. De este matrimonio naci Mara
en 1182. Pero repudiada Eudoxia, Guillermo VII cas con Ins, hija de un rico hombre
castellano y parienta de la reina Sancha de Aragn, y de aquella tuvo el montpellerino
tres hijos: Guilln, Bernaldo Guilln y Ramn. Guillermo VII antes de morir (2-XI-
1202) haba nombrado heredero a su hijo Guilln y nombrado ejecutor testamentario a
Pedro II de Aragn. Este, en vez de cumplir la voluntad del difunto, tras declarar la
bastarda de los hijos del segundo matrimonio del testador, casaba en 1204 con Mara
e incorporaba este seoro a la Corona de Aragn. Con anterioridad a su
matrimonio con Pedro II, Mara de Montpellier haba casado en 1194 con el
vizconde de Marsella, quien falleci en 1197, y seguidamente, Mara viuda,
casaba con Bernardo IV conde de Cominges, de quien tendra dos hijas, Matilde
y Petronila; pero este segundo matrimonio fue declarado nulo. El rey de
Aragn, que se intitula desde su matrimonio, seor de Montpellier, poco despus
de su matrimonio con Mara, arrepentido del casamiento y "corrompido por el amor de
las coimas" en frase de Zurita, procurar apartarse de la reina, que pasar la mayor
parte del tiempo en la ciudad de Montpellier. La tradicin cuenta las circunstancias casi
novelescas de la concepcin del hijo de Mara y Petro, el futuro Jaime I de Aragn.
Estando la reina en Miraval y el rey en Lates, un rico hombre aragons Guilln de
Alcal llev al rey donde estaba la reina, con el pretexto de que le cumplira su
voluntad cierta dama, pero Guilln la sustituy por la reina, que aquella noche qued
embarazada: era el mes de mayo de 1206. Mara parir un hijo en Montpellier la vspera
de Purificacin de Nuestra Seora (1 febrero) de 1207 en la casa de los Tornamira. Se
llev al infante a la iglesia de Santa Mara y al templo de San Fermn para dar gracias a
Dios. Al regreso en palacio mand la reina encender doce velas del mismo peso y tamao
con los nombres de los doce Apstoles; se puso el nombre de Jaime por ser esta la vela
que dur ms tiempo encendida ().Pgina 11. El pretendido divorcio de Pedro
II. () Una ponencia presentada examina con detalle este pleito, especialmente a la
luz del cronista Jernimo Zurita. Por lo dems la monografa de Iohanes Vincke editada
en 1935 y la naturaleza de tema dinstico ms que poltico, excusan abordar la cuestin
en esta ponencia. Slo cabe sealar que durante este pleito, estando Mara en Roma, su
hermano de padre Guillen de Montpellier, reclamar el seoro, por / (Pgina 12) su
condicin de varn; pero el pontfice declarar la bastarda de los hijos de Guillermo VII
e Ins. Liberada Mara de las acusaciones de Pedro II en la causa del divorcio, por
sentencia papal de 19-I-1213 y perseverante en su tesis Pedro II de Aragn, Mara
permanecer en Roma a resultas de lo que disponga el pontfice ().Pgina 12. Pedro
II y la hereja albigense. () Tampoco toca a esta ponencia tratar este tema propio
de la historia religiosa de la poca. Por qu Pedro II se inmiscuye en tan delicado
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 108
www.baucan.org
asunto? Declarada la guerra contra los herejes que no atienden las admoniciones de los
legados de Inocencio III, declarada la guerra contra los albigenses y comisionada la
jefatura militar a Simn de Montfort, al ser amenazada la tierra de Ramn VI conde
de Tolosa, pariente de Pedro II de Aragn, este se interes en la defensa de su
deudo, casado en terceras nupcias con Leonor hermana del rey aragons; a
mayor abundamiento el hijo Ramn VII de Tolosa haba casado con Sancha,
otra hermana de Pedro II. Pedro II exhorta a Montfort no ataque tierras de su deudo
el conde de Tolosa y aunque Monfort deba al aragons el feudo de Carcases y Beziers,
no cesa en guerra contra el de Tolosa y Pedro II decide intervenir. Pasemos por alto las
vicisitudes blicas: ataque a Beziers por las tropas de la Iglesia, pues se haba negado a
entregar a los herejes, y que era de Ramn VI de Tolosa, ao 1209; sitio del castillo de
Minerva junto a Beziers, ocupacin de Albi y castillo de Vaure en 1211 y sitio fallido de
Tolosa. Slo interesa recordar que Pedro II viene a Tolosa en II-1213 para
defender su seoro de Carcasonne y Beziers; est en Perpin en marzo y
vuelve a Catalua para" preparar el ejrcito que llega a Lascavarre en 25 de
agosto y pone sitio a Muret en 11-IX-1213, en el que muere Pedro II de Aragn
().Pgina 12 y 13. La sucesin de Pedro II de Aragn y la Santa Sede. ()
Importa recordar que el heredero de Pedro I, Jaime I, se criaba en Carcasona y all
lo tena retenido Simn de Montfort, al que siguen acosando tropas aragonesas
desde Narbona y otros lugares. Y como estuviera en Montpellier un legado de
Inocencio III, Pedro de Benevento cardenal dicono, asistiendo en 1213 a un concilio
provincial que se celebraba en aquella ciudad (que declar seor de Tolosa y otras
ciudades a Simn de Montfort), el papa comision a su legado para que Simn
entregase a sus sbditos aragoneses al nio Jaime I. Cumpliendo la orden lo
traen a Narbona (tena 6 aos y 4 meses); le acompaar su primo Ramn
Berenguer IV conde de Provenza, hijo de Alfonso, para que se eduquen juntos.
Los trajo en 1214 a Catalua el legado papal y se dispuso la reunin de cortes en
Lrida, para la Virgen de agosto, a las que no acudirn el conde Sancho y el infante
Fernando, tos de Jaime I, pretendientes al trono aragons. En esta ocasin, y por
sugerencia del legado pontificio, se introdujo la costumbre que luego perdurara, de que
las cortes juraran fidelidad al nuevo rey. En los aos 1216-1219 cabe recordar algunos
sucesos interesantes para el tema de esta ponencia. El primero es la marcha de Ramn
Berenguer V conde de Provenza, desde Monzn donde viva con su primo Jaime
I, y que acompaado por su ayo Pedro Auger y dos escuderos, pasan por Lrida
disfrazados para alcanzar una galera en Salou, que llev a Provenza al joven
conde. El segundo la muerte en Roma de Mara de Montpellier, sepultada en la iglesia
de San Pedro junto al tmulo de Santa Petronila, y sus dos testamentos de 1209 y 1211,
encomendando la persona de su hijo Jaime al pontfice, declarado heredero del seoro
montpellerino ().VERDENY i FORT, Antn. Pere III contra el rei de Mallorques.
Un procs amb garanties?. Treball Fi de Carrera dirigit pel Dr. Carlos Prez del
Valle. Universitat Abat Oliba CEU. Llicenciatura en DRET. 2008. www.TFC-
VERDENY-2008.pdf Pgina 24 y 25. () Per fi, desprs de segles i esforos, un rei
del Casal de Catalunya veia reunits sota el seu lideratge totes les terres llenguadocianes.
Era la culminaci del somni occit. Tanmateix, lalegria va durar poc. En el moment de
/ (Pgina 25) la batalla contra linvasor francs davant les muralles de la vila de Muret,
una acci arraxucada del nostre comte-rei va causar-li la mort a mans franceses i va
provocar la desbandada de les hosts. En aquesta hora trgica de 1213, en la propera vila
tolosana de Muret-o Burell segons crniques posteriors- finia la vida del rei Pere I i el
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 109
www.baucan.org
somni catal duna Occitnia unida, tamb ho feia amb ell. () Desprs de la desfeta de
Muret, la Corona dArag va entrar en una profunda crisi. Amb un rei menor dedat i
sota poder dels francesos de Sim de Montfort, el regent, el seu oncle San, es trobava
lligat de mans i peus per la Santa Seu, amb una greu amenaza de dur la Croada fins a
terres dArag. En conseqncia, els senyors occitans es van veure obligats a continuar
la guerra amb una sort ms que variable. Tot i que finalment, els tolosans venceren a
Sim de Montfort i semblava que la pau tornaria a les terres dOc; en realitat, els
descendents del croat van cedir els seus drets sobre els senyorius occitans al domini
directe del rei de Frana. Per tant, la segent Croada ja no seria lobra dun grup
desordenat de petits senyors de lilla i daltres indrets dEuropa; sin una campanya de
conquista en tota regla dirigida pel monarca francs. En aquest punt, tot els esforos
catalans se centraven en la via diplomtica. Salvar el que es pogus salvar, per sense
iniciar noves hostilitats amb Frana. En veures abandonada del suport dels catalans,
Tolosa no tingu ms remei que avenir-se a pactar. Lacord entre tolosans i francesos va
consistir que, en morir sense descendencia masculina, el comte de Tolosa Ramon VII
cediria el comtat i tot els seus senyorius en herncia a la seva filla, la qual es
casaria amb el fill del rei de Frana. De fet, amb aquesta poltica Franano feia sin
recollir a travs de la via matrimonial-tan til antany a les aspiracions catalanes- els
fruits de lacci bl.lica dels croats. Ara b, la desgrcia occitana no es va limitar a
Tolosa. El marquesat de Provena, dins lrbita catalana des dels temps de Ramon
Berenguer III tamb estava a punt de perdres. Tot i ac no shi estengu la croada, el
problema era que Ramon Berenguer V de Provena no tenia descendencia masculina.
Tot i aix, tenia dues filles, de les quals la gran marid amb el germ del rei de Frana,
de la casadAnjou. Per aquesta via, els principals dominis occitans entraren a formar
part de lrbita i domini de Frana ().
(64). CANELLAS LPEZ, ngel. Relaciones polticas, militares y dinsticas entre
la Corona de Aragn, Montpellier y los Pases de Languedoc de 1204 a 1349. RHJZ.
53-54 www.2canellas.pdf Pgina 16. Cesin a Francia de tierras de la Corona
de Aragn. () Jaime I y Lus IX de Francia ya haban celebrado vistas en junio de
1245 en Auvernia, en la iglesia de Nuestra Seora del Puy. Trece aos despus, en
1258, estando el rey aragons en Montpellier, por el mes de abril, concierta nuevas
entrevistas con el monarca francs, a celebrar en Carbonne, en el ro Garona. Celebradas
un 11 de mayo en ellas se acordar: en primer lugar la renuncia de Lus IX a sus
derechos sobre Carcasona y Carcases, Roda y el Rodez, Laurac y el Lauragais, a Beziers
y su vizcondado, Leucate, el Albigeois, Ruhen, condado de Foix, Cahors, Narbona y su
ducado, Mintura y el Mintrus, Fenolleda y el Fenollads, las tierras de Salto y
Perapertusa, condado de Aimilln, vizcondado de Crodon, Gavaldn, Nimes, Solos y su
vizcondado y Saint Gil, segn topnimos enumerados por el cronista Zurita. Se pacta
casamiento de Isabel hija menor de Jaime I con Felipe primognito de Lus IX,
mediando embajadas de Arnaldo de Peralta obispo de Zaragoza, el prior de
Cornelia y Guilln de Rocafull gobernador de Montpellier: hay que pedir dispensa
pontificia pues se trata de parientes consanguneos. Como dote y arras se le dar a la
infanta la quinta parte del reino en tierra llana, segn costumbre francesa. Jaime I da a
Margarita reina de Francia sus derechos en los condados de Provenza y Folcalquer,
marquesado de Provenza y seoro de las ciudades de Arls, Avin y Marsella (que
fueron del conde Ramn Berenguer arrojado de su tierra por sus sbditos). La razn de
de esta donacin era para excluir a Carlos hermano de Lus IX y el conde de Saboya, en
perjuicio de la reina Margarita que era la hija mayor del conde de Provenza. Pero tal
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 110
www.baucan.org
donativo fue una equivocacin de Jaime I, que fue motivo de una enemistad para
Aragn. Contrasta este pacto matrimonial con el destinado a Alfonso el primognito
de Jaime I, quien en 1260 cas con Constanza hija de Gastn de Bearn; pero el
aragons falleci enseguida y sin hijos. Y en Pentecosts [28. V] de 1262 en
Clermont de Auvernia casaba la infanta Isabel de Aragn con Felipe de Francia.
En este captulo de dotes a princesas sobre territorios ultrapirenaicos de la Corona de
Aragn hay que mencionar otro importante lote. / (Pgina 17) Estando Jaime I en
Montpellier en 1262 llega la infanta Constanza de Sicilia mujer del rey Manfredo; en 13
de junio se vela con Pedro [futuro III] en la iglesia de Santa Mara de Montpellier.
Recibe Constanza en dote los condados de Roselln, Cerdaa, Conflent, Vallespir,
condado de Besal y Prades, villas de Caldes y Lagostera (ms tarde parte de estos
estados se donaron al infante Jaime) ().Pgina 17. Boda de la hija de Jaime I.
() Jaime I, en Barcelona, a 21-VIII-1262, en nuevo reparto de sus dominios,
adjudicaba al infante Jaime, adems de las Baleares, la ciudad de Montpellier, Roselln,
Coliure, Conflent y condado de Cerdaa (lmites desde Pincen a la puente de la Corba),
la val de Ribas, baila que va de Bergad a Rocasauza, el seoro de Vallespir hasta el
coll de Ares por donde la sierra separa de Catalua, hasta el coll de Panizas y desde este
al collado de Perell y cabo de Creus. Condicin, que en estos condados corra moneda
Barcelonesa de terno y rijan usages y costumbres de Barcelona. Todas estas tierras han
de ser de hijos varones del infante Jaime y sus descendientes: en otro caso los que las
tengan las posean en feudo reconocido al infante Pedro y herederos de este que sucedan
en el condado de Barcelona. Todo esto pareci excesivo al infante Pedro y se sinti
agraviado. Para casar a Jaime enva Jaime I a Guilln de Rocafull gobernador de
Montpellier al condado de Saboya para solicitar una hija del difunto Amadeo
conde de Saboya, llamada Beatriz igual que su hermana la que cas con el rey
Manfredo; eran hijas de diversas esposas que tuvo Amadeo de Saboya. Jaime I
encarga en Zaragoza (12-II-1264) a Arnaldo obispo de Barcelona y Ponce Hugo
conde de Ampurias, traten de casar a su hija la infanta Mara: ya con el hijo del
difunto Roberto conde de Artois hermano de Lus IX; o bien con el hijo del duque de
Borgoa. Tambin se propona el casamiento de su hijo segundo el infante Jaime con la
hija del duque de Borgoa. Pero ninguno de estos matrimonios se efectu (). Pgina
18. Bernardo Guillem de Entenza. () En cortes de Zaragoza de 1264 a fin de
ao, Bernaldo Guilln de Entenza pretende la villa de Montpellier como heredero de
su padre Bernardo Guilln muerto en el Puch de Santa Mara, y que era hermano de
la reina Mara madre del rey y por tanto hijo de Guilln de Montpellier ().
(65). Ibidem. Pgina 18. Felipe III de Francia hereda el trono. () En agosto de
1271 muere Alonso conde de Tolosa y Poitiers (hermano de Lus IX) y su mujer Juana.
No dejan hijos, y hereda sus tierras Felipe III de Francia por el tratado entre Luis IX de
Francia y el conde Ramn de Tolosa. Pero los de Tolosa incitan al infante Pedro [III] de
Aragn a apoderarse del condado que haba sido en otro tiempo de seores aliados y
deudos de los reyes de Aragn, en cuya defensa haba muerte Pedro II. Se preparar una
expedicin militar pero al fin se desisti de tal aventura. Toca al mbito de esta ponencia
ciertos sucesos de los aos setenta. Felipe III decide visitar sus nuevos estados de
Poitiers y Tolosa heredados al morir su to el conde Alfonso y esposa Juana. Pero Roger
Bernardo III conde de Foix y Guerao conde de Armagnac hacen entre tanto alguna
resistencia a oficiales reales y el de Foix apresta sus castillos contra posible represalia de
Felipe III; confa adems en que le ayude su suegro el vizconde de Bearne, y Catalua.
Llega Felipe III a Tolosa en fin de mayo de 1272 y con gran ejrcito va contra el de Foix
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 111
www.baucan.org
y pone cerco a Pamiers. Entonces llegan Jaime I, suegro de Felipe III y el vizconde de
Bearn para poner paz. Por esta mediacin el de Foix se entrega a Felipe III que lo
encierra en la torre de Carcasona y se apodera de sus tierras. Pero entre ellas haba
algunas que eran de Aragn y estaban en feudo del de Foix (Lordat, Monreal, Sos,
Aulus y Mirepoix, que quedan en custodia de Ramn Folch vizconde de Cardona para
que las guarde en nombre de Jaime I y del de Foix. Pero Felipe III no quiere liberar al de
Foix mientras no se le entreguen estos castillos. Por ello Jaime I desde Montpellier a 27-
X-1272 pide a Felipe III liberte al conde de Foix, pero vista la porfa del de Francia el
aragons desde Montpellier el 9-II-1273 dispone que tales castillos se entreguen al
senescal de Carcasona, con lo que el de Francia deja en libertad al de Foix. ().
(66). Ibidem. Pgina 19. El reino de Mallorca. () El hijo segundo de Jaime I,
Jaime II de Mallorca, nacido en Montpellier de Violante de Hungra, recibi del padre
en testamento de 1262, adems del reino de Baleares las tierras francesas de
Montpellier, Vallespir, Roselln, Cerdaa, Conflent y Colliure, lo que desagrad
al primognito y futuro rey Pedro III, y an le disgust ms al confirmarse este reparto
por el padre en 1272. Jaime II de Mallorca, que haba casado en 1262 con Esclaramunda,
hermana de Roger Bernaldo III conde de Foix, se apoyar en su cuado para defender la
herencia adjudicada por su padre Jaime I. As van a surgir desaveniencias entre el rey de
Aragn y el de Mallorca que tienden a desvincular las tierras francesas, provocan
sucesivas gestiones polticas y terminan en enfrentamientos militares de la Corona de
Aragn con Francia. En esta ponencia slo interesan las vicisitudes de carcter poltico
pues las dems corresponden a otra prevista en el programa de este Congreso. Durante
ocho aos (1278 - 1286) Pedro III de Aragn participar en los siguientes
acontecimientos: la infeudacin a la Corona de Aragn de las tierras heredadas por
Jaime de Mallorca; los intentos de Felipe III de Francia para arrebatar Montpellier a los
hijos de Jaime I; / (Pgina 20) la invasin de Roselln por el rey de Francia. Por
aadidura la conquista de Sicilia por Aragn agravar las relaciones con Francia. En
1278 se renen en Perpin Pedro II y su hermano el rey de Mallorca. Pedro
consideraba excesiva la tierra dejada por Jaime I al mallorqun, al que ahora acompaa
su cuado Roger Bernardo III, conde de Foix que en vano intent Pedro III atraerse a su
servicio. El acuerdo es que Jaime reconozca tener sus tierras en feudo de Aragn (menos
lo que tena en feudo por el obispo de Magalone, y algunos lugares nuevamente
adquiridos y comprados). Jaime entregar siempre que Pedro lo requiera Mallorca por
las Baleares, Puigcerd por Cerdaa y Perpin por Roselln. Mientras viva, Jaime no
entregar tales ciudades ni tendr que asistir a cortes de catalanes, en Roselln se
observarn los usatges de Barcelona y. slo correr moneda catalana. En 20-I-1279 en
los Predicadores de Perpin, Jaime reconoce la infeudacin a Aragn y Pedro III acepta
el reparto de tierras paterno. Pero Jaime queda disgustado pues piensa que se ha ido
contra la voluntad de su padre Jaime I. En 1280 Felipe III y Pedro III celebran vistas en
Tolosa. Adems de tratar de la libertad del infante Alfonso de Castilla, nieto de Alfonso
X, se plantea la disputa sobre el seoro de Montpellier, que Felipe III quera arrebatar a
Jaime de Mallorca y de paso a Aragn. Tambin asiste el prncipe de Tarento que tena
enemistad y recelos con Aragn (el de Tarento era hijo de sobrina de Jaime I, hija del
conde de Provenza y adems estaba casado con hija del rey de Hungra y era pues
tambin pariente de Violante de Hungra mujer de Jaime I), pues aspiraba a obtener la
sucesin del rey Manfredo de Sicilia muerto en 1266. En esta vista el rey francs jura
evitar intromisiones en Montpellier por va de un trueque que le ofreciera el obispo de
Magalone. Pero Felipe III no cumplir el juramento y recompensa al de Magalone por lo
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 112
www.baucan.org
que este tena en el seoro de Montpellier lo que le proporcionaba ocasin para
intervenir en asuntos de la ciudad de Montpellier. (). Pgina 21. Impacto de la
conquista de Sicilia en la inseguridad de Aragn. () Complica la situacin los
malentendidos que surgen con motivo de una armada que prepara Pedro III en Tortosa
para ir a Tierra Santa, pero que Felipe III sospecha se va a dirigir a la conquista de
Sicilia, reino de Carlos I de Anjou sobrino, del rey francs. Este enva embajadores a
Pedro III preguntando el destino efectivo de la armada y avisando que si va contra
Sicilia el francs la considerar que tambin va contra l. A lo que Pedro III responde
evasivamente. Las Vsperas sicilianas (III-IV, 1282) sern un nuevo factor que va a
complicar las rivalidades de la Corona de Aragn y Francia. Pedro III, casado con
Constanza de Sicilia, heredera del rey Manfredo, ve en la conquista de la isla un rea de
expansin para la Corona de Aragn, con base jurdica. Mxime cuando Sicilia,
oprimida por Carlos I de Anjou, solicita su ayuda y liberacin. Perpetrada la conquista,
coronado Pedro III rey de Sicilia en Palermo (31-VIII-1282), nombrada gobernadora de
Sicilia Constanza, el desposedo Carlos I de Anjou acusa de deslealtad a Pedro III.
Martn IV disgustado por la accin de Pedro III, le condena, privndole de sus estados y
en 1284 da investidura de estos a favor de Carlos de Valois hijo de Felipe III, lo que da
pie a este para preparar la invasin de los estados peninsulares de la Corona de Aragn
y ocuparlos en nombre del papa. Y Pedro III sospecha que Jaime de Mallorca su hermano
se ha confederado con Felipe III para facilitarle el paso por Roselln en su ataque a
Aragn (). Pgina 21. El rey de Francia invade Roselln. () Jaime de
Mallorca se senta injuriado desde que Pedro III le oblig a reconocerse su feudatario, y
no haba recibido el reino de Valencia que su padre Jaime I de Aragn le haba dado en
vida. Fracasan varios intentos de acuerdo de Pedro III con Jaime de Mallorca. Lo que
lleva al aragons a buscar contacto directo con sbditos de Roselln. Marcha
secretamente a Perpin sin decir sus propsitos a los que le acompaaban y tomar por
sorpresa Perpin, con alegra de los habitantes. Hace presos los ms allegados de Jaime
de Mallorca y encuentra un documento por el que Felipe III con decreto del papa se
comprometa a dar el reino de Valencia a Jaime si le ayudaba a conquistar Catalua.
Jaime de Mallorca estaba enfermo: se aviene documentalmente a entregar a Pedro III las
fortalezas de Roselln para que no aprovechen al francs; pero Jaime receloso del
hermano huye de noche, dejando a su familia, y se refugia en el castillo de Zarroca. Ello
provocar alteracin popular de Perpin en favor de / (Pgina 22) Jaime. Pedro III
sacar a la familia de este de la ciudad junto con el tesoro, aquieta a los de Perpin a los
que confa la defensa de la plaza frente a Felipe III (aunque las otras fuerzas de Roselln
estaban por
Jaime de Mallorca), y marcha el rey de Aragn a La Junquera. Todo ello apresurar la
invasin de Roselln por Felipe III del que se apoderar; pero los de Perpin, Elna y
Coliure se rebelarn contra Jaime de Mallorca, aunque los de Perpin acabarn
pactando con los franceses y estos seguirn camino hacia Catalua. Caen fuera de
nuestra ponencia los sucesos militares que seguirn: Pedro III va al collado de Paniza,
Felipe III conquista Elna; en junio de 1285 Felipe III entra en Ampurdn y Girons y
pone cerco a Gerona; encuentro con los franceses en el camino de Besal y victoria
francesa el da de la Virgen de agosto (15); entrega de Gerona a los franceses; retirada de
Felipe III hacia Roselln y muerte en Perpin del rey francs. Y poco despus, el sbado
vigilia de San Martn de 1285 mora en Villafranca del Panads Pedro III (). Pgina
22. Enemistad entre Jaime II de Mallorca y su sobrino Alfonso III de Aragn.
() Alfonso III heredar la enemistad contra Jaime de Mallorca su to y las
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 113
www.baucan.org
complicaciones nacidas de la anexin de Sicilia, reino heredado, por Jaime de Aragn, to
suyo, en las que subsiste el destino del destronado Carlos I de Anjou que ataa tanto a
Felipe IV de Francia sobrino nieto del depuesto rey siciliano, como al condado de
Provenza, pues su titular la condesa Beatriz era esposa del Anjou, y tal condado era
feudatario de la Corona de Aragn. A fines de mayo de 1286, en Zaragoza decide
Alfonso III marchar contra su to Jaime de Mallorca. Prepara las fronteras en junio y
julio. En tanto unos embajadores suyos firman treguas con Felipe IV de Francia y sus
valedores que empezarn en 8 de septiembre y de all a San Miguel ms un ao
cumplido. En ese tiempo se tratar de la paz que propicia el papa y Eduardo I de
Inglaterra. A 20-III-1287 Alfonso III enva embajadores cerca del rey ingls para las
conversaciones de paz, que se renen en Burdeos, junto con legados tambin del papa;
pero no se llega a acuerdo alguno. / (Pgina 23) En agosto de 1287 se avistan Eduardo I
y Alfonso III para tratar de la liberacin de Carlos I de Anjou, y entre las garantas
figura la entrega de 60 barones y caballeros de Provenza designados por Alfonso III de
Aragn. A tales rehenes el de Anjou habra de absolverlos de la fidelidad y naturaleza
que le deban. Aragn adems conceda treguas a Felipe IV y a su hermano Carlos
extendidas al territorio de Roselln y Cerdaa. Pero estos pactos de Olorn, se dilatan
en su observancia: por diciembre de 1287, al contrario, se observa cmo Felipe IV
concentra fuerzas en Roselln y no por otra parte. Si no se llega a aceptar la tregua,
Alfonso III queda liberado de las obligaciones pactadas respecto de la persona de Carlos
de Anjou. A peticin de Eduardo I, Aragn acepta lo tratado en Olorn, aunque
exceptuando de ello al rey de Mallorca, prueba del gran afecto de Alfonso III hacia
Eduardo I. En tanto el papa Nicols IV, interesado en el pleito, desde Roma el 15-III-
1288 escribe a Alfonso III y le cita para que de cuenta de su conducta con Carlos de
Anjou. En abril de 1288, cercando el castillo de Cortavin, Alfonso III firma tregua
con los provenzales y Felipe IV no dio permiso para que pasen pos sus tierras los rehenes
pactados en Olorn. En tanto Jaime de Mallorca noticioso de que viene ejrcito contra l
desde Catalua, levanta el sitio de Cortavin y regresa a Provenza. Se reunirn en IX
de 1288 para tratar de la liberacin de Carlos de Anjou. Y en 26-X-1288 se firma el
tratado de Canfranc. Alfonso III dar libertad a Carlos de Anjou a cambio de la entrega
de sus dos hijos en rehenes e importantes indemnizaciones de dinero sobre hipotecas en
posesiones que Gastn de Bearn tena en Catalua. Carlos de Anjou se compromete a
poner en vigor las treguas entre Aragn y Sicilia pactadas en Olorn y conseguir del
papa la revocacin de la investidura del reino de Aragn hecha por Martn IV a Carlos
de Valois. Alfonso III devolver el dinero pactado en cuanto se cumpla este tratado y
Carlos de Anjou promete reintegrarse a su prisin caso de incumplimiento del tratado.
Pero todo fue papel mojado. / (Pgina 24) Dos embajadores de Alfonso III al papa
Nicols IV son detenidos por Aymerico seor de Narbona contra derecho de gentes, y
oficiales de Felipe IV los ponen en prisin en Narbona, ao 1289. En diciembre de 1289
Alfonso III comunica a los provenzales que le haban hecho pleito homenaje en los
acuerdos de Olorn, que, quebrantados los acuerdos por Carlos de Anjou, Provenza ha
vuelto a dominio de Aragn: deben pues reconocer su vasallaje y Alfonso III les
guardar sus privilegios y costumbres. En tanto, por mediacin del papa y mutuas
embajadas se acuerda que el de Anjou y Alfonso III celebren vistas entre Panizas y
Junqueras. Se pacta tregua hasta Todos Santos y si Felipe IV no acepta lo pactado,
Carlos de Anjou lo comunicar a Alfonso III y se prorrogar por un mes ms la tregua.
Unos legados pontificios establecidos en Montpellier tratan de conjuntar a embajadores
de Carlos de Anjou y de Alfonso III de Aragn, y Jaime de Mallorca. De Aragn
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 114
www.baucan.org
marchan a estas vistas y tratos Hugo de Mataplana obispo de Zaragoza, Ramn
de Anglesola, Berenguer de Puchvert, Guilln Lunfor y Bernaldo Guilln de
Pinels. Estos no se avistan con los embajadores de Carlos de Anjou ni con los legados
del papa. Al parecer fue astucia de Alfonso III que no estuvieran presentes los
embajadores de Jaime de Mallorca, para evitar que so pretexto de la paz que busca
Carlos de Anjou se estorbase la de Aragn con el papa y con Felipe IV. Y a principios de
febrero de 1291 ira personalmente a Roma para que le levante Nicols IV la
excomunin, retirara la gente aragonesa que ayudaba en Sicilia a su hermano Jaime; el
papa anulara la investidura de la Corona de Aragn hecha en favor de Carlos de Valois
hermano de Felipe IV y reconocera el seoro directo de Alfonso III en el reino de
Mallorca y dems tierras que le pertenecan en tierras francesas. / (Pgina 25) Un siete
de abril de 1291 se entrevistan Alfonso III y Carlos de Anjou, y ratifican sus paces. Pero
se silenci el tema de Jaime II de Mallorca, ya que Alfonso III adujo que era asunto a
tratarse previamente en cortes generales de Aragn. Este tratado de Tarascn, tan
desfavorable para Aragn, no tuvo efecto porque Alfonso III iba a fallecer en Barcelona
un 18-VI-1291, a sus 27 aos de edad, y en vsperas de su boda con Leonor de
Inglaterra (). Pgina 25. Jaime II de Aragn. () Para el tema objeto de esta
ponencia, hay que marginar numerosos aspectos de Jaime II, personaje de gran astucia
poltica de la que dar muestras llegando a acuerdos con el pontificado y con los Anjou
(tratado de Anagni de 20 de junio de 1295; matrimonio con Blanca de Anjou hija de
Carlos, en Villabertrn en 1-XI-1294). Slo interesa sus relaciones con su to Jaime II de
Mallorca, por la conexin de este con los feudos de la Corona de Aragn en el medioda
francs. Hacia febrero de 1297 gentes de Francia invaden Pallrs, porque Arnaldo de
Espaa, gran seor de Gascua, hijo de Roger de Comenge, pretendi heredar Pallrs
que en parte haba sido de su padre; le ayudaba en ello el conde de Foix. Palls estaba en
poder de la condesa Lscara viuda de Arnaldo de Palls. Jaime II ordena le ayuden a
defender su estado y pide a Felipe IV, que en virtud de la tregua existente entre Francia
y Aragn, nadie con armas ataque tierras de sus sbditos, como era Pallrs. El conflicto
acabar pactndose una tregua por 50 aos entre los contendientes. En junio de 1298
estaba Jaime II en el castillo de Argils (dicesis de Elna) y se entrevista con Jaime de
Mallorca su to. Este reconoce recibir de Jaime II las Baleares, condados de Roselln,
Cerdaa, Conflent, Vallespir y Coliure en feudo de honor. Item los vizcondados de
Omelades y Carlades y lugares que tena en Montpellier, exceptuando / (Pgina 26) lo
que tena el de Mallorca por el obispo de Magalona. El de Mallorca deber entregar las
fuerzas de aquellas tierras si lo requiere el rey de Aragn, pero ste no se podr valer de
ellas contra enemigos. Jaime de Mallorca viene obligado una vez al ao a concurrir a
cortes de Catalua si lo pide el rey de Aragn, no estando en Mallorca. De estas
obligaciones quedaba exceptuado Jaime de Mallorca (slo afecta a sus sucesores) pero
viene obligado a ayudar a Aragn contra cualquiera. Se observarn en Roselln,
Cerdaa, etc los usajes de Barcelona y lo que se establezca en adelante por consejo de los
barones de Catalua; adems en sus seoros slo circular la moneda barcelonesa. Se
acuerda tambin que el rey de Aragn defender al de Mallorca y sus tierras, y en estas
debern reponerse cuantos nobles haban servido a los reyes de Aragn en la guerra
contra Jaime de Mallorca. Esta concordia la confirmaron Felipe IV y su hermano Carlos
conde de Alenn, Valois y Anjou. Jaime primognito de Jaime de Mallorca
ingresa en la orden franciscana, y su hermano Sancho que pasa a sucesor, reconoce el
feudo de Aragn por sus tierras, en 19-X-1302 en Gerona, lo que revalidan ricos
hombres y caballeros sndicos de las ciudades de Mallorca, Perpin y Puigcerd. En
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 115
www.baucan.org
1309 Roger de Comenge, hijo de Arnaldo de Espaa, que pretende el condado de Pallrs
hace guerra en aquellas tierras, pese a lo que antes haba sentenciado Jaime II. Gentes de
este fueron a bastecer el castillo de Leort y fueron atacadas, por gentes del vizconde. La
tierra estaba as alterada. Muri Jaime de Mallorca el 13 de mayo de 1312, vspera de
Pentecosts. Su hijo y sucesor Sancho de Mallorca rendir homenaje feudal a Jaime II en
Barcelona a 9-VII-1312 por Baleares, condados Roselln, Cerdaa, Conflent, Vallespir y
Coliure, y seoro de Montpellier. Har el homenaje segn costumbre de Espaa. /
(Pgina 27) Tras morir el mallorqun, Felipe IV y luego Luis Hutin pretenden su
sucesin y para ello citaban a Sancho de Mallorca ante el parlamento de Pars. En junio
de 1316, Jaime II noticioso de ello envi embajada a Lus Hutin a recordarle que la
barona de Montpellier la tenan los reyes de Mallorca en feudo por los reyes de Aragn.
Embajada que se interrumpe porque antes de llegar a destino fallece Lus Hutin. Nueva
embajada en II-1317, que va a Pars ante Felipe V, alegando que Montpelier fue barona
de Jaime I de Aragn y predecesores, sobre los que no tuvo autoridad alguna el rey de
Francia, y aunque Jaime II de Mallorca reconoci al rey de Francia ciertos servicios
como el refort, uso de moneda francesa y de la titulacin de Montpellier en los
documentos reales de Francia, ello no perjudicaba el seoro indiscutible de los reyes de
Aragn. Felipe V oye la embajada el 21-IV en Pars y enva a su vez embajada francesa
a Jaime II; se sobresee el proceso comenzado en el parlamento de Pars sobre el tema y se
traslada a estudio por personas nombradas por Jaime II y Felipe V. Jaime II teme que los
consejeros franceses que tiene Sancho de Mallorca le quieran convencer de que no tiene
obligacin de reconocerse feudatario de Aragn (pues originariamente Pedro III haba
obligado violentamente a tal reconocimiento a su hermano Jaime de Mallorca). Como
Sancho de Mallorca era hombre pacfico, enemigo de discordias, se plegar al mensaje
que Jaime II le enva por medio del tesorero Pedro March en el que le adverta que si
ceda a las sugerencias de sus consejeros lo retara por traidor, y lo mismo al infante
Alonso; por lo que ms le vala ganar la benevolencia y amistad del rey de Aragn y
evitar daos que podran suceder. El ardid tiene xito y Sancho de Mallorca enva a
Valencia dos embajadores suyos, Guilln de Canet y el tesorero Nicols de
Santjust, que pactan unin y concordia y prometen que el de Mallorca acudir
a cortes de Catalua. As se convocan las de Gerona en las que Sancho de Mallorca
ofrece unas galeras para la expedicin contra Cerdea. Es ms: se logra que Ramn de
Perells, rosellons, en bando con Guilln de Canet, pacte amistad con su rival, se haga
vasallo de Jaime II y se brinde para ir a la empresa de Cerdea. / (Pgina 28) En 4 de
septiembre de 1324, estando en Formigueres de Cerdaa defendindose de los calores,
muere el mallorqun, sin dejar hijos de Mara, su mujer hermana del rey Roberto de
Npoles. Dejaba sus estados a su sobrino Jaime III, hijo del infante Fernando, dejando
por tutor al infante Felipe, su hermano, que era presbtero. Jaime II pretendi que
Mallorca y territorios anejos revertieran a la Corona de Aragn, y para ello
encarg el estudio legal del tema a una junta que se reuni en Lrida, pero no
lleg a acuerdos. Por ello el infante Alonso por orden de Jaime II, va a Perpin
y se apodera del condado de Roselln y Cerdaa. Viene a protestar de ello el
infante Felipe a Zaragoza, y queda en claro que debe suceder a Sancho de
Mallorca, Jaime hijo del infante Fernando. La solucin la dieron varios
letrados, entre ellos el obispo de Comenge y Carlino de Cremona abogado de la
curia romana. En 24-IX-1325 se acordaba que Jaime II ceda sus posibles
derechos sobre Mallorca y tierras anejas a Jaime III y descendientes por lnea
recta de varn; el infante Felipe en nombre de su sobrino Jaime de Mallorca le
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 116
www.baucan.org
condona el prstamo que hiciera el rey Sancho para la expedicin de Cerdea y
galeras prestadas a sueldo de Mallorca por cuatro meses. Jaime de Mallorca
vendr a la corte de Aragn a prestar homenaje por el feudo y a ser investido
del reino de Mallorca y estados anejos. Se rubrica el acuerdo con anuncio de
que casar Jaime de Mallorca, de once aos, con Constanza, de cinco, hija del
infante Alfonso y Teresa de Entenza. Llevan a Constanza a Perpin, desde
Barcelona, Pedro de Luna arzobispo de Zaragoza y dos jurados de esta ciudad,
(Sancho Martnez Luengo y Domingo de Marcuello) y dos ciudadanos
(Domingo Snchez y micer Ruy Lpez Sarns. Pero se pospuso la marcha ya que la
tierra estaba alterada, porque Perpin, Roselln y Cerdaa se oponan a la tutora del
infante Felipe. Tropas catalanas apoyarn la ida de Felipe a aquellos estados, y el infante
Alfonso restablece la paz y a Felipe en aquellos estados. En 3-I- 1326 entraba
pacficamente en Perpin el infante Alfonso. Tras larga enfermedad, en Barcelona en
2-XI-1327 falleca el rey de Aragn a los 66 aos de edad. Un mes antes, en 1 de
octubre, en Barcelona, Jaime III de Mallorca y su tutor Felipe reconocan su vnculo
feudal respecto de la Corona de Aragn. / (Pgina 29) No se alterar la situacin del
feudo mallorqun durante los nueve aos del reinado de Alfonso IV (1327-1336). En 25-
X-1328, en Barcelona, Jaime III de Mallorca y su hermano Fernando hicieron al
aragons el habitual reconocimiento feudal ().
(67). VERDENY i FORT, Antn. Pere III contra el rei de Mallorques. Un procs amb
garanties?. Treball Fi de Carrera dirigit pel Dr. Carlos Prez del Valle.
Universitat Abat Oliba CEU. Llicenciatura en DRET. 2008. www.TFC-
VERDENY-2008.pdf Pgina 25 y 26. () Davant la impotncia catalana, lany
1258, el fill del mort a Muret, Jaume I signava a Corbeil amb Llus IX de
Ferana la seva renuncia als drets que com a senyor tenia sobre Carcassona,
Agda, Foix, Besiers, Nimes, Alb, Rass, Lauragus, Termens, Minervs, Sault,
Narbona, Tolosa, Gavald, Carc, Roega, Millau, Fenolleda, Queribus,
Perapertusa, Puig-Llorens o Puy-Laurens i Castell-Fisel. Per la seva banda, els
francesos es limitaven a oficialitzar all que ja era un fet des de feia quasi dos segles: /
(Pgina 26) la independencia politica dels comtats de catalans respecte de la Casa de
Frana. Aix, si Jaume I havia renunciat a les terres del Llenguadoc, Frana va
renunciar als comtats de Barcelona, Urgell, Besal, Rossell, Conflent,
Cerdanya, Empries, Girona i Osona. Pel que fa a les terres provenals, encara
tericament catalanes; Jaume I tamb hi renunci sense presentar batalla, tot
cedint els drets que com a cap i superior del Casal de Barcelona li pertocaven
sobre Provena a la seva cosina Margarida, la filla gran de Ramon Berenguer V
de Provena, esposa de Llus IX e Frana. Les niques possessions que Jaume I va
aconseguir conservar al Llenguadoc foren les de la vila i terme de Montpeller, la seva
ciutat natal, el vescomtat de Carlat i la baronia dOmelads. Eren territoris purament
residuals, smbol folklric i ancdota dna politica que tocava fi. Aix i tot, els posteriors
sobirans del Casal Barcelona no es resignaren a aquesta decisi presa per Jaume i. Aix,
tot just lany 1263, linfant Pere, futur Pere II el Gran, es present com a cabdil duna
fracasada insurrecci del partit catal a Marsella. Uns anys desprs, durant la Croada
contra Catalunya promoguda per la santa Seu i acabdillada per Frana com a represalia
per la incorporaci a la Corona dArag del regne de Siclia; Pere II no deixar de
presentar com a reivindicacions que contrastin les franceses laspiraci de recuperar els
territoris cedits a Corbeil ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 117
www.baucan.org
(68). Ibidem. Pgina 31. La herencia de Jaime II. () La desaparici de l infant
Ferran i la mort del primognit Alfons lany 1260 va suposar un nou repartiment.
Catalunya, Arag y Valncia passaven al nou primognit, linfant Pere. En canvi, son
germ Jaume heretaria el regne de Mallorques, els comtats nords catalans del Rossell i
la Cerdanya i la vila de Montpeller i els altres pocs dominis patrimonials de la Corona al
Llenguadoc (). Pgina 32. La herencia de Jaime II. () El 1279 i en virtud del
tractat de Perpiny signat pels dos germans, Pere II de Barcelona i Jaume II de
Mallorques, el mallorqu es declarava vassall del catal. No obstant, Jaume II va
redactar una protesta secreta en virtud de la qual declarava nul.la tota acceptaci de
vassallatge que hagus fet a favor de son germ i els seus / (Pgina 33) descendents, en
tant i en quant havia estat signada sota coacci i constitua una vulneraci del
testament de Jaume I () No obstant, la decisi del rei Pere diniciar la guerra amb la
casa dAnjou, Frana i la Santa Seu, amb la conseqent excomuni i despossessi dels
seus estats, fou el pretext que cercava el mallorqu per tornar-se a declarar franc i lliure i
denunciar el tractat de Perpiny. Aquesta reacci es va considerar una traci i fellonia,
per la qual cosa, un cop superada lamenaa dinvasi francesa, Pere II el Gran dna
lordre de confiscar tots els estats de Jaume II de Mallorca (1285-1287) ().
(69). Ibidem. Pgina 33. El trasfondo poltico previo al proceso de los
templarios. La respuesta de por qu los templarios franceses escaparon y se
refugiaron en Menorca. () La pau dAgnani proclamada per la Santa Seu en 24
de juny 1295 fiu un ampli acord entre les diverses potncies enfrontades a partir de la
implantaci de la dinasta catalana de Barcelona a Sicilia. Els termes generals de lacord
foren: Pel que fa a la pau amb Npols i la Santa Seu, es pact el comproms
matrimonial entre Jaume II i la filla de Carles de Npols, Blanca dAnjou, que
aportava un dot de 100.000 marcs. A canvi, Jaume II havia de posar el regne de
Sicilia en mans de la santa Seu, tot retirant-ne els oficials i els sbdits i
ordenant lobedincia al papa. bviament, tamb es va pactar el retorn dels
hostatges, entre els quals hi havia els fills de Carles de Npols. A / (Pgina 34) cambi, la
Santa Seu es comprometia a alar lentredit sobre els territoris de la Corona dArag.
Respecte a la pau amb Frana i la Corona de Mallorques, Carles de Valois va renunciar
a les pretensions que tenia sobre la Corona catalanoaragonesa. A canvi, Jaume II de
Mallorques recuperaria els seus estats, confiscats des del 1285. Tanmateix, ho faria en
condici de feudatari dels reis catalans i el papa Bonifaci VIII va dispensar el rei
dArag del jurament que tenia fet de no separar el regne de Mallorca de la seva Corona.
A nivell juridic, la renovaci del vassallatge es va fer en les mateixes condicions que
shavien establert en el tractat de Perpiny de 1279. Tot i aix, Jaume II el Just va
alliberar el seu oncle de forma vitalcia de la ceremonia de vassallatge, convalidant els
acords anteriors i fent-li signar per carta el jurament vasalltic (Argelers, 1298).
Legalment va operar la ficci jurdica que mai no shavia trencat la infeudaci. En la
mesura en qu Pere el Gran fou desposset dels seus Estats per la santa Seu i nomenat
Carles de Valois, Jaume II hauria fet valena al francs com a legtim senyor seu. En
canvi, en desaparixer lentredit sobre els estats de la Corona dArag, Jaume II el Just
va esdevenir el rei legtim dacord amb la legitimitat internacional pontifcia del
moment. Jaume II de Mallorques tornaria a ser-ne vassall. Jaume II de Barcelona tamb
el va alliberar dhaver de comparixer a les Corts de Catalunya. Tot i aix, Jaume II de
Mallorques va redactar un document secret de protesta que, a diferncia de
lanterior, recull els torts i greuges que creu que ha sofert. Hi afirmar que es
torna a veure coaccionat a signar la infeudaci per poder recuperar els seus
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 118
www.baucan.org
estats confiscats i per la pressi dels seus amics i aliats, el regne de Frana i la
Santa Seu. A ms a ms, aquesta vegada Jaume II de Barcelona va fer signar als
prohoms de les principals viles i universitats de la Corona de Mallorca, principalment
Ciutat de Mallorca, Puigcerd i Perpiny, que si el rei de Mallorques es tornava a
revoltar, aquestes no lajudarien, ans es lliurarien al rei dArag. Aquests sn els
compromisos que asumiesen les viles i universitats: Tamb prometem per nosaltres i
pels nostres, a vos, el dit senyor rei dArag i als vostres que si els hereus i successors
del desss dit rei de Mallorca neglegeixen cumplir i servar lesmentat acord i els pactes i
els articles continguts en l instrument de lacord, nosaltres no ajudarem ni defensarem
els hereus o successors del dit senyor rei de Mallorca contra vos o els vostres. Arribats
en aquest punt hem de dir que la questi romangu pacfica alguns anys. Ara b, ala
mort de Jaume II de Mallorques (1311) tornaren a aparixer les velles tensions. Aquest
cop entorn a la questi de la successi i el testament de Jaume I. En morir el fill de
Jaume I, aquest deixava set fills, quatre nets (Jaume, San, ferran i Felip) i tres / (Pgina
45) noies (Elisabet, Sana i Saura). Dels nois, el primognit Jaume i el ms petit, Felip,
van decidir seguir la vocaci a una vida consagrada i tots dos ingresaren a la vida
monacal. Aquesta situaci va fer que Jaume II de Mallorques deixs com a hereu
universal dels seus estats el seu fill segon San. Jaume II de Catalunya-Arag no acepta
de bon grat aquest canvi en la lnia successria i intent impugnar-lo. No obstant, les
disposicions de Jaume I eren molt clares en aquest sentit, si el nostre fill Jaume []
[mors] sense fills legtims mascles que el descendissin, llavors que totes les coses [el
regne de Mallorques] que li hem donat i assignat anessin a parar a son germ Pere, fill
nostre []. No obstant, la pressi no passa dun cert tempteig diplomtic. Ara b, amb
la previsible mort sense descendencia masculina legtima de San I de Mallorques, la
pressi de Jaume II de Catalunya-Arag es torn activar. En aquesta ocasi, San I que
noms havia tingut filles, volia llegar la Corona de Mallorca al seu nebot Jaume,
primognit del seu germ Ferran de Mallorca (1319). La discussi pass de la tensi
diplomtica i va estar a punt desclatar una guerra entre les dues Corones. Per aix,
Jaume II convoc corts generals de Catalunya a Lleida perqu el parlament determins
com calia actuar i que tenia millor dret. Com que laplicaci del testament de Jaime I no
deixava lloc a la discussi i emprava el dret de linfant Jaume de Mallorques,
larbritatge fall a favor del Jove prncep. No obstant, per aserenar els nims entre les
dues Corones i restablir els ponts trencats, es va determinar que el futur rei de Mallorca
es casaria amb Constana, germana de Pere III el Cerimonis, filla dAlfons III el
Benigne i neta de Jaume II el Just. A canvi, San ofer una important suma de diners
per a sufragar les despeses de la campanya de conquista de Sardenya (1323-24) i, a ms
a ms, hi particip amb un contingent duna vintena de galeres ().
(70). CARBONELL BEVI, Lola. Menorca, la isla templaria de Jaime I. Revista
digital de la asociacin Baucn, filosofa de las armas templarias. N 8. (Edicin
espacial) Octubre-Diciembre de 2011. www.Abacusnum8.pdf Pgina 26, 27 y
28. Ciudadela. () 4. 1. Ciudadela (91).Tras la conquista de la isla de Menorca,
poblada por musulmanes y judos, el rey Jaime I mantuvo el primitivo edificio de la
mezquita mayor de Medina Minurka para transformarlo en una iglesia cristiana de
pequeas dimensiones (92). Al igual y como ocurri en la Balear Mayor, cuya mezquita
fue rehabilitada en iglesia cristiana, el rey Jaime I orden inmediatamente su
transformacin en la isla de Menorca (93), siguiendo las pautas seguidas a cabo en la
conquista de los territorios que conformaron la naciente Corona de Aragn, siempre bajo
la advocacin de Santa Mara (94): () Mossen Escolano, en referir la mort del rei, no
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 119
www.baucan.org
oblida fer un elogi del monarca en clan de croada () pues se cuenta que dl entre
iglesias de fundamento y mezquitas ya hechas dedicadas a la Virgen Nuestra Seora, su
gran devota dej dos mil (). (95): () I els diguerem que els havem enviat a buscar
per aquesta ra: que b sabin ells que hi havia molts sarans a la nostra terra en temps
del postres antecessors a Arag i a Catalunya, i en el nostre temps, als regnes de
Mallorca i Valencia-, i tots practicaven la seua religi tan b com si foren en terra de
sarrans (). Per que no voliem la seua mort ni la seua destrucci, sin que volem que
visqueren per sempre davall el rei de Castella, i que conservaren les seues mesquites i la
seua religi, aix com haviem convingut amb ell en els primers documents (). (96):
() I ns els diguerem que for dels cristians lespai comprs des de la mesquita que es
troba prop de l alcsser fins a la porta davant la qual rem amb la host, i que aquella
mesquita sincloguera dins la nostra part () - Qu farien els cristians si no tenien
esglsia on entrar? () I volsaltres teniu unes deu mesquites a la vila: feu en elles la
vostra oraci, i deixeu-nos aquesta (). (97): () I despus, dhaver obtingut
lesglesia, ns manrem fer-hi un altar a nostra dona santa Maria, perqu en totes les
viles grans que Du ens havia fet guanyar als sarrans havem edificat una esglsia de
nostra dona santa Maria. I per, tal com aquesta era la major vila i la ms notable de tot
Andaluca, despres de Sevilla, volgurem honrar el nom de la mare de Du, de manera
que hi fra venerada per sempre (). Una vez que el territorio menorquino se encontr
en manos de Jaime I, el rey tuvo la necesidad de generar riqueza para la construccin del
pequeo templo. Para ello, en 1231 foment la repoblacin (98). En 1232 orden la
acuacin de moneda (99). Mantuvo a los musulmanes y judos autctonos de Menorca
(100). Y acept la colaboracin de los judos que quisieron apoyarle en la conquista de
las Baleares, a quienes gratific con propiedades en los nuevos territorios conquistados
(101). Jaime I tena un planteamiento urbanstico claro para las ciudades que formaban
parte de sus reinos, y as lo mand redactar y hacer constar en la legislacin. Su
preocupacin por el planeamiento urbanstico fue tan precisa que en los Fueros
aparecen todo tipo de detalles relacionados con alcantarillado, servidumbres de aguas, o
el alzado de obra nueva (102). Con respecto al tema religioso, orden que la
construccin de efigies sagradas no se ejerciera en el calle, propiamente dicha (103):
() Los vults he les ymatges de deus ne dels sancts no sien entallats publicament ne
feyts ne pintats en les places, ne sien posats, ni portats a vendre per les places, e qui ho
fara pach vint sous per pena (). Jaime I necesit dinero para levantar sus iglesias,
por lo que en el ao 1268 fueron legislados una amplia variedad de impuestos, con los
que hacer frente a las construcciones religiosas (104). Durante el periodo de 1231 a
1269, la isla de Menorca se fue poblando, y por tanto, la primitiva iglesia fue alzada. El
elemento clave que hace referencia al momento de su construccin recay en la
utilizacin del sello representativo correspondiente al Reino de Mallorca. Sello que
aparece representado en la fachada meridional de la actual catedral, y ms
concretamente, en la Puerta de la Luz, esculpido en bajorrelieve. Es decir, el rey Jaime
I, no concedi hasta el ao 1269 el sello en el que apareca representado el castillo de la
Almudaina de Mallorca (105). Por lo tanto la Puerta de la Luz no fue construida
hasta despus de 1.269. La herldica de la Corona de Aragn est representada en la
Puerta de la Luz, de la catedral de Ciudadela, signo de dominio del rey Jaime I (106).
En el trmino de Ciudadela, se halla el cabo Dartuch, que lleva su nombre desde la
conquista de Jaime I, de la isla de Menorca. El topnimo Dartuch procedi de un
componente judo de la hueste del rey templario: Rabi Astruch de Bonsenyor, oriundo de
Gerona (107), que desempe el oficio de traductor del rey (108). Dicho personaje
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 120
www.baucan.org
aparece en el Llibre del Repartiment de Valencia, recompensado por Jaime I, con
(109): () Cases vacants on est Astruga: cases dAli Almoalig, petites (). (110):
(...) Vacants, on est Astruga = 1 (). Igualmente en la zona noroccidental de la
costa del trmino de Ciudadela, se halla otro cabo llamado Bajuli, cuya denominacin
tambin se debe a otro acompaante de la hueste de Jaime I: Petri Bajuli. Recompensado
por el rey templario con unas casas con huerto, que posteriormente pasaron a manos de
Arnau Llach (111): () A Arnau Llach, prepsit dOsca, lalqueria de Cotellas,
ntegra, amb tot; i les cases del Bahulii, i el seu hort, i la seua heretat. 1 de juny ().
Pgina 33, 34 y 35. Mercadal. () 4.4. Mercadal. La ocupacin territorial ms
antigua de Mercadal tuvo lugar en Senitja por catalanes y aragoneses que acompaaron
al rey Jaime I en la conquista de Menorca. Los primeros pobladores fueron Berenguer de
Sanaja y Ramn de Mercadal (144): () (Germ de Ramn Pere) Berenguer de
Sanaja: cases dAli Alhallaz, davant el fossar dels Sarrans.- Ha mort.- Est la mare i
una germana seua. (Ramn de Mercadal) Pere Ros: cases de Mahomat Algaribal
(). Berenguer de Sanaja o Bernat de Sanaja recibi otras propiedades de manos del
rey Jaime I (145): () A Bernat de Sanaja, unes cases a Xtiva, que foren dAcenou;
y dues jovades i mitra de terra i mitra de vinya. 16 dabril (). Pero el linaje de los
Sanaja que participaron con Jaime I en la conquista de la emergente Corona de Aragn
fue ms completo (146). Lo que no aclara El llibre del Repartiment de Valencia, es si
todos los Sanaja pertenecieron a la misma familia, ya que en el caso de Berenguer, el
documento precisa que tena un hermano llamado Ramn Pere. El apellido Sanaja, o
Senitja, tiene su paralelismo en un topnimo cataln, que todava se mantena en el
siglo XIX, en su lugar autctono (147). El asentamiento de Bernat de Sanaja, coincide
con el contenido de una pintura que a principios del siglo XX, se conservaba en el
Museo de Mahn, y cuya descripcin refiri Riudavets i Tudur (148): () Nos las
sugieren un cuado annimo pintado a la aguada, expuesto en el Museo municipal de
esta ciudad. () Divdese en tres fajas horizontales de distinta composicin cada una.
La ms alta contiene en el centro la vista del pueblo con un letrero por encima en
grandes letras capitales que dice Victoriae Praemio, y cada lado una loa, expresada en
latn una, y en mal verso castellano la otra, en las que se ensalza el valor del
protagonista, capitn Martn Mercadal, premiadas sus hazaas por el Rey catlico. La
faja del centro representa una reida batalla de moros y cristianos algo exagerada, en la
que figura entre los cristianos de caballo el paladn Martn, y entre los moros algunos
tambin de caballo, con estandartes. Y por ltimo en la faja inferior se contiene el texto
de la composicin, cuyo encabezamiento, expresado en letras maysculas dice:
Fundacin de la Villa de Mercadal. Esta leyenda es como sigue, textualmente.La
parroquial iglesia de la villa de Mercadal antiguamente era edificada en la cala de la
Caballera llamada vulgarmente Se Nitje, y causa que los moros cautivaron el Rector y
muchos de los habitantes de su pueblo, fue trasladada de Sta. Cruz, cuyo rector cada
jueves iva celebrar la ermita de san Narciso situada al mismo punto donde en el da
es edificada la expresada parroquia de la misma villa de Mercadal, y haviendo el Capitn
Martn Mercadal salido al encuentro de una Emboscada de Moros que se haban
escondido dentro de un grande bosque de Tamarises y otros rboles junto la referida
ermita de Sn. Narciso, les dio batalla y les venc, en premio de cuya victoria le concedi
el Rey, para perpetuar inmortalizar su memoria, trasladase la mencionada Parroquia
de Santa Cruz y su pueblo al mismo lugar de la Batalla, ponindole por titular de esta
nueva Parroquia Sn. Martn, y la poblacin su apellido de Mercadal (). Mucho
celebraramos fuese autnticos algunos de los datos consignados en ellas para poder
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 121
www.baucan.org
enmendar nuestra opinin estampada en la Parte tercera de nuestra Historia de
Menorca, pgina 2251 (). El mismo historiador que describi el cuadro, no crea la
versin del mismo (149). Pero Riudavet i Tudur se equivoc, porque Bernat de Sanaja
existi, y Ramn de Mercadal tambin, como lo corrobora otro documento hallado por
Parpal y Marqus (150): () (3). El documento fue publicado aunque incompleto por
Villanueva, pero nosotros para darlo a conocer ntegro hemos credo conveniente
reproducir la copia que hemos sacado del original. Si existi en Ciudadela un palacio de
Alfonso III es seguro, pues en una concesin hecha a Ramn Mercatali se cita el
palacio del Rey (Archivo de la Corona de Aragn. Registro 70, fol. 66 v) de
modo que la voz casalibus se refiere al palacio que el Rey aragons tena en Menorca y
que tal vez fue el mismo que el del arraiz menorqun (). Desde la Baja Edad Media,
el linaje de los Mercadal se estableci en Menorca, en la misma villa de Mercadal (151),
Alayor (152), y Mahn (153). Ligado a la poblacin de Mercadal desde la Edad Media,
se halla el linaje de los Ferragut, que se estableci en dicho territorio de la isla de
Menorca desde la conquista del rey templario Jaime I (154): () N 246, 10 octubre de
1867.- En varios peridicos hallamos la siguiente para nosotros interesante noticia,
sobre el almirante Ferragut, (La escuadra acorazada angloamericana que se halla en la
actualidad en los mares del norte de Europa, se propone pasar el invierno en el
Mediterrneo, visitando los puertos espaoles, y entre ellos el de Mahn, donde naci el
padre del almirante de dicha escuadra, que es el famoso marino Ferragut. Este, segn
dice un colega, conserva en su fisonoma los rasgos de su origen espaol, y ensea con
complacencia unos documentos de los cuales resulta que uno de sus
antepasados estuvo con el Rey D. Jaime en la conquista de las Baleares. No
fueron, pues, a lo que parece, erradas nuestras apreciaciones al creerle de origen
menorqun (). En el trmino de Mercadal existi una aldea denominada
coloquialmente por Addaia, de la que Mascar Pasarius, basndose en Antonio Ramis
seal su origen medieval en 1396 (155). Pero, podra ser que la aldea de Mercadal,
denominada Addaia, fuese anterior a dicha fecha, puesto que El llibre del
Repartiment de Valencia recoge en el ao 1227, una alquera en Valencia, denominada
igualmente Addaya o Aldaia, y cuyo topnimo fuese institudo por los
colonizadores catalana-aragoneses que acompaaron al rey Jaime I en la conquista de
Menorca (156): () A Aceyt, lalqueria dAldaia, junt a Benaguasil, amb forns i
molins. 13 de maig (). Pgina 35. Alayor. () 4.5. Alayor. Quizs la Addaya
de la conquista del rey Jaime I no estuviera en Mercadal, y s en cambio en Alayor
(157): () A la zona meridional de lilla la dels barrancs-, al lmit dels termes
dAlaior i des Migjorn Gran, hi ha un topnim dei, que deriva de l rab diya, plural
de dai a, i significa llogarets. Tot quadraria, tot sria molt correcte si no fos que la gent
de la terra efectivament diu addaia (), per de cap manera no diu dei [da], sin
daia (). Una nueva hiptesis para avalar la antigedad de Alayor desde la poca de
la conquista del rey Jaime I, es la siguiente. En Alayor, se halla un predio que lleva por
nombre Alcaydus. El trmino Alcaydus procede de Alcaid (158). No pudieron
pertenecer las tierras de Alcaydus, a un alcaid sarraceno que viviese bajo la
dominacin cristiana de Jaime I en dicha zona de la isla de Menorca? Jaime I pudo
conquistar el territorio de Alayor, e implantar la advocacin religiosa templaria de la
Virgen de Gracia, en la pequea iglesia que llevaba su nombre. Herencia religiosa que
dej a su hijo Jaime II, que la ratific consagrando la iglesia de la Mare de Du de
Gracia (159) ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 122
www.baucan.org
(71). Ibidem. Pginas 24 y 25. () 3.6. El culto a la Virgen de Gracia. San Bernardo
de Claraval fue el impulsor de la Orden del Temple. Fue un monje instruido y conocedor
de la filosofa clsica helena (74), creador de la Orden del Cister en el siglo XII, y en
1140 en la Pennsula Ibrica, reclamados por Alfonso VII de Castilla (75). El rey Jaime I
El Conquistador fue un guerrero Templario, educado bajo las directrices espirituales
de la Orden del Temple. Comulg con sus colaboradores templarios en la conquista de
las Baleares, otorgndoles bienes tras la conquista de la isla de Mallorca. El objetivo de
Jaime I durante todas sus campaas militares fue permitir a los musulmanes que
continuaran desarrollando sus creencias en las mezquitas. Pero al mismo tiempo, supo
aprovechar la construccin de las mismas para transformarlas y reconvertirlas en
iglesias cristianas (76). Tanto el rey Jaime I, como los caballeros y monjes templarios
tenan una gran f a Nuestra Seora, y en la Gracia de Dios (77): () per la grcia
que Du ens havia fet (). (78): () saber la gran grcia que nostre Senyor ens ha
fet, en la nostra joventut, del fet de Mallorca i de les altres illes (). Esa f en la
Gracia de Dios, fue la que les llev a fundar capillas e iglesias dedicadas a la advocacin
de la Virgen de Grcia en varios puntos de la Pennsula Ibrica (79). El rey Jaime II,
hijo de Jaime I El Conquistador, fund la ciudad de Alaior, y en dicha poblacin
reside la iglesia consagrada a la Mare de Du de Grcia. Es obvio que Jaime II, fue
educado con los templarios y que hered la f en Nuestra Seora de Gracia de su
padre. En el siglo XIV fue construida la catedral de Palma de Mallorca (80), que desde
un principio estuvo dedicada a Nuestra Seora de Gracia, aunque un siglo ms tarde,
su advocacin cambiara por la de Nuestra Seora de los Desamparados. El origen del
culto a la Virgen de Gracia es anterior a la llegada de los Padres Agustinos a Espaa
(81): () Es incierto el origen y circunstancias histricas de la eleccin del nombre y
del culto particular de la Orden de San Agustn a la Virgen de Gracia. Sabemos que
desde tiempo inmemorial el culto floreca en los mbitos agustinianos pero
desconocemos dnde y cmo surgi. Haba sido norma generalizadora que las ordenes
mendicantes, a raz de su institucionalizacin apostlica, aprovecharan devociones
antiguas ya establecidas en el corazn de los cristianos y las acomodaron a su peculiar
manera de pensar (). De hecho los primitivos monjes Agustinos vestan tnica
blanca, -la vestimenta del Temple-, que segn se atribua a una leyenda, fue la propia
Virgen de Gracia, quin impidi que se ordenase su supresin (82): () y tambin el
relato de una leyenda que se extendi posteriormente, segn la cual, la Virgen de Gracia
haba impedido que el Papa quitara a la Orden el hbito blanco que se vesta entonces en
su honor (). Sastre Portella destaca como el inicio de la veneracin a la Virgen de
Gracia, en Mahn, comenz en el siglo XV, mediante la construccin de una ermita
(83): () Desde el siglo XV se venera en la ciudad de Ma la Virgen Mara bajo la
advocacin de Gracia. Su santuario, de estilo gtico, situado en las afueras de la ciudad,
fue edificndose lentamente a lo largo del siglo XV (1436-1461-1491) (). Es decir, la
veneracin a la Virgen de Gracia se gener dos siglos antes de que su advocacin fuese
considerada propia de los Padres Agustinos (84): () A partir del siglo XVII la
advocacin es considerada como propia de la Orden ().Actualmente en Menorca se
sigue venerando la advocacin de la Virgen de Gracia, que se celebra el da 8 de
septiembre ().
(72). LORENZO VILLANUEVA, Joaqun. Viage Literario a las Iglesias de Espaa.
Le publica con algunas observaciones. Tomo V. Madrid. Imprenta Real. 1806.
www.viage_literarioalasiglesiasdeEspaaTomoV.pdf
Pgina 78 y 79.
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 123
www.baucan.org
(73). Ibidem.Pgina 179 a 199.
(74). Ibidem. 189 y 179.
(75). Ibidem. Pgina 194.
(76). CARBONELL BEVI, Lola. El bestiario y volucrario medieval de la catedral de
Santa Mara, de Ciudadela (Menorca). Simbologa y emblemtica escultrica externa
(Siglos XIII y XIV). Pgina 16. () La orden de San Antonio Abad fue implantada
por Jaime I en Mallorca, en primer lugar, el 13 de septiembre de 1230 (29). Desde 1230
hasta 1274, la encomienda mallorquina antoniana formaba parte de las casas de la
Corona de Aragn, bajo la autoridad de San Antonio de Vienne (Francia). En cambio,
la casa antoniana de Menorca, -al no haber aparecido hasta la fecha ningn documento
que verifique la implantacin en la isla-, se puede datar desde 1274, momento en que
aparece documentada la encomienda de Olite, durante el reinado de Jaime I (1213-
1276). En un primer momento, la rden de San Antonio tuvo un carcter
estrictamente militar. El rey Alfonso III, ratific la permanencia de los Antonianos en
la isla de Menorca, entregndoles una alquera denominada Biniseida, ubicada cerca
del puerto de Mahn, as como, unas casas en Ciudadela (33). Jaime II (34): () el 2
de abril de 1292 coloc bajo su proteccin las casas-hospital antonianas de Mallorca y
Menorca, a esta isla llegaron los antonianos bajo la proteccin de Pedro IV de Aragn
el Ceremonioso, en el siglo XIV, quien les otorg varios privilegios (). Por su
parte, los Fratres domus hospitales de Alfama o Fratres domus Sancti Georgii, de
la rden de San Jorge de Alfama, participaron en las correras de conquista de las
tierras de la incipiente Corona de Aragn junto al rey Jaime I, tanto en Mallorca, como
en el reino de Valencia. De nuevo, los caballeros de la rden de San Jorge de Alfama,
apoyaron al rey Alfonso III en la conquista de Menorca, por lo que fueron
recompensados con una alquera en Rafalborbran, (Toraixa). Durante el reinado de
Jaime II, y coincidiendo con el ocaso del Temple, la orden sanjorgiana fue ampliada, con
una distincin en la denominacin del cargo de comendador ().
(77). LORENZO VILLANUEVA, Joaqun. Viage Literario a las Iglesias de Espaa.
Le publica con algunas observaciones. Tomo V. Madrid. Imprenta Real. 1806.
www.viage_literarioalasiglesiasdeEspaaTomoV.pdf
Pginas 231 y 232.
(78). Ibidem. Pgina 230.
(79). LPEZ BONET, Juan Francisco. Para una Historia Fiscal de la Mallorca
cristiana (siglos XIII-XIV). ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM)
38/1, enero-junio de 2008 pp. 101-184.
www.64-65-1-PB.pdf Pgina 173.
(80). GUINOT RODRGUEZ, Enric. La Orden de Montesa en poca Medieval.
Revista de las rdenes Militares; Madrid, Real Consejo de las rdenes
Militares, 2005, nmero 3, pp. 111-137. www.docdow.pdf Pginas 3 a 6. ()
As pues, el punto de partida de la orden de Montesa podra fijarse de alguna
manera en la orden del rey Jaime II del 27 de noviembre de 1307, por la cual
decretaba la apertura del proceso contra los Templarios en la Corona de
Aragn as como la incautacin de sus bienes materiales, puestos bajo la
administracin de oficiales reales. Con todo el proceso no fue tan sencillo pues
parte de los freires del Temple se resistieron a dicho embargo y se encerraron en
la fortaleza de Monzn hasta mayo de 1309 (2). Por su parte, el proceso papal
contra la orden se alarg hasta 1312 y fue en el concilio de Vienne en el mes de
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 124
www.baucan.org
mayo cuando se asignaba su patrimonio a los Hospitalarios. Jaime II estuvo
presente mediante embajadores en este concilio a fin de evitar la aplicacin de
dicha decisin en sus / (Pgina 4) reinos, cosa que efectivamente se produjo en
paralelo a su suspensin en el resto de monarquas peninsulares a travs de
otra bula del papa Clemente V con fecha 16 de mayo de 1312. A principios de
1313 los embajadores de Jaime II presentaron al Papa la oferta que, finalmente,
sirvi de base para la solucin del conflicto en la Corona de Aragn: la creacin
de una orden militar nueva en estos reinos, del hbito de Calatrava, sometida
al monasterio cisterciense francs de La Grand Selve, y que recogiese el
patrimonio completo de los Templarios en dicha corona. Con todo Clemente V
se neg a acceptar esta propuesta y la situacin diplomtica entr en un
comps de espera hasta que se produjo un hecho que desbloque el problema.
ste fue la muerte del papa y la eleccin de Juan XXII, ante el cual el rey Jaime
II envi de nuevo en septiembre de 1316 sus negociadores a Avin, en este caso
el consejero real Vidal de Vilanova, y el obispo de Barcelona. Ahora las
conversaciones avanzaron ms deprisa y, finalmente, se llegaba a un acuerdo
en el que ambas partes cedan a parte de sus pretensiones. La decisin final
lleg a travs de una bula del Papa Juan XXII de fecha 10 de junio de 1317, en la
cual bsicamente se estableca la creacin de una nueva orden militar bajo el
nombre de Santa Mara de Montesa, con el objetivo simblico ms que real de
defender las fronteras del Reino de Valencia frente a los enemigos musulmanes.
Seguidamente se le asignaban todos los bienes en este reino de las rdenes del Temple y
de San Juan del Hospital, con la nica excepcin del patrimonio de esta ltima en la
ciudad de Valencia y el vecino seoro de la poblacin de Torrent. Adems, el monarca
Jaime II dotaba la nueva entidad con el trmino de Montesa, un antiguo distrito castral
situado al sur de Xtiva y pequea villa real hasta ese momento, con el objetivo de que
fuese el centro orgnico de la nueva orden, donde se deba construir un convento para
residencia de los freiles eclesisticos. A nivel religioso, la nueva orden quedaba bajo
la regla de Calatrava y, por tanto, de la orden del Cster, por lo que sus freiles
reciban en bloque los privilegios, bulas y estatutos de los freiles calatravos
hasta ese momento, y, adems, se nombraba al maestre de Calatrava como el
encargado de las visitas de inspeccin religiosa de la nueva orden, juntamente
con los abades de los monasterios cistercienses de Santes Creus y Santa Mara
de la Valldigna. / (Pgina 5) Por ltimo, y en cuanto a las condiciones de creacin de
la nueva orden de Montesa, el papado se reserv el derecho a nombrar el primer maestre,
el cual sera a su vez el encargado de admitir los primeros freiles montesianos. De hecho
y aunque no se ha identificado a todos ellos, lo cierto es que todo indica que
estos primeros fueron casi todos ellos procedentes de la orden del Hospital, y
que el primer maestre de Montesa, fray Guillem dErill, lo sera con la anuencia
del rey Jaime II. Como contrapartida a esta creacin, la misma bula de fundacin
especificaba en sus apartados finales que los bienes de la orden del Temple en Aragn y
Catalua pasaban a manos de la Orden del Hospital en la persona del lugarteniente
general de su maestre en estos dos reinos. El balance final sobre la creacin de la Orden
de Montesa puede resumirse en la existencia de un pacto, fruto de la cesin tanto por
parte del rey Jaime II como del Papa Juan XXII. ste cedi en la no unin de los bienes
templarios a los hospitalarios, pero tan slo en el reino valenciano, y el monarca cedi en
que s tuviese lugar esto en Aragn y Catalua. En todo caso la nueva orden de
Montesa qued muy claramente bajo la influencia real y, en ltima instancia, la corona
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 125
www.baucan.org
tambin consigui que no se crease en sus reinos una institucin demasiado poderosa.
Con todo, la bula del 10 de junio de 1317 no fue el punto final de cara a la
creacin de Montesa pues an tuvieron que pasar dos largos aos hasta que
empezase su vida como institucin independiente. Si bien el papado nombr
rpidamente a los delegados para dar posesin a los nuevos freiles, no pas lo
mismo con Hospitalarios y Calatravos, los cuales alargaron los trmites, tanto
los primeros, remisos a abandonar su patrimonio seorial en tierras
valencianas, como sobre todo los segundos. Era el maestre frey Garca Lpez de
Padilla quien deba dar el hbito a los primeros freiles montesianos, y
prcticamente se neg a cumplir dicho mandato durante todo el ao 1318 pues,
probablemente, se resista a aceptar una nueva orden que tan slo dependiese
espiritualmente de su jerarqua. Ello llevo a Juan XXII a enviar el 26 de
noviembre de dicho ao un escrito al obispo de Valencia para que emplazase al
maestre de Calatrava a dar dichos hbitos a los montesianos bajo pena de
excomunin. As fue como, finalmente, el 22 de julio de 1319 tuvo lugar una
solemne ceremonia en el palacio real de Barcelona, en presencia del monarca y
la corte, en la cual el comandador de Alcaiz de la Orden de Calatrava el
maestre no acudi--, dio el hbito/ (Pgina 6) montesiano con los smbolos
calatravos a los tres primeros freiles: el que sera nombrado a continuacin
primer maestre, frey Guillem dErill, el que sera primer clavero, frey Erim
dEroles, y frey Galcer de Bellera. Seguidamente el rey Jaime II dio posesin a la
nueva orden del castillo y villa de Montesa. Durante los meses siguientes se
sucedieron las tomas de posesin y juramentos de fidelidad de los nuevos
vasallos de los pueblos valencianos del Temple y del Hospital a Montesa, as
como la toma de control de todos los derechos seoriales, si bien, una vez ms,
este inicio se vi ralentizado por la repentina muerte en Penscola, a los tres
meses, en octubre de 1319, del primer maestre. Ello conllev la necesidad de
rpidas negociaciones del rey con el papa para buscar un substituto, lo que
llev al cargo al tambin antiguo freile hospitalario, frey Arnau de Soler,
anterior comendador sanjuanista de Aliaga, en Teruel, pero sobre todo ayo del
primognito real. Es evidente pues la intervencin del monarca en el proceso de
nombramiento de un maestre que iba a estar siempre al lado de la corona ().
(81). GUINOT RODRGUEZ, Enric. La Orden de San Juan del Hospital en la
Valencia Medieval. www.108511.pdf Pgina 727. El final de los Templarios: la
creacin de la Orden de Montesa. () Es por ello que desde mediados del siglo
XIII hasta 1317, ao de la creacin de la Orden de Montesa, y ms exactamente
1319, ao real de la toma de posesin / (Pgina 728) de sus bienes valencianos, la
Orden del Hospital procedi a su organizacin interna en el nuevo reino y a la
organizacin de su patrimonio seorial, actuando en este sentido como cualquiera de los
otros nobles o instituciones que recibieron seoros en esta poca (). PICATOSTE
NAVARRO, Pedro. Intereses transalpinos de Jaime II en la poca de la conquista del
Reino de Murcia. La donacin de los Calatravos al infante Juan en 1304.
www.HM_11_26.pdf Pgina 459. Relacin de la Orden de Montesa con el
monasterio de Santes Creus en Tarragona. () Como sabemos la Iglesia termina
condenando a los templarios y sus bienes son confiscados (8). La orden del Temple tena
un carcter marcadamente militar, si bien lo que provoc su fin fue su inmensa riqueza
y la amplitud de su sistema crediticio, que la hicieron demasiado poderosa a ojos de
monarquas como la francesa que precipit su cada. Felipe IV el Hermoso inici el
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 126
www.baucan.org
proceso contra los templarios en 1307 y Clemente V, aliado del capeto, los termin
disolviendo cinco aos despus, pasando sus bienes en Francia tras el expolio regio a los
hospitalarios (9); el poder real se afianza sobre la milicia religiosa con la aquiescencia del
Papa. En otros reinos los bienes del Temple se reparten entre rdenes autctonas o de
nueva creacin, como Montesa en Aragn o las de Calatrava, Santiago y Alcntara en
Castilla; el espritu de la cruzada y la oposicin al Islam eran sus fundamentos (10).
Una de las consecuencias directas de esta decisin, como hemos visto, es la creacin en el
reino de Valencia de la Orden de Montesa dependiente de la de Calatrava (11). La
crnica antes citada seala de forma explcita que el rey de Aragn particip
activamente en la peticin al Papa de que los bienes templarios de esta zona bajo su
jurisdiccin pasasen a depender de Calatrava por medio de una nueva Orden que
vigilase esas tierras, todava frontera de las posibles razzias musulmanas. Jaime II de
Aragn junto con Dions de Portugal se opusieron a la ambicin de los
hospitalarios sobr las posesiones del Temple. La Orden de Montesa acept la
regla de Calatrava y del Cster, pero para no someterse directamente a los
designios del maestre calatravo, castellano, pas a depender del monasterio
cisterciense de Santes Creus en Tarragona. La peticin del rey Jaime la hizo, segn
la mentada crnica, por devocin que tuvo a esta orden de Calatrava, y aficin
particular al Maestre don Garci Lpez. El Papa concedi la peticin en el ao
1317, fundndose al ao siguiente el Convento de San Jorge de la villa de
Montesa, siendo su primer maestre Guillen Erill (12) ().
(82). Ibidem. Pgina 738. Fin de la Orden de San Juan del Hospital y creacin
de la Orden de Montesa. () A partir del verano de 1319, con la entrega definitiva
de casi todos sus bienes valencianos a la nueva Orden de Montesa, la Orden de San
Juan del Hospital qued reducida en el Reino de Valencia al tamao de una pequea
encomienda centrada en la ciudad de Valencia y unos pocos kilmetros a su alrededor.
() En virtud de la bula papal de fundacin de la Orden de Montesa, de julio de 1317,
y respondiendo en buena medida a los objetivos polticos del rey Jaime II, fue cuando se
le asignaron casi todos estos lugares a la nueva orden, quedando tan slo en manos del
Hospital las casas e iglesia de la ciudad de Valencia, as como el seoro vecino de
Torrent y Picanya, de unos 75 Km., cuadrados y unas 200 casas de poblacin, toda ella
cristiana, repartida en dos ncleos. Administrativamente la Orden mantuvo una
encomienda, llamada de Torrent, y adscrita orgnicamente a la Castellana de Amposta,
aunque los comendadores siempre residieron en la ciudad de Valencia. Aunque no se ha
estudiado con detalle, los indicios parecen demostrar que fueron los freiles Hospitalarios
la base humana de la nueva Orden de Montesa valenciana; de hecho, sus dos primeros
Maestres, fra Guillem dErill y fra Arnau de Soler, lo fueron. () / (Pgina 740)
A modo de breve conclusin quiz sera muy conveniente para hablar de la Orden del
Hospital en la Valencia medieval el tener en cuenta que, a mitad del siglo XIV, la Orden
tena unas 30 encomiendas en los reinos de Aragn y Catalua y A. Littrell ha
calculado en unos 150 los freiles que se agrupaban en sus filas (39) ; a raz del cambio
de los seoros con Montesa, en 1319, se procedi a su reorganizacin interior,
dividindose en dos entidades: la Castellana de Amposta, para las
encomiendas aragonesas, y el Priorato de Catalua para las catalanas. Aunque
no se ha calculado de una forma similar la extensin territorial de su seoro ni el
nmero de sus vasallos en estos dos siglos, sin ninguna duda la pequea encomienda
valenciana de Torrent se deba haber convertido, tambin a nivel interno, en un lugar

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 127
www.baucan.org
secundario en la jerarqua de poderes Hospitalaria y este contexto habr que tenerlo en
cuenta en el futuro ().
(83). CARBONELL BEVI, Lola. El bestiario y volucrario medieval de la catedral de
Santa Mara, de Ciudadela (Menorca). Simbologa y emblemtica escultrica externa
(Siglos XIII y XIV). Pgina 44. () Por otro lado, una pareja de caradrios sujeta un
escudo en el que aparece la cruz de la rden de Montesa. Su simbologa fue un vinculo
entre el hermetismo de la rden Militar a la que represent San Antonio de Vienne-,
tras su incorporacin a la Orden de Montesa. Su emblemtica el caradrio-, pudo haber
estado relacionado con la Orden de San Antonio, cuyos miembros se encargaban de
curar la enfermedad del ignis sacer conocido vulgarmente como Fuego de San
Antonio, Fuego Sagrado, y Fuego de Enfermo. Una de las facultades de esta ave
fantstica fue la de la purificacin-sanacin, a travs del fuego. La primera
representacin emblemtica del friso decorativo de las arquivoltas de la iglesia de Santa
Mara, de Ciudadela, corresponde a un grifo dragonado. Su emblemtica se basa en la
representacin de un enemigo vencido. Realmente qu Orden Militar fue la
verdaderamente vencida en el siglo XIV? La Orden de los Pobres Caballeros de
Cristo, o Templarios, que perdi sus bienes, siendo los mismos traspasados a los
Hospitalarios. Y quienes fueron vencidos moralmente traicionados- como simbolizaba
el grifo dragonado? Igualmente los Templarios (). Pgina 45. () Y por ltimo,
coronando el arco ojival de la Puerta de la Luz, de la iglesia de Santa Mara, de
Ciudadela, se halla una cruz latina flordelisada, indicio de que la finalizacin de la
construccin de la Puerta de la Luz, concluy bajo la fundacin de la rden de
Montesa, en la que sus monjes-guerreros se identificaban con la Flor de Lis. ()
Existen en la iglesia de Santa Mara, de Ciudadela otras representaciones emblemticas
de las rdenes Militares medievales que participaron en la construccin de la misma,
que se hallan coronando otras puertas de menor importancia, en cuanto a conjunto
arquitectnico, pero n en cuanto a su simbologa. () As como elementos
Hospitalarios: la Flor de Lis, en las vidrieras de la fachada meridional de la iglesia de
Santa Mara, de Ciudadela. As como en otra vidriera que conforma cuatro ptalos de
un rosetn, coronando una puerta ojival, cuyo tmpano est cegado, y en l que aparece
un escudo, rodeado por un conjunto de seis estrellas de ocho puntas hospitalarias, tres
en cada lado el mismo. Y otras tres en el interior del escudo ().
(84). LLOMPART, Gabriel. Ferrer de Montpalau. Lo Cavaller de Martinell. Entre
Jaume III de Mallorca y Pere de Aragn. Mahn. Trabajos del Museo de Menorca
n 6. 1987. Pgina 6. Inicio del proceso: 18 enero 1345. Bon Homes = Ctaros de
Ciudadela. Proceso inquisitorial. Pgina 20. Inicio del proceso: 18 enero 1345.
Bon Homes = Ctaros de Ciudadela. Guilabert de Corbera, gobernador de
Menorca. () Cuando el gobernador de Menorca, Guilabert de Corbera, se decidi a
abrir el proceso contra el doncel Ferrer de Montpalau, acusndole de traicin al rey de
Aragn Pedro IV (). Guilabert de Corbera, que haba actuado de gobernador
desde la ocupacin aragonesa en el esto de 1343 ().
(85). Ibidem. Pgina 18. Inicio del proceso: 18 enero 1345. Bon Homes = Ctaros
de Ciudadela.
(86). Ibidem. Sin paginar. Ctaros y situacin de las puertas de Ciudadela.
Correspondencia cruzada entre Felip de Boil y Gilabert de Corbera.
(87). CASASNOVAS CAMPS, Miquel ngel. Jaume II i Menorca. Colecci
Llibres dAlaior n 17. Alaior. Ayuntament dAlaior. 2010. Pgina 63. Muralla

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 128
www.baucan.org
Ciudadela. () A ms a ms, Jaume II faria un esfor important per dotar Ciutadella
de muralles i altres edificis i serveis adients per a la capital menorquina. El rei Alfons
havia ordenat la construcci duna muralla que vendria a substituir alguna obra
definitiva anterior musulmana, que no sabem exactament quim traat tindria, en no
coneixer els limitis precisos de lalmudaina. En tot cas, les obres comenarien de
seguida, amb el concurs d esclaus musulmans reservats expresamente pel monarca per
treballar a les muralles. Per el pla definitiu de fortificaci no sendeg fins al
comenaments del segle XIV. Sabem per una carta reial de lany 1303 que mestre
Pon Descoll, un dels principals arquitectes de Jaume II, habia dirigit la
construcci de les muralles de Ciutadella (161). Descoll devia ser, efectivament,
lautor del projecte de fortificaci, per les obres es perllongaren prcticament durant tot
el segle XIV. La muralla de Ciutadella comptava amb torres circulars flanquejades per
cortines, tot englobant lespai que abastava entre els dos convents establerts a la
perifria, el de Sant Frances, al sud, i el de Santa Clara, al nord. Per a la construcci de
les muralles socuparen terrenys de particulars, que haguerenm de ser indemnitzats, y
fou necessari enderrocar algunes cases que obstruen el traat, la qual cosa ens indica
que, almenas una part daquest, no se superposava a una obra anterior musulmana
(162) (). La fortificaci de Ciutadella era una preocupaci de les autoritats insulars i
de la mateixa Corona. Daqu que durant tot el segle XIV trobem disposicions reials que
tendiesen a garantir la continuitat de la construcci de muralles i la reparaci
daquestes quan calgus, mentre que se nintenta asegurar el finanament mitjanant la
dotaci de diverses partides i destinant-hi un impost especial, la cisa del vi, que s havia
de recaptar a tota menorca. La carta de franquesa preveia en el seu capitol 60 que tots el
habitants de lilla, inclusos els membres del bra militar, estaven obligats a contribuir al
manteniment i reparaci dels murs de Ciutadella, de Ma i de qualsevol altre lloc de
lilla on hi hagus fortificacions; sols se nexceptuaven els clergues (163) (). Pgina
63. Cita (161). () Carta de l1 de juliol de 1303 del rei Jaume II al lloctinent de
Menorca. El document fou publicat per Estanislao de K. Aguil a la Revista de Menorca
(Ma 1896-7), pgina 124 ().
(88). BARCEL Y CAMARIS, Francisco. Historia de Menorca. Manuscrito indito:
1837. Revista de Menorca. Publicacin del Ateneo Cientfico, Literario y
Artstico de Mahn. Y de las Sociedades Afines Domiciliadas en el mismo. Ao
XV. Quinta poca. Tomo VI. Mahn. 1911. www.RevistadeMenorca1910.pdf
Pgina 171. Muralla. () Sus muros son an el asilo de la mayor parte de la
Nobleza del pas y contiene cerca de 600 casas pobladas. La parte de muralla que mira al
barranco llamado Es Pl, es obra antiqusima de Moros que por su elevacin y
subsistencia despus de tantos siglos puede pasar por soberbia. Lo restante es ms
moderno y se reduce a una muralla de sillera con ocho bastiones cuyos espaciosos
parapetos son de piedra picada ().
(89). LAFUENTE VANRELL, Lorenzo. Historia de Menorca. Coleccin Pauta
N 8. Ediciones Nura - Editorial Sicoa. 1992. Pgina 56. Edad Media.
(90). AGUIL. E. K. Construccin de las murallas de Ciudadela en 1303. Revista
de Menorca (2 poca) Coleccin de materiales y noticias sobre Historia,
Literatura, Ciencias, Artes. Mahn. 1896-1897. www.RevistadeMenorca1896-
1897.Alaior.pdf Pgina 170 y 171.
(91). SASTRE, Florenci. La Ciutadella de Menorca en el trnsito a la modernidad.
Ciutadella. Consell Insular de Menorca.1982. Pgina 69. Cita (13). () Carta del

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 129
www.baucan.org
16 de mayo de 1349 desde Valencia. Folio 10. El rey Pedro concede, a instancia del
comn de Menorca, a los jurados prohombres de Ciutadella que, con cargo al comn,
pudiese unir por medio de murallas las villa o parte de ella al alczar con la nica
condicin de que no abatiesen las murallas ya construidas ().
(92). DE REINA, Casiodoro. La Santa Biblia. Antiguo y Nuevo Testamento:
Antigua versin de Casiodoro de Reina (1569). Revisada por Cipriano de Valera (1602);
otras revisiones: 1862, 1909 y 1960. Sociedades Bblicas en Amrica Latina.1960.
Simbologa de la Puerta = Jess. Pgina 987. Libros del Nuevo Testamento.
Simbologa de la Puerta = Dios. Juan 10, 1.
(93). Ibidem. Pgina 987. Libros del Nuevo Testamento. Simbologa de la Puerta
= Dios. Juan 10, 2.
(94). Ibidem. Pgina 987. Libros del Nuevo Testamento. Simbologa de la Puerta
= Dios. Juan 10, 7.
(95). Ibidem. Pgina 987. Libros del Nuevo Testamento. Simbologa de la Puerta
= Dios. Juan 10, 8.
(96). Ibidem. Pgina 987. Libros del Nuevo Testamento. Simbologa de la Puerta
= Dios. Juan 10, 9.
(97). YEBRA, Joaqun. Las parbolas del Maestro. Un comentario sobre las parbolas
de Nuestro Seor Jesucristo en el evangelio segn san Mateo. Madrid. 2002.
www.parabolas.pdf Pgina 22. Los Templarios utilizaron la simbologa de las
puertas siguiendo a Juan.
(98). TABOR, James D. La Dinasta de Jess. La historia oculta de Jess, su Sangre
Real y los inicios del cristianismo. Barcelona. Planeta. 2007. Pgina 365. Captulo
11. Herodes entra en accin. () 5. La palabra hebrea sheol se refiere a la tumba o
al reino de los muertos. Es equivalente al trmino griego Hades. Su representacin
metafrica eran unas puertas o barras ().
(99). Ibidem.
(100). CHOPITEL, J & GOBRY, C. Los dos San Juan y la caballera templaria (1/2).
Traducido por MARTOS RODRGUEZ, Julin. Abacus. Revista digital de la
Asociacin Baucn. N 7. Julio-agosto-septiembre. 2011. www.Abacusnum7.pdf
Pgina 13 y 14.
(101). Ibidem. Pgina 15. () Continuando la tradicin universal, transmitida en
este caso por el judasmo, los dos San Juan recuerdan al hombre su origen y su destino
divino, y les ensea a reintegrar su primera perfeccin. Les indican como realizar los
estados real, sacerdotal y proftico que pertenecen a su naturaleza sobrenatural; dicho de
otra forma, como despertar sus cualidades de rey-caballero, guardin de la verdad y de la
justicia en s y en el mundo, de sacerdote responsable de la actualizacin de lo sagrado
en todas partes de la existencia, y de profeta intermediario entre el cielo y la tierra ().
(102). BARCEL Y CAMARIS, Francisco. Historia de Menorca. Manuscrito
indito: 1837. Revista de Menorca. Publicacin del Ateneo Cientfico, Literario y
Artstico de Mahn. Y de las Sociedades Afines Domiciliadas en el mismo. Ao
XV. Quinta poca. Tomo VI. Mahn. 1911. www.RevistadeMenorca1910.pdf
Pgina 171. Portales. () Tiene adems cinco puertas para entrada a la ciudad las
que se cierran y abren diariamente. Se haba dado principio a un foso, y lo que hay hecho
est abierto en la pea, y es de una gran profundidad ().CASASNOVAS CAMPS,
Miquel ngel. Jaume II i Menorca. Colecci Llibres dAlaior n 17. Alaior.
Ayuntament dAlaior. 2010. Pgina 63. Cita (162). () Les muralles de Ciutadella
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 130
www.baucan.org
eren similars a les de Perpiny, amb cortines i torres circulars. Als murs sobrien
diverses portes, la de Ma, a lest; la dArtrutx, al sud; la de la Font, al nord; el portal
de Mar, que baixava al port; i la den Sales, a loest. Lobra defendiva es completava amb
un vall que rodejava, per fora, les muralles. Si be lalcsser estava inicialment allat del
nucli urb propiament dit, deixant entre ell i la ciutat un ampli espai, el Born, el rei
Pere el Ceremonis orden lany 1349 el tancament total de la ciutat amb la construcci
dun mur (). MOLL MERCADAL, B. y SNCHEZ NAVARRO, J.
Investigacions al voltant de lescavaci del solar de Correus de Ciutadella.
Antecedents histrics de la ciutat. Cercle Artistic. Ciudadela de Menorca.
Publicacions des Born. 2000. Pgina 30 y 31. Las murallas de Ciudadela.
Situacin del convento de San Francisco: al sur, como la escultura de Bafomet
que fue hallada en la puerta de Artrutx. () Les muralles sn un dels elements
definidors de la Ciutadella medieval. El rei Alfons III ordenla construcci duna
muralla.les obres comenarien de seguida amb elconcurs desclaus musulmans reservats
expressament pelmonarca per a treballar a les muralles. Per el pla definitiu de
fortificaci no sendeg fins alcomenament del segle XIV, mentre que es perllong
durant tot elsegle i abastaven un ampli recinte, tot englobant lespai que medieva entre
els dos convents establerts a la periferia, el de Sant Francesc al sud, i el de Santa
Clara al nord. Les muralles ballesteres de Ciutadella eren similars a les de Perpiny,
amb cortines i tores circulars. Als murs sobrien diverses portes: la de Ma, a lest; la
dArtrutx, al sud; la de la Font, al nord; el portal de Mar, que baixava al port, i la
den Sales, a loest. Lobra defensiva es completava amb un vall que rodejava, per fora,
les muralles. Si b, lAlcsser estava inicialment allat del casc urb prpiament dit,
deixant entre ell ila ciutat un ampli espai, el Born, el rei Pere IV orden lany 1349 el
tancament total de la ciutat amb la construcci dun mur. El perimetre de les muralles
delimitava lespai urb. La xarxa viria de Ciutadella sestructurava en dos eixos
principals: una coria dest a oest, desde el portal de ma fins al reial Alcsser, residncia
del governador. Era el principal eix urb de Ciutadella i comunicava el portal de Ma, la
plaa del Custell, la plaa Major i lesglsia de Sant Maria fins a arribar, finalment, al
Born. El segon eix viari comunicava la porta de la font amb la dArtrutx,
passant pel convent de Santa Clara, la petita esglsia de Sant Antoni i la plaa
Major. Aquesta era, de fet, alcor de lurbanisme ciutadellenc,i concentrava alguns dels
edificis oficials ms representatius, com la Cria ila Llotja de contractaci ().
(103). GIEDION, Sigfried. El puente eterno: Los comienzos del arte. Una aportacin
al tema de la constancia y el cambio. Coleccin Alianza Forma. Versin espaola
de Mara Luisa Balseiro. Madrid. Alianza Editorial. 1981. Pgina 148-149.
Tercera parte. Las manos como smbolos mgicos. Los demonios ahuyentadores
de los malos espritus. Pgina 149 y 150.
(104). TABOR, James D. La Dinasta de Jess. La historia oculta de Jess, su Sangre
Real y los inicios del cristianismo. Barcelona. Planeta. 2007. Pgina 119.
Asmodeos o Macabeos = Bafomet. () una familia sacerdotal llamada de los
Asmodeos o Macabeos, un linaje que, aunque no era descendiente de David, rein
durante un breve periodo de independencia, aproximadamente desde 165 a. J.C. Esta
familia instaur una dinasta real y acu moneda con el ttulo de rey. En el pas,
haba un cierto misticismo asociado a esa familia sacerdotal que haba expulsado a los
sirios de la tierra de Israel cien aos atrs ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 131
www.baucan.org
(105). JUARISTI, Jon. El reino del Ocaso. Espaa como sueo ancestral. Coleccin
Ensayo y Pensamiento. Madrid. Editorial Espasa-Calpe. 2004. Pgina 56. Sarra
(Ver Asmodeo). () En cierto sentido, el viejo rey [padre de Buluqyiya] adquiere el
carcter de un anti-Salomn, identificndose implcitamente con el demonio
usurpador Asmodeo (Sarr en la tradicin persa), que rob el anillo del gran rey
profeta y, tomando la apariencia de ste, lo sustituy en el trono de Israel
durante largos aos (). Pgina 129. Sarra. () Las menciones de Salomn en el
Corn proceden de tradiciones orales judas inspiradas en la literatura rabnica ().
Procede de la tradicin juda, en la que el usurpador es el demonio Asmodeo, que
aparece en Tobas 3, 7-17, como el asesino de los pretendientes de Sarra. En el Islam,
Asmodeo es el rey de los genios, que roba a Salomn su anillo y adopta la apariencia del
rey, hasta que Dios lo derroca y se lo entrega a Salomn como esclavo (en el Islam
persa, Asmodeo adopta el nombre de Sarra, a la muchacha que lo acosa). Esta
leyenda podra, a su vez, derivar de otra de Nabucodonosor (el Nabusaid islmico)
elaborada a partir de Daniel, 4 (). Pgina 165. () en el imaginario islmico,
existe una marcada simetra entre oriente y occidente: lo que se encuentra en un
extremo, se encuentra tambin en el otro. Tal simetra aparece ya subrayada al comienzo
de la narracin incluida en las 1001 Noches: la noticia que recibe Abd al-Malik sobre el
paradero de los Vasos de Salomn los sita en algn lugar de las costas de la India; sin
embargo, la expedicin de Musa parte en direccin opuesta. En las Ciento y una
noches tal incongruencia parece resuelta: el viajero del que procede la noticia se dirige
a Sicilia. Hay ms: segn al-Masudi, en el extremo oriental del mundo exista una
ciudad de idnticas caractersticas a la descubierta por Musa, que sita en el desierto de
Sidjlmassa. Hay que recordar asimismo el ya mencionado hadith de la nube que
conversa con Salomn acerca de las dos puertas del Paraso en al-Andalus y Persia. Con
l se relaciona, sin duda, la supuesta existencia de los dos Gibraltares: el Yabal Tariq o
Monte de la Estrella de al-Andalus y el Yabal Tariq persa, en el Tabarestn, en cuya
cumbre una cueva guarda el trono de Salomn. Una nube, quiz la misma que se
detiene a conversar con el rey en Jerusaln, lleva de vez en cuando la lluvia a la
montaa persa para limpiar el trono y su estancia. Quiz sea esta montaa la
misma bajo la cual encerr Salomn al demonio Sarra (Asmodeo), cuando Dios
puso fin a la usurpacin. Pero lo ms interesante de las simetras est recogida en la
obra de al-Qazwini, y se relaciona tambin con las ciudades y pueblos malditos del
pasado preislmico: Yabarsa: ciudad en al-masriq al-aqsa (oriente). Ibn Abbas, Dios
est satisfecho de l, dijo: En al-masriq al-aqsa hay una ciudad llamada Yabars cuyos
habitantes son descendientes de Tamud, y en al-magrib al-aqsa (occidente) hay una
ciudad llamada Yabalq cuya gente es descendiente de Ad. En cada una de ellas hay
restos de las dos naciones. Dicen los judos que los descendientes de Moiss, sobre l sea
la paz, huyeron de la destruccin de Nabucodonosor y que Dios, ensalzado sea, los
dirigi a la ciudad de Yabars y los hizo asentarse en ella. Ellos viven en este lugar son
que llegue a ellos nadie no se sepa cuantos son (46) (). Pgina 165. Cita (46). ()
Cit. en PI., pgina 67 (). Pgina 166. Aclaracin sobre Yabars y Yabalq. ()
Yabars y Yabal (o Yabarsa y Yabalqa) proceden de la geografa mstica del chismo
persa, y pertenecen no a la tierra material, sino al llamado Octavo Clima o tierra de la
visin, que corresponde al mundus imaginalis de Henry Corbin (Hurqalya o mundo
donde el espritu se materializa y la materia se espiritualiza. Segn Sams al-Din
Muhammad Lahiyi (m. 1506): Yabalqa es el mundo imaginalis situado en la parte
oriental, orientado hacia las entidades espirituales, es el intermedio (barzaj) entre lo
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 132
www.baucan.org
suprasensible y el mundo visible para los sentidos. Contiene todas las formas
imaginadas del universo, y debe ser necesariamente una ciudad inmensa (...). Yabarsa es
pues el intermundo situado en la parte occidental, orientado hacia los cuerpos
materiales; tambin es necesariamente una ciudad inmensa situada frente a Yabalqa. La
estructura de Yabalqa es ms sutil y ms pura, ya que la estructura de Yabarsa, al estar
en funcin de las obras realizadas y de los comportamientos morales realizados en el
mundo de la existencia / (Pgina 167) terrenal, est en gran parte constituida por
formas y figuras tenebrosas (47).[(47). Vase Henry Corbin, cuerpo espiritual y tierra
celeste. Del Irn mazdesta al Irn chiita. Siruela. Madrid.1966, pgina 185]. La
situacin de ambas ciudades segn la mstica shii es, pues, la inversa descrita por al-
Qazwini. La ciudad de cobre correspondera, por lo tanto a Yabarsa, de donde tomara
algunas de sus caractersticas siniestras e infernales. En la imaginacin geogrfica,
no mstica, de al-Qazwini, est poblada por aditas y judos.En cualquier caso, es
un espacio de los orgenes, propiciatorio de la reviviscencia del pasado preislmico en el
imaginario rabe (y persa) (). Pgina 204. Sarra. () nombre persa del
demonio usurpador Sarra ().
(106). CHOPITEL, J & GOBRY, C. Los dos San Juan y la caballera templaria (1/2).
Traducido por MARTOS RODRGUEZ, Julin. Abacus. Revista digital de la
Asociacin Baucn. N 7. Julio-agosto-septiembre. 2011. www.Abacusnum7.pdf
Pgina 17. () El profeta Malaquas, dice respecto a Juan: Eh aqu que yo envo mi
ngel que preparar mi va ante mi rostro. Es como Elas elevndose como un fuego. Se
eleva a nivel de los Querubines e incluso fue nombrado Lucifer (el ngel que lleva la
luz), pues marca el fin de la ignorancia y el principio de la Luz de Gracia ().
(107). CAMPBELL, Joseph. Los Mitos. Su impacto en el mundo actual. Barcelona.
Editorial Cairs. 1994. www.JOSEPHCAMPBELL-LOSMITOS.pdf Pgina 173.
Satn. () Una de las ms sorprendentes imgenes del amor que conozco es persa,
una representacin mstica de Satn como el ms leal amante de Dios. Seguramente
conocern la vieja leyenda de cmo, cuando Dios cre a los ngeles, les orden que no
deban adorar a nadie excepto a l; pero entonces, al crear al hombre, les orden que se
inclinasen reverentemente ante la ms noble de sus creaciones, y Lucifer se neg, a
causa, se nos ha dicho, de su orgullo. Sin embargo, de acuerdo a esta lectura
musulmana de su caso, fue porque amaba y adoraba tan profunda e
intensamente a Dios que no poda inclinarse ante nada ms. Y por ello fue
enviado al infierno, condenado a existir all para siempre, lejos de su amor. Se
ha dicho que de todos los dolores del infierno, el peor no es el fuego ni el hedor sino la
privacin eterna de la beatfica / (Pgina 174) visin de Dios. Cun infinitamente
doloroso debe pues ser el exilio de este gran amante, que no pudo, ni siquiera por orden
de Dios, inclinarse ante ningn otro ser. Los poetas persas han preguntado: "Qu
poder alienta a Satn?" Y la respuesta que han hallado es sta: "Su recuerdo del sonido
de la voz de Dios cuando dijo: 'Mrchate". Qu imagen tan perfecta de la exquisita
agona espiritual que es a la vez el xtasis y la angustia del amor! Hallamos otra leccin
procedente de Persia en la vida y palabras del gran mstico suf Hallaj, que en 922 fue
torturado y crucificado por haber declarado que l y su bienamado - Dios- eran uno.
Compar su amor por Dios con el de la polilla por el fuego. La polilla revolotea alrededor
de la lmpara encendida hasta el amanecer, y al regresar junto a sus amigos con las alas
magulladas, les habla de la cosa tan hermosa que ha encontrado; despus, deseando
unirse a ella por completo, a la noche siguiente vuela hacia la llama, hacindose uno con
ella ().
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 133
www.baucan.org
(108). KNIGHT, Christopher. & LOMAS, Robert. El segundo mesas. Los
templarios, la Sbana Santa de Turn y el gran secreto de la Masonera. Barcelona.
Planeta. 2007. Pgina 140. Bafomet. () Hugh Schonfield ha explicado el culto de
Bafomet y observ que se utilizaba un sistema judo de signos del siglo I d. J. C.,
denominado Atbas para ocultar los verdaderos nombres de los individuos (14). Este
sistema de signos aparece en los manuscritos del Mar Muerto y en la masonera actual
y, cuando se explica a la palabra templaria Bafomet revela la palabra Sofa, que en
griego significa sabidura (). Pgina 140. Cita (14). () H. SCHONFIELD,
The Essene Odyssey ().
(109). DE REINA, Casiodoro. La Santa Biblia. Antiguo y Nuevo Testamento:
Antigua versin de Casiodoro de Reina (1569). Revisada por Cipriano de Valera (1602);
otras revisiones: 1862, 1909 y 1960. Sociedades Bblicas en Amrica Latina.1960.
Bafomets = Demonios = Portadores del Conocimiento de Dios. Pgina 934.
Libros del Nuevo Testamento. La resurreccin: Mara Magdalena. Marcos 16,
9. () habiendo, pues, resucitado Jess por la maana, el primer da de la semana,
apareci primeramente a Mara Magdalena, de quin haba echado siete
demonios (). Pgina 934. Libros del Nuevo Testamento. La resurreccin:
Mara Magdalena. Marcos 16, 15. () Y les dijo: id por el mundo y predicad el
evangelio a toda criatura (). Pgina 934. Libros del Nuevo Testamento. La
resurreccin: Mara Magdalena. Marcos 16, 17. () Y estas seales seguirn a
los que creen: En mi nombre echarn fuera demonios; hablarn nuevas lenguas; ().
Pgina 934. Libros del Nuevo Testamento. La resurreccin: Mara Magdalena.
Marcos 16, 18. () tomarn en las manos serpientes, y si bebieran cosa mortfera, no
les har dao; sobre los enfermos pondrn sus manos, y sanarn (). Pgina 934.
Libros del Nuevo Testamento. La resurreccin: Mara Magdalena. Marcos 16,
20. () Y ellos, saliendo, predicaron en todas partes, ayudndoles el Seor y
confirmando la palabra con las seales que la seguan. Amn (). Pgina 946-947.
Libros del Nuevo Testamento. Mujeres que sirven a Jess. Lucas 8, 2. () y
algunas mujeres que haban sido / (Pgina 947) sonadas de espritus malos y de
enfermedades: Mara, que se llamaba Magdalena, de la que haban salido siete demonios
().
(110). PL, Roberto. El hombre templo de Dios vivo. Exgesis oculta de la religin de
Cristo. A partir de comentarios al evangelio segn Toms. (Siglo II). Mlaga.
Editorial Sirio. 1990. Pgina 1001. Login 113. () V. 29. As tambin vosotros,
cuando veis que sucede, esto, caed en cuenta de que El est cerca, a las puertas (Var.
Lc: el Reino de Dios) (). / (Pgina 1004) Del mismo modo, cuando el evangelio dice
del Hijo del hombre que El est cerca, a las puertas, adems de oponer las mismas
objeciones que a la proximidad temporal del reino de Dios, hay que decir que esa
afirmacin no puede interpretarse en sentido temporal sin preguntarse a qu puertas o
entradas se refiere.Que puertas son esas por donde habr de venirle hijo del hombre?
No se referir el evangelio a las puertas del alma, a las cancelas de contemplacin que
el alma en adoracin la abre? El salmista as lo supone: Alzos, puertas eternas, para
que entre el rey de la Gloria (138) [138. Cfr. Sal. 24, 7]. Pero en tal caso, tampoco es
aqu el tiempo lo que cuenta, sino el espacio en su ms puro sentido de proximidad
psquica, o espiritual, puesto que el Hijo revela su presencia en los dinteles del
alma () El tiempo se ha cumplido. Dios y la esencia del hombre son una sola
cosa, y ese es el conocimiento primero que ensea el evangelio; el conocimiento
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 134
www.baucan.org
que abre las puertas del alma a los cambios de redencin (). Pgina 1014.
Logion 113. () V. 34. Al igual que un hombre que sale de viaje, deja su casa, de
atribuciones a sus siervos, a cada uno su trabajo, y ordena al portero que vele (). No
hay duda de que el hombre que sali de viaje, es figura del Hijo de hombre, cuya Venida
(retorno) se espera. La casa del viajero, del Hijo, es el hombre completo, el hombre
donde el Hijo mira, como si se tratara de un templo; y si se dice del viajero que sali no
es porque l se desplaza de lugar, sino porque la conciencia natural del hombre (el alma
= el portero) desconoce en / (Pgina 1015) tan alto grado de existencia del Hijo, aunque
ste es el dueo real de la casa, que cree que El no est. Por eso espera el alma prudente
el regreso del que nunca estuvo ausente, y al descubrimiento de su presencia se llama
Venida (). De especial importancia es la funcin asignada a la conciencia, llamada
portero en la ilustracin, porque de su buena vigilancia depende que las puertas del
alma estn cerradas o abiertas cuando aparece la luz del dueo de la casa. A la
conciencia corresponde esta siempre atenta, alerta, a todo lo que en ella misma sucede, y
su deber es permanecer despierta, alerta, en vela, sin dejarse vencer por el sueo. Slo
as es posible llegar a percibir un da la presencia del Hijo y empezar s contemplacin
incesante () / (Pgina 1016) Por esta disposicin, segn dice el evangelio, se abrevian
los das del elegido. El mantenimiento en permanencia de tal disposicin exige una gran
dosis de energa y de amor al creador con olvido de lo creado; pero merced a esta
disposicin es posible que la oscuridad se haga luz, aunque, como dice el profeta
Zacaras, sea la hora del atardecer (157) [157. G. Zac. 14, 7] ().
(111). LORENZO VILLANUEVA, Joaqun. Viage Literario a las Iglesias de
Espaa. Le publica con algunas observaciones. Tomo V. Madrid. Imprenta Real.
1806. Pgina 207. Bula contra los templarios en
1312.www.viage_literarioalasiglesiasdeEspaaTomoV.pdf () VI. Bulla
extinctionis templariorum a Clemente V in gli concilio Viennensi peracta die 22 martii
anno 1312, pontificatus sui anno septimo (a).[(a). Ex arch. reg.Barchin. regest.
templariorum, fol. 33]. Hanc cum sequenti bulla Clem. V ann. eod 1312, et eandem
circa rem promulgatam, eruditis omnibus ignotas / (Pgina 208) nos primis edimus. Et
quod ad hanc attinet, templariorum bullam non aliam noverunt eruditi, quam quae eo
titulo ap.Labbeum aliosque conciliorum collectores reperitur, quae scilicet data VI id.
Maii,aliam supponere videtur,ac circa bona templariorum potissime versatur. Haec
porr XI cal., April data et tempore et sententia prior est, ut conferenti patebit.
Descripta est autem ex arc., eccl. Agerens; ubi papiro scripta servatur, non autentica
quidem, coaeva tamen manu exarata, ac forte ab pro abbate ejus eccl,qui Vien., concil.,
interfuit. Consulat ector eruditum virum Jacob. caresmarium in discursu, quem editor
operis Semanario erudito, tom. VII., inseruit; et quantumque ignoratam rem hucusque
admiretur, legat bullam, quae rem egregie compplectitur, ac majestati sed, app apprime
congruit. Clemens episcopus servus servorum Dei, ad perpetuam rei memoriam. Vox in
excelso audita est lamentationis, fletus, et luctus, quia venit tempus, tempus venit,quo
per prophetam conquaeritur Dominus: In furorem, et indignationem mihi facta est
domus haec: auferetur de conspectu meo propter malitiam filiorum suorum, quia me ad
iracundiam provocabant, vertentes ad me terga, et non facies, ponentes idolo sua in
domo in quo invocatum est nomen meum, ut polluerent ipsam. Aedificaverunt
excelsa Baal, ut itiarent, et consecrarent filios suos idolis, atque daemoniis:
profunde peccaverunt sicut in diebus Gabna. Ab tam horrendum auditum, tantumque
horrorem vulgatae infamiae (quod quis umquam audivit tale? quis vidit huic simile?),
corrui cum audirem, contristatus sum cum viderem, amaruit cor meum, tenebrae
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 135
www.baucan.org
extupefecerunt me.Vox enim populi do civitate, vox de templo, vox Domini reddentis
retributionem inimicis suis. Exclamare / (Pgina 209) Propheta compellitur: da eis
omine, da eis vuldam sine liberis, et ubera arentia. Nequitiae eorum revelatae sunt
propter malitiam ipsorum. De domo tua ejice illos.Et siccetur radix eorum, fructum
nequaquam faciant,non sit ultra domus haec offendiculum amaritudinis, et spina
dolorem inferens; non enim parva est fornicatio ejus immolantis filios suos, dantis illos,
et consecrantis daemoniois, et non Deo, diis quos ignorabant; propterea in solitidinem,
et opprobrium, in maledictionem, et in desertum erit domus haec confusdda nimis, et
adequata pulveri: novissima deserta, et invia, et arens ab ira Domini, quem contempsit.
Non habitetur, sed redigatur in solitudinem, et omnes super eam stupeant, et sibilent
super universis plagis ejus.Non enim propter locum gentem, sed propter gentem locum
elegit Dominis:ideo et ipse locus templi particeps factus est populi malorum; ipso
Domino ad Salomonem aedificantem sibi templum, qui impletus est quasi flumine
sapientia, apertissime praedicante: Si aversione aversi fueritis, filii vestri non sequentes,
et colentes me, sed abeuntes et colentes Deos alienos aet adorantes ipsos, projiciam eos a
facie mea, et expellam de terra, quam dedi eis, et templum quod in proverbium, et in
fabulam, et populis in exemplum. Omnes transeuntes videntes stupebunt, et sibilabunt,
et dicent: quare sic fecit Dominus templo, et domui huic? Et respondebunt, quia
recesserunt a Domino Deo suo, qui emit, et redemit eos, et secuti sunt Baal, et
Deos alienos, et adoraverunt eos et coluerunt; idcirco induxit Dominus super
ipsos hoc malum grande. Sane dudum circa nostrae promotionis ad apicem summi
pontificatus initum, etiam antequam Lugdunum ubi recepimus nostrae corontionis
insignis, veniremus, et / (pgina 210) post, tam ibi, quam alibi secreta quorundam
nobis insinuatio intimavit, quod magister, praeceptores et alii fratres ordinis
militae templi Hierosolymitani, et etiam ipse ordo, qui ad defensionem
patrimonii Domini nostri Jesu Christi fuerant in transmarinis partibus
constituti, et speciales fidei catholicae pugiles, et Terrae Sanctae praecipui
defensores, ipsius terrae negotium genere principaliter videbantur, propter quos
sacrosancta romana ecclesia eosdem fratres, et ordinem specialis favoris
plenitudine prosequens, eos adversus Christi hostes crucis armavit signaculo,
multis exaltavit honoribus, et diversis libertatibus et privilegiis communivi, et tam
ipsius, quam cunctorum Chriti fidelium manus cum multiplici erogatione bonorum
sentiebant multifarie multisque modis propter hoc adiutrices; contra ipsum Dominum
Jesum Christum in scelus apostadie nefande, detestabile idolatrie vitium,
execrabile facinus Sodomorum, et hacreses varias eram lapsi. Sed quia non erat
verosimile, nec credibile videbatur, quod viri tam religiosi, qui praecipu pro Christi
nomine suum saep singuinem effuderunt, ac personas suas mortis periculis fraquenter
exponere videbantur, quique magna tam in divinis officiis, quam in jejuniis, et aliis
observantiis devotionis signa frequentius praetendere videbantur, suae sic essent
salutuis immemores, quod talia perpetrarent, praesertim cum idem ordo bonum, et
sanctum initium habuerit, et a sede apostolica gratiam approbationis perceperit, et per
sedem eandem ipsius ordinis regula, ut pote sancta, rationabilis, atque justa, meruerit
approbari: ejusmodi insinuationi, et delationi ipsorum, ejusdem Domini nostri
exemplis, et cannonicae scripturae doctrinis edocti, aurem voluimus inclinare deinde
vero charissimus in Christo filius noster Philippus, rex Francorum illustris, cui eadem
fuerant facionara nunciata, non / (Pgina 211) tipoavaritiea (cum de bonis
templariorum nihil sibi vindicare, aut appropiare intenderit,immo ea in regno suo
dimissit,manum suam exinde totaliter amovendo) sed fidei ortodoxae fervore suorum
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 136
www.baucan.org
progenitorum vestigia clara sequens, accensus, de praemissis quantum licite potuir se
informans,ad instruendum, et informandum nos super his, multas et magnas nobis
informationes per suos nuntios, et litteras destinavit (...).
(112). CHOPITEL, J & GOBRY, C. Los dos San Juan y la caballera templaria (1/2).
Traducido por MARTOS RODRGUEZ, Julin. Abacus. Revista digital de la
Asociacin Baucn. N 7. Julio-agosto-septiembre. 2011. www.Abacusnum7.pdf
Pgina 19.
(113). PL, Roberto. El hombre templo de Dios vivo. Exgesis oculta de la religin de
Cristo. A partir de comentarios al evangelio segn Toms. (Siglo II). Mlaga.
Editorial Sirio. 1990. Pgina 1022. Logion 113. () V. 35b. Si al atardecer, o a
media noche, o al cantar el gallo, o de madrugada (). / (Pgina 1027) 3 Vigilia. La
vigilia del cantar del gallo resulta muy identificable en el evangelio por las tres
negaciones de Pedro, una negacin por cada una de las tres horas de que consta
la Vigilia. Pero si bien las negaciones son el ejemplo del no estar despierto, el
suceso contrario, el testimonio, se produce en el Sanedrn, donde Jess, con la conciencia
espiritual despierta, responde tres veces; una por cada una de las tres horas de Vigilia; y
no niega, sino que por dos veces calla, y alfil testifica, pues dice: S, Yo-Soy. Las
negaciones de Pedro ocurren cuando el discpulo est en el patio, con los servidores, y
con ello indica el evangelio que Pedro est all en funcin de portero, la conciencia,
segn el sentido del relato ilustrativo que intenta explicar en que consiste eso de
mantenerse despierto. Con la presencia de Jess en el Sanedrn, ante el Sumo sacerdote,
se cumple lo anunciado en la parbola, segn la Pasin que aguarda a muchos: os
entregarn a los tribunales (v. 9). Si Jess da testimonio y no niega es porque en el
resplandece la conciencia superior y profunda del Hijo, la que se levanta en quin ha
sabido mantenerse despierto hasta el punto de morir (14,34), y despus se ha entregado.
No importa entonces que por el portero niegue porqu est dormido con la peor manera
de dormir: la de ser / (Pgina 1028) vencido por el temor. Bien dormido y con los ojos
cargados qued el portero durante la vigilia de la tribulacin. Pero una vez que la
siembra ha dado su fruto, no importa que el alma duerma. Es el trigo abundante en la
espiga el que vela con su luz inextinguible ().
(114). CAGIGS SORO, Antonio. El Beato de la Seu dUrgell y todas sus
miniaturas. Urgell. Museu Dioces dUrgell. 2001. Pgina 16. La Parusa. ()
Cuando se trata de calcular la fecha de la parusa, los textos dan dos indicaciones que
slo en apariencia parecen contradictorias. Unas veces la fecha aparece como secreta y
conocida slo por Dios. Ni siquiera el Hijo lo sabe. As (Mc 13, 32; Mt 24, 36; Act 1, 6-
7). Otras veces es descrita como repentina: viene como un ladrn a la hora menos
pensada, y por tanto hay que estar preparado (Mt 24, 36-51; Mc 13, 33-37; Lc 12-39s,
1Tes 5,2s; 2 Pe 3, 10; Ap 3, 3; 16, 15). Otras veces, en cambio se hace hincapi en los
signos anunciadores del fin (Mc 13, 5-16; 2 Tes 2, 2-4). Si tenemos en cuenta las
enseanzas que se intenta inculcar en cada momento, no son contradictorias en absoluto
().
(115). CHARBONNEAU-LASSAY. El bestiario de Cristo. El simbolismo animal en
la Antigedad y la Edad Media. Coleccin Sophia Perennis N 44. Volumen I.
Palma de Mallorca. Jos J. de Olaeta, Editor. 1997 (2 edicin). Pgina 30.
Gallo. () y los gallos dejaron de representar alegricamente al Salvador en
sus ms atractivos aspectos para pasar a representar tan solo alegoras de orden
absolutamente sensual, y de un sensualismo totalmente inferior ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 137
www.baucan.org
(116). BACH RIU, Antoni. Diplomatari de lArxiu Dioces de Solsona (1101-
1200). Volumen I. Barcelona. Fundaci Noguera. 2002.
www.26DIPLOMATARIDESOLSONAvolI.pdf Pgina 44 y 45. Apellidos de
hombres de Jaime I. Documento 10. () 1101, maig, 30. Testament de Bertran
Rotllan en qu deixa a Santa Maria de Solsona lalou que t al castell dAn, amb
lesglsia de Santa Maria i Santa Caritat. ADS. Per. 357; 300 (215 mm). mnibus
hominibus patet qualiter mors importuna ante oculos hominum se die noctuque infer,
ut dum ineptos atque minus sibi sollicitos repererit subito ad tartara rapit. Unde veritas
dicit: vigilate enim, quia nescitis quando veniet finis vester; sero an media
nocte aut galli cantu. Propterea vos state parati, quia dies illa sicut fu rita in nocte
veniet. Ac propterea, ego Bertrandi Rotulanni voilo me aptare ut me paratum inveniat
illa terribilis dies. Et me Dominus cum venerit non quod condemnet, set quod
remuneret inveniat. Idcirco facio hoc testamentum et constituo manumissores meos,
quorum ista sunt vocabula: Guilelmi Bernardi et Raimundos Guitardi, prior Sancte
Marie, necnon et Bernardus Rotulandi, frater meus (...) / (Pgina 45) Actum
testamentum III kalendas iunii anno ab Incarnacione Domini M C I,epacta XVIII,
era VIIII. Sig+num Bertrandi Rodlanni, qui hoc testamentum iussi scribere e per
manum propiam punctum impressi et testibus subtus notatis firmare rogavi. Sic+num
Geralli Poncii. Sig+num Berengarius Reimundi de Ager, Sig+num Berengarii
Raimundi de Vila Alta. Nos sumus testes visores et auditores et precepta Bertrandi
Rodlanni iamdicta firmatores. Guillelmus, presbiter et cannonicus, qui hoc signum
(signe) impressi ().
(117). MARTOS RODRGUEZ, Julin. (Traduccin). Los sellos de la Orden del
Temple. Luecien Carny. Revista Atlantis n 268. Abacus, revista de la asociacin
de esgrima medieval y arquera tradicional Baucn. www.Abacusnum5.pdf
Pgina 47. El gallo en la emblemtica templaria. () Abraxas, sello secreto del
temple (N 3). Un abraxas: Secretum Templi, la cruz en el exergo (Archivos Nacionales,
D. 9860 bis). El abraxas es un smbolo gnstico e incluso el de la gnosis. Se compone de
un personaje cuyo cuerpo est cubierto por una armadura, el busto acabado con vestido
corto del que salen, en lugar de las dos piernas, dos serpientes, cada una con dos
cabezas. En general, el personaje sujeta con la mano izquierda un escudo redondo u
ovalado, en el que estn escritas las tres letras sagradas I A O, A I O. o I A y con la otra
mano un ltigo, que es el del dios egipcio Amn-Ra, smbolo de la firmeza, del gobierno,
del poder, de la Ley, del imperio sobre los seres y las cosas, el ltigo-cetro Amsu. Ese
personaje tiene una cabeza de gallo () / (Pgina 48) el personaje con la cabeza de
gallo es el smbolo de la persona despierta, del que vela. Tambin es el
smbolo del guardin del centro sagrado. La eleccin de este abraxas debe ser
considerado aqu como la eleccin intencionada del grgore guardin del Templo. (Me
ha sido imposible encontrar la traduccin al espaol de esta palabra, sin embargo he
encontrado una pequea definicin en francs: En esoterismo, un Egrgore es una
fuerza mental poderosa, creada y mantenida en actividad por la forma de pensar de
muchos individuos unidos con un mismo fin en comn. Egrgore [del griego
egregorein/egregoros que significa: velar/guardin]). Este nombre fur dado por
extensin a todas las piedras talladas y gemas gnsticas que hemos encontrado. Era de
uso normal, en la alta Edad Media, que los seores y las personalidades tanto civiles
como religiosas sellaran sus cartas o documentos personales con un sello o un abraxas.
Es curioso comparar el abraxas, formado con una cabeza de gallo y piernas en forma de
serpientes bfidas, como el famoso Bafomet. Se hubiera tomado para la representacin
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 138
www.baucan.org
del chivo satnico del bafomet, una representacin del abraxas pintado o esculpido?
Sabemos que los reyes de Francia usaban un sello secreto, sin embargo es curioso
constatar que el que nos interesa plantea el problema de la existencia de la jerarqua
secreta en la Orden del Temple. Voluntariamente ya no diremos nada ms aqu, porque
ya hemos dado algunas indicaciones que permiten realizar algunas investigaciones en
este sentido. Para Hammer-Purgstal, los Templarios erasn gnsticos, y el bafomet, el
Bafometismo, es el bautizo de la Sabidura, y el bafomet pertenecera a la simblica
gnstica, como la Sofa de los Ofitas. Constataremos, una vez ms, la extraordinaria
intuicin de Paul Le Cour sobre este tema. Para l, bafomet: Bios-Phos-Mtis,
significaba la Vida, la Luz y la Sabidura, y era tambin una representacin del
hermafrodita, Hermes-Afrodita, el Conocimiento y el Amor ().
(118). CHARBONNEAU-LASSAY. El bestiario de Cristo. El simbolismo animal en
la Antigedad y la Edad Media. Coleccin Sophia Perennis N 44. Volumen I.
Palma de Mallorca. Jos J. de Olaeta, Editor. 1997 (2 edicin).bPgina 15.
Bafomet primate. Mono de Dios = Satn. () Y los mismos emblemas, que
representaban al Salvador y al cristianismo, fueron tambin a veces emblema de Satn,
considerado ya, en palabras de Tertuliano, el mono de Dios y maldito a ttulo de
Anticristo. As ocurri con el pescado, el len, el guila, la garza y muchos otros ().
(119). SASTRE PORTELLA, Florenci. Investigacions al voltant de lescavaci del
solar de Correus de Ciutadella. El convent de Sant Francesc de Ciutadella. Cercle
Artistic. Ciudadela de Menorca. Publicacions des Born. 2000. Pgina 35. () El
primer de mar de 1287 Alfons III concedia als guardians dels Frares menors de
Barcelona i de la Ciutat de Mallorca Hortum in Ciutadella qui ortus vocatur ortus del
arraiz et domos ex utraque parte contiguas ipsi orto ad opus videlicet ecclesie et
monasterii vestri ordinis construendi ibidem, amb lacostumada condici que alguns
frares hi fixassin la residncia. Locupaci del convent fou inmediata, ja que, en el
privilegi dexempci de delmes i primicias de les clarisses, concedit el 9 de maig de 1290,
ja sesmenta que el seu convent gaudiria daquesta grcia sicut fratres monires seu
monasterium sancii francisci insule supradicte. El mes de setembre del mateix any,
Pere de Libia (batle i procurador reial), a instncies de fra Domingo de Jaca
(ministre dels frares menor de la provincia dArag), de fra Pere Mir (guardi
dels Framenors de Barcelona) i de fra Pere de Vilagrassa (guardi dels
Framenors de la Ciutat de Mallorca), feia donacin a la persona de fra
Berenguer de Lled, guardi del convent de Ciutadella, duna plaa per fer-hi un
cementeri. Aquest es comen a emprar immediatament; es dedueix perqu es conserva
al Museu D ioces la lpida sepulcral de Guillem Pere de Villareser (que havia estat
lloctinent dArnau de Bastida, tresorer reial, el 1287), datat del mes de juliol de lany
1294 ().MOLL MERCADAL, B. y SNCHEZ NAVARRO, J. Investigacions al
voltant de lescavaci del solar de Correus de Ciutadella. Antecedents histrics de la
ciutat. Cercle Artistic. Ciudadela de Menorca. Publicacions des Born. 2000.
Pgina 22. () Orde dels franciscans. Reberen un hort amb unes cases situades a
dos dels seus costats, per fer-hi el convent i lesglsia. Sobre aquesta propietat tractarem
extensament en el segent apartat; aqu el que interessa assenyalar s que lhort
limitava amb altres que lany 1287 encara no havien estat assignats; tres anys desprs,
un daquests horts era propietat de Berenguer Riba, el qual tenia tamb una vinya que
limitava amb la gariga del rei (39). Aquesta garriga tenia tamb en un document de
1290 (Rossell Vaquer, R. 1980: 23) grcies al qual sabem que hi passava el cam de

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 139
www.baucan.org
artug / (Pgina 23) (Artrutx), ens assenyala que per la part de migjorn els espais
agraris vinculats a la madina limitaven amb un territori erm. La construcci de la
muralla de Ciutadella al principi del segle XIV va significar linici de la desaparici dels
espais de conreu que quedaren intramurs, progresivament ocupats per habitatges en
augmentar la poblaci; malgrat aix, a la primera meitat del segle XVI a la trama
urbana encara hi havia nombrosos espais ocupats per horts. (Sastre, F. 1982: 11). Pel
que fa als espais agraris periurbans, caldria investigar, utilitzant on encara s possible
els mtodos de larqueologia hidrulica, el Canal dels Horts-lhorta per antonomasia de
Ciutadella- incloent el darrer tram, el Pla de Sant Joan, on la documentaci detecta,
entre els segles XIV i XVI, certa quantitat dhorts; lexistncia dun dells, situat al
costat de la font del rentador, que rebia el nom de Hort den Genet tal vegada
deformaci de lrab gannat-, podria assenyalar lorigen islmic duna zona dhorts
irrigats utilitzant les fonts existents al Pla de Sant joan (). Pgina 22. Cita (39).
() Segons un document de 1290 (Rossell Vaquer, R. 1980:23; ARM prot. 644
fol.92-V), Nicolau Bess va rebre dues coves al port de Ciutadella; lescriv va anotar
errniament els lmits daquesta propietat, per en adonar-sen anul.la amb un tra el
que havia escrit, afortunadament encara legible. A la lnia anul.lada es menciona una
vinya de Berenguer Riba i la garriga domini Regis (). Pgina 23. () Lhort
del rais. L1 de mar de 1287 el rei Alfons fa donaci als guardians dels convents de
lorde dels franciscans de Barcelona i Mallorca duna propietat a Ciutadella destinada a
fer-hi l seu convent i esglsia, que el document descriu daquesta manera: ortum in
Ciutadella qui ortus vocabatur ortus del arraiz et domos et utraque parte contiguas
ipsiorto ad opus videlicet ecclesie et monasterio vestris ordinis construendi ibidem. Que
quidem ortus et domus affrontant in cararia publica et in via inferiore usque ad uyam
superiores et in prato sive patium ante turrym et ex partibus inferioribus in terris seo
ortallibus nostris que nondum sunt aliys assignata.. (Parpal, C. 1901. Doc. XXXI;
ACA Reg 64 fol 163-v). Tres anys desprs (1290) el rei concedeix als franciscans una
plaa per fer-hi elcementiri del convent: / (Pgina 24) plateam ad opus cimiterii/
francha, libera et gratiam7dicti monasteri in dicta villa de Ciutadella que contigua ac
dicto monasterio pro ut assignata et terminata et pro ut affrontatur ex una parte cum
dicto vestro monasterio constructo in dicto loco Ciutadella et ex alia parte cum vallo
turris viridarii et ex alia parte cum orto Berengario de Rippa (Berenguer Riba) et ex alia
parte com via publica. (ARM.prot. 644 fol. 90-v; Rossell vaquer, R. 1980: 17). El
cementeri dhavia de tancar amb una paret i entre aquesta i el vall hi hauria un carrer
que permetria el pas de vianants. s ben conegut que lesglsia i el convent dels
franciscans van sser destruts lany 1558 a consequncia de latac dels turcs i que es
reconstruren al mateix lloc; per tant, la localitzaci dels llocs descrits als documents
citats abans, almenys de manera aproximada, no ofereix gaires dificultats. Lhort que
rebia el nom de Hort del Rais, tenia unes cases adosadse per dos dels seus costats, cases
que segurament van ser adaptades per fer-hi lesglsia i el convent,cosa que explicaria
que al cap de tres anys ja es parli delmonestir constructo; el conjunt limitava per la seva
part inferior amb altres horts, amb un carer probablement lactual plaa del Born-,
amb un cam que el limitava de dalt a baix (43) i amb un pati o terreny (44) situat
davant duna torre. El document de 1290 crec que aclareix on estava situada aquesta
torre, que rebia el nom de torre del veger, asociada a una altra obra defensiva, un
fossat o vall (vallo) (45); la plaa que es volia convertir en cementeri seria elprato sive
patio citat en el document de 1287, noms podia estar situada al costat de Llevant de
lactual esglsia de Sant Francesc, de manera que la torre ubicada a prop dun veger,
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 140
www.baucan.org
segons indica el seu nom- i el fossat / (Pgina 25) formarien part del palau de said b.
Hakam, de la mateixa manera que lhort, que cal identificar amb el que desprs seria
lhort del convent. () En total eren unes 111 ha.,per la superficie original era major,
no tan sols per lespai dhort ocupat a refer i ampliar lesglsia i el convent des del
finaldel segle XVI fins als primers anys del segle XIX, sin perqu quan es van
construir les muralles de Ciutadella, a la primeria del segle XIV, el mur passava per
dins de lhort, segons consta en un document de 1303 (muri de Ciutadella, qui
murus transibit et extendit se per ortum fratrum minorum medio per mdium)
(Aguil, E.K. 1897: 170-171); Rosell Vaquer, R. 1985: 23, ARM LR 1 fol 43-v) i per
tant una part va quedar fora del recinte (46). Al plnol de les muralles de Ciutadella,
aixecat lany 1783 per Blas zappino, en el qual es comprova que la muralla medieval va
quedar inclusa a la muralla bastida al llarg del segle XVII, sense modificar el seu traat,
apareix perfectament representat lhort dels franciscans, limitats els seu costats de
Ponent i Migjorn per la muralla, amb totes les aparences dhaver estat escapat ().
Pgina 24. Cita (43). () Correspon tal vegada al cam clos devant lo sper dels
frares, documentat alsegle XVI (Sastre, F. 1982: 67); sembla que l nom era degut al fet
que la muralla havia tallat el cam (). Pgina 24. Cita (44). () Considero mes
adient traduir, en aquest cas, prato per terreny i no per prat, que correspondria a una
zona daiguamolls, ja que no s el cas (). Pgina 24. Cita (45). () El fossat de les
muralles de Ciutadella rebia el nom de Es valls (Benejam, J. 1909: 16); la muralla
medieval disposava dun fossat, de redundes dimensions i incomplet (Fornals, F. 1983:
157) (). Pgina 25. Cita (46). () El document correspon a la desposta del rei
Jaume II de Mallorca, a Perpiny estant, a les cartes de Dalmau Sagarriga, lloctinent
reial a Mallorca, el qual informava de linici de les obres de construcci de la muralla de
Ciutadella i de les reclamacions dels franciscans perqu el mur havia passat per seu
hort; lexpresi utilitzada, medio per mdium que Aguil tradueix mitad dormitad,
admet diferents interpretacions i no implica neccessriament que lameitat de lhort es
converts en un terreny extramurs. El rei deixava la qesti pendent fins a la seva anada
a Mallorca ().
(120). Ibidem. Pgina 41. () El convent pat molt amb el saqueig de 1558, i en
quedaren quasi totalment arrunades les dependncies. Dotze dels seus frares foren
capturats. La reconstrucci de lesglsia tingu dues fases. Sedific un primer temple de
quatre claus de volta, del qual es benet la primera pedra el 20 de setembre de 1559, i es
dataren les seves claus de 1570-1571 (dues) i 1572. Aquesta esglsia no degu resultar
convenient, ats que 11 anys desprs sen comen una 1587, 1589 i 1607, i sacabaren
el 29 de setembre daquest any. El cor antic es constru el 1613 i el portal lateral, en el
trienni de 1681-1684. Al principi del segle XIX, el 1808, scaba la faana actualque
dna al Born, pagada pel comte de Torre-saura, i se naugment la capacitat del cor
capal nord.La cpula fou beneda el 3 doctubre de 1808, esbucant dues capelles. La
girola de darere laltar major data del 1831. El campanari fou esbucat, el 1835, per un
foro temporal; lactual data de lany 1879 ().JULI SEGU, Gabriel. Les Arts
Plstiques a Menorca. (Segles XIV-XIX). Arquitectura-Escultura-Pintura.
Ciutatella. Edita el autor con la colaboracin del Institut Menorqu dEstudis.
1994. Pgina 23 y 24. Convento de San Francisco. () Les dues invasions de
1535 y 1558 foren de graus conseqncies per alpatrimoni artstic de lilla, de manera
que gaireb calgu refer totes les construccions singularments les religioses- a partir
dela segona meitat del segle XVI. Aix i tot, moltes continuen repetint el model catal de
planta rectangular, absis poligonal i capelles laterals. Una de les primeres esglsies /
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 141
www.baucan.org
(Pgina 24) constrides en aquesta segona poca s la del convent de franciscans de
Ciutadella a la plaa des Born. Lesglsia actual en substitu una danterior de quatre
trams de volta, convertida, a partir de 1583, en una altra de sis trams, acabada 24 anys
desprs, segons consta en la sisena i darrera clan ().
(121). SASTRE PORTELLA, Florenci. Aportacions a la Histria de Sant Joan de
Missa. Col.lecci Quaderns de Menorca. Ciutadella (Menorca) Edicions Nura.
1997. Pgina 5. Algunes notes sobre lesglsia de Sant Joan de Missa. ()
No podem sebre amb exactitud lany de la fundaci de lesglsia on ens trobam ara
celebrant la festa de la degollaci de sant Joan Baptista, per s que sabem que lany
1301 ja existia. En efecte, aquest any, el bisbe de Mallorca i el rei Jaume II conclogueren
un Paritge, s a dir, un acord entre la potestad civil i l eclesistica pel qual sestablia
lorganitzaci definitiva de lesglsia de Menorca, un conveni parescut a un concordat.
A lesmentat document surt citada la ecclesie sancti Johannis Evangelista i alqueria
que vocatur Menestrelo prope Ciutadellam, anomenantla com a parrquia, a la qual es
concedeix, coma les altres parrquies, dues quarteres de terra per-hi cases, hort i vinya,
franques de tota crrega. Una pregunta que jo mhe plantejat des de fa temps s: pr qu
se cita lactual esglsia rural de sant Joan de Missa com a parrquia? Malgrat estar
situada a certa distncia de Ciutadella, no sembla lgic crear dues parrquies dins el
terme de Ciutadella; era / (Pgina 6) molt ms coherent citar-la sols com acapella, igual
que es fa amb la capella de Curniola, al nord del terme. Per qu aquesta diferncia? La
resposta ens la proporciona la lectura del document original del pariatge que es troba
a Mallorca. Fins ara sols comptvem per estudiar-lo amb la cpia del Llibre Vermell,
que tan b investig el desaparegut mossn Josep Salord i Farns, copia que es
caracteritza per contenir nombrosos errors. Concretament, en el nostre cas, la parrquia
no es troba a lalqueria anomenada Monestrel, com diu el Llibre Vermell, sin a la de
Monestir com diu el document original. El topnim ho diu tot: per essser que des de
1287, any de la conquesta, hi hagus all un centre monacal duna de les ordres
expulsades pr Jaume II en recuperar el seu regne i que pe, per substituir la seva
presncia, el citat monarca cres la parrquia rural. Tal vegada la intenci, en vistes a
crear un nou nucli urb, com tamb ho intent amb lerecci de les parrquies de Santa
Creu de Lluriac o sant Lloren de Binixems. En tots aquests casos, lintent fracass. Al
llarg del segle XIV, no sabem exctament quan per la manca de documentaci, la
parrquia pass a capella, agregant-la a la de Ciutadella, i canva la seva denominaci
primitiva de Sant Joan Evangelista a San Joan Baptista. A principis del segle XV sabem
que ja hi havia un donat, la qual cosa significa que ja no hi residia un clergue
responsable. Al testament de Pere Bonavis, dictat el 22 de novembre de 1416, ja
se li dna la denominaci de Sant Joan dArtrutx (). CASASNOVAS
CAMPS, Miquel ngel. Jaume II i Menorca. Colecci Llibres dAlaior n 17.
Alaior. Ayuntament dAlaior. 2010. Pgina 67. San Joan dArtrutx =
Advocacin Templaria. Pariatge: Sant Joan Evangelista. () 29. Sant Joan
Evangelista, a lalqueria de Monestir (177) coneguda tamb com a Sant Joan
sArtrutx. La parrquia dArtrutx apareix citada en els anys immediats de la
conquesta, per la qual cosa podria ser una configuraci de lexistent. Florenci Sastre
apunta que el topnim Monestir suggereix que hi hagus anteriorment un centre
monacal dun dels ordes expulsats per Jaume II u que, per substituir-lo, es cres una
parrquia rural (178) ().Pgina 67. Cita (177). () La cpia del Llibre Vermell
diu Monastrell ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 142
www.baucan.org
(122). Ibidem. Pgina 67. San Joan Evangelista = Advocacin Hospitalaria.
Pariatge: Sant Joan Evangelista. Cita (178). () El Partitge, cit. pgina 145.
Aix no obstant, podria tractarse dun topnim rab, Monastir. En una data
indeterminada del segle XIV cambia la seva advocaci per la de San Joan Evangelista.
Aix consta ja en un document de 1399. Arxiu de la Corona dArag, reg. 2264, folio
103 ().
LAFUENTE VANRELL, Lorenzo. Historia de Menorca. Coleccin Pauta N 8.
Ediciones Nura - Editorial Sicoa. 1992. Pgina 56. () Documentos tambin del
siglo XIII, mencionan cinco parroquias rurales, que son las siguientes: 1 la de Torxella,
a la que perteneca la finca Binimaimut y que quiz sea la primitiva iglesia de Sant
Climent; 2 la de Artrutx, o sea la de Sant Joan de Monastrell mencionada en el
Pariatge ().
(123). CARBONELL BEVI, Lola. Religin y repoblacin en Menorca: Plena y Baja
Edad Media. Revista Medievalismo. 2010. Pgina 11 y 12. () El culto a San
Juan se inici en la iglesia de San Juan de Artruix, lugar conquistado durante el
reinado de Jaime I, y cuya toponimia haca referencia a Rabi Astruch de Bonsenyor,
traductor del rey. En dicha zona fue levantada una iglesia, bajo la advocacin de san
Juan, que fue denominada San Juan de Artruix. Durante el reinado de Alfonso III, -
en 1289-, el monarca entreg una finca rstica alquera de Beny-, en el trmino de
Artuig, a las monjas Clarisas, que posteriormente fue denominada Lloc de Monges.
Pudo ser la primitiva construccin de San Juan de Artutx, la que pasara a pertenecer a
las Clarisas de Ciudadela, durante el reinado de Alfonso III? Bajo el reinado de Jaime II,
continu venerndose la advocacin de san Juan, pero su culto vari, y se asent en una
nueva iglesia dedicada a San Juan Evangelista, ubicada en la alquera de Monastrell
(Ciudadela), a la que dot con 30 libras anuales ().
(124). DE REINA, Casiodoro. La Santa Bblia. Antiguo y Nuevo Testamento.
Antigua versin de Casiodoro de Reina (1569). Revisada por Cipriano de
Valera (1602).Otras revisiones: 1862, 1909 y 1960. Sociedades Bblicas de
Amrica Latina.1960. Podra ser Bafomet = Behemot? Pgina 521. Simbologa
de Dios: Figura de Behemot. Job 40, 15-23.
(125). Ibidem. Pgina 521. Simbologa de Dios: Figura de Behemot. Job 41, 14-
21.
(126). CHARBONNEAU-LASSAY. El bestiario de Cristo. El simbolismo animal en
la Antigedad y la Edad Media. Coleccin Sophia Perennis N 44. Volumen I.
Palma de Mallorca. Jos J. de Olaeta, Editor. 1997 (2 edicin). Pgina 37.
Bafomet leonino = Trono de Justicia de Salomn.
(127). Ibidem. Pgina 35. Bafomet leonino = Dios.
(128). Ibidem. Pgina 38. Bafomet leonino = Resurreccin.
(129). Ibidem. Pgina 42. Bafomet leonino = Emblema de la vigilancia de Cristo.
(130). Ibidem. Pgina 50. Bafomet leonino = Fuerza y gloria militar.
(131). Ibidem. Pgina 181. Bafomet Macho Cabro = Redentor de los Pecados.
(132). Ibidem. Pgina 396. Dragn = umbral.
(133). DE REINA, Casiodoro. La Santa Bblia. Antiguo y Nuevo Testamento.
Antigua versin de Casiodoro de Reina (1569). Revisada por Cipriano de Valera
(1602).Otras revisiones: 1862, 1909 y 1960. Sociedades Bblicas de Amrica
Latina.1960. Pgina 521. Simbologa de Dios: Figura de Behemot. Job 41, 14-21.

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 143
www.baucan.org
(134). JULI SEGU, Gabriel. Les Arts Plstiques a Menorca. (Segles XIV-XIX).
Arquitectura-Escultura-Pintura. Ciutatella. Edita el autor con la colaboracin del
Institut Menorqu dEstudis. 1994. Pgina 45. Planta de llave, iglesia santa
Eulalia de Alaior. () Lesglsia de Santa Eullia dAlaior segueix puntualment
lesquema descrit mes amunt. s una de les esglsies ms espaioses de Menorca, la
llargria de la nau s de 33 metres i mig de quasi 12 la seva amplada. Labsis t 8 metres
de boca i sestreny al fons fins a 64 m., que s tamb la mida de profunditat del
presbiteri. Presenta una nica nau amb sis capelles per banda. La segona del costat de
lpstola serveix dingrs a la capella del Roser, edificada posteriorment i a la segent
sbre el portal lateral, anomenat de Sant Pere (). SINTES OLIVES, Elena. La
intervencin arqueolgica a lesglsia de Santa Eulalia. www.ull_de_sol.pdf Alaior.
Pgina 1. () Lexcavaci que hem fet aquest novembre passat es va acabar convertint
en noticia i tothom que va voler va poder observar aquell forat a lesquerra de la
porta principal on sense ordre aparent sacumulaven esquelets, nnxols, murs i,
fins i tot, un sitjot de ms de dos metres de profunditat (). Pgina 1. Las
cmaras subterrneas de la nave central. () Davall les rajoles de tota la vida (la
nostra vida) va aparixer el negatiu dunes danteriors de forma hexagonal i per
davall daquest alguns ossos humans remenats i un registre, s a dir, un forat
quadrat al terra amb tapadora de mars ().bPgina 2. Restos musulmanes y
cristianos. () Als darrers 40cm ja no apareixien restes humanes i van sortir
fragments de cermica islmica (Ss. X-XIII) i cermica postalaitica, com a
mnim del segle II abans de la nostra era. Parallelament a aquestes troballes davall
de les escales de la capella del Sant Sepulcre va aparixer un tercer mur que acabava de
delimitar lespai daquest antic edifici. Les dimensions tan dels murs com de lespai que
delimitaven refutava la hiptesis de la caseta dobra i la factura i collocaci de les
pedres era ms similar a les construccions medievals cristianes que a les
islmiques, per seguem amb el duote () Tot i a, vam poder identificar un
estrat (un nivell de terra) on tot el material eren teules, escria de vidre i
cermica islmica, el que ens fa pensar que en poca islmica en aquesta zona
podria haver-hi hagut un taller de fabricaci de vidre. Daltra banda vam poder
veure com per a la construcci duns dels murs van destruir part daquest nivell,
el que ens diu que lantic edifici es posterior al possible taller de vidre. Dins la
rasa de construcci del mur nord (el que queda dins la capella del Sant
Sepulcre) va aparixer cermica medieval cristiana del s.XIV-XV el que implica
que quan es va construir el mur aquesta cermica ja existia, per tant el mur no
s anterior al segle XIV, s a dir, s posterior a la conquesta catalana de
Menorca. En aquest punt quedava clar que no es tractava de restes de lantiga alqueria
sin dun edifici posterior, per podria ser lantiga esglsia? Laparici de les
restes de cinc foses dinhumaci aparentment relacionades amb aquest antic edifici aix
ho fa pensar. Tot i que com hem dit la investigaci no ha fet ms que comenar. Per
acabar noms queda explicar-vos com el dia abans de concloure oficialment lexcavaci
picat a la roca mare va aparixer un sitjot de ms de dos metres de fondria reomplert
amb grans pedres al fons del qual vam trobar varies peces cermiques prcticament
senceres que encara estan en procs destudi. La / (Pgina 3) presncia daquest sitjot
i dun mur de factura clarament preromana sn les primeres evidncies
documentades dins els casc urb dAlaior destructures dpoca, sin talaitica,
postalaitica. s a dir, podem afirmar que entorn al segle III abans de la nostra
aqu dalt ja hi vivia gent! ().
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 144
www.baucan.org
(135). CASASNOVAS CAMPS, Miquel ngel. Jaume II i Menorca. Colecci
Llibres dAlaior n 17. Alaior. Ayuntament dAlaior. 2010. Pgina 68. Pariatge.
Santa Eulalia de Alayor. () 6. Santa Eulalia dAlaior. Posteriorment el rei Jaume
II crearia una pobla en aquest mateix indret, com veurem. Sembla que es tracta duna
parrquia de nova creaci, per tal com no s identificable amb cap de les documentades
anteriorment. Possiblement es tracta duna segregaci de la parrquia de Sitllata (182)
(). Pgina 68.Cita (182). () Aquesta hiptesis podria venir avalada per tal com
el mateix ant 1301 apareixen citades diverses finques de lactual terme dAlaior
(Biniguarda, Llucalquerber, Turmadn) com a integrants de la parrquia de Sitllata
(Silata al document), del terme del castell de Santa gueda. Vegeu Ramon Rossell,
Noticiari de Menorca (Felanitx, 1998); pgina 14-15 ().
(136). LAFUENTE VANRELL, Lorenzo. Historia de Menorca. Coleccin Pauta
N 8. Ediciones Nura - Editorial Sicoa. 1992. () Alaior, fue fundada por Jaime II
en 1304 experiment un considerable desarrollo. Fue escenario de acciones blicas
durante las guerras del tiempo de Juan II, quedando arruinadas algunas de sus casas.
En el siglo XV contaba con varias plazas y numerosas calles, con una llotja, varios
miradors, la esglsia del ngel y la parroquial de Santa Eulalia en la que haba algunos
presbteros beneficiados. La pobla de Mercadal tena cierta consideracin, mientras que
el ncleo urbano de Ferreries era muy reducido (19) ().
(137). DE REINA, Casiodoro. La Santa Bblia. Antiguo y Nuevo Testamento.
Antigua versin de Casiodoro de Reina (1569). Revisada por Cipriano de Valera
(1602).Otras revisiones: 1862, 1909 y 1960. Sociedades Bblicas de Amrica
Latina.1960. Pgina 521. Simbologa de Dios: Figura de Behemot. Job 41, 14-21.
(138). CHARBONNEAU-LASSAY. El bestiario de Cristo. El simbolismo animal en
la Antigedad y la Edad Media. Coleccin Sophia Perennis N 44. Volumen I.
Palma de Mallorca. Jos J. de Olaeta, Editor. 1997 (2 edicin). Pgina 40.
Bafomet leonino = Garras o zarpas delanteras. Naturaleza divina y humana de
Cristo.
(139). PONS, Guillermo. Santuario de Nuestra Seora de El Toro. Ciudadela.
Obispado de Menorca. 1999. Pgina 13. () En un documento de 1301 llamado El
Pariatge que viene a ser una concordia entre el rey Jaime II y el obispo de Mallorca, se
dispone que el prroco de Sant Lloren de Binixems celebre misa todos los sbados en la
capilla de san Salvador situada en el lugar llamado Al toro. Esta denominacin la
encontramos tambin en santuarios marianos de Mallorca, derivando de que la
advocacin de san Salvador se relacionaba con el misterio de la
transfiguracin de Cristo en el monte Tabor, ttulo que pareca / (Pgina 14) muy
apropiado para las capillas edificadas en lo alto de montaas o colinas cuya fiesta se
celebra el 6 de agosto. El que se escogiera precisamente el sbado para la celebracin de
la misa en Monte Toro indica tambin el carcter mariano del santuario. En una
comunicacin de 1309 dirigida por el lugarteniente del rey al batle de Menorca se
hace mencin de que el pavorde tena la intencin de instalar in capelln en la iglesia de
Santa Mara destoro. Este proyecto debi ponerse por obra no mucho despus, pues
existe constancia de que a mediados del siglo CIV exista ya un beneficio eclesistico
destinado al clrigo encargado del santuario de Nuestra Sra del Toro. En 1348 figura
como capelln de Sancte Marie de Tor, un tal Guillem Mossons, al que sucede Bernat
Just, alias Pachs. En 1360 el obispo de Mallorca conceda al procurador de la iglesia de
Sante Marie de Toruno de Menorca el permiso para recoger limosnas en todo el

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 145
www.baucan.org
obispado. En 1363 la capellana de El Toro es concedida al clrigo Salvador Caselles y en
el documento correspondiente se haca referencia a una hospedera para los peregrinos
existente en el santuario. En 1413 el capelln de Monte Toro Anfreu Ribas, natural de
Ciutadella, llev a cabo la fundacin de un nuevo beneficio en el altar de San Miguel
que haba en la misma iglesia (). Pgina 16. Incendio en 1552. () El 26 de julio
de 1552 se produjo un gran incendio en el santuario de Monte Toro, pero debi quedar a
salvo la imagen de la Virgen. En un cuaderno de la obrera se anotaba, en efecto, que el
da siguiente se celebr misa y se cant la salve, con asistencia de fieles, dentro de la
torre existente cerca de la iglesia y que en este acto se recogieron limosnas ().
PARPAL Y MARQUS, Cosme. Apuntes histricos sobre la iglesia de San Lorenzo
de Binixems. Revista de Menorca. Publicacin del Ateneo Cientfico, Literario y
Artstico de Mahn. Y de las Sociedades Afines Domiciliadas en el mismo. Ao
XVIII. Quinta poca. Tomo IX. Mahn. 1914. www.RevistadeMenorca1914.pdf
Pgina 21. Primitiva iglesia de los franciscanos que conoci Ignacio Patern
en su viaje a Menorca. () La iglesia de san Lorenzo, situada en tierras del predio
Binixems, actualmente del trmino de Alayor, fue erigida en parroquia por el rey don
Jaime III de Mallorca en su pariatje, o reglamento de parroquias, del da 14 de las
Kalendas / (Pgina 21) de abril de 1330, correspondiente al 19 marzo del mismo ao. Le
adjudic el trmino llamado Fanaritx y la dot (lo mismo que la Parroquia de Hialor)
con treinta libras anuales y dos cuarteras de tierra para su huerto, casas y via,
imponiendo la obligacin de tener una Capilla en el paraje llamado el Monte Toro
(que estara comprendido en este trmino) bajo la advocacin de San Salvador,
en la que deba celebrarse Misa el da de su Santo y en todos los sbados. () Esto
induce a creer que el trmino de San Lorenzo comprenda todo el Favaritx y la parte de
los trminos de Alayor y Mercadal que estn a continuacin, hasta llegar a Monto Toro,
en donde exista la capilla de San Salvador, con una anchura difcil de precisar ().

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 146
www.baucan.org
Te gustara colaborar con Abacus ?

REQUISITOS DE LOS TRABAJOS Y ARTCULOS QUE SE DESEEN


ENVIAR PARA SU PUBLICACIN EN LA REVISTA DIGITAL BACUS.

*Nombre completo del autor y DNI.

*Direccin de correo electrnico.

*Direccin postal.

*Ocupacin.

*Otros artculos o investigaciones realizadas.

*Ttulo del artculo o trabajo.

*Resumen del trabajo en castellano, de un prrafo de extensin. (aproximadamente 6


lneas).

*Contenido y definicin de los artculos.

*Los artculos y trabajos publicados en bacus estarn costituidos por:

-Artculos originales.

-Artculos publicados en otras revistas siempre con el consentimiento y autorizacin del autor o
entidad responsable.

*El objetivo de la revista digital bacus, es dar una panormica general de los distintos
aspectos del medievo, y la divulgacin y estudio documentado y veraz de la Orden de
los Pobres Caballeros de Cristo, la Orden del Temple.

*Extensin y precisiones en cuanto al contenido de las colaboraciones:

*Artculos: mximo 15 pginas en castellano. Temas relacionados con el medioevo,


Orden del Temple, rdenes de caballera, etc. Las imgenes (si el artculo las tuviera) se
enviarn a parte del texto.

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 147
www.baucan.org
*Formato.

*Archivo word; fuente Times New Roman; cuerpo del texto principal 12; cuerpo del texto
de notas 10; interlineado sencillo; notas a pie de pgina.

*Envo de artculos.

*El envo de los artculos e imgenes se realizar mediante correo electrnico a la


siguiente direccin: colaboraciones@abacus.org.es poniendo como asunto "Colaboracin
revista bacus".

Los artculos deben ser recibidos antes del da 1 del mes anterior a la publicacin,
siendo este el calendario para los prximos nmeros del ao 2012 :

Nmero -9- Fecha de publicacin: 15 de enero. Estado: Cerrado.

Nmero -10- Fecha de publicacin: 15 de abril. Estado: Cerrado.

Nmero -11- Fecha de publicacin: 15 de julio. Estado: Cerrado.

Nmero -12- Fecha de publicacin: 15 de octubre. Estado: Cerrado.

Abacus se reserva el derecho de publicacin de los artculos recibidos en base al


cumplimiento o no de las disposiciones anteriores.

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 148
www.baucan.org
Revista digital gratuita de la asociacin BAUCAN, filosofa
de las armas templarias. www.baucan.org www.abacus.org.es

Q
Quuiieerreess aayyuuddaarrnnooss aa ddiiffuunnddiirr llaa hhiissttoorriiaa ddooccuum
meennttaaddaa ddee llaa O
Orrddeenn ddeell
T
Teem mppllee??

Q
Quuiieerreess hhaacceerr pprrttiicciippeess ddee eessttaa iinniicciiaattiivvaa aa ttuuss aam
miiggooss??

A
Anniim
maa aa ttuuss aam
miiggooss yy aam
miiggaass aa ccoonnoocceerr A
Abbaaccuuss yy aa rreeggiissttrraarrssee eenn ssuu w
weebb..

C
Cuuaannttooss m
mss sseeaam
mooss,, m
mss ffaacciill sseerr ddiivvuullggaarr yy ddaarr aa ccoonnoocceerr llaa vveerrddaaddeerraa
hhiissttoorriiaa ddee llaa O
Orrddeenn ddeell T Teem mppllee!!

bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 149
www.baucan.org
bacus, revista digital de la asociacin BAUCAN, filosofa de las armas templarias. 150
www.baucan.org

Vous aimerez peut-être aussi