REFERNDUM

1-O: PARTICIPACI EN CAS DE BOICOT

El passat 4 de juliol es va presentar la proposici de llei que ha de regular la celebraci
del Referndum de l1 doctubre. L'esmentada proposici de llei no parla en cap dels
seus articles del paper que jugar la participaci en la validaci del resultat. Den
daquell dia, tanmateix, a travs de declaracions fetes als mitjans de comunicaci per
part de representants de les mateixes forces poltiques que lhan redactada, hem
sentit diverses apellacions, directes o indirectes, a la qesti de la participaci.

El cas s que dirigents de tots els partits independentistes han fet manifestacions com
ara que 'all que legitimar el Referndum ser una participaci molt elevada', o que
'per reeixir ser necessari una participaci superior al 50% del cens', o que 'fra bo que
la participaci supers els 3 milions de vots', o que 'almenys cal que la participaci
superi la del 9N', etc. Arran d'aquestes manifestacions, alguns ciutadans compromesos
amb el procs catal estem fortament preocupats per all que aquestes declaracions
impliquen, perqu, de fet, es dna per fet que cal un mnim de participaci per a
validar el resultat del Referndum.

Al nostre entendre, fer un plantejament com aquest suposa un error greu per al
procs, no noms perqu no considera seriosament els impediments que pot arribar a
posar lEstat espanyol per a permetre la celebraci del referndum en condicions de
normalitat, sin perqu obvia que la possible determinaci d'una part dels qui sn
contraris a la independncia a fer boicot a les urnes adulteraria significativament el rol
que juga l'abstenci en un escenari de normalitat democrctica.

En aquest sentit, volem fer notar que no t sentit interpretar de la mateixa manera la
participaci quan tots els electors estan disposats a sotmetre's i acceptar el veredicte
de les urnes i quan, per contra, com podria ser el cas, una de les opcions opta per
boicotejar l's del mtode democrtic.

En base als arguments que esgrimeix la prpia Comissi de Vencia, cal entendre que
concebre la participaci com un element legitimador del resultat pot resultar pervers
en cas de boicot, perqu permet que una minoria contrria a la proposta tingui la
capacitat real d'amagar el sentit del seu vot amb la finalitat, illegtima, de poder usar
posteriorment la menor participaci registrada com a argument per a fer aparixer la
majoria favorable a la proposta com a minoria social (fallcia que atempta contra les
regles ms elementals del joc democrtic, en qu la pugna poltica es resol sempre en
funci de la fora expressada a les urnes per cadascuna de les opcions poltiques, no
donant la quantitat d'abstenci registrada ms o menys legitimitat a cap d'elles).

La grfica segent mostra de manera clara com un boicot adultera els resultats per tal
de modificar la percepci pblica de l'opci contrria i deslegitimar-la (les dades de la
columna de lesquerra corresponen, de fet, al Referndum del Brexit):

Seria un frau democrtic inacceptable que, en cas d'un boicot com el que mostra la
grfica (columna dreta) dut a terme hipotticament per part d'un 30% delectors
contraris al Brexit, el 37% dels electors que hi van optar a favor no poguessin veure
satisfeta la seva opci, havent resultat la ms votada, amb l'argument que una
participaci del 43% no pot fer legtim el resultat.

Donat que el Referndum de l1 doctubre t possibilitats de patir un boicot per part
del bloc contrari a la proposta sotmesa a votaci (o, si ms no, ning no disposa de la
garantia que aix no passar) i donat que en la proposici de llei no sesmenta res
respecte a la participaci, veiem del tot necessari l'establiment d'un consens poltic
previ sobre aquesta qesti entre les forces independentistes i que tant el govern
com els diputats expressin pblicament que, alhora que es fomentar al mxim la
participaci de tota la ciutadania amb la voluntat que sigui la ms alta possible, la
proposta sotmesa a Referndum tirar endavant si obt ms vots favorables que
vots contraris sigui quin sigui el percentatge de participaci registrat.

s fonamental saber entendre que, quan hi ha boicot a les urnes per part dels qui sn
contraris a la proposta sotmesa a votaci, la participaci ja no s un bon indicador de
linters social real que genera la consulta (com sovint sha ents quan un referndum
es desenvolupa en condicions normals i joc net per totes les parts), perqu fer boicot
s adulterar labstenci i l's normal del mtode democrtic, en tant que qui fa boicot
no sabst per manca dinters sobre la qesti a refrendar sin que sabst,
precisament, per linters que hi t i com a mesura per a impedir que l'opci contrria
prosperi malgrat poder ser l'opci majoritria.

En el cas de Catalunya, sempre que s'han realitzat processos electorals en condicions
de normalitat democrtica la participaci s'ha situat en una forquilla compresa entre el
60% i el 80% del cens, i, en conseqncia, la majoria absoluta dels vots vlids emesos
(aquella xifra amb la qual una determinada opci poltica pot guanyar i prevaldre)
s'ha situat, en tots els casos, al voltant del 30-40% del cens.

Per quin motiu, aleshores, caldria considerar la participaci del 50% del cens com a
necessria per a legitimar el resultat del Referndum, sabent que si la participaci
results anormalment baixa seria perqu bona part dels qui no volen la independncia
en lloc d'expressar la seva opci (NO) a les urnes s'haurien abstingut per a impedir que
l'opci contrria (S) pogus ser correctament percebuda com a majoria legtima? Aix
seria, simplement, trucar les regles del joc democrctic.

En aquest sentit, no s pas perqu s que la normalitat (#comsempre) en la prctica de
la convocatria de referndums oficials passa precisament per no establir cap llindar
mnim de participaci. En tenim exemples ben coneguts, propers i recents: el
Referndum daprovaci de lEstatut d'Autonomia de Catalunya (2006), amb un
49,4% de participaci, o el Referndum daprovaci de la Constituci Europea a
Espanya (2005), amb un 41,77%. En ambds casos, el fet que la participaci no assols
el 50% del cens no va pas treure legitimitat al resultat ni va posar en dubte la seva
validesa poltica i jurdica.

Una soluci plenament democrtica s all que volem, i aquesta no pot tenir lloc si en
un referndum per a resoldre una qesti de tal transcendncia i controvrsia poltica
hi ha espai per a lefecte pervers dun boicot a les urnes. Una participaci molt elevada
la voldrem sempre tots els demcrates, per en el cas que aquesta no es produs, aix
no ens pot fer perdre de vista que un boicot a les urnes no pot ser mai considerat un
acte de normalitat democrtica ni ser utilitzat per a deslegitimar el resultat obtingut
a les urnes per concurrncia lliure de totes les opcions.

Resulta impossible predir amb antelaci quin ser l'abast, en cas d'existir, del boicot
a les urnes per part d'electors contraris a la independncia. Per aquest motiu, cal que
l'estratgia del govern estigui dissenyada per a defensar el veredicte de les urnes en
qualsevol dels escenaris. Assumir com a segur que no hi haur boicot, o b que no
ser rellevant (com apunten algunes enquestes) creiem que s una gesti errnia de
l'escenari pre-referndum que, per excs de confiana, pot costar car al procs.

Noms amb una comprensi desacomplexada de les amenaces a qu pot haver de fer
front la democrcia serem capaos de desenvolupar un marc en qu cap de les dues
parts pugui fer-se amb la legitimitat o la victria sense haver-se d'expressar a les
urnes. En democrcia, abstenir-se s legtim, per l'abstenci no es pot usar com a
subterfugi per a impedir o alterar el veredicte de les urnes.

Per tal que es pugui comprendre que les nostres preocupacions responen a escenaris
que no noms no sn impossibles, sin que fins i tot poden arribar a ser probables,
adjuntem una segona grfica amb el mateix tipus d'anlisi que anteriorment s'ha fet
amb el cas del Brexit per ara prenent com a dades de partida els resultats de les
eleccions al parlament de Catalunya de 2015:

Demanem, doncs, a tots aquells que entenen el deure de fer prevaldre la normalitat
democrtica que considerin seriosament els arguments i les raons que exposem. No
permetem que es repeteixi el que succe el passat 27s: la gent de Catalunya no s'ho
mereix.