A Carn !

Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana

Productor: Manel Gell Junkert; Lloc dedici: Tarragona;
Periodicitat
T-612-08 2013-1348

Any 9 II poca
26 Setembre de 2014

1
 3
EDITORIAL: En la tomba dun gran militar

4
ARTICLES I APUNTS
ROVIRA I GMEZ, SALVADOR-J. Tarragona 1814, el retorn
14
REDONDO PENAS, ALFREDO. Concessi del ttol de Ciudad esforzada i bandera de la Milcia
Nacional de Reus (1843)

30
EL PERSONATGE
GELL, MANEL. Reverter I de Barcelona, un mercenari del segle XII (v.1090-v.1144)

34
RECENSIONS / RECULL
R.FONTN. Los romanos en Hispania...; J.LPEZ VILAR. Cesar contra Pompeyo. Glandes inscriptae
de la batalla de Ilerda (49 aC); J.D.GARRIDO. Ramon Berenguer IV; L.MARTINES. En tiempo de
guerras. Una historia alternativa de Europa. 1450-1700; R.SEZ ABAD. El sitio de Viena de 1529;
M.PONS . La famlia, la casa, lobrador i la terra; en la crisi i en la guerra dels Segadors (1592-1652). El
cas de Vallfogona de Riucorb...; G.SERRA. Els homes de Felip V. Els ajuntaments borbnics de la
Conca de Barber (1714-1738); J.PRIM-G.RHODES-CH.EDMOG. El viaje a oriente del general Prim.
A.VIRGILI. Noveau villages et processus migratoire en zona ctire de la Catalogne (XII sicle): la
campagne de Tarragone; A.M.PUIG. Levoluci del nucli emmurallat medieval [Figueres]; A.ESPINO.
La plana de Vic i les guerres de Catalunya, 1652-1659; J.FONT. Territori, paissatge i guerra a travs de la
mirada dun pags del segle XVII; R.ARNABAT (a c. d.). La guerra del Francs. 200 anys desprs [9 articles];
D.MONTAA-J.RAFART (coord.). Estat carlista: tradici i furs. II Simposi dHistria del Carlisme. Avi Berga. 10
de maig de 2014 [10 comunicacions]; J.L.CIFUENTES PEREA, JOS LUIS. De Constant a la guerra de Filipinas:
Jaime Canals Solsona...;.Q.SOL. Evoluci de la justcia republicana envers els desertors. Lexemple del
camp de la Pelosa (Roses); M.CRDABA. Figueres i la guerra civil, 1936-1939; J.VALERO, JULIN.
Repressi: expedientats a la vila de Constant (1936-1941).

60 56
50
NOTCIES LESPASA I LA
LA CITA:
PLOMA:
78
Els imponderables
AGENDA La Historia
66 General del
EXPUGNARE OPPIDUM: Principado de
Cardona, 1711, lnic setge superat Mag Sevill

2
En la tomba dun gran
militar
Recentment han estat notcia les despulles del general Joan Prim Prats, primer
comte de Reus, cap de lEstat espanyol, militar lliberal, victoris africanista,
poltic progressista. Se nhi podrien afegir molts dadjectius a la seva persona,
oims quan enveiem lesttua jaient sobre la tomba i sens acumulen al cap
records de lectures, de gestes escomeses i de fites admirables.

El procs que ha dut les restes del general Prim a reposar a la seva ciutat natal,
ha necessitat duna doble posta a punt prvia. Duna banda, la mmia del
general fou duta a lhospital universitari Sant Joan de Reus, per tal que un
equip de cientfics forenses lanaliss per dictaminar la causa real de la mort,
polmica aquesta que arrossegava de lluny la nostra Historiografia. Daltra
banda, calia preparar-ne el mausoleu definitiu. El Centre de Restauraci de
Bns Mobles de Catalunya fou lencarregat de restaurar el sarcfag, amb 150
elements i prop de 1.800 quilos de pes, el qual shagu de desmontar i tornar a
montar pea a pea. El conjunt mortuori va ser inaugurat el passat 7 de juny,
desprs dhaver estat exposat la setmana anterior al Sal de plens de
lAjuntament reusenc.

Des dA Carn! Retem homenatge a la seva figura, al general vencedor de

batalles i prit en lart militar, no pas al poltic que no va dubtar a bombardejar
poblaci civil. Per ens quedem amb un simple pensament, breu per carregat
de significaci: Prim ha estat el primer cap destat dorigen catal de lpoca
contempornia, i el segon ho ha hagut de ser de la repblica de Frana
(Manuel Valls) quasi cent-cinquanta anys desprs. Prim fou mort en un
atemptat ordit, segurament, pels seus enemics poltics. Lhome que va saber
dirigir al camp de batalla soldats disposats a vesar sang per ell, no va ser capa
de conjugar pensaments poltics contraris, en elements tamb disposats a
vesar sang..., sempre que fos la seva.

3
A R T I C L E S :

Tarragona 1814, el
retorn
La sortida dels francesos i
larribada dels exiliats i
dels nous tarragonins

Salvador-J. Rovira i Gmez

Professor emrit de la Universitat
Rovira i Virgili de Tarragona
sjrg@tinet.cat

Resum: La desolaci duna ciutat assetjada, assaltada, saquejada i massacrada, com va ser Tarragona el
1811, provoc la fugida massiva dels habitants. Les famlies benestants es van veure menys perjudicades.
A aquesta emigraci segu posteriorment una repoblaci lenta i gradual. En el cas de Tarragona el factor
hum repoblador va procedir de les poblacions comarcals ms properes, una part dels quals de la zona del
Baix Gai.
Paraules clau: Tarragona, Suchet, saqueig, francesos, destrucci, immigraci.
Estadstica: 23 notes, 1 centre documental consultat, 17 obres bibliogrfiques citades.

Resumen: La desolacin de una ciudad asediada, asaltada, saqueada y masacrada, como lo fue Tarragona
en 1811, provoc la huda masiva de sus habitantes. Las familias pudientes se vieron menos perjudicadas.
A esta emigracin sigui posteriormente una repoblacin lenta y gradual. En el caso de Tarragona el
factor humano repoblador procedi de las poblaciones comarcales ms cercanas, una parte de las cuales
de la zona del Bajo Gay.
Palabras clave: Tarragona, Suchet, saqueo, franceses, destruccin, inmigracin.
Estadstica: 23 notas, 1 centro documental consultado, 17 obras bibliogrficas citadas.

Abstract: The desolation of a city besieged, attacked, pillaged and massacred, as was Tarragona in 1811,
caused massive flight of its inhabitants. Aristocratic families were less affected. A migration later this was
followed by a slow and gradual repopulation. In the case of the Tarragona repoblador human factor came
from the nearest county populations, some of which of the Baix Gai.
Keywords: Tarragona, Suchet, plundering, french, destruction, immigration.
Statistic: 23 notes, 1 documentary consulted center, 17 bibliographical mentioned works.

4
Rsum: La dsolation d'une ville assige, attaqu, pill et massacr, comme ce fut Tarragone en 1811, a
provoqu fuite massive de ses habitants. Les familles aristocratiques ont t moins touchs. Une migration
plus tard cela a t suivi par un repeuplement lent et graduel. Pour Tarragone le facteur humain est venue
des populations du comt les plus proches, dont certains de la Basse Gai.
Mots cls: Tarragone, Suchet, le pillage, le franais, la destruction, l'immigration.
Statistique: 23 notes, 1 centre documentaire consult, 17 oeuvres bibliographiques cites.

Riasunto: La desolazione di una citt assediata, attaccata, saccheggiata e massacrato, come era Tarragona
nel 1811, ha causato massiccia fuga dei suoi abitanti. Famiglie aristocratiche sono state meno colpite. Una
migrazione dopo questo stato seguito da un ripopolamento lento e graduale. Per Tarragona il fattore
umano venuto dalle popolazioni contea pi vicini, alcuni dei quali del Basso Gai.
Parole chiave: Tarragona, Suchet, saccheggi, francese, la distruzione, l'immigrazione.
Statistica: 23 note, 1 centri documentario intervistati, 17 opere bibliografiche citate.

La retirada napolenica

Tot i el fracs de lexpedici del general Murray[1] la sort dels napolenides a Tarragona
estava decidida. Loperaci anglesa havia comenat el 31 de maig de 1813 amb
lembarcament de 18.000 homes, la majoria anglesos, a Alacant. El dia 3 de juny es
produ el desembarcament i les operacions contra Tarragona, desprs del refs del
general Bertoletti de retre la plaa, comenaren el dia 4 i sallargaren fins el 12 en qu els
expedicionaris aixecaren el setge i reembarcaren. Es pot dir que loperaci fracass a
causa de la manca de combativitat anglesa i tamb per larribada dels reforos francesos
comandants per Mathieu i Suchet. El mes de juliol de 1813, Suchet[2] abandon Arag i
es repleg a Catalunya. Lacci era una clara retirada forada per la desfeta que el 21 de
juny de 1813 els imperials havien sofert a Vitria, quan les tropes franceses que es
retiraven cap a Frana foren batudes per Wellington que comandava un exrcit integrat
per tropes britniques, espanyoles i portugueses.

Entre els dies 14 i 15 daquell mes torn a creuar lEbre i, desprs de deixar una guarnici
a Tortosa, es concentr amb les seves tropes al Peneds, des don, davant el perill en qu
es trobava Tarragona de caure en mans de lord Bentick i del duc del Parque, els quals
shavien presentat a la plaa el dia 29 de juliol amb nim de retre-la, retorn a la ciutat.

Suchet entr a Tarragona el dia 17 i fou rebut, com en ocasions anteriors, amb voltejar de
campanes i salves dartilleria. Al mateix temps Decaen[3], pel coll de Santa Cristina,
satansava a Valls. Tot plegat oblig els anglo-espanyols a retirar-se a Reus i Cambrils
sense presentar batalla. Era el que Suchet volia, ja que la seva actuaci no tenia altre
objectiu que el dimpedir que la guarnici francesa de Tarragona caigus presonera.

La voladura de la ciutat

El governador de Tarragona, Bertoletti, en seguiment de les ordres del mariscal, fu

obrir i carregar mines a les muralles i baluards de la plaa, inutilitzar lartilleria i
disposar el que calgus per deixar la plaa sense cap valor estratgic. Els dies 16 i 17
dagost les tropes franceses es distriburen pels pobles de lentorn de Tarragona i el 18 es

5
concentraren als afores de la ciutat disposats a contemplar la destrucci que preparaven
els seus comandaments.

Tot i que el general Bertoletti orden, a pena de la vida, als pocs habitants que romanien
a Tarragona, abandonar la ciutat abans de les sis de la tarda del dia 18 pel cam ral en
direcci a Altafulla, dubtem que tothom la compls per tal com els canonges Huy, Ribes
i Rocamora deixaren obertes les portes major, laterals i de Santa Tecla de la catedral a fi
que, com escriv Huy, si algn hombre o mujer, por falta de salud, no pudiese salir de la
Ciudad, tuviese un lugar de refugio para librarse de los desastres de las minas[4]. El canonge
Ribes assegura que dues o tres persones es refugiaren a la catedral[5]. Els fugitius de
Tarragona, dirigits pels tres capitulars, no anaren ms enll de la Budallera, on
sacomodaren com van poder per passar la nit[6].

Panorama general dels incendis provocats per les explosions de 19 dagost de 1813
Collecci daquareles de Vicen Roig, exposades a Casa Castellarnau (Tarragona).

Prcticament tots els que han tractat la sortida dels francesos han escrit que saquejaren la
ciutat abans danar-sen i que destrossaren tot el que no pogueren endur-se. Aquesta
afirmaci es rebatuda pel canonge Huy quan assegura que en retornar a Tarragona:

6
 y dirigindonos a nuestras cases observamos que nada faltava de cuanto habamos dejado la tarde
antecedente [...] preguntamos a diferentes persones si los franceses les haban arrebatado algo, y nos
dijeron comnmentre que no; solamente como unos cuatro sujetos nos anunciaron que les faltava
alguna cosa, y crean que los assistentes de los oficiales que tenan alojados se lo haban tomado, per
que todo era de poca consideracin[7].

A quarts de vuit del vespre comenaren a calar foc a les provisions de granades i
bombes, a les metxes de les mines de les muralles i els baluards, del mol, de laqeducte,
dels castells del Rei i del Patriarca i al magatzem de queviures de lesglsia del convent
de Sant Domnec. Les voladures es feren de manera esgraonada, comenaren pel mol
del port i continuaren pel fort de Sant Joan, de Cervantes, del castell del Rei, i del castell
del Patriarca. Vers la una de la matinada del dia 19 explotaren les mines ubicades entre
el fort del convent de Sant Francesc fins al palau arquebisbal i arcs de laqeducte; a
quarts de tres toc el torn a la del fort de Sant Mag. Totes les mines prengueren menys la
del fort al costat de lesglsia de Sant Mag. Lestrpit de la voladura fou tal que a
Brfim, assegurava ANTONI BOSCH CARDELLAC, els fu lefecte que les muntanyes
tremolaven[8].

Destrucci i runes del Pretori i voltants

Collecci daquareles de Vicen Roig, exposades a Casa Castellarnau (Tarragona).

7
El resultat de la voladura fou la destrucci de muralles i forts, la de cinc arcs de
laqeducte, lenfonsament de la meitat del castell del Rei i de bona part de les cases de
la vora, i lenderroc total del castell del Patriarca i de les cases properes. Vers les cinc de
la matinada de la diada de Sant Mag, Tarragona rest lliure definitivament dels
francesos i els tarragonins refugiats pels camps i boscos vens tornaren a la ciutat.

All que es van trobar i all que van sentir en veure-ho, ho descriu el P. Canals amb
aquestes paraules colpidores:

De que amargura se llenaran los corazones, que amargas lgrimes derramaran sus ojos no
viendo ms que ruinas y escombros, necesario efecto de tantas explosiones? Tales fueron que a ms
de las muchsimas casas del todo derruidas, ni una sola qued perfectamente habitable. En ellas y
an ms en los conventos, principal objeto de la saa francesa, apenas se hall un mueble til, o
servible, puertas, ventanas, ni otra madera. Digamos de una vez lo que jams puede dignamente
expresarse: tan espantosa era en todas partes la desolacin, que solo el amor y deseos de la Patria
poda obligarles a permanecer en esta verdadera Troya[9].

Destrucci i runes del Palau de lArquebisbe

Collecci daquareles de Vicen Roig, exposades a Casa Castellarnau (Tarragona).

8
El retorn

El dia 20 entr a Tarragona el governador militar amb dos regiments que sencarregaren
de posar ordre a tanta destrucci i impediren que persones arribades dels pobles vens es
dediquessin al pillatge com ja havien fet cuando los franceses entraron en Tarragona[10].
Gradualment, anaren arribant a la ciutat els tarragonins exiliats, ja que, com escriv
lautor del Sitio, asalto y saqueo de Tarragona en 1811, durante el tiempo de la esclavitud, la
mayor parte ha preferido una emigracin miserable antes que sujetarse al yugo francs[11].

Un cop sortits els francesos, Tarragona fou ocupada per la divisi espanyola de Sarsfield
i la divisi britnica de Wittinghan, les quals emprengueren la reedificaci de les
fortaleses per tal de preveure un hipottic intent francs de recuperaci de la plaa,
encara que aquest fos molt improbable. De forma pausada, comenaren a retornar els
emigrats que havien sobreviscut, per, com que la ciutat no era altra cosa que un munt
de runes, alguns preferiren retardar uns mesos larribada tot esperant que lurbs fos ms
habitable; fou el cas, entre molts altres, dels Castellarnau que no arribaren a Tarragona
fins el 10 de maig de 1814[12], dels Montoliu que deixaren Mallorca entre maig i octubre,
i de larquebisbe Mon[13] que no vingu fins a mitjan doctubre.

Com a indicatiu de lestat en qu qued la ciutat, tenim linforme redactat per lescultor
Vicen Roig segons el qual sabem que de les 1.745 cases de Tarragona, repartides entre
la Part Alta i la Baixa, 459, el 26,30%, restaren totalment ensorrades, i 556, el 31,86%,
ensulsiades parcialment. En altres paraules, els expatriats que tornaven a Tarragona es
trobaren amb que noms 180 cases, el 10,31%, estaven en bones condicions per a ser
habitades[14]. I entre les quals hi havia la dels Castellarnau que, segons els escriv
Narcs de Camps[15], el 20 dagost de 1813 i desprs dhaver-la visitat, nada ha
padecido, per els mobles que contenia no valien tres ochabos. Encara aix, en la carta
que li escriv onze dies ms tard, li deia que la mansi, tot i haver quedat intacta, tenia la
teulada amb algun descalabro, per la qual cosa podia donar-se per satisfet, ja que,
referint-se al conjunt de la ciutat, en algunos sitios no presenta ms que un montn de ruinas,
de las muralles solo ha quedado la parte de San Magn porqu la mecha fall. El barrio ms
destruido es el inmediato al Castillo del Patriarca, en una palabra, por cualquier lado que se mire
la Ciudad solo presenta ruina[16].

El mes de setembre es constitu lAjuntament presidit pel bar de les Quatre Torres[17],
el qual es mantingu fins a labolici del sistema constitucional per decret del 4 de maig
de 1814. Entre les efemrides del primer ajuntament de la postguerra figura la rebuda a
Ferran VII. El monarca arrib a la ciutat, en la seva marxa vers la Cort, l1 dabril de1814,
i fou rebut per lalcalde Morens al portal de Sant Antoni. No cal dir que els carrers per
on pass legregui foren desembaraades. Durant el trajecte el canonge Huy li an
explicant pas a pas i al detall les destruccions patides per la ciutat. Acabada la visita el
rei an a casa Montoliu, que havia estat especialment habilitada per allotjar-lo.

Lajuntament es preocup des del primer moment de netejar i comenar a refer la ciutat.
Una mostra de la seva voluntat de redrear la malmesa Tarragona, la tenim en la petici

9
que fu a Josep-Antoni de Castellarnau, aleshores a Ciutat de Mallorca, perqu envis la
cpia que tenia del plnol de la poblaci de la Marina fet per Juan Smith, ja que shavia
perdut loriginal i lajuntament volia edificar la zona. Castellarnau remet el plnol el 24
de febrer de 1814 i el bar de les Quatre Torres li agra la tramesa el 18 de mar[18].

Josep Antoni de Castellarnau Magriny

Retrat dautor desconegut, exposat a Casa Castellarnau (Tarragona).

Les migracions a conseqncia del setge

Recordarem que la guerra del Francs no fou viscuda de la mateixa manera per tothom i
aix tant a causa de la bona o mala sort com de les condicions econmiques i socials de
cadasc. Tret daquells notables que voluntriament decidiren romandre a Tarragona,
com Antoni de Mart Franqus[19], en aquest cas per estar a prop dels seus fills
Francesc i Joaquim que formaven part de la milcia urbana, Josep-Francesc Yxart Pi[20]
o els canonges Ignasi Ribes, Pere Huy, Josep Rocamora i Bernard Llopis, lardiaca de
Vila-seca Pere Enrich i linfermer Josep A. Font[21], la prctica totalitat opt per
allunyar-se de la plaa, uns abans de comenar el setge i altres durant la seva execuci,
especialment desprs de la caiguda de lOliva. Per aix, lany 1814, tornem a trobar a
Tarragona tots aquells que el 1808 integraven les capes socials superiors, tret,
naturalment, dels que havien mort.

10
Efectivament, al llarg de 1811, any del setge, es produren uns tombs demogrfics
brutals, la ciutat pass dels habituals 8 o 10.000 habitants a acollir-ne vora 45.000 amb els
refugiats i a quedar-se prcticament amb 200 o 300 naturals desprs de lassalt final. El
buit demogrfic en qu rest Tarragona durant la postguerra atragu latenci de la gent
dels pobles dels voltants que consider que podria millorar la seva situaci si sestablia a
la ciutat. Aquest allau immigratori, tant a Tarragona com a Reus, provoc una saturaci
dels serveis pblics que va esdevenir una greu problemtica municipal. El 1816 la
poblaci tarragonina sestabilitz vora els 6.650 residents, per la major part no tenan
nada que ver con los vecinos de 1808. Por consiguiente, la Guerra de la Independencia produjo un
cambio de poblacin realmente espectacular[22].

Lorigen daquells nous tarragonins no ha estat estudiat, per el 2013 JOSEP M. SANET va
publicar als Estudis Altafullencs un treball dedicat a considerar la immigraci a Tarragona
dels baixgaianencs, s a dir, dels habitants dAltafulla, Ardenya, el Catllar, Creixell,
Ferran, Montoliu, Monnars, la Pobla de Montorns, la Riera de Gai, Roda de Ber,
Salom, Tamarit, Torredembarra i Vespella de Gai de 1814 a 1819[23].

Panormica actual dAltafulla, amb el castell al fons

Centre dEstudis dAltafulla

11
Gracies al treball de SANET podem afirmar que un total de 146 persones es decidiren a
deixar el Baix Gai en aquells sis anys per tal destablir-se a Tarragona. Lestudi que
considerem, doncs, ens confirma el que ja sintua: que Tarragona exerc una forta
atracci sobre els habitants de les localitats del seu redol i confirma el fet que els
tarragonins vuitcentistes descendents dels qui vivien a la ciutat abans de 1808 eren una
minoria i que en la major part davallaven de persones vingudes del Camp de Tarragona
i comarques properes.

NOTES

*Aquest treball ha estat Tortosa (1811). Napole li Decaen.

redactat a partir de la orden prendre Tarragona i el
conferncia de l'Associaci del seu xit en aquesta plaa li fu
Setge de Tarragona 1811 i la guanyar el bast de mariscal
Confraria de Sant Mag, que de Frana. La seva victria
lautor va pronunciar a l'ermita sobre Blake a la batalla
del Portal del Carro, de dAlbufera li valgu el ttol de
Tarragona, el dia 9 d'agost de duc de lAlbufera. Reconegu
2013. En la seva versi escrita, els Borb i fou nomenat par de
ha estat convenientment Frana. ROVIRA I GMEZ,
actualitzada i ampliada. SALVADOR-J. MANEL GELL.
El Personatge: Vides
[1] Vegeu REDONDO PENAS, paralleles: Louis-Gabriel
ALFREDO. Tarragona 1813. Suchet Jacquier (1770-1826) i
Laltre setge napolenic. A Juan Senn de Contreras de
Carn! [En lnia], Maig de 2012, Torres (1760-1826). Dos
nm. 19, p. 71-77. mariscals i un dest: Tarragona
www.acarn.cat. 1811. A Carn! [En lnia], Maig
[2] Louis-Gabriel Suchet de 2011, nm. 16, p. 75-82.
Jacquier (Li, Frana, 1770 www.acarn.cat, ROVIRA I
castell de Sant Josep GMEZ, SALVADOR-J. MANEL
Montredon, Marsella, Frana, GELL. Suchet Jacquier,
1826). Era fill de Jean-Pierre Louis-Gabriel. Dins: GELL,
Suchet, fabricant de teles de MANEL SALVADOR-J- ROVIRA I
seda, i de M. Anne Jacquier. GMEZ (coord.). Biografies de
Lany 1791 ingress a la Garde Tarragona. Volum II. Benicarl:
Nationale i el setembre de 1793 Onada, 2011, 88-89.
ho fu a lexrcit francs. El [3] Charles-Matthieu-Isidore
mar de 1798 fou ascendit a Decaen (Creuilly, Normandia,
general de brigada i a lany 1769 Ermont, Illa de Frana,
segent a general de divisi. El 1832). Intervingu a les
1808 fou nomenat comte de campanyes del Rihn (1796). El
Suchet. El 1809 se li don el 1800 ascend a general. Lagost
comandament de lexrcit de 1811 fou nomenat
dArag. Derrot els generals governador general de
Blake i ODonnell i sempar Catalunya. Napole li va
de Lleida i Mequinensa (1810) i concedir el ttol de comte de
[4] HUY, PERE. Noticias
sobre la mecha y mina
preparadas infructuosamente
para volar el fuerte contiguo a
la venerada capilla del glorioso
mrtir san Magn al evacuar
los franceses la Ciudad de
Tarragona el 19 de agosto de
1813, Confraria de Sant Mag de
Tarragona, 2013, p. 41.
[5] FUENTES I GAS, MANUEL
M.; JOAN M. QUIJADA BOSCH;
NEUS SNCHEZ PI. Memria del
setge i ocupaci de Tarragona. La
Guerra del Francs en els fons
documentals de lArxiu Histric
Arxidioces de Tarragona (1808-
1814). Barcelona: Rafael
Dalmau, 2012, p. 103.
[6] FUENTES-QUIJADA-
SNCHEZ. Memria del setge...,
p. 103.
[7] HUY. Noticias..., p. 44.
[8] CANALES GILI, ESTEBAN (a
c.d.). Una visi ms real de la
Guerra del Francs. La histria
de Brfim den Bosch i
Cardellach. Recerques, 21
(1990 = Homenatge a Pierre
Vilar, II) 7-49.
[9] P. CANALS. Relacin histrica
de los principales sucesos
acaecidos en la Ciudad de
Tarragona, de los Servicios
importantes y sacrificios que ha
hecho esta Ciudad durante la

12
ltima guerra por la opresin de
Bonaparte. Relaci que es troba
dins dels llibres dactes de
lAjuntament de Tarragona
(Arxiu Histric Municipal).
[10] FUENTES-QUIJADA-
SNCHEZ. Memria del setge...,
p. 103.
[11] Sitio, asalto y saqueo de
Tarragona en 1811. Tarragona:
Tip. de F. Ars, 1911.
[12] ROVIRA I GMEZ,
SALVADOR-J. Els Castellarnau,
senyors del ferro. Tarragona:
Arola, 2009, p. 146.
[13] Romualdo de Mon y
Velarde era natural del poble
asturi de Mon. Fou nomenat
arquebisbe de Tarragona lany
1803. En veure que Tarragona
podia ser assetjada pels
francesos, pass a Mallorca
acompanyat per alguns
membres del Captol Catedral.
Retorn a Tarragona loctubre
de 1813. Fu bastir lactual
palau arquebisbal. El setembre
de 1816 deix larquebisbat per
passar a ocupar el de Sevilla.
[14] ROVIRA I GMEZ,
SALVADOR-J. Lpoca de les
revolucions. Les guerres i el
reformisme borbnic. Lleida:
Pags, 2011, p. 57.
[15] El giron Narcs de Camps
de Font era fill de Lltzer de
Camps de Rossell i de
Narcisa de Font Camprodon i
germ de M. Antnia de
Camps de Font, muller de
Josep-Antoni de Castellarnau
Magriny. Vegeu ROVIRA I
GMEZ, SALVADOR-J. Rics i
poderosos, per no tant. La
noblesa a Tarragona i comarca al
segle XVIII. Tarragona: Cercle
dEstudis Histrics i Socials
Guillem Oliver del Camp de
Tarragona, 2000, p. 78.
[16] ROVIRA. Els Castellarnau...,
p. 137.
[17] Ens referim a Carles de
Morenes Bertran, fill de Carles
de Morenes Caador, I bar de
les Quatre Torres, i de Maria
Bertran Deulofu. Va nixer a
la ciutat de Tarragona el 26 de
setembre de 1754, i va
contraure matrimoni amb
Maria Pastor Rubies. El segon
bar de les Quatre Torres fou
regidor i tamb alcalde de
Tarragona. ROVIRA. Rics i
poderosos..., p. 160-161.
[18] ROVIRA. Lpoca..., p. 59.
[19] Antoni de Mart Franqus
nasqu a Altafulla lany 1750 i
mor a Tarragona el 1832. El
1732 es cas amb la vallenca
Isabel Mra Franqus. Entre
les mltiples facetes que
presenta destaca la de cientfic.
Particip activament en la vida
social tarragonina i aix fou
tresorer de la Societat
Econmica dAmics del Pas i
contribu a promoure la Reial
Acadmia de Dibuix i Nutica
i la carretera de Tarragona a
Lleida. ROVIRA. Rics i
poderosos..., p. 129-131.
[20] Nasqu a Valls lany 1784 i
mor a Tarragona el 1852. El
1810 contragu matrimoni amb
la tarragonina M. Antnia
Vives Gavella. Form part del
conjunt de burgesos que
impulsaren lexpansi de
Tarragona. Fou diputat
provincial i diputat a Corts.
Vegeu-ne la biografia completa
a ROVIRA I GMEZ, SALVADOR-
J. Josep-Francesc Ixart i Pi (1784-
1854) (Un burgs catal de la 1.
meitat del segle XIX). Barcelona:
Fundaci Salvador Vives i
Casajuana, 1989 (nm. 105).
[21] Els quatre canonges van
romandre a la ciutat i van
assistir la poblaci durant el
terrible setge napolenic de
1811, i a ells satribueix la
salvaguarda de la Catedral el
dia de lassalt i saqueig.
Malgrat les moltes ferides
rebudes aquell dia,
perseveraren en
ladministraci dels Sants
Sagraments a la poblaci
congregada a la seu, van
procurar els mnims elements
litrgics a travs de la
13
parrquia reusenca i van tenir
cura dels malalts de lhospital
al despatxar les autoritats
franceses els capellans que els
atenien. Pere-Joan Enrich era
ardiaca de Vilaseca. Durant el
saqueig de la Catedral fou
obligat a conduir els soldats
fins a les cases particulars dels
canonges, i un cop all les
saquejaren i a ell el degollaren
i cremaren el cadver.
Tarragona sacrificada en sus
intereses y vidas por la
independencia de la nacin y
libertad de Fernando Sptimo.
Relacin de los sucesos ms
memorables ocurridos en esta
ciudad durante la ltima guerra
defensiva contra la invasin del
tirano del siglo XIX, Napolen
Bonaparte. La escriba en el ao de
1816 una vctima escapada del
furor de los brbaros, testigo
ocular de sus atrocidades en el dia
de su entrada e inmediatos.
Tarragona: Miguel Puigrub,
1816, p. 63-64 i 57.
[22] RECASENS COMES, JOS M.
La revolucin y guerra de la
Independencia en la ciudad de
Tarragona. Tarragona: Real
Sociedad Arqueolgica
Tarraconense, 1965, p. 443, 429
i ss. Sobre els fluxes migratoris
de la ciutat durant el setge,
vegeu: GRAU I PUJOL, JOSEP
M.T. MANEL GELL. Les
migracions: una altra
conseqncia de la guerra. A
Carn! [En lnia], Maig de 2011,
nm. 16, p. 68-74.
www.acarn.cat i BALLESTER I
BAIGES, LLUS. Parlisi de
lactivitat comercial i xode de
la poblaci de Tarragona
durant la Guerra del Francs.
Kesse, Tarragona, 44 (2010) 10-
16.
[23] SANET I JOV, JOSEP M. La
immigraci de la gent del Baix
Gai a Tarragona (1814-1819),
Estudis Altafullencs, 37 (2013)
69-74.
Concessi del ttol
de Ciudad esforzada
i bandera de la
Milcia Nacional de
Reus (1843)
ALFREDO REDONDO PENAS
Arxiver i historiador
Alfredoredondo88@gmail.com

Resum: Durant la regncia dIsabell II les circumstncies poltiques van condicionar una insurrecci arreu
del pas. Reus safegi a laixecament, liderada pel general Joan Prim, i va ser sotmesa l11 de juny de 1843
desprs de lintens bombardeig dartilleria que va ordenar el general Martn Zurbano. Posteriorment, la reina
conced indemnitzaciones a les vctimes i honors a la ciutat.
Paraules clau: Reus, Prim, aixecament, bombardeig, cases, hospital, indemnitzacions.
Estadstica: 33 notes, 1 centre documental consultat, 9 obres bibliogrfiques citades.

Resumen: Durante la regencia de Isabell II las circunstancias polticas condicionaron una insurreccin por
todo el pas. Reus se aadi al levantamiento, liderada por el general Joan Prim, y fue sometida el 1 de junio
de 1843 tras el intenso bombardeo de artillera que orden el general Martn Zurbano. Posteriormente, la
reina concedi indemnizaciones a las vctimas y honores a la ciudad.
Palabras clave: Reus, Prim, levantamiento, bombardeo, casas, hospital, indemnizaciones.
Estadstica: 33 notas, 1 centro documental consultado, 9 obras bibliogrficas citadas.

Abstract: During the regency of Isabell II political circumstances conditioned insurrection throughout the
country. Reus was added to the survey, led by General Joan Prim, and was filed on June 1, 1843 after intense
artillery bombardment ordered General Martin Zurbano. Later, the Queen granted compensation to the
victims and honor to the city.
Keywords: Reus, Prim, insurrection, bombardment, houses, hospital, compensation.
Statistic: 33 notes, 1 documentary consulted center, 9 bibliographical mentioned works.

Rsum: Pendant la rgence de Isabell II circonstances politiques conditionns insurrection dans tout le
pays. Reus a t ajout l'enqute, dirige par le gnral Joan Prim, et a t dpose le 1 Juin, 1843 aprs
intense bombardement d'artillerie ordonna au gnral Martin Zurbano. Plus tard, la Reine a accord une
indemnisation aux victimes et de l'honneur de la ville.
Mots cls: Reus, Prim, insurrection, bombardement, maisons, l'hpital, la rmunration.
Statistique: 33 notes, 1 centre documentaire consult, 9 oeuvres bibliographiques cites.

14
Riasunto: Durante la reggenza di Isabell II circostanze politiche condizionate insurrezione in tutto il paese.
Reus stato aggiunto al sondaggio, guidato dal generale Joan Prim, ed stata presentata il 1 giugno 1843
dopo un intenso bombardamento di artiglieria ordin al generale Martin Zurbano. Pi tardi, la regina ha
concesso un risarcimento alle vittime e onore per la citt.
Parole chiave: Reus, Prim, insurrezione, bombardamenti, case, ospedale, risarcimento.
Statistica: 33 note, 1 centri documentari intervistati, 9 opere bibliografiche citate.

Laixecament

La situaci a lEspanya de mitjan segle XIX, prvia als esdeveniments que donarien lloc
al bombardeig de la ciutat de Reus per part de les tropes del general Zurbano[1], va estar
marcada pel perode de dues regncies que acabarien el 1843, amb la pujada al tron de la
reina Isabel II, que aleshores comptava amb 13 anys.

La primera regncia va ser exercida per la seva mare Maria Cristina (1833-1840),
posteriorment fou la del general Espartero (1840-1843)[2], qui acced al capdavant del
govern amb la promulgaci de la Constituci de 1837. Espartero havia adquirit gran
prestigi amb les seves victries sobre les tropes carlines, per rest en desacord amb la
Reina Regent i sobretot amb la constant oposici violenta dels moderats, nombrosos a
lexrcit. Aix fou degut tant a la dissensi entre els diferents membres del govern, com,
sobretot, a la manca daptitud poltica del mateix Espartero. El punt culminant daquesta
relaci es produ entre finals de 1842 i principis de 1843, amb la signatura dun tractat
comercial amb Anglaterra que, pel seu carcter lliurecanvista podia perjudicar a la
industria txtil catalana[3]. El resultat va ser un aixecament general que va donar el
triomf als moderats, dirigits per un altre general, Narvez. Per evitar el nomenament
dun nou regent es va avanar la majoria dedat dIsabel a finals de 1843, la qual va
accedir al tron a ledat de 13 anys.

General Baldomero Espartero

[http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Baldo
mero_Espartero.jpg]

15
 General Martn Zurbano
[http://commons.wikimedia.org/wiki/File
:Mart%C3%ADn_Zurbano.jpg]

Reus involucrada

Per explicar el bombardeig que va patir la ciutat de Reus el juny de 1843 hem dentendre
com es va arribar fins aquest fet. Reus, en aquells moments era la segona poblaci
catalana en nombre dhabitants, participava activament en lactivitat industrial i la
majoria de la poblaci compartia les propostes progressistes[4]. La sessi del 20 de maig
al Congrs fou el crit dalarma per al pronunciament daquest any 1843. Les primeres
ciutats que van iniciar laixecament en contra dEspartero van ser Mlaga (24 de maig),
Granada (26 de maig), Almeria (27 de maig) i Barcelona, el 30 de maig[5].

Prim va arribar a Reus el 24 de maig, a lespera desdeveniments i notcies sobre

laixecament contra Espartero arreu dEspanya. Formava part del bndol progressista
que volia derrocar al regent i, per aix, fou nomenat, el 28 de maig de 1843, membre de
la Junta Revolucionria de Reus. El 30 de maig lAjuntament de la vila, que seguia les
notcies que arribaven de tot el territori, havia de fer un pronunciament en contra del
Govern dEspartero i es va convidar a Prim i al seu amic i militar, Milns del Bosch, per
tal que donessin el seu punt de vista. Prim va dir que:

se hace indispensable elegir una Junta provincial directiva interina la cual ha sido nombrado
recayendo por unanimidad en los sujetos siguientes: Lorenzo Milans del Bosch (diputado por la

16
 provincia de Barcelona, presidente), y como vocales a Jos Mara Borrs, Matas Vilas, Juan
Soler, Jos Sim i Amat y Juan Guxi y Toms Cail...[6].

Per aquest motiu es va publicar un ban a la ciutat amb data de 31 de maig que explicava
els fets daquesta manera[7]:

Reusenses: Habitantes todos de la provincia de Tarragona: al clamor general que contra los
desmanes del Gobierno se elevara contra este Gobierno de ecsecracin y fatalidad para esta nacion
que iban conducir su ltima ruina, ha respondido vuestro entusiasmo en el da de ayer con la
resolucin herica de fiar la suerte de las armas la vida del pais y de la Reina: resolucin noble y
generosa propia de ciudadanos que estiman en su justo valor su libertad independencia, que
sienten latir en sus pechos, las voces de la patria que les demanda y de su Reina que les implora,
todo el fuego y valor que hacen grandes los hombres y los pueblos. La confianza que hemos
merecido de nuestros conciudadanos ayer, nombrados para componer la Junta de gobierno provincial
interina, que en unin con la Autoridad municipal debe constituir el gobierno de la provincia, nos
califica demasiado honrosamente los ojos de todos los espaoles para que en esta distincion y
confianza no fundemos el mas glorioso de nuestros ttulos: hemos cargado con tan espinosa y
responsable empresa, y su mejor desempeo y glorioso resultado se encaminarn incesantemente
nuestros esfuerzos. Los interesantes asuntos que han ocupado la Junta hasta la salida de la fuerza
espedicionaria, no le han permitido dirigiros su voz de amistad y reconocimiento, que lo es tambien
en este instante de alegria y de confianza, anuncindoos el levantamiento importante de la ciudad de
Mlaga verificado el veinte y cuatro del presente y seguido estas horas por toda Andalucia y otros
puntos de Espaa. Los dignos patricios D. Juan Prim Comandante general de las fuerzas, y D.
Lorenzo Milns del Bosch presidente de esta Junta son prendas de confianza y seguros elementos
de triunfo para la bandera que nos hemos atrevido levantar. Compatricios: si hubo jamas una causa
justa, grande y sana, esta causa es la nuestra. Si deber es de los espaoles defender la patria y la
Reina, cuando la Reina y la patria peligren, la hora de la defensa ya son. Espaoles: VIVA LA
CONSTITUCIN: VIVA LA REINA: INDEPENDENCIA DEL ACTUAL GOBIERNO. Reus 31
de mayo de 1843. Por ausencia del Presidente, el Vice presidente Jos Mara Borrs = Vocales =
Matias Vila = Juan Sol = Juan Gus = Toms Cail = Jos Sim y Amat, Secretario.

El mateix dia 31 de maig el general Prim amb una fora total de 1.500 homes de la Milcia
Nacional es dirig a les portes de Tarragona per intentar que la millenria ciutat safegs
a la revolta, per se les va trobar tancades per la negativa de les autoritats locals, tot i que
no faltaban elementos disponibles para secundar el alzamiento...[8]. En el seu retorn a Reus
va veure incrementada la seva fora amb homes provinents daltres pobles dels voltants,
com Vila-seca, i poc desprs aparegueren tamb voluntaris de Barcelona[9].

Al dia segent es van organitzar les primeres gurdies ordenades per la junta de defensa
reusenca. Es van situar homes, que comptaven amb una companyia de refor, a la porta
del Roser, Tarragona, Aleixar, Riudoms, Salou, Quartelillo i la del Quarter de la milcia,
en nombre dun caporal i quatre milicians per porta. En canvi, a la Casa Consistorial hi
havia un sergent, dos caporals i catorze milicians[10].

El 4 de juny, el comandant general de la provncia, Francisco Osorio, acompanyat del

seu cap poltic, Ramn de Keyser es va presentar a primera hora del mat amb 3.000
homes, 200 cavalls i quatre peces dartilleria i va intimar Prim a retres, a pena de fer
bombardejar la vila; per les amenaces del comandant general no es van fer efectives i es
va retirar a Tarragona[11]. Reunit el consistori, es va determinar la proposici de

17
dipositar tota la confiana en les figures del general Prim, comandant general, i en els
comandants Francesc Sobir i Joan Martell, per tal de preparar les operacions militars i
defensa de la poblaci[12].

El 5 de juny es va demanar, per part del general Prim, la recaptaci dun prstec duns
5.000 duros per a fer front a les necessitats del dia. Es va acordar que el repartiment
daquests diners es fes entre els contribuents del Cadastre i Subsidi de Comer des dels 8
duros[13]. Davant limminent conflicte, els membres de la milcia reusenca van ser
convocats i distributs en els diferents punts de la muralla de tpia construda durant
lanterior guerra civil.

El 6 de juny, la Junta de Defensa va publicar un altre ban sota el ttol de Conciudadanos,

que justificava la retirada de les forces de lexrcit per tal de no veures obligat a lluitar
contra els ciutadans honrats. Acabava dient que els ciutadans reusencs eren centinelas de
vanguardia de la causa nacional, fet pel qual serien recompensats per la reina Isabel que
no olvida a sus defensores, puesto que sois una de las columnas ms fuertes de las instituciones
sobre que reposa su trono popular, y el mundo entero admirar el arrojo de un pueblo, que sin
contar mas que con sus propias fuerzas, desafi la tirana que dando las boqueadas de muerte se
revuelca a sus pies[14].

Prim, el 9 de juny va dirigir un discurs a les seves tropes on animava a aixecar-se contra
los que tenan esclava a la libertad y opriman y menoscababan el porvenir de la reina
nia...[15]. Va comptar tamb amb el suport duna srie de militars, amb el mariscal de
cavalleria Jernimo Muoz al capdavant, amb la proclama anomenada Compaeros de
armas. En ella es recordava la necessitat de la disciplina militar, es feia una crida a tota
la tropa per evitar enfrontaments amb la poblaci civil, ats que una guerra fraticida entre
el Pueblo y el Ejrcito empaara el brillo y la gloria a que tantos combates hemos adquirido.... Es
feia necessari el suport a la iniciativa reusenca per assegurar el tron dIsabel II, la
Constituci de 1837, aix com per garantir la uni general[16].

Bombardeig indiscriminat

Dos dies desprs les tropes del general Zurbano, formades per una divisi de 6.308
homes dinfanteria, 419 de cavalleria, 412 artillers, una vintena de canons, 12 dels quals
de gran calibre i 4 obusos i 4 morters (vegeu lapndix), es trobaven a lexterior
disposades a acabar amb la revolta. Prim va ser instat a retres[17], i davant la seva
negativa, va comenar el bombardeig de Reus. Dos batallons de la milcia de Vic,
acompanyats per milicians dels pobles dels voltants de Reus i dues companyies de
lexrcit, es van responsabilitzar de la defensa con pocas armas y menos municiones[18].

La descripci del bombardeig de l11 de juny de 1843, la trobem amb tot tipus de detalls
en lexpedient de Josep Sir, milici de la companyia de carrabiners del primer batall,
que va rebre una ferida a la cama que li va suposar lamputaci pocs dies desprs[19]:

as es que con la velocidad del rayo apareci en sus muros el General Zurbano con tal
aparato de guerra como si hubiese de conquistarse una plaza de arma de primer orden.

18
 Primero con invitaciones y luego con amenazas procur le abriesen las puertas de Reus pero
vio burladas sus necias tentativas porque sus moradores preferan la gloria de combatir, a
una vergonzosa esclavitud. Entonces Zurbano aprest sus maquinas de guerra y en vez de
dirigirlas contra sus dbiles muros para abrirse paso, dispar contra la poblacin mas de mil
cuatrocientos proyectiles entre bombas, granadas y balas de todos los calibres. Cuantos
podan tener las armas en la mano corrieron a la defensa, se hicieron prodigios de valor por
Milicianos Nacionales fiados en su bravura mas bien que en su pericia militar hasta el
punto de asombrar al mismo Zurbano. Pero pocos en nmero no podan cubrir ni las ms
urgentes atenciones del servicio de la inmensa muralla que circundaba la poblacin. Esta
circunstancia con la de ver desplomarse un nmero tan crecido de casas entre ellas muchas
espaciossimas que no bajan de ciento las que ms o menos sufrieron, combinaron de tal
manera los nimos que para evitar su ultimo exterminio que consideraban ya mas prximo,
oblig a admitir una honrosa capitulacin.

Mentrestant, el general Prim anava amb el seu cavall per la ciutat acompanyat per
soldats, per aixecar la moral dels defensors davant del fort bombardeig que patien, per
aquesta acci no va tenir lefecte desitjat.

Bombardeig de Reus d11 de juny de 1843

[http://static.panoramio.com/photos/large/64017481.jpg]

Rendici de la ciutat

Les tropes de Zurbano, una vegada conquerides les defenses exteriors, van continuar
bombardejant intensament amb morters i obusos des de les deu del mat i fins a les dues
de la tarda. Una hora ms tard, va aparixer una bandera blanca al campanar de la vila.

19
Alhora, una comissi de lAjuntament proposava una capitulaci honrosa al general
Zurbano, que aquest va acceptar una amnistia total que comprenia, duna banda
lautoritzaci per sortir armats, i de laltra, garanties absolutes als que es quedessin, tot i
que havien dentregar les armes[20].

Per la tarda, Prim i 500 dels seus soldats, sortien de la vila en direcci a les muntanyes de
Prades. Una sortida no exempta de polmica ja que la gent li recriminava la seva
actuaci durant el setge, de manera que, a la plaa de les Monges (actual Plaa del Prim)
va pronunciar les famoses paraules: Aqu, en este mismo sitio en que tan injustamente me
recriminis, me levantaris un monumento que inmortalizar mi memoria[21].

El 12 de juny les tropes de Zurbano entraren a Reus i varen complir les condicions
establertes segons les converses de pau mantingudes el dia anterior. En canvi, el
governador civil va exigir als alcaldes la llista dels vens i milicians que van participar en
laixecament amb el general Prim[22].

Danys i baixes

El resultat del bombardeig va ser nefast per a la poblaci i les seves cases, ja que varen
caure un total de 1.032 projectils entre bombes i granades o bales de can, que van
provocar lesfondrament de 51 edificis i van deixar-ne 24 en mal estat. Les vides
humanes tamb es van comptabilitzar:

Morts: Pau Calbet, Josep Casas, Josep Queralt, Joan Roig, Pau Marca, Joan Freixa,
Francesc Marc i Jaume Vergs.

Ferits: Josep Cir, Joan Llaurad, Isidre Bartol, Josep Alsina, Antoni Montserrat,
Francesc Andreu, Florenci Romero, Antoni Llaurad, Joan Ribas, Ildefons Ma,
Agust Garrell, Pere Grau, Eudald Elias, Francesc Viscarrues, Josep Oliv,
Miquel Sed, Josep de Barber, Josep Segimon, Josep Mir, Antoni Roig, Gaiet
Sala, Raimon Mart, Pau Pallej i Francesc Cir.

A lhospital es varen atendre 51 ferits[23]:

Grau Pacient Ingrs Alta

Tinent Josep Solanas 11 juny 6 juliol
Sotstinent Francesc Casals 11 juny 12 juliol
Soldat Ramon Llurba 20 juliol
Manuel Soler -
Ramon Mart -
Josep Pallej -
Francesc Castells 7 juliol
Gaspar Gonzlez 15 agost
Pere Gonzlez 11 juliol
Francesc Domnech 25 agost

20
 Gaiet Sala 10 agost
Msic Josep Mir 10 agost
Josep Segimon 18 juliol
Soldat Joan Roch 17 juliol mor
Francesc Alsina 12 juliol
Josep Mestres 23 agost
Josep Borrs 10 juliol
Antoni Borrs 10 juliol
Antoni Llaurad 20 agost
Antoni Capdevila 18 agost
Josep Alud 30 juny
Antoni Reig 12 agost
Josep Bertran 8 agost
Francesc Save 7 agost
Joan Grau 10 juliol
Josep Cir 7 agost
Florenci Romero 21 juliol
Francesc Ros 4 agost
Joan Roca 12 juliol
Joan Ribas 28 juny
Josep Mir 11 juny 28 juny
Ramon Llaurad 6 juliol
Mart Galindo 18 juliol
Miquel Cavall 22 juliol
Josep Benach 15 juliol
Salvador Bertran 13 juliol
Manuel lvarez 9 juny?
Antoni Segura 24 juliol
Josep Jans 20 juliol
Josep Vernet 19 juliol
Joan Freixa 13 juny mor
Josep Marca 20 juliol
Josep Llaurad 10 juliol
Antoni Roca 26 juliol
Cristfol Mestre 22 juliol
Ramon Mart 30 juny
Francesc Vizcarrues 10 agost
Francesc Andreu
Joan Vives 16 juliol
Josep Gavald 8 juliol
Josep Toms 27 juliol

El mateix general Zurbano, un cop dins de Reus, va ordenar als seus homes que
ajudessin a la poblaci a sufocar els incendis i a assistir a les vctimes.

21
Reus indemnitzada

Per no tot van ser desgrcies per als reusencs, ja que, malgrat la derrota, les morts i els
desperfectes originats pels bombardeigs, van ser posteriorment indemnitzats i reberen
tot tipus dhonors, com ara el ttol de ciudad esforzada[24].

Document que acredita a Reus el ttol de Esforzada

(3 de juliol de 1843)
[ Alfredo Redondo Penas]

El 30 de juny, segons lacord pres pel consistori, larquitecte Antoni Molner i el mestre
dobres Boi Figuerola van avaluar una aproximar del cost de les cases afectades pel
bombardeig que havia durat vuit hores[25]. El govern provisional, en nom del general
Serrano, va prometre una srie dindemnitzacions a tots els propietaris afectats pels
bombardejos del dia 11[26]:

en nombre de la Reyna D Isabel segunda el Gobierno provisional teniendo en cuenta la

enrgica resistencia y heroico desprendimiento en que los habitantes de la esforzada ciudad
de Reus han sacrificado sus familias y propiedades en el bombardeo de que han sido
victimas, ha resuelto indemnizar segn los medios de que puede disponer a todos los que

22
 hubiesen experimentado perdidas de resultas del mencionada ataque, y se propone llevar a
cumplido efecto dicha resolucin remitiendo a las Cortes un proyecto de ley en la materia,
tan pronto como tenga esta campaa el glorioso xito que la Nacin desea y se reuna la
representacin nacional [] Tarragona once de julio de 1843.

Als defensors de la esforzada tamb sels conced un escut segellat amb una granada
llorejada[27] i es lliurava a les banderes de la Milcia Nacional la corbata de San
Fernando[28] per lenrgica resistncia que los bizarros nacionales de la esforzada ciudad de
Reus hicieron contra las tropas mandadas por el general Zurbano.... De mans del Govern
Civil i el Ministeri de la Governaci es van rebre aquestes recompenses que, a ms,
declararen Reus ciudad esforzada con el ttulo de Excelencia. El general Serrano lliur a
Prim, en nom del govern provisional, el ttol de Conde de Reus, i el de comendador de
Isabel la Catlica a tots aquells habitants que van formar part de la junta de defensa, que
van retornar tots, llevat dun.

Concessi de la corbata de San Fernando a

les banderes de la Milcia Nacional de Reus
[ Alfredo Redondo Penas]

23
 Dibuix del distintiu honorfic atorgat per
la reina Isabel II als defensors de Reus
[ Alfredo Redondo Penas]

El 1844[29], es va acordar remetre a lalcalde Salvador de Broc, que es trobava a

Barcelona, els documents acreditatius del prstec que va fer Reus per atendre a les forces
sota el comandament del general Prim. Aquest, es va preocupar de que lAjuntament
escolls, en el mes de febrer, diversos regidors per a que, juntament amb altres prohoms,
formessin una comissi que entendria de les indemnitzacions pels perjudicis causats en
el bombardeig. El 19 de mar es va acordar promoure i instruir-ne lexpedient general
per tal de trametrel al cap poltic de la provncia. Els expedients que shi acompanyaven
van ser els de:

- Josep Queralt, teixidor de vels i nacional de la compayia de

carrabiners del segon batall de Reus. La seva vdua era Teresa
Casanova.
- Francesc Rodn mort per una bomba disparada por las columnas que
mandaba el ex capitn general Zurbano, a casa seva, juntament amb
la seva filla Teresa. La seva vdua Maria Morera reclamava la pensi
alimentria per mantenir la famlia.
- Pere Toms Bauget, individu de la companyia de tiradors del
primer batall de la Milcia Nacional, que va morir sense deixar
testament. La seva vdua Manuela Mascias reclamava la
remuneraci corresponent.
- Josep Pellej, teixidor de vels, nacional de la 6 companyia del
primer batall de la Milcia Nacional, que fou ferit de bala a
lavantbra esquerre. Fou donat dalta el 12 doctubre. El seu cap va
ser Francesc Subir, coronel dInfanteria i cap del primer batall de
la Milcia Nacional de Reus, condecorat amb la Creu Llorejada de

24
 San Ferrn de Segona Classe de la Reina Isabel la Catlica i altres de
distinci per accions de guerra.
- Francesc Fernndez, mort de bala quan es disposava a municionar
un fuerte extramuros en lo ms sangriento de la batalla. La seva vdua
era Joaquima Prada.
- Teresa Figuerola, cuidando de los heridos en medio del estruendo de la
artillera y de los horrores de aquel memorable dia. Cumpliendo con estos
sagrados deberes fue erida por un casco de bomba [] en la pierna
derecha....
- Antonio Reig, nacional de la 3a companyia del segon batall de
Milcia Nacional de Reus, fou ferit a la cuixa dreta. Donat dalta el 12
dagosto.
- Josep Roig, fill de Rosa Torrell, voluntari de la companyia de
carrabiners del segon batall. Ferit greument, va morir vuit dies
desprs.
- Joan Freixa, caporal segon de la companyia solta dartilleria de la
Milcia Nacional de Reus que arrojndose a los puestos ms avanzados y
peligrosos fue herido de gravedad y falleci de resultas el da siguiente [12
de juny].
- Gaiet Sala, Milcia Nacional de Reus, 2n batall, 3a companyia.
- Pau Calbet, sollicitat por la vdua Paula Mayoral. Ferit de bala i
mort dies desprs.
- Francesc Biscarrueds, teixidor de vels. Ferit dun tros de granada al
cap. Tenia 41 anys i era casat i amb tres fills. La ferida li deriv en
una cefaldria que moltes vegades li impedia dedicar-se a la feina. El
guariment va presentar manta dificultats, per prengu lalta el dia 4
dagost.
- Jaume Vergs Barenys, ferit durant el bombardeig.
- Antoni Solanes, pags de la Canonja i nacional de la 4a companyia
del 2n batall lleuger de la provncia de Tarragona.
- Josep Casas Homs, 1a companyia del 1r batall de la Milcia
Nacional de Reus.
- Pere Salat, mestre paleta. La vdua Teresa Ferrater fou ferida per
lexplosi duna bomba que li fractur la cama dreta.
- Francesc Domnech, nacional de la 2a companyia del 1r batall, fou
ferit en el bra dret. Tenia 33 anys dedat i era pags. Qued
impossibilitat.
- Rosa Guiot, vdua dAntoni Capdevila.
- Josep Marc.
- Manuel Soler, natural de Tarragona, dedat de 12 anys. Se li hagu
damputar el bra esquerra. Va prendre lalta el 6 de setembre.
- Ramon Mart, natural de Vila-seca, soltero, de 16 anys dedat. Va
quedar impossibilitat de la cama dreta per amb probabilitat de
guariment.

25
 - Francesc Andreu, teixidor de vels, de 30 anys, casat i amb un fill
natural de Reus. Va quedar impossibilitat de la cama esquerra, amb
una ferida de difcil guariment. Prengu lalta el 16 de setembre.
- Florenci Romero, teixidor, solter dedat 29 anys. Qued amb una
lleugera dificultat de moviment al bra esquerra. Va prendre lalta el
28 dagost.

Els diaris Heraldo[30] i El Faro de los Pirineos van promoure la recollida de diners per a
repartir entre els afectats. Es van recollir un total de 41.995 rals de bill, de part del diari
Heraldo, i 874 de El Faro de los Pirineos, i es van repartir, en diferents categories de
quantitats, en funci de com havien quedat els immobles propietat de cada
damnificat[31]:

Primera classe, de 1.800 rals cada un: Josep Sir, Manuel Sol, Francesc Domnech,
Francesc Andreu, Maria Montserrat, Dolors Ardid, Maria Anjaum, Teresa Casanovas,
Maria Marc, Gabriel Fust, Domingo Aparici, hereus de Bellveny i Josepa Solanes, de
la Canonja.

Segona classe, 1.000 rals cada un: Fills del primer matrimoni de Pau Calbet, Ramon
Mart, de Vila-seca, Francesc Biscarrues, Antoni Reig, Francesc Sav, Teresa Salvat,
Maria Morera, Rosa Guiot, Gertrudis Marca i Josep Pallej.

Tercera classe, 640 rals cada un: Josep Vergs, Ramon Mart Badia, Gaspar Gonzalo,
Manuela Bruget, Joaquima Prades i Rosa Roig.

Quarta classe, 480 rals cada un: Florenci Romero, Joan Roca, Teresa Segura i Maria
Casas.

Quinta classe, 320 rals cada un: Antnia Prats, Antnia Moreso, Francesc Alsina, Joan
Llaurad, Gaiet Sala, Josep Mir, Josep Mestres, Antoni Llaurad, Joan Ribas i Josep
Segimon.

Amb data de 19 de setembre de 1849, lAjuntament va dirigir una carta a la reina Isabel
II en la qual li suplicava que es digns confirmar la declaraci de ciutat amb el ttol
dEsforada que, en data de 3 de juliol de 1843, shavia concedit per part del Govern
Provisional pels serveis prestats. Alhora, es va demanar igualment la concessi a la
corporaci municipal del tractament de Seora Ilustrsima y el poder usar en el sello un
Hrcules descansando sobre la clava ceida la cabeza con ms corona de rosas por ser la rosa el
emblema que de tiempo inmemorial usa esta poblacin.... La proposta descut la va fer el
general Prim i contena una allegoria a lesfor: la figura dHrcules. Novament, el
camp va ser partit: a la dreta, dargent, una rosa de gules, al natural, per sense tija ni
fulles; a lesquerra, de gules, lHrcules dor. Tamb tenia les claus acoblades i era
timbrat per la tiara. Una mostra daquest escut es pot veure encara a la font dHrcules
que es va fer lany 1857[32].

26
 Proposta descut herldic
feta pel general Prim
[ Alfredo Redondo Penas]

En sessi extraordinria del consistori reusenc del 28 de mar de 1850 es va comunicar

als presents la segent carta rebuda en data de 17 de mar de part de sa majestat la reina
Isabel II:

S.M. la Reyna (Q.D.G.) se ha dignado espedir el Real Decreto siguiente: En consideracin a los
eminentes servicios prestados por la villa de Reus y de conformidad con lo informado por la Seccin
de Gobernacin del Consejo Real, vengo en confirmar a favor de la misma el ttulo de Ciudad
Esforzada que se declar al Gobierno provisional de la Nacin en tres de julio de mil ochocientos
cuarenta y tres, y en conceder a su Ayuntamiento el tratamiento de Seora Ilustrsima y la facultad
de usar un sello con un Hrcules descansando sobre la clava ceida a la cabeza de una corona de
rosas. Dado en Palacio a quinze de marzo de mil ochocientos cincuenta.

Es va contestar amb una carta dagrament a la reina de data de 6 dabril de 1850, on el

consistori demostrava a la mare ...cariosa V.M. ha recompensado con tanta generosidad una
pequea muestra del amor de estos, sus hijos, de hoy ms Seora, los Reusenses agradecidos,
sabran dar a V.M. repetidas pruebas de su acendado cario y de que jams la ingratitud les har
olvidar los beneficios que con mano liberal acaba su Reyna de dispensarles[33].

27
Apndix
Estado de la fuerza de toda arma que en el dia 11 de junio de 1843, se present a los muros de la villa de
Reus[34]

Regimientos de Infantera:
-Saboya, n 6 cazadores, primer batalln = 75 hombres. Jefe: Lle (comandante)
-dem, segundo batalln = 596 hombres. Jefe: dem
-Africa, n 7, primer batalln = 582 hombres. Jefe: Velzquez
-Zamora, n8, 1, 2 y 3 = 1.021 hombres. Jefe: Alberna
-San Fernando, 11 de lnea, 2 batalln = 443 hombres. Jefe: Marcelino de Verdes
-Castilla, n 16 primer batalln = 431 hombres. Jefe: Casaus
-dem, d segundo = 513 hombres. Jefe: Seigues
-Id, id tercero = 420 hombres. Jefe: Nidrol
-Almansa, n 18 primer batalln = 556 hombres. Jefe: Gerona
-dem , idem segundo = 408 hombres. Jefe: Legaspi
-Id, id tercero = 531 hombres. Jefe: Gonzales
-Batalln Provincial de Salamanca = 732 hombres. Jefe: Sersuno
Total: 6.308 hombres

-Regimientos de caballera
-Castilla n 6 = 273 hombres. Jefe: Huguet
-Espaa n 12 = 119 hombres. Jefe: Federico Fernndez
-La Reina, tiradores = 27 hombres. Jefe: Teodoro Gonzales
Total: 419 hombres

-Ingenieros y Artillera
-Regimiento ingenieros, 2 batalln, 4 compaa = 71 hombres. Jefe: Juan Porcel
-Artillera de Alomo, primera y segunda brigada = 69 hombres. Jefe 1: Gernimo Moreno/Jefe 2: Len del Barrio
-Idem montada, primera y segunda brigada = 147 hombres. Jefe 1: Jos Negrn / Jefe 2: Jesualdo de Lema
-Artilleros = 125 hombres. Jefe: Cuesta
Total: 412 hombres

Total hombres = 7.139

Total caones = 20 (includos 4 obuses y 4 morteros)

NOTES

[1] General Martn Zurbano
(1788-1845). Militar liberal
progressista. Va ser el general
que bombardejar Reus el juny de
1843.
[2] General Baldomero Espartero
(1793-1879). Militar i poltic
espanyol que va ser president del
Consell de Ministres en tres
perodes diferents entre 1837 i
1854 i regent entre 1840 i 1843.
[3] Es va produir una revolta per
part de la burgesia catalana i els
obrers a la ciutat de Barcelona,
smbol fins aleshores del
progressisme. Les mesures
drstiques per dominar la
situaci acabaren amb el
bombardeig de la ciutat el 3 de
desembre de 1842 per part del
capit general Antonio Van-
Halen, comte de Peracamps, cosa
que va contribuir encara ms a
crear un ambient general en
contra del govern progressista.
Les conseqncies daquest
bombardeig van ser la declaraci
de lestat de setge de la ciutat, el
lliurament d'armes, laplicaci de
fortes multes a la capital i a les
persones que no collaboressin, i
la dissoluci de la Milcia
Nacional (Diari de Barcelona, del 6
de desembre de 1842, p. 4.521-
4.522).
[4] ANGUERA, PERE. Economia i
societat al Baix Camp a mitjan segle
XIX. Tarragona: Collegi
dAparelladors i Arquitectes
Tcnics, 1982.
[5] ORELLANA, FRANCISCO J.
Historia del General Prim. II.
Barcelona: Centro Editorial
Artstico, II, p. 152-154.
[6] Arxiu Comarcal del Baix
Camp [= ACBC], Fons Municipal
de Reus, Actes municipals (1841-
1846), folis 126-129.
[7] ACBC, Guerra Civil, Milcia
Nacional (1843).

28
[8] ORELLANA. Historia..., p. 159.
[9] ANGUERA, PERE. El general
Prim. Biografia de un conspirador.
Barcelona: Edhasa, 2003, p. 122;
OLIVAR BERTRAND, RAFAEL. Prim.
Madrid: Tebas, 1975, p. 51.
[10] VALLVERD MART, ROBERT.
El suport de la milcia nacional a la
revoluci burgesa a Reus (1793-
1876). Reus: Associaci dEstudis
Reusencs, 1989, p. 287.
[11] ORELLANA. Historia..., p. 161-
162; BOFARULL I BROC, ANDRS
DE. Anales Histricos de Reus. II.
Reus: Centre de Lectura, 2007, II,
p. 294.
[12] ACBC, Fons Municipal de
Reus, Actes municipals (1841-
1846), folis 130-131v.
[13] ACBC, Guerra Civil, Milcia
Nacional (1843), quadern de la
recaptaci del prstec de 5.400
duros y escaig sollicitat pel
general Prim (1843).
[14] ACBC, Guerra Civil, Milcia
Nacional (1843), nmero 11.
[15] OLIVAR. Prim, p. 52.
[16] ACBC, Guerra Civil, Milcia
Nacional (1843), nmero 17.
[17] Lencontre entre Zurbano y
Prim va ser en aquests termes:
...Prim contest a Zurbano que
estaba resuelto a defenderse; pero
que, si deseaba economizar la efusin
de sangre, poda dirimirse la
contienda entre los dos por medio de
un combate personal. No acept
Zurbano esta proposicin
caballeresca; y vista la resolucin de
los reusenses, que haba enarbolado
la bandera negra, mand romper el
fuego de can contra la villa...
(dins ORELLANA. Historia..., p.
168).
[18] ANGUERA. El general Prim,
p. 127; VALLVERD. El suport,
p. 289.
[19] Jos Sir. Natural de
Castellvell del Camp que
comptava amb 31 anys quan es
va produir el bombardeig de la
ciutat. Va sortir de lhospital el 2
dagost de 1843 (dins de ACBC,
Guerra Civil, Milcia Nacional
,1843, Expedients de vdues i ferits a
causa del bombardeig del juny de
1843, 1844).
[20] BOFARULL. Anales,p. 301:
Condicions ofertes pel general
Martin Zurbano: 1 No se
molestar ninguno de los
individuos que hayan tomado parte
en las ltimas ocurrencias por su
comportamiento ni por ninguna otra
causa. Tampoco sufrir en lo ms
mnimo la villa de Reus; 2 Se
entregarn inmediatamente las
armas de fuego que tengan los
individuos que estn dentro de la
poblacin; 3 Los que no quieran
aceptar esta condicin pueden
libremente elegir el partido de salir
donde les convenga. Si se retiran
sus casas y se presentan indulto,
sern absolutamente perdonados. Si
por el contrario prefieren defender
su opinin, se sugetarn las
consecuencias de la persecucin que
les harn las tropas; 4 Ningn
individuo sea no Nacional, que
voluntariamente por fuerza haya
venido Reus defender la bandera
levantada en dicha villa, ser
molestado en ningn concepto si se
retira su hogar acogindose al
indulto; 5 Tampoco se molestar de
ningn modo los pueblos de donde
sean los Nacionales que han tomado
parte en las ocurrencias de Reus; 6
A las ocho de la maana prxima
deben estar entregadas las armas de
los que queden en Reus para
acogerse al indulto. Hasta dicha hora
no se romper el fuego ni de una ni
de otra parte, ni tampoco por los que
no acepten estas proposiciones.
[21] OLIVAR. Prim, p. 52. Lobra
eqestre va ser encarregada a
Llus Puiggner.
[22] ANGUERA. El general Prim,
p. 130.
[23] ACBC, Guerra Civil, Milcia
Nacional (1843), carpeta F:
Relacin nominal de los muertos y
heridos en el bombardeo de esta
ciudad en el da 11 de junio de 1843.
[24] ACBC, Concessi del ttol de
Ciutat Esforada (1843); ACBC,
Fons Municipal de Reus, Actes
municipals (1841-1846), folis 132-
134.
29
[25] ACBC, Fons Municipal de
Reus, Actes municipals (1841-
1846), folis 131-132. Una de les
inspeccions realitzades va ser a
casa de Francisco Torroja Sim,
advocat, resident a Barcelona,
que es trobava a la plaa del
Castell. La seva casa va resultar
afectada en los dos ngulos de
aquella dan a la calle del Mar y a
dicha plaza con parte de sus lienzos
amenazan ruina, tamb ho
foren els immobles de Sebasti
Anguera i Pere Canyelles (dins
les Actes Municipals, folis 135-
136).
[26] ACBC, Fons Municipal de
Reus, Actes municipals (1841-
1846), foli 134.
[27] ACBC, Concessi del ttol de
Ciutat Esforada (1843),
document 4: dibuix distintiu;
document 6: Oficio al Gobernador
Poltico a Tarragona dando traslado
de un decreto a 17 julio expedido en
Daroca concediendo a cuantos
tomaron parte en la defensa de Reus
en 11 de junio de 1843 un escudo de
distincin.
[28] ACBC, Guerra Civil, Milcia
Nacional. Concessi de corbata de
San Fernando a la bandera per la
defensa de 1843. Expedient
nmero 9.
[29] ACBC, Fons Municipal de
Reus, Actes municipals (1841-
1846), 1844. La quantitat exacta
que va adelantar la ciutat va ser
de 5.889 duros de plata.
[30] El Heraldo, 289 (22 de juny de
1843).
[31] ACBC, Fons Municipal de
Reus, Actes municipals (1841-
1846), folis 201-203.
[32] GORT JUANPERE, EZEQUIEL.
Lescut de Reus. Reus: Museu
Comarcal Salvador Vilaseca,
1996, p. 57-58.
[33] ACBC, Concessi del ttol de
Ciutat Esforada (1843),
documents 5 i 6.
[34] LVAREZ, J.A. DE.
Pronunciamiento de Catalua
contra Espartero y su Gobierno en
junio de 1846. [Barcelona: Impr.
A. Albert], 1844; p. 94-96.
EL PERSONATGE:
Reverter I de
Barcelona, un
mercenari del segle
XII (v.1090-v.1144)
[14/0/9]

Manel Gell
Historiador i arxiver
manelguell@acarn.cat

Estem molt acostumats a considerar

la Histria Militar de lpoca medieval
sota un prisme apriorstic que separa
els cristians dels sarrans. Poques
vegades considerem que un infidel
pogus lluitar, per descomptat
ocasionalment, a favor de les tropes
cristianes o ms encara, a linrevs. I
nhi hagu, i aix va ser prova, com
destaca A.ROVIRA I VIRGILI, de que els
militars cristians de lpoca no eren
pas fantics, ni tampoc els almorvits
que els acollien, els quals els
permetien fins i tot edificar esglsies
per tal de continuar en el seu culte
(ROVIRA [1926] 171). En aquest
nmero fem una incursi en territori
medieval, bo i considerant que s
breu i que anem ben acompanyats
(doncs seguim bsicament JOS
ENRIQUE RUZ-DOMNEC i JOSEP-DAVID
GARRIDO).
Aquest acreditat medievalista diu que
el personatge que aqu ressenyem fou
un cavaller de vida aventurera que
acab al nord dfrica servint sota les
banderes dels emirs
almorvits(GARRIDO [2014] 90).
Recordem que a mitjan segle XII
almohades i almorvits es van
esbatussar en una guerra quasi
dextermini, que van guanyar els
primers. Dins daquest marc poltic i
militar, que tamb enfrontava els
tafes almorvits amb els cristians
catalano-aragonesos, es va moure
Reverter.
Barcelon de soca-rel
Pot ser es podria pensar que la seva
actitut de lluitar amb els almorvits

30
es degu a uns orgens foscos, no del
tot cristians. Ben al contrari, el
llinatge del vescomte Reverter es
remuntava a mitjan segle X, amb el
que fou el primer vescomte de
Barcelona, Gombau (fill del vescomte
Ermemir dOsona), de qui Reverter
descenia per lnia agnatcia(FLUVI
[1971] 239). Efectivament, Reverter
era fill de Guislabert II (v1126) i de
Rolanda i nt dUdalard II (v1077) i
de Guisla de Llu. Aquest darrer
fou nebot valenci del prncep
dOlrdola Mir Geribert (1060) i la
seva via Riquilda (rebesvia doncs,
de Reverter), era germana de Ramon
Borrell I i dErmengol I, dels qui
davallaren sengles lnies comtals de
Barcelona i dUrgell. No es pot negar
pas que la seva era una estirp
llinatjuda dall ms, levoluci de la
qual explica amb gran detall
J.E.RUZ-DOMNEC (Vegeu el treball
de RUZ [2006]).
La famlia vescomtal barcelonina va
senyorejar el castell de la Gurdia del
Bruc (o de Montserrat) i sembla que
des del principi van posseir els dos
castells principals de Barcelona, a
ms daltres a la frontera amb els
sarrans. El naixement de Reverter,
se situa a Barcelona vers
1090(FLUVI [1989] 133).
Captiu i al servei dels almorvits
De fet, el fill del vescomte barcelon
inici les seves armes en servei del
comtat de Barcelona, com era la seva
obligaci, per poc desprs de la
desfeta de Corbins, vers 1124, va
caure presoner del sold almorvit
Ali Ibn Yssuf, que el dugu pres al
nord dfrica. Un cop all, lemir sab
apreciar les excepcionals qualitats
guerreres que mostrava el nostre
plan i amb el dessig de comptar
amb bones tropes cristianes en els
seus exrcits, li don crrecs de
responsabilitat militar. Reverter va
satisfer totes les espectatives i en poc
temps es convert en cap duna host
de cristians (amb notable presncia
catalana: Artau de Calders, Pelet de
Castellnou, Pere Pon de Falcs,
Ramon Folc, Berenguer de Granera,
Bernat de Gurdia, Albert de
Pierola, etctera) captius al servei
morabit de lemir(GARRIDO [2014]
91).
Tinguem en compta que una de les
causes que va pesar en la sublevaci
dels musulmans dHispnia contra
dels almorvits, fou precisament la
debilitat que tenien els emirs per
comptar amb cavallers cristians entre
les seves tropes delit; aquestes eren
diverses i sagrupaven sota el
comandament de Reverter(ROVIRA
[1926] 171).
Efectivament, van combatre des de
1132 (combat contra Abd al-Mumin
a la regi del riu Draa) en totes les
campanyes militars que seguiren
contra els almohades. Reverter
destac en les del Gran Atles i del Rif,
que dirig els primers anys de la
dcada dels 40. Sota dels emirs Ali i
el seu fill Txufn, que li tenien
predilecci, arrib al capdamunt de
lexrcit almorvit. La seva fama
dinvencible el convert en una
llegenda que va influir en la literatura
posterior espanyola, i incls apareix
en limmortal Quixot(RUZ [2006]
capitols 15 i 16).
Reverter, vescomte de Barcelona
Poc desprs de ser capturat i dut al
nord dfrica, vers 1126, moria el
vescomte de Barcelona Guislabert II,
pare de Reverter. Com a hereu del
31
seu progenitor, li pertocava el ttol forjat. La munificncia comtal, a ms
vescomtal, per Reverter havia fet la de verificar-li la senyoria del castell
seva fortuna i trajectria militar amb de la Gurdia del Bruc, el va fer
els almorvits i la seva vida estava senyor dels castells de Piera,
vinculada al nord dfrica ms que no Castellol i Cabrera dAnoia, i del
pas a Barcelona. Amb tot, lany 1133 monestir de Sant Cugat del Valls.
vingu a Barcelona per reclamar el
ttol i dominis paterns, que el comte El principal patrimoni familiar segu
de Barcelona li va reconixer. sent, emper, el castell de la Gurdia
Arranjats aquests afers, torn al nord de Montserrat, conegut antigament
dfrica dos anys desprs (1135). com castell de Bonifaci, que data del
Deix com a regent el seu nebot segle X. El 1370 fou adquirit pel
Guillem de Sagurdia (v1155- Monestir de Montserrat, fins a les
d1187), home descs seny, per en desamortitzacions del segle XIX. Les
qui confiava plenament. escasses restes que en queden, un
llen de mur bastit amb la tcnica de
Lany segent mateix, el 1136, lespina de peix, encara es poden
Sagurdia havia darribar-se al veure dalt del tur on sassentava,
Marroc per tal de veures amb lonclo presidint el coll de Can Massana, al
morabit, ats que Berenguer Ramon massis de Montserrat, dins del terme
de Castellet lhavia desbancat i municipal del Bruc (lAnoia).
shagu dembolicar en unes
trifulgues que
lacabaren enfrontant
al comte de
Barcelona(GARRIDO
[2014] 91-92).
Reverter, dfrica
estant, repar els
danys ocasionats pel
nebot i solucion el
conflicte. Lany 1138
tornava a Barcelona i
a mitjan 1139
estreny els llaos de
confiana amb el
nebot Sagurdia tant
com va ser casar-lo
amb la filla Guisla i
cedir-li la meitat dels Restes del castell de la Gurdia de Montserrat (2009)
seus bns a [ Ricard Ballo: www.catalunyamedieval.es ]
Catalunya(RUZ [2006] captol 15).
Mort i descendncia
Sembla que la seva relaci amb la
casa comtal de Barcelona sempre fou
La mort de Reverter sha de situar
bona, no nicament pels llaos
en una data incerta entre el 4 de
vassalltics i de parentiu sin tamb
juliol de 1144 i el segent 23 de juny,
en atenci a la fama de soldat
ats que va esdevenir lany 593 de
invencible que Reverter shavia
lhgira. Fou a la regi dels Ban

32
Ilmi, espasa en m, lluitant contra
els almohades. Al contrari que els
almorvits, aquests no el tenien gens
dapreci, ni respecte, per la qual cosa
no nicament deixaren les despulles
del cadver sense enterrar, sino que
a ms les crucificaren. Amb la seva
mort finia limperi almorvit, oims
quan dos anys desprs els almohades
entraven a Marrqueix(GARRIDO
[2014] 92).
Casat amb una Arsenda, Reverter
fou pare de dos fills, Berenguer, que
el succe, i Al (de fet: Ab-l-Hasan
Ali ibn Reverter, o per abreujar: Ali
ben-Reverter). Des de 1133 i en vida
de Reverter, actu com a vescomte
regent el nebot Guillem de
Sagurdia, i en morir, aquell deman
al comte de Barcelona que li
adjudiqus la resta del patrimoni i
linvests amb el ttol vescomtal. Ho
gaud fins el 1155. Llavors havia
tornat de Marrqueix sobtadament el
fill Berenguer Reverter (v1115-
v1187), que reclam i obtingu
lherncia del pare. Aquest, se sap
que estigu casat amb Ermessenda
de Castellvell i que sign testament
el 1167 i sen torn sol a Marrqueix.
El seu fill Berenguer Reverter de
Castellvell (v1208) arrib a un
acord amb el cosi Sagurdia el 1177 i
sis anys desprs se nan al Marroc,
don torn el 1187 per signar les
seves ltimes voluntats. Deix tot a
un altre cos, Albert de Castellvell,
amb la qual cosa fou el darrer del
llinatge(FLUVI [1971] 239, FLUVI
[1989] 133-134 i RUZ [2006]
captol 16).
Laltre fill de Reverter I, Ali ben-
Reverter, serv el califa almohade
Abuiacub, per exemple en la presa
de possessi de les illes Balears, la
sotmessi de les quals fou oferta pel
val Ishac, a les acaballes de la seva
vida. Ali ben-Reverter arrib en mal
moment, una revolta interna
promoguda pels fills dIshac havia
capgirat la situaci i aix que trepitj
sl mallorqu va ser engarjolat.
Durant labsncia del nou val
Almansur, Reverter fill fou alliberat
i promogu una nova revolta que
entronitz Mohmed, el fill de
lanterior val promotor del
sotmetiment al califat
almohad(ROVIRA [1926] 507-508).
Va morir el 24 de juny de 1187, a
Tunis, executat pels proalmorvits
Ban Ghniya, desprs de la derrota
a la batalla dal-Umra(GARRIDO
[2014] 93).

Bibliografia

ROVIRA [1926] LVI-PROVENAL, Chronica Adefonsi [1950]

ROVIRA I VIRGILI, A[NTONI]. VARISTE. Documents Chronica Adefonsi
Histria Nacional de indits dhistoire Imperatoris. A c.d. Luis
Catalunya. Volum IV. almohade: fragments Snchez Belda. Madrid:
Barcelona: Edicions manuscrits du legajo CSIC, 1950, p. 191-193.
Ptria, 1926, p. 171, 257 i 1919 du fonds arabe de
507-508. lEscurial. Pars: P. FLUVI [1971]
Geuthner, 1928. FLUVI, ARMAND DE.
LVI [1928] [Genealogia dels

33
vescomtes de Barcelona, a
lentrada Barcelona],
dins: Gran Enciclopdia
Catalana. Volum 3.
Barcelona: Edicions 62, p.
239.
CATAL [1974]
CATAL I ROCA, PERE.
Extinci del vescomtat de
Barcelona. Barcelona:
Dalmau, 1974.
RUZ [1983-1984]
RUZ-DOMNEC, JOS
ENRIQUE. Las cartas de
Reverter, vizconde de
Barcelona. Boletn de la
Real Academia de Buenas
Letras de Barcelona, 39
(1983-1984) 93-118.
FLUVI [1989]
FLUVI, ARMAND DE. Els
primitius comtats i
vescomtats de Catalunya.
Cronologia de comtes i
vescomtes. Barcelona:
Enciclopdia Catalana,
1989 (Biblioteca Universi-
tria), p. 132-133.
RUZ [2006]
RUIZ-DOMENEC, JOSE
ENRIQUE. Quan els
vescomtes de Barcelona
eren. Histria, crnica i
documents duna famlia
catalana dels segles X, XI
i XII. Barcelona: Fundaci
Noguera, 2006 (Textos i
Documents; 39).
GARRIDO [2014]
GARRIDO I VALLS, JOSEP-
DAVID. Ramon Berenguer
IV. Barcelona: Dalmau,
2014 (Bofarull; 21), p. 90-
93.

R E C E N S I O N S:
[Nombre de notes / Nombre de centres documentals consultats / Nombre de bibliografia citada
(+ hemeroteca) + acceptable, ++ b, +++ excellent, ++++ extraordinari]

FONTN BARREIRO, RAFAEL. Los romanos en Hispania. En el orgen de

nuestra cultura. Madrid-Mxico-Buenos Aires-San Juan-Santiago:
Edaf, 2014, 264 p.
Els exrcits del Laci, de Roma, arribaven a un nou territori
inicialment cercat com objetiu militar. Aix que sincorporava a limperi,
i especialment desprs de la reforma impulsada per August per al
govern i lorganitzaci de les provncies, el propsit de Roma era ja
donar forma al nou territori i fer-ne una provncia dins del seu imperi i
organitzar-ne ladministracin. Per als habitants de la pennsula Ibrica
aquest procs report grans beneficis.
La civilitzaci romana supos la consolidaci i difusi del model
social que fou capa de produir el mn antic i que constitueix la seva aportaci ltima a la
histria dels homes: el model de vida urbana oposat al model rural. Els veterans de la conquesta
crearen una xarxa de ciutats que es convirtiren en focus de difusi del seu model social;
extengueren el llat i la seva escriptura com a llengua universal i vehcle de la cultura
grecollatina; finalment, establiren uns principis econmics i unes regles de joc al mercat que
encara segueixen vigents. De lantigua Ibria fins a la mediterrnia Hispnia, en un procs de
capilaritzaci cultural, els camins de Roma es branquificarien fins vertebrar la nostra civilitzaci.
Rafael Fontn Barreiro es dedica a la docncia com a catedrtico de Llat de lIES "Jos de
Churriguera" de Legans i ha procurat donar a conixer als seus alumnes les petjades
dHispnia, especialmente a Segbriga, Mrida i Carranque. Es va llicenciar en Filologia Clssica

34
per la Universitat Complutense amb una memria sobre Planudes, savi que visqu a finals del
segle XIII a Constantinobla, aportaci a la seva histria cultural que ha merescut finalment
lhonor daparixer recollida a la wikipdia. Collabor durant dos anys com a professor ajudant
en la ctedra dArqueologia Clssica que dirigia el professor Blanco Freijeiro, amb qui va poder
comptar ms tard per tal que descobris als nois de Legans el misteri dels bronzos de Riace. En
aquestos primers anys de professi disfrut a ms duna beca del CSIC per treballar en el Lexicon
Iconographicum Mythologiae Classicae, enciclopdia europea diconografia clssica publicada entre
els anys 1981-1999, per a la qual va redactar lentrada Abundantia. Collabor en diversos textos
collectius en els que shavia dincloure una referncia ms o menys extensa dHispnia, o del
mn rom en general. Sha dedicat tamb a traduir poesia llatina i prosa anglesa (algn manual
darquitectura clssica, el Greek and Roman Architecture, de Robertson, amb el professor Abad
Casal). El 1986 public la traducci de La Eneida de Virgilio. Per aix semociona especialment
quan te ocasi de parlar de les petjades del mantu a Hispnia, com en el cas del teatre de
Cartagena, o en el de la tauleta de fang en la qual un escolar dItlica degu escriure els primers
versos del poema.
[www.edaf.net]

LOPEZ VILAR, JORDI. Cesar contra Pompeyo. Glandes inscriptae de la batalla de Ilerda (49
aC). Chiron. Mitteilungen der Kommission fr alte geschichte und epigraphik des Deutschen
Archologischen Instituts, 43 (2013) 431-457 [62/1/42, +++].
Doctor en arqueologia i membre actiu de lInstitut dArqueologia Clssica, JORDI
LPEZ VILAR va sorprendre la comunitat cientfica amb una brillant tesi doctural sobre la
Baslica romana de Tarragona. Per els seus mbits dinters sn diversos (i la seva
producci bibliogrfica massa prdiga com per sintetitzar-la be), i un dells s el militar.
Els glandes inscriptae (GI) sn els projectils (amb inscripcions) que disparaven els
foners, uns auxiliars de la infanteria que, a ligual que els arquers, eren molt preuats per
lexrcit rom. Els GI no han estat recollits en excavacions formals (provenen de
colleccions particulars, en trobar-se els exemplars de forma casual i dispersa), per com
sadverteix, contribueixen a documentar jaciments de campaments militars i camps de
batalla. A travs dun recull de GI de 82 bales amb la inscripci SCAE, trobats prop de
Picamoixons, LPEZ VILAR especula sobre lexistncia dun campament rom a la zona.
Es descriuen aquests projectils i es comparen amb daltres exemplars trobats al Priorat, a
Tortosa o a Monts (on documenten el campament dun fill de Pompeu el 45 aC).
Les sigles SCAE de les inscripcions ballstiques han de correspondre a algun
militar dalta graduaci de cognom Scaeva, probablement centuri, i lautor exposa
algunes hiptesi sobre la seva identitat, a travs de bibliografia contrastada. Les que
duen la inscripci XII, es refereixen amb tota probabilitat a la dotzeava legi, que
operava a la zona. La inscripci CN MAG, corresponia a Cneu [Pompeu] Magne.
Les diferents bales amb aquesta inscripci, permeten identificar una unitat
auxiliar de foners dins dalguna de les legions assentades a Catalunya, i a travs de les
seves troballes en diferents punts, traar un itinerari de marxa (militar) que aniria des de
Mallorca a Monts, passant pel Camp de Tarragona i Lleida, vinculats estretament amb
la batalla dIlerda del 42 aC. Delaten, aix mateix, una marxa militar accidentada fora de
litinerari convencional (a travs de la Conca de Barber) i per alta muntanya i indiquen
petits combats complementaris als que Csar va consignar en el seu dia, i que shaurien
produit pels voltants dIlerda.
[MG]

35
GARRIDO I VALLS, JOSEP-DAVID. Ramon Berenguer IV.
Barcelona: Dalmau, 2014 (Bofarull; 21), 350 p. [391/1/289, ++++]
La biografia histrica catalana est reviscolant
considerablement des de que Rafael Dalmau Editors ha fitxat
el professor DAVID GARRIDO, excellent medievalista que amb
gran mestria dexposici i una ploma privilegiada ja ens ha ofert
bona prova de les seves habilitats amb les biografies de Mart I
(2010), Jaume II de Mallorca i Ferran I (2011). Lalacant GARRIDO
te en el seu haver altres publicacions, fora de lestricte biografia
per casi sempre dins de lmbit medievalista, que lacrediten
sobradament com un dels actuals escritors dhistria ms
qualificats, encertats i prolfics.
El nostre autor es caracteritza per prmer i extraure fins a
lltima gota el suc dinformaci, puntual, diversa o creuada,
que li proporciona una ampla selecci bibliogrfica (quasi 300
ttols) on consten publicacions de mitja dotzena didiomes. Noms aix pot baixar al detall, fins
on li s perms, per documentar dates, fites, motius, conseqncies, etctera, que cooperen
estretament a perfilar la vida i personalitat del comte-prncep-dominador i dels seus ms
propers, familiars, magnats, servidors, per tamb rivals i enemics. En ms duna ocasi
reemprn les ltimes disquisicions dels historiadors ms antecedents per posar el seu ma a la
gran murada de la Historiografia i els esmena o corrobora amb lautoritat que li proporciona el
seu coneixement de lpoca. La seva percepci va ms enll del que diuen les fonts, GARRIDO
entrecreua dades, especula amb una sorprenent visi dels temps antics i acaba teixint amb gran
habilitat un relat dels fets raonat, lgic i empric, per alhora fresc i enormement dinmic. Ens
queda una radiografia fora ntida de la famlia comtal, del moment que va viure, dels vens,
sbdits o rivals que van tenir i de les relacions que van mantenir amb tots ells. LEstil de
lalacantinot ens recorda, en ocasions, al de linoblidable STEVEN RUNCIMAN que tan bones
lectures ens va proporcionar a les joveneses.
La nostra afici per la Histria Militar es veu complaguda amb la lectura daquest Ramon
Berenguer IV, oims el sis captol, on se suscinten en una seixantena de pgines les campanyes
militars del Sant (a qui li hagus pertocat, amb major encert, el mot del pare, el Gran), tant al nord
(contra els baussencs), com al sud, contra els almorvits (ocupaci de Tarragona i conquestes de
Lleida, Fraga, Mequinena i Tortosa) i encara ms enll, a Almeria. En el relat, GARRIDO para
major atenci a lentorn histric del moment que al mateix fet bllic (que ja esdev circumstncia
lgica del context exposat), i aix, aprofundeix en el joc poltic i les relacions diplomtiques que
van acabar possibilitant les campanyes militars. El quart Berenguer particip a la croada contra
Almeria per tal que genovesos i cavallers francs lajudessin, seguidament, a conquerir Tortosa i
Lleida, tamb sota la consideraci de croada, proclamada pel Sant Pare. Alhora, sexhibeix un
gran coneixement de la histria que es coa a laltre banda, o sigui en els regnes infidels
(sarrans, almorvits, almohades), cosa que permet explicar cada situaci i fer-hi coincidir fets i
personatges. Els amants de la poliorctica trobaran dall ms interessant els detalls de la presa
de Tortosa i dArle, per a les quals els comtals van utilitzar un artefacte de setge com un enorme
castell de fusta navegant sobre les aiges del Roine, de veritat, impressiona fins i tot avui en llegir els
textos cronstics (p. 207), certament. Landrmina fou decissiva en les preses dAlmeria i Tortosa.
Amb les seves conquestes i la uni dinstica amb lArag, va ser Ramon Berenguer IV el
sobir que va prefigurar el Principat de Catalunya, que si be llavors del segle XII no es
reconeixia amb aquesta denominaci (com be es comenta al principi), s que va quedar quasi
delimitat en les seves fronteres naturals, les que coneixerien les segents generacions. El Sant va
heretar un comtat puixent, Barcelona i lEmpord, per va llegar una naci, ats que aconsegu
adjudicar-se la resta de comtats (Besal, la Cerdanya) o sotmetrels vassallticament (Empries,

36
Rossell), a ms deixamplar notablement el territori i la influncia barcelonina, per totes bandes:
ponent (conquesta de Lleida), sud (ocupaci de Tarragona i conquesta de Tortosa) i nord
(consolidaci a la Provena). La uni dinstica amb lArag posava els fonaments del que es
coneixeria com Corona dArag. A la seva mort, havia triplicat el territori que li lleg el seu pare.
[MG]

Sumari: Introducci (7). 1. Lincipient Principat de Catalunya (19). 2. La famlia comtal de Barcelona (31):
Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II: lavi i el besoncle (32); Ramon Berenguer III: el pare (35); Dola
de Provena: la mare (39); La prole de Ramon Berenguer III i Dola (43). 3. El primognit de Ramon
Berenguer III (47): El temps de la infantesa i ladolescncia (48); Testament i mort de Ramon Berenguer III
(61). 4. El cam cap a la uni amb Arag (69): Ramir II dArag i famlia (72), Els primers anys de govern
de Ramon Berenguer IV (1130-1137) (84), La uni amb Arag (95). 5. Comte de Barcelona i marqus,
prncep i dominador dArag (115): El sotmetiment del comte Pon Hug I dEmpries (115); El prncep
dArag (126); El testament dAlfons el Bataller un altre cop (145); Lacord amb els templers (153). 6. Entre
Alandalus i Provena (1143-1149) (177): Alandalus: la fi dels almorvits (184); Provena: la Primera
Guerra Baussenca (187); La campanya militar contra Almeria (197); Les conquestes de Tortosa, Lleida i
Fraga (217). 7. Lapogeu del regnat (1150-1162) (235): Matrimoni i vida familiar (238); Reivindicacions
peninsulars: Navarra i Alandalus (246); Castella: dAlfons VII a Alfons VIII passant per San III (255);
Prncep ms enll dels Pirineus: Occitnia i lImperi (261). 8. Trasps. Sepeli i successi (271): El sepeli a
Ripoll i la santedat (274); La successi de Ramon Berenger IV (278). Annexos (287): Genealogia de Ramon
Berenguer IV (288); Provena des de 1125 (290); La pennsula ibrica a la mort de Ramon Berenguer IV
(1162) (291); Els estats de Ramon Berenguer IV (292). Bibliografia (295). ndex onomstic (319).

MARTINES, LAURO. En tiempo de guerra. Una historia

alternativa de Europa. 1450-1700. tr. David Len. Barcelona:
Crtica, 2013 (Serie Mayor), 344 p.
La versi establerta de la histria de lEuropa moderna
ens parla de les guerres que es van succeir entre 1450 i 1700 des
del punt de vista dunes causes poltiques amb les quals els
governants les justificaven, en nom del be com o de la religi, i
valoren sobretot el paper que tingueren en la formaci dels
estats moderns. LAURO MARTINES, el gran historiador del
Renaixement, ens ofereix una nova i enriquidora perspectiva,
que recupera la dimensi humana dunes guerres narrades des
de sota, des de lexperincia del soldat, del camperol, o de
lhabitant duna ciutat assetjada. Una guerra de fam i
canibalisme, desglsies saquejades i poblats incendiats, de
camps devastats, dhomes torturats i de dones i nens violats.
Aix, i no els pronunciaments dels governants, s el que constitueix
la veritable cara de la guerra, ens diu. Noms que aquesta nova imatge del passat ens obliga a
examinar crticament la poltica dels prnceps, i a revisar la versi de la histria que sha construit
a partir de les crniques i els relats oficials.
La misria de la guerra s un dels grans temes de MARTINES, i ell sap fer-lo de manera
apassionant: enlloc de centrar-se en lestratgia i les maniobres diplomtiques, escriu la histria
militar des de la perspectiva de les vctimes" [The Wall Street Journal]
LAURO MARTINES s un dels ms clebres historiadors del Renaixement itali i de la
Europa moderna. Ex professor en la Universitat de Califrnia, a Los ngeles (UCLA), s autor,
entre daltres ttols, de: Fire in the City: Savonarola and the Struggle for Renaissance Florence i April
Blood: Florence and the Plot Against the Medici.
[www.planetadelibros.com]

37
SEZ ABAD, RUBEN. El sitio de Viena de 1529. Saragossa:
HRM, 2013, 152 p., 7 ilustr. i mapes color. 240x170.
Des de la seva irrupci a Europa, amb la conquesta de
Constantinobla per Mehmet II lany 1453, el poderiu turc al
continent no havia deixat daugmentar. El seu punt culminant
arribaria amb la victria de lexrcit otom a la batalla de
Mohcs (29 dagost de 1526), que supos la destrucci de
lexrcit hongars, aix com la mort del sobir Llus II
dHongria. Des daquell moment, la ciutat de Viena quedaria a
primera lnia, i assumiria un paper clau en lestratgia militar
imperial. No passaria molt de temps desprs de Mohcs fins
que la ciutat es veis amenaada per les armes turques. Noms
tres anys desprs, el 1529, Suleimn encapalava el major
exrcit que havia trepitjat sl europeo fins aquell moment. La
seva destinaci no podia ser altre que la capital imperial:
Viena. Nova frontera entre el Sacre Imperi i lImperi Otom, o
el que s el mateix, entre la Cristianitat i els infidels, davant
dels murs de Viena shauria de lliurar una batalla cridada a decidir el dest de tot Occident.
Lheroca defensa, protagonitzada per un quantis exrcit imperial, no noms salv una ciutat de
la seva conquesta, sin tota una cultura i una forma dentendre la vida.
Sempre ens quedar el dubte de qu hauria passat si els turcs haguessin obtingut la
victria davant de Viena, considerada el cor dEuropa. Probablement tot hauria cambiat i pot ser
fins i tot la cultura occidental, tal i com lentenem avui dia, mai no hagus existit. Daqu la
importncia daquest triomf, que marcaria un abans i un desprs en lequilibri de poders
existents a tot Europa, aix com en el Mediterrani. Entre els contingents que prengueren part en
la defensa, va ocupar un lloc destacat la intervenci duna unitat darcabussers espanyols, tropes
versades en aquest tipus de combats i que estigueren en tot moment a lalada de les
circumstncies. Al costat dels lansquenets, foren la punta de llana de lexrcit defensor, i van
infligir severes derrotes als assaltants, fins a forar finalment la seva retirada rumb a Estambul.
Malgrat daconseguir salvar Viena de latac turc, els enfrontaments entre el Sacre Imperi i
la Sublime Porta, encara es succeren per espai dun altre segle i mig. La capital imperial es va
mantenir molt de temps a primera lnia amb lenemic, fins lany 1683, quan la ciutat tornaria a ser
objecte dun nou setge pels otomans, operaci que tamb es va saldar amb un estrepits fracs
per als atacants. [www.hmrediciones.com]. No podem deixar passar per alt el fet que molts cavallers
catalans van acudir a la crida del seu sobir Carles I i van prendre part en aquell setge. El primer
Habsburg de la Corona catalano-aragonesa va recompensar generosament aquell esfor, amb la
concessi de privilegis de noblesa com el que va rebre Llus de Margarit Carrillo, avantpassat
directe de Josep de Margarit [MG]

Sumari: El Sacro Imperio y el Imperio Otomano, los dos polos de Europa. Camino a Viena, peripecias y
vicisitudes de la fuerza expedicionaria otomana. Las fuerzas enfrentadas: El ejrcito imperial, los
arcabuceros espaoles, los lansquenetes alemanes; El ejrcito otomano, las tropas regulares, los jenzaros,
los sipahi (timariotas), las tropas irregulares, los basi-bozuk. La poliorctica a comienzos del siglo XVI:
Nuevos caones para los nuevos tiempos; Las innovaciones tambin llegan al diseo de las fortificaciones;
Recursos y tcnicas de asedio a comienzos del siglo XVI. La hora de la verdad: El ejrcito otomano se
aproxima a Viena; Viena se apresta para el asedio; Tropas defensoras y su despliegue. El asedio: El ejrcito
otomano ad portas (22-25 de septiembre); Primeros combates en torno a Viena (26 de septiembre - 2 de
octubre); Intensificacin de la lucha (3 - 13 de octubre); Un ltimo intento contra las murallas de Viena; El
repliegue del ejrcito otomano (14 de octubre - 20 de noviembre). Claves de la campaa de Viena. El da
despus. Viena en primera linea de frente por ms de siglo y medio.

38
PONS BARRACHINA, MARC. La famlia, la casa, lobrador i la terra; en la crisi i en la guerra dels
Segadors (1592-1652). El cas de Vallfogona de Riucorb una vila de rgim senyorial-; i de la
famlia Ponts una nissaga de pagesos tinents i aloers-; en el tombant que marca la fi de lEdat
Mitjana i linici de lEdat Moderna. Tesi de llicenciatura dHumanitats, curs 2012-2013,
UOC, dirigida per Xavier Casals i Messeguer. Qualificada amb Matrcula dHonor.
Guardonada amb laccssit al Premi Sant Jordi 2014 de la Societat Catalana dEstudis
Histrics (IEC). Dipositada cpia a la Biblioteca de lArxiu Comarcal del Baix Camp.
Estudi a escala local de levoluci social i econmica de la cinquantena llarga de famlies
que composaven la comunitat de Vallfogona de Riucorb, amb especial seguiment de la famlia
Ponts. Abasta el perode comprs entre la punta de plenitud del segle XVI i el final de la guerra
dels Segadors, vista com la conseqncia de la crisi general que visqu el pas a partir dels
primers anys del segle XVII. La consulta de la documentaci notarial i sagramental de
Vallfogona, dipositada a lArxiu Comarcal del Baix Camp, a Reus, ens aporta el dibuix duna
societat prspera i expansiva que transita cap a nous paisatges socials i econmics. La Vallfogona
de 1592 s una plaa amb una presncia important de lestament artesanal (25% de la poblaci)
que creixia a lempara de la puixana del sector agrari. La progressiva incorporaci de la massa
jornalera agrria a la gesti autnoma de la terra, a travs de frmules destabliment o de sots-
establiment, ens recorda els models altmedievals. Creix i s desenvolupa un estament intermedi
format per aquests pagesos autnoms i pel sector menestral, que te un reflex en el repartiment de
les quotes de representativitat de la societat en les institucions locals.
El fort endeutament dels pagesos autnoms com a condici prvia a laccs a la terra
mpliament detallat en la Llibreta de Deutes-; sumat a les males anyades consecutives (1609-
1612) i a lalteraci de preus inicials i finals de la producci agrria per lefecte de lacaparament
i lespeculaci que promouen grans negociants i autoritats poltiques- provoca lensorrament
daquests emprenedors. La prdua dels bns mobles que garantien els deutes, i en molts casos la
desestructuraci de les famlies, foren factors que engreixaren el fenomen bandoler i
alimentarien la revolta de 1640. I aquesta situaci arrossega inevitablement els menestrals.
Memorials de Combregats i Capbrevacions revelen una progressiva destrucci de lactivitat
fabril. A la viglia de 1640, el paisatge social i econmic de Vallfogona havia reculat als anys
immediatament posteriors a les guerres dels Remences, i shavia malaguanyat un segle llarg
dexpansi demogrfica i econmica. A ms, amb la desaparici de lestament intermedi, la
comunitat perd loportunitat histrica de consolidar una quota de representativitat que fes de
contraps als interessos senyorials.
En el decurs del conflicte dels Segadors, Vallfogona fou bsicament una plaa de
refugiats. La situaci geogrfica hi va contribuir decisivament. El Memorial de Combregats de
1641 relaciona setze persones en una nova categoria de forasters que sincorporen sobtadament
a la massa demogrfica local. La irrupci daquest collectiu que representa quasi un 10% del
total de la poblaci, estaria directament relacionada amb els efectes devastadors de la guerra a la
plana dUrgell. Les mateixes fonts els identifiquen com a unitats familiars redudes, generalment
formades per la parella nicament. I de professi artesans. Una injecci demogrfica i econmica
que no va tenir continutat. Vallfogona estava installada en un context de crisi profunda, i la
conjuntura existent no els devia animar a arrelar, perqu coincidint amb la progressiva
pacificaci del pas desapareixen dels Memorials, sense relaci amb lobituari.
La crisi i la guerra dels Segadors, a Vallfogona, posa de relleu la pervivncia de models
socials i econmics medievals que lluny dafeblir-se, derosionar-se, amb laparici detapes
crtiques s recuperen de la terica desfeta del resultat de la guerra dels Remences. Fins i tot s
renoven i sadapten a les noves realitats, i contribueixen decisivament a la formaci dun tipus de
paisatge que JOAN REGL va definir prpiament del Barroc, s a dir, amb una minoria enriquida i
una immensa majoria empobrida.
[lautor]

39
SERRA I CENDRS, GABRIEL. Els homes de Felip V. Els
ajuntaments borbnics de la Conca de Barber (1714-
1738). Montblanc: Centre d'Estudis & Consell
Comarcal de la Conca de Barber, 2014, 226 p.
Una consecuci historiogrfica fonamental en
l'actual moment poltic que viu el pas s l'augment de
treballs sobre les conseqncies del nou ordre poltico-
militar d'imposici castell felipista arran del cicle
d'ocupaci de l'Antic Regne de Valncia, el Principat,
Mallorca i les Pitises entre 1707 i 1715. Aquest impuls
en les investigacions, com en el seu grau de divulgaci
rigorosa, ve concretat en recerques territorialitzades, la
caracterstica de les quals s detallar els ritmes poltics
interns pel que fa a la reglamentaci de les lleis
borbniques de nova planta. Sense aquestes elaboracions
no podrem comparar casustiques intercomarcals ni
interregionals i reduirem escadusserament, per contra,
la comprensi d'aquesta conjuntura a determinats
enclavaments urbans. Cal destacar, en aquest sentit, el cicle de conferncies organitzat pel
Consell Comarcal de la Conca de Barber La Guerra de Successi a la Conca de Barber
(octubre de 2006).
El detallat i ben ponderat estudi de l'historiador GABRIEL SERRA sobre els representants
municipals de Felip V a la Conca de Barber cal situar-lo en una nova represa de les
investigacions centrades en el primer ter del set-cents. La seva obra sobre el nomenament de
quadres poltics derivats de la normativa felipista municipal de 1717 situa el lector en dos mbits
que, s clar, es relacionen: l'estructura poltica i administrativa que, a travs dels dotze
corregiments, substitua la divisi territorial en vegueries, i la dinmica social interna de cada
corregiment pel que fa a l'assoliment de l'ordenaci prevista en el Decret de Nova Planta de 1716.
Quant al primer aspecte (s aconsellable de comenar a llegir el volum per l'epgraf "La
distribuci corregimental") l'autor situa ben clarament el context del Corregiment de Tarragona,
que compta amb dues alcaldies majors: la que representa la capital, i l'alcaldia de Montblanc,
coneguda tamb amb la designaci de Tinent de Corregidor. L'estructura piramidal territorial
era, doncs: Corregidor - Tinent de Corregidor, el qual havia de fer acomplir els procediments
jurisdiccionals del governador del corregiment. Com a conseqncia d'aquesta divisi
administrativa els nuclis de poblaci de la Conca, que al set-cents eren cinquantaquatre,
restaven diluts en tres corregiments ms: Cervera, Lleida i Vilafranca del Peneds. Aquesta
divisi constata que l'estructura poltica municipal borbnica evolucion, com es dedueix del text
de SERRA, en dues etapes: 1717-1719 i 1719-1738. Mentre que la primera, de transici, acumula el
temps poltic transcorregut entre l'ocupaci militar de facto (1714) i les conseqncies
administratives del Decret de 1716 (1717); la segona fase explicita el ple funcionament de la
dinmica dels nomenaments dels batlles i regidors fins que el crrec d'alcalde (nou mot arran de
l'ocupaci castellanofrancesa) esdev vitalici, ja fins el 1808.
Segona caracterstica a remarcar. s en aquesta darrera fase on resta definit fent una
comparativa entre el primer captol ("Les administracions muncipals de la Conca de Barber a
principis del segle XVIII") i el tercer ("Els crrecs municipals") el canvi gradual en la designaci
de crrecs i en les dinmiques de govern. Dic 'canvi gradual' perqu l'aportaci ms destacada
d'Els homes de Felip V s mostrar continutats entre antics veguers i nou exercici de funcions que
fan en els nous ajuntaments. Aix, cal destacar que les noves institucions, malgrat ser governades
d'una manera predominant per antics felipistes, tamb ho foren per antics austriacistes, i no tan

40
sols per crrecs aristocrtics, sin funcions de regidor per bases menestrals i pageses. SERRA
tamb destaca conflictes entre les senyories i els governs muncipals abans i desprs de "1716", la
qual cosa indica que els processos del conflcite poltic eren de llarg abast i eren propis de les
contradiccions de classe de l'antic rgim (on tamb cal situar la poltica felipista).
El poder de centralitzaci borbnic i la substituci de la lgica poltica del preco estat-
naci catal per les lleis de la Corona de Castella t un assoliment d'objectius el 1738 quan
l'organitzaci poltica piramidal felipista assoleix el seu ple funcionament. I quan les elits
felipistes vegeu els cas del corrupte tinent corregidor a Monblanc Lorenzo de Oltra Garca entre
1725 i 1732 greixen tota la maquinria burocrtica territorial.
Tctiques de captaci de les autoritats borbniques envers austriacistes, desplaament
poltic municipal cap al domini de l'oligarquia econmica, per tamb casos que permeten
illustrar matisos socials en la nova situaci de l'alcaldia major de Montblanc, s el que trasllueix
d'una manera clara i didctica (cosa no sempre a l'abast de la capacitat expressiva dels
historiadors en general) la recerca de SERRA I CENDRS.
[XAVIER FERR TRILL. Professor de la URVT]

PRIM Y PRATS, JOAN; GODFREY RHODES I CHARLES EDMOND.

El viaje a oriente del general Prim. Ed. de Francisco J.
Martnez Antonio. Madrid: Miraguano, 2014 (Viajes y
Costumbres), 592 p.
El 1870, al carrer del Turc de Madrid van assassinar el
general Joan Prim Prats, president del govern espanyol
desprs de la revoluci de 1868. Irnicament, quasi vint anys
abans, el comte de Reus havia donat precisament a Turqua un
pas important en el cam que el port fins al cim del poder.
Durant 1853 i 1854, per encrrec del govern de torn,
Prim assist a les primeres operacions de la guerra de Crimea,
el principal conflicte armat que va tenir lloc a Europa des del
final de les guerres napoleniques fins a la Primera Guerra
Mundial. Acompanyat doficials de la seva confiana, per
tamb dun grup variat de militars extrangers, aventurers i
excntrics, Prim recorregu la parte de la Turqua europea corresponent a lactual Bulgria, on,
sextralimit en les seves funcions i assessor al general otom Omer-Baix en operacions que
tingueren lloc al front del Danubi, cosa que li valgu la felicitaci del sold Abdul-Mejid.
En tornar a Espanya, Prim publicaria una Memoria del viaje militar a Oriente que qued
prcticament indita. En aquest llibre sofereix una reedici de la mateixa, revisada i anotada,
juntament amb latles cartogrfic que devia haver-la acompanyat i els relats indits de dos
comissionats extrangers que tingueren estreta relaci amb Prim: el militar angls GODFREY
RHODES i lescriptor, aventurer i revolucionari polons Karol Edmund Choieki (CHARLES
EDMOND). Tot plegat, precedit duna completa introducci sobre lorientalisme militar espanyol i
la trajectria internacional de Prim, permetr als lectors endinsar-se en un episodi mal conegut i
tanmateix molt representatiu de latzarosa vida del general de Reus, ara que es compleix el
bicentenari del seu naixement.
Ledici ha estat realitzada per Francisco Javier Martnez Antonio, el qual ja ha publicat
en aquesta mateixa colecci: Intimidades de Marruecos. Miradas y reflexiones de mdicos espaoles
sobre la realidad marroqu a finales del siglo XIX i Viaje por Marruecos de Joaqun Gatell (el cad Ismail).
[www.miraguano-sa.es]

41

VIRGILI [COLET], ANTONI. Noveau villages et
processus migratoire en zona ctire de la
Catalogne (XII sicle): la campagne de
Tarragone. Dins: Implantations humaines en
milieu littoral mditerranen: facteurs
dinstallation et processus dappropriation de
lespace de la Prhistoire au Moyen ge. XXXIV
e rencontres internationales darchologie et
dhistoire dAntibes. Sous la direction de L.
Mercuri, R. Gonzlez Villaescusa, F.
Bertoncello. Antibes: ditions APDCA, 2014,
393-403. [29/0/16, +++]. Lorganitzaci feudal i la
colonitzaci del Camp de Tarragona al segle
XII, introdu un nou model destabliment
rural basat en el repartiment de lespai dirigit
pel comte de Barcelona i larquebisbe de
Tarragona. El treball de VIRGILI, ofereix una
reeixida sntesi del procs de restauraci de
la seu tarragonina. Els nous colons
beneficiats per aquest repartiment de territori
van rebre les corresponents cartes de
poblament, les quals determinaven els
contorns i les fites dels nous termes, i la
fundaci de llocs i viles repoblades amb
vassalls feudals del nord del pas. En els nous
establiments de poblaci, primaven
condicionants geogrfics i histrics en la
selecci dels indrets de residncia: terra per
al conreu, aigua a labast i facilitat per a
desplaar-se i comunicar-se. El Camp de
Tarragona esdev un dels espais pioners en
relaci als nous patrons dorganitzaci dels
nous assentaments. Lautoritat dels comtes
de Barcelona es manifesta en tota la seva
fora a partir de les primeres dcades del
segle XII, en contrast amb les iniciatives
baronials que havien regit la feudalitzaci
dels territoris entre el Llobregat i Tarragona.
Sobserva una transici i els nous
assentaments passen a ser qualificats de vila
o lloc, per ja no de castrum. Hom troba a
faltar, en aquest sentit, una major incidncia
en laspecte defensiu (fortificacions,
guarnicions, mobilitzaci dhosts, assignaci
de recursos militars, nomenament de
comandaments), en unes terres de frontera
que havien de ser objectiu potencial
dincursions andalusines reiterades [MG]
42
PUIG GREISSENBERG, ANNA M. Levoluci
del nucli emmurallat medieval [Figueres].
Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos,
Figueres, 44 (2013) 67-96. El permetre de
les muralles que varen defensar la vila
medieval de Figueres s un tema encara poc
estudiat. La troballa dunes restes
arqueolgiques durant unes recents obres
durbanitzaci ha portat a fer-ne una revisi.
Es planteja la hiptesi de lexistncia de tres
recintes emmurallats successius en el temps.
Els dos primers, els ms desconeguts, sn
anteriors a la decisi del rei Jaume I de fixar
els lmits del nou circuit de la vila, amb
latorgament de la Carta Pobla. El tercer,
conseqncia daquesta carta de privilegis,
encara avui sentreveu a la topografia urbana
de la ciutat [Resum]
ESPINO LPEZ, ANTONIO. La plana de Vic i
les guerres de Catalunya, 1652-1659. Ausa,
Vic, v. 26, 172 (2013) 309-328 [48/5/4, +++]. En
aquest article ens proposem analitzar el
paper que van tenir Vic i la seva vegueria en
el transcurs de la darrera fase de la guerra
entre Frana i la Monarquia Hispnica,
iniciada el 1635 i finalitzada el 1659. Des del
1652, arran de la recuperaci de Barcelona
per les tropes de Felip IV, una guerra llarga i
dura sestabl al nord del Principat; la lluita
bascularia entre lEmpord i la Cerdanya,
per les incursions franceses cap a Osona
farien daquestes terres una primera lnia de
combat [Resum] Efectivament, aquest nou
treball del professor ESPINO LPEZ gira
entorn a Vic i les incidncies que va viure
com a ciutat propera a la nova frontera
militar establerta desprs de la caiguda de
Barcelona (1652) en la guerra de Separaci.
Larticle es divideix en dos blocs, un primer
durant el virregnat del prncep Joan-Josep
dustria i el segon durant el del marqus de
Mortara, tots dos marcats per lengoixant
manca defectius, diners i recursos, no menys
que pels danys de les depredacions militars a
les poblacions civils, dutes a terme pels dos
bndols. Notable aportaci a la segona fase
de la guerra dels Segadors, un periode cada
cop ms conreat, no nicament per ESPINO,
sino tamb per altres autors (A.SIMON,
A.CASALS, etc.) [MG]
FONT I GAROLERA, JAUME. Territori,
paissatge i guerra a travs de la mirada dun
pags del segle XVII. Una relectura
geogrfica del diari den Joan de la Gurdia.
Ausa, Vic, v. 26, 172 (2013) 329-353 [95/0/19, +++]
Emprat per diversos historiadors, el Diari
den Joan de la Guardia, pags de lEsquirol
(Osona), escrit del 1631 al 1687 i editat per
Antoni Pladevall i Antoni Simon el 1986, s
un valus document no noms com a
testimoni de la guerra dels Segadors (1640-
1652), sin per conixer com era la vida
pagesa en aquella poca. Larticle fa una
lectura geogrfica del Diari que pretn
aconseguir els objectius segents: conixer
com era el mas, el territori i el paisatge de
lpoca (entorn, recursos, cultius, ramaderia);
analitzar lrea dinfluncia de les relacions
socioespacials de lautor del Diari, aix com
tamb el seu coneixement del territori, i
cartografiar els fets de guerra referits en
aquest document. [Resum]
FONTANA LZARO, JOSEP. Les guerres del
Francs. Dins: ARNABAT MATA, RAMON (a c.
d.). La guerra del Francs. 200 anys desprs.
Tarragona: Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 9-24 [33/1/37,
+++]. Una aguda visi transversal que noms
poden tenir aquells amb un bagatge de
treball, lectura i experincies notable, s la
que ens ofereix FONTANA en aquesta
aportaci seva que enceta el volum sobre la
percepci de la guerra del Francs a 200 anys
vista. Transversal perqu linsigne professor
no hi veu nicament una guerra (entre
napolenics i catalans), sino una lluita basada
en tota una barreja de motivacions i, s clar,
diversos bndols: monrquics contra
napolenics, en els mltiples motins que
esclataren per tota la geografia espanyola;
reaccionaris i conservadors, contra la
ideologia nouregimental que exportaven els
francesos; defensors de lordre feudal de tall
escanya-pobres contra els pobres escanyats,
sobretot de base camperola; revisionistes
catalans que comenaven a qestionar
lencaix del pas amb el patriotisme espanyol,
43
etc. Sn els diversos conflictes civils i socials
que aquella guerra va destapar com qui obra
una caixa de Pandora desada fins llavors en
un discret rac de les golfes de levoluci
histrica, tot escampant una llavor
revolucionria que es faria sentir els prxims
anys. Amb tot, recorda que la guerra la va
pagar el camp, que en va sofrir, a ms, tot el
pes de la violncia..., com illustren BOSCH I
CARDELLACH, ESTEBAN CANALES o ANTONIO
MOLINER [MG]
GELL, MANUEL. La guerra del Francs al
Camp de Tarragona (1808-1814). Dins:
ARNABAT MATA, RAMON (a c. d.). La guerra
del Francs. 200 anys desprs. Tarragona:
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,
2013 (Recerca; 29), 27-39 [34/1/26, ++]. En la lnia
de centrar-se en limpacte que lespectra de la
Guerra causa sobre una comunitat i un
territori determinat, el relat daquest treball
no estalvia la brutalitat duna invasi i
ocupaci militar, crua i desproporcionada,
que deixava rera seu un enfilall de vctimes
civils, no nicament causades pel rigor i
abusos de la tropa, sin tamb pels danys
collaterals que van representar lepidmia de
1809 i la fam de 1812. Lautor, que ja ha tocat
el tema en mltiples ocasions (Oh, cruel
gavatg!, 2010; La crisi de la guerra del Francs,
2011; Tarragona, delenda est A Carn! nm.
16, etc.), en fa aqu una sntesi on toca
locupaci militar, les massacres i repressions
(al setge de Tarragona de 1811 passan de
18.000 hombres los perdidos entre sitiador y
sitiado), les confiscacions (tant espanyoles
com franceses, per sempre per al
manteniment dels exrcits), les hecatombes
(sespecula que la febre tifoidea sendugu
entre 3 i 4.000 civils i molts ms militars) i les
crisis de subsistncia (fruit de la devastaci
militar saqueigs, robatoris-, les confiscacions
i lestabliment duna fiscalitat asfixiant).
Lepleg final aborda lmbit material i
pecuniari dels danys i clou amb els consells
de mitjan segle XVII del notari PERE PASQUAL
que assegurava que en estat de guerra apar
que lo mn del tot se acaba y se ha de cabar...
[MG]
VALLVERD MART, ROBERT. La milcia
urbana de Tarragona durant el setge del
Francs. Dins: ARNABAT MATA, RAMON (a c.
d.). La guerra del Francs. 200 anys desprs.
Tarragona: Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 41-52 [23/3/8, ++].
Lautor, expert en el tema com acredita un
solvent bagatge bibliogrfic, exposa la sntesi
dun estudi sobre aquesta milcia a partir de
diversos fons darxiu (AHT, AMT, ACA i el
fons particular de Leandre Ibarz Albiana).
Els antecedents de la creaci de la fora
miliciana tarragonina es remunten a lany
anterior al setge de la ciutat (1810), quan per
la paralitzaci de la indstria i el transport
sobrava m dobra jove; desseguida sal un
batall dun miler de tarragonins. Aquests
milicians efectuaren serveis de guarnici i
vigilncia (amb la qual cosa la tropa regular
pogu dedicar-se a altres menesters ms
importants), i durant el setge van combatre
amb determinaci colze amb colze amb els
sodats de lnia i efectuaren, a ms, treballs
descorta, guerrilla, trasllat de ferits, transport de
municions... amb un gran perill i enormes
dificultats. I, s clar, amb lassalt de la ciutat
el cos es va dissoldre i neulir, entre morts,
ferits i presoners. Larticle acaba amb lanlisi
daquesta milcia, sota diversos aspectes. En
el sociolgic descobreix que loficialitat es
repartia, gaireb en parts iguales, entre
empleats (20%), mercaders (30%), nobles
(22%) i professions liberals (22%); i en els
soldats destacaven els menestrals (38%),
seguits dels pagesos (19%) i dels mercaders
(18%). Els membres naturals de la ciutat de
Tarragona noms eren el 46% i fins a un 30%
provenien de Barcelona [MG]
VINAIXA I MIR, JOAN R. La guerra del
Francs a les Terres de lEbre. Dins:
ARNABAT MATA, RAMON (a c. d.). La guerra
del Francs. 200 anys desprs. Tarragona:
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,
2013 (Recerca; 29), 53-65 [4/7/-+6, ++]. La
dinmica de guerra es va branquificar arreu
del pas i les Terres de lEbre (comarques de
la Ribera dEbre, la Terra Alta, el Baix Ebre i
el Montsi) no en van restar al marge. El
material amb qu compta lautor s dens i es
veu obligat a sintetitzar. Per aix obre amb
una cronologia bsica, per entrar, tot seguit, a
valorar els diferents combats en la zona entre
juliol de 1810 i gener de 1811 (efectius,
moviments, enfrontaments). VINAIXA
recompta fins a 82 combats de mitjana i baixa
intensitat i quatre grans enfrontaments
armats a Tivissa, Tortosa, Falset i Ulldecona.
Sen derivaren un total de quasi 3.000 baixes
entre morts (673), ferits (1.441), contusos (88),
presoners i extraviats. La resta de larticle
pivota en un interessant triple eix format pels
presoners de guerra, els guerrillers i els
desertors. El treball de JOAN R. VINAIXA s un
tast que mostra el qu podria donar de si el
material acumulat, ben exposat i
degudament especificat. Nesperem la
monografia [MG]
SAUCH CRUZ, NRIA. La guerra del Francs i
la poltica local al mn rural. Dins:
ARNABAT MATA, RAMON (a c. d.). La guerra
del Francs. 200 anys desprs. Tarragona:
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,
2013 (Recerca; 29), 69-87 [41/1/22, +++]. Dins
daquesta dinmica de transversalitats que
preconitza JOSEP FONTANA sincardina la
conflictivitat poltica a lmbit rural, encetada
amb laparici de juntes patritiques per
cobrir els buids de poder creats. El nou
panorama obert amb la invasi de 1808 i la
Constituci de Cadis de 1812 va derivar en
un seguit de disputes de tall poltic-orgnic a
la Snia, Alcanar, Ulldecona i Tortosa (amb
especial mfasi en la Junta Corregimental
tortosina), que SAUCH analitza amb ajut de
bibliografia local i documentaci de lACA.
Les pgines finals sn a tall de contrastaci,
amb ladministraci poltica francesa i amb el
nou rgim constitucionalista. No soblida la
incidncia dels afrancesats en els processos
poltics posteriors a la guerra del Francs ni
daltres aspectes que ajuden a conformar la
visi poltica postgaditana [MG]
RAMISA VERDAGUER, MATIES.
Comportaments socials davant la guerra del
Francs. Dins: ARNABAT MATA, RAMON (a c.
d.). La guerra del Francs. 200 anys desprs.
Tarragona: Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 89-101 [5/0/5, ++].
Quan esclat el conflicte contra les tropes
44
napoleniques, a Catalunya shavia perdut el
control dels principals punts militars, un
context en el qual resultava cabdal la reacci
popular. Aquesta reacci civil (onada
patritica) va estar recolsada per les elits
socials, o sigui nobles i eclesistics, que van
fer el seu paper, no al camp de batalla, sin
en estructurar organismes de circumstncies
(les juntes) per cobrir els buits de poder. A les
juntes superiors es constata que el
component nobiliari solia elevar-se a una
cinquena part, per be que el seu domini
corresponia a les classes mitjanes (advocats,
juristes, funcionaris i comerciants). Notable
lapartat sobre lesperit de resistncia catal,
el qual va mantenir-se ser per inalterable al
llarg de tot el conflicte, fins el punt que els
militars gals solien reconixer que hom
comptava tants enemics com habitants. Aquest
moviment resistent facilit lestructuraci
duna tropa semireglada per fer front a
linvasor, amb un seguit de liders i
comandaments dexcepci, per tamb don
lloc a algunes situacions de radicalisme
revolucionari que es van cobrar les seves
vctimes. RAMISA tanca la seva aportaci en
exposar el contrast amb les lleves de lexrcit
regular, quintades des de 1770, mal pagades i
amb serveis que podien ser ultraocenics,
cosa que gener nombroses exempcions i
entre un 20-30% de prfugs. Conclou que,
malgrat tractar-se duna guerra de tall
populista, hauria estat molt difcil dafrontar
sense la participaci de les elits socials i
poltiques [MG]
CORRALES BURJALES, LAURA. La iconografia
de la guerra del Francs (1808-1814). Dins:
ARNABAT MATA, RAMON (a c. d.). La guerra
del Francs. 200 anys desprs. Tarragona:
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,
2013 (Recerca; 29), 103-144 [78/4/59, +++]. Les
Arts Grfiques de principis del segle XIX,
calcografies, decoraci, estampes, gravats,
impresos, pintures, xillografies, etc., van
posar-se al servei del rgim, primer per
combatre en lanomenada guerra de la
tinta i desprs per enaltir la figura
absolutista de Ferran VII. Aquesta aportaci
de L.CORRALES se centra en la producci
destampes populars, un mitj de
comunicaci visual econmic dgil lectura i
enorme difusi, gravat en fusta (xillografia).
Les autoritats franceses eren conscients de
lefecte que les estampes tenien entre la
poblaci i van tenir cura dimportar els seus
propis professionals des de Frana, en
recellar dels autctons. Destaquen els papers
de rengle, illustracions de soldats disposats
en regles i destinats a impactar en el jovent
per tal de promoure lallistament militar
(sacompanyen quatre reproduccions), que
tamb apareixien a la capalera dalguns
romanos i canons patritiques (tres
reproduccions). Igualment es passa a
comentar les imatgeries religiosa i
constitucionalista, la primera amb
representacions plstiques de Crist, la Verge i
els sants com a ssers protectors o intercessors
en la lluita, en forma de canons, cobles,
goigs i gravats; la segona, basat en
lenaltiment de conceptes abstractes
convergents amb el llenguatge poltic de
lpoca, la producci dels quals es
multiplicaria en encetar-se el Trienni Liberal.
La segona part de larticle est dedicat a
lestampa acadmica, selecte o delit:
pintures, gravats, retrats o escarapelles en
calcografies, executats per acreditats artistes
plstics com: Flaugier, Laborde, Langois o
Coromina; o gravats de fites histriques
poltiques i militars. En el gravat de tipus
histric destacaren els gravadors Francesc
Fontanals i Josep Coromina (que illustra
diversos setges). El text sacompanya de 22
reproduccions redudes en b/n [MG]
ARNABAT MATA, RAMON. Les postguerres
del Francs (1814-1823). Dins: ARNABAT
MATA, RAMON (a c. d.). La guerra del Francs.
200 anys desprs. Tarragona: Universitat
Rovira i Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca;
29), 145-162 [40/2/44, +++]. Un dels ms
acreditats especialistes sobre la guerra del
Trienni Liberal, el professor de la URVT
RAMON ARNABAT (autor duna tesi doctoral i
diversos llibres dassaig sobre el tema) ens
ofereix una sntesi del perode. Parteix de les
conseqncies de la guerra del Francs i
avalua en 75.000 les vctimes a Catalunya, un
75% de la poblaci que, personalment,
trobem una xifre curta, per que basa en una
45
tan nodrida i acreditada bibliografia de
referncia (ARTOLA, ESDAILE, FONTANA,
MOLINER, RAMISA, RJULA, SAUCH), que
qualsevol ho contradiu.... Tamb en fa una
avaluaci material en milions de rals, costos
econmics desorbitats en un pas potes
amunt amb molta m dobra desocupada.
Prvia a laparici i consolidaci del
moviment liberal sha dassumir la dinmica
reivindicativa del camp contra els privilegis
senyorials, desgavellats durant la guerra,
per reimplantats per labsolutisme, que es
restaur amb fora els anys que segueixen al
final del conflicte. ARNABAT en fa una bona
sntesi de tot plegat, que clou a les portes del
Trienni Liberal [MG]
RJULA, PEDRO. Tendncias historiogrficas
en el bicentenario de la Guerra de la
Independencia. Dins: ARNABAT MATA,
RAMON (a c. d.). La guerra del Francs. 200
anys desprs. Tarragona: Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 163-
195 [143/0/204+1, +++]. Erudita exposici sobre les
publicacions de tota mena i color que
nodreixen la historiografia del perode
napolenic a Catalunya, provinent dun
projecte acadmic, ja publicat a Hispania, que
aqu s revisat i actualitzat. RJULA ofereix
una panormica bibliogrfica completa amb
ms de 200 ttols, de la qual ens interessa
sobretot la corresponent a lapartat Batallas,
sitios y franceses (p. 187-189) que,
malauradament es circumscriu al
Bicentenariat. A les conclusions finals emet
una valoraci molt general de lorientaci i
aportacions dels nous ttols apareguts amb
motiu daquest dos-cents aniversari. En elles,
divideix els historiadors-productors en dos
tipus, segons si toquen lmbit poltic o
lestrctament militar, mbito bastante cerrado,
autorreferencial muchas veces y no siempre
interesado en la produccin universitaria. No
obstante, es una corriente que manifiesta gran
actividad y dinamismo.... Una ampliaci
daquest treball i un de similar fet pels
historiadors francesos, contribuiria
notablement a una definitiva posada al dia
de la qesti historiogrfica de lepisodi
napolenic [MG]
46
SNCHEZ CARCELN, ANTONI. La Primera
Guerra Carlina a les Valls dneu. Dins:
MONTAA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART
CANALS (coord.). Estat carlista: tradici i furs.
II Simposi dHistria del Carlisme. Avi Berga.
10 de maig de 2014. Avi: Centre dEstudis,
2014, 35-56 [89/4/40+3, +++]. El present estudi,
sense obviar levoluci general del conflicte
armat, pretn analitzar la guerra civil dels Set
Anys al cor del Pirineu i, ms concretament, a
les Valls dneu, un territori del Pallars
Sobir dalt valor estratgic per la seva
ubicaci geogrfica: limtrof amb lopulenta i
contrabandista Vall dAran i fronterer amb el
regne de Frana i la repblica dAndorra [sic]
ambds vies de finanament, refugis i
dipsits logstics i armamentstics carlins-.
Els partidaris de Don Carlos conqueriren i
dominaren les Valls dneu, duna manera
discontnua, des de lagost de 1835, i fins i tot
acabaren installant, a principis de 1837 a
Esterri dneu la capital de les Valls
dneu- una duana. La crema de Valncia
dneu i de diversos reductes isabelins a
Esterri inclosa lesglsia de Sant Pere- i la
lluita pel pont dEscal a la Guingueta
dneu- foren episodis bllics destacats
[Resum]
SAUCH CRUZ, NRIA. Retalls de la Primera
Guerra Carlina i dels seus personatges a
travs dun manuscrit annim. Dins:
MONTAA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART
CANALS (coord.). Estat carlista: tradici i furs.
II Simposi dHistria del Carlisme. Avi Berga.
10 de maig de 2014. Avi: Centre dEstudis,
2014, 57-69 [3/1/8, ++]. En aquest article
recollim diferents apartats que es troben al
document manuscrit dautoria annima
titulat Notas sobre la biografa de Cabrera
publicada en Valencia, que s al Archivo
General de Palacio. Sota aquest ttol, el text,
que ocupa 44 pgines, recull apunts sobre
diferents episodis produts durant la Primera
Guerra Carlista (1833-1840) en els quals el
referent ms immediat s el general Ramon
Cabrera, aix com tamb familiars del
general, companys i membres de laparell
carl i el liberal [Resum]
TORNER PLANELL, JORDI. El setge de Solsona
(1838-1840) i la modernitzaci de lexrcit
carl. Dins: MONTAA BUCHACA, DANIEL i
JOSEP RAFART CANALS (coord.). Estat carlista:
tradici i furs. II Simposi dHistria del Carlisme.
Avi Berga. 10 de maig de 2014. Avi: Centre
dEstudis, 2014, 87-93 [12/2/4, ++]. El bloqueig
de Solsona (1838-1840) va ser un episodi
concret de la Primera Guerra Carlina a
Catalunya que va coincidir amb les reformes
introdudes pel comte dEspanya. Lautor,
per mitj de lanlisi de documentaci
indita, aporta elements referents a les
conseqncies daquest captol bllic per a
Solsona i el Solsons. Alhora, es fan un seguit
de reflexions sobre el procs de
modernitzaci de lexrcit carl. Finalment, es
remarca la importncia dels arxius
patrimonials per aprofundir en el
coneixement del carlisme [Resum]
ROCA MARSINYAC, FRANCESC. Les aventures
i desventures del crani del conte dEspanya.
Paradigma duna poca ?. Dins: MONTAA
BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS
(coord.). Estat carlista: tradici i furs. II Simposi
dHistria del Carlisme. Avi Berga. 10 de maig
de 2014. Avi: Centre dEstudis, 2014, 95-106
[1/0/0, +]. Un fet aparentment anecdtic fa que
sentrecreuin dos personatges oposats en la
histria del segle XIX. Per una banda, Carlos
dEspagne, un militar professional que va
arribar a Barcelona per la revolta dels
malcontents, va atemorir durant 5 anys els
ciutadans per la seva conducta sanguinria
com a capit general i ms tard va ser mort
pels carlins desprs dhaver estat nomenat el
seu comandant i destitut al cap de poc
temps. Aquest personatge donava el perfil
complet del que avui anomenarien un
psicpata. Per laltra banda, Mari Cub,
introductor i propagandista de la frenologia,
doctrina estrambtica per que va aportar la
novetat de suposar que la conducta i la
personalitat no eren etries sin que
radicaven en un lloc especfic del cervell. Va
ser el primer autor a definir el concepte de
criminal nat. Carlos dEspagne podria ser
objecte dun estudi que avui anomenarien
criminolgic, i aquest inters explica les
aventures i viatges del crani del Comte
dEspagne [Resum]
CARLES CLEMENTE, JOSEP. Cabrera, la guerra
de los Matiners y sus motivaciones
ideolgicas [La riqueza ideolgica del
carlismo en torno a la guerra dels
Matiners]. Dins: MONTAA BUCHACA,
DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.).
Estat carlista: tradici i furs. II Simposi
dHistria del Carlisme. Avi Berga. 10 de maig
de 2014. Avi: Centre dEstudis, 2014, 107-122
[++]. De les tres guerres civils en qu va
intervenir el carlisme al segle XIX, la segona
va ser la ms rica en concreci ideolgica,
potser perqu els sectors intransigent i
integrista no shi van adherir, cosa que va
donar lloc al fet que el sector foralista o
federalista desenvolups totes les seves
propostes poltiques, sense barreres i
obstacles de cap mena. En sobresurt la figura
del general Ramon Cabrera i tota una llarga
llista de liders populars, dels quals es
detallen els aspectes biogrfics. Aquesta
ponncia posa de manifest totes aquestes
circumstncies i el desenvolupament de la
guerra, fins a la seva finalitzaci lany 1849
[Resum]
PEDRALS COSTA, XAVIER. Els dietaris
personals com a font histrica. Les guerres
carlines al Dietari de Pau Anfruns. Dins:
MONTAA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART
CANALS (coord.). Estat carlista: tradici i furs.
II Simposi dHistria del Carlisme. Avi Berga.
10 de maig de 2014. Avi: Centre dEstudis,
2014, 123-133 [++]. Aquesta ponncia pretn
donar a conixer les notcies referides als
aixecaments carlins que cont el Dietari de
Pau Anfruns (1807-1880). Aquest document
manuscrit ingress fa poc a lArxiu Comarcal
del Bergued. Hi sn especialment detallats
el bloqueig de Berga de lagost de 1873 i
lincendi del poble de Castellar de nHug del
15 de setembre de 1874, a ms de la pres de
lautor a Girona per simpaties amb el
carlisme el 1853 i molts altres detalls que
poden ajudar significativament a conixer o
millorar el coneixement del que va
representar el moviment carl al Bergued al
segle XIX [Resum]
47

TOLEDANO GONZLEZ, LLUS FERRAN. La
poltica dels capitans generals en temps de
carlinada i revolta republicana. Dins:
MONTAA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART
CANALS (coord.). Estat carlista: tradici i furs.
II Simposi dHistria del Carlisme. Avi Berga.
10 de maig de 2014. Avi: Centre dEstudis,
2014, 135-154 [29/2/15+6, +++]. La carlinada no
va ser producte del desori republic. En
realitat laugment de forces i atacs carlins
tingu com a origen la incapacitat dels
governs amadeistes, mesos abans. Aquest
text pretn mostrar el ritme de la carlinada a
la llum de la poltica dels capitans generals i
de la intensa revolta militar republicana. El
collapse de lEstat a Catalunya i la manca de
legitimitat resultant es viuran
traumticament per uns caps militars que
veien trontollar la naci espanyola [Resum]
PLANES I BALI, JOSEP ALBERT. Viure (i
sobreviure) en la lnia de foc: la vila de Prats
de Lluans en la Tercera Guerra Carlista.
Dins: MONTAA BUCHACA, DANIEL i JOSEP
RAFART CANALS (coord.). Estat carlista:
tradici i furs. II Simposi dHistria del Carlisme.
Avi Berga. 10 de maig de 2014. Avi: Centre
dEstudis, 2014, 167-180 [34/2/8+3, ++]. En
aquesta comunicaci intentem presentar el
marc general en qu es desenvoluparen les
condicions de vida duna poblaci
representativa de la Catalunya interior Prats
de Lluans- que, situada en la primera lnia
de foc de la contesa, estigu fortament
sotmesa a les vicissituds blliques i els
requeriments dels dos bndols. En la mesura
de les nostres possibilitats, i grcies sobretot
al testimoni del coetani Joan Piniella i
Fumanya, ens resulta ms plausible i propera
la tasca de bastir-hi els rostres de les
penalitats i sofriments experimentats en
lltima guerra carlista [Resum]
FARRES MALIAN, FRANCESC. El retrat
fotogrfic a lpoca carlista a la ciutat de Vic.
Suggeriments i vells records davant un
conjunt dimatges. Dins: MONTAA
BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS
(coord.). Estat carlista: tradici i furs. II Simposi
dHistria del Carlisme. Avi Berga. 10 de maig
48
de 2014. Avi: Centre dEstudis, 2014, 181-206
++]. El present article s una
[40/1/10+1,
interpretaci fotohistrica de les velles
imatges de temps passats. Sestudia la
importncia de la ciutat de Vic en el retrat
destudi de personatges carlistes uniformats,
junt amb les tcniques i mquines de lpoca.
Es dna una interpretaci a les tendncies
dactitud dels personatges fotografiats i es
comenta els poqussims exemplars
conservats de fotografia escnica de lpoca
carlista. Es fan reviure passatges histrics,
ancdotes i esdeveniments noms mirant les
fotografies antigues [Resum] Les darreres 12
pgines reprodueixen en b/n fins a 38
daquelles instantnies, la majoria de les
quals mostren militars carlins uniformats
amb les condecoracions llurs [MG]
MONTAA, DANIEL I JOSEP RAFART.
Aproximaci bibliogrfica al carlisme (2005-
2012). Dins: MONTAA BUCHACA, DANIEL i
JOSEP RAFART CANALS (coord.). Estat carlista:
tradici i furs. II Simposi dHistria del Carlisme.
Avi Berga. 10 de maig de 2014. Avi: Centre
dEstudis, 2014, 223-267 [3/0/4, ++]. En les
obres publicades per JAIME DEL BURGO (1975)
i MARA TALAVERA (2007) queda reflectit
mpliament el que es va publicar sobre
carlisme fins a lany 2005. A partir daquesta
data, cada any el carlisme ha continuat
generant una producci bibliogrfica molt
considerable. La relaci de treballs sobre
carlisme que presentem abasta des del 2005
fins al 2012 i pretn modestament contribuir
a omplir el buit existent sobre la bibliografia
carlista daquest periode [Resum] Sempre
sn benvingudes i mai prou valorades les
compillacions que actualitzen les nostres
infrastructures historiogrfiques ms
bsiques. Una contrastaci amb BADABIAC,
la nostra base de dades bibliogrfica (apartat
Carlinades del bloc www.acarn.cat)
evidencia que malgrat els nostres esforos, no
assolim de recollir la totalitat de la producci
bibliogrfica, ni tant solament a casa nostra.
Tamb evidencia, emper, que BADABIAC
no s encara prou coneguda entre els nostres
lectors, ja que si D.MONTAA i J.RAFART
lhaguessin consultada, haurien pogut afegit
una desena ms de referncies al seu llistat
[MG]
CIFUENTES PEREA, JOS LUIS. De Constant a
la guerra de Filipinas: Jaime Canals Solsona
(Constant 1875 Manila 1897). Estudis de
Constant, 29 (2013) 171-188 [41/4/8+5, ++]. La
trajectria militar del soldat constantinenc
Jaume Canals Solsona (1875-1897), mort a
Manila lany abans del Desastre, pot ser la
histria de qualsevol dels centenars i milers
de soldats que com ell van ser destinats a les
Filipines per defensar el territori nacional a
laltre costat del mn. La primera meitat de
larticle illustra el conflicte colonial filip, la
revoluci i els contingents militars que hi
envi Espanya per posar-hi ordre; van ser
una quinzena dexpedicions i es citen els
vapors que salparen amb el nombre de
militars que contenien. Laltra meitat del
treball explica com Jaume Canals va ser
quintat, reclutat i destinat al Batall de
Caadors expedicionari nm. 4, dates, nom
dels parents, certificat dallistament, sorteig,
etc., i tot seguit, embarcament i trajecte fins a
les illes Filipines (a travs del Mar Roig i per
Indonssia). Les dades sobre el contingent
transportat per via martima fins a la colnia
interessen com a mostra tant dels mitjans
com de la capacitat logstica de lpoca. El
nostre soldat mor a lhospital als cinc mesos
darribar a la seva destinaci, de enfermedad
comn, segurament, febres palldiques. s
un final sense sorpresa, per tal com tamb va
tocar a la gran majoria de les 2.765 baixes
espanyoles produdes aquell any a
larxiplag assitic. El 1905 lEstat expedia
manament de pagament de 52.- pta. i 55
cntims als pares de Jaume Canals,
corresponents als emoluments que li
corresponien per la seva (malaurada)
participaci en la campanya militar filipina.
No compensaria [MG]
SOL I BARJAU, QUERALT. Evoluci de la
justcia republicana envers els desertors.
Lexemple del camp de la Pelosa (Roses).
Afers. Fulls de recerca i pensament, Cata-roja,
vol. 28, nm. 75 (2013) 471-485 [+++] Article
subvencionat per un projecte de recerca del
Ministerio de Ciencia e Innovacin, que toca
molt daprop linteressant (i clau) tema de la
mobilitzaci militar republicana, desastrosa i
dificultada per la Revoluci marxista, per
que an tirant endavant i cre una legislaci
per actuar contra prfugs i desertors. Les (89)
cartes personals dels desertors empresonats
al camp de la Pelosa serveixen a lautora per
illustrar la situaci civil i jurdica daquest
collectiu oblidat; tamb els punts de
lamnistia a travs de la qual el 1938 el
Govern Republic intentava recuperar-ne el
major nombre possible. Article
imprescindible per bastir una histria general
del conflicte civil espanyol [MG]
CRDABA, MARCIANO. Figueres i la guerra
civil, 1936-1939. Annals de lInstitut dEstudis
Empordanesos, Figueres, 44 (2013) 189-206.
El localisme fou una de les caracterstiques
ms destacades de la revoluci de 1936. A
Figueres, la proclamaci de la repblica el
1931 encoratj el relleu generacional en les
files dels republicans federals, per una part
de la nova generaci, influda pel marxisme,
va optar pels canvis socials i en aliana, amb
els anarcosindicalistes, protagonitzaren
aquella efmera revoluci. Quan els desastres
i les penries inherents a tota guerra
acabaren per installar-se a la ciutat, ja havia
estat escombrada del mapa. Durant tot lany
1938, els bombardeigs i les contnues lleves
ompliren de desassossec la vida quotidiana
de la poblaci [Resum]
VALERO, JULIN. Repressi: expedientats a
la vila de Constant (1936-1941). Estudis de
Constant, 29 (2013) 213-233 [37/2/11+1, ++]. El
grapat dexpedients de depuraci del
personal funcionari, que custodia larxiu
municipal de Constant, serveix de base per
teixir la histria repressiva que van sofrir
alguns vens en acabar la Guerra Civil.
VALERO centra levoluci de la vila en sengles
contextos general i local, necessaris per situar
el lector en el temps i tot seguit passa a
aprofundir en els depurats, treballadors
municipals que van tenir alguna o altre
relaci imputada amb el rgim republic.
Resultava fonamental ladscripci de
lindividu a alguna associaci sindical o
desquerres, cosa per la qual lautor tamb ha
49
consultat el fons dAssociacions de lAHT. Emili Garcia Teixid (metge), Pedro Muoz
Aix, Josep Plana Gavald estava acusat, Fabres (secretari de lAjuntament), Pepita
entre daltres coses, de ser el comptable del Muoz Oliv (telefonista), Josep Dosaiguas
sindicat agrcola i de Haber pertenecido a Marsal (sereno, vigilant nocturn i pregoner) i
Izquierda Republicana de Catalua; Francesc Rosa Caellas Rfols. Al final es
Roig Ferr, farmacutic del poble, no va reprodueixen alguns dels documents
poder seguir exercint i marx a lexili. La consultats [MG]
purga municipal afect cinc funcionaris:

LA CITA
ELS IMPONDERABLES
Felip III (07-10-1647): El
Felip III (04-09-1647): los punto que mira lo que
accidentes del tiempo y se ha de obrar con esas
ocasiones, suelen obigar
En campanya, els armas, pende de
mudar de resolucin. accidentes, y que nadie
imponderables que
los puede conocer mejor
poden arribar a sorgir que los que estn al pi
Codoin, XCVI, 1890, p. 518. sn infinits. Dalguna del hecho.
manera, shan de tenir en compta com a
desequilibrants daquesta balana que lEstat Major,
Codoin, XCVII, 1890, p. 19.
en planificar, vol pensar que dna el pes exacte. Lany
1647, Felip III havia aprs ms de guerra, assistint de feia anys, a la de
Luis de Haro (01-07-1647): que la guerra por su naturaleza
Catalunya des de
no es otra cosa que superar dificultades, que nunca se Saragossa, que en totes les
podrn elegir partidos que carezcan totalmente de ellas. llions teriques que havia
rebut essent prncep y en
Codoin, XCV, 1890, p. 292.
posteriors reunions destat,
quan ja fou rei. Ha perdurat bona part de la correspondncia que mantenia
amb el virrei marqus dAitona i amb el nou privat Luis de Haro, i en moltes
cartes es fa Felip III (14-08-1647): lo remito vos y los cabos del ejrcito,
referncia als porqu de aqu no se puede aprobar ni reprobar, pues esto ha de ser
accidents de tota conforme lo permitieren las fuerzas y disposicin del enemigo, y
mena que capgiren tambin de las que tuviere mi ejrcito, cosa que pende de accidentes,
y que lo que hoy no se permite, maana puede ser forzoso.
plans i trastoquen
objectius. Aix li va Codoin, XCVI, 1890, p. 518.
ensenyar a delegar
decisions importants en aquells caps que eren al davant de la tropa, i no, com
ell, prenent part dinterminables juntes a centenars de quilmetres del camp
de batalla. Nhem seleccionat un grapadet.

50
RECULL:
GENERAL:
VIOLLET-LE-DUC, EUGNE
EMMANUEL. Historia de una
fortaleza. Tr. Jess Snchez
Maza. Madrid: La
Ergastula, 2014, 320 p.
ANTIGUITAT:
BARBERO, ALESSANDRO.
Adrianpolis. El fin del
imperio romano. Tr. Chiara
Orlandi. Barcelona: Ariel,
2014, 240 p.
CATALN, RAL PATRCIA
FUENTES JOS CARLOS
SASTRE (eds.). Las
fortificaciones en la
tardoantigedad. Madrid: La
Ergastula, 2014, 432 p.
GRAELLS, RAIMON
ALBERTO J. LORRIO
FERNANDO QUESADA.
Cascos hispano-calcdicos.
Smbolo de las lites guerreras
celtberas. Mainz: Rmisch-
germanischen Zentral-
museums, 2014, 330 p.
MEDIEVAL:
GRANDE DE BRO, RAMN.
Las Guerras de al-ndalus.
Las campaas musulmanas
del siglo X. Mues, Osma y
Simancas. Crdova:
Almuzara, 2014, 272 p.
MOORE, ROBERT I.La Guerra
contra la hereja. Fe y poder
en la Europa medieval. Barce-
lona: Crtica, 2014, 432 p.
Corte en Europa; 10), 621 +
Croades
MAALOUF, AMIN. Las
Cruzadas vistas por los
rabes. Madrid: Alianza,
2013, 432 p.
RODRGUEZ-PICAVEA
MATILLA, ENRIQUE. Seores,
caballeros y comendadores. La
Orden de Calatrava en la
Edad Media. Madrid: La
Ergastula, 2014, 400 p.
MODERNA:
DE LA TORRE DE MIGUEL,
FERNANDO. Manual del
artillero ingeniero. Ed. Facs.
Madrid: Ministeri de
Defensa, 2014, p. 312.
ESARTE MUNIAIN, PEDRO.
Navarra, 1512-1530.
Conquista, ocupacin y
sometimiento, militar, civil y
eclesistico. Pamplona:
Pamiela Argitaletxea, 2014,
752 p.
del Imperio. Los ejrcitos de
GARCA DE CASTRO,
FRANCISCO JAVIER. La
Marina de guerra de Castilla
en la Edad Media (1248-
1474). Valladolid:
Universitat, 2014, 228 p.
51
HORTAL MUOZ, JOS
ELOY. Las Guardas Reales de
los Austrias hispanos.
Madrid: Polifemo, 2013 (La
cd.
KAMEN, HENRY. Spain,
1469-1714. A society of
conflict. Londres:
Routledge, 2014, 340 p.
Guerra de Separaci
ELLIOTT, JOHN H. JOS F.
DE LA PEA FERNANDO
NEGREDO (eds.). Memoriales
y cartas del Conde Duque de
Olivares. Vol. I. Poltica
interior, 1621-1645 (tomos 1
y 2). 2a ed. Madrid: Centro
de Estudios Europa
Hispnica / Marcial Pons,
2013, 450 p. [Alfaguara,
1978 i 1981].
JIMNEZ MORENO,
AGUSTN. Las rdenes
Militares y el Conde-duque de
Olivares. La convocatoria de
los caballeros del hbito
(1621-1641). Madrid: OMM,
2014, 191 p.
MAFFI, DAVIDE. En defensa
Felipe IV y la guerra por la
hegemona europea (1635-
1659). Madrid: Actas, 2014,
584 p.
PACHECO FERNNDEZ,
AGUSTN. Ferrer-Dalmau.
Rocroi, el ltimo tercio. 2 ed.
Prleg dArturo Prez-
Reverte. Valladolid:
Galland Books, 2014 (2011),
64 p.
Guerra de Successi
VILLAMARN GMEZ,
SERGIO. Castelln de la
Plana. 1700-1710. ltimo
consistorio foral. Guerra de
Sucesin y Nueva Planta.
Valncia: Universitat, 2014,
204 p.
Guerra del Francs
DELAMATTER, MATTHEW
(ed.) RAMSAY WESTON
PHILIPPS (text). Napoleons
First Italiann Campaign
1796-1797. S.l.: Military
History Press, 2013.
CONTEMPORNIA:
NEZ LADEVZE, LUIS.
Recuerdos de un marino de
guerra. Origen de la Aeronu-
tica naval en Espaa. Ma-
drid: Universitas, 2.965 p.
Carlinades
MAYORAL TRIGO, RAL. El
cinco de marzo de 1838 en
Zaragoza. Saragossa:
Institucin Fernando el
Catlico, 2014, 379 p.
frica
RUZ AGUIRRE BULLIDO,
ALFONSO DE NGEL
GARCIA PINTO (il.). La legin
en las campaas de Marruecos
(1921-1927). Valladolid: Al-
caz-Fresnos, 2014, 416 p.
IGM
CANFORA, LUCIANO. 1914.
Barcelona: El Viejo Topo,
2014, 139 p.
FERRO, MARC. La Gran
Guerra (1914-1918). Madrid:
Alianza, 2014, 432 p.
FUENTES CORDERA,
MAXIMILIANO. Espaa en la
Primera Guerra Mundial.
Una movilizacin cultural.
Madrid: Akal, 2014, 240 p.
RENN, LUDWIG. Guerra. Un
soldado alemn en la Gran
Guerra (1914-1918). Tr.
Natalia Prez Galds.
Madrid: Frcola, 2014
(Siglo XX), 328 p.
GCE
BLANES, NACHO; ADRIN
SNCHEZ CASTELO; PAUL
QUINN. Las cartas del
batalln britnico. Las
Brigadas Internacionales en la
guerra civil espaola.
Madrid: Los Libros de la
Catarata, 2014 (Estudios
Socioculturales), 160 p.
CORTADA, JAMES W. La
Guerra moderna en Espaa.
Informes del ejrcito de los
Estados Unidos sobre la
Guerra Civil, 1936-1939.
Madrid: RBA, 2014, 528 p.
CULEBRAS FERNNDEZ,
JESS MANUEL. Trastornos
neurolgicos relacionados
con la malnutricin en la
Guerra Civil Espaola
(1936-1939). Nutricin
hospitalaria. rgano oficial de
la Sociedad Espaola de
52
Nutricin Parenteral y
Enteral, v. 29, nm. 4 (maig-
juny de 2014) 712-718.
VIAS, NGEL. Las armas y
el oro. Palancas de la guerra.
Mitos del franquismo.
Barcelona: Pasado y
Presente, 2013, 495 p.
IIGM
GARCA PALACIOS,
ANTONIO. La Guerra Oculta.
El conflicto sovitico-japons
(1939-45). Saragossa: HRM,
2014, 152 p.
GELLATELY, ROBERT. La
maldicin de Stalin. La lucha
por el comunismo en la
Guerra Mundial y en la
Guerra Fra. Barcelona:
Pasado y Presente, 2014,
600 p.
GLASS, CHARLES. Desertores.
Una historia silenciada de la
Segunda Guerra Mundial.
Barcelona: Ariel,2014,384 p.
ROMANILLOS, PERE.
Comandos y raids.
Barcelona: Robin Book,
2014, 240 p.
Era atmica
JORDN, JAVIER.The Effec-
tiveness of the Drone Cam-
paign against Al Qaeda
Central: A Case Study.
Journal of Strategic Studies,
v. 37, nm. 1 (2014) 4-29.
JORDN, JAVIER; JOSEP
BAQUS. Guerra de drones.
Poltica, tecnologa y cambio
social en los nuevos conflictos.
Madrid: Biblioteca Nueva,
2014, 192 p.
I Jornadas de Patrimonio Defensivo de poca moderna 2014. Madrid: Ministeri de Defensa,
2014: DAZ CAPMANY, CARLOS. Aproximacin a la historia y al patrimonio del castillo de San
Fernando (11-20); RUBIO CAMPILLO, XAVIER. Modelizacin espaciotemporal de un asedio
moderno: una aproximacin cuantitativa a la historia militar (21-42); YUBERO GMEZ, MARA.
Sistemas de Informacin Geogrfica, prospeccin arqueolgica y patrimonio del conflicto: el
caso de la batalla de Talamanca (43-60); POLLARD, TONY. Evidencias arqueolgicas de potencia
de fuego en un campo de batalla del siglo XVIII. El caso de estudio de Culloden (61-72); MIR
ALAIX, CARME LEX MORENO GMEZ. Las murallas medievales y modernas de Barcelona. La
aplicacin de la carta arqueolgica como herramienta de planificacin urbana e investigacin
arqueolgica (73-80); HINOJO GARCA, EMILIANO. Las transformaciones poliorcticas en la
Barcelona del siglo XVII. Resultados preliminares de la intervencin arqueolgica en el baluarte
de San Antonio (81-92); SOBERN RODRGUEZ, MIKEL. El sector central de la Muralla de Mar de
Barcelona. Cambios y permanencias (siglos XVI-XIX) (93-104); GISBERT TRAVERIA, MERITXELL.
La cartografa del castillo de Cardona (siglos XVIII-XIX) (105-116); MENCHN BES, JOAN.
Fortificaciones y defensas de la ciudad de Tarragona: del siglo II a.C. al siglo XIX (117-130);
MUOZ CORBALN, JUAN MIGUEL. Los ingenieros militares en el siglo XVIII. Poliorctica,
fortificacin y obra civil entre la accin y la representacin grfica (131-162); ALFARO GIL, JUAN
MANUEL. El castillo de San Fernando en la ingeniera militar (163-176); BAIG ALEU, MARI. La
Real Fundicin de municiones de hierro colado de San Sebastin de la Muga (1768-1794) (177-
190); AYATS, ALAIN. Vauban (1633-1707) y la provincia del Roselln (191-200); HERNNDEZ
CARDONA, F. XAVIER - FRANCESC RIART JOU. Uniformologa y equipamiento militar en los siglos
XVII-XVIII (201-212); DOMNECH CASADEVALL, GEMMA. Arquitectura militar moderna en la
Catalua nororiental: patrimonializacin y usos (213-226); CARDONA GMEZ, GEMMA - LORENA
JIMNEZ TORREGROSA - M. CARMEN ROJO ARIZA. Didctica del patrimonio del conflicto de poca
moderna (227-240); OSCAR MARZAL, EUGENI. Claves para desarrollar el patrimonio defensivo
en proyectos tursticos (241-256); GMEZ VALERO, JAVIER. Divulgar historia militar: el siglo
XVIII (257-262); VILA CARABASA, JOSEP M. Intervenciones arqueolgicas en el castillo de
Cardona (263-280); VILA CARABASA, JOSEP M. Intervenciones arqueolgicas en el castillo de
Montjuic, Barcelona (281-302); VILA CARABASA, JOSEP M. Intervenciones arqueolgicas en el
fortn del Serrat del Maurici (Balsereny) (303-318); CUMPLIDO MUOZ, JOS RAMON. La
fortaleza de la sierra de Bernia (1564-1613): primera y efmera materializacin de la traza
italiana en el Reino de Valencia (319-330); HERADES RUZ, PEDRO JOS. La Muralla del Den de
Cartagena y la fortificacin abaluartada de transicin (c. 1540) (331-340); RIPOLL MASFERRER,
RAMON. Paisaje militar. La franja de seguridad de la fortaleza de San Fernando de Figueras
(siglos XVIII-XX) (341-354); VILA RODRGUEZ, RAFAEL. La restauracin de la fortaleza de San
Fernando de Figueras. La ruina per se no es bella (355-372); VIAS MANUEL, ENRIC. La gestin
del patrimonio defensivo hoy (373-384); FALGUERAS FONT, JOAN. Reflexiones a la Belle Inutile
(385-392); FONT, JOAN - DAMI ABELLA - JOSEP M. DACOSTA. El papel del glacis defensivo del
Castillo de San Fernando en la conservacin de elementos singulares de la biodiversidad (393-
394); Declaracin de Figueras de 2013. Para la proteccin del patrimonio militar y del conflicto
moderno y contemporneo (395).

Desperta ferro. Historia Moderna, nm. 9: Richelieu contra Olivares. Francia en la Guerra de
los Treinta Aos [2014] 65 p.: MONTCHER, FABIEN. Richelieu, Olivares y la secular rivalidad
hispano-francesa (6-11); PARROTT, DAVID. El ejrcito de Richelieu. Tradicin, expansin y
reforma militar (12-17); MAFFI, DAVIDE. La victoria intil. Tornavento (22 de junio de 1636)
(18-23); ISRAEL, JONATHAN I. El ejrcito de Flandes entre dos frentes (1635-1637) (24-30); MAFFI,
DAVIDE. La gran ilusin. Francia en guerra (1635-1643) (32-38); RUIZ IBEZ, JOS JAVIER.

53
Guerra, impuestos y motines (40-43); ALBI DE LA CUESTA, JULIO. Rocroi. 19 de mayo de 1643
(44-51).

Desperta ferro, nm. Especial V: Los tercios en el siglo XVI [juny de 2014) 84 p.: ALBI, JULIO.
Qu eran los Tercios?; VZQUEZ BRAVO, HUGO. Los orgenes de los Tercios; QUATREFAGES,
REN. Los Tercios del siglo XVI; ESTEBAN RIBAS, ALBERTO RAL. Operacin anfibia en
Flandes; MAFFI, DAVIDE. Los frentes militares del siglo XVI; RUIZ IBEZ, JOS JAVIER. La
religiosidad de los soldados; RODRGUEZ HERNNDEZ, ANTONIO J. El reclutamiento en el siglo
XVI; GARCA HERNN, DAVID. Nobleza y milicia; RIBOT GARCA, LUIS. Italia: el destino
soado por los soldados espaoles; DE MESA GALLEGO, EDUARDO. Estrategias y tcticas de los
Tercios en el siglo XVI; GRACIA RIVAS, MANUEL. La sanidad en los Tercios; FAGEL, RAYMOND.
Los Tercios vistos por sus enemigos; MARTNEZ OYARZABAL, ELENA. La lanza nunca embot
la pluma, ni la pluma la espada: las biografas y memorias de los soldados.

GIRLDEZ, PILAR i MRIUS VENDRELL (coords.): Lempremta de lIslam a Catalunya. Materials,

tcniques i cultura. Barcelona: Patrimoni 2.0, Consultors s.l, 2013, 220 p. [Selecci]: MART,
RAMON. De la conquesta dAl-Andalus a la majoria musulmana: el cas dels territoris de
Catalunya (segles VIII-X) (11-36); MENCHN BES, JOAN. Algunes fortificacions (islmiques?) al
sud de Catalunya. Reflexions, dubtes i provocacions (57-106); ADELL, JOAN-ALBERT. De lopus
craticium al mur encofrat. Tcniques constructives a la frontera dAl-Andalus i els comtats
catalans (107-122); SENOUCI, SABRINA. Castell de Farfanya: com els materials i els sistemes
constructius ens donen informaci sobre la cronologia dun edifici (124-136).

MONTAA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.). Estat carlista: tradici i furs. II
Simposi dHistria del Carlisme. Avi Berga. 10 de maig de 2014. Avi: Centre dEstudis, 2014:
CEA. Presentaci (7); D.MONTAA-J.RAFART. Prleg (9-13); QUINTANA SEGAL, JOAN-
XAVIER. Un nou canoner carl catal, entre la tradici i el legitimisme (15-34); SNCHEZ
CARCELN, ANTONI. La Primera Guerra Carlina a les Valls dneu (35-56); SAUCH CRUZ,
NRIA. Retalls de la Primera Guerra Carlista i dels seus personatges a travs dun manuscrit
annim (57-69); RECIO CUESTA, JUAN PEDRO. Usurpadores, peseteros e impos. El liberalismo
isabelino a travs de una fuente carlista: La Gaceta oficial de Oate (1835-1837) (71-85);
TORNER PLANELL, JORDI. El setge de Solsona (1838-1840) i la modernitzaci de lexrcit carl
(87-93); ROCA MARSINYAC, FRANCESC. Les aventures i desventures del crani del Comte
dEspanya. Paradigma duna poca (95-106; CARLES CLEMENTE, JOSEP. La riqueza ideolgica
del carlismo en torno a la guerra de los matiners (107-122); PEDRALS COSTA, XAVIER. Els
dietaris personals com a font histrica. Les guerres carlines al Dietari de Pau Anfruns (123-
133); TOLEDANO GONZLEZ, LLUS FERRAN. La poltica dels capitans generals en temps de
carlinada i revolta republicana (135-154); MARTN ALIAS, JESS. Elementos de organizacin del
Estado carlista (1873-1876) (155-166); PLANES I BALL, JOSEP ALBERT. Viure (i sobreviure) en la
lnia de foc. La vila de Prats de Lluans en la Tercera Guerra Carlista (167-180); FARRS
MALIAN, FRANCESC. El retrat fotogrfic a lpoca carlista a la ciutat de Vic. Suggeriments i vells
records davant un conjunt dimatges (181-206); CUBERO DE VICENTE, JAVIER. El Movimiento
Obrero Tradicionalista (1963-1969) (207-221); MONTAA, DANIEL i JOSEP RAFART. Aproximaci
bibliogrfica al carlisme (2005-2012) (223-270). Resums (271-275). Resmenes (277-281). Abstracts
(283-287).

54
Poltica Exterior, v. 27, nm. 155 (setembre de 2013 = Extraordinari Panorama de la defensa
2014-2020) [Selecci]: Sin Unin no habr defensa (6-7); POWEL, CHARLES. Dilemas
estratgicos (8-10); MORENS, PEDRO. Defensa en Espaa y de Espaa (12-20); SOLANA
MADARIAGA, JAVIER. El retorno poltico de la defensa (22-29); ENDERS, TOM. Industria y
administracin: una sola defensa (32-35); DEMPSEY, JUDY. Reino Unido, Alemania, Italia:
panorama sombro (54-61); DONNELLY, CHRISTOPHER N. La defensa en un mundo inestable
(62-72); ECHEVERRA JESS, CARLOS. Espaa, frontera europea con el Magreb y el Sahel (74-81);
ARGELLES, PEDRO. Nuevos tiempos para la industria de defensa (82-87); GARCA VARGAS,
JULIN. La industria de defensa en tiempos de cambio (88-96); UREA, DOMINGO. Por una
poltica de defensa a largo plazo de Europa (98-102); SUREZ, CARLOS. Innovacin y
competitividad (104-109); MNDEZ, CONSTANTINO. Qu defensa necesita Espaa? (118-127);
SUREZ PERTIERRA, GUSTAVO. El retorno social de la defensa (128-137); FONFRA MESA,
ANTONIO. El retorno econmico de la defensa (138-146); NEZ VILLAVERDE, JESS A. La
defensa en Espaa: quiero y no puedo (148-154); JORDN, JAVIER. Ciberdefensa y tecnologas
para la defensa (156-165); GARCA SNCHEZ, FERNANDO. Las fuerzas armadas que Espaa
necesita (166-172).

Revista espaola de historia militar, nm. 140 (2013): MORTERA PREZ, ARTEMIO. Los fusiles de
la Guerra Civil (IV) (2-16); FRESNO CRESPO, CARLOS. Heinkel He 51 (I) (17-27); ARREZ CERD,
JUAN BLAS VICENTE MARCO. Actuacin de la Brigada Area Hispana en la Batalla de Levante.
23 de abril a 25 de julio de 1938 (II) (28-39); HERNNDEZ GARVI, JOS LUIS. El sitio de Khe Sanh
(II) (40-42); ALCAIDE YEBRA, JOS ANTONIO. Desembarco en Anzio, 1944. Operacin Shingle
(V) (43-48). Nm. 141 (2013): MORTERA PEREZ, ARTEMIO. La Aviacin en la Guerra Civil
Espaola (I) (50-61); ALCAIDE YEBRA, JOS ANTONIO. Desembarco en Anzio, 1944. Operacin
Shingle (VI) (62-68); FRESNO CRESPO, CARLOS JULIO LPEZ CAEIRO (il.). Heinkel He 51 (II)
(69-74); ALCAIDE YEBRA, JOS ANTONIO. Los Marmon-Herrington, rarezas en carros de combate
(75-79); MIGUEL DE DIEGO, LUIS. El Batalln literario. La Universidad de Santiago contra los
franceses (80-87); HERNNDEZ GARVI, JOS LUIS. El sitio de Khe Sanh (III) (88-96). Nm. 142
(2013): MORTERA PREZ, ARTEMIO. La Aviacin en la Guerra Civil Espaola (II) (98-112);
FRESNO CRESPO, CARLOS JULIO LPEZ CAEIRO (il.). Heinkel He 51 (III) (113-121); TRUJILLO
CASANOVA, VICENTE. El relevo de una leyenda. Adis al Mirage F-1 (122-128); ALCAIDE YEBRA,
JOS ANTONIO. Desembarco en Anzio, 1944. Operacin Shingle (VII) (129-138); CRESPO
NEZ, JOS LUIS. Medium Tank Mark A. Whippet y el desarrollo de los carros medios
britnicos (139-144).

Sa, Valncia, 392 (abril de 2014) Quadern: El Patrimoni material de la Guerra Civil [Selecci]:
Presentaci (16); MOLINA GAREL, MANUEL; CARLOS RAMN AGUILAR i BLAS VICENTE MARCO.
El patrimoni militar de la Guerra Civil: legislaci i protecci. El projecte frente de Viver (17-
19); MALLENCH, CARLOS. El patrimoni militar de la Guerra Civil a la Plana Baixa (20-22);
TENAS, ANTONIO M. La serra Calderona: de rereguarda de lExrcit de Llevant a penltima lnia
de defensa de Valncia (23-25); DURBN APARISI, JOS. La lnia de defensa immediata a
Valncia: la mobilitzaci de rereguarda (1938-1939) (26-28); TENAS, ANTONIO M. Protegir la
Lnia XYZ i conservar el patrimoni de la Batalla de Llevant (29-31).

55
 LESPASA I LA PLOMA
La Historia General del Principado de Catalua, de Mag Sevill.

Parallela a la guerra en els camps de batalla o la diplomtica a les cancelleries, tamb hi ha

hagut sempre lanomenada guerra de la tinta, on lelement propagandstic ofereix
opcions a guanyar ms adeptes que el contrari. Si no va aparixer al segle XVII amb la
guerra de Separaci, s que fou aquest conflicte on aquesta mena de guerra es va
consolidar com un nou front a tenir en compte. Duna i altre banda van sortir publicats
pamflets, libels, memries, cartes o discursos, fins i tot, alguns tractats dhistria. El ms
celebrat dels corresponents al bndol hispnic, la Guerra de Catalua, an a crrec de
FRANCISCO MANUEL DE MELO, i ja vam tenir ocasi dexposar-lo [A Carn!, nm. 6, de gener
de 2008, p. 32-33]. A laltre bndol, un dels menys coneguts s el que va escriure el religis
MAG SEVILL, la seva Historia General del Principado de Catalua, Condados de Rosselln y
Cerdaa. Desde el ao 1598 hasta el ao 1640.

MAG SEVILL nasqu el 1593 a Santa Coloma de Queralt, capital del comtat duns dels
majors magnats del pas, el comte de Santa Coloma. Aquesta procedncia explica que
conegus Josep de Margarit, senyor de la vena Vallespinosa i amic dels comtes. Opt per
la carrera eclesistica, fou prevere, doctor en teologia i beneficiat de lesglsia colomina.
Quan esclat la Revoluci de 1640, no va seguir al seu senyor natural (el malaurat virrei
Dalmau de Queralt), sin a Margarit, de qui degu ser ntim. Noms aix sexplica que el
1642 acompanys els seus fills a la Cort de Pars en qualitat de preceptor. All gaud duna
gran ascendncia i sintegr dins del partit mothista que encapsalava Henri de La Mothe,
bisbe de Rennes. Va ser abat electe de Banyoles, per no en va prendre possessi ats que
ja no abandonaria la capital francesa. A la Cort del Rei Sol es convert en el catal ms
destacat, lenlla imprescindible del governador Josep de Margarit, i des de 1647 lagent
dels diputats i dels consellers de Barcelona, als quals informava de tot. Mor a Pars lany
1657.

SEVILL va concebre la redacci duna histria del seu pas que servs de justificaci al
sollevament contra Felip III i, en aquest sentit, no sapart de la tnica habitual de les
publicacions del seu temps, a tall de memries dels serveis prestats pels lleials catalans al
seu sobir. Aquest objectiu devia pesar molt a lhora de redactar-la en llengua castellana,
ms universal i extesa que la verncula, amb consideraci derudita literriament; el
delaten els nombrosos catalanismes i gallicismes que es poden trobar en el text. Va iniciar
la seva obra lany 1645 i lacab el 1649, amb el conflicte de la Fronda.

Al parer de J.H.ELLIOTT, la crnica de MAG SEVILL s irregular, equivocada i sovint

imprecisa..., si be cont alguns fets anecdtics originals i informaci personal dels
principals protagonistes que la fan interessant. Efectivament, el nostre prevere no excellia
com a historiador, per en mostrava certes traces. Va tenir accs a documentaci de

56
cancelleria, com ho demostra la reproducci reiterada de cartes clau en el procs
revolucionari. Llegim a la pgina 4 Todo este pargrafo [sic] est copiado de las firmas de
las Cortes del anyo 1599. En la seva obra s una constant la referncia a documentaci
expedida de principals personalitats (cartes), la qual reprodueix, per no acaba ni
dextreuren tota la informaci ni de conjecturar ni dinterpretar. Pot ser, conscient de les
seves limitacions va concebre el propsit de reproduir el material documental ntegre, per
tal que ments historiogrfiques ms dotades en poguessin traure el profit que ell no va
saber. No cita, en canvi, cap fullet volant dels moltssisms que seditaven sobre els
principals fets, i segurament va consultar-los per exposar xifres i situar accions i
personatges. s possible que tingus una consideraci despreciativa envers aquesta font, o
be ens equivoquem i no en pogus consultar tants, Pars estant. No mostra cap recana, en
canvi, a descriure situacions quotidianes: lambient social duna determinada temporada,
lstat dnim de la poblaci, all que es rumorejava al carrer, com es vivia lengoixa civil,
quina percepci general es mastegava, etctera; amb tota seguretat degu viure-ho en
primera persona. En aquest aspecte s on rau el valor primordial de la seva obra.

Sobta, finalment, que tot i tenir un estil de redacci relativament pulcre i, per tant, aprs
amb la lectura dobres del seu temps, no en cits tampoc cap, i hem de creure que les
biblioteques parisines estarien ben assortides i a lalada de proporcionar-li prou material.
Sabem, daltre banda, que va consultar MELO, de qui en degu la inspiraci, fins el punt de
copiar-ne pargrafs exactes; tamb els suposats discursos de Pau Claris i Pau Duran (que
J.SANABRE donava per bons en haver-los trobat en els manuscris deixats pel nostre autor).
Consultava i copiava, per no referenciava. Tampoc ho feia lerudit portugus, en qui tal
volta volgu emmirallar-se. En aquest sentit, el geni literari daquell deixa en pattica tota
comparana que pretengus el nostre prevere.

No va intentar tampoc SEVILL aconseguir documents per a la seva histria, de la

cancelleria i arxius francesos? A un home del seu ascendent no li hagus costat massa que
nhi passessin alguns, i en canvi, no trobem que hagi treballat la part francesa. Per SEVILL,
la cronstica sembla que consistia en un hbrid entre la memria personal i la reproducci
de material documental molt selecte. Ja anava per bon cam, per aquesta metodologia li
va limitar extraordinriament les possibilitats a la seva obra. Ms encara quan insereix
llargs passatges a tall de disquisicions pseudo-filosfiques sobre la Monarquia, el poder, la
ptria, les nacions, els sbdits, etctera, amb les poques pretencions que hom pot deduir
en haver-ne copiades moltes, segurament daltres autors.

Al capitol VII del Llibre III comena la guerra contra Frana (1635). Lepisodi de Leucata el
despatxa en una quinzena de folis, per el de la campanya per a la recuperaci de la
fortalesa de Salses ocupa tot el Llibre IV i sn ms de 50 folis, on detalla els pormenors del
setge; al Llibre V comena ja lany 1640. Sempre hem cregut que una de les principals
causes que detonaren la revolta dels segadors el 1640 va venir motivada pels excesos de la
mobilitzaci a la campanya de Salses de lany anterior, no menys que per lhecatombe
epidmica que va comportar. En aquest sentit, SEVILL ens en dna ra, ja que no fa
alusions a altres greuges que les dificultats i engoixes que vivia el poble per la dinmica
militar de les lleves, el trnsit de tropes i els allotjaments. Lestructura del sumari s prou
significativa: la meitat dels sis llibres els dedica als antecedents, el IV al setge de Salses, per
complet, i ja els dos darrers (V i VI), als fets revolucionaris.

57
La Historia General del Principado de Catalua de MAG SEVILL rom, avui per avui,
indita. Nhi ha una cpia a la Bibliothque Nationale de Pars, fons tienne Baluze (mss.
Espanyols 114-116), que no sabem a qu esperen per digitalitzar i penjar al portal virtual
Gallica. Una altre, fragmentada, s la que consta dipositada a la Biblioteca de la Universitat
de Barcelona (manuscrits, nm. 115). Les anotacions marginals [Pere] Serra y Postius
fan pensar que es tracta duna cpia que lerudit va fer al segle XVIII. Una segona anotaci
semblaria indicar que el 1815 va pertnyer al prevere Ramon Ferrer (acs el mateix autor
de la Barcelona Cautiva, un altre de les obres punta de la nostra cronstica? A Carn! nm.
19, p. 43-44-). Originalment sn sis llibres, per la versi que hi ha a la BUB noms en
consta de cinc. Es permet la consulta a travs duna cpia microfilmada la claredat de la
qual deixa molt que desitjar i converteix la lectura del full imprimit en un pens exercici
dapreciaci ocular.

Noferim una mena de sumari, a partir de lany 1635 i fins el final, 1640, folis 117-248.

Captol Pg. Any Ttol

[Llibre III]
VII 117 1635 De los sucessos del ao 1635
VIII 119v 1636 De los accidentes del ao 1636
IX 123 1637 De materias del ao 1637
124 Letras de Cancelleria en forma de premtica para obligar a los
catalanes el ponerse en campaa
125v Usage en que se fundava el Rey para lo presedente
X 127v Que cie el sitio de la Aucata para el Duque de Cardona
XI 138v 1638 De las cosas del ao 1638
Llibre IV
I 146v 1639 De los sucesos del ao 1639
150 apientssimo sentir de un ministro de Estado sobre la ocurrencia
de la monarqua de Espaa
154 De la preparacin de Armas y otros sucessos de Catalua
157 Del sitio que pusieron los franceses a la plaa de Salsses
163 Otro discurso en la misma materia oposito
167v Del sitio que las Armas de la Magd. Catlica pusieron a Salsses
168v A los nobles amados y fieles nuestros protectores. Personas del
estamento militar en Perpian residentes. El Rey
174 Que continua el mismo sitio
177v Carta del Conde duque al conde de Sta. Coloma
179 El msimo Conde Duque aadi en dicha carta de su mano lo que se
sigue
181 Que continua el mismo sitio
182 Carta del Conde Duque al Conde de Santa Coloma, Virrey
183 Sguesse otra de su propia mano
186 Egregio conde de Sta. Coloma, pariente, mi lugartiniente y capitn
general [Carta de Felip III al comte de Santa Coloma]

58
 188 Lo mismo de Salses
193v En continuacin de lo precedente
194v Carta del Conde Duque al de los Balbasses
199 Captulos concluhidos entre los Excmos. Sres. Marques de los
Balbases y conde de Santa Coloma, capitanes generales de los
Exrcitos de Cantabria y Catalua, y monsieur de Espenan,
mariscal de campo de los Exrcitos del Rey Christianissimo y
governador del castillo y fortalessa de Salssas. Oy viernes 23 de
deziembre 1639 en el campo sobre Salssas
Llibre V
I 202 1640 De los sucessos del ao 1640
203 Carta del Conde Duque al de Santa Coloma
205 De las materias del ao 1640
205v Carta del Conde Duque al Conde Virrey
209 Que continua la misma materia
212 Carta del Conde de Santa Coloma al Rey (22-02-1640)
215 Memorial de la embaxada al Rey
218 O feliz Barcelona, qu sola quedars!
220 El Castellano
223 Carta de la Magd. Catlica al conde de Santa Coloma Virrey
226v Carta del conde Duque de San Lucar la Mayor al Conde de Sta.
Coloma, Virrey
233v Sobre la continuacin de los sucesos de Catalua, ao 1640
235 Memorial presentado por los embaxadores de los concistorios a la
Magd. Catlica
241 Sguesse el captulo de Corte, de las que celebraron en Barcelona por
la Magestad Catlica de Felipe, el Bueno, Tercero por Castilla y
Segundo por la corona de Aragn en el ao 1599, quinto en orden de
los del Redrezo
243v Carta de la Magestad Cathlica al Conde de Santa Coloma, Virrey

[MG]

SANABRE, JOSEP. La accin de Francia en Catalua en la pugna por la hegemona de Europa (1640-1659).
Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1956; SANABRE, JOSEP. Parlaments de Pau Claris i de Pau Duran a
lassamblea dels tres brassos lonze de setembre de 1640. Barcelona: Llus Carulla i Canals, 1968; ELLIOTT, J.H.
La revolta catalana 1598-1640. 2a. ed. Barcelona: Vicens-Vives/Crtica, 1989 (1966); Mag Sevill. Dins:
Diccionari dHistria Eclesistica de Catalunya. Volum III P-Z. Barcelona: Claret, 2001, p. 442; SIMON I
TARRS, ANTONI (a c.d.). Crniques de la Guerra dels Segadors. Barcelona: Fundaci Pere Coromines, 2003
(Autors Catalans Antics; 14); SIMON I TARRS, ANTONI. Sevill, Mag. Dins: Diccionari dHistoriografia
Catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003, 1.092-1.093; AZNAR MARTNEZ, DANIEL. Gloria y desgracia
de un virrei francs de Catalua. El mariscal de La Mothe-Houdancourt (1641-1644). Pedralbes, UB, 26
(2006) 189-261; AZNAR, DANIEL. La Catalunya borbnica (1641-1659). Virregnat i dinmiques de poder durant
el govern de Llus XIII i Llus XIV de Frana al Principat. Dins: JAN, SCAR (a c.d.). Del Tractat dels Pirineus
[1659] a lEuropa del segle XXI: un model en construcci. Actes del congrs. Colloqui Barcelona-Perpiny, 17-
20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci
/ Museu dHistria de Catalunya, 2010, 265-279.

59
NOTCIES:
Conferncies

L11 dabril de 2014 el Patronat dEstudis dOlot i Comarca, va organitzar la conferncia Cinema,
literatura i guerra, a crrec de Ramon Girona, dins del Cicle La I Guerra Mundial i el naixement de les
cincies socials. Lacte va tenir lloc a la seu de lOrfe Popular Olot i comen a les 19h. Hi van
collaborar mnium Garrotxa, Cambra de Comer de Girona, ICCO i Patronat Francesc Eiximenis de la
Diputaci de Girona.

[www.irmu.org]

El dia 20 de maig de 2014, a les 19:30h, a l'Aula de Santa Tecla del Centre Tarraconense El Seminari, hi
hagu la conferncia La salvaci de persones i bns eclesistics per part de la Generalitat de Catalunya
durant la revoluci i Guerra Civil (1936-1939) a crrec del Dr. Josep Maria Sans i Trav, director de
l'Arxiu Nacional de Catalunya, dins del "Cicle de conferncies Any Cardenal Vidal i Barraquer. Testimoni Fidel
(1943-2013) . En va ser lorganitzador lArxiu Histric Arxidioces de Tarragona. El cicle de conferncies
es pogu seguir per internet a travs del Canal de TV Diocesana a lenlla:
http://new.livestream.com/ArquebisbatTgn
[www.arquebisbattarragona.cat]

El 26 de maig segent, Jaume Mass i Carballido pronunci la conferncia La guerra dels Dos Peres i les
muralles medievals de Reus. Les restes arqueolgiques del Pallol, dins del cicle Arqueologia de la
Guerra, organitzat pel Centre de Lectura de Reus. Lacte va tenir lloc a les 19:30h, a la secci
excursionista del CLR, i va estar obert a tothom.
[www.irmu.org]

Presentacions

Divendres, dia 9 de maig de 2014, lInstitut dEstudis Penedesencs va organitzar la presentaci del llibre
El Pla del Peneds. Memria oral de la Guerra Civil. 1936-1939, de Josep Valls Cuevas, a la seu de
lAssociaci de Vens del Barri de la Girada, de Vilafranca del Peneds. Lacte va anar a crrec de Ramon
Arnabat Mata, historiador i president de lIEP.
[www.irmu.org]

Leditor Rafael Dalmau, multipresent el mes de maig de 2014 un dels ltims ttols de la seva factoria, el
llibre dOriol Falguera, LExrcit Popular Catal (1969-1979). La Casa. Hom fu diverses presentacions
on van intervenir igualment leditor i lautor. Una primera presentaci fou a Girona el dia 22 (19h) a La
Farinera, amb la participaci dlvar Valls i dAleix Reny. Una segona va esdevenir-se divendres 23 al
Casal de Perpiny (18:30h), amb la participaci de Rosa Soler, Berenguer Ballester i Aleix Reny.
Finalment, dissabte dia 24 de maig de 2014, tamb a mitja tarda, el llibre va ser presentat als Annims de
Granollers amb la tamb intervenci dlvar Valls i Aleix Reny.

60
A lestiu, tocava el torn de presentar una nova monografia biogrfica de Josep-David Garrido i Valls,
aquesta vegada dedicada a Ramon Berenguer IV (Dalmau, 2014, Bofarull; 21, 350 p.), comte catal que
lluit a Occitnia i eixampl el comtat (futura Catalunya) amb les conquestes i ocupacions de Lleida,
Tarragona i Tortosa. Es van fer diverses presentacions del llibre, entre les que destaquen la celebrada a
Barcelona, a crrec dOriol Junqueres dimecres dia 16 de juliol de 2014, a les 18:00h, a lAuditori de
lAnnex del Born, de Barcelona. Tamb la que va tenir lloc dijous dia 17 de juliol, a les 20:00h, a la llibreria
La Capona, de Tarragona.
[www.rafaeldalmaueditor.cat]

Projeccions

Divendres dia 25 dabril de 2014, a les 19h lInstitut dEstudis Penedesencs va organitzar, dins del Cicle
Projecte Buchenwald, dues projeccions de cinema Famlia i Guerra i Sobreviure. Laccs era gratut.
[www.irmu.org]

Recreacions

El darrer cap de setmana de juliol, sescai la marxa amb torxes de Bellvs als Arcs, en la recreaci de la
llegenda de Cal Bufal que portava al 1637 i que enguany feia divuit anys. A ms dels actes firals que
concentraren unes 300 persones, es va voler commemorar l'ocupaci de la vila per part de les tropes
espanyoles, la histria del Joan i la Maria, el bateig de l'hereu de Cal Bufal (enguany una parella), el
desenlla de la histria del Joan i la Maria i l'expulsi de les tropes invasores, que van ser algunes de les
recreacions ms destacades... per no les niques. Una de les particularitats de la festa va ser la
participaci venal, ja fos en la feina que no es veu d'arranjar vestits, decorats,... o en els que feien d'actors
(que van variant cada any) i recrean els diversos personatges que intervenen en aquesta llegenda basada
en un fet real. Tot gira al voltant de l'Anella de Cal Bufal, una de les cases senyorials de Bellvs, que
donava, a qualsevol perseguit que la tocava, el dret a un judici just. Tamb van destacar els balls i les
actuacions de malabars i, sobretot, els malabars de foc dels Saltimbankis de Bellvs. A la Fira sexposaren
productes artesanals que van reunir 35 paradistes a la plaa de la Mare de Du de les Sogues.
[www.irmu.org]

Visites guiades i itineraris

El dia 26 dabril de 2014 el Centre dEstudis Alcoverencs organitz una sortida als Espais de la Batalla de
lEbre, a la Terra Alta, prvia una inscripci i pagament de 25.
[www.irmu.org]

61
Tricentenariat

25-04-2014 (20h)
Conferncia del president de lInstitut dEstudis Penedesencs Ramon Arnabat Mata, amb el ttol 1714-
2014. Levoluci de la societat civil catalana, organitzada per lIEP i en collaboraci amb lAjuntament
del Pla del Peneds (Sala Taronja del Poliesportiu Municipal del Pla del Peneds).

27-04, 31-05 i 01-06-2014 (10h)

Ruta 1714. Recorregut pels escenaris de la guerra de Successi i lOnze de Setembre a Barcelona. Es va
fer un llarg recorregut des de la Catedral, i es va passar pel Barri de la Ribera per acabar a la plaa de Sant
Pere. Es van conixer les institucions catalanes, la cort de lArxiduc Carles, els principals personatges del
conflicte, la societat de lpoca, els baluards, el rec comtal, la ciutadella per acabar reflexionat tots i totes
junts sobre aquella guerra llunyana tot prenent una copa i brindant per temps millor. La sortida va tenir
una durada de 3 hores i un pagament al finalitzar lactivitat, de 9 , com a donatiu a Tot Histria
Associaci Cultural, que organitzava.

08-05-2014 (19:30h)
Conferncia dAntoni Pladevall (IEC) Osona i la guerra de Successi, organitzada pel Patronat
dEstudis Osonencs, dins del cicle de conferncies Entre Espaya i Europa: Catalunya 1714 (Sala
Segimon Serrallonga, de la Universitat de Vic).

22-05-2014 (19h)
Conferncia de Jacint Berenguer, El militar austriacista Francesc Busquets i Mitjans i lexili dels
venuts a Viena, organitzada per la Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia,
Vexillologia i Nobiliria (Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Valls).

27-05-2014 (18h)
Conferncia de Josep M. Torras i Rib, Laltre cara de la guerra de Successi. La violncia contra la
poblaci civil, organitzada pel Centre dEstudis Comarcals dIgualada, daccs lliure i gratut (Museu de
la Pell dIgualada i Comarcal de lAnoia).

28-05-2014 (19:30h)
Conferncia de Francesc Oliv i Oll, Entre laustriacisme i el filipisme. Del redreament a la repressa.
Valls i els vallencs en la transici del segle XVII al XVIII (1680-1725), organitzada per la Comissi per
a la Commemoraci del Tricentenari a Valls, dins del cicle 1714-2014. La guerra de Successi a Valls
(Sala dactes de lInstitut dEstudis Vallencs).

28 i 29-05-2014 (10:15h i 19h)

Itinerari Barcelona 1714 a crrec dOleguer Biete, organitzat per Fent Histria. Associaci Catalana
dEstudis Histrics, daccs lliure, amb pagament previ a Ca Golferichs, Centre Cvic de la Uni de Tei.
Conferncia dOleguer Biete, 1714, daccs lliure i gratut (Centre Cvic lElctric, de Barcelona).

07-07 al 10-10-2014
Exposici Lintent danorrear un poble... 1714 2014..., organitzada per lAssociaci Memorial 1714 i el
Patronat dEstudis Histrics dOlot i Comarca, en collaboraci amb lArxiu Comarcal de la Garrotxa (Sala
dactes de lACG, Olot).

26-07 al 31-08-2014
Exposici dillustracions originals del llibre El malet malgirbat i la maleta vella. Una histria de la
guerra de Successi, organitzada pel Patronat dEstudis Osonencs en collaboraci amb lAjuntament de
Vic (Temple rom de Vic).

23-08-2014 (20h)

62
Presentaci del llibre de Sisco Amors i Capdevila Francesc de Moner i de Miret. Un pallars a la guerra
de Successi (1702-1714), organitzada pel Centre dEstudis dIssona i de la Conca Dell (Caf Modern,
dIssona).

26-08-2014 (19h)
Cicle de conferncies dEstiu a la Cerdanya: 1714. Entre ustries i Borbons. La guerra de Successi a la
Cerdanya i lUrgellet, organitzat per lAssociaci Grup de Recerca de Cerdanya, a crrec dErola Simon i
Llus Obiols (Sala de convencions del Museu Cerd, Puigcerd).
[www.irmu.org]

30-08 / 14-09-2014
Exposici Defensors de les llibertats de Catalunya. 1705-1714, organitzada pel Centre dEstudis del
Priorat, lArxiu Comarcal del Priorat i lAjuntament de Falset. El dia de la inauguraci (20 dagost) es
pronunci una conferncia dobertura a les 20h, i igualment el dia 14 de setembre, una altre de cloenda, a
les 18h (Absis del castell de Falset).

1714 a Tarragona. Jornada sobre la guerra de Successi

Sota lepgraf de 1714 a Tarragona, el Museu dHistria de Tarragona, va organitzar una jornada de
conferncies sobre la incidncia de la guerra de Successi a la ciutat de Tarragona. La jornada es va
celebrar el dia 10 de juny de 2014 i va tenir lloc a la Sala dActes de lAjuntament de Tarragona, a partir de
les 17:00h.

El setge de Barcelona que acabava l11 de setembre de 1714 amb la capitulaci de la ciutat davant les
tropes de Felip V, tingu greus efectes sobre Catalunya: la prdua de la sobirania nacional i les institucions
del pas, la implantaci dun nou rgim poltic i jurdic i la imposici duna nova fiscalitat de vocaci
espoliadora. Tarragona, en mans dels borbnics des de juliol de 1713, els pat igualment. Amb motiu del
Tricentenari daquell esdeveniment, el Museu dHistria de Tarragona va organitzar aquesta jornada en
qu diversos especialistes analitzaren en clau nacional i local els fets i les conseqncies del canvi histric.

INTERVENCIONS

17.00 h Obertura de la Jornada Carme Crespo

17.15 h Lenfoc militar del conflicte Manel Gell Junkert

17.45 h La guerra de Successi: entre leconomia i la poltica Josep Fbregas Roig

18.15 h L11 de setembre i les seves conseqncies jurdiques per a Catalunya Antoni Jord Fernndez

18.45 h El cadastre i llurs efectes econmics Josep M. Sabat Bosch

63
XII Cicle de conferncies 2014 de lArxiu Bibliogrfic de Santes Creus

LArxiu Bibliogrfic de Santes Creus arriba a la XIIa edici dels seus Cicles de Conferncies, que enguany
dedica a la guerra de Successi. En lorganitzaci hi han collaborat lAjuntament dAiguamrcia i el
Museu dHistria de Catalunya.

Les conferncies es van pronunciar al Monestir de Santes Creus, a partir de les 17:00h:

El 24 de maig de 2014, a crrec del Dr. Agust Alcoberro Pericay: La Guerra de Successi als monestirs
del Cster

El 14 de juny de 2014, a crrec del Dr. Valent Gual Vil: Impacte econmic i social de la Guerra de
Successi a Santes Creus

El 13 de setembre de 2014, a crrec de la Sra. Elisabet Baldor Abril: La comunitat monstica de Santes
Creus: austriacista o felipista ?

El 27 de setembre de 2014, a crrec de la Sra. Marta Segarra Calderer: LEsglsia del Monestir de Santes
Creus en el segle XVIII. Una aproximaci a la seva forma i contingut
[http://www.usuaris.tinet.org/absc]

II Simposi dHistria del Carlisme a Avi i Berga

El dia 10 de maig de 2014 el Centre dEstudis dAvi va organitzar el II Simposi dHistria del Carlisme,
per donar continutat al Simposi antecedent que va encetar la fita.

Programa:

De 9 a 10h, a lAteneu dAvi, inscripci (10 ) i recollida de la documentaci del II Simposi dHistria del
Carlisme.

A les 10h, a lAteneu dAvi, obertura del simposi i lectura de les ponncies:

1. JOAN-XAVIER QUINTANA I SEGAL. Un nou canoner carl catal, entre la tradici i el legitimisme
2. ANTONI SNCHEZ CARCELN. La Primera Guerra Carlina a les Valls dneu
3. NRIA SAUCH CRUZ. Retalls de la Primera Guerra Carlista i dels seus personatges a travs dun
manuscrit annim
4. JUAN PEDRO RECIO CUESTA. Usurpadores, peseteros e impos. El liberalismo isabelino a travs de una
fuente carlista: La Gaceta Oficial de Oate (1835-1837)
5. JORDI TORNER PLANELL. El setge de Solsona (1838-1840) i la modernitzaci de lexrcit carl
6. FRANCESC ROCA MARSINYAC. Les aventures i desventures del crani del comte dEspanya. Paradigma
duna poca?
7. JOSEP CARLES CLEMENTE. La riqueza ideolgica del carlismo en torno a la guerra de los matiners
8. XAVIER PEDRALS COSTA. Els dietaris personals com a font histrica. Les guerres carlines al Dietari de
Pau Anfruns
9. LLUS FERRAN TOLEDANO. La poltica dels capitans generals en temps de carlinada i revolta
republicana
10. JESS MARTN ALAS. Elementos de organizacin del Estado carlista (1873-1876)

64
11. JOSEP ALBERT PLANES I BALL. Viure (i sobreviure) en la lnia de foc. La vila de Prats de Lluans en la
Tercera Guerra Carlista
12. FRANCESC FARRS MALIAN. El retrat fotogrfic a lpoca carlista a la ciutat de Vic. Suggeriments i vells
records davant un conjunt dimatges
13. JAVIER CUBERO DE VICENTE. El Movimiento Obrero Tradicionalista (1963-1969)
14. DANIEL MONTA i JOSEP RAFART. Aproximaci bibliogrfica al carlisme (2005-2012)

A les 15h, dinar.

A les 17:30h, inauguraci de lexposici dillustracions carlines Rastres de sang i de foc, de Pere
Boixader, a lArxiu Comarcal del Bergued.

A les 18h, a la sala dactes de lHotel Berga Park, presentaci de la medalla carlina encunyada per a
locasi, a crrec de Jess Martn Alas. Amb la collaboraci de lAssociaci 16 dAbril, S.A.R. Princesa
Mara Teresa de Borbn Parma, germana del difunt Carles Hug de Borb Parma, pronunci la
conferncia El frente exterior en la Transicin Espaola, a la qual va seguir un colloqui.

A les 20h, presentaci del llibre Estat carlista: tradici i furs, que cont les ponncies del II Simposi
dHistria del Carlisme, a la sala dactes de lHotel Berga Park, de Berga.

A les 21h, sopar de cloenda (20 ) al restaurant de lHotel Berga Park. Durant el sopar, es fu una lectura
teatralitzada sobre la detenci del Comte dEspanya.

[www.irmu.org]

Commemoraci dels 75 anys de la Guerra Civil (Valls)

A la primera meitat del mes de maig de 2014, el Casal La Turba de Valls, va organitzar la visita als refugis
del camp daviaci dAli. A lacte van acudir 50 persones, guiades per lhistoriador Jordi Prez. La
jornada va ser reivindicativa per tal com reclamava a les Administracions ms cura per tal darranjar lestat
lamentable en qu es troba laerdrom.

El 16 de maig segent es va organitzar una conferncia a crrec de lhistoriador Guillem Puig, sobre la
lluita per defensar la comarca, acte que es va dur a terme al casal La Turba a partir de les 20:00h.

El mateix dia el Casal inaugur una mostra de fotografies de Valls durant la Guerra Civil, cedides per
lArxiu Municipal, en una exposici titulada Valls a la Guerra i al principi de la postguerra.
Destrucci.
[DT, 15-05-2014, 24]

65
 EXPUGNARE OPPIDUM:
Cardona, 1711
Lnic setge superat
La guerra de Successi (1705-1714), com tota guerra dantic rgim, va consistir en unes
poques batalles relativament importants i en un grapat de setges decisius, sobretot el final
de Barcelona (1713-1714). Quan les tropes borbniques van emparar-se de Lleida (1707),
Tortosa (1708) i Girona (1711), ja no les van tornar a perdre i amb aquelles expugnacions
van consolidar una victria que result lenta per inexorable. Cardona sempre resist,
super el setge de 1711 i el de 1713, i es ret el 1714 quan ja la caiguda de Barcelona feia intil
tota resistncia. Va ser, en aquest sentit, la nica plaa forta que va donar la mida. La
superaci del setge de 1711 s la ms important de la guerra i una de les poques
satisfaccions militars que van tenir els comandaments aliats en territori catal.

En el marc de la guerra de Successi

Fracassada la darrera ofensiva aliada el 1710, amb victries com Almenar i Monte Torrero,
la contra dels de Felip V va ser la definitiva, van tancar les tropes de Carles III al Principat
i dall ja no es mourien fins el final. Abans, per, el duc de Vendme va derrotar en dies
consecutius els imperials a les batalles de Brihuega i Villaviciosa (9 i 10 de desembre de
1710), cosa que signific la minva a la meitat dels efectius aliats. Vendme ho sab
aprofitar, i un cop lArag fou definitivament ocupat, va empenyer fort per penetrar a
lUrgell i a la Segarra, mentre el duc de Noalles creuava els Pirineus amb un exrcit
francs de refresc i ocupava Girona (gener de 1711). A mitjan 1711 les tropes filipistes
controlaven lEmpord, la Selva, el Girons i part dOsona; a ponent tenien Balaguer i
Cervera i pel sud shavien emparat ja de Miravet.

L0bjectiu passava a ser Barcelona. Per arribar-hi davant, la ruta per la Conca de Barber
resultava ms impracticable, ats que els imperials controlaven el Camp de Tarragona.
Aix, doncs, Vendme avan per Igualada i el Bruc, cam de Manresa, per fou aturat a
Prats de Rei. A Manresa hi podia arribar en dirigir-se al nord, per llavors no podia
permetres tenir Cardona a les esquenes. Havia de prendre-la o perillaria el trnsit de
provements amb Lleida i la logstica se naniria tota en laire.

A la bona ratxa militar dels borbnics shi ajunt la poltica. A loctubre de 1710 els tories es
feien amb el govern angls i, desenganyats de tants anys intils (i improductius) de guerra
van comenar a moures diplomticament per tal de posar-li fi amb unes mnimes
condicions favorables. Per acabar-ho dadobar, a mitjan abril de 1711 moria lemperador
Josep I, i Carles III nera el successor natural, successi que es va apressar a materialitzar
desseguida que va poder. Tot plegat, marc el cam duna actitut aptica per part dels

66
anglesos en aquella guerra, i a finals de 1712 reembarcarien les seves tropes de Catalunya (i
amb elles, ho farien tamb les dels holandesos i portuguesos), i la deixaven sola i
abandonada a la seva sort. Lany segent, el 1713, es signava el tractat dUtrecht.

La plaa forta cardonenca

Poques sn les places fortes que presenten una extraordinria conjugaci amb la
naturalesa orogrfica per tal doferir, a ms duna imatge imponent, una accessibilitat ben
difcil, per no dir impossible. Miravet, Castellfollit de la Roca o Cardona, formen part
daquest club tan selecte. Quant a la nostra plaa, els atacants mateixos aviat destacaren
que tenia tots els avantatges duna bona plaa per la seva situaci i on lart ha secundat
tant b la natura que sembla gaireb inaccessible (BIANCOLELLI).

Vista llunyana del castell i fortalesa de Cardona

[www.enciclopedia.cat]

Efectivament, lelevada posici del castell de Cardona el privilegiava en tota la zona, de

manera que era talaia des don es podien dominar tots els voltants, propers i llunyans.
Alhora, la roca on sassentava descartava latac per mines en quasi tot el permetre i

67
laltura, a lalada dels vents ms dinmics, contribua a limitar les epidmies en cas de
bloqueig. A ms, lartilleria trobava molt difcil el posicionament de les bateries, ats que
shavien de situar massa a prop per tal que el seu abast i angle de tir fossin mnimament
ptims. Eren condicions que feien molt complicat prendre la fortalesa de Cardona.

Dins del recinte de la fortalesa cardonenca, destacaven cinc elements: els baluards del Rei i
de Sant Jaume (al primer hi obriren bretxa, per fou impracticable lassalt i el segon va
quedar fora malms per lintens bombardeig), ledifici ducal (centre doperacions) i la
Cannica de Sant Vicen (ledifici ms gran, buid de clergues -que havien fugit-, el qual
durant el setge va veure espatllada la teulada). Quedava el bonete, una fortificaci
avanada per on els aliats entraren els socors el 22 de desembre.

La fortalesa de Cardona, de costat. Sobserven (desquerra a dreta): la Torre de la Minyona,

el Palau Ducal (al mig) i la cannica (al final, ledifici ms gran i de major alada)
[www.cardonaturisme.cat]

Latac, per fases

Lexpugnaci era difcil, per no impossible. Sempre existeixen pros i contres, i Cardona en
tenia un parell daquests ltims. Lenclavament defensiu, pel fet de ser inaccessible, tamb
esdevenia molt difcil de proveir des de lexterior, i un exrcit tancat necessita de molta
aigua i aquesta sacaba rpid si no es compta amb un corrent hdric a la vora. Alhora,
tampoc resultava fcil fortificar una posici tan elevada que, a ms, ha estat operativa des
de la plena Edat Mitjana i sha hagut danar adaptant als temps, en el cas cardonenc, sense
gaire fortuna. Efectivament, shi havien acumulat obres dactualitzaci poliorctica sense
una planificaci raonable dantuvi, amb una poltica basada en la improvisaci. A ms, la

68
maoneria sassentava sobre la roca sense fonaments i els bastions eren medievals, massa
estrets per oferir una resistncia ptima a lartilleria.

Amb tot, primava la privilegiada posici elevada de la fortalesa, una posici complicada
per als atacants, els quals, segons els ms experts, havien de concebre latac per fases.
Efectivament, els setges constituen una acci militar amb la seva prpia idiossincrcia. Al
contrari de les accions en camp obert on podien primar la rapids dexecuci i la
contundncia de latac, els setges demanaven una planificaci prvia raonada i un
desplegament de petites accions combinades orientades a la consecuci dobjectius per
fases. O sigui, pensar-sho be i amb calma, per anar, tot seguit, a pams.

Efectius

A principis de novembre, les tropes borbniques del duc de Vendme i del tinent general
comte de Muret van acampar al voltant de Cardona. Es considera data dinici del setge el
dia 12 de novembre de 1711.

Louis Joseph de Borb-Vendme (1654-

1712), conegut com el Gran Vendome,
descenia duna branca borda dels Borb. El
1688 assol el grau de lloctinent general
desprs del seu paper destacat a la guerra
contra Holanda. Cap dels exrcits francesos
a la guerra dels Nou Anys (1695), expugn
Barcelona el 1697 i obtingu el bast de
mariscal. El 1702 fou nomenat generalssim
dels exrcits a Itlia on venc Eugeni de
Savoia a Cassano (1705). Desprs duna nova
victria a Calcinato (1706), fou destinat al
front neerlands, on no pogu evitar caure
derrotat a Oudenaarde (1708), derrota
desprs de la qual es retir. Felip V reclam
els seus serveis amb insistncia, per Llus
XIV no li envi fins a la segona ofensiva
aliada a Madrid (1710). Vendme assum la
comandncia en cap de lexrcit espanyol i Retrat del duc de Vendme
derrot els aliats a Brihuega, on captur tot [http://en.wikipedia.org]
el cos dexrcit britnic. Den, mald per organitzar linvasi del Principat. El mal regust
de no haver pogut emparar-se de Cardona no li duraria gaire, ats que moria l11 de juny de
1712, a Vinaro duna indigesti produda per una mariscada.

El seu segon al comandament era el comte de Muret ( 1741), tinent general dels exrcits
borbnics, al cap duna divisi d11.000 soldats davant de Cardona, el qual, posteriorment,
prengu part al setge de Barcelona (1713-1714), a les ordres del duc de Berwick. Per sota de
Muret, militaven comandants de reconeguda experincia com el general comte de Melun

69
o els mariscals de camp marqus dArpajon i comte de Rezel. La cavalleria, 1.500 entre la
pesada i els dragons, la governava el tamb mariscal de camp Feliciano Bracamonte.

El paper jugat pels enginyers militars fou principal. Es donava la circumstncia que el cos
denginyers espanyols acabava de ser creat llavors, sota la batuta de Jorge Prspero de
Verboom, i en el setge de Cardona actuaren els cossos denginyers francesos i espanyols
junts. All en fou el cap Jean Baptiste Joblot (1655-1725), prototipus de la revolucionria
fornada denginyers francesos formats per Vauban. Joblot havia estat nomenat enginyer
reial el 1674 i impart classes de matemtiques, geometria i perspectiva a lAcadmia Reial
de Pintura i dEscultura. Fou destinat al fort de Bellegarde, al Rossell, i posteriorment
prengu part en nombrosos setges durant la guerra dels Nou Anys. Joblot ja havia estat a
Cardona el 1693, quan aprofit per traar un interessant plnol de les obres espanyoles a la
muralla. Nomenat director de les places del Rossell, a la tardor de 1711 va semblar el
professional ms indicat per escometre lexpugnaci de Cardona i, per aix, va ser designat
enginyer en cap del setge, els detalls del qual es coneixen bsicament per dues memries
que nelabor. Sota les seves ordres tenia un estol denginyers menors, entre els quals
destacava un tal Biancolelli, autor duna tercera memria dels fets del setge.

Plnol de Cardona el 1711, traat per lenginyer militar francs Jean Baptiste Joblot. Vue de la
Ville et de Chteau de Cardonne en Catalogne avec lattaque (Arxiu Militar de Vincennes)
[www.cardona1714.cat]

70
El total defectius que van reunir els borbnics sumarien els 6.000 soldats, ms 3.000
efectius de cavalleria, suficients per imposar-se a una guarnici quatre vegades menor
tancada rere el recinte murallat. A ms, a finals de novembre rebien reforos i podien
sumar entre 9 i 11.000 homes. Una fora suficient, si, per mal pertretxada, factor aquest
que seria decisiu en el desenlla de lexpugnaci. El parc dartilleria que duen els francesos
era noms duna dotzena de canons.

Per part austriacista, els defensors eren bastant menys, a penes sumaven ms de 1.800
soldats, a les ordres del comte dEck i del coronel Manuel Desvalls de Vergs,
governador militar de la plaa. La guarnici era dall ms heterognia, doncs la
componien els regiments de la Diputaci (catalans), del comte de Taff (austracs), de
Faber (italians), grisons (sussos), castellans i voluntaris (entre els quals, uns 186
portuguesos). Aquell final de 1711, a Cardona, es van disparar entre ells membres de ms de
mitja dotzena de nacionalitats !

Eck, era alemany de naci i fou trams a Cardona, com a m dreta de la mxima confiana
que era, dStarhemberg, precisament per la possibilitat que el castell fos atacat i sotms a
setge. Cardona ja tenia governador militar, Desvalls, de manera que el general alemany,
en coordin amb ell la direcci de les operacions militars. Greument ferit el 21 de
desembre, sospes la possibilitat de retre la fortalesa, cosa que no va caldre quan, dos dies
desprs arribava el socor. Translladat a lhospital de Sant Andreu de Manresa, hi moria el 2
de febrer de 1712.

El governador de la plaa, Manuel Desvalls de Vergs

(1674-v.1774), germ del marqus del Poal, era coronel
dinfanteria i fou destinat al govern de Cardona des de
1709. Havia pres part amb el grau de capit a la guerra
dels Nou Anys i el 1705, juntament amb el seu germ,
contribu a aixecar a favor de la causa austriacista
lUrgell i la Segarra. Lany segent, a la presa de Fraga
fou nomenat ajudant dEnric dHesse-Darmstadt, amb
funcions dintendncia i de reclutament defectius. A
Cardona, defens la poblaci de latac del dia 17 de
novembre, havent estat ben a prop de caure presoner de
lenemic, cosa que hagus succeit de no haver-lo anat a
rescatar els seus soldats en lltim moment. Aquest
incondicionals formaven un grup delit duns 150 homes,
els quals davant la possibilitat de ser rellevats per altres
150 militars professionals aliats, van declinar loferiment Retrat de Manuel Desvalls de
i decidiren romandre a Cardona i lluitar en la seva Vergs, ja gran
defensa fins el final. [www.fototeca.cat]

Desvalls va superar igualment el setge del 1713, per el 1714, finalment, va capitular la
fortalesa una setmana desprs de caure Barcelona, i ho fu en condicions fora honroses
(tant ho van ser, que Felip V, en assabentar-sen, les va anullar !). Escap del Principat i
continu al servei de Carles VI. Fou governador dEivissa, fins a levacuaci de lilla (1715), i
de Gaeta i, posteriorment, lluit a Hongria contra els turcs. La seva trajectria militar el va

71
fer mereixedor del nomenament de capit general i del de camarlenc de la Cort austraca.
Traspass a Viena a una edat centenria.

La casa forta

Diem que els terics de la poliorctica aconsellaven anar per fases a lhora dexpugnar una
posici difcil, doncs be, es comenava per assetjar i prendre a lassalt totes i cada una de
les fortificacions exteriors defensives, una per una, de manera sistemtica: cam cobert,
baixada del fossar de la mitja lluna, la mitja lluna, pas del fossar al cos de la plaa, etctera.
Lentament per inexorable. En el cas de Cardona, destacava, a lentrada de la muralla una
petita casa forta que la guardava, on els defensors hi havien installat una bateria i una
guarnici fixa.

Alguns desertors asseguraven que la guarnici de la casa era escassa, i amb la confiana
dipositada en la sorpresa dun assalt inesperat, el comte de Muret lescomet la nit del 16-
17 de novembre. Granaders i tropes dassalt avanaren coberts per les bateries a lest, en un
atac rpid i contundent que se saldava lendem amb la presa de la posici i la captura
duns 150 presoners.

La presa daquella casa forta envalent els borbnics, en posseir, den, un post avanat
fortificat estratgicament situat just davant lentrada de la fortalesa.

Cau la poblaci

Amb aquell avantatje, la caiguda de lespai urb (no del castell) era cantada. Aix va tenir
lloc del 17 al 20 de novembre. Les tropes borbniques foraren lentrada amb un atac
inesperat a les fortificacions avanades, que consistien en petits reductes destacats, la
defensa dels quals estava a crrec de tropa mal preparada que es vei sorpresa i superada.
Els defensors abandonaren les posicions desprs duna lleu resistncia, enveient avanar
els granaders, i es van replegar tots dins del castell, depressa i corrents.

Va ser una retirada precipitada, per quan la fortificaci del convent de Sant Francesc
hauria pogut donar molt ms de s. Noms va quedar resistint una torre a loest de la
poblaci, els defensors de la qual no van tenir temps de replegar-se i es van veure rodejats i
en clar desavantatge defectius quan ja no hi podien fer res. Van negociar la rendici de la
posici a canvi de ser tractats com a presoners de guerra, sense ser despullats. Vendme ja
era lamo absolut de la poblaci i noms havia perdut una vintena de soldats, quan les
baixes aliades es xifraven en sis centenars. Ara li mancava tant sols prendre el castell.

Les tropes van saquejar les cases, per el bo i millor del patrimoni moble dels cardonencs
havia estat dut a lesglsia, que els comandaments van preservar. Van fer-se, bsicament,
amb blat i vi.

72
Un primer socor reeixit

El dia 18 de novembre, en el bo del combat, arrib un primer socor a la fortalesa de

Cardona. El comte de Gehlen, trams per Starhemberg, aconsegu escolar-se pel bonete i
entrar amb 150 granaders aliats de refresc. La seva missi no era romandre a Cardona, sin
tornar a marxar amb 150 dels defensors ms cansats i rellevar-los. Per sorpresa seva es va
trobar una tropa molt motivada que no tenia cap intenci dabandonar la fortalesa, ans al
contrari, volgueren romandre-hi i defensar-la fins el final.

A boca de muralla

Per el castell de Cardona era ls daquella expugnaci i no resultava tan fcil de pendrer.
Quan les tropes borbniques ocuparen la poblaci, van foragitar els defensors i els van
perseguir estalonant-los fins ben be la muralla del castell. Per un cop all, el nodrit foc de
la guarnici va fer impossible poder aproximar-shi un pam ms.

La fortalesa de Cardona a vista de moix

[www.rac1.org]

73
Ara tocava la fase dels aprotxes, cavar trinxeres i sapes en zig-zag i anar apropant-se a la
muralla ben coberts per tal dinstallar una mina en el basti ms a propsit. Els defensors
no sestaven quiets, la darrera setmana de novembre van emprendre fins a tres sortides
(dies 25, 27 i 28) per tal dhostilitzar els contraris i impedir laven de mines i trinxeres.

En aquest punt, la sort canvia de bndol. Lhost borbnica sadon que no tenia prou
artilleria per donar-hi suport i que se li acabaven les municions. Van decidir concentrar
esforos i el que els quedava defectius en un sol punt a la part inferior del castell. La nit
del 28-29 de novembre un equip escollit denginyers, sapadors i granaders, atacaren aquell
punt desprs dhaver-hi estat installant trinxeres i sapes. Altre cop, el nodrit foc de fusell
dels defensors foragit els atacants, els quals recularen precipitadament i en un desordre
tal que seria impossible tornar a aprofitar aquella posici avanada.

El comte de Muret ja frissava per ordenar lassalt general. Abans, Biancolelli intent
practicar una mina a quatre metres de langle flanquejat. Lalba del 29 de novembre so
una tremenda explosi en aquell punt, la mina vol el parament exterior dels baluards que
protegien lentrada, per la destrucci no va permetre els granaders grimpar per la bretxa.

Enrabiat per la poca fortuna de les accions que escometien, Muret orden, llavors ja si,
lassalt a la muralla amb escales, cosa que els soldats es disposaren a complir
immediatament. A peu de muralla els defensors feien valdre el foc dels seus fusells i
aquesta no seria una excepci. Aquesta vegada, davant dun veritable allau datacants, van
redoblar els esforos i tamb els trets fent un foc espants i tirant una tant gran quantitat
de pedres i de granades a lobra [la trinxera] que vam ser obligats a abandonar-la i a retirar-
nos amb gran confusi (JOBLOT). Es xifra en 500 les prdues franceses en aquell assalt
infructus, per un centenar de les dels defensors.

Desencant

Fracassats els intents dexpugnaci activa, els enginyers francesos van recomanar fer us de
lartilleria per tal darrunar les fortificacions, una a una, amb pacincia, i tornar a practicar
lassalt un cop anorreades. Fins al 10 de desembre van sotmetre la plaa a un intens
bombardeig i van practicar tota mena dintentones que van frustrar-se davant dels murs
cardonencs.

Durant el mes de desembre mor Steven, un enginyer hispnic, alumne de Verboom,

despedaat per trossos de bombes, prdua de la qual sen conhortaren prou. El 4 de
desembre els arrib un comboi amb 120 projectils i altres tants barrils de plvora, per
seria dels ltims, doncs els aliats ja tenien acampats 3.000 homes a pocs quilmetres al
nord.

Efectivament, a la primera setmana de desembre la situaci dels assetjants borbnics

comenava a ser insostenible. La manca de projectils pels canons era tanta que els
enginyers enviaven els soldats a recollir les bales disparades que havien quedat a la vista,
per tal de reutilitzar-les. El 7 de desembre comen a faltar el p de munici i hagueren de

74
reduir-ne les raccions diries. Lestaci hivernal agreujava considerablement la qesti,
ats que el provissionament venia directament de Frana i havia de creuar els Pirineus i
transitar per carreteres no tan solament impossibles, sin insegures per la presncia
ocasional de miquelets. I si arribava el bo de lhivern, el provissionament seria el ms petit
dels problemes duns militars pelats de fret i sense condicions dallotjament raonables.

Tot plegat fu que cunds el desengany, el qual obr la porta al mal humor i a dificultar
lentesa entre els comandaments, amb zizanya i ordres donades i revocades o modificades,
entre els caps militars i els enginyers.

Victria aliada en el socor a la fortalesa

A lexterior, els aliats tampoc van perdre pas el temps, Starhemberg preparava el socor de
Cardona des del 18 de novembre. Laplec defectius es vei incrementat deu dies ms tard
amb larribada de 2.400 anglesos, manats per lalmirall Jennings. El 18 de desembre tenien
reunits vora de 4.300 homes preparats per atacar els francesos i socrrer Cardona, entre
soldats procedents dItlia, miquelets (tres regiments) i 1.500 milicians de les vegueries
dIgualada i Manresa que havia llevat i dirigia el general Rafel Nebot. Aquesta host de
socor va arribar en lltim moment, quan noms unes hores abans Eck els advertia de la
seva intenci de retres per la manca daigua.

Nebot fou el primer en atacar els assetjants borbnics de Cardona, la matinada del 21 de
desembre de 1711, tot assaltant una fortificaci al cim dun tur i, acte seguit, el campament
enemic de la Coromina, que un cop ocupat va retenir malgrat la inferioritat defectius.
Alhora, els coronels comte de Gelhem i Edward Stanhop prenien el tur de la Querosa,
combat en el qual caigu mortalment ferit el comte de Melun. Stanhope tamb result
ferit i moria un parell de dies ms tard; una altre baixa illustre fou la del coronel del
regiment de la Diputaci Pere Muntaner. Degu de ser, doncs, un combat sagnant dall
ms.

Un cop posicionats, Nebot i Gehlen uniren les forces, a les quals tamb shi sumaren les
de Schonberg, lholands Montese i el general palat Lescheraine. Lendem dia 22
sesdevingu el combat definitiu. El tinent general bar de Batt aconsegu introduir
provisions a la fortalesa amb 400 homes i poc desprs se sumava a latac simultani que els
aliats llenaren contra els francesos. El campament borbnic de Santa Llcia es convert en
macabre escenari duna lluita despietada, fins que, perduda la posici, els borbnics
labandonaren i fugiren a la desesperada perseguits per Nebot i un centenar de cavalls.
Cardona havia estat socorreguda.

La victria en el socor a la plaa de Cardona fou total. Els francesos abandonaren tot
laparell de guerra i marxaren cap a Solsona i Oliana. Hi van caure 1.500 borbnics en
aquests dos dies en qu es desenvolup el ms fer i important dels combats efectuats
durant aquest setge. Cal afegir-hi, a ms, uns 300 presoners capturats i nombrosos
desertors. Per banda aliada, les baixes selevaren a 600.

75
Danys patrimonials

Malgrat la victria, un setge com aquell, en el qual hi van participar tants milers de
combatents i on hi va haver un intens intercanvi bombarder, amb fora enfrontaments a la
zona urbana, shavia de fer notar en el patrimoni immoble, com ja es va fer notar en la
prdua de vides humanes.

La primera indstria de la vila cardonenca, les salines, va veure les installacions assaltades
i incendiades aquella tardor-hivern de 1711, una destrucci de la qual tardaria en recuperar-
se. Diversos testimonis de naturals de la vila asseguraven que el 1711 Cardona qued en
parte derruhida y en parte muy maltratada a causa del referido sitio, de forma que el nmero
de las casas derruhidas era de unas sesenta y las dems de la villla muy maltratadas por
haver quemado puertas, ventanas, muebles y botas de poner vino. Y saqueadas de sus frutos
y ropas por el abandono.... La rodalia tamb pat els efectes del setge, almenys a Bergs, on
el rector es lamentava que lesglsia havia estat assaltada, cremada i saquejada pels 3.000
soldats acampats a la plana. Igual sort van sofrir la vintena de cases daquell terme
parroquial, si afegim, a ms, algunes morts violentes. El mas de Pala de Coma, a la mateixa
parrquia, tamb va ser assaltat i saquejat ab grandssimas crueltats... i van perdre els
ms de 36.000 litres de vi que guardaven al celler. A Ardvol se troban setze casas
enterament cremadas per lo enemich, y part de altres y molta partida de ellas, porxos y
estadas.

Vinyes, hortes i boscos, van ser impenitentment talats per tal de fer llenya per lhivern.
Passat el setge, a Ardvol, els jurats es lamentaven, els primers dies de mar de 1712, que
de present no se troba sembrat en so degut temps..., cosa que unida a la manca de llavors
feia perdre lesperana de salvar la cullita aquell any; la de ram de lany passat ja no es va
cullir.

Lalegria per la victria

El 23 de desembre de 1711 el general comte de Traun podia fer oficial la notcia de la

victria, just el mateix dia que Carles III era a Viena i es coronava emperador dustria
(Carles VI). A Barcelona, Starhemberg organitz una gran festa i fu que els canons
disparessin tres descrregues dhonor. Fou qui ms elogis sendugu, en haver coordinat
les ordres, mesurat els fets i mantingut un total control de la situaci en tot moment.

Lalament del setge cardonenc es va viure arreu de Catalunya com una victria. En una
localitat tan allunyada com era la Selva del Camp, ja shavien assabentat de la bona notcia
el dia 29 de desembre, i els jurats van organitzar un Te Deum Laudamus a lesglsia
parroquial, en acci de grcies. Com la Selva, moltes poblacions celebrarien aquella gesta,
la dun grapat de fusellers resistint en un castell medieval el bo i millor dels cossos
denginyers europeus. Per aquesta ra, lexpugnaci frustrada de Cardona va representar
tot un sotrac per a la mquina de guerra borbnica i un gran rebombori arreu dEuropa.
Dels errors se napren, dels comesos a Cardona van intentar trauren explicacions
plausibles a les acadmies denginyers militars i el cas de Cardona de 1711 va servir

76
dexemple de possibles errors de clcul, planificaci i logstica. Per aix es poden trobar
mapes i gravats del setge als principals centres documentals dEuropa Occidental.

A la balsmica alegria per la victria sobre els borbnics, shi afegia el redre de la situaci
militar que, a ms de contribuir decisivament a allargar tres anys la guerra (com reconeixia
a les memries Llus XIV), significava comptar amb una posici segura a les esquenes de
lexrcit que assetjs Barcelona. De fet, durant el setge final a la capital catalana (1713-1714),
Cardona va representar una gran incomoditat pels borbnics i va contribuir a dillatar-lo
manta mesos.

[MG]

-PI FAIDELLA, JOAN. Annals indits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona. Tarragona: Institut
dEstudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Diputaci, 1984 (Secci dArqueologia i Histria; 51).

-BONET CORREA, ANTONI. Cartografa militar de plazas fuertes y ciudades espaolas, siglos XVII-XIX.
Planos del Archivo militar francs. Madrid: Instituto de Conservacin y Restauracin de Bienes
Culturales, 1991.

-RIBA I GABARR, JOSEP. Lalliberament de Cardona lany 1711, segons el diari de guerra del mariscal
comte de Starhemberg. Dins: Actes de la XXXX Assemblea Intercomarcal dEstudiosos (Cardona 22
i 23 doctubre de 1994). Cardona: Patronat Municipal de Museus, 1997, I, 51-66.

-ORGEIX, MILE D. Limpossible conquesta duna plaa forta on lart ha secundat la naturalesa: el
setge de Cardona del 1711 vist pels enginyers militars francesos. Dins: BONET CORREA, ANTONI
MARIA CARME MONTANER GARCIA MILE DORGEIX. La Guerra de Successi. El setge de Cardona de
1711. Sant Vicen de Castellet: Ajuntament de Cardona / Generalitat de Catalunya / Farell, 2007, 51-
72.

-CNSUL, ARNAU. Resistncia i caiguda de Barcelona. Sapiens, 108 (setembre de 2011 = Especial
1714) 38-44.

-GALERA PEDROSA, ANDREU AINHOA PANCORBO PIC. La Guerra de Successi a la vila i al castell
de Cardona. Dovella, 107 (tardor de 2011) 11-17.

-GISBERT I TRAVERIA, MERITXELL. La Guerra de Successi a la vila i al castell de Cardona: La recerca

cartogrfica, Dovella, 107 (tardor de 2011) 18-23.

-SERRA I SELLARS, FRANCESC. El setge de Cardona de 1711. Dovella, 109 (2012) 5-6.

-SERRA I SELLARS, FRANCESC. Cardona. (1705-1714). La resistncia a linterior. Barcelona: Dalmau,

2014 (Bofarull; 20).

-Cardona 1714 [En lnia]. Disponible a: www.cardona1714.cat

-E2SPRODUCTORA. 1714. El Setge. El bloc del documental [En lnia]. Disponible a: www.elsetge.cat

-Setge de Cardona. Dins: Museu Virtual de la guerra de Successi, 1702-1714 [En lnia]. Disponible
a: www.guerradesuccessio.cat/bat_cardona_03.html

77
AGENDA:
XXV PREMI DINVESTIGACI JOSEP LLADONOSA DHISTRIA LOCAL DELS
PASOS CATALANS
(Alguaire, 01-10-2014)

Convoca: Patronat Josep Lladonosa. Ajuntament dAlguaire (Lleida).

Tema: Premi al millor treball d'investigaci d'histria local dins l'mbit de les terres de llengua
catalana.
Dotaci: 3.700 .
Termini: 30 de setembre de 2014.
Informaci: www.patronatlladonosapujol.cat.

PRIMER PREMI DINVESTIGACI I ASSAIG ANTONI-LLUS CARRI I ARTIGUES

(Marina Alta, 15-05-2015)

Convoca: Institut dEstudis Comarcals de la Marina Alta.

Tema: Premi al millor treball de recerca i/o assaig, indit, que tracti algun aspecte relacionat amb
la comarca de la Marina Alta en els camps de les humanitats, les cincies socials, les cincies
naturals, etc.
Dotaci: 2.500 .
Termini: 15 de maig de 2015.
Informaci: www.iecma.blogspot.com.es/2014/06/convocat-el-i-premi-dinvestigacio-i.html.

PREMI DINVESTIGACI DE FERRERIES

(Ferreries, Menorca, 01-07-2015)

Convoca: Ajuntament de Ferreries, en collaboraci amb el Centre dEstudis Menorquins.

Tema: Premi al millor treball de recerca sobre la poblaci de Ferreries o els seus habitants
(demografia, economia, folklore, histria).
Dotaci: 900 .
Termini: 1 de juliol de 2015.
Informaci: www.ime.cat

78
Aplec de Treballs, nm. 33 (2015), revista anual del Centre d'Estudis de la Conca de Barber

S'est planificant el proper nmero de la miscellnia del Centre d'Estudis de la Conca sobre temes d'humanitats i
cincies socials relacionats amb la comarca de la Conca de Barber, les seves poblacions i/o els seus habitants. Els
interessats han de lliurar els treballs abans del 31 de desembre del 2014, juntament amb dos resums de 15 ratlles
cadasc, en catal i castell, paraules clau i les dades personals. Es recomana no passar dels 15-20 folis. Les notes han
de collocar-se al final de l'article i no a peu de pgina. Els autors seran convidats a lacte de presentaci a Montblanc,
i rebran quinze separates de la seva aportaci i dos exemplars de la revista.

Recepci de treballs: rpuig@tinet.fut.es o fgraupuig@telefonica.net.

Ms informaci: www.tinet.org/cecb.
[JMTGP]

A C a r n ! Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana

Director: Manel Gell [manelguell@acarn.cat].

Consell Cientfic: Nria Florensa Soler, Josep M. Grau i Pujol, Roser Puig i Trrech, Jordi Rovira i Soriano, scar
Martn Vielba.
Junta Externa dAvaluaci: Ramon Arnabat Mata (Professor dHistria Contempornia de la URVT), Maria Bonet
Donato (Professora dHistria Medieval de la URVT), ngel Casals i Martnez (Professor dHistria Moderna de la
UB), Valent Gual Vil (Professor dHistria Moderna de la UB), Jordi Lpez Vilar (Doctor en Arqueologia de
lInstitut Catal dArqueologia Clssica), Robert Vallverd Mart (Doctor en Histria i membre de la Real Academia
de la Historia).
Imatges: Portada Restauraci del mausoleu del general Prim que es va presentar el passat 7 de juny de 2014, al
Cementiri Municipal de Reus [ Alfredo Redondo Penas]. Les imatges dels articles sn aportades pels autors, i/o
figuren convenientment acreditades. Per les imatges de les cobertes dels llibres recensionats, remetem al web de
referncia de la recensi o de leditora.

A C a r n ! no es considera responsable de lopini, tendncia ideolgica o contingut empric que puguin semblar
indicar o expressin els articles i collaboracions que ciberpublica. A C a r n ! s un projecte personal, pensat,
dissenyat, desenvolupat, omplert, gestionat i distribuit per Manel Gell amb ajut de voluntariat collaborador, que
ofereix un bloc de contingut semiobert i lliure circulaci per acollir tota participaci capa daportar informaci
vera, debat, crtica, suggeriments, etctera, amb els quals ampliar el coneixement de la Histria Militar de Catalunya
i dels catalans. Existeix el comproms tcit de rigorositat pel que fa al tema de citaci i referncies bibliogrfiques,
comproms que sexigeix a tot collaborador que hi vulgui publicar, i que garanteixen, en tot cas, els membres de la
Junta Externa dAvaluaci. Aquesta publicaci s lliure i gratuta, respon a criteris purament altrustes de militncia
cultural i, per tant, no cobra preu ni percebeix cap mena de retribuci o contraprestaci, ni tampoc paga cap aportaci.

A Carn! penja al bloc, sengles versions de cada nmero, en catal i castell, per no garanteix les condicions o la
correcta prestaci dels serveis que aquell bloc oferti als usuaris dInternet per terceres persones alienes a la
nostra publicaci, ni tampoc que aquests compleixin la normativa vigent en matria de protecci de
dades de carcter personal i comer electrnic. Tampoc es fa responsable dels possibles
danys ocasionats per interferncies, desconnexions, virus informtics, avaries
telefniques, sobrecrregues, retrassos o bloquejos de la xarxa, o al-
tres perjudicis del sistema electrnic, ni molt menys dels
danys que puguin causar terceres persones mit-
janant illegtimes intromissions, fra
del nostre absolut control.
www.acarn.cat
www.irmu.org > Notcies; www.11setembre1714.org; www.delaguerra.org > Enllaos;
http://seneca.uab.es/historia/hn0708.htm; http://hispanianova.rediris.es/enlaces/hn0708.htm.

79