Proposició de Llei de Transitorietat Jurídica I Fundacional de La República

Ref.
: 202LCD28081700001
A LA MESA DEL PARLAMENT
Llus M. Corominas i Daz, president del Grup Parlamentari de Junts pel S,

Marta Rovira i Vergs, portaveu del Grup Parlamentari de Junts pel S, Mireia
Boya e Busquet, presidenta del Grup Parlamentari de la Candidatura d'Unitat
Popular - Crida Constituent, Jordi Orobitg i Sol, diputat del Grup Parlamentari
de Junts pel S, Benet Salellas i Vilar, diputat del Grup Parlamentari de la
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, Gabriela Serra Frediani,
diputada del Grup Parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida
Constituent, dacord amb el que estableix larticle 109.b del Reglament del
Parlament, presenten la proposici de llei segent:
Proposici de llei de transitorietat jurdica i

fundacional de la repblica
ndex
Ttol I. Disposicions generals, territori i nacionalitat
Ttol II. Successi dordenaments i dadministracions
Ttol III. Drets i deures
Ttol IV. Sistema institucional:
Captol 1. El Parlament
Captol 2. La Presidncia
Captol 3. El Govern i lAdministraci
Captol 4. La Sindicatura electoral de Catalunya i el cens electoral
Captol 5. Altres institucions
Captol 6. El govern local
Ttol V. Poder judicial i administraci de justcia
Ttol VI. Finances
Model: 202 Proposici de llei

Ttol VII. Procs constituent
Disposicions finals
Exposici de motius
Tot i que la configuraci definitiva del nou Estat correspon a la Constituci que
ha delaborar lAssemblea Constituent i ratificar la ciutadania, un cop
proclamada la independncia de Catalunya s imprescindible donar forma
jurdica, de manera transitria, als elements constitutius bsics del nou Estat
per tal que de forma immediata pugui comenar a funcionar amb la mxima
eficcia i, al mateix temps, cal regular el trnsit de lordenament jurdic vigent
al que ha danar creant la Repblica, tot garantint que no es produiran buits
legals, que la transici es far de manera ordenada i gradual i amb plena
seguretat jurdica; assegurant, en suma, que des de linici el nou Estat estar
sotms al Dret; que en tot moment ser un Estat de Dret.
El que sacaba de descriure s lobjecte primer i la primera finalitat de la

present Llei de transitorietat jurdica i fundacional de la Repblica. Tanmateix,
persegueix un segon objectiu no menys important. Vol regular els elements
constitutius bsics i la transici dordenaments de manera que la llibertat del
futur poder constituent no resulti condicionada per decisions preses en
aquesta etapa transitria.
Per aix, el criteri que presideix i guia tota la regulaci de la Llei s el

dassegurar la mxima continutat possible a la regulaci existent, introduint-
hi noms les novetats indispensables per tal que la nova Repblica pugui
actuar com a tal amb plena capacitat i inaplicat dentrada les regulacions de
lordenament jurdic anterior que contravenen de manera clara i frontal els
principis generals en els quals sassenta la Repblica.
Aix la Llei en el seu ttol inicial, de manera succinta, constitueix Catalunya

com a Repblica de Dret, democrtica i social, atribueix la sobirania nacional al
poble de Catalunya, es reconeix com a norma suprema mentre no sigui
aprovada la Constituci, proclama respecte pel dret de la Uni Europea i pel
dret internacional i delimita el territori en el qual exercir la seva sobirania i
fixa, amb criteris continuistes, els requisits per tenir-ne la ciutadania, tot i
exigir un perode mnim dempadronament en un municipi de Catalunya per
tenir la nacionalitat dorigen i parant especial atenci en evitar lapatrdia i
permetre una amplia possibilitat de posseir la doble nacionalitat.

Regula la successi dordenaments i administracions en el sentit ja esmentat
de garantir la mxima continutat de les normes locals, autonmiques,
estatals, europees i internacionals vigents, per preveient alhora instruments
normatius gils per permetre ladaptaci, la modificaci i la inaplicaci del dret
vigent quan sigui indispensable.
Estableix les pautes generals que han de permetre la integraci rpida del
personal funcionarial i laboral de lEstat espanyol que treballa avui a Catalunya,
aix com la de catalans que treballen en les Administracions de lEstat fora de
Catalunya. Tamb preveu procediments excepcionals dincorporaci urgent de
personal nou a les administracions de Catalunya.
Fixa els criteris que han de permetre la subrogaci sense soluci de continutat
de lEstat espanyol en els contractes, convenis i acords de lEstat i la
continutat de lEstat catal en la posici de la Generalitat de Catalunya.
Garanteix la continutat dels drets i deures de la ciutadania i de les persones

estrangeres mitjanant remissions als drets constitucionals, estatutaris i
internacionals vigents a Catalunya. Fa un reconeixement singular del dret a les
prestacions i a la protecci social i, en relaci als drets lingstics, dna
continutat a les normes catalanes vigents abans de la successi
dordenaments. En general, la garantia dels drets del ttol III s continuista,
amb especial mfasi en la protecci judicial daquests drets.
La Llei de transitorietat jurdica i fundacional de la Repblica adopta, en

general, el sistema institucional que preveu lEstatut dautonomia amb les
adaptacions necessries a la successi dordenaments i dadministracions. Un
exemple rellevant de la voluntat de continutat, s la remissi a lEstatut
dautonomia pel que fa a lautonomia, lorganitzaci i les competncies dels
governs locals de Catalunya. Pel que fa a les adaptacions i modificacions s
destacable, per exemple, que el Consell de Garanties Democrtiques recupera
el carcter vinculant dels dictmens sobre projectes i proposicions de llei que
afectin drets reconeguts en aquesta Llei.
Encara s ms destacable la creaci i regulaci de la Sindicatura Electoral que,

a partir de la Sindicatura prevista a la Llei del Referndum dAutodeterminaci,
per primera vegada des de la recuperaci de lautonomia poltica de finals del
segle passat, estableix un sistema catal de garantia dels processos electorals
diferent al regulat per la legislaci espanyola. Aquesta Sindicatura es compon
de la Sindicatura Electoral de Catalunya, la Sindicatura Electoral dAran, les
sindicatures electorals comarcals i les meses electorals. La Sindicatura Electoral
de Catalunya, configurada com a rgan independent, imparcial i permanent,
esdev la mxima responsable dels processos electorals, consultius i de
participaci ciutadana, sens perjudici del control judicial. La Sindicatura

Electoral de Catalunya es compon de 7 membres escollits pel Parlament per
majoria absoluta, dels quals 5 seran juristes o politlegs de prestigi i 2 seran
jutges.
Pel que fa al sistema judicial, per b que es crea un poder judicial catal per
primera vegada des de la recuperaci de lautonomia, tamb es procura ser
continuista en relaci amb la planta, les places i les normes processals. Amb
aquesta voluntat, sadopta la planta judicial existent a Catalunya amb
adaptacions puntuals. La continutat de la planta tamb es lliga a la continutat
en les places que ocupen els magistrats, jutges, fiscals i lletrats, els quals les
mantenen amb els mateixos drets econmics i professionals. En virtut de la
clusula general de continutat de les normes, es continuen aplicant, amb
carcter general, les normes processals vigents. Malgrat la predominana de la
continutat, hi ha adaptacions dignes de comentar amb cert deteniment.
Lactual Tribunal Superior de Justcia de Catalunya esdev el nou Tribunal

Suprem de Catalunya. Mant els magistrats i les sales actuals amb algunes
adaptacions. Lactual Sala Civil-Penal es desdobla en una Sala Civil i en una
altra de Penal. Es crea una Sala Superior de Garanties que coneix dels recursos
dempara que abans de la successi coneixia el Tribunal Constitucional, els
conflictes de jurisdicci, les impugnacions especials de reexamen i els
recursos electorals, entre daltres que li pugui atribuir la llei. La Sala Superior
es compon pel president del Tribunal Suprem, els presidents de les altres
quatre sales i 2 magistrats designats pel Parlament, per majoria absoluta,
entre juristes de reconeguda competncia amb 15 anys dexercici professional.
Es dissenyen dues institucions per a assegurar que el nou poder judicial

sautogoverna de manera independent per alhora coordinada amb el poder
executiu. La Sala de Govern del Tribunal Suprem, la qual exerceix el govern del
poder judicial, es compon pel president del Tribunal Suprem, els presidents de
Sala daquest Tribunal, els presidents de les audincies provincials i 5
magistrats o jutges elegits pel Parlament, per majoria absoluta, dentre els
membres de la carrera judicial. La Comissi Mixta, que reuneix de manera
paritria la Sala de Govern del Tribunal Suprem i el Govern de Catalunya, t
funcions tan rellevants com les de proposar el nomenament del president del
Tribunal Suprem i dels presidents de Sala daquest Tribunal. Tot i aix la Llei
no prejutja ni condiciona decisions com la creaci o no dun Tribunal
Constitucional o dun Consell General del Poder Judicial que correspon adoptar
al poder constituent.
El darrer ttol de la Llei regula el procs constituent, el qual consta de tres

fases successives. La primera s la del procs participatiu, polticament
vinculant, que consta dun procs deliberatiu sectorial i territorial i un Frum

Social Constituent, format per representants de la societat civil organitzada i
dels partits poltics, amb lobjectiu de debatre i formular un conjunt de
preguntes a la ciutadania sobre els principis i qestions generals de la futura
Constituci, mitjanant processos de participaci ciutadana. La segona fase s
la de lAssemblea Constituent, la qual disposa de plens poders per a redactar
una proposta de Constituci. Una vegada aprovada la proposta de Constituci,
sobre la fase de ratificaci per referndum. Una vegada la proposta de
Constituci s ratificada per referndum, es dissol lAssemblea Constituent i es
procedeix a convocar noves eleccions.
Per concloure cal reiterar la voluntat de Catalunya, ara ja en qualitat dEstat

sobir i independent, de vehicular la successi de manera negociada i pactada
amb les institucions espanyoles, europees i internacionals. La cerca i
lesperana en el pacte, que sempre ha estat un tret definidor del dret i de les
institucions pbliques de Catalunya, continuaran tamb durant la successi
dEstats.
PROPOSICI DE LLEI
TTOL I. Disposicions generals, territori i nacionalitat
Article 1. Estat Catal
Catalunya es constitueix en una Repblica de Dret, democrtica i social.
Article 2. Sobirania nacional
La sobirania nacional rau en el poble de Catalunya, del qual emanen tots els
poders de lEstat.
Article 3. Norma suprema
Mentre no sigui aprovada la Constituci de la Repblica, la present Llei s la

norma suprema de lordenament jurdic catal.
Article 4. Dret de la Uni Europea i dret internacional
1. El dret de la Uni Europea mant la seva naturalesa i posici respecte el dret

intern.

2. Catalunya actua respectant el dret internacional. Els principis i costums del
dret internacional general formen part de lordenament jurdic catal. Els
tractats internacionals autoritzats parlamentriament sapliquen amb
preferncia a les lleis.
Article 5. LAran
LAran mant lestatut poltic, jurdic i lingstic que li reconeixen les normes
vigents en el moment de lentrada en vigor daquesta Llei, inclosa
lorganitzaci institucional prpia.
Article 6. Territori
1. El territori de Catalunya, als efectes de lexercici de la seva plena sobirania,

est compost per lespai terrestre, incls el subsl, corresponent als seus
lmits geogrfics i administratius en el moment dentrar en vigor aquesta Llei,
pel mar territorial, incls el seu llit i subsl, per lespai aeri situat sobre lespai
terrestre i el mar territorial de Catalunya.
2. Catalunya gaudeix dels drets de la sobirania i dels altres drets reconeguts

pel dret internacional pel que fa a la seva plataforma continental i la seva zona
econmica exclusiva.
Article 7. Nacionalitat dorigen
Tenen la nacionalitat catalana dorigen:
1. Les persones que en el moment dentrar en vigor aquesta Llei posseeixen la

nacionalitat espanyola i estiguin empadronades a un municipi de Catalunya
des dabans del 31 de desembre de 2016; i les persones de nacionalitat
espanyola empadronades amb posterioritat a aquesta data i abans de lentrada
en vigor daquesta Llei que ho sollicitin a partir del moment en qu compleixin
dos anys dempadronament continuat a un municipi de Catalunya.
2. Les persones, no compreses en lapartat primer, de nacionalitat espanyola

en el moment dentrar en vigor aquesta llei, que ho sollicitin i que estiguin en
alguna de les circumstncies segents:
a) Hagin nascut a Catalunya.
b) Resideixin fora de Catalunya i hagin tingut la seva darrera residncia

administrativa en un municipi de Catalunya durant almenys cinc anys.
c) Siguin fills de pare o mare amb la nacionalitat catalana.

El dret dopci previst en aquest article sexerceix davant dels rgans
responsables del Registre Civil dins del termini de tres anys des de lentrada
en vigor daquesta Llei.
3. Les persones nascudes o adoptades essent menors dedat desprs de

lentrada en vigor daquesta Llei que siguin fills de pare o mare catalans.
4. Les persones que, desprs de lentrada en vigor daquesta Llei:
a) Hagin nascut a Catalunya de pares estrangers si la legislaci personal que

sels aplica no les hi atribueix una nacionalitat o els seus pares no en
tinguessin.
b) Hagin nascut a Catalunya i no tinguin determinada la filiaci.
Article 8. Adquisici de la nacionalitat
1. La nacionalitat catalana es pot adquirir per residncia legal i continuada a

Catalunya durant un perode de cinc anys immediatament anterior a la petici.
Aquest perode pot ser modificat dacord amb els convenis internacionals que
celebri Catalunya.
2. Als efectes de lapartat primer, es computa als estrangers el temps de

residncia legal a Catalunya que hagi transcorregut abans de lentrada en vigor
daquesta Llei.
3. Poden optar a la nacionalitat catalana els fills menors de les persones que
lhagin adquirit en virtut daquest article, a petici dels pares o tutors.
4. Les persones que hagin adquirit la nacionalitat catalana en poden ser

privades per haver falsejat les dades que van justificar ladquisici de la
nacionalitat.
Article 9. Doble nacionalitat
1. Latribuci de la nacionalitat catalana no exigeix la renncia de la

nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra.
2. El Govern promour, en el temps ms breu possible, negociacions amb

lEstat espanyol per celebrar un tractat en matria de nacionalitat.

TTOL II. Successi dordenaments i dadministracions
Article 10. Continutat del dret vigent
1. Les normes locals, autonmiques i estatals vigents a Catalunya en el

moment de lentrada en vigor daquesta Llei, es continuen aplicant en tot all
que no contravingui la present Llei i el dret catal aprovat amb posterioritat.
2.Tamb es continuen aplicant, dacord amb aquesta Llei, les normes del dret
de la Uni Europea, el dret internacional general i els tractats internacionals.
Article 11. Continutat dels actes administratius
Es continuen aplicant les autoritzacions, llicncies, concessions, certificacions,

avaluacions, titulacions, acreditacions, permisos i la resta dactes
administratius adoptats dacord amb el dret vigent abans de lentrada en vigor
daquesta Llei, sens perjudici de la capacitat de revisi de lAdministraci
prevista a la legislaci aplicable.
Article 12. Decrets dadaptaci, modificaci i inaplicaci del dret vigent
1. El Govern pot dictar les disposicions necessries per a ladaptaci,

modificaci i inaplicaci del dret local, autonmic i estatal vigents a lentrada
en vigor daquesta Llei, dacord amb all que sestableix en els apartats
segents i en el decret llei que els desenvolupi.
2. El Parlament validar aquestes disposicions quan les normes afectades

tinguin rang de llei. En aquests casos la modificaci, adaptaci o inaplicaci
adoptar la forma i el procediment daprovaci i validaci dels decrets llei.
3. Aquests decrets tamb poden servir per a regular la recuperaci de la

validesa i leficcia de les normes anteriors a la successi dordenaments
jurdics anullades o suspeses per motius competencials pel Tribunal
Constitucional i per la resta de tribunals.
Article 13. Rgim jurdic de la continutat
1. Les normes locals, autonmiques i estatals vigents a lentrada en vigor

daquesta Llei i que no hagin estat declarades inaplicables, conserven el seu
rang, amb les precisions segents:

Els articles de les lleis orgniques, de lEstatut dAutonomia de Catalunya i de
la Constituci espanyola que estaven vigents en el moment de lentrada en
vigor daquesta Llei, passen a tenir rang de llei ordinria quan no shagin
incorporat en aquesta Llei i sempre que no la contravinguin.
Laplicaci de les normes estatals sentn referida a llur contingut a lentrada

en vigor de la present Llei i no a llurs modificacions posteriors.
Les normes que declarin inaplicables lleis o normes amb rang de llei vigents a
Catalunya en el moment de lentrada en vigor daquesta Llei, poden establir el
manteniment de la vigncia de les disposicions reglamentries derivades de
les normes derogades.
2. Les normes anteriors a lentrada en vigor daquesta Llei sinterpreten i

apliquen dacord amb aquesta i la resta de normes catalanes dictades amb
posterioritat. En exercici daquesta potestat dinterpretaci i aplicaci
conforme, les administracions queden vinculades per les decisions dels
tribunals. Els jutjats i els tribunals queden vinculats per les decisions dels
tribunals superiors.
Article 14. Continutat del dret de la Uni Europea
1. Les normes de la Uni Europea vigents a Catalunya en el moment dentrar

en vigor aquesta Llei es continuen aplicant respecte de les obligacions que
eren daplicaci a les institucions catalanes i daquelles que saplicaven en el
territori catal per part de les institucions de ladministraci central de lEstat
espanyol en les mateixes condicions que estableix el dret de la Uni Europea.
2. Les normes de la Uni Europea que entrin en vigor amb posterioritat a

lentrada en vigor daquesta Llei sintegraran automticament en lordenament
jurdic de Catalunya, respecte de les obligacions que siguin daplicaci a
Catalunya, en les mateixes condicions que estableix el dret de la Uni Europea.
Article 15. Continutat dels tractats internacionals
1. Els tractats internacionals celebrats pel Regne dEspanya que siguin

daplicaci a Catalunya, sempre que la seva aplicaci no resulti incompatible
amb lobjecte i la finalitat del tractat o canvin radicalment les condicions de la
seva execuci, es continuen aplicant a Catalunya, integrant-se en el seu
ordenament jurdic fins que sacordi la seva retirada, es renegocin dacord
amb les normes del dret internacional o es vegin substituts per un nou tractat
internacional.

2. En el termini ms breu possible, el Govern declarar la inaplicaci dels
tractats que incorren en les incompatibilitats del pargraf anterior. Quan els
tractats haguessin estat autoritzats parlamentriament, caldr sotmetre la
inaplicaci a laprovaci del Parlament.
3. En el termini dun any, el Govern sotmetr al Parlament el llistat de tractats

internacionals aplicats a Catalunya que haguessin estat autoritzats
parlamentriament. Sobre la base daquest llistat, el Parlament autoritzar
ladopci de lacte de notificaci de continutat, renegociaci o retirada a les
altres parts daquests tractats. Quan els tractats no haguessin estat autoritzats
parlamentriament, el Govern adoptar la decisi i la comunicar al Parlament.
4. Mentre el Parlament no dicti una nova disposici, el procediment per a la

celebraci de tractats internacionals s el reglat a la Llei sobre Tractats i
daltres acords internacionals, amb les adaptacions necessries al nou
ordenament jurdic que sestableixin en el decret llei de desenvolupament
daquesta Llei fundacional i de transitorietat.
Article 16. Successi dadministracions
LAdministraci de la Generalitat, que inclou totes les administracions de

Catalunya, succeeix ladministraci de lEstat espanyol en el territori de
Catalunya, aix com amb relaci als ciutadans de Catalunya que resideixen fora
daquest territori.
Article 17. Rgim dintegraci de personal
1. El personal de les administracions de Catalunya mant la mateixa vinculaci

i condicions retributives i docupaci, sens perjudici de les adaptacions que
resultin necessries per ra de les funcions a desenvolupar.
2. El personal de lEstat espanyol que presti els seus serveis en lAdministraci

General de Catalunya, lAdministraci Local de Catalunya, les universitats
catalanes o lAdministraci de Justcia a Catalunya sintegra a ladministraci
pblica de Catalunya que correspongui en funci de la seva administraci de
procedncia, en les mateixes condicions retributives i docupaci, llevat que
renunci a la integraci en els termes que estableixi el decret llei que
desenvolupi aquesta Llei i sens perjudici de les adaptacions que resultin
necessries per ra de les funcions a desenvolupar.
3. El personal de lAdministraci de lEstat espanyol, inclosa la seva

administraci institucional, que presti els seus serveis en el territori de
Catalunya pot optar a integrar-se a lAdministraci de la Generalitat de

Catalunya, amb la mateixa vinculaci i nivell de destinaci i en les mateixes
condicions retributives i docupaci, sens perjudici de les adaptacions que
resultin necessries per ra de les funcions a desenvolupar.
4. Les disposicions que desenvolupin aquesta Llei poden preveure la

possibilitat que el personal de lEstat espanyol que presti els seus serveis fora
del territori de Catalunya i posseeixi la nacionalitat catalana pugui sollicitar la
integraci a lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.
5. Es requereix la possessi de la nacionalitat catalana en aquells llocs de

treball que impliquin lexercici de poder pblic i la salvaguarda dinteressos
generals.
Article 18. Procediments per a la incorporaci de nou personal
1. LAdministraci General de Catalunya pot incorporar en places especials el

personal funcionarial que sigui imprescindible per garantir el funcionament
normal de serveis pblics, a partir dun procediment durgncia, excepcional i
transitori, que ha de respectar els principis digualtat, mrit, capacitat,
publicitat, transparncia i lliure concurrncia.
2. El procediment previst en lapartat anterior noms s aplicable en cas que

els procediments ordinaris i extraordinaris dincorporaci de personal, regulats
en la normativa de funci pblica, siguin insuficients per assegurar, amb
carcter immediat, una dotaci adequada de personal pblic.
3. El procediment durgncia s regulat mitjanant decret llei que ha destablir

el termini mxim en qu sen pot fer s i les condicions a qu sha dajustar.
Article 19. Subrogaci en contractes, convenis i acords
1. LEstat catal se subroga en la posici de lEstat Espanyol:
- en els contractes formalitzats per aquest, subjectes a la legislaci de

contractes del sector pblic i referits a obres, subministraments o prestaci de
serveis que afectin Catalunya, i que estiguin pendents totalment o parcialment
dexecuci.
- en els contractes patrimonials formalitzats per aquest que estiguin vinculats

a la prestaci de serveis pblics a Catalunya assumint les obligacions i els
drets contractuals que corresponen a lEstat espanyol. Aquesta subrogaci no
altera els pactes i els termes econmics i jurdics establerts en els contractes.
- en els convenis i acords de collaboraci de qu aquest sigui titular en lmbit

territorial de Catalunya.

2. LEstat catal continua en la posici de la Generalitat de Catalunya:
en els contractes formalitzats per aquesta, subjectes a la legislaci de

contractes del sector pblic i referits a obres, subministraments i prestacions
de serveis, i que estiguin pendents totalment o parcialment dexecuci.
en els contractes patrimonials formalitzats per aquesta.

en els convenis i acords de collaboraci de qu aquesta sigui titular.
3. La subrogaci no altera els termes econmics, jurdics i tcnics de les

prestacions compreses en els contractes i convenis, salvant les adaptacions
necessries derivades de lalteraci de lmbit territorial, de competncies o
dinteressos de Catalunya. Noms en casos excepcionals i per motius
justificats de salvaguarda de linters general, lAdministraci de la Generalitat
de Catalunya pot, a partir dels dos anys dentrada en vigor de la disposici que
reguli el procediment de subrogaci contractual, revisar les condicions del
contracte o declarar-lo extingit, prvia audincia de lempresa contractista i
amb el reconeixement de la indemnitzaci que, si escau, sigui procedent.
4. En cas que no es produeixi la subrogaci en els contractes especialment

rellevants per al normal funcionament de lEstat o per al desenvolupament de
les activitats bsiques dels ciutadans, els rgans competents de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya poden utilitzar la contractaci
demergncia, dacord amb el que estableixi la normativa de desplegament
daquesta Llei.
Article 20. Successi en els drets reals
LEstat catal succeeix lEstat espanyol i es mant en la posici de la

Generalitat de Catalunya en la titularitat de qualsevol classe de dret real sobre
tot tipus de bns a Catalunya.
Article 21. Acords amb lEstat espanyol en matria de personal i de

contractes
1. El Govern ha dimpulsar la formalitzaci dun acord amb lEstat espanyol per

establir un rgim de collaboraci per a la integraci en ladministraci de la
Generalitat del personal de lEstat espanyol que presta els serveis a Catalunya.
2. El Govern ha dimpulsar un acord amb lEstat espanyol per establir un rgim

de collaboraci per a la successi en els contractes que siguin dinters per a
ambdues parts.

TTOL III. Drets i deures
Article 22. Drets
1. Fins a laprovaci de la Constituci catalana, es garanteixen com a drets

fonamentals els drets reconeguts en la Constituci espanyola i en lEstatut
dAutonomia de Catalunya.
2. Tamb es garanteix el respecte dels drets reconeguts en la Declaraci

Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, el
Pacte Internacional de Drets Econmics, Socials i Culturals, el Conveni Europeu
de Drets Humans i els seus protocols addicionals, i la Carta dels Drets
Fonamentals de la Uni Europea.
Article 23. Dret a les prestacions i a la protecci social
1. Es reconeix el dret a percebre les prestacions socials pbliques, incloses la

Seguretat Social i altres sistemes alternatius, reconegudes a lentrada en vigor
daquesta Llei. Es reconeixen tamb els perodes de cotitzaci al sistema de
Seguretat Social realitzats al territori de Catalunya, a efectes de carncia i de
clcul, aix com al daltres Estats dacord amb el dret de la Uni Europea i els
convenis internacionals aplicables.
2. Es reconeix el dret a la protecci social, especialment pel que fa als infants,

davant de situacions de pobresa, inclosa la pobresa energtica, de risc
dexclusi social per manca dhabitatge digne, malnutrici i altres privacions
de condicions bsiques de vida.
Article 24. Drets lingstics
Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons lingstiques i
a exercir el dret dopci en relaci amb les llenges catalana, occitana i
castellana, conforme amb all que estableix la Llei 1/1998, de poltica
lingstica i els drets que empara, aix com la resta de drets lingstics vigents
en el moment de lentrada en vigor daquesta Llei.
Article 25. Deures
1. Totes les persones tenen lobligaci de contribuir al sosteniment de les

despeses pbliques segons la seva capacitat econmica.

2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni
cultural.
3. Totes les persones tenen el deure de collaborar en la conservaci del
patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a preservar-lo per a les
generacions futures.
4. Es podran establir per llei els deures de les persones pels casos
demergncia pblica deguda a catstrofes naturals, crisis sanitries,
paralitzaci de serveis essencials de la comunitat, desprovement de productes
de primera necessitat, accidents de gran magnitud o altres situacions similars.
Article 26. Drets i deures de les persones estrangeres
1. Les persones estrangeres a Catalunya tenen els mateixos drets i deures que
les persones amb nacionalitat catalana en els termes que estableixi la llei. La
no possessi de la nacionalitat catalana no impedeix laccs, lexercici ni la
justiciabilitat dels drets.
2. El dret de sufragi queda reservat a les persones amb nacionalitat catalana,

llevat que sestengui a determinades persones estrangeres mitjanant una llei
o un tractat internacional.
Article 27. Garanties dels drets
1. Els drets daquest Ttol vinculen de manera directa i immediata tots els
poders pblics de Catalunya. Vinculen tamb els particulars dacord amb la
naturalesa de cada dret.
2. La falta de norma o desplegament jurdic no pot justificar la violaci, el no

reconeixement o la no justiciabilitat de cap daquests drets. Els drets sn
interdependents i es desenvoluparan de la manera ms extensiva a travs de
les normes, la jurisprudncia i les poltiques pbliques.
3. Aquests drets sn regulats per llei, en els termes que sestableixen en

aquesta Llei. Mentre no saprovi una legislaci prpia, sn aplicables a
Catalunya les lleis estatals i autonmiques de desenvolupament daquests
drets vigents a Catalunya en el moment de lentrada en vigor daquesta Llei.
4. Els drets de larticle 22 sn objecte de protecci judicial, mitjanant els

procediments legalment establerts, que seran de carcter preferent i sumari.
5. Els drets que a lentrada en vigor daquesta Llei sn susceptibles de recurs

dempara, disposen daquesta garantia davant la Sala Superior de Garanties.

Article 28. Estats demergncia
Quan es donin les circumstncies excepcionals previstes a la normativa vigent

a lentrada en vigor daquesta Llei, les institucions homlogues de la
Generalitat poden declarar, en els mateixos termes i condicions, els estats
demergncia previstos a la normativa referida.
TTOL IV. Sistema institucional
Captol 1. El Parlament
Article 29. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos i

controla i impulsa lacci poltica i de govern.
3. La composici del Parlament, el sistema electoral, lestatut dels diputats i

diputades, lautonomia parlamentria i lorganitzaci i el funcionament del
Parlament, es regiran per all que estableixen els articles 56, 57, 58, 59 i 60
de lEstatut dAutonomia de Catalunya.
Article 30. Funci i iniciativa legislatives
1. El Parlament exerceix la funci legislativa mitjanant la tramitaci i

laprovaci de Lleis.
2. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al

Govern. Tamb correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya,
als ciutadans, mitjanant la iniciativa legislativa popular, i als rgans
representatius dels ens supramunicipals de carcter territorial.
3. Laprovaci, la modificaci i la derogaci de les lleis requereixen el vot

favorable de la majoria simple del Parlament de Catalunya, llevat que aquesta
Llei nestableixi una altra.
4. El Ple del Parlament pot delegar la tramitaci i laprovaci diniciatives

legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot
revocar aquesta delegaci. No poden sser objecte de delegaci a les
comissions la reforma daquesta Llei, la regulaci del procs constituent, la
Constituci de Catalunya, el pressupost, la llei electoral i les lleis de delegaci
legislativa del Govern.

Article 31. Legislaci delegada
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang

de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislaci delegada tenen el
nom de decrets legislatius. No poden sser objecte de legislaci delegada la
reforma daquesta Llei, la regulaci del procs constituent, la Constituci de
Catalunya, el pressupost i la llei electoral.
2. La delegaci legislativa noms es pot atorgar al Govern. La delegaci ha

dsser expressa, per mitj duna llei, per a una matria concreta i amb la
determinaci dun termini per a fer-ne s. La delegaci sesgota quan el
Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en
funcions.
3. Quan es tracti dautoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les
lleis de delegaci han de fixar les bases a les quals sha dajustar el Govern en
lexercici de la delegaci legislativa. Quan es tracti dautoritzar el Govern a
refondre textos legals, les lleis han de determinar labast i els criteris de la
refosa.
4. El control parlamentari de la legislaci delegada sajusta a les regles

segents :
Si aix ho disposa lacord de delegaci, el Parlament controla lexercici de la

legislaci delegada fet pel Govern dacord amb el procediment regulat en el
Reglament del Parlament de Catalunya.
Quan dacord amb la llei de delegaci lobjecte de la legislaci delegada sigui

la regulaci del contingut essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per aquesta Llei, el Govern ha de trametre els projectes de decret
legislatiu al Parlament per tal que aquest en el termini dun mes expressi la
seva conformitat o formuli observacions dacord amb el procediment regulat
pel Reglament del Parlament. El decret legislatiu pot ser promulgat i publicat al
diari oficial desprs de rebre la conformitat del Parlament o que el Govern hagi
incorporat les observacions fetes pel Parlament.
Article 32. Decret llei
1. En cas duna necessitat extraordinria i urgent, el Govern pot dictar

disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei.
2. No poden ser objecte de decret llei, la reforma daquesta Llei, la regulaci

del procs constituent, la Constituci de Catalunya, el pressupost i la llei
electoral.

3. Els decrets llei resten derogats si en el termini de trenta dies des de la seva
promulgaci no sn validats pel Parlament.
4. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel
procediment durgncia, dins el termini que fixa lapartat 3.
5. Els decrets lleis no sn susceptibles de control per part del Consell de

Garanties Democrtiques.
Article 33. Promulgaci i publicaci de les lleis i normes amb rang de llei
Les lleis i normes amb rang de llei a Catalunya sn promulgades pel president
o presidenta de la Generalitat el qual nordena la publicaci en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya en el termini de quinze dies des de laprovaci.
Captol 2. La Presidncia
Article 34. Posici institucional
1. El president o presidenta de la Generalitat s el cap de lEstat i nassumeix

la seva ms alta representaci.
2. El president o presidenta de la Generalitat dirigeix lacci de govern.
Article 35. Elecci
El president o presidenta de la Generalitat s elegit pel Parlament dentre els

seus membres. En tot all no previst en la present Llei, lelecci del President
es regir pel que estableix lEstatut dAutonomia de Catalunya, la Llei
13/2008, de la presidncia de la Generalitat i del Govern i el Reglament del
Parlament de Catalunya.
Article 36. Immunitat, cessament i suplncia
1. El president o presidenta de la Generalitat durant el seu mandat gaudeix

dimmunitat, no pot sser detingut o retingut excepte en cas de delicte
flagrant. Correspon al Tribunal Suprem de Catalunya decidir sobre la
inculpaci, el processament i lenjudiciament del president o presidenta de la
Generalitat. LEstatut personal del president o presidenta de la Generalitat s
regulat per llei.

2. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovaci del Parlament
a conseqncia dunes eleccions, per aprovaci duna moci de censura o
denegaci duna qesti de confiana, per defunci, per dimissi, per
incapacitat permanent, fsica o mental, reconeguda pel Parlament, que
linhabiliti per a lexercici del crrec, i per condemna penal ferma que comporti
la inhabilitaci per a lexercici de crrecs pblics.
3. En cas de suplncia o substituci del president o presidenta de la

Generalitat, es regeix per all que preveu lEstatut dAutonomia de Catalunya i
la Llei de la presidncia de la Generalitat i del Govern.
Article 37. Funcions
Corresponen al president o presidenta de la Generalitat les funcions segents:
Promulgar les lleis i les normes amb rang de Llei i ordenar-ne la publicaci al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Dissoldre el Parlament i convocar les eleccions dacord amb el que estableix

larticle 75 de lEstatut dAutonomia de Catalunya.
Nomenar els crrecs institucionals de lEstat dacord amb el que estableixen

aquesta Llei i les lleis i ordenar la publicaci del nomenament al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
Nomenar i cessar els membres del Govern.
Establir les directrius generals de lacci del Govern i coordinar les funcions
dels seus membres.
Expedir els decrets acordats i ordenar-ne la publicaci al Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya.
Acreditar els representants diplomtics i manifestar el consentiment de lEstat

per a obligar-se internacionalment mitjanant tractats dacord amb el qu
sestableix en aquesta Llei i en la normativa que la desenvolupi.
Concedir distincions honorfiques.
Les altres que determinin les lleis.

Captol 3. El Govern i lAdministraci
Article 38. Govern

1. El Govern s lrgan superior collegiat de lEstat que dirigeix lacci poltica
i ladministraci. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria
dacord amb aquesta Llei.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, del

vicepresident o vicepresidenta, si sescau, i dels consellers i/o conselleres.
3. La Llei de la presidncia de la Generalitat i del Govern regula lorganitzaci,

el funcionament i les atribucions del Govern i s daplicaci en tot all que no
contradigui la present Llei.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de

lAdministraci General de Catalunya han dsser publicats en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
Article 39. El vicepresident o vicepresidenta
El president o presidenta de la Generalitat, per decret, pot nomenar o separar

un vicepresident o vicepresidenta, de la qual cosa ha de donar compte al
Parlament. Les funcions prpies del vicepresident o vicepresidenta i les que
poden assumir per delegaci del president o presidenta de la Generalitat es
regiran per all previst a la Llei de la presidncia de la Generalitat i del Govern.
Article 40. Immunitat i estatut dels membres del Govern
Els membres del Govern gaudeixen dimmunitat durant llur mandat amb
lefecte que no poden ser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte
flagrant. Correspon al Tribunal Suprem de Catalunya decidir sobre la
inculpaci, el processament i lenjudiciament dels membres del Govern.
Lestatut personal dels membres del Govern s regulat per la llei.
Article 41. Responsabilitat poltica
1. El president o presidenta de la Generalitat i els membres del Govern

responen polticament davant del Parlament de manera solidria, sens
perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dells.

2. Els procediments per a plantejar la responsabilitat poltica del Govern sn la
moci de censura i la qesti de confiana
3. La delegaci de funcions del President o presidenta de la Generalitat no

leximeix de la seva responsabilitat poltica davant del Parlament.
4. Els drets i obligacions dels membres del Govern envers al Parlament es

regiran pel que estableix larticle 73 de lEstatut dAutonomia de Catalunya.
Article 42. LAdministraci
1. LAdministraci General s lorganitzaci que, sota la direcci del Govern,

exerceix les funcions executives dacord amb aquesta Llei i la resta de
lordenament.
2. Les administracions pbliques serveixen amb objectivitat els interessos

generals i actuen amb submissi plena a lordenament jurdic i al control dels
tribunals.
3. Els articles 71 i 72 de lEstatut dAutonomia de Catalunya es continuen

aplicant en els termes establertes en aquesta Llei i en tot all que no shi
oposi.
Captol 5. La Sindicatura Electoral de Catalunya i el cens electoral
Article 43. La Sindicatura Electoral
1. La Sindicatura Electoral es composa de la Sindicatura Electoral de Catalunya,

les sindicatures electorals comarcals i les meses electorals.
2. Per a les eleccions al Consell General dAran es constituir la Sindicatura

Electoral dAran, amb dependncia jerrquica de la Sindicatura Electoral de
Catalunya, assumint conjuntament en el seu territori les funcions i
competncies establertes per a les Sindicatures Electorals Comarcals.
Article 44. La Sindicatura Electoral de Catalunya
1. La Sindicatura Electoral de Catalunya es configura como un rgan

independent, imparcial i permanent, adscrit al Parlament. T autonomia
orgnica, funcional i pressupostria.
2. La Sindicatura Electoral de Catalunya s lrgan responsable de garantir,

amb competncia a tot el territori de Catalunya, la transparncia i lobjectivitat

dels processos electorals, els referndums, les consultes populars i els
processos de participaci ciutadana, lexercici efectiu dels drets electorals i de
participaci ciutadana i el compliment del principi digualtat en laccs als
crrecs pblics.
3. La Sindicatura Electoral de Catalunya t la seva seu institucional al Parlament

de Catalunya, sense perjudici que pugui reunir-se en daltres ubicacions.
4. Totes les autoritats pbliques, en lmbit de les seves respectives

competncies, tenen el deure de collaborar amb la Sindicatura Electoral de
Catalunya per al correcte acompliment de les seves funcions. Pot reclamar
lassessorament de representants de les administracions i rgans implicats en
el procs electoral i, en general, de tcnics i experts i pot requerir que
participin a les seves reunions, amb veu i sense vot.
Article 45. Funcions de la Sindicatura Electoral de Catalunya.
1. Corresponen a la Sindicatura Electoral de Catalunya, en relaci als processos

electorals, les consultes populars i els processos i de participaci ciutadana,
les competncies segents:
Nomenar els membres de les sindicatures electorals comarcals i designar-ne el

president.
Supervisar la formaci, rectificaci, conservaci i compulsa del cens electoral

per a cada procs electoral, consulta popular i procs de participaci
ciutadana, lelaboraci del qual s responsabilitat de lOficina del Cens
Electoral de Catalunya.
Acordar tot all relacionat amb la reproducci i difusi de les llistes delectors
o participants, provisionals i definitives.
Supervisar la definici i actualitzaci de la cartografia electoral de Catalunya,

lelaboraci del qual s responsabilitat de lOficina del Cens Electoral de
Catalunya.
Aprovar el disseny i supervisar la fabricaci i trasllat dels models oficials de

butlletes de votaci, sobres electorals, actes electorals, manuals de
funcionament de les meses electorals, urnes electorals, i la resta de la
documentaci electoral oficial.
Supervisar el procediment de votaci anticipada, tant pels electors residents al

Principat com pels residents a lexterior.
Supervisar el sistema de votaci electrnica per als processos electorals i de

participaci ciutadana.

Coordinar les Sindicatures Electorals Comarcals i dAran i orientar-ne els
criteris interpretatius de les seves decisions.
Resoldre les consultes, queixes, reclamacions i recursos respecte dels quals t

competncia.
Exercir la jurisdicci disciplinria sobre totes les persones que intervinguin

amb carcter oficial en els processos electorals, les consultes populars i els
processos de participaci ciutadana, corregir-ne les actuacions que
contravinguin la normativa i sancionar-ne, si sescau, les infraccions
administratives no constitutives de delicte.
Establir els criteris per a lacreditaci dobservadors electorals nacionals i

internacionals.
La resta de funcions que li atribueixi la legislaci.
2. Corresponen a la Sindicatura Electoral de Catalunya, en relaci a les

candidatures electorals, les competncies segents:
Excloure o certificar la renncia dels candidats en aplicaci de les causes

dinelegibilitat.
Proclamar les candidatures electorals.
Crear un registre pblic dels programes electorals de les candidatures.
Acreditar als interventors electorals de les candidatures.
3. Corresponen a la Sindicatura Electoral de Catalunya, en relaci a les

campanyes electorals, les consultes populars i els processos de participaci
ciutadana, les competncies segents:
Organitzar i gestionar la tramesa conjunta de la informaci electoral de les

candidatures.
Crear un registre pblic denquestes i sondejos electorals.
Supervisar i aprovar el disseny de les campanyes institucionals sobre els

processos electorals, les consultes populars i els processos de participaci
ciutadana i supervisar-ne la difusi en els mitjans de comunicaci.
Definir loferta despais gratuts de propaganda electoral en els mitjans de

comunicaci de titularitat pblica o de finanament majoritriament pblic i
supervisar-ne lassignaci a les candidatures electorals.

Supervisar les condicions dimparcialitat i pluralisme dels mitjans de
comunicaci pblics i privats durant les campanyes electorals i de participaci
ciutadana, amb la collaboraci del Consell de lAudiovisual de Catalunya.
Conixer el resultat de la supervisi de la Sindicatura de Comptes sobre el

finanament de les campanyes electorals i de participaci ciutadana, incloent
els pressupostos de campanya i els obligats retiments de comptes.
4. Corresponen a la Sindicatura Electoral de Catalunya, en relaci als resultats

electorals, les consultes populars i els processos de participaci ciutadana, les
competncies segents:
Realitzar lescrutini general.
Certificar els resultats electorals oficials i ordenar-ne la seva publicaci en el

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Proclamar els candidats electes i expedir-ne les credencials corresponents.
Retre comptes davant del Parlament sobre el procediment i resultats electorals.
5. Corresponen a la Sindicatura Electoral de Catalunya, en relaci a la millora

de la qualitat democrtica, les competncies segents:
Avaluar el funcionament del sistema electoral, les consultes populars i dels

processos de participaci ciutadana i proposar millores.
Fomentar la investigaci i la difusi dels treballs sobre els processos

electorals, les consultes populars i els processos de participaci ciutadana.
Formar en matria electoral, de les consultes populars i dels processos de

participaci ciutadana al personal de les administracions pbliques de
Catalunya i dels partits, coalicions i agrupacions delectors que ho sollicitin.
Oferir assistncia logstica i organitzativa sobre processos electorals i de

participaci ciutadana als partits poltics, sindicats, cambres agrries i de
comer, collegis professionals, universitats i organitzacions anlogues que ho
sollicitin.
Prendre part activa en la promoci de la cultura democrtica i electoral a nivell

nacional i internacional.
Adherir-se i participar activament en organismes i associacions internacionals

en matria electoral i de participaci ciutadana.

Article 46. Composici de la Sindicatura Electoral de Catalunya
1. La Sindicatura Electoral de Catalunya est integrada per set membres,

elegits pel Parlament per majoria absoluta. Cinc han de ser juristes o politlegs
experts en processos electorals i de participaci ciutadana i dos jutges. La
majoria de membres experts han de ser juristes.
2. La Sindicatura Electoral de Catalunya podr requerir la participaci en les

seves reunions, amb veu per sense vot, del director de lOficina del Cens
Electoral de Catalunya o de la persona que el representi.
3. El secretari de la Sindicatura Electoral de Catalunya ser el Secretari General

del Parlament de Catalunya, el qual participa en les deliberacions amb veu
per sense vot i coordina els mitjans personals i materials que el Parlament
posa a disposici de la Sindicatura Electoral de Catalunya per lexercici de les
seves funcions.
Article 47. El Sndic Electoral
1. El membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya escullen entre ells el

president, que t la denominaci de Sndic Electoral.
2. El crrec s incompatible amb qualsevulla altra activitat en el sector pblic o

privat.
Article 48. Mandat dels membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya
1. Els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya sn inamovibles.
2. El mandat dels membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya s de set

anys, no prorrogables.
3. Els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya es renoven per teros

cada dos anys. En la reuni constitutiva de la Sindicatura Electoral de
Catalunya sha de fer un sorteig per a designar els tres vocals que es
renovaran un cop finalitzat el quart any de mandat i els tres vocals que es
renovaran un cop finalitzat el sis any de mandat, mentre que el vocal que
ocupi el crrec de Sndic Electoral ho far a la finalitzaci del set any de
mandat. En aquell moment els vocals procediran a lelecci dun nou Sndic
Electoral.
4. Els membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya que perden llur

condici per extinci del mandat continuen exercint llurs activitats en
funcions, fins que els nous vocals hagin pres possessi del crrec.

Article 49. Les Sindicatures Electorals Comarcals
1. Les Sindicatures Electorals Comarcals sn rgans temporals integrats per

cinc vocals. Quatre han de ser juristes o politlegs de prestigi experts en
processos electorals i de participaci ciutadana; un ha de ser jutge. En
qualsevol cas, la majoria de membres experts han de ser juristes. La
Sindicatura Electoral de Catalunya designar els vocals a partir dun llistat de
candidats amb carcter voluntari que acreditin coneixements i experincia en
matria electoral.
2. La Sindicatura Electoral de Catalunya nomenar dentre els vocals aquell que

realitzar les funcions de president de les respectives Sindicatures Electorals
Comarcals, amb la denominaci de Sndic Electoral Comarcal.
3. El secretari de cada Sindicatura Electoral Comarcal ser el secretari del

Consell Comarcal corresponent, i assistir a les reunions amb veu i sense vot.
La seu de cada Sindicatura Electoral Comarcal ser la seu del Consell Comarcal
corresponent, sens perjudici que puguin reunir-se en altres llocs de la comarca
corresponent.
Article 50. Composici de la Sindicatura Electoral dAran
1. La Sindicatura Electoral dAran s un rgan temporal integrat per cinc

vocals. Quatre han de ser juristes o politlegs de prestigi experts en processos
electorals i de participaci ciutadana, i un ha de ser jutge. En qualsevol cas, la
majoria de membres experts han de ser juristes. La Sindicatura Electoral de
Catalunya designar els vocals a partir dun llistat de candidats amb carcter
voluntari que acreditin coneixements i experincia en matria electoral.
2. La Sindicatura Electoral de Catalunya, escoltada la proposta del Sndic

dAran, nomenar dentre els vocals aquell que realitzar les funcions de
president de la Sindicatura Electoral dAran, amb la denominaci de Sndic
Electoral dAran.
3. El secretari de la Sindicatura Electoral dAran ser el secretari del Consell

General, i assistir a les reunions amb veu i sense vot. La seu de la Sindicatura
Electoral dAran ser la seu del Consell General, sens perjudici que pugui
reunir-se en altres llocs.

Article 51. Nomenament dels membres de les Sindicatures Electorals
Comarcals i dAran
1. Les Sindicatures Electorals Comarcals i dAran es nomenaran durant el

segon dia segent al nomenament de la Sindicatura Electoral de Catalunya i es
constitueixen el segon dia segent al seu nomenament. Un cop nomenats la
Sindicatura Electoral de Catalunya far inserir la relaci de tots els vocals en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'endem.
2. Si algun dels designats per formar part d'aquestes Sindicatures pretengus

concrrer a les eleccions ho comunicar al respectiu secretari en el moment de
la constituci inicial a l'efecte de la seva substituci, que es produir en el
termini mxim de quatre dies.
3. La convocatria de les sessions constitutives de les Sindicatures Electorals

Comarcals i dAran es fa pels seus secretaris, seguint les indicacions de la
Sindicatura Electoral de Catalunya.
Article 52. Funcions de les Sindicatures Electorals Comarcals i dAran
1. Corresponen a les Sindicatures Electorals Comarcals i a la Sindicatura

Electoral dAran en relaci als processos electorals, les consultes populars i els
processos de participaci ciutadana en el seu mbit territorial dactuaci, les
competncies segents:
Collaborar en les funcions de formaci, rectificaci, conservaci i compulsa

del cens electoral per a cada procs electoral i de participaci ciutadana.
Supervisar el trasllat, dels centres de logstica electoral a les meses electorals,

dels models oficials de butlletes de votaci, sobres electorals, actes electorals,
manuals de funcionament de les meses electorals, urnes electorals, i la resta
de la documentaci electoral oficial.
Rebre la informaci sobre la disponibilitat despais pblics per a la collocaci

de publicitat electoral i per a la realitzaci dactes de campanya en els
municipis del seu mbit territorial dactuaci, i realitzar-ne lassignaci entre
els actors habilitats per a cada procs electoral, consulta popular o procs de
participaci ciutadana dacord amb la prctica habitual.
Resoldre les consultes, queixes, reclamacions i recursos que se li adrecin.
Exercir la jurisdicci disciplinria sobre totes les persones que intervinguin

amb carcter oficial en els processos electorals i de participaci ciutadana,
corregir-ne les actuacions que contravinguin la normativa i sancionar-ne, si
sescau, les infraccions administratives no constitutives de delicte.


Electoral dAran, en relaci a les candidatures electorals en el seu mbit
territorial dactuaci, les competncies segents:
Certificar la renncia dels candidats en aplicaci de les causes dinelegibilitat.
Crear un registre pblic dels programes electorals de les candidatures.
Acreditar als interventors electorals de les candidatures.

Electoral dAran, en relaci a les campanyes electorals, les consultes populars i
els processos de participaci ciutadana en el seu mbit territorial dactuaci,
les competncies segents:
Organitzar i gestionar la tramesa conjunta de la informaci electoral de les

candidatures.
Crear un registre pblic denquestes i sondejos electorals.
Supervisar la difusi de les campanyes institucionals en els mitjans de

comunicaci.

Electoral dAran, en relaci a la millora de la qualitat democrtica en el seu
mbit territorial dactuaci, les competncies segents:
Avaluar el funcionament del sistema electoral i dels processos de participaci

ciutadana i proposar millores.
Oferir assistncia logstica i organitzativa sobre processos electorals i de

participaci ciutadana als partits poltics, sindicats, cambres agrries i de
comer, collegis professionals, universitats i organitzacions anlogues que ho
sollicitin.
Article 53. Funcionament de les Sindicatures Electorals
1. La convocatria de les sessions constitutives de les Sindicatures Electorals

Comarcals i dAran es fa pels seus secretaris, seguint les indicacions de la
Sindicatura Electoral de Catalunya.

2. Les Sindicatures Electorals es consideraran constitudes amb 5 vocals en el
cas de la Sindicatura Electoral de Catalunya i de 3 en les Sindicatures Electorals
Comarcals i dAran.
3. Correspondr als secretaris l'acompliment de les funcions que als mateixos

atribueix la Llei de procediment administratiu en relaci als rgans collegiats.
Article 54. Les seccions electorals
1. Les circumscripcions electorals estan dividides en seccions electorals.
2. Cada secci inclou un mxim de dos mil electors i un mnim de cinc-cents.

Cada terme municipal compta almenys amb una secci.
3. Cap secci comprn rees pertanyents a diferents termes municipals.
4. Els electors d'una mateixa secci es troben ordenats per ordre alfabtic en
les llistes electorals.
5. En cada secci hi ha una mesa electoral.
6. No obstant, quan el nombre d'electors d'una secci o la disseminaci de la

poblaci ho faci aconsellable, l'Oficina del Cens Electoral de Catalunya pot
disposar la formaci d'altres meses i distribuir entre elles l'electorat de la
secci. Per al primer supsit, l'electorat de la secci es distribueix per ordre
alfabtic entre les meses, que deuen situar-se preferentment en espais
separats dintre del mateix collegi.
7. A lhora de seleccionar les seus del collegis electorals i la ubicaci de les

meses, shaur de tenir en compte les disposicions vigents en matria de
barreres arquitectniques.
Article 55. Nombre i lmits
1. LOficina del Cens Electoral de Catalunya determinar el nombre, els lmits

de les seccions electorals, els seus locals i les meses corresponents a
cadascuna de les circumscripcions.
2. La relaci anterior haur de ser publicada en el Diari Oficial de la Generalitat

de Catalunya el tercer dia posterior a la convocatria i exposada al pblic en
els espais i pels mitjans que es considerin adequats.
3. En els dos dies segents, els electors poden presentar reclamacions contra
la delimitaci efectuada, davant la Sindicatura Electoral Comarcal, que resoldr
en ferm sobre elles en un termini de dos dies.

4. En els cinc dies anteriors al dia de la votaci es publicar la relaci definitiva
de seccions, meses i locals electorals i s'exposar al pblic en els espais i pels
mitjans que es considerin adequats.
Article 56. Les meses electorals
1. La mesa electoral est formada per un president i dos vocals.
2. En el supsit de concurrncia d'eleccions, la mesa electoral s comuna per a

totes elles.
3. La formaci de la meses correspon a la Oficina del Cens Electoral de

Catalunya, sota la supervisi de la Sindicatura Electoral de Catalunya.
4. El president i els vocals de cada mesa sn designats per sorteig pblic entre
la totalitat de les persones censades en la secci corresponent, que siguin
menors de seixanta-cinc anys i que spiguen llegir i escriure. El president
haur de tenir el ttol de batxiller o el de formaci professional de segon grau,
o subsidiriament el de graduat escolar o equivalent.
5. Es procedeix de la mateixa forma al nomenament de dos suplents per a

cadascun dels membres de la mesa.
6. Els sorteigs abans esmentats es realitzaran entre els dies cinqu i nov
posteriors a la convocatria.
7. Els crrecs de president i vocal de les meses electorals sn obligatoris. No

poden ser ocupats per qui es presenti com a candidat.
8. La designaci com a president i vocal de les meses electorals ha de ser

notificada als interessats en el termini de dos dies. Amb la notificaci es
lliurar als membres de les meses un manual d'instruccions sobre les seves
funcions supervisat i aprovat per la Sindicatura Electoral de Catalunya.
Article 57. El Cens electoral
1. El cens electoral cont la inscripci de les persones que compleixen els

requisits per a sser electors i no estan privades, definitivament o
temporalment, del dret de sufragi.
2. El cens electoral est compost pels electors residents a Catalunya i pels

electors residents a lexterior que compleixen els requisits legalment exigibles
per a exercir el dret de vot. Cap elector no pot figurar inscrit simultniament
en ambds censos.
3. La inscripci en el cens no exigeix autoritzaci prvia per part del ciutad.

4. El cens electoral sordena per seccions censals i cada elector est inscrit en
una secci censal. Ning no pot estar inscrit en diverses seccions ni diverses
vegades en la mateixa secci.
Article 58. Consultes, queixes o incidncies
1. Els electors hauran de formular les consultes a la Sindicatura Electoral

Comarcal que correspongui al seu lloc de votaci.
2. Els partits poltics, federacions o coalicions i agrupacions d'electors, podran

elevar consultes a la Sindicatura Electoral de Catalunya quan es tracti de
qestions de carcter general que puguin afectar a ms d'una Sindicatura
Electoral Comarcal. En els altres casos, les consultes cal presentar-les davant
de la Sindicatura Electoral Comarcal corresponent, sempre que a la seva
respectiva jurisdicci correspongui l'mbit de competncia del consultant.
3. Les consultes es formularan per escrit i es resoldran per la Sindicatura

competent, tret que aquesta, per la importncia de les mateixes, segons el seu
criteri, o per estimar convenient que es resolgui amb un criteri de carcter
general, decideixi elevar-la a la Sindicatura Electoral de Catalunya.
4. Quan la urgncia de la consulta no permeti procedir a la convocatria de la

Sindicatura Electoral territorial corresponent i en tots els casos que existeixin
resolucions anteriors i concordants de la prpia Sindicatura Electoral territorial
corresponent o de la Sindicatura Electoral de Catalunya, els Sndics podran
donar una resposta provisional, sense perjudici de la seva ratificaci o
modificaci en la primera sessi que realitzi la Sindicatura Electoral territorial
corresponent.
5. La Sindicatura Electoral de Catalunya comunicar a les Sindicatures

Electorals Comarcals i dAran totes les consultes que resolgui amb lobjectiu
dunificar criteris.
6. Les Sindicatures Electorals Comarcals i dAran hauran de procedir a publicar

en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les seves resolucions o el
contingut de les consultes elevades, per ordre del seu president, quan el
carcter general de les mateixes ho faci convenient. En tot cas es publicaran
les emanades de la Sindicatura Electoral de Catalunya i que siguin
comunicades a les Sindicatures Electorals Comarcals i dAran.
7. Els titulars de drets subjectius i interessos legtims poden presentar queixes

o incidncies davant les Sindicatures Electorals Comarcals o dAran que
pertoqui per ra del seu mbit territorial dactuaci en el termini de dos dies

des que es produeixin, es coneguin o es poguessin conixer els fets en els
quals es basen.
8. Quan una qesti rellevant afecti el conjunt de Catalunya, la Sindicatura

Electoral Comarcal o dAran podr elevar el cas a la Sindicatura Electoral de
Catalunya. Tres vocals daquesta Sindicatura decidiran sobre ladmissi o el
retorn i en coneixeran sobre el fons.
Article 59. Recursos administratius-electorals
1. Els titulars de drets subjectius i interessos legtims poden presentar recurs

davant de la Sindicatura Electoral de Catalunya contra:
a) totes les resolucions de les Sindicatures Electorals,
b) les resolucions de la Sindicatura Electoral de Catalunya que coneguin en

primera instncia queixes, consultes o incidncies. En aquests casos, tres
vocals, dos dels quals diferents als que han conegut en primera instncia,
coneixen sobre ladmissi i, si sadmet a trmit, el ple de la Sindicatura coneix
sobre el fons.
2. El recurs sha de presentar en el termini de dos dies des que es produeixi,

es conegui o es pogus conixer la resoluci que el desencadena. La resoluci
sha de produir en el termini el ms breu possible, no podent excedir de cinc
dies, i aquesta resoluci esgota la via administrativa.
Article 60. Recursos contenciosos-electorals
1. Contra les resolucions que esgotin la via administrativa-electoral es pot

interposar recurs davant la Sala Suprema de garanties del Tribunal Suprem,
dacord amb la legislaci electoral i la legislaci de la jurisdicci contenciosa-
administrativa.
2. El recurs sha de presentar en el termini de dos dies des que es produeixi,

es conegui o es pogus conixer la resoluci objecte de recurs. La resoluci
sha de produir en el termini ms breu possible, no podent excedir de cinc
dies.

Captol 5. Altres institucions
Article 61. El Consell de Garanties Democrtiques
1. El Consell de Garanties Estatutries passa a anomenar-se Consell de

Garanties Democrtiques. Exercir les funcions de control dadequaci a
aquesta Llei dels projectes i proposicions de llei que tramiti el Parlament, i dels
decrets legislatius aprovats pel Govern.
2. Els dictmens tindran carcter vinculant en relaci amb els projectes i

proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts en aquesta
Llei.
3. La composici i el funcionament del Consell de Garanties Democrtiques es

regeix per all establert a lart. 77 de lEstatut dAutonomia de Catalunya i la
normativa de desenvolupament.
Article 62. El Sndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de

lAudiovisual de Catalunya
1. El Sndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de lAudiovisual

de Catalunya es regeixen per all que estableixen els articles 78, 79, 80, 81 i
82 de lEstatut dAutonomia de Catalunya.
Captol 6. El govern local
Article 63. Autonomia local
Les disposicions de lEstatut dAutonomia de Catalunya relatives a la garantia

de lautonomia local conserven el seu rang supra legal.
Article 64. Organitzaci i competncies
Lorganitzaci i les competncies del govern local de Catalunya, incls el

Consell de Governs Locals, es regeix per all que disposen els articles 83 a 93
de lEstatut dAutonomia de Catalunya, en els termes establerts en aquesta Llei
i en tot all que no shi oposa.

TTOL V. Poder judicial i administraci de justcia
Article 65. Principis generals
El Poder Judicial est integrat per jutges i magistrats que actuen amb
independncia, inamobilitat, imparcialitat i responsabilitat i que estan
subjectes nicament a la llei i al dret.
Article 66. Continutat de lorganitzaci, la planta i les lleis processals
1. Mentre el Parlament no aprovi una llei del poder judicial i de ladministraci

de justcia, es continua aplicant a Catalunya lorganitzaci i la planta judicials i
les lleis processals existents en el moment dentrar en vigor aquesta Llei, amb
les modificacions que sestableixen en aquest Ttol i en la normativa que la
desenvolupi.
2. Els ordres jurisdiccionals del sistema judicial de Catalunya sn el civil, el

penal, el contencis administratiu i el social.
3. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya es converteix en el Tribunal

Suprem de Catalunya, rgan judicial superior en tots els ordres, en el qual
culmina lorganitzaci judicial de Catalunya.
4. El president o presidenta del Tribunal Suprem s nomenat pel president o

presidenta de la Generalitat a proposta de la Comissi Mixta prevista a larticle
72.
Article 67. Ministeri Fiscal
1. El Ministeri Fiscal promou lacci de la Justcia en defensa de la legalitat,

dels drets dels ciutadans i de linters pblic, vetlla per la independncia dels
tribunals i procura davant daquests la satisfacci de linters social.
2. El o la Fiscal general de Catalunya s nomenat pel Parlament a proposta del

Govern de la Generalitat, una vegada escoltada la Sala de Govern del Tribunal
Suprem.
3. El Ministeri Fiscal sorganitza segons el principi de jerarquia i actua amb

unitat dacci i independncia respecte la resta de poders pblics, sotms als
principis de legalitat i imparcialitat.
4. Mentre no saprovi una legislaci prpia en aquesta matria, es continua

aplicant a Catalunya la legislaci sobre el Ministeri Fiscal existent en el

moment dentrar en vigor aquesta Llei, amb les modificacions que
sestableixen en aquest Ttol i en la normativa que shi habilita.
Article 68. Continutat de les places
1. Els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de ladministraci de justcia que al

llarg dels tres anys anteriors a lentrada en vigor daquesta llei hagin ocupat
plaa en els rgans judicials i la fiscalia de Catalunya, continuen en les seves
places, mantenint llurs drets econmics i professionals, llevat que renuncin a
la integraci. Els que hagin ocupat plaa menys de tres anys, poden exercir el
dret dintegraci, sollicitant-la dacord amb el procediment que estableix la
legislaci que desenvolupa aquest article.
2. La Sala de Govern del Tribunal Suprem designa, en la forma que estableixi la

llei, els jutges i magistrats que hagin de cobrir les places de nova creaci i les
corresponents als concursos de trasllat i a les vacants.
Per cobrir places vacants pot designar interinament suplents i substituts, que
compleixin els requisits que estableixi la llei i els reglaments que dicti la Sala
de Govern.
3. Els fiscals i els lletrats de lAdministraci de Justcia sn designats, en la

forma que estableixi la llei, pel departament competent en matria de justcia.
El departament, per cobrir places vacants, pot designar internament suplents i

substituts, que compleixin els requisits que estableixi la legislaci.
4. Els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de lAdministraci de Justcia que

pertanyin als cossos corresponents de lEstat espanyol podran concursar a les
places que es convoquin.
Article 69. Funcions de suport i gesti
El Govern de la Generalitat, a travs del departament competent en matria de

Justcia, exerceix les funcions de suport i de gesti de lAdministraci de
Justcia que no estigui atribudes a altres rgans.
Article 70. El govern del poder judicial
Mentre no saprovi la Constituci, el govern del poder judicial s exercit, en els

termes que sestableixen en els articles segents, per la Sala de Govern del
Tribunal Suprem i per una Comissi Mixta formada paritriament per la Sala de
Govern del Tribunal Suprem i el Govern de la Generalitat.

Article 71. La Sala de Govern del Tribunal Suprem
1. La Sala de Govern del Tribunal Suprem es constitueix pel President del

Tribunal Suprem, que la presideix, els presidents de Sala del Tribunal Suprem,
els presidents de les audincies provincials i cinc magistrats o jutges elegits
pel Parlament per majoria absoluta entre tots els membres de la carrera
judicial.
2. El Govern de la Generalitat dota la Sala de Govern del Tribunal Suprem amb

els mitjans personals, tcnics, administratius i financers necessaris per a
exercir les seves funcions.
3. Les funcions en matria de govern judicial de la Sala de Govern del Tribunal

Suprem sn:
Ser escoltada, abans del nomenament del Fiscal General de Catalunya.
Proposar el nomenament dels jutges i magistrats, desprs dels corresponents

processos selectius.
Resoldre les destinacions de jutges i magistrats, a partir dels corresponents

concursos.
Proposar el nomenament dels jutges i magistrats suplents i substituts.
Resoldre sobre els ascensos i situacions administratives de jutges i magistrats.
Inspeccionar els rgans judicials.
Aplicar el rgim disciplinari dels jutges i magistrats.
Impartir instruccions als rgans de govern dels jutjats i tribunals en les

matries de la competncia daquests i resoldre els recursos dalada.
Exercir la potestat reglamentria en matria de publicitat de les actuacions

judicials, fixaci de calendari i dhoraris daudincia, repartiment dassumptes
i ponncies, gurdies, els aspectes complementaris de lestatut dels jutges i
magistrats i les matries que li atribueix aquesta Llei o la legislaci que la
desenvolupi.
Determinar la crrega de treball dels rgans judicials.
Proposar mesures de refor dels rgans judicials.
Informar els expedients de responsabilitat patrimonial per lanormal

funcionament de lAdministraci de Justcia.
Informar els avantprojectes de llei i les disposicions generals sobre matries

que afectin lAdministraci de Justcia.

Remetre al Parlament, anualment, una memria sobre lestat de
lAdministraci de Justcia i les seves necessitats, amb les propostes que
consideri convenients.
Les altres que li atribueixi aquesta Llei i la legislaci que la desenvolupi.
Article 72. La Comissi Mixta
1. La Comissi Mixta de la Sala de Govern del Tribunal Suprem i del Govern de

Catalunya est formada pel president o presidenta del Tribunal Suprem, que la
presideix, pel conseller o consellera amb competncia en lmbit de justcia del
Govern de la Generalitat, que nexerceix la vicepresidncia, per quatre
membres de la Sala de Govern, designats per ella mateixa, i per quatre
persones designades pel Govern.
2. La Comissi Mixta exerceix les funcions segents:
Proposar el nomenament del president o presidenta del Tribunal Suprem entre

juristes de reconeguda competncia, amb ms de vint anys dexercici
professional.
Proposar el nomenament dels presidents de les Sales Civil, Penal, Contenciosa

Administrativa i Social del Tribunal Suprem i dels presidents de les audincies
provincials.
Participar en els processos selectius de jutges i magistrats, en els termes que

fixi la llei.
Establir els programes de formaci i perfeccionament judicials.
Publicar oficialment les sentncies i altres resolucions judicials.
Regular i gestionar lEscola Judicial o lrgan que assumeixi aquesta funci.
Regular i gestionar el centre responsable de la documentaci judicial.
Exercir la potestat reglamentria en matria despecialitzaci dels rgans

judicials i dactuaci dels rgans judicials en lmbit de la cooperaci judicial
interna i internacional.
Establir els estndards tcnics informtics i de comunicaci judicial.
Establir els sistemes dorganitzaci i de mesurament del treball dels rgans

judicials.
Les altres que li atribueixi aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi.
3. La Comissi Mixta prevista en aquest article es constituir seguint els

passos segents:

El Parlament, en el termini mxim de cinc dies a partir de lentrada en vigor
daquesta Llei, designa, per majoria absoluta, els presidents de Sala del
Tribunal Suprem , entre els membres del Tribunal Suprem, i els cinc membres
electes indicats a larticle 71.1.
Una vegada nomenats els presidents o presidentes de Sala del Tribunal

Suprem, i en el termini mxim de dos dies, es constitueix la Sala de Govern del
Tribunal Suprem prevista en larticle 71. La Sala de Govern es pot constituir
amb set dels seus membres. La presidncia provisional del Tribunal Suprem
correspon al President de la Sala civil.
La Sala de Govern del Tribunal Suprem designa en la seva sessi constitutiva

els quatre membres de la Comissi mixta que li corresponen.
El president o presidenta provisional del Tribunal Suprem convoca, per al dia

desprs de la sessi constitutiva, la Comissi mixta per a la seva constituci.
En la reuni constitutiva es proposa el nomenament del president del Tribunal
Suprem.
Si no es compleixen aquests terminis, el Parlament pot elegir, per majoria

absoluta, el president o presidenta del Tribunal Suprem.
Article 73. Composici del Tribunal Suprem
1. El Tribunal Suprem es compon duna Sala Superior de Garanties, una Sala

Civil, una Sala Penal, una Sala Contenciosa Administrativa i una Sala Social.
2. La Sala Superior de Garanties es compon de set magistrats.
3. La resta de Sales mantenen la composici del Tribunal Superior de Justcia

en el moment dentrada en vigor daquesta Llei, excepte la Sala Civil-Penal que
es desdobla en la Sala Civil i una Sala Penal.
4. La Sala Civil i la Sala Penal es componen de deu magistrats cadascuna. El

President del Tribunal Suprem, escoltats els presidents daquestes dues Sales,
distribuir els magistrats entre les dues Sales.
5. Totes les Sales actuen en formaci reduda de tres magistrats, llevat en els
casos de formaci estesa, que ho faran amb un mnim de cinc magistrats. Les
Sales actuen, tant en formaci reduda com en formaci estesa, sense
necessitat desperar que tots els membres de la Sala respectiva hagin estat
nomenats.

Article 74. Sala Superior de Garanties
1. La Sala Superior de Garanties es compon pel president del Tribunal Suprem,

que la presideix, els presidents o presidentes de les Sales Civil, Penal,
Contenciosa Administrativa i Social del Tribunal Suprem i dos magistrats,
designats pel Parlament per majoria absoluta entre juristes de reconeguda
competncia, amb quinze anys dexercici professional.
2. La Sala Superior de Garanties t competncia per a conixer:
Els recursos dempara dels drets fonamentals.
Els conflictes de jurisdicci entre rgans judicials i ladministraci i entre

ordres jurisdiccionals.
Les impugnacions especials de reexamen que regula lapartat 3 daquest

article.
Els recursos electorals.
La resta dassumptes que li atribueixi la normativa que desenvolupi aquesta

Llei.
3. Les resolucions fermes de qualsevol rgan judicial que siguin contrries a

aquesta Llei poden ser impugnades a fi de ser reexaminades per aquest motiu
directament per les parts, en el termini de dos mesos, o pel Ministeri Fiscal, en
el termini de quatre mesos, davant la Sala Superior de Garanties. Aquesta
impugnaci es tramita amb carcter urgent dacord amb larticle 514 de la Llei
dEnjudiciament Civil, llevat de la vista, que la Sala pot convocar
facultativament.
Si la Sala estima el reexamen, dicta sentncia sobre el fons. Excepcionalment,

pot retornar les actuacions al tribunal del qual procedeixen perqu dicti nova
resoluci dacord amb el que disposa la sentncia de la Sala Superior de
Garanties.
La Sala Superior de Garanties pot adoptar mesures cautelars, inclosa la

suspensi de la resoluci impugnada, dofici o a instncia de les parts o del
Ministeri Fiscal.
4. La Sala Superior de Garanties pot inadmetre a trmit qualsevol assumpte

que se li sotmeti en virtut de les competncies indicades a les lletres a i c de
lapartat 2 daquest article si no t la suficient transcendncia jurdica o social.

Article 75. Procediment preferent i recurs dempara.
1. Per a la protecci dels drets de larticle 22 daquesta Llei, sestableix en tots

els ordres jurisdiccionals un procediment especial de tramitaci preferent i de
cognici limitada a la infracci del dret. Aquest procediment segueix la
tramitaci establerta a la legislaci vigent a lentrada en vigor daquesta Llei.
2. Contra les resolucions judicials que posin fi a les vies judicials procedents,
incloses les de les Sales del Tribunal Suprem, es pot interposar recurs
dempara davant la Sala Superior de Garanties en els supsits previstos en
larticle 27.5 daquesta Llei.
3. El recurs dempara segueix el procediment del recurs de cassaci en lmbit

civil, amb intervenci en tot cas del Ministeri Fiscal. La Sala Superior de
Garanties t la facultat de seleccionar els assumptes de qu coneix en funci
de la seva transcendncia jurdica i social.
Article 76. Ordre jurisdiccional civil
1. Els recursos de cassaci i extraordinari per infracci processal es refonen en

un nic recurs de cassaci, que podr ser interposat pels motius de larticle
469 de la Llei dEnjudiciament Civil, i ser tramitat exclusivament a travs del
procediment del recurs de cassaci de la Llei dEnjudiciament Civil modificat
per la Llei 4/2012 del recurs de cassaci en matria de dret civil a Catalunya.
Aix no obstant, es continua aplicant larticle 476 de la Llei dEnjudiciament
Civil.
2. El Tribunal Suprem coneix, amb carcter exclusiu, del recurs de cassaci i

de la revisi.
Article 77. Ordre jurisdiccional penal
1. Els jutjats i tribunals competents per la primera i la segona instncia, en

instrucci, enjudiciament i per lexecuci mantenen la seva competncia actual
i lestenen tamb als casos actualment competncia de lAudincia Nacional
dacord amb la competncia objectiva i territorial.
2. La Fiscalia de menors actuar instruint les causes en la jurisdicci

especialitzada de menors.
3. La Sala Penal del Tribunal Suprem de Catalunya coneix de la instrucci, amb

un sol magistrat, i la primera instncia, en Sala reduda, que abans corresponia
a la Sala Civil i Penal del Tribunal de Justcia de Catalunya i de lapellaci de
les Sentncies de les Audincies.

4. Contra les sentncies dictades en segona instncia pel Tribunal Suprem de
Catalunya, sadmet recurs de cassaci davant el propi Tribunal Suprem en
composici estesa, sense la presncia dels Magistrats que hagin dictat la
Sentncia recorreguda.
5. La Sala Penal en composici estesa tamb coneix de lenjudiciament dels

delictes comesos pels membres del Tribunal Suprem, incls el president o
presidenta, i dels recursos de revisi.
Article 78. Ordres jurisdiccionals contencis administratiu i social
1. Els jutjats i tribunals competents per a la primera i segona instncia i per

lexecuci mantenen la seva competncia actual i lestenen, tamb en primera i
segona instncia, els casos actualment competncia de lAudincia Nacional.
2. Contra les sentncies dictades en primera instncia pel Tribunal Suprem de

Catalunya sadmet recurs de cassaci ordinari davant el propi Tribunal Suprem
en composici estesa, sense la presncia dels magistrats que hagin dictat la
sentncia recorreguda.
Article 79. Prrroga, sobresement i anullaci
1. Queden prorrogats automticament durant dos mesos, a comptar des de

lentrada en vigor daquesta Llei, els terminis per a interposar accions i
recursos davant drgans judicials de fora de Catalunya, a lefecte de poder-los
interposar davant dels rgans judicials catalans competents.
2. Els casos que segons lordenament jurdic anterior a la successi siguin o

haguessin estat competncia de lAudincia Nacional, del Tribunal Suprem o
de qualsevol altre rgan judicial espanyol fora del territori de Catalunya, incls
el Tribunal Constitucional noms amb relaci als recursos dempara, seran
assumits immediatament, segons correspongui, en instrucci, primera
instncia, segona instncia, cassaci i execuci pels rgans judicials catalans
en funci de la seva competncia objectiva i territorial. Aquesta assumpci
seguir les regles segents:
Les parts disposaran dun termini de dos mesos per a presentar tota la
documentaci de que disposin davant dels tribunals catalans competents.
Els tribunals competents continuaran els processos en lestat de tramitaci que

permeti la documentaci rebuda sense causar indefensi de les parts. En cas
que sigui necessari per evitar situacions dindefensi, es reprendran les
actuacions des de linici del procediment corresponent.

Les resolucions que siguin fermes abans del trasps mantindran aquesta
condici.
El trasps de les actuacions queda exempt de qualsevol taxa judicial.
3. El Govern de Catalunya proposar a lEstat espanyol la signatura dun acord

de cooperaci judicial.
4. Els jutjats i tribunals sobreseuen o anullen els processos penals contra
investigats o condemnats per conductes que cerquessin un pronunciament
democrtic sobre la independncia de Catalunya o la creaci dun nou Estat de
manera democrtica i no violenta.
TTOL VI. Finances
Article 80. Autoritat tributria i de seguretat social
1. La Generalitat s lautoritat que exigeix al territori de Catalunya tots els

tributs i totes les quotes i obligacions de tot tipus del sistema de seguretat
social i de classes passives, aix com qualsevol altre ingrs de dret pblic,
sense perjudici de les facultats atribudes per la Llei als ens locals. Tamb
realitza les actuacions derivades de laplicaci dels tractats i convenis
internacionals en matria tributria, duanera i de seguretat social.
2. La Generalitat pot establir mecanismes de coordinaci, collaboraci o
cooperaci amb altres administracions pbliques i amb entitats i associacions,
pbliques o privades, per a laplicaci dels tributs i la recaptaci dels ingressos
pblics.
Article 81. Protecci dels obligats tributaris i dels cotitzants al sistema de

seguretat
1. La Generalitat adopta les mesures necessries per tal que les persones i
entitats que hagin complert les seves obligacions tributries i de cotitzaci al
sistema de seguretat social dacord amb les previsions daquesta Llei i la resta
de lordenament jurdic catal, no pateixin conseqncies econmiques
negatives ni mesures sancionadores.
2. La Generalitat adopta les mesures necessries per tal que no pateixin

conseqncies econmiques negatives les persones i entitats perjudicades en
la seva relaci amb la Hisenda Pblica per lacci dun tercer que incompleixi
les obligacions tributries establertes en aquesta Llei i en la resta de
lordenament jurdic catal.

Article 82. Drets i obligacions econmiques i financeres
LEstat catal succeeix el Regne dEspanya en el drets i obligacions de carcter

econmic i financer en els termes que sacordin amb aquest, i els que es
derivin dacords amb tercers. Continua en la posici de la Generalitat en la
totalitat de drets i obligacions de carcter econmic i financer i en garanteix el
seu exercici i compliment.
Article 83. Pressupostos
Als Pressupostos de la Generalitat els hi ser aplicable larticle 212 de lEstatut

dAutonomia de Catalunya, en els termes establerts en aquesta Llei de
transitorietat jurdica i fundacional de la Repblica i en tot all que no shi
oposi.
Article 84. Autoritats Duanera i Cadastral
1. La Generalitat exerceix lautoritat duanera en el territori de Catalunya i actua

dacord amb el rgim duaner i aranzelari derivat del dret de la Uni Europea.
2. La Generalitat exerceix lautoritat cadastral en el territori de Catalunya i

gestiona i mant el cadastre en collaboraci amb els ens locals.
TTOL VII. Procs constituent
Article 85. Activaci i caracterstiques fonamentals
Una vegada celebrat el referndum i en cas de resultat favorable de lopci

independentista, el Govern de la Generalitat activar un procs constituent,
democrtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb
lobjectiu de redactar i aprovar la Constituci de la Repblica.
Article 86. Fases del procs
El procs constituent consta de tres fases successives: una primera, de procs

participatiu; una segona, deleccions constituents i delaboraci duna
proposta de Constituci per part de lAssemblea Constituent; una tercera, de
ratificaci de la Constituci per mitj dun referndum.

Article 87. Procs participatiu
1. El Parlament emparar les diferents fases del procs, vetllant pel

desplegament de la fase participativa que tindr lloc durant els sis mesos
posteriors a la proclamaci dels resultats del referndum. Aquesta constar
dun procs deliberatiu a nivell sectorial i territorial, i la subsegent
convocatria dun Frum Social Constituent format per representants de la
societat civil i dels partits poltics.
2. El Govern crear un Consell assessor format per experts acadmics, a nivell

nacional i internacional, per tal dassessorar en la fase deliberativa constituent
liderat per la societat civil organitzada.
3. El Frum Social Constituent, recollint els debats de la fase deliberativa, ha

de debatre i formular un conjunt de preguntes sobre els principis i qestions
generals de la futura Constituci, que hauran dsser resoltes per la ciutadania
mitjanant un procs de participaci ciutadana. El resultat daquesta
participaci ciutadana constituir un mandat que vincula polticament
lAssemblea constituent, la qual els articula jurdicament i, si cal, els
harmonitza i sistematitza.
Article 88. LAssemblea constituent
1. Acabat el procs participatiu, el President o presidenta de la Repblica

dissol el Parlament i convoca eleccions constituents. LAssemblea constituent
es compon del mateix nombre de membres que el Parlament dissolt.
Selegeixen seguint el rgim electoral ordinari.
2. LAssemblea constituent disposa de plens poders per a redactar una

proposta de Constituci, la qual sha daprovar per majoria de 3/5 dels
membres del Ple en votaci final sobre el conjunt del text. Si no sassoleix
aquesta majoria, en la segona votaci s suficient la majoria absoluta; si no
sobt se segueix deliberant i sotmetent a votaci noves propostes fins assolir-
la. Cap de les decisions de lAssemblea constituent, en exercici del poder
constituent, seran susceptibles de control, suspensi o impugnaci per cap
altre poder, jutjat o tribunal.
3. LAssemblea constituent es regeix pel que disposa aquesta Llei i,

supletriament, pel que disposa el Reglament del Parlament de Catalunya.
4. LAssemblea constituent assumeix la resta de les funcions, facultats i

obligacions del Parlament, inclosa lelecci del president o presidenta de la
Repblica, dacord amb el que disposa aquesta Llei.

Article 89. Ratificaci per referndum
1. Aprovada la proposta de Constituci, se sotmet a ratificaci per referndum.
2. Si la proposta de Constituci s ratificada per la ciutadania, es dissol

lAssemblea constituent de forma immediata i es procedeix a convocar
eleccions per a la conformaci del nou sistema institucional establert per la
Constituci.
3. Fins a la constituci de les noves institucions, la diputaci permanent,

fiscalitza la creaci del nou entramat institucional i assumeix transitriament
les funcions, facultats i obligacions del Parlament.
Disposicions finals
Disposici final primera
Reforma de la llei de transitorietat jurdica i fundacional de la Repblica
Aquesta Llei es pot reformar, sempre que sindiqui de manera expressa

aquesta circumstncia a la llei que introdueix la reforma, amb el vot favorable
de la majoria absoluta de membres del Parlament.
Disposici final segona
Les sol.licituds de nacionalitat previstes als articles 7 i 8 shauran de resoldre

abans de la convocatria de les eleccions constituents i dacord amb les
disposicions reglamentries que estableixi el Govern.
Disposici final tercera
Aquesta Llei entrar en vigor una vegada sigui aprovada pel Parlament de
Catalunya, sen faci la publicaci oficial i es compleixi all que disposa larticle
4.4 de la Llei del referndum dautodeterminaci de Catalunya.


Palau del Parlament, 28 dagost de 2017
Llus M. Corominas i Daz Marta Rovira i Vergs

President del GP JS Portaveu del GP JS
Mireia Boya e Busquet Jordi Orobitg i Sol

Presidenta del GP CUP-CC Diputat del GP JS
Benet Salellas i Vilar Gabriela Serra Frediani

Diputat del GP CUP-CC Diputada del GP CUP-CC

Proposició de Llei de Transitorietat Jurídica I Fundacional de La República

Transféré par

Informations du document

Description :

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Description :

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Proposició de Llei de Transitorietat Jurídica I Fundacional de La República

Titre original :

Transféré par

Description :

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Ref.

A LA MESA DEL PARLAMENT

Llus M. Corominas i Daz, president del Grup Parlamentari de Junts pel S,

Proposici de llei de transitorietat jurdica i

Ttol I. Disposicions generals, territori i nacionalitat

Ttol II. Successi dordenaments i dadministracions

Ttol III. Drets i deures

Ttol IV. Sistema institucional:

Captol 3. El Govern i lAdministraci

Captol 4. La Sindicatura electoral de Catalunya i el cens electoral

Captol 5. Altres institucions

Captol 6. El govern local

Ttol V. Poder judicial i administraci de justcia

Ttol VI. Finances

Model: 202 Proposici de llei

El que sacaba de descriure s lobjecte primer i la primera finalitat de la

Per aix, el criteri que presideix i guia tota la regulaci de la Llei s el

Aix la Llei en el seu ttol inicial, de manera succinta, constitueix Catalunya

Model: 202 Proposici de llei

Garanteix la continutat dels drets i deures de la ciutadania i de les persones

La Llei de transitorietat jurdica i fundacional de la Repblica adopta, en

Encara s ms destacable la creaci i regulaci de la Sindicatura Electoral que,

Model: 202 Proposici de llei

Lactual Tribunal Superior de Justcia de Catalunya esdev el nou Tribunal

Es dissenyen dues institucions per a assegurar que el nou poder judicial

El darrer ttol de la Llei regula el procs constituent, el qual consta de tres

Model: 202 Proposici de llei

Per concloure cal reiterar la voluntat de Catalunya, ara ja en qualitat dEstat

TTOL I. Disposicions generals, territori i nacionalitat

Article 1. Estat Catal

Catalunya es constitueix en una Repblica de Dret, democrtica i social.

Article 2. Sobirania nacional

Article 3. Norma suprema

Mentre no sigui aprovada la Constituci de la Repblica, la present Llei s la

Article 4. Dret de la Uni Europea i dret internacional

1. El dret de la Uni Europea mant la seva naturalesa i posici respecte el dret

Model: 202 Proposici de llei

1. El territori de Catalunya, als efectes de lexercici de la seva plena sobirania,

2. Catalunya gaudeix dels drets de la sobirania i dels altres drets reconeguts

Article 7. Nacionalitat dorigen

Tenen la nacionalitat catalana dorigen:

1. Les persones que en el moment dentrar en vigor aquesta Llei posseeixen la

2. Les persones, no compreses en lapartat primer, de nacionalitat espanyola

a) Hagin nascut a Catalunya.

b) Resideixin fora de Catalunya i hagin tingut la seva darrera residncia

c) Siguin fills de pare o mare amb la nacionalitat catalana.

Model: 202 Proposici de llei

3. Les persones nascudes o adoptades essent menors dedat desprs de

4. Les persones que, desprs de lentrada en vigor daquesta Llei:

a) Hagin nascut a Catalunya de pares estrangers si la legislaci personal que

b) Hagin nascut a Catalunya i no tinguin determinada la filiaci.

Article 8. Adquisici de la nacionalitat

1. La nacionalitat catalana es pot adquirir per residncia legal i continuada a

2. Als efectes de lapartat primer, es computa als estrangers el temps de

4. Les persones que hagin adquirit la nacionalitat catalana en poden ser

Article 9. Doble nacionalitat

1. Latribuci de la nacionalitat catalana no exigeix la renncia de la

2. El Govern promour, en el temps ms breu possible, negociacions amb

Model: 202 Proposici de llei