Lnies mestres: 1

Josep Maria Terricabras

La importncia de la reflexi tica
Seguretat versus llibertat
Vida privada i vida pblica

Conferncia inaugural
Acte de presentaci
16 de desembre de 2016

La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
 Institut dEstudis de la Seguretat
Josep Maria Terricabras

Organitza/edita
Institut dEstudis de la Seguretat

Collegis i associacions collaboradores

Collegi dEnginyers Agrnoms de Catalunya
Collegi dEnginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya
Collegi dEnginyers en Informtics de Catalunya
Associaci Catalana dEnginyers de Telecomunicaci

Membre protector de lIDES

PrevenControl

Direcci editorial
Imma Ros
Lnies mestres: 1

Josep-Maria Terricabras
La importncia de la reflexi tica
Seguretat versus llibertat
Vida privada i vida pblica
 La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016

No hi ha dubte que limponent progrs tecnolgic ha estat la causa del

creixement de la riquesa i de la millora del nivell de vida de la poblaci
dels pasos desenvolupats, des de la revoluci industrial. Aix no obstant,
aquest progrs no s inocu, ve associat amb un seguit de contraindicacions
(a les que anomenem riscos) de les que no sempre en som conscients.

Els nous riscos tenen aquesta caracterstica; sn incerts, samaguen i ens

confonen embolcallats de modernitat; necessiten de la cincia i del co-
neixement per tal de fer-los evidents.

I aix, la nostra societat va avanant, posant pegats i cataplasmes per as-

segurar-nos que avancem en el cam correcte, que avancem de manera
segura i sostenible i omplim de protocols i procediments. dobligacions i
de prohibicions, tots els mbits de la nostra vida: economia, treball, fam-
lia, persona... per tal de saciar el nostre desig de seguretat.

El desig de seguretat s hum, comprensible, per impossible de satisfer.

Aix no vol pas dir que no ho haguem dintentar creant sistemes, models
i eines per intentar, almenys, minimitzar el risc, per de vegades s ne-
cessria una visi ms global, profunda, de la nostra realitat social en el
marc del risc i la seguretat.

Justament aix s el que pretenem amb aquesta petita lnia editorial que
hem anomenat Lnies mestres que, precisament, vol esbossar un rere-
fons que ens sigui til per avanar de manera conscient en els planteja-
ments en seguretat que, com a societat, estem dibuixant.

La primera lnia mestra ens la traa Josep-Maria Terricabras que ens va

acompanyar a lacte de presentaci de lInforme 2016 de lObservatori del
Risc i ens va regalar la reflexi imprescindible que podeu llegir a conti-
nuaci.

Aquest primer nmero es vol dedicar al nostre president, Jordi Guix, que
va morir el passat mes de febrer. Per la seva constncia, la seva perseve-
rana i el seu comproms.

Institut dEstudis de la Seguretat

5

Josep-Maria Terricabras
Filsof i eurodiputat
CONFERNCIA INAUGURAL
Grcies per lamable invitaci a
participar en aquesta nova edici
dun Informe de lObservatori del
Risc. Daqu a dos dies far catorze
anys (com passa el temps!) que ja
vaig tenir el goig de participar en
la presentaci de lInforme de lany
2002.
Ens trobem al mig duna revoluci
tecnolgica de gran abast. Tal com
lentenc, una revoluci s un canvi,
per a una part significativa de la
poblaci, en la manera de treballar,
7
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016
de menjar, de divertir-se, dapren-
dre, de relacionar-se, s a dir, un
canvi en la manera de pensar i de
viure. El canvi realment revolucio-
nari s irreversible, perqu encara
pot anar endavant i experimentar
La revoluci tecnolgica, el
mn digital representen la
primera gran revoluci gaireb
global desprs de la revoluci
industrial.
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras
canvis posteriors, per ja no pot
tornar enrere. La revoluci tec-
nolgica, el mn digital represen-
ten, a parer meu, la primera gran
revoluci gaireb global (de fet,
cap no ho s totalment) desprs de
la revoluci industrial.
Avui que lObservatori aborda la
qesti de la ciberseguretat a
Catalunya, no em correspon a
mi de fer-hi cap aportaci tcni-
ca. Magradaria, en canvi, con-
tribuir-hi amb una triple reflexi
que contindr tamb una mirada
europea i que, encara que sigui de
carcter general, confio que no si-
gui ben intrascendent. La meva in-
tervenci es dividir en tres parts:
1. Importncia de la reflexi tica;
2. Seguretat versus llibertat; 3.
Vida privada i vida pblica.
1. Importncia
de la reflexi tica
La maleda divisi en el coneixe-
ment bsic no dic en lespecialit-
zat, ha fet que guanys terreny
la distinci entre cincies i lletres,
consagrada en els plans destudis i,
per tant, consagrada en el cap dels
ciutadans. I aix ha portat a consi-
deracions molt peregrines, com la
de considerar que alg pot ser una
persona formada, fins i tot un di-
8
rigent empresarial o social, essent
alhora un ignorant important, un
ignorant influent, fins i tot reco-
neixible, i de vegades, ventant-se
de ser-ho. I aix com es pot ser lli-
cenciat especfic en alguna cosa
de lletres i llicenciat especfic en
alguna cosa de cincies, tamb es
pot ser ignorant general en lle-
tres i ignorant general en cin-
cies. I no em refereixo, s clar, al
fet que alg que hagi fet lletres
acabi, malgrat tot, sent ignorant en
lletres o que sigui ignorant en cin-
cies alg que hagi fet cincies, sin
que dic que alg, que potser ha fet
una excellent carrera de lletres o
de cincies, pot ser, per prescripci
facultativa, ignorant en laltra de
les anomenades dues cultures.
Els exemples de qu disposo
sn tan esferedors, que podrien
ofendre les odes dels presents i
no els esmentar. Per que algun
titulat no llegeixi mai cap llibre
pel plaer de llegir-lo ni tingui cap
mena de curiositat intellectual
sobre els darrers avenos cientfics
Una de les conseqncies
ms pertorbadores de
lesquizofrnia cultural en qu
vivim s el trist paper que
sovint atorguem a ltica.

o informtics, tot i que en faci
servir els artefactes ms avanats,
sn senyals evidents dignorncia
galopant, que ms aviat reforcen
que la nostra societat sestigui
convertint en la realitat ensopida
que criticava Lewis Carroll a Alcia
en terra de meravelles.
No tinc cap dubte que una de les
conseqncies ms pertorbadores
de lesquizofrnia cultural en qu
vivim s el trist paper que sovint
atorguem a ltica. Molta gent,
molta, massa, pensa que hi ha acti-
vitats humanes ticament neutrals.
Els que fa ms pena que ho diguin
sn els economistes i els poltics,
per de vegades tamb ho diuen
els enginyers, els advocats i fins i
tot els professors o els filsofs. Els
paletes, lampistes i soldadors no
ho diuen mai perqu no acostumen
a plantejar-se problemes dtica i
simplement saben quan sn bons i
quan sn dolents, cosa prou impor-
tant i ben digna daplaudir, perqu
val molt ms tenir comportaments
Ltica s una pea fonamental
de la reflexi humana en tots
els mbits de la vida, tot i que,
sorprenentment, s
ignorada per molts, que la
troben, de fet, innecessria.
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016
tics correctes que no pas conixer
teories i fer llargues reflexions sen-
se que aquestes arribin mai a in-
fluir la vida prctica.
I s que ltica s vista sovint com
un afegit a les accions que fem.
Molts encara tenen la increble
idea que les accions humanes sn
neutrals, i que aquesta neutralitat
pot ser, desprs, decantada cap a
una banda o laltra amb una apor-
taci tica externa (per exemple,
amb la bona intenci o la bona
finalitat amb qu sha fet aquella
acci). La idea de la neutralitat
de les accions humanes s absolu-
tament inacceptable. Si la inacci
ja no s neutral, com en pot ser
lacci, qualsevol acci? Una cosa
ben diferent daquesta s que alg
digui que, de dues accions dife-
rents, cap delles no s preferible a
laltra, cosa que tamb pot ser per-
qu luna tingui uns elements que
quedin contrarestats per elements
que t laltra. Per que, de dues ac-
cions, no se spiga quina triar, no
vol dir, de cap manera, que aque-
lles dues possibles accions siguin
neutrals, ni que ho sigui lelecci
de luna o de laltra.
Quan parlo de la no-neutralitat
de les nostres accions mestic refe-
rint, s clar, al fet que les nostres
accions sempre van encaminades
a algun objectiu per algunes moti-
9
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras
vacions que ens hi porten. I ni els
objectius ni les motivacions no sn
neutrals, s a dir, sn les que sn
per en podrien ser unes altres, de
ben diferents, fins i tot contrries
o contradictries amb elles, tal
com passa quan es comparen les
motivacions diverses que inspiren
els humans. Aquest s justament
lmbit de ltica, que s lmbit de
lelecci i del comproms, un mbit
que sovint provoca tensi (interna
i externa) i que est estretament
involucrat, s clar, amb els mbits
de la vida domstica, la vida pro-
fessional, la vida social i poltica.
Perqu s ltica la que ens ajuda
a reflexionar sobre all que podem
fer, all que ens conv fer, all que
haurem de fer i tamb all que
haurem devitar. Per aix ltica
El coneixement, la cincia i la
tcnica sense valors
sn cecs que no ens poden
conduir enlloc.
s una pea fonamental de la re-
flexi humana en tots els mbits
de la vida. Sorprenentment, ltica
s ignorada per molts, que la tro-
ben, de fet, innecessria. Es troba
innecessria quan es considera una
reflexi que respon simplement a
gustos personals; quan es conside-
ra que la reflexi tica s la cirereta
del pasts i que, com a tal cirereta,
s prescindible, perqu el que s
important s la reflexi tcnica, la
consideraci empresarial, la visi
social, el clcul econmic; si, a ms
de tot aix, es vol fer una reflexi
tica, estar molt b es pensa so-
vint, per aquesta reflexi en res
no condicionar els clculs i re-
flexions anteriors, que ja estaran
acabats i definits. Alguns tamb
pensen que la reflexi tica s all
que es poden permetre noms els
que no tenen problemes, perqu
els que tenen problemes shan de
dedicar a resoldrels, com si la re-
soluci de problemes es pogus fer
tornem-hi! sense tenir en comp-
te ni valors ni criteris que van ms
enll del coneixement professio-
10

nal, de la cincia, de la tcnica o de
les normes acceptades per un grup
determinat.
El coneixement, la cincia i la tc-
nica sense valors sn cecs que no
ens poden conduir enlloc. O millor
i diguem-nos la veritat: el co-
neixement, la cincia i la tcnica no
sn mai cecs, no sn mai neutrals,
i si ens ho semblen o si volem que
passin per ser-ho, s perqu ens
interessa dalguna manera, perqu
ja ens va b que certes coses no es
plantegin, perqu volem fer creure
que els nostres treballs i les nostres
conclusions sn els nics possibles,
que han de ser acceptats sense cr-
tica i sense alternativa.
Per aix em sembla tan b que vos-
ts no vegin ltica com quelcom
superficial, prescindible i que es
vulguin plantejar qestions tcni-
ques de vegades, molt especialit-
zades tenint sempre present que
aquestes qestions estan relacio-
nades amb el progrs social, amb
els seus avantatges i els seus riscos.
Perqu la dimensi tica la dels
valors, la dels criteris s present
en totes aquestes qestions, per
no com una cirereta que tant li
fa que sigui verda com vermella
sin com un element que ajuda a
lligar i amassar els problemes per,
finalment, ajudar a resoldrels. I
11
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016
per aix les discussions ms im-
portants en els debats i els estudis
tcnics no sn els que fan refern-
cia a les anlisis, els coneixements,
les hiptesis i les conclusions que
sn tamb discussions prou impor-
tants, sin que les discussions de
deb, les que ens farien enfadar,
les que ens podrien arribar a con-
frontar i a enemistar sn les que
tenen a veure amb els criteris que
apliquem, amb els principis que
volem defensar, amb els valors que
volem promoure amb els nostre es-
tudis, les nostres obres, els nostres
projectes. Certament, els criteris,
els principis, els valors sn el moll
de los de la vida humana, sn all
que pot fer canviar les nostres vi-
des, sn all que hauria de condi-
cionar les nostres descobertes, ls
dels nostres recursos i larquitec-
tura dels nostres estudis i treballs.
Perqu, si no discutim, si no ens
barallem, per all que s impor-
tant, per qu fem all que fem?
O s que no fem les coses per can-
viar el mn, per millorar-lo cadas-
c segons la seva ideologia, per
millorar la vida dels conciutadans
i la vida prpia? Jo estic segur que
vosts debaten, i es barallen, no
noms amb els valors sin tamb
pels valors, i tamb estic segur que
aix no els impedeix, sin ben al
contrari, darribar a acords.
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras
2. Seguretat
versus llibertat
Desprs de cada tragdia terroris-
ta, desprs de la tragdia diria
datemptats i assassinats arreu del
mn, reaccionem alarmats i impo-
tents. s obvi que les accions suci-
des sn imprevisibles i imparables.
Hem de treballar per eradicar les
causes i les raons que poden portar
a aquests desastres. I aix vol dir,
entre altres coses, una poltica in-
ternacional de promoci real dels
pasos ms desafavorits del mn;
cap mena de complicitat amb r-
gims dictatorials, que han de ser
allats per molt petroli que tinguin;
reducci i control en la venda dar-
mes; poltiques socials i laborals
actives, tant a Europa com all on
els europeus tinguem alguna in-
fluncia; contundncia contra els
grups feixistes armats; solidaritat i
coratge en la rebuda dimmigrants
i refugiats.
Hem de fer tot aix i moltes ms
coses. Sobretot ho ha de fer una
Uni Europea en qu hi hagi de deb
El terrorisme, i particularment
linformtic, sn motiu de
gran preocupaci a les
institucions europees.
12
unitat dacci, sense que cada Estat
membre pugui tirar pel seu compte
com si no forms part del grup.
El terrorisme i particularment el
terrorisme informtic sn motiu de
gran preocupaci a les institucions
europees. Noms algunes petites
notes per mostrar aquest inters i
aquesta preocupaci:
a) La Comissi Europea ha apro-
vat 25 milions deuros per ajudar
els Estats membres en laccs a
tecnologies i equipaments dim-
portncia estratgica, des de
capacitats espacials, martimes,
aries i terrestres fins a qestions
relacionades amb la cibersegure-
tat. El 2020 hi vol destinar 90
milions i, a partir daleshores,
arribar als 500 milions.
b) Sir Julian King s el Comissio-
nat per la Seguretat de la Uni.
Fa uns dies, concretament el
28 de novembre del 2016, uns
quants eurodiputats hi vam man-
tenir una reuni en qu els tres
temes estrelles van ser precisa-
ment aquests: terrorisme, cibera-
tacs, crim organitzat.
c) Jo mateix he estat ponent a
lombra (shadow rapporteur)
del Reglament que vam aprovar
sobre Europol. Hi vam incloure
la IRU (Internet Referral Unit),
em sembla que massa precipi-
 La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016

Cal reflexionar seriosament seriosament sobre la relaci entre

sobre la relaci entre llibertat,
seguretat i informaci.
tadament, perqu no queden
prou clars els seus lmits i el seu
control. I ara mateix sest or-
ganitzant el Joint Parliamentary
Scrutiny Group, que hauria de
servir per controlar millor lacci
dEuropol i dIRU. Precisament
ahir en vaig parlar a lEuropean
Economic Area Joint Parlia-
mentary Committee (que inclou
Islndia, Noruega, Liechtenstein,
i que t com a pas observador
Sussa). Si em permeten de com-
pletar aquesta informaci del
meu treball ms personal, em
permeto recordar que el Brexit
que ara tamb mocupar perqu
sc un dels dotze membres del
Parlament Europeu que en farem
el seguiment inclou importan-
tssimes qestions de seguretat
de tot tipus, tant social, de drets i
econmica, com, s clar, segure-
tat logstica i militar.
llibertat, seguretat i informaci.
Aix els ho faig saber constantment
als meus collegues europeus, re-
colzant-me en la meva condici
dantic professor de filosofia. No
pot ser que el terrorisme destros-
si les nostres llibertats o que aca-
bem vivint en un mn que sembli
una pres. Per aix tamb ara em
permetr de formular unes brevs-
simes reflexions sobre la relaci
entre llibertat, seguretat i infor-
maci. Perqu aquests problemes
tamb sn conceptuals. Segons
quina anlisi sen faci, sadoptaran
determinades poltiques i accions
concretes. Passo a numerar molt
breument aquestes reflexions, sen-
se entrar en les aplicacions concre-
tes que convingui fer.

Aquestes notes eren noms per

mostrar linters, la preocupaci,
constant, diria, per la qesti de
la seguretat i de la ciberseguretat
a Europa. Alhora, per, penso que
nosaltres en el sentit tic que he
exposat abans hem de reflexionar

13
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras
La seguretat i la informaci
noms tenen sentit quan
protegeixen les llibertats.
1. LLIBERTAT i SEGURETAT.
Tant els drets i llibertats com la se-
guretat sn valors importants. Per
els valors no sapliquen sempre
igual. En una societat autoritria,
la seguretat va al davant de tot i
soposa a les llibertats. Aix fa que,
a mesura que creix la seguretat van
disminuint les llibertats. En canvi,
en una societat realment democr-
tica (o amb aspiracions de ser-ho),
les llibertats sn tan fonamentals
que la seguretat no shi oposa, sin
que est al seu servei. En una so-
cietat aix, la seguretat sentn com
la seguretat de les llibertats. Sn
aquestes les que shan dassegurar
i protegir per a tots els ciutadans.
2. INFORMACI i SEGURETAT.
Alguns pensen que si saugmenta la
informaci sobre la poblaci se la
podr protegir millor, com si la re-
laci informaci-seguretat fos una
relaci causa-efecte. Lexperincia
mostra que aquesta relaci causal
no existeix. Hi ha moltssims casos
dabsoluta informaci en qu no
sha arribat a garantir la seguretat
dels ciutadans. La informaci s
important per no s decisiva. Per
aix no es pot acceptar que una in-
14
formaci massiva i intrusiva sobre
tota la poblaci comporti ms se-
guretat per a tots.
3. SEGURETAT i INFORMACI.
Si de deb es busca la seguretat
ciutadana, conv defensar que
la informaci sobre els ciutadans
tamb hauria de ser segura. I lex-
perincia ens ensenya no solament
que no es pot garantir la seguretat
dels ciutadans basant-se en la in-
formaci que es t dells, sin que
tampoc ning no pot garantir que
la informaci de qu es disposi ser
absolutament segura. Els millors
controls de la informaci han estat
trencats moltes vegades.
La seguretat i la informaci noms
tenen sentit quan protegeixen les
llibertats. Per si mateixes repre-
senten molts riscs que no es poden
assumir si no es garanteix que es
reforcen, i no es debiliten, els va-
lors i les prctiques democrtiques.
3. Vida privada
i vida pblica
Els dualismes ens han ajudat a or-
denar els fets i la realitat comple-
xa, per shan imposat de tal ma-
nera que sovint ja noms sabem

parlar i pensar en termes de blanc/
negre, ells/nosaltres, ra/emoci,
lletres/cincies (que he comentat
al comenament), risc/seguretat,
privat/pblic, entre moltssims
daltres.
Els dualismes ens fan perdre els
grisos i els matisos, ens fan perdre
capacitat de judici, de distinci,
de reflexi. Un daquests matisos
molt rellevant tamb per a les
qestions de seguretat s el que
es fon en el dualisme privat/pblic
que he esmentat en darrer lloc.
No dic que tot estigui barrejat,
encara que tot es pugui barrejar.
Dic, en canvi, que s important te-
nir una visi holista, no una visi
atomista. (No es pot agafar tot a
coll i de cop; els problemes shan
de dividir en parts perqu puguin
15
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016
ser abordats, per no han de ser
tractats amb independncia els uns
dels altres.).
Per aix les persones han de ser
vistes no solament com a unitats
(no trossejades) sin tamb en re-
laci amb lentorn social, animal,
fsic i mediambiental. En aquest
sentit, no sha doposar, de manera
automtica, privat i pblic, senzi-
llament perqu tampoc privat no
s igual a personal, ni pblic
no s igual a comunitari.
Certament, no tot all que s meu
(personal) s privat (p.e., un ttol
o un document didentitat), encara
que sigui de vegades intransferi-
ble, perqu all que s intransfe-
rible justament perqu ho s, no s
privat, sin noms personal.
I, s clar, no tot all que s pblic
s comunitari (p.e., lordre pblic,
la seguretat pblica, que justifica,
almenys entre nosaltres, que no es
generalitzin les armes, ni entre els
individus ni entre les comunitats).
s en aquesta lnea que conv ado-
nar-se que la seguretat privada
prpiament no existeix, encara que
hi pugui haver seguretat personal.
Per tamb aquesta s seguretat
compartida, perqu la personal mai
no ho ser si no ho s la de moltes
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras
ms persones. Els atacs sn atacs
compartits. Les llibertats, tamb.
Per aix un treball sobre els atacs
i les llibertats s un treball que ens
afecta, matisadament, a tots. Per
aix tots hi estem interessats: no
solament estem contents quan est
ben fet, sin que encara nestem
16
ms quan saplica b, quan sapli-
ca en benefici de tots, a cadascun
segons la seva necessitat, segons la
necessitat, la urgncia, que sentim
de salvar la seva llibertat, la lliber-
tat de tots.
Moltes grcies.
Lnies mestres: 1