Vous êtes sur la page 1sur 18

Lnies mestres: 1

Josep Maria Terricabras


La importncia de la reflexi tica
Seguretat versus llibertat
Vida privada i vida pblica

Conferncia inaugural
Acte de presentaci
16 de desembre de 2016

La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Institut dEstudis de la Seguretat
Josep Maria Terricabras

Organitza/edita
Institut dEstudis de la Seguretat

Collegis i associacions collaboradores


Collegi dEnginyers Agrnoms de Catalunya
Collegi dEnginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
Collegi dEnginyers Industrials de Catalunya
Collegi dEnginyers en Informtics de Catalunya
Associaci Catalana dEnginyers de Telecomunicaci

Membre protector de lIDES


PrevenControl

Direcci editorial
Imma Ros
Lnies mestres: 1

Josep-Maria Terricabras
La importncia de la reflexi tica
Seguretat versus llibertat
Vida privada i vida pblica
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016

No hi ha dubte que limponent progrs tecnolgic ha estat la causa del


creixement de la riquesa i de la millora del nivell de vida de la poblaci
dels pasos desenvolupats, des de la revoluci industrial. Aix no obstant,
aquest progrs no s inocu, ve associat amb un seguit de contraindicacions
(a les que anomenem riscos) de les que no sempre en som conscients.

Els nous riscos tenen aquesta caracterstica; sn incerts, samaguen i ens


confonen embolcallats de modernitat; necessiten de la cincia i del co-
neixement per tal de fer-los evidents.

I aix, la nostra societat va avanant, posant pegats i cataplasmes per as-


segurar-nos que avancem en el cam correcte, que avancem de manera
segura i sostenible i omplim de protocols i procediments. dobligacions i
de prohibicions, tots els mbits de la nostra vida: economia, treball, fam-
lia, persona... per tal de saciar el nostre desig de seguretat.

El desig de seguretat s hum, comprensible, per impossible de satisfer.


Aix no vol pas dir que no ho haguem dintentar creant sistemes, models
i eines per intentar, almenys, minimitzar el risc, per de vegades s ne-
cessria una visi ms global, profunda, de la nostra realitat social en el
marc del risc i la seguretat.

Justament aix s el que pretenem amb aquesta petita lnia editorial que
hem anomenat Lnies mestres que, precisament, vol esbossar un rere-
fons que ens sigui til per avanar de manera conscient en els planteja-
ments en seguretat que, com a societat, estem dibuixant.

La primera lnia mestra ens la traa Josep-Maria Terricabras que ens va


acompanyar a lacte de presentaci de lInforme 2016 de lObservatori del
Risc i ens va regalar la reflexi imprescindible que podeu llegir a conti-
nuaci.

Aquest primer nmero es vol dedicar al nostre president, Jordi Guix, que
va morir el passat mes de febrer. Per la seva constncia, la seva perseve-
rana i el seu comproms.

Institut dEstudis de la Seguretat

5
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016

Josep-Maria Terricabras
Filsof i eurodiputat
CONFERNCIA INAUGURAL

Grcies per lamable invitaci a de menjar, de divertir-se, dapren-


participar en aquesta nova edici dre, de relacionar-se, s a dir, un
dun Informe de lObservatori del canvi en la manera de pensar i de
Risc. Daqu a dos dies far catorze viure. El canvi realment revolucio-
anys (com passa el temps!) que ja nari s irreversible, perqu encara
vaig tenir el goig de participar en pot anar endavant i experimentar
la presentaci de lInforme de lany
2002. La revoluci tecnolgica, el
Ens trobem al mig duna revoluci mn digital representen la
tecnolgica de gran abast. Tal com primera gran revoluci gaireb
lentenc, una revoluci s un canvi,
per a una part significativa de la
global desprs de la revoluci
poblaci, en la manera de treballar, industrial.

7
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras

canvis posteriors, per ja no pot rigent empresarial o social, essent


tornar enrere. La revoluci tec- alhora un ignorant important, un
nolgica, el mn digital represen- ignorant influent, fins i tot reco-
ten, a parer meu, la primera gran neixible, i de vegades, ventant-se
revoluci gaireb global (de fet, de ser-ho. I aix com es pot ser lli-
cap no ho s totalment) desprs de cenciat especfic en alguna cosa
la revoluci industrial. de lletres i llicenciat especfic en
alguna cosa de cincies, tamb es
Avui que lObservatori aborda la pot ser ignorant general en lle-
qesti de la ciberseguretat a tres i ignorant general en cin-
Catalunya, no em correspon a cies. I no em refereixo, s clar, al
mi de fer-hi cap aportaci tcni- fet que alg que hagi fet lletres
ca. Magradaria, en canvi, con- acabi, malgrat tot, sent ignorant en
tribuir-hi amb una triple reflexi lletres o que sigui ignorant en cin-
que contindr tamb una mirada cies alg que hagi fet cincies, sin
europea i que, encara que sigui de que dic que alg, que potser ha fet
carcter general, confio que no si- una excellent carrera de lletres o
gui ben intrascendent. La meva in- de cincies, pot ser, per prescripci
tervenci es dividir en tres parts: facultativa, ignorant en laltra de
1. Importncia de la reflexi tica; les anomenades dues cultures.
2. Seguretat versus llibertat; 3.
Vida privada i vida pblica. Els exemples de qu disposo
sn tan esferedors, que podrien
ofendre les odes dels presents i
1. Importncia no els esmentar. Per que algun
de la reflexi tica titulat no llegeixi mai cap llibre
pel plaer de llegir-lo ni tingui cap
mena de curiositat intellectual
La maleda divisi en el coneixe- sobre els darrers avenos cientfics
ment bsic no dic en lespecialit-
zat, ha fet que guanys terreny
la distinci entre cincies i lletres,
consagrada en els plans destudis i,
Una de les conseqncies
per tant, consagrada en el cap dels ms pertorbadores de
ciutadans. I aix ha portat a consi- lesquizofrnia cultural en qu
deracions molt peregrines, com la
de considerar que alg pot ser una vivim s el trist paper que
persona formada, fins i tot un di- sovint atorguem a ltica.

8
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016

o informtics, tot i que en faci tics correctes que no pas conixer


servir els artefactes ms avanats, teories i fer llargues reflexions sen-
sn senyals evidents dignorncia se que aquestes arribin mai a in-
galopant, que ms aviat reforcen fluir la vida prctica.
que la nostra societat sestigui
convertint en la realitat ensopida I s que ltica s vista sovint com
que criticava Lewis Carroll a Alcia un afegit a les accions que fem.
en terra de meravelles. Molts encara tenen la increble
idea que les accions humanes sn
No tinc cap dubte que una de les neutrals, i que aquesta neutralitat
conseqncies ms pertorbadores pot ser, desprs, decantada cap a
de lesquizofrnia cultural en qu una banda o laltra amb una apor-
vivim s el trist paper que sovint taci tica externa (per exemple,
atorguem a ltica. Molta gent, amb la bona intenci o la bona
molta, massa, pensa que hi ha acti- finalitat amb qu sha fet aquella
vitats humanes ticament neutrals. acci). La idea de la neutralitat
Els que fa ms pena que ho diguin de les accions humanes s absolu-
sn els economistes i els poltics, tament inacceptable. Si la inacci
per de vegades tamb ho diuen ja no s neutral, com en pot ser
els enginyers, els advocats i fins i lacci, qualsevol acci? Una cosa
tot els professors o els filsofs. Els ben diferent daquesta s que alg
paletes, lampistes i soldadors no digui que, de dues accions dife-
ho diuen mai perqu no acostumen rents, cap delles no s preferible a
a plantejar-se problemes dtica i laltra, cosa que tamb pot ser per-
simplement saben quan sn bons i qu luna tingui uns elements que
quan sn dolents, cosa prou impor- quedin contrarestats per elements
tant i ben digna daplaudir, perqu que t laltra. Per que, de dues ac-
val molt ms tenir comportaments cions, no se spiga quina triar, no
vol dir, de cap manera, que aque-
lles dues possibles accions siguin
Ltica s una pea fonamental neutrals, ni que ho sigui lelecci
de la reflexi humana en tots de luna o de laltra.
els mbits de la vida, tot i que,
Quan parlo de la no-neutralitat
sorprenentment, s de les nostres accions mestic refe-
ignorada per molts, que la rint, s clar, al fet que les nostres
accions sempre van encaminades
troben, de fet, innecessria. a algun objectiu per algunes moti-

9
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras

vacions que ens hi porten. I ni els


objectius ni les motivacions no sn
neutrals, s a dir, sn les que sn
El coneixement, la cincia i la
per en podrien ser unes altres, de tcnica sense valors
ben diferents, fins i tot contrries sn cecs que no ens poden
o contradictries amb elles, tal
com passa quan es comparen les conduir enlloc.
motivacions diverses que inspiren
els humans. Aquest s justament s una pea fonamental de la re-
lmbit de ltica, que s lmbit de flexi humana en tots els mbits
lelecci i del comproms, un mbit de la vida. Sorprenentment, ltica
que sovint provoca tensi (interna s ignorada per molts, que la tro-
i externa) i que est estretament ben, de fet, innecessria. Es troba
involucrat, s clar, amb els mbits innecessria quan es considera una
de la vida domstica, la vida pro- reflexi que respon simplement a
fessional, la vida social i poltica. gustos personals; quan es conside-
ra que la reflexi tica s la cirereta
Perqu s ltica la que ens ajuda del pasts i que, com a tal cirereta,
a reflexionar sobre all que podem s prescindible, perqu el que s
fer, all que ens conv fer, all que important s la reflexi tcnica, la
haurem de fer i tamb all que consideraci empresarial, la visi
haurem devitar. Per aix ltica social, el clcul econmic; si, a ms
de tot aix, es vol fer una reflexi
tica, estar molt b es pensa so-
vint, per aquesta reflexi en res
no condicionar els clculs i re-
flexions anteriors, que ja estaran
acabats i definits. Alguns tamb
pensen que la reflexi tica s all
que es poden permetre noms els
que no tenen problemes, perqu
els que tenen problemes shan de
dedicar a resoldrels, com si la re-
soluci de problemes es pogus fer
tornem-hi! sense tenir en comp-
te ni valors ni criteris que van ms
enll del coneixement professio-

10
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016

nal, de la cincia, de la tcnica o de per aix les discussions ms im-


les normes acceptades per un grup portants en els debats i els estudis
determinat. tcnics no sn els que fan refern-
cia a les anlisis, els coneixements,
El coneixement, la cincia i la tc- les hiptesis i les conclusions que
nica sense valors sn cecs que no sn tamb discussions prou impor-
ens poden conduir enlloc. O millor tants, sin que les discussions de
i diguem-nos la veritat: el co- deb, les que ens farien enfadar,
neixement, la cincia i la tcnica no les que ens podrien arribar a con-
sn mai cecs, no sn mai neutrals, frontar i a enemistar sn les que
i si ens ho semblen o si volem que tenen a veure amb els criteris que
passin per ser-ho, s perqu ens apliquem, amb els principis que
interessa dalguna manera, perqu volem defensar, amb els valors que
ja ens va b que certes coses no es volem promoure amb els nostre es-
plantegin, perqu volem fer creure tudis, les nostres obres, els nostres
que els nostres treballs i les nostres projectes. Certament, els criteris,
conclusions sn els nics possibles, els principis, els valors sn el moll
que han de ser acceptats sense cr- de los de la vida humana, sn all
tica i sense alternativa. que pot fer canviar les nostres vi-
des, sn all que hauria de condi-
Per aix em sembla tan b que vos- cionar les nostres descobertes, ls
ts no vegin ltica com quelcom dels nostres recursos i larquitec-
superficial, prescindible i que es tura dels nostres estudis i treballs.
vulguin plantejar qestions tcni- Perqu, si no discutim, si no ens
ques de vegades, molt especialit- barallem, per all que s impor-
zades tenint sempre present que tant, per qu fem all que fem?
aquestes qestions estan relacio- O s que no fem les coses per can-
nades amb el progrs social, amb viar el mn, per millorar-lo cadas-
els seus avantatges i els seus riscos. c segons la seva ideologia, per
Perqu la dimensi tica la dels millorar la vida dels conciutadans
valors, la dels criteris s present i la vida prpia? Jo estic segur que
en totes aquestes qestions, per vosts debaten, i es barallen, no
no com una cirereta que tant li noms amb els valors sin tamb
fa que sigui verda com vermella pels valors, i tamb estic segur que
sin com un element que ajuda a aix no els impedeix, sin ben al
lligar i amassar els problemes per, contrari, darribar a acords.
finalment, ajudar a resoldrels. I

11
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras

2. Seguretat unitat dacci, sense que cada Estat


membre pugui tirar pel seu compte
versus llibertat com si no forms part del grup.
El terrorisme i particularment el
Desprs de cada tragdia terroris- terrorisme informtic sn motiu de
ta, desprs de la tragdia diria gran preocupaci a les institucions
datemptats i assassinats arreu del europees. Noms algunes petites
mn, reaccionem alarmats i impo- notes per mostrar aquest inters i
tents. s obvi que les accions suci- aquesta preocupaci:
des sn imprevisibles i imparables.
Hem de treballar per eradicar les a) La Comissi Europea ha apro-
causes i les raons que poden portar vat 25 milions deuros per ajudar
a aquests desastres. I aix vol dir, els Estats membres en laccs a
entre altres coses, una poltica in- tecnologies i equipaments dim-
ternacional de promoci real dels portncia estratgica, des de
pasos ms desafavorits del mn; capacitats espacials, martimes,
cap mena de complicitat amb r- aries i terrestres fins a qestions
gims dictatorials, que han de ser relacionades amb la cibersegure-
allats per molt petroli que tinguin; tat. El 2020 hi vol destinar 90
reducci i control en la venda dar- milions i, a partir daleshores,
mes; poltiques socials i laborals arribar als 500 milions.
actives, tant a Europa com all on
els europeus tinguem alguna in- b) Sir Julian King s el Comissio-
fluncia; contundncia contra els nat per la Seguretat de la Uni.
grups feixistes armats; solidaritat i Fa uns dies, concretament el
coratge en la rebuda dimmigrants 28 de novembre del 2016, uns
i refugiats. quants eurodiputats hi vam man-
tenir una reuni en qu els tres
Hem de fer tot aix i moltes ms temes estrelles van ser precisa-
coses. Sobretot ho ha de fer una ment aquests: terrorisme, cibera-
Uni Europea en qu hi hagi de deb tacs, crim organitzat.

c) Jo mateix he estat ponent a


El terrorisme, i particularment lombra (shadow rapporteur)
linformtic, sn motiu de del Reglament que vam aprovar
gran preocupaci a les sobre Europol. Hi vam incloure
la IRU (Internet Referral Unit),
institucions europees. em sembla que massa precipi-

12
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016

Cal reflexionar seriosament seriosament sobre la relaci entre


llibertat, seguretat i informaci.
sobre la relaci entre llibertat, Aix els ho faig saber constantment
seguretat i informaci. als meus collegues europeus, re-
colzant-me en la meva condici
dantic professor de filosofia. No
tadament, perqu no queden pot ser que el terrorisme destros-
prou clars els seus lmits i el seu si les nostres llibertats o que aca-
control. I ara mateix sest or- bem vivint en un mn que sembli
ganitzant el Joint Parliamentary una pres. Per aix tamb ara em
Scrutiny Group, que hauria de permetr de formular unes brevs-
servir per controlar millor lacci simes reflexions sobre la relaci
dEuropol i dIRU. Precisament entre llibertat, seguretat i infor-
ahir en vaig parlar a lEuropean maci. Perqu aquests problemes
Economic Area Joint Parlia- tamb sn conceptuals. Segons
mentary Committee (que inclou quina anlisi sen faci, sadoptaran
Islndia, Noruega, Liechtenstein, determinades poltiques i accions
i que t com a pas observador concretes. Passo a numerar molt
Sussa). Si em permeten de com- breument aquestes reflexions, sen-
pletar aquesta informaci del se entrar en les aplicacions concre-
meu treball ms personal, em tes que convingui fer.
permeto recordar que el Brexit
que ara tamb mocupar perqu
sc un dels dotze membres del
Parlament Europeu que en farem
el seguiment inclou importan-
tssimes qestions de seguretat
de tot tipus, tant social, de drets i
econmica, com, s clar, segure-
tat logstica i militar.

Aquestes notes eren noms per


mostrar linters, la preocupaci,
constant, diria, per la qesti de
la seguretat i de la ciberseguretat
a Europa. Alhora, per, penso que
nosaltres en el sentit tic que he
exposat abans hem de reflexionar

13
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras

La seguretat i la informaci formaci massiva i intrusiva sobre


noms tenen sentit quan tota la poblaci comporti ms se-
protegeixen les llibertats. guretat per a tots.

3. SEGURETAT i INFORMACI.
1. LLIBERTAT i SEGURETAT. Si de deb es busca la seguretat
Tant els drets i llibertats com la se- ciutadana, conv defensar que
guretat sn valors importants. Per la informaci sobre els ciutadans
els valors no sapliquen sempre tamb hauria de ser segura. I lex-
igual. En una societat autoritria, perincia ens ensenya no solament
la seguretat va al davant de tot i que no es pot garantir la seguretat
soposa a les llibertats. Aix fa que, dels ciutadans basant-se en la in-
a mesura que creix la seguretat van formaci que es t dells, sin que
disminuint les llibertats. En canvi, tampoc ning no pot garantir que
en una societat realment democr- la informaci de qu es disposi ser
tica (o amb aspiracions de ser-ho), absolutament segura. Els millors
les llibertats sn tan fonamentals controls de la informaci han estat
que la seguretat no shi oposa, sin trencats moltes vegades.
que est al seu servei. En una so-
cietat aix, la seguretat sentn com La seguretat i la informaci noms
la seguretat de les llibertats. Sn tenen sentit quan protegeixen les
aquestes les que shan dassegurar llibertats. Per si mateixes repre-
i protegir per a tots els ciutadans. senten molts riscs que no es poden
assumir si no es garanteix que es
2. INFORMACI i SEGURETAT. reforcen, i no es debiliten, els va-
Alguns pensen que si saugmenta la lors i les prctiques democrtiques.
informaci sobre la poblaci se la
podr protegir millor, com si la re-
laci informaci-seguretat fos una
relaci causa-efecte. Lexperincia
3. Vida privada
mostra que aquesta relaci causal
no existeix. Hi ha moltssims casos
i vida pblica
dabsoluta informaci en qu no Els dualismes ens han ajudat a or-
sha arribat a garantir la seguretat denar els fets i la realitat comple-
dels ciutadans. La informaci s xa, per shan imposat de tal ma-
important per no s decisiva. Per nera que sovint ja noms sabem
aix no es pot acceptar que una in-

14
La ciberseguretat a Catalunya
Informe 2016 de lObservatori del Risc
Acte de presentaci - 16 de desembre de 2016

ser abordats, per no han de ser


tractats amb independncia els uns
dels altres.).

Per aix les persones han de ser


vistes no solament com a unitats
(no trossejades) sin tamb en re-
laci amb lentorn social, animal,
fsic i mediambiental. En aquest
sentit, no sha doposar, de manera
automtica, privat i pblic, senzi-
llament perqu tampoc privat no
s igual a personal, ni pblic
no s igual a comunitari.

parlar i pensar en termes de blanc/ Certament, no tot all que s meu


negre, ells/nosaltres, ra/emoci, (personal) s privat (p.e., un ttol
lletres/cincies (que he comentat o un document didentitat), encara
al comenament), risc/seguretat, que sigui de vegades intransferi-
privat/pblic, entre moltssims ble, perqu all que s intransfe-
daltres. rible justament perqu ho s, no s
privat, sin noms personal.
Els dualismes ens fan perdre els
grisos i els matisos, ens fan perdre I, s clar, no tot all que s pblic
capacitat de judici, de distinci, s comunitari (p.e., lordre pblic,
de reflexi. Un daquests matisos la seguretat pblica, que justifica,
molt rellevant tamb per a les almenys entre nosaltres, que no es
qestions de seguretat s el que generalitzin les armes, ni entre els
es fon en el dualisme privat/pblic individus ni entre les comunitats).
que he esmentat en darrer lloc.
No dic que tot estigui barrejat, s en aquesta lnea que conv ado-
encara que tot es pugui barrejar. nar-se que la seguretat privada
Dic, en canvi, que s important te- prpiament no existeix, encara que
nir una visi holista, no una visi hi pugui haver seguretat personal.
atomista. (No es pot agafar tot a Per tamb aquesta s seguretat
coll i de cop; els problemes shan compartida, perqu la personal mai
de dividir en parts perqu puguin no ho ser si no ho s la de moltes

15
Lnies mestres 1.
Josep-Maria Terricabras

ms persones. Els atacs sn atacs ms quan saplica b, quan sapli-


compartits. Les llibertats, tamb. ca en benefici de tots, a cadascun
Per aix un treball sobre els atacs segons la seva necessitat, segons la
i les llibertats s un treball que ens necessitat, la urgncia, que sentim
afecta, matisadament, a tots. Per de salvar la seva llibertat, la lliber-
aix tots hi estem interessats: no tat de tots.
solament estem contents quan est
ben fet, sin que encara nestem Moltes grcies.

16
Lnies mestres: 1