Aix parl Saramosca.

ndex de continguts
Introducci............................................................................................................................................2
Creure...................................................................................................................................................2
Mentir...................................................................................................................................................2
Pensar...................................................................................................................................................2
Felicitat.................................................................................................................................................3
Riquesa.................................................................................................................................................3
Poltica..................................................................................................................................................4
Tenir......................................................................................................................................................5
Desig.....................................................................................................................................................7
Temps....................................................................................................................................................7
Certesa..................................................................................................................................................8
Vida.......................................................................................................................................................8
EPSTOLES........................................................................................................................................10
Altres..................................................................................................................................................11
Introducci
Saramosca s un personatge de ficci nascut de la meravellosa ment de Miquel d'Astruc 3.0,
virtualitzaci facebuquera del conegut Joan Benavent, donant aix cabuda a idees i creences que
difcilment poden conviure dins d'un mateix cervell.
No hi ha un temps per a la vida de Saramosca, Saramosca s el seu propi espai i temps. S'apanya en
un xocotet tro temporal de cervell on agafe plenitud i conscincia per dur a terme la seva
existncia singular. Gaudiu-lo, mentre dure, dura.
D'una collisi de la memria episdica amb la memria onrica naix l'engrama que guiar aquests
disbarats.

Creure
::Es pa Vila:::::::21-4-2015::::
Tu creu, jo ics
Aix, mentre tu sumes,
jo multiplicar.
::::Aix parl Saramosca::::::

:::Credo:::::21-4-2015::::::::::::::::::
Cadasc es creu les seves mentires,
i si necessita creure ms,
empra les dels seus vens.
::::Aix parl Saramosca::::::

:::Cartes de la baralla espanyola:::::4-5-2015::::::::::::::::::

Tantmateix, el Deu de les sotanes,
com el deu de les cavallnes i de les Reines,
s el que no paga.
::::Aix parl Saramosca::::::

Mentir
::::de la falsa memria::::9-7-15::::
Hi han mentires que neixen amb l'esperana de convertir-se en veritat.
Eixa mentira interessada en ser pronunciada per moltes veus, de molta gent, durant molt de temps.
Eixa mentira bassada en l'interes d'alguns, en l'esperana d'altres, i en la condemna d'uns pocs.
Eixa mentira que esdev veritat en l'imaginari social, i es font de dogmes ms enll de la seva
racionalitat.
Eixa mentira que al pas del temps es transformada en causa veritable dels efectes presents,
suplantant la vertadera causa.
Al record d'eixes falses causes, veritables explicacions interessades, d'actes que no tenen nom, i que
la nostra memria emmagatzema, al pas del temps com veritats dogmtiques.
A eixes mentires, corruptores de la memria, que sovint son les que escriuen la histria oficial dels
pobles.
::::Aix parl Saramosca::::::

Pensar
:::Les preguntes:::::10-5-2015:::::::
En temps de Saramosca, tamb hi havien mestres i filsofs. Hi havia gent que considerava a
Saramosca una mena de mestre i filsof a la vegada. Per aix molestava al pensador, i un dia, a la
plaa del mercat d'un poble anomenat la vergonya del senyor predic el serm segent:
- Imagineu-se que un pa costa 75 cntims d'euro, i que el companatge val un euro i mig. On est el
problema?
La gent del voltant del mercat s'escandalitz per les simpleses que deia Saramosca. Alguns ms
espavilats li feien burla. Els matemtics deien, clar, bviament el problema est en saber quan costa
tot. Els economistes deien el problema est en saber que s ms barat. Els bilegs, metges i
nutricionistes deien el problema est en saber que s ms sa per a les persones. Els comerciants
deien en quina tenda comprar. Els homes d'estat deien qu guanyarem d'iva. Etc.. El mercat
semblava un mercat amb tota la gent intentant intentant vendre la seva soluci a un problema que
era trobar el problema, i tots creien tindre ms ra que un sant.
Saramosca tall el guirigall i reclam la atenci amb les segents paraules:
- Si fora mestre de matemtiques est clar quina seria la pregunta, i quina la resposta, si fora de
qualsevol altra disciplina tamb tindria clares les preguntes i les respostes. Si fora un ciutad la
meva pregunta seria cm aconseguir els diners per pagar el pa i el companatge, i trobaria les
respostes aviat, per, si en veritat vull ser filsof, he de fer-me totes les preguntes i abstindrem de
donar cap resposta per poder veure la realitat nua. El problema rau en plantejar be totes les
preguntes, i no en donar respostes. Cap resposta que done canviar la realitat que veig, per si ho
faran les preguntes. I la realitat nua s que per menjar cal tindre diners
::::Aix parl Saramosca::::::

:::Les paraules:::::31-10-2015:::::::
Un mn on hi ha ms paraules que orelles,
s un mn ric en discurs i pobre en aprenentatge.
Ni totes les paraules poden ser escoltades
ni totes les orelles poden fer-nos sentir.
::::Aix parl Saramosca::::::

Felicitat
:::: Cap a la felicitat, ::::::8-5-2015
Si fas coincidir en el mateix objecte o grup d'objectes,
-material, animal o immaterial-,
el que desitges -o vols-,
el que necessites,
i el que tens.
Aconseguirs:
Voler el que tens i tindre el que vols.
Tenir el que necessites, i necessitar el que tens.
Voler all que necessites i necessitar all que vols.
................................................................
El neolliberalisme s'encarregar de qu:
Necessites el que no tens i tingues el que no necessites.
Vulgues el que no necessites, i que no vulgues el que necessites.
Tingues el que no vols i vulgues el que no tens.
Eixe s el negoci del sistema,
la infelicitat de l'sser hum !!!
::::Aix parl Saramosca::::::

Riquesa
:::::::Riquesa d'un pas:::23-4-2015:::
Si la riquesa d'un Pas
es mesurara en all que t, menys el que necessitar
per sobreviure, el ms humil dels seus ciutadans,
pocs serien els pasos autoanomenats rics.
::::Aix parl Saramosca::::::

:::::Parida Popular:::::23-4-2015::::::
No s ms ric qui ms t,
sin qui menys necessita.
::::Aix parl Saramosca::::::

:::::Diners de casa:::::::::28-4-2015::::::
El problema no s:
Eixir de casa sense diners
El problema s:
No entrar a casa ni un duro
::::Aix parl Saramosca::::::

Poltica
:::::de una ciutat anomenada la vaca que rie ligth:::::26-4-2015:::::
En temps de Saramosca, les institucions pbliques havien evolucionat en l'art de l'enganyifa. Havien
inventat la enganyocrcia com a forma de govern. Les colles de lladres preparaven contes que la
gent volia sentir, per fer-se amb el poder pblic. Cada colla preparava el discurs per als seus
borregos, essent crtic amb el discurs dels lladres opositors. Aix cada borrego triava la colla de
lladres per la que volia ser enganyat. Alguns erudits de l'poca van dir que li semblava a la
democrcia, i la justificaven, i la defensaven, i espantaven als borregos dient-los qu sera de
vosaltres sense aquesta meravellosa forma de govern pblic?.
Quan una colla de lladres aplegava al poder, sempre es plantejava la mateixa qesti, aix, quan el
partit Podem Socialitzar als Ciutadans Populars d'Esquerra units en Comproms Progres i
Democrcia va guanyar, va fer com tots feien, oblidar el discursos fets als seus borregos i
plantejar-se la qesti fonamental que sempre s'havien fet tots els que all aplegaven:
- qu fem ara que en el poder estem, fem o robem?
D'aquesta forma, hi havien ciutats com la vaca que rie ligth que estaven sempre molt netes,
perqu els seus dirigents robaven i les deixaven lluentes, i ciutats ben brutes perqu els seus
dirigents feien fem.
::::Aix parl Saramosca::::::

::::del llibre de les profecies de NostraManus:::6-7-15:::

Compte !!, compte poble arrunat !!!
... quan els malalts de corrupci,
ens diguen que ja estan en recuperaci,
l'esperana del poble pla, s'haur acabat.
::::Aix parl Saramosca::::::

En NostraManus est que no tinguen poder.

::::::::: Dependncia:::::::::::::::24-9-2015:::::::::
Per a l'home lliure, s exigible que anheli
la independncia del seu pas.
Seria una bogeria que estimara la dependncia.
Per l'home esclau viu be amb la dependncia,
i te pnic a la incertesa de la independncia.
:::::::::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::
:::::de l'ans, beguda espirituosa:::07-11-2015:::::::::
En temps de l'eremita Saramosca els homes pimplaven ans.
De vegades, el grapat de sal que rebien per la seva faena,
prostituint els seus cossos i la seva ment,
el malbarataven per dos glops d'aquell xerop meravells.
Preguntat l'eremita per aquest disbarat, aquestes foren
les seves paraules:
L'home que pimpla ans, ho fa per sentir-se millor
amb la miserable vida que viu.
L'ans s com la nacionalitat.
Uns pimplen ans la castellana,
altres ans del mono,
altres ans Marie Brizart.
Les ressaques son semblants,
per totes elles fan que, de moment,
mentre s'estova el xerop en la panxa
i els vapors pugen al cap,
s'obliden de que no tenen sanitat pblica,
de que no troben treball digne,
de que la banca i els poltics arramblen amb tot.
Per aix, la casta poltica fa propaganda
d'aquesta beguda espirituosa.
Jo de jove m'agradava omplir la panxa
amb begudes espirituoses,
avui, sols un glop de cazalla de garrafo
m'ajuda a digerir tant de menjar fem.
Els que beuen ans la castellana culpen
als que beuen ans del mono, i,
aquestos als que pimplen Marie Brizart,
per en la ressaca, tots els homes es queden igual,
sense pensi, sense treball, i el que s pitjor,
sense esperana de futur.
:::::::::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::

:::::de l'orientaci del vot:::12-12-2015:::::::::

Com encertadament digu el fsic Albert Einstein:
Si vols resultats diferents,
no faces les coses de sempre.
Aix, que si no ests d'acord amb els resultats
de la acci poltica dels que tenen el poder...
No votes les opcions de sempre, si realment esperes canvis...
:::::::::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::

::::Cap a la perfecci:::::::::::::3-8,2016::::::::::::::::::::::::
Un cop no ets ning, no pots cometre cap error.
Visca l'ostracisme voluntari.
Bones vacances.
::::: joan benavent::::::

Tenir
::::::Tenir i Temps, no s temps de tenir:::::2-5-2015::::::::
Tinc un rellotge, per,
no tinc temps.
Eixe s el carcter de l'home d'occident,
eixe accident d'home !!
Eixe Daisen tirat a la vida,
un Ser sense sentit, com diria Heidegger.
A fora de cobejar el rellotge,
s'ha oblidat del valor del temps,
ha consumit el temps cobejant,
illusi, amb illusi !, ambici, amb ambici !,
aix justifica la seva perversi !!
I aix creix tamb el Leviatan de Hobbes,
el poders i cobdicis monstre de l'estat modern !!.
I ara, amb una crisi de valors occidentals,
en la qual l'home sap que no tindr el rellotge, (ha perdut el treball)
a canvi li donen temps (atur),
per s incapa de valorar qu pot fer amb ell.
Es queixa de tindre temps i no tindre rellotge !!.
L'home occidental l'han tornat un intil.
T temps, per,
no t un rellotge,
i no sap que fer amb el temps !!
La metamorfosi dels valors en occident
ens ha dut al barbarisme:
l'home creu que pot comprar el temps
amb el seu rellotge d'or, !!
per aix cobeja el rellotge !!
Ara que el sistema
ja no necessita l'home
per fabricar rellotges.
Ara que el sistema
te mquines que ho fan per ell.
Ara, sols queda temps,
i la illusi esdev desesperaci.
Progrs li diuen, senda de creixement !!,
on sols una elit econmica
s'ha quedat amb tots els rellotges,
i amb les seves fbriques,
i a ms a ms, tenen temps. !!
......................................
Fabriquem temps. !!
Fabriquem temps per als homes. !!
Destrum les fbriques de rellotges,
o reconvertim-les en fbriques de temps,
fbriques sense amos ni esclaus. !!
Temps digne per als homes.!!
Donem-li Sentit al Daisen,
i que use el seu valus temps per
matar al Leviatan. !!
s temps de revoluci. !!
s temps d'acabar amb l'enganyifa de la creena. !!
I si no ho fem,
fem-nos altres homes,
altres supra-homes que vindran,
que aix ho veuran,
i que aix ho faran.!!
::::Aix parl Saramosca::::::

Desig
::::: Cm es controla la fantasia, i pot usar-se per fer canvis en la realitat::::::::::::::::::::::
Quan volem que la realitat sigui diferent, encara que sigui impossible, el desig pot posar en marxa
un procs que subverteixi la creena vertadera. Aquesta possibilitat s tan important que la Precisi
es proposa consolidar la resistncia enfront de la subversi per mitj del desig. Aquesta s la idea de
mantenir la realitat sota control estricte. Noms es apellar a aix, quan hi hagi un desig possible, i
per tant una subversi possible induda per aquest desig. I encara que es pugui desitjar el lgica o
metafsicament impossible- la Precisi lluitar contra ells-, es presenten de manera ms significativa
els desitjos determinats i definits, i els desitjos definits sn els que brollen d'alternatives ben
definides.
::::: A ho diu d'un altra manera Bernard Williams:::::::::::

:::Generar el cam cap al Pas Valenci:::::::::

En eixe sentit, el fet de desitjar un Pas Valenci
- com a estat lliure -
esdev una fantasia com alternativa a la realitat.
Aquesta fantasia, qu, pot subvertir la realitat
al ser conduda per el desig de realitat d'ella mateix,
i que es presenta com un desig possible, determinat i definit,
que brolla d'alternatives a la realitat ben definides,
pot aconseguir-se i deixar de ser fantasia,
sense cap objecci per part de la virtuosa Precisi.
::::Aix parl Saramosca::::::

La prdua de vots per part del PP no s una retallada, s un creixement moderat, pagat en diferit en
forma efectivament del que seria un acomiadament.
---- Saramosca, suplantant la personalitat de rajoi i Cospedal ____

Temps
::::Temps (vi)::::::::::
Tradicionalment el temps s'ha dividit en passat, present i futur.
Sembla que aquesta classificaci s suficient per a comunicar els fets que els humans tenen interes
en conixer. En eixe sentit, quasi totes les llenges implementen mecanismes verbals per acomodar
el temps dins d'aquesta simple distribuci. Present, Passat i Futur conformen els temps verbals
bsics.
Per, i en la cincia?, son suficients?, son necessaris?, son necessaris i no suficients?, o son
sobredimensionats?. En eixe sentit, el filsof idealista JME McTaggart en The Unreality of Time
en l'any 1908 sost qu:
1) la nostra percepci del temps s una illusi.
2) el temps mateix s simplement una abstracci sense cap existncia real.
Planteja per demostrar-ho dos series distintes d'ordenar el temps, la serie A, amb present, passat i
futur, i la serie B amb abans de, i desprs de. Conclou que la serie A s inconsistent, a pesar de la
seva aparena, i que la serie B no s capa d'explicar la naturalesa del temps per ella mateix.
Cientfics com Pointcare alleguen que la conscincia del temps s la que ha dut a plantejar la
hiptesi grossera de l'existncia del temps newtoni. En eixe sentit, el antes i el desprs est viciat
per la causalitat ja que pel temps podem establir la causa que demana una petici de principi, i que
totes aquestes no son ms sin que fruit del oportunisme inconscient. Per altra banda, el present que
emprem de mode vulgar suposa sempre un interval temporal, i com a tal no cap en el tractament de
la fsica.
En eixe sentit, si fem coincidir el present com al lmit entre el passat i el futur, sols li queda definir-
se com algo puntual. Intutivament cal parlar de simultanetat quan dos successos coincideixen en el
temps per a un observador euleri. I la meva conjectura s que si el present est puntualment com a
lmit de passat i present, sols cap un succs en la seva intersecci. Aleshores, no existeix la
simultanetat, i conseqentment podem parlar a partir d'un succs rebut per un observador d'abans
de i desprs de - tal com tamb ho comenta Einstein en la Relativitat Restringida-.
La meva tesi rau en que sols existeix present per a un succs d'un observador, i que per tant s irreal
l'existncia del temps fora d'aquest observador. Podem establir a partir d'ac un abans i un desprs
-d'aquest succs d'aquest observador- per no la simultanetat d'aquest succs, amb la qual cosa no
te sentit la causalitat ja que pot ser distinta per a diferents observadors-. SOLS POT EXISTIR
UN SUCCS EN PRESENT D'UN OBSERVADOR. Les conseqncies d'aquesta afirmaci son
fora interessants per al pensament modern.
::::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Certesa
::::::Ximple:::::21-4-2015::::::::
Quan fas el ximple (tonto),
parles de evidncies i certeses
com si haguessis descobert Amrica.
Quan ets ximple,
cap dubte cap al teu cap.
Quan ni ets, ni fas, el ximple,
un mn d'incertesa envolta la teva ment,
i condiciona els teus actes,
fent sorgir des del cap la intelligncia
necessria per sobreviure.
Ets tan intelligent com incertesa ets capa de suportar.
Certament!!
::::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

::::::Vorer:::::27-11-2015::::::::
Amic meu, la realitat que em contes
no necessriament s la que tu creus,
i la realitat que tu creus,
no necessriament es la que tu veus.
Fins aqu podries ser un mentider, si t'ho proposes.
Per jo et dic ms,
la realitat que tu veus,
no s la realitat del mn,
sin la teva intencionalitat quan mires.
Compte i mesura amb les afirmacions acalorades que defenses !!!
::::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Vida
::::::::de la vida i l'nima:::::::::::::22-8-2015:::::
Aquest mat un home ben vestit m'ha tocat a la porta per preguntar-me si havia pensat que qu hi ha
desprs de la vida i la mort. Amb educaci li he fet entendre que no m'interessava el tema.
Per, s mentida, el que no m'interessava era la seva creena, molt respectable, per suposat.
Tampoc tinc cap interes en convncer a ning, les creences que tinc intente fonamentar-les
empricament, i si no s possible, intente usar processos lgics que les puguen sostindre a crdit de
provar-les empricament per a mi, tota veritat viu a crdit, s veritat mentre no demostre el
contrari en eixe sentit, soc molt crdul.
Si soc sincer, sols puc fiar-me de processos lgics sobre la vida i la mort, ja que no els he
experimentat empricament. I en eixe sentit, usar el modus tollens o tollendo tollens, el modus que
negant el conseqent nega l'antecedent d'una premissa, i aix, agafant la premissa:
1) la conseqncia de la vida s la mort.
Negant el conseqent, tinc la immortalitat, per per aconseguir-la he de negar la vida.
Aleshores, si segons les creences cristianes, l'nima s immortal, significa que l'nima no esta viva,
i si no est viva, nega el principi cristi de que cadasc de nosaltres te la seva prpia nima, que
naix amb el nostre naixement, diferent a la dels altres, i justifica la creena budista del retorn al
samsara per no haver aconseguit el nirvana en la encarnaci anterior. Per, en eixe cas, si totes les
nimes existien en el principi del temps, i a colps de reencarnar-se i avanar en el seu coneixement
esdevenen al nirvana o al buda, s el fi del mon quan totes les nimes assoleixin el nirvana?.
Per altra banda, el fet que s'afirma del retorn de crist (la primera s encarnaci, la segon
reencarnaci), no s la prova que no va assolir el nirvana en l'ltima encarnaci i ha de tornar?, i si
s aix, s pot ser deu sense assolir el nirvana?
Aquestes religions son les ms raonables per al meu pensament, ni tant sols entre en discutir els
disbarats de l'islam i altres sectes -amb tots els meus respectes per a tots els creients- .
Si en el cristianisme, ara, quant assolim la mort anem al cel -ja que els ltims dos papes han
eliminat el purgatori i l'infern-, aleshores el cel no s viu, i s'enfrontar prompte o tard amb
l'overbooking.
Per concloure aquesta part, l'nima com immortal, no s viva, i aleshores sols habita en les coses
sense vida, com les pedres, etc, s a dir, amb les coses inanimades, la qual cosa s una contradicci
dins de les creences cristianes (perqu l'anima sols la tenen ssers animats, en concret els humans), i
tamb budistes (ja que, tot i que admeten l'nima en coses no animades, tamb l'assignen a coses
animades, les plantes i els animals).
Per altra banda, quan m'anime amb ajud del vi o altra beguda espirituosa, el que em sembla s que
vaig perdent la vida, i si m'anime per algun altre estat mental, em sembla que estic perdent la
capacitat de jutjar de forma emprica la realitat que m'envolta. En eixe sentit, estar animat s
sinnim d'estar mort, al contrari que el sentit com sol dir.
Potser no us haja ajudat a recolzar les vostres creences, tampoc vos he ajudat a assolir-ne d'altres,
m'agradaria haver ajudar a repensar all que creguem.
::::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

:::::del creixement en la vida:::::30-08-2015

Que la vida s una merda !!, ja ho s.
Jo l'use de abonament (fem) per al meu creixement personal,!!!
i sol donar bons fruits.
::::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

:::: del homo absentis::::30-08-2015:::

En els primers anys del segle 21,
i com a evoluci tecnolgica del homo sapiens,
aparegu l'homo absentis,
amb una semblana al sapiens, per,
amb un pal metllic en les mans,
que vidament teclejava amb els dits.
La forma de reconixer aquesta espcie s particular.
Si ests parlant amb ells, no escolten, ni parlen,
estan teclejant amb els dits el pal metllic
i passen de tu com la merda.
Per si et trobes absent, de segur que
pel teu pal metllic t'aplega un guasap
d'aquell que davant de tu ni et parla ni t'escolta.
:::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

:::: del Saramosca abatut::::14-04-2016:::

Una part de Saramosca funcionava com una mquina del passat.
Un altra com una del present.
De vegades ambdues mecanismes col.lisionen.
Avergonyit Saramosca per la incoherncia,
escol de la seva ignorncia,
va resar al llop de la saviesa,
i al club de la bellesa,
per trobar de les respostes
alguna certesa.
Llums de llanternes lluminoses
s'engegaren al seu cervell,
era el senyal del club de la bellesa,
udols de ramats de llops,
s'escoltaren al seu cervell,
eren les veus dels llops famolencs.
--------------------
Prfid Saramosca,
violador de mites,
forjador de ritus,
lliure de mestres d'esclaus,
esclau de vivncies lliures.
Quina mena d'escol ets tu??...
... del qui aprn del que ha viscut?? o,
... del que viu del que ha aprs??.
--------------------------------------
... del primer, maldestre que ensopega en cada pas,
semblant una mena de projecte d'home fracassat ??, o,
... del segon, docte i cerimonis, al qual
tot borrego amb orelles rovellades de diners presta crdit ??.
-------------------------
Ja hauries de saber, cap de suro, que:
Mai s'aprn vivint al passat. !!!
Ning viu aprenent del present. !!!
:::Aix parl Saramosca:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

EPSTOLES
:::::::Primera epstola de l'eremita Saramosca als lucrcis :::::::22-8-2015:::::::::::
En temps de Saramosca, la antiga organitzaci dels humans va esdevindre en processos lucratius.
Aix, tota acci humana estava motivada per l'nim de lucre, i els ms animats eren venerats pel seu
capital, aconseguit en processos lucratius -antigament reconeguts com a profitosos, cobdiciosos i
vars-. Va ser un temps de pacificaci, -paraula emprada per anomenar l'aborregament de l'sser
hum-. Cent anys abans de la cocacola amb cervesa, l'onu amb l'fmi i l'ocde s van ajuntar per
anomenar a l'organitzaci poltica i social humana com Lucrcia, que tenia el territori de tota la
antiga Terra. Per altra banda van anomenar Lucratori al motor especulatiu, social i poltic, s a dir la
abans anomenada Borsa. La gent ja no era culta o inculta, era lucra o inlucra, i la gent inlucra no era
respectada per cap instituci en Lucrcia. Canviar de Luc significava canviar l'estatus financer d'un
hum.
L'eslgan d'aquell temps, que les autoritats publicitaven i els lucrecis savis repetien com a lloros en
tots els seus discursos era: - lucrant, lucrant es tira cap endavant - .
En aquest escenari, el inlucre eremita Saramosca va gosar (osar en castell antic) dirigir-se als
habitants de Lucrcia per regalar-los unes paraules malsonants a les seves aborregades orelles.
L'historiador Cap-de Turc data la fita un dia de pluja finant l'estiu de l'any noranta nou abans de la
cocacola amb cervesa, per no hi ha cap evidncia que ho demostre, aix que ens fiarem d'un cap-
de-turc que tamb va deixar testimoni per escrit de les seves paraules.

Lucres i inlucres de Lucrcia,

pareu les orelles,
que les meves paraules
son para elles.

Si escolteu amb cura,

i de l'nima tragueu la bassura, (fem en catal antic, o cap-de-turc va escoltar malament)
tindreu bona ventura.

Fora del Lucratori,

all que te preu,
no te valor,
les coses de valor
no tenen preu.

I vosaltres, lucrecis,
que no viviu al Lucratori.
Aprecieu el valor
de les coses que no tenen preu !!!.
Mireu amb menyspreu
el valor lucreci del Lucratori !!!.
s una bombolla !!

Rialles i crits d'antiLucre es van sentir segons Cap-de-Turc aquella plujosa vesprada, i Saramosca
va sentir un fort buit al seu cor. Va plegar i se'n va anar a la Serra, on l'audincia desorellada de les
pedres i els pins apreciaven les seves paraules.

::::Aix parl Saramosca::::::::::

:::segons deia Cap-de-Turc:::::::

Altres
::::::L'esmorzar del valenci:::::::::::::::::::::
A Itlia tenen la Camorra, organitzaci criminal
per fer delictes.
Nosaltres tamb som nasios en el mediterraneo,
i tamb tenim dret a tindre organitzacions criminals.
En un temps de perversions semblants,
ja la bblia apuntava a dos ciutats pecadores:
Sodoma i Gomorra, que tradudes al nostre temps
esdevenen en Samorra i Camorra.
Per no parlar d'histria sagrada,
l'esmorzar valenci s, sense cap dubte,
l'acte millor que fem en aquestes terres els
nasios en el mediterraneo.
..............................................
Son les nou del mat, cal anar al Bar Beer,
no al que afaita, al que dona d'esmorzar.
En aplegar, el jutge ens prepara la
operaci Taula, amb un mantell a quadres,
igual com s'ens queda la cara quan vegem
el plat de Samorra que ens ha preparat.
El PP diu que NO, reconvertit en PePeNo,
i les seves joventuts amb pepenillos avinagrats,
van al plat de la Samorra.
El senyor olivas xafadas tamb s reclutat pels
jutges per participar del plat de Samorra.
Variantes de la trama com el agelito, el
blasco, el rus i tants ms no se'n escapen del plat,
altres variantes com la Rita i el Camps,
malgrat estar ben adobats en vinagre, se'n escapen
de moment.
Servida la Samorra valenciana,
cal demanar l'entrep.
Cm no, bocadill de xori a la valenciana,
ac tenim pa pa tot tipus de xorios, nacionals i d'importaci!!.
Si no tens prou xorio, tamb pots demanar
una amanida rusa, ensaladilla rusa ben fresca,
tamb aquesta porta la seva Samorra rusa.
Bon profit valenci !!.
En acabar, pels que tenen cara de pillo
es demanen el seu carajillo.
::::Aix parl Saramosca::::::::::

::::::Acci, intenci i fracs::::22-4-2016::::::::::::

Quan la realitat esdev en una barreja d'estats mentals, i,
els estats mentals donen compte de la intencionalitat de l'observador.
Quan l'observador t intencions sobre la realitat,
illuminat pels seus propis desitjos,
presoner encadenat,
per aconseguir la seva felicitat.
Quan la creena que satisfer els desitjos
esdevindr en felicitat.
Quan la prpia intelligncia
marca el cam de l'acci,
dibuixant intervencions en la realitat,
que aconsegueixin apropar la representaci
del mn als propis desitjos.
Quan l'esperana d'aconseguir-ho
s ms forta que la desesperaci de no tenir-ho.
....s temps d'acci........
......................................
De vegades, n'estic cansat de fer de protagonista
de pellcules de fracassats.
Quan torne, si tornem, em llegir el gui
abans de nixer.
::::Aix parl Saramosca::::::::::

::::::Al baixar les Voltes::::09-05-2016::::::::::::

Baixant de les Voltes, l'eremita Saramosca
es trob amb un grup erudit que pujava a meditar
a la Serra de Quatretonda.
Temps de ponent feia,
el vent de cara a l'eremita
l'obligava a dibuixar carasses avinagrades.
El vent de cul als cultes
els espentava cap endavant,
encoratjant-los en la pujada,
fent-los creure en la seva prepotncia.
Un encontre curt,
observat per l'alter de l'guila
i escoltat pel carassol de les Voltes.
.....................................................
- Ah !!! maleit Saramosca, -digu
l'erudit de ms autoritat potestativa-
que la teva cara reflexa la lletjor
de la teva nima.
On penses que vas?
A sermonejar als paries
i fer-los somniar en all que mai posseiran?
Maleit Saramosca !!!, no saps el mal que fas!!
Qu has de dir del dolor de la seva frustraci,
quan desperten dels somnis que vens?
Torna d'on vingues !!, ning et necessita!!
Tenidor de veritats.
Venedor de llibertats.
Animador de paries.
Destructor de ptries.
Ves d'on tornes !!, i no tornes !!
Torna al lloc que mai havies d'haver deixat.
Retorna a la cova de Plat,
o a la del Zaratustra, t'agradar la companyia.
......................................................................
Gratament sorprs per les paraules,
Saramosca canvi la cara,
un ample somriure va illuminar-la.
I en agrament els regal unes paraules.
- Oh !! Savis i cultes erudits,
quanta ra tenen les vostres paraules,
espentades pel vent de ponent,
proferides en el vostre cam cap a la Aurora.
Jo ja vinc de l'Aurora i camine cap a l'Ocs.
De cas no veniu vosaltres de l'Ocs?
Fugiu de la vostra creaci ocasiana?
Jo vull fer de l'Ocs vostre una Aurora pels paries!!
I de la vostra perseguida Aurora un ocs de fracassats!!
M'heu alegrat el dia,
la meva cara aix ho diria,
..................................................
Sense nima, per amb l'esperit ple,
Saramosca baix,
Saramosca predic,
i va ballar i beure vi
mentre l'esperana illuminava
la voluntat dels homes.
::::Aix parl Saramosca::::::::::

::::::Al migdia, la malparida::::09-05-2016::::

Saramosca contava un conte vell,
dels segles XX i XXI,
als seus escolans perqu no oblidaren
les enganyifes dels poderosos.
Deia:
A meitat de la segona part del segle XX,
en un lloc, el nom del qual me'n recorde,
Aspanya,
fent de mare el franquisme,
i de pare putatiu la burgesia,
van donar a llum
la mal parida constituci del 78.
El pare i la mare la van vendre al poble
com l'esperana d'un nou temps,
van sembrar la mentira que:
L'ombra de la constituci era
l'estat del benestar del poble.
Des de l'Aurora del part,
la malparida filla de burgesos i franquistes creixia,
i, mentre creixia,
l'ombra es feia aparentment ms gran.
Eren temps bons, tothom confiava
en el bon fer dels pares de la criatura.
.......................................................
Per, en l'edat adulta, all pel 2007,
era ja migdia, i seria migdia per sempre,
on les ombres son les ms curtes,
on l'ombra de la malparida
a les necessitats del poble ja no responia.
Migdia per sempre,
i la malparida envellia,
i l'ombra es redua,
i el pare s'enriquia,
mentre la mare tornava,
i el poble ja no respirava,
i la dreta triomfava.
- La malparida al paredn,
deman el poble, ves por on.
- La malparida s la millor opci,
contestaven els pares al pil.
- Cirurgia per la malparida !!
i la farem una xica fadrina,
deien els que encara cabien a l'ombra.
La malparida es moria de tristor,
i son pare i sa mare la enterraren viva,
per donar a llum un altre monstre,
que els ajudara a seguir manant del poble.
::::Aix parl Saramosca::::::::::

::::::De la intolerncia::::31-05-2016::::
En temps de Saramosca,
els amos deien als esclaus
que vivien en una democrcia burgesa,
o lliberal, a ms a ms representativa,
que donava dret a vot als esclaus !!!.
Els representants dels amos,
durant un temps curt,
actuaven de titellaires (titiriters)
per guanyar la confiana dels esclaus,
i aix els votaven,
i aix adquirien la potestas sense autoritas.
Potser no fos molt diferent a cm s ara.
..............................
Per s hi havien coses diferents.
Hi havien metges de salut mental.
Aix com nosaltres tenim metges
de sevei pblic del seguro, a 2 minuts la visita,
que detecten si no tenim suficient lactasa a l'intest prim,
es a dir, no podem digerir la lactosa en aquest indret,
i aquesta passa a ser descomposta a l'intest gros,
generant en l'individu un excs de gasos en forma de
Hidrogen (H2), Anhdrid carbnic (CO2), Met (CH4)
i cids grassos de cadena curta que provoquen
tots els smptomes:
(dolors, inflor abdominal, diarrea, etc.)
propis de la intolerncia a la lactosa.
El metge sol recomanar no menjar
productes amb lactosa: llet, formatge, etc.
Per el pacient, si li agrada molt el formatge,
malgrat el metge li diga que li perjudicar,
de segur que ne consumir.
.....................................
En temps de Saramosca,
els metges de salut mental tamb
aconsellaven als que tenien defecte de diners,
o excs d'opressi i falta de llibertat,
s a dir, als esclaus,
que no consumiren poltiques de dretes.
Aquestes afectaven directament
els processos de benestar dels esclaus.
Hi havia evidncia cientfica !!!
Aix hi tot, com passa tamb avui,
el que li agradava molt el formatge,
malgrat ser intolerant a la lactosa,
ne consumia, en totes les seves formes,
i quan ms podrit i ms corrupte, millor,
fent gens de cas al metge i a la seva salut.
...............................
I s que en un sistema de democrcia burgesa,
qu no s poltica lliberal?,
hi pot haver partits d'esquerra?,
serien antisistema !! Antisistema,
essent neo-lliberal el sistema.
Tot porta lactosa.
Aleshores, cal consumir
productes que minimitzen la intolerncia,
malgrat que cap partit est lliure de lactosa.
................................
Aix i tot, molta gent amb intolerncia a la lactosa,
seguira consumint formatge podrit i corrupte,
i votar pel que li agrada, no pel que li senta be.
::::Aix parl Saramosca::::::::::