LAQEDUCTE DE SEGOVIA

ROMANITZACI DEL TERRITORI SEGOVI

A partir del segle I a.C, els territoris conquerits,( en el nostre cas Hispania). Sern integrats
conceptual i jurdicament ja com una part de l'Estat i del seu territori, de manera parallela al
desenvolupament de grans transformacions socials i econmiques, vinculades al procs
d'urbanitzaci i progressiu efecte de romanitzaci.

A partir del segle I d.C. aquests canvis es van consolidant i les provncies romanes esdevenen
oikoumene mediterrnia (comunitat civilitzada). Grcies a lactivitat de lemperador August
(27 a.C.- 14 d.C. ), es realitzen canvis en lestructura administrativa provincial, plantejats des
de Roma.

Aquesta reforma suposar laplicaci destatuts municipals, l'implantaci d'una forma de vida a
la romana. Semprendr un procs durbanitzaci impulsant la poltica de municipalitzaci que
significar una plena installaci del sistema econmic rom, mantenint-se durant els segles
posteriors fins la formaci del mn alt-medieval. 1

LAQEDUCTE

Laqeducte de Segovia s una construcci arquitectnica romana, ubicat al cor de la ciutat de

Segovia, Espanya. A aquest tipus de construcci, els romans en deien aquae.

El pas de l'aqeducte transcorre actualment per una antiga llera, on avui dia es troben la Plaza
Oriental i la del Azoguejo, sent aquesta ltima la part ms significativa.

Portava l'aigua des d'una vall, al sud de Cabeza Grande ( riu Fro), fins a l'Alczar . Un
recorregut que contempla uns 13 kilmetres. Es va preferir seguir el mtode tradicional obert a
l'aire lliure per canalitzar l'aigua, ja que era menys dificults per al manteniment. Realitzat amb
opus signinum formig hidrulic de cal barrejat amb ma molt. 2

A la part alta hi havia una torre de l'aigua, un distribuidor que es troba enderrocat . Creiem
que hi havien grans cisternes que haurien d'estar situades entre el Corralillo de San Sebastin i
la Plaza de las Arquetas. Des d'aqu l'aigua era portada fins l'Alczar. Tamb subministrava
aigua a les termes de San Martn, aix com a d'altres edificis de la zona. 3

L'obra creix de manera progressiva, adequant-se a l'alada del terreny. Comena en els trams
ms prxims a terra amb petites arcuacions fins que arriba a la seva mxima alada, amb dos
registres d'arcuacions sobreposats, aixecats sobre pilars. La zona ms alta mesura 28m, amb un
total de 167 arcs. Al pis superior, les arcuacions tenen una llum de 5,10m, amb els pilars
d'alada inferior que el primer pis. Est realitzat amb carreus de granit, col.locats sense
argamasa.

L'obra culmina amb un tic de carreus de granit, a l'interior dels quals es troba excavat el canal
per on circula laigua.

1
MARTNEZ CABALLERO, SANTIAGO. Notas sobre la romanizacin del terriorio segoviano. Caja Segovia, Obra
Social y Cltural. Segovia Romana. Segovia: Caja Segovia, Obra Social Y Cultural, 2000, p. 21-24.

2
ZAMORA CANELLADA, ALONSO. Roma, desde el museo de Segovia . Caja Segovia, Obra Social y Cltural. Segovia
Romana. Segovia: Caja Segovia, Obra Social Y Cultural, 2000, p.64

3
Ibdem p.63
EL PROBLEMA DE LA SEVA DATACI

Existeixen diferents teories alhora de datar l'aqeducte de Segovia que defensen tenir en compte
les restes de plom clavades a la pedra, que es creu que pertanyien a les restes de l' inscripci
conmemorativa que hagus citat qui era el promotor de l'obra i/o l'any de finalitzaci, situada a
la part alta i central de l'aqeducte, per tal de desxifrar segons la disposici ideal de les lletres,
quin era el seu missatge i determinar a partir d'aquest la dataci aproximada de l'obra. La
dificultat que presenta aquesta tasca, i la varietat de conjetures que sen desprenen, fa que no hi
hagi un consens entre els autors sobre quin era el contingut del missatge que contenia, de
manera que aquest procediment fa inviable una dataci certera . 4

D'una manera aproximada, s'accepta que va ser edificat entre la segona meitat del s.I, en poca
de Vespasi o Nerva i principis del s.II en poca del comenament del govern de Traj.
Per la factura de la seva construcci, es creu que era d'poca Flavia (s.I) per qu s'assembla en la
seva construcci a l'aqeducte de Roma Aqua Claudia, iniciat a l'any 38 amb Cal.lgula i
finalitzat amb Claudi a l'any 52, amb intervencions posteriors d'poca Flavia amb voluntat de
reparar i millorar-l'ho.5

Autors com Ponz, Bosarte y Laborde comenten tamb que l'aqeducte s de factura romana, i el
daten tamb al s.I. Ponz remarca especialment que els constructors van ser romans, ridiculitzant
les atribucions llegendries a herois com Hrcules o Hispan.

Ms endavant Somorrostro citar que Antonio Jardina, al 1520, va fer posar dues esttues en les
forncules que trobem sobre leixamplament entre els dos ordres darcs: La verge de Fuencisla,
patrona de Segovia i San Sebasti. La verge encara es conserva i Sant Sebasti que era de fusta,
practicament ha desaparegut (les restes es conserven al museu). 6

Es pensa que els constructors van ser enginyers de l'imperi Rom que van venir a Segovia a
aixecar l'aqeducte. Madoz a la seva obra Diccionario Geogrfico de 1849, comenta:

"El ms probable s que pertanyi a l'imperi de Vespasi, espanyol no menys insigne que
ells i que va concedir els drets del Laci a tota la pennsula, decret pel qual van quedar tot els
espanyols en deute amb la ciutadania romana i consta que es va esmerar en donarls-hi
millores grandioses."7

COM ES VA EDIFICAR

Els carreus ms propers a terra van ser col.locats arrossegant-los sobre rodets d'alzina sobre
rampes de fusta. D'altres es col.locaven sobre andamis de fusta o eren desplaats per animals
de tir. Aquells carreus que havien de ser aixecats en alada, presentaven un forat a cada extrem

4
Autors com: Andrs Gmez de Somorrostro en 1820, de la Sociedad Econmica de Amigos del Pas en
Segovia, 1889, Carlos Fernandez Casado en 1968, Aurelio Ramrez Gallardo al 1975, Antonio Blanco Freijeiro en
1977, M. de Frutos Borreguero en 1992, Gza Alfldy , 1997. Sn autors que proven de datar l'aqeducte al llarg
del temps, d'ells sen desprenen diferents teories relatives a la seva dataci. ZAMORA CANELLADA,ALONSO.
Roma, desde el museo de Segovia Caja Segovia, Obra Social y Cltural. Segovia Romana. Segovia: Caja Segovia,
Obra Social Y Cultural, 2000, p.65

5
CASADO FERNANDEZ. Acueductos Romanos en Espaa. Instituto Eduardo Torroja. Madrid.1968 p.139

6
Ibdem p. 53

7
Ibdem p.139
per poder sser agafats per grues mecniques amb tenalles. Existien grans grues que
mitjantant un sistema de polees accionades per una gran roda que girava sobre si mateixa,
grcies a la fora dels esclaus que s'ubicaven a dins per tal de fer-la girar, tenien la capacitat
d'aixecar els carreus a una alada considerable.

Per tal de construir els arcs de l'aqeducte, feien servir tamb andamis i cimbres, unes
estructures de fusta sobre les quals es disposaven les dovelles que formaven les voltes dels
arcs, amb la clau perfectament situada a l'eix simtric de l'arc, exercint la pressi necessria
per sostenir-se.8

LA CONSERVACI

Malgrat el pas del temps i els episodis d'aconteixements bl.lics succets al llarg de l'histria,
l'aqeducte s un dels millors conservats.

Va resistir dret les invasions brbares, tot i que els arcs del comenament de l'aqeducte van
resultar malmesos a l'edat mitjana. El rei castell Alfons VI (fin. s.XI) va fer edificar les
muralles de la ciutat, fent servir una part de la pedra de l'aqeducte com a material de
construcci. Durant el s.XV, els reis catlics el van restaurar, com a resultat d'una poltica de
propaganda, com a premi per haver estat la primera ciutat en reconixer reina a Isabel I de
Castilla. L'aqeducte en aquesta poca encara portava aigua, per es va millorar la distribuci,
per portar aigua als monestirs de les proximitats, algunes cases particulars, fbriques de tints i
fins i tot al mateix Alczar, residncia dels reis catlics.

Es van enderrocar cases properes a l'aqeducte, donat que algunes ocultaven la bellesa de l'obra
i el malmetien, doncs moltes d'elles robaven aigua amb canalitzacions no autoritzades.

Al s.XIX es va habilitar un fort en la part ms alta de l'aqeducte segons Somorrostro, i al 1856

va servir de suport per al sosteniment dels cables de telfon. Contribunt a la seva degradaci,
van habilitar tamb una canonada metl.lica instal.lada directament al canal de circulaci de
l'aigua de l'aqeducte, que contribua a la seva degradaci. 9

Al 1985 va ser declarat monument patrimoni de l'humanitat per l'Unesco. Durant anys, els
cotxes circulaven per una carretera que passava per sota de la zona ms monumental de
l'aqeducte fins l'any 1992. Diversos estudis dedicats a la conservaci de l'obra han confirmat
que es troba en un estat de continua degradaci degut a la contaminaci del medi ambient. 10

ANNEX D'IMATGES

8
El acueducto romano de Segovia, historia y leyenda. Video Centre d'interpretaci de Segovia.

9
CASADO FERNANDEZ. Acueductos Romano....Op.Cit. p.53

10
JURADO,F. El Acueducto Romano de Segovia. Revista obra pblica Ingeniera y Territorio n57.
Monogrfico Ingeniera y Territorio III 2002 .
Gravat de Somorrostro (1842), una de las primeres representacions ms exactes.
Traianus. http://www.traianvs.net/segovia_imgs/1842.html

Planimetria de l'aqeducte de google earth. 405645.82 N 4 0646.47 O elev. 1004m alada

dull 2,34 km

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=z4FxkCzL7rf0.kTC6kGrjgvag&hl=en_US
Vista general de l'aqeducte de Segovia.

Sermaco. 5-agost-2014. http://www.sermaco.com/nuevas-obras-en-el-acueducto-de-segovia/

BIBLIOGRAFIA

CAJA SEGOVIA OBRA SOCIAL Y CULTURAL. Segovia Romana. Segovia: Caja Segovia,
Obra Social Y Cultural, 2000. ISBN 84-89711-52-6.
CASADO FERNANDEZ. Acueductos Romanos en Espaa. Instituto Eduardo Torroja.
Madrid.1968.

GMEZ DE SOMORROSTRO, Andrs. El Acueducto y otras antigedades de Segovia. Caja

de Ahorros y Monte de Piedad de Segovia. Segovia. 1974

GONZLEZ COBELO, Jos Luis. El Acueducto de segovia. Alianza. Madrid 1998

TRIAD TUR, JL, PENDS GARCA,M, TRIAD SUBIRANA, X. Histria de lArt. Vicens
Vives. Barcelona, 2012.

RECURSOS ELECTRNICS

CASADO FERNANDEZ . "El Acueducto de Segovia". A: Informes de la Construccin Vol.

21, n 201 Junio de 1968
[http://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/article/vie
w/3880/4414] [En lnia] [consulta :2 decembre 2015].

"El Acueducto de Segovia pasa por el quirfano para su conservacin". A: El Pas 24-3-2014
[http://cultura.elpais.com/cultura/2014/03/24/actualidad/1395668528_528086.html] [En lnia]
[consulta: 19 novembre 2015]

OP ingenieria y territorio.

[http://www.ciccp.es/revistaIT/portada/img_portada/issue_111/pdf/OP_57.pdf]
[En linia] [consulta: 19 de novembre de 2015]

JURADO,F." El Acueducto Romano de Segovia". A: Revista obra pblica Ingeniera y

Territorio n57. Monogrfico Ingeniera y Territorio III 2002

[http://www.traianvs.net/textos/segovia.htm] [En lnia] [consulta: 10 decembre 2015]