u comro1J l

I Optlon Jt command J ~.....--\

 QUARTAPART

cAN<;:ONS ROMANCESQUES I CODOLADES

 LA INFANTA I DON GAUVANY

Les dues. tonades que pos a contin uacto

. , son
, dolentes co 1 .. d
Les transcnc noms per posar la can , _ . m a popu ars I unpona es,
oms de la meloda i focar-se noms <;;~
?:~i:~:rectosa. Per la qual cosa es pot fer cas

179 Alcdia

1 Ji ~
l

) .J) J. J, 11 J
'='I '-o J 11
1
A les hor . tes del rei mo . ro

l l

) Ji ) , .Ji J. J)
u na ma . la her
1 1 )5 J5 p p
ba hi ha vi . a. Tot hom

/':'.
]1 j Ji #i, 1 Ji J1 p p j) j
Ji #) Ji J.
'
1 1 -11
qui d 'e lla t as . ta . va, da nya da en ro . ma . ni a .

180 Andratx

~! J J ~ p .J J J. Ji
A
1

les por tes

~
del re i
1
mo ro u .

~ F p o ~ ip
na ma la her ba hi ha
1 r r
vi a.
1 ~
Tot hom qui
~ D ~
d 'e lla
p p
tas .

$ Fr r r J. ~ 1
r ~ ~ p ,J1 1 )1 J , :1
ta va, da nya da en ro - ma ni - a.

A les hones del re moro una mala herba hi havia.

Tothom qui d'ella tastava prenyada en romana.
L'infanta dona Isabel volgu esser tan descarada
que va tastar d 'aquella herba i va romandre prenyada.
Un dia, son pare el rei tot dinant se la mirava.

259
 - Mon pare, de que cm mirau?
- No et tcnc de mirar, ma filia,
- No hi cstic, mon pare , no ,
Fcrcn venir vuit doctors,
Quatrc Ji toquen el pols;
Tots digucrcn a la una:
de que cm mirau tant mon
pare)
si_ scmbl~ que estas prcnyada?
A LA C!UTAT DE NAPOIS
les a1gos m han opilada ...
los millors de dins Granada.
quatre li miren la cara. Bger
181
- Esta al-lota esta prcnyada. Franc isca Tugores, 23-9-1 900

Ji J ;, j, 1 ) J1 Jj 1 J, Ji Ji ],
Mes, pcr no rcrgirar el rci, diucn que escava opilada.
Sois una de ses cambrercs, una noms, ho sabia, ], 1
1
la que la servcix a taula i la cal~ava i vesta. A la ciu tat de Nl pols hi ha u na pre
Un dia la va cnutjar, maltractant-la amb feUonia.
La cambrcra Ji va dir que aviar le hi pagara, r,,..
)l J, Jj lit J J. .;t 111 ) j'. Ji ;
'
que se n 'iria a la reina i que tot le hi contara .. .
- Bon da, scnyora reina. 1
la vi da mi a, hi ha u na
- Bon da, criada mia. pre -
- Un pas vos vnc a contar, si m'assegurau la vida.
- La vida que Du t'ha dada ben assegurada siga.
- L'infanta dona Isabel dos infants parits tenia,
la vi - da a - mor,
1
i si us die que va pels tres no vos dir cap mentida. la vi - da a - mor.
Quan la reina sent aixo, en cerra cau esmortida...
- Vine aqu, tu, mala infanta, vine aqu, tu , mala filia !
Si lo que m 'han <lit s ver, dins un foc te cremara;
si lo que m'han <lit s fals , per reina et coronaria.
- No cregueu aixo, ma mare, no ho cregueu, no, mare mia;
tan donzeileta som jo coma !'hora que em parreu.

,,
Mcntrc diu cstcs paraulcs les dolors de pan senta.
- Dcspatxau-mc prest , ma marc, deixau-mc anar, mace mia, Binissalem
182
que tenc les <lames que brodcn i el fil d 'or les mancara. Margalida Bestard Pons, 28-10-1900
Mentrcs pujava !'escala el minyonet ja naixia.
- Vine aqu, cornee Gauvany, mirai de la meua vida! Ji J ]1 Jj .J) 1 J. 1 J,
1 j\ 1 J, Jj Ji Ji 1
Treu el cap a la fincstra, veu el comte qui venia. A la ciu - tal de Nl pols hei ha u na pre -
- Vet aqu el minyonct teu , cerca-Ji blanca la dida;
si la iletera n 's blanca, el min yonet ne seria;
no el dncs a cap vilana, que el miny s'enlletgiria; j) l ) Ji J J J, 11 ) j J) p
'
'
cerca una bona senyora, que siga de conesia. 111
Mentrcs diu estcs paraulcs, el re a la sala arriba. s, la vi da mi a, hei ha u - na pie

- Que pones davall la capa, que em causa malincolia?

- Mctlcs temes, scnyor re, per una dona prenyada.
J> )IJ j) 1 J Seueixen pctites variants. lnici:
11 J J)I

' '
- Me'n voldrics dar un quern , que les donar a !'infanta? 11
- Que em perdon el senyor rei, que me les han ben comptades, s, la vi - da a mor. a
i, si n 'hi mancava cap, la prenyada s'afollava.
Mentrcs feia esta rcsposta scnt l'infant qui plorava.
El rci aixeca la mii
- No fa~au tal , scnyor rci,
que vos mouria unes gucrres
per pegar-Ji bufetada.
que jur, pel nom del meu pare,
que mai foren acabades.
4art i 5! comp~ 1eJ)
s,
)J', Jj 11
la vi - da...
J
mi
f '
a
JdH
he- i

260 261
 Llucrna 185 Palma
183 Ursula Salva, 2 1. _ 1;
8 19
~~i- ji Jf Jr. j
A la ciu tal de Nl pols hei ha u na pre
A la ciu tat de Na u na pre .

1s jt- )t J
hei ha u na pre

mi hi
la vi da ha u na p re .

s6, la vi d a a mor.
Alcdia
186 Catalina Oues, 9-10-1909

El pcnltim compas t com a variant : ' j - Els cinc primers compassos com !'anterior
s, la vi - d a a mi a, hei

~+.Jr _t J =- =-
ha u - na pre s6, la vi - da a mor, la vi da a mor.
.!.

La que es canta a Llucmajor s igual, pero sense la repetici del final. A ms d'una
altra una mica diferent, anotada ja al seu lloc .

Establiments
Santa Maria 187 Maria Llabrs, 26-10-1909
184 Madb Ana Maria Bosch Creus, 19-10-1909

-~ -Ji ~ la ciu - tat de Nl pols he. i ha u na pre

A
A la ciu tat de Nl p ols hei ha u ~ na pre

I":\

s, la vi . da mi hei ha u - na pre

s6, la vi. da a. mor.

s, la vi - da a - mor.
263
262
 Puigpunvent
Magdalena Fron 190
188 (S'Hort d'Avall), 7. 11 _ ;~ Puigpunyent
1

IEJJ p l p ~ g~ ~ )1 k fi :ffe;J
ier J Ji J) El j__ )-;dH

,~
A la ciu - tat de N1
J a la ciu tat de Nl pols hei - ha u . na pre .
pols hei ha u . na pre

p' p~
4s
.r' lle J ;.!J , ) ~I ~ p p ~~
r.-...

,~
s, la vi da mi- a, hei ha u . na pre - mi a, hei ha u na pre -
r.-.
p ~ p p l 1 pp. ~ 1
J , =11
r.-..
s6, la vi da a . mor, la vi da a mor. ) ~Ji Ji ), 1 J ' =I
A vegades s'allarga ms la sl-laba mi de la paraula mia, pero no s la cosa ms =* s, la vi da a mor.

corrent. Vegeu com segueix.

Aquesta can~ es canta indistintament a duo, formant terceres. Scgueix un exemple,
recollit a Inca.

191 Inca
189 Palma
i g ~~

~
1\..,..,

Ji 1 J Ji J, Ji 1 J Q J J Ji J Ji J5 1 1
~~,
1-,
~; 1 f f f f E_j ~ ,.
i...
I
1\
1 ~
I\~
f ,, 1

A la ciu - tat de N1 pols hei ha u . na pre A la ciu - tat de Na pols hi ha u na pre

~ .b l J Ji
s, la vi . da
1 J
mi
1 J
a,
,
r.-.
j
hei
~
-t
ha
J) j) ),
u . na pre
s, la vi da mi .
t:'..

a, hi ha u . na pre
r.,..
,
~ )
s,
J J )
la vi. daa .
1
mor.
J =I
~

Transcric aquest segon exemplar de Puigpunyent perque s una mica cliferent del
l mor, la vi. daa mor.
s, la vi da a
presentat ms amunt.
265
264
 A la ciutat de Nii.po/1 o la can, de/J pre1oner1

A la ciutat de Napols hi ha una pres, 193

hi ha vim-i-nou presos que canten la can~.
La dama esta en finestra, que escolta la can~.
Los presos se' n temeren , ja no cantaren , no.
- Per que no cantau , presos , per que no cantau , no? Don Jo
mon , don Oa ri - ra - ri -
- Com cantarem, senyora, estant en greu pres,
sense meojar ni beure ms que una volta al jorn?
- Mon pare, lo meu pare, jo vos deman un do .
No vos deman Valencia , ni tampoc Arag, re . to, ve ni - en de
ni tampoc Barcelona, ciutat de gran valor. la ca - ~a da.
- Ma filia Margalida, quin do voleu que us don ?
- Mon pare , lo meu pare , les claus de la pres.
- Ma filia Margalida, aixo no ho far, no.
- Deis presos que alla canten, digau, que en fareu vs? 194 Porto!
Allegretto Antonia Cap
- Dema sera dissabte, los penjaran a tots.
- Mon pare, lo meu pare ,
- Ai , filia Margalida,
- Lo de la roba blava,
no pengeu !'amador.
quin s ton amador?
qui t el cabei tan ros .
~ror ~ 1r Don Jo an 1
n -1 ~+ W-~i=l
don Ra - mon, don fla . ri . ra ri .
- Ai, filia Margalida, sera el primer de tots.
- Ai, pare, lo meu pare ,
A cada cap de forca
perque la gent qui passe
a mi penjau-me i tot.
posau-hi raros de flors ,
senta la bona olor .............
~ -_, tJr
re - to, ve - ni en de la ca ~a da. Don
i diga un parenostro per I' anima de tots .

DON JOAN I DON RAMON

1-r Jo
~- 1U
an cau
t
del
f
ca
_\! ~ -l- ~, -:_T ~
vall, don - fla - ri - ra - ri -
o

~ -~'--Mf
LES VINT-1-NOU llAN<;ADES

Andratx
192 Catalina Mir, (a) Llu~a. 25-2-1909 re - to, i don Ra mon hi col - ca - va, sa...ctc.
Allegretto A

lf 4i Jf:-:I: J-: c=f J-tf'4~~ it $:~

Don Jo - an i don Ra - mon, don la n ra n
Don Joan i don Ramon
Don Joan cau del cavall
venien de la ca~ada.
i don Rarnon hi colcava.
Sa mare qui el veu venir pcr un carnp que verdetjava,
coint violes i flors per curar les seues nafres.
, ~ ~--,-11 !=- --f=H---=-~*l_f=_=rf.~~ -D'on veniu , mon fii Ramon,
-Ma mare, sainat me som,
d'on vcniu, colors mudadcs?
la sainia m'han errada.
re to, ve- ni - en de la ca ~a - da. - Oh, malhaja tal barber, qui tal sainia us ha dada!
- Ma mare no flastomeu, que s la darrera vegada.
Hi ha la versi, insignificant, que scguei.x: Entre jo i ei meu cavall ponarn vint-i-nou llan~des.

267
266
 El cavaJI ne porta nou i jo totes les que falten .

~~~lr !-
El cavall morira anit i jo a la dematinada.
El cavall, l'emerrareu al millor Jloc de l'estable , ,
i m 'enterrareu a mi en el vas de Santa Eularia, 1a la YO re ra de mar hi ha u - na don .
i damunt hi posareu una espasa entravessada,
i si diuen qui m 'ha mon, don Joan de la ca~ada .
1-
ze lla, hi ha u - na don - ze lla ...

LA DONZEIJ.A
o Portol
196 Andante Sebastiana Caellas, 8-11-1909
LA CAPTIVA RESCATADA

Puigpunyent .
1 a la YO re ra de mar, u
195 Magdalena Frontera, 7-11-1908 na don -
Andante
f':',,

1 a la vo re - ra de mar hi ha u - na don-
...,..
u na
ze
" don ze lla ...

,, ze - Ua, hi ha u na don ze . lla, qui bro da va un

),.,
197

,., ~ ~ 1E
I a la YO
'
r r
re
1
ra
J 1r
de mar
r Ir r
hi ha u - na
Vilafranca

don

r' Wr J - j
Fs r J w J F

,, ,. d
1 1 1 f':',,
mo ca do r , que p er la rei na,s que
w J 1
j
F 1J J 1
11
I':'\ Ua ...

u- ze lla , hi ha u - na don - ze

1P .J 1
j J :1 El 2n comp~ varia 11
.J 11
1 1
Alcdi1
per la rei na... ra de ...
198 Catalina Ques, 10-10-19~
Andante

,1 J5) IJ F IJ r 1 J J J 1J R
mar, u na don
A )a YO . re - ra de
Scnse que sigui la cosa ms usual, aquesta can~ tamb es canta a duo, formant les
conegudes terceres dels duos populars. S'esdev que tamb es canta per separat cada f':',,
una de les dues veus, tant la 1 coro la 2 , cosa que no succeeix en les al tres can~ons
J J J j J 1J J 11

'
d 'aquest grup, en les q1.;1als noms canten per separat la 1 veu. Vegeu la variant que se- 1
gueix, recollida en el mateix poble de Puigpunyent, que no s sin la mateixa uanscrita lla, u . na don ze lla ...
ze -
ja, pero formant tercera superior:
269

268
 199 Inca

4t;Jc A la vo re -
i
ra de mar
Francisca Tugores, 14.4. 19 10

hi ha u - na don -
.
mo ca - dor.
rci na, que s

zc lla, hi h a u - na do n - ze - lla ...

[Versi A]
A la vorera de mar hi ha una donzella
que hi brodava un_mocador, que s per 1~ reina.
200 Establiments Quan va esser a m1g brodar li manca seda.
Andante Maria Llabrs Gira els ulls envers la mar, veu una vela
veu venir un gali vora de cerra. '
Veu a dale un mariner, que la nau mena.
A la vo
- Mariner, bon mariner, dureu seda?
re - ra de mar hi h a u - na don - - De quin color la voleu , blanca o vermella?
- Vermelleca la vull jo, que el cor alegra;
vermelleca la vull jo, que s perla reina.
- Pujau , dones, dale de la nau , criareu d'ella.
ze - lla, hi ha u - na don - ze - lla ... - Mes, ai no , no hi puc pujar , no cene moneda!
Lo meu pare t les claus de )'arquimesa.
Des del 5~ comp~ es troba - No quedeu per diners, no, gentil donzella;
la variant que segueix: no quedeu per diners, no , prou fio d 'ella.
La donzella entra a la nau, tria la seda.
ze - lla, hi h a u - na d on - ze - Ua ... etc. Mencres se l'esca crianc, la nau pren vela.
Mariner es posa a canear can~ons novelles.
Amblo canc del mariner s'ha adormideca.
La nau vola i ella dorm, dorm la donzella,
fins que el soroll de la mar ja la'n despena.
Quanc ella se despena, no es veu la cerra;
201 Palma quant ella se desxond, ja han fec vine lleges.
-Mariner, bon marinee, cornau-me en cerra,
que les ones de la mar me donen pena.
-Com vos hi tornar jo , gentil donzella?
A la vo - re. ra de mar hi ha u - na do n - Com vos hi tornar jo, si el vent ens mena?
- Marinee, girau la nau cap a ma cerra,
que les ones de la mar me donen pena.

ze
...
lla , hi h a u - na don - ze lla, qui hi bro- da va un
- Demanau-me alcra merce,
Aixo s que no ho far,
-De tres germanes que soro,
pero no aquesta.
que heu d'esser meua .
jo la ms bella.

271
270
 Una s casada amb un rei, I'altra s princesa,
i jo, uisteta de mi , som marinera.
L 'unadumantelletd'or, l'altra de seda, -Ma filia, per un menut no us quitaria.
ijo, tristetademi, duc capunceta. - Voltau la nau , que plorant va;
L'una du tapins daurats, i l'altra amb perles, duis-la en el pon on getma esta.
i jo, pobreta de mi, duc espardenyes. - Mon germa, em voleu quitar? Moros me venen.
Totes viuen a llur pler, jo en catiuesa! - Germana, digau, digau, per quant vos venen ?
- Nina, no us desconhoneu, fareu enveja! -Mon germa, per cent escurs vostra seria.
No us vestireu de burell , ni d'estamenya : -Germana, per un menut no us quitaria.
vestireu d 'or i d 'argent, coral i perles ... -Voltau la nau, que plorant va;
No sou m arinera, no , que en sereu reina, duis-la en el pon on son b esta.
que jo som es fill del rei de I 'Anglaterra. - Lo meu b, em voleu quitar? Moros me venen.
Set anys h a que vaig pel m6n per vs, donzella. 1 - Mon amor, digau, digau ,
- Lo meu b, pee cent escuts
pee quant vos venen?
vostra seria.
FJs uns acaben aqu. D 'a/tres versions la continuen com segueix: - Mon amor, per tot lo mn no us deixaria.
I a la fique us he trobat , heu d 'esser meua. - Fermau la nau , vora del mar,
puis la donzella son b ha trobat.

[Versi B]
A la vorera del mar,
hi brodava un mocador
Com va esser a mig brodar
-Marinee, bon marinee,
- Quina seda voleu vs,
- Vermelleta la vui jo,
-Entrau, entrau dins la nau ,
Com va esser a dins la nau ,
i dormint molt descansada,
i amblo cant del marinee
una donzella
bo perla reina. BONDAT, BONDAT, SENYORETA...
Ji manca seda.
que portau seda?
blanca o vermella? Andratx
que s la ms bella. 202 Catalina Mir, 19-11-191ll
Adagio quasi andantino ~
triareu d 'ella.
s'adorm ella,
la nau fa vela,
,~, ) 1) ) J p p lnp J )~p p r
desperta's ella. Bon . dat, bondat se nyo re ta', so pa col gu~'t de

- Mariner, bon marinee, ponau-me aterra,

que les ones de la mar me donen pena .
-Voltau la nau, que plorant va; 'Jj.Jid
duis-la en el pon on pare esta. jom . Jo me 'ri vaig a Ja ca ~a - da,fins de- ml ves pre no
- Mon pare, em voleu quitar? Moros me venen .
-Ma filla, digau, digau, pee quant vos venen ?
-Mon pare, per cent escuts
-Ma filla, per un menut
vostra ~en~.
no us quaana. , -11
Com a variants, trobam,
20n i 5~ compb: lelp [J"p.o E] P_ o 1
- Voltau la nau , que plorant va ; tom. re. ta, so- pa col . gu~ t de ...etc.
duis-la en el port on mare esta.
- Mamare, em voleu quitar?
- Ma filia, digau, digau,
-Mamare, per cent escucs
Moros me venen .
pee quant vos venen?
vostra seria.
,~-Q } }~p Q ~t2r r r
pre no
1
~a . da,fins de- mi ves
272 ' 273
203 Puigpunyent -Que sospirau , don Franc1scot No ho soleu fer aix,
Allegretto Magdalena Frontera, 7-11-1909 sin6 content i alegre les hores d'estar amb mi .
-Pensava amb el cavaller que jo vaig matar anit,
si deu ser al purgatori o si a l' infern deu patir.
Bon - dat, bon - d at, se nyo re
-Com ha nom el cavaller que haveu mort aquesta nit?
ta, so pa -L'homo qui de dones fia de mon no pot defallir;
ventara dalt de la forca o dara el cap al botx.
- Mala paga me donau , que no vos fiau de mi .
-Jaque tant ho voleu sebre, ara vos ho vaig adir:
col - gu~ 't de - jom. Jo me'n vaig a la
les senyes del more, senyora, s6n les de vostron marit.
ca -
- Millor, millor , don Francisco, ms prest ne serem sortits.
Com sent aquestes paraules, don Francisco fa un sospir.
-Que sospirau, don Francisco? de que sospirau aix?
- Ara n 'estava pensant de qui sn els vostros fiis?
da, fins ml - Vosuos , vostros , don Francisco, del ms gran al ms petit.
" de - ves - pre no tom .
Mentres diu estes paraules, don Francisco fa un sospir.

~ Al 3r. compases varia: Ef2i--t-=-~ ~

-Que sospirau , don Francisco? de que sospirau aix?
-Ara n 'estava pensant de fer-vos fer un vestit ,
una savoiana blanca, forrada de carmes.
col - gu~'t de
Com sent aquestes paraules, se'! mira de fit a fit .
-Bondat, bondat, senyoreta, sopa i colgue't dejorn . -Ai no, aixo no s don Francisco, s el tra1dor del marit.
Jo me'n v'.'1g a la ca~ada, fins dema vespre no torn ... -Crida , crida a don Francisco, per ell vas ara a morir.
Ella sopa 1 se colga, fa lo que el marit li diu Ell desembaina l'espasa: -Agenoie't a su-aqu.
i al c~p, d'u~ poquet que jeia, a la porta sen~ toquiu . Amb la fuia d 'esta espasa el cor te tenc de partir!
-Qw es qui toca a lapona , que no me deixa dormir? -Marit, abans de matar-me, quatre rnots deixau-me dir.
-Scnyora, som don Francisco, que vos vnc a devenir. Tragu el cap a la finestra i estes paraulcs va dir:
-V,aia, vaia, don Francisco, que la nit s per dormir! Escoltau , dones casades, preniu exemple de mi:
-S1 no davallau, senyora, me trobareu mort ac. com tendreu el marit fora, a ning baixeu a obrir!
- Ja cridar a mes cambreres, que vos baixaran a obrir. A la primera espasada, son marit la malfer;
-Jo no vui, no, les cambreres, vs mateixa heu de venir. la segona cau en terra, i a sa darrera mor.
Davalla en camia blanca i sabateta tap.
Mentres que obria sa porta , ell n'hi apaga el candel.
-Vaia: vaia, don Francisco, no ho soleu fer aix, LA PORQUEROLA
sin6 content i alegre, les hores d'estar amb mi. Bgar
-Callau, que ara he mort un horno i m'encal~a l'esgotzir . 204 Antbnia Payeras
Si la claror del Hum vea, sabra que som ac. Quasi Allegro ,:,...
- No tengau por, don Francisco,
Ella se'n puja a la cambra
Com va ser dalt de la cambra,
el temps que estareu amb mi .
ielldarreralasegu.
li lleva los borseguins
-+ti JE)
El re
1 J - ?I J j 1e J
n 'ha fe tes fer cri - des,
) J, 11
la - ri -
i li eixurria les carnes d 'aigos fines d 'alam bies;
li dna camia blanca,
i sens dir-se cap paraula
Toquen hores i ms hores,
Com el dia s'acostava,
li prepara el millor Hit,
els dos se'n van a dormir.
cap deis dos no pot dormir.
don Francisco fa un sospir.
4Jl-.l =+
ron - don -
l,nJ
._, ..
dai -
-art no,
:,: =ET-- Js 1-
cri des
al
na

275
274
 Segueix
. una
. versi que no s tan bona. El viva, d e ref rany es
vzva , vanat
sovmt
d1ent

que vivo, vivo.

fer, la ri ron don . d, la ri ron don

207 A nda n t ino Maria A ina Bosch Creus
Al3r, a l' ll al
J 3 compas l'embe
lleixen amb ado ms:
d, El rei nna fe tes fer cri des, \li - vo l'a.
cri des, la ri ron- don. ron don
r.-,
La variant q ue segueix s preciosa.
>
-..__/

205 mor, que cri des n'ha fe - tes fer, que vi - vo, vi - vo,

El rei n 'ha fe tes fer cri - des, que cri des n 'ha fe - tes fer, que vi - vo l'a - ron . ger.
la - ri -

.._,, ......___.
ron- d on - dai no, cri - des n 'ha fe tes

r.-,
J5 ) 1 J J ) )

' J 1
J 1 J J 111
J * 11
fer, la - ri . ron - don - d, la - ri- ro n - don - d.

,,
Andratx
Santa Maria
Catalina Mir, 19-11-1909
206 Madona de Son Mo ntserrat, 19-10-1909 208
Andantino

Ji ii 1 Ji ,J~ Ji j, 1 l JJ 1 J l #Jllt
El rei n ' ha fe - tes fer cri des, vi - va l'a -
El rei na fe - tes fer cri . des, vi va l'a.

) Jilll ] ,p
~
J, ji 1
J, ir Jj ,r'
ts
1 J J= 1
mor, que cri - des n a fe - tes fer, que vi va, vi va,
mor, que cri des na fe - tes fer, que vi - va, vi va,

r.-,
j j 1
) ) ) ), ). )) ) J J 11 j =I fer, que vi - va l' a ron - ger.
1 1
que cri - des n 'ha fe - tes
que cri - des na fe - tes fer, que vi - va l'a. ro n ger.
277
276
 209

t'f
Allcgro mode rato

~ ~ Ir J I! r- lf- j l-
Inca
F ra ncisca Tugore s
,,
211

)i \ J\ )l JLtJ1 t
Maria Llabrs

u
fl=r m o r.
1-1 rci

f
q ue cri
n n fe

des
te~

n a fe.
fer

tes
crl

fer,
des.

q ue vi va,
Vi\ en

vi -
l'a

va,
,~ f
l.l rei

j:~
que
n a

cri
fe

\ ir
des
tea

na
fer

J+ Jt 1
fe
en -

tes
des,

fer,
vi

q ue vi
va

va,
l' a mo r,

vi va,

t -t----r.\
~ ~
qu e
I i 1 ~-1
cri des na fe . tes *' que cri des n'ha fe - tes fer, que vi va l'a - ro n - ge r.

fer, que vi - va l 'a ron - er.

212 Santa EugAnia
Com he~ vist, . ln~a varien_tamb , amb ms bon encere que a la versi6 anterior de
Santa Maria, el viva I amor, d1ent visea / 'amor.
El re fe - tes fer cri des, vi va l'a -

/':'\

...__.,
des n 'ha fe - tes fer. que vi va, vi va,

*'
mor, que cri
Establiments
210 Maria Llabrs, 28-9-1909
Andantino

]fJr1 )- 4-_ -
El rei
que cri que vi va \'a ron cer.
na fe tes fer cri des, vi va J' a .
Sller
213

mor, que cri des n a fe tes fer, que vi va, vi va, que cri fer cri eles, que cri
El rei na fe tes

des na fe tes fer, que vi va J'a ron ger. . d. ga ri

des n'ha fe tes fer,
'. ri don d on

,. J j 1J
r.\
!I
La versi6 que scgueix, bastant dolenta, la consider mcscla de diverses tonades. don don d.

279
278

El rei n 'ha fetes fer crides,
que tots los ms guilams hornos
Jo que tenc la muller jove,
La deixar a ca mu mare,
- Ma mace, la mia mace,
que no li faceu fer feina,
Si davalla a cercar aigo,
aquell poalet de plata
- V-te' n , mon fill , a la guerra ,
v-te'n , v-te' n , descansat,
AJ cap de les set semanes,
I del cap de los set anys
-Du vos guard, la porquerola.
-No cm direu, porquerola,
-De don Joan del Vilatge,
-Voldreu dir, porquerola ,
-De donJoan del Vilatge,
-Voleu-me dir, porquerola,
-Un bocinet de pa d'ordi,
-Voleu-me dir, porquerola,
-Als coconets d 'aigo trbola
-Voleu-me die, porquerola,
-Set fuades tenc de tasca
-Aspiau les set fuades,
i a les anques del cava!!
Ambla punta de l'espasa
-Voleu-me dir, porquerola,
-A casa la mia sogra
Quan foren prop del vilatge:
que per res del mn voldria
-Du vos guard, bona hoscalera.
No em dirieu, hostalera,
-Tenc capons i cene gallines,
- No em dieeu, hoscalera,
-Sopara amb la meua filla,
-Voleu-me die, hoscalera,
-No jaura ambla meua filia,
jaura ambla porquerola,
- PorquerOla , Porquerola. ,
-Si don Joan vos senua
Set anys ha que no cene horno,
jaur al repla de J'escala.
280
--
que crides n 'ha fetes fer ,
a la guerra els ha mester.
ane qui la deixar?
que la'm guardara molt b.
jo vos encreg ma muller ,
sin cosir i broider.
dau-li el poal ms lleuger,
que per ella vaig fer fer.
com penoca a cavaller;
que molt b la't gordar.
porquerola la va fer ...
veu venir un cavaller.
-Que mantenga el cavaller.
de qui s aquest tercer?
Du lo torne si conv.
de qui s aquest porquer?
jo som la seua muller.
que vos donen per menger ?
no tant com n'he de mester.
de quina aigo vs beveu?
vaig a beure com tenc set.
quina feina vos fan fer?
i un feix de llenya que fer .
jo el feix de llenya us far ,
a la casa el vos dur.
el feix de llenya Ji fu .
quin hostal hi ha avinent?
crobareu tot lo mester.
-Donau-me ~ feix, cavaller,
que rallas de m1 la gent.
-Du mantenga el cavaller.
quin sopar anit crobar?
que s sopar de cavallers.
anit amb qui sopar?
aquesta honra Ji ha de fer.
anic ambe qui jaur?
que no le hi componar;
q~e n's bona de ginyer.
vols dormir amb el cavaller?
vos ne gordareu b. , j,
anic campoc ne cendre;
com la cussa i el ca llebrer,
esperant que el ma.rit vnga, que em volia tant de b.
L'agafa perla ma blanca i a la cambra la dugu.
- Jaque no m'has conegut , ara jo em descobrir.
Catalina, Catalina, tu n'ets la meua muller!
La porquerola en sos bra~os tan alegre romangu
que no es pot dir )'alegria, )'alegria que tengu,
ni I'abra~ que se donaren com a ma.rit i muller.
-Treu-te el vestit de porquera, que jo no el veja mai ms.
A on sn les robes bones que tu tenies primer?
- Vostra mare les m'ha preses, vostra germana les t.
- A on tens, Catalineta, la cinta d'or que et vaig fer?
- Demanau-la a vostra roa.re, que per sa filia la t ...
- Hala , aixeque't, porquerola, que els porcs ja van pel carrer!
Aixeque't , dona vellaca, que dorms amb un foraster!
- Que s'aixec la vostra filia , que jo jec amb ma muller!
Si no fsseu mare mia, de vs faria un cerner,
i la cerna ventaria en el puig ms ale que s.
Hi ha algunes versions que 11arien el rejrany [habitual <<Viva /'amor... que viva, viva... que
viva /'arongerJ i sn iguals en tola la resta. A ~ de lts obs~otlts j ~ al seu JI ~
d, San/a Maria i d'lnca n'hem trobat sensef er-h, cap observacto, perque la seva vanant es molt
,:is importan/. Es trae/a de les de Bger i de Sller, que mereixen una nota a part, queposam
ara.
A Bger diuen el refrany aix:
La-ri-ron-dondaina
la-ri-ron-don-d
a Sller d'aquesta altra manera, molt semblant:
Ga-ri-don-don-d
ga-ri-clon-don-d
SA DES CAVAll.ER
N'era can geuger de cama ...
Bger
Francisca lugares, 129-1909
214 Allegretto mosso
,~ H .h .P ) 1 pp
ca - ma, tots los
N'e - ra tan geu ger de
) 1 J ) lj
no - ni . n, no- ni n,
mals pas - sos se - gui- a,
281

tots los mals p~ os -e gu1
215
Allegretto
l.s . sent tan eu ger de
mals pas sos se.
u1
N'era tan geuger de cama,
toes los mals passos segu.ia,
i el dimoni li eixia
en sa forma d'una dama.
-Senyora , que t, que t,
que t de nou son marit ,
que a tal hora de la rut
vosee vaja pes carrer?
-Senyor meu, jo som estada
a una casa de joc,
i m 'hi som torbada un poc
i mos criats m 'han deixada.
-Senyora, si vol venir
a casa, la cobrir,
i sopar que Ji dar
i un bon llit per dormir.
-Si vosee no em destapas,
que secreta me tengus,
i mon marit no ho sabs,
poria esser que hi anas.
282
- A ca~.i. h1 ha dos criats
1 t;i.mb duC'S criades
i a se scran colgadC'S,
a. dles s los scm vetnars
Los dos se'n varen anar
a casa del cavaller.
AJla, a l'mstant Ji uagu
Puigpunyent coques lnmbes pcr menjar.
Magdalena Frontera, 7-11 -1909
-An qus a n'ha sopar,
senyor meu, i jo camb,
m 'haura de dtr a on t
un Hit que sta adornat.
ca ma , tots los -Senyora, jo cene un llir
a on jeia mon esposa;
s1 m accedia a una cosa,
la hi deixar jeure anst.
- Per mi seria una afronta
que la hi hagus de negar,
etc....
a, rot lo que teoc escara
aqueixa nit a son compte
Com ella se descordava,
son cavaller hi va anar,
i fooc que Ji dernaoi
si sabia amb qui uaccava
-No senyora, jo no ho st,
senyora, jo no st res,
pero me pens haver-les
amb una dona de b.
-Comanc'r a saot Antoru
o an es sant que ru voldris;
pots fer comptes que les has
o tractes amb d dimoru.
Luego Ji aparegueren
dimonis uns seos que fer.
1 an d pobre cavaller
a l'infem d se'n dugueren
Segue,x una 11em' de la penltima estrofa:
Si era dona de b,
no faria lo que fa~ .
Pots fer compres que les h:is
o uactes amb d dimoru .
283
 LA Flll.A DEL REI
A la tonada que segueix Ji apliquen diverses lletres, totes prou dolentes r d
h 11 . ., , 10ra e 1a
que cm ~se? tt 1 que va a conunuac10, que s amiga i no t, pel que sembla al
tonada propia . cap tra El rei tenia tres filies, totes tres com una plata.
El rei s'enamora d 'una: - Margalida s la que cm mata!
Quan sa mare sent aixo, la tanca dios una cambra
i li clava per menjar tonyina i caro molt salada
216 Andratx i un poc d 'aigo de la mar per beure sois li do~ava.
Passa un dia, passen dos, passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, per la finestra guaitava.
La seva mare va veure, que amb un fuset d'or filava .
El rei te ni a tres fi . lles, to tes tres com -Ai mare, la mare mia, en tothora us deman gracia!
u na
Voleu-me dar un tass6 d'aigua i la gloria us sera dada?
- No la beuras, no, tra1dora, no la beuras, no, malvada;

-:::j
J J'' J'' J'' ~~1 Ji j ), Jj

'
no haguesses volguda' esser de ton pare s' estimada.
111 ~ ~ IIH Ella se n ' entra molt trisca, llagrimes de sang plorava.
pla ta. El rei s'e na mo rl d 'u na, Mar ga Passa un dia, passen dos , passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, per la finestra guaitava,
i ses germanes va veure , que amb gieta d'or brodaven .
- Germanes, germanes mies, en tothora us deman gracia!
'--"
1i da s la que em ma ta. Voleu-me dar un tass6 d'aigua i la gloria us sera dada?
- No la beuras, no, cra'idora, no la beuras, no, malvada;
no haguesses volguda esser de ton pare s'estimada.
Ella se n'entra molt trista, llagrimes de sang plorava.
Passa un dia, passen dos, passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, per la finestra guaitava.
Va veure los seus germans, que amb bolletes d'or jugaven.
-Oh germans, los meus germans, en tothora us deman gracia!
Voleu-me dar un tass6 d'aigua i la gloria us sera dada?
- No la beuras, no, tra1dora, no la beuras, no, malvada;
no haguesses volguda esser de ton pare s'estimada.
217 Alcdia Ella se n'entra molt crista, llagrimes de sang plorava.
Passa un dia, passen dos, passa tota la se~ana.
Ella, de set que tenia, per la finestra guaitava,
i lo seu pare va veure que amb los seus comtes anava., .
1
El rei te ni a tres fi lles, to tes tres com u na - Oh pare, lo meu bon pare, e? tothor_a us deman gr~c1a.
Voleu-me dar un tass6 d'aigua 1 la ~lona us sera dada_.
1
-Correu, comtes, correu, patges, aigua a: filia e~imada.,
que el primer qui sera dalt ma corona haura gu~ya
Quan foren a dalt los comtes, la veren que badaiava;
pla ta. El rei s 'e na mo r~ d 'u na, Mar ga los angels li feien llum, la Verge la coronava.
Son pare al morir fou sant, sa mace fou condemnada,
i ella a los ccls se'n puja, deis angcls acompanyada.

li da s la que em ma ta.
285
~R4
 ll) G \l \ ,

B.lJ d 'un ultt~ttt ('fil posa ... prr taraMe dins el ll1t.
Ell h va prendre la mi,
la d1u. Quina matan bona'
218 1 ella d1u : - Deixa'm anar,
Morratxl lo que cm dcmanes no Es hora.
Lo que cm demancs faria
si de tu pogus fiar,
Bar1. d un u lla, trecm po sr. pero aixo em fa reparar'
me po sr ll ta . llar tu ai mon pare, si ho sabia!
- De ton pare i de ta mare
b te' n pots aconhortar,
que un dia vendra la mort
C'om lo vaig h ,,er ta - llnt, i a tots dos los se'n dura.
com lo vaia ha ver tn -
- Vull anar a veure si dormen,
jo prestament ser aqu.
La jove tanca la porta,
no la torna pus a obrir.

Baix d 'un ullastre cm post,

ES VEll I LA JOVE
me post a tallar tabac.
Com lo vaig haver tallat,
a sulla me condorm, 219 Sant Jordi
i desprs que cm despen
mitjanit ja fo tocat.
Vaig dir: Desditxat de mi,
!'amor se sera colgada. Vo . la, vo la, ros si nyol, oi u te d6 llar- a vo

Mon cor me diu : F't avia

i arribaras a la casa,
que si la jove et t amor
obrira sense remor a mos pa - rent que
i no se sera colgada.
De lluny ja es veien los llums
de la casa om aoava.
Ben cert que content n 'esrava,
1
pero encara n 'era Jluny. mon pa . re m'ha ca . sa
Pegu dos toes a la porta
i la jove no ho sent,
pero, com a dona entesa, . Du te d6 !larga volada,
ao el tercer va obrir. Yola, vola, rossmyo1, mon are m'ha casada,
Ll don la bona nit, ja diras a mos parents que p b un vell barbagclada.
Ji pregunt com estava. que m'ha casada ~b un vell, i :l'he mirat de cara,
Ella diu que es despullava Set anys fa que esttc amb cll
287
286
 sin un dia per descuit
i li vaig veure un ull tort
Tan prest li vaig demanar
i un mantell de gira-sol,
quant enfadat me digu,
-Com parlau tan llargament?
en el repla de s'escala,
i s' altre que li penjava.
unes faldetes de grana
cosit a la castellana,
me digu aquestes paraules:
Com parlau , Siciliana?
~- C/ ~

ta a
r ~
la
1 J J J J J
cam bra, val .
1
ga'm Du,
1
I':\

r
_z

val!
.....
p f J,) 1
I':\
Se li

Rossegaveu per los fems

i aqu trep1tau argent
a casa de vostros pares,
passetjant de quadra en quadra . ~* r r 1 cifJ J J J 1
r r 1 J J1 =I
- Ms val estar a ca mos pares i rossegar per los fems, pre . sen . taa la cam bra lo com teAI nau.
que aqu estar ambla vellura, gran cosa n's el jovent!
-A casa de vosuos pares menjaveu del pa tenent,
i aqu el menjau vs de xei.xa, pastat en ribell d 'argent. La comtesa esta sentada, viudeta igual!
-Ms val estar a ca mos pares i menjar del pa tenent, La comtesa esta sentada al seu palau.
que aqu estar amb la vellura, gran cosa n's el jovent! Se li presenta a la carnbra, valga'm Du, val!
-A casa de vostros pares a missa anaveu corrents, Se li presenta a la carnbra lo comte Arnau ,
i aqu hi anau en calessa, tota guarnida d 'argent. tot cobert de roges flames, valga'm Du, val!
-Ms val estar a ca mos pares i anar a missa corrents, -Per ont heu entrat vs ara, comte l'Arnau?
que aqu estar arnb la vellura, gran cosa n 's el jovent! Per ont heu entrat vs ara? Valga'm Du, val!
- A casa de vostros pares no acabaveu sa talent, -Per la finestra enrei.xada, muller leal.
i aqu estau farta, senyora, i teniu nobles parents. Per la finestra enrei.xada, viudeta igual!
-Ms val estar a ca mos pares i sofrir fam i talent, -Tota me l'haureu cremada, comte l' Arnau.
que aqu estar amb la vellura, gran cosa n 's el jovent! Tota me l'haureu cremada, valga'm Du, val!
-Tan sois no us la he tocada, muller leal.
[Suprimim el nmero 220, S'altre vespre, a colgar me n 'anava i el traslladam ms enda- Tan sois no us la he tocada, viudeta igual!
vant (nm. 350), d'acord amb la nota de col-lector: Per equivocaci material del co- -Que s aixo que us surt del cap, comte l'Arnau?
pista, s'ha continuat impropiament en aquesta secci, pero ha d'estar a la de "Diver- Que s ai.xo que us sun del cap? Valga'm Du, val!
sos".] -Males coses que he pensades, muller leal.
Males coses que he pensades, viudeta igual!
LO COMTE MAL -Que s ai.xo que us surt pels ulls, cornte l' Arnau?
Que s ai.xo que us sun pels ulls? Valga'm Du, val!
Andratx -Sn les males llambregades, muller leal.
221 Catalina Mir, 12-11-1909
Andante Sn les males llambregades, viudeta igual!

,~, Ji ) , r r J 1 J J J
-Que s ai.xo que us i.x pel nas,
Que s ai.xo que us ix pel nas?
comte l'Arnau?
Valga'm Du, val!
-Sn les coses que he olorades, muller leal.
La com te saes tl sen ta da, viu Sn les coses que he olorades, viudeta igual!
-Que s lo que us ix per la boca, comte l' Amaual?

ClfJ
I':\ Valga ' m Du v 1
J 1
r
z-s

~ ' Ji ) 1 r r 1 J
Que s lo que us ix per la boca?
-Sn les males paraulades, muller l~-
de tai . ual! La com te saes tl sen - Sn les males paraulades, viudeta igual!
l'Amau)
-Que vos ix per les orelles, co~te , val'
Que vos ix perles orelles? Valga m Deu, al
r r 1
J 1 J Ji ) 1
r r , h l d
-Males coses que e escota es,
Males coses que he escoltades,
.
muller 1e .
. al'
viudeta igu
ta da al seu pa . Jau. Se li pre . sen .
289
288
 -Que s abco que us ix pels bra~os, comte l 'Arnau?
Que s abco que us ix pels bra~os? Valga'm Du, val! Me les de1xareu veure muller leal?
-Sn les males abra~ades, muller leal. Me les deixareu veure, viudeta igual?
Sn les males abra~ades , viudeta igual! Massa les espantareu, comte l 'Arnau !
-Que s lo que us ix per les mans, comte l' Arnau? Massa les espantareu, valga'm Du, val!
Que s lo que us ix per les mans? Valga'm Du, val! -Deixau-me endur una filia, muller leal.
-Males coses que he tocarles, muller leal. que amb mi passara les penes que estic passant.
Males coses que he tocarles, viudeta igual! -Aixs com les heu guanyades, valga'm Du, val! ,
- Que s abco que us surt pels peus. comte l 'Arnau ? tot sol, com pugueu, passau-les, cornee l'Arnau!
Que s aixo que us surt pels peus? Valga'm Du , val! - Solarnent la ms xiqueta, muller leal.
- Sn les males trepitjades. muller leal. Solament la ms xiqueta, viudeta igual!
Sn les males trepitjades, viudeta igual! -Iant m'estimo la ms xica, cornee l'Arnau!
- Que s aquest soroll que sento , comte l' Arnau ? tant m 'estimo la ms xica com la ms gran.
Que s aquest soroll que sento? Valga'm Du , val! - Per que no caseu les filies, muller leal?
Per que no caseu les filies, viudeta igual?
- s lo cavall que m'espera, muller leal.
- Perque no cinc cloc per dar-les, cornee 1'Arnau!
s lo cavall que m'espera, viudeta igual!
Perque no cinc dot per dar-les, valga'm Du, val!
- Baixau-li el gra i la civada, comte l' Arnau. - Al capdavall de l'escala, muller leal,
Babcau-li el gra i la civada, valga'm Du , val! al capdavall de l'escala ne hi ha l'arjant.
- No menja gra ni civada, muller leal. - Sn monedes mal guanyades, valga'm Du, val!
sin animes condemnades, viudeta igual! Sn monedes mal guanyades, cornee !' Arnau!
-A on vos han dat posada, comte l'Arnau ? - A on teniu los vostres fills, muller leal ?
A on vos han dat posada? Valga'm Du , val! A on teniu los vostres fills, viudeta igual?
-A l'infcrn me l'han donada, muJler leal. -A la cambra sn que juguen, valga'm Du, val!
A l'infern me l'han donada, viudeta igual! A la cambra sn que juguen, cornee I' Arnau.
-Per que all us la han donada, comte l' Arnau ? -A on ceniu les vostres criades, muller leal ?
Per que all us la han donada? Valga'm Du , val! A on teniu les vostres criades, viudeta igual?
- Per pagar mal les soldades, muller leal. - A la cuina sn que renten , comte l'Arnau .
Per pagar mal les soldades, viudeta igual! A la cuina sn que renten , plata i estany.
-Cada dia us faig l'oferca, comte l' Arnau. - Me les deixareu veure, muller leal ?
Me les deixareu veure, viudeta igual ?
Cada dia us faig l' oferta , valga' m Du , val!
- Massa les espantareu, cornee l 'Arnau.
- Vos die no cm feu pas !'oferta, muller leal . Massa les espantareu, valga'm Du, val!
Que, com ms me feu !'oferta, ms pena cm dau ... - A on teniu los vostros mossos, muller leal ?
Iota sola feu la vedla, muller leal? A on teniu los voscros mossos, viudeta igual?
Iota sola feu la vedla, viudeta igual ? - A la pallissa que dormen, cornee l'Arnau .
-No la faig jo tota sola, comte l' Arnau ? A la pallissa que dormen , valga'm Du, val!
No la faig jo cota sola, valga'm Du , val! - Pagau-los b la soldada, . mulle~ leal;
- Qui teniu per companyia, muller leal? Pagau-los b la soldada, vmdeta igual.
Qui teniu per companyia, viudeta igual ? - Aixs que l'hauran guanyada, co~te l'~nau.,
- Du i la Verge Maria, comte l'Arnau . Aixs que l'hauran guanyada,_ valga m D~, v1~)
Du i la Verge Maria, valga'm Du , val! - Quina hora s, que el gal! J canta, . dm ~r ea) ).
- A on teniu les vostres filies, muller leal ? Quma. hora es , que e1 ga11 l
canca , v1u , eta 1gu .
A on teniu les vostres fil ies, viudeta igual ? - Les dotze hoces sn tocades, co~te l ~naual.'
Les dotze hoces s6 n tocades, valga m Oeu , v
-A la cambra sn que broden , comte l' Arnau !
A la cambra sn que broden seda i estam. 291

290
 -Ara, perla dcspcwda, muller leal,
ara, per la despedida, dem-nos les mans.
- Massa me les cremareu, comte l' Arnau. De Santany1 vaig parur
Massa me les cremareu, amb una fosca resolta,
valga'm Du, val!
i pcl cam cm varen dir:
No he pogut recollir a Mallorca una versi completa i regular de la /letra d'aquesta -Andrcu, Na Roseta s mona.
No s si ho fcicn'a posta
bellssima can;. Per aixo, abans de d-Onar els fragments que s'hi canten, he prefeni co-
o pcr dar-me ms uistor:
piar sencer un text recollit a Catalunya. A Mallorca comencen sempre pels ven 67 i se-
gents: "Tota sola fcis la vctla, mullcc leial? uns me deicn que era mona,
alucs que cstava millor.
Tota sola fcis la vctla , viudcta igual ?"
etc. etc. En d mcrcat me uobava
quan tal nova cm varen dar,
i segueix quasi sense variants, o lleugtrssimes. que lo que ms csumava
estava pcr expirar.
LA MORT DE NA ROSETA Arob la guitcrra hi an,
De Samany vaig partir ... pcnsant la divcniria . .
222 -Roseta, da'm alegna,
Alcdi1 tuja no fu cas de mi.
Les amigues hi anavcn
a veure-la cada dia,
ella molt ms s'cnuistia
De San - ta - ny vaig pu - tir, de San ta ny pcrquc la mon s'acostava.
El sendcma dcmat
hi puja el senyor doctor:
-Roseta, que has fct anit?
No t'cts uobada millor?
vaig par - tir, amb u - na fos ca re - sol - ta, -Bon dia, scnyor doctor,
jo mala nit n'h~ passada,
fins i la dcmaunada
no m 'he uotnda millor.
Coro se volia morir,
amb u . na fos ca re sol - ta; pel ca - mem crida son pare i sa marc:
-Donau-me la ma a besar,
que s la d~era v~gada.
Com \a vohen vcsur,
l'enamorat n'era prop.
va ren dir, pel ca mem va reo
Digu: -Posau-li aqucst floc ,
pareixcra un xcraf.
Quauc eren que la ponavcn
a la seua sepultura.
Era cosa de uistura,
Ro - se tas mor - ta,
dir: An dreu. Na tots quaue la fcstctjaven .
Tots duien capa de dol.
Se giraren asa marc:
-Nostre Scnyor us aconso\
de Na Roseta que s mona.
/vi. dreu, Na Ro se - ta s mor ta.,
293
292
 Si la gene se n'aconhorta,
jo i v6s ne durem el dol. mostra, tot i que siguin tan dolents, en el sencit de vulgars i barroers, tant en la lletra
El ms petit que hi havia com en la msica. Podem dir que quasi ja no se'n uoben . Amb l'agreujant que els
no es podia aconsolar. nics que he pogut reunir complets s6n modernssirns. Pero, al cap i a la fi, s6n codola-
Se n 'ana a la sepultura des i hi podreu veure aquest ritme tan especial que mai no es pot confondre amb una
i comen!;a a sospirar. altra classe de can!;ons.
- Despene't , anima mia,
aix Du te d6 repos.
Me vols dir, per companyia ,
que n 's ara del teu cos? 223 Muro
- Si ru vesses el meu cos,
ell te faria plorar.
De cucs i de floridura Vo- leu que us di ga u - na co- sa i la sa - breu? Entran!
el meu cos tot ple n'esta.
- Jo ara me [n ' ]entraria
a la sepultura amb tu ;
no m'espantarien morts,
ni em faria por ning . dins Con sell, veu reu mol tes fa - dri - nea, qui se
-Vs-te'n, horno insensat,
que has de fer de la meua ossa?
Que mos cabells delicats
rosseguen per dios la fossa .
com - pren ro bes fi - nes de molt de preu. no
Vs-te'n, horno insensat
vs-te'n a servir a Du. '
Prompte se veura el teu cos
aix com se veu el meu .
-Damunt la pedra del vas tro - bau que ai xo treu, tan - taes tu fe ra.
far venir un notari,
perque prenga un inventari
de la pena que jo pas. Al compas 41 i a 1'1~ hom varia coro segueix:
-Damunr la pedra del vas
tres licues d'or f-hi escriure:
que som mona per amor
i qui t amor no pot viure.
dins Con - sell, veu ... tro - bau per ai x?i ...

Voleu que us diga una cosa

CODOLADA i la sabreu?
[Voleu gue us diga una cosa...] Entrant dios Consell, veureu
~ c_?dolada s un vers de forma , . . . moltes fadrines,
anaqutSSims a tots el territ . al m~tnca especial, conegut 1 usat des de temps
(escandint a la italiana] alt ons ~at ans 1. proven!;als. Constaven de nou i cinc sl-labes qui se compren robes fines
Mali ernattvamenr 1 de con de molt de preu.
. orca, amb versos alternats d . . '. _ sonants apartats. Avut noms s'usa a a
1 caracterstica d'aquesta p 1
, e ~lut eme sl-labes. Pe! fet d'esser una exclusiva nosrra I no uobau que aneo ueu ,
rov10c1a no club tanta esrufera?
' t a presentar-ne alguns exemplars com a
294 295
 Per davant i per darrera
va.o enjoiades,
i camb bones macades hei podien fer un ball
i uns bons flocs. dms es forats.
De cop duran manegots Duen floquets encarnats
amb puntilles, davall sa barra,
i camb bona perilla que pareix una ta.farra
que beuxara[?]. o un ventador.
Es fadrins que dse veuran, Volea, volea un gip6
"ell sn senyores" de coloretes,
diran, i sn cavadores de set o de sargeta
o de duro
de baixa ma. i de dur.
Amb so vescidet al~ t
van remirades,
amb ses ventaies girades A /a <<vuitmaparh>, pagina 4 18, hi ha transcrita una altra codolada.
a s'enrevs.
Ja descobriran desprs
altres aJhaques,
mocadors dins ses butlalques
per fer com,
i tal volta esta dej
el seu cosset,
perque a ca seua hi ha fred
dins sa panera
i duen ms estufera '
que un indiot.
Cadasc fa lo que pot
cada moment.
No die res d 'aquella gene
. tan desditlalda,
que 1euen scnsc flassada
perque no en tenen
i elles vnen i pretenen '
de lo dems.
I los pobres cavallers
que les desjecten ,
elles no se n 'aconhonen
a bastament.
Se passctgen amb ms vent
que no es mestral,
i pretenen dur ms sal
que no hi ha a Ervissa
i tal volea a sa camisa '
que hi ha davall

296 297