TEMA 2 LIBERALISME I NACIONALISME

LES UNIFICACIONS DITLIA I ALEMANYA

A) LA UNIFICACI ITALIANA (1859 - 1870)

Itlia estava dividida en 8 Estats: Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les

Dues Siclies, Vneto, Llombardia, Parma, Mdena i la Toscana.
LEstat unificador ser el Regne de Piemont. Els protagonistes seran: Vctor Manuel II
de Savoia, Cavour i Garibaldi. El procs contar amb el suport de la burgesia del nord dItlia.
Etapes del procs de la unificaci
1. 1849 1860: en 1849 Victor Maule II de Savoia ser coronat rei del
Piemont. Ser ell, amb el seu primer ministre Cavour, el que dirigir el procs
dunificaci. Amb el suport de Frana, l'any 1859 va derrotar l'imperi austrac a la
batalla de Solferino i es
va annexionar la
Llombardia.
Al llarg de 1859
s'unirien al Regne de
Piemont els territoris del
Ducat de Parma, del
Ducat de Mdena i del
Gran Ducat de Toscana
aix com diverses
provncies dels Estats
Pontificis.
2. 1860 1865:
el 1860 va comenar la
campanya de Garibaldi al
sud i es va produir
lannexi de Siclia i
Npols. Vctor Manuel es
proclamat Rei dItlia (1861).
3. 1865 1870: el 1866 comena la Guerra ustro-Prussiana. El Piemont salia
amb Prssia i aconsegueix lannexi del Vneto. El 1870 Napole III es derrotat per
Prssia a Sedan. Frana abandona el Papat i Itlia ocupa els Estats Pontificis. El 1871,
Roma es elegida capital del Regne dItlia.
B) LA UNIFICACI DALEMANYA (1860 - 1870)

Alemanya estava dividida en 38 Estats que formaven la Confederaci Germnica. El

ms important daquestos estats era el Regne de Prssia, que ser el que dirigir el procs.
Els protagonistes seran Guillem I Hohenzollern i Otto von Bismarck.
Antecedent principal: 1834, creaci del Zollverein (Uni Duanera)
Etapes del procs de la unificaci
1.- Guerra contra Dinamarca (1863-65): finalitza amb lannexi de
Lauenburg i Schelesvig.
2.- Guerra contra ustria (1866): Prssia contava amb el suport de Frana,
Rssia i el Piemont. Van derrotar ustria a la batalla de Sadowa, i es van annexionar
Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, i Frankfurt. El 1867 es va crear la Confederaci
dAlemanya del Nord, dirigida per Prssia i amb un parlament elegit per sufragi
universal
3. Guerra contra Frana (1870): El 1870, Frana, recelosa davant la
influncia que anava adquirint Prssia i amb motiu de la possible candidatura prussiana
al tron d'Espanya que havia quedat vacant, va declarar-li la guerra a Prssia. Els
francesos van ser derrotats a la batalla de Sedan i es va produir la annexi dels estats
alemanys sud, i dAlscia i Lorena (que no tornarien a Frana fins a desprs de la
Primera Guerra Mundial). El 1871, Guillem I es coronat emperador i es va crear el II
Reich